alçar-se amb la victòria / anar de ses seves

allò dit, tanca de cop!

Ho diu qui no admet rèplica ni dubtes de cap mena (Bar). |

tant sí com no; això, t'he dit, a creure!, no me'n parlis més, vulgues no vulgues, tant si volem com si no volem |

A -A mi em sembla que sí, que ho podem comprar. B -Allò dit, tanca de cop!

allò promès sia atès

Significa que les promeses s’han de complir (Mall). |

el que és promès, siga atès, (qui promet, ho deu; qui promet, s’obliga; qui promet, en deute es met Val; DCVB) |

Va prometre que ho faria i, per ell, allò promès ha de ser atès.

allò que diem

Reflexió de qui dubta i veu pros i contres en una qüestió. |

allò que passa!, ben mirat, pensem-ho bé |

Aquests ponts, allò que diem, poden anar bé a l'empresa o li poden anar malament.

allò que ho fa

La cosa que m'interessa. Ho diu qui no vol repetir-se (Ca). |

allò que cal, allò que cerco |

Ara no trobo allò que ho fa.

allò que no mata, engreixa *

A -El bunyol m'ha caigut a terra. L'he de llençar? B -No, home, no. La merda engreixa! (o no tinguis escrúpols, tot fa profit, tot és bo, no tinguis manies, no miris tan prim; millor que allò que no mata, engreixa!)

Jo no sé si el metge m’ho ha prohibit, però tot fa profit.

nota: La frase allò que no mata, engreixa sembla un calc del castellà, però ja fa temps que es diu molt i el DCVB la recull. No estem segurs a l'hora de bandejar-la. Si algú ens en pot donar clarícies, ens ajudarà.

allò que passa!

Se sol afegir a un comentari, a fi de justificar l'actuació dubtosa d'algú. |

tal com sol passar, com és habitual, allò que diem |

Teníem el nen refredat, allò que passa!, i no vam anar a casament.

Ha fet entrar el seu cunyat a l'Ajuntament, allò que passa!, i ara el critiquen.

allò que s'usa no té excusa (o el que s'usa)

Significa que, si seguim el costum o la moda general, no ens poden blasmar o criticar (Mall). |

el que és moda no incomoda, qui fa com els altres no és ni boig ni savi (Ca) |

Em diuen que aquesta roba no m’està bé, però m’és ben igual: el que s’usa no té excusa.

als (i: a les) + unitat quantitat *

Al cap de pocs dies, una pantera fuig i... (o al cap d'uns dies; no als pocs dies, als dos dies) -Avui-.

Al cap de poques hores, ja em va trucar (o no van trigar gaires hores a; no a les poques hores ) -Avui-.

Al cap de poca estona va tornar (o poc més tard; no a la poca estona).

Nevarà a partir de 1.000 metres (no a partir dels 1.000 metres).

Vegeu 'a + (article + unitat de temps)'

als (+ nombre) + anys *

Va morir a 54 anys (o a l'edat de 54 anys, quan tenia 54 anys; no als 54 anys).

A vuit anys, en Jofre ja coneixia... (o quan tenia vuit anys, a l'edat de; no als vuit anys).

nota: En català no posem l'article davant els numerals, en general, però sí davant l'adjectiu. Ex.: Moltes felicitats a tots tres.

als crits de *

El van acomiadar amb crits de 'feixista' (o cridant-li 'feixista', al crit de 'feixista', enmig de crits de 'feixista', escridassant-lo com a 'feixista'; no als crits de).

als penals *

El Sarroca perd per penals (o a la tanda de penals; millor que als penals) -Avui-.

als pots petits hi ha la bona confitura!

Es diu per donar moral a les persones baixetes (Gir-Bar). |

la gent petita val molt, en es pots petits hi ha es bons ungüents (Mall) |

A -Has quedat petit! B -Als pots petits hi ha la bona confitura!

als punts *

Va guanyar per punts (o per pocs punts, per 2, 3, 4... punts; no als punts) -TV3-.

als quatre vents

A tot arreu. |

arreu de, pertot, en tots els llocs, a tothom, en totes direccions |

Ho vam pregonar als quatre vents -Cançó-.

Proclamen als quatre vents unes quantes veritats -Avui-.

Ho esbomba als quatre vents -TV3-.

altra cosa és que *

Això no és correcte, una altra cosa és si tenien permís per fer-ho (o és molt diferent si, és un altra cosa si; no altra cosa és que).

altra cosa no, però... *

Una altra cosa no, però de criar, ho fan (o no fan gaire res, però crien molt; no altra cosa no, però criar ho fan) -TV3-.

altra feina tenim!

Resposta negativa de qui no fa quelcom perquè no té temps o perquè no ho considera prioritari. |

haig de fer altres coses, ja s'ho faran, no puc |

A -Us presenteu, a les eleccions municipals? B -Altra feina tenim!

C -Heu anat a veure la tia a l'hospital? D -Altra feina hem tingut!

Altra feina tinc, jo, que anar a veure passar els ciclistes!

Altre feina tenen, les cuineres de l'escola, que fer menjar per règim!

E -Hi aneu, a caçar bolets? F -Tenim altra feina, a casa, que anar a caçar bolets!

altra vegada!

Exclamació de cansament. |

una altra vegada!, un altre cop!, un altre pic!, una altra volta! |

A -Joan, et demanen al telèfon. B -Altra vegada!

nota: Pensem que és més nostre 'una altra vegada!'.

altrament dit

Dit d'una altra manera. |

també anomenat |

Me'n vaig a orinar, altrament dit, pixar.

altre (+ numeral)

La construcció 'altre + numeral' sol ser incorrecta en català.

Dos corredors més han quedat eliminats (no altres dos corredors).

Avui et porto aquests, demà te'n duré tres més (no te'n duré altres tres).

Dues persones més han quedat ferides (no altres dues persones).

Han arribat tres camions més (no altres tres camions).

Quan no es tracta d'allargar una referència prèvia, sinó de reprendre un tema conegut, és a dir, quan altres va precedit d'article, és totalment correcte:

Les altres dues persones han quedat ferides, però estan fora de perill.

Els altres tres camions han arribat aquest matí.

nota: Copiat de 'esAdir'.

altre tant

La mateixa cosa. |

això mateix, una cosa igual |

Vam entrar-hi i ells van fer altre tant.

altres n'hi ha que en saben menys de (+ infinitiu)!

Vol dir que una persona determinada té una característica en un grau molt alt (Am). |

Déu n'hi do!, ja n'ets de!, ausades que...! |

Altres n'hi ha que en saben menys de cridar, que tu! (ets cridaner).

A -Jo no pregunto gaire. B -Déu n'hi do! Altres n'hi ha que en saben menys, de preguntar!

Altres n'hi ha que en saben menys, de fugir de la feina! (és gandul).

Altres n’hi ha que hi pocs comptar menys! (tu ens ajudes).

Altres n'hi ha que ho tenen més malament, per engrandir la casa! (té pati)

altres tants

Igual nombre. |

i també, i de la mateixa manera, i així mateix, i igualment, a més de |

Hi han anat quatre consellers i altres tants secretaris.

Hi veurem vint esglésies i altres tantes cases senyorials.

alts i baixos

Sèrie de canvis positius i negatius d'una situació (Gir-Mall). |

fluctuacions, variacions, desigualtats; tenir pujades i baixades, tenir puges i baixes |

A -Enguany el blat no és paga (va barat). B -Tot té alts i baixos.

Les cases tenim alts i baixos (ara vas bé, després malament).

Els preus tenen alts i baixos.

Ha estat una temporada amb molts alts i baixos -TV3-.

El rendiment escolar té puges i baixes.

Tot té puges i baixes (les mercaderies).

La borsa té puges i baixes.

amagar el cap sota l'ala

No voler veure les coses tal com són. |

no fer el que cal fer, defugir una responsabilitat, inhibir-se |

Es va estimar més amagar el cap sota l'ala -TV3-.

No podem pas amagar el cap sota l'ala: això que fa no està bé i li hem de dir.

A –Jo no t’ho volia dir, que estic malalt. B –Sí, ves amagant el cap sota l’ala!

C -Si tothom diu 'vale', acceptem-ho. D -Això és posar el cap sota l'ala.

amagar l'ou

Dissimular amb intenció d'enganyar (Am- Bar). |

tirar el roc i amagar la mà, no donar la cara, no comprometre's, fingir, simular, ocultar la veritat, amagar la perdiu (Punt), haver-hi marro |

Parlen d'una opció militar, i seria amagar l'ou negar-ho -Avui-.

Allà sí que s'hi podia amagar l'ou (fent obres; dir que valen més, per no pagar tant a Hisenda).

Els interessa fer molts viatges, així amaguen l'ou (justifiquen les hores que et cobren de la reparació).

Ara fa sortir l'altre per amagar l'ou.

L’ajuntament amaga l’ou (amaga uns fets) -RAC1-.

amagar les cartes

No dir, algú, què pensa fer. |

amagar les intencions, dissimular |

L'entrenador del Ceret amaga les cartes -Avui-.

amagar-se de

1 Fer una cosa d'amagat, no dir-la. |

ocultar, no dir, escondir (Val) |

Si viuen junts que ho diguin, no se n'han pas d'amagar. No se n'ha pas amagat (que tenien el pis brut; ho ha dit ella).

Jo no els voto pas, i no me n'amago de dir-ho.

2 Apartar-se d'una cosa que perjudica o que no convé. |

fugir de, protegir-se de |

Mirem d'amagar-nos de la calor anant a la barraca.

amanir (quelcom)

Portar a bon terme una cosa. |

preparar, aparellar, aprestar |

Estava content, molt content, com si li hagueren posat una injecció d’alegria, allò era un negoci que havia amanit ell i sols ell, el pare estaria devanit -Séquies-.

devanir: Envanir-se.

amarat de suor (o amerat)

Molt suat. |

moll de suor, xop de suor, (estar, anar xopet Val) |

Es feia fosc i Bartolo anava amarat de suor -Contalles-.

amb (+ nombre) anys *

A deu anys encara no havia pogut anar a l’escola (o quan tenia deu anys; no amb deu anys).

Quan només tenia cinc anys va... (no amb tant sols cinc anys) -CR-.

amb (+ nombre) cèntims *

M'ha costat cinc euros i vint cèntims (no amb vint cèntims).

amb això està tot dit!

Amb l'exemple que us donem, ja s'entén tot. |

no cal dir res més, amb aquest no l'enterrarem (Val) |

Si n'és, de beneit? De petit ja picava el seu pare, amb això està tot dit!

amb alegria *

No es pot pas gastar de qualsevol manera (o de manera irresponsable, sense mirar prim; no amb alegria).

nota: 'Alegria', en català, no vol dir imprudència o despreocupació.

amb aquest so l’enterrarem

Es diu per referir-se a un qüestió que es prolonga sense arribar a una solució com cal (Mall). |

això és l'obra de la Seu, s’ase ja serà mort de rialles (Mall) |

Sempre fa el mateix, i amb aquest so l'enterrarem.

amb aquestes tisores, pocs vestits tallarem

Vol dir que fent les coses de la manera que es fan, no es pot anar bé (Xàtiva). |

així no farem res de bo, poc anem bé |

Em pense que amb aquestes tisores, pocs vestits tallarem.

amb armes i bagatges

Acceptar, algú, totes les condicions que se li proposen (Bar). |

consentir en tot, acceptar-ho tot, avenir-se a tot, fer tot el que vol un altre; anar venut |

A -Com és que has anat a viure a la muntanya? B -N'estava tan enamorat que, per casar-m'hi, vaig capitular amb armes i bagatges (viuen al poble d'ella).

amb autoritat *

Hem guanyat sense gaires dificultats (o de manera clara, brillantment, clarament, sense córrer gaire, sense suar gaire; millor que amb autoritat) -TV3-.

amb avinença

Estant-hi d'acord les dues parts (Ca). |

estant entesos, estant d'acord, posant-se en avinença |

Es van separar amb avinença (tots dos ho volien).

Vam fer el camí nou amb avinença de tots els veïns.

Ho farem amb la bona avinença de la família.

amb bogeria

Amb molta intensitat, molt i molt. |

bojament, moltíssim, fora mida, en extrem, immensament; apassionadament, perdudament, arravatadament, ardorosament, amb deliri, en gran manera |

Li agraden amb bogeria, les sardanes.

amb bona avinença

Si hi hagués acord. |amb concòrdia, harmonia, consens, fraternitat, convinença |

Amb bona avinença podríem anar a treballar tots tres amb un sol cotxe.

amb bona mar, tothom és bon mariner (o: en bona mar)

Quan les coses van bé no costa gaire de tirar endavant, s’han de valorar les persones quan les coses van malament. |

quan les coses van bé, no costa gaire de fer |

És en èpoques de crisi que es veuen els bons polítics; amb bona mar, tothom és bon mariner.

amb cara de set folres

Amb molt d’atreviment (Men). |

amb molta barra, amb molts pebrots |

En Xec alça es cap, se la mira amb cara de set folres (forros), i li diu: “O era teua sa cama?” -Fets-.

amb cara i ulls

Es diu d'una cosa que val la pena (Am-Bar). |

bo, tal com cal, que paga la pena, que està bé, com Déu mana, presentable, correcte |

Quan sortirà un líder occità amb cara i ulls? -Avui-.

Només hi ha un rival amb cara i ulls -Avui-.

Estem tenint una tongada de pluges amb cara i ulls -RAC1-.

Això ha de tenir cara i ulls (ha de ser ben fet, ben presentat, tenir una lògica).

amb 'carinyo'

Hem preparat aquesta trobada amb molta il·lusió, convençuts que tindrà resultats positius (o amb afecte, cura, compte, amor, estima; no amb molt de 'carinyo').

nota: Trobem 'carinyo' al DNV.

amb comoditat

Es diu d'una cosa que no costa gaire de fer. |

fàcilment, amb facilitat; ha estat de bon fer, ha estat un joc de poques taules, ha estat bufar i fer ampolles |

Ha guanyat amb comoditat (3 a 0) -CR-.

amb comptagotes

En quantitats molt petites (Gir-Bar). |

de mica en mica, a gotes |

Li donen els diners amb comptagotes.

amb coneixement de causa

Sabent bé allò que es diu o es fa. |

estant-ne ben segur, sabent-ho bé |

El batlle en parlava amb coneixement de causa -Ràdio-.

amb cor i fetge

Totalment, completament, amb moltes ganes (Val). |

en cos i ànima |

Es dedicaren amb cor i fetge a aquella faena -Roder-.

amb cucales (o clucales)

Expressió que s’usa per indicar que qualcú és mancat de perspicàcia, d’enteniment o d'experiència per a realitzar determinades feines (Mall). |

no tenir gaire vista, no tenir nas; amb prejudicis, amb recel |

Tenien una perspectiva amb cucales cap al “Ne me quitte pas” i refusaven l’estil saxó, i jo vaig tenir la sort d’esser sense cucales i em vaig deixar influenciar pels cantants irlandesos -Mirall.

amb deliri

Amb gran entusiasme. |

amb bogeria, moltíssim, fora mida, en extrem, immensament, apassionadament, bojament, arravatadament, ardorosament |

Ens agraden amb deliri, les maduixes.

L'estimava amb deliri.

amb dents i ungles

Tant com es pot. |

a peu i a cavall, a totes, enterament, aferrissadament |

Combatien amb dents i ungles les noves tendències.

amb desmesura

Més del que sol ser habitual. |

molt i molt, massa, excessivament, exageradament |

Tots els gossos ho fan, d'espantar-se quan trona, però aquest, amb desmesura.

amb diferència *

De medicina, aquest és el diccionari més ben fet, de bon tros (o des de tots els punts de vista; és millor que els altres, és el més ben fet de tots; millor que amb diferència) -Avui-.

És el millor lloc de tots (o supera tots els altres, és la flor, és el rovell de l'ou, és un paradís; millor que amb diferencia) -TV3-.

amb diners, torrons

S'usa per expressar que quan es tenen diners es pot fer o aconseguir qualsevol cosa (Val). |

amb diners es fa tot; pagant sant Pere canta, diners de tort fan veritat i de jutge fan advocat (Anselm Turmeda), (amb la moneda parles totes les llengües, els diners obren totes les portes (l’Alguer) |

S'han fet moltes urbanitzacions en llocs protegits; ja se sap, amb diners, torrons.

amb diners a la mà

Pagant de seguida. |

al comptat, pagant bitllo-bitllo, pagant a l'acte |

Ni amb diners a la mà, no ho he pogut comprar -Temps-.

amb disgust

Es diu d'una cosa que es fa malgrat la idea que no és prou bona. |

a contracor, de mala gana, a desgrat, amb repugnància |

M'ho vaig menjar amb disgust i em va fer mal.

amb dispensa

Fórmula per a disculpar-se (Vilarnadal). |

a dispensar, dispenseu, perdoneu, disculpeu |

La merda, amb dispensa, anava a pilots, en aquella casa.

amb dos collons

Hom ho diu d'una persona valenta. |

coratjós, valent, brau, abrivat |

Aquesta directora és una dona amb dos collons.

amb efecte

Donant a una pilota o a una bola una direcció especial. |

Ha xutat amb efecte.

amb el barret

Amb la influència de persones importants. |

amb un cop de barret, amb una barretada, per influència, perquè té padrins |

En Nasi va entrar en aquella caixa amb el barret.

amb el benentès que

Locució que estableix una condició a un acte posterior. |

amb la condició que, sempre que, tingueu en compte que, tingueu present que |

Participeu-hi, però amb el benentès que ho faré com jo vulgui.

Editareu el meu llibre amb el benentès que jo en triaré el títol.

Us deixo el pis, però tingueu present que us heu de fer càrrec de les despeses.

amb el cavall d'en Cama i la mula d'en Taló

Vol dir anant sempre a peu (Men-Mall). |

una estona a peu i una altra caminant, a cavall de les cames, a peu seguit (Men) |

Per molt que m'apressi vaig amb el cavall d'en Cama i la mula d'en Taló.

nota: A Mallorca es diu amb els articles salats.

amb el cor a la mà

Sincerament. |

amb la mà al pit; de veritat, francament, de tot cor, de bona fe, amb el cor a la boca |

T'ho dic amb el cor a la mà (sóc sincer).

Ho faig perquè m'agrada, no pels diners: t'ho dic amb el cor a la mà.

amb el cor obert

Sense malícia (Nord). |

de bona fe, amb santa innocència |

A sis anys ho escoltava amb el cor obert, però no va durar... -Vagons robats-

nota: "Cor obert": esperit franc, sense secrets (DCVB). "À cœur ouvert" en francès vol dir "amb franquesa". Malgrat la possible influència de més amunt pensem que és una frase feta correcta.

amb el cul a l'aire *

Han deixat el primer ministre amb un pam de nas -han votat que no a l’estatut- (o l'han frustrat, l'han mocat, l'han desairat; ha quedat retratat, ha quedat en evidència; no l'han deixat amb el cul a l’aire; no l'han deixat amb el cul a l’aire) -Temps-.

L'escola pública queda desatesa (o abandonada, desemparada, amb la canya sense peix, amb un pam de nas; no queda amb el cul a l’aire) -Presència-.

amb el ganivet a les dents *

Quan juguen, van a totes (o s'hi fan molt, fan el màxim per guanyar, van a mort; no surten amb el ganivet a les dents) -Punt-.

amb el mateix fer (o un altre verb)

1 Fent dues coses en una sola acció. |

al mateix fer, amb el mateix anar, al mateix viatge, de passada, a la vegada, ja que, alhora que |

Amb el mateix anar a la barberia, tira aquestes cartes.

Me'n vaig a comprar pa i, amb el mateix fer, passaré per la llibreria.

Amb el mateix posar-hi els altres, podries posar-hi aquest (ja que hi poses els altres).

2 Fent les coses de la mateixa manera. |

fent-ho igual |

De vegades, amb el mateix fer, queda clara, la maionesa.

nota: Vegeu també “al mateix fet”.

amb el menjar a la boca

De seguida, o molt aviat, després de menjar (Gir-Bar). |

havent dinat, de seguida; sense reposar |

Què m'expliqueu, a mi, de reunions i pedagogies! No hi vull anar, a fer classe, amb el dinar a la boca! La primer cosa és la salut (fa un quart que hem dinat).

amb el pas canviat (anar, trobar) *

La decisió del tribunal ha trobat el PCB desprevingut (o de sorpresa, amb els pixats al ventre, descuidat, badant; ha vingut d'improvís; no ha trobat amb el pas canviat; millor que ha trobat a contrapeu).

amb el que duia posat *

Se'n van anar a viure a l'estranger amb les mans al cap (o amb la roba a l'esquena, amb el cul arremangat, sense res; ha posat la clau sota la porta i se n'ha anat; no amb el que duia posat) -TV3-.

Quan es va casar, va arribar a cals sogres amb les mans al cap (o sense res; no amb el que duia posat).

amb el seu mal vol conèixer el mal dels altres (o amb el teu)

Les persones que tenen un defecte solen veure aquest mateix defecte en els altres. |

qui mal fa, mal pensa; amb el seu mal hi vol fer passar els altres; la mula guita, de tothom sospita, el lladre sempre té por de ser robat; Tresponts) |

A -En Francesc no deixa mai les coses. B -I tu, tampoc! Tu, amb el teu mal vols conèixer el mal dels altres.

Ara diu que estem nerviosos, i és ell qui n'està: amb el seu mal, vol fer passar el mal dels altres.

amb el seu pa s'ho mengin *

Diuen que no hi volen participar, ja s'ho faran (o ja s'espavilaran, bon profit els faci, que facen el que vulguin; no amb el seu pa s'ho mengin).

amb el temps i una canya *

Amb el temps tot es fa (o a la llarga, si hom no es cansa, amb temps i palla maduren les nespres, amb el temps i palla d’ordi maduren les nesples -Mall-, amb paciència i més paciència s'hi arriba; millor que amb el temps i una canya).

nota: Trobem 'amb el temps i una canya' en alguns diccionaris. És un cas dubtós.

amb el ventre prim (i amb la panxa prima)

Havent menjat menys del que toca. |

prim de ventre, amb una mica de gana, amb el ventre buit (Am), amb el ventre de pena, amb el ventre de mal any |

A -Com ho has fet, per aprimar-te? B -Vaig a dormir amb el ventre prim (menjo poc, al vespre).

Marxaràs amb la panxa prima (no ha dinat).

Teníem fred perquè anàvem amb la panxa prima.

Vam sortir amb el ventre prim (sense dinar) -Punt-.

amb els braços plegats

Vegeu 'estar amb els braços plegats'

amb els meus quatre quartos (o seus)

Amb tota la confiança. |

de bona fe |

Jo, amb els meus quatre quartos, li vaig demanar què feia el seu noi, i es va ben emprenyar (jo no sabia que feia poc que s'havia divorciat).

Li vaig demanar si era veritat que es venia la casa, i ell amb els seus quatre quartos m'ho va explicar tot.

Ho va dir amb els seus quatre quartos (sense ganes de molestar).

amb els petits, tothom s'hi atreveix

Tothom és valent amb qui no té gaire força ni gaire poder. |

amb els petits, tothom hi juga; dels petits, tothom n'abusa |

A -A la ràdio, sento un barbarisme darrere l'altre. B -Amb els petits, tothom s'hi atreveix (amb la llengua catalana).

amb els ulls clucs (o clucats, tancats)

1 Amb plena confiança. |

sense pensar-s’ho gaire, amb il·lusió, a cegues |

El compraria amb els ulls clucats, aquell auto.

Hi aniria a viure amb els ulls tancats -TV3-.

2 Es diu d'una cosa que és molt fàcil de fer. |

amb gran facilitat; és simple, és senzill de fer |

Hi aniria amb els ulls clucs, a Requesens.

La Neus els fa amb els ulls clucats, aquests treballs manuals (en sap molt).

nota: Vegeu també “a ulls clucs”.

amb en (+ nom de persona) *

Jo penso, i en Miquel també, que ens en sortirem (no jo penso, amb en Miquel, que...)

amb escreix

Més del que toca o del que es diu. |

amb excés, de sobres, més del compte |

Ho férem a en Joan, un fadrí vellardo, d’una seixantena amb escreix -Albellons-.

S’ho cobrarà amb escreix -CR-.

amb esma

Amb sentit i bon judici (vulgarment 'eima'; Mall). |

amb seny, amb coneixement, amb trellat, amb senderi |

Tot s’ha de fer amb gust i esma -Llibre-.

amb ganes *

Molt i molt. |

intensament, abundantment, a dojo, sembla que en té ganes, a bots i barrals, fer-se'n un tip, a gavadals, fora mida, en gran manera, de valent, sobre manera, espantosament, amb força, amb fúria, amb ímpetu, (ploure a braçats, a doll, amb tota l'anima, amb motiu Val) |

Plou a bots i barrals (o a dojo, de valent, amb força, a gavadals, es fa un tip de ploure; millor que amb ganes) -TV3-.

Fa molta calor (o fa xafogor, fa calor fora mida, fa una calor espantosa; millor que fa calor amb ganes).

Plorava a llàgrima viva el dia de l'enterrament (o plorava com una Magdalena, -s'esclatava de plorar, s'esclafia de plorar -Mall-; millor que amb ganes).

El públic es va fer un tip de xiular (o va xiular molt, xiulava fort, amb fúria, amb ímpetu; millor que va xiular amb ganes) -Temps-.

amb ganxo

Amb una intenció amagada. |

amb segones, amb ironia |

A -En Tomàs canviarà de cotxe. B -Ja pots comptar! T'ho va dir amb ganxo (per veure tu què deies).

amb intenció

Bé, amb força probabilitats de fer gol. |

amb picardia, amb astúcia; un xut ben dirigit, (a gratcient, a dretcient Val) |

Ha xutat amb molta intenció -CR-.

amb justícia

Actuant amb imparcialitat. |

justament, a bon dret, a dreta llei, així com cal |

Tu, en justícia, hauries de guanyar la plaça -TV3-.

amb l'ai al cor (o tenir)

Patint per alguna cosa (Gir-Bar). |

intranquil, espantat, neguitós, amb temor; amb el cor trencat, amb el cor encongit, amb enjòlit, amb temença |

Ara, els mestres estem sempre amb l'ai al cor.

No pots pas viure sempre amb l'ai al cor (patint).

Estem amb l’ai al cor pels focs del bosc.

La reforma de l'ensenyament ens fa viure amb l'ai al cor (els canvis ens poden afectar).

Sempre s'està amb aquell ai al cor, amb el jovent d'ara (tornen a la matinada).

amb l'aigua que baixa

Veient que les coses van malament. |

amb el merder que hi ha, amb els maldecaps que tenim, tal com van les coses, amb aquest panorama, (amb el vent que bufa, mentre no s'alce l'oratge Val) |

Amb l'aigua que baixa, tinc por de no cobrar la pensió.

amb l'escopeta carregada

Preparat per atacar o per defensar-se. |

a punt de tirar-se-li a sobre, d'escometre'l, d'atacar-lo, d'envestir-lo, de contradir-lo; a punt per discutir; que sempre vol gresca; que cerca merder, enrenou |

L'esperaven que parlés amb l'escopeta carregada (el volien criticar, contradir).

Que facin el que vulguin; ja els espero amb l'escopeta carregada (per contraatacar).

És una dona que sempre va amb l'escopeta carregada (vol merder).

nota: També es diu en castellà. No en sabem l'origen

amb la boca petita *

La gent en parla d'amagat (o ho comenta, murmura; en parla en veu baixa, -fa escoltetes, fa un escoltet Val-, en parla a cau d'orella; no en parla amb la boca petita).

No ho asseguren (o no ho diuen ben clar, només ho diuen de boca, ho diuen de boca i prou; no en parlen amb la boca petita, ho diuen amb la boca petita)

Escoltetes en reunió, falta d’educació (Val).

amb la capa d'uns s'hi amaguen els altres

Hi ha molts malfactors, a més dels que tothom assenyala. |

uns tenen mala anomenada i uns altres fan la feina, uns tenen la fama i altres carden la llana |

A -Aquesta gent, cada any ens roben els préssecs. B –De vegades amb la capa d'uns, s'hi amaguen els altres (potser són uns altres, els lladres).

Se n'hi amaguen -o se n'hi abriguen- molts amb la capa dels altres (quan hom té l'anomenada de lladre, tothom diu que li repassa l'hort).

Sota la capa del que en diuen internacionalisme s'han aixoplugat... (s'han fet passar per internacionalistes altres persones o altres idees) -Avui-.

amb la cara ja paga

Revelar, la cara d'algú, la seva personalitat (Gir-Bar). |

amb la cara ja t'ho diu, no fer cara de res de bo |

Aquest, amb la cara ja paga (ja es veu que no val gaire res de bo).

Amb la cara ja paguen, que són de X (ja es veu que són d'aquell país).

Amb la cara ja paguen (ja es veu que són uns informals).

No fa cara de res de bo, aquell home!

amb la llei a la mà (i amb els números a la mà) *

D'acord amb les lleis, això no es pot fer (o segons la llei, si ho vols fer tal com Déu mana, si ho vols fer bé, legalment, de dret; millor que amb la llei a la mà, amb la legislació a la mà, amb la normativa a la mà).

Si fem números, l'occitanisme baixa (o si ho comptem bé, ben mirat; millor que amb els número a la mà).

nota: 'Amb la llei a la mà' ens sembla una construcció ben feta, però que es diu per influència del castellà. La veiem un cas dubtós.

amb la llengua

Ho diu, però no ho farà. |

que no, ja pots comptar!, ja pots pensar!, amb el pensament, del pensament en fa obra |

A -M'ha dit que faran obres. B -En farien moltes de coses, amb la llengua.

amb la llengua a fora *

Tinc massa feina: he d'anar tot el dia amb un pam de llengua (o traient un pam de llengua, amb la llengua treta, pencant, amunt i avall, escarrassant-me, amb presses, tirant el lleu -Val-; millor que amb la llengua fora).

nota: Trobem 'Va arribar corrent, amb un pam de llengua a fora' al DIEC.

amb la lliçó apresa

Sabent bé què ha de fer. |

ja sap què ha de fer, va ben orientat |

El president, amb la lliçó apresa, fa el discurs de campanya més participatiu.

amb la mà al cor *

T'ho dic amb el cor a la mà (o amb el cor a la boca, sincerament, de cor, de tot cor, amb la mà al pit; millor que amb la mà al cor).

amb la mà al pit

Francament. |

amb el cor a la mà, de veritat, francament, honestament, de tot cor, de cor |

T'ho dic amb la mà al pit: si fos ara no em faria mestre.

amb la punta de la fava

Es diu, vulgarment, d'una cosa de molt bon fer (Val). |

ésser bufar i fer ampolles, ésser planer, ésser mamat |

Això ho faig jo amb la punta de la fava.

amb la que està caient *

Amb l'aigua que baixa, no s'haurien de fer tantes obres (o tal com van les coses, amb aquest panorama; no amb la que està caient).

amb la roba a l'esquena

Ben pobre. |

amb la roba que porta, amb les mans al cap, amb les mans a l'esquena, pelat com una rata, amb les mans buides |

Se'n va anar del poble amb la roba a l'esquena.

Es van jubilar amb la roba a l'esquena (sense res avançat).

Se n'ha anat amb les mans buides (sense premi, en un concurs) -TV3-.

Quan la noia es va casar va haver de marxar de casa amb la roba a l'esquena (no li van donar res).

amb la veritat per davant

Dient la veritat. |

amb sinceritat, amb franquesa; amb el cor a la mà, ésser sincer |

Si vas amb la veritat per davant, et farà cas.

nota: Pensem que són preferibles les altres solucions; sembla un calc del castellà.

amb les dents

Lluitant molt per una cosa. |

fer-s'hi, agafar-s'hi amb les dents (Am), defensar amb les dents -una cosa-, esforçar-se |

Vam perdre, però els jugadors s'hi van fer amb les dents.

Si em volen expropiar el pati, m'hi agafaré amb les dents! (no ho deixaré fer).

Ho defensarem amb les dents.

amb les mans a la massa *

Els hi han enxampat (o els han trobats in fraganti, els han agafat vius, els han atrapats, els han trobats amb sa fusta en ses mans -Mall-, els han agafats amb les mans al calaix; millor que han estat sorpresos amb les mans a la massa, amb les mans a la pasta) -Temps-.

amb les mans al cap

Sense res (Gir-Bar). |

amb les mans a la butxaca, amb la roba que porta, amb la roba a l'esquena, pelat com un cogombre, pobre com un grill, pobre com un rupit, amb les mans enlaire (Am), van haver de deixar la clau sota la porta |

Vénen a l'escola amb les mans al cap (sense llapis, goma...).

Com ho ha de fer? Ha quedat divorciada i amb les mans al cap.

Hem vingut amb les mans al cap (no hem dut res).

Va arribar a cals sogres amb les mans al cap.

No he pas començat les obres amb les mans al cap (ja tenia diners arraconats).

Si em moro, no els deixaré amb les mans al cap (tinc una assegurança de vida).

Sempre van anar amb les mans al cap (sense diners).

Venim amb les mans a la butxaca (sense res).

La botiga no va anar bé i se'n van haver d'anar del poble amb les mans al cap.

Vaig sortir d'aquella empresa amb amb les mans al cap (perjudicat, arruïnat).

amb les presses (i amb la pressa)

Perquè anava de pressa. |

per culpa de la pressa, com que anava de pressa, anant de pressa |

Amb les presses, m'he deixat la bossa a casa.

amb llàgrimes als ulls

Plorant, llagrimejant, lamentant molt alguna cosa. |

amb els ulls plorosos, llagrimejant, escapant-se-li les llàgrimes |

El Marcel, amb llàgrimes als ulls, s’acomiadava -Contalles-.

amb lo (+ adverbi) que *

Tan bé que estic aquí i ara me n'he d'anar! (o estic de primera i ara..; millor que amb lo bé que estic, amb el bé que estic).

Tan contenta que estava en aquella feina i es va acabar aviat (no amb lo contenta que).

Jugant tan bé, el Viladecans, és difícil que perdi (o jugant d'aquesta manera; no amb el bé que juga) -CR-.

amb majúscules

Molt gran. |

molt important, enorme, gegantí, colossal |

Em aquest món, tot plegat és una merda amb majúscules.

Ha de ser un polític amb majúscules (bo) -Temps-.

Ets burro amb majúscules, de vegades! (s’ha ofès)

amb menys, també es passa (o també passaria)

Vol dir que no cal tenir moltes coses per estar bé. |

amb menys coses també es passa, val més menjar poc i pair bé |

A -Si anessis a treballar a Girona, guanyaries més. B -Amb menys, també es passa.

C -A tu ja t'agraden els nens. D -Sí, però amb menys també passaria (té 30 alumnes).

amb menys de (i amb més de) *

Hi havia nens de menys de set anys (no amb menys de set anys).

Donen una medalla a les persones de més de 80 anys (no amb més de).

nota: Vegeu també “amb (+ nombre) anys”.

amb més motiu

Es dóna una raó de més per justificar una decisió. |

amb més raó, per això, encara amb més motiu, encara amb més raó, és una raó més per |

A -Jo no li renovaria pas, la fitxa. B -A més de mal jugador, no s'hi fa. A -Amb més motiu per fer-lo fora de l'equip.

C -De Guadalajara són? D -Doncs, amb més raó (que cantin mexicà) -CR-.

E -Gastem moltes patates. F -I van molt cares. B -Amb més raó n'hauríem de gastar menys.

amb més pena que glòria *

El conjunt ha tingut una actuació discreta (o mediocre, fluixa, vulgar, grisa, anodina, adotzenada; no ha destacat, han fet el que han pogut, la seva actuació pot passar, ha estat de pa sucat amb oli; millor que han actuat amb més pena que glòria).

amb mida (fer les coses) *

Tu camines massa. Tot s’ha de fer amb seny (o amb mesura, amb prudència; no amb mida).

amb mitja excusa

Es diu d'una cosa que es fa o que es pot fer sense gaire esforç. |

Amb mitja excusa canvia d'auto, en Rafel (li agrada de fer-ho).

Amb mitja excusa hi eres, abans, al camp del Girona (no era lluny com és ara).

Amb mitja excusa em tornaria a casar (hi té interès).

amb motiu de

A causa de la circumstància que es diu. |

a causa de, de resultes de, a conseqüència de, com a resultat de |

Amb motiu de l'any Verdaguer, es faran molts actes.

amb nas

Es diu d'una cosa bona o ben feta. |

bo, fantàstic, de nassos, a tot nas |

Han volgut els mobles tots amb nas (bons).

Has fet un dibuix amb nas (ben fet).

nota: Vegeu també “a tot nas”.

amb o sense *

Ells ho diuen, amb raó o sense (o tinguin raó o no; no amb o sense raó, amb raó o sense ella). Ho volem comprar, amb diners o sense (no amb o sense diners).

A -Quan trigues a pujar a Sant Martí? -a un ciclista- B -Dopat o sense dopar? (no amb o sense?)

nota: Els dos primers exemples són copiats d' Albert Jané.

amb pa i vi s'allarga el camí

Amb pa i vi ja es pot anar fent camí (Am). |

el pa i el vi són fonamentals, amb pa i vi es passa el camí |

amb paciència i més paciència, s'arriba a jutge d'audiència

A la vida cal tenir paciència. |

tot vol paciència; amb paciència i saliva, un elefant ho va fer a una formiga (DCVB) |

A -N'estic fart, de la feina! B -Paciència, Sebastià, que amb paciència i més paciència s'arriba a jutge d'audiència.

amb paraules cobertes

Sense dir una cosa clarament, perquè interessa que algú l'entengui, però no pas tothom. |no parlar clar, dir dissimuladament, no deixar-se entendre, maquillar les coses, dir les coses mig cobertes |

Parlem dels Reis amb paraules cobertes (hi ha un nen de cinc anys).

Els metges d'abans et deien les coses amb paraules cobertes, però ara t'ho diuen tot ben clar.

A -Ell diu que la seva noia té mal geni. B -Ell mateix ho diu? A -Home, ho diu amb paraules cobertes.

amb pas ferm

De manera decidida. |

decidit, amb molta força, segur, amb energia, amb peu ferm, amb pols ferm, amb bon pols |

El Sant Llorenç de Cerdans continua amb pas ferm al campionat federal (torna a guanyar) –CR-

El Costoja comença amb pas ferm la lliga -CR-.

Hi van anar decidits i amb pols ferm -CI-.

En Bru continua amb peu ferm al torneig de Roma.

amb pèls i senyals *

Ens va explicar l'excursió fil per randa (o detall per detall, punt per punt, amb tots els detalls, minuciosament, amb tots els ets i uts, per menut, detalladament, al peu de la lletra, punt per agulla, amb tots els pèls i senyals; millor que amb pèls i senyals) -TV2-.

amb penes i treballs

Amb moltes dificultats. |

penosament, a males penes, amb prou feines, difícilment, amb gran esforç; ha costat molt de |

Hem guanyat amb penes i treballs -C33-.

L'hem engegat amb penes i treballs (el motor).

Amb penes i treballs, estem fent un diccionari.

amb perdó *

Això val una merda, amb permís de l'auditori (o amb el vostre permís, excuseu-me, dispenseu-me; millor que amb perdó). A Vilarnadal, al mig de la merda, amb tots els respectes, han fet un pavelló (o sense voler-los ofendre; millor que amb perdó).

Són bèsties, aquella gent, i que em perdonin els animals (i que em dispensin els animals, i no vull ofendre els animals; millor que amb perdó dels animals).

nota: Trobem 'amb perdó' en textos antics, però ara es considera un calc del castellà.

amb permís *

Amb el vostre permís (o amb el teu permís, em permets?; es pot apartar, si us plau?; no amb permís).

Pel mig? -vol passar pel mig de dos que parlen- (o em permeteu?, amb el vostre permís? -Gir-Val-; millor que permís?, puc?)

nota: 'Permís?' és una simplificació de 'em doneu permís?', però ens sembla que s'usa per imitació del castellà.

amb poca substància

Sense trellat, sense sentit (Cas). |

poca solta, sense trellat, sense suc, no tindre ni cap ni peus |

S'han dissenyat les carreteres amb poca substància -Temps-.

amb prou feines

Molt poc (Gir-Mall). |

a penes, gairebé no, difícilment, escassament, amb molta dificultat, penosament, a males penes, amb treballs |

Amb prou feines el conec, el teu germà.

Amb prou feines em diu res, però més mal per ell.

A -Te'n recordes, de dividir? B -Amb prou feines, de sumar

Amb prou feines puc caminar.

Amb prou feines ens hem atipat.

Amb prou feines hi ha hagut espelmes per a tothom

amb quatre batzegades (o empentes, patacades)

Sense gaire esforç. |

amb poc esforç, en poca estona, sense suar gaire, amb quatre arpades, amb quatre grapades (Mall) |

Amb quatre batzegades hem acabat la partida.

Amb quatre empentes tindrem la barraca acabada.

La paret ja és rascada; ara, amb quatre patacades serà pintada.

Vam fer la neteja amb quatre grapades (Mall)

amb qui em jugo els quartos, jo?

Ho diu qui desconfia d'un amic o d'un soci. |

com hem quedat?, quina confiança et puc tenir? |

Et vaig dir que no ho diguessis a ningú, i tu ho xerres. Amb qui em jugo els quartos, jo?

amb qui no s'hi torna, fa de bon picar

Quan algú paga desinteressadament, val la pena d'aprofitar-ho. |

fa de bon anar convidat, amb qui no torna la convidada |

A -Cada dia vaig a ca la sogra a dinar. B -Ja fas bé: amb qui no s'hi torna, fa de bon picar (ella no ve pas a casa teva).

amb qui va o amb qui deixa d'anar

Hom ho diu quan li demanen coses d'una altra persona, que ell no sap o que no vol dir (Ca). |

què fa o què deixa de fer; amb qui va o amb qui no va |

A -La Salomé, ha anat a Barcelona amb en Joaquim? B -Jo no ho sé, amb qui va o amb qui deixa d’anar, la Salomé.

amb raó o sense raó, el pobre a la presó

Indica que els poderosos solen escapar-se fàcilment de la justícia. |

la justícia és per als pobres, amb raó o sense |

A -Aquests que fan estafes de cents milions no en tornen mai cap i els deixen anar. B -Ja se sap: amb raó o sense raó, el pobre a la presó.

nota: No hem de dir 'amb raó o sense ella'.

amb relació a

Amb referència a. |

pel que fa a, envers; en comparança amb, si la comparem amb, en comparació amb, en esguard de |

L'ocupació ha pujat amb relació a l’any passat..

Hi ha dubtes amb relació a noms d’autopistes i carreteres.

nota: Albert Jané ens posa dos exemples per veure la diferència entre 'en relació amb' i 'amb relació a': Posa't en relació amb els teus pares. Assenyala la proximitat amb relació a la casa.

amb res *

A -La nena juga amb un bastó. B -Amb ben poca cosa estan contents, la mainada (o amb qualsevol cosa, amb no res; no amb res).

amb reserva

Es diu d'una cosa que no és ben segura. |

amb cautela, amb prudència |

S'ha d'acollir la notícia amb reserva -TV3-.

amb respecte a *

Pel que fa a la compra de la màquina, ja en tornarem a parlar (o respecte a la compra, quant a, pel que es refereix a; no amb respecte a). Les temperatures han pujat en comparació amb ahir (o comparat amb ahir, en vist ahir, respecte a ahir; no amb respecte a ahir) -TV3-.

Puja l'avantatge que porta respecte al corredor occità (o comparat amb, en vist el, pel que fa al; no amb respecte a) -TV2-.

amb 'retintín' *

Ho dius amb sorna (o amb ironia, de broma, en to burleta, amb cantarella, amb dring; no amb 'retintín') -RAC1-.

amb safata

Donar, portar o posar una feina “amb safata” vol dir proposar-la de manera que no suposi gaire esforç per qui l'ha de fer. |

donar-la feta, mastegada, pastada |

Li varen oferir la batllia amb safata d'or -Avui-.

Li ha posat la pilota amb safata -TV2-.

Ja que m'ho posen amb safata, ho faré -8tv-.

nota: La locució “amb safata” és un calc del castellà acceptat. Convé de no abusar-ne.

amb set matalassos no li taparies el cul!

Es diu d'una persona molt orgullosa (Ca). |

amb set flassades no li taparies es cul (Mall), és tibat, entonat, estirat, petulant presumptuós, no el taparien amb set flassades! (Mall) |

D'ençà que ha casat la noia, amb set matalassos no li taparies el cul! Era cursi ... I això, que ella es pensava que no li podien tapar el cul amb set flassades -Brostejar-.

amb tal que (o amb tal de que) *

Si cal, em faig del Terrassa, amb la condició que el Sabadell no guanyi (o sempre que el, si això ha de servir per evitar que el, si el Sabadell no ha de guanyar; no amb tal que).

amb temps

Fent les coses sense pressa. |

amb calma, de mica en mica, sense córrer, amb repòs |

Ens ho mirarem amb temps.

M'agrada anar a agafar el cotxe de línia amb temps.

Hem d'avisar els socis amb temps.

Si ho hagués sabut amb temps sí que hi vindria.

amb temps i palla maduren les nesples (o les nespres)

Cal saber esperar (Bar). |

les coses s'han de fer sense córrer, amb el temps i una canya tot es fa, tot vol temps i paciència |

A -Aquesta mainada encara no saben restar. B -Amb temps i palla maduren les nesples.

amb tot

Malgrat la circumstància que s'exposa. |

tot amb tot, tot i, amb tot i això, nogensmenys, malgrat tot, però, així i tot, de totes maneres, això no obstant, no obstant això, tanmateix, siga com siga |

Amb tot, però, opino que el meu equip és favorit (encara que respecto el Torrevella).

Ha millorat l'ortografia, amb tot, encara fa massa faltes.

...amb tot, la Lliga ha promès tornar al Parlament italià -Avui-.

Serà difícil; amb tot, pensem que val la pena de mirar d'aprovar-ho.

amb tot el teu saber (o seu)

Tan bé com es pot. |

molt, amb tota la força, amb gran esforç, tant com pot, tant com sabia (Val), tu hi poses tot el teu seny, però... (Mall) |

Tu t’hi fas amb tot el teu saber, però moltes vegades perds.

Ho havia intentat amb tot el seu saber, però no li sortia bé -Presència-.

amb tota sort de *

Ho comentarà amb tota mena de detalls (o amb tots els detalls, amb tots els ets i uts; no amb tota sort de detalls).

amb totes les de la llei *

Va guanyar tal com Déu mana (o tal com cal, amb tots els ets i uts, clarament; no amb totes les de la llei)

Li ha posat el colze amb tota la mala llet (o de ple, ben fort, intencionadament, amb tot l'esment del món -Val-; no amb totes les de -TV3-.

amb tots els ets i uts

Amb tots els detalls, sense deixar-se res (Gir-Bar-Mall-Men). |

fil per randa, detalladament, per menut, amb tota allò que cal, perfectament |

Es feia carregós perquè volia explicar el casament amb tots els ets i uts.

Aquest cop han netejat la casa amb tots els ets i uts (en tots els aspectes i detalls).

Hem comprat la màquina amb tots els ets i uts (complements)

Varen fer la casa amb tots els ets i uts (bé, amb tots els detalls).

Jo li contaré el que ha passat amb tots els ets i uts, perquè d'aquest no en traurà trellat. És un ase que no serveix per a res -L'humor-.

Ne podria contar molts, i de casi tots es termes de s'illa, de coverbos de sa por, però no contaré més que els que sé amb tots els detalls, amb tots els ets i uts -Folklore menorquí-.

amb ull

Amb molta atenció i cura de no fer mal (Cas). |

amb compte, parant esment, sense perdre d'ull, anant alerta, badant els ulls, a espai (Val), amb set pams d’ulls (Cas) |

Son pare li donà la rameta amb un poc de fusta vella i un poc de fusta tendra i amb ull, li allargà l’aixadolet -La cara oculta de la lluna-.

amb un altre, un

Ni un (Ca). |

cap, ni un per remei |

A -Quant amics tens, tu? B -Amb un altre, un.

C -Heu ballat gaires balls. D -Amb un altre, un.

E -Quants peixos portes? F -Amb un altre, un!

amb un badall ho deixarem tot

Vol dir que les coses són molt relatives. |

no ens n'endurem cap a l'altre món (de cèntim), en un bufit ho deixarem tot (Val) |

Tant que hem de treballar i amb un badall ho deixarem tot.

No estalviïs tant, que amb un badall ho deixaràs tot.

amb un braçat

Agafant una persona, un animal o una cosa envoltant-la amb els braços. |

amb els braços |

Hi havia una noia que no podia caminar, i ell l’ha agafada amb un braçat i l’ha baixada del tren.

amb un de bo vas!

Es diu quan hom demana un favor a qui no en sol fer cap. |

quin un!, ja t'ho farà aviat! (ironia), no te'n deixarà pas |

A -Si no tinc prou fil, en demanaré a en Bernat. B -Amb un de bo vas a tocar!

C -Demanaré a en Toni si vol ser de la junta. D -Amb un de bo vas! (no vol maldecaps)

amb un dit al cul i l'altre a l'orella

Es diu per assenyalar que un hom ha acabat, en una empresa determinada, fracassat i malsatisfet (Mall). |

amb un gran fracàs, pobre i enganyat, més net que una patena |

Ha començat moltes empreses, però sempre ha acabat amb un dit al cul i l’altre a l’orella.

Ha posat cinquanta negocis, el seu noi, i sempre ha quedat pobre i enganyat (Gir).

malsatisfet: descontent

amb un esclop i una espardenya

Amb pocs mitjans. |

amb una sabata i una espardenya, amb una sabata i un esclop (Am); mal preparats, un coix i l'altre ranc (Ca); estar en fals, de qualsevol manera, pengim-penjam, a la bona de Déu |

Ja fa anys que anem amb un esclop i una espardenya (hi ha crisi).

Moltes escoles van tirant amb un esclop i una espardenya (tenen pocs recursos).

A -Com van els tallers del poble? B -Sí, mira, l'un coix i l'altre ranc.

L'exèrcit es va revoltar amb un esclop i una espardenya (amb mala preparació).

No hi puc pas anar amb un esclop i una espardenya: m'he de mudar per anar a bateig.

Nosaltres anem amb un esclop i una espardenya (fem l'amor amb poca seguretat, estem en fals).

amb un parell de grapades (o amb quatre)

Es diu quan una cosa és feta en un interval de temps molt curt i sense mirar prim (Mall). |

en un instant, en un moment, amb una arpada, amb quatre arpades, a arpades, (amb una grapada, amb dues grapades, en un tancar i obrir d'ulls, en un pensament, en un no res, en un d'un dir Jesús, en un tres i no res Mall) |

Amb un parell de grapades va haver escurat l'escudella, els coberts, el got i la cassola i quan s’hagué assegurat, amb una mirada circular, que tot estava en ordre dins la cuina, passà a la zona de dormitori -Els voltors-.

Ens van robar el bròquil de l'hort a arpades (arrencant-lo amb la mà i de qualsevol manera).

amb un peu davant s'altre

Sense perdre passa, sense aturar-se. Sol dir-se per comminar algú a partir cap a un lloc, quan no té ganes d'anar-hi (Mall). |

sense perdre passa, sense aturar-se (posar-se ses cames damunt es coll, picar de talons, anar tira-tira Mall) |

Aniràs a ca la padrina amb un peu davant s'altre, i torna abans que faci fosca.

amb una esgarrapada (i en una esgarrapada)

Fent un esforç de curta durada (Am). |

amb quatre esgarrapades, amb una empenta, amb una trompada (Ca), molt de pressa, en poca estona, en un moment |

El curs s'acaba i hauré de fer les tres darreres lliçons en un esgarrapada.

Menjàvem amb una esgarrapada i tornàvem a la feina.

Si ve per aquí, amb una esgarrapada la fotré fora.

amb una mà a cada ou

Sense res (Gir). |

sense dur res, amb les mans al cap, amb les mans buides |

No hi pots pas anar amb una mà a cada ou, el dia que l'inspector et crida (s'ha de dur la feina feta).

Han vingut a pintar a casa amb una mà a cada ou (sense dur res).

amb una mà a davant i l’altra a darrere *

Els emigrants arribaven molt pobres (o amb una mà a cada ou, amb les mans al cap, amb la camisa a l'esquena, amb la casa a sobre, pelats con una rata, amb les mans buides, amb la roba a l'esquena; millor que amb una mà a davant i l’altra a darrere, amb una mà al davant i l’altra al darrere).

amb una mà sobre l'altra

Sense fer res. |

inactiu, amb les mans plegades, amb les mans a les butxaques (Bar), (mans fentes, amb una ma damunt s’altra Mall) |

Estem esperant que vinguin, tots amb una mà sobre l'altra.

amb una mentida, voler saber una veritat

Es diu de qui menteix per saber una cosa vera d'un altre. |

tirar l'ham, anar amb segona intenció, dir (o fer) amb segones |

A -En Vicenç diu que ara votarà el PRL (és del PJT). B -Aquest, amb una mentida vol saber una veritat (vol saber què voten els altres).

amb una rebel·lada

Amb un moviment ràpid i violent. |

amb una espenta, amb una trompada, amb una revolada |

El va tirar per terra amb una rebel·lada.

nota: Vegeu també “rebel·lada”, al Volum 1.

amb vida *

A l'home encara l'han tret del cotxe viu (o vivent; n'ha sortit viu, ha salvat la pell, ha salvat la vida; millor que en vida, amb vida) -TV3-.

nota: Sí que s'han dit sempre frases com 'Figueres, una ciutat amb molta vida'.

amb vista a

Amb el propòsit de. |

pensant en, amb la intenció de, amb la idea de, de cara a |

I el mantingué presoner amb vista a utilitzar-lo, si calia -Llibre-.

nota: Vegeu també “tenir vista”.

amenaçar amb *

Amenacen de treure la custòdia dels fills a una mare si... (no amenacen amb treure).

Un home amenaça els veïns amb un ganivet.

nota: No es posa 'amenaçar amb' davant d'infinitiu.

amic de barret

Amic que només ho és per interessos (Mall). |

amic fingit, fals amic, amic de conveniència |

Alerta, Andreu amb els amics de barret! –Rondalla Mn. Alcover-.

amic amb tothom i no et fiïs de ningú

Consell que recomana de no confiar plenament amb ningú. |

el més bo et traeix |

Tu, Joan, no vulguis pas renyir amb ningú: amic amb tothom i no et fiïs de ningú.

amics com som (o veïns com som)

Pel fet que som amics. |

com que som amics |

Veïns com som, ja m’hauries de vendre el pis a mi.

Amigues com éreu, la Carme i tu, l'havies d'haver ajudada més.

amics igual

Ho diu qui proposa un tracte. |

si t'interessa bé i si no, també; no hem dit res, fes el que vulguis, tan amics com abans (Mall), igual d'amics (Val) |

Si no t'ho vols quedar, amics igual.

Amics igual, si no fem tracte. Si t'agrada, la compres; i si no, no hem dit res.

A -Sí que ens ho donaran. B -Doncs no he dit res (així callo).

amor de germà, amor de ca

Vol dir que l'estimació entre germans no són durar sempre (refrany de sentit prou discutible). |

l'amor dels germans s'acaba quan són grans; en una germandat, l'un tira cap aquí i l'altre cap allà |

Els germans, tant com són a casa, bé, però després cadascú procura per ell: amor de germà, amor de ca.

amor de senyor, aigua en cistella

Vol dir que l’afecte d’un ric és efímer; això és, passa llest com l’aigua que es posa a dins d'una cistella (l’Alguer). |

amor de senyor, no té alou, i, si en té, no puja un grell d'ou (DCVB) |

amor nova ne catxa la vella

Els antics amors no s’esborren (l’Alguer). |

allà on hi ha hagut, sempre hi queda (Gir) |

catxar: fer fora

nota: El contrari és: l'amor d'una nova dona esborra el record de la precedent.

amor propi

Vegeu 'punt d'honor'

amunt i avall

D'un costat a l'altre. |

cap amunt i cap avall, per amunt i per avall, cap aquí i cap allà, d'ací cap allà, d'una banda a l'altra, de la Seca a la Meca |

Vaig amunt i avall tot el dia (sempre) -TV3-.

La gent circula amunt i avall pel turó -Temps-.

amunt i crits!

Hom ho diu per a estimular, donar ànims, encoratjar (Bar). |

amunt i endavant!, pit i collons!, tot anirà bé i serà noi! (Bar) |

Va nois, que encara guanyarem, amunt i crits!

anades i vingudes

Es diu a qui fa volts sense anar concretament a enlloc (Am). |

passejades, viatges, passar i traspassar per un lloc; gestions, passos, diligències |

Ja n'hi ha prou d'anades i vingudes!, seu aquí i treballa.

He hagut de fer moltes anades i vingudes per tenir aquest passaport.

Ara hem de fer viatges a baix (traginar-hi coses).

anant bé (i anant tot bé)

Si no hi ha cap entrebanc (Gir-Mall). |

si tot va bé, si no trobem cap obstacle, pel cap baix, com a mínim, si no hi ha cap complicació, si voleu |

Quan començarem ja seran les 7, anant bé.

Anant tot bé estarà sis setmanes sense jugar.

En vendrem una dotzena; o un centenar, si voleu; però farem un mal negoci (com a màxim).

anant bé, malament

Hom ho diu d'un fet quan pensa que no pot anar bé de cap manera. |

malament rai!, no pot pas anar bé, no hi ha res a fer |

A -Com quedarà, el pare, de l'operació? B -Anant bé, malament (no té cura).

C -Encara el pots aprovar, aquest examen. D -Ja pots comptar!, anant bé, malament (no s'ha preparat).

anant bé jo, ja en va tothom

Ideari de les persones que van a la seva. |

si jo vaig bé, ja en va tothom, qui tingui maldecaps que se'ls espassi, jo he de procurar per a mi; anant-me bé a mi, ja hi va a tothom (Mall) |

A -Hi haurà gent que passarà fred aquest hivern, amb la crisi. B -Jo no, i anant bé jo, ja en va tothom!

anant i venint

Sempre (Am). |

a tota hora, contínuament |

Ara als mestres ens prenen el pèl anant i venint.

anants i vinents

Persones que van i vénen. |

visites, gent, transeünts |

En aquesta casa sempre hi ha anants i vinents (sempre hi va gent).

Sempre tenim anants i vinents (ens ve gent).

Ahir passaven molts anants i vinents.

A -Què teniu algun malat? B -Ahir ens va caure l'àvia, però gràcies a Déu no s'ha fet gaire res. A -Per això jo veia tants anants i vinents del metge.

anar -una cosa- (i: no anar) *

A mi no m'agrada, el futbol (o no em fa el pes -Gir-Val-, no em convenç, no em plau, no em ve de gust, no em fa peça, no hi tinc tirada; no a mi no em va, el futbol) -TV3-.

Jo no en sóc, de fer aquest paper –adular els rics- (o a mi no m'agrada; no fa per a mi, això de; no a mi no em va, fer aquest paper).

A la Miquela li agrada de sortir (o li agrada la gresca, li agrada la festa; no li va la marxa) -8TV-.

nota: Veiem que 'anar de marxa' és al DIEC.

anar (+ gerundi)

Aquest perífrasi marca durada, repetició; expressa una progressió de l'acció del verb que està en gerundi.

La noia va fent.

Els alumnes van entrant.

Amb el temps, m'he anat convencent que no ens convé dependre'n.

Com hem anat veient al llarg de la visita, els aiguamolls estan...

Anava perdent per 2 a 0 (o estava perdent).

Jo no vaig provocant tot el dia -Punt-.

nota: Vegeu també 'estar + gerundi'.

anar a (+ infinitiu)

Anar té fonamentalment el significat de moviment cap al lloc on no és qui parla: La senyora va a missa; Els nins han anat a la fira; Vaig a veure qui hi ha al menjador. Aquest significat es conserva en frases verbals formades per

anar + infinitiu: És hora d'anar a dormir; Anirem a caçar tords; Hem anat a veure la catedral. Anem a veure una exposició (on anar té els sentit propi de moviment, desplaçament). Anàvem a votar cada vegada que... Anaven a pujar quan els van telefonar. Ara et venia a veure. La nena, quan veu l'avi, de seguida se n'hi va. Quan sento sardanes, el cor se me n'hi va.

Anar a + infinitiu en general no serveix per a expressar futur (Va a fer fred demà*) ni intencions (Saps que anem a casar-nos?*).

Anar a + infinitiu no vol dir 'ara faré tal cosa'. No són correctes frases com aquestes:

Anem a fer classe * (podem dir: ara farem classe, de seguida farem classe)

Anem a veure si ho entenem * (podem dir: vegem si ho entenem, vejam si, ara mirarem d'entendre-ho).

Vaig a dir-te una cosa * (podem dir: et diré una cosa, et vull dir una cosa, t'haig de dir una cosa).

Anem a veure si l'equip pot remuntar * (podem dir: vegem si l'equip pot remuntar, ara mirarem de remuntar).

Anem a recordar els premis que hi ha * (podem dir: recordem els premis que hi ha, tornem a dir, repetim).

Per influència del castellà ir a + infinitiu, hi ha qui usa la frase anar a + infinitiu sense significat de moviment, sinó de començament o imminència de l'acció; per exemple: El sol ja va a pondre's.

S 'ha d'evitar el castellanisme dient: El sol ja se'n va a la posta o ja es vol pondre. En present d'indicatiu s'aconsella de substituir per ara a + futur.

Ara anem a preparar l'expedició. Cal dir Ara prepararem l'expedició.

Ara vaig a explicar-te una anècdota. Cal dir Ara t'explicaré una anècdota.

Em vaig a posar a jugar. Cal dir Ara jugaré.

Vaig a fer-ho com sempre. Cal dir Ho faré com sempre.

Vaig a pujar. Cal dir Ara pujo, o He de pujar.

Ara va a començar el concurs. Cal dir Ara començarà el concurs.

X ha desmentit que vagi a ser el substitut de Z. Cal dir X ha desmentit que sigui el substitut de Z.

La Universitat de València va a complir cinc segles. Cal dir La Universitat de València complirà cinc segles.

Vaig a disparar. Cal dir Dispararé.

Anem a pintar la casa aviat. Cal dir Pintarem la casa aviat.

Anem a veure els dos gols del Valença. Cal dir Ara veurem els dos gols del Valença.

Ja van a ser quarts de set. Cal dir Aviat seran..., falta poc per...

Aviat vaig a deixar l'empresa. Cal dir Aviat deixaré l'empresa.

Què vas a fer? Cal dir Què faràs? Aquesta mena de frases es consideren bones, sobretot, quan es refereixen al passat.

Ara t'anava a demanar la clau.

El noi, que anava a fer 18 anys...

Ho anava a dir però m'hi vaig repensar.

Què anaves a dir?

És incorrecte l'ús de anar a + infinitiu amb el valor de futur possible o condicional, en frases com aquestes: No sé quan vaig a quedar lliure de deutes; Ens anam a divertir molt. La solució correcta és usar el futur simple: No sé quan quedaré lliure de deutes, Ens divertirem molt.

Els ecologistes estaven convençuts que la majoria no els anava a votar. Cal dir Els ecologistes estaven convençuts que la majoria no els votaria.

No és segur que els tres observadors vagin a ser alliberats. Cal dir No és segur que els tres observadors siguin alliberats.

Davant d'infinitiu introduït per la preposició a, s’usa anar a + infinitiu quan l’acció indicada per aquell infinitiu és quelcom d'inconvenient.

La pedra va anar a rompre un vidre.

Ara ha anat a desaprofitar aquesta oportunitat.

Tenia pressa i m’he anat a distreure.

També s'usa anar a + infinitiu per indicar que una cosa ocorre, malgrat que hom procuri que no passi.

Tant a poc a poc que vaig i encara he anat a caure.

Tants melons bons que hi ha i he anat a trobar l’únic dolent que hi havia.

nota: Per a fer aquesta entrada ens hem basat en diferents gramàtiques, particularment en la Gramàtica catalana, de Francesc de B. Moll.

anar a apagar foc

Anar molt de pressa. |

córrer, sallar, galopar, anar a tota brida, anar de pressa com un passerell (Am) |

No hem pas d'anar a apagar foc! (= no corris).

Sembla que van a apagar foc, aquells dos.

anar a bacs

1 Riure molt, fer-se un tip de riure (Val). |

petar-se de riure, esclafir de riure, riure per les butxaques |

Cada vegada que el sent parlar vaig a bacs.

2 Anar d'un lloc a l'altre sense criteri (Val). |

ser un pòtol, un vagabund; anar roder (Val) |

El meu cunyat sempre va a bacs.

anar a barallar

Anar, una persona, a trobar-ne una altra, per discutir-hi. |

anar a escridassar; mamprende (Val), anar a barallar-se amb (Mall) |

Van anar a barallar el mestre perquè li havia suspès el nen.

Em varen venir a barallar perquè els havia criticats.

La va anar a barallar perquè deia que sortia amb en Jaume i no era veritat.

nota: Vegeu també “barallar-se 3”, al Volum 1.

anar a batzegades

Moure's una cosa fent canvis bruscs. |

anar a sotragades, a cops, a patacades, a empentes i rodolons; ací caic, allà m'aixeque |

A aquesta màquina li falta oli, va a batzegades.

El preu dels porcs va a batzegades (puja i baixa de cop).

Ja tira, la calefacció, però va a batzegades (ara va més, ara va menys).

anar a botir

Anar a un lloc. |

anar a sortir, a parar; desembocar |

Ahir vàrem agafar el cotxe i vàrem anar a botir a Sant Celoni.

Aquí a Bescanó tothom va a botir a Girona (hi va a comprar, al metge...).

Per fer entrar la noia al Consell Comarcal vam haver d'anar a botir amb el batlle (perquè té influència).

On anirem a botir amb tants canvis?

anar a bufetada neta *

Ahir al camp de futbol anaven a garrotada seca (o a cops de puny, a patacades, a bufetades; no a bufetada neta).

anar a buscar (o cercar)

Cercar una cosa; sovint una cosa difícil (Ca). |

demanar; cercar, baixar; suposar, posar, admetre, fer com, imaginar-se |

Ha plegat de músic i ningú no l'ha anat a cercar (no li han ofert una altra feina).

A -Els fonaments són baixos. B -Sí, però els hem anats a buscar molt avall (no surten gaire de terra, però són pregons).

Anem a buscar la cosa pitjor, que la casa baixa: què ens pagaria l'assegurança?

C -Què passarà amb el pis, si un dia renyim? D -Tu ja vas a buscar un cas extrem.

Ja tinc cinquanta anys, què he d’anar a buscar?, què hi guanyo divorciant-me?

A -La Laura es va casar amb un vell, se li ha ferit i ara té molts maldecaps. B -És el que hi vas a buscar (hi ha aquest perill en un casament així).

anar a buscar-ho tot

Considerar totes les possibilitats que hi ha, abans de fer un tracte o una altra acció |

aprofitar-ho tot; mirar-ho tot, examinar bé, sospesar bé el pro i el contra |

Ho anem a buscar tot, nosaltres (jugant a cartes, aprofitem tots els punts).

Ho van a buscar tot, aquesta gent, abans no compren (miren els detalls).

En aquesta empresa, abans no et lloguen, ho van a buscar tot (ho miren tot).

anar a caçar mopis (o mòpies)

Referit a una acció burlesca que consisteix en enviar algú a caçar aquest animal imaginari (Mall). |

anar a manllevar la bunyolera (Mall), anar a caçar el tamarro (Andorra). |

Maneres d'entretenir-se a les possessions: anar a caçar mopis –Nous escrits-.

anar a can carall

Morir una persona; malmetre's greument coses. |

anar al canyet, deixar-hi la pell, anar-se'n al calaix |

Amb aquell bombardeig varen anar vint homes a can carall i més de cinquanta edificis (a la guerra).

anar a can Collons (o anar-se'n)

Acabar malament, una cosa. |

anar a rodar, anar a can Pistraus, anar-se'n aigua avall, anar a la misèria, anar a recules (Val) |

Aquesta empresa se n'anirà a can Collons.

El valencià popular va a recules –Temps-.

anar a can fangassos (o a can fanguelis)

Deixar tot el menjar al plat, o gairebé tot (Ca). |

no menjar, fangar |

Has anat a can fangassos, Mercè (deixa tot del dinar al plat).

Avui has fangat amb el menjar (l'ha tastat i l'ha deixat, Am.).

nota: Vegeu també “fangar 1”, al Volum 1.

anar a carro ple (o a cabàs ple)

Dur el carro carregat fins a dalt. |

anar ben carregat |

A -Compraré un carro per anar a comprar. B -El metge et va dir que no el compressis, perquè tens mal d'esquena. A -No aniré pas a carro ple!

He vist que venies de comprar a cabàs ple.

anar a cavall

1 Dominar (Ca). |

haver pujat a cavall, manar, imposar-se |

El seu soci li va a cavall i ell calla i deixa fer.

2 Tenir bona situació econòmica (Ca). |

anar bé; ésser ric, benestant |

No donis pas deu euros, a l'aplec; llavors tothom va a cavall i tu vas a peu.

anar a cercar cinc sous quatre sous

Fixar-se en menuderies, en coses sense importància (Mall). |

trobar pèls als ous, anar de cabòries (Mall) |

Aquesta gent té ben poques feines que sempre van a cercar cinc sous quatre sous -Bruixat-.

anar a civilitzar

Es diu de qui és nou en un lloc i vol posar-hi lleis. |

anar a donar lliçons |

Aquest mestre nou sembla que ens vingui a civilitzar.

anar a colgar es ossos

Anar-se’n al llit (Mall). |

anar a estirar la carcanada (Ca), ficar-se al cau, anar a posar ets ossos de pla (Mn. Alcover), anar a posar els ossos a bon lloc (Mall, DCVB) |

Me'n vaig a colgar es ossos. Bona nit!

Vaig a ficar-me al cau.

anar a coll ple

Anar de pressa. |

córrer, anar a cos batut , anar com una bala, anar a mata-degolla |

Sempre has d'anar a coll ple per acabar la feina, en aquesta empresa.

anar a collir sants i blancs

Caure per terra (Am). |

fotre's d'oros (Gir), fotre's de lloros (Bar), caure de morros, fotre's de nassos |

Vés a collir sants i blans! (ho diu un noi a l'altre mentre li venta una empenta).

sant: Cadascuna de les dues cares d'una capsa de mistos, que els infants empren per a jugar (Empordà, DCVB)

blanc: Moneda de plata de dos rals (DCVB).

anar a cos batut

Córrer molt (Gir-Pallars). |

afanyar-se molt, anar a mata-degolla, anar rabent, anar molt de pressa |

Per arribar a Santa Coloma de clar haurem d'anar a cos batut, perquè hem de caminar més de tres hores.

Ara ens fan programar molt: anem a cos batut.

Quan vaig ser vora seu, aixecà la mà per fotre'm ventallot, m'aplano i al no tocar-me balancejà i ja me'l veus arrullant-se costes avall de cap i de cul fins que va donar de paternes als sols del tros. I jo, a cos batut cap a casa!

arrullar: Deixar anar violentament una cosa, llançar-la 'cap avall (DCVB).

de paternes: enllestit, acabat. La sega ja està de paternes (DCVB).

anar a cos de mànigues (o en cos)

No dur cap abrigall per damunt de la camisa (Ca). |

anar a cos de màniga (Am), anar en cos de camisa (Val-Mall) |

Jo, si no fa vent, ja vaig a cos de mànigues.

Amb el fred que feia, va venir a caminar en cos de mànigues.

Surten al carrer en cos de camisa -Punt-.

anar a dies

Uns dies més i uns altres dies menys. |

va com va, depèn dels dies, té dies de tot, segons els dies, hi ha dies de tot |

A -Hi ha feina, a la botiga? B -Va a dies.

C -Fa bondat, la nena? D -Hi ha dies de tot.

nota: 'Anar a dies' ens sembla un calc del castellà. És acceptat, però són millors les altres solucions.

anar a dispesa (i estar)

Estar-se algú en una casa, un hostal, un hotel o un altre lloc, on donen menjar i allotjament per un preu convingut. |

viure en un hostal, anar a pensió completa, anar a estatge (Val) |

El noi, quan estudiava, va anar dos anys a dispesa en aquella fonda.

anar a donar menjar als cucs

Morir-se.

anar a fer malves, anar-se'n al cel, passar a millor vida, anar-se'n al clot, fer l'últim badall, anar al canyet |

Aviat hauré d'anar a donar menjar als cucs.

anar a dormir com les gallines (o amb les gallines)

Anar a dormir molt aviat (Gir-Bar-Mall). |

colgar-se, gitar-se, anar a jaure, anar al llit amb les gallines; anar a jeure amb ses gallines (Mall) |

A l'hivern anem a dormir com les gallines, nosaltres.

Ahir, com que vam quedar sense llum, vam anar a dormir amb les gallines.

anar a eixut

Es diu de qui realitza una feina per compte d’altri, sense entrar-hi la manutenció (és el contrari de ‘anar a mantingut’ Mall). |

anar a escarada (Mall) |

Treballaren un temps a la finca, però anaven a eixut.

anar a ensopir

Anar a trobar una persona quan ella no hi compta (Ca). |

enxampar, arreplegar |

Feia veure que no em veia, fins que un dia el vaig anar a ensopir a l’ascensor.

nota: Vegeu també “ensopir”, al Volum 1.

anar a escaire

Obeir, una persona, perquè està molt controlada (Ca). |

anar dret, anar a la rega, anar eixerit, fer bondat, creure |

El seu pare els fa anar a escaire, aquestes criatures.

En aquesta fàbrica fan anar a escaire (fan pencar).

anar a escampar la boira

Deixar algú una estona la feina i anar-se'n a passejar, a fi de distreure's (Gir-Bar). |

anar a estirar les cames, sortir a esbargir-se,|anar a passeig, sortir de casa, esplaiar-se, escampar el poll (Val) |

Me'n vaig una estona a escampar la boira.

T'equivoques perquè estàs cansat; surt una estona a escampar la boira!Ara diverteix-te i no pensis.

Escampa la boira. No pensis ni tan sols que demà ens hem de veure -Els voltors-.

La setmana que ve escampo la boira (fa un viatge).

La poca gent que quedava va escampar la boira davant aquella exhibició de força malbaratada -Brogit Ebre-.

anar a esclatabufetes

Anar o córrer molt ràpidament, fer coses amb una gran intensitat (Mall). |

fer un gran esforç, (anar o córrer a les totes, anar esclatabutzes, anar més aviat que es vent, anar com cent mil dimonis, anar com cent mil llamps, anar esclatacor, anar fet una bala; Mall) |

El sol d'estiu queia de ple sobre el poble. Jo anava esclatabufetes, empenyent aquell artefacte diabòlic que odiava profundament -Brostejar-.

anar a escola

Anar un alumne a un centre d'ensenyament primari a fi d'aprendre. |

anar a estudi |

Jo anava a estudi a Llanars.

El meu xiquet encara no va a escola (no encara no va a l'escola).

La nena s'ha fet fet mal quan anava a l'escola (pel camí)

nota: 1 Evitem, si podem, “anar al cole”.

2 'Anar a escola' és anar a estudiar (acció dels alumnes); 'anar a l’escola' és anar a l’edifici (acció dels mestres).

anar a espigolar

Provar si es pot obtenir alguna cosa per petita que sigui (Bar-Gir). |

aprofitar-ho tot, arreplegar tot el que es pot |

A -Feu reparacions vosaltres? B -Sí, ens ha baixat la feina i ara hem d'anar a espigolar.

nota: Vegeu també 'espigolar', al Volum 1.

anar a estendre la cansalada

Anar-se'n a dormir (Ca). |

anar a estirar la cansalada (Am), anar a estirar la carcanada (Ca), anar a clapar, anar al llit, anar a poller -galliner- (Pallars). |

Bona nit!, me'n vaig a estendre la cansalada.

La pallada era la última tanda de palla que es donava als animals abans d'anar-nos-en a poller -un forat-.

anar a estiracabells

1 Estirar-se els cabells dues persones, o més de dues, que s'estan barallant. |

anar a la pinya, a plantofades, a la grapinya (Ca-Am) |

Ahir dues dones van anar a estiracabells al supermercat.

Les nenes anaven a estiracabells al pati.

L'altre dia uns quants varen anar a estiracabells al ple municipal.

La Lídia va anar a estiracabells amb un altra dona allà al parc.

Hem d'anar a estiracabells amb els qui talen arbres -Temps-.

2 Es diu d'una mercaderia que es ven fàcilment (Ca-Am). |

ésser de bon vendre, tenir demanda, tenir requesta, haver-n'hi demanadissa, tenir molts compradors, ésser molt disputat, anar a aferra-pilla (Mall) |

Avui la ceba ha anat a estiracabells, de seguida l'hem tinguda tota venuda.

Les tomates anaven a estiracabells; aviat les apujaran.

Aquest matí els diaris anaven a estiracabells (parlaven del poble).

Amb aquesta crisi, les feines van a estiracabells (tothom en demana).

Tota aquella gent anava a aferra-pilla per aconseguir qualque aliment.

anar a fer el quart de la nit

A l'estiu, cap a les vuit del vespre, les dones aprofitaven l'hora de sol que encara quedava per anar a cosir les xarxes que havien fet malbé els dofins (Cotlliure, Cat Nord).

anar a fer els comptes a la bossa de qualcú

Ficar-se amb qualcú, voler-lo comandar o aconsellar, indiscretament (Mall). |

fer els comptes a qualcú (Mall), fer els comptes a ca d’altri (Mall) |

Ara si mos diuen que el Sr. Pujal estava amb son dret de fer el Diccionari Català que li donàs la gana, perquè ningú se n’ha d’anar a fer els comptes a la seva bossa -Bruixat-.

anar a fer fortuna

Viatjar, algú, per aconseguir diners, amb la idea de tornar a casa quan ja sigui ric. |

anar a fer les Amèriques, anar a córrer món, emigrar per enriquir-se |

De jove se n’anà pel món a fer fortuna -Contalles-.

anar a fer llenya en un mal bosc

Es diu de qui desafia un rival perillós o superior a ell. |

fer foc en una mala estella (Ca-Am), en sortiran cul cagats |

A -Demà guanyarem al camp del Borrassà. B -Aneu a fer llenya en un mal bosc; en saben molt de jugar, aquella gent.

C -El camí és nostre, denunciarem l'Ajuntament. D -En un bon bosc aneu a fer llenya!

E -Els llambordans han bombardejat Ganiland. E -Aquests fan foc en una mala estella (el contraatac serà terrible).

anar a grapats

Batre's a cops (Olot). |

esbatussar-se, barallar-se, picar-se, anar a la grapinya (Ca), anar a cops de falç |

No hem pas anat mai a grapats, encara.

Així anant les coses, acabareu a cops de falç… -Ràfegues-.

anar a gustos *

A -Aquesta marca és la més bona. B – Això depèn de gustos (o això són gustos, segons els gustos, això és opinable, n'hi ha per a tots els gustos; no això va a gustos).

nota: Sí que és correcte 'trobar-se a gust'.

anar a l'ajuda

Ajudar un altre, especialment en una disputa. |

anar a favor, fer costat, defensar, socórrer, fer costat, donar la mà, anar en ajuda de |

Tots els veïns em van a l'ajuda (té un plet).

Vaig cridar i em van venir a l'ajuda (en un atracament).

Els pares encara els van a l'ajuda, si fan bestieses.

És molt natural que li vagi a l'ajuda, la seva germana.

anar a l'ample

Es diu de qui despèn els diners sense estalvis ni privacions. |

a dojo, còmodament, sense limitacions, a balquena, abundosament, sense mirar prim, a desdir, a gavadals, a manta, a doll; anar amb la cartera plena |

Hi havia un descontrol, tot anava a l’ample, en aquella oficina!

No anava pas gaire a l'ample, de diners.

Tot va a l'ample: gasta fort i de tot.

Ara tot va a ca l'ample, ningú no estalvia res. Ja vindrà la passa.

Aquesta temporada tot va a l'ample; hem venut molt, a la botiga (hi ha molta abundància).

La penetració castellana va a l'ample -Llengua Nacional-.

A -Han femat en Miquel perquè no se'n vagi del club. B -Aquests els fan anar molt a l'ample, els calés.femar: Pagar molts doblers.

anar a l'art amb dues cordes

Ésser molt vigilant i prendre moltes precaucions (Cotlliure, Cat Nord). |

posar els peus plans, anar molt amb compte |

No compri mai les coses de seguida, em cal rumiar: ara vaig a l’art amb dues cordes.

anar a l'atac

Parlar de mala manera, amb fanfarroneria, cercant desavinences (Am). |

provocar, desafiar |

No hi vull cap tracte, perquè és un home que sempre van a l'atac.

anar a l'augment (una cosa)

Ésser més freqüent, una cosa, o fer-se més grossa. |

haver-n'hi més, augmentar, va augmentant, créixer, prosperar, progressar; escampar-se |

Els càncers van a l'augment (cada dia n'hi ha més).

Aquesta dona va a l'augment (és plena -embarassada- i li creix la panxa).

anar a l'esternellada

Jugar amb violència, a fer caure el contrari. |

anar a l'esterracada, anar a la patacada |

Quan nosaltres jugàvem a futbol, anàvem a l'esternallada.

nota: Vegeu “esternellat”, “esternellada” i “esterracar”, al Volum 1.

anar a l'hora

Fer les coses quan és l'hora de fer-les; anar bé una persona o una cosa (Gir-Bar). |

ésser puntual, quan és hora; anar bé, anar com cal, anar com ha d'anar; estar bé de salut; estar al corrent de pagament / bufar el vent de cua (Val) |

A mi m'agrada dinar a l'hora, que no em facin esperar.

Per menjar no va ningú a l'hora, en aquesta casa (no hi ha pressa; cadascú va per ell).

No vaig a l'hora, de salut (estic malalt).

No aneu a l'hora de pagament, encara heu de pagar uns quants rebuts.

Aquesta estufa no va prou a l'hora (no escalfa prou).

Aquest àrbitre no va pas prou alhora (no en sap, no ho fa bé).

No en parla, de la comunió del nen:, no li devia anar prou a l'hora! (no li devia agradar).

Aquests malalt no va a l'hora (no millora, perd).

No anem a l’hora, en aquest taller (no anem bé).

Alguna cosa no li ha anat prou a l’hora. Li he dit: “Com ha anat?”, i ha dit “Bé”, però li he conegut en el to.

Diuen que l'economia no va gaire a l'hora.

El vent ha deixat de bufar de cua (l'economia baixa) -Temps-.

anar a l'orsa (o de l'orsa)

Es diu d’un home que ha begut una mica més del compte (Cotlliure, Cat Nord). |

anar com els franquets, anar com els crancs, anar de tort, haver-ne fet mitja (Am) |

Ahir en Pere anava de l'orsa.

Aquest, tan vermell, n'ha fet mitja (va begut).

anar a l'una

Fent les coses unidament. |

tots junts, fer-ho conjuntament, anar units, anar plegats, actuar a la vegada, estar d'acord |

Hem d’anar tots a l'una per evitar la línia de 400.000 volts.

Hem d'anar a l'una en aquesta qüestió -Punt-.

nota: Segons el DIEC s'ha d'escriure d'aquesta manera. L'hora s'escriu altrament: Dinarem a la una.

anar a la biorxa

Anar de mala manera, sense cap mirament (Mall). |

anar a mal borràs, anar per mal camí, anar a la torta (Mall) |

Malgrat les impagables tasques en la mediació de conflictes que desenvolupaven els avis, era clar que la convivència entre mon pare i jo anava a la biorxa -Males companyies-.

nota: Vegeu també 'a la biorxa'

anar a la cua

Ésser qui va darrere de tot en una fila o en una competició. |

ésser el cuer, el darrer, l'ultim; dur la borromba |

El Clarmont va a la cua del campionat de rugbi.

anar a la deriva

Una cosa, anar malament. |

anar sense rumb, anar de cap per avall, anar a l’orsa, anar a mal borràs, anar sense govern, anar sense direcció, anar per mal camí |

Aquell país va a la deriva.

El Masroig de futbol, cada cop més, va a la deriva -Avui-.

anar a la font

Anar on hi ha la primera informació d'una cosa (Ca). |

anar a l'origen, anar on hi ha l'original, voler saber de primera mà |

A -He anat tres vegades a la gestoria (per una qüestió d'impostos). B -Has d'anar a la font (a Hisenda, no al gestor).

anar a la grapinya

Agafar-se dos que es barallen. |

anar a la pinya, anar a pinyes, anar a grapats, anar a la batussa, batre's, esbatussar-se |

Ahir al cafè n'hi va haver dos que van anar a la grapinya.

nota: Vegeu també 'anar a grapats'.

anar a la grenya (o estar a la grenya) *

Es van barallar per ben poca cosa (o van anar a la pinya; no van anar a la grenya).

En Romà continua anant a la brega amb l'Octavi (o està a mata-degolla, no pot veure, té topeties amb, té tírria a; no amb la grenya amb l'Octavi) -Punt-.

anar a la guerra

Fer una cosa que pot portar perills o baralles. |

ésser un perill |

A -No s'hi pot posar ascensor, en aquest edifici? B -Sí, però el del primer no ho vol i han d'anar a la guerra.

Anar a la carretera és anar a la guerra: ens n'hi veiem d’esparpalls! (Ca)

esparpalls: espants.

anar a la idea

Fer les coses de pressa. |

anar de pressa, anar ràpidament, no encantar-se |

Si anem a la idea acabarem la feina avui mateix.

A -Isabel, sempre vas a la idea, tu! B -Sempre!, no en sé pas d’anar a poc a poc.

El fan anar a la idea, a la botiga (el fan treballar, el fan creure).

nota: Se sol dir 'ideia', a les comarques gironines.

anar a la llei

Fer les coses tal com diu la llei que cal fer-les. |

complir la llei, observar la llei |

Aquí, si anem a la llei, no hi pots edificar.

anar a la mateixa barca

Ho diu una persona que es troba en la mateixa situació que una altra (Ca). |

anar junts, estar igual que |

A -La teva dona està malalta, però tu et deus trobar bé. B -Ja pots pensar, anem a la mateixa barca (tots dos anem malament).

anar a la pamela

Anar sense roba (Ca). |

anar despullat, conill, amb el vestit d'Adam, (nuet, en conill, en porreta Val) |

A la platja n'hi havia una colla que anaven a la pamela.

El teu pare corre per dalt a la pamela.

anar a la part

Treballar amb altres compartint-hi una part dels guanys. |

entrar a formar part, formar part, prendre part, participar, tenir part, fer part |

Entra-hi tu, a la part (cal un soci en un negoci).

nota: La frase feta "anar a la part" també es diu en castellà, però ens sembla correcta.

anar a la patacada (i a la pinya)

Barallar-se a cops. |

anar a patacades, anar a pinyes, anar a la batussa, batre's, esbatussar-se |

Diumenge al camp de futbol van anar a la patacada.

Una vegada, per la festa d'Osor, vàrem anar a pinyes amb els d'Anglès.

anar a la pela

Tenir com a principal interès el guanyar diners. |

voler diners |

Ell va a la pela: no ho mira pas si fa bé o fa mal.

anar a la que es presenta

Fer les coses que van sortint; aprofitar el que es pot. |

anar a la que cau (Ca), anar a la que vingui (Ca) |

Jo vaig a podar, a llaurar i a la que es presenta.

nota: Vegeu també 'anar a la que salta'.

anar a la que salta (i estar)

Fer les coses tal com vénen, sense programar-les. |

anar a la que cau (Ca), anar a la que vingui (Ca), anar a la saltada (Ca), improvisar, anar fent; estar atent, vigilar, fer allò que dóna més, estar alerta, estar amatent, fer el cap viu |

Vaig a la que salta, a l'escola (vaig fent coses, sense programar-les).

Anem fent els actes culturals a la que salta (improvisem) -CR-.

Estem a la que salta, els músics (copien noves formes musicals).

L'amo sempre està a la que salta (ho controla tot) -Temps-.

Jo vaig a la que cau, faig la feina que em dóna més (Ca).

El jovent d'ara van molt a la que vingui; no estalvien gota i, quan tenen un problema, correm-hi tots.

Tots estan a la que salta, perquè no els passi ningú (els interins, a les llistes d’ensenyament).

anar a la rampinya

Anar a robar. |

rampinyar -o rapinyar-, pispar, fer córrer els dits, furtar (Val) |

La Carme és molt bona noia, però el seu pare anava a la rampinya pels horts.

anar a la recerca i captura de *

La majoria de la gent va a la crida i cerca de qualsevol curset de trenta hores, per tal d'obtenir un quart de punt més per a les oposicions (o a la recerca de, vol aconseguir de la manera que sigui, cerca desesperadament; millor que va a la recerca i captura de) -Avui-.

nota: Ens sembla que aquesta frase, agafada de l'argot policial, és millor d'acceptar-la en la seva forma més general.

anar a la saga

Voler aconseguir una cosa amb insistència. |

perseguir, seguir, demanar, anar al darrere, anar a l'encalç |

Els policies li anaven a la saga i ja l'han trobat.

Els pares van a la saga d'aquest mestre (no el poden veure i el volen emprenyar).

Totes tres li van a la saga per jugar-hi (no se les pot treure de sobre).

Els àrbitres ens van a la saga (ens perjudiquen)

Ella ja li anava a la saga perquè li comprés un vestit (li deia)

Li va a la saga per casar-s'hi. El nebot, tretze són tretze, insistia perquè la tia li comprés la pilota (porfidiosament, amb obstinació).

Quan arribaren, es trobaren la casa ocupada per un requetè. I el requetè, tretze son tretze, s’entestava que la casa era seva -Dones Republicanes-.

anar a pic *

La fàbrica on jo treballava se'n va anar al cel (o va anar a mal borràs, se'n va anar a l'aigua, se'n va anar a can Pistraus, se'n va anar a fons, s'enfonsà, s'ensorrà, se'n va anar en orris, va tancar, se'n va anar al clot -Val-; no se'n va anar a pico, a pic)

nota: Trobem 'anar a pic' en el sentit d'enfonsar-se un vaixell en alguns diccionaris. Pensem que d'aquesta acció és millor dir-ne 'afonar-se', 'anar cap a fons' o 'enfonsar-se'.

anar a pic i pala

Fer feines manuals que demanen un gran esforç físic. |

fer de bastaix, fer feina forta |

A -Treballaves en una oficina, tu? B -No, jo he anat sempre a pic i pala.

anar a pitjor *

Les coses van cada dia més malament (o pitjor; no van a pitjor) -TV3-.

Ho fem amb l'afany que la llengua no empitjori (o no vagi més malament, no es degradi més, no tombi per mal, no s'agreugi, no vagi pitjor; no no vagi a pitjor) -RAC1-.

anar a portar

Anar a explicar a algú les coses que un altre diu d'ell. |

reportar, fer d'espieta |

No li'n diguis mal, de la Bàrbara, a en Dalmau, que li anirà a portar de seguida.

anar a presidi

Ésser condemnat a ser tancat en un presidi. |

ésser reclòs en un presidi, anar a la presó |

El meu avi va haver d'anar a presidi.

nota: Un presidi és una presó per a delinqüents de condemnes molt llargues.

anar a raps

Es diu de qui no és constant (Ca-Am). |

anar a estirades (Ca), anar a estones, anar a rauxes |

En Nicolau sap fer la feina, però va a raps (de vegades treballa i de vegades no).

A -Quins programes mires? B -Jo vaig a raps: hi ha temporades que miro futbol i altres que poso pel·lícules.

anar a rastres *

Fem tot el que ens diuen els americans (o depenem de, ens dominen, anem a remolc de; no anem a rastres dels americans).

De jove sempre havia de fer tot el que deia el meu pare (o el meu pare em tenia el peu al coll, no em deixava respirar, anava a remolc de, em tenia sotmès; no anava a rastres de).

No vull pas viure dominat per la jove (o dependre de, anar manat per, fer el que mani, estar dominat per; no anar a rastres de -vull viure sol-).

anar a raure

Anar a parar a un lloc que no agrada; tenir tractes amb qui es mostra desagradable. |

anar a parar, anar; haver d'aguantar |

La meva germana va anar a raure en una mala casa: la vella li feia la vida impossible.

anar a rega (o anar a la rega)

Fer el que s'ha de fer. |

creure, obeir, fer bondat, anar dret, llaurar dret, anar recte, guardar disciplina, anar a la rasa |

El seu pare els fa anar a la rega.

Amb aquell mestre anàvem a rega.

Entre la mestra i jo volem fer anar el nen a la rasa.

Ja el faré passar a la rega (= el faré anar dret, per collons farà això).

Vol fer anar a tothom a ratlla (els mana).

anar a remolc

Fer el que fa un altre. |

fer com els altres, dependre dels altres, anar a ròssec; ésser dominat per |

Anem a remolc dels americans (ens dominen);

Sempre he d'anar a remolc dels altres (el noi va amb la bicicleta estàtica i ell s'ha d'esperar).

L'equip cors ha jugat a remolc dels russos (darrera, bàsquet) -C33-.

anar a ribugades

Es diu de les persones inestables i de les coses que van a temporades. |

anar a dies, a ratxes, a tongades, a temporades; ara sí, ara no |

A -He trobat la Mireia i no m'ha ni saludat. B -Va a ribugades: tot d'un plegat t'ho donaria tot, tot d'un plegat ni et mira.

nota: Vegeu també “ribugada”, al Volum 1.

anar a riscos de

Posar-se en una situació perillosa (Am). |

posar-se en perill de, córrer el perill de, córrer un risc, exposar-se a, arriscar-se a |

Si compro accions en aquest moment vaig a riscos de perdre-ho tot.

Si vas a la muntanya sense posar-te crema solar vas a a riscos de quedar amb la cara cremada.

anar a robar a una carretera

Triar un mal lloc per robar o per abusar d’una persona (Men). |

anar a fer llenya en un mal bosc (Gir) |

Volies enganar el meu cunyat? Vas anar a robar a una carretera, perquè és molt desconfiat.

anar a roda

Seguir de ben a prop un corredor a un altre corredor. Per extensió, es diu en altres esports i accions. |

anar al darrere, enganxar-se a la roda |

El seguia a roda -C33-.

L'Atlètic a roda del Barça (el segueix a la classificació) -Avui-.

Tu, enganxa't a roda i veuràs com ens ho passem bé (vine amb nosaltres).

anar a rodar

Perdre's una propietat, un negoci, etc. |

anar-se'n a can Pistraus, anar de mal borràs, anar-se'n al aigua, anar-se'n enlaire, anar tot en orris, perdre's, tirar a rodar (Mall) |

He treballat molt, però ara veig que tot ha d'anar a rodar (el noi és funcionari i no seguirà el mateix rem).

El negoci va anar tot a rodar.

Tot se n’ha anat a rodar, a can Marc (el noi no treballa).

Per a mi, ja se’n pot anar tot a rodar!

Treure i no posar, tira la bossa a rodar.

nota: Vegeu també “engegar a rodar”.

anar a Roma i no veure el Papa

Tornar d'un lloc sense haver-ne vist les coses més importants -Ràdio-. |

anar a romandre

Quedar-se un missatge a la masia un diumenge a fer ses feines imprescindibles, com pot ser donar menjar als animals, munyir, etc. (Men-Mall). |

quedar de guàrdia |

Un dissabte que ensoldemà havia d’anar a romandre, una hora abans de posta de sol... -Fets-.

missatge: Home llogat per mesos o per un any per a fer feina en una possessió o lloc (Mall, Men).

anar a Sant Colgat

Anar-se'n a dormir (Bar). |

anar a tancar els ànecs (Am), anar-se'n a clapar, anar al camp de la llana, anar a estirar la carcanada; anar-se a colgar |

Noi, me'n vaig a Sant Colgat.

anar a sella

Anar, una persona, asseguda a dalt d'un animal de sella. |

anar a a cavall, muntar |

El padrí caminava i la padrina anava a sella de la somera. |

anar a tancar els ànecs

Anar cap a casa al vespre; retirar-se per anar a dormir (Am). |

anar a retir, anar a jóc; anar a dormir, anar al camp de la llana, anar a tancar les oques (Ca), tocar retirada |

Noies, ja és tard: me'n vaig a tancar els ànecs.

Cada dia a les onze me'n vaig a tancar els ànecs.

Nois, toco retirada (me'n vaig cap a casa).

…ja devien ser hores petites i havia arribat l'hora d’anar a tancar els ànecs -Confidències-.

Un cargol tossut s'hi enfilava confiat, segurament que se n'anava a jóc -la Nena C-.

anar a tarrús-barrús

Treballar molt, de pressa i en males condicions. |

anar de qualsevol manera, no plànyer-se; ésser l'escarràs d'un lloc, anar a trenta-nou de coll, no arribar a la feina |

Entre la vinya i la granja sempre anàvem a tarrús-barrús.

En aquella casa havia d'estalviar molt, guanyar poc i anar malvestit: em feien anar a tarrús-barrús.

anar a tibar el llinyoll

Anar a treballar (Bar). |

anar a la feina |

Nois, és hora d'anar a tibar el llinyol.

llinyol: Fil cru empegat amb què cusen els sabaters (DIEC).

anar a tip a tip

Menjar molt i molt (Ca). |

afartar-se com un rènec, com un lladre; menjar per quatre, menjar com una llima, atracar-se, ataconar-se, treure el ventre de mal any |

Fa uns dies que vaig a tip a tip de préssecs (en menjo molts).

La nena no ens menja per dinar, i a cals avis va a tip a tip de galetes.

Si avui no menges, demà aniràs a tip a tip.

anar a tirar una carta

Anar a defecar (eufemisme, Ca). |

anar de ventre, a cagar, a evacuar; anar a veure el senyor Roca, anar a can Felip |

A -On vas Joan? (a la vinya) B- A tirar una carta.

anar a toc de campana

Ésser molt puntual (Am). |

anar a toc de sirena (Ca), (anar a toc de trompeta, anar a toc d'esquella Bar) |

Entrem a l'escola a toc de campana.

A les vuit haig de començar: nosaltres anem a toc de sirena

Ara ja no haig d'anar a toc de sirena (ja no em manen, perquè sóc jubilat).

anar a tocar

1 Parlar sempre del mateix tema (Ca). |

picar sempre allà mateix, tractar sempre el mateix tema |

En Quim sempre parla de les Escaules: sempre va a tocar-hi.

Els vells sempre anem a picar allà mateix (ens repetim).

2 Anar a enraonar amb algú per demanar-li quelcom (Ca). |

anar a trobar, a dir; demanar |

A qui hem d'anar a tocar per llogar aquest camp? (a qui ho hem de dir).

anar a tomar vent *

El negoci se n'anirà a fer punyetes (o en orris, fracassarà, se n'anirà a mamar -Val-; no se n'anirà a tomar vent).

Vés a fer punyetes! (o a passejar diaris, a cagar!, a mamar!; no vés a tomar vent!).

anar a tongades

Passar, una cosa, períodes bons i períodes més dolents (Gir, Mall). |

anar a reves, a temporades, a ratxes |

Els porcs van a tongades, tot d’un plegat van bé i tot d’un plegat estan malats.

Els clients van a tongades; ara és ben ple i potser d’aquí a mitja hora no hi haurà ningú.

Les collites van a tongades; ara ens ha vingut una tongada de tomates (n'hi ha moltes de madures).

anar a tota vela

1 Anar molt de pressa.|

anar a corre-corrents, a brida batuda, a tot gas, al rem i a la vela, com una bala, com un llampec, com un boig, sallant, llampant, escapat, a tot tall, a tot vent, a tot drap, a tot estrop, a tota brida, a tota paleta, a tota virolla, a tota màquina |

Es van estimbar amb l'auto perquè anaven a tota vela.

Han estat portats a brida batuda a l'hospital.

Circulen a tota virolla per Barcelona.

Ja fan les obres del TGV a tot tall.

nota: No ens semblen bones les solucions: "a tot córrer, a tota pastilla, a tota llet, a tota castanya, a tota pressa, a tota canya".

2 Haver begut massa alcohol.

anar a mitja vela, borratxo, embriac, pitof, begut, trompa, gat, torrat |

Ahir a l'hora de començar el ball ja n'hi havia que anaven a tota vela (o a mitja vela).

anar a totes

Actuar decididament. |

assegurar-se d'una cosa, lluitar mot, fer-ho molt bé, fer-s'hi, anar a les totes (Mall) |

El PBB va a totes per guanyar les eleccions -Punt-.

Hem d'anar a totes per mirar de guanyar.

El València sortirà a totes al camp del Montpeller -Avui-.

He d'anar a totes per no perdre la plaça.

nota: 'Anar a per totes' no és una bona solució.

anar a trenta-nou de coll

Haver de fer la feina molt de pressa perquè n'hi ha molta. |

pencar com un ase, anar accelerat, anar atrafegat, afanyar-se, tenir massa feina, anar tirant el lleu (Val) |

No et puc fer aquest encàrrec perquè vaig a trenta-nou de coll (Ca).

Vaig a trenta-nou de coll i encara no acabo la feina (Ca).

Fa dies que vaig a trenta-nou i mig de coll (Am).

anar a trobar (o anar a veure)

Anar al lloc on és una persona per parlar-hi o per veure'l. |

anar a veure, visitar; anar al metge, a cal metge |

Vaig anar a trobar la mestra, perquè el nen no aprova.

Si vols que et deixi passar amb el cotxe, vés-lo a trobar.

Haig d'anar a veure el metge, perquè em fa mal un braç.

anar a un lloc per saber

Anar a un lloc amb l'únic interès de treure'n informació. |

anar a fer el saberut, el tafaner, el sedasser, el xafarder |

Aquest només ha vingut per saber (han fet una venda i l'altre hi va tot fent la puta manyaga).

Vénen a fer-me un visita per saber.

anar a una *

Els hospitals s'han unit per anar tots alhora (o tots a l'una, per fer força conjuntament, per anar units, per anar plegats; no per anar a una).

nota: Trobem 'anar a la una' al DCVB:

anar a ús i costum

Regir-se per allò que mana el costum (Men-Mall). |

tal com s’havia fet sempre, d’acord amb les pràctiques habituals |

Quan una cosa no estava clara i no constava en es contracte sa llei era anar a ús i costum -Fets-.

anar a veure en Trompeta

Morir-se (Men). |

fer l’últim badall, finir els seus dies, anar-se’n al cel |

No li manca gaire per anar a veure en Trompeta.

anar a veure què *

Hi ha bombers a la plaça i vaig a veure què passa (o vaig a veure el què, vaig a veure què hi ha; millor que vaig a veure què, -Ca-).

anar a xiu-xiu

Fer coses, algunes persones d 'un grup, d'amagat de les altres (Ca). |

tenir secrets, anar de traïdor |

Aquells dos sempre van a xiu-xiu.

anar abundant

Tenir quelcom en abundància (Franja). |

tenir quelcom a dojo, a carretades, a caramull, a gavadals; anar ratxós (de diners) |

Mireu, amb dos conilles anem ben abundants, a casa, i encar me’n venc -Encara rai...!-.

anar acaserat

Tenir algú moltes ganes de casar-se o de tenir parella (Am). |

anar acaserit (Ca), tenir casera, tenir casor |

La Concepció va molt acaserada.

anar aculat

Perdre de molts punts, o de molts gols, en un partit (Am). |

perdre de molt, anar molt endarrere, clavar una bona pana |

Anem molt aculats (perdem 20 – 60).

anar aigua a coll

Estar molt apurat i impotent per vèncer el perill o les dificultats (Mall). |

anar atrafegat, anar de bòlit, estar amb l'aigua fins al coll (Mall) |

Amb tot el que ens obliguen a fer, hem d'anar aigua a coll (els mestres).

anar airós

Anar ben proveït de cèntims. |

anar amb la butxaca plena, anar fort d'armilla |

Els has de fer anar una mica airosos, els teus nois, si van a Anglaterra.

anar aixaliat

1 Trobar-se més bé, un malalt (Ca). |

anar trempat, fer una revifalla; refer-se |

A -Com us trobeu, Joan? B -Anem més aixaliats.

He vist el teu avi molt aixaliat.

2 Interessar-se, una persona jove, per les coses del sexe. |

anar orelladret, anar espavilat |

El noi de casa ja va aixaliat per les noies.

nota: Vegeu també “aixaliar” i “aixaliat”, al Volum 1.

anar al bessó

Centrar-se en la part millor o més important d’una qüestió (Mall). |

anar al gra |

Es va aturar, cercant la força per a deixar-se de revolteris i anar al bessó de la qüestió -Els voltors-.

anar al canyet

Morir-se. |

anar a la fossa, anar al clot, anar al sot, quedar-s'hi, anar al secanet (Val) |

A -Un altre que s'ha mort pujant muntanyes! B -Tot fent imprudències, n'hi ha molts que se'n van al canyet.

Si continues fumant, aniràs a parar al canyet.

anar al darrere (o darrere)

1 Voler tenir tractes amb una persona; voler tenir una cosa. |

voler relació amb, empipar, perseguir com un gos |

Ja no li aniré pas al darrere: si no em vol saludar, que no em saludi (no faré pas cap pas).

Li va anar molt al darrere, però ell no s'hi va pas voler casar.

En Jordi em ve molt al darrere perquè el llogui, però no tinc feina.

Al club dels jubilats, la Carme va al darrere dels rics, i no la volen.

Li han anat al darrere, al batlle, perquè va fer unes declaracions racistes (li han retret).

No m'agrada anar al darrere de la gent (fer-los la rosca).

Ja fa dies que vaig al darrere d'una calaixera vella i no en trobo cap que m'agradi (la vull comprar).

A -Heu comprat el local, oi? B -Sí, ja feia temps que li anàvem al darrere (que el volíem comprar).

Ara, tot el dia he d'anar darrere l'avi (tenir-ne cura, perquè no es pot valer).

Els he de perseguir com un gos, per cobrar (no em paguen).

¿Què volies que fes, si li anaven al darrera com mosques de cul de ruc? És clar! I ell no podia espolsar-les amb la cua -Vents de port-.

nota: Quan jo era jove contaven al meu poble (Manacor) que una parella jove, tots dos forasters (de parla castellana), es trobà un matí que la dona tenia febre i no se sentia bé, i el marit ho comentà a una veïna velleta que amb molt bona voluntat li digué: “-Tu vete a trabajar tranquilo. Tu mujer puede colgarse, que yo le iré detrás.”

2 Patir les conseqüències d'una malaltia o d'un desengany. |

tenir una patacada, tenir una seqüela, un ròssec, una conseqüència |

El noi no es troba mai bé del tot; aquell accident que va tenir li va molt al darrere.

En Juli no ho va pair mai; perdre dos-cents mil euros a la borsa li va anar molt al darrere.

Encara em va al darrere, aquella operació (no estic prou bé)..

M'ha anat al darrere, la depressió.

anar al darrere amb un flabiol sonant

Cercar una persona inútilment; donar quelcom per perdut. |

fer un nus a la cua, pintar-s’ho a l’oli, perseguir inútilment, anar a darrera amb un pa calent (Mall) |

L'estafador va fugir amb tot els diners i ara ja poden anar-li al darrere amb un flabiol sonant, ja.

Desistiries d’anar-li al darrere amb un flabiol sonant si coneguessis el seu poder.

A -Em vaig deixar la maleta al tren. B -Doncs ja li pots anar al darrere amb un flabiol sonant! (= no la trobaràs pas)

Diuen que està arruïnat, però que li vagin al darrere amb un flabiol sonant! (gaudeix d'una posició econòmica envejable)

anar al fons de la qüestió

Mirra allò més important d'un tema. |

estudiar a fons, profundament, molt bé; ésser la clau; anar al gra |

Anem al fons de la qüestió -TV3-.

anar al gra (o de cara al gra)

Parlar de les coses realment importants; fer allò que interessa més (Gir-Bar). |

concretar, resumir, abreujar, anar al dret, sense circumloquis; deixar-se d'històries / no vagis per corones (port de la Selva) |

No hi donis voltes: vés al gra i digues-nos el que has de dir.

Jo vaig al gra, quan explico, i deixo la palla.

A mi m'agrada anar de cara al gra (anar per feina).

A -Ahir vaig trobar els teus veïns i... B -No vagis per corones (parlem de coses importants).

anar al pèl

Es diu d'una cosa que arriba en un moment oportú. |

anar bé, a propòsit, a tomb, de primera, anar com l'anell al dit, anar a pèl (Val) |

Ens va al pèl, que facin la vorera nova.

anar al revés (o venir)

Anar una cosa de manera molt diferent del que s'esperava. |

anar malament, ésser el contrari, anar a l'inrevés, agafar mala marxega (Pallars) |

Les coses varen anar al revés (guanyàvem 80-70 i vam perdre).

Quan les coses vénen al revés s’ha d’acceptar (els néts no el van a veure).

Sembla que va tot al revés (hi ha vagues i més vagues).

Pobrota! Tu sí que has agafat mala marxega! No crec cap que te'n 'súrtigues' (surtis)! -quan Judes-.

cap: Pas

anar al revés del món

Fer algú les coses quan no toca. |

anar al revés, fer les coses a destemps, anar fora de temps, anar a deshora |

Sempre va al revés del món, la Loreto; ara, al gener, va a passar uns dies a marina.

Sempre vas al revés del món, tu! (va a comprar quan és tancat).

anar al tanto **

Vés amb compte a no caure (o vigila de no, mira de no, vés alerta a; no vés al tanto a no caure) -TV3-.

Ei! (o ep!, ull viu!, vigila!, alerta!, estigues a l'aguait!; no al tanto!).

anar al trot

Caminar o treballar molt de pressa (sentim 'tarot', Ca). |

trotar, córrer, anar amb un coet al cul |

Em feu anar al trot i no us puc seguir!

anar al vol

Anar molt de pressa. |

anar a trot de peixater (Ca), volar, córrer; anar a tota brida, a tota vela, com un coet, no torbar-se, no encantar-se |

Ens fa anar al vol a tots, el nen (té pressa per arribar a estudi).

En aquesta fàbrica sempre hem d'anar a trot de peixater.

No s'encanten pas pels revolts, en aquella fàbrica (fan pencar).

Ell anava tirant amunt sense encantar-se (li fotien crits).

anar alatocat

Estar un xic begut (Ca). |

estar alegre, tenir els alegrois, anar calent d'orelles, anar gat (anar tocat d'ala, anar ferit d'ala Mall)|

Vam tirar rocs als vidres perquè anàvem alatocats.

A la fi cau del tot, i cura el gat enmig del camí (vomita) -Tardanies-.

anar alegre

1 Es diu per indicar que una persona és viva sexualment (Mall). |

ésser encara home, tenir el pardal en forma |

A Onxa, homes de setanta anys bons, i més, que bravejaven d’anar encara ben alegres -Els voltors-.

2 Haver begut una mica, sense arribar a estar embriac (Ca-Am). |

anar a mitja màquina, una mica torrat, una mica begut |

Sortien alegres, del sopar.

anar alerta (o estar)

Tenir atenció per les coses que passen. |

vigilar, estar atent, estar a l'aguait, obrir l'ull, anar enlerta (Alcoi) |

Haurem d'anar alerta amb el cotxe blau (en una cursa perquè pot guanyar).

Vés enlerta!

anar alienat

Caminar algú de pressa, sense adornar-se de les coses que troba, perquè té cabòries al cap. |

anar esverat, nerviós, orella dret anar com un coet, de pressa, sense veure a ningú |

Ha passat la Llúcia alienada i ni m'ha vist.

L'altre dia marxava alienat, s'entrebancava amb la gent i no els veia.

nota: Vegeu també “alienat”, al Volum 1.

anar alís (o estar)

Estar trist (Men-Mall). |

estar malenconiós, moix, consirós, pansit |

Des de que li van dir que el que va ser el seu promès anava amb la Maria, ara va molt alisa.

anar allà mateix

Tenir molta semblança, dues coses (Ca). |

ésser semblant, similar; no haver-hi gaire diferència |

A -Haig de comprar un ventilador i ja he mirat preus en tres botigues. B -Hi ha diferència d'un lloc a l'altre? A -No, tots van allà mateix.

anar allà on el pèl li jau (amb algú)

afalagar, fer la bona, adular, fer bo amb qualcú, allisar es pèl a algú (Mall, DCVB) |

Fer la bona a algú, procurar tenir-lo content i propici (Mall) |

En Tià té reaccions imprevisibles. Mai saps per on li has d'anar. Per allà on el pèl li jau, és el més aconsellable -Males companyies-.

C -Ja ho saben que hi ha reunió. D -Però no hi perdries pas res de trucar-hi.

L'equip B no rutlla: hi passa quelcom -Arrels-.

M'he fet banys a la cama i no saps com m'ha anat bé! (molt).

E -Quin avorriment, aquí assegut! F -No et va pas mai res bé!

De bell començament les coses xirgaven amb ordre i disciplina, però ben aviat es varen espatllar -Per Morellàs-.

anar bé (el palangre)

Es diu d'un pescador que té molta sort (Cotlliure, Cat Nord). |

A aquest, el palangre li va bé.

anar bé de temps

Tenir prou temps per a fer una cosa. |

tenir temps, anar aviat, quedar prou temps per |

Anem bé de temps, no arribarem pas tard.

anar bé i anar malament

Tenir, una cosa, qualitats i defectes, avantatges i inconvenients. |

anar bé per una cosa i malament per una altra, ésser una arma de dos talls |

La televisió, per al futbol, va bé i va malament (aporta diners als clubs i treu gent dels camps).

anar ben abeurat

Anar molt gat (Mall). |

embriagar-se, (anar ben moix, estar gat com una sopa, agafar una moixa -o una mè·lera, una merda- Mall) |

Aquest al·lot va ben abeurat, ha pres massa suc alcohòlic.

anar ben armat

Hom ho diu de qui té un penis gros. |

tenir una bon arma, tenir una bona cigala, tenir una bona ferramenta (Val) |

Diuen que en Carles va tan ben armat.

anar ben calçat (o: mal calçat)

Tenir els peus ben protegits, una persona o un animal. |

anar ben ferrat (un animal) |

Hi havia molta pedra solta i les bèsties calcigaven malament. Havien d'anar ben calçades -el mas-.

calcigar: Posar el peu damunt una cosa, per caminar-hi o per sostenir-s'hi.

anar ben fardat *

On vas tan ben vestit? (o tan mudat; millor que ben fardat).

anar ben guarnit (o ben presentat)

Dur roba de mudar i alguns ornaments. |

anar mudat, empolainat, ben compost, ben arreglat, ben vestit, ben perfet |

Vas molt ben guarnida, avui.

Sempre va molt ben presentat, en Demetri.

Demà, no vinguis pas mal arreglat!

anar blau

No portar cap cèntim. |

anar blau com un mataparent, anar blau de butxaques (Am), no tenir cap ral, estar escurat, estar plomat |

No et puc pas convidar, perquè vaig ben blau.

nota: Vegeu també “blau 2”, al Volum 1.

anar bo

Es diu d'algú, preferentment un infant, que creix amb bona salut i se'l veu esponerós, o bé d'una persona que viu bé, en l'abundància (Mall). |

pujar bé, estar sa, estar trempat, anar bé, trobar-se bé, anar com un rellotge (Mall) |

Saps que hi va de bo, el seu fill, se'l veu ben xalest i grassonet.

La madona de la taverna va bona (Mall).

Va més bo que una carabassa, aquest infant i va sa (creix molt).

anar boig (per una cosa)

Desitjar una cosa vivament (Am). |

barallar-se per, agradar, tenir una bogeria per, estar boig per, tenir una anèmia per |

Hi ha gent que va boja pel poder -Avui-.

Tothom anava boig per trobar-les -CR-.

El jugador va boig per marxar del club -El 9-.

anar brillant

Tenir molts diners i despendre'n (Ca). |

anar bé, poder comprar, brillar-la |

En Pere va brillant, ara.

nota: Vegeu també “brillar”, al Volum 1.

anar butxaques buides

Anar sense diners (Mall). |

estar pelat com un cogombre, anar escurat de butxaques |

Com que aqueix fii mai anava butxaques buides, no ho vulgueu sebre si molts li feien l’amic –Rondalla Mn. Alcover-.

anar cadascú pel seu cantó

Separar-se les persones, fer cadascú la seva vida prescindint dels altres (Girona). |

anar cadascú pel seu costat, anar cadascú per les seves, anar cadascú per ell, anar cadascú pel seu vent, fer cadascú la seva, tirar cadascú pel cap que vol (Ca), anar pel seu compte, tirar cadascú per ell, tirar pel seu cap |

Aquesta parella viuen a la mateixa casa, però cadascú va pel seu cantó (cadascú fa el que li convé).

Ara els germans ens hem d’espavilar, perquè cadascú viu pel seu cantó.

Si tothom tira pel cap que vol, no acabarem la feina bé (si no hi ha coordinació)

Són dos socis, però cadascú va per ell (no s'avenen).

Van tirar -o anar- cadascú per ell (es van separar).

Si tothom tira pel seu cap, malament rai! (pares, mestres, alumnes; si no van junts)

Aquí tothom tirar per un cantó (vol coses diferents).

Aquella tarda s'esgotà el temps del diàleg i els participants partiren cadascú cap al seu vent -Viatge insòlit- (Eiv)

anar cadascú per ell

Dedicar-se cadascú a les seves coses, no fer equip. |

anar cadascú pel seu cantó, anar cadascú per ell, fer cadascú la seva |

En aquesta fàbrica cadascú va per ell (les feines són repartides, cadascú fa la seva).

En aquest club cadascú va per ell (cadascú mira per ell, no hi ha companyonia).

Poseu-vos cadascú per ell (separats, no per equips; per exemple en una classe).

El negoci era de tots dos, però ara cadascú va per ell (fa la seva).

anar cagant tomaques

Fer alguna cosa de pressa i amb molta urgència (Cas). |

anar com cagalló per sèquia, anar com una ventureta |

Com que, què hem de fer? Anar cagant tomaques –La cara oculta de la lluna-.

anar caio

Anar ben vestida, una persona (Am). |

anar mudat, empolainat, bonic, escaient, ben guarnit, ben compost |

Anaves molt caia, el dia del sopar.

anar calçat per aigua

Anar molt equivocat (Mall). |

no saber què es pesca, anar errat de comptes, pixar fora de test, (no saber ni camí ni carrera, no sebre què es fa, anar lluny d’osques Mall) |

Aquell home no n'encerta cap, va ben calçat per aigua.

Anau ben calçats per a aigua, si vos pensau que hi arribareu d'hora.

anar calent

Tenir desig de sexe. |

anar calent com un all tendre (Am), anar calent com una ceba (Ca), anar calent com una abella (Fi), anar eixit, ésser més calent que la pala d'un forner |

Avui vaig calent.

Aquell noi anava calent com una ceba.

En Juli va calent com una abella: ja torna a festejar!

Na Joana, cambrera del celler de sa Travessa, tenia denou anys. I era més calenta que la pala d'un forner –Brostejar-.

anar calent com una geneta

Estar disposat a fer sexe (Nord). |

anar calent, anar calent com un all tendre, anar mogut, estar excitat |

El seu pare -havia estat metge a la Guadelupa- anava calent com una geneta i s'havia

aprofitat de la neciesa d'algunes de les seves pacients. Va persuadir-ne algunes que la malaltia que tenien només podia ser vençuda d'una manera, per la introducció regular d'esperma fresc -Vagons robats-.

anar calent d'orella (o d'orelles)

1 Anar begut o embriagat (Mall-Gir). |

estar begut; agafar una merda, una turca, una mona, una calipàndria -Val-, (agafar una moixa, una gatera, una mèl·lera Mall) |

En Pep ha begut massa, va calent d’orella.

L'altre dia anaves un un xic calent d'orelles (Ca).

nota: "Anar calent d'orelles", a les comarques de Girona, vol dir anar només un xic begut, estar animat.

2 Haver rebut unes quantes bufetades (Gir). |

haver rebut, haver cobrat sense ser dissabte; menjar calent (Cat Nord) |

Si m'ho torna a dir, anirà anar calent d'orelles!

Avui menjarem calent -els del rugbi- (anirem calents, el rival és mort fort i perdrem).

anar cansat

Passar una temporada de molta fatiga. |

anar rendit, fatigat, arressegat |

Al juliol es va cansat (de treballar, per la calor).

La mare no va cansada i no dorm (no fa exercici).

anar cap a baix

Anar minvant, decaure (Mall). |

anar a la baixa, anar de cap per avall, anar a mal borràs |

El problema que la llengua vagi cap a baix preocupa -Mirall-.

anar cap a dalt

Anar creixent, pujar de categoria (Mall). |

anar de

1 Vestir-se d’una determinada manera. |

dur vestit de, disfressar-se, abillar-se, mudar-se |

En Jaume anava de soldat.

Jo hi aniré de pallasso, a la festa.

2 Locució verbal que denota un sentit de voluntat o de finalitat, i que ve indicat per l’acció expressada per l’infinitiu o substantiu que sol acompanyar l’expressió (s'usa habitualment en sentit negatiu, Mall). |

voler, desitjar, tenir ganes de |

A Mallorca plovia molt poquet i ningú no anava de comprar paraigües.

Na Joana anava de jo a les totes i, la mala puta, no ho dissimulava (volia tenir relacions amb mi) –Brostejar-.

anar de (+ adjectiu) *

S'ha de ser humil: aquests tan llestos acaben de racó -ningú no els vol- (no s'ha d'anar d'humil).

Ara fas de 'botiguer que es queixa' (millor que ara vas de) -TV3-.

...amb un protagonista que feia de dur, però que no ho era tant (o que feia el paper de dur, que representava el paper de; millor que que anava de) -Avui-.

Ara es fa passar per demòcrata (o fa de, fa el paper de, fa veure que és, presumeix de; millor que ara va de demòcrata).

Fan molt el savi (o són uns setciències, són prepotents, són orgullosos, sempre volen tenir raó; millor que van molt de savis per la vida).

anar de (+ nom)

1 Hem de fer una excursió -forma genuïna- (o hem d'anar d'excursió -forma admesa-).

Demà anirem a cacera (o demà anirem de cacera, DIEC).

Vam sortir a comprar (o vam anar a comprar, vam anar a córrer botigues; millor que vam anar de botigues, vam anar de compres).

Els dissabtes van a córrer bars (o van a fer tapes, van a prendre copes, surten a córrer bars; millor que van de bars, van de tapes).

Anem a una festa, aquest vespre (o anem a festa a; millor que anem de festa).

Han anat a un hotel (millor que han anat d'hotel).

Anirem a colònies (o farem colònies; millor que anirem de colònies).

Anem a casori (o anem a casament; millor que anem de casori, anem de casament).

A Andorra hi ha eleccions (o Andorra fa eleccions; millor que Andorra va d'eleccions) -Avui-.

Anem a passeig? (o anem a fer un vol?, anem a fer una passejada?, no anem de passeig?)

2 El film tracta d'animals (o parla d'animals, versa sobre animals; millor que va d'animals).

nota: En l'ús de frases amb 'anar de (+ nom)' hi ha molts dubtes.

anar de bac en bac

Tenir un problema darrere l’altre (Val). |

anar de problema en problema, tenir un merder darrere l'altre, no acabar els maldecaps |

Hi ha persones que van de bac en bac -Séquies-.

En Jan anava de bac en bac.

anar de baixa

Perdre força, interès, un tema. |

perdre força, estar en decadència, minvar, decaure, anar endarrere, anar malament, anar de ca lo baixo (Ca) |

El francès va de baixa (s'estudia menys).

Les avellanes van de baixa (baixen de preu i la gent es treuen els avellaners).

L'ambient va de baixa, a partir de les tres -CI-.

La botiga va de ca lo baixo.

Els restaurants estan de ca la baixa (hi va poca gent, donen poca qualitat) -TV3-.

anar de boca en boca (o passar)

Saber-se, les noves, oralment. |

dir-s'ho l’un a l’altre, dir-se de paraula; comentar-se, divulgar-se, escampar-se, esbombar-se |

Aviat vam assabentar-nos, gràcies a un advertiment del pilot que ens passàvem de boca en boca, que entràvem a Holanda –L’ocell tranquil-.

Ella va tindre molts pretendents, perquè la fama de la seua 'guapesa' va passar de boca en boca -banc paciència-.

anar de bòlit

Fer algú les coses precipitadament, perquè en té moltes per fer (Gir-Bar). |

anar de pressa, anar atrafegat, anar de cucurulla, tenir melics per lligar | |

Anem de bòlit per les veremes.

Avui no vindré a fer la partida, perquè tinc molts melics per lligar (haig de fer coses).

anar de broma

Hom ho diu d’allò que qualcú fa o diu amb el propòsit de riure’s d’un altre o de fer-hi burla o gatzara (Mall). |

estar de broma, estar d’orgues, fer broma, bromejar, fer burla, anar de verbes (Mall) |

El teu germà sempre va de broma.

anar de buit

No dur càrrega ni passatgers, un automòbil. |

anar descarregat, ésser buit, no dur ningú, no dur viatge, anar sense passatgers |

Avui el cotxe de línia anava de buit.

El camió va haver d'anar-se'n de buit (sense carregar).

No passarem pas de buit, avui (perdrem fort, Am).

Sempre porta coses, quan ve de Barcelona: no ve pas de buit.

No anàvem pas de buit: dúiem deu mil euros a la bossa.

anar de burilla

Tenir relació amb prostitutes (Bar). |

anar de senyora, anar de puta |

Els dissabtes anàvem de burilla.

anar de cabòries

Dur moltes d’il·lusions i viure segons idees fantàstiques (Mall, Men). |

tenir cabòries, caboriejar, fantasiejar, somiar truites, fer-se il·lusions, no tocar de peus a terra |

Aquest al·lot no és gens seriós, tot el dia va de cabòries.

anar de cagueroles

Vol dir anar de diarrea, és a dir, fent-se de ventre sense gens de control (Val). |

tenir caguetes, cagarines o diarrea; tenir cagarel·la (Men-Mall) |

El meu sogre està passant uns mals dies, perquè va menjar uns albercocs massa madurs i va de cagueroles des d’anit.

anar de camí *

Ja ens porten el gasoil (o el gasoil ja és en camí, ja han enviat el gasoil, el gasoil ja ve cap aquí; no ja va de camí, ja està de camí).

nota: Vegeu també 'de camí'.

anar de cap *

Se m'acumulen treballs i vaig una mica de bòlit (o de cul, de cucurilla, de capoll; no de cap).

anar de cap per avall (o per avall)

Empitjorar. |

anar de baixa, anar malament, anar de mal borràs, anar davall caient, anar de clatell per terra -anar endarrere, malament- (Ca), no adobar |

Tot va de cap per avall, ara (any 2012).

Ja va de cap per avall, el pare (es fa vell, perd).

El català va de cap per avall.

A partir de 40 anys vas de cap per avall (perds facultats).

Des que la darrera carlinada anava de cap per avall... –Carlinada-

Jo ja vaig per avall (un vell).

L'avi va de clatell per terra (no es troba bé).

La fàbrica anirà de clatell per terra amb aquests amos d'ara.

No li ha pas adobat res, però no li ha fet un gran mal (moure un malalt per fer-li un ressonància, Ca).

nota: Vegeu també “de cap per avall”.

anar de capa caiguda *

El turisme va de cap per avall (o va malament, decau, va de mal borràs, va davall caient, va baixant; no va de capa caiguda).

L'estiu ja dóna el baix (o ja afluixa, va de baixa, perd força, minva, decau; no va de capa caiguda, està de capa caiguda).

No se'n parla tant, d'en Miquel -un cantant- (o no té tant d'èxit, no té tant de nom; no va de capa caiguda).

anar de cap-i-cul

Estar molt atrafegat (Val). L

anar de bòlit, anar de corcoll, anar de cul, tenir melics per lligar (Bar) l

L'any passat vaig anar de cap-i-cul per culpa d’eixe malparit i tot per vint duros! El que passa que som uns melses que ens mereixem el que tenim, això és el que passa -Séquies-.

anar de capoll

Anar molt carregat de feina (Mall). |

anar de bòlit, anar de cul, (ballar de capoll, atrafegar-se Mall) |

Na Joana va anar de capoll tot el dia.

anar de cara (a un lloc)

Estar a punt d'anar-hi (Ca). |

quan te'n vas, quan marxes |

Quan vas de cara a fora has de dur dos calçats (quan fas un viatge).

anar de cara (i venir de cara)

Sortir les coses bé. |

anar bé, ésser favorable, anar a favor, tenir sort, ésser propici |

Les coses ens van de cara.

Han fet diners perquè tot els ha anat de cara.

anar de cara a

Acostar-se una part de l'any. |

acostar-se, venir, arribar |

Ara anem de cara a la tardor.

Ara anem de cares a l'octubre.

Sembla que anem de cara a l'hivern (fa fred, al maig).

Sembla que anem de cara a l'estiu (fa calor al novembre).

nota: També sentim 'de cares'.

anar de cara a barraca

Fer les coses més importants i deixar les altres. |

anar al gra, anar per feina, anar decidit |

Hem d'anar de cara barraca i començar l'hospital nou -Polític-.

El davanter ha anat de cara a barraca (a fer gol).

anar de cara a la feina (o a treballar)

Treballar sense entretenir-se. |

no perdre el temps, no romancejar |

Aquests pintors van de cara a la feina.

Nosaltres anem de cara a treballar, al matí.

anar de cara a la pela

Tenir ganes de fer diners. |

voler peles, cèntims, diners; voler que ragi |

Trien feines que ragen, van anar de cara a la pela.

anar de clanc (i: anar-se'n de clanc)

Caminar fent esses (Ca). |

anar de tort, de gairell, de guerxo, de costat, a la torta, al gairó, insegur; fer tentines |

Me'n vaig de clanc: estic un xic marejat.

L'economia va de clanc (malament).

Te'n vas de clanc (fa tentines).

clan: cranc

anar de clica

Tenir relacions sexuals pagant (Ca). |

anar de putes, anar de senyora, anar de nena (Ca-Am), anar a canviar l'oli de les olives (Am) |

Van anar de clica a la Jonquera.

nota: Vegeu també “clica 1 i 2” al Volum 1.

anar de corcoll

1 Haver de fer molts esforços per aconseguir quelcom (Badalona-Bar). |

anar de bòlid, anar de cul, anar malament, anar aqueferat, estar molt carregat de feina |

Els seus pares van de corcoll (per comprar-li la moto, fer-lo estudiar, etc.)

2 Fer caure (Bar). |

tirar a terra |

Li fot una coça que el fa anar de corcoll -Ràdio-.

anar de cul

Anar nerviós per un excés de feina. |

anar de corcoll, anar de bòlit, anar atrafegat, treballar en excés |

Per les veremes anem uns dies de cul.

anar de cul enrere

Tornar enrere, retrocedir en allò que s'havia pensat fer (Mall). |

recular, (anar de cua arrere, fer anques enrere, tornar enrere Mall), |

És tan poc decidit que sempre va de cul arrere.

anar de cul per terra

Haver perdut importància, categoria (Bar). |

haver perdut prestigi, anar aigua avall, anar enrere, ballar de capoll |

L'equip va de cul per terra: tindrem feina a no baixar, aquest any.

Aquest any a la universitat ens fan anar de cul.

anar de 'farra' (o de 'parranda') *

Aquest vespre anem de gresca (o sortim, anem de marxa, anem de festa, a fer tabola, a fer barrila, anem a fer borina; no de 'farra', de 'parranda').

anar de gambirot

Caminar tort o amb passes desiguals, com qui és a punt de caure (Mall). |

anar de tort |

L'embullà tant que semblava que anava de gambirot.

Les coses van de gambirot (malament) -Temps-.

embullar (en sentit figurat): enganyar, entabanar, complicar una situació

anar de gorra (o fer)

Menjar o fer una altra activitat pagant un altre. |

anar convidat; de franc, d'arròs, sense pagar, pagant altri, fer una gorra a algú (Gir-Bar), anar de baldraga (Val) |

Demà anirem a dinar de gorra a cals sogres.

anar de guerxo

Es diu de quelcom que es desvia de la línia recta. |

inclinat, guerxo, de gairell, que fa biaix, anar de tort |

Aquest pal de la porteria va de guerxo (o és guerxo).

La televisió està de guerxo (girada, no ve de cara).

La jaqueta se'n va de guerxo (no se't posa bé).

anar de lluna

Es diu de la truja que li ha sortit el zel (Eiv). |

la truja va alta |

Sa truja, quan va de lluna, igual que el porc sense sanar, jo no el mataria -ens va dir un matancer-. Per poder matar la truja s’ha d'esperar que passin dos o tres dies després d'haver sortit el zel.

anar de mà en mà

Es diu quan una colla de gent es passen una cosa de l'un a l'altre (Gir-Bar). |

anar d'una mà a l'altra, passar d'una persona a l'altra |

Els porrons anaven de mà en mà -TV3-.

anar de mal borràs (o anar a mal borràs)

Anar malament (Am-Bar). |

anar pel mal camí, anar de mala manera, empitjorar, anar aigua avall, tenir dificultats, decaure, anar cada vegada pitjor, anar a malreu -o de malreu- (Pallars) |

En aquell hospital anàvem de mal borràs (mal cuidats).

El país anava a mal borràs.

Havien tingut un matrimoni que havia anat a mal borràs i havia acabat en separació -Voltors-.

Quan el pare va estar malalt, vam anar de mal borràs.

Ec, carallot! Tot el dia que em fan anar a malreu, les tenia allà en una baürta sota Campo-Rigo (les ovelles) però al veure-les tan inquietades ha corregut de toca'ls cap a casa -un forat-.

baürta: Brossa, plantes de bosc baix (Pallars)

anar de mal en pitjor *

Les coses van cada cop més malament (o van cada cop pitjor, van com més va, pitjor; s’agreugen; van de mal borràs, tomben per mal; millor que van de mal en pitjor).

Aquest malalt empitjora (o va més malament, s'agreuja; millor que va de mal en pitjor, van de mal a pitjor).

nota: Aquest calc del castellà es diu molt a Barcelona. El trobem en alguns diccionaris, però pensem que no ens fa gaire falta.

anar de matins (i de tardes, de nits) *

Al juny treballem només al matí (o al dematí; millor que anem de matins).

Treballem al torn de la tarda (millor que anem de tardes).

anar de menys a més*

L'equip ha progressat (o ha anat a més, ha millorar, ha pujar, ha guanyat, s'ha adobat, ha alçat el cap, s'ha refet; millor que ha anat de menys a més) -TV3-.

anar de moguda

Estar una femella en condicions favorables per a ser fecundada, i demanar-ho (Val). |

anar alta, estar en zel, anar d’eixida (Val) |

A -Què li passa, a la gossa? B -Crec que va de moguda.

Les gates, pel desembre, van totes d’eixida.

nota: hi ha anar mogut -uda al DIEC

anar de morros per terra (o a terra)

1 Anar ajupit o treballar-hi; fer de pagès (Ca). |

haver de vinclar molt l’esquena, anar amb sos morros p'en terra (Mall), pencar molt; treballar la terra |

Els pagesos sempre han d'anar de morros per terra.

Tu et queixes molt, però si haguessis d’anar allà, de morros a terra, què? (ho diu un pagès a un oficinista).

2 Anar molt cansat per raó de la feina, d'una malaltia o d'una altra cosa. |

anar de cul per terra (Am), anar de corcoll; estar fatigat, rendit, extenuat, baldat, decaigut; no aguantar-se dret, tenir decaïment, no aguantar-se els pets |

M’he de medicar per la regla, si no, aniria de morros per terra (tindria flaquesa).

Encara que hagués d’anar de morros per terra, no llogaria ningú (no se’n fia).

Per les veremes anem de morros per terra (fatigats).

Si fas tant de règim, aniràs de cul per terra.

Si els pares no m’ajudessin amb diners, aniria de morros per terra.

En Ricard va de morros a terra, però dur bastó, no! (va geperut, no s'aguanta, però no vol bastó).

Sempre hi vaig de morros a terra, doctor (tinc decaïment, no tinc moral, no dormo).

Els pagesos sempre han d'anar de morros per terra.

A l'estiu toquem de morros per terra per la feina.

Els morros li tocaven a terra (estava molt desmoralitzada, Am).