X
XABOC 1 conjunt, quantitat (**) Conjunt de poques persones. | SIN: Grupet, uns quants, rogle (Val). || Ex: A -Hi ha gent a la plaça? B -Hi ha un xaboc d’homes que parlen de futbol (mitja dotzena p.e.).
XACRA defecte, dolor, emmalaltir, ferida, malestar, problema, residu, resultat, vell Mancança de salut a causa d’una malaltia o d’un accident (Men-Mall). | SIN: Infermetat, xàquia, alifac, (recialla -el que queda després d’haver patit un mal- Val). || Ex: Quan et fas gran et comencen a sortir les xacres (els mals). Ja tinc una altra xacra; ara m’han d’operar d’una cama. A -Fa molt que aneu coix? B -Sí, és una xacra que tinc des que em varen ferir a la guerra. Encara tinc recialles del mal de genoll (Val). Pateix les xacres de la malaltia (Mall).
XACRÓS -OSA caminar, deteriorar, dificultat, feble, malalt, malaltís, salut, vell Persona que té un problema de salut que és evident (sentim xacrat a Am) (pronunciat xacós, aixacós Men) (Men). | SIN: Escotiflat, malaltís, xacrat, xaquiós, atrotinat, (cercolat -si és de naixença, p. e. coix, manxol- Val). || Ex: La Marcel·la ha vingut xacrosa (es veu passada, malalta). En Càndid ha vingut xacrós; amb prou feines pot caminar. A -Et veig molt xacrat! B -I encara ara! Noi, em costa de refer-me de l’operació. Pobret, li ha eixit cercolat (un infant Val).
XÀFEC pluja, temps Pluja molt intensa que no sol durar gaire (xafegada també es diu a Ca i a Am). | SIN: Ruixat, aiguat, xarbotada, terrabastada, (arruixó, espolsó Val), ruixada (Men). || Ex: Els núvols són molt foscos; caurà un altre xàfec. Ha fet una xafegada molt forta i ha parat de ploure.
XAFIC dificultat, feble, vell (**) (p) (d) Mol feble; amb poca habilior (“aixafic” a Am). | SIN: Flac, pansit, decaigut, aixafat. || Ex: Els vells queden xafics.
XAFOGOR 2 1 calor, excés, malestar, patiment, temps Calor molt forta i de mal suportar perquè hom es troba en un lloc on no fa gens d’aire (xafagor* a Ca i a Am) (xafogor es diu poc Mall) (Men). | SIN: Estuba, calorada, calda, angoixa, basca (Val-Mall), (calorota, bascota Mall). || Ex: Avui fa xafogor. Allà al camp tenia una calor xafogosa (o “xafogor”). Fa basca pertot: dins i fora (Val). Quina xafogor! Fa molta de calor (Mall). 2 molt, piló, quantitat (**) (d) Gran quantitat de cotxes, de gent o d’una altra cosa (sentim xafagor**). | SIN: Munt, pila, cúmul, un fum (Val). || Ex: Ha passat una xafogor de cotxes, avui, per la duana. Quina xafogor de gent, el dia de la fira!
XALAR ballar, divertir-se, espectacle, menjar Passar l’estona fent una activitat plaent (Men). | SIN: Divertir-se, passar-se-la bé, gaudir, esbargir-se alegrement, fer xala (Val).|| Ex: Com xalaré demà, menjant! Nosaltres sempre hem xalat molt ballant, sempre ens ha agradat. Jo xalo, mirant pel·lícules de l’oest.
XALAT -ADA alegria, broma, expressar, gràcia, persona (*) Persona que és de la broma, que fa riure les altres per les coses que diu o que fa (xala vol dir “broma” Val) (Men). | SIN: Alegre, graciós, festiu, xalest (Mall). || Ex: En Fortunat és xalat que espanta, sempre ens fa riure allà a la fàbrica. La Càndida és molt xalada, sempre en té una per dir. Com han xalat avui les nines! (Mall) Quan no era n’Úrsula qui, xalesta i divertida com sempre... (M. A. Salvà Mall).
XALATAR esbrinar, tafanejar, xafarder (**) (d) Voler, algú, conèixer coses que no li pertoquen de saber. | SIN: Tafanejar, xafardejar, maneflejar, escorniflar, furgar (Val), xoroiar (Men). || Ex: Aquella només ve a casa a veure l’àvia per xalatar.
XALEGA 3 animat, confusió, cridar, expressar, soroll (**) (d) Acció sorollosa en la qual solen participar un grup de persones. | SIN: Bullit, guirigall, gresca, temperi, cridòria, (escama, rebombori, borum Val), pardalar (Men), trull (Mall). || Ex: Ens heu despertat, amb aquesta xalega! Avui, a missa, no hi havia pas tanta xalega com aquell dia (remenament de gent que entraven, enraonaven, es movien). Quina xalega que tens avui! (ganes de fer gresca) Els veïns de dalt, quan arriben, fan una xalega! Visc en una finca i he d’aguantar l’escama dels veïns (Val). Quin borum fan els del bar de baix! Haurem de queixar-nos-en (Val).
XALIÓ dolent, escassetat, muntanya, planta, pobre, terreny (**) (p) Terreny ondat i de vegetació escassa. | SIN: Turó, garrotxa, (lloma, cabeçó Val). || Ex: Havíem de córrer per aquells xalions de l’Aragó (durant la guerra). Me’n vaig a córrer la lloma amb el gos (Val). En aquell cabeçó hi ha una creu (Val).
XAMBA comprar, encertar, jugar, sort Encert casual (Val-Men-Mall). | SIN: Fortuna, sort, atzar, casualitat, cotna (Val). || Ex: Varen tenir xamba en comprar la casa (la van trobar a bon preu). Jugant a bales tinc força xamba. Ho he endevinat per xamba (Mall). No hi apostes, que té molta cotna (Val).
XAMBRETA nen, roba (**) (d) Samarreta d’infant feta d’un teixit fi. | SIN: Brusa, xambra, camiseta (Val). || Ex: He comprat una xambreta blava per a la nena.
XAMPURREJAR barrejar, equivocació, expressar, llengua Parlar incorrectament, com ho fan els qui no coneixen prou bé una llengua i, quan la parlen, hi barregen mots i maneres de dir d’una altra (Val-Men-Mall). | SIN: Xampurrar, parlar barrejat, parlar enxampurrat (Mall). || Ex: A -En sap, de parlar català? B -Home, el xampurreja (parla enxampurrat). Aquest al·lot parla enxampurrat (Mall).
XANASSA 4 brut, malgirbat, ordinari (**) (p) (d) Dona vulgar, que sol anar mal vestida i poc polida. | SIN: Malendreçada, abandonada, malgirbada, menargues. || Ex: La Joana és una bona noia, però és xanassa!
XANCLETA calçat, habitatge Calçat prim, sovint sense taló, que es porta per estar a casa (Val-Men-Mall). | SIN: Calçat de bany. || Ex: Al vespre corro per casa amb xancletes. Ahir duia unes espardenyes xancleta (Mall).
XANGUET 1 espavilat, nen, petit (**) (d) Hom ho diu de les criatures que són petites i eixerides. | SIN: Viu, espavilat, trempat, dimoni –massa espavilat- (Val), (macarrí -pot ser una persona gran- Men). || Ex: Aquest nen és un xanguet: mireu com sap anar amb bicicleta! 2 persona, xerraire (**) (d) Persona massa xerraire. | SIN: Corneta, garoler, xerrapeta, rallador (Mall). || Ex: En Cornell és un xanguet. Que en passa d’hores fent anar la llengua! XANO-XANO activitat, caminar, lent, treballar Es diu d’una acció feta lentament (també xino-xano* a Ca i a Am) (Men-Mall). | SIN: A poc a poc, xau-xau, a pleret, pausadament, daixo-daixo (Mall). || Ex: He vist el teu pare que passava tot xano-xano amb una aixada a coll. Despús-ahir vàrem pujar a la Salut caminant xino-xano. Vàrem collir dos cistellats de cireres tot xano-xano. Sempre anava xano-xano, sense córrer (Mall).
XANSA 5 classe, planta (**) (p) (d) Manera de ser d’una cosa que la fa ser diferent de les altres. | SIN: Classe, mena, tipus. || Ex: L’herba de jardí és una xansa d’herba que costa molt d’eliminar.
XAPO agricultura, aparell, construcció Mena d’aixada ampla que té el mànec curt. | SIN: Aixada, xàpol. || Ex: L’avi anava cap a l’hort amb el xapo. Els paletes fan la barreja amb un xapo cadascun (el morter).
XARAGALL deteriorar, pluja, rec, terreny Cadascun dels llocs on el terreny ha quedat rebaixat pel pas de l’aigua de les pluges que hi ha fet reguerons o recs (hem recollit la variant formal saragall, a Sóller, que designa una esllavissada de pedres). | SIN: Escorranc, còrrec, regueró, escorrentia (Val), sargall (Mall-Men). || Ex: Quan plou, l’aigua baixa per aquests xaragalls -Santa Coloma de Farners-. Ha caigut un penyal pel sargall (Mall).
XARBOT 1 aigua, inundar, perill, pluja, pujar, riu, temps Ruixat molt fort; l’aigua que cau en poca estona (xarbotada a Ca). | SIN: Xafegada, devessall, espetec d’aigua, terrabastada, desfet de pluja, (arruixada, espolsó Val); riuada. || Ex: Ha baixat un xarbot d’aigua! (cop de riera). Aquests núvols no m’agraden gaire, ens farà una xarbotada. 2 animal, dolent, ou Ou covat, o mig covat, del qual no en surt cap poll perquè no és fecundat. | SIN: Ou estantís. || Ex: Només han sortit divuit pollets perquè hi havia dos ous xarbots.
XARBOTAR 6 balanceig, líquid, moviment, mullar, perill, pluja, recipient, soroll Fer, un recipient que conté un líquid, un moviment de vaivé violent i seguit. | SIN: Agitar, sacsejar, sacsar (Val). || Ex: El tap de cava ha anat més lluny perquè he xarbotat l’ampolla. L’Andreu va xarbotar la galleda i em va ben mullar. Se sentia com xarbotaven les canals -Llibre-.
XAREL·LO beguda, vi Vi molt bo (Men). | SIN: Vi de missa. || Ex: Ara us faré tastar un xarel·lo que fa molts anys que tinc.
XARLOTADA dolent, enganyar, espectacle, formal, música, ordinari, política (**) Quelcom que no ha quedat bé o que no és tan seriós com caldria que fos (Men). | SIN: Cosa xarona, grolleria, aixecada de camisa, rifada. || Ex: Aquest disc és una xarlotada. Aquests ens ho prometen tot perquè els votem: aquest míting és una xarlotada. El circ d’ahir va ser una xarlotada.
XARMALLER -A expressar, persona, xafarder, xerraire (**) (d) Persona que enraona massa, esp. perquè diu coses que no hauria de dir (gal·l.). | SIN: Xafarder, xerraire, trapasser. || Ex: A -Tot el que diem a l’hora de dinar ho explica al cafè. B -Quin xarmaller! C -És molt agradable la Joana. D -Sí, la mare era més xarmallera.
XARMALLERIA criticar, expressar, xerraire (**) (d) Ganes de xerrar i de criticar l’altra gent. | SIN: Xafarderia, comareig, sedasseria, murmuració. || Ex: Aquests paletes porten una xarmalleria; critiquen a tothom!
XARMELL 7 nen, persona, xerraire (**) (d) Persona molt xerradora. | SIN: Xerraire, barbollaire, rallador (Mall). || Ex: Quin xarmell, aquesta criatura! (té tres anys i parla bé, molt i com un home de seny).
XARNERA ferro, moviment, peça, porta Cadascuna de les peces metàl·liques que permeten que una porta s’aguanti en un bastiment i que tingui moviment. | SIN: Frontissa, polleguera. || Ex: La porta pesa força; com a mínim hi hem de posar quatre xarneres.
XARRAC calçat, dolent, vell (*) (d) Calçat vell del qual s’ha retallat el taló i es fa servir per anar per dintre casa. | SIN: Xancleta. || Ex: Quan fa calor encara porto aquells xarracs. Quin xarrac de sabates! (són dolentes).
XARRACAR aixafar, arrossegar, calçat, caminar, hàbit, perill, peu (**) (d) Dur el calçat sense taló o bé trepitjant-lo de manera que quedi aixafat a sota del peu de la part de darrere. | SIN: Arrossegar, dur a retaló (Barna). || Ex: No portis les sabates xarracades, que cauràs! He agafat el vici de xarracar les espardenyes. El nen arrosega els peus perquè no duu les sabates cordades i les xarraca.
XARRAGAST conreu, dolent, pendent, pobre, terreny (**) (d) Terreny de conreu pobre, dolent, aspre, que fa pendent, etc. | SIN: Aspre, garrotxa. || Ex: Quan anava a l’hort m’afogava d’al·lèrgia i allà a la vinya d’en Gelabert, que era més xarragast, se m’espassava (hi havia menys vegetació).
XARRAGASTADA 8 confusió, cridar, expressar, malalt, moc, menyspreu, ofendre, reny, tracte (**) (d) Paraules desplaents dites amb enuig o amb mala educació (xarrabascat** a Am) (xarbascat, al DCVB té un sentit semblant). | SIN: Moc, miquel, rebuf, rebotida, renegó (Val), batall (Men). || Ex: El seu pare li fum cada xarragastada! No ho hauria de fer. Abans et fotien cada xarragastada a les clíniques! Am -Fèiem un xarrabascat! Érem tots aquí mirant qui cridava més!
XARROR 1 aire, assecar, calor, fatigat, foc, perill, temps, terra (**) (d) Escalfor de l’aire i manca d’humitat. | SIN: Eixarreïment, xafogor, secada, sequedat. || Ex: Com que no plou, hi ha xarror a la terra. Amb aquesta xarror hi ha perill de calar-se foc al bosc. Avui sento la xarror; em trobo cansat. 2 diners, escassetat, estalviar, negoci, pagar, pobre (**) (d) Manca de diners. | SIN: Pobresa, misèria, estretor. || Ex: El seu pare no li dóna cèntims; porta una xarror! (ha d’estalviar). Hi ha una xarror de butxaca! La gent no paguen. Quina xarror de calaix! Avui no farem ni cinc (en una botiga).
XARRUP beguda, beure, líquid, menjar, mida, quantitat Porció d’un líquid que es beu d’un cop (també és habitual xarrupada a Ca i a Am) (actualment, també un xarrup, a Barcelona, és una ració molt curta de licor que se sol prendre després d’un àpat) (Men). | SIN: Glop, glopada (Val). || Ex: Au, un parell de xarrups més i ja t’hauràs acabat l’escudella. Deixa’m beure xampany, només un xarrup (poc).
XARRUPAR 1 beure, educació, higiene, mamar, menjar, soroll Beure xuclant el líquid de la cullera o d’una ampolla (Men-Mall). | SIN: Xuclar, mamar (Val). || Ex: L’Àgata xarrupava l’ampolla (mamava). No xarrupis quan menges sopa! (= no facis soroll) L’infant xarrupava la botella (Mall). 9 2 aigua, educació, mullar, pluja, suar (**) (d) Quedar amb la roba molla. | SIN: Mullar-se, calar, esquitxar, (xopar, banyar Val). || Ex: Ha passat un auto per la bassa i he quedat ben xarrupat. Avui la pluja ha xarrupat a tothom. Vaig banyat de suor (Val). Agafa el paraigua o et banyaràs (Val). 3 castigar, cridar, reny (**) (d) Rebre una escridassada. | SIN: Ésser renyat, rebre crits. || Ex: Va aixafar el cotxe de l’empresa, però ja va xarrupar!
XARUC -UGA aspecte, deteriorar, vell Persona que s’ha fet gran en poc temps (xiruc** a Am) (Men). | SIN: Envellit, passat, decrèpit. || Ex: En Sadurní sembla un xaruc.
XARUMBA alegria, broma, confusió, cridar, diversió, riure, soroll (**) (d) Ganes de divertir-se i de fer gatzara. | SIN: Gresca, fressa, barrila, tabola, festa (Val), trull (Mall). || Ex: Al teu cosí li agrada la xarumba (divertir-se i riure). Quina xarumba en aquest cafè! Hem anat a sopar i hem fet xarumba.
XARXÓ brut, desordenat, malgirbat Persona bruta i deixada (també hem sentit xarxoll** a Ca). | SIN: Llardós, malgirbat, (runós, ronyós, porc Val). || Ex: En aquell armari hi havia de tot: llibretes, trossos de pa sec, unes sabates: ets un xarxó!
XAVEGÓ 10 1 agricultura, aparell Estri que consisteix en una xarxa i dos pals que la tanquen; es carrega a l’esquena d’una persona i es fa servir per dur-hi coses. | SIN: Xàvega. || Ex: Agafaré el xavegó per anar a entrar la palla. 2 conjunt, quantitat (d) Grup de moltes persones. | SIN: Colla, eixam, munió, multitud. || Ex: Ha entrat un xavegó de gent (tots els d’un autocar). Hi havia un xavegó de mainada a la plaça.
XEFLA celebrar, diversió, festa, menjar Àpat que fan un grup de persones per celebrar quelcom i divertir-se. | SIN: Xeflis, tiberi, festí, dinada. || Ex: Ja en farem de xefles a la casa nova. Quan s’acabi el curset anirem a fer una xefla. A la Salut uns hi van per resar i altres per fer una xefla. Vàrem fer una bona xefla d’arengades i vi dolç.
XELIU -A petit (**) (d) Més petit que els altres. | SIN: Menut, migrat, xic, xicotiu (Val). || Ex: Quin gos tan xeliu! Han portat una coca ben xeliua. Té una habitació ben xicotiua (Val).
XEMICAR accident, caure, engrunar, ferida, menjar, tallar, trencar (p) Trencar en molts trossos. | SIN: Engrunar, aixafar, esmicolar, destrossar. | SIN: Tinc un os xemicat de la caiguda de despús-ahir. Ca -A -Us en varen portar molta, de coca? B -Ja pots comptar! Ens ho varen donar tot ben xemicat; va ser una ridiculesa (tallat a petits bocins).
XERA 11 1 afalagar, amable, animal, broma, carícia, estimar, expressar, nen, tracte Tracte afectuós envers una persona o un animal (sovint aixera* a Ca). | SIN: Afalac, moixaina, manyaga, carícia, compliment, festa, broma simpàtica. || Ex: En Moisès és molt mainader, sempre que troba la nostra nena li fa xeres. Aquest gos em fa xeres (remena la cua). El nen fa xeres al xai. Ell sempre et fa una xera (una broma, et diu coses). 2 conversa, expressar (p) Conversa agradable o divertida. | SIN: Xerrada, col·loqui, conversa. || Ex: Havent dinat hem fet una xera. 3 escalfar, foc Foc petit. | SIN: Petarrellada, xerada. || Ex: Farem una xera a la vora de la paret.
XERADA escalfar, foc Foc petit i de poca durada. | SIN: Flamarada, xera. || Ex: Hem fet una xerada amb quatre argentines per escalfar-nos. Si teniu fred farem una altra xerada (a la llar de foc).
XERAPA baliga-balaga, elogi, mentider, orgullós, persona, política, presumir, xerraire (**) Persona que s’alaba molt o que afirma moltes coses sense estar-ne ben segura. | SIN: Xerraire, mentider, xerrapeta, sabut (Val). || Ex: Els polítics són una colla de xerapes. Aquest home és un xerapa, sembla que només ell sàpiga educar bé els fills! El que diu el temps a la televisió és un xerapa! (afirma que hi haurà pluges generals, en comptes de dir “probablement”). Tan sabut que és i sempre l’erra! (Val).
XEREIX 12 broma, jugar, planta Planta gramínia molt comuna als camps de cereals i als marges; és una mala herba que fa una espiga grossa al capdamunt; serveixen de joc a la mainada que se les tiren per darrere, se les claven als jerseis i llavors diuen que aquella persona porta “xicots” o “xicotes” (hem sentit xereix i xereixell a Am, però no es refereixen a la mateixa planta). | SIN: Cugula -fa moltes espigues petites-. || Ex: Tenim el camp d’ordi ben ple de xereix.
XERIC animal, cantar, crit, so, xisclar So potent i agut (xeriquet* a Ca). | SIN: Xiscle, crit, esgarip, aliret, bram (Val). || Ex: Des del llit sento els xerics dels pardals i les mallerengues. Ella em va pessigar ben fort i vaig fer un xeriquet que Déu n’hi do!
XERICAR animal, cridar, plorar, porta, soroll, xisclar Fer un crit agut, un animal o una persona. | SIN: Xisclar, esgaripar. || Ex: Els conills xeriquen, quan els agafes. Ca -El nen xericava perquè l’havien plançonat (plorava cridant). per ext. Am -La porta del garatge xerica (grinyola).
XERIGOT coagular, dolent, fems, llet, menjar, residu, Part de la llet que queda líquida quan es coagula per fer formatge (a Ca sentim xirgot**) (el mot serigot vol dir “qualsevol brutor líquida” Mall). | SIN: Sèrum de la llet, serigot (Men-Mall-Formentera). || Ex: Aquesta escudella no té cap substància: és xerigot!
XERINOLA 1 alegria, celebrar, confusió, diversió, festa, soroll Diversió llarga i sorollosa d’un grup de persones. | SIN: Gresca, bullícia, tabola, (bauxa, trull Mall). || Ex: El dia de Sant Joan vàrem fer xerinola al carrer fins que va ser clar. Hi ha xerinola al pis de sobre, què deuen celebrar? Cada dissabte sortim a fer xerinola. 2 desfer, deteriorar, líquid, menjar, ventre (**) Substància que hauria de ser sòlida o espessa i, per alguna circumstància, es desfà i es torna massa clara. | SIN: Substància fluida, gatxull (Val). || Ex: Em vaig atipar massa de cireres ahir; he anat de ventre i només he fet xerinola. Aquesta crema no té aguant, no ha lligat prou bé; la poses al plat i és xerinola. Volia fer allioli; no m’ha quedat ben pres i he fet xerinola. Faré gatxull amb algeps i taparé el vesper (Val).
XERRA 13 conversa, dormir, expressar, molestar, soroll Remor que fan un grup de persones que parlen (hem sentit xerxa** a Ca, molts cops i amb el mateix sentit). | SIN: Xerradissa, enraonament, conversa, moure xerra (Barna), xarrada (Val), dalió (Men). || Ex: Quina xerra, aquest jovent! Em va costar de dormir perquè sentia xerra a l’habitació del costat. Nois! Prou xerra que volem dormir! Tenim normands al pis d’aquí al costat; menen una xerra! Els veïns de dalt, ahir eren al pis, perquè sentia xerra. Aquesta dona és molt de la xerra (li agrada molt xerrar Mall).
XERRAC aparell, llenya Eina, gen. més basta que una serra; té una fulla dentada i se sol fer servir per tallar llenya. | SIN: Serra, xurrac (Men), xorrac (Mall). || Ex: A casa tenim un xerrac de dues mans per tallar socs.
XERRAMANDUSCA alegria, beure, conjunt, cridar, diversió, groller, riure (**) (d) Gent ordinària que solen cridar, riure fort o beure excessivament. | SIN: Gentalla, purrialla, banda, trepa, gentola (Val). || Ex: Quina xerramandusca que hi viu, en aquells pisos! Hi ha molta xerramandusca en aquell bar. A la Juliana li agrada la xerramandusca (beure i fer gresca).
XERRAMECA 1 conversa, diversió, entretenir-se, expressar, xerraire Fet de parlar molt i dir poques coses (Men-Mall). | SIN: Xerrola, taral·la, vèrbola, barret (Val). || Ex: Ja en té, de xerrameca, l’Honorat! No calla mai. Si t’agrada la xerrameca, surt al vespre a la plaça. Té molt de barret (Val). 2 expressar, xerraire (**) Persona molt xerraire (Men). | SIN: Enraonaire, parlador, garlaire. || Ex: La teva tia és una xerrameca.
XERRAMENTA 14 confusió, conversa, expressar, soroll Soroll que fan les persones quan enraonen molt (Men). | SIN: Xerradissa, xerra. || Ex: A -Ahir al vespre se sentia una xerramenta! B -Els sentia prou!
XERRAPETA indiscreció, persona, xafarder, xerraire (*) (d) Persona que parla massa, esp. si diu coses que hauria de callar (l’hem sentit a dir a Tarragona i algun cop a Barcelona) (Men). | SIN: Xerraire, garlaire, tocacampanes, indiscret, gralla (Men). || Ex: Això no ho diguis al teu home perquè és un xerrapeta. Aquesta nena és molt xerrapeta, tot ho va a dir al mestre.
XERRAR 1 expressar, molestar, ofendre, xerraire Parlar molt i sense solta ni volta; pot tenir un sentit despectiu (xerrar és un sinònim de parlar Mall) (Men). | SIN: Parolejar, garlar, clacar, (xarrar, fer barret Val). || Ex: Cada dia et veig xerrant amb en Dionís. Ell no calla mai, tot el dia xerra. A -Amb qui xerràveu Emilià? B -Jo no xerro, jo enraono! (ho diu qui s’ofèn, perquè es considera que “xerren” els borratxos o els qui han perdut el seny). 2 expressar, indiscreció, joc, reservat, trair, trampós Ésser indiscret; comentar coses reservades (Men). | SIN: Reportar, descobrir, dir, ésser bocamoll. || Ex: A tu et pagaré un xic més; ara, no xerris les coses! A -Tira espases (jugant a cartes). B -És molt xerrat això! (= no val).
XERRERA desig, expressar, necessitar Ganes d’explicar coses (Men-Mall). | SIN: Parlera, taba, parola, loquacitat, xarrera (Val). || Ex: Veig que teniu molta xerrera avui! Aquest al·lot té una xerrera, no atura! (Mall)
XERRI 15 fems Fems de cabra o d’ovella. | SIN: Femta, fems. || Ex: Hem de dur un remolcat de xerri a l’hort.
XÈRRIA planta (*) Herba que es fa entre les canyes als riberals i a d’altres llocs humits. | SIN: Sarriassa. || Ex: Les xèrries fan unes flors semblants a les dels lliris.
XERRIC beure, quantitat, recipient, vi Quantitat de líquid que es beu cada vegada que s’aixeca el porró o la botella (la botella de cuir). | SIN: Tirada, glop, (cabi, timbo Men). || Ex: Abans de sortir farem un xerric. Quins xerrics que fa l’avi! Em penso que el vi el fa viure! He pres un bon timbo de vi i ja em basta (P. Melis Men).
XERRICAR abusar, beure, vi, vici Beure a galet; per ext. beure vi o licors. | SIN: Beure, trascolar, xumar, (beure al gallet, mamar Val). || Ex: Es passen la vesprada enraonant i xerricant amb el porró. El jovent només fa que xerricar!
XERROLA abusar, beure, desig, expressar pl. Moltes ganes d’enraonar. | SIN: Xerrera, parlera, claquera, taba. || Ex: Quines xerroles que té l’Alexandre; sembla que hagi begut massa! Ha durat més la presentació que el concert; el presentador tenia moltes xerroles.
XESCLE 16 ferro, recipient, rodona, tira (*) Cadascuna de les tires de ferro que es posen a les bótes i a les semals per mantenir les dogues ben collades. | SIN: Cèrcol, congreny (Barna). || Ex: Abans d’emplenar la bóta de vi vull picar bé els xescles perquè no ens vessi.
XIC -A mida, petit Persona o cosa que no ocupen gaire lloc. | SIN: Petit, (menut, xicotet Val). || Ex: M’he fet un tall al dit xic. A -En Joan és molt xic. B -Ja creixerà més.
XICRA 1 beure, recipient (p) Tassa de mida petita (Mall). | SIN: Tassa, (tassó, quíquera Val). || Ex: He pres una xicra de cafè. Ara em faria una quíquera de xocolate (Val). 2 aparell, electricitat, peça (**) (d) Peça aïllant de porcellana blanca que fa uns anys es posava als pals d’electricitat per evitar que es mullessin les connexions dels fils. | SIN: Aïllador, aïllant. || Ex: La xicra que hi ha a la paret de l’eixida és esquerdada.
XIMAR beure, emborratxar-se, vi, vici Beure molt de vi o altres begudes alcohòliques. | SIN: Mamar, trascolar, (xamar, carregar Val), xumar (Men). || Ex: L’altre dia vaig ximar massa i no em trobava prou bé. Ara veus el jovent amb una cervesa a la mà, i anar ximant! En festes xamem a muntó (Val). Quan xame, ma mare ho nota (Val). Si ara carreguem, demà no valdrem un xavo (Val).
XIMBLA 17 arbre, planta Arbust que té uns dos metres d’alt; fa unes flors allargades de color morat; se sol trobar als vorals dels camps, en llocs de terreny més aviat humit. | SIN: Aloc. || Ex: Les ximbles, a la vora d’aquest camí, que en fa d’anys que hi són!
XIMPLE bo, comportament, insultar, persona, tranquil, treballar, ximple Persona que fa o diu coses inconvenients, perquè es pensa que fa gràcia, perquè vol quedar bé i no en sap o perquè no és prou llest (encara es fa servir més ximplet, sobretot a Ca) (ximple s’usa com a sinònim de tranquil, bona persona; també s’usa per als animals als quals els agrada el contacte amb la gent Mall) (Men). | SIN: Beneit, bajà, poca-solta, tocat del bolet, curt de gambals, gamarús, (fava, bajoca Val). || Ex: Et quedes cada dia dues hores de franc a la feina perquè ets un ximple. Que et penses que algú t’ho agrairà? Aquell ximple sempre diu motius al nostre nen. Quan hem tingut el camí cimentat, aquella ximpleta s’hi ha passejat amb la bicicleta! No sigues bajoca i demana-li els diners que et deu (Val). Aquest moix és molt ximple, es deixa acaronar pels desconeguts (Mall).
XIM-XIM pluja, temps Pluja suau (Men). | SIN: Plovisqueig, pluja menuda, quatre gotes, plugim, ruixim, (purneta, purneig Val). || Ex: Agafeu el paraigua perquè amb aquest xim-xim quedareu ben molls. A -Ha plogut gaire? B -No, ha anat fent xim-xim tot el matí.
XINAR dolent, persona, sexe (**) Tenir relacions sexuals (considerat molt vulgar) (a Mall, d’una persona dolenta, es diu “aquest és un malxinat”). | SIN: Copular, cardar, fotre, (fer-ho, clavar-ho, embotir-la Val), boixar (Mall). || Ex: Moltes parelles anaven a xinar a sota els lledoners.
XINDRI construcció, corba (*) (p) (d) Bastiment fet amb fustes; té forma de mitja lluna i es munta per fer un arc o una volta. | SIN: Cintra. || Ex: Quan el material sigui sec treurem el xindri. Hem de fer un xindri per aguantar la volta.
XÍNDRIA 18 fruit, ventre Fruit rodó que pot arribar a la mida d’una pilota de futbol; ve a l’estiu i quan és ben madur queda vermell per dins i molt saborós (Formentera). | SIN: Síndria, meló d’aigua o d‘Alger (Val), meló de moro (Men). || Ex: M’agraden més les xíndries que els melons. No t’atipis de xíndria, que és una fruita de molt mal pair i no ho sembla.
XIPOT cerca-renous, groller, malestar, persona, xafarder (*) (d) Persona grollera que es fica a tot arreu i hi porta malestar (mot d’origen francès). | SIN: Esgarriacries, xafarder, xipòtol, bròfec (Val). || Ex: El teu amic és molt xipot, no m’agradaria pas fer un negoci amb ell.
XIRGAR 1 anar, feina, funcionar, negoci, treballador (*) (d) El fet d’anar fent el seu camí o la seva feina, una persona, o d’anar bé un negoci. | SIN: Anar, rutllar, funcionar, sirgar. || Ex: Aquest negoci ara xirga (va bé). Cada setmana hi ha treballadors que demanen la baixa: això no xirga! Els empresaris que tenen hotels xirguen molt. 2 agricultura, canviar, feina, vi (**) (d) Treure el most d’una bóta per la part baixa, per un forat, per posar-lo en una altra. | SIN: Trascolar, trafegar. || Ex: Abans es treia el most de les bótes xirgant, per fer vi rosat; ara ja no es fa.
XIRIBEC ferida, pell, tall (p) Tall a la pell d’una persona, esp. al cap. | SIN: Trenc, estrip, esberla, tall, (trau, trinxet Val). || Ex: Tot jugant amb el ganivet s’ha fet un bon xiribec al dit. El meu nebot té el cap ple de traus (Val).
XIROI -A 19 alegre, caràcter, comportament, presumir, vestir Persona que mostra bon humor i satisfacció. | SIN: Alegre, satisfet, content, feliç, pagat (Val). || Ex: La nena va tota xiroia al costat del seu padrí. La Lorda vol anar xiroia; no en vol pas de vestits foscos. Va tot pagat amb el cotxe nou (Val).
XISCLAR ajudar, animal, cridar, por, xisclar Fer crits aguts i molt forts (també xisclejar* a Am) (jutori és un crit per demanar auxili Men) (Men-Mall). | SIN: Esgaripar, güellar, cridar, (bramar -aplicat a animals grans i a persones- Val), guiscar (Men), giscar (Mall). || Ex: Quan em varen estirar la bossa em vaig posar a xisclar. A -Ahir vàrem matar el porc. B -Ja ho sé prou! Des de plaça se sentia com xisclava. Els mussols, a la nit, xisclegen. En aquella casa tothom brama (Val). No xisclis! (Mall).
XISCLÓ animal, defecte, sexe Animal mascle incapaç de fecundar una femella perquè té una anomalia als testicles (també sentim xisclot** a Ca). | SIN: Infèrtil, estèril, cicló –mascle mancat d’un testicle- (Val). || Ex: Aquest cavall no és ni mascle ni femella: és xiscló. Un porc mal sanat és un xiscló (empipa les verres).
XITXAREL·LO categoria, ignorant, jove, orgullós, persona, presumir, ximple (**) Persona que té pocs coneixements de quelcom i, en canvi, presumeix i es pensa que és indispensable; aquesta actitud és més habitual entre els joves, però no en tenen l’exclusiva (Men). | SIN: Pretensiós, tifa, cregut, vanitós, presumptuós, baliga-balaga, (moniato, taral·lirot, set homes, milhòmens Val). || Ex: Aquest xitxarel·lo es pensa que és un gran paleta. Els programes culturals de la BBC te’ls pots escoltar, no deixen pas sortir a qualsevol xitxarel·lo.
XITXO animal, anomenar, expressar, mot, nen, petit (*) (d) Gos petit; gos en llenguatge infantil (xixo** a Am). | SIN: Quisso, cadell. || Ex: Ha vingut un xitxo de color blanc. Mama, he vist un xitxo.
XIULET 20 1 aparell, àrbitre, cridar, joc, so, soroll, xiulet Petit instrument de vent; té un to agut molt semblant al so d’una persona que xiula (Men). | SIN: Brill, reclam, (xiulet, siulo Mall). || Ex: Hem de comprar tres o quatre xiulets més per a la taula de bàsquet. Duien els siulets al partit de futbol per fer renou (Mall). 2 cridar, so, soroll, xiulet So que surt de la boca d’una persona quan xiula (Men). | SIN: Brunzit, piulet, (xiulit -el so- Val), siulo (Mall). || Ex: Si el veus, fes-li un xiulet. Prou de xiulits, que m’entabuixes! (Val). 3 embolcall, fruit, tendre (*) Tavella de la fava quan és molt tendra i encara ha de granar o tot just comença a fer-ho (faves ensabatades a Am). | SIN: Fava ensabatada, galet (Val). || Ex: He collit un grapat de xiulets (tavelles tendres amb faves petites).
XIUXIUEJAR baix, educació, expressar Parlar molt fluix (Val-Men-Mall). | SIN: Parlar en veu baixa, estar xiu-xiu. | Ex: Allà a la reunió, ell li anava xiuxiuejant coses a l’orella. Al funeral tothom xiuxiuejava (Mall).
XIVARRI confusió, cridar, expressar, molestar, soroll Soroll que fan un grup de persones que parlen alt, juguen o es discuteixen. | SIN: Rebombori, estrèpit, cridòria, enrenou, (escama, guirigall Val), trull (Mall). || Ex: Amb aquest xivarri m’heu despertat.
XIXA 21 1 indiscreció, persona, xafarder (**) (d) Persona que explica a una altra tot allò que sap sense cap reserva. | SIN: Xafarder, enredaire, portanoves, xiqueter (Mall). || Ex: A tu no se’t poden dir les coses perquè ets una xixa. En Damià ho diu tot a la seva dona: és una xixa! 2 brut, brutícia (**) (d) Manca de netedat. | SIN: Brutícia, pegatera, sutzura, quisca, (runa, ronya, porqueria Val), niu de brutor (Mall). || Ex: Aquest xicot sempre porta xixa. Té les parets de l’habitació plenes de ronya (Val).
XIXERIA comentari, criticar, expressar, indiscreció (**) (d) Allò que es comenta en grups de persones desvagades o xafarderes. | SIN: Sedasseries, comareig, murmuració, enraonia, llevantances (Val). || Ex: Aquelles ximpletes t’escoltes? Que no ho veus que tot això són xixeries! Cada dia ha de venir a explicar xixeries, l’Eulàlia, i la feina que té a casa seva! (a ella sí que se la podria criticar). Es van casar per evitar llevantances (Val).
XOLLAR 1 animal, cabells, feina, pèl, tallar Tallar arran la llana o el pèl d’un animal; també es diu d’una persona a qui tallen els cabells molt curts (aixoiar** a Ca i a Am) (Men). | SIN: Esquilar, pelar, tondre. || Ex: Han de venir a xollar les ovelles. T’han xollat el clatell avui! 2 arbre, branca, feina, planta, tallar (**) (d) Tallar molt fort les branques d’una planta (Men). | SIN: Podar, esporgar -és com podar: molt fort o molt poc (Val). || Ex: Aquests plàtans de la rambla, els han ben xollats. No m’esporgues els tarongers com ho feres l’any passat! (Val)
XOMBO 22 aigua, font, quantitat, rajar, regar (**) (d) Raig gros d’aigua. | SIN: Doll, bram, broll, tonga (Val). || Ex: Amb aquestes plogudes, a la font de can Catau baixa un xombo d’aigua com la cuixa. Amb aquest xombo d’aigua se’n fa via, de regar. Quina tonga d’aigua baixa pel riu d’Ontinyent! (Val)
XONA animal, brut, cos, desordenat, sexe (*) Hom ho diu d’una persona bruta que no té cura ni del seu aspecte ni de la casa (també hem sentit xoixa*, unes quantes vegades, a Am i a LP) (xona, vulgarment, és la vulva Barna) (xona és la vulva; també és una mena de caragol de closca blana Val). | SIN: Xarxó, deixat, bacó, potiner. || Ex: Jo no la llogaria pas a treballar a casa, és massa xona. Quina dona tan xona que hi ha allà! Acabada de fer serà xoixa com la seva mare! (quan sigui gran). Farem xonetes ara que ha plogut! (Val).
XOP -A aigua, mullar, pluja, suar Moll de dalt a baix (Val-Men-Mall). | SIN: Calat, amarat, ben moll, (xopat, banyat, mullat, amerat Val). || Ex: Ens va ploure quan tornàvem i vàrem arribar ben xops. És marrà; no ha volgut agafar el paraigua i arribarà xop. Aquest infant ha quedat xop jugant allà a la font; trucaré la seva mare. Porte la samarreta amerada de suor (Val). Aquest nin va xop, ha caigut a la piscina (Mall).
XOPINEJAR aigua, educació, jugar, menjar, mullar, nen, netejar, remenar (p) Remenar aigua o altres líquids (xofinejar** a Am). | SIN: Xipollar, potinejar, patollar –amb els peus-. || Ex: La nena fa estona que xopineja amb la conca. La canalla estan xopinejant amb aigua i fang. Aquest paper és ben xopinejat (moll i trencat). A -Què xopineges? B -Estic rentant quatre peces de roba. Noi, no xopinegis el menjar! (juga amb la cullera, el plat i la sopa).
XORRANC aigua, camí, deteriorar, pluja, rec, terreny (**) (d) Sot allargat, en un camp o en un camí, fet per la força de l’aigua els dies de pluja (també hem sentit algun cop xorranquera** a Am). | SIN: Xaragall, escorranc, còrrec, escorrentia (Val). || Ex: Han anat a adobar el camí perquè hi havia xorrancs. L’aigua ens va fer aquests xorrancs la primavera passada.
XÒRREC 23 aigua, font, quantitat, rajar, regar (**) (d) Raig d’aigua que baixa per un rec o que surt d’una canonada. | SIN: Doll, bram, broll. || Ex: Quin xòrrec d’aigua que baixa! (estan regant). Un motor de cinc cavalls ja puja un bon xòrrec d’aigua.
XORRENCAR aigua, camí, deteriorar, pluja, rec, terreny Espatllar, l’aigua de la pluja, els camins terrers i els terrenys que fan pendent. | SIN: Aixaragallar, escorrancar. || Ex: Amb aquests xàfecs els camins quedaran xorrencats.
XUCLADOR aigua, corrent, engolir, estirar, mar, perill, riu Lloc d’un riu o del mar on hi ha corrents d’aigua que estiren les persones i les coses cap a sota (roll si ens referim a les sèquies de reg Val) (Men-Mall). | SIN: Englotidor, engolidor -a Sóller, aplicat a la mar- (Mall). || Ex: No us aneu a banyar a la Muga que hi ha xucladors. Allà l’aigua fa un remolí; deu ser un xuclador.
XULLA 1 animal, carn, greix, menjar, tira Tira de cansalada fregida (equival a l’anglès bacon) (es diu xuia* a Ca, també a Mall) (pronunciat xua Men) (xulla és el paperet en què un estudiant fa anotacions per fer-ne ús, indegudament, en un examen Val) (es parla de xulla tant si és torrada, fregida o crua Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Cansalada, bacó. || Ex: Avui us faré xulles per sopar. La cansalada ja m’agrada, però trobo més bones les xulles. 2 ferida, salut, tall (*) Tall pregon, esp. el que algú es fa treballant amb una eina (sentim xuia* a Ca). | SIN: Tall, incisió, fissura. || Ex: M’he fet una xulla a la cama amb la dalla. Nen, no toquis les tisores de podar que et faràs una xulla.
XUMAIA 24 beure, comportament, imprudència, perill, seny, sol (*) (d) Capacitat per discernir allò que és correcte d’allò que no ho és (hem sentit xumeia** a Am i xumesco** a Ca). | SIN: Seny, senderi, enteniment, (cap, coneixement, trellat Val). || Ex: Aquests que van a prendre el sol a aquesta hora no tenen gaire xumaia (fa un sol que crema). Tingueu coneixement i no begueu, si heu de conduir (Val).
XUMAR 1 beure, educació, higiene, mamar Beure d’una ampolla, d’un porró, d’un càntir o d’un altre atuell, posant-hi els llavis en contacte (Men). | SIN: Xuclar, mamar, totar, (morrejar, xuplar, mamarrutxar Val). || Ex: Per què xumes del porró? Això no es fa! Per les veremes sempre tenim dos càntirs a la vinya perquè els empordanesos no xumem (“xumar” repugna, a la gent gran). 2 guarir, malalt, molèstia, patiment (**) (d) Fer martiris a una persona. | SIN: Botxinejar, turmentar, fer patir. || Ex: Allà a l’hospital em varen ben xumar, no hi ha dret! (li feien proves). 3 estudiar, fatigat, feble, treballar (**) Quedar sense força a causa d’un excés de feina. | SIN: Fatigar, extenuar, esllomar, (baldar, solsir, rendir Val). || Ex: Avui estic xumada! Els exàmens em deixen xumat. Me’n vaig al llit que estic solsit (Val). He acabat ben baldat aquest dilluns (Val). He acabat rendit (Val).
XUMET joguina, jugar, mamar, nen Joguina de goma que es posa a la boca dels infants petits perquè la xuclin o la mosseguin. | SIN: (Pipa -sobretot si és el dit polze-, xupló Val). || Ex: El nen ha tirat el xumet a terra.
XURMER -A 25 1 animal, canviar, cria, fill, jove, mamar Animal que mama d’una femella que no és la seva mare. | SIN: Afillat. || Ex: Quan la vaca va tenir el vedell li varen posar aquest xurmer (en va criar dos). 2 animal, llet, mamar, recipient Biberó que es fa servir per alletar un animal jove. | SIN: Biberó. || Ex: Aquest godall va néixer molt petit i el criem amb un xurmer. 3 experiència, inepte, jove, nit, nou, sortir (**) (d) Persona molt jove i mancada d’experiència per fer quelcom. | SIN: Novell, aprenent, passerell, marrec, munyicot (Val). || Ex: Què vols sortir a la nit, si ets un xurmer! Per fer un diccionari no podem pas agafar xurmers (estudiants). Un monyicot que és i ja fuma (Val).
XUT enutjar-se, moc, negació, permís, relació (**) (d) Rebuda poc amistosa (Men). | SIN: Rebuf, moc. || Ex: Vés-hi tu a demanar-li les claus; a mi em fumeria un xut! (em diria que no).