tenir mal jaient / tot ho paga el manxaire

Se sol dir de qui exagera molt coses que no són gaire importants. |

de poca cosa, fer-ne un feix; d'un pet fer-ne cent esquerdes, de tot fer-ne un món, un diner de mal i cinc sous d'emplastre (DCVB) |

A -On vas tan embolicat? Que has tingut un accident? B -Res, home, tres de mal i deu d'emplastre. M'he regirat un peu, però m'ho han embolicat de dalt a baix.

tenir-ne un cantimplori

Tenir molt d’una cosa (Men). |

tenir-ne en gran quantitat, tenir-ne per donar i per vendre, (haver-n’hi a paletades, tenir-ne a betzef Men) |

Si voleu figues, podeu venir a carregar; no vos farem pagar res perquè en tenim un cantimplori.

tenir-ne un feix

Fer una activitat que cansa molt, que és molt carregosa o que és de mal fer. |

tenir-ne un bull (Am), un tip, un fart, un fotre (Am), (un paquet, un viatge, Ca-Am); no fer res més; no poder bracejar, no poder raure (Bescanó-Am), no poder refer (Ca) |

N'estàs tipa, no pots: haig de treballar i portar dues cases i n'hi ha un feix!

En tinc un feix de dur aquests paquets a l'altra casa (pesen molt).

En tindrem un feix per guanyar, avui (els rivals són forts).

En tindrem un bull, d'aquest nen (és molt entremaliat)

En té un bull per recuperar-se -un malalt- (li costa molt) –Presència-.

En tindrem un fotre, d'aquests dos (jugant a cartes: seran de mal guanyar).

En tinc un tip, de la mainada! -o un fart- (un mestre).

Ella en té un paquet, de cuidar l'home malalt.

A -Ja en tindran un bon paquet, del nen! -els pares- (els insulta, els mana...) B -Ja els està bé!, l'han aviciat de mala manera.

En tindrem un paquet, per guanyar-los.

En tenim un paquet –o un feix-, de problemes (molts i complicats).

Ja en tindrà un bon paquet! (ha quedat sense feina i té deutes; ja les passarà putes).

En té un viatge, de netejar tota la pensió.

En tinc un viatge, de la mainada, em costa d'aguantar-los: m'hauria de jubilar.

C -Per què no em rectifiques, quan parlo malament? D -Perquè no en faria res més (diu moltes castellanades).

És grossa i no la puc bracejar de cap manera, la maleta (moure, dur amb una mà).

Allà feia un fred que no es podia raure (aguantar).

Han despertat aquell nin i no el podien refer. Què vols, a les quatre de la matinada!? (no caminava, se'ls adormia)

Aquest poble és ideal per a fer-hi crítica, perquè hi ha corrupció (o és idoni, perfecte, propens; millor que és terreny adobat per a la crítica)

El missatge racista ha trobat una mina a... (o ha trobat un lloc idoni, perfecte; millor que ha trobat terreny adobat).

Un poble ignorant és ideal per a la demagògia (o és una benedicció per als demagogs, sempre és apte per a, és procliu a, s'inclina cap a, tendeix a; millor que és terreny adobat)

nota: Aquest calc del castellà ja ha entrat en alguns diccionaris. Pensem que és prescindible.

test com un rave

Es diu d’una cosa molt rígida (Alt Urgell). |

enravenat, encarcarat, ert, dret |

Una davallada de temperatura que els obligà, sota pena d’acabar testos com un rave, a ficar-se a casa -En Calçons-.

teva-meva

Fet de passar-se moltes vegades la pilota, jugant a futbol (Ca). |

Aquest teva meva no m'agrada pas.

tibar la corda (i: estirar la corda)

Dur les coses més enllà del que és habitual i lògic. |

ésser intransigent, passar de la ratlla -de taca d'oli, de mida-, ésser massa exigent, fer-ne un gra massa, anar massa enllà, abusar, lligar, anar-se-li'n la mà |

La corda s'ha anat tibant durant tota la setmana amb declaracions -TV3-.

A -Ara li'n demanaré 5.000 euros més, del pis. B -Si tibes tant la corda, la petaràs (li canvia el tracte i, l'altre, l'engegarà).

No la pots pas lligar (té divuit anys i vol sortir).

tigre de paper

Vegeu 'gegant amb peus de fang'

'timo' de l'estampeta *

L'engany més usual encara és l'estafa de l'estampeta (o l'enganyifa de l'estampeta, l'ensarronada de l'estampeta; no el 'timo' de l'estampeta) -Avui-.

timoner que està alerta no mulla coberta

Cal vigilar i fer les coses ben fetes (l’Alguer). |

Timoner que està alerta no banya sa coberta (Mall, DCVB) |

tinc gana, set, fred i son

Embarbussament. No en sabem l'origen (Ca). |

- Tinc gana, sed, fred i son.

- Si tens gana, set, fred i son;

menja, beu, escalfat, dorm,

i se t'espassarà la gana, la sed, la fred i la son.

nota: Al nord de Catalunya se sol dir 'la fred'.

tinc i tindré

Ho solen dir les persones que s'alaben, que sempre parlen de les seves propietats. |

ésser orgullós, presumit, arrogant, ple d'urc |

A -L'Àngel m'ha dit que ha comprat un altre pis a Barcelona. B -Aquell sempre està amb el tinc i tindré.

tinc que tinc

Se sol dir quan algú s'està quiet en un lloc, passant fred o altres incomoditats (Ca). |

aguantant, sense poder moure's

A -M'agradaria vendre fruita. B -Sí, home, estigues allà tinc que tinc! (en una parada venent).

Han tingut la nena tres quarts allà, tinc que tinc, amb aquell fred (al camp de futbol).

Treballo fins a les deu de la nit allà, tinc que tinc, passant fred.

Si fa fred, estigues aquí tinc que tinc.

tinc set!

Les criatures que demanen beure insistentment quan no n'és l'hora o quan no n'hi ha, reben diferents respostes. |

i jo en tinc vuit i encara no bec!, pixa a la taula i beu a gallet |

A -Jo tinc set! B -Jo en tinc vuit i encara no bec.

C -Tinc set! D -Pixa a la taula i beu a gallet.

tinc set anys i les dents!

Ho solen dir de broma els nens quan els demanen l'edat. |

A -Quants anys tens, bonica? B -Set anys i les dents!

tindrà -o tindran- (+ verb)

Vegeu 'deure (+ verb)'

tindre a boquera (una cosa)

Estar en una situació molt favorable per a fer una cosa (Val). |

tenir bé, venir bé |

Ara el tens a boquera per a demanar-li els diners.

tindre bon caure

Tenir molt bon apetit (Val). |

ser animal de bona barra (Val), tenir sempre un budell buit, ésser fartaner |

Aneu a taula, que les vostres veïnes tenen molt bon caure.

Tu, tira-li verd, que és animal de bona barra.

tindre el geni pudent

Ésser colèric (Val). |

tindre mala bava, tenir un geni com una pólvora, tenir la sang calenta, tenir mal geni -o gènit-, (tindre el cor agre, tindre mal suc Val) |

Tens el geni massa pudent per a ser botiguer.

No toqueu el gos, que té molt mal suc.

tindre el melic tallat amb algú

Contemplar alguna persona amb molts bons ulls, favorablement (Val). |

ésser sant de la seva devoció, ésser-li simpàtic, caure en gràcia, caure a l'ull |

Té el melic tallat amb el seu nebot i li ho perdona tot.

tindre el nas com un foguer

Tenir el nas arromangat i amb forats amples (Val). |

tenir el nas com una tarota |

És un xiquet boniquet, però té el nas com un foguer.

tindre el nas farnit

Tenir el nas ple de mocs, dificultant la respiració. Deu ser deturpació popular de farcit (Val). |estar tapat de nas |

No he dormit tranquil·la perquè tota la nit he tingut el nas farnit.

tindre gossera (o gos)

Tenir peresa (Val). |

tenir nyonya, xorra, galvana |

Quina gossera en acabant de dinar! Ara mateix no faria res.

tindre grapat

Haver-se fet prou gran un nadó, deixar de ser petitó (Val). |

ésser acampat (Gir) |

Si el xiquet pren bé el pit prompte tindrà grapat.

nota: A l'Alt Empordà es diu "tenir grapó" dels conills, que vol dir ser que ja són prou fets. Vegeu "grapó" al Volum 1 del nostre diccionari.

tindre la fel amarga

Tindre mal caràcter (Val). |

viure amargat; tenir mala bava, tenir mal geni, tenir males llevades |

Des que se li va morir la dona té la fel amarga.

tindre la sang a l’ull

Vol dir que s’és jove, vigorós, arrauxat, que s’actua sense meditar (Val). |

tenir ramalades, ésser impetuós, tenir la sang calenta |

Li agrada córrer perquè té la sang a l’ull.

nota: Segons els diccionaris "tenir sang a l'ull" vol dir ser irascible. En castellà vol dir ser complidor.

tindre menys veu que qui va a fiar

Parlar amb la veu baixa, per no tenir-ne gaire o per timidesa (Val). |

tenir un fil de veu |

Alça-li la veu, que és sorda i tu tens menys veu que qui va a fiar (sentim "que el que va de fiat).

tindre més paraules que diners

Simular que hom és molt ric i pretendre que els altres s’ho creguen (Val). |

fer el gran, fer el gros, fer-se veure, agradar que el vegin, fer el merda; ésser pobre com una rata, ésser un pelat |

El ti Moll va vindre ahir a preguntar el preu del mas, però jo crec que té més paraules que diners.

Va prometre que ens ajudaria a fundar un partit polític, però tots sabíem que tenia més paraules que diners.

Ti: en valencià del sud (almenys, des de la Vall d’Albaida) s’aplica com a forma de tractament a persones d’edat, una mica respectuosament: el ti Moll, la tia Micona (no sempre, doncs, indiquen parentesc).

tindre quimera

Patir una mania. Sospitar que alguna cosa negativa està a punt de succeir (Val). |

tenir una dèria o una obsessió; tenir un pressentiment |

Ara m’ha entrat la quimera de col·leccionar segells.

Jo tenia la quimera que el roser duraria poques setmanes.

tindre un bon barró

Tindre bones influències, amistats poderoses (Val). |

tenir bons padrins, tenir bons costats |

Vaig fer la mili a Intendència perquè tenia un bon barró.

tindre una enrònia

Patir una mania. Sospitar que alguna cosa ha de succeir (Val). |

tenir una dèria, una ceba, una mania, una quimera; estar capficat; tenir un pressentiment |

El meu germà té l’enrònia de canviar-se el cotxe, i això que només el té dos anys.

Tinc l’enrònia que les botigues tanquen a la una.

Tinc l'enrònia que no n'eixirem, d'aquesta situació.

tindre xitxo (i fer)

Tenir mandra, en llenguatge infantil (Val). |

tenir peresa, nyerra |

Quan vénen les vacances no fa res de res. Diu que tot li fa xitxo.

tinguem la festa en pau *

Nois, no us discutiu, que no val la pena (o deixeu-ho córrer, feu el favor de no discutir més, aquí no hi volem guerra, tranquil·litat i bons aliments, calmen-nos, agafem-nos ho bé; no tinguem la festa en pau).

tingueu en compte qui us ho diu

Ho diu qui fa una predicció. |

això serà d'aquesta manera, això passarà tal com us dic, tingueu present, no oblideu |

Tingueu en compte qui us ho diu: aquesta dona ens portarà problemes, a l'escola.

Tingues en compte qui t'ho diu: d'aquí a vint anys, treballs a menjar, tindrem.

tip fins a la nou de la gorja

Que ha menjat molt (Mall). |

fart, sadoll, replè, amb el pap ple; que s’ha atipat com un lladre |

Feien cara de replens, de tips fins a la nou de la gorja –Albellons-.

tira avall

Ho diu qui no vol cobrar una cosa o no vol discutir. |

tira endavant! (Am), tira!, deixa-ho córrer (Gir-Val), deixar estar, no en parlem més |

A -Quan t'he de donar? B -Tira avall! (res) A -Doncs moltes gràcies.

Ara resulta que és d'esquerres. Tira, home, tira! -Punt-.

C -Pare, vull... D -Tira avall! (no emprenyis).

tira més un pèl de figa que una maroma de “barco”

Expressió que al·ludeix a la irresistible força de l’apetit sexual (Val). |

(no hi ha res més dolç que la mel sinó que una figa amb pèl, un cony sense carall és com una esquella sense batall; caraquet, caraqueta, allà on hi ha un entrecuix hi ha una bragueta; Tresponts), tira més un pèl de cony que una mula -o que cent mules- | ...però un pel de figa tira més que una maroma de barco, no diuen això? -Séquies-.

tira milles! *

Au, fot el camp! (o: tira avall!, avall va!, tira!, passa!, deixa-ho estar!, de pressa!, no t'entretinguis!; millor que tira milles!)

nota: No sabem l'origen de l'expressió 'tira milles!', però sembla un castellanisme d'origen mariner.

tira, peixet!

Exclamació ponderativa (Bar). |

ja pots estar content!, Déu n'hi do! |

A -Vam guanyar per 6 a 2. B -Tira, peixet!

tira pel cap que vulguis!

Ho diu qui no vol discutir amb un altre ni vol afluixar. |que tiri pel cap que vulgui!, agafa-t'ho pel cap que vulguis!; fes el que vulguis; agafa-t'ho com vulguis! |

No en vull saber res, dels meus cunyats, i que tirin pel cap que vulguin!

Tira pel cap que vulguis; si no t'agrada prou, no el compris. Això s'ha de fer avui, i tira pel cap que vulguis! (jo ho mano)

No hi aniré pas, a comprar, agafa-t'ho pel cap que vulguis!

No ho faré pas, tira pel cap que vulguis! (a algú que ens vol fer fer quelcom)

Tothom tira pel cap que vol en aquella cas (fa el que vol).

tira que te vas **

Durant la guerra, tot anava bé, com aquell, cadascú a la seua i a intentar tornar a casa sencer (o tot s'hi valia, anàvem fent com podíem, bé i avant (Val); no durant la guerra, tira que te vas, com...) –La cara oculta de la lluna-.

tira-tira

1 Anar caminant sense frissar, però sense aturar-se (Mall-Men). |

xino-xano, xano-xano, a poc a poc, a pleret, sense pressa, amb calma, a espai, d'espai, xau-xau, daixo-daixo (Mall), peu-peu (Men) |

Convé anar tira-tira, que no ens encalcen.

Com qui el vegi venir tira-tira amb les mans darrere –Fets-.

A la fi, un diumenge, després de missa primera, parteixen, peu-peu, cap as lloc -Fets-.

frissar: frisar

2 Realitzar una feina, un quefer, poc a poc, sense apressar-se (Mall). |

anar fent, anar tirant, anar pastant i anar coent (Gir) |

No convé apressar-se en l’objectiu, hem d’anar tira-tira.

...que tira-tira ens roben la victòria -Mall-.

tirant per llarg

Fent un càlcul optimista (Mall). |

tirant llarg, comptant llarg, a tot estirar, com a màxim |

En queden tres o quatre, tirant per llarg, a Porreres -Llibre-.

Jo no crec que aquest al·lot, tirant per llarg, arribi a cap d’any amb sa malaltia que duu.

Si fas la travessa de la serra de Tramuntana, et queden tres o quatre hores, si vas al Morro de sa vaca per aquest pas, tirant per llarg.

tirar (+ altres mots)

Anar cap a un lloc. |

dirigir-se a |

Aquesta gropada tirara avall (ací no plourà, Ca).

Aquesta nuvolada tira cap allà (o va cap allà; no plourà pas).

Vés-te a tirar sobre el llit una estona (fer migdiada, ajeure's sense despullar-se).

tirar (una cosa)

Llença el revòlver! (o deixa anar el, revòlver, gita el revòlver, reballa el revòlver, tira el revòlver a terra; millor que tira el revòlver) -TV3-.

La Laia ha llençat el llapis (o ha tirat el llapis a terra; millor que ha tirat el llapis).

nota: Quan es fa servir 'tirar', sinònim de 'llençar una cosa, desfer-se'n', cal afegir el lloc on va a parar allò que es llença (A Mallorca no s'hi afegeix el lloc).

tirar a

Seguir o tenir una tendència (Gir-Mall). |

més aviat, bastant; tenir una semblança, semblar, decantar-se, tendir, estimar-se més |

El vaig comprar a un preu normal o tirant a baix -Mall, llibre-.

Em trobo tirant a bé.

És un noi tirant a ros.

Té un auto de color gris, tirant a blau.

És un home tirant a vell (un onclet; Ca).

Era rosa tirant a violeta.

La Núria tira a esbojarrada (n'és una mica).

La gent tiren més cap a muntanya.

Els joves es decanten més cap a l'esquerra (en política).

tirar a bracet

Fer una prova de força entre dues persones, amb els colzes damunt la taula, per a veure qui arrossegarà el contrincant i demostrar així qui és el més fort (Val) |

demostrar braça, fer braça, fer un torcebraç (Val) |

Quan jo era jove, tirava a bracet amb els meus amics i els guanyava a tots, i ara no puc obrir la tapadora d’aquest pot. Açò de fer-se vells és un desastre.

tirar a ferir

Voler fer mal a algú amb bales, insults o insinuacions (Mall). |

atacar, mossegar, dir de tot, tirar amb bala |

Ella tirava a ferir (en una discussió).

No s'estava de res, aquell: tirava amb bala (deia les veritats per fer emprenyar, Am).

tirar a la ferralla

Llençar coses velles, inútils o de rebuig, habitualment de ferro (Mall). |

donar a l’escombriaire, tirar a la ferramalla (Mall, Eiv) |

Han tirat les arades velles a la ferralla (Llibre).

tirar a la trona

Dir un capellà una cosa a la trona o a l'altar. |

tirar trona avall, dir a cor d'altar |

A -Mossèn Josep va dir: «Aquests dies de la festa, si els pits de les dones fossin botzines, no dormirien de nit». B -T'ho va dir a tu? A -No, ho va tirar a la trona.

tirar a terra

Fer caure una persona o una cosa fins a terra (Gir-Val). |

tirar per terra, fotre per terra, fer baixar, (tirar en terra, tirar pe'n terra; Mall); abatre, demolir, esfondrar, enderrocar |

Han de tirar la casa a terra.

M'ha tirat a terra sense voler.

Aquesta paret s'haurà de tirar per terra.

Atès que no li permeteren l'accés al recinte, tirà en terra el seu carnet de soci.

Anàvem tots plens de fangs d'haver-mos tirat per terra, pareixia que sortíem d'una soll (correntment 'tirat pe'n terra'; Mall).

Això tira per terra els nostres plans (o engega a rodar, fa anar en orri, engega a can Pistraus, desfà, desbarata).

No és per tirar per terra la vostra feina, però... (per criticar, per desacreditar)

nota: 1 'Al terra' no és correcte. Ex.: L'han tirat a terra (no 'al terra'). Has caigut a terra (no 'al terra').

2 'Tirar avall' no és correcte. Ex.: L'ajuntament ha decidit enderrocar l'edifici (o demolir, tirar a terra; no ha decidit tirar avall l'edifici). –CR-.

3 Per terra: indicant el mateix que a terra, però de manera més indeterminada (DCVB).

tirar aigua al vi *

Jo no us vull aigualir la festa, però... (o espatllar la festa, tirar la festa enlaire, aixafar la guitarra descafeïnar la festa; no jo no vull tirar aigua al vi, però...) –CR-.

tirar capellans.

Tirar saliva, qui està parlant. |

salivar, tirar perdigons (Val) |

No em tiris capellans!

tirar coces

Voler impedir que un projecte vagi endavant. |

rebutjar, voler evitar, cercar excuses, no voler fer, no deixar fer |

L'Ajuntament vol fer obres al carrer, però els veïns hi tiren coces.

nota: El mot 'coça' és indicador del camí que ha pres la nostra llengua. No fa gaires anys 'coça' era incorrecte, calia dir 'guitza' o 'puntada de peu'; després 'coça' es va admetre', ara sentim 'patada' a tort i a dret als mitjans de comunicació 'catanyols'.

tirar curt

Com a mínim. |

tirant baix, pel cap baix, tallant curt, pel cap prim (Mall). |

Tirant baix érem 200.

He fet cinquanta fotos i potser tiro curt (n'he fetes més).

tirar d'esquena *

La complicitat d'empresaris i PQCD espanta (o fa caure de cul -Val-, és sorprenent, ens deixa parats, ens fa restar de pedra, sobta; no tira d'esquena -Avui-.

tirar de *

Li estiren les orelles (no li tiren de les orelles) -CR-.

Estira les regnes i fa parar el cavall (no tira de) –Llibre-.

Estira el cable! (no tira del cable!)

No estira mai la cadena del vàter (no no tira mai de la cadena) -TV3-.

La justícia ha d'estirar el cabdell -la corrupció (o ha d'estirar el fil, ha de desembullar; no ha de tirar del cabdell).

Aquell home estira la saca cap enfora (no aquell home estira la saca cap a fora).

Amb la mà dreta estiren l'autor (no tiren de l'autor) -Llibre-.

Alemanya té l'obligació d'estirar la corda (o d'estimular els altres països; millor que de tirar fort de la corda) -CR-.

nota: Recordem que 'tirar' i 'estirar' són verbs diferents.

'Tirar' vol dir moure, algú, alguna cosa en la mateixa direcció que es mou ell. Ex.: Els bous tiren l'arada. En Karl tira del grup (ciclisme). El número 5 està tirant del carro -bàsquet- (fa cistelles, aguanta l'equip) -TV3-.

'Estirar' vol dir fer força, algú, per moure una cosa cap a si mateix, o bé tibar una cosa (aplicar-li una força cap a fora des dels seus dos caps).

tirar de la llengua *

M'anaven fent preguntes, perquè em volien fer esclovellar (o em volien fer xerrar, em volien fer parlar, em volien estirar la llengua; no em volien tirar de la llengua).

tirar de la manta *

Ell ho ha esbombat tot, sense manies (o ho ha explicat tot, ho ha esbotzat tot, ho ha destapat tot, ha destapat l'olla -Am-, ha descobert el marro, ha aixecat la llebre, ha engegat el ventilador, ho ha descobert tot; no ell no ha dubtat a tirar de la manta) -CR-.

tirar de la rifeta (i viure de la rifeta)

Anar passant la vida treballant poc; despendre diners que no s'han guanyat; viure de subvencions, etc. |

viure amb l'esquena dreta, viure dels altres, tenir una moma, tirar de veta, anar vivint, viure dels aires del cel, fer la viu-viu, viure de renda, tindre bon bovalar (Val) |

A -Què fa, en Llorenç? B -Viu de la rifeta: té molts cèntims i no ha de fer res.

En Julià tira de la rifeta (viu del lloguer d'uns pisos que li han deixat).

Els ministres tenen una moma: quan es jubilen també cobren.

Tu sempre voldries tirar de la rifeta (treballar dues hores cada dia).

Sempre han anat tirant de la rifeta, aquests; no han fotut mai res! (tenen una paga).

tirar de veta

Gastar sense mirar els diners per on passen (Gir-Bar). |

no mirar prim, granejar, anar a dojo, no estar-se de res, viure sense fer res, tirar del tros, tirar de la rifeta, gastar sense control |

Ell va tirant de veta: el seu pare li dóna diners i ell sempre és al bar.

A mi també m'agradaria tirar de veta, però no puc (viure sense fotre res).

Si ens deixessin anar de veta, tothom és inestable -parlen de sexe- (si ens deixéssim portar pels sentits, si no ens reprimíssim).

A -Li vaig dir que, si volia alguna cosa de l'hort, que l'agafés i ara no l'en puc treure. B -Ell, mentre no li diguis res més, anirà tirant de la rifeta.

tirar del tros

Fer depeses excessives o consumir productes sense mirar prim (Gir-Bar). |

tirar, treure'n d'allà on n'hi ha, tirar de veta (Ca) |

Tenim una paperina d'anissos i els nens tiren del tros (en van agafant sovint).

Tothom tira del tros, en aquella casa (gasten molt).

Aquells dos ja tiren el tros (fan ús del sexe, Am).

El noi es drogava i anava tirant del tros (gastant de casa).

Tothom tira del tros i ara no hi ha aigua (en consumeixen a dojo).

Ningú no controla el material de l'obra i n'hi ha que tiren del tros (se l'emporten a casa seva, els paletes; Bar).

Aquest noi tira de casa seva (l'ajuden econòmicament).

Ara, amb la crisi, moltes cases en tiren, dels vells (en viuen, en tenen sort).

Per la carta en anglès he tirat de diccionari (l'he fet servir).

Tiren de telèfon (van telefonant per investigar noms).

Ja no tinc fluor, tiro de la Irene (gasto el seu, un mestre).

tirar el cap per les parets

Fer grans demostracions de disgust o de desesperació -DCVB- (Gir). |

tirar-se de cap contra les parets (Bar), desesperar-se |

A -Aquest any no ens apujaran el sou. B -Sí, mira, què hi farem? No podem pas tirar el cap per les parets.

tirar el roc i amagar la mà

Fer mal dissimuladament (Gir). |

tirar la pedra i amagar la mà (Bar-Mall), anar d'amagat, fer de sotamà, fer d'amagat, dissimular, tenir cara d'ovella i urpes de llop, ésser hipòcrita, anar de traïdor; la fa i la calla; no ensenyar-ho, actuar d'amagat |

Aquest és dels que tira el roc i amaga la mà.

Té mala llet, però no ho ensenya (s'aguanta, Am).

tirar en cara

Criticar algú a la cara, fer-li retrets de quelcom (Gir-Mall). |

tirar a la cara (Am-Bar-Tar), fotre a la cara (Ca), clavar -o tirar- per la cara, tirar -o fotre- barres avall, retreure, reprotxar, dir a les barbes, parlar clar, parlar sense embuts, no deixar canya dreta |

Un any no la vaig felicitar pel seu sant i sempre m'ho tira en cara.

Em va fotre a la cara que era un estafador.

Em va tirar a la cara que no sé pintar (a un pintor).

Va fotre barres avall que jo m'entenc amb la Mercè i ens vam ben emprenyar.

No hi tornaré més a comprar a casa seva: ja li ho vaig tirar barres avall (li ho vaig dir).

Abans callava més, però ara ja els hi cardo barres avall (dic el que penso de l'empresa).

És un mal educat, aquell home, i li fumeré barres avall (li ho diré).

Li vaig tocar el tema del futbol, perquè sé que li agrada.

En Lluís Maria era un xicotàs del més 'passota' que us hàgiu tirat a la cara -Ràfegues-.

La Mercè ho va voler tapar, però jo li vaig dir: 'No vindré pas a dinar, perquè això ara és una casa de barrets!' (la mercè deia que s'hi menjava bé)

nota: 'Tirar a la cara' és una locució que s'ha d'admetre, segons Ruaix. Nosaltres també ho pensem. També tenim, amb el sentit de 'dir': 'tirar a la trona' i 'tirar barres avall'.

bovalar: Lloc on pasturen els bous

tirar endarrere

Desdir-se de fer alguna cosa. |

plegar, suspendre, tornar arrere (Mall), retirar la paraula, desemparaular-se, fer-se enrere -o endarrere |

Ara ja es tard per tirar endarrere –Temps-.

tirar endavant

Continuar una activitat malgrat que hi pugui haver dificultats (Gir-Mall). |

prosseguir, fer anar endavant, fer, realitzar, anar fent, aixecar el cap, portar a cap, engegar, sortir-se'n, dur endavant (Eiv); no fer-se enrere, tothom navega amb la barca que té (Fi) |

Volien fer un altre pont, però no ho varen tirar endavant.

La tiraran endavant, la guerra?

Aquesta reforma no tirarà endavant.

No la van tirar endavant (una denúncia).

Cal lligar tots es caps per poder dur endavant sa idea que es té.

Jo vull tirar endavant el negoci.

Treballa de rentaplats per poder tirar endavant –Punt-.

Volem tirar endavant (fer coses).

Ets una mare estupenda i ens tires endavant.

A -Vosaltres no gasteu gaire. B -Tothom navega amb la barca que té (fa el que pot, gasta si ho pot fer).

tirar enrere *

Feia una bravada de cervesa que no es podia resistir -o un tuf, un baf, una pudor- (o que espantava, que feia caure de cul -GDLC-; no feia una flaire de cervesa que tirava enrere) –C33-.

tirar escales avall

Fer sortir algú d'un lloc amb males maneres. |

despatxar violentament, tancar -o fotre- la porta pels nassos, tirar a fora, fer fora, expulsar, tirar -o fotre- la porta pels morros, negar el pas, engegar (Mall) |

Hi van anar uns a vendre llibres i els va tirar escales avall.

Fa anys l'haguessin tirada escales avall (una model prima) -Temps-.

L'han tirat a fora.

L'han tirat al carrer de la fàbrica (expulsat; al futbol, a la feina).

El van fer fora de la feina.

Quan van saber que bevia, el van fer fora de patac.

L'altre dia em va fotre la porta pels morros (la va tancar mentre jo li estava parlant).

Li he fumut la porta pels morros (no l'he deixat entrar, li he tancada).

tirar floretes

Dir paraules d'elogi i d'amor dirigides a una dona. |

galantejar, dir amoretes |

Sempre que la veu li tira floretes, però de moment no n'ha tret res.

tirar l'ham (i: tirar la canya) *

Ell em va fer una insinuació -per començar un festeig- (no ell va tirar l'ham).

A -Va dir que li agraden molt els ous. B -Ella para l'ham per mirar si algú li'n regala (Bar).

Ell para la ballesta per fer-te parlar, per mirar si piques -comença un tema de conversa a fi que tu li passis 'informació'- (o fa una proposta, fa un comentari; Ca).

Una vídua em va regalar un ganivet. No sé si buscava una entrada (si volia començar una relació).

Ell sempre té la canya a punt per fer diners (o sempre és a punt).

Un bon davanter ha d'estar sempre amb la canya a punt (per fer gols) -C33-

Vaig anar al metge, perquè em feia mal un braç i em va fer despullar. Tot primer em vaig pensar que volia lligar, però, pobre home, va fer el que havia de fer (o vaig pensar que s'insinuava, que em volia seduir, que cercava una relació, que volia flirtar -o flirtejar-; no vaig pensar que tirava la canya).

nota: 1 'Tirar l'ham' ho sentim molt a l'Empordà, però sembla un castellanisme.

2 'Tirar la canya' ho diu molt el jovent'. Pensem que ve del castellà modern.

3 Creiem que 'tirar els trastos a algú' no és una solució catalana.

tirar la botifarra per terra

Descobrir i evidenciar el secret d'alguna cosa, deixant a algú en ridícul (Bar). |

descobrir el marro, calar, veure's la jugada, veure's la pasterada, no poder amagar |

Es feia passar per arquitecte, però li han tirat la botifarra per terra (han sabut que no n'és).

Ho dic perquè no passarà pas d'aquí (no ho direu pas, hi ha confiança).

No ha pogut amagar la seva ràbia (li sap greu que un altre vagi bé).

tirar la casa per la finestra

Excedir-se en les despeses. |

ficar l'olla gran dins de la xica, fer una gran despesa, fer un dispendi, tirar la burra per la finestra (Val) |

El Narbona tira la casa per la finestra (fa un fitxatge molt car) -Avui-.

nota: També es diu en castellà.

tirar la cavalleria per sobre

Anar contra algú, de paraula o judicialment (Am). |

tirar la cavalleria damunt (DCVB), atacar, escometre, envestir, treure les ungles; carregar, tornar a la càrrega (Am) |

Ha obert una finestra a la paret que dóna al meu hort i això no ho podia fer, però ara li fotré la cavalleria per sobre (el duré a judici).

El Múrcia torna a la càrrega (a atacar, futbol) -TV3-.

tirar la festa enlaire

Vegeu 'aigualir la festa'

tirar la primera pedra

Començar una acció o una acusació contra algú. |

obrir el pas, fer-se endavant, ser el davanter; atacar, denunciar, acusar, culpar, inculpar |Esperen que jo tiri la primera pedra, però ja s'ho faran! (en un debat).

tirar la tovallola

Vegeu 'llançar la tovallola'

tirar la vista enrere *

Només s'ha de mirar endarrere per veure la millora de l'equip (o mirar enrere, recordar com eren les coses fa uns anys, tenir un xic de memòria; no només s'ha de tirar la vista enrere).

tirar les campanes al vol

Vegeu 'llançar les campanes al vol'

tirar llarg

Com a màxim. |

tirar alt, pel cap alt, excedir-se, a tot estirar, tot al més |

L'escola pot influir un 10%, tirant alt.

Tira llarg!, no quedis curt (a un que compta, compta punts de més).

tirar llenya al foc

Vegeu 'afegir llenya al foc'

tirar mà de *

Per abastar cireres feia servir un bastó amb forma de ganxo (o feia venir les branques amb un bastó, es valia d'un bastó, recorria a un bastó, se servia d'un bastó; no tirava mà d'un bastó).

Ara faré servir un refrany (o diré, usaré; no tiraré mà d'un refrany) -CR-.

tirar naps a la perola

Fer les coses malament (Am). |

equivocar-se, tirar naps a l'olla! (Am) |

Noi, ja tires naps a la perola! (juga malament a cartes).

tirar pel bon camí

Fer les coses tal com cal. |

ésser correcte, obrar bé, fer bondat, tenir seny, prendre -per- bon camí (Mall)|

Té tres nois i tots han tirat pel bon camí (no es droguen).

tirar pel camí del mig

Vegeu 'tirar pel dret, 2'

tirar pel dret

1 Seguir la línia recta sense fer marrada. |

fer drecera, anar recte, passar pel dret, agafar el dret, anar camps a través, tirar al dret (Val) |

Estic emprenyat perquè hi ha gent que, quan arriben al meu hort, tiren pel dret (el travessen per estalviar-se passes).

2 Fer o dir les coses decididament, jugar-se el tot pel tot (DIEC), sense circumloquis ni aturades (Gir-Val). |

anar directament, anar al recte, anar al dret -o pel dret-, anar al gra, anar directe, abreujar, tirar pel camí del mig, no tenir miraments, tirar per la drecera (Val) |

Si t'agrada aquesta noia, tira pel dret (digues-li).

Quan els tens el peu al coll, vés al recte (no afluixis, si tens raó, en un plet o en una altra qüestió).

Tothom tira pel dret, en campanya electoral (en diu de tots colors) -RAC1-.

Van tirar pel dret sense consultar les associacions del poble.

Ja han tirat per la drecera per ensorrar el bretó (ja no miren prim) -Saó-.

Les autoritats acabaran tirant pel dret i l'obligaran a fer-ho (o tiraran al dret, no tindran miraments i; millor que acabaran tirant pel camí -o pel carrer- del mig) -TV3-.

Com que teníem pressa, vam anar pel dret (vam fer drecera).

L'Ajuntament no em donava permís i vaig tirar pel dret (vaig pintar la casa del color que a mi em va semblar).

tirar pel seu cap

Vegeu 'anar cadascú per ell '

tirar per aquí en enllà

Vegeu 'fotre per aquí en enllà'

tirar per justícia (o: fúmer, fotre)

Voler solucionar una qüestió a través del jutjat (Ca). |

dur a plet, anar a plet, tenir un litigi |

A -Si els fums per justícia no cobraràs, perquè no tenen res per perdre -m'ho diu l'advocat- (ens deuen deu mesos de lloguer i no els podem treure de la casa). B -Sí, ara aquí tothom vetlla pels drets dels irresponsables.

Els van tirar per justícia.

tirar per la borda (o: llençar) *

Vols malmetre tots els esforços que hem fet? (o vols engegar a rodar -Gir-Val-, vols que perdem?, vols engegar a mal viatge?; millor que vols llençar per la borda?)

nota: Trobem 'llançar per la borda, en sentit figurat, al DNV. No ens sembla una bona solució.

tirar per sobre

Vegeu 'caure per sobre'

tirar pets *

Nen, no facis pets! (o no petis!, no deixis anar pets!; no no et tiris pets, no tiris pets).

Els pets no es tiren: es fan.

nota: Trobem 'tirar pets al DNV.

tirar pilotes fora *

Els periodistes fan moltes preguntes, però el conseller va fugint d'estudi (o es fa escàpol, s'espolsa les mosques, es treu les puces de sobre, diu el que li convé, les esquiva com pot, se'n desentén; millor que tira pilotes fora).

nota: 'Tirar pilotes fora' ve del llenguatge periodístic modern, molt castellanitzat.

tirar 'piropos' *

Quan passa, els paletes li tiren floretes (o li diuen amoretes, li diuen galanteries; no li tiren 'piropos').

L'hereu galant li diu amoretes (o li fa compliments) –Marinenques-.

tirar plans

Fer projectes. |

fer plans (Gir-Val) |

No vull tirar plans gaire enllà, perquè no sé si hi seré (potser seré mort).

Aquests homes es passen el dia allà a la plaça asseguts tirant plans (xerrant).

nota: 'Tirar plans' es diu en francès. El trobem al DCVB. Pensem que és una bona solució.

tirar plans de pobre

Planejar coses que no es faran (Ca). |

fer plans inútils, parlar per parlar, parlar per no dir res, passar l'estona enraonant, dir per dir, dir paraules en va |

A -Quan em jubili aniré a viure a Itàlia. B -Això és tirar plans de pobre (té 40 anys).

C -Si trec la rifa compraré un pis per a cada fill. D - Això és tirar plans de pobre (no la trauràs).

tirar-se

Tenir relacions sexuals un mascle amb una femella. |

copular, posseir, tenir-hi coit, cardar, fer-se, fer-ho, tocar pèl |

Diuen que un seu veí se la tirava.

Ja te la faràs, algun dia!

Li corrien darrera els polls entrats en costura del Nuevo Orden, un estol de pardalins que no hi tenien res a fer ... i tanmateix no tocà pèl -Brostejar-.

tirar-se (+ temps) *

M'hi vaig passar dues hores, allà dret esperant (o hi vaig estar dues hores, va trigar dues hores a venir, va tardar dues hores a venir; no m'hi vaig tirar dues hores).

Ens hem passat molts anys demanant crèdits (o hem estat; no ens hem tirat molts anys).

Que se'n passa d'hores dormint! (no que se'n tira).

tirar-se a *

Pobra noia!, s'ha lliurat a la beguda (o s'ha donat a la beguda, ha agafat el vici de beure; no s'ha tirat a la beguda).

Està ben corromput, el jovent d'ara, s'han agafat a beure: això no havia passat mai a les comarques de Girona (Am).

Un oncle meu es donava a la beguda blanca (= l'aiguardent o la cassalla, Val).

Ara jugo a tall de boig, perquè vull plegar -a cartes- (o ara faig bogeries; no ara m'he tirat a la boja).

Ara s'ha acostumat a jugar a la rifa (o ha agafat el vici de; no ara s'ha tirat a fer rifes).

Ella va donar-se a la mala vida -feia de puta- (o es va dedicar a la mala vida; no va tirar-se a la mala vida)

tirar-se a l'esquena

No amoïnar-se per les coses (Gir-Bar-Mall). |

posar-s'ho a l'esquena (Am), fotre's a l'esquena, posar-se a darrere l'esquena, prendre's a la fresca, agafar-s'ho bé, no empipar-se, no capficar-se, fotre's de la música i de qui la toca |

Ja sé que em critiquen, però m'ho tiro a l'esquena.

Ell s'ho fum tot a l'esquena (s'ho agafa bé, Ca).

La gent s'ho foten a l'esquena, anar a votar, perquè estan farts de canvis.

Ara s'ho tira a l'esquena, el director (no es capfica per les coses).

El que has de fer és tirar-te a l'esquena els maldecaps.

S'ho tiren a l'esquena, els mestres; si el nen no aprèn, què hi farem.

Es va tirar a l'esquena tots els advertiments, satisfeu l'endarrer de tants d'anys, es va resoldre a fer l'estada a Israel –Voltors-.

Un altre s'ho fotria a l'esquena, però ella és nerviosa i pateix quan el noi no ha arribat.

A -S'ofendrà aquest noi, si sap que el critiqueu. B -Em sembla que no: té bon païdor (o no es queixa mai, té el fetge gros, s'ho tira tot a l'esquena; no té l'esquena ampla).

tirar-se a la gran vida

Vegeu 'donar-se la gran vida'

tirar-se a la vida alegre

Començar a portar una vida dissipada o relaxada (Mall). |

fer una vida disbauxada -o de vici-, fer excessos |

Sor Antònia passava pena que en sortir del centre, n'Amapola i jo també ens tiràssim a la vida alegre -Dones Republicanes-.

tirar-se a sobre (o: al damunt)

Dir o fer coses contra algú. |

atacar, escometre, arremetre, envestir, empaitar; embargar; clavar un arrambatge |

No paga i, els que volen cobrar, se li tiren a sobre.

Les feministes se li varen tirar a sobre, quan va dir...

Les caixes, quan ve el moment, se't tiren a sobre, si no pagues (t'embarguen).

Esperaven que parlés per tirar-se-li a sobre (per contradir-lo, per cridar).

Quan ho dic, tothom se'm tira a sobre.

nota: No ho trobem al DIEC, però ens sembla una bona solució.

tirar-se a sobre (el temps) *

Ja hem de sortir, ara, perquè anem justos de temps (o perquè anem escanyats de temps, perquè anem tard, perquè se'ns fa tard; no perquè el temps se'ns tira a sobre).

nota: 'Tirar-se a sobre', quan vol dir 'gastar en vestits', ens sembla correcte (a Mallorca 's' ho tiren -o s'ho posen- a damunt'). Ex.: Tot s'ho tira a sobre (va molt mudada). Ens ho podem tirar tot a sobre, perquè no tenim cap hipoteca (podem fer despeses). Són gent que tot s'ho tiren a sobre (gasten molt per roba).

tirar-se com un llop (: com llops)

Anar ben de pressa per agafar alguna cosa (Gir-Bar). |

afanyar-se a, donar-se ànsia a; no haver-li de dir dos cops; atacar despietadament (Bar) |

El dia que donaven coca de franc, a la rambla, la gent s'hi tiraven com llops.

S'hi va tirar com un llop a triar un curs de deu alumnes (de seguida, un mestre).

No li ho ha pas hagut de dir dos cops (se n'ha anat ràpidament).

tirar-se de vent

Moure's vent (Mall). |

girar-se vent, manxar el vent |

Si ha de ploure o tirar-se de vent, val més que ho deixem córrer.

tirar-se els plats pel cap

Barallar-se molt fort dues persones o dos grups (Gir-Bar). |

tirar-se els testos pel cap (Ca), esbatussar-se, barallar-se, renyir, discutir-se, desavenir-se, dir-se el nom del porc |

Un dia van beure massa i es tiraven els plats pel cap.

Els dos partits polítics es tiren els plats pel cap (millor que es tiren els trastos al cap) -Avui-.

nota: Trobem 'tirar-se els trastos pel cap' al GDLC i en altres diccionaris, però ens sembla un calc del castellà.

tirar-se enrere (o: tirar-se endarrere) *

Quan veuen el preu, no ho compren -és car- (o reculen, es fan enrere -Val-, es fan endarrere -Gir-; no es tiren enrere, es tiren endarrere).

Ens ho van prometre, però se n'han desdit (o han fet marxa enrere, han retirat la paraula; no s'han tirat enrere, s'han tirat endarrere).

tirar-se la manta al coll

Inhibir-se d'algun afer, algú (Val). |

fotre-se'n, inhibir-se de tot, desentendre-se'n, despreocupar-se'n, tirar-s’ho tot a l’esquena, no amoïnar-se per res, alçar-se de muscles (Val) |

No li agradava el negoci familiar i es tirà la manta al coll i se n'anà a Amèrica.

Ara s'ha tirat la manta al coll i viu més feliç que el món –Rodamots-.

tirar-se pedres a la teulada

Fer alguna cosa en perjudici propi (Bar-Gir-Mall). |

anar contra un mateix |

Votar aquest partit és tirar-se pedres a la teulada.

No hi ha cap boig que apedregui la seva teulada.

tirar-se terra a sobre (o: damunt)

Fer coses, algú, que van contra els seus interessos. |

tirar-se fems a sobre, tirar-se terra als ulls -Gir-Val-, tirar-se sorra als ulls, perjudicar-se un mateix, apedregar la seva teulada, escopir al cel |

Què en faré de dir mal dels mecànics? És tirar-me terra a sobre (jo en sóc).

Ens tirem terra a sobre en el tema del Valencià (dues acadèmies diferents).

Si la passió no nos tapàs la vista, veurien que amb tot això se tiren terra damunt -Bruixat-.

Els qui volen tirar-li terra a sobre, ho proven tot (mentides, calúmnies).

És tirar-se terra a sobre, admetre tants barbarismes.

No cal que ens tirem terra als ulls (que critiquem les nostres coses).

No veuen que es tiren sorra als ulls, molts mestres (no ajuden els companys quan es queixen).

Ens tirem la casa a sobre, amb els herbicides (anem en contra nostre, Ca).

tirar terra

Amagar o silenciar un determinat assumpte, no parlar-ne més (Mall-Am). |

tirar terra al damunt (Mall), callar, tapar, amagar, ocultar, dissimular, deixar-ho per mort (Tresponts) |

La feta no va transcendir. El metge i la infermera servaren el secret professional i el pare i la mare d’en Jordi hi tiraren terra -Els voltors-.

S'ha tirat terra sobre aquest assumpte -Temps-.

Sempre s'hi va posar terra a sobre (no se'n va parlar, aquest tema).

tirar un cable *

Ha anat molt bé donar-li aquest cop de mà (o ajudar-lo, treure'l d'aquest compromís -o destret; no tirar-li aquest cable).

tirar una cria

Perdre el fill, una femella (Men). |

avortar, afollar-se, tenir un gastament, esvedellar-se (la vaca), eixortar (Ca) |

Si una vaca ha tirat es vedell, si el blat té rovell... -Fets-.

tirar una mà *

Demà vindre i us donaré un cop de mà (o us faré espatlleta, col·laboraré amb vosaltres; no i vos tiraré una mà).

Han anat a donar-los un cop de mà (o a fer-los costat, ajudar-los, fer-los espatlleta, donar-los la mà -Mall-; no a tirar-los una mà) -Encara rai...!-.

tiren més dues tetes que dues carretes *

Tira més un pèl de figa que una maroma de vaixell -o de 'barco' (o quan el cap de baix s'emperna, el de dalt no governa; tira més un pèl de dona que cent mules, el sexe té molta força; quan el pern de baix governa el de dalt, malament va la cosa (Mall); no tiren dues metes que un parell de carretes).

tirs i troians *

Aquest consell pot ser útil a nyerros i cadells -encara que siguin enemics- (o a moros i cristians -Val-, a bons i dolents, a tot déu; no a tirs i troians) -Punt-.

tites, tites!

Crit per fer venir les gallines (Gir-Mal). |

Tites, tites: el blat de moro!

nota: Una tita és una gallina, en llenguatge infantil.

toc d'atenció

Advertiment a qui fa una cosa mal feta. |

avís, advertiment, crit d'atenció; renyar, bonegar, (tocar el crostó, tocar la clepsa Bar) |

El president ha donat un toc d'atenció als jugadors -CR-.

El llibre és un toc d'atenció als joves -CI-.

Deixava les escombraries a terra, i li han fet un toc d'atenció (no li han 'llamat' l'atenció; millor que li han cridat l'atenció).

A -Tothom callava, al claustre. B -Quan els toquen el crostó, la gent calla.

Si no t'afanyes, et tocaran la clepsa (et renyaran).

toca a qui toca

Les coses que han de venir no es poden preveure (Gir-Mall). |

va com va, depèn, ve com ve (Gir-Mall), què hi farem!, peta com peta (Ca-Cat Nord), acaba com acaba |

A -Érem 50, a l'excursió, i em van haver de perdre la maleta a mi! B -Sí, toca a qui toca.

C -Em van esguerrar l'operació i he quedat coix. D -Sí, toca a qui toca.

toca-la!

Ho diu qui convida una altra persona a donar-li la mà (Gi-Val). |

encaixa-la!, estreny la mà! |

Toca-la, Joan! (no xoca-la!)

nota: A Capmany 'tocar la mà' vol dir saludar, i 'donar la mà', vol dir acompanyar, ajudar, però no saludar. Ex: 'Toca-li la mà, al teu cosinet. / Dóna la mà a l'oncle, que cauràs. Dóna'm la mà, que vull pujar al camió (ajuda'm).

toca't el ral!

Ho diu qui està decebut per alguna cosa (Ca). |

toca't els collons! (Ca-Val), toca't el bolet! (Am), toca't els collons i balla! (Ca); no m'emprenyis! |

Va dir que sí, però toca't el ral! (no em va tornar els calés).

A -El colesterol no li han mirat, però les altres coses, sí. B -Toca't el ral! (hi anava per saber el colesterol).

Ell ho vol saber, però, tocat el ral! (l'altre no li ho diu).

Toca't el bolet (no li ho vull dir).

C –T'has d'esperar una hora més: no t'agafaran fins a les sis tocades. D –Toca'm els collons!

Un partit que fan de la USAP i el televisor no va bé. Toca't els collons i balla!

Jo tenia l'adreça al llibre apuntada i me l'han perduda la mainada. Ara, toca't els collons i balla!

Jo tenia un regle ací a sobre la taula per mesurar llibres, ara el necessitava i au, toca't els collons i balla! (ja no hi és).

Volia imprimir i la impressora no va bé. Toca't el ral!

No s'havia de trencar, el rajol? No m'emprenyis! (sí que s'havia de fer).

toca't es nas!

Es diu per enviar algú a mal viatge, o per expressar, enfadat, que no interessen certs temes o raons (Mall). |

vés-te'n a pastar fang, (vés a filar estopa!, a porgar fum!, a encalçar mòpies!, a torrar neu! Mall) |

Au, Manel, toca't es nas!, això no m'interessa gens: ves-te'n!

tocant a

1 Molt a prop. |

a tocar, al costat, a la vora |

Poseu els bancs tocant a la paret.

2 Pel que fa a. |

relacionat amb, sobre, a propòsit de, referent a, quant a |

No faré cap declaració tocant a aquest tema -C33-.

tocar (+ infinitiu)

Tenir l’obligació de fer quelcom (Mall). |

haver de, caldre |

Els biòlegs ho toquen saber -Llibre-.

Si no ho sabíeu, tocava sebre-ho! (Mall)

És a tu que et toca d’anar-hi! (Gir).

Ara toca callar.

Ara toca fer vacances.

tocar (+ l'aire, el sol)

Quedar afectat pel clima. |

Si estàs refredat, no surtis, que et tocaran els aires (et trobaràs més malament).

Me'n vaig al carrer, perquè em toqui l'aire (m'anirà bé).

Eh que m'ha tocat el sol? (ha anat a la platja i el sol l'ha agafat, ha quedat bru).

tocar a *

Queden tres tomàquets a cadascun dels nois -en un repartiment- (o hi ha tres tomàquets per a..., toquen tres tomàquets a cada un; no toquen a tres tomàquets cada un).

tocar a terra

Baixar fins al sòl. |

arribar a terra, tocar en terra (Mall) |

Una de les campanes, tan bon punt tocà a terra, va desaparèixer -Contalles-.

A -Què raspa? -se sent un soroll- B -La barca toca a terra (per sota, al mar; Ca).

tocar allà on fa més mal

La nostra crítica els ha ferit en gran manera (o els ha tocats del voraviu, els ha tocat el punt sensible, els ha tocats del viu; millor que els ha tocats allà on els fa més mal).

nota: Expressió ben construïda, però que sembla agafada modernament del castellà.tocar amb les mans

tocar amb ses mans

Comprovar una cosa veient-la de prop (Men-Mall). |

comprovar, verificar, experimentar, adonar-se, assegurar-se; que me’n tirin d’una passa! (Mall) |

Posa’t tranquil, que sa por tocada amb ses mans no és res –Fets-.

A -Na Tonina és una al·lota fenera, i sobretot m’estima tant, que no sap què fer-se per tenir-me content. B -Ca! -va respondre en Biel-. No serà tant, un poc en llevarem! A-Voleu que facem una prova i ho tocareu amb ses mans? -Tardanies-.

Els qui toquem amb les mans aquesta realitat hem... –Mirall-.

tocar campanes

No saber algú ben bé què diu (Ca-Bar-Mall). |

pixar fora de test, anar errat, anar mal informat, sentir tocar campanes i no saber d'on vénen, no saber què diu (algú), tindre notícies vagues, sentir el vent i no saber de quin torrent |

Em penso que tocaven campanes: feien com jo (deien que la festa no es faria, però no me'n fio)

Aquests que em critiquen, toquen campanes (no saben què diuen).

tocar de la butxaca

Fer pagar. |

tocar la cartera, haver de pagar, treure la bossa; tot són cèntims |

Quan em toquen la cartera, m'emprenyo.

L'amor propi ja me'l poden tocar; ara, la butxaca, no.

A la gent no els toquis la cartera (hi renyiràs, si els deus diners i no els pagues).

Mentre no el toquis de la butxaca, tot anirà bé (sereu amics).

Si no et toquen de la butxaca, cap maldecap.

Ara he de pagar la llum, i tot són cèntims (val força).

tocar de morros per terra

Vegeu 'anar de morros per terra 2'

tocar de peus a terra (o: tocar amb els peus a terra)

Veure les coses tal com són (Gir-Bar-Eiv). |

ésser realista, pràctic, positiu; saber-se agafar a, no tenir manies |

S'ha de tocar de peus a terra: no ho podem comprar, és massa car per a la nostra empresa.

Hem de tocar amb els peus a terra: no en vendrem gaires, de llibres.

Monsieur Calmette, que s'adonava de la meva tirada al somnieig, m'obligava a tornar a tocar de peus a terra, i jo li ho agraïa –L'ocell tranquil-.

És la botiga més ben proveïda de València. Si allà no et saps agafar, malament rai (si allà no trobes el que et cal).

No tingueu manies, a l'hivern ha de fer fred: no queda mai endarrere (un dia o altre en fa).

Em pareix que ja seria hora que posassis es peus a terra -Pagesos i senyors-.

tocar de prop *

És un cas que m'afecta -posen una multa al meu pare- (o que em preocupa, que m'interessa; no que em toca de prop).

tocar del 'fugidor'

Es diu, de broma, quan un caçador dispara i no encerta l'animal (Ca). |

el conill -o el senglar- encara corre! |

Noi, l'has tocat del 'fugidor'.

tocar del voraviu (o: el voraviu)

Ofendre, molestar molt (Gir-Bar). |

tocar del viu (Ca), fer emprenyar, ferir, colpir, enutjar, empipar, mortificar, tocar el punt sensible, tocar -o ferir- l'amor propi, sortir un destorb, tocar la cama -o la pota- del mal, tocar el tendre (Val) |

Quan li parles de pagar el toques del voraviu (no li agrada de fer-ho).

No li parlis del noi, que el toques del viu (el fas empipar, són renyits).

Si el toques del voraviu, s'empipa (si li parles d'això que no li agrada).

Quan toquen tendre, reaccionen.

L'has tocada del viu! (el regal que li has fet li agrada; ací irònicament).

L'han tocat del viu (s'alabava i li han parlat de la germana -són renyits- i se n'ha anat escorregut).

A –Les sardanes són catalanes, per això no les sents a TV3. B -Ara has tocat la pota del mal (el tema clau, el viu del problema).

Si voleu, dissabte podeu venir-me a veure, si no us surt cap destorb -el fill-

nota: El viu -o voraviu- és la vora gruixuda d'una cosa.

tocar el bombo

Dir coses poc adients o fora de lloc (Bar). |

dir bajanades, collonades, ximpleries, un despropòsit; pixar fora de test, tocar l'orgue |

Aquest sempre toca el bombo.

tocar el botet

1 Fer dir, amb astúcia, o intentar-ho, allò que es vol tenir en secret (Ca-Alt Urgell). |

fer xerrar, obrir la boca (a algú), fer descabdellar, fer cantar, fer esclovellar (Ca) |

Ja fa dies que la Joana toca el botet per saber quan ens n'han pagat del camp.

Aquella donota prou li anava tocant el botet, però en Nofre va saber callar -En Calçons-.

2 Dir coses a algú per molestar-lo (Ca-Am). |

tocar els pebrots, acollonar, fer empipar, emprenyar, acollonar, tocar del viu (Ca), tocar allò que no sona |

Ja ho veig que diu que és de dretes per tocar-me el botet, però no m'hi vull emprenyar (ell és d'esquerres).

Si ve l'inspector, ens pot tocar el bolet (emprenyar, posar feina).

A -M'hauràs de pagar el dinar, si vols que t'acompanyi. B -Encara em tocaries allò que no sona! (em faries empipar)

tocar el cor

Vegeu 'arribar al cor'

tocar el cul (a una criatura)

Pegar a les anques (Bar-Mall). |

picar, aplançonar, tustar, atupar |

De petit, a casa em tocaven el cul.

tocar el dos

Anar-se'n d'un lloc (Gir-Bar-Mall). |

agafar els trepants -o els trapaus-, marxar, fugir, girar cua, agafar el portant, fúmer -o fotre- el camp, aixecar el vol, tocar el pirandó (Bar); toquem el dos, que el tres es fora (Fig) |

No m'hi quedaré pas tota la nit; quan em sembli, tocaré el dos.

Van tocar el pirandó amb 200 guinees -TV3-.

tocar el flabiol (o: el fabiol)

Vegeu 'parlar per parlar'

tocar el punt flac

Vegeu 'punt flac'

tocar el rebre

Sortir algú perjudicat d'una situació, sigui rebent cops, sigui d'una altra manera (Gir-Val). |

rebre, ésser apallissat; quedar perjudicat, deixar-hi les dents, quedar fotut, sortir-hi perdent, pagar la festa, tocar rebre -o de rebre |

Sempre em toca el rebre (el piquen).

Sempre em toca el rebre (haig de fer la feina dels mestres que no hi són).

Sempre els toca el rebre, a gent així -els fan sortir- (les persones tímides, en un programa de televisió de broma).

He hagut de pagar les darreries jo: m'ha tocat el rebre.

Al món hi ha els qui carden i els qui queden cardats.

A qui li toca el rebre és al meu home (ha de fer la feina, tenir cura del pare malalt).

Avui toca el rebre als avis (hi ha vaga de mestres) -Periódico-.

Sempre li toca el rebre perquè és bon nen (el fan empipar).

tocar, el sol

Arribar, el sol, a un indret. |

petar, batre el sol |

A casa, a les cinc el sol ja no hi toca.

A la Roca el sol hi toca i a Argelers encara més (cançó popular del Vallespir).

tocar els dallons (o els dallonses)

Molestar (Mall). |

tocar els rosaris, els collons, allò que no sona; (tocar les batzoles, tocar l'estora Val) |L’al·lotea del poble li volia tocar els dallons –Albellons-.

al·lotea: mainada, canalla

tocar els oremus

Molestar amb comentaris, preguntes insistents, visites inoportunes o d'altres maneres. |

tocar -o remenar- els pebrots, tocar -o remenar- els rosaris, tocar la pera, tocar els dallonses -o els collons-, tocar -o ferir- l'amor propi, irritar, importunar, empipar, emprenyar |

Aquesta dona cada dia ve aquí a tocar els oremus (ens fa perdre el temps).

A -Pare, compra'm una moto! B -Toca'm els rosaris!

No em toquis la pera -TV3-.

Això ho diu per tocar els rosaris (per fer emprenyar).

Li hem tocat l'amor propi (s'ha empipat).

nota: 'Tocar els nassos' és un castellanisme.

tocar en sort *

He ensopegat una dona magnífica (o he trobat; no m'ha tocat en sort).

Ens ha tocat de jugar contra el Banyoles (hem de jugar; no ens ha tocat en sort).

He tret mil euros a la loteria (o he tingut sort i he tret, m'ha tocat la sort i he tret, per sort he tret, m'han tocat; no m'han tocat en sort).

tocar ferro

Hom ho diu per cercar una protecció contra algun infortuni (Gir-Bar-Mall-Val). |

posar els peus plans (anar amb compte), (no ho diguis gaire alt!, no ho diguis gaire fort Ca) |

A -No caiguis, a l'escala. B -Ai, no! Toquem ferro.

Guanyem per 1 a 0 i dominem, però toquem ferro! (no cantem victòria abans d'hora).

Fins ara no he estat malalt, però deixa'm tocar fusta.

El nen ha fet molta bondat, avui, però no ho digueu gaire alt (això pot canviar).

A -Avui no es barallen, la mainada, al pati. B -No ho diguem gaire alt.

Des que prenc vitamines no m'he refredat més; ara, no es pot pas parlar fort (presumir).

Abans era d'aquells que tocaven ferro quan passava un capellà, i ara... -Vents de port-.

nota: 'Tocar fusta', que es diu en molts idiomes, també s'ha acceptat en català.

tocar fons *

Quedo abatut aviat i em costa aixecar-me (o tinc moments d'ànim molt baixos; quedo aclaparat, afeixugat, deprimit, vaig de rota batuda (Mall); millor que toco fons aviat) -Lluc-.

Amb la corrupció ja no es pot caure més avall (o degradar-se més, arribar més avall; millor que la corrupció ha tocat fons -Punt-).

El joc del Marsella ja no pot baixar més (o ja no pot ser més baix, ja no pot ser més dolent; millor que ja ha tocat fons) -Avui-.

La crisi ja ha arribat a baix de tot (o ja no baixarà més; millor que ja ha tocat fons) -TV3-.

nota: Aquesta expressió es fa servir molt, ara, però pensem que no és correcta.

tocar-ho amb ses mans

Assegurar-se d’una cosa, tot comprovant-la per un mateix (Mall). |

adonar-se, comprovar; que me’n tirin d’una passa! (Mall) |

Na Tonina és una al·lota fenera, i sobretot m’estima tant, que no sap què fer-se per tenir-me content. Ca! va respondre en Biel. –No serà tant, un poc en llevarem!

Voleu que facem una prova i ho tocareu amb ses mans? -Tardanies-.

tocar hores

Ésser una hora en punt (Gir-Mall). |

sentir hores |

Ara toquen hores (o sento hores; sento les campanes).

tocar l'ase

Fer petar la llengua entre dents i paladar en senyal de disgust (Bar). |

tastar (Ca), rebotegar, espetegar |

Ell tocava l'ase, però ho vam fer igualment.

Nen, no tastis, que la llet te l'has d'acabar.

tocar la campana

Masturbar-se (Girona). |

pelar-se-la, fer-se la mà, fer la punyeta |

Deu tocar la campana.

tocar la fibra (o: tocar la fibra sensible) *

Aquesta noia, cantant, m'arriba al cor (o m'emociona, m'entendreix, em commou, em toca el cor, em fa posar la pell de gallina; no em toca la fibra, em toca la fibra sensible) -Avui-.

La seva causa no ha arribat al cor dels oients (o no ha tocat el cor, no ha engrescat, no ha interessat, no ha tocat el voraviu de la gent; no no ha tocat la fibra sensible de la gent) -Avui-.

nota: Trobem ' tocar la fibra sensible' al DNV.

tocar la grossa sense traure les bolletes (a algú)

Tenir molta sort (Cas). |

ésser afortunat, tocar la rifa sense jugar-hi, treure sa loteria -o sa grossa- sense haver-hi posat (Mall) |

El cridaven pel nom i pels cognoms i sabé que li havia tocat la grossa sense traure les bolletes (usat irònicament, el van afusellar) -La cara oculta de la lluna-.

nota: Irònicament, es diu 'tocar la rifa' o tocar al grossa' quan algú té un contratemps.

tocar la guitarra

Gratar-se, un gos, amb una pota (Ca). |

rascar-se |

Aquest gos toca la guitarra: deu tenir puces.

tocar la lletja

Vegeu 'ballar amb la més lletja'

tocar la pota a l'ase

Fer alguna cosa que no serveix per a res (Men). |

perdre el temps, tirar aigua al mar, picar ferro fred |

Parlar amb ell és com tocar la pota a l'ase.

tocar les costelles

Es diu d’un assumpte advers que involucra a algú directament (Men). |

tocar de ple; topar, picar |

Si no fas el que et dic, et tocaré les costelles.

tocar les orelles

Donar una sorpresa desagradable, per exemple a l'hora de pagar una factura (Val). |escarmentar, collar, (cargolar, afusellar, arrissar, esquilar Gir), pegar una fiblada (Mall) |

En aquell taller ja em van tocar les orelles, i vaig decidir no tornar a portar-los el cotxe.

tocar mans

Cridar o avisar, a algú, picant amb les mans (Franja). |

picar de mans, picar amb les mans, fer mamballetes (Mall) |

Tocava mans per fer un toc d’atenció i deia... -Encara rai...!-

tocar mar i fugir

Fer una visita molt curta; fer una estada breu en un lloc (Am). |

fer una visita de metge, estar-hi poc, fer-ne via |

A -Hem arribat a les 12 i, havent dinat, de seguida tornem cap a Barcelona. B -Això sí que és tocar mar i fugir!

C -Anirem al museu de Ceret i, en acabat, cap a Arles i Sant Llorenç de Cerdans. D -Això serà tocar mar i fugir: no veureu gaire res.

tocar mare

1 Tornar al lloc de partida o comparèixer a un lloc determinat on ens esperaven (Mall). |retornar |

L’horari no perdona, i hem de tocar mare al nostre hotel -Mirall.

2 Arribar al lloc on se salven els participants en el joc de conillets a amagar i en altres jocs de

moviment (Val). |

salvar-se, protegir-se |

Ja no em podeu matar, perquè he tocat mare!

tocar molla

Tocar amb la mà quelcom agradable o plaenter (Mall). |

tocar calent, fer negoci |

...els pits tibats sota la roba que l'embotia. Els més agosarats es delien per tocar molla -Males companyies-.

tocar moltes tecles

Fer moltes coses diferents (Gir-Bar). |

fer moltes feines, tocar molts articles, ésser polivalent |

Nosaltres toquem totes les tecles (fem tota mena d'obres).

Toquem molts articles (venem de tot).

Això no ho toquem (no ho venem).

Els nois toquen un altre article, per això els pares han tancat la botiga.

nota: 'Tocar molts pals' no és una bona solució.

tocar-ne de calents

Cobrar (Gir-Bar-Cat Nord). |

tocar diners, embutxacar, rebre diners, tocar-ne de frescos (Ca-Bar) |

Avui n'he tocats de calents (m'han pagat un deute).

Aquest matí n'he tocats de frescos (he cobrat el sou).

El club toca diners de la televisió -Arrels-.

tocar nervi

Arribar, una situació, a un punt crític. |

tocar os, tocar el voraviu, tocar del viu, ésser insuportable, ésser inaguantable, arribar a baix de tot |

L'editorial unànime de la premsa catalana ha tocat nervi -Punt-.

Amb això hem tocat os -amb la crisi-.

L'equip ha arribat a baix de tot (o ja no pot baixar més; millor que l'equip ha tocat fons).

nota: 'Tocar fons', en sentit figurat, sembla un calc del castellà.

tocar s'escarpó (a algú)

Apallissar (Mall). |

escalfar les anques, tocar el carpó (DCVB), tocar s'arnès (Mall), atupar |

És la segona vegada que li toquen s'escarpó per haver-se ficat en baralles d'altri.

carpó: L'os que forma l'extremitat inferior de l'espinada (DCVB).

tocar-se

Aparèixer coses de manera seguida, l'una darrere l'altra (Ca). |

haver-hi una munió, un gavadal; ésser un seguit, ésser un raig i seguit, ésser un continu, ésser un no parar mai |

Aquell dia els plats de musclos s'hi tocaven (al restaurant).

Els camions s'hi toquen, a la general.

Per a qui ha de pagar un pis, els mesos es toquen (Am).

Un cigar se li toca amb l'altre (fuma molt).

tocar-se els collons

No poder fer allò que hom vol; no interessar, una cosa (Gir-Mall). |

haver-se de fotre; a mi m'és igual, que es perdi tot! |

Jo volia anar al partit i m'he hagut de tocar els collons! (no ho he pogut fer)

Tinc reunió, però ja es poden tocar els collons! (no hi vaig, és massa tard)

A -Hauries d'entrar els mitjons que m'han quedat a fora. B -Ja es poden tocar els collons! (no ho faré pas, és nits).

tocar-se la pampa

No fer res. |

tocar-se els collons, gratar-se-la, romancejar, ronsejar, gratar-se la panxa, (estar ociós, estar de panxa enlaire Val) |

No hi ha material, i dos paletes aquí tocant-se la pampa! (un altre ha anat a cercar-ne)

pampa: Fulla de cep o de figuera; pàmpol (DCVB).

tocar soletes

Anar-se'n corrent d’un lloc (Mall). |

fugir, escapar-se, escapolir-se, fotre el camp, guillar, picar de sola (Mall), |

Tocàrem soletes i s’hagué acabada i feta malbé la vetlada –Albellons-.

nota: Vegeu també "picar de taló".

tocar sostre *

El PDIC ja no pujarà més (o ja ha fet el màxim del que pot fer, és a l'extrem més alt; millor que ha tocat sostre) -Avui-.

El seu joc ja no millorarà més (o ja es quedarà aquí, ja no guanyarà, ja ha arribat allà on podia arribar; millor que ja ha tocat sostre) -Avui-.

La pressió fiscal és a dalt de tot (o és al punt de dalt, ja no pot pujar més; millor que ha tocat sostre) -CI-.

El termòmetre és a dalt de tot (o és al súmmum, és a punt de petar, ha arribat a dalt de tot; millor que ha tocat sostre) -TV3-.

tocat i posat

1 Persona meticulosa, molt mirada en la manera d'obrar, que vol sempre les coses ben fetes (Am-Bar). |

escrupolós, primmirat, minuciós, curós, meticulós, perepunyetes, puntimirat, molt susceptible; presumit |

A ella sempre la veuràs ben mudada: és molt tocada i posada.

La Lorda és molt tocada i posada: tot ho vol bé (ho sap perquè hi anava a fer feina).

És un noi tot tocat i posat (fa moltes cerimònies).

En Tomàs és tocat i posat, sempre el veus ben vestit i planxat.

Mira'l com passeja tan pagat, de tan tocat i posat que és.

2 Persona de mal acontentar. |

difícil, estrany, delicat, exigent, susceptible |

És tocada i posada: no li pots dir res perquè de seguida s'enfada.

Es veu tocat i posat (cregut).

S'enfadarien, tan tocats i posats com són (no tenen feina, però si els dius que treballin en coses de poca categoria, es poden ofendre).

És tot tocat i posat. No hi renyeixis (de seguida s'ofèn).

És tocada i posada; de vegades els comentaris no se li posen bé.

És tot tocat i posat (quiet, assenyat; Ca).

Tenim un inspector molt tocat i posat, nosaltres: ens ho controla tot.

nota: D'una persona delicada, que de seguida es molesta, es pot dir: 'a aquell no el toquis ni el matxoquis -matxuquis-' (Ca). No sabem si és una bona solució.

toll de mentides

Moltes mentides (Val). |

sac de mentides, tall de mentides (també, Val) |

Anit vam coincidir a la funció de teatre i en l'entreacte em va amollar un toll de mentides sobre l'alcalde que feia feredat.

toma! *

1 Té! El cotxe de línia ja és aquí (o mira; no toma).

Apa, apa, apa! -juga amb l'ordinador a matar enemics- (o té!, té!, té!; no toma!, toma!, toma!)

Aquesta moto va a dos-cents per hora. B -Carall! (o Déu n'hi do!, -colló, jas! Val-; no toma!, toma ia!)

2 Han de posar una presa de corrent (o una connexió; no una toma).

toma i daca

Vegeu 'és un toma i daca'

tomba que gira

Es diu de qui parla insistentment d'un tema, amb tota mena de detalls i donant-hi voltes. |

que si tomba, que si gira (Ca); que tomba i que gira (Am); que si cap aquí, que si cap allà; que gira, volta que gira (Lleida), que tomba (DCVB) |

Conversant d’això i d’allò i tomba que gira, i essent tots dos de l’ofici, acordaren certes col·laboracions... -Els voltors-.

Tenia una gran caixa de cartró, tota plena de novel·les... i quan se les acabava, les tornava a començar i volta que gira -Vetllador-.

tombar d'esquena

vegeu 'fer cosa'

'tonto' útil *

Ell era l'imbècil que necessitaven perquè els altres poguessin cobrar -un que signés- (o l'innocent, l'ingenu; feia falta un encantat i ell va signar; no el 'tonto' útil).

topar-se amb

Trobar-se, en un lloc concret, amb qualcú o quelcom que ve, usualment, en direcció contrària o que s’interposa (Mall). |

ensopegar amb, veure |

Entre periodistes i curolles diverses, vaig topar-me amb molta gent il·lustrada -Mirall.

torbar-se a

Invertir en una cosa més temps del que cal o convé (Mall, Gir). |

trigar, tardar; entretenir-se, fer estaries |

Sempre que es torba a ploure ja es comença a parlar de canvi climàtic (quan fa temps que no plou) -Llibre-.

Si surts avui vespres, no et torbis molt a tornar, que demà hem de fer feina de prest!

Trob que aquesta al·lota es torba a trobar promés, n’hi ha que fan més via!

Aquestes poncelles es torben a florir!

L’any passat per aquesta època ja havien florit!

tòrcer el coll

Venir a bé a la petició o requeriment d’algú altre, malgrat una certa resistència inicial (Mall). |

claudicar, posar-hi el coll (Mall) |

Però el comte, ... a la fi, a força d’afalagadures, hi va tòrcer el coll (Joan Ferrer Serra, llibre).

torna-hi!

1 Amenaça a qui fa una cosa mal feta (Gir-Mall). |

rebràs!, et picaré! |

Torna-hi! (hom ho diu al seu gos que se li ha escapat).

2 Se sol dir a qui fa una cosa mal feta i en paga les conseqüències (Gir-Mall). |

que hi torni!, ja t'està bé!, massa poc!, si no en tens prou amb un quartà, posa-n'hi mitja quartera (Ca), com tu de fer-ho) |

A –He caigut i m'he fet mal! B –Torna-hi! (a un nen que feia el beneit)

Que hi tornin! (dos no fan cas de la policia i se'ls endú l'aigua de la riera)

Si no en tens prou amb un quartà, posa-n'hi mitja quartera (el seu home la maltracta i ella no se'n vol separar).

Si t'han fotut, torna-hi! (en un lloc).

C –Anava molt de pressa i he caigut! D –Torna-hi!

E -Vaig carretejar dues bombones de butà i ara em fa mal l'esquena. F -Torna-hi! (o com tu de fer-ho!)

torna per allà on has vingut! (o que torni) *

No el vull rebre; que se'n vagi! (o que se'n torni!, que foti el camp, que es retiri; millor que que torni per allà on ha vingut!)

tornant-hi

Mot que es fa servir quan es vol tornar a un tema de conversa anterior (Gir-Mall). |

tornant al tema del qual parlàvem |

Tornant-hi: jo m'estimo més pagar i viure tranquil.

nota: Vegeu 'tornar 7, al Volum 1.

tornar

Passar d'una naturalesa o manera d’ésser a una altra (Mall). |

tornar-se (Gir), convertir-se en, esdevenir |

Que jo torni un hortolà, i la filla del rei una hortolana -Conte-.

Algú els ha de tornar homes (o fer).

tornar (+ altres mots)

Unes quantes frases amb el verb tornar:

L'han tornat a reelegir.

Et vull tornar el favor (recompensar).

Els cèntims se li han tornat esquellerincs -al banc- (li han perdut valor, Am).

...però les espectadores tornaran velles (Mall).

Es torna boig per venir a viure a Amer (li agrada, Am).

Avui se n'han tornat aviat (cap a casa seva).

El meu home ja torna a ser ell (estava malalt i s'ha recuperat).

Aquest home em farà tornar boig! (o em farà venir boig; no em farà tornar 'lelo').

El Govern va preferir tornar el plat a la cuina abans d'arriscar-se a... -recular el projecte- (o tornar sobre els seus passos, fer marxa enrere, rectificar) –Punt-.

Havies d'haver tornat la jugada (jugar el mateix coll de cartes que el company havia jugat primer).

Aquesta propaganda es gira contra ells (no es torna contra ells, Llengua Nacional).

Ha votat i ha tornat cap a Holanda (o i se n'ha tornat cap a; no i s'ha tornat a Holanda) -CR-.

tornar a aixecar-se

Recuperar-se (Ca). |

millorar, anar per bé, alçar el cap |

A la Jonquera eren arruïnats, i ja tornen a ser aixecats (quan van treure la duana van perdre molts llocs de treball).

tornar a la boca

Tornar a sentir el gust d'una menja, algú, al cap d'una estona d'haver-la presa perquè no l'ha païda bé. |

retornar, revenir, repetir (DIEC) |

No m'agrada menjar pebrot, perquè em torna a la boca.

tornar a la normalitat

Esperem que la situació és normalitzi (o que torni a ser normal; millor que esperem que la situació torni a la normalitat).

nota: 'Tornar a la normalitat' és una construcció bona, però calcada del castellà.

tornar a les 'andades' (o: tornar a les mateixes) *

Aquest noi ja hi torna – fa malifetes- (o ja fa com abans, ja és allà mateix, ja torna a la seva, ja fa el mateix que feia; no ja torna a les 'andades', ja torna a les mateixes).

tornar a mare

Vegeu 'sortir de mare'

tornar a néixer

Salvar se d'un perill gravíssim (Gir-Mall). |

salvar-se d'una mort segura, tornar néixer (Mall) |

Aquest ha tornat a néixer (ha tingut un gran accident i no s'ha fet gaire res).

tornar amics

Tornar a ser amics. |

refer l'amistat |

No varen tornar mai més amigues, des d'aquella feta (a Mallorca se sol dir 'mai més no tornaren a ser amigues').

Renyim, però tornem amics de seguida (mare i filla).

No poc ser que sigueu renyits: heu de mirar de tornar amics, amb el teu germà (a Mallorca se sol dir 'heu de mirar de tornar a ser amics...').

tornar blau

Tornar-se vermell (Men). |

passar vergonya |

Quan em vaig declarar a la maria, va tornar blava.

És tanta l'excitació que tinc, que estic blau.

tornar de buit *

El Borriana no vol tornar sense res de Pamplona -futbol- (o no vol tornar amb les mans al cap, no vol tornar -o anar-se'n- amb les mans buides; no no vol tornar de buit de Pamplona).

nota: 'Tornar de buit' no té sentit figurat en català.

tornar de color

1 Passar d’un color determinat a un altre (Mall). |

mudar de color, convertir-se, tornar-se de color (Gir) |

Tot el vestit li ha tornat de color marró.

2 Sentir vergonya (Mall). |

avergonyir-se, enrojolar-se, enrojolar-se, torbar-se, (empegueir-se, mudar de color Mall) |

Quan el va veure entrar per la porta tornà tota de color.

No sabia com mirar (de vergonya).

tornar de dia

Començar a haver-hi claror del sol al matí (Men). |

fer-se de dia, fer-se dia, sortir el sol, començar a clarejar |

Quan tornava de dia ja era dalt son Febrer –Fets-.

tornar en (+ temps) *

Torno d'aquí cinc minuts (o torno d'aquí una estona; no torno en cinc minuts).

Si d'aquí mitja hora no sóc aquí... (o si d'aquí mitja hora no he tornat...; no si no torno en mitja hora...). nota: Sí que és correcte 'En cinc minuts haurem acabat' (només ens calen cinc minuts).

tornar en si

Recuperar-se, algú que ha perdut el coneixement (Gir-Mall). |

refer-se, recuperar-se, revenir, reaccionar, recobrar els sentits |

Va tornar en si ben aviat.

Una copeta d'aiguardent m'ha aidat a tornar en si –Encara rai...!-.

tornar enrere

Fer el camí que ja s’ha fet, però en direcció contrària (Men-Mall). |

recular, tornar endarrere, retrocedir, girar cua (Gir), girar en coa (Men) |

Res, res, tornarem enrere i ja vindrem un altre dia -Fets-.

S'haurà de tornar endarrere (renunciar als cotxes, al progrés; viure com abans).

tornar la pera

Revenjar-se. |

tornar el pa, tornar la pilota (Gir-Bar), tornar la moneda, tornar la paga -o la pesseta- (Am), passar comptes, tornar mal per mal, pagar amb la mateixa moneda, fer les tornes |

Li varen tornar la pera (havia guanyat i, en acabat, van guanyar els altres).

Li va tornar el pa: ell no li va voler pagar el beure i ella el va rebentar ballant (no va voler seure).

No es va voler fer soci, i ara li han tornat les pilotes (no el volen en un berenar que fan).

Em va enganyar, però ja li he tornat el pa (a algú que te n'ha feta alguna).

Ja els tornaran la pera! (un país n'ha envaït un altre; ja es venjaran, quan puguin).

Li tornen la moneda (es revengen) -Punt-.

Vol tornar-li la pilota de la derrota de... -Punt-.

Quan vinguin a jugar a casa, ja els farem les tornes.

tornar les aigües al riu *

M'alegro que les coses s'hagin calmat -ara no hi ha l'odi que hi havia- (o que les coses tornin a ser com abans, que hi torni a haver bona relació, que les coses tornin a anar bé, que les coses tornin a fer el seu curs, que les coses s'hagin posat a to; millor que m'alegro que les aigües tornin al riu, al seu lloc, al seu llit natural).

nota: 'Tornar les aigües al riu, al seu lloc, al seu llit natural...' semblen calcs de 'volver las aguas a su cauce'. Trobem 'tornar les aigües a mare' al GDLC.

tornar-s'hi

Fer algú a un altre allò que aquest li ha fet a ell (Gir-Bar-Val-Mall). |

tornar els cops, respondre, contraatacar, treure les ungles |

Si els nens et piquen, torna-t'hi.

Si em fan un malfet, jo m'hi torno.

tornar-se aiguapoll (una cosa)

No sortir bé (Bar). |

acabar malament, anar de mal borràs, acabar com el rosari de l'aurora, fracassar |

Volien fer una piscina nova, però el projecte s'ha tornat aiguapoll.

tornar-se carabassa

Es diu d’algú que ha perdut l’enteniment (Val.) |

tenir el cervell girat, perdre el cap, perdre la xaveta, perdre l'oremus, tornar-se xirivia (Val) |

Però tu t'has tornar carabassa o què?

S’ha tornat carabassa de tant d'estudiar.

tornar-se color de pet

Trasmudar-se la cara, alterar-se per un disgust o impressió forta (Eiv). |

Del disgust es capellà es tornà de color de pet i es ‘despedí’ cua baixa i cul batut -Xacoters-.

tornar-se de mel

Esdevenir, una persona, dolça i agradable (Men). |

tornar-se agradable, simpàtic, amorós |

Aquell vespre es veiet reparà que es seu fii li guardava tant de respecte o més que abans, i sa nora semblava que s'havia tornada de mel. I d'aleshores, fii, nora i néts dugueren l'avi damunt sa mà -Folklore menorquí-.

tornar sull

Esdevenir callat, reservat (Mall). |

tornar-se esquerp, taciturn, estrany |

Si l'amo en Figuera volia podria contar-ho millor que no jo, però ha tornat sull i descregut i enclou manco dificultats treure un poal d'aigua d'un pou sec que dues paraules seguides de la seva boca -Romanç-.

tornar vell

Es diu per indicar que hom comença a esdevenir una persona gran o major (Mall). |

envellir, tornar gran, fer-se gran |

Ja no som el que érem, tornam vells.

tornem, amb sa maça

Es diu quan hom torna a insistir en un assumpte que ja havia estat tractat (Eiv). |

tornem-hi!, ja n'hi ha prou d'aquest color, prou, canviem de tema |

Tornem, Toni, amb sa maça! Ja n'hem parlat prou, d'això! -Pagesos i senyors-.

tornem-hi, que no ha estat res

Se sol dir per animar a algú a l'hora de tornar a començar una feina (Gir-Bar-Mall). |

tornem a començar amb alegria, som-hi!, va, comencem! |

I demà tornem-hi, que no ha estat res! (torna a començar el curs).

A -Han sortit totes les fotocòpies fosques. B -Doncs tornem-hi, que no ha estat res, això.

tornem-hi, Tonina!

Exclamació per manifestar disgust o impaciència per la repetició d’un fet desagradable o inconvenient (Mall). |

tornem-hi! (Gir), torna-hi (Mall), i torna-li la trompa al xic! (Val) |

Tornem-hi, Tonina! Ja m’has dit cent vegades el que va passar, no m’ho repetesquis més!

A –A l'edat que tens, t’hauries de casar. B –Tornem-hi! (Gir)

Tornem-hi! (ha fet un pet i ara en fa un altre)

C -Saps què?, ahir... D -Tornem-hi! (n'estàs tip de conversa).

torrat com una sopa

Ben embriac. |

torrat com un grill (Girona), borratxo; agafar un tauló (Lleida) |

Va arribar a casa torrat com una sopa.

N'hi havia un que no havia pas begut aigua, de bon matí (anava torrat).

Recoi! I quin tauló que ha agafat! -Confidències-.

torres més altes han caigut!

Tothom es pot arruïnar o pot tenir fracassos (Bar). |

de més alts n'han caiguts!, de més verdes en maduren |

A -Són gent molt rica. B -Torres més altes han caigut!

tos de gos

Tos que té un to sec. Sol durar molt i no produeix expectoració. |

tos seca, tos estranya, tos lletja, tos fosca, tos de ca (Mall), tos canina |

Quina tos tan lletja! Aquesta tos és de gos.

A -Diuen que els gossos no estosseguen i que els gats sí. B -I, quan els gats esternuden, fa tramuntana (Ca).

tossut com una banya de marrà

Molt cabut. |

marrà, testarrut, obstinat, porfidiós, cabut, caparrut, tossut com una mula, tossut fins al moll de l'os, temerut com un matxo de Cerdanya, caparrut com un porcell de llet (Mall), més cabut que un forc d'alls (Val) |

Per molt que li insisteixis, no vindrà; és tossut com una banya de marrà.

Potser tenia raó el meu germà Pere quan em deia: 'Ets temerut (tossut) com un matxo de Cerdanya -Revolta G-.

tot (+ altres mots)

1 Totes les persones, totes les coses (Gir-Mall-Val). |

tot el que fem |

El noi no guanya gaire, però tot ajuda.

Tot això que no haurem de pagar (ho paga el municipi) –Arrels-.

Ara som aquí i la roba és a Ontinyent: tot al revés!

Menja xocolata, que tot ajuda a passar camí.

A -Ja ha passat la Festa Major. B -Sí, mira, tot arriba i tot acaba.

Tot el dia et queixes, tu.

Tot el dia haig de trastejar llenya per a l'estufa.

Tot el mal ve d'allà mateix (hi ha un cacic que domina el poble).

Tot el que es pot pagar amb diners és barat (la cosa greu és estar malalt).

Tot el que dura, cansa -Arrels-.

Tot el que és bo es fa esperar (no pateixis, que ja ho faràs això que vols fer).

Tot el que es fa de gust no mata.

Tot nen en edat escolar té dret a...

Ara, tot el que faig és treballar l'hort (no faig res més).

C -Ja som a Nadal. D -Tot passa.

E -Diuen que s'entén amb la cunyada. F -Tot queda a casa!

Tot sembla indicar que l'oferta serà acceptada (o tot sembla apuntar) -C33-.

Tot té la importància que se li dóna -per exemple, el sexe- (tot és relatiu).

Tot té un preu, en aquesta vida (tot es pot comprar) -Punt-.

Aquest nen tota l'estona enraona (a classe).

2 Anteposat a un gerundi indica que dues accions es fan alhora. |

mentre |

Tot acostant-nos-hi, la imatge modificava la seva aparença –Foix-.

M'hi arribaré tot caminant.

Ha vingut tot content.

A la tarda, tot passejant, ens hi arribarem.

Tot cantant em vaig trobar malament (mentre cantava).

Ho va dir tot rient (rient).

Té mal de cap i tot la molesta (qualsevol cosa).

Va a la seva tot fent el sord.

3 Completament. |

enterament, del tot, de manera completa |

M'he mullat tota jo (millor que m'he mullat tota).

La fira dura tota la setmana.

Aquest got és brut, tot avui que corre (Ca).

El duc, tot cortesia, no va tenir cap inconvenient a... –Punt-.

Tot el que t'allargava la vista era ple de cotxes (Ca).

Tot ell és gros (tot el seu cos).

És eixerida tota ella (o llesta, bonica...).

Em trobo cansat tot jo (Ca).

Per dormir haig de prendre tota una pastilla (no només mitja).

Els diumenges, tota la festa que fem és dormir (no anem enlloc).

Si dines fora de casa, tota la tarda no et treus la set de la boca (Ca).

tot això em pensava

Això que ha passat no més cap sorpresa. |

ja m'ho pensava (Gir-Mall), no em ve pas de nou, no em sorprèn pas, és tal com em pensava, no fas pas res que no em penses (Gir-Mall) |

A -No m'ho ha pas enviat. B -Tot això em pensava.

C -Puc deixar el pa? D -Ja m'ho pensava que el deixaries: no fas pas res que no em penses.

tot al contrari *

A mi no em convé seure, al contrari (o ben al contrari, ans al contrari; no tot al contrari).

No crec que hagi fet un disc difícil, al contrari (o ben al contrari; no tot al contrari) -Enderrock-.

tot al seu temps

Vegeu 'cada cosa al seu temps'

tot amb tot

Malgrat això que es diu (Val). |

amb tot, amb tot i això, tot i amb això, tot i així, malgrat això, no obstant això |

El mot X, tot amb tot, no és reconegut per l'IEC.

Tot amb tot, i amb un exèrcit molt fragmentat... -Temps-.

tot aquell qui (o: que)

Tothom qui. |

cada persona que, tota persona que |

Tot aquell qui en compra n'està content.

A tothom qui ho demani se li'n donarà un.

A tota aquella persona que...

nota: 'Tot aquell qui' també es diu molt en castellà.

tot 'bitxo' vivent *

Abans les sabia tot déu, les taules (o tothom, déu i sa mare, els uns i els altres; no tot 'bitxo' vivent).

tot bon català té fred després de dinar

És una característica comuna (Bar). |

tot bon català, beu aigua abans de dinar (DCVB) |

A -He fet un son al sofà i he agafat fred. B -Tot bon català té fred després de dinar.

tot bon cavaller cau del cavall

Tothom pot cometre errors (Bar). |

qui compta es descompta, qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca (Bar-Val), al més bon caçador se li escapa una llebre, a tota bona filadora li cau el fus, el millor sastre esguerra un vestit, tots els savis n'erren, tots en fem, tot bon cavaller cau (DCVB) |

A -Mestre, us heu equivocat. B -Sí, tens raó. A -Tot bon cavaller cau del cavall.

tot calla pel diner (o: per la pela)

Amb diners es resolen totes les dificultats (Ca). |

tot calla per allà mateix (Ca), amb diners es tapa tot, els diners són la clau que obre totes les portes, tot va per allà mateix, amb diners es fa tot |

A -Aquí no es podia edificar i aquests ho han fet -són rics-. B -Tot calla pel diner (tenen influència).

C -Es deixen guanyar a la Copa per poder jugar partits amistosos (els paguen bé). D -Tot calla pels diners.

tot cau, tot penja i sa feina no ret

Vol dir que tot està descuidat i fet sense mirament (Mall). |

ací em cau, allà em penja (DCVB) |

Aquest edifici que estan construint és un desastre: tot cau, tot pensa i sa feina no ret -Horrach-.

tot d'un plegat

De manera inesperada. |

tot amb un plegat (Am), tot a l'emplegat (Ca), tot de cop, de sobte, no hi comptava, de cop sobte, de cop i volta, tot d'una (Am), d'improvís, de bursada |

Tot d'un plegat vénen i tot d'un plegat no vénen.

Eren gent que tot d'un plegat anaven molt bé i tot d'un plegat, no.

Tot d'un plegat eren vermells, tot d'un plegat eren blaus, els llums.

Tot d'un plegat veig un saltant d'aigua.

Tot d'un plegat fa fred i et refredes.

Tot d'un plegat fa fred, tot d'un plegat fa calor: és l'esca dels refredats.

Tot d'un plegat tinc els peus ben botits.

Tot d'un plegat es va fer fosc.

Tot d'un plegat riu, tot d'un plegat plora.

Tot d'un plegat són a dalt de tot, tot d'un plegat són a baix, les cases (s'empobreixen).

M'ha vingut tot d'un plegat, la caguera.

Ha vingut tot amb un plegat, la calor.

Em va venir tot amb un plegat, el vòmit.

He tingut una mala ratxa: m'ha vingut tot a l'emplegat.

Tot d'una se'n va anar (tot de cop, a Ca).

Gent ben valents i, tot de cop, ja han fugit! -sentim 'fuit' (s'han mort, ja no hi són, Ca.)

nota: Vegeu també 'a l'emplegat'

tot d'una

De seguida (Mall). |

tot seguit, immediatament, després de, com a conseqüència natural |

Seria penjat tot d'una -Llibre-.

Ho veurem tot d'una -Moll-.

Responia tot d'una -Conte-.

Tornam tot d'una –IB3-.

S'adapten tot d'una a les disponibilitats -Llibre-.

Tot d'una d'ocupar la direcció del partit... –Temps-.

En Joan m'entrà per s'ull dret, me va caure bé tot d'una.

Prengueren tot d'una el camí de la mar -Mirall-.

tot davant (i tot darrere)

A davant -o a darrere- (Ca). |

al davant, per davant, primer; al darrere, quan són a darrere, després, l'altre |

He d'anar al metge, però vés-hi tu tot davant a agafar tanda (primer, Ca).

Vés-hi tu per davant.

Comença a passar per davant (Am).

Passa tu a davant: jo vindre a darrere.

Et diuen que ets molt trempat i, al darrere, riuen (Am).

A les set s'ha aixecat el meu home, i jo tot darrere (de seguida, Ca).

Si l'avi queda a deure a la fleca, vosaltres ho aneu a pagar tot darrere (és gran i no es recorda de pagar).

El que ve tot darrere, els dies festius no circula (el tren).

Si no puc agafar el tren de les 10, agafaré l'altre, que va tot darrere.

tot de

Una gran quantitat. |

un eixam, molts, un gavadal |

Hi havia tot de mainada, a la plaça.

M'han sortit tot de grans al pit.

tot déu

Tothom (Gir-Mall). |

tota la gent, tothom, tot Perot i Guillot (Ca), no s'ha pas de dir quin |

Tot déu ho sap que aquesta gent no paga.

Tot déu en compra, ara, de mòbils.

Tot el món s'escandalitza veient aquesta guerra.

Ara, tot Perot i Guillot s'hi veu amb cor, amb el Barça (tothom el guanya).

Tots van bruts, no s'ha pas de dir quin.

Això sembla tot lo món, pero ben mirat no és res (sembla una cosa extraordinària).

notes: 1 Segons el DIEC i el DNV, 'tot el món' i 'tothom' són sinònims. A nosaltres ens sembla que no: 'tol el món' vol dir 'tota la gent del món' o 'tots els països del món', segons Albert Jané. Pensem que Jané té raó i que l'ús de 'tot el món' en frases com la següent és erroni. Ella parla amb tot el món –TV3-.

2 'Tot quisqui' no es considera una bona solució.

tot el mal fos aquí

Hi ha coses que són pitjors que la que comentem (Gir-Mall). |

encara podria ser pitjor, això no és res, tot fos de tan bon adobar -o arreglar- com això (Ca), no ens en vinguin de pitjors!, tot fos això! (Lleida), tot es mal fos aquest! (Mall) |

A -El nen va amb el jersei tacat. B -Tot el mal fos aquí!

C -Avui han cremat dos contenidors, aquesta colla. D -Tot el mal fos aquí! (fan coses pitjors).

E -No he trobat etiquetes noves. F -No hi pateixis: tot fos de tan bon adobar com això!

Què hi vols fer! No ens en vinguin de pitjors! (ha caigut i s'ha fet un pelat).

tot el que *

1 A Catalunya no es llegeix tant com -Gir-Val- s'hauria de llegir (no tot el que s'hauria de llegir) -Periódico-.

Lluitarem tant com puguem (no tot el que puguem).

Necessitem una sala tan gran com sigui possible (no tot el gran que sigui possible).

No anem tan de pressa com voldríem (no tot el de pressa que voldríem).

nota: 'Tot' no té en català valor quantitatiu.

2 Portaré tot el que hi ha al cotxe (o totes les coses que hi ha al cotxe; no tot el del cotxe) –TV3-.

tot el que és novell és bell

Vol dir que les coses noves, pel simple fet de ser-ho, ja solen agradar (Moixonies, Mall). |

visca la novetat! |

Aquesta filla meva es deleix per totes les novetats, per a ella tot el que és novell és bell.

tot el que es teu es meu; i tot el que es meu, m'ho vull

Broma que se sol fer entre parelles i enamorats.

tot el que m'han de donar, ja ho tinc

Ho sol dir qui no espera res d'una altra persona o d'alguna institució. |

ja sé que no em donaran res, no n'espero res |

A -Ens ajudaran, a Cultura, a fer el diccionari? B -Tot el que ens han de donar, ja ho tenim: ells estan per altres coses.

C -Veig que en Carles no et saludà. D -M'és ben igual: tot el que m'ha de donar ell, ja ho tinc.

tot el que vulguis, però...

Malgrat això que dius. |

és igual, no m'acabes pas de convèncer |

Ha parlat molt bé, tot el que vulguis, però jo no el votaré pas.

Tot el que vulguis, però a mi no m'agrada.

tot el que no és podrit és corcat

Es diu per expressar una gran desconfiança envers el funcionament de les coses. | tot està prou fotut, no n'hi ha un pam de net |

A -Ara s'ha sabut que, el ministre que ha de lluitar contra els paradisos fiscals, també hi té diners! B -Tot el que no és podrit és corcat!

tot el que no mata, engreixa

Vegeu 'allò que no mata, engreixa'

tot el que té de (+ adjectiu) ho té de (+ adjectiu)

Comparació. |

és les dues coses |

Aquell, tot el que té de curt ho té de dolent.

Tot el que té de llarg ho té de ruc (és les dues coses).

Tot el que té de trempat ho té de geniüt.

Aquestes noies, tot el que tenen de boniques ho tenen de trempades.

tot el sant dia

El dia sencer (ponderatiu, Gir-Mall). |

tot el dia, tot el matí, tota la nit |

He trigat tot el sant dia per acabar-ho.

Tot el sant matí m'ha estat emprenyant.

Tenen la televisió encesa tot el sant matí.

Al nen, tot el sant dia amb els pares, se li fa llarg (no tot el 'puto' dia).

tot el temps *

Tota l'estona m'han fet mal, les sabates -al ball- (no tot el temps m'han fet mal).

Sempre parlava de tu (o tota l'estona, constantment; no parlava de tu tot el temps) -TV3-.

tot em cau a sobre

Tot és un seguit de desgràcies, de feines, de maldecaps... |

tot em ve al cim, tot em segueix, tot em va a sobre (Am), tot em va al darrere, sempre rebo, tot d'un plegat tot em ve malament; això no s'acaba mai, tot em cau damunt (Mall) |

Tot em cau a sobre (ara això, ara allò, tot són maldecaps).

Encara he d'anar a estendre roba: tot em va a sobre!

És ben bé que tot m'ha anat a sobre, a la vida (he tingut molts entrebancs).

Ara la noia ha plegat d'estudiar: tot em ve al cim.

Tot em va a sobre: ara em fan anar a un tribunal d'oposicions.

Ara tinc el nen que ha quedat sense feina i la mare malalta: tot em va a sobre!

Sembla que tot em segueix! (ara he de canviar de cotxe).

Ara tinc la grip: tot em segueix (totes les malalties agafo).

Tot em va al darrere: ara em fa mal la cama!

Tot em segueix! (agafo tots els mals).

Tot ens ha anat seguint: una malaltia darrere l'altra.

Ara refredat: tot em va al darrere (totes les malalties agafo).

Tinc un mal darrere l'altre: tot em segueix!

tot en gros

Allò més gros o més atrevit que s’arriba a fer (Mall). |

en total, com a màxim |

Dues glopejades a morro, en directe, un parell de gloses verdolenques quasi improvisades, i aquí, tot en gros, s’acabava la festa –Albellons-.

glopejada: glop, glopada

tot era (+ verb)

S’usa per indicar la reiteració d’una acció (Cas-Men-Mall). |

no parar de, no deixar de; només feien que |

Tot era mirar cares i no coneixia a ningú (Cas).

Els amos volien acabar de collir la feixa i tot eren presses (Gir).

Allò era un embolic, tot era traginar arades d’una finca a s’altra i feien més temps anant i venint que no fent feina -Fets-.

tot és (+ nom)

Estimar molt a algú. |

estar-ne molt |

Tot és el teu pare, el gos (sempre hi va).

Eren cinc fills i tot és ella (tots estan de la mare).

Tot és la nena, en aquella casa.

Ell tot és la seva dona (n'està).

Quan es va treure el feix de diners, tot va ser ell (li feien la gara-gara).

tot és (+ verb)

La cosa més important és la que es diu. |

això és el que cal, la clau és, el que convé és, tot serà que (Am) |

Tot és començar, les coses (el que costa és començar-les).

Tot és com t'acostumes: si ets criat que menges de tot, després no trobes a faltar res.

A -Hauríem d'anar a caminar cada dia. B -Tot és començar!

C -M'hauries de comprar rasclons d'afaitar. D -Tot és pensar-hi (el problema és pensar-hi).

Tot és voler-les fer, les coses.

Tenia fred i, tot ha estat trastejar i se m'ha espassat de seguida.

Tot és que no marquin ells (la clau).

A –Digues-ho a la Carme. B –Tot serà que me'n recordi! (si me'n recordo, ja ho faré)

tot es fa a fi de bé.

Vegeu 'a fi de bé'

tot és u

Vegeu 'ésser tot u'

tot és un lligam

Les coses tenen relació l'una amb l'altra (Am). |

tenir un lligam; haver-hi un lligam, un vincle; tot està relacionat, ésser una cadena |

A -Hi ha molta gent aturada. B -I moltes manifestacions. A -Tot és un lligam.

tot és vell i mal de coure

Es diu contestant a un qui pregunta 'què hi ha de nou?' (Mall). |

tot és vell (Gir), no hi ha res de nou |

¿Què vol que li expliqui, si tot és vell i mal de coure? -Males companyies-.

tot fa pensar que

Vegeu 'fer pensar 1'

tot fa viure

Totes les coses ajuden a viure més i a viure més bé. |

tot ajuda a viure, tenir il·lusions és bo |

A -Cada mes compro roba. B -Tot ajuda a viure.

C -M'agrada molt jugar a cartes, sobretot quan guanyo. D -Tot ajuda a viure.

E -M'agrada, el futbol. F -Tot fa viure.

tot hi entra

Això que dius també pot ser. |

pot ser, tot pot ser, tot pot passar, tot hi cap (Am) |

A -Els dos nens poden ser fills de l'home. B -Tot hi entra.

O no sap conduir o està nerviosa: tot hi entra (ha xocat entrant en un garatge).

C -Paguen bitllet per Bescanó i baixen a Olot -al cotxe de línia-. D -Tot pot ser-

Podem fracassar: tot pot passar.

E -No sé si no m'entén o no m'escolta. F- Tot hi entra!

Hi entra la sort també, aquí (al futbol).

tot ho acaben (+ altres mots)

Hom ho diu de qui només proposa una solució, bona o dolenta, per resoldre els problemes. |

tot ho adoben, tot ho arreglen |

Tot ho acaben amb les pedres, els metges (et diuen que tens pedres i, en acabat, et surt un càncer.

A -Jo, a aquests que guixen parets, els fotria alguna gardela (plantofada). B -Tu tot ho adobaries picant.

Ella tot ho adoba plorant (l'han trobada robant en una botiga i plora).

tot ho farem i encara plegarem d’hora

Hom ho diu per recomanar calma a qui s'esvera. |

estigues tranquil, no passis pena, no pateixis, ja està calçat i vestit! (Ca), tot es farà (Girona-Eiv), tot arribarà, no insistiu, no sigueu exigents, no sigueu neguitosos; diuen que plou, però ja escamparà (Val) |

A -Ja són les 12 i encara hem d'anar a dos llocs més. B -Tot ho farem i encara plegarem d’hora.

No us preocupeu, que tot es farà.

Tot s’anirà fent, no patiu, i si no s'acaba ara, ho farem més endavant.

C -El noi no trobarà entrades. D -Tranquil·la!, ja està calçat i vestit! (ja se'n sortirà, ja és gran)

Diuen que plou, però ja escamparà (el malestar que hi ha ja es calmarà) -Temps-.

tot ho paga el manxaire

Les culpes sempre recauen en el més dèbil. |

la culpa és del manxaire (Gir), la culpa la té el manxaire (DCVB), tothom s'espolsa -o es treu- les puces de sobre |

A -Aquest dita del manxaire deu venir de l'obra 'El ferrer de tall'. B -No ho sé, hi ha més d'una teoria.