qualsevol (+ verb) / qui cau i s’aixeca, és tan alt com era

Una petita quantitat de diners. |

quatre cèntims, una pixarada |

A aquest jugador li donen quatre rals, perquè és d'aquí (el paguen poc).

Ho varen comprar per quatre rals (molt barat).

Hem dinat bé, i per quatre cèntims.

Cobraven quatre rals, els futbolistes, al meus temps.

quatre ulls hi veuen més que dos

Dues persones que fan una feina juntes tenen més possibilitats de fer-la bé que si la fa una de sola. |

val més quatre ulls que dos, és millor que siguem dos |

M'hauries d'ajudar a mirar si hi ha faltes en aquest escrit, que quatre ulls hi veuen més que dos.

què?

A -Joan? B -Què? A -Cagallons de be! -Am-Bar- (o cafè! Ca)

C –Has dut la màquina) D –Què és? C –Si has dut la màquina? (no l'entén perquè es dutxa) D -Què dius?

nota: Fins no fa gaire es considerava de mala educació respondre 'què?' quan ens cridaven. Calia dir 'mana?' o 'què mana?'

Abans (20 o 30 anys en arrere), així responien els fills o els néts als pares o avis. Ara, no (Val).

A Mallorca era molt usual això, però s'està perdent.

Ens sembla que fóra bo de recuperar aquest costum allà on s'ha perdut, per respecte a la gent gran i perquè és ben català.

que..., que...

Conjuncions reiteratives (Ca). |

de tot i força, un munt de coses |

Que galetes, que vi, que pollastre: hi havia de tot a la inauguració.

que (+ adjectiu) sóc! *

Que desgraciat que sóc! (o que en sóc de desgraciat!, que ho som de desgraciat! -Mall-; millor que que desgraciat sóc).

Que n'ets de gran! (o ets molt gran, que gran que ets!, què ho ets de gran! -Mall-; millor que que gran ets!)

Esperem que us agradarà (o esperem que us agradi; no esperem us agradi).

que (+ subjuntiu)

Com a màxim. |

a tot estirar, comptant llarg, pel cap alt |

Aquesta noia, que tingui 25 anys, no té pas més.

Que faci 50 cm de llargada, no fa pas més.

que això

Afegitó que se sol posar en algunes frases (Gir). |

com això, com sembla, que tot això |

Fer poesia no és pas tan fàcil que això.

Pujar al Bassegoda no costa pas tant que això.

Aprendre a conduir no costa pas tant com això -Bar-.

Les coníferes són molt més simples que tot això (o les coníferes no són pas tan complicades que això, com això, com sembla).

No és pas tan pobre que això!

No gasten pas tant que això! (de gas, calefacció, etc.).

No és pas tan lluny que això, la granja!

No és pas tan gros que això, el paquet que hem de dur.

No és pas tan petit que això, el nen: ja ho pot fer (d'aprendre a restar).

què anava a dir?

Hom ho diu quan queda momentàniament en blanc, o per reprendre la conversa (Gir-mall). |

què anava a dir jo?, què volia dia ara?, se me n'ha anat de la memòria, ara m'he encallat! |

Què anava a dir? Ah, volia dir que l'economia ja ens va bé.

Què anava a dir jo? Ah, sí, que demà et vindré a veure.

que aprofiti! (i que t'aprofiti!) *

Bon profit, nois! (o que vagi de gust!, que us faci profit!; millor que que aprofiti!)

Que us aprofite, la lectura! -Saó-

nota: 'Bon profit' és la fórmula amb què saludem a qui està menjant. 'Aprofitar' es pot dir en altres casos.

que aquí, que allà

Hom ho diu de les converses llargues i de les excuses reiterades. |

vinga a xerrar, garlar; fer passar de noves |

Ell em va dient que aquí, que allà, però no em paga (em va dient excuses).

Els polítics ens diuen que aquí, que allà i el tema no es resol -Arrels-.

que baixi Déu i ho vegi! (o que vingui Déu i ho vegi!) *

Si això no és manipulació, ja m'ho explicareu (o això no és manipulació?, com hi ha Déu! -o com hi ha món!-; què dieu ara?, poseu-vos unes ulleres!, si això no és una manipulació, ja em direu què és!, si això no és una manipulació, feu-vos-ho mirar!, si això no és una manipulació, jo sóc X -qualsevol idea impossible que sigui realitat-, si no voleu veure que això no és una manipulació és que teniu pa a l'ull; no que baixi Déu i ho vegi!)

que bé! (i que bonic!, que bo!, que estrany)

'Que' pot fer la funció de quantitatiu ponderatiu. |

està molt bé; és molt bonic |

A -Demà farem l'excussió. B -Que bé!

Que bonic que és aquest arbre!

Que bé que està, aquesta pel·lícula! (o que n'està de bé!; no que bé està!)

Que bona que és l'herba! (o que n'és de bona!; no que bona és l'herba!)

Que bona que és la tieta! (o que n'és de bona; no que bona és la tieta)

Que és estrany que no vingui! (o que n'és d'estrany; no que estrany!) -TV3-.

nota: No es pot prescindir del segon 'que' davant d'adverbi).

que cada pal aguanti la seva vela *

Jo ja he fet la meva feina; si n'hi ha que no l'han feta, que cadascú porti la seva creu (o que cadascú se la campi com pugui, que tothom s'espavili, que cadascú assumeixi la seva responsabilitat, tothom és responsable d'allò que ha fet, qui té fred de peus, que se'ls escalfi -DCVB-; cada u, que s'apanye -Val-; no que cada pal aguanti la seva vela).

que consti que

Hom ho diu per justificar-se o per aclarir un concepte. |

que quedi clar que, jo faig constar que, us faig saber que, tingueu present que, val a dir que, vull dir que |

Que consti que jo no ho sabia que això és feia.

...i que consti que jo no hi vaig anar.

Que consti que jo no en sóc, d'aquest partit.

que 'corte!' *

A -Vol que li vagi a cercar un guix? B -Tu, el que has de fer és estudiar més! A -Quin moc! (o quin miquel!, quin ruixat!, quin rebuf!, quina situació, quin destret; no quin 'corte'!)

A -M'ho deixes fer a mi? -B -Vés a passejar diaris! A -Quin moc! (o quin miquel!, quina paraulada, quina morrada!, quines males maneres!, -quin bac, quina baquinada -Val-, quina mulada -Men-; no quin ‘corte!’, quin tall!)

que crepis com la cigala!

Maledicció algueresa.

La cigala canta i canta i, a la fi, es mor pel massa cantar, esclatant com un globus massa inflat (l’Alguer).

crepar: Morir esclatant, rebentar.

que de (+ nom) *

Oh, quants ocells que hi ha a la plaça! (o que n'hi ha d'ocells!, que ocells que hi ha!, quina quantitat d'ocells que hi ha; sí que n'hi ha, d'ocells; no oh, que d'ocells hi ha a la plaça).

què desitja? *

En què el puc servir? -en una botiga o en un bar?- (o què voldria, què vol?, què li convé?; no què desitja?)

nota: Pensem que 'què desitja?' és un calc del castellà.

que Déu ens agafi confessats *

Ja patirem avui, perquè aquest àrbitre és molt dolent (o ja la ballarem!, ja les passarem putes!, pobres de nosaltres!, que Déu hi faci més que nosaltres!, que Déu ens empari!; no que Déu ens agafi confessats!) -CR-.

A -Vas al dentista? B –Calça't! (o prepara't!, que tinguis sort!; no que Déu t'agafi confessat!)

que Déu et conservi el (+ nom), però que no te l'augmenti (o et mantingui)

Se sol dir amb humor a qui té una característica molt exagerada. |

Déu n'hi do, la gana que tens!; carall, quina panxa! |

Miquel, que Déu et conservi la gana, però que no te l'augmenti (s'atipa com un lladre).

Quina panxa que fas!, que Déu te la mantingui, però que no te l'augmenti.

que Déu faci la seua voluntat!

Alguns patrons de pesca ho deien, mirant el cel, després d’haver calat el sardinal o altres ormeigs (Cotlliure, Cat Nord). |

a la voluntat de Déu! (Cotlliure, Cat Nord) |

Nosaltres sem calat. Que Déu faci la seua voluntat!

que Déu hi faci més que nosaltres! (o Déu hi faci més que nosaltres!)

Hom ho diu quan veu que les coses són molt de mal resoldre. |

esta fotut, això!, pobres de nosaltres! |

A -Fan un altre canvi a Ensenyament. B -Que Déu hi faci més que nosaltres!

que Déu l'hagi ben perdonat (o Déu l'hagi ben perdonat)

Hom ho diu en saber que algú s'ha mort, o en parlar d'una persona morta. |

que Déu l'hagi ben perdonat, si ho ha de menester (Am); que Déu l'hagi ben perdonat, si s'ho mereix (Ca); Déu l'hagi perdonat! |

A -S'ha mort en Joan. B -Que Déu l'hagi ben perdonat! (o que Déu l'hagi ben perdonat, si s'ho mereix).

que Déu li ha donat *

Amb aquella gràcia que té... (o amb la seva gràcia; millor que amb aquella gràcia que Déu li ha donat) -TV3-.

que Déu t'ho pagui! (Déu us ho pagui!)

Hom ho diu per agrair un favor. |

que Déu us empari!, Déu us ho pagui, ell que té bona bossa |

A -Només us puc donar un euro. B -Que Déu us ho pagui!

C -Eren bons aquells préssecs? B -Sí, molt, gràcies. Que Déu t'ho pagui amb una noia ben maca!

que Déu vos ne do alegria

Es diu per felicitar algú pel naixement d'un infant (Mall). |

enhorabona!, per molts anys! |

Anà a ca la seva cosina, que havia tengut un fill, i li digué: 'Que Déu vos ne do alegria!'

què diantre (+ verb)

'Diantre' és un eufemisme per 'diable' que s'empra en frases exclamatives i interrogatives. |

diantre, que carall?, què diable?, què collons fas ací? (Val) |

Què diantre hi fas a Alemanya?

Què diantre!, ho provaré: s'ha de ser valent.

Què diable passa al carrer? (se senten crits)

que diguéssim (o que diguem)

Fórmules amb què hom reflexiona sobre allò que s'ha dit o s'ha fet. |

com aquell qui diu, per dir-ho així, com si diguéssim, que diguéssim, ben mirat |

El nom de Plini el Vell no li esqueia, que diguéssim -Revista-.

Avui no ha plogut gaire, que diguem -CR-.

Vostè no és gaire agradable, que diguem –TV3-.

què diran?

Ho diu qui tem la reacció dels altres, sobretot la seva opinió. |

què pensaran?, què passarà?, què dirà la gent? |

Calla! Si et senten, què diran?

què diu el poble?

Fórmula que usa per arrencar una conversa qui arriba a un lloc. |

què hi ha de nou?, quines novetats hi ha?, com anem?, què dieu de bo?, com van les coses? |

A -Hola Narcís! B -Hola Marçal!, què diu el poble?

C -Hola noies, què diu el poble? D -El poble és mut, són la gent que enraona.

E -I què hi ha de nou per la vila? F -De nou res, tot és vell i mal de coure -Folklore menorquí-.

què dius! (i què dieu!)

1 Expressió de sorpresa, o simple pregunta. |

què dius ara!, vols dir?, voleu dir?, això fan?; què canta aquest?, i ara?, ja ho crec!, mai tant! (Ribagorça) |

A -El dia que m'emprenyi em jubilaré abans d'hora. B -Què dius ara!

Què dius? Parla més fort que jo no sento res.

Què canta aquesta dona? (ella també cobra això que critica).

Què dius? Mira nius!, Què deies? Mira neies -Am- (o el teu pare sense orelles, mira orelles -Ca-; ho diu la mainada).

C -Ja he trobat la meva sardana preferida. D -Què dius ara!

E -Diuen que el bisbe és mort. F -Mai tant! (DCVB)

2 S'usa per confirmar allò que un altre diu. |

i tant!, ja ho pots ben dir!, ja tens pla raó!, que sí |

A -Hauries estat millor fent de mestre. B -Què dius! -TV3-.

C -Queda molta feina per fer? D –Què dius? (= molta).

E -Què dius ara? Vols dir que s'han separat? F -Tal com ho sents (t'ho confirmen);

G -És curt aquest home! H -Què dius! (= molt).

3 Negació. |

i ara!, que no! |

A -Ets un poruc. B -Por jo? Què dius!

C -Quan l'amo se'n va la fàbrica rutlla igual. D -Què dius!

què dius de bo?

Se sol dir en trobar a qui fa dies que no s'ha vist. |

com van les coses?, què fas?, com estàs? |

Hola Pere, què dius de bo?

Què dieu de bo per Tarragona? -RAC1-

que duri!

Hom ho diu d'un assumpte que va bé. |

que continuï així, això va bé, que no s'espatlli! |

A -Va tot bé? B -Sí. A -Que duri!

C -Com prova l'any? D- Bé. C -Que duri! (A Mallorca diem "idò que duri!")

Veiem dos canals de televisió, i que duri! (podria ser pitjor).

La veig bé, però que duri! (està molt malalta).

E -S'avenen? (amb la sogra) F -Molt. E –Que duri!

Que ens duri, el director! (un altre seria pitjor).

Del turisme en depèn el benestar, per tant: que duri!

G -Em trobo bé, però no vull pas enraonar gaire fort. H -Ja tens raó, i que duri!

El seu home guanya molt, que li duri! (se li pot acabar).

que el bombin! (o que et bombin!)

Expressió de rebuig, especialment a qui va malament. |

que es foti! (Gir-Val-Mall), que se'n vagi a fer punyetes, que estrenyi el cul (Ca) |

A -En Ricard ha quedat sense feina. B -Que el bombin!

Si no en tenen, que es fotin! -IB3-

C -Aquests han perdut la lliga, avui. D -Millor!, que estrenyin el cul!

que el llegir no et faci perdre l'escriure

Que una cosa no faci anar malament l'altra (Gir-Mall). |

que els parenostres no et treguin les avemaries |

A -Ara, la nena també estudiarà alemany, a més de música i anglès. B -Que el llegir no li faci perdre l'escriure!

que ell no val

Molts. Se sol dir parlant de qüestions negatives (Ca). |

un gavadal de, un fotral de, un femer de; com els burros els pets |

En aquest llibre falten més planes que ell no val.

Aquest home diu més mentides que ell no val.

que em diguin el que vulguin, mentre no em diguin cul d'olla

Ho sol dir irònicament qui no s'immuta pels comentaris de la gent. |

a mi tot més igual, jo tranquil, tant se me'n fot, no m'emprenyo per res, això no m'amoïna |

A -Tu ets massa de bona fe, perdona que t'ho digui. B -Ja pots comptar, digues els que vulguis, mentre no em diguis cul d'olla.

C -Fan córrer que no tens diners. D -Que diguin el que vulguin, mentre no em diguin cul d'olla.

que em diguis això

Se sol dir a qui ha rectificat la seva opinió. |

això ja és diferent, en això ja t'hi estic |

A -Aquesta música no val res. B -Això ho dius tu! A -A mi no m'agrada. B -Que em diguis això, és un altre assumpte.

què em dius! *

A -Ens castigaran a tots! -denota sorpresa, disgust-. B -Vols dir? (o i ara!, què dius ara?; no que em dius!) -TV3-.

que em pengin, si *

A -Com és que has caigut? B -No t'ho puc dir, perquè no ho sé (o no ho sé, us ho asseguro; no que em pengin, si ho sé!) -TV3-

No ho faré pas, això (o no ho faré encara que em matin, no ho faré mai de la vida, em deixaria tallar una mà abans de fer-ho; no que em pengin, si ho faig! -TV3-.

nota: Penem que 'que em pengin si' no és una solució bona, però no n'estem segurs.

que em tirin d'una passa, si...

És una mena d’imprecació que reforça una afirmació (Mall). |

que em matin si..., us ho ben asseguro, m’hi jugo el coll, em deixaria tallar una mà; no ho puc entendre de cap manera! |

I que em tirin d’una passa si jo ni cap dels meus companys vàrem entendre què volia dir, aquella consigna -Temps, Mall-.

Que em tirin d’una passa si això no és així com dic -Adagiona-.

I que em tirin d’una passa si les sap o no li agraden! -Adagiona-.

passa: Corda per a tirar les veles (DCVB).

què en farem de dir? (o: què en faré de dir + infinitiu?)

Se sol dir quan donar una explicació és inútil (Gir-Val). |

ja en faré força de!, què en trauré de?, de què serviria?, no servirà per a res, què hi guanyaré? |

A -De qui és aquest hort? B -Què en faré de dir-t'ho, si no el coneixes? (l'altre viu en un altre poble).

C -Qui vindrà? D -Què en faré de dir-t'ho, si no els coneixes?

E -Per què els van fer fora de la feina? F -Què en farem de dir? (ara ja està, ja són fora, no val la pena de discutir).

G -Per què aquest entrenador no fa jugar en Xuscli? H -Què en farem de dir? (si no entens de futbol, no perdem el temps).

Què en traurem de dir, si ho faran igual? (volen fer una protesta).

I -Qui és aquella noia rossa? J -Sí, què en farem? (no la coneixes).

K -Explica'm aquest teorema, Jordi. L -Què en farem de dir! (no ho entendràs, no ho sabràs fer, no ho acabaràs, etc.)

Que en farem de discutir? (no servirà per a res)

M -Sopeu molt aviat. N -Sí, que en fas de sopar a les deu? Algun gat se te'l pot fotre, així ja el tenim.

què en farem de dir el rosari, si no hi ha devoció? (o: no en farem res de dir)

Es diu quan es veu la impossibilitat d'arribar a un acord amb un altre. |

que en faré de?, ja en faré força de!, no en faràs pas cas, no et convenceré pas, això és predicar per no dir res, és picar ferro fred; no en farem res, de dir el rosari fort (Empordà, DCVB) |

A -I per què no li tornes a demanar? B -Què en farem de dir el rosari, si no hi ha devoció?

Si un no vol fer una cosa, no en faràs res d'anar dient: no en faràs res de predicar.

què en saps de (+ nom)?

S'usa per demanar novetats d'algú o d'alguna cosa (Gir-Mall). |

quina notícia en tens de?, no en saps pas res de? |

Què en saps d'en Tomàs? (varen dir que estava malalt)

Què en saps d'això?

què en sortirà de tot això?

Es demana quin serà el resultat d'un negoci, d'una actuació, etc. |

com s'acabarà?, quins efectes tindrà? |

Ara tot és comprar, vendre i fer pisos. Vejam què en sortirà de tot això?

que en tens poc de (+ nom)!

Se sol dir a qui es queixa amb poca raó. |

no en tens gaire de |

Que en tens poca de feina, que t'estiguis tota la tarda al bar!

Que en tens poca de son! (canta al llit).

Que en tens poc de mal! (té la baixa i va a ballar)

què en vols fer de (+ nom)?

Ho diu a un altre qui pensa que no val la pena que el primer compri quelcom. |

per a què el vols!, de què et servirà?, de veritat et penses que et fa falta? |

A -Ara compraré una camioneta. B -Què en vols fer d'una camioneta? (per la feina que fas, no val pas la pena de gastar tants calés).

què enganxa més que un ganxo?

Endevinalla. |

A -Què enganxa més que un ganxo? B -Dos ganxos.

C -Què enganxa més que un ganxo? D -Un vit de gos, que n'enganxa dos (resposta antiga, Ca).

vit: Membre viril de certs animals; verga.

que enamora!

Hom ho diu d'una cosa bonica, agradable de veure. |

que val la pena |

Va net que enamora, el gos.

Fa una bondat que enamora, aquesta nena.

Vas net i planxat que enamora.

És net que enamora, aquell supermercat!

És maca que enamora, aquesta gossa, així neta!

Està gras que enamora, aquest gos!

Feu un goig que enamora, tan mudats.

(adverbi) + que és

Queixa. |

prou (adverbi) + que és, encara no és prou (+ adverbi)!, a més de, tan car que és i encara |

Tard que és, i encara vés a correus! (o prou tard que és i encara, tan tard que és i encara).

Car que és, i encara has de donar propina.

que és ara

El que hi ha ara (Am). |

el que tenim ara, l'actual, el d'ara, el d'avui |

L'enginyer que és ara és molt llest.

què és de? *

Què fa la mare? (o com es troba?, com està?; no què és de la mare?).

Farem un àpat per saber què se n'ha fet dels cosins (o què fan, com es troben, com estan, com va la vida de; no què és de les vida dels cosins) -Avui-.

que és dir molt!

Hom ho diu comparant dues coses molt exagerades. |

que ja és dir!, que ja costa!, que ja és difícil, que ja és tenir mèrit! |

En Milhomes era més animal que en Cagacalces, que és dir molt! (dos dictadors del segle XX).

Era pitjor que ella, que és dir molt! -Saó-.

Aquests nens escolten més que els grans, que és dir molt (és un curs bo).

Està més fotut que jo, que és dir molt (no que ja és dir!) És més carregosa que tu, que és dir molt (no que ja és dir!)

nota: No pensem que sigui correcta l'expressió 'que ja és dir!'. Ex.:

què es diu?

Se sol dir a les criatures per educar-les (Am-Val). |

què s'ha de dir? (Ca-Am), què diuen els nins -o les nines-? (Mall), com es diu? (Val) |

A -Què es diu? B -Gràcies padrí!

que es diu de seguida (o que es diu ràpid) *

Va pujar vuit vegades al podi, que és molt aviat dit (o això és aviat dit, això es diu aviat, aviat és dit!, que ja costa, que és més fàcil de dir que de fer, no ho pot pas dir tothom, -que es diu prompte, que és molt fàcil de dir Val-; no que es diu de seguida, que es diu ràpid).

què és el que no (+ verb)

Hom ho diu d'una cosa de molt de valor (Ca). |

val molt, té una gran importància |

A -Són gent que estan molt bé, tenen una torre fantàstica. B -I l'altre edifici, què és el que no val!

Què és el que no val aquell terreny a Port de la Selva!

Què és el que no faria per tornar a tenir vint anys!

que és ell *

A -Quina torre que s'ha fet! B -És molt ric (o perquè és ric; no ric que és ell!) -C33-.

C -Ha tret molt bones notes, en Juli. D -És que és trempat (o perquè és trempat; no trempat que és ell!)

què és gran el món! (o què n'és de gran, el món!)

Exclamació de sorpresa, d'admiració o de contrarietat. |

com avança tot!, quins canvis!; quins collons! |

Que n'és de gran el món!, cada dia surten coses noves (invents).

Que és gran el món! He deixat la bicicleta aquí fa mitja hora i ja me l'han cardada.

què és mal ser (+ adjectiu o verb)

Hom ho diu d'una condició que duu desavantatges. |

ésser fotut, ésser una mal cosa, ésser un trist anar, ésser trist, què és de mal ser (Mall) |

A -Mama, m'han picat! B -Que és mal ser petit! (a un de gran ja no li fan)

Que és mal ser sord!, no puc seguir les converses.

Que és mal ser vell!

Que és mal viure en un país d'informals!

Que és mal tractar amb beneits!

Que n'és de mal venir vell!

Seria més mal que les esquerdes fossin a la part de fora (al pis).

A -Això convé i s'hauria de fer. Què en penses Andreu? B -Endavant, fem-ho. Que no quedi per l'escola (ell és un treballador).

que no et passi res!

Amenaça. |

ja en parlarem!, ja rebràs!, ja t'escarmentaran! |

Que no et passi res, si l'entrenador se n'adona! (fa una cosa mal feta)

Que no us passi res, si baixen les vendes! (hi pot haver represàlies)

que no ha arribat ningú?

Es diu a qui no saluda quan arriba a un lloc. |

s'ha de saludar |

A -Que no ha arribat ningú? B -Ah, bon dia! Dispenseu-me, però anava distret.

que no has estat mai a Barcelona?

Es diu a la persona que troba una porta tancada i la deixa oberta (Ca). |

que no has estat mai a la presó? (Am), que no has estat mai a Madrid? (Val), que no has estat

mai al seminari? (Men) |

A -Que no has estat mai a Barcelona? B –Sí. A -Doncs tanca la porta.

Que no has estat mai a la presó, que no tanques la porta?

que no hi hagi malentesos!

Aclarim les coses ara. |

mirem-ho ara, parlem-ne ara |

A mi m'agrada com canta, no ella físicament: que no hi hagi malentesos!

que no l'hi toqui ningú (o que ningú no l'hi toqui)

Que ningú no en parli malament. |

no li critiqueu, no en digueu mal, que no li'l toque ningú (Val) |

És bona noia, però el seu fill, que ningú no l'hi toqui! (no en pot pas sentir a dir mal).

La gent, que no els hi toquin, eh (si s'apugen els impostos, protesten).

que no m'hi demanin pas, que no hi aniré

Ho diu que té cap interès per una cosa (Ca-Mall). |

que no m'hi busquin!, que no m'hi cacin! |

A la festa de Vilarnadal que no m'hi demanin pas, que no hi aniré.

que no passi de (+ nom)

Això s'ha de fer quan es diu. |

ho vull fet avui, avui ha de ser fet |

Vull el despatx ordenat, i que no passi d'avui!

que no se't mengin!

Hom ho diu a una persona tímida, que no gosa dir res en un lloc. |

se't menjaran!, no tinguis manies! |

A -Ja hi parles, amb la Lorda? B -No. A -Que no se't mengi! (li agrada)

C -Poc dius mai res a l'assemblea. D -Em fa cosa. C -Sí, se't menjarien!

que no sigui dit

Ja no em podreu dir que no faig mai això. |

que no es pugui dir, ja no m'ho podreu retreure, no diguis mai més que |

Que no sigui dit que no se n'ocupen, que no en tenen cura –La neu adversa-

Que no sigui dit que no t'ajuda, el teu home (porta un plat a la cuina; de broma).

Va, avui faré una partida, que no sigui dit que no jugo mai! (millor que que no es digui)

Que no sigui dit que no ajusto la porta (ja veus que sí, que ho faig).

Ho faré perquè no sigui dit (que no faig mai res).

No farem l'examen, perquè no sigui dit que el faig el dia de la vaga.

que no sigui res!

Desig de bona salut. |

que vagi bé |

A –La nena té la grip. B -Que no sigui res, pobreta!

que no sóc de Déu?

Queixa de qui no és tingut en compte en un repartiment. |

per què a mi no me'n doneu?, i jo no? |

Doneu un tiquet a tothom i a mi no, que no sóc de Déu?

Que no són de Déu, els de la Selva, que tinguin aquesta carretera? (la carretera de Girona a Anglès s'anomena popularment la Carretera de la Vergonya)

que no t'has vist tu?

Hom ho diu a qui critica dels altres un defecte que ell també té. |

i tu què?, t'ha vist al mirall?, tu també! |

A -És molt grassa, la Clara! B -Què no t'has vist tu?

que no t'hi veus?

Hom ho diu a qui xoca amb un altre. |

noi, posa't ulleres!, què bades? |

Noia, que no t'hi veus?

que no t'ho hagi de dir més!

Reny a qui fa una cosa que no ha de fer. |

que no t'ho hagi de repetir! |

No vull que t'enfilis en aquesta paret, que no t'ho hagi de dir més!

que no tens padrins?

Es diu a un que s'alaba molt (Girona-Mall). |

no deus tenir padrins; no fer falta padrins (a algú) |

A -Jo sóc el més bo tocant la trompeta. B -Que no tens padrins?

A aquest no li faran pas falta padrins! (diu que tot ho sap fer)

que no us heu fotut mai de ningú?

Se sol dir a la gent quan es riuen d'un altre (Ca). |

aneu a acollonar a un altre!, que en teniu de ganes de riure! |

A -Jo, si fos tu, em presentaria per diputat. B -Que no us heu fotut mai de ningú?

que no vegis! *

Tothom queda parat (o tothom fa uns ulls com unes taronges, que no ho vulguis pas saber; no tothom posa uns ulls que no vegis).

Tinc una gana enorme (o impressionant, que Déu n'hi do!; estic afamat; no tinc una gana que no vegis).

Li agrada molt (o en gran manera, en extrem, com hi xala!; no li agrada que no vegis).

Déu n'hi do, la gana que té aquest nen! (o no ho vulguis pas saber la gana que té, aquest nen; no aquest nen té una gana que no vegis!)

què passa?

Pregunta que se sol considerar de mala educació i que té unes quantes respostes possibles. |

què mana?, què dius, com ho dius, això?; foc a la bassa! (Ca-Am), merda a la bassa! (Am), un burro menjant carbassa! (Bescanó), un burro per la plaça! (Ca-Am), que el campanar és més alt que la plaça (Val) |

Què et passa? Que és un pecat posar dos despertadors?

A -Joan! B -Què passa? A -Foc a la bassa!

C -Què passa? D -Que el campanar és més alt que la plaça (considerat açò com a pregunta brusca, fins i tot de mala educació)

nota: L'ús de 'què passa?' en el sentit de 'com va?', 'com estàs'?, és un castellanisme. Ex.: Hola, Carme, com va això? (o com estàs?; no què passa?)

que quedi entre nosaltres

Acord, entre dues persones o més, de no dir a ningú més allò que diuen ells. |

que no s'escampi, que no surti d'aquí |

Que quedi entre nosaltres, això -TV3-.

Us ho diré, però no ha de sortir d'aquí.

que rigui la gent i que jo vagi calent *

Em critiquen perquè he canviat de cotxe, però més igual: si jo vaig bé, ja en va tothom (o que diguin el que vulguin, ja els deixo dir, la qüestió és que vagi bé jo, afarta'm i digues-me moro; millor que que rigui la gent i que jo vagi calent).

nota: Trobem aquesta dita al DCVB i en alguns reculls de frases fetes.

que s'acosti!

Amenaça. |

que vingui!, ja l'espavilaré!, ja el fotré, jo! |

A -Aquell vailet passa per les cases a tocar timbres. B -Que s'acosti! (ja rebrà!)

Que no s'acostin pas, que poc els necessito!

que s'aguanti!

Que tingui paciència (Am). |

que s'hi posi fulles, que es foti!, que s'espavili!, pitjor per a ell!, que s'apanye! (Val); s'haurà de conformar, de reprimir, de dominar, de retenir; ja les pot dur! (Am) |

Si no ho troba feina, que s'aguanti.

Si no li agrada, que s'hi posi fulles!

A -Es queixa. B -Que es foti!

C -Has fotut una coça al gos. D -Sí, mira, ja les pot dur!

que s'hi afanyi!

Que vigili, si vol obtenir alguna cosa. |

que no badi!, que no dormi!, ja en parlarem! |

A -El Palau del vidre quedarà primer. B -Que s'hi afanyi!

que s'hi estiguin bons!

Ho diu que no té ganes d'anar a algun lloc. |

ja s'ho faran!, ja us ho fareu!, jo no hi aniré pas |

A -Faran una exposició de flors, a Tarragona. B -Que s'hi estiguin bons!

que s'hi quedi!

Ho diu qui pensa deixar les coses tal com les troba (Am). |

a mi ja m'hi estan bé |

A -Hi ha papers a terra. B -Que s'hi quedin!

que s'ho quedin tot! (i: que se'l quedi!)

Se sol dir de qui abusa en un negoci. |

que s'ho fotin tot!, que s'ho quedin tot: sac i peres!, n'hi ha un fart d'aquesta gent! |

A -Ara a la Caixa Hovolemtot em cobren una altra comissió. B -Que s'ho quedin tot!

que s'hi vagi

Que hi vagi ell. |

que s'ho faci!, jo no hi aniré pas per ell |

A -Hauries d'anar a comprar maduixes per a la tia. B -Que s'hi vagi!

que sant Antoni el guardi!

Invocació a sant Antoni. |

que sant Antoni us ajudi!, que no prengueu mal!, que no us passi res! |

A -Anem a fer un vol amb el cotxe. B -Que sant Antoni us guardi!

C -Anem a fer escalada. D -Que sant Antoni us guardi de prendre mal!

què sap s'ase d'ensafranar, si no ha menjat mai espiciat?

Es diu quan una persona vol fer coses sense saber-ne -Adagiona, Mall-. |

(qui és sabater, que faci sabates; ferrer ferrer, vés al teu fer; cadascú del seu ofici, el pagès a la terra i el soldat a la guerra, Tresponts), de porc i de senyor se n’ha de venir de mena -o de casta- (a Mall)- |

què saps!

Expressió de dubte o de negació. |

què saps tu!, tu no ho saps, com ho saps?, què en deus saber tu?, què en pots saber tu |

A -La Norma cuina bé. B -Què sabeu?

C –Poder no n'has de prendre, de ferro, avui. D– Què saps tu!

E –Estàs tallant massa! F –Què saps, tu! (no què sabràs tu!)

que se besen! **

Que es facin un petó! -en un casament- (o que es facin un bes!; no que se besen!)

què sé jo! (i jo què sé!)

1 Com voleu que ho sàpiga, jo, quan val, si no en compro mai? (o com ho puc saber?, a mi què m'expliques!, jo no ho sé; millor que què sé jo!, jo què sé!)

No ho sé, jo, quants n'hi havia! (millor que què sé jo quants n'hi havia!)

Jo no ho sabia, que hi havia el president! (o poc ho sabia, com voleu que ho sabés!; millor que què sabia jo, que)

2 Hi haurà el batlle, el secretari i molts altres (o i no sé qui més, i altra gent; millor que i què sé jo!) –D. Barna-.

Deu guanyar força, perquè ha comprat un pis i altres coses (o i encara més coses; millor que i què sé jo!)

nota: Pensem que és així. Si anem errats, si us plau, feu-nos-ho saber.

que se l'acampin!

Que es guanyin la vida treballant. |

que s'espavilin!, que treballin!, que se'ls guanyin ells! |

A -Els deveu ajudar, els nois? B -No, que se l'acampin!, ja són grans.

que se'l quedi!

Se sol dir a qui es escàs i no dóna o no deixa les coses. |

que se'l confiti!, que se'l foti pels nassos!, que se'l foti pel cul!, bon profit li faça! (Val) |

A -L'oncle de Valldemossa no ens ha fet el regal a la nena. B -Que se'l quedi!

C -Mama, la Gemma no em deixa la bicicleta. D -Que se la confiti!

Que se la confitin, la festa! (no m'han convidat)

E -En Jofre no ens vol deixar la romana. F -Que se la foti pels nassos!

nota: 'Que se'l posi allà on li càpiga', que es diu ara, no ens sembla una bona solució.

què se li ofereix? *

Què vol? -en una botiga- (o que voldria?, què li fa falta, en què el pus servir?, què puc fer per vostè?; no què se li ofereix?) -TV3-.

què se n'ha fet, de (+ nom)?

Pregunta de qui no sap on és algú o alguna cosa. |

què se'n deu haver fet de (+ nom), on és?, com està?, què fa?, on viu? |

Què se n'ha fet, d'aquella gent? (on són, què fan?)

Què se n'ha fet, de les ideologies? -Avui-

Què se n'ha fet, del tren vell? (on el guarden?, on és?)

Varen marxar del poble i no se n'ha sentit a parlar més, de què se n'ha fet?

No sé de què se n'ha fet, de les fulles d'afaitar.

que se'n prengui la part que vulgui!

Ho diu qui pren un determini tot i sabent que a algú no li agradarà allò que vol fer (Am). |

que s'ho agafi com vulgui!, que se'n prengui el que vulgui! (Ca), que pensi el que vulgui; prendre-se'n la part que li sembla |

Jo no pagaré pas, perquè no em toca, i tothom que se'n prengui la part que vulgui.

Ja ho sé que és un beneit, però ell em critica i tothom se'n pren la part que vol (em sap greu que ho faci).

A -No fem pas cap mal, anant junts. B -Tothom se'n pren la part que vol de les coses -o la part que li sembla- (les veu a la seva manera).

Val més que no ho expliquis, això que t'ha passat, perquè tothom se n'agafa el que vol.

Tothom se'n prendria la part que voldria (d'un cas que convé callar).

No l'has pas de contradir: deixa'l dir, i a darrere te'n prens la part que et sembla (et creus el que vols, fas el que vols).

que se t'encanti el cor! (o a cu te s’encanti el cor!)

Maledicció algueresa.

Que se t’aturi el cor d’improvís (l’Alguer). |

(que et vegin embufat com la bóta!, que te n’ixin els budells a part de fores! -l’Alguer-)

a cu: Sardisme, sinònim de ‘que’.

embufat: inflat

que se t'ha menjat la llengua el gat?

Se sol dir a una criatura quan no vol dir res (Ca). |

no tinguis vergonya! |

Que se t'ha menjat la llengua el gat, nen?

Per quina raó ho dius o ho penses, això? |

com és que ho dius?, per què ho dius?, per què ho penses? |

A -És obert el bar? -a les 5 del matí- B -Què t'ho fa pensar?

C -Aquest hotel tancarà. D -Què t'ho fa dir (o què t'ho fa pensar?)

què tal? *

1 La jaqueta era barata, però no sé si era gaire bona (o si era de qualitat, com era; no no sé què tal era).

A -Com és aquest noi? (o que en penseu de?, què us en sembla?; no què tal és?) B -És bona persona.

C -Com dibuixeu? (o en sabeu, de dibuixar?; no què tal dibuixeu?)

Com es porta el meu noi? (o què fa?, com va?, com el trobes?; no què tal es porta?)

Què us sembla si comencem? (o anem per començar, nois?; no què tal si comencem?)

2 Com va això? (o com esteu?, com estàs?, què hi ha de nou?, què diu aquest senyor?, què fem? com anem?; no què tal?)

nota: El 'què tal?' de l'accepció 2 es fa servir arreu i alguns autors bons l'usen, però no és una solució bona.

que també *

No només demanem saber informàtica, també s'ha de saber alemany (o sinó que també s'ha de saber alemany, demanem informàtica i alemany; a més de la informàtica, cal saber alemany; encara que també, però s'ha de saber alemany; millor que no només demanem saber informàtica, que també, sinó saber alemany).

nota: És incorrecte indicar una acció probable i pretèrita per mitjà d'un temps condicional en lloc de fer-ho amb la forma del verb 'deure' més l'infinitiu (Albert Jané).

que tinguis (+ nom)!

Fórmula de bon desig (Gir-Val). |

que et vagi bé! |

A -Posarem un bar al carrer Nou. B -Que tingueu sort! (és difícil que els vagi bé)

Que tinguis una hora curta! (hom ho diu a les parteres)

Que tingui un bon cel! (desig per a qui s'ha mort)

C -Ens n'anem amb el cotxe. B -Que tingueu bon camí! (= bon viatge, Ca)

Que tinguis sort, i a mi no me'n falti! (Ca)

Que tinguin un bon morir! (les empreses que no tenen futur; no feu fressa, vagues, violència, etc., si no hi ha res a fer) -Punt-.

Que hi tinguis bona estada! (que et vagi bé allà on et toqui d'anar; a un mestre interí que se'n va, Girona).

què toca fer!

Ho diu qui es veu obligat a fer quelcom per compromís. |

què toca!, què s'ha de fer?, què vols fer?, què hi farem?, s'ha de seguir, per força, com ho he de fer? |

A -La Maria sempre segueix el seu home. B -Què li toca fer!

C -Vas molt carregada. D -Què toca fer?

E -No ho faran fins al dia 21. F -Doncs esperarem. E -Què toca fer!

G -Et mediques? (a un malalt) H -Què toca!

I -Feu bondat? J -Què toca! (és vell)

K -Esperes que t'operin? L -Sí, què toca!

M -Tu, vinga a prendre xarop! N -Què toca! (té tos).

O -Has de tenir paciència. P -No sé pas què toca fer!

que treballi Rita! *

Jo em jubilaré i que treballi qui vulgui! (o que treballi un altre, perquè de treballar no n'hi ha cap burro gras!; no que treballi Rita!)

què us fa mal? (o què et fa mal?)

Manera de demanar a algú què li passa, què vol, què el preocupa (Pallars-Ca). |

què teniu?, què us passa?, què voleu?; què t'he fet? |

Bé, vós direu què vos fa mal, i feu-ne via -Històries-.

L'altre dia al teatre no em vas saludar, què et fa mal?

què us haig de dir que no sapigueu?

Ho diu qui parla d'una cosa evident. |

què us haig d'explicar que no sapigueu?, ja ho sabeu, ho sabeu més bé que jo |

Què us haig de dir que no sapigueu, del noi? (ho diu el mestre als pares)

què va! *

A -Ho saps? B -No (o de cap manera, ca!, ca barret!, ja pots comptar!; no què va!)

C -És teatre per a entesos? D -I ara! (o no, ca!, i ca!; no, home, no!; no què va!)

No n'hi pas tantes, de cadires, a la plaça. De cap manera! (no què va!)

Diu que sempre arriba cansat. I ca!, ho diu perquè no vol fer feina (no què va!)

Què vols que sigui caducat! (o no n'és pas de caducat!; caducat?, i ara!, pots pensar! -Mall-; no què va a ser caducat!)

que vagi (+ verb)

Hom ho sol dir en desaprovació d'algun fet. |

ja ho sabran, ja ho veuran més tard, que vagin badant! |

Que vagin dient, que a nosaltres el negoci ens va bé (ens critica).

Ja s'ho trobaran!, que vagin fent! (complauen les criatures en tot)

Que vagi esperant! (no el paguen i no té pressa; no cobrarà)

El partit es dividirà, que vagin fent! (haurien de fer canvis)

Vés fent, tu, que cada dia tens menys clients! (té mal caràcter).

nota: Vegeu també 'vés dient'.

que vagi de gust!

Bon desig, sobretot a l'hora de menjar. |

que us vengui de gust! (Mall), bon profit! |

A -En volen? B -No, gràcies, que vagi de gust!

Que vagi de gust! (el menjar)

que vagin dient!

Ho diu qui va bé i es riu de les crítiques que se li fan. |

mentre l'ase tiri, que vagin dient (Am); afarta'm i digues-me moro; que critiquin!, que jo vagi bé! |

A -Diuen que t'has fet ric perquè pagues poc els treballadors. B -Que vagin dient!

que vagis com el fum a la pipa!

Maledicció algueresa.

Que et desfacis com el fum i que, per això, no hi hagi remei a la teva destrucció, ja que el fum surt de la pipa, però no hi torna, òbviament (l’Alguer).

nota: No en coneixem l'origen.

que vagis mal com el maistral!

Maledicció algueresa.

Que vagis malament com el vent de mestral, que és l’enemic principal de tots els mariners algueresos i que, per tant, és molt maleït per ells (l’Alguer).

què vaig haver dit! (o: què li vaig haver dit!)

Hom ho diu d'una proposta o d'un comentari quan no deixen indiferents. |

no li va haver de dir dues vegades, s'hi va agafar de seguida, va protestar, es va indignar |

Vaig dir que volia anar a futbol a Alaior. Què vaig haver dit! (s'hi va apuntar de seguida).

Vaig dir-li que portava cèntims, i què li vaig haver dit! (ja els volia gastar)

Li vaig dir “m'agraden molt les sardanes”. Què li vaig haver dit! (es va animar, és d'una associació sardanista).

Vaig dir que la reforma seria un fracàs. Què vaig haver dit! (em varen pujar tots a cavall).

què val?

Quant val (Ca-Mall-Val). |

(dilluns) que ve no, l'altre (o dimarts, dimecres...)

Dos dilluns després de dilluns vinent. |

de dilluns en quinze |

Farem la trobada dijous que ve no, l'altre.

Ens casem diumenge que ve no, l'altre.

què veig!

Manifestació de sorpresa. |

que és estrany!, no me'n sé avenir, quedo parat, em ve de nou, me'n faig creus, quines coses! |

Que veig!, tu menjant xocolata -TV3-.

què véns a (+ verb)!

Comentari de reprovació. |

que dius, ara?, què expliques?, per què protestes? |

Què vénen a contar, aquesta gent, si cobren de l'Estat! (es queixen)

Què véns aquí a contar, si quan eres a l'Ajuntament només embutxacaves (ara fa l'honrat).

A -Ella, una vegada em va quedar a deure cinc duros. B -Que véns a retreure! (deixa-ho estar)

què vols!

1 És normal que passi això. |

és clar que no!, és lògic; i tant! |

A -No queda cap galeta, ja se les ha fotudes totes, la nena! B -Què vols! (les té a davant)

C -Està molt gras, l'avi. D -Què vols!, tot el dia menja! (= què vols que no estigui gras?)

E -A quinze anys són un pet de vent. F -Què vols! (= què vols que siguin)

2 Això no passarà. |

que no, ca!, i ca!, de cap manera, em sembla que no |

A –Avui plourà. B –Què vols! (= què vols que plogui!)

què vols (+ verb?)

Hom ho diu d'una cosa que no pot ser bona o que no pot anar bé (Gir-Val). |

com vols (+ verb), i qui vols (+ verb) |

A –No sento el gos. B –Què vols sentir des d'aquí! (és lluny)

Què vols anar a caçar, a 85 anys? (és normal que tingui malalties)

C -Hi ha un 'tot a un euro' aquí davant? D -Ja em penso que han tancat. Què vols que facin?, n'hi ha tants!

Què vols que acabi la feina, si a mitja tarda ja és fosc? (va torrat, Ca)

Què vols que et donin per tres euros? (o què vols que valgui?; no pot ser de qualitat)

Al mercat, què vols que hi vingui a fer! (ja tenen fruita i vénen cansats de l'hospital)

Què vols que siguin, la mainada, si els pares els abonen!

E -Véns a baix? F -Què vols que hi vingui a fer? (o què vols que hi faci?)

Qui vols que hi hagi a sardanes, plovent? (no hi pot pas haver gent)

què vol dir!

1 Significa que no és important allò que es diu contra una opinió. |

és igual!, no ve d'aquí!, no té importància, i quina importància té? |

A –N'hi devia haver més d'un que no pagava. B –I què vol dir! (venien molt, no venia d'aquí).

C -Aquesta noia és més gran que ell. D -Què vol dir que tingui deu anys més que ell!

2 Es diu a l'illa com a exclamació d'incredulitat o de sorpresa (Mall). |

i ara!, què dius ara!, què vols dir? (Am) |

A -En Joan i na Maria es divorcien. B -Què vol dir!

C -De Tarragona no m'interessen? D -Què vols dir amb això? (i ara?, l'altre n'és)

E -Coneixes els senyals de tràfic? (aparca malament) F -Què vols dir?

què vols fer?

Ho diu qui fa una cosa sense estar-ne prou convençut o qui accepta quelcom per força. |

què hi vols fer?, què toca fer?, què s'ha de fer?, què hi farem?, s'ha de seguir, per força, com ho he de fer?, què has de fer? |

A -Li has dut el cabàs a casa? B -Sí, què volies fer? (si t'ho demana, una veïna).

Ai, bon Déu, què hi vols fer, si no plou!

C -L'has anada a veure a l'hospital? D -Sí, què vols fer! (en té poques ganes, però...)

Què vols fer?, pagar i avall!

Tothom se n'ha fet soci, què vols fer? (pagar com els altres)

No hi hauria pas anat però, si has fet córrer la gent, què has de fer! (a la reunió)

què vols menys?

Això és el mínim (Am). |

no es pot pas demanar menys, no es pot pas exigir més |

Van a sopar i a ballar a l'estació, què vols menys? (a setze anys)

Em fa poca caca el gos, que vols menys! (no embruta)

què vols més!

Hom ho diu de qui es queixa sense raó. |

ja pots estar content |

El seu home li deixa tot a punt. Què vol més?

Guanya més de dos mil euros al mes, no sé pas què vol més (es queixa).

Hi ha fideus amb ous. Què vols més?

nota: 'Què vols més!' és més genuí que 'què més vols!'

què vols que et digui!

Hom ho diu, si veu una cosa dubtosa, quan no sap què opinar-ne o com justificar-la. |

ni sí ni no, no sé què dir-hi, no gaire, relativament, depèn; ha anat així, em sap greu, ho sento |

A -És bonic aquell poble? B -Què vols que t'hi digui!

C –T'agrada la pintura cubista? D –Què vols que et digui! (no l'entusiasma).

E -El telèfon mòbil és molt pràctic. F -Què voleu que us digui!

G -Ara ja es parla dels drets dels animal. H -Què voleu que us digui! (no ho veu prou bé).

I -El diumenge deveu dinar bé. J -Què vols que et digui!

K -M'han ingressat al matí, i a la tarda cap a casa (sense operar). L -Què voleu que us digui, si ha anat així!

M -Em vas dir que avui m'ho duries. N -Què vols que t'hi digui! (= no ha pogut ser, ho sento)

No ha dit ni una paraula en català (en un discurs), què vols que et digui!

quedar

Acordar quelcom. |

decidir, convenir, concertar, resoldre |

Hem quedat a escriure'ns (a davant verb).

En què quedem?

Hem quedat a les 3.

Quedem que farem treballar la nena.

quedar (+ sord, cec)

L'avi ha quedat ben sord (o ha vingut sord, s'ha tornat sord; no s'ha quedat sord).

quedar a deure

No pagar. |

endeutar-se, deixar un deute, deixar un gos, endarrerir-se |

He quedat a deure vint duros a la botiga.

quedar a dues veles *

1 Hem quedat arruïnats (o sense res, a la misèria, a l'escapça, hem quedat com un jonc de fulles; no hem quedat a dues veles, a dos veles).

2 No vaig entendre què deien (o no vaig lligar el que deien, no ho vaig capir; no vaig quedar a dues veles) -CI-.

quedar a l'escapça

1 No obtenir una cosa que cal, que es reparteix o que toca (Gir-Bar). |

quedar-se sense res, quedar a les escapces (Am), quedar amb la canya i sense peix |

Molts col·legis han quedat a l'escapça (no han trobat lloc al teatre).

El català sempre queda a l'escapça, al Rosselló.

Repartien arròs i jo he quedat a l'escapça (s'ha acabat, no hi he estat a temps, n'ha faltat...).

Nosaltres sempre quedem a l'escapça, quan reparteixen subvencions (sense res).

2 Restar sense assabentar-se de què es parla (Am). |

no entendre res, no copsar el sentit, estar a la lluna |

Només amb el portuguès, a Europa ens quedaríem a l'escapça (no ens hi entendríem).

quedar a l'operació

Morir a la sala d'operacions. |

morir a l'operació, quedar als dits dels metges |

No poden operar l'àvia, perquè és flaca i els hi quedaria a l'operació.

quedar a res

Venir pobre, petit, sense recursos, etc. |

venir a no res, venir pobre, anar malament, arruïnar-se, quedar plomat, (acabar els anissos, quedar-se amb la camisa a l'esquena Val) |

Molts rics de tota la vida han quedat a res (s'han empobrit).

L'acord ha quedat a res (s'ha desfet).

L'os queda a res (el gos el rosega i ve petit).

nota: Vegeu també 'arribar a res' i 'venir a res'.

quedar abrigat

Quedar ben tapat. |

quedar cobert, colgat |

Amb aquesta foganya quedes abrigat de foc.

Va venir una onada i vam quedar abrigats d'aigua (Gir-Mall).

La mainada queden abrigats d'escuma (a la festa de l'escuma).

foganya: Foc gros amb molta flama.nota: Vegeu també 'abrigar 2', al Volum 1

quedar aixafat com una magrana

Quedar, una persona o una cosa, ben deformats a causa d'una patacada. |

esclafar, nyaufar, xemicar, aplatar, quedar fet una truita |

El carro de la compra va quedar aixafat com una magrana (un auto va recular i el va esclafar).

L'acompanyant del cotxe vermell va morir, va quedar aixafat com una magrana.

quedar alguna cosa al pap (a algú)

No dir-la. |

estar-se de dir-la, abstenir-se de dir-la |

T'ha quedat alguna cosa al pap? (alguna cosa per dir?) -CM-

quedar allà mateix

1 No preocupar, una cosa. |

deixar allà mateix (Am), no afectar, no fer patir, deixar indiferent, no fer ni fred ni calor, no amoïnar-se |

M'és igual, si em critica: jo quedo allà mateix.

M'he quedat allà mateix, quan m'ho ha dit.

El seu pare quedarà allà mateix, però jo hi patiré molt (si el nen repeteix curs).

Jo quedo allà mateix, si el Barça perd.

2 No entendre una cosa, no adobar un problema (Am). |

no capir, no treure l'entrellat de; no solucionar, no resoldre, no guanyar-hi res |

No entenc res, he quedat allà mateix (no ha entès l'explicació).

Torna-m'ho a explicar, si et plau, perquè he quedat allà mateix.

A -Vols que hi vagi jo a fer callar el gos. B -No, perquè amb tu quedem allà mateix (no et creu).

C -Vindran a l'excursió? B -Encara no ho saben. A -Així quedem allà mateix! (no podem decidir res).

quedar als dits

Fer-se malbé una cosa que s'està tocant; morir-se una persona. |

trencar-se, malmetre's, espatllar-se; quedar-hi, expirar, finar, perir, quedar-s'hi |

Li quedarà als dits, la fotocòpia (es trencara).

L'aixeta ens ha quedat als dits (ha sortit quan la remenàvem).

Em quedarà als dits, aquest ocell (se'm morirà).

Les ulleres m'han quedat als dits (s'han desmuntat).

Tens la dona molt seca, algun dia et quedarà als dits! (irònicament)

El català ens quedarà als dits (de tants barbarismes, desapareixerà).

quedar amb el cap ple (o tenir)

Tenir el cap cansat. |

tenir el cap fatigat, espès, tèrbol, enterbolit; tenir terbolina, quedar capgirat, quedar saturat |

En quedo amb el cap ple, d'estudiar.

N'he quedat amb el cap ben ple, d'aquest home! (xerra molt).

N'he quedat saturat, de mainada, avui! (tip)

quedar amb els cabells drets (i estar)

Sortir il·lès d’una situació perillosa o bé d’una situació difícil. Tenir una gran sorpresa o espant (Mall). |

quedar astorat, esparverat, parat, espaordit; posar-se els cabells de punta, estirar-se els cabells |

Quedà amb els cabells drets en comprovar que el qui havia de matar-lo començava a pegar ganivetades al porc per la part de darrere. Se li varen posar els cabells de punta –Adagiona-.

Aquestes criatures em faran quedar amb els cabells blancs (no em creuen).

El que succeeix a ca meva és tan gros que estic amb sos cabells drets -L'humor-.

quedar amb gana (o quedar-se amb gana)

No menjar prou. |

no atipar-se prou, tenir talent |

Si quedeu amb gana per dinar, bereneu més aviat.

En aquella casa, quedava amb gana.

quedar amb la canya i sense peix

No obtenir algú allò que volia (Gir-Bar). |

quedar a la lluna de València, quedar frustrat, defraudat, decebut; quedar amb un pam de nas, quedar a l'escapça |

Vaig quedar amb la canya sense peix (comptava que em votarien i no ho van fer).

Me'n vaig haver d'anar amb la canya sense peix (va lligar, però no va poder anar al llit).

Hem quedat amb la canya sense peix (ens van dir que cablarien l'escola i no ho han fet).

quedar amb la seva (i queda't amb la teva!)

Ho diu qui no accepta els arguments dels altres, però no té ganes de discutir. |

fes-ho com vulguis!, queda't amb la raó!, no discutim pas més! |

A -No va pas anar així. B -Queda't amb la teva!

Cadascú es va quedar amb la seva (no es van entendre).

En aquests programes tothom queda amb la seva (els debats a la televisió).

C -No m'ho crec pas, això que dius. D -Doncs quedat amb la teva i jo amb la meva.

quedar amb un gust d'endarrer

Quedar amb un desig insatisfet (Mall). |

tenir un endarrer, anar-se’n amb les ganes de saber quelcom |

Quedàvem amb un gust d’endarrer, vaja (sense comprovar l’enrabiada de l’amo de la casa on havien anat a picar la porta) –Albellons-.

quedar amb un pam de boca (i: restar)

Quedar molt sorprès. |

quedar encantat, parat, bocabadat, admirat; quedar amb la boca badada -o oberta-, restar de pedra, (quedar amb un peu enlaire, quedar clavat en terra, quedar de pasta de moniato Val) |

Els estrangers queden amb un pam de boca quan beuen la Sagrada Família.

Quan veu la Carla queda encantat amb un pam de boca (n'està enamorat i se la mira).

El nen queda amb un pam de boca, quan veu els cavallets.

N'hi ha que hi queden en morir, amb un pam de boca (és un cas diferent).

Ells es quedaven amb la boca oberta esperant la fi de la contalla –L'armariet-.

Et quedes amb un pam de boca quan et fan aquesta mala jugada (tens raó i perds, en un judici).

quedar amb un pam de nas (i deixar)

Quedar algú sense allò que esperava (Bar-Gir). |

quedar amb la canya i sense peix; quedar decebut, frustrat; sortir el tret per la culata |

Han quedat amb un pam de nas (sense res de dot).

Et trobaràs amb un pam de nas (deixaran l'herència al teu germà).

La Laura ha quedat amb un pam de nas (li han fallat els projectes).

quedar amics

Continuar amics després d'algun fet.|

restar amics, quedar bé |

Varen plegar el negoci, però van quedar amics.

Si et portes bé en un lloc, hi quedes amic.

quedar bé (i: quedar malament)

Ésser oportuna o correcta (o no) una persona, una cosa o una situació. |

fer bon paper, sortir airós, ésser adequat; decebre, defraudar, quedar lluït, quedar ordinari |

Renegar queda molt ordinari, en una dona; en un home, no tant.

La noia va quedar bé a l'examen (va aprovar).

Ja quedaràs bé (ja aprovaràs).

Aquest televisor no hi queda bé, al moble.

És una noia que queda bé (més aviat bufona, eixerida).

El vestit que porta li queda malament.

A -M'agrada molt aquest vestit que duus. B -Això ho dius per quedar bé!

Tothom ens ha de conèixer! (la canalla fa rebequeries)

Aquest vestit és molt bonic, i no t'ho dic pas per quedar bé.

quedar ben guarnit

Irònicament, obtenir un mal resultat d'una cosa que es fa. |

quedar ben servit, quedar malament, quedar fotut, quedar ben lluït (Bar) |

Vaig quedar ben guarnida, amb en Josep, al casament! (és carregós i el tenia de costat).

Amb una dona així ha de quedar ben guarnit, en Pere (cada dia el truca a la feina).

És operat del cor i volia fer el valent, però ja va quedar guarnit! Se'n va sortir per casualitat (treballava i va tenir un altre atac de cor).

quedar ben servit (o anar)

Irònicament, quedar malament (Gir-Bar-Mall). |

quedar en mala situació, quedat fotut, quedar decebut, quedar galdós |

Ja quedaràs ben servit amb aquest home que has llogat! (té fama de gandul)

Si ens hem de refiar de tu, ja anirem ben servits!

Ja vaig quedar ben servida! (les fotos eren mal fetes)

Quedaràs ben servit, si poses el dit sota la màquina! (te'l tallarà)

Ja va quedar ben servida la Dolors! (és puritana i al teatre deien verreries – males paraules-).

Ja quedaràs ben servit! (fa un viatge i plou molt)

Si agafes aquest aparellador i aquests paletes, quedaràs ben servit! -per fer obres- (són cars i ganduls).

He dit que les bates no m’agraden. He quedat ben servit! (s'han ofès, han cridat).

Va a treballar, amb tanta calor?, ja quedarà servit! (ja les passarà putes!)

Ja vaig quedar ben servit, a l'avió! (el veí feia pudor)

Ja vaig quedar ben servit! (anava sense abric i va fer fred)

Tres hores amb l'orinal pla, ja quedes ben servit (a l'hospital, fa mal).

Ja quedareu ben servits, els veïns piquen la paret.

N'he quedat ben servit de la mainada (fart).

Si et cases amb aquell, ja quedaràs ben galdosa!

Si compres aquell cotxe, ja quedaràs ben galdós.

quedar blau

Quedar sense doblers (Ca-Am). |

quedar repte, encarcarat, enravenat, encartonat |

La roba estesa ha quedat com un bacallà (glaça).

quedar com un bertrol

Fer-se, una peça de roba, molt ample (Am). |

venir gros, donar-se, anar balder |

Aquest jersei de punt ha quedat com un bertrol.

bertrol (DCVB): Espècie de nansa cònica feta de malla de xarxa sostinguda amb cercles de fusta o de ferro, que serveix per pescar en els rius i torrents on l'aigua no duga molta envestida.

quedar com un drap brut

Quedar molt malament. |

quedar bonic, quedar com un porc, quedar com un senyor porc; fer un mal paper, fer el ridícul, quedar malvist, quedar com una mona (Ca) |

Quedaré com un drap brut, si no compleixo el que els vaig prometre.

Em va fer quedar com una mona (va dir a l'amo que el promotor de la vaga era jo)

nota: vegeu també 'deixar com un drap brut'.

quedar com un ministre

Menjar i beure abundosament (Men). |

fer un bon àpat, fer un bon tiberi, quedar satisfet, treure el ventre de pena |

Van quedar com ministres -Fets-.

quedar com un pa

Quedar espès, un líquid. |

espesseir-se, concentrar-se; tornar-se consistent, compacte, pastós |

Ha quedat com un pa, la mel d'aquest pot.

quedar com un pastisset de set puntes

Tenir un aspecte perfecte (Men). |

fer goig de veure |

La núvia estava tan ben guarnida com un pastisset de set puntes.

quedar com un rebrec

Quedar arrugada, una peça de roba. També es diu de les persones que duen la roba. |

quedar arrugat, quedar com una coca (Am-Mall); quedar malfumut, malgirbat, malforjat, matxucat |

Aquesta camisa et quedarà com un rebrec, si la deixes així (l'has de penjar).

Has quedat com un rebrec (era assegut a terra).

Quedaràs matxucat com un rebrec!, seu bé (Ca).

Quedaràs com una coca, aquí assegut (amb el vestit arrugat).

quedar com un Sant Llàtzer

Quedar en un estat lamentable (Bar). |

Tenir una gran pena. |

quedar consumit; migrar, desficiar-se |

Vaig quedar corsecada de dolor.

Vaig quedar corsec de la pena.

nota: Vegeu també 'corsecar', al Volum 1.

quedar curt (o: quedar-se curt) *

Deuen sis milions d'euros, i encara tallo curt (o i encara faig curt -Gir-Val-, i probablement més; no i em quedo curt).

Hem fet curt de peix (o n'ha faltat, no n'hi ha hagut prou; no hem quedat curt de).

No han fet curt en l'ús de la força (o no han pas tallat curt, no han mirat prim; no no han quedat curts en).

Ja te'n sortiries, en un debat; parles molt bé (o ja quedaries bé, ja ho faries bé; no no quedaries pas curt).

Encara li vaig dir poc, li havia d'haver dit: «tu, a mi, no m'has convidat mai»(o encara va passar fluix; no encara vaig quedar curta).

Tu xerres molt, aquí, però a les reunions no dius res (o calles com un puta, no quedes curt).

quedar d'una peça (i: deixar d'una peça) *

Quan m'ha vist, ha quedat parat (o ha quedat de pedra, ha caigut de cul, ha quedat sorprès, s'ha quedat de pasta de moniato; no ha quedat d'una peça, l'he deixat d'una peça).

Quan ens ho han dit hem quedat de pedra (o parats, sorpresos, bocabadats, meravellats, astorats, amb la boca oberta, hem caigut de cul; millor que ens hem quedat d'una peça).

nota: Ruaix pensa que 'quedar d'una peça és una bona solució. Nosaltres creiem que no ens cal. Sí que veiem bé 'quedar d'una sola peça' quan significa quedar soldada, una cosa. Ex.: L'avi va quedar d'una sola peça (amb els ossos soldats; ho vam veure quan el van desenterrar).

quedar de (+ verb)

No fer-se, una cosa. |

no atrevir-se, no gosar, no fer; no facis res mal fet, no us estigueu de |

Hem quedat d'anar a l'aplec d'Olot per la pluja.

Per ells no quedis, de comprar-ho (compra-ho igualment).

Hem quedat d'anar a casa, perquè la mare té massa feina.

A -Si necessiteu alguna cosa, no quedeu B -Gràcies, no quedaria pas, si em convingués.

Va quedar per això, per deu duros (deixar de fer).

Quedo per la mainada, de divorciar-me.

Vaig quedar pel nen, de fer-ho.

Quedarà per posar, el timbre (no ho farem avui).

El camp va quedar per sembrar (no es va fer).

Tot em queda, ara -per fer- (té la dona malalta, treballa, etc.)

Per nosaltres no quedarà (ho procurarem fer).

nota: Vegeu també 'quedar 4', al Volum 1.

quedar de pasta de moniato (o: quedar-se, deixar)

Quedar molt sorprès. |quedar parat, mort, glaçat, amb un peu enlaire, amb un pam de nas, de pedra, meravellat, (esglaiat, espaterrat, restar glaçat, restar de pedra picada Bar) |

Els deixaràs de pasta de moniato (parats, admirats) -TV3-.

Quan el vaig veure entrar, vaig quedar de pasta de moniato (no hi comptava) -CR-.

nota: Trobem aquesta frase feta en pocs diccionaris. També es diu en castellà, però pensem que és bona.

quedar de pedra (i deixar de pedra)

Restar molt sorprès. |

quedar mort, petrificat, parat, sorprès, bocabadat, meravellat, astorat, amb la boca oberta |

M'ha deixat de pedra -TV3-.

quedar de racó

Vegeu anar de racó

quedar de tots colors

Quedar avergonyit. |

tenir vergonya, passar vergonya |

Va quedar de tots colors, quan em va veure.

quedar descansat

Quedar alliberat de quelcom que ens donava turment. |

quedar ben descarregat (Ca), esbravar-se, quedar alleujat |

Li'n vaig dir quatre de fresques i vaig quedar ben descansat.

L'ha insultat i ha quedat descansat -TV2-.

Li vaig dir A, B i C. Vaig quedar descarregat (= es va poder esbravar).

Qui va redactar aquest contracte va quedar descansat (d'un futbolista, és complicat).

quedar despreciat *

Deixes l'auto allà, a defora, i queda brut (o empolsat, empavescat, malmès, llefiscós; es fa malbé; no queda 'despreciat').

quedar dit

Ja s'ha dit. |

ja hem dit, ja s'ha dit, ja ho has dit, d'acord |

Ja ha quedat dit que això no és possible -TV3-.

Queda dit, Joan, bona nit! (l'anunci d'un festival).

quedar embabecat

Mirar una cosa amb admiració. |

quedar enfavat (Am), enamorat, embadalit, enartat, amb el cor robat, enfigat (Val), embabecat (Gir), embavat (Men), embambat (Men-Mall) |

Les nenes han quedat embabecades quan han vist la cuina de fireta.

Queda enfavat davant la mar -Punt-.

Vaig quedar enamorat d'aquell vestit (no 'prendat') -CR-.

Guillem es queda embadalit, al vestit li marca un ventre llis i això posa més en relleu les anques arrodonides -un forat-.

nota: 1 Vegeu també 'embabecat' i 'enfavat' al Volum 1.

2 No són bones les solucions: 'quedar prendat', 'quedar encandilat'.

quedar embalaït

Quedar dominat pel vent; costar de respirar quan es camina de cara a vent (Ca). |

ofegar-se, asfixiar-se, entabuixar (Val) |

Quedava embalaït, amb aquella tramuntana.

nota: Vegeu també 'embalair', al Volum 1.

quedar embambat (i estar)

Restar admirat, extasiat davant qualcú o qualque cosa (Mall) |

quedar -o romandre- embadalit, encisat, enfavat, parat; (quedar amb sa boca oberta, badar un pam de boca Mall) |

En Pere ha quedat embambat amb la teva germana.

quedar en blanc

Quedar sense res; no entendre res. |

quedar a la lluna de València; no saber què dir, no saber què contestar, no recordar res; quedar tallat, quedar sobtat (Ca), quedar sense paraules, quedar pertorbat |

He quedat en blanc, a l'examen de física (= no recordava res).

Llegia la poesia i vaig quedar en blanc (vaig quedar tallat).

Ha quedat tallat, al concurs (no en sap més, s'encalla, no sap què dir).

A mig discurs va quedar sobtat (no va saber què dir).

quedar en entredit *

La seguretat a les platges catalanes està en dubte amb aquests quatre mort (o és dubtosa, està en qüestió, s'ha posat en quarantena, queda malament; no ha quedat en entredit) -CR-.

quedar en l'intent (o: quedar en un intent)

No aconseguir un propòsit. Forma expressiva del periodisme modern. |

no arribar a bé, no poder guanyar, no poder fer, no acabar bé, no anar bé, no sortir-se'n, fracassar, caure (un castell), no arribar a cap |

La selecció de Suècia va quedar en l'intent d'arribar a la final en perdre el partit previ.

El castell de vuit queda en un intent.

quedar en un clot de llit (i estar)

Quedar algú al llit per malaltia. |

quedar impossibilitat, no poder-se valer, no poder-se aixecar, quedar enllitegat |

Mon pare ha quedat en un clot del llit.

A -La tia fa vuit mesos que és en un clot de llit i no hi ha res a fer. B -Sí, noi, s'ha d'esperar que sigui hora.

Fa dies que estem enllitegats: quan no és l'un, és l'altre.

quedar encarcarat

No poder moure una part del cos per raó del fred o per una altra causa. |

quedar enrampat, enarcarat (Am), repte, encartonat, encartronat; quedar entregirat |

He quedat encarcarat del fred que he passat, em costa de moure les cames.

Té mal d'esquena i camina repte (no es pot girar).

Hem quedat enrampades de fred, collint olives (les mans, les cames).

L'àvia ha caigut i ha quedat repta, com morta.

El peix congelat queda repte, encartonat.

La roba penjada em queda ben repta (del fred, Ca).

Li ha quedat el coll entregirat de dormir en una mala postura -fixat en una mala posició- (no el pot moure i li fa mal, Ca).

quedar enclavat

Carregar-se de deutes (Ca). |

quedar enfangat (Ca), quedar endeutat |

Va fer molts obres i va quedar enclavat (no les podia pagar).

Va posar una botiga de licors i en va fer via, de quedar enfangat!

nota: Vegeu també 'enclavar 3'.

quedar ensotat (i: ésser enclotat)

Hom ho diu d'un edifici situat en un lloc més baix que el seu entorn (Am). |

quedar enclotat (Gir-Mall) |

La casa d'en Magí queda ensotada.

quedar entesos

Vegeu 'anar entesos'.

quedar escaldat

Restar sorprès d'una manera desagradable i diferent del que s'esperava (Mall) |

quedar escaldat (Gir), (eixir escaldat, malparat, escarmentat Val), quedar escalivat (Mall-Gir) |

Va entrar en el negoci del seu cosí, però n'ha quedat escaldat.

quedar escaldufat

1 Quedar amb la pell encetada o embutllofada per culpa de la calor o per una altra raó. |

quedar cara vermell, quedar escaldat |

Han arribat de la platja, escaldufats, cara vermells.

Amb les canyes quedes escaldufat (quan les remenes per posar aspres, quan les claves o les tragines; s'ha de fer a la fresca; si no, et deixen embutllofat).

A -He quedat escaldat del sol. B -El sol no escalda la pell, és l'aigua que ho fa: el sol escaldufa (Ca).

2 No quedar ben cuit, el menjar. |

quedar sobtat, quedat poc cuit; cuit de pressa, cuit amb massa foc |

Aquest arròs no és ni cuit ni cru: ha quedat escaldufat (Ca).

Aquestes mongetes són cuites de pressa, han quedat escaldufades per massa foc (Am).

nota: Vegeu també 'escaldufar 1 i 2', al Volum 1.

quedar escorregut (o estar, anar-se'n escorregut)

Estar decebut per alguna cosa. |

estar moix, trist, consirós, desenganyat, confós, pensatiu, fotut; (restar poc airós, humiliat, escorregut, penjat Bar); anar cuatrucat, anar encorregut (Mall) |

Quan van dir qui havia guanyat, va quedat tot escorregut (comptava guanyar ell).

Els jugadors del Mollet se'n van anar escorregut (van perdre).

nota: Vegeu també 'escorregut', al Volum 1.

quedar estassat

Quedar estirat a terra per una basca, un cop, una caiguda, etc.).

quedar estabornit, abatut, tombat, estès; perdre el coneixement |

Va caure i va quedar estassat per terra.

Va quedar estabornit d'un cop de puny.

nota: Vegeu també 'estassar 2 i 3', al Volum 1.

quedar 'estragat' *

Els avellaners joves que fan massa avellanes queden dissipats, i moltes vegades es moren (o queden sense saba, pedrejats, es fan malbé; no queden 'estragats').

La mula ens ha quedat rebentada de llaurar (o llassada, aixafada, pedrejada, extenuada; no 'estragada').

quedar fet engrunes

Quedar una cosa trencada en trossos molt petits. |

quedar engrunat, quedar fet bocins, quedar en cinquanta trossos (Ca) |

El plat ha quedat fet engrunes (ha caigut a terra).

quedar fotut

Quedar malament, en molts sentits. |

quedar fumut, esquitxat, lluit, penjat, retratat, venut, escaldat, enrampat, escarmentat, amoixat, cohibit, satisfet (irònicament), quedar fotut i arrimat al marge (Val); servir d'experiència, quedar agafat per la cua (Val) |

És pensava que li donarien la raó i no ho han fet. Va quedar fotuda com una mona!

No hi vull tenir cap tracte, amb aquella dona: un dia que li dónes conversa, hi quedes esquitxat (= t'ofèn).

Quedarà penjada (sense amigues).

Va quedar lluït, casant-se amb la Joana!

El porter ha quedat venut (= l'han deixat tot sol) -CR-.

Van demanar uns crèdits per fer la granja i hi han quedat enrampats -o escaldats- (no els ha anat bé i no els poden tornar).

Li vaig fúmer un moc i va quedar ben amoixat (moix, trist, calmat).

A la classe se'n riuen i queda cohibit.

En vaig quedar tan satisfet d'aquesta gent que no n'enyoro pas cap! (Ca).

Em vaig ben refredar, amb l'aire condicionat. Ja em va servir d'experiència (o d'escarment).

Tenen por de quedar agafats per la cua (de quedar arruïnats).

quedar galgat

quedar encallat, bloquejat; enferritjat, encarrallat |

A -La porta ha quedat galgada. B -Hi deu haver una grava a sota.

C -El pany no va lleuger, ha quedar encarrallat -o enferritjat-. D -Deu ser rovellat: hi posarem oli.

galga: Barra que es posa sota el botó de les rodes del carro per a servir de fre (DIEC).

quedar honrat

Es diu d'una porta, quan no queda ni tancada ni oberta, per exemple quan hi ha una grava a sota; Am.).

Ésser considerat honrat (Ca). |

que se'l tingui per honrat, quedar com a honrat (Val) |

Tothom vol quedar honrat.

quedar igual (i deixar igual) *

Se sap que roben, però ells queden allà mateix (o no hi pateixen, no s'hi capfiquen, no s'hi amoïnen, els és igual, no els fa ni fred ni calor; millor que queden igual, els deixa igual).

Si no menges carn, no et donen pas res més (millor que ells queden igual).

No ho he pas entès -una explicació- (o no n'he tret l'entrellat, he quedat allà mateix; millor que he quedat igual).

Quedo allà mateix quan em diuen què fa el meu gendre (o no em preocupa saber-ho, més igual, m'és indiferent, no m'afecta, em deixa allà mateix; millor que em deixa igual saber què fa).

quedar limitat (i estar limitat)

Haver de fer les coses amb poc temps, amb pocs diners, etc. |

quedar malvist (i ésser malvist)

Quedar mal considerat. |

quedar malament, fer un mal paper, fer el ridícul, quedar com una mona (Ca), quedar -i posar- en evidència, fer comprometre |

Si fas diners, ets malvist o quedes malament.

Abans, les nenes quedaven malvistes, si jugaven a pilota (= no es considerava joc per a elles).

Ja m'has posat en evidència (m'has fet quedar malament).

El Cadis va posar en evidència la defensa del Numància -C33-.

quedar més blanc que es referit

Quedar molt esblanqueït de por, d'esglai, etc. (Mall) |

quedar esborronat, aborronat -Val, esglaiat |

Va tenir un esglai tan gros que va quedar més blanc que es referit.

referit: Capa de calç i grava, o de guix, o d'altra mescla, aplicada a una paret per fer-la llisa (Mall, DCVB).

quedar moll

Es diu de quelcom que, quan es pitja, cedeix fàcilment (les Escaules). |

quedar tou, bla |

Les cireres primerenques queden molles, si les guardes.

quedar net

Quedar tranquil (Bellcaire d'Empordà). |

quedar assossegat, desansiat

Quedes més 'plausit', si et diuen que amb un més a l'hospital es posarà bé.

nota: Probablement del llatí 'plaudo', que vol dir aprovar, aplaudir.

quedar pobre de (o ésser pobre de)

Haver-hi poca quantitat de quelcom (Am). |

ésser escàs de, haver-hi manca de, faltar, fer falta |

Queda pobre de llum, aquest despatx.

Queda pobre, l'acabament de la processó (hi ha el capellà sol).

Un teatre amb cinquanta persones queda pobre.

quedar pobre i mentider

Quedar arruïnat en un negoci. |

fer-se savi, fer més badalls que rots, anar de mal borràs |

A -Com li va anar el negoci del suro? B -Sí, va quedar pobre i mentider.

L'empresa no els va anar bé i se'n van anar pobres i mentiders.

nota: També sentim quedar pobre i 'embustero'.

quedar que no s'hi veu (algú)

Quedar sorprès o atordit. |

no saber què dir, no saber què fer; quedar fotut, mocat, parat |

Ha quedat que no s'hi ha vist, d'això que li han dit (= ha quedat parada).

Ha quedat que no s'hi ha vist, del moc que li ha fumut.

Vaig quedar que no m'hi veia! -ho diu A- (A no va dir a la noia que s'havia mort l'àvia i B li diu que això no es fa. A li diu 'tu vas fer igual' i B li respon 'no és pas veritat, vas confosa')

Vaig dir: 'Què feu aquí'? Van quedar que no s'hi veien (robaven al meu hort).

quedar rebentat com una cigala (o rebentar-se com una cigala)

Estar molt fatigat (Am). |

quedar rebentat (Ca), no aguantar-se els pets, quedar baldat, quedar mig mort, caure de cansat; ésser a punt de fer un pet com una aglà |

Va arribar a la meta ben rebentat (al Tour).

Ha arribat de córrer rebentat com una cigala.

Aquell dia em pensava que em rebentaria com una cigala, de tant de cantar.

Queden rebentats com una cigala, pujant muntanya amunt.

quedar retratat

Els diuen que són una colla de ganduls i ells, com aquell qui res (o i no s'immuten, i estan ben tranquils, i queden tan satisfets; no i es quedem tan amples, i es queden tan 'panxos').

De la grossa de Nadal en diuen 'The fat one' i ja ho tenen solucionat (o i cap maldecap!, no i es queden tan amples) -Punt-.

Quan em va passar allò, no me'n vaig ressentir gota (o no em va pas afectar, vaig estar tranquil igual; no vaig quedar tan ample, vaig quedar 'tan' panxo).

quedar-se tan fresc *

T'embarguen, i passa'm a buscar (o i cap maldecap!, i ells queden allà mateix, i ells com si res, i estan ben tranquils; millor que i es queden tan frescos).

Proposa una monarquia absoluta i queda ben descansat (o i sembla que no diu res, i ja ho ha dit, i ell ben tranquil; o millor que i es queda tan fresc, i es queda tan tranquil!).

quedar-se torrat

Quedar clapat durant una estona molt profundament i dormint molt a gust (Val-Mall). |

quedar-se fregit |

Quina torrada m’he pegat, crec que no ho havia fet en tota ma vida. -Ja ho sé, ja, roncaves que donava gust! -Séquies-.

quedar sense (i deixar sense)

No obtenir una cosa. |

quedar a l'escapça, no arribar a tenir |

Repartien àlbums, i jo en vaig quedar sense.

Tants que n'hi havia i encara me'n quedaré sense.

De tant menjar xocolata, aquesta mainada, me n'han deixat sense (no n'ha quedada per a mi).

nota: Vegeu també 'estar sense'.

quedar sense efecte

Deixar de tenir efecte un acord o una llei. |

quedar suspès, no valer, no regir, deixar d'ésser vigent |

La sanció queda sense efecte -TV3-.

quedar sense paraules (o: sense paraula)

Tenir una gran sorpresa. |

quedar parat, sorprès, sense saber què dir, meravellat, estupefacte, sense poder dir res (Mall), quedar de pedra (Mall-Val), (quedar astorat, quedar amb sa boca oberta, quedar fred, quedar sense polsos, quedar amb un pam de nas Mall), quedar mort (Mall-Gir) |

El tenor ens va deixar sense paraules -CM-.

Què et passa, Jaume? T'has quedat fora paraules.

quedar sol

No tenir competidors ni rivals. |

quedar tot sol, ésser el millor, ésser l'amo del galliner |

Hi havia tres barbers al poble, però he quedat sol (els altres han plegat).

Fotré carxots i quedaré sola.

Si em poso a repartir bufetades, quedaré tot sol.

quedar tirat (i deixar tirat) *

1 Et quedaràs aquí estirat? -al llit- (o ajagut, estès; no tirat) -TV3-.

2 Els deixarem estirats per aquí -a uns morts- (o estesos, abandonats; no tirats).

No em deixeu abandonada! -no la volen a casa- (o sola!, no em deixeu!, no em deixeu desemparada, no em deixeu al carrer!, no em feu fora!; no no em deixeu tirada!) -TV3-.

El vaig deixar a la carretera i va haver d'anar a peu (o el vaig abandonar; no el vaig deixar tirat a) -AVUI-

Ja us farem la feina, no us abandonarem pas -tenen un avaria- (o no us desempararem pas, no us plantarem pas; no no us deixarem pas tirats).

Posem gasolina per no quedar demà encallats a la carretera (o aturats; no tirats) -CR-.

nota: 'Tirar-se al llit' sí que és correcte. Vol dir ajaure's al llit sense despullar-se. Ex.: Estic cansat, em vaig a tirar una estona a sobre el llit (Ca).

quedar tot en *

No passar res pitjor. |

no passar res més, passar fluix |Per sort ha quedat tot en un cop (no s'ha fet mal, va ser una trompada i prou) -CR-.

quedar tot una pasterada

Quedar desfeta, una cosa, amb l'escalfor (Ca). |

A -Avui em fa mal el ventre. B -No t'amoïnis, quedaràs per llavor!

Ningú no es queda per llavor.

nota: No quedarà per llavor: es diu referint-se a algú, volent indicar que morirà com els altres, que no sobreviurà (DCVB).

quedeu-vos amb la vostra!

Ella vol tenir sempre raó, que es quedi amb la seva!

Tu queda't amb la teva i jo amb la meva! (s'acaba la discussió).

Jo em quedo amb la meva, i prou (tinc raó).

queixa't!

Se sol dir a qui es queixa sense raó. |

no t'exclamis tant!, no et planyis!; tothom pogués plorar amb els teus ulls!, sempre estàs igual! (Am) |

A -Jo només voldria els teus calés. B -Sí, queixa't (també és ric).

C –Han trucat? D -Ai, sempre estàs igual! Ja ho faran un dia o altre.

E -Tinc feina (i no puc fer això). F -Tens feina?, sempre estàs igual!

queixar-se per queixar-se

Tenir el costum de queixar-se. |

queixar-se per vici, queixar-se sense raó, queixar-se per res |

N'hi ha que es queixen amb raó i n'hi ha que es queixen per queixar-se (posen multes als pagesos per excés de producció).

Tu et queixes per vici (= sense raó).

nota: Pensem que 'queixar-se de vici' no és una bona solució.

quelcom farem!

1 Farem el que podrem ('quelcom' es diu 'colcom' a l'Alt Empordà; Ca-Am). |

ja farem alguna cosa, no hi pateixis, ja ho adobarem, qualque cosa farem! |

A -Això és difícil. B -Quelcom farem! (ja mirarem d'arranjar-ho)

2 Hom ho diu d'una cosa que no pinta bé, que ja es veu que anirà malament. |

malament rai!, això pinta malament!, no anem pas bé!, ja anem bé per anar a Sants!, ja estem ben arreglats! (Ca-Am) |

Ara mana el jovent. Quelcom farem! (= ja anem bé, irònicament).

A -Has col·laborat tu? B -No. A -Quelcom farem! (= malament rai; estem ben arreglats).

Si amb aquest temps es refreda, quelcom farem! (el cotxe treia fum un dia d'hivern).

Dos anys i ja posa lleis, aquest nen?, quelcom farem! (ja anem bé! -ho diu l'avi al pare-)

qui (+ verb subjuntiu!)

Desig de tenir quelcom. |

com m'agradaria tenir, m'agradaria tenir, si pogués tenir |

Oh, qui portés uniforme! -TV3-.

Qui pogués tenir-ne un!

Qui pogués anar-hi!

Qui ho pogués fer!

Qui fos milionari! (tant de bo fos milionari!) -TV3-

Qui fos xinès, per poder celebrar-ho! -TV3-

Qui hagués nascut anglès!–Saó-.

qui a bon arbre s'acosta, bona ombra el cobreix *

Qui té influència ho aconsegueix tot (o qui té bons padrins és ben batejat, el qui troba bon padrí, ja ha recorregut mig camí -DCVB-, qui té padrins el bategen, tenir bons costats sempre ajuda; no qui a bon arbre s'acosta, bona ombra el cobreix).

qui a terra, perd! (o: si a terra, perd!)

Expressió del joc de cartes. Vol dir que no es pot recular una carta quan ja és jugada (quan ja és a terra, Am). |

carta tirada, carta jugada (Val); (carta a terra no fa guerra, carta en terra va a la guerra DCVB) |

Ep, si a terra perd! (no pots retirar la carta)

qui amb al·lots es colga, compixat s'aixeca

Significa que qui fia una feina a al·lots, li sol sortir malament (Mall-Men) |

qui es fica al llit amb nens petits, es lleva amb el cul mullat (Bar), qui té tractes amb gent inconvenient en pot sortir perjudicat; qui amb criatures se'n va al llit, concagat es lleva (Empordà, DCVB); qui es gita amb xiquets s'alça cagat (Val), qui es colga amb criatures se n’aixeca amb el costat cagat (l'Alguer) |

No deixis la feina a l’al·lot, que te l’esguerrarà; ja diuen que qui amb al·lots es colga, compixat s’aixeca.

qui amb dones va i burros mena, tot l'any viu amb pena

S'ha de tenir molta paciència amb ases i dones. |

qui amb dones va i burros mena, tot l'any es mor de pena (Ca), homo qui se posa amb dones sempre en surt escalabrat (Mall) |

A -A casa som cinc dones i jo: la sogra, la dona i les tres nenes. B -Déu n'hi do!, ja et planyo!, qui amb dones va i burros mena, tot l'any viu amb pena.

notes: 1 Refrany masclista que mostra una manera de pensar ja superada.

2: 'Homo qui se posa amb dones sempre en surt escalabrat' Vol dir que no és aconsellable que un home s'afiqui en assumptes de dones, per tal com en pot sortir escaldat. A qualcunes gloses populars, fins i tot s'indica que la dona és un ésser dolent i traïdor que tracta malament l'home i el fa sofrir, per la qual cosa es desaconsella aficar-s'hi -Història de les dones-.

qui amb ferro mata, a ferro mor (o: del ferro mor)

Qui fa maleses, les acaba pagant (o tal faràs, tal trobaràs; qui la fa, la paga; millor que qui a ferro mata, del ferro mor).

nota: Trobem 'qui amb ferro mata, del ferro mor' i 'qui amb l'espasa mata, amb l'espasa mor' en alguns reculls de frases fets.

qui assegura, dura

Expressa que el prudent o el previsor sol fer bon camí en la vida (Am). |

les coses han de ser fortes, les coses s'han de fer bé |

No he volgut comprar la casa que dóna al marge i m’he quedat la tercera; qui assegura, dura (té por que el marge s’esllavissi).

A -No ho veig plou clar, això de les jubilacions i m’he fet un pla de pensions. B -Ja fas bé: qui assegura, dura.

qui avisa no és traïdor *

És perillós fer això que fas: jo ja t'he avisat! (o ara ja ho saps!; ara, tu mateix!; jo, si fos tu, en faria cas!, qui t'avisa et vol bé; millor que qui avisa no és traïdor).

qui avisa vol bé

Es diu a algú perquè accepti de bona gana de fer allò que se li recomana (Pallars). |

qui t’avisa no et vol mal |

Res d’amenaces; és un avis, i qui avisa vol bé -Històries-.

qui bada, cau!

S'ha d'estar alerta (es diu en molts sentits, Ca-Am-Men). |

no badis!, vigila! no et deixis enganyar, no et deixis fotre!; sí, bada!; a qui bada, el foten; qui bada s'entrebanca (Ca) |

No badis amb el teu soci, que qui bada, cau! (et pot estafar).

A -Haig de mirar de cobrar. B -Sí, bada! (= no badis!)

qui barata es cap es grata

Vol dir que a vegades un hom barata una cosa i hi surt perdent (Men-Mall). |

val més boig conegut que savi per conèixer, canviar pets per merda; com més canviaràs, més fotut quedaràs! |

A -En Biel ha canviat de dona i hi ha sortit perdent. B -Li ha estat molt bé!, no hagués baratat! Ja ho diuen que qui barata es cap es grata.

qui barba veu, barba honra

Vol dir que als llocs s'hi ha d'anar personalment, perquè et fan més cas (Mall). |

si vols beure aigua clara, l'has d'anar a buscar a la font (Ca), els tractes s'han de fer a la cara, les gestions s'han de fer sense intermediaris, qui cara veu, cara honra (Bar-Am); si hi vas tu, t’ho donaran, la gent et volen veure, és més efectiva la gestió personal |

Vés-hi tu personalment i li ho demanes, que qui barba veu barba honra.

A -Ara tornaré a trucar a aquell home, per mirar de tancar el lloguer del pis. B -Val més que hi vagis i us entendreu més bé: qui cara veu, cara honra.

Si tens un problema amb el lloguer, vés directament amb l'amo i no amb l'administrador: si vols beure aigua clara, l'has d'anar a buscar a la font.

Els tractes s'han de fer a la cara, no per telèfon: qui cara veu, cara honra.

qui bé fa, bé trobarà

S’aconsella ser bona persona (Adagiona, Mall). |

de fer bé, mai no te'n penediràs; tal faràs tal trobaràs |

Fes el que has de fer, que qui bé fa, bé trobarà.

qui bé ferma, bé desferma

Quan les coses es fan bé, solen acabar bé (Mall-Men). |

les coses s'han de fer bé |

Tot era ben fermat amb cordes que, com deia mon pare, qui bé ferma bé desferma -Brostejar-.

qui bé tanca, bé obre

En deixar sola la casa, cal prendre precaucions (Bar). |

si tens la porta tancada, tindràs la testa guardada |

Quan surtis, tanca bé amb clau: qui bé tanca, bé obre.

qui bota, no sopa

Se sol dir a les criatures que ploren i fan rebequeries (Ca). |

qui fa mala cara no sopa, si fas morros aniràs al llit sense sopar |

Ja n'estic tip de males cares: qui bóta no sopa!

botar (o fer el bot): Estar, especialment una criatura, si romp o no a plorar.

qui busca, troba

Per obtenir coses, cal fer gestions, i no quedar-se inactiu. |

qui cerca, troba (Mall), no t'has de rendir mai, t'has d'esparpillar |

És un noi que guanya poc, però lluita, i qui busca, troba -L'Esportiu-.

A -Vaig criticar els fusters i ara no em vénen. B -Si busques, trobes.

qui calla, consent

Qui no diu res està a favor d'allò que un altre fa o n'és també responsable. |