ja *
Ens n'hem d'anar de seguida (o ara mateix -Gir-Val-, immediatament; millor que s'ha de fer ja).
ja..., ja...
Estableix una relació entre dos termes d'una frase, o bé entre dues frases. |
ara..., ara...; tant... com...; o... o... |
Anem a missa. Ja et crida aquell, ja et crida l'altre, i no te'n pots desfer.
La seva tasca, ja ensenyant sardanes, ja composant...
ja a (i: ja) *
Ja podeu veure als cinemes la pel·lícula X (o ja és al cinemes; millor que ja als cinemes) -TV3-.
Ja es ven el llibre D (o ja el podeu trobar a les llibreries; millor que ja a les llibreries).
Ja us en podeu anar (o va aneu-vos-en!; va, marxeu, aneu-vos-en ara mateix, marxeu de seguida; millor que marxeu ja).
Que comenci ara mateix! (o de seguida!, tot seguit!, immediatament!, va comenceu!; millor que que comenci ja).
ja acabo de (+ infinitiu)
Expressa que una acció és a punt d'acabar-se (Am). |
ja falta poc per, ho enllesteixo en un moment |
Un moment, ja acabo d’empolainar-me.
Ja acabo d'estar; només he d’anar a tancar el butà.
M’han d’enviar un paquet i no acaba mai d’arribar.
ja afluixaràs!
Hom ho diu a qui porta un ritme de treball molt enèrgic o a qui es mostra intransigent en alguna qüestió. |
ja et calmaràs! |
A -Aquesta empresa ja té 200 treballadors. B -Ja afluixaran!
C -En Ricard fa onze hores cada dia. D -Ja afluixarà! (no ho podrà aguantar)
E -A cada casa hi ha dos o tres cotxes. F -Ja afluixarem.
ja anàvem massa bé!
Queixa que expressa contraposició de situacions (Am). |
ja se'ns ha acabat la tranquil·litat, feia massa temps que estàvem bons, ja estàvem massa bé, feia massa temps que anàvem bé!, ja m'han vist! (Am) |
A –Gaspar, la mare ha caigut i s’ha trencat el fèmur. B –Bo! Ja estàvem massa bé!
C -Carme, s'ha d'anar a la font. D -Ja m'han vist!
E -El més vinent et canviarem d'aula. F -Bo!, ja anàvem massa bé!
M'he fet mal a la cama: ja feia massa temps que anava bé.
ja anem bé, per anar a Sants!
Queixa concessiva, per indicar que una cosa no va prou bé; que no es va bé. |
ja la farem bona!, només faltava això per acabar-ho d'adobar!, ja farem l'Espanya gran!, ja la pujarem dreta, la paret! (Bar) |
A –L'equip ha tornat a perdre. B –Ja anem bé, per anar a Sants! (ja fa tres diumenges seguits que perdem).
C –Ens ha arribat un alumne de sisè que ja ha repetit dues vegades. D –Ja anem bé per anar a Sants! Només ens faltava aquest!
Ja farem l'Espanya gran, si ho malbarates tot! (irònicament)
ja arribes a (+ adjectiu)
Es diu a qui té una qualitat o un defecte molt accentuats. |
que n’ets de, ho ets molt de, ja t'arriba a (+ verb), ja n'arribes a (+ adjectiu) |
Ja arribes a ser pesat, Joan! Calla una estona i llegeix.
Ho ha dit al director. Que n’arriba a ser de gamarús! (ho és molt)
Ja arribes a ser bona noia!
Ja arriba a vendre aquesta noia! Em pensava que no faria res i sempre té gent a la botiga.
Ja li arriben a agradar les pel·lícules antigues a la Rebeca!
A -Ja n'arriba a fer de festes, aquesta mestra! B -Sort que té vocació!
Ja n'arriben a dir de bestieses d'un cap de dia a l'altre.
ja cal que (+ verb)
Indica la necessitat d’emprendre una acció. |
ja pots (+ verb), convé molt que (+ verb) |
Ja cal que us abrigueu, avui fa molt de fred (o ja us podeu abrigar).
Ja cal que corris, que perdràs l’autobús!
Ens fem un fart de treballar; ara, ja podem anat fent, perquè ens van posant impostos, i vés pagant, burro! (Ca).
ja cal que et calcis!
Es diu a algú quan es preveu una situació complicada o perillosa per a ell.
ja et pots anar preparant, ja!, ja t’ho explicaran!, ja et trauran la mandra! |
Has fet malbé el gerro més bonic de casa. Ja cal que et calcis!
ja comencem l'introit!
Es diu en començar una activitat habitual i desagradable (sentim entroit Ca). |
ja hi tornem a ser!, ja estàvem massa tranquils!, sempre veniu amb les mateixes històries!, ja hi serem |
Ja comencem l’introit! Sempre que fem un dinar familiar passa el mateix! (algú enceta un tema polèmic)
Ja comences l’introit dels badalls? (comença de fer-ne, i en sol fer molts).
A –Tens mandarines, nena? B –No. C –Ja hi serem! (ja és discutiran, en voldrà, al geriàtric) -Espolla-
ja el tenim aquí!
1 Es diu per indicar l’arribada d’un canvi de temps. |
ja el tenim a sobre, ja és aquí |
Ja el tenim aquí, l’estiu.
Ja tenim la calor a sobre.
2 Es diu quan es veu a venir algú que resulta desagradable. |
ja el tornem a tenir aquí, ja ve el que faltava, ja hi serem tots!,
(no hi faltava ningú més; ara hi som tots, ja podem tancar amb clau Men) |
Ja tenim aquell xerraire aquí.
Que n’és de carregós aquest home venent llibres! I ja el tenim aquí!
ja el tinc (i: ja ho tinc)
Ja ho he agafat, ja ho he trobat. | ja és meu, ja l'he atrapat; ja ho he trobat|
A -Agafa el cap de la corda. B -Ja el tinc.
Ja ho tinc! (ja sé la resposta)
ja el vam trobar!
Hom ho diu d'una cosa que, aparentment, no té gaire importància, però que acaba sent molt negativa. |
no va pas ser poc l'embolic!, Déu n'hi do! |
L'avi va començar amb mal d'esquena, i ja el vam trobar el mal d'esquena! (tenia càncer).
Ens van dir que el pont no valdria gaire, perquè érem molt veïns a pagar, però ja el vam trobar, el pont! (va ser molt car).
ja els acabaràs!
Es diu a qui presumeix de tenir diners, a qui fa el fatxenda o a qui no saluda. |
ja afluixaràs!, ja vindràs!, ja cauràs! (Ca), si en tens, guarda-te'ls! (Ca) |
A -Elionor, ja els acabaràs! B -Ai, perdoneu, no us havia vist! (no els havia saludats)
Aquell galleja molt, però ja els acabarà!
C -Si en tens, guarda-te'ls! -a un que no saluda- D -Ai, perdona, no t'havia vist!
ja els cardaria bonic! (o ja el)
Ho diu qui està disposat a escarmentar a algú personalment. |
ja els espavilaria!, ja els adobaria!, ja se'n recordarien, ja et faré el compte! |
A -Ahir, tres o quatre nins varen trencar cinc vidres de can Modest a cops de roc. B -Ja els cardaria bonic, si em vinguessin a trencar els vidres de casa!
Ja els cardaria bonic a tots aquests que es barallen pels camps de futbol!
Ja et faré el compte! (amenaça a un jutge que el castiga, Ca).
ja els estàs (+ forma verbal)
Ordre de fer quelcom donada a algú amb exigència. |
ja et pots espavilar a, comença de |
A -Els has trets tu, els llibres d’aquí a terra? B –Sí. A –Doncs ja els estàs posant bé!
ja em diràs
1 Interpel·lació que es fa a causa d’un dubte o d’una certa desconeixença amb l’interlocutor. |
ja en parlarem |
Ja em diràs què et sembla (Mont-roig del Camp).
2 Expressa sorpresa a causa d’una reacció, una acció o una situació no lògica. |
quin poc seny, s’ha de tenir més senderi, és ben bé que és estrany; no te'n dic pas res, ja m'explicaràs |
Ja em diràs si val la pena, de renyir per una paret!
No te'n dic pas res, voltar amb aquesta calor! (o ja em diràs)
Ja em diràs si s'havia de posar uns pantalons blancs i una camisa beix!
Ja m'ho diràs, barallar-se per tan poca cosa (Ca).
ja em dispensaràs!
Comentari de qui no està d’acord amb un fet. |
ja em perdonaràs!, ja n'hi ha prou! |
Encara crema, el foc? Nois, ja em dispensareu!
ja em perdonaràs
Expressió de lament a causa d’una opinió, d’una idea, d’un fet, etc. |
ja em dispensaràs!, Déu n’hi do!, no n’hi ha pas un pam de net! |
Ja em perdonaran, però deixar fer una casa al mig d'una plaça, no ho havia vist mai!
Ja em perdonaran que plantegi la qüestió dels assassinats amb la fredor de les estadístiques, però és l'únic remei que em queda –Avui-.
ja em sentirà!
Expressa la molèstia continguda a causa d’alguna acció o situació contrària a la que esperàvem d'algú i la probable represàlia. |
li'n diré quatre de ben dites! (Mont-roig del Camp), ja l’espavilaré!, ja li fotré!, ja l'arreplegaré!, ja et fotré jo!, ja t'escarmentaré!, ja et cardaré!, ja l'espolsaré! |
Aquesta paret va torta. Ja em sentirà el paleta!
La primera vegada que vulguis tornar a ficar el nas en els meus afers, ja em sentiràs! (Bíblia Valenciana d'en Rafael Tasis)
Si la de la centraleta em ve amb roncs i m'atén malament, ja l'espolsaré! (ja li fotré crits)
ja em val *
Ja em va bé, aquest preu (o ja hi estic d'acord, entesos; no ja em val).
No ho accepto, que diguin que això ho fan per la crisi (o no hi estic d'acord, no em sembla correcte, no ho admeto; no no em val que diguin que ho fan per la crisi).
ja en faràs, d'anys!
Se sol dir a les persones que no penquen, no s’exposen a cap perill o que tenen molta cura de la seva salut. |
que en vius de bé!, que n’estàs de bé al món!, no et cansaràs, no!, no t’herniaràs, no! (Mont-roig del Camp) |
En tot avui has cavat dos-cents ceps? Que en faràs, d’anys!
A –Avui no aniré a veure el nen, perquè té la grip i me la podria encomanar. B –Ja en faràs, d’anys! A -Si no em moro i cap boig no em mata, sí.
Tot el dia ets al bar. Ja en faràs, d’anys!
ja en faràs força! (o ja en fas força!)
Vol dir que una acció que es fa serà inútil, perquè una altra la contraresta (es diu molt a les comarques de Girona). |
de què et servirà?, què en trauràs?, què en farem, de dir!, ja pots anar predicant!, no hi ha res a fer |
Si no tens cèntims ni feina, ja en faràs força de voler comprar una casa!
Ja en farem força de dir que guanyarem, si ells s'entrenen dues hores cada dia!
Ja en faràs força de guanyar més, si malbarates els diners d’aquesta manera!
Ja en farem força de fitxar un home que sap jugar, si ja té trenta-cinc anys! (no aguantarà el partit)!
Ja en fas força de predicar! Ell continua fent la seva (és fumador).
Ja en fas força de comprar espardenyes, si no les estrenes!
Ja en faig força de pagar-te classes d’anglès, si tu el suspens a l’institut!
Ja em farem força de fabricar més, si no venem!
Ja en faràs força d’un bon ordinador, si no el fas servir!
Ja en farem força de fer aquests cursets: ens fotran fora de l’empresa igualment!
Jo els netejo d'atots i tu els fas entrar! Ja en faig força d’arrencar una vinya, si tu m’hi fots gram! -jugant a la botifarra- (Vol dir que no serveix de res que qui juga faci una jugada bona, si el seu company li n’anul·la els efectes -Am-).
Ja en traurem força que ell hagi de plegar, si nosaltres ens morim de fam!
ja en farem, de feina!
Es diu amb ironia a qui no està fent res. |
no quedeu llassats!, acabareu tots portant braguer! |
Ja en farem de feina! (són tots són drets a l'obra)
Si ens rasquem tots la panxa, ja en farem de feina, ja! (Mont-roig del Camp)
ja en farem força de xiular, si l'ase no vol beure
Es diu a qui tracta amb una persona tossuda, que no farà pas allò que se li demana. |
no perdem el temps; què en farem de dir el rosari, si no hi ha devoció! |
Tu prou els avises que no tirin papers a terra, però ja en farem força de xiular, si l’ase no vol beure.
ja en parlarem!
Resposta de qui pensa que una cosa no passarà. |
ja ho veurem, ja es veurà, qui sap, encara no es pot dir, encara no has dit potser (Ca), ja ho dius tu!, ja ho veurem què serà cuit (Val) |
A -No sereu pas campions enguany. B -Ja en parlarem!
D'anar vestit d’aquesta manera tan ridícula, ja en parlarem! (Mont-roig del Camp)
Ho cobrareu el primer mes, però el segon ja en parlarem (Mont-roig del Camp).
C -Em deixaràs el cotxe, la setmana vinent? D - Ja en parlarem! (no és segur)
E- La màquina de fer fotocòpies és espatllada. F -Ja ho dius, tu! (ho vull mirar)
G -Si perdés la feina, faria de jardiner. H -Oh, bé ja ho has dit! (no és tan fàcil, Ca).
ja en tindràs bons aixecs de
Vol dir que, de la persona de qui es parla, no cal esperar-ne gaires coses (no es diu gaire, Am). |
no hi comptis gaire, no te’n refiïs, no n’esperis gaire res |
A –Estic content, perquè sóc gran, però tinc dos fills. B –Ja en tindràs un bon aixec dels fills!
ja en tirarem un bon tros a l'olla!
Vol dir que una cosa no donarà cap benefici (Gir-Bar). |
i jo fart!, i què en traurem?, i què hi guanyarem?, i de què servirà?; no en traurem cap profit |
A -El pare serà president del club de futbol. B –Ja en tirarem un bon tros a l’olla!
C –La mama aprèn a tocar el piano. D –Ja en tirarem un bon tros a l’olla! Més valdria que treballés, i podríem pagar els deutes!
ja en tornarem a parlar
Deixa l’anàlisi d’un tema per més endavant, per veure tal com evoluciona i així poder-ne parlar amb més coneixement de causa. |
ja ho pensarem més bé, ja ho discutirem amb calma, no vagis de pressa; ja es veurà, si convé o no |
A –El comprem de seguida, l’auto? B -Per ara no; ja en tornarem a parlar.
C –Voleu llogar l’orquestra avui mateix? D -No, home, ja en tornarem a parlar (ja es veurà si convé).
Donem-los el nostre vot de confiança fins d'aquí a mig any. Després ja en tornarem a parlar (Mont-roig del Camp).
ja en va arribar a fer! (o a dir!)
Va dir o va fer moltes coses. |
en va fer moltes; no tenen ni fi ni compte, les coses que va fer! |
Ja en va dir, de bestieses, el dia del sopar!
En va arribar a fer, de bestieses, quan era petit!
ja en vaig tenir prou
Ho diu qui s'ha adonat de com és una altra persona, de les seves intencions.
ja el vaig conèixer, ja vaig veure quin peu calçava |
Hi vaig parlar cinc minuts, però ja en vaig tenir prou. És molt interessat.
A -Et va agradar la xicota d'en Jaume? B -Ja en vaig tenir prou el dia del bateig (va conèixer com era i no el va convèncer).
C -Hi tens confiança en ella? D -Ja en vaig tenir prou amb aquell fet (va fer una cosa que no es fa).
Ja en tinc prou d'ell. Que l'aguanti sa mare!
Amb una ullada en van tindre prou per comprendre... –L'armariet-.
Ara ja en tinc ben bé prou, de gresca (estic fatigat, vull dormir).
ja ens afaitem! (o ja m'afaito!)
Ho diu qui no és creu quelcom que li diuen. |
demà m'afaitaràs!, ja som grans!, això no ens ho empassem pas |
Qui ho ha dit que cobrarem més?, home, ja ens afaitem!
ja ens coneixem!
Ho diu qui coneix els defectes de l’altre i per això no se’n fia. |
saber quin peu calça, saber de quin mal pateix, saber la flaca |
Noi, torna’m el bolígraf, que ja ens coneixem! (de vegades se'ls queda)
A -Deixa panellets per la teva germana. B –Ja li n’hauria deixats. A -Ja ens coneixem! (se’ls menjaria tots)
ja ens ho fem (o farem)
Ja farem les coses nosaltres mateixos. |
ja ens adobarem, ja ens espavilarem, ja ens en sortirem; gràcies, però no cal que ens ajudeu |
Tenim molta feina, però ja ens la farem.
És una casa de mot de rem, però ens ho fem tot (no lloguem treballadors).
Ja ens ho farem nosaltres, que som els qui hi entenem.
ja és 'algo'! *
A -Ja m'ha pagat 50 euros (d'un deute). B -Déu n'hi do! (o ja anem bé, ja és un bon començament, a poc a poc cobraré; no ja és 'algo')
ja és cas!
Es diu d'una cosa estranya o inaudita. Pot expressa irritació contra algú o alguna cosa. |
és estrany, és curiós; ves per on!, només faltava això!, és collonut! ja té pebrots! |
Ja és cas que plogui justament ara que volíem marxar! (Mont-roig del Camp).
Ja serà cas que el nostre soci arribi puntual!
ja es dirà
Indica que una cosa ja se sabrà més endavant com va o com ha anat. |
ja ho sentirem a dir, ja ho veurem, ja se sabrà, (ja es veurà més tard, ja es dirà més tard Ca) |
M’han dit que una mestra de l’escola s'ha separat, però no en vull parlar més. Ja es dirà.
A –Que està malalt en Timoteu? Fa dies que no el veiem. B –No ho sé, ja es dirà (si li passa alguna cosa).
A la propera reunió, ja es dirà com s’ha de fer (Mont-roig del camp).
C –Et veig bé, arribaràs a 90 anys. D –Ja es dirà més tard (ja es veurà, Ca).
No sé què hi ha en aquest bar, ja es veurà més tard (sospita que hi ha droga).
ja és entès
Ara ja ho entenc (Am). |
ja ho entenc, ja és veu, ja és vist, ja ho veig clar |
Ja és entès! (ja veig l'errada on és)
ja és hora (o era)
Indica que finalment s’ha aconseguit alguna cosa que s’esperava feia temps. |
a l’últim!, per fi!, gràcies a Déu!, ja tocava! |
Ja és hora que arribeu! (van tard)
Ja era hora que compressis el televisor en color!
Ja és hora que obris els ulls! (Mont-roig del Camp)
Ja és hora que mirem al passat i parlem del que veritablement va passar durant la Guerra Civil i la postguerra -Avui-
A -Ara anem a dormir, àvia. B -Ja és prou hora! (és tard)
ja és meu
Es diu quan s’aconsegueix agafar algú o obtenir una cosa o quan s’està a punt de fer-ho. |
ja el tinc, ja l'he atrapat, ja l'he aconseguit |
Corre, que ja és teu! (ja gairebé l'atrapes)
A –Agafa l’escala Àngela. B –Ja és meva! (o meva!; la baixen d’un terrat)
Ja ets meu! (en un combat) -TV3-
Vaig aconseguir el premi i ara ja és meu! (Mont-roig del Camp)
ja és molt!
Indica satisfacció per la bona opinió que algú té de quelcom. |
ja és prou, ja hi ha molt de guanyat, ja anem bé, Déu n'hi do |
A -He comprat una casa que ningú no volia, i jo n’estic enamorat. B -Ja és molt que a tu t'agradi.
C –Va cridar, el teu pare quan va saber que li havies aixafat el cotxe? D –No, no va dir res. C -Ja és molt!
E -No plou, avui. F -Ja és molt! Ja n’estic fart de pluges!
ja és pagat
Indica que allò que hom ha fet per un altre es considera un favor i no es vol cobrar. |
no hi pensis més, no en parlem més, deixa-ho córrer |
A -Què et dec? (ha vingut a posar unes cortines) B -Res, home, ja és pagat.
ja es podria donar al mascle
Expressió vulgar i masclista per indicar que una noia jove ja és prou gran per tenir relacions ('donar al mascle' es diu de les conilles Ca). |
ja es podria beneir (Gir), ja té edat per fer-ho, ja es podria aprofitar, ja es podria desflorar |
A -La Sofia ja fa unes bones mamelles. B –Sí, ja es podria donar al mascle.
Aquestes noies que passen ja es podrien beneir.
ja és prou
Manifesta una consecució petita, però molt estimada. |
ja és molt, ja fa molt, ja podem estar contents, Déu n’hi do |
A –Què fa aquest nen a classe? B –Seu i no fa res. Es com si no hi fos. A –Ja és prou que no emprenyi!
Ja és prou que vingui, la Núria! (Mont-roig del Camp).
La seva cara (...) si no se la rentava, ja és prou que anés ben neta (Un vell meravellós, de Carles Riba).
És prou que no és cansi de venir!
C –Què li he de dir a la tia? D –Ja ets prou gran, Miquel! (tu mateix)
ja és prou gran!
Ho diu qui no vol intervenir en els afers d'altri. |
no cal controlar-lo, deixa'l fer, deixa'l estar, no t'hi posis, ja sap el que li convé, ja és desmamat! (Val) |
A -El teu germà no va pas bé amb aquest noia, té deu anys més que ell; li hauries de fer veure. B -Això! Ja és prou gran!
C -El noi, si cada dia surt, ho suspendrà tot. D -Ja és prou gran per veure-ho! Si no aprova, que vagi a treballar!
ja és segur!
Indica una asseveració. Pot usar-se irònicament i voler dir el contrari. |
i tant!, és clar!, evidentment!; ca!, ja pots comptar!, compta! |
A –El color verd es porta molt aquest any. B -Ja és segur! (vol dir que no).
C –La noia s’hi ha casat perquè l’estima. D –Ja és segur! (ella té 25 anys i ell 76).
De moment, ja és segur que les finals es disputaran a Vilallonga del Camp.
El que ja és segur és que les velles naus de la fàbrica acolliran els magatzems del museu (Avui).
E –Deixa’m mirar si les instruccions són en català. F –Ja és segur! (= ja pots comptar que no)
G -Amb l’esquellerinc sentirem el gos. H -Sí, ja és segur! (que no)
I -Avui hem menjat molt. J -Sí, ja és segur si heu menjat! (que no)
K -Treballa aquell? L -Ja és segur!, no ho fotut mai res.
L –Anem a esperar els Reis, perquè a un any ja veuen cosetes. M -Compta! (que no) N -Si et mulles, t'hauràs de canviar. O -Compta, si m'hauré de canviar! (que no, Ca).
ja és tenir ous!
Es diu d'algú que és molt atrevit i agosarat (Mall-Gir). |
ja es necessiten collons per!, ja és tenir barra!, ja és tenir collons! (Gir) |
En Pere no té gens de por, ja és tenir ous entrar en aquella casa!
El meu germà s'ha casat i no ens ho ha fet saber: ja és tenir collons!
ja és vist
Es diu quan és molt evident el que s’ha de fer amb una cosa, allò que passarà, etc. |
és evident, ja es veu, és ben clar, ja se sap |
Ja és vist, aquí què hi ha! (els diners surten del contraban).
Ja és vist que una casa al mig d’un carrer ha de marxar (s'ha de treure).
Les persianes s’han de baixar bé, o les trencaràs. Ja és vist, això!
A -S'han separat, els dos amos. B -Ja era vist! (ja es veia a venir).
Aquesta festa, ja era vist que s'havia de perdre.
Aquests nois treballen, i fan hores al vespre, ja és vist això! (ens munten l'aire condicionat i vénen a partir de les set del vespre).
C –Han guanyat. D –Ja era vist.
Ja era vist que, si plegava el vell, els nois no treballarien els ametllers.
Ja era vist que la casa es vendria.
Allarguen el judici per mirar que sigui vell i no vagi a la presó; ja és vist això.
ja està!
1 Indica la consecució d’una acció. |
ja el tenim, ja ho hem fet, ja és nostre, ja s'ha acabat |
Fa deu anys que volíem comprar un pis nou, però ja està!
Ja està! El somni s'ha realitzat! (Mont-roig del Camp).
Hi ha hagut tres hores de feina, però ja estic (ja he acabat)
2 Marca la rellevància d’un fet que se sol repetir. |
ja hi som!, una altra vegada! |
Ja està! Aquest home només sap parlar de sexe!
Ja està! Una altra vegada amb les mateixes martingales! (Mont-roig del Camp).
ja està bé! *
Déu n’hi do, quina mossegada! (millor que ja està bé!)
N’hi ha un bon fart de tu! (o ja n’estic tip!; millor que ja està bé!)
Ja n’hi ha prou, de venir a emprenyar! (o prou, ja fa massa que dura!; millor que ja està bé!)
Tanmateix, n’hi ha un tip! Cada dia desfàs el diari (o prou de; millor que ja està bé!).
Ja n’he tingut prou! No me'n parlis més (o ja n’hi ha prou d’aquest color; millor que ja està bé!)
Vàreu fer mal fet de no venir per la festa (millor que ja està bé!).
Ja en tinc prou d'aquest color! Me'n vaig.
ja està dit
Afirmació que no admet rèplica. |
no cal parlar-ne més; és així, que quedi ben clar |
I ja està dit: que tu te’n véns amb mi a casa meva (Mont-roig del Camp)
"Que tothom faci el que ha de fer". Ja està dit.
Ja està dit: ho farem així.
ja està tot dit! (o ja està dit tot!)
Remarca que les coses són ben evidents i que no cal tornar-ne a parlar. |
no cal dir res més, ja no cal discutir, no diguis pas res més, és ben clar, no cal que en parlem més, deixem-ho aquí |
A -El tens per bona persona? B -Mira, el seu pare era ric, li va fer donar tot, i, ara que és a la misèria, ja ni s’acosta a veure'l: ja està tot dit!
Vam parlar, no vas voler solucionar les coses com s'havien de solucionar, doncs ja està tot dit; per a mi aquest tema està tancat (Mont-roig del Camp).
Després de més de vint anys de viure a Mallorca, no xerra mallorquí ni per dir ‘bon dia’. Amb això ja està dit tot!
Si només és això el que vos convé, ja està tot dit i aclarit! Ja està tot parlat! -Històries-
ja estan aquí *
Aquí vénen els cambres amb les plates (o aquí tenim, ara vénen, ja vénen, ja han arribat, ja són aquí; millor que ja estan aquí).
ja estàs (+ gerundi) *
Noia, cull de seguida totes aquestes cartes que has escampat per terra (o au, vés a collir, comença de collir, fes el favor de collir, et vull veure collint; no ja estàs collint).
Ja és hora de començar (no ja està sent hora).
Torna'm els diners de seguida! (o els vull ara!, fes el favor de donar-me'ls; no ja me'ls estàs tornant!)
ja estem així?
Exclamació de sorpresa. | quin fajol tan primerenc! (Am) |
Ja estem així? (falla una carta ben aviat)
Ja estem així? (ja t'has enamorat?)
Ja estem així? (deixen la feina i van a abraçar els nens que passen)
ja estem ben arreglats!
Remarca que cal anar amb compte davant d’una determinada situació. |
ja ens podem calçar!, ja ens podem preparar!; ens hem ben lluit!; ja anem bé, per anar a Sants! |
Ja estaríem ben arreglats, si ens manessin aquests incompetents!
Amb tot aquest sidral, ja estem ben arreglats!
A -En quina colla balles? B -No me'n recordo, ara. A -Ja estem ben arreglats!
nota: 'Ja anem aviats' no és una bona solució.
ja et dic
Locució que s'usa com a resum d'allò que ja s'ha dit abans (Ca). |
tal com et dic |
Hi he trobat coses molt bé de preu, ja et dic: no és car.
Ja et dic, no vinguis pas que mig Figueres és sense llum (parlen per telèfon).
ja et dic jo!
Opinió de sorpresa, moltes vegades davant d'un fet negatiu. |
ja et juro jo!, ja et juro que!, ja t'asseguro que!, ja et prometo! (Ca) |
Ja et dic jo que aquest gustos no es poden pas aguantar (són cars).
Ja et dic jo que us ho passeu bé! (ja ho veig)
Cada dia anem pitjor, ja us juro jo que n'hi ha un fart!
El president també cobrava d'estranquis? Ja et prometo!, una colla de lladres tots plegats.
ja et fotran! (o: ja te'l fotran!)
Es diu per expressar una opinió contrària a la de qui parla (Ca). |
no és pas així, de cap manera |
A –La casa és de tots dos. B –Ja et fotran!, és d'ella (que no)
C -Abans no plovia tant com ara. D -Ja te'l fotran (que sí).
E -És molt lletja, la seva germana. B -Ja te la fotran!
ja et pots calçar!
T’adverteix d’anar amb compte davant d’una determinada situació. |
ja l'has feta bona!, ja vas bé!, ja et pots preparar!, ja pots córrer!, que es calcin! |
Si t'arreplego robant al meu hort, ja et pots calçar!
Si tot continua així de malament, ja ens podem calçar; vindran dies molt pitjors els d’ara (Mont-roig del Camp).
Que es calcin! (avui perdran) –El 9-.
Qui no faci la feina, que es calci! (ja rebrà, el mestre el castigarà).
Si et cau el paper, ja et pots preparar! (amenaça, Gir).
Calceu-vos les espardenyes, si aneu a jugar a Castres! (el públic crida molt, els jugadors són durs) -Arrels-
ja et pots 'despedir' de *
Aquest llibre que li has deixat, ja l’has vist prou! (o se te'l quedarà, no te'l tornarà pas; no ja et pots 'despedir' de).
Nena, torna a ploure. Ja podem dir adéu a l'excursió (o no hi podrem anar, no la podrem fer, ho haurem de deixar córrer; no ja ens podem 'despedir' de)
ja et tinc! (i ja el tinc!)
Ho diu qui està a punt de guanyar en un joc o qui ha atrapat a un altre. |
ja et tenc! (Mall), ja n'ets!, ja ets meu!, ja t’he agafat!, ja t’he atrapat! |
Ara guanyem de deu punts; ja els tenim! Ja són nostres!
Només ens falten cinc punts i ja els tenim! (ja els atrapem -jugant a cartes-).
ja et vendrà sa teva
Vol dir que cal esperar i tenir paciència per a assolir un objectiu determinat (Mall) |
ja tindràs una oportunitat |
No frisis i pensa-t'ho bé, ja et vendrà sa teva.
ja et vindrà la passa!
Hom ho diu a qui està molt bé, sovint de broma (Am). |
ja et vindrà!, ja et vindran els maldecaps! (Ca-Am), ja vindran les hòsties! |
Ja et vindrà la passa (guanya molts diners).
Ara us ve la passa! (us faran treballar més, guanyant igual).
Que es casin i ja els vindran els maldecaps!
Ara tot va bé, però ja els vindran els maldecaps!
Ara són molt amics, però ja vindran les hòsties! (ja renyiran)
ja fa una bona gràcia!
Hom ho diu a qui riu quan no toca. |
això fa riure? |
Ja fa una bona gràcia! (riuen perquè ell ha caigut).
ja faig (i ja fem)
Ja tinc les coses que necessito. |ja faig el fet, ja vaig bé, ja en tinc prou, no em cal pas res més |
A -Vols l'escala? B -No, ja faig (o ja faig el fet, ja hi arribo).
C -Vols que et doni cèntims. D -No, ja faig.
nota: Vegeu també 'fer el fet'.
ja farà prou
Ja podem estar contents, si fa això. |
ja serà prou; Déu n'hi do |
Si dóna dos euros, ja farà prou (a les sardanes, és garrepa).
Si ens vénen a veure un dia, ja serà prou.
ja faràs unes bones sopes!
Vol dir que aniràs malament, en qualsevol aspecte (Ca). |
ja faràs goig!, ja la passaràs magre, ja faràs uns uns bons ganyils! (Ca) |
Ja faria unes bones sopes, si hagués de refiar-me d'ella.
Ja farem un bon goig amb aquesta botifarra! (a cartes, la fa el company i jo no tinc bon joc).
Si jo no et fes l'esmorzar, ja faries unes bones sopes, tu sol! (menjaria qualsevol cosa).
Ja faries unes bones sopes, si haguessis de viure amb aquest jornal! (és petit).
Ja faràs unes bones sopes amb ell! (no aniràs pas bé, si hi fas tractes).
Si no menges, ja faràs uns bons ganyils! (faràs mala cara, t'aprimaràs).
Hem tingut molt mala anyada: ja farem uns bons ganyils!
Ja faríem uns bons ganyils, si ell ens donés menjar (un avar).
Ja faria uns bons ganyils, si hagués de viure dels beneficis del llibre! (hi perdré doblers)
Ja faràs un bon goig! (plourà i no portes res per abrigar-te, Corçà).
ja faríem riure
Hom ho diu davant d'una situació que no és lògica. |
no cal que ho facis, no en tens cap necessitat |
Ja faríem riure, si m'haguessis de venir a pagar la pesseta que et falta (en un pagament).
Vejam si acabem, que ja faríem riure! (fa durar massa la feina)
ja fos! (o ja fossis!)
Ho diu qui vol que passi quelcom. |
ja hauries de ser fora! (Mall-Gir), tant de bo que!, ja ho pots fer, millor que; ja fóra (Val) |
A -Me'n vaig. B -Ja fossis fora!
C -La tia està molt malament. D -Ja fos morta! (pateix molt)
E –Haurem d'anar a viure a Suïssa. F –Ja hi fóssim!
ja ha patit força!
Hom ho diu de qui no s'ha hagut d'esforçar gens per obtenir quelcom. |
no ho ha pas hagut de suar gaire, no li ha costat gaire |
A -En Gener ha aprovat les oposicions i ha entrat al banc. B -Ja ha patit força! (el seu oncle n'és el director)
ja han arribat els tres germans: fred, moqueta i bufamans
Es diu quan a l'hivern comença a fer fred de debò (Peralta, Franja). |
fa un fred que pela |
moqueta: Mocs.
bufamans: Acció d'escalfar-se les mans mitjançant l'alè.
ja has cobrat!
Vol dir que no cobraràs. |
no et pagarà pas, ja vaig ser pagat, ni cinc |
A -En Corneli encara m'ha de pagar les obres. B -Ja has cobrat! A -Què vols dir? B -Diuen que no paga a ningú.
Quan vaig acabar la feina em va dir 'gràcies', i ja vaig ser pagat.
ja has hagut de (+ verb)!
Es diu a qui ha fet coses que no havia de fer. |ja ho has fet, ja no t'has pogut aguantar, ja t'ha escapat de |
Et vaig dir que això no ho diguessis al teu germà i ja li ho has hagut de dir!
No volia que passés pel meu camp i ja hi ha hagut de passar amb el tractor!
ja has sabut el camí?
Se sol dir a qui es presenta en un lloc on no va mai. |
ja has trobat el camí (Am) |
A -Us he vingut a trobar (el batlle). B -Coi, ¿ja heu sabut el camí?
ja hem (+ verb) prou!
No poder-se fer quelcom per alguna raó que ho impedeix. |
ja s'ha acabat el (+ verb) |
Ja hem dormit prou! (no ha farem més, hi ha un veí que pica la paret)
Ja has llegit prou! (plega de fer-ho, t'ho mano, Gir).
ja hi ha un bon perill
Vol dir que allò que es diu no passarà. |
no t'ho pensis, que no |
A -Hi aniràs, a la festa? B -Ja hi ha un bon perill que hi vagi! (no són amics)
C -Avui guanyarem! B -Ja hi ha un bon perill (no guanyarem).
ja hi hem guanyat força!
No hi hem guanyat gens o hi hem perdut. |
de què ens serveix?, ha estat en va |
Ja hi hem guanyat força, que adobin la carretera, si encara passa pel mig del poble! (ara els autos passen més de pressa).
ja hi podem anar
Comencem. |
ja hi podem ésser |
Nois, ja hi podem anar (comencem a collir raïms).
Si ja hi ha en Pere, ja hi podem ésser (comencem l'excursió).
ésser: A les comarques de Girona 'ésser' es 'pronuncia «essè»; a Mallorca «essè», però amb la 'e' final neutra, no oberta.
ja hi pots tornar!
Es diu irònicament a qui trenca una cosa. |
molt bé!, en saps molt!, torna-hi! |
A -He trencat el càntir. B -Ja hi pots tornar!
ja hi som!
Hom ho diu davant d'una dificultat inesperada, d'un contratemps o d'una cosa que no agrada (Gir-Eiv-Mall). |
ja hi tornem a ser!, altra vegada!, sempre la mateixa! (Gir-Mall), torna-li la trompa al xic! |
Ja hi som!, dos més dos fan quatre, no pas cinc (ja ens equivoquem).
Ja hi tornem a ser! (el mal temps s'ha endut la sorra de les platges)
Si hi tornés a passar, els gossos em tornarien a empaitar i ja hi tornaríem a ser (hauria de córrer).
Va entrar un del Tolosa i ja hi vàrem ser (vàrem discutir).
A –Haureu de fer una altra memòria per... B –Ja hi som! (més feina, ens toca el rebre).
Ja hi som! (la nena plora i m'ha despertat)
A -Parlaré en castellà per respecte als companys que no m'entenen. B -Ja hi som! (sempre ens toca de canviar a nosaltres)
Si els boscos cremen, ja hi tornarem a ser! (remenament, maldecaps)
...els esquerrans exclamaven amb mala llet: -Ja i som! -Brostejar-.
Esperem que no hi tornem a ser (que ara que plou no faci un aiguat, Fi).
Ja hi tornem a ser amb la mateixa! (discuteixen coses i tornen al primer tema).
ja hi som tots!
Es diu quan arriba qui sempre sol anar tard (arribar tard als llocs és un vici, sempre ho fan els mateixos Gir-Mall). |
ja podem marxar!, el que faltava! |
A -Arriba en Pepet. B -Ja hi som tots!
Ja hi som tots, ja podem tirar l'arròs.
ja hi tornam a ser, a sa parada de ses cebes!
No sortir del mateix lloc, parlar sempre d'una mateixa cosa, sense canviar mai d'assumpte (Mall). |
tornem-hi!, ha hi tornem a ser, (i tor-na-li -la trompa al xic-, Val) |
Eh, Jaume!, sempre parles d'això; ja hi tornam a ser, a sa parada de ses cebes!Ja hi tornem a ser! (altra vegada futbol)
Ell ja hi tornava a ser a sa parada de ses cebes (dita aplicada a una feina que no ret, Mall).
ja ho compto
Ja em penso que les coses són de la manera que es diu. |
bé ho compto, ja m'ho penso, ja ho compto que anirà així (Ca) |
A -Si quedem primers, no pujarem, perquè no tenim prou diners. B -Ja ho compto.
C -Cobrarem quan la feina serà acabada. D -Ja m'ho penso.
ja ho crec!
Exclamació d'acceptació, d'afirmació o de reafirmació. |
i tant!, evidentment!, naturalment! |
A -Diuen que el casament va anar molt bé. B -Ja ho crec que sí!
C -T'agrada, la mestra? D -Ja ho crec!
E -Em deixes mirar aquests mocadors? F -Sí, ja ho crec!
G -Vols venir a l'hort a ajudar-me? B -Ara no, que estic cansat. H -Ja ho crec!, tu un bon vagar i una bona rectoria! (és un gandul)
I -Ens estimem molt! (ens prohibeixen coses) J -Sí, ja ho crec que sí! (ací vol dir que no, espera-ho).
ja ho diràs!
Ho diu qui espera una resposta que no arriba, o qui s'equivoca o s'encalla en enraonar (Gir-Mall). |
ja ho diré demà! |
A –Me'n vaig a Be, Be, Be... B –Ja ho diràs! A -A Bescanó!
Un dia hem d'anar a, a, a... ja ho diré demà!
ja ho és
Estic d'acord amb tu. |
ja tens raó, i tant!, és veritat, ja ho pots ben dir!, ja pots ben dir-ho!, ja tens pla raó!, d'acord |
A -No et vinguis pas a arrencar pèls, que et faràs nafres! B -Ja ho és!
C -Podeu fer dos plats, en comptes d'un D -Ja ho és!
E -No val la pena d'estudiar sempre. F -Ja ho és, la joventut només passa un cop.
Home, ja ho és: si es fa un tracte, s'ha de complir.
Ja ho serà, això? (serà veritat?).
G -Diuen que ens apujaran el sou, aquest mes. H -Ja ho serà! (que sí)
ja ho farem
No cal córrer. |
ja ho farem i encara plegarem d'hora, no pateixis, no corris, no vagis de pressa, ja es farà, no em vingueu amb pressa, ja et vagarà de fer-ho; ja s'esperarà! |
A -Encara s'ha d'anar a la fleca. B -Ja ho farem!
C -M'ha escapat l'auto, avui (el cotxe de línia). D -Tu sempre tens temps, vas ressagat, ja ho farem, vas fora d'hora i et passen aquestes coses.
E -Has d'adobar el vídeo perquè falla. F -Ah, mira, ja es farà!, no em vingueu amb presses, ja m'hi entretindré aquest cap de setmana.
G -Aquest client té pressa. H -Ja s'esperarà! (= no corris pas, que s'esperi!)
ja ho he dit!
No ho vull repetir (Gir-Mall). |
no ho vull pas tornar a dir, no m'ho facis repetir |
A -Com es diu el seu germà? B -Ja ho he dit!
C -Què dius que li faràs? D -Ja ho he dit!
ja ho pots ben dir!
Expressió de conformitat amb allò que una altra persona diu. |
ja tens raó!, això és veritat, d'acord, i tant!, ja ho és, hi estic d'acord, ja tens raó, ja ho pots tornar a dir!, evidentment |
A -Quina diferència de temperatura!, avui fa fred. B -Ja ho pots ben dir! –CR-
C -És un bon dormilega, aquest noi. D -Ja ho pots ben dir! -TV3-.
E -El teu germà és una mica maniàtic. F -Ja ho pots ben dir!
Ja ho pots ben dir que la vida s'ha apujat!, tot és més car.
G -Ha estat una festa magnífica. H -Pots ben dir-ho!I -El padrí ja les tenia, aquestes coses. J -Ja ho pots ben dir!
K –Si fos ara, poc el llogaries. L –Ja ho pots tornar a dir!
M -A Figueres només hi arriba l'escampeig, les gropades es queden a les muntanyes (hi plou poc). N –Ja ho pots tornar a dir!
escampeig: Pluja escadussera, quatre gotes.
ja ho pots veure
De la manera que ho veus (Ca-Mall). |
tal com ho veus, com sempre, més o menys com cada dia |
A –Com van les coses? B- Ja ho pots veure.
C -Què feu? D -Sí, mira, ja ho pots veure.
ja ho saps
Fórmula de qui ofereix quelcom a un altre (Gir-Mall). |
només has de fer que demanar-ho, demana-ho i t'ho donarem, no quedis pas mai |
Si necessites cèntims, ja ho saps (no quedis pas mai de demanar-ne).
A -Gràcies per convidar-me. B -Ja ho saps!
Ja ho sabeu: si us agraden les sardanes, demà cap a Calella.
ja ho sé jo!
Ho diu qui rep paraules de consol que no el convencen (Gir-Mall). |
ja ho sé prou, ja m'ho sé, no cal que m'ho diguis!, bé prou que ho sé! |
A –No és pateix gota, ara, a la sala d'operacions. B –Ja ho sé jo! (ja hi ha estat, i ara hi ha de tornar).
Ja ho sé prou que t'agraden les veremes! (ja ho sé)
C -T'has aprimat, Mercè. D -Ja m'ho sé (vol dir que no)
ja ho sentirem a dir
Ho diu qui pensa que una cosa va malament, però no ho vol dir clarament (Gir-Mall). |
ja se sentirà a dir, ja es dirà (Gir-Val), ja ho veurem; ja ho veurem, que diuen els 'cegos' (Val), ja se sabrà, (ja es veurà més tard, ja es dirà més tard Ca), ja veurem com acabarà; quan el pastor serà mort, ja se sabrà de qui és el ramat; ja en parlarem! |
Les coses petaran malament: ja ho sentirem a dir! (l'economia)
Es fotran un cop a la pissarra que ja ho sentirem a dir! (es faran mal)
Ja ho sentirem a dir, com acabarà, aquest club!
La construcció tira molt bé, però ja ho sentirem a dir!
Ara tot són flors i violes, però ja ho sentirem a dir! (vindrà una crisi i haurem d'estalviar)
El negoci trontolla, però de moment no se sap: ja ho sentirem a dir!
Volen venir a guanyar aquí, però ja ho sentirem a dir (ja en parlarem, Ca).
Poc tenia cap ral, en Carles, i compra, ja se sentirà a dir! (amb el temps es veurà com ho ha comprat, si paga o no paga).
A –Irà a estudiar a Àustria, la nena? B –Ja ho veurem; si li ho podem desviar, li ho desviarem.
ja ho trobarem
No cal que m'ho paguis ara (Gir-Mall). |
ja m'ho pagaràs, ja t'ho cobraré un altre dia, no et preocupis pel deute |
A -Què et dec? B -Ja ho trobarem! (no cal que paguis ara)
Ja ho trobarem tot plegat (ja ho pararàs quan s'acabi l'obra).
ja ho veig
Advertir una cosa (Gir-Mall). |
ja ho veig prou, ja me n'adono, ja ho he notat |
A -Costa, aquest problema! B -Ja ho veig.
C -Hi ha poc servei en aquest restaurant (és Nadal) D -Ja ho veig prou!
ja ho voldria veure!
Expressa dubte, desconfiança. |
ho voldria veure, m'agradaria veure si; potser, probablement, en dubto |
A -L'Esteve diu que ja ens ho va pagar. B -Ja ho voldria veure, si ho va pagar! (no s'ho acaba de creure).
Ja voldria veure si no era el nostre gos que lladrava (em penso que sí).
Això que dius, ho voldria veure! (en dubto).
nota: Vegeu també 'vull veure si'.
ja l'ha dita!
Es diu a qui parla de coses inconvenients. |
ja ho ha dit, ell!, ja l'ha deixada anar! |
A -Aquest gos té uns ulls com els teus. B -Ja l'has dita! (no li ha agradat).
ja l'has vist prou!
Es diu a qui ha deixat una cosa a un altre, quan aquest altre no sol tornar les coses. |
poc te'l tornarà, ja li pots dir adéu, ja no li havies d'haver deixar, vés-li a torrar faves al cul! (Ca) |
Dius que li vas deixar els anells? Doncs, ja els has vistos prou!
A -He deixat el llibre d'història a la Raquel. B -Ja l'has vist prou!
A -Es mantindran els sous? B -Si l'amo tanca l'empresa, vés-li a torrar faves al cul (es perdran)
Ja els ha vistos prou, aquests doblers! (no te'ls tornarà)
Si la pilota entrava a casa d'aquella vella, ja l'havies vista prou! (no les tornava).
La gent que són de l'altre partit, ja els has vistos prou! (un botiguer que fa política)
Si hi poses la mà, ja l'has vista prou! (hi ha un cocodril).
ja l'hem parida! (o ja l'he, ja l'has)
Ja hem fet una cosa malament. |
ja l'hem cagada!, ja l'hem parida morta!, ja l'hem feta bona!, l'hem ben fotuda!, l'hem ben vessada!, un godall mort a la cort (Am), ja la canarem! (Am), ja l'hem cagat, llaurador! (Val) |
Tot vessat, tot per terra! Ja l'hem parida! Avui no dinarem.
A -Què fem Sr. Miquel? B -Perdoni, però no el conec. A -Ja l'hem parida! (he fet una planxa, m'he confós de persona)
A la carretera de Portbou, si et distreus un xic, ja l'hem parida! (hi ha daltabaixos imponents)
Ja la canarem, si plou per la festa major!
daltabaix: Cingle, precipici.
canar: Fer pagar un preu excessiu per quelcom. Ací, perdre-hi molts diners.
ja li està bé! (o ja m'està bé, ja t'està bé, ja ens està)
Ho diu qui veu bé un càstig o una desgràcia. |
massa poc!, a mitges!, fort aquí!, ja s'ho mereix |
Ja li està bé que els castiguin, perquè n'ha fetes de molt grosses!
Fa sis mesos que no em paga ni cinc; ara, ja m'està bé!, per haver-me'n fiat.
Fort aquí! Poc en planyo cap d'aquests!
Deixes mal aparcat el cotxe i la grua se te l'emporta: ja t'està bé!, ja t'havíem avisat.
Has caigut? Ja t'està bé! Per què puges als arbres?
A -Mama, he caigut! B -T'ha estat molt bé! Perquè hi pujaves.
ja m'han vist prou! (o ja m'hi han vist prou!)
Ho diu qui no pensa tornar a un lloc (Am-Mall). |
poc hi tornaré!, no em veuran pas més!, ja trigaré dies a tornar-hi! |
A -El dinar ens va costar vint euros per cap. B -És car, pel menjar que donen. Ja m’han vist prou! A -A mi també.
C –Continuaràs pagant! D -Ja m’han vist prou! (no, AM)
A mi ja m'ha vist prou! (el metge no em resol el mal)
M'han donat un cafè que no tenia cap gust, ja trigaré dies a tornar-hi!
ja m'ho diràs demà!
Es diu a qui no es recorda de què volia dir (Gir-Mall). |
no té cap importància, no et preocupis |
A –Ara no sé què et venia a dir. B -Ja m'ho diràs demà!
ja m'ho has dit tot
Ja sé com ets. |
ja et conec, ja t'he conegut, ja sé quin peu calces, ja sé com ets; ja et conec, herbeta, que et dius marduix |
A -És un noi que canvia de cotxe molt sovint. B -Ja m'ho has dit tot: no és pas gaire savi.
Qui es riu dels indefensos, ja m'ho ha dit tot. A mi ja m'ho han dit tot! (la nena té una malaltia que s'encomana i la porten a estudi).
Parla més bé el català un mecànic que un presentador de televisió: ja m'ho han dit tot (ja sé quina importància donen a la cultura).
Ja els he coneguts, els del bar! (tenen mal geni, criden a un client).
Ja et conec: tu jugaries allà i no treballaries.
ja m'ho sabràs dir!
Ho diu qui explica quelcom a un altre i aquest segon en dubta. A vegades només té el sentit de 'ja m'ho faràs saber', 'ja m'ho diràs'. |
ja m'ho diràs, ja ho comprovaràs, ja ho veuràs, els fets mateixos t'ho diran |
Va molt bé caminar, fes-ho i ja m'ho sabràs dir.
Queda't aquesta nevera i ja m'ho sabràs dir (va bé).
Posa sal al bacallà, l'endemà mira-te'l i ja m'ho sabràs dir!
Tasta'l, ja m'ho sabràs dir (és bo).
Són uns malparits, els d'aquesta classe, ja m'ho sabràs dir (ho diu un mestre a in altre).
Canvia l'hora d'anar a dormir i ja m'ho sabràs dir! (et trobaràs més bé).
Ja m'ho sabràs dir, si viurà l'arbre trasplantat (en dubto).
Ja m'ho sabràs dir, si va grossa, la riera.
Passa-hi un dissabte al matí i ja m'ho sabràs dir (si et convé el tracte o no).
ja mateix (i: ja) *
Començarem a tocar ara mateix (o de seguida, tot seguit, immediatament, ben aviat, en un girant d'ulls, prest, prompte; no ja mateix, ja).
La contaminació és, ja ara, la gran preocupació dels pescadors (o en aquest moment, ara; no ja mateix) -Temps-.
ja me'n recordaré!
Ho diu qui se sent perjudicat per una acció. |
ja me la pagaràs!, ja ho trobarem!, ja passarem comptes!, hi haurà venjança, ja m'hi tornaré!, ja et tornaré la pera!, (ja en parlarem!, ja em sentirà! Val) |
No m'ha volgut deixar la màquina de munyir, però ja me'n recordaré!
ja n'ets! (i: ja n'és!, ja en sóc!)
Ja n'has sortit perjudicat. |
ja t'he agafat!, ja et tinc!; ja has begut oli, ja has rebut, malament rai |
Ja n'ets! (en un joc, ho diu qui atrapa l'altre).
Si et troben aquests documents, ja n'ets! (et denunciaran)
Si caic, ja en sóc (o ja hi sóc pel tros; si caic, ja no m'aixeco; un vell; em puc trencar el fèmur; Am).
Si caic, ja hi sóc! (està delicada, em complico la vida; Ca)
Si t'abandones, ja n'ets (si un vell no juga a cartes perquè no té memòria, encara la perd més).
ja n'hauria de ser, de gros!
Se sol dir a qui no troba quelcom. |
que ets llosc?, que n'hauria de ser de gros! |
A -No veig les ulleres. B -Ja n'haurien de ser, de grosses! (o que n'haurien de ser, de grosses, perquè tu les veiessis!)
ja n'hi ha
Vol dir que hi ha suficient quantitat d'alguna cosa (Mall). |
Déu n'hi do, n'hi ha prou! (Gir-Val-Mall), n'hi ha a bastament (Mall) |
N'he collides de 40 a 50 quilos, que ja n'hi ha.
ja n'hi ha prou d’aquest color!
Frase imperativa que s'usa per fer canviar a algú de conversa o per obligar-lo a fer un altre canvi. |
prou!, ja n'hi ha prou!, ja n’hi ha prou d’aquest coll!, ja n'estic cansat!, canviem de tema |
Ja n'hi ha prou d'aquest color! Tothom a seure i treballar! (la mainada fan el ruc)
A -Quan van operar el meu home... B -Ja n'hi ha prou d'aquest color! Quan fa que parleu de malalties?
Arribà un moment que es va dir a si mateix que ja n’hi havia prou d’aquell color que era un voler-se torturar, i s’imposà el deure de deixar-se d’introspeccions inútils -Voltors-.
No sabeu fer res més que parlar de guerra? Ja n’hi ha prou d’aquest coll! -Ni cuca ni moixó-
ja no cau!
Es diu de broma, quan una cosa ja ha caigut a terra. |
ja ha caigut!, ja és a terra! |
A -Pam! (se sent una fressa) B -Ja no cau! C -Un plat trencat!
ja no en falten tants!
Es diu quan arriba una de les persones que faltava o quan s'obté una cosa. |
ja som més, ja en tenim un altre |
A -Ara arriba l'Aurèlia. B -Ja no en falten tants!
ja no en fan com tu, varen rompre es motlo quan et feren
Es diu per a indicar que una persona és única o extraordinària, com no n'hi ha d'altre (Mall) |
ets fantàstic! |
Ens has ajudat molt durant molts d'anys; ja no en fan com tu, varen rompre es motlo quan te feren.
ja no hauria de ser de (+ nom de lloc)!
Ho diu qui té prejudicis contra la gent d'un poble o d'un país. |
de (+ nom de lloc) havia de ser!, no m'estranya! |
A -Han aparcat un cotxe davant del garatge i no en puc sortir. B -Qui ha estat? A -És una matrícula de Barcelona. B - Ja no hauria de ser de Barcelona!
C -A mi m'agrada el vent. D -Ja no hauries de ser de l'Empordà.
D -El meu home ha fet servir l'estufa i ja l'ha malmesa. E -Ja no hauria de ser un home!
ja no ho diria!
Ho diu qui afirma quelcom quan una altra persona en dubta. |
sí que és ell, n'estic segur, jo ho he vist |
A -Vols dir que va ser ell? B -Sí. A -Que ho vas veure? B -Ja no ho diria (o si no ho hagués vist, ja no ho diria).
ja perilla!
Vol dir que, una cosa que es comenta, no passarà pas. |
ja perilla que ho faci!, no hi pas perill!, se'n perilla! (DCVB), de cap manera |
A -No us deixeu el paraigua. B -Ja perilla! (no passarà, perquè plou)
C -T'ajudaré a fer això. D -Ja perilla! (= no ho faràs pas).
E -Són a gastar. F -Ja perilla! (són dos avars)
Ja perilla que faci això! (= no ho farà pas)
ja plou!
Hom ho diu quan el critiquen indirectament (Ca). |
això va per mi |
A -N'hi ha que són molt catalanistes i compren el diari en castellà. B -Ja plou! (jo en sóc un)
ja podem plegar!
Ho diu qui se sent desmoralitzat per quelcom. |
ja plegaria!, això em desanima, això és descoratjador, bona nit i tapa't! |
Quan sento aquest vocabulari, ja plegaria! (sent com parlen al rall de la televisió que és ple de barbarismes).
nota: Solució al 'apaga y vámonos' castellà.
ja posats (o: ja que estem posats) *
Home, ara que hi som, en podríem fer dos més (o ja que en fem, com que en fem; no ja posats, ja que estem posats) –C33-.
Ja que hi som, us explicaré un acudit (o com que n'expliquem, ara que hi estem engrescats, atès que n'expliquem, ja parlant de tot -Val-; no doncs, ja posats).
Posats a demanar, demanem també que ens paguin l'estada a l'hotel -ens paguen el sopar- (o demanar per demanar, ja que demanem, aprofitant l'avinentesa que ens paguen el sopar; no ja posats).
ja pot (+ verb)
Ho diu qui se sent fort, protegit i capaç d'encarar un repte. |
si em fan això, cap maldecap!, no em fa pas patir, no em preocupa |
Ja pot nevar!, estem carregats de botifarres i torrons.
Ja pots riure, que no et passarà pas res.
ja pot anar sol!
Hom ho diu d'una persona molt eixerida. |
ja sap anar sol (Gir-Bar), és molt trempat, la sap molt llarga, ja és un bon escolà, ha menjat en set hostals i begut en vuit tavernes, ja pot anar tot sol (Mall) |
No pateixis per en Lluís, ja sap anar sol!
ja pot estar tranquil allà on és!
Se sol dir de les persones desagradables (Ca). |
no l'enyoro pas, no cal que torni, ja es pot quedar allà on és, no el trobo pas a faltar; al cel sia, però que s'hi quedi (se és mort) |
A -T'agradaria veure el teu cosí. B -Ja pot estar tranquil allà on és!
ja pot ploure, que...!
S'afirma que una cosa no es farà (Nord). |
no em veuran més, ja farà un bon sol quan hi torni! |
Encara no hi he tornat, i ja pot ploure, que no em veuran! -Vagons robats-.
ja pots anar fent
Es diu de les coses complicades o difícils de fer. |
no hi ha manera, és impossible |
Hi ha colors que ja pots anar fent: no es netegen.
ja pots ben riure!
Se sol dir a qui no es preocupa quan ho hauria de fer. |
això no és per riure, això va de debò, això no fa riure |
A -Aquest Govern és collonut. B -Ja podeu ben riure, ens abaixen el sou!
ja pots comptar! (i: ja pots pensar!)
1 Ja pots estar segur que això que et dic passarà (Gir-Mall). |
ja és segur que |
Ja pots comptar que vindran i ara no em ve bé.
Ja pots comptar que, quan tinguin vacances, també se'ls enduran (els pares al seu apartament de la costa).
2 S'usa per negar o relativitzar una cosa. |
no, que no; no hi comptis; per posar en suc! (Sarrià de Ter), pots pensar (Mall-Ca)
A -Poder ens convidarà a berenar. B -Ja pots comptar!, mai no treu res.
C -Faré la casa nova. D -Ja pots comptar! (no m'ho crec).
E -És metge, el xicot de la noia? F -Ja pots comptar!
G -Ho veu que l'enganyen? H –Ja pots comptar! (o pots comptar!)
I -Va coix? J –Ja pots comptar!
H –És veritat que plegarà? I –Ja pots comptar!
J -Te n'ensenyarà, la Marta, de menar el cotxe. K -Ja pots comptar!
L -Has sentit rantells -mosquits- aquesta nit? M -Ja pots pensar! (= no)
N -Ara tenim la paella pel mànec nosaltres. O -Ja pots pensar!
P -Això engreixa. Q -Ja pots pensar!
R -Estàs ben enamorat de la Montserrat. S –Ja pots pensar!
T -T'anirà bé, la sopa. U –Ja pots pensar!
V –Està bé per l'edat? –és maca?- X –Per posar en suc! (no, ja pots pensar!)
ja pots dir missa
Es diu a algú per a advertir-li que, digui el que digui, ningú no li farà cas (Mall). |
ja pots anar fent |
Ja pots dir missa, Joan, que tanmateix ningú no et farà cas.
ja pots esperar assegut *
Vegeu 'espera-ho assegut'
ja pots fer
Ho diu qui deixa fer, o continuar fent, una cosa a un altre. |
vés fent, no et preocupis, no hi pateixis, ja et deixo fer |
Josep, ja pots fer! (telefona tu, no tinc pressa)
ja pots xiular, si l'ase no vol beure! (o: el burro!)
Les millors intencions no prosperen davant de la intransigència (Gir-Bar). |
ja pots anar dient, no perdis el temps, no cal que insisteixis |
A -El PCDF acabarà votant el nostre projecte. B -Ja pots xiular, si l'ase no vol veure! (que no)
nota: A Mallorca es diu: 'Si s'ase no va de beure, és per demés xiular'. Quan l'ase pastura a lloure i el seu amo considera que és hora d'abeurar-lo, omple un poal d'aigua i crida l'animal xiulant, però si l'ase to té set, no hi acudeix. En sentit figurat, es diu de qui no es deixa convèncer amb raons si no s'agrada d'allò que li proposen.
ja puc anar dient (o: ja pots anar dient)
Ho diu qui parla i no se sent escoltat. |
no m'escolten, no em fan cas, ja puc predicar |
Ja puc anar dient, ell ni m'escolta.
Aquella, que vagi dient! (no faran cas de les seves crítiques).
Ja pots predicar, que no et fan mai descompte en aquella botiga.
ja que (+ pronom + verb)
Atès que. |
ja que he començat, ja que hi sóc posat, ja que hi som, ja que en parlem, com que |
Ja que hi som, acabem-ho de fer.
Ja que en parlem, acabem-ho d'explicar.
ja riurem!
Ho diu qui preveu una situació difícil, complicada. |
ja vindran els maldecaps, ja t¡ndrem raons!, ja hi serem!, ja ens ho explicaran!, ja t'ho diré cantant! (Bar) |
Quan l'inspector vegi que els alumnes de tercer no saben llegir, ja riurem!
Quan el meu pare vegi que no he aprovat, ja riurem!
ja s'ha vist!
Negació d'un fet argumentant-ho amb un exemple (Am). |
no ho és pas, em sembla que no |
A -Deu donar molt, un bar. B -Ja s'ha vist!, el de la plaça ha tancat.
ja s'hi coneix
Ja s'aprecia el resultat d'una acció. |
ja es nota, ja es veu |
Ja s'hi coneix, que tu treballes (no anem tan justos de diners).
nota: Vegeu 'conèixer 2', al Volum 1.
ja s'hi entendrà!
Ja comprendrà, algú, la raó per la qual fem una cosa, no cal dir-li-ho |
ja ho veurà, ja ho entendrà |
No li'n parlis més, ja s'hi entendrà! (ja s'adonarà que no ho vols)
ja s'hi fa tala!
Vol dir que allò que es diu no és de gaire importància (Ca-Am). |
no ve d'aquí, no té importància, és indiferent, tant se me'n dóna, no hi pateixis, tant se val, tant és |
A -Aquesta corbata no em va bé. B -Ja s'hi fa tala!
C -L'Anna porta el vestit de la seva germana i li va una mica gros. D -Ja s'hi fa tala!, no s'hi fixarà pas ningú.
E -En Carles no podrà venir a la reunió. F -Ja s'hi fa tala! (tampoc no adobarem res)
tala: Llàstima; motiu de dolor, de plànyer (DCVB).
ja s'hi poden estar bons
No m'interessa pas anar a aquest lloc. |
jo no hi aniré pas, no m'agrada pas, no m'interessa, (ja s'ho poden fer, ja s'ho poden anar fent Ca) |
A -Hi ha molta gent que va a l'Índia. B -Ja s'hi poden estar bons!
Per anar a beure una copa de xampany en aquelles hores de nit, ja s'ho poden fer (no hi aniré pas).
A -Ho fas això de pujar muntanyes, com el teu cosí? B -Ja s'ho poden anar fent.
ja s'ho faran! (o: ja t'ho faràs!)
A mi, això que dieu, no m'interessa (Gir-Bar-Val). |
ja s'adobaran prou!, que s'espavilin!, que s'ho facin!, vosaltres mateixos |
Si no tenen diners, ja s'ho faran: a mi poc m'ajuda ningú.
A -El teatre és a les deu del vespre. B -Em sembla que ja s'ho faran! (aniré a dormir)
Si no m'hi voleu, ja us ho fareu (= no col·laboraré pas, cap maldecap).
Si tenen raons ja s'ho faran!
Jo no vindré pas, noi: ja t'ho faràs! (se'n va) -TV3-.
Ja s'ho faran, els parents: no em preocupen gota.
ja s'ho val
Això que dius ja val la pena. |
valer la pena, pagar la pena (Val), ésser interessant, ésser diners ben gastats |
Ja s'ho val, tenir una màquina d'arruixar (val la pena de fer una inversió, perquè en treus profit).
Aquest premi ja s'ho val.
Anar a comprar a Itàlia no s'ho val (no s'hi guanya).
nota: A Mallorca es diu 'ja ho val!' per expressar solidaritat o condolença a davant alguna cosa que ha anat malament a qualcú.
ja s'ho veuran! (i ja s'ho veurà!)
Se sol dir quan una cosa quan no és gaire clar que vagi bé, quan més aviat sembla que no hi anirà. |
ja s'ho trobaran!, ja s'ho sabran!, si no en sap, ja li ja li n'ensenyaran (Am); em sembla que no |
A -Diuen que és tan bon negoci. B -Ja s'ho veuran!
C -No té pas res, de mal, el meu germà (en un accident). D -Ja s'ho veurà! (ja es veurà més endavant)
E -Ell compta tenir molts clients. F -Ja s'ho veurà!
ja saps *
Jo en tinc 3 o 4; si en necessites un, ja ho saps (no ja saps).
ja saps què et toca!
Hom ho diu a qui té una obligació (Gir-Mall). |
ja saps què has de fer!, ara has de (+ verb) |
Si les obres són acabades, ja sabeu què us toca! (pagar-les) Si s'ha mort la tia, ja saps que et toca! (anar-hi)
Ho heu guisat? Doncs ja sabeu què us toca! (us ho heu de menjar)
Ja saps l'any que ve què et toca (deixar la casa a uns anglesos; aquest any ell hi ha anat).
Ja sé què em toca: comprar-li'n un (si l'amiga de la noia ja en té un).
ja se'n pot tornar el metge
Se sol dir a qui menja molt. |
no ha de menester metge |
Carall, com menja aquest nena!: ja se'n pot tornar el metge.
ja se sap
Expressió que indica la certesa d'un fet (Gir-Val-Mall). |
ja és vist, és evident que, ja es veu que; és ben clar que, això que diem; ja és habitual, és natural, és normal, s'accepta que, tothom ho sap, ja se suposa, no cal dir-ho, és cosa sabuda |
He comprat raballa. Amb la crisi, ja se sap, tothom ha d'estalviar més.
Ja se sap que els fills, quan són grans, han de fer la seva.
Fa un dia de fred i un dia de calor: ja se sap, al març.
A -Estic engripat. B -Oh, ja se sap, amb aquest temps! (hi ha canvis de temps sobtats)
Els veïns, ja se sap, un amoïna l'altre, quan fan obres (cal tenir paciència).
C -Tothom procura per ell. D -Ja ho sabem, però les coses s'han de fer.
raballa (o revalla): Barreja de peix menut de diferents castes (DCVB); morralla.
ja serà això! *
A -No ho faig per manca de diners. B -No m'ho crec pas (o ja deu ser això, demà m'afaitaràs!, puja aquí dalt i balla!; no ja serà això! -el tenen per ric-)
C –Avui no dius res, Jeroni. D –És que sóc tímid. C –Ja deu ser això! (o ca!, i ca!, demà m'ho creuré; no ja serà això! -és un xerraire-)
ja serà menys *
A -El meu noi deu guanyar 4.000 euros al mes. B -Ja pots comptar! (o no serà tant! -Gir-Val-Mall-, potser que afluixis!, ja pots pensar, sempre exageres, en fas un gra massa, les dius sense mesurar; no ja serà menys!) -TV3-
ja seria estrany
Això que ha passat no és cap sorpresa, és el que jo temia. |
ja m'ho pensava |
A -Jo no sé què s'ha de fer! B- Ja seria estrany que ho sabessis! (no ho sap mai)
Ja seria estrany que no fessis mal a algú! (acaba de picar a un altre nen, ho fa tot sovint)
Ja seria estrany que no ho digués res! (es fica a tot arreu).
ja seria hora!
Convé que això que diem es faci de seguida, ja s'ha trigat molt, o massa, a fer-ho. |ja era hora!, ja és hora!, ja tocava!, ja toca! |
A -Diu que ara ens pagaran. B -Ja seria hora!
Ja seria hora que traguessin els contenidors d'aquí davant.
Ja us toca, anar al bar una estona! (ja us ho mereixeu, tot el dia treballeu)
No seria hora d'ensenyar alemany a les escoles?
ja som dos! *
A -Jo no celebro els meus aniversaris. B –Ja en som dos! (millor que ja som dos)
ja són ganes! *
L'àrbitre ensenya una targeta vermella a últim minut. Ja és tenir ganes de complicar-se la vida (o quina necessitat en té?, no és pas gaire savi!, ell mateix s'embolica, ja són ganes de complicar-se la vida; millor que ja són ganes!)
ja són pagats!
Ho diu qui està tip d'avisos i consells. |
no hi pateixis!, no m'atabalis!, no m'emprenyis! |
A -Mira que trencaràs els plats. B -Ja són pagats!
ja t'adobaràs prou! (o ja t'adobaràs!)
Ho diu qui recomana a algú que fugi dels maldecaps. |
tu no t'hi posis, que s'adobi!, ja s'arreglarà prou!, no et compliquis la vida, que s'espavili!, ja s'ho faran!, ja t'apanyaràs prou! |
A -Aquests dos no són socis i vénen al club. B -No els diguis res, ja s'adobaran prou!
Jo no l'ajudaré pas: ja t'adobarà!
Ja t'espavilaràs! (l'altre no et pot ajudar, no hi comptis).
T'han quedat els llums del carrer encesos, a la nit, però ja t'adobaràs! (pagues tu el llum).
Encara que em convidi, no hi aniré pas: ja s'adobaran!
A -Va amb moto sense casc. B -Ja s'adobarà bé prou! (els maldecaps seran seus)
Si quedes sense metro, ja t'apanyaràs!
És ben núvol: ja t'apanyaràs prou, si no vols agafar el paraigua!
Jo cap maldecap; si no hi vols anar, no hi vagis: ja t'arreglaràs!
Si no et vols rentar, no et rentis: ja t'arreglaràs prou!
ja t'arreplegaré en un revolt estret!
Mots d'amenaça, de represàlia per quelcom. |
ja vindràs a bord!, ja vindràs a mi!, ja t'arreplegaré (Gir-Val), ja et trauré la són, ja et tornaré la pera, ja t'arreglaré!, ja t'escarmentaré!, ja et cardaré!, ja t'espolsaré!, ja et fotré, jo!, ja et trobaré! (Gir-Val-Mall), hi haurà venjança!, ja te'n recordaràs! (Gir-Val), ja t'explicaré quan fan dos i dos, a tu (Am), ja t'explicaré la regla de tres (Ca) |
No em va voler ajudar aquell dia, però ja l'arreplegaré en un revolt estret!
No em va voler deixar una cartolina, però vaig pensar: 'Ja vindràs a bord' (entre dos mestres).
Els posarem un plet que ja se'n recordaran!
ja t'ho asseguro! (o: t'ho asseguro!)
Això que dius és veritat. |
tens raó, ja t'ho dic jo, ja t'ho prometo, ja t'ho juro, i tant!, que sí, d'acord, ja tens raó |
A -Aquí ens afogarem de calor. B -Ja t'ho asseguro!
C -Tindrem ambient, a la festa. D -Ja t'ho asseguro!
Sí que tenia raó, la noia, ja t'ho dic jo.
És un gran metge, ja t'ho asseguro!
No vindrà pas, l'oncle, ja t'ho dic jo.
No vindrà pas, si ha de pagar, ja t'ho dic jo.
E -Quin desgavell que hi ha en aquella casa! F -Ja t'ho prometo!
G -Aquesta infermera treballa tot el dia, ja l'amortitzen. H -Ja t'ho asseguro!
No sé pas què hi ha, vessat aquí a terra. Fa fàstic, t'ho asseguro!
Semblava gamarús. T'ho ben asseguro!
T'ho asseguro! No em recordo de res.
ja t'ho trobaràs!
Ho diu qui pensa que el projecte d'un altre no anirà bé o que serà molt difícil d'acomplir. |
ja t'ho veuràs!, ja estossegaràs! (Am), ja patiràs!, ja les passaràs putes!, ja ho passaràs malament! |
A -M'ho vénen a posar desinteressadament? B -Ja t'ho trobaràs! (et cobraran).
Aquest home menja massa, ja s'ho trobarà (estarà malalt)
Ja s'ho trobarà, si serà bo el rentaplats que li han donat (= a mi em sembla que no).
Ja s'ho trobaran, si malcrien la mainada.
Vés fent, ja t'ho trobaràs! (és a l'institut i no fa res)
C -A mi sí que em deixaran sortir. D -Ja t'ho veuràs! (és probable que no)
E -Ella es pensa que ho adobaran (que tornaran a ser parella). F –Ja s'ho trobarà! (que no)
G -He fet un crèdit de 80.000 euros per pagar la casa. H -Ja estossegaràs!
Ara estem bé, però ja ens ho trobarem! (mengen molt)
Ja ens ho trobarem! Tindrem feina a anar fent (vindrà una crisi).
ja te'l regalo!
ja te'l dono!, ja t'ho pots confitar! |
Ja hi poden anar, és una gran gran excursió, però ja els la regalo.
A –És bona dona. B –Ja te la regalo! (no n'és gaire)
C -No t'han convidat. D -No, i ja t'ho dono! (no m'interessa)
Ja els ho regalo, amb aquesta calor, anar a córrer!
Ja te les regalo totes dues! (no saben fer la feina)
Per ser mestre, ja te la regalo! (és desordenada)
Ja te la regalo, la calor!
El mar, ja te'l ben regalo!, a mi dóna'm arbres i muntanya.
ja té mans!
Vol dir que no cal ajudar les persones que ja es poden guanyar la vida soles (Ca). |
que penqui!, que treballi!, ja pot treballar |
A -Els ajudes amb diners, als teus fills? B -Ja tenen mans!
ja te'n desfaràs!
Es diu a algú per veure si és capaç de complir degudament un encàrrec, un compromís, etc. (Mall) |
ja t'arreglaràs (Mall), ja t'ho faràs!, ara ja ho tens |
Tu ho has volgut així; ja te'n desfaràs!
Si no els agrada, ja s'ho faran.
ja te'n vindran ganes!
Ja ho faràs, això que ara dius que no vols fer. |
ja t'ho explicaran!, ja te'n faran memòria!, ja t'ho diran cantant! (Bar) |
A -No vull pagar aquesta multa. B -Ja te'n vindran ganes!
C -Demà s'acaba el termini per pagar la contribució. D -Jo la pagaré el mes que ve. C -Ja t'ho explicaran!
ja té temps de ser mentida
Es diu per a assenyalar que una asseveració concreta o un fet determinat, després d'haver passat molt de temps, pot no ésser veritat (Mall) |
ja parles de temps (Gir) |
Això que dius és de fa molts anys, ja ha tengut temps de ser mentida.
ja tenim la Seu plena d'ous
Es diu, irònicament, per indicar la inutilitat o la ineficàcia d'allò que hom podia haver considerat com una gran cosa o un esdeveniment important (Mall). |
ja era hora!, ja tocava! |
A -El seu fill ha aprovat l'examen. B -Ja tenim la Seu plena d'ous.
ja tornes a (+ verb)?
Exclamació de sorpresa o de rebuig (Gir-Val-Mall). |
altra vegada?, ja hi tornem a ser? |
Ja tornes a ser aquí? (acabava d'anar-se'n).
Ja tornes a protestar?
ja va sent hora (o ja va éssent hora) *
Ara ja toca de canviar l'auto (o ja és hora de, ja seria hora que canviéssim l'auto; no ja va sent hora de, ja està sent hora).
nota: Vegeu també 'ja estàs (+ gerundi)' *
ja va teu!
Es diu per indicar que deixem la iniciativa, o una preeminència determinada, a algú altre (Mall). |
aquí el tens!, tu mateix!, fes-ho com vulguis! |
Ell ja estava fart de tot i li va dir: ja va teu!
ja vaig! *
A -Climent, a dinar! B -Ja vinc! (o vinc de seguida, ara vinc; no ja vaig!)
C -Et crida, la mare. D -Ja hi vaig (o ara hi vaig; no ja vaig!)
E -Piquen a la porta. F -Ja vinc! (o ara vinc!; no ja vaig!)
G -Tres de calamars i una de 'braves'. H -De seguida (o ja vénen; no 'marchando!')
Ja hi vaig jo, a comprar pa (no ja vaig jo).
Feu, feu!, ja podeu anar fent, que ja venim.
ja val! *
Ja n'hi ha prou, no el piqueu més! (o prou, ja en té prou!, atureu-vos; no ja val!)
ja van (+ nombre) *
Això que dius no m'interessa gens. |
Un dia més de vaga i ja n'hem fets quatre (o i ja en són quatre, i ja és el quart, i ja en van quatre; millor que i ja van quatre) -TV2-.
ja veurem què serà en ésser cuit! (o esser)
Es diu per manifestar dubte o incertesa sobre el resultat que pugui tenir una cosa (Mall). |
ja ho veurem quan sigui acabat de fer (Gir), ja ho veurem, en Gelat, on s’ajaurà (Mall) |
“Ja veurem què serà en esser cuit!”, manifestà, incrèdul, el seu soci –Albellons-.
Ara comença a arribar gent, però no sé si en serem prou, ja veurem què serà en esser cuit.
ja veus! *
A -Gràcies per portar-m'ho. B -De res, home (o ni dir-ho, això; no sí, ja veus!)
C -Jo no hi aniria amb minifaldilla. D –Per què? (o quin mal té?, quin mal hi ha?; no ja veus!)
E -Ja iré jo, a tancar el gos. F -No home no, de cap manera! (o ja ho puc fer jo; no ja veus!)
G -No vull anar a caminar amb una dona, jo sol, per no fer parlar. H -No tinguis manies! (o en fas un gra massa!; no ja veus!)
I -Aquest estiu no és ven gaire. J -Sí, ja ho veus! (o és així, què hi farem!; no ja veus).
ja vindran els reis!
Espera, no és el moment oportú. (Bar). |
ja canviaran, les coses; ja millorarem, ja vindran temps millors |
No et presentis, encara: ja vindran els reis!
jas
Forma d’imperatiu de la segona persona del singular del verb haver (deriva de la forma "hages") amb que hom indica a qualcú que prengui allò que hom li ofereix (Mall). |
té, pren |
Jas aquests guants, els hauràs de menester.
Jesús, que l'àngel beu!
Hom ho diu a qui s'ennuega. |
A -Jesús, que l'àngel beu! (s'ha ennuegat) B -És que ara aprenc a fer anar el porró.
jeure amb sos talons darrere
Es diu, en to d’amenaça humorística, als infants, com a amenaça de càstig (Mall). |
vindrà l'home del sac, et tancaré a la cagamenja fins diumenge (Am), (vindrà el Butoni, el saginer, el moro Mussa, el greixer Val) |
Jaumet, si no fas bondat, jauràs amb sos talons darrera.
jo, de tu (i: jo, que tu) *
Si jo fos tu, hi tornaria -Gir-Val- (o si jo fos de tu -Gir-Val-; jo, al teu lloc; jo, si fóra tu -Val-; no jo, que tu, hi tornaria; millor que jo, de tu, hi tornaria). Jo, si sóc de l'àrbitre, xiulo el final -ja és hora i el públic no torna la pilota- (o si jo sóc l'àrbitre; millor que jo, de l'àrbitre).
jo dic (i: dic jo) *
1 T'anirà petit, aquest jersei, a mi em sembla (o jo m'ho penso, jo ho dic, jo m'ho faig, ho suposo; millor que jo dic, dic jo!).
A -Té seixanta anys. B -Tants? B -Oh, jo ho dic (millor que jo dic, dic jo).
2 Sí que ens sembla correcte 'jo dic', quan volem tornar a un tema de conversa (Am). |
jo deia, tal com us deia |
Jo dic, el rentaplats... (torno al tema, quan algú m'ha interromput).
jo diria que
La meva opinió és aquesta. |
em sembla que, jo em penso que |
A –Són iguals? B –Jo diria que sí.
És una resposta, jo diria, molt acceptable.
Jo diria que he deixat obert, a dalt.
jo ho sé igual que tu!
Resposta a qui fa una pregunta innecessària o inadequada (Am-Mall) |
no ho sé, tant sé jo com tu (Ca), què m'expliques!, jo ho sé tant com tu (Mall) |
A -Cobrarem aquest mes? B -Jo ho sé igual que tu!
Ho sap igual que jo, el metge, que tinc (no ho sap).
jo mateix
El mot 'mateix' s'usa per donar èmfasi a un pronom o a un adverbi (Gir-Mall). |
Ara, jo mateix, amb la feina que tinc, no em puc pas permetre de comprar-me un habitatge.
A -La senyora Teresa? B -Jo mateixa -TV3-
En Joan, la Mercè, en Josep i jo mateix, us desitgem un Bon Nadal.
Avui mateix ho faré.
jo me les hac
Jo em baso en això que ara dic, per defensar el meu argument (Am). |
jo em fonamento en, jo em queixo de, jo protesto per això |
A mi em van demanar que contribuís a fer l'edifici, i ara no m'hi deixen ni entrar: jo me les hac en això (per això em queixo).
nota: Haver-les o haver-se-les o haure-se-les: tractar, tenir paraules amb algú, sia discutint, sia barallant-se; DCVB).
jo no faria res més!
Hom ho diu a qui es plany d'una cosa bona, que dóna bon rendiment (Gir-Mall). |
jo ho faria ben a gust, m'agradaria, em plauria, ho faria amb molt de gust |
A -No m'agrada pas aquesta feina. B -Jo no faria res més que anar de porta en porta a deu euros per porta!
jo no pregunto pas tant!
Se sol respondre a qui demana a algú els ets i uts d'una conversa que aquesta persona ha tingut amb una altra (Ca). |
noi, tu vols saber molt; no li ho vaig pas demanar, (jo no deman tan, jo no he demanat tant, Mall) |
A -I perquè ell s'ho va deixar veure? B -Jo no pregunto pas tant!
jo pla!
Vol dir molt; i també que allò que es diu no passarà. |
jo encara més, jo fart i mig; jo no, que no! |
A -N'estic cansat. B -Jo pla!
Ha d'escombrar ell, jo pla que ho faré! (jo no).
Jo pla que li portaria, la cadira!, que se l'agafi! -Espolla-. Jo pla que pensava que plouria!, quedaré com una gallina molla, del cap.
Ella pla que t'ajudarà! (que no)
Si l'hagués tingut, jo pla que me l'hauria venut, el gasoil (que no).
jo que me n'alegro!
Ho diu qui rep una bona notícia. Sovint es fa servir en sentit irònic. |
jo que ho celebro! |
A -Ningú no estalvia res, ara. B -Jo que me n'alegro!
Viuen molt bé, i jo que me n'alegro!
jo què sé!
Vegeu 'què sé jo!'
jo sí que...
Vegeu 'què sé jo!' Vol dir que no. |
de cap manera, per res del món, jo no ho faré; tant se me'n dóna |
Jo sí que iré a ballar!
Jo sí que li passaria els apunts!
A -Ja vindrà el metge. B -Jo sí que vull que vingui! (no cal)
A l'edat que tinc, jo sí que vull maldecaps! (li proposen una feina nova)
C -Me'n dónes? D -Jo sí que te'n donaré!
E -Vols venir amb mi? F -Jo sí que vull pujar a peu! (no vol anar a peu amb l'altre, sinó amb cotxe)
G -M'agrada ser de la junta. H -Jo sí que voldria tants maldecaps!
Ell sí que t'ajudara!
jo sóc músic!
Ho diu qui es desentén d'una qüestió (Ca). |
no en sé res, no en vull saber res, ja t'ho faràs !, què m'expliques!, espavila't!, jo no vaig a favor de ningú |
A -Qui té raó, el Govern o l'Oposició? B -Jo sóc músic!
C -Senyor, em podeu donar diners? D -Jo sóc músic!
E -El director ara diu que... F -Jo sóc músic! (no m'atabalis!)
jo t'explico *
A -Com s'han de fer, les carxofes bullides? B -Ara t'ho explico (o ara us ho explico, ara t'ho comento, de seguida t'ho explico, ja t'ho explicaré; no jo t'explico).
nota: En castellà s'ha imposat la moda de prescindir del segon pronom, el que substitueix la cosa dita, contada, explicada…; no en català, tanmateix.
jo també m'hi poso
Jo també tinc aquest defecte que comentem. |
jo, com els altres; i jo el primer |
Tenim molta ignorància musical, jo també m'hi poso.
jo tip!
Vegeu 'què sé jo!' Això que dius a mi no m'afavoreix gens ni em perjudica (Ca). |
jo fart!, a mi no em beneficia pas, a mi no m'arriben, a mi m'és igual, a mi rai! |
A -Diu que tens un cunyat molt ric. B -Jo tip!
C -El ministre d'educació té tots els sindicats en contra. D -Ell tip! (li és igual) -Punt-
E -El teu germà ha fet molts duros. F -Sí, jo fart! (jo no en toco cap).
joc brut
Actuació deslleial, deshonesta o delictiva (Gir-Mall). |
joc subterrani, trampes; mala jugada |
El Govern vol perseguir el joc brut (les trampes fiscals) -TV3-.
Hi ha joc subterrani (bàsquet; cops que els àrbitres no veuen) -TV2-.
Em va fer una jugada bruta -TV3-.
joc d'ous (o joga d'ous)
Es diu d'una cosa informal, inestable, mal dirigida, sense ordre ni control. |
joc de collons; és el camp de'n belluga, una olla de grills, un orgue de gats, can seixanta, un desastre, can Garlanda (Val); de fireta, de nyigui-nyogui, mig esgavellat |
Aquesta escola és un joc d’ous, aquí no mana ningú.
Aquest club és un joc d'ous, tothom dirigeix i ningú no treballa; no podem pas anar bé.
Aquesta taula és una joga d'ous (balla molt).
Això sembla un joc d’ous: un carter fa vacances i l’altra no hi és!
joc de
Rajada de cops o d'altres coses negatives. |
pallissa, allisada, tonyina, estovada, fart de llenya, passó (Val) |
Ahir hi va haver un joc d'hòsties al camp de futbol.
Si el trobo, li fotré un joc de garrotades.
Hi ha hagut un joc de cops de puny al mig del carrer.
Hi ha hagut un joc de despropòsits (moltes errades, bàsquet) -TV3-.
Han entrat en el joc dels disbarats (en fan molts).
nota: Vegeu també 'joc 2', al Volum 1.
joc de collons
Es diu d'una cosa que no és seriosa. |
ésser vergonyós, indigne, una conya, un joc d'ous, un desastre |
Faig una col·lecció de cromos que és un joc de collons: hi ha uns números que els tinc vint vegades i uns altres que no surten mai.
Aquest curset que ens fan fer és un joc de collons! (un dia el professor no ve, un altre dia no fem ben res, etc.).
joc de criada
Es diu quan algú té molt bon joc, jugant a cartes (Am). |
tenir molt de bo; joc diví, fantàstic, collonut |
Hem acabat perquè teníem un joc de criada.
joc de nens *
Acabar aquest llibre serà joc de poques taules -Val- (o serà un camí planer, serà fàcil, serà un tip de riure, serà aviat fet, no costarà gens, serà bufar i fer ampolles; millor que serà un joc de nens).
joc per joc
Tenint el mateix joc (Am). |
amb jocs igualats, bo per bo (Ca-Am), cartes per cartes (Ca) |
Joc per joc, sempre ens guanyen (en saben més i, per guanyar nosaltres, hem de tenir més bones cartes).
Bo per bo, sempre guanya qui en sap més.
jocs petits els fem tornar grossos
Ho diu qui s'alaba, jugant a cartes (Am). |
en sabem molt, som molt bons |
A -Ens heu guanyat perquè heu tingut més bo! B -Nosaltres els jocs petits els fem tornar grossos.
joder **
Deixa'm estar, collons! (o hosti!, cony!, coi!, fotre; no 'joder'!)
jovent i enteniment, no hi és tot a un temps
La jovenesa no és amiga de la reflexió (Bar). |
no es pot tenir tot |
Ja canviarà, el noi: jovent i enteniment, no hi és tot a un temps.
jovent vol jovent
Les persones joves s'avenen més entre elles que amb gent gran. |
mainada vol mainada |
A -Els mestres joves s'avenen més amb els alumnes que nosaltres. B -Sí, jovent vol jovent.
jugada de pissarra *
Han fet gol en una jugada assajada (o preparada, entrenada, estudiada; millor que de pissarra) -C33-.
nota: És molt difícil, en llenguatge esportiu, de destriar el gra de la palla; tanmateix pensem que aquesta locució és poc apropiada.
jugador per necessitat, pobre per obligació
Malament qui s'ha de refiar del joc, per viure (Am). |
qui juga per misèria, perd per necessitat (Refranyer temàtic), jugar és una mala solució |
A -Hauré d'anar a jugar al bingo per pagar la mesada. B -Jugador per necessitat, pobre per obligació.
jugant jugant, els burros mosseguen
Es comença fent coses de broma i s'acaba amb baralles de veritat. |
tot jugant, els burros es mosseguen; les bromes solen acabar amb baralles, després de les rialles vénen les ploralles, les rialles es poden tornar ploralles (Ca) |
A -Aquesta nena pren les coses dels altres i els altres riuen. B -Jugant jugant, els burros es mosseguen (arribarà un moment que els altres la picaran)
Tot rient, rient li van dir que feia trampes, l'altre s'ho va agafar malament i van acabar a pinyes: jugant jugant, els burros es mosseguen (jugant a cartes).
jugar a
En català se sol dir 'jugar a' i no 'jugar al, jugar a les'. Ex.: Jugar a bales, a bitlles, a pilota, a escacs, a cartes, a dòmino, a acuit, a mistri. Al DIEC hi trobem jugar al tennis, jugar al futbol, al dòmino.No m'agrada pas jugar a florir (manera de jugar al canari que consisteix a fer pujar el preu de la posta, quan el benefici no es parteix).
mistri -Ca- (o místric -Am-, bistri -DCVB-): Joc de nois, que hi juguen d'aquesta manera: Un noi, el qui «paga», es posa girat d'esquena als altres; aquests se'n van a amagar-se per diferents indrets i donen el crit de «bistri»... DCVB).
jugar a cartes vistes
Exposar tots els arguments, donar totes les dades d'una qüestió (Bar). |
ésser clar, sincer, franc; anar segur; no haver-hi enganys; jugar-s'hi un peix (tenir la seguretat d'una cosa) |
Aquestes obres del carrer s'han fet jugant a cartes vistes.
nota: Vegeu també 'a cartes vistes'.
jugar a nyaus
Passar l'estona amb coses que no ajuden a avançar una feina; no entendre's, dos que parlen o que fan una altra activitat (Ca). |
perdre el temps, fer coses que no donen cap resultat, discutir per discutir, jugar al joc dels disbarats, anar distret |
A -I si ho demanéssim al teu germà? B -Ara ell? Em sembla que juguem a nyaus, i la feina quedarà per fer.
T'he dit que portessis la cola, no la copa: sembla que juguem a nyaus!
Jo l'esperava a la vinya i ella ha anat a l'hort: sembla que juguem a nyaus!
Nois, sembla que juguem a nyaus! (llegim a l'aula i molts no segueixen).
nyau: Onomatopeia del lladruc o del miol (DCVB).
jugar a perdre
Fer un negoci sabent que s'hi perdran diners. |
jugar per perdre |
Els constructors poc jugaran a perdre; si baixen els preus, no construiran.
Si en un negoci m'hi agafo els dits, mala sort; ara, jugar a perdre, no ho faré pas.
jugar al gat i la rata
Fer, dues persones, activitats que no coincideixen o que no s'acaben mai (Am). |
ésser el joc del gat i la rata, jugar a nyaus, jugar al joc dels disbarats |
Fa dos dies que estem jugant al gat i la rata: quan jo truco, ella no hi és i, quan ella truca, no em troba.
Això és el joc del gat i la rata: ara truques tu, ara jo, i no coincidim.
jugar amb blat vell
Començar un negoci -o fer-lo- tenint una bona posició econòmica (Am-Ca). |
aixecar-se sobre blat vell (El Refranyer), tenir coixí |
En Joan juga amb blat vell (ha tingut una bona herència, ja té diners).
Jo encara jugo amb blat vell -a cartes- (he guanyat molts diners; ara perdo, però encara tinc un saldo positiu).
jugar amb foc
Fer imprudències (Gir-Mall). |
exposar-se, arriscar-se, posar-se en perill, aventurar-se, córrer un risc |
No declarar a Hisenda es jugar amb foc -CR-.
jugar amb sort
Tenir sort. |
tenir fortuna, tenir xamba |
Li ha tocat una feina a prop de casa, ha jugat amb tota la sort.
jugar brut
Procedir d’una manera deslleial. |
fer joc brut, fer trampa, estafar, ensarronar, enganyar, (ficar-se en tripijocs, fer conxorxa, fer trapelleries, tramar-ne alguna Tresponts) | |
En Jaume va jugar brut amb el teu germà, no li va dir la veritat.
Això és jugar brut (diu coses que no són veritat).
jugar fort
Fer un gran esforç, una gran inversió. |
arriscar-se, aventurar-se, exposar-se, fer un salt sense xarxa, fer un vaitot |
TV3 va jugar molt fort comprant els drets televisius del futbol -Avui-.
Ha fet un salt sense xarxa, amb aquest disc –Punt-.
També sentim: Si tens jocs forts, acabes de seguida la partida (a la botifarra, joc bo, gros).
jugar-la (a algú)
Fer una cosa dolenta a algú. |
fer -o jugar- una mala jugada, fer un tort, enganyar, estafar, perjudicar, fer una malifeta, trair, fotre |
Te l'ha jugada (t'ha fet el salt) -TV3-.
No me la juguis! (no em traeixis!) -TV3-.
nota: Trobem 'jugar-la' al DIEC. Ens semblen millors les altres solucions.
jugar net
No fer trampes, actuar de manera lleial (tant en el joc com en el comportament habitual, Bar). |
jugar sense fer trampes; ésser de confiança, ensenyar les cartes, actuar lleialment |
El Xavier mai no els va trair, sempre va jugar net.
Et puc demostrar que el teu fill no va jugar net perquè tinc proves de les seves tèrboles maniobres.
jugar-s'hi el coll
Mostrar-se segur d'una cosa, completament convençut. |
posar les mans al foc, pujar-hi de peus, jugar-s'hi el cap (Ca) |
M'hi jugo el coll que no vindrà.
Sort que no us hi vau jugar el coll, perquè van guanyar.
Aquesta malifeta és pròpia d'ell, posaria les mans al foc.
Si t'ha dit que t'ho portarà a les cinc, fins aleshores no ho tindràs; ja pots pujar-hi de peus.
M'hi jugo el coll que l'àvia ho ha remenat, això.
jugar-s'ho tot a una sola carta
Arriscar-ho tot en una sola acció. |
posar-ho tot sobre una carta (DIEC), fer un vaitot, anar a totes, jugar-se la camisa (Val), anar a o tot o res (Ca), o caixa o faixa, jugar-s'ho tot a una reballada (Val), jugar-se a cara o creu, jugar-se l'última carta (DCVB), (abocar-hi tot el sac, algú o altre enterrarà el darrer, hi va tot: bous i esquelles!, anar a totes, arriscar-hi el coll; Tresponts) |
El Breda i l'Hostalric es juguen la lliga a una sola carta (en un partit).
El Baiona s'ho ha de jugar tot a una sola carta, a Bilbao (millor que s'ha de jugar el tot pel tot, a Bilbao) -TV3-.
jugar-se el panís
Exposar-se a perdre quelcom important: els diners, el sou, la col·locació, la vida, etc. (Am-Bar). |
jugar-se la vida, jugar-se la feina, jugar-s'ho tot a una sola carta |
Si et signés això, m'hi jugaria el panís (em podrien fer fora de la feina).
Ara t'has jugat el panís (has fet una jugada que et costarà la partida).
Fent un cop d'estat, s'hi van jugar el panís.
jugar-se el tipus *
L'escalador va jugar-se el panís per salvar el seu amic en perill (o la vida, la pell, s'ha exposat molt; no el tipus; millor que el físic).
jugar-se-la
Arriscar-se a perdre una cosa important. |
jugar-se la vida, jugar-se el coll, exposar-se, fer un mal favor, fer un favor molt petit |
No val la pena de jugar-se-la, per tan poca cosa.
El Joventut se la juga, avui (si perd, quedarà eliminat) -Avui-.
Me l'he jugada! He conduït quatre hores seguides el camió, i és prohibit.
És l'únic que se la va jugar per mi -TV3-.
Amb aquell tractor, en aquells ribastos, es juga la vida (Ca).
Aprovant aquest noi li fem un mal favor (li aniria millor que el suspenguéssim).
ribast: ribàs, marge vertical. Vegeu també 'ribàs', al Volum 1.
jugar-se la cara *
Serà un partit d'anar-hi (o de fer-s'hi, d'anar a totes, de caixa o faixa, de molta lluita; no de jugar-se la cara).
jugar-se la pell
Posar-se en una situació en què s’està corrent un gran perill, fins i tot en perill de morir. |
jugar-se la vida, jugar-se el coll, jugar-se el cap |
Va venir a buscar-me jugant-s'hi la pell.
jugar-se la propietat de
Es diu, fent broma, en una juguesca. Hom s'hi juga una cosa que no té, perquè és d'un altre (Ca). |
jugar-se el capital de (Am) |
Estic segur que guanyarem, m'hi jugo la propietat d'en Miquel.
jugar-se la vida
Posar la vida en perill (Terres Ebre). |
jugar-se la pell, jugar amb foc, arriscar-se en extrem, jugar-se la camisa (Val) |
Estaven esporuguits, perquè s’hi jugaven la vida -Contalles-.
jugar un paper *
Letònia pot tenir un gran paper com a porta comercial (o pot fer un gran paper com a, pot exercir un gran paper, pot representar un paper, pot donar un cop de mà; millor que pot jugar el seu paper de porta comercial) -Avui-.
nota: 'Jugar un paper' és un calc de 'jouer un role', també es diu en anglès 'play a role'. En català els papers es tenen, es fan, s'exerceixen.
Segons Ruaix 'jugar un paper' és un gal·licisme usat per Fabra i altres bons autors. Nosaltres no us el recomanem.
jugar una carta
Triar una manera determinada de fer una cosa. |
decidir-se a, optar per |
L'entrenador juga la carta ofensiva fent entrar un davanter -TV3-.
El Govern turc juga les seves cartes (mira de fer passar els seus criteris).
jugar una mala passada (o: fer una mala passada)
Fer una cosa mal feta a algú (Am). |
fer un tort, fer una mala jugada, enganyar, perjudicar, fer una malifeta, trair |
La memòria juga males passades -TV3-.
Els nervis li han tornat a jugar una mala passada (li han ensenyat una targeta, futbol) -TV3-.
Mai no faria una mala passada a un amic –CI-.
junt a *
És un bar al costat de la carretera (o tocant a la carretera, prop de; no junt a).
Se la veu al costat de la meva mare -en una foto- (o a tocar de, a la vora de; no junt a) -Punt-.
Verntallat va anar a Còrdova en companyia de molts altres senyors (o juntament amb, en unió de, acompanyat de, al costat de, amb, a més de; tots plegats, tots junts; millor que junt a molts altres senyors) -Llibre-.
nota: A la darrera frase es tolera l'ús de 'junt' en comptes de 'juntament'.
juraria que
Estic quasi segur d'això que dic. |
diria que, a mi em sembla que |
Juraria que és petroli -TV3-.
just
1 Amb exactitud (Mall). |
exactament, precisament; ben igual que, idèntic, exacte, clavat (Gir) |
El trobareu just davall d’aquell arbre.
Aquest nin és just son pare.
2 Sense sobrar-hi res, amb alguna escassesa (Mall-Gir). |
exacte |
No el dugueu just, que potser encara ens mancarà (el menjar).
3 Solament. |
únicament, tan sols, només (Mall) |
Just n’hi arribà un, de nin.
4 Quan fa molt poc que ha passat quelcom. |
a penes, tan bon punt va, amb prou feines |
Just havia recobrat l’alè quan succeí l’accident.
nota: Vegeu també "just" al Volum 1 del nostre diccionari i "ésser just" al Volum 2.
just (+ adverbi)
Amb molt poca diferència, abans o després que passi una altra cosa. |
just quan, just després (Gir-Val) |
Va decretar la prohibició just després de saber el resultat de l'enquesta -TV3-.
Just abans de venir aquí, m'ha trucat el teu pare.
Cullen les maduixes just quan fem les comandes.
La mare va morir just quan ella va néixer -Punt-.
Van arribar just després de la guerra.
just al moll
Expressió utilitzada per indicar exactitud, precisió i concisió (Cas). |
exactament, justa la fusta, efectivament, en efecte |
La tia Quica, era aquella dona tan grassa que va venir un parell de temporades? Just al moll -La cara oculta de la lluna-.
just és *
Hem parlat de la Feria de Abril i és lògic que posem una sevillana (o i és normal; no i just és que posem una sevillana) -TV3-.
S'ha de dir que ens han rebut molt bé (o val a dir, cal dir, hem de dir; no just és dir que).
just és un (+ adjectiu)
Vol dir que algú és realment allò que s’afirma (Men). |
és ben bé un, és un (+ adjectiu) acabat |
En Guillem just és un ximplet.
En Jacint just és una mòpia (no té cap iniciativa).
nota: A Mallorca "just és un (+ adjectiu)" vol dir que "no és més que un".
justa la fusta!
Adhesió a una opinió expressada (Gir-Bar-Val). |
exacte!, això mateix! (Gir-Val), molt bé!, entesos!, Àngela Maria!, ho he encertat |
A -Els traductors són tan importants com els autors originals, perquè són els autors del nou text. B -Justa la fusta! –Temps-
C -Són dos euros i tres cèntims (paga just). D -Justa la fusta! (li contesten).
justament
Hom ho diu d'una excepció, de quelcom que no és comú, però que a algú li passa (Am). |
precisament |
És un home que no s'ha fet mai amb ningú, però jo, justament, hi parlo força.
No es pot queixar, justament té un home companyós.
jutjat de lo penal *
Ho resoldrà el jutjat penal (no el jutjat de lo penal) -TV3-.
nota: També es diu: el jutge penal, la jurisdicció penal i el tribunal penal.
l'abans millor *
Solucioneu-ho com més aviat millor (o tan aviat com pugueu; no l'abans millor) -CI-.
Acabeu prompte (o aviat; feu-ne via; no l'abans millor, l'abans possible).
l'abraçada de l'ós
Pacte que una entitat fa amb una altra de més forta que l'acabarà dominant. |
posició dominant; trampa, engany, pas fals |
El PXD s'ha d'escapar de l'abraçada de l'ós del PDX.
nota: Pensem que «l'abraçada de l'ós' és un anglicisme, però ens sembla útil.
l'abundància mata la fam
Vol dir que, quan hi ha de tot, quan tot s’obté sense gaire esforç, no s’aprecien ni les coses ni els guanys. |
anar massa tip no és bo. També pot voler dir que, quan hi ha un excés de coses, les condicions empitjoren (a Ca). |
Quan hi ha massa botigues, no es ven; fa com tot: l’abundància mata la fam.
Hi ha massa marques de vins, baixaran els preu: l’abundància mata la fam. |
A –Abans, els paletes et venien de seguida; ara, els has d’anar al darrere. B –Sí, perquè l’abundància mata la fam (tenen massa feina).
C -Hi havia una moneda de dos cèntims a la plaça i ningú no la collia. Sembla abans! D -L’abundància mata la fam.
l'aigua fa granotes
Ho solen dir els partidaris de veure només vi. |
l'aigua espatlla els camins, es vi fa sang i s'aigo fa fang (Mall) |
A -L'aigua d'aquesta font és molt bona: tasta-la. B -Déu me'n guard! L'aigua fa granotes.
l'aigua moguda mai no es perd tota
Vol dir que, quan hi ha una animadversió grossa entre dues persones, sempre resta una rancúnia entre elles, encara que passi molt de temps (Men). |
allà on hi ha hagut, sempre hi queda; els sentiments costen de canviar |
No se saludaren en molts anys, els dos cunyats, però l’aigua moguda mai no es perd tota i a en Galindo li ressonava l’insult dins el cervell -assassí, assassí- i va decidir caminar d’espatles al sol que en aquell temps lluïa, perquè no era el seu i no calia enlluernar-se -Folklore menorquí-.
l'aigua té el morro prim
Es diu per avisar dels riscs que comporta l’aigua, que pertot entra (Val). |
l'aigua sempre traspua -o regalima, filtra-; l’aigua es fica pertot |
Rebliu bé el reg, que l’aigua té el morro prim.
l'ajuntament del cordill
Es diu d’un ajuntament o d’una altra institució o societat on només mana un, i els altres es limiten a dir que sí (representa que el batlle té un cordill i l’estira quan li convé; els altres són titelles que fan que sí amb el cap Ca). |
grup de llepaires, dictadura |
A –Aquesta escola, quan hi havia en Jofre de director, funcionava molt bé. B –Sí, perquè era l'ajuntament del cordill.
l'alcanç de *
No sé quina és la gravetat de la lesió (o l'abast de -Gir-Val-; no l'alcanç de) -CR-.
l'alegria dura poc, a la casa del pobre
Allò que és bo aviat s'acaba (Bar-Gir). |
(quan el goig és a la sala, la tristor puja l'escala; quan et penses que estaràs bé, els polls et piquen; Tresponts) |
A -Anàvem primers de grup i hem perdut tres partits seguits. B -L'alegria dura poc a la casa del pobre (és un equip petit).
l'alegria que passa
Allò que fa il·lusió durant una estona (Ca). |
la il·lusió del moment |
Per als nens, els Reis són l'alegria que passa.
nota: «L'alegria que passa» és una obra de teatre de Santiago Rusiñol.
l'almoina, quan la faràs, no miris a qui la fas
Fes el bé per fer el bé (Bar). |
s'ha d'ajudar a tothom; l'almoina que es fa secreta, és accepta i molt perfeta (DCVB) |
A -Passen gent a captar, jo els dono diners, però em sembla que s'ho gasten en begudes. B -Més mal per ells, si ho fan; això tu no ho pots pas saber: l'almoina, quan la faràs, no miris a qui la fas.
l'altra cara de la moneda
L'aspecte negatiu d'una qüestió. |
ben diferent ha estat, una altra cosa ha estat, el contrari ha estat |
L'altra cara de la moneda ha estat l'actuació del Ginebrosa (un ha guanyat i l'altre ha perdut) -CR-.
nota: No sembla una manera de dir genuïna, però ens fa servei.
l'altre (+ temps)
Es pot dir d’una acció que ha succeït fa dos espais de temps o d'una que ho ha de fer d'aquí a dos espais. |
la setmana següent, el dia següent, l'endemà, despús-demà, el sendemà; fa dues setmanes, fa dos dies, despús-ahir |
L'altra setmana hi ha dos dies de festa.
L'any 2006 no vam cobrar i l'altre any sí (el 2007).
L'altre dijous el teu germà era a mercat.
l'altre dia
Fa alguns dies. |
fa pocs dies, no fa gaire, fa uns dies, fa uns quants dies, no fa gaire, un dels dies proppassats |
L'altre dia vaig trobar el teu germà a Llers.
No ho sabia, això, i l'altre dia m'ho van dir.
l'altre món
Allò que hi ha després de la mort (Gir-Mall). |
el cel, la vida futura, la vida d'ultratomba, la glòria |
A l'altre món hi ha justícia.
l'ambient fa ambient
La gent sol anar allà on ja n'hi ha. |
gent porta gent |
En una botiga que té poca vida has d'entretenir el client, perquè n'entrin més: gent porta gent.
A -Aquest bar és ple i el del costat ben buit. No ho deuen fer tan bé. B -Ja pots comptar: l'ambient fa ambient.
l'ametller carregat, tothom el bat
Qui té diners, té molts amics que volen aprofitar-se'n (Tresponts). |
(com més nous fa el noguer, més l'apedreguen; munyir la vaca; qui és de mel, les moques se'l mengen; Tresponts) |
A -En Robert sempre té gent que el festegen (és molt ric). B -L'ametller carregat, tothom el bat.
l'amor de Déu basta per tots
Vol dir que la protecció de Déu arriba a tothom (Mall). |
l’amor de Déu per tothom abasta, l’amor de Déu basta per tothom (Mall) |
Teniu paciència i confiança, que l’amor de Déu basta per tots.
l'anar
La manera d'actuar d'algú (Ca). |
el tarannà, la manera de fer |
Ja se li veu, amb l'anar d'ella, que no és ben fina, aquella nena (té un retard mental).
l'any de la picor
Fa molts anys (Gir-Bar-Mall). |
l'any de la Mariacastanya, l'any de la neu, quan Judes era fadrí i sa mare festejava, antigament, molt temps enrere; ésser molt vell, l'any tirurany, l'any del batecul (Val), ésser del cine mut, en el temps del padrí del padrí (Tar) |
Aquesta arada és de l'any de la picor.
D'ençà de llavors jo no m’empatxava de res d'això. Ja ho val, tu em parles de coses de l'any tirurany -Dones Republicanes-.
Segons ell, dels fets en feia ja molt anys, en els temps del padrí del padrí -Ràfegues-.
l'any passat no, l'altre
Fa dos anys. |
l'altre any, l'any passat s'altre (Mall) |
Vaig aprovar les oposicions l'any passat no, l'altre.
l'any que corre (: o el mes)
L'any actual. |
aquest any, enguany |
Les obres s'han d'acabar l'any que corre.
l'apotecari d'Olot, si no pot vendre les medecines, se les fot
Ho diu qui ha de malvendre un producte i s'estima més quedar-se'l per a ell. |
l'apotecari d'Olot, preu per preu s'ho queda tot |
A -Em pagaven els conills a cinc euros. B -I els has venuts? A -No, home, no: l'apotecari d'Olot, si no pot vendre les medecines, se les fot! (= ens els menjarem nosaltres)
l'arc de Sant Martí, si surt al matí, posa el tupí; si surt a la tarda, para la taula
Vol dir que si l’arc de Sant Martí apareix al matí és senyal que plourà aviat, mentre que si surt a la tarda la pluja ja s'ha acabat (Am). |
a l'arc de Sant Martí, al dematí posa-li el bací i al vespre para-li la testa (al dematí marca pluja i a la tarda, vent -Ca-) |
l'arròs fa el ventre gros
Ho diu qui no és gaire partidari de menjar arròs. |
l'arròs atipa i no alimenta |
A -Au, veniu, que he fet arròs. B -L'arròs fa el ventre gros!
l'ase em fot!
Fórmula que s'usa per afirmar una cosa (Men). |
i tant que sí!, l’ase em fum!
No ho és, mallorquí -va dir l’amo- ¿No m’ho ha dit vostè? -No senyora, li he dit que era de Maó. -Doncs, ¿què no en són, de mallorquins, els de Maó? -Idò jo som de Ciutadella, qui és sa mateixa illa, i l’ase em fot si som mallorquí! -Novel·letes menorquines-.
l'avarícia trenca el sac
Qui tot ho vol, tot ho perd -Gir-Val- (o no veureu mai un avar que faci un bon negoci; millor que l'avarícia trenca el sac).
l'edat del si no fos
Es diu del període darrer de la vida humana, associat als problemes de salut. Ho diuen els vells, en to de queixa |
la vellesa |
A -Si no fos per les cames, aniria a passejar un hora. B -Ja som a l'edat del si no fos.
A Tortosa també hi ha un banc del si no fos on es reuneixen els vells per lamentar les xacres de l’edat.
l'endemà
El dia després del dia que es parla (Gir-Mall). |
el sendemà |
El dia quinze toquem a Llers i l'endemà, a Rabós (músics).
nota: 'El dia següent' no es considera una solució genuïna, però és correcta. Ara se n'abusa.
l'endemà passat
El dia que segueix l'endemà (Gir-Mall). |
al cap de dos dies |
Es va morir el dia deu i el varen enterrar l'endemà passat.
nota: També es diu «l'endemà passat l'altre» (el dia que segueix l'endemà passat), a Girona.
l'enveja és pitjor que els polls
L'enveja és molt dolenta (Cerdanya). |
no s'ha de ser envejós, (l'enveja no fa estar gras; si l'enveja fos tinya, n'hi hauria molts que en tindrien DCVB) |
A Talltorta eren molt feliços. Però quan la gent és feliç, els altres s'enaigüen; l'enveja és pitjor que els polls -la Nena C-.
l'enveja se'l menja
Es diu de qui té molta enveja. |
es mor d’enveja, l'enveja el corseca, l'enveja no l'ha deixat créixer (si és baixet), l'enveja li ho fa dir |
Quan veu la sort que ha tingut el seu veí, l’enveja se'l menja. l
A -Diu que la bata que porto és lletja. B -L'enveja li ho fa dir (ho diu per enveja, perquè ell no en té cap).
l'esca serveix per encendre el foc!
Resposta que es dóna a qui va dient excuses que comencen amb "és que" (Ca). |
no em vinguis amb excuses! |
A -Estudia! B -És que m'he de rentar. A -Doncs has d'estudiar! B -És que estic cansat! A -L'esca serveix per encendre el foc! A estudiar!
esca: Matèria molt seca i preparada perquè s'encengui fàcilment amb una simple espurna (DCVB).
l'escolà segueix el rector
Els petits fan el que veuen fer als més grans. |
els petits van amb els grans; què fan els infants?, el que veuen fer als grans |
A -Què fa en Joan? (un nen de cinc anys) B -Mira, l'escolà segueix el rector (té un germà gran i tots dos dos van cap a l'escola).
Com que veu l'altra, l'escolà segueix el rector (la germana petita es deixa els cabells com la gran).
l'escriure et farà perdre el llegir
Indica que qui es dedica molt a una cosa, sol descuidar-ne d'altres, que moltes vegades són més profitoses (Gir, Mall). |
home de molts oficis, pobre segur; home de molts oficis, mestre de res; dotze oficis, tretze misèries; qui fa moltes feines, no en fa cap de bé, qui tot ho vol, tot ho perd |
A -Sóc metge i ara estic estudiant enginyeria industrial. B -L'escriure et farà perdre el llegir!
Tu fes el que has de fer: si fas un altre negoci, l'escriure et farà perdre el llegir.
l'esperança és l'últim que es perd *
L'esperança no s'ha de perdre mai (o mentre hi ha vida hi ha esperança, no ens hem de desesperar mai, no t'has d'espantar mai; millor que l'esperança és l'últim que es perd).
l'espina ja ha picat!
Ho diu qui s'adona que l'han traït, que algú ha anat a explicar quelcom a un superior, generalment per qüestió d'enveges (Ca). |
ja ens han denunciat, ja han anat a portar noves, algú ja ha xerrat, ja n'himha que fan feina d'amagat |
A -Saps què ha dit, l'amo?: -"N'hi ha que em critiquen, i mengen gràcies a mi." B -L'espina ja ha picat! (ahir ells dos el van criticar, juntament amb un altre, i aquest tercer ho ha anat a contar a l'amo).
Quan van venir els del comitè a detenir el meu home, ja vaig veure que l'espina havia picat! (que hi havia una denúncia)
l'espina, quan neix, ja punxa
Qualsevol cosa dolenta ja es manifesta des del seu inici (Bar). |
l'espina, quan neix, ja pica (DCVB), de dolent, ja s'hi neix |
A -Aquest nen és dolent!, retirarà al seu avi. B -L'espina, quan neix, ja punxa.
l'excepció que confirma la regla
S'usa quan s’ha trobat un exemple que contradiu una afirmació molt àmplia. |
no hi ha regla sense excepció, sempre hi ha excepcions |
A -És un mestre ben tranquil. B -Sí, però l'altre dia es va ben esverar, al claustre. A -Aquesta és l'excepció que confirma la regla.
l'experiència ensenya
Vol dir que, amb els anys, les persones aprenem a fer les coses més ben fetes, a saber conèixer i tractar millor la gent, etc. |
l'experiència és un grau, l'experiència val molt, la vida ensenya com un llibre; anant pel món n'aprens, l'experiència és la mare de la ciència, el diable, quan és vell, sap més per experiència que per consell |
A -Abans em feia llàstima tothom; ara només procuro per mi. B -L'experiència ensenya! (no val la pena de fer favors)
Ajudes la gent i, després, et foten: l'experiència ensenya.
nota: No és correcte: La 'veterania' és un grau.
l'ha arrendat l'Ermet
Hom ho diu d'un terreny de conreu abandonat (Ca). |
és erm |
A -Qui la mena, aquella la vinya. B -La arrendada l'Ermet.
nota: 'Erm' és diu a Mallorca, però no gaire.
l'has d'entendre
Es diu per explicar la causa que justifica una acció o una actitud d'una persona. |
ja te'n diré la raó, ja t'ho explicaré, ja ho entendràs, tingues paciència que no el canviaràs pas, agafa-t’ho bé!, no t’hi emprenyis! |
A -Aquesta dona sempre diu penjaments dels rojos. B -L'has d'entendre; van afusellar el seu pare.
C –Sempre l’he ajudat, tot i pertot, i ara ni em saluda! D -Ja ho és així. L'has d'entendre!
l'has d'entendre pel que vol dir
Hom ho diu de qui explica coses sense saber-les del cert (Am). |
l'has de saber interpretar |
No la té pas, la carrera acabada, el seu cunyat; a la Maria se l'ha d'entendre pel que vol dir (ella s'ho pensa).
l'has de dir, ma filla, que creïble sia
Es diu a qualcú quan ha dit una cosa inversemblant (Mall). |
les fots massa grosses, t'hi guanyes la vida; digau-la, ma filla, que creguedora sia (Mall) |
No he cregut res del que m’has dit; l’has de dir, ma filla, que creïble sia.
l'hauria emplastat!
Ho diu que està enutjat per alguna cosa que li ha passat. |
l'hauria encastat a la paret!, li hauria fumut una bufetada! |
És un ximple; va anar a dir a la Maria que jo li agradava: l'hauria emplastat!
nota: Vegeu també 'emplastar', al Volum 1.
l'he vist i no l’he vist
Es diu d’algú o d’alguna cosa que s’ha vist massa fugaçment. |
veure d’escallimpantes, veure de raspallotada (Val) |
A -Has vist cantar en Tero? B -L’he vist i no l’he vist (el vaig veure cantar un moment, mentre jo passava caminant).
No sé del cert si eren els teus pares, perquè els he vist de raspallotada (Val).
l'home (i: la dona)
La persona de qui es parla. |
ell, ella |
Quan va sentir la barrinada, l'home es va esverar.
Quan va veure el noi allà, la dona no se'n sabia avenir.
l'home del sac
Personatge que fa por a les criatures. |
espantall, (el Butoni, el saginer, el moro Mussa, el greixer Val) |
Si no creus, vindrà l'home del sac!
l'home dels nassos
L'home que té tants nassos com dies té l'any, precisament el dia 31 de desembre (Gir-Bar-Mall). |
Nen, a la plaça hi ha l'home dels nassos. Ja l'has vist?
nota: A Mallorca diuen als nois que a Cort (l'ajuntament de Palma) hi han posat el retrat d'un home amb tants de nassos com dies té l'any (és el retrat del rei En Jaume, el Conqueridor, quan entrà a la ciutat, precisament, el 31 de desembre).
l'home no es mesura a pams
La sapiència d’un home no es mesura per les seves mides físiques (l’Alguer). |
es pot ser alt, gros i tarrandós; els homes s'amiden del nas per amunt (l'Alguer) |
nota: Vegeu també "els homes s'amiden del nas per amunt".
l'home proposa i Déu disposa
Les coses no es poden preveure. |
la sort també compta, s'ha de tenir en compte el temps, l'ase fa un compte i el traginer en fa un altre; tenir una planeta; sigui el que sigui, ja se sabrà |
A -Volíem anar a l'aplec de Caldes, però plou molt. B -L'home proposa i Déu disposa.
C -Vaig quedar vídua a 35 anys. D -Cadascú té la seva planeta (el seu destí).
nota: Vegeu també 'planeta', al Volum 1
l'hora de la veritat
El moment més important d’un esdeveniment. |
el moment crucial o decisiu; ara va de bo (Val) |
Ha arribat l'hora de la veritat per al Mallorca (avui no ha de perdre).
Quan és l’hora de la veritat tothom té feina i la revista l’hem de fer entre dos o tres.
A l'hora de la veritat, els anglesos ens van abandonar.
nota: És expressió taurina: l'hora, el moment, de matar. Creiem que és bona.
l'hora del sol
Quan fa més sol. |
quan fa un sol molt fort, el pic del sol |
L'hora del sol és de dues a tres.
Avui, a l'hora del sol farà calor, però ara s'està bé.
l'infant i el peix, en l’aigua creix
Es diu del gust que tenen els nins per l'aigua i per jugar-hi (Val). |
Quan ve l’estiu no vol eixir de la banyera, perquè l’infant i el peix, en l’aigua creix.
l'obra de la Seu
Hom ho diu d'una obra que no s'acaba mai o d'una altra cosa, quan dura excessivament (Gir-Mall). |
això no s'acaba mai |
Aquesta programació sembla l'obra de la seu: fa dos anys que hauria de ser acabada.
Aquest carrer és l'obra de la Seu, fa molt que hi remenen.
l'ocasió fa el lladre
Qui té l'ocasió de fer quelcom és fàcil que ho faci. |
l'ocasió fa l'home lladre (l'Alguer), si ho tens a l'abast, ho fas; (qui lleva l'ocasió, lleva el pecat; qui fuig de l'ocasió, fuig de la temptació DCVB) |
He anat al mercat i no pensava comprar res, però he anat veient coses i he gastat: l'ocasió fa el lladre.
A -Diuen que li fa el salt. B -Home, no és pas res d'estrany, sempre és fora de casa: l'ocasió fa el lladre (fa de viatjant).
l'ocasió la pinten calba *
A -M'han dit si m'interessa entrar a treballar al banc. B -Digues que sí, que això no passa gaire sovint (o que quan passa, passa; qui no fa quan pot, no fa quan vol -Gir-Val-; l'ocasió cal agafar-la per la punta dels cabells; qui té ocasió, que la prengui (Mall); no que l'ocasió la pinten calba).
l'onzè no fer nosa, i el dotzè no atabalar
Cal ser discret (ve de 'Els deu manaments', Bar). |
no s'ha de fer nosa; l'onzè, no destorbaràs (Bar) |
A -Veig que va arribant gent. B -Sí, ja sou molts, jo me'n vaig: l'onzè no fer nosa, i el dotzè no atabalar.
l'orat, per la pena és ensenyat
Els orats, i els qui no tenen principis ètics ni vergonya, no entenen més lliçó que un càstig efectiu. És inútil fer-los reflexions de tipus moral -Adagiona, Mall-. |
amb malparits no hi aneu amb bones paraules |
l'ordinari
La persona que es dedica professionalment a fer comissions o a portar encàrrecs d'un poble a l'altre (Bar-Val-Gir). |
el missatger, l'emissari, el delegat |
No m'ha interessat fer d'ordinari, en aquest assumpte.
L'ordinari ens ha dut un paquet.
l'oro i el moro *
Es venen la casa, però en volen una picossada (o un gavadal de diners, una dinerada, una fortuna, un sac de diners (Val), una mula curta (Ca); no en volen l'oro i el moro).
l'ou de la serp
La causa d'un futur desastre. |
l'esca, el culpable |
El veritable ou de la serp és aquest personatge que enverina la política -Temps-.
nota: 'L'ou de la serp' és un llibre d'Eugeni Xammar'.
l'ull és el millor del peix
Apreciació culinària. Aquesta dita es refereix també a la importància del pescador, del seu saber fer (Cotlliure, Cat Nord). |
l'últim dia de la fira
Un desordre total (Bar). |
olla de cols, olla de grills, orgue de gats, niu de puputs, casa de barrets, desori, disbauxa, embrolla, batibull, semblar un mercat |
Aquest empresa no pot anar bé de cap manera: és l'últim dia de la fira.
Això ja sembla un mercat: tothom xerra, aquí.
l'últim extrem
El cas més desfavorable que pot arribar a passar. |
l'extrem, el punt extrem, el límit, el màxim, el súmmum, el cas pitjor |
A -Una vegada un noi que tenia aquest mal va quedar invàlid. B -Sí home, tu vas a cercar l'últim extrem.
l'última cosa que (+ verb)
Hom ho diu de quelcom que no li agrada o no li convé. |
la darrera cosa que (+ verb), no ho voldria a cap preu, no ho voldria ni regalat |
Ara, l'última cosa que necessitem és un tractor nou (és molt car i ens hi arruïnarem)
L'última cosa que compraria seria un pis a muntanya (no l'últim que compraria).
l'un a l'altre
Hom ho diu d'una acció que es fan dues persones alhora. |
recíprocament |
Es tiraven cugula l'un a l'altre (una espiga, jugaven).
Us heu de passar la pilota l'un a l'altre.
S'han saludat l'un a l'altre.
l'un és (+ adjectiu), l'altre és (+ adjectiu)
Aquí hi ha dos llibres: l'un és nou, l'altre es vell.
Quan el mot 'un' és àton (o sia quan va seguit d'un nom o d'un sintagma determinatiu), es pot prescindir de l'article (solució que avui resulta més eufònica, si bé no és la tradicional). Ex.:
Tant en un cas com en l'altre... (o Tant en l'un cas com en l'altre...).
Un d'ells... (o L'un d'ells...).
nota: Copiem de Josep Ruaix, Curs superior de llengua, Volum 2, pàg. 80
l'un fa l'alt i l'altre fa el baix
Hom ho diu quan en un lloc n'hi ha dos que criden o que es queixen (Am). |
tots dos bramen, tots dos sermonen, ell fa l'u i ella fa el dos |
Sempre es queixen: quan l'un fa l'alt i l'altre fa el baix
Tots dos em criticaven: ell feia l'u i ella feia el dos.
l'un fa l'altre
Quan convé, les persones s'ajuden. |
ens hem d'ajudar, ens ajudem, no s'ha de mirar prim, hem de col·laborar, ens hem de donar la mà; ara per tu, ara per mi |
A -Li he donat els llibres del meu noi per a la seva filla. Ella també em dóna roba, de vegades. B -És clar!, l'un fa l'altre.
Abans, un feia l'altre (s'ajudaven).
La neboda ve cada dia a dinar a casa: l'un fa l'altre! (ens ajudem, quan convé)
l'un fa venir l'altre
Les persones van allà on van els altres. |
l'un porta l'altre |
A -Vénen molta gent de Barcelona a fer cases aquí. B -L'un fa venir l'altre.
l'un i l'altre
tots dos |
Sempre es barallen, l'un i l'altre.
Les dues persones de qui parlem, o les dues coses. |
No hi anireu ni l'un ni l'altre, a l'excursió (o cap, cap dels dos).
l'un per l'altre
A causa de l'altra persona, o per la seva influència. |
a causa de l'altre, entre tots dos, excusant-se en l'altre |
L'una per l'altra, es barallaven sempre (les dues nenes).
Ha vingut la seva amiga i l'una per l'altra mengen més (si hi ha la companya).
L'un per l'altre, tothom compra cotxes.
L'un per l'altre, han perdut la pilota (= s'han fet nosa) -C33-.
S'espavilen, els uns pels altres, la mainada (jugant).
Si hi ha dues minyones, la casa bruta: l'una per l'altra no fan la feina (Gir).
l'única cosa
Hom ho diu quan només es pot fer una cosa o quan només hi ha un punt de discrepància. |
només, solament; però |
A -Són bons els calçots? B -Sí, l'única cosa que quedes brut de les mans (o però et queden les mans brutes, Mall).
Hem de saltar, és l'únic que podem fer (o no podem fer una altra cosa) -TV3-.
la barca té dos costats, un per anar, l’altre per venir
Es diu a quan el temps és dolent (Cotlliure, Cat Nord). |
fotem el camp!, toquem el dos! |
la bosseta, la boqueta i la bragueta
Les tres coses importants, segons la gent que diu això (Figueres). |
les tres bes; diners, menjar i sexe; salut, feina i un forat per posar l'eina |
A mi només m'interessen les tres bes: la bosseta, la boqueta i la bragueta.
la cabra, pels seus pecats, porta els genolls pelats
Hom rep les conseqüències d'allò que ha fet (Bar-Gir). |
les dolenteries es paguen; qui la fa, la paga (Gir-Val), la vida sempre passa factura; qui l'ha feta, que l'engrons (Mall), tal faràs tal trobaràs (Gir-Bar-Val) |
A -Em vaig fer operar els pits i ara en tinc un de més gros que l'altre. B -Quina necessitat en tenies de fer-te operar? La cabra, pels seus pecats, porta els genolls pelats.
la cara és el mirall de l'ànima
Mirant la cara ja t'adones de com és la persona. |
la cara és el mirall de la persona, la cara és el mirall del cor -DCVB-, els ulls són el mirall de l'ànima -DIEC- |
Amb la manera de mirar ja ho veig que és bona persona: la cara és el mirall de l'ànima.
nota: Aquest aforisme de Ciceró es pot dir de moltes maneres.
la carn de burro no és transparent *
Noia, no et posis al mig, si et plau (o em tapes, t'hauries d'apartar, si no et fa res, fes-te enllà; no la carn de burro no és transparent).
la carn, quan creix, s'ha de moure
Es normal que els criatures vagin amunt i avall (Ca). |
les criatures han de córrer, la canalla s'ha de bellugar, carn que creix no té aturall (Mall) |
A -Aquest nen tot el dia corre. B -Deixa'l fer: la carn, quan creix, s'ha de moure.
la carn que no es cou per a tu, deixa-la cremar
No intervinguis en allò que no t'afecta (Sant Feliu de Pallerols). |
el que no t'hagis de menjar, deixa-ho cremar; olla que no has de menjar, deixa-la cremar; no vulguis canviar el món; allà on no hi vas a guanyar res, no hi vagis a perdre; no es pot pas matar tot el que és gras |
A -Els dentistes guanyen pla més que nosaltres! B -Què hi farem? La carn que no es cou per a tu, deixa-la cremar.
la carn vella costa de rosegar
Tractar amb persones grans és difícil (Ca). |
els vells costen d'aguantar, els vells són carregosos |
A -L'àvia sempre es queixa, no li faig pas res bé! B -Paciència, la carn vella costa de rosegar.
la casa és forta i no repara en 'gastos' *
Ja ho podeu comprar: la casa és forta (o la casa és potent, ja ho pagarem, no reparem en les despeses -DIEC-; no la casa és forta i no repara en 'gastos').
la casualitat ha volgut que *
La sort ha fet que tornéssim a jugar (o l'atzar ha fet que, la casualitat ha fet que, ha estat una casualitat que; millor que la casualitat ha volgut que).
la ceba, al matí és or, al migdia plata i al vespre mata
La ceba és saludable o no, segons a quina hora es pren (Ca). |
nota: En alguns llocs ho diuen del meló.
la 'chispa' de la vida *
Compreu aquest tractor, serà l'alegria de la vostra vida (o és un esclat de vida, serà la gràcia de la vostra vida; no la 'chispa' de la vida!).
la claca
El grup d'amics (Ca). |
la colla, el grup, la pinya |
Ha dit que vindria de seguida, però ja pots comptar: deu haver trobat la seva claca i és allà.
la clau i un duro
Això és el que calia, cap a la meitat del segle XX, quan un noi ja era gran: la clau per entrar a casa quan tornava i un duro per a les despeses. |
la clau i el duro (Bar) |
El teu noi ja és gran, aviat li hauràs de donar la clau i un duro.
nota: També es deia 'per un duro, aquí m'aturo'. A -Això val un duro. B -Ep!, per un duro, aquí m'aturo! (ja m'ho pensaré, un duro són molts diners)
la companyia és molt bona
Ho sol dir qui se'n va d'un lloc (Gir-Mall). |
nois, me n'he d'anar; he de retirar |
La companyia és molt bona, però me n'he d'anar.
la conversa s'ho ha portat
S'ha parlar d'un tema casualment, sense premeditació. |
ha vingut bé, ha estat casual, va venir amb la conversa, va sortir el tema |
No és que en volguéssim parlar, la conversa s'ho va portar.
A -Li ho vas preguntar? B -No, la conversa s'ho va portar (= va venir bé).
C -Ahir vàrem parlar de tu. D -Com és això? C -La conversa s'ho va portar (parlàvem d'un sopar que havíem fet, i ell hi era).
la corda sempre es trenca pel punt més feble
Expressió que s’usa per indicar que sempre guanya el més poderós, encara que el més dèbil tinga raó (Val). |
la corda sempre es trenca per la part més flaca (o més prima, més fluixa) |
El Govern ha aprovat el projecte que perjudica els treballadors. Al remat, la corda sempre es trenca pel punt més feble -Saó-.
la cosa
Allò que s'està fent o dient (Gir-Mall). |
les coses, el negoci, l'assumpte, l'afer |
La cosa va malament (perdem 3 a 1).
La cosa li va caure en gràcia.
Deixa'ls casar, home: és la cosa més natural del món.
la criada ha escombrat!
Es diu quan la tramuntana ha escombrat els núvols (Cotlliure, Cat Nord). |
s'ha asserenat, s'ha aixecat el dia, s'ha estitllat el cel -o estritllat- |
Mira, la criada ha escombrat!
la cua és de mal escorxar
Se sol dir quan s'han resolt totes les dificultats fora les darreres, que són les més serioses, d'una feina o d'un cas (Bar). |
ara ve la part difícil, ara ve quan el maten (Gir), ara és l'hora de la veritat (Gir-Val), és el moment crucial, ara va de bo (Val-Mall) |
A -Hem cobrat de pràcticament tothom, només ens falten aquest dos que no volen pagar mai. B -Ja ho faran, però costarà: la cua és de mal escorxar.
la culpa és negra
Ningú no vol tenir la culpa d'una cosa que ha sortit malament. |
la culpa és negra i ningú no la vol, tothom cerca excuses, la culpa és lletja (Mall) |
A -Ha estat un fracàs i no és culpa de ningú: és collonut, això! B -La culpa és negra.
la de (+ nom) *
Ui en compraries de mocadors, amb cinquanta euros! (o en podries comprar molts, de mocadors; Déu n'hi do, si en compraries; en compraries una pila; no la de mocadors que compraries amb) -TV3-.
Les coses que han dit, de mi! (o ui n'han dites, de coses, de mi!; han dit moltes coses, de mi; han dit de tot, de mi; no la de coses que han dit).
Que en feia de temps que no et veia! (o quant de temps sense veure't!; no la de temps que feia que no et veia) -TV3-.
la dona ben tractada ho porta escrit a la cara
La cara de les persones ens diu si són felices o no. |
la cara és el mirall de la persona, la cara és el mirall del cor; la dona que té mal marit, a la cara ho duu escrit (Morella, DCVB) |
A -La teva dona fa molt de goig. B -Home, és que la tracto bé: la dona ben tractada ho porta escrit a la cara.
No ho podeu pas amagar que us heu barallat, se't veu amb la cara que fas.
la dona borratxa i el vi a la bóta!
Es diu per contraposar dues accions que no són possibles alhora (Franja). |
la dona borratxa i el vi al celler, tot no pot ser; dona borratxa i bota plena, no pot ser (Peralta) ; no es pot repicar i anar a la processó, no es pot tenir tot, xumar molt i anar dret és raret -Confidències-. |
A –Ara anem a Lleida i a l’hora de dinar ja serem aquí. B –Sí home, la dona borratxa i el vi a la bóta! –Peralta-
la fa i la calla
Hom ho diu de qui fa les coses sense donar explicacions a ningú. |
fa la seva via, va a la seva, va a la seva via, no escoltar ningú, fa allò que vol, (fa i calla, és un fa i calla Mall) |
A -No t'ho ha dit l'Eladi que ha comprat un auto nou? B -No, ell la fa i la calla.
Aquest nen la fa i la calla.
la feina ben feta no té fronteres, la feina mal feta no té futur
Les coses s'han de fer bé. |
s'ha de cercar la qualitat |
A -Diuen que la feina ben feta no té fronteres. B -I és veritat; llàstima que els de TV3, que ho prediquen, no s'ho apliquin a ells. Ara mateix parlaven d'una cosa 'xunga'. Que sabeu què volen dir?
la feina serà (+ possessiu)
Si no passa una cosa que convé, tindrem problemes. |
hauríem de guanyar, tindrem feina, tindrem maldecaps, això es complica |
Si diumenge perdem, la feina serà nostra per no baixar a tercera divisió.
Si el judici s'ajorna, la feina és per desconvocar testimonis -Punt-.
la flor
La part millor d'una cosa. |
el bo i millor (Gir-Bar-Val), la flor i nata (Gir-Bar-Val), les coses millors, la crema, la plana major, el rovell de l'ou (Gir-Val) |
Hi havia la flor i nata de l'economia occitana -TV3-.
Allí hi deixàrem la flor de les nostres files –Carlinada-.
Només hem collit la flor de les cireres -Punt-.
Som a la flor de l'edat (o a la flor de la vida, a la primavera de la vida, a sa flor del món -Mall-, a la frescor de la vida -Mall-).
Juan José recorda els dies jóvens com la frescor de la vida –Contalles-.
Hi ha anat tota la plana major (tot l'ajuntament).
la forquilla, més curta
Ho diu qui recomana no menjar gaire (Ca). |
menjar poc, fer bondat, fer règim |
A –El metge diu que m'he d'aprimar. B –I, com ho has de fer? A –La forquilla, més curta (menjar menys).
la 'friolera' de *
Fa vint anys que governa, i això és una barbaritat (o és un un disbarat, és un excés, en fa un gra massa, i això no és una fotesa, i això no és una futilesa; no fa la 'friolera' de vint anys que governa).
la gàbia gran no fa millor l’ocell
Es diu d’allò que, malgrat les aparences, és molt més humil, discret o de menys valor (Val). |
un nyap és sempre un nyap |
Han instal·lat aire condicionat al seu piset, però la gàbia gran no fa millor l'ocell.
la gana el farà tornar!
Es diu dels qui han marxat de casa (ho deien els vells d'aquell temps, Ca) |
el pa el farà tornar; no s'hi estaran pas gaire, allà |
A -El teu noi i la jove han anat a viure a la Bisbal. B -La gana els farà tornar!
nota: 'La gana "m'apreta" no és una bona solució.
la gana em fa córrer
Ho diu qui té molta gana. |
tenir una gana que treu foc, tenir una gana que alça; estar afamat, estar famolenc, tenir un buit a l'estómac, la gana m'enarbora, tenir una fam canina |
Avui no he esmorzat i la gana em fa córrer.
El gendre té una gana que l'enarbora!
la gana mata la fam
Vol dir que no s'ha de ser avariciós. Tenir 'gana' és voler més i més diners, o propietats. |
no sigueu cobdiciosos, s'ha d'anar fent, no sigueu ganuts |
A -Tant que ha estalviat, tants duros que té, i ara el veus allà, en una cadira de rodes. B -No serveix per a res estalviar tant: la gana mata la fam.
la gana fa obrir els ulls
Quan es passa misèria, l’enginy treballa més per tal de sortir-ne (Alt Urgell). |
qui no té pa moltes se’n pensa, qui no té pa n’ha de caçar, no hi ha res més enginyós que sa panxa buida (Mall) |
Abans, quan eren pobres, la gana els feia obrir els ulls i sempre atrapaven alguna cosa -Ni cuca ni moixó-.
la gent del carrer
La majoria de la gent. |
l'home del carrer, la gent normal, el públic, la gent comuna; la gent planera, el ciutadà corrent, el poble |
La gent del carrer volem candidats que parlin clar.
nota: 'El ciutadà de a peu' no és una bona solució.
la gent es troben i les muntanyes no
Es poden trobar persones conegudes en qualsevol lloc. |
hi ha moltes casualitats, al món; el món és molt petit |
A -Hi havia una gent al dentista i, tot parlant, parlant, va resultar que érem parents i els vells eren del mateix poble. B -La gent es troben i les muntanyes no.
C - Saps qui vaig trobar a Roma? La Quima. D -La gent es troben i les muntanyes no.
Hola Rosa: la gent es troba i les muntanyes no! (ho diu quan la veu)
la gent tant es cansen d'anar malament com d'anar bé
Les persones som inestables (Ca). |
tot cansa, les persones som de l'ultim que ens parla |
A -Tenia una bona feina al banc, la va deixar i ara no fa res. B -La gent tant es cansen d'anar malament com d'anar bé.
la germana pobra
La persona - o l'activitat - menys afavorida d'un grup. |
la germana lletja, la perjudicada, la desfavorida |
La dansa, que fins ara havia estat la germana pobra de les arts...
nota: 'La germana pobra' i 'la germana lletja' són maneres de dir que ens han arribat, pensem, de l'anglès i del castellà. En aquest cas, però, semblen incorporacions prou justificades.
la gran manera
La millor solució. |
maneres, la solució que no falla |
Com que es barallen, els dos germans, en portem un a casa de l'àvia: és la gran manera.
Una raça de gossos perillosos, la gran manera que s'acabi és no deixar-los criar.
Agafo mal de coll amb l'aire condicionat del cotxe de línia; maneres, duc una ampolleta i em rento la cara abans de baixar-ne.
nota: Vegeu també 'maneres', al Volum 1
la guerra del pa tou
Un fet banal (Bar). |
un conflicte de pa sucat amb oli, un problema que fa riure, de pa i figa (Mall), de calbot (Val) |
A -Què cridava, la veïna? B -Res, és la guerra del pa tou: es queixa perquè no li netegen prou bé la vorera.
la història de mai no acabar *
El pagament del deute és la cançó enfadosa (o és la cançó de l'enfadós, no s'acaba mai, és la cançó de sempre, és el conte de la vella, és la cançó de la lileta -Val-; millor que és la història de mai no acabar).
la ignorància és atrevida
Sovint els ignorants es pensen que són molt trempats i ho volen demostrar |
Ja se sap que la ignorància és atrevida (ací un ignorant s'adreça al rei amb mala educació) -Adagiona-.
nota: Pensem que és una frase feta castellana, però no en trobem cap d'equivalent en català.
la llei del més fort
Hom ho diu quan, en un lloc, el més fort té raó sempre. |
la llei del més valent (Ca-Am); la raó, en política internacional, és de qui té més regiments (Napoleó), la força fa la unió, la llei de la selva |
A -Les botigues petites han d'anar plegant. B -La vida és la llei del més valent (o del més fort).
C -La història demostra que la força fa la raó. Mireu com es fan els estats nació. D -I el darwinisme, també.
Aquesta manca de regles del capitalisme és la llei de la jungla -Presència
la llengua és un flabiol que se li fa dir el que es vol
No facis cas de les coses que diuen, perquè tothom diu el que li convé més (Ca). |
la boca diu tot allò que se li fa dir (Bar-Mall), mira els fets, no les paraules; no t'escoltis la gent; escolta't a tothom i no et creguis a ningú, no és de creure tot allò que hom escolta |
A -En Ponç em diu que m'estima. B -La llengua és un flabiol que se li fa dir el que es vol.
C -Jo votaré el PTCD perquè han promès que ens faran el carrer nou. D -I te'ls escoltes? La llengua és un flabiol que se li fa dir el que es vol.
la llengua no té óssos, però en trenca de molt grossos
Es pot fer molt de mal amb les crítiques. |
la murmuració pot fer molt de mal, els xafarders fan molt de mal, la mà fereix el cos, la llengua arriba a l'os (Cavall Fort) |
A -Han fet córrer que m'entenc amb el meu cunyat. B -La llengua no té óssos, però en trenca de molt grossos.
la llengua només se li aguanta per un ban
Es diu de qui és molt indiscret (Ca). |
la llengua li fa mal, és un bocamoll -o bocafluix-, és fluix de llengua, és una trompeta -o una corneta- (Ca) |
Això no ho duguis pas al teu germà, perquè la llengua només se li aguanta per un ban.
La llengua només se li aguanta per un costat a la Rita; no hi tinguis gaires confiances.
No li diguis les coses, al teu germà, perquè no s'aguanta res, la llengua sempre li fa mal.
Parlen massa, quan haurien de callar, però la llengua els fa mal.
la llet no ve de l'os, sinó del mos
Vol dir que les mares que alleten han d’alimentar-se bé per fer llet (Val). |
la llet no surt dels ossos, sinó dels trossos (DCVB), les parteres han d'anar ben alimentades | Les dones han de menjar més, que la llet no ve de l'os, sinó del mos.
la lletra, amb sang entra *
La mainada s'han de fer anar a la rega (o s'han de fer creure, han d'anar a escaire; si convé alguna plantofada, endavant; el bastó adreça el minyó, pel cul entra la lletra, per aprendre cal esforç; millor que la lletra, amb sang entra).
la mainada li ploren!
Hom ho diu d'una persona desvagada quan té pressa. |
no sap què fer |
A -Té pressa, aquest home -en una botiga-. B -És clar, la mainada li ploren!
la majoria
Més de la meitat dels membres d'un conjunt. |
la major part, el comú, la generalitat |
Hem marcat trenta punts, la majoria a la segona part (no la majoria d'ells) -CR-.
La major part de la feina és feta meva.
La majoria de vegades hi guanyem diners, amb les accions.
A diferència de la generalitat dels voluntaris, que portaven la boina de garbí a l'estil Savalls... -Carlinada-.
la majoria, si no tots
La immensa majoria de les persones. |.
gairebé tothom, quasi tothom, tot déu |
La majoria, si no tots, recordem aquella victòria.
la mala
Hom do diu, de quelcom que ha de venir, quan sembla que serà dolent. |
veure la cosa mal parada, veure venir la pedregada, veure-ho malament, veure's perdut, veure que van mal dades, malfiar-se, veure's fotut, pensar malament; tenir la mala |
Les empreses veuen la mala i pleguen (ve una crisi).
A -No sé pas si cobrarem les jubilacions. B -Si veus la mala, plega de treballar ara.
Quan s'ha vist la mala, l'ha feta anar a baix (cridava).
Ja em veia la mala (ja veia venir que estaria malalt).
Em sembla que el pare ja es veu la mala -té un mal greu i no li ho han dit- ( ja se'n malfia).
Si arriben tard, sempre penses la mala (et preocupes per un possible accident).
Si una empresa no ven, ja penses la mala (que no va bé).
Porta una mala, al dematí, el nen! (mal humor).
Aquesta nena, quan té la mala, no ens deixa dormir (quan té mal dia, si està de mal humor). Tenir la mala és estar de mal humor, tenir la mala lluna.
nota: Aquesta frase feta ens fa dubtar. Com que la diuen els vells, a les comarques de Girona i, a més, sembla que el seu sentit coincideix amb algunes entrades del Diccionari etimològic de Coromines, la posem per bona.
la mar, com més té més brama
Es diu de qui cada vegada demana més. |
la mar, més té més brama (Cotlliure, Cat Nord); qui més té, més vol; hi ha persones insaciables |
A -Aquesta gent, tan rics que són i tant que estalvien: encara en volen més. B -La mar com més té més brama.
Els reports econòmics anuals insuflaven optimisme…servint-se d’un refrany: “la mar, com més té, més brama” -Els voltors-.
la mar de (i: un mar de)
Una gran quantitat de quelcom (Gir-Mall). |
un munt de, un gavadal de, una mala cosa de, molt |
Els reis li han portat la mar de coses.
L'any passat en tenien la mar, de flors.
Aquest peix és la mar de bo.
La situació al país és un mar de confusions -Punt-.
Les carreteres son un mar d'aigua (ha plogut molt).
¡Mirau-lo, a ell, tan tranquil!, diu la mare, perduda en una mar de llàgrimes, besant-lo i tornant-lo a besar (el nin perdut) -Els nins-.
la mar és un pou
Es diu quan no hi ha gens de corrent al mar (Cotlliure, Cat Nord). |
Avui la mar és un pou.
la mar és una ribera
Es diu quan el corrent és fort, de llevant o de garbí (Cotlliure, Cat Nord). |
Avui la mar és una ribera.
la mar fa forat i tapa
Es diu per alertar dels perills d'anar per la mar (Mall). |
si vols aprendre de resar, vés per mar (Mall), si a Déu vols pregar, fica’t en la mar |
Si demà surts a pescar, vés alerta, que la mar fa forat i tapa
la mar no es mou sense vent
Vol dir que quan la gent parla, critica, és perquè ha passat alguna cosa, encara que es vulgui dissimular (Men-Mall). |
quan hi ha fum és perquè hi ha foc, cada efecte té la seva causa |
Qualque cosa ha passat quan la gent ralla: la mar no es mou sense vent.
la mar salada!
Expressió de sorpresa, de disgust, de neguit, de retret, o ponderativa. |
la mare d'en Tano!, la mare del Tano! (Bar), la mare de Déu!, carall! |
A -Han perdut sis a zero. B -La mar salada!
C -Em va insultar i tot! D -La mare salada! C -La mare salada i el pare fat! (joc de paraules)
E -Encara ens tornaran a abaixar el sou. F -La mare d'en Tano!
G -Em falten vint anys per ja jubilació. H -La mare de Déu! Ja ho podràs resistir?
La mare de Déu, com corria!
nota: Sentim habitualment 'la mare salada', a les comarques de Girona.
la mare que el va matricular!
Exclamació que s'usa per expressar indignació o sorpresa. |
la mare que el va parir! , maleït siga!, la puta d'oros! |
Estic fart dels gossos i de la mare que els va parir! (se li pixen a la paret)
La mare que et va matricular!, que en tens de sort! (jugant a cartes)
La mare que va parir les motos!, se'n perdés la mena! (són un perill)
la mateixa amistat que hem tingut fins ara, tindrem d'aquí endavant
Hom ho sol dir quan algú amb qui tenia pocs tractes li nega un favor (Ca). |
ja s'ho farà!, no m'interessa, no és de confiança, no en vull saber res |
A -Vaig veure que tenia pomes del ciri a terra que es podrien, li vaig dir si me'n volia vendre i em va respondre que s'estimava més que es podrissin que vendre-les. B -Hi has renyit? A -No, la mateixa amistat que hem tingut fins ara, tindrem d'aquí endavant.
la meitat
Una de les dues parts iguals d'una quantitat. |
el cinquanta per cent; molts |
Aquesta dona la meitat del temps és a la cuina.
De la meitat de les coses, poc me'n recordo.
la meitat de la meitat
Se sol aplicar als comentaris laudatoris d'algú. |
és molt exagerat, en fa un gra massa, tothom explica el que vol -o el que li convé- |
Del que t'ha dit, la meitat de la meitat -TV3-.
A -M'han dit que es casa amb un ric. B -Mira: de diners i de bondat, la meitat de la meitat.
la menta, l'amor augmenta
Diuen que l'essència extreta de la menta és un bon afrodisíac (Mall-Men). |
sa menta, dona calenta (Men, Folklore menorquí).
Diuen que la menta, l'amor augmenta, perquè és estimulant per a les dones.
la merda, com més la remenes, més put
Un assumpte brut és millor no tocar-lo gaire (Gir-Mall). |
la merda, com més la remenes més pudor fa; l'aigua, com més la remenes, més s'embruta (Tresponts) |
A -Ell no en vol parlar, del divorci. B -I fa bé: la merda, com més la remenes més put.
la més mala osca és la del mateix fus
Els pitjors enemics són els del mateix ofici i els del mateix partit (Tresponts, Lleida). |
el pitjor enemic és el del mateix ofici |
A -Hi ha dos flequers al poble i no es poden veure. B -La més mala osca és la del mateix fus.
la meva (i: la teva, la seva)
1 De la persona que enraona. |
la meva -o la seva- seva part de, molt; la d'ell, la que ha fet ell |
Ja han patit la seva, també, aquesta pobra gent, amb el terratrèmol.
Ell ha dit la seva, i ha fet bé (ha dit el que pensa).
Ha fet una gran jugada (o ha jugat molt bé; gran jugada, la seva) -C33-.
2 'La meva' és una bona construcció', però de vegades s'usa per influència del castellà. En aquests casos són millors les alternatives
Quina mala sort que tinc! (o sóc el pot de la pega!; que en tinc, de mala sort!, quin desastre!; millor que quina mala sort, la meva!) -TV3-
la meva persona
La persona que enraona. S'usa parlant emfàticament. |
jo |
La meva persona no és pas tant important, parlem dels fets.
Van contra la meva persona.
la necessitat fa fer moltes coses
Quan no hi ha recursos, tothom s'ha escarquillar. |
En les necessitats l’home fa actes d’abnegació, la necessitat no té llei (Mall), el menester treu la vella a corrir (l'Alguer) |
A -Com és que abans anàveu tant a treballar al Rosselló? B -La necessitat fa fer moltes coses.
la nit
Hom ho diu d'un temps dolent, de foscor, de manca de llibertat. |
l'abominable temps de, el miserable temps de |
Durant la llarga nit de la dictadura això no es podia dir.
la nit és jove
Estiguem-nos-hi una estona més: encara és aviat (o encara tenim temps, no tingueu pressa, encara ens divertirem; millor que la nit és jove) -TV3-.
nota: Pensem que 'la nit és jove' és un dels molts anglicismes que ens arriben. Són millors les alternatives.
la nit passada
Ahir a la nit. |
anit (Gir-Val), aquest nit passada, a la nit d'ahir, anit passada (Gir-Mall) |
La nit passada han robat a l'estanc.
La nit passada vàrem sortir fins a mitjanit.
la paella no va, sense el mànec
Vol dir que les coses han de ser raonables, adequades i lògiques, cosa que no és una paella sense mànec. Es diu per les coses exagerades (l’Alguer) |
nota: No en coneixem l'origen.
la paraula és l'home
Una persona ha de tenir paraula. |
s'ha de ser seriós, un home que no té paraula no és ningú, s'ha de tenir paraula d'home, la paraula fa l'home (DCVB) |
Si li ho ha promès, li ho has de donar: la paraula és l'home.
la paraula més ben dita és la que es queda a la boca
Dita que recomana de parlar poc (Bar). |
no hi ha millor paraula que la que queda per dir, mai no et penediràs d'allò que no has dit (Bar), no hi ha paraula ben dita que no sigui mal compresa (Mall), poques paraules i ben dites (Gir-Mall) |
A -Això que ha fet és de ximple i li ho fotré a la cara. B -No, home, no: la paraula més ben dita és la que es queda a la boca.
la part del lleó
La part millor, quan es fa un repartiment (ve d'una faula de Fedre). |
la part més preuada, la part bona, la part grossa, les coses millors; fer el paquet, fer-se bo (en un negoci Gir). |
Els advocats, els metges i els farmacèutics se n'emporten la part del lleó (la majoria dels estudiants) -Revista-.
La gent comença a fartar-se’n, perquè tu sempre t’emportes la part del lleó (Val).
la part flaca
La part menys resistent o menys forta d'una persona o d'un objecte. |
el flac, la part feble, la part vulnerable, el taló d'Aquil·les |
Un de quatre, en tirs lliures, és la seva part flaca.
Una corda sempre es trenca per la part més flaca, mai per la part forta.
la part llastimosa
Allò que sap greu d'una qüestió (Gir-Mall). |
la part dolorosa, allò que reca |
A -Haurem de pagar nosaltres? B -Això és la part llastimosa.
la pela és la pela
Els diners són molt importants. |
amb els diners no s'hi juga, els diners ho són tot; a tothom li agraden, els doblers |
A -Em pensava que m'ho faria de franc i em va cobrar. B -La pela és la pela.
la peresa és parenta de la pobresa
Qui és gandul, no sol ser ric. |
La mandra és la parenta de la misèria (Am), les coses no es fan soles (Bar) |
Has de fer un esforç per aprovar: la peresa és parenta de la pobresa.
la pesseta fa bé, la pesseta fa mal, la pesseta fa l'home infernal
Els diners fan actuar les persones de manera incorrecta, deshonesta i amb avarícia (Andorra). |
els diners corrompen, l’avarícia fa tornar els homes dolents |
Abans el jovent d’Andorra era molt bromista. Ara, no. Ara, ja ho dic: la pesseta fa bé, la pesseta fa mal, la pesseta fa l'home infernal. I ara, de massa pessetes la gent s’ha tornat dolenta -Folklore-.
la picardia no el deixa créixer
Se sol dir d'una criatura entremaliada, viva, però baixeta. |
és petit i malparit; tot el que té de petit, ho té de malparit; se les pensa totes |
A -Ara mira si n'és de fi, en Joan: ha vist que jo venia de la botiga i ja m'ha vingut a demanar xocolata. B -A aquest nen la picardia no el deixa créixer.
la pilota, a l'olla
Ho diu qui no té interès pel futbol. |
el futbol no m'interessa, no em vingueu amb futbol |
A -Miraràs el partit, avui? B -Jo, la pilota a l'olla, només.
la pilota és al teu teulat *
vegeu 'ésser a la teulada de'
la pitjor part
Vegeu 'endur-se'n la pitjor part'
la pitjor quaresma és de Pasqua a Cinquagesma
Es diu perquè la fruita vella s'acaba i la nova no ha arribat (Gir). |
La pitjor quaresma és de Pasqua a Cinquagesma, perquè tot és mort i els pagesos no tenen res de verd als horts.
la plaça de la llana
El llit (Am). |
el jaç; anar a estirar la carcanada (Ca), ficar-se al cau |
Nois, estic cansat: me'n vaig a la plaça de la llana.
la plena
Moment de màxima activitat d’una feina (Mall, Men). |
l'esplet, la collita, la plenitud, el pic (Gir) |
Per Sant Antoni és la plena dels albercocs ben bons tallats per enmig -Cent per cent-.
Com que la plena de realitzar aquestes feines... -Llibre-.
la por li ho fa dir (o: la ràbia li ho fa dir, les ganes li ho fan dir)
Dic això perquè temo que passi. |
això em fa por |
A -Em sembla que quedarem sense feina. B -Qui t'ho ha dit? A -Ningú no m'ho ha dit: la por m'ho fa dir.
C -Ja no trobarem entrades. D -Sí que en trobarem: la por t'ho fa dir.
E -Demà perdrem. F -No, perdrem: la por t'ho fa dir.
G -Fan córrer que estàs ben endeutat. H -La ràbia els ho fa dir (ho diuen per enveja).
I -Fa córrer que serà director. J -Les ganes li ho fan dir.
la por va a mitges
Es diu quan dues persones o dos grups es temen mútuament (Men).
hi ha por als dos costats |
A -Et fa por, la Maria? B -Sa por va a mitges.
la por guarda la vinya
Significa que cal anar amb compte amb els possibles perills i procurar no caure-hi (Gir-Bar). |
la por guarda la guilla (Am), s'ha de tenir seny, s'ha de ser previsor, cal estar preparat pel que pugui venir, és bo prendre precaucions |
A -Per què ensulfateu altre cop les tomateres? B -La por guarda la vinya (les vol assegurar).
Si no hi ha sexe, no quedaré embarassada: la por guarda la vinya.
A Mallorca no gosaren fundar-hi cap poble, per allò que “la por guarda la vinya” (Joan Ferrer Serra, llibre).
la pràctica fa mestres
Dita popular amb què s’expressa que qualsevol ofici s’aprèn amb la pràctica i l’experiència (Val-Mall). |
tots els mestres han estat aprenents, l'experiència és fonamental, sa pràctica fa es mestre (Mall) |
Mira Sisco, coneixia a ton pare i et conec a tu, ja sé que mai has estat en una fàbrica, però a poc a poc la pràctica fa mestres -Séquies-.
la pregunta del milió
A -Qui guanyarà en aquestes eleccions? B -Aquesta és la gran qüestió (o això és el que tothom voldria saber, això és la gran incògnita, aquest és el gran interrogant; millor que aquesta és la pregunta del milió).
nota: Pensem que 'la pregunta del milió' és un calc de l'anglès. No en sembla imprescindible.
la primavera la sang altera *
A -Em surten grans a la cara. B -Sents la primavera: quan arriba la primavera, el cos fa canvis (o la primavera canvia el cos i l'esperit, la primavera ens fa bullir la sang, la primavera fa les sangs noves; millor que la primavera la sang altera).
nota: Pensem que 'la primavera la sang altera' és un calc del castellà i que són més bones les altres solucions.
la primera, el rei perdona; la segona, cap de mona
No es pot temptar la sort ni abusar de la condescendència d'altri (Bar). |
aquesta vegada passi, però no hi tornis |
Això no es fa!, la primera, el rei perdona; la segona, cap de mona!
la primera és pastora, la segona és senyora
L'home que es casa dos cops, sol tractar més bé la segona dona que la primera (Ca). |
la primera porquera, la segona senyora; la primera fregall i la segona mirall (Val) |
A -En Rafel tracta molt bé aquesta dona. B -Ja se sap: la primera és pastora, la segona és senyora.
la primera feina
La primera cosa que algú fa. Hom ho sol dir de temes negatius o inusuals. |
la primera cosa |
Tant amics que érem i, quan el van fer encarregat, la primera feina va ser tirar-me al carrer.
Si em donen aquesta aula, la primera feina que faré serà llençar tots els llibres vells.
la primera nova
Això no ho sabia. |
no en tenia ni idea, la primera notícia |
A -No ho sabies, això? B -No, la primera nova.
C -Sóc la cap de menjador. D -La primera notícia.
a processó va per dins
Es diu de qui té una preocupació i no la manifesta (Bar-Ca). |
la mala llet va per dintre; patir, algú, sense que els altres ho vegin |
La processó li va per dins (sembla tranquil, però no n'està) -CR-.
A -T'he vist enraonant amb en Robert. B -La mala llet va per dintre: li faig bona cara, però me'n recordo (li ha fet un malfet).
la prova (i: les proves)
Això que dic demostra que tinc raó (Gir-Mall). |
això t'ho demostra, això t'ho fa veure, això és la prova, ja ho veus |
Els pagesos no es guanyen prou la vida, la prova és que tothom plega, de pagès.
Barcelona és rica arquitectònicament, la prova és que les institucions recuperen palaus (no: la prova està que) -CR-.
Els polítics viuen bé, la prova la tens que no tenen pressa de plegar.
Fa calor a la plaça, la prova: que no hi ha ningú.
A -Sou fort, eh! B -Les proves en dono (té noranta-quatre anys).
Era el tren que encenia els focs; les proves: han tret el tren i no hi ha hagut mai més cap foc.
No eren pas rucs aquells ministres d'Occitània, i les proves en són bones: molts tenen alts càrrecs europeus.
A -Encara hi són els veïns? B -Les proves en tens! (se sent fressa d'aigua).
C -Ja han cobrat els treballadors? D -Sí, les proves (el bar és ple de gent)
E -Va jugar bé l'equip? F -Les proves! (va guanyar bé)
la punta de l'iceberg
Això que diem és solament una petita part del que hi ha. |
un indici, un senyal, una mostra, un petit catàleg |
Els casos de maltractament de dones denunciats són la punta de l'iceberg (n'hi ha molts més).
la punta de la fava!
Expressió malsonant de negació, d’oposició (Val). |
i una bona merda!, i una merda per a tu!, ni pensar-hi!, (i què més?, creu-t’ho!, espera-ho assegut!, i uns collons Gir) |
A -Demà anirem a sopar a ta casa. B-La punta de la fava!
la qual cosa
La cosa de la qual parlem (s'usa en lloc de 'lo qual', que no és correcte). |
això, cosa que |
Hem des ser-hi a les vuit, la qual cosa vol dir que a les set hem de sortir.
la que (o: lo que)
El merder que hi podia haver hagut! (o els maldecaps que podíem haver tingut!, hauria pogut passar-ne una de grossa!; millor que la que s'hagués pogut organitzar, aquí!, lo que podia haver passat!) -TV3-.
Ja les passarem putes! (o ja patirem!; ai, que patirem!, ja suarem!, ja ho sentirem a dir; millor que la que ens espera!) -Punt-.
la que no està tovada de baix, està tocada de dalt
No hi ha ningú perfecte (Bar). |
qui no té un all té un carall, qui no té un all té una ceba (Gir-Val), tothom té una cosa o altra, qui vol una mula sense vicis ha d'anar a peu; qui no suma, goteja; tot el que no és podrit, és corcat (Gir), qui no suma, se n'ix (Val), a la millor roba s'hi fan taques (DCVB); al sol i tot, hi ha taques |
A -Aquest home està carregat de manies, i el seu germà, també. B -En aquella casa, el que -o qui- no està tovat de baix, està tocat de dalt.
la qüestió
El tema important (Gir-Mall). |
la cosa més important, allò que cal, allò que convé, allò que interessa |
Si no queda tan bé, és igual: la qüestió és fer-ho.
Avui, la qüestió és guanyar (ens convé).
La qüestió és girar, en un negoci: guanyar o perdre és igual (es diu de broma).
La qüestió que vinguin, els sous -pocs escrúpols- (o vinguin d'allà on vinguin, mentre vinguin).
La qüestió és que no quedin racons, en una botiga.
La qüestió és que mengi, el malalt (li convé).
La qüestió que paguin!
Només hi ha una carnisseria; venen un xic car, però la qüestió és que n'hi hagi una.
la ràbia pot més que la força
La ràbia és un impuls molt fort i té una vitalitat molt poderosa (Men). |
un home emprenyat té molta força |
No se li oblida que l'amo tenia l’esquena ampla com la d’un bou, però estava segur de superar-lo, perquè la ràbia pot més que la força i a ell el traí quan colpejà en Llorenç, gairebé més amic que enemic seu -Folklore menorquí-.
la ràbia se l'emporta
Hom ho sol dir dels envejosos o de les persones molt irades. |
la ràbia no el deixa viure (Am), està foll; treure foc pels queixals, rosegar-se els punys, estirar-se els cabells, posar-se fet un gall de panses (Val) |
Només de veure-la, la ràbia se m'emportà (són renyides).
Quan veuen que ens guanyem bé la vida, la ràbia se'ls emporta.
la raó allà on sigui
Ho diu qui accepta un fet que, en principi, no li plau. |
és així, encara que tu diguis que no; t'agradi sentir-ho o no; no tens pas raó, la raó a qui la tengui (Mall) |
Aquest gol és ben legal: la raó allà on sigui (cal acceptar que el gol de l'equip contrari és bo, encara que no ens agradi).
Ja està bé que l'amo ens controli la feina: la raó allà on sigui.
la raó és per als gossos
Ho diu, a dos que discuteixen, un tercer, a fi que es calmin. |
afluixeu, no val la pena que us discutiu |
A -Nois, en feu un gra massa. B -És que tinc raó! A -La raó és per als gossos.
nota: No sabem a quina mena de 'raó' ens referim.
la realitat és tossuda
Vegeu 'els fets són tossuts'
la realitat supera la ficció
A voltes, les coses autèntiques són més sorprenents que les imaginades. |
hi ha coses que, si no les veus, no les creus; en passen de molt grosses, sembla que no pugui ser, sembla estrany que passin aquestes coses |
A -Has llegit al diari això que ha fet aquella dona de Berlín? B -Mare de Déu!, de vegades la realitat supera la ficció.
la roba bruta s'ha de rentar a casa
Convé que els problemes de la família, o del grup, no s'escampin (Am-Bar). |
que això no surti de casa; això, que quedi aquí, que no surti d'aquí, no esbombeu res, les coses íntimes no s'han d'exterioritzar |
Penseu que la roba bruta s'ha de rentar a casa.
nota: Aquesta dita també es diu en castellà. Alguns diccionaris d'ací la donen per bona. A nosaltres en fa dubtar.
la roba és per al fred
S'han d'utilitzar les coses quan són necessàries (Bar). |
quan convé una cosa, no s'hi han de plànyer els diners |
A -Ens costa molts diners, la noia, estudiant a Barcelona. B -Ja feu bé, són diners ben invertits: la roba és per al fred.
la roda gira per tothom
Tothom està exposat a tenir problemes. |
tothom té maldecaps, quan ets al ball has de ballar, tothom s’hi pot trobar |
A -Tenim un altre lesionat. B -Sí, la roda gira per tothom (tots els equips tenen lesionats, no només nosaltres).
nota: Es diu en francès i en sembla un clac, però ens pot servir.
la sang mai no es torna aigua
Encara que es passen males temporades, la família sempre s'estima. |
la sang sempre tira, la sang no és aigua (Am), la sang vol dir però no vol oir (Mall) |
A -El meu noi me n'ha fetes moltes. B -Sí, ja ho entenc, però la sang mai no es torna aigua (ja tornareu a ser amics).
Ja ho entenc que ploris: la sang no és aigua (una mare separada plora perquè la nena avui no és amb ella).
Jo puc dir pestes del meu germà, però no consentiré que tu en parlis malament: la sang vol dir però no vol oir.
la sarda té un ull a l'alba i l'altre al corrent
Es diu perquè la sardina neda cap a la sortida del sol i en direcció al corrent (Cotlliure, Cat Nord).
la setmana dels tres dijous
Mai (Bar). |
el dia que la gallina pixi, quan les cabres tindran llana, quan mamen els canaris (Val) |
A -Quin dia començaràs a estudiar alemany? B -La setmana dels tres dijous.
la seva part
Ell també té culpa (o té una part de culpa; millor que ell també té la seva part de culpa) -C33-.
Quan parla, té gràcia (o fa gràcia, és graciós; millor que quan parla té la seva gràcia).
nota: Es recomana de prescindir dels possessius quan, sense aquestes formes, no canvia el sentit del text.
la seva raó deu tenir
Si es queixa, per alguna raó deu ser (o per alguna cosa és, per alguna cosa ho fa, alguna cosa passa; millor que la seva raó deu tenir, les seves raons deu tenir).
Si ho diu deu ser veritat, per alguna cosa ho diu (o per quelcom ho diu, per alguna cosa deu ser; millor que si ell ho diu, les seves raons tindrà) -R4-.
nota: Es recomana de prescindir dels possessius quan, sense aquestes formes, no canvia el sentit del text.
la sort ja està tirada
El destí d'aquestes dues persones ja se sap (o el destí d'aquestes dues persones ja és decidit; per a aquestes dues persones, la jugada ja és feta; per a aquestes dues persones, els daus ja han estat tirats, millor que per a aquestes dues persones la sort ja està tirada) -TV3-.
nota: 'Alea iacta est' és una locució llatina. La trobem al GDLC, però creiem que són millors les alternatives.
la sort no és de qui la cerca, sinó de qui la troba
La bona o mala sort de les persones no depèn del seu capteniment -Adagiona, Mall-. |
busca sort i fot-te a jaure (Gir) |
la terra és molt baixa
Treballar la terra demana molt d'esforç. |
fer de pagès és una feina forta |
La terra és molt baixa: per això els joves no es fan pagesos.
A -El meu noi no vol venir mai a la vinya. B –És que la terra és molt baixa.
la tira *
S'han gastat un grapat de milions (o un reguitzell, un munt, un fotimer; no la tira de milions) -Avui-.
Fa molt de temps que tinc ganes de fer-ho (o fa molts anys, fa una infinitat de temps, fa qui-sap-lo -Val-; no fa la tira que tinc ganes de fer-ho) -TV3-.
N'hi ha molts (o n'hi ha una pila, un bé de Déu, un feix, una corrua, n'és ple; no n'hi ha la tira) -CR-.
la tramuntana, bufant, bufant, es menjarà el pollí
Es diu quan la tramuntana comença a bufar a poc a poc (Cotlliure, Cat Nord).
Mira, la tramuntana, bufant, bufant, es menjarà el pollí
la unió fa la força
Si les persones s'avenen i van juntes, les coses van més bé. |
fent un esforç conjunt es poden obtenir grans resultats, hem d'anar plegats, moltes gotes fan un ciri (Bar) |
A -Hem d'anar tots alhora: la unió fa la força. B -I la força fa la unió. A -Això no. B -Llegeix un llibre d'història!
'la venganza está servida' **
Demà remuntarem -és el partit de tornada- (o els tornarem la pera, les peres, el pa, el canvi, el cop, la pilota; demà hi haurà la revenja; els pagarem amb la mateixa moneda; no demà 'la venganza está servida').
la veritat
A -Us interessa la pintura? B -No gaire, la veritat (o no m'interessa gaire; la veritat és que no gaire; si us he de dir la veritat, no gaire; us seré franc, no gaire; no gaire, diguem la veritat).
No tinc gaire feina, la veritat (o és així, la veritat és aquesta, la veritat sigui dita, diguem-ho tot).
És que jo, ni me'n recordo d'ells, la veritat (o és ben veritat, de veritat, és així, la veritat sigui dita).
La veritat sigui dita: la meva dona m'ajuda molt (o les coses són així, parlant amb franquesa).
nota: Trobem 'a la veritat', en català antic, al DCVB. 'La veritat' pot ser una bona solució, però se n'abusa per influència del castellà.
la vestidura fa la figura
La manera de vestir ajuda molt a fer goig (Am). |
vesteix un bastó i semblarà un senyor (Ca), vesteix un bastó i tindràs un senyor (Bar), la roba hi fa molt, vestir bé és el tot, vesteix un tió i pareixerà un senyor (Mall) |
A -Carall quin goig que fas, avui! B -La vestidura fa la figura.
la veu popular
La tradició d’un poble difosa oralment (Terres Ebre). |
la llegenda, les creences populars, els comentaris, les veus volanderes |
Diu la veu popular dels avis més avis... -Contalles-.
la vida és així
Comentari de resignació (Gir-Val). |
aquestes coses ja passen, què hi farem!, les coses són així, la vida és d'aquesta manera |
A -Ara que el noi té la carrera ha d'anar a treballar a Austràlia. B -La vida és així.
la vida és de qui se la sap agafar
S'ha de ser optimista. |
no us capfiqueu per res, d'un dia en ve un altre, tranquil·litat i bons aliments, les coses s'han d'agafar amb calma; la vida és una bufarada; la ventura, cadascú se la procura (Punt) |
A -Veig que tu no en fas pas, de conferències, al vespre. B -Ai no!, la vida és de qui se la sap agafar.
No estalviïs tant, que la vida és una bufarada (una bufada, és curta, Ca).
la vista és la que treballa
Cal vigilar i controlar els negocis i les coses que es fan (Gir-Bar). |
més que treballant, es guanya vigilant |
Josep, el número 10 se t'escapa cada vegada per l'esquerra: la vista és la que treballa! (vigila'l)
A -Jo he fet molts diners jugant a la borsa. B –És clar: més que treballant, es guanya vigilant.
la viuda rica, amb un ull plora i amb l'altre repica
A la vídua, d'una banda l'entristeix la mort del marit; de l'altra, sent l'alegria d'haver heretat i de recobrar la seva llibertat (Bar).
a la viuda, tot li piula (sovint les viudes tenen moltes ganes de tornar-se a casar DCVB) |
la xocolata del lloro
Aquests set mil euros són una petita part dels beneficis de l'empresa (o són poca cosa al costat dels beneficis de l'empresa, no són res comparats amb, no pesen gaire, són una cosa secundària, no tenen gaire importància; millor que són la xocolata del lloro) -CR-.
nota: 'La xocolata del lloro' és una expressió que ens ve dels indians que tornaven d'Amèrica. També es diu en castellà. Pensem que són millors les alternatives que us proposem.
'lance del joc' **
La lesió va ser un incident del joc (o una facècia, una peripècia, un fet, un accident; no un 'lance' del joc) -RAC1-.
'largo y tendido' **
Ara us parlarem extensament del tema (o llargament, amb profusió, amb tots els detalls, minuciosament, amb tots els ets i uts; us comentaré fil per randa; no ara us parlarem 'largo y tendido' de) -8TV-.
les aparences enganyen
Molt sovint creiem coses que no són. |
les coses semblen una cosa i en són una altra, res no és el que sembla, no et fiïs de l'aparença de la gent, no és or tot tot que lluu, davall d'una capa, qui sap qui s'hi tapa, l'hàbit no fa el monjo; l'hàbit no fa el monjo ni la camisa, canonge; davall d'una capa, qui sap qui s'hi tapa -o s'hi amaga-; no va pel mateix camí la troca, no és porcellana tot el que ho sembla (Bar) |
A -Sembla molt bon home. B -De vegades, les aparences enganyen.
Vull dir-te que no te'n refiïs massa. Si bé l'impacte primer és de pensar que sí que ho farà (el que diu), però no va pel mateix camí la troca.
nota: Trobem «l'hàbit no fa el monjo" en altres llengües.
les armes porten alarmes
Les armes són perilloses (Ca). |
no jugueu amb armes, no vulgueu armes, les armes porten males conseqüències |
No deixis l'escopeta aquí, que les armes porten alarmes.
les bones paraules fan menjar els malalts
Cal tenir tacte, diplomàcia (Bar). |
vedella manyaga, de totes les vaques mama |
Vés-hi amb educació a reclamar, no t'hi esveris!: les bones paraules fan menjar els malalts.
les burles fan com les processons, que tornen d'allà on surten
Se sol dir a qui es riu d'un altre; vol dir que no cal fer burla dels altres, perquè acaba perjudicat el burler (Am). |
la processó, d’on ixi torna (l'Alguer), no et fotis dels altres, que encara no hem acabat; pensa, quan veus caure algú, que també pots caure tu (Tresponts) |
A -Quan estem, 93 a 5? Encara remuntareu! B -No te'n fotis, que les burles fan com les processons, que tornen d’allà on surten!
nota: Vegeu també “les malediccions són com les processons, entren d'allà on surten”.
les cames li toquen el cul
Hom ho diu de qui fuig corrent d'un lloc. |
els peus li toquen el cul, fugir esperitat, fugir esverat; anar a tota vela, a tot estrop, a tot drap, a tota castanya, a brida batuda, a tota paleta (Val) |
Quan em va veure, les cames li tocaven el cul (robava a l'hort).
Quan vam veure l'escopeta, els peus ens tocaven el cul.
Surt del cotxe i les cames li toquen el cul.
Va haver de marxar del pis tocant-li els peus el cul (endeutat, l’empaitaven).
Aquell dia, els peus ens tocaven el cul (d'espantats).
les canyes, tornar-se llances
Ell es fotia dels seus companys, però els altres s'hi van tornar (o les coses es van girar, els seus companys es van fotre d'ell, es va girar la truita; no les canyes es van tornar llances).
les comparacions són odioses
Comparar coses pot resultar desagradable o inconvenient. |
les coses fan de mal comparar, no s'ha de comparar |
No li has pas de dir que el seu germà en sap més: les comparacions són odioses.
nota: Frase feta antiga que també es diu en castellà.
les coses al seu lloc
Vegeu 'dir el que és'
les coses allà on siguin
Hem de ser justos a l'hora de fer una valoració. |
les coses com siguin (Am), les coses tal com siguin, les coses al seu lloc (Ca), la raó a qui la té (Mall) |
Fa cara de malalta, les coses allà on siguin (no ve a treballar; no la critiquem que no fa pas comèdia).
És una tocada de collons fer-los treballar els dissabtes, les coses com siguin.
Hem abusat de l'amo, les coses allà on siguin.
Sí que ha treballat, les coses com siguin.
Si vols venir, vine; jo no t'ho privo pas, les coses tal com siguin (ell no hi serà).
Les coses com siguin: aquest és més bonic que l'altre (ho hem d'admetre).
Tot cansa, fins i tot dormir amb dona: les coses al seu lloc.
les coses clares i la xocolata espessa
S'ha de parlar clar. |
les coses clares i el xocolate espès (Val-Mall), clar i llampant, clar i català (Gir-Bar), clar i net, clar i ras (Bar-Val), les coses tal com són; com més clars, més amics; a l'amic, a la cara li ho dic (Val) |
Si tu ho demanes, tu ho hauràs de pagar; jo no: les coses clares i la xocolata espessa.
nota: Aquesta dita també es diu molt en castellà.
les coses de sempre
Les coses que se solen fer habitualment. |
allò de cada dia, allò que és habitual de fer |
A –De que vàreu parlar? B –Del temps, que l'Agustí havia tingut la grip; ja ho saps, les coses de sempre.
les coses del palau van a poc a poc *
A -Vaig demanar el permís fa quatre mesos i encara l'espero. B -Esperant, t'hi pots florir! (o en qüestions oficials, val més asseure's; els assumptes oficials són molt lents; agafa-t'ho bé!; no les coses del palau van a poc a poc).
les coses s'aprenen fent-les
La pràctica és la clau de l'aprenentatge. |
fent i desfent aprèn l'aprenent, la pràctica fa mestres, l'ofici fa el mestre, fent i desfent aprèn l'aprenent; la pràctica és una bona mestra, però les seves lliçons són molt cares |
Et falten moltes hores de vol, encara, Esteve: les coses s'aprenen fent-les.
hores de vol: experiència
les coses s'haurien de saber
Si sabéssim què ha de venir ho faríem tot bé. |
les coses s'haurien de fer dos cops, val més ser endevinaire que rei |
A -Hauríem fet més diners, posant una carnisseria. B -Les coses s'haurien de saber.
les coses tal com són
Les coses s'han d'explicar bé, tal com són (Gir-Mall). |
les coses han de ser clares, s'ha de dir el que és, siguem sincers, les coses clares i el xocolate espès (Val); com més clars, més amics; com més amics, més clars |
Les coses tal com són: si em paguen més allà, hi aniré.
M'agrada dir les coses tal com són: no m'empipen pas, la mainada, però no m'agraden.
les coses vénen soles
Preocupar-se per les coses que han de venir no serveix de res. |
ja es va veient, no cal patir abans d'hora, no cal encaparrar-se |
A -Quan nosaltres ens jubilem ja no cobrarem. B -Deixeu-ho estar, les coses vénen soles.
les desgràcies no vénen mai soles
Quan passa un cas advers, sovint en ve un altre. |
una desgràcia no ve mai sola; de desgràcies, sempre en vénen dues o tres de cop, misèria crida misèria, quan s'ha de ser desgraciat, fins el pa es floreix al forn |
A -Ara que el seu home es troba bé, ella s'ha trencat el fèmur. B -Les desgràcies no vénen mai soles.
nota: Refrany d'ús general, en castellà i en català
les entreteles *
No conec les interioritats (o les entranyes, tots els ets i uts, tots els topants; no les entreteles) -Periódico-.
nota: 'Entreteles' no té sentit figurat, en català.
les espases continuen enlaire *
La victòria encara no és clara, en aquesta final (o tot és per decidir, encara hi ha lluita, la vaca encara té sang, encara no hi res guanyat -o perdut-, l'equip encara té corda; no les espases continuen enlaire -o en alt-, les espases estan alçades).
les malalties llargues són parentes de la mort
Quan les circumstàncies desfavorables o contràries es prolonguen molt, no cap esperar-ne res de bo (Ca-Moià-Bar). |
un problema que s'allarga i s'allarga no sol tenir solució, un mal que va llarg ja no es cura, és de calent en calent que es pelen les castanyes |
A -Fa cinc mesos que tenim l'avi enllitegat. B -Les malalties llargues són parentes de la mort.
C -Fa anys que demanem beca i no ens la donen. D -Les malalties llargues són parentes de la mort (no us la donen per alguna raó, algú us fa boicot).
les malediccions són com les processons, que entren d'allà on surten
Vol dir que el mal cau damunt de qui l’augura (Ca). |
no s'ha de maleir ningú, no s'ha de desitjar mal a ningú |
A -Aquell malparit! Així es trenqués el cap! B -Mira que les malediccions són com les processons, que entren d'allà on surten.
nota: Vegeu també “les burles fan com les processons que tornen d’allà on surten”.
les mitges mai no són plenes
Es recomana de no fer negocis a mitges perquè, o bé un soci pot enganyar l'altre, o bé sol mancar-hi l'interès. |
porc a mitges no és mai gras, les mitges només són bones per a les cames (DCVB); a mitges, no omplen ses sitges (Mall) |
Jo no el posaria pas, un bar a mitges: les mitges mai no són plenes.
les noies de l'Empordà, molt mirar i poc tocar
Dita de la gent de fora de l'Empordà (Am). |
les ovelles, sense el pastor, no saben on anar
A tot arreu és necessari que hi hagi líders. |
fan falta persones que passin a davant |
A -Aniríem més bé sense polítics. B -Em sembla que no: les ovelles, sense el pastor, no saben on anar.
les parets tenen orelles
Significa que cal ser cautelós, perquè hi pot haver algú que escolta i vigila d'amagat allò que diem (Gir-Bar). |
cal ser prudent en el parlar, les mates tenen ulls i les parets orelles, sempre hi ha algú que escolta, veuen tots els passos que tu fas (Ca-l'Alguer) |
No parlis, que les parets tenen orelles -TV3-.
No es pot dir res, perquè les mates tenen ulls i les parets tenen orelles.
les quatre cantonades *
El Valvi està perdent temps, perquè guanya -bàsquet- (o es van passant la pilota, entreté el joc, fa ballar el ratolí, mareja la pardala; no està jugant a les quatre cantonades) -C33-
nota: 'Els quatre cantons' és un joc infantil.
les vegades que
Moltes vegades (Ca). |
ho feia sovint, amb freqüència, manta vegades |
Les vegades que havia vingut aquí, a girar l'aigua –regant-.
Les vegades que havíem anat, ell i jo, a voltar pel Vallespir!
les visites han de ser curtes
Es considera de mala educació fer visites llargues. |
hoste i peix menut, al cap de tres dies put; hostes vindran que de casa ens trauran |
A -Havent dinat anirem a veure la teva cosina. B -Sí, però no hi passem la tarda: les visites han de ser curtes.
li agrada que el vegin
Es diu de qui vol destacar. |
voler ser més que els altres, voler figurar, voler distingir-se |
En Guillem s'ha ficat a l'Ajuntament perquè li agrada que el vegin.
La Rat és molt bona noia, però li agrada que la vegin.
li donaria el combregar sense confessar
li donaria el combregar sense confessar
Se sol dir de les bones persones (Ca). |
és un bon noi, és un tros de pa, és un bon jan, és pecat qui li fa mal, és bo com el pa |
En Feliu és un bon home: li donaria el combregar sense confessar.
li importa que (+ verb)?
A -Li importa que segui aquí? B -No, segui.
nota: Pensem que són més genuïnes altres solucions com: em permet seure aquí?, és ocupat?, li molesta que segui?, li fa res que segui?
li'n va poc, de bé! (una cosa)
Es diu quan una cosa agrada molt a algú. |
que li'n va de bé!, com s'hi diverteix!, com s'hi entreté!, com li agrada!, que li va de bé! (Mall) |
Li'n va poc, de bé, aquest escaló, a la nena! (sempre hi seu).
Li'n va poc, de bé, el seu cosí!, quan és a casa no l'en puc treure (el fa riure).
li sembla que amb el dit toca el cel
Hom ho diu de qui es considera molt important. |
ésser pretensiós, arrogant, presumit, cregut, vanitós; amb set matalassos no li taparies el cul, és un prepotent; li sembla que, sense ell, el món no seguirà (Ca); tenir fums al cap (Am), te penses amb un dit tocar el cel, i tota sa mà no et basta (DCVB, Men), no el taparien amb set flassades (Mall) |
Els sembla que amb un dit toquen el cel, i res, fan com jo (es pensen que són rics).
Li sembla que amb el dit ha de tocar el cel, perquè ha fet quatre duros.
Tens la sensació d'estar tocant el cel amb els dits? (quan has guanyat el Roland Garros) -TV3-.
Amb el dit toquen el cel i no estan contentes (tenen de tot).
Li semblava que amb el dit havia de tocar el cel i ara treballa en una carnisseria.
nota: Vegeu també 'pensar-se que amb el dit toquen el cel'
'liar-la' *
Els del Dinamo en fan de grosses a tot arreu (o la fan bona, guanyen arreu, en fan de totes; no la 'lien' a tot arreu) –TV3-
He vingut al programa perquè els amics m'han entabanat (o perquè m'he deixat convèncer, m'han embolicat, m'han enganyat; no m'han 'liat').
Quins crits!, ja es tornen a barallar (o ja hi ha merder!, ja hi ha enrenou!, ja s'ha embolicat la troca -Gir-Val-; no ja l'han 'liada').
Avui la farem grossa! (o avui ho celebrarem!; no avui la 'liarem')
'liar-se' *
Aquells dos, ara viuen junts (o ara són parella, s'han ajuntat; no s'han 'liat') -CR-.
Els lladres, un cop al carrer, han tirotejat la policia (o han tirat contra la policia, han engegat trets a la policia, han tirat ràfegues contra la policia, no s'han 'liat' a trets contra la policia) -CI-.
'liar-se' la manta al cap *
No teníem gaires diners, però ens hi vam aventurar -a comprar una casa nova- (o vam tirar pel dret -Gir-Val-, vam fer un cop de cap, vam anar a la ventura, vam fer un determini, vam prendre una determinació; no ens vam 'liar' la manta al cap, ens vam 'liar' la tovallola al cap).
'lidiar' amb un problema *
Ha sabut resoldre el problema (o solucionar, trampejar; se n'ha sortit; no ha sabut 'lidiar' el problema).
limitar-se a
No fer res més que allò que es diu. |
conformar-se a, cenyir-se a, concretar-se a, restringir |
Ja venem, però ens hem de limitar (vendre barat).
Jo em limito a dir-ho (no hi tinc res a veure).
Tu, limitat a escoltar.
El Benfica es limita a complir l'expedient (guanya 1 a 0) -Avui-.
línia vermella
Límit que no s'ha de traspassar. |
pas del Rubicó |
S'estan traspassant moltes línies vermelles (en política).
nota: 'Línies vermelles' també es diu molt en altres llengües.
línies mestres
Aspectes més importants d'allò que cal fer. |
les bases, els principis bàsics, els fonaments, els eixos |
Han aprovat les línies mestres de la seva política -TV3-.
nota: Pensem que 'línies mestres' pot ser un anglicisme. Es diu molt.
lladra, però no mossega (algú)
Hom ho diu de qui crida o amenaça, però és inofensiu. |
crida molt, però és un bon jan; només crida; ca -o gos- que lladra, no mossega; és poruc |
A -Quin mal geni, aquell home! B -No t'amoïnis: lladra, però no mossega -TV3-.
lladre que no fa soroll
Llum encès que no aprofita a ningú. Dita ancestral de cara a l'economia casolana (Bar). |
lladre (Gir) |
A la cuina hi ha un lladre que no fa soroll!
llàgrimes de bacora
Es diu dels plors fingits, falsos (Val). |
llàgrimes de cocodril, pena fingida |
Ella vol veure si encara atabala a mon pare amb llagrimetes de bacora i es torna a fer el repartiment, això és el que vol -Séquies-.
llamp me mati!
Exclamació de sorpresa (Ca). |
llamp me mau!, llamp me ramau!, llamp que et fot, mal te toc un llamp! (maledicció o impossibilitat, Mall) |
Llamp me mati!, fa mitja hora feia sol i, ara, mira com plou.
Quina feina tan bona que tens!, llamp que et fot!
Mal me toc un llamp, si em venc la vinya!
llançar a perdre *
És un cuc que fa malbé les cols dels llauradors (o que malmena, que malmet, que mata, que destrueix; no que llança a perdre).
nota: Trobem 'llançar a perdre' al DCVB. Pensem, però, que és un calc del castellà.
llançar els gossos als garrons
Posar en un compromís o en una situació de difícil solució (Cas). |
posar entre l’espasa i la paret, deixar al descobert |
Això, i llançar-te els gossos als garrons. Ho ha fet perquè no corregueres riscos innecessaris... –La cara oculta de la lluna-.
llançar els trastos *
En Bernat va darrere de la Rita (o vol lligar amb la Rita, tira floretes a la Rita, tira l'ham a la Rita; no llança els trastos a la Rita).
llançar la cama
Caminar amb una cama que no va ben recta, que tira cap a fora. |
coixejar, ranquejar, girar el peu (Ca), llançar (Val) |
Aquell home llença una cama.
nota: Vegeu també 'llençar 4', al Volum 1.
llançar la tovallola
Abandonar una lluita. |
rendir-se, lliurar-se, retre's |
Cabrera llençava la tovallola i entrava a França (millor que llençava l'esponja, tirava la tovallola).
L'equip no tira la tovallola -Avui-.
llançar les campanes al vol
Celebrar un fet o una festa (Am-Bar). |
manifestar pública alegria, repicar, ventar les campanes, alegrar-se, festejar, congratular-se, fer volar coloms, estar engrescat, veure's segur, donar per fet |
Els preus no han pujat tant, aquest trimestre, però encara no podem tirar les campanes al vol (millor que 'posar') -Avui-.
nota: 'Llançar les campanes al vol' es diu molt en castellà i, possiblement, n'és un calc. Són millor les alternatives que us proposem. És al GDLC.
llançar per la finestra (i: llançar als gossos) *
Aquest polític, fent això, ha malmès el seu prestigi (o ha perdut, ha balafiat, ha dilapidat, ha malmenat; no ha llançat per la finestra, ha llançat als gossos) -Avui-.
llançar-se a
Iniciar una cosa amb molta empenta. |
començar fort, posar-se a |
Ara la nena s'ha llançat a llegir i escriure.
llançar terra (sobre quelcom) *
El PCDS vol impedir que es tiri terra a sobre del cas Piluli (o que es tiri terra damunt del cas, que es tapi el cas, que s'apagui el cas; millor que que es llanci terra sobre).
llançar, tirar o fer
S'acomiada llançant petons en l'aire (o tirant, pegant -Val-) -L'armariet-.
Llançar un córner (o tirar).
S'han llançat crits en favor del batlle (o fet crits, pegat crits -Mall-) –CI-.
Es van llançar al carrer per protestar (o van anar, van sortir, es van tirar).
Es llança en braços de la mare (o es tira als braços).
M'hi llançaria de cap, a fer-ho (o m'hi tiraria).
notes: 1 En valencià, 'llançar' implica esperar que algú arreplegue la cosa llançada; tirar, no; i els petons es peguen, no es fan: pegar un bes/una besada, un calbot, un pessic; però fer cosquerelles.
nota: 'Tirar' és al forma que se sol fer servir a Girona.
llançar un cable *
Irlanda li dóna el primer cop de mà per trencar l'aïllament (o fa el primer pas per; no llança el primer cable).
Si no tinc diners, a casa m'ajuden (o em treuen del mal pas, em treuen del compromís, em treuen del destret, em donen un cop de mà; no em llancen un cable).
(temps) + llarg *
Hem jugat més de quatre hores (o quatre hores grasses, quatre hores picades, ben bé quatre hores, quatre hores ben comptades; millor que quatre hores llargues).
Hi hem estat dues hores picades (o més de dues hores, dues hores i busques, dues hores i escaig; millor que dues hores llargues).
llarg com sant Gim (o alt)
Es diu d'una persona molt alta (Ca). |
llarg com una perxa, com un paller, com un sant Pau; ésser un gànguil, llarg com una vara de fer ametles – o olives- (Val) |
El meu amic és llarg com sant Gim: no collirem pas figues plegats!
Ma mare volia que jugués a bàsquet, perquè era llarg com una perxa.
llarg i estès *
El nostre company ens explicarà detalladament tots els punts del programa (o llargament, profusament extensament, fil per randa; no ens explicarà, llarg i estès, tots...).
llarga estona *
El públic ha aplaudit molta estona (o una llarga estona, una estona llarga, hi ha haguts grans aplaudiments; millor que ha aplaudit llarga estona).
llàstima que
Sap greu que això que es diu no sigui d'aquesta manera (Gir-Mall). |
llàstima!, quina llàstima!, sap greu que, quin greu que em sap!, lamento que |
Que se n'està de bé, a les escoles!, llàstima que hi ha mainada.
llaurar (+ nom) *
Hem de mirar de guardar cèntims per quan siguem vells (o per assegurar el futur, per tenir un bon dia de demà, per tenir una seguretat, per viure més bé, mirarem de fer un futur; no per llaurar-nos un futur).
Als últims tres minuts han perdut la imatge magnífica que havien aconseguit durant el partit (o que tenien; no la imatge magnífica que s'havien llaurat al llarg de) -CR-.
El polític ha preparat el camí al seu successor (o ha adobat el camí, ha ajudat, ha assegurat; no ha llaurat el camí).
llaurar dret
Complir exactament allò que cal o és manat (Mall-Bar). |
portar-se correctament, obrar com cal; passar per l'adreçador |
No s'ha subjectat mai a cap disciplina, costarà de fer-lo llaurar dret.
En Pere i en Pau no llauren dret (no s'avenen) –Nous escrits-.
notes: 1 'No llaurar dret', a Barcelona, vol dir tenir mal comportament.
2 Vegeu també 'fer anar dret'
llaurar tort
Fer una cosa malament (Val). |
anar pel mal camí, obrar malament, anar fora de camí, prendre mala vereda |
Batano començava a cedir, allò trencava la seguida de sempre, no podia eixir bé perquè mai s’havia fet, allò li semblava llaurar tort (volien plantar julivert en comptes de lletugues) -Séquies-.
llebeig, aigua veig
Es diu per assenyalar que el vent de llebeig és considerat indicador de pluja (Mall). |
llebeig per a sopar, aigua per a esmorzar (Sueca, DCVB) |
Només un parell de vegades ullà per la finestra de la dreta, “llebeig, aigua veig”, va pronunciar per a si mateix en veu baixa -Els voltors-.
llegeixi's *
Els partits que són a l'oposició, és a dir PTD i PTP, hauran de fer canvis (o parlem del PTD i del PTP; millor que llegeixi's PTD i PTP).
llegir entre línies
Entendre una cosa que un escrit no diu clarament. |
endevinar, suposar |
Això s'ha de llegir entre línies.
llegir la cartilla *
El president renya els treballadors (o avisa, adverteix, repassa, clava una repulsa, estira les orelles, recorda les obligacions; millor que llegeix la cartilla).
nota: Trobem 'llegir la cartilla' al DNV.
llei de l'embut
Actuació capritxosa, que no té en compte la justícia (Gir-Bar). |
doble moral, abús, favoritisme, arbitrarietat, parcialitat, injustícia; la llei de l'embut, ample per a mi, estret per a tu |
Hem de procurar que l'atorgament de premis no sigui la llei de l'embut.
El racisme i la doble moral –Temps-.
nota: També es diu molt en castellà.
lleig com un fes
Molt lleig (Val). |
lleig com un pecat, com un dimoni, com un mal esperit, com una nit de trons, no poder-se mirar, (lleig com una nit de trons, és un motlle de fer carotes; Tresponts), lleig com un ferrús (Val) |
Era lleig com un fes.No es pot mirar, de lletja que és.
nota: Creiem que té relació amb llavifès -esa, la persona que té el llavi partit.
lleig com un pecat
Molt lleig. |
no té cap gràcia, és un motlle de fer caretes; és lleig com un ós, com un Isop -fabulista grec-, com un gripau, com un fes, lleig com un deute, lleig com un dimoni, lleig com una nit de trons, lleig com una mala cosa, lleig en extrem |
De xic era graciós, però ara és lleig com un pecat.
nota: Pensem que 'lleig a matar' no és una bona solució.
lleig en faixa, bonic en plaça
Vol dir que els qui d’infants menuts són lletjos, solen ésser bonics quan són grans (se sol dir 'guapo'; -Moixonies-, Mall). |
lleig a la faixa i bonic a la plaça (Gir-Mall), una criatura petita, enfaixada és lletja i, quan ja corre, és maca |
En Joan, de petit, era molt lleig, però ara fa molta planta; ja diuen que lleig en faixa, bonic en plaça.
llepar els peus *
No vull anar a llepar a ningú: tot té un límit (o a llepar el cul, a passar la mà per l'esquena, a llagotejar, a ensabonar, a raspallar, a fer la gara-gara, -a lleponejar, a fer el cul gros Val-; no a llepar els peus).
llepar la cresta
Fer la bona a qui atorga favors o prebendes, per tal d’obtenir-ne (Mall). |
raspallar, afalagar, adular, llepar, fer compliments, llepar el cul, fer la gara-gara, (fer la cabellera a qualcú, fer-li la clenxa, rentar-li la cara, ensabonar-lo, ésser un fregapanxes (Val), fer-li la bona Mall) |
No creia pas que a Déu li agradés gaire la gent que es passa tot el dia llepant-li la cresta... -Els voltors-.
Tu fa anys que vas a llepar el cul al batlle de Perpinyà -Arrels-.
llepar-se els dits (o: llepar-se'n)
Trobar molt saborós un menjar (Gir-Cat Nord-Bar-Mall). |
llepar-se els llambrots, llepar-se els llavis (Ca), llepar-se els bigotis (Bar) |
Tu també et lleparàs els dits, tasta-ho (no 'prova-ho') -TV3-.
...perquè, aixecant-ne la tapadora, hi descobrien per ventura un estofat tan greixós i suculent que se'n llepaven els dits -L'ocell tranquil-.
Hi ha uns plats que te'n llepes els llambrots.
Amb l'escudella que fa la mare, te'n llepes els llavis.
Te'n lleparàs els llambrots, de la truita que t'he fet.
llepar-se les ferides *
Nosaltres no ens hem de plànyer, sinó que hem de lluitar altra vegada (o ens hem de refer, de recuperar; no ens hem d'espantar; millor que no ens podem llepar les ferides) –CR-.
nota: Creiem que 'llepar-se les ferides' és un anglicisme (lick one's wounds).
llet de grua!
Vol dir que, això que es diu, no passarà. |
llet! (Am), llet de burra! (Am), llet d'ametlles dolces! (Am), ca!, i ca!, que no!, pels collons! (Am) |
A -Aquest any el Figueres pujarà a Primera Divisió. B -Llet de grua! (o pels collons, pujarà!)
C -Vols canviar la teva moto amb la meva? D -Llet!
nota: Cercar llet de grua: pretendre coses impossibles (Menorca, DCVB)
lleuger com un gínjol
Hom ho diu de qui camina de pressa. |
àgil, veloç, lleuger com una daina, lleuger com una sageta (Am), lleuger com una ploma -o com la palla- (de poc pes, Val), lleuger com una miloca |
El pare va lleuger com un gínjol.
Pujava muntanya amunt lleuger com una daina.
lleuger de dits (o: llarg de mans)
Vegeu 'ésser llarg de dits'
llevant de taula
Fruites o pastissos que es mengen per acabar un àpat. |
fi de taula, darreries, postres |
Llegim 'fi de taula', als textos medievals,
Llevant de taula es diu encara en alguna comarca.
Que prendreu per darreries? -Val- (a Mallorca es diu 'per darreria')
A les postres farem música: serà com un llevant de taula -Arrels-.
notes: 1 Hi ha qui demana de tornar a les formes més antigues. A nosaltres ens sembla que es podrien alternar les formes d'abans amb 'postres', que és més modern i pres del castellà.
2 A Amer sentim 'en parlarem al llevat de taula' (a la sobretaula).
llevar d'era
Netejar l’era i desar el blat al graner i la palla a la pallissa (Men). |
entrar el blat i la palla |
Un any, es dia que van acabar de llevar d’eres, com era de costum, van passar ses vaques dins sa tanca –Fets-.
llevar el curumull (o caramull)
Fer perdre la il·lusió, desenganyar (Val). |
caure l’ànima als peus, desenganyar-se, desengrescar, desencisar, perdre les ganes de fer quelcom |
Jo volia anar a la mar, però això que dius em lleva el curumull.
llevar el revessí
Desenganyar, desil·lusionar (Val). |
fer perdre les ganes |
Podíem haver anat a la platja, però m’ho fas tan costa amunt que em lleves el revessí.
revessí: joc de cartes
llevar la pell
Criticar a algú, malparlar-ne, posar-lo malament (Mall). |
calumniar, difamar, blasmar, deixar com un drap brut, posar com un pedaç brut (Mall) |
Són uns hipòcrites, quan no hi és present li lleven la pell -Bruixat-.
...i llevant la pell al proïsme -Carlinada-.
llevar llenya al foc
Calmar una situació (Cas). |
posar pau, pacificar, amainar, apaivagar, assossegar |
La innocència de Cassany, en lloc de llevar llenya al foc i contar el fet amb detalls i sense sang, havia magnificat els límits de la tragèdia –La cara oculta de la lluna-.
llevar-se amb la castanya torta
Estar de mal humor (Cas). |
llevar-se de mala lluna, amb el barret tort, de futris, de mala veta, amb el peu esquerre, (llevar-se de mala gaita, estar de mal toc Val), haver pixat tort (Ca) |
...aguantar les esbroncades si s’havien llevat amb la castanya torta –La cara oculta de la lluna-.
llevar-se amb el peu esquerre (o aixecar-se)
Tenir un mal dia. |
haver trepitjat merda, tenir pega |
Avui m'he aixecat amb el peu esquerre, tot em surt malament!
llevar-se la teranyina de davant dels ulls
Veure les coses clarament, sense entrebancs (Mall). |
caure la bena dels ulls, obrir els ulls, tocar de peus a terra, desenganyar-se; baixar del burro -o del ruc- |
Que ja només falta convèncer-se'n, llevar-se la teranyina de davant dels ulls i endegar el procés -Mirall-.
llevar suro
Llevar el suro de les alzines sureres (Ca). |
llevar la pela del suro |
Les alzines només tenen escorxa; els suros tenen escorxa i pelagrí -, suro jove, suro de l'arbre que es lleva per primer cop-. El primer cop que es lleva un suro, el casen (li treuen el pelegrí, que és igual que el de les branques), la segona vegada que es lleva un suro, a la soca, de mig en avall, ja hi ha suro.
llevat de (i llevat que)
Aquests que es diuen, no hi són o no compten (Mall). |
menys, tret de, a excepció de, exceptuant, salvant. |
Llevat del seu pare, tothom estava content.
lliçó de 'modos' *
Allò va ser una lliçó de respecte (o de bona criança, de bona educació, de bones maneres, de cortesia; no de 'modos').
lligar caps
1 Comprendre la relació entre les coses (Am-Eivissa). |
entendre, capir, comprendre, adonar-se, treure'n l'entrellat, fer-se'n càrrec, veure una cosa clara / no lligar ni amb cordes |
A -L'Andreu i jo som cosins. B -Ara lligo caps (ara entenc per què era al teu casament).
Jo no lligava caps (= no ho entenia).
La gent, ara lliguen caps (va deixar la feina i, ara, veuen que està embarassada).
S'explicava malament, però jo he lligat cap (ho he entès).
El metge va lligar caps (va veure la relació).
Hem de lligar molts caps (= tenir en compte molts factors per fer un horari).
Xavar significa lligar tots es caps per poder dur endavant sa idea que es té (Eivissa).
Durant tot l'any passat vam estar lligant caps (preparant l'equip).
Abans de les vacances hem de deixar lligat el fitxatge dels jugadors.
Això no em lliga ni amb cordes: tants premis, tants concursos a la televisió. D'on surten els calés?
Aquest bon temps no lliga pas en aquest mes de febrer.
Jo malalt i tu cantes. No lliga! (no cantis)
Llegia i no lligava caps (no ho entenia).
Poc lliga caps aquest home: d'una cosa se'n va a l'altra.
2 Tenir prou diners (Ca-Am). |
fer-ne prou, no anar escàs d'armilla / no arribar a cap de mes, no lligar els comptes |
A -Necessitarem cinc-cents euros per arribar a fi de mes. B -No sé pas si lligarem caps!
Tu, amb el sou que tens, ja arribes a cap de mes; jo, de vegades, no lligo caps (no en tinc prou).
El meu noi no guanya gaire i tenen arpats a lligar caps (la família).
Un dia en falta un, un dia l'altre: no lliguem mai caps (no hi som mai tots per poder fer la feina, Am).lligar curt (o estacar, fermar)
Deixar poca llibertat a algú, controlar-lo (Am). |
vigilar, posar normes clares, tenir a ratlla, estrènyer (Am), estar a la mira (Val) |
A aquest, se l’ha d’estacar curt (donar-li pocs diners, quan surt).
Estudien tots dos a Barcelona, però el seu pare els lliga curt.
Estigueu a la mira, que vos fotrà.
lligar els gossos amb llonganisses (o estacar, fermar)
Ésser molt ric. |
Al Pertús, semblava que havien d'estacar els gossos amb llangonisses i ara la gent en foten el camp perquè no hi tenen vida.
Creuen que a Almussafes lliguen els gossos amb llonganisses.
llangonisses: llonganisses
lligar les mans (o: fermar les mans)
No deixar fer res. |
lligat de peus i mans, no deixar fer res, no deixar tranquil, empipar, posar obstacles, picar els dits; estar enclòs, estar enclavat, lligat |
Vol anar endavant, però li han lligat les mans (no l'ajuden, no li donen crèdits).
No puc fer cap inversió, ara, perquè estic lligat de mans -haig de pagar un deute- (o estic enclavat -Ca-, enclòs -Ca-).
Aquesta mainada, els tens sempre a casa lligats. Heu de sortir més; ja els lleurà d'estar-se a casa!
lligar-se els cordons
Preparar-se per a un assumpte complicat (Cas). |
cordar-se les calces, lligar-se les espardenyes, agarrar-se que ve revolta, calçar-se (Gir) |
Lligueu-vos els cordons que l’assumpte s’encendrà en flama –La cara oculta de la lluna-.
Si el teu pare veu que fumes, calça’t! (Gir)
llimar (+ nom)*
Els dos partits han decidit de tornar a tenir bones relacions (o de fer les paus, de tornar-se a fer, d'ajustar les diferències -Am-, de reconciliar-se, de posar-se d'acord, de tornar amics, d'acabar amb les desavinences; millor que llimar arestes, llimar asprors, llimar malentesos).
nota: 'Llimar', en aquest sentit, pensem s'usa per influència del castellà.
llisa i planament **
Aquest senyor simplement enganya l'electorat (o diguem-ho sense embuts, diguem-ho ras i curt; no està, llisa i planament, enganyant l'electorat; 'llisa i llanament').
llista d'espera
Llista de persones que esperen torn per operar-se, per obtenir una feina, etc. |
cua |
Voldria treballar en l'institut del poble, però estic en llista d’espera (Val).
llit calent, taula freda
Vol dir que els qui s’aixequen tard del llit, no solen guanyar prou per a viure (Mall). |
(llit calent, bossa freda -Men-; si del dia vols profit, que no et trobe el sol al llit |
Aquest al·lot és molt dormidor, i ja diuen que "llit calent, taula freda".
llit d'espines
Mala situació (Bar). |
situació desagradable, de dolor, de tribulació, de turment |
Aquest casa és un llit d'espines (hi ha malalts, manca de diners, etc.)
nota: Llit de dolor és el llit on jeu un malalt greu (Bar).
llit de roses
Estat de comoditat i plaer (Bar). |
situació agradable, plaent, deliciosa |
Aquest matrimoni és un llit de roses.
lliurar-se a
Fer una activitat amb molt d'entusiasme. |
aplicar-se a, dedicar-se a, donar-se a |
Va lliurar-se a l’oració i la penitència -Contalles-.
lloat sia Déu! (o alabat)
1 Exclamació de satisfacció. |
beneït sia Déu!, gràcies a Déu! |
A -El noi ja és aquí. B -Lloat sia Déu! Jo ja patia.
2 Exclamació de resignació. |
beneït sia Déu!, què hi farem!, no pateixis per això, no passis pena |
Si no ens posem d'acord, lloat sia Déu!
Si perdem, lloat sia Déu!
A -S'ha trencat la maneta de la porta. B -Alabat sia Déu! N'hi farem posar una altra!
A -Aquesta carta no els arribarà. B -Alabat sia Déu! (no pateixis, hem d'esperar que sí que arribarà)
Quan el jovent surt amb l'auto has de dir "Alabat sia Déu" (no capficar-t'hi).
3 Es deia en entra a una casa (Val). |
Ave Maria Puríssima!, Déu ens reguard! |
Lloat sia Déu!, que hi ha algú?
nota: Segons Ruaix, “alabar” és un castellanisme, acceptat com a variant secundària de “lloar”.
lloc avinent
Lloc situat a prop, de bon trobar, on s'arriba fàcilment (Mall). |
lloc apropiat, lloc adequat, de bon trobar |
Vivim en un carrer molt avinent.
...fora dues monedes que es guardà a lloc més avinent per un cas de casos -Adagiona-.
lloc de feina
Es diu per fer referència al lloc on hom té el seu treball o ocupació (Mall). |
lloc de treball |
En Josep ha perdut el seu lloc de feina.
lloc de pas
Lloc per on passa molta gent. |
lloc cèntric, lloc de molt de trànsit |
Aquest carrer és un lloc de pas, és bon lloc per posar una botiga.
És molt de pas, aquesta placeta (o de trànsit, Am).
lloc dels fets
Al lloc on ha passat quelcom. |
l'escena del crim, a l'indret on s'ha comès un delicte |
Hi ha hagut una manifestació al lloc dels fets -CR-.
lloc segur
Indret on una persona o una cosa no pateixen cap dany. |
recer |
Vam anar en un lloc segur (feia mal temps).
Poseu la fruita en un lloc segur.
llop amb pell d'ovella
Persona que amaga les seves veritables intencions. |
hipòcrita, fals, gata maula, gata moixa, (tenir urpes de gat i cara de beat, dur el rosari al coll i el dimoni al cos, la cara tingues ben neta que el cul no surt a la finestra, la guineu fa el mal lluny del cau; qui diu mal d'algú, després en dirà de tu; ser més fals que la guineu; Tresponts)
Aquest noi és dolent, però sap fer el paper: és un llop amb pell d'ovella.
lluent com una escata de peix
Molt brillant (Am). |
llampant, brillant, resplendent; lluent com un espill, lluent com una espasa, més lluent que un ambre |
Avui hi ha un cel lluent com una escata de peix.
lluir el tipus
Mostrar-se a la vista de la gent ben mudat i empolainat. |
fer-se notar, presumir, fer-se veure, exhibir-se, mostrar, lluir la figura |
Les jugadores de bàsquet llueixen el tipus.
nota: També es diu en castellà.
llums i ombres
Vegeu 'llums i ombres'
lluna de sol
Hom ho diu quan el sol és molt intens, escalfa, enlluerna i fa massa calor (Am). |
lluna (Ca-Am), pet de sol; calda, ardentor |
Aquesta lluna de sol, Déu n'hi do! (massa calor)
Quina lluna de sol, avui! És increïble!
Fa una bona lluna, avui (el sol escalfa molt).
lluny de
1 Fora d'un lloc, a certa distància. |
allunyat de, a distància de, a l'altre cap |
La casa de la vila és lluny de l'església.
Aquestes reivindicacions són lluny de la realitat.
No han marcat cap gol lluny del Camp Nou (millor fora del Camp Nou) -C33-.
Un equip lluny de la seva millor forma (millor fora de) -CR-.
Era un patriota lluny de tota sospita (millor fora de) -Triangle-.
nota: Pensem que les frases que duen asterisc són calcs literals del castellà, car l’adverbi de lloc "lluny" hi té un sentit figurat que, en aquests exemples, és molt habitual en aquella llengua, però no ho era en català, fins fa ben poc.
2 Lluny de (acompanyat de verb en infinitiu): expressa contrarietat, omissió completa de l'acte expressat pel verb (DCVB). |
en comptes de, en lloc de |
La crisi econòmica lluny de solucionar-se, empitjora -Avui-.
Lluny queden els temps en què els cafès eren plens de gent (o queden molt lluny aquells temps).
Res més lluny de la meva intenció que fer una defensa de la guerra).
lo (+ altres mots) *
L'ús de 'lo' article no és correcte. Vegem alguns casos d'aquest mal ús i les seves possibles solucions:
Les coses bones es fan esperar (no lo bo es fa esperar).
Això que dius és la cosa que té menys importància (o és el menys important, això rai!; no és lo de menys).
Això que dius no m'interessa gens ni mica (o no m'interessa ni poc ni gaire, no m'interessa ben gota; no no m'interessa lo més mínim, no m'interessa en lo més mínim)
Primer és una cosa que l'altra (o primer s'ha d'anar per les coses importants, primer és l'obligació que la devoció; no lo primer es lo primer).
L'has insultat, i això no es pot acceptar (o la qual cosa és inacceptable; no lo qual és inacceptable).
La lliura continua pesant molt a Europa (o és la moneda que domina, no continua pesant lo seu) -CR-.
Veniu com més aviat millor (o tan aviat com pugueu; no lo abans possible).
El preu és molt important, la resta són coses secundàries (o el restant, les altres coses; no lo demés).
No camino gaire, ara, just per anar tirant (o només per; no lo just per).
Hi va anar la gent d'upa (o la gent de categoria, la gent d'alt rang; no 'lo mejorcito').
Si no m'hi volen, m'és igual (o tant m'és, tant me fa, tant se val, no 'lo mismo da').
Em passejava per Frankfurt i, quines casualitats!, vaig trobar la meva cosina anant pel carrer (o ara fixa't!, ara ves!, ves per on!, quines coses!, com són les coses!; no lo que son les coses).
Jo no el compraria mai, un cotxe de cent mil euros (o un cotxe de cent mil euros, seria la darrera cosa que compraria; seria l'última cosa que; no seria lo últim que compraria).
Totes les altres coses no m'interessen (no tot el 'demés').
No hem guanyat tant com com volíem (o tant com ens pensàvem; no tot lo bo que haguéssim volgut) -R4-.
Fes-ho tan bé com sàpigues (o tan bé com puguis; no tot lo bé que sàpigues).
'lo cortés no quita lo valiente' *
A- És un noi trempat, per estudiar i, a més a més, ben educat. B -Home, una cosa no exclou l'altra (o no són pas coses incompatibles, una cosa no desfà l'altra, la cortesia no exclou pas el coratge, no s'hi perd pas res sent ben educat; ben dit, tot es pot dir; no 'lo cortés no quita lo valiente').
lo ideal *
Per aprendre bé alemany, la millor cosa és anar a Alemanya (o la millor solució és, el millor que es pot fer és, és ideal anar a; no lo ideal és; millor que l'ideal és).
lo seu *
En Francesc de seguida va tenir el ferro tret; és ben bé que cadascú la seva feina (o això és el seu fort, cadascú la seva especialitat; no cadascú lo seu).
Ja costa, aquesta feina (o Déu n'hi do, si costa; ja és complicada, ausades que costa, costa Déu i ajut; no costa lo seu) -TV3-.
Menja molt, aquest home (o menja força; ja menja, ja; com s'atipa; no menja lo seu).
'lo toma o lo deja' *
Les condicions són aquestes: o sí o no! (o o fer o no fer, o ho compres o ho deixes, o t'ho quedes o ho deixes estar, o ho agafes o ho deixes; no 'lo toma o lo deja') -RAC1-.
lo últim (o l'últim) *
A can Domènec hi trobareu les darreres novetats en maquinària (o els últims models; no l'últim en maquinària).
Aquestes camises són l'última moda (o la moda d'ara, les darreres novetats; no l'ultim crit).
Per menjar peix, vés a can Manxa: és el millor lloc (o ho fan molt bé, cuinen divinament, és allà on quedaràs més bé; no de peix, és l'última paraula).
local «d'alterne»
Treballa en un bar de cambreres de Barcelona (o en un bar de senyoretes de companyia; no en un local «d'alterne»).
'los viejos del lugar'
Això ho diu la gent gran (o ho diuen els vells, ho diuen els padrins, ho diu la gent de més edat; no segons 'los viejos del lugar').