qualsevol (+ verb) / qui cau i s’aixeca, és tan alt com era

qualsevol (+ verb)

Es diu quan es comparen dues accions i la segona es considera millor que la primera. |

és millor |

Cuina molt bé la dona, qualsevol vagi dinar a la fonda.

Són molt bones les avellanes, qualsevol mengi granes de gira-sol.

Estem molt bé a darrere aquesta paret, qualsevol s'estigui en un ras! (Ca)

És bonica aquesta noia, qualsevol s'abraci amb un arbre de la devesa! (Gir)

A -Són bons els moniatos? B -Qualsevol mengi pomes!

Ara anem bé, qualsevol vagi a caçar pelagrins! (Ca).

Hi estas bé al mercat tapat, qualsevol s'estigui en un ras!

Quin dinar que hem fet avui!, qualsevol vagi a la presó per deutes!

Em quedaré a dalt, qualsevol se'n vagi a patir fred a baix! (mirarà la festa de la finestra estant).

Qualsevol miri els paisatge, podent mirar les mamelles d'aquesta dona! (al tren)

Estem més bé a l'oficina, qualsevol esterrossi! (faci de pagès)

Qualsevol tingui coloms!, és millor tenir gallines.

Qualsevol mengi pipes! (són millors les avellanes).

qualsevol dia

Es diu quan, en un temps futur sense determinar, és molt possible, gairebé segur, que s’esdevengui alguna cosa. |

un dia d'aquests, algun cop |

Qualsevol dia es farà mal.

Qualsevol dia se n’anirà de casa.

Qualsevol dia aniràs a la mar i no hi trobaràs aigua!

qualsevol diria que

Hom ho diu de qui aparenta alguna cosa que no és certa o que no s’adiu amb la realitat. |

sembla que |

Qualsevol diria que són de cal marquès.

Qualsevol diria que els diners ens sobren (per la manera com els gastem).

qualsevol diu res!

Expressió que es diu quan no convé opinar sobre alguna cosa o sobre un fet. |

qualsevol piula! (Men), val més callar |

La jove avicia el nin, però qualsevol diu res!

A en Joan, qualsevol li mana res! (no ho vol fer, s'empipa)

qualsevol hi va!

Es diu quan no convé anar a algun lloc (Gir, Mall). |

és millor no anar-hi, que s'hi estiguin bons! |

M'he deixat el llibre a l’institut; però qualsevol hi va, a aquesta hora! (ja és fosc)

Qualsevol hi va, a la guerra! (és millor no anar-hi).

A -Vés-hi, a la cuina. B -Qualsevol hi va, a mirar la televisió a la cuina! (hi fa fred)

qualsevol que et vegi (o qualsevol que et senti)

Expressa neguit o temor davant el que dirà la gent de l’aspecte o de l’actitud d’una altra persona (Gir, Mall). |

sembla que |

Qualsevol que et vegi amb aquesta roba bruta es pensarà que ets un mort de fam.

Calla!, qualsevol que ens sentís! (diu bestieses).

Carme, qualsevol que el vegi! (es toca el nas i fa mandonguilles).

quan (+ temps) *

Això va passar durant la guerra (o al temps de la guerra, en el transcurs de la guerra, en la guerra -Val-, quan va començar la guerra; no quan la guerra).

quan a una persona li vols mal, desitja-li que vingui vella

Vol dir que no val la pena de venir molt vell, perquè normalment es perden moltes facultats.

no val la pena tornar vell o arribar a vell (Mall) |

quan abans millor (quant abans millor ) *

Ho hem de decidir com més aviat millor (o com més prest millor -Men-, tan aviat com puguem; no quan abans millor).

Com més aviat li diguis que no, més aviat et deixarà tranquil (o com més prest; no quan abans millor, quant abans millor).

quan al cel hi ha berruguetes, s’escorren les canaletes

Previsió de pluja quan el cel presenta petits núvols escampats (Men-Bar). |

en el cel roquetes -o pedretes-, a la terra bassetes; cel empedrat, aigua (Men); cel tavellat, dins tres dies banyat (Mall); cel a borreguets, aigua a canterets (Val); quan al cel hi ha berruguetes, hi ha fonts a les canaletes (Franja); quan al cel hi ha cabretes, a terra hi ha pastetes (Principat) !

tavella: Doble arruga, doblec fet per adornar una tela.

quan ara no (+ verb)

Expressa condició negativa. |

com que encara no, si encara no, (quan ja no ho ha fet, quan encara no ho ha fet Mall) |

Quan ara no és aquí, és que ja no vindrà.

Quan ara no ho ha fet, ja no ho farà (ja no es vendrà la casa).

Quan ara no s'ha casat, poder no ho farà.

Quan ara no és aquí, cap maldecap! (poc vindrà)

quan Déu vol

Quan hi ha la possibilitat de fer-ho (Gir-Mall). |

quan pot, de la manera que pot, quan hi ha prou recursos |

És una publicació molt modesta, que surt quan Déu vol.

quan Déu vol, s'ennivola i plou

Es diu quan una cosa que semblava impossible surt bé. |

qui ho havia de dir!, sembla estrany!; quan una cosa ha de ser, és |

A -No em pensava mai que el meu noi aprovaria. B -Mira: quan Déu vol, s’ennivola i plou.

quan dorm!

Ho diu qui no considera algú una bona persona. |

de cap manera, mai de la vida, no és pas veritat |

A -És bon noi, en Miquel. B -Quan dorm!

quan dorm, mai plora

Es diu irònicament d’una persona que no obra bé més que quan dorm (Men, Mall). |

és bon noi quan dorm (Gir) |

A-En Pere sembla molt bon al·lot. B -Sí, quan dorm, mai plora!

C -Oh que ets bona nena. D -Sí, quan dorm! (ho diu la mare)

quan el burro comença a coixejar és l'hora de vendre'l

S'ha de vendre un producte quan encara es pot adinerar; si no es fa així, s'haurà de malvendre (Am). |

no espereu gaire a vendre |

A -En Clusques és el millor extrem que hem tingut. B -Sí, però ja té 34 anys i no corre tant com abans: l'hauríem de traspassar. A -Tens raó: quan el burro comença a coixejar és l'hora de vendre'l (ara encara ens el pagaran bé).

quan el cabell blanqueja, el pardalet verdeja

Fa referència al fet que als homes madurs els agraden les dones joves i els temes sexuals (Men-Bar).

Quan s'és vell agraden les noies joves |

quan el cap de baix s'emperna, el de dalt no governa

Vol dir que quan hom es regeix pel desig sexual no raona serenament (Mall). |

la fortor fa perdre el seny (Mall) |

Al teu germà, des que està tan enamorat, no li pots confiar res: és ben bé que quan el cap de baix s'emperna, el de dalt no governa.

empernar: Posar dur, tibant (Empordà)

quan el cap és amoïnat, l'ocell fa bondat

Quan es viu una situació de neguit, no es tenen ganes de sexe (Girona). |

el sexe vol tranquil·litat |

quan el ciri crema és hora d'aplegar la cera

Vol dir que les coses s’han de fer quan n'és el moment (Men). |

es de calent en calent, que es pelen les castanyes, (quan passen s'han d'agafar; qui no fa quan pot, no fa quan vol; l'ocasió és com una llebre: aquell qui l'agafa és seva; Tresponts), la cera, l'han d’aplegar quan cau; quan es té una ocasió, no s’ha de deixar perdre; s'ha d'aprofitar l'avinentesa, (s'han d'aprofitar ses caigudes, s'aigo l'han de replegar quan cau; Mall) |

Era impensable de voler aturar el progrés ... ara toca això, i la cera l’han d’aplegar quan cau. Qui se’n preocupa del que pugui passar d’aquí deu anys? Avui, avui, i deixem-nos de punyetes -Els voltors-.

A -Jo no vendria les alzines. B -Ara que es ciri crema és hora d’aplegar sa cera (ara les paguen molt cares).

quan el colomar és fet, el colom se'n va

Les coses canvien, no són com ens pensàvem que serien (Cerdanya). |

tot és incert, els plans poden fallar |

Quan el Santiago va parlar de.... (fer anar el nen a estudiar) vaig pensar: ja hi som! Com (quan) el colomar és fet, el colom se'n va -la Nena C-.

quan el cor en va ple, la boca en parla

Les persones expressem els nostres sentiments -Tresponts-. |

cap on el cor s'encamina, el peu hi camina |

A -El noi sempre ens parla de la Isabel. B -Quan el cor en va ple, la boca en parla (n'està enamorat) -Tresponts-.

quan el dia creix, el fred neix

Refrany que fa referència al fet que a partir del 22 de desembre (solstici d’hivern) la nit s’escurça i el dia s’allarga, però comença l’època més freda de l’any, amb dies de tramuntana glaçadora (Gir-Bar-Men).

quan el gat és ben atrapat treu les urpes

Fa referència al que poden fer les persones en cas de necessitat (Ca). |

la necessitat obliga, el gat treu les urpes quan les ha de menester |

A -El pare no havia fet mai res, però d'ençà que la mare està malalta cuina, renta i fa de tot. B -Quan el gat és ben atrapat treu les urpes.

quan el porc canta

Molt tard. Se sol referir a l'hora d'anar a dormir o a la de llevar-se (Ca). |

a la matinada; a mig matí |

El meu noi cada dissabte torna a casa quan el porc canta (quan ja hi ha sol).

La noia va a dormir tard i s'aixeca quan el porc canta.

Ella es retira quan el gall canta.

quan el porc canti

Mai. |

mai de la vida, el dia que la gallina pixi, (quan ploguin figues, quan s’ase traurà banyes Men); quan el gall canta (Am) |

A -Quan estudiarà el nostre noi? B -Quan el porc canti!

quan el rutlleu és tirat

Quan ja no hi ha res a fer (Ca). |

quan el bateig és tirat (Am), tard, quan els ocells són fora del niu |

A -Vinc a sopar. B -Tu sempre arribes quan el rutlleu és tirat; ara ens en deixem.

Vaig saber que la casa es venia, però hi vaig arribar quan el bateig ja era tirat (ja l'havia comprada un altre).

rutlleu: Conjunt de regals que es tiren en un bateig.

quan el sol és post, el jornal és clos

Vol dir que quan el sol es pon s'acaba el jornal (es deia quan els homes anaven a jornal de sol a sol). |

s'ha acabat el jornal |

A -Hauríem d'acabar de podar aquests dos rems que falten. B -Quan el sol és post, el jornal és clos! (no ho vol fer).

quan el sol surt, surt per a tothom

Tothom té, o hauria de tenir, les mateixes oportunitats (Gir-Bar-Mall). |

quan plou, plou per a tothom, tothom té dret a la vida, tots els homes són iguals |

A -Tan bé que ens va la fleca i ara se'n posa una altra! B -Sí, és clar, però quan el sol surt, surt per a tothom.

C -Ja hi havia tres llistes electorals al poble i aquesta vegada se'n presenta una altra. D -Noi, quan el sol surt, surt per a tothom.

quan el traginer serà mort se sabrà de qui és el bast (o el matxo)

No es pot saber una cosa fins que no és ben acabada (Ca). |

quan es mori el pastor sabrem de qui és el ramat, en haver mesurat saben quants n’han fets (Men), ja es veurà més tard, ja en sentirem a parlar |

A -Aquesta empresa va molt bé, ja tenen vuitanta treballadors. B -Quan el traginer serà mort se sabrà de qui és el bast (qui ho diu dubta de tan bons resultats).

C -L'Enric, diuen que no té diners i ja ha comprat un altre camp. D -Quan el traginer serà mort se sabrà de qui és el bast (= ja en parlarem més tard de com petarà).

E -Aquest negoci puja amb molta fúria, tot ho compren. F -Ja ho veurem més tard! Quan el traginer serà mort se sabrà de qui és el matxo.

quan els ases treguin banyes

Es diu d’un cosa gairebé impossible (Men). |

el dia que la gallina pixi (Ca) |

Tal vegada serà quan els ases treguin banyes, que trauràs la grossa.

quan els gossos lladren, alguna cosa senten

Quan se sent a dir alguna cosa o comença a escampar-se una notícia, sempre hi ha quelcom de cert (Gir-Bar). |

(aigua cau, senyal de pluja; les fulles no es mouen sense vent; Tresponts), quan hi ha bolets és perquè ha plogut abans, quelcom hi ha, hi ha avisos que cal tenir en compte quan se'n parla; mossegada maldient, la mar no es mou sense vent, no té remei (Val); quan es cans lladren, qualque coda hi ha (Mall) |

No sé si deu ser cert això que m’han explicat de la veïna; però, quan els gossos lladren, alguna cosa senten.

nota: 'Quan el riu, sona...' no és una bona solució.

quan els ocells són fora del niu

Quan ja és tard. |

quan el rutlleu ja és tirat, quan ja no hi ha res a fer; anar-hi quan els altres ja en venen -o ja en tornen- |

Si volíeu la casa us havíeu d'haver escarquillat -o espavilat- més aviat: ara els els ocells ja són fora del niu (ja l'han venuda).

quan els uns riuen, els altres ploren

El benestar no és igual per a tothom (Men-Bar). |

el riure va a estones, després de les rialles vénen les ploralles (Ca) |

A -Ara hi ha molts paletes sense feina. B -Sí, el riure va a estones (han passat uns anys molt bons).

quan em deixen *

Col·laboro a la premsa quan m'ho permeten (o quan m'ho deixen fer; no quan em deixen).

Li agrada molt d'explicar contes, quan li ho deixen fer (no quan el deixen).

nota: No s’admet deixar sense el verb principal: Vol actuar, però no li ho deixen fer.

quan es moix no hi és, ses rates van a lloure

Vol dir que si no hi ha autoritat, els subordinats en fan de les seves (Mall) |

qui té mossos i no se’ls veu, ve que és pobre i no s’ho creu; en faltar el cap, tot va desbaratat (Val), això és -o pareix- Can Bum (Mall) |

Allà no hi ha normes ni autoritat: ja se sap que, quan es moixos no hi són, ses rates van a lloure.

quan es mori el pastor sabrem de qui és el ramat

Només es pot saber el resultat d’un assumpte quan és acabat (Am). |

quan es mori el traginer sabrem de qui és el matxo (Ca), s'ha de veure, ja se sabrà, ja se sentirà a dir |

A -Ha fet molt en Salvi; ja té tres hotels a Roses! B -Quan es mori el pastor sabrem de qui és el ramat! (volen dir que ell els mena, però que no són seus; que encara els deu, etc.).

Menen molt de rem i sembla que el negoci els hi va bé; però quan es mori el traginer sabrem de qui és el matxo.

quan et conviden a última hora, no t'hi volen

Qui et convida amb el temps just, ho fa forçat. |

qui et convida al vespre, no et vol a la festa; no vagis a fer nosa |

A -L'Albert es casa la setmana vinent i ens ha convidat avui. B -Quan et conviden a última hora, no t'hi volen!

quan et sembli (o quan us sembli)

Quan vulguis. |

quan et vingui bé |

Quan et sembli, anem cap a casa.

quan et vingui bé

Es diu a algú que ha de fer una cosa, si no hi ha pressa (Gir, Mall). |

quan et vagi bé, quan puguis, quan et llegui, quan et sembli; ja ho trobarem |

Ja t’ho miraràs quan et vingui bé.

Ja m'ho pagaràs quan et vingui bé.

Quan em llegui, ja ho faré.

Quan et vingui bé, girarem el matalàs.

quan ets al ball has de ballar

Cal fer front a qualsevol situació que ens plantegi la vida. |

Som al ball i hem de ballar, has d'anar fent segons el so que toquen (Ca); quan s'ha de fer, s'ha de fer; qui és en mar navega, quan ets enmig del ball balles (Men) |

A mi tampoc no m’agrada, parlar en públic; però quan ets al ball has de ballar.

A -Ara, si el noi se separa, què passarà amb les criatures? B -Mira, som al ball i hem de ballar; ja ens en sortirem.

quan fa que no (+ verb)!

Fa molt de temps. |

fa un feix d'anys, fa una pila de mesos, fa qui-sap-lo |

Hi ha molta secada. Quan fa que no plou!

Quan fa que no cobro!

El vaig comprar a la Carme, i quan fa que és morta! (fa molt de temps).

quan fou mort el combregaren

Es diu dels auxilis que arriben tard. |

ara són hores!, quan s'ha romput el cap es posa la cervellera (Men-Mall-Bar) |

A -Han posat una tanca de protecció en aquell revolt tan perillós. B -Sí, quan fou mort el combregaren (ja hi ha hagut moltes topades).

nota: Sentim sovint 'a buenas horas mangas verdes' a Catalunya Ràdio. Quina troballa!, quin nivellàs. Els hauríem de fer un monument.

quan han de ser, les coses!

Vol dir que les coses arriben quan toca, que no cal amoïnar-s'hi. |

el destí compta; quan són madures, cauen; quan la cera cau és hora d’arreplegar-la |

A -Som tres germanes, dues de carregades de fills i jo, que no n'he poguts tenir. I he anat a quedar vídua jo. B -Sí, quan han de ser, les coses!

quan has cagat, plores!

Es diu de qui es queixa del mal resultat de les coses que fa (Mall). |

penseu les coses abans de fer-les; tot són gemecs |

Ho has fet com has volgut, no t'ha anat bé, i ara, quan has cagat, plores!

Tothom gasta, ningú no estalvia, i llavors tot són gemecs.

quan hi ha bolets és perquè ha plogut abans

Si es parla d’alguna cosa és perquè hi ha quelcom de cert (Am). |

quan els gossos lladren, alguna cosa senten; quan es cans lladren, qualque cosa hi ha (Mall) |

A -No m'ho puc creure que en Josep sigui un estafador. B -Quan hi ha bolets és perquè ha plogut abans (es fa córrer).

quan hi ha un enterrament voldria ser el mort

Es diu d'una persona egocèntrica, que vol ser el centre de totes les situacions. |

ésser exclusivista, egòlatra, egocèntric |

A -Aquesta dona ha estat a tot arreu, tot ho sap fer, tot ho ha vist; no l'atrapes pas mai! B -Sí, ja la conec: quan hi ha un enterrament voldria ser el mort!

nota: N'hi ha que hi afegeixen "i en una boda la núvia".

quan hi ha una cadira buida, tots hi volen seure

Vol dir que tothom vol ser el primer a aprofitar una oportunitat (Val). |

tothom vetlla pel seu sant, tothom procura per ell |

L'Ajuntament vol marcar una part del terme per a polígon, i és clar que quan hi haja una cadira buida, tots hi voldran seure.

quan ho has manat, ja ho has fet

És més fàcil i ràpid fer les coses un mateix que manar-les fer a una altra persona. |

val més fer-ho que manar-ho, allò que pots fer tu, no ho manis a ningú (Men) |

Sempre som jo qui treu les escombraries; perquè quan ho has manat, ja ho has fet.

A -Ara no les trobo, les sabates. B -Quan ho has manat, ja ho has fet!

quan jo seré mort, ja en serà tothom

Expressa una actitud egoista. |

jo haig de procurar per mi; content jo content tothom; si jo vaig bé, ja en va tothom; he de procurar anar bé jo; quan jo sigui mort, merda per qui quedi! (Sabadell)

Per què haig d’estalviar els diners? Quan jo seré mort, ja en serà tothom!

Quan jo seré mort, ja en serà tothom (gastem força per Cap d'Any).

quan l'encerten, l'endevinen

Es diu d’aquelles persones que no solen encertar gaire les seves prediccions o no les mediten prèviament (Gir, Mall). |

si l'encerto, l'endevino; qui l'encerta, l'endevina; va com va! |

A -Plourà, perquè ho han dit a la ràdio. B -No en facis gaire cas: els del temps, quan l'encerten, l'endevinen.

Jau, preneu això i en pocs dies estareu curat, as temps que es deis a si mateix: si l'encert l'endevín –Arrels, Eivissa-.

quan l'escudella és calenta, no la deixeu refredar

Les coses s’han de fer de seguida, quan se’n comença de parlar, perquè la gent està animada (Mall). |

l’aigua s’ha d’arreplegar quan plou, s'ha d'aprofitar quan passa -l'ocasió-, és de calent en calent que es pelen les castanyes (Gir-Bar) |

És ara que la gent està animada que s'han de fer els eleccions: quan l'escudella és calenta, no la deixeu refredar.

quan la barba del teu veí vegis pelar, posa la teva a remullar

Vol dir que quan els veïns o els que són com nosaltres han tingut maldecaps, nosaltres també hi estem exposats.

ara tu i després jo; no et burles dels meus dols, que quan els meus seran vells, els teus seran nous (Val) |

A -Han apujat els impostos municipals a Algaida i a Campanet. B -Espera't: quan la barba del teu veí vegis pelar, posa la teva a remullar (som a Santanyí).

nota: Llegim a Saó que aquesta dita primer va ser en català que en castellà.

quan la dona parla del seu pollí, digues-li el que vol sentir

No digueu els defectes de la mainada a les mares, si no voleu tenir maldecaps (Am). |

dient -o cantant- les veritats es perden les amistats (Gir-Mall), les mares sempre defensen els fills |

A -Avui tinc una entrevista amb la mare d'en Joan i li diré que no fot ni brot. B -No fotis! Quan la dona parla seu del pollí, digues-li el que vol sentir! (entre mestres)

quan la filla és maridada surten els gendres

Es diu quan s’ofereixen coses profitoses després que hagi passat l’oportunitat d’utilitzar-les (Gir-Bar). |

quan fou casada li sortiren els partits; quan la filla és casada li surten els pretendent, quan sa novia és casada, llavò li surten es bons partits (Mall) |

A -Ara que m’acabo de comprar un cotxe nou me n’han ofert un de segona mà magnífic. B -Sí, quan la filla és maridada, surten els gendres.

He tingut tres mesos el pis per arrendar i no venia ningú; ahir el vaig comprometre i avui ja n'ha vingut un per llogar-lo: sempre surten els pretendents quan la noia és casada!!

quan la fruita és prou madura, per ella mateixa cau

Les coses, quan han de passar, passen; no es poden impedir. |

la fruita cau en estar de sana saó (Camp d'Elx), allà on no n'hi ha, no en raja; allà on no n'hi ha, que no n'hi cerquin (Mall) |

A -La gent cada dia està més endeutada, no sé pas què passarà! B -No t'hi amoïnis: quan la fruita és prou madura, per ella mateixa cau (alguna cosa passarà).

quan la guineu no les pot haver diu que són verdes

Es diu de qui es fa el desinteressat quan no pot aconseguir alguna cosa (Bar). |

fer-se el desmenjat amb talent |

En Pere diu que no li interessava gens la plaça a la qual es va presentar; i és que quan la guineu no les pot haver, diu que són verdes.

quan les coses són ben espatllades és quan s'adoben

Vol dir que, generalment, no es posen solucions fins que les coses no poden tirar més. |

cosa espatllada, cosa adobada |

A -No sé si encara anirà pitjor aquesta societat? B -I tant!, però no hi pateixis: quan les coses són ben espatllades és quan s'adoben.

quan li ha vist el cul diu que és femella

Es fa servir quan un diu una cosa que és més que evident, perquè ja s'ha acabat o ja es veu com s'acabarà. |

no se sap si és gros el nap fins que s'ha arrencat (Tresponts), ara hi fan es mànec, a sa patena! (Men), a collons vists, mascles (Val) |

A -Jo ja ho sabia que guanyaríem la lliga. B -Aquest és molt savi. Quan li has vist el cul dius que és femella!

C -Era molt fàcil d'adobar, la rentadora; jo mateix ho hauria pogut fer. D -Sí, quan li has vist el cul dius que és femella.

quan menys (o quant menys) *

La guineu s'hauria salvat, pel cap baix, de la inundació (o almenys, com a mínim, ben bé, ben segur; no quan menys) -TV3-.

Vejam si el Figueres, si més no, empata (o si altra cosa no, tirant curt, pel cap baix, si no més, almanco, si altra cosa no; no quan menys).

Com menys treballes, més costa de posar-t'hi (no quant menys treballes)

quan menys t'ho esperes *

Arriben quan no hi comptes (o quan no t'ho esperes, de sobte, per sorpresa, de bursada de colp i volta, de rampell, en el moment més inoportú; millor que quan menys t'ho esperes).

quan n'has vist un, ja els has vistos tots

Es diu quan es parla d’alguna cosa molt monòtona i repetitiva. |

vist un, vistos els altres |

Aquests exercicis són molt avorrits; quan n’has vist un ja els has vistos tots.

quan n'hi ha pels camps n'hi ha pels sants (o: mentre n'hi ha pels camps)

Vol dir que, quan hi ha abundor d’una cosa, no se sol mirar gaire prim. |

quan n'hi ha a cabassos no s'ha d'estalviar; (n'hi ha a bastament, a tanti voleti Men) |

A -He agafat un gotim de raïm d'aquella vinya; no em diran pas res? B -No, no et diran res; quan n'hi ha pels camps n'hi ha pels sants! (són les veremes)

C -Us porto aquest cistell de prunes del meu hort. D -No us en faran falta? C -No patiu, n'hi ha moltes, i quan n’hi ha pels camps n’hi ha pels sants.

quan n'hi ha prou n'hi ha prou

Es diu quan es vol posar fi a un assumpte, a un comportament o a una discussió. |

s’ha acabat el bròquil |

Vosaltres feu vaga per demanar més i està molt bé, però quan n'hi ha prou n'hi ha prou.

Noia, calla! Quan n'hi ha prou n'hi ha prou de xerrar! (en una classe d'abans).

quan no *

Els polítics tenen els fills a l'estranger i, si no, a l'escola privada (o si no és el cas, si no és així, si més no, cum-alre-no -Men-; no quan no).

Cada dia he de treure el cotxe i, quan no és un cop, són dos! (o més encara: de vegades dos cops; no i quan no dos cops).

Ataca molt en Pepet, i quan no és ell, ho fa en Siset (o i també en Siset; no i quan no en Siset) -CR-.

Dormiré aquí amb el malalt i, si no, vindré de tant en tant a vigilar-lo (o com a mínim, si no puc; no quan no).

A dintre la vila, si més no, agafes un bastó i pots córrer, però ací m'he de quedar a casa -ho diu un vell- (o si vols; no quan no).

L’agricultura està oblidada per l’Administració; més encara, gravada (o i podem dir més; no quan no).

quan no és l'un és l'altre

Es diu quan sempre hi ha algú que crea problemes (Gir, Mall -amb article salat-). |

és un no parar de, és un continu de; quan un posa un déu, un altre el treu |

La Joana té bessons i quan no és l'un és l'altre que plora.

quan no es pot llaurar amb bous es llaura amb vaques

Si una cosa no es pot fer d’una manera, se cerca una forma alternativa de fer-la. |

quan no es pot segar s’ha d’espigolar, qui no pot collir espigola |

A -Com que no he trobat sabó, m’he hagut de rentar les mans només amb aigua. B -Quan no es pot llaurar amb bous es llaura amb vaques.

quan no es pot segar s'ha d'espigolar

Cal aprofitar-ne el que es pugui, de les situacions d'escassetat (Gir-Lleida). |

qui no pot segar ha d’espigolar -o espigola-, si no es pot segar, s'haurà d'espigolar, (qui no sembra, espigola; qui no pot collir, espigola Val); tothom es val de tot; (qui no pot llaurar amb bous, ha de llaurar amb vaques; qui no té tall, rosega els ossos; Tresponts) |

No has tret un excel·lent, però has aprovat el curs; quan no es pot segar s’ha d’espigolar.

Els polítics s'aferren a qualsevol cosa per manar, que qui no sembra, espigola (Val).

A -Vas amb un cotxe vell, ara? B -Mira, qui no pots segar, ha d'espigolar.

quan no es troben es busquen

Es diu de les persones que sempre discuteixen o es barallen, però que no poden estar separades i sempre se les veu juntes. |

quan no es tenen se cerquen, sembla que es busquen, un no pot passar de l'altre; sempre s'enfaden, però tornen amics |

A -Aquests dos sempre vénen a portar noves als mestres i sempre juguen plegats. B -Ja tens raó: quan no es troben es busquen.

quan no és una cosa és l'altra

Ho diu qui sempre troba dificultats, impediments, feina, renyines o altres maldecaps (Gir, Mall). |

quan no és un all és una ceba, això no s'acaba mai, no es pot estar mai tranquil, quan no són figues són raïms |

Fa temps que no podem anar a sopar junts; quan no és una cosa és l’altra.

Sempre hem de discutir, en aquesta casa; quan no és una cosa és l'altra!

Sempre estic malalt, quan no és un all és una ceba (o quan no tinc un all, tinc una ceba).

Per un all o per una ceba, no ho podem fer mai -Ràdio Sabadell-.

quan no hi plou, hi degota

Es diu d’un lloc on els conflictes no s’hi acaben (Men). |

ase magre, mosques; quan no hi ha un ai, hi ha un carai; quan no hi ha naps, hi ha cols |

A l'emissora no estem mai tranquils: quan no hi plou, hi degota.

Quan no hi ha temporal hi ha mala maror, al tèxtil (crisi a les empreses) -Punt-.

quan no ho varen fer de seguida, costarà

Si no es fan les coses quan s’han de fer, després costa més de posar-s'hi. |

si no ho han fet, poc ho faran; feina feta, té bon aire, feina feta no té destorb |

A -Em pensava, quan es va morir el pare, que els dos germans tornarien amics. B -Quan no ho varen fer de seguida, costarà.

quan no n'hi ha (+ nombre), n'hi ha (+ nombre)

Aquesta quantitat o més (Ca). |

com a mínim, pel cap baix, almenys |

En aquests bancs sempre hi ha vells que hi seuen, quan no n'hi ha deu n'hi ha quinze.

A casa, per la guerra, quan no hi havia 20 refugiats, n'hi havia 40.

quan no pot ser no pot ser

Es diu a qui no accepta un no (Gir, Mall). |

no siguis tossut, no insisteixis |

No podré pas venir a dinar: quan no pot ser no pot ser (té el fill malalt).

quan no té una cosa en té dues

Hom ho sol dir d'una màquina que sovint té avaries. |

sempre té bony o forat, quan no són figues són raïms; per un motiu o per un altre, no va mai bé |

Aquest ordinador no l'he pas ensopegat: quan no té una cosa en té dues.

quan passa, passa

Hi ha coses que s'han de fer de seguida que es pot. |

s'ha d'aprofitar quan passa, s'han d'aprofitar les ocasions |

A -En Met m'ha convidat a dinar, demà, de restaurant. B -Hi aniràs? A -I tant!, quan passa, passa! (no sol convidar gaire)

Quan tens bo has de contrar; quan passa passa! (jugant a cartes)

contrar: Fer valer per dos cada punt, en alguns jocs de cartes; doblar.

quan plou de tramuntana, plou de gana

Quan la pluja ve del nord, sol ploure molt i amb molta força. |

mai no plou de tan bona gana com quan plou de tramuntana; si plou de tramuntana, plou de gust |

A -Quanta pluja aquests dies! B -Sí, quan plou de tramuntana, plou de gana.

quan plou, en (+ nom) no es mou

Ho diu qui no vol sortir quan fa mal temps. |

quan plou, a casa; jo em quedo |

A -Au va, Pere, que anirem a caçar caragols! B -Quan plou en Pere no es mou!

quan s'ajupia codonys collia, quan s'aixecava codonys abastava

Joc de paraules; es feia dir a les criatures quan no hi havia televisió a fi que diguessin "collons" per "codonys". |

de genollons collia codonys |

de genollons collia codonys / quan s'ajupia codonys collia, / quan s'aixecava codonys abastava / de genollons collia codonys

quan s'ha d'ésser desgraciat, fins i tot el pa es floreix al forn

Les desgràcies mai no vénen mai soles (Ca). |

qui està de pega fins amb els collons ensopega; quan has de ser desgraciat fins i tot amb les pedres ensopegues (Am) |

No en tenia prou amb la mort del seu fill, que ara se li ha incendiat la casa; quan s’ha d’ésser desgraciat fins i tot el el pa es floreix al forn.

quan s'ha girat ja és fosc

Se sol dir de les persones de moviments molt lents. |

es maimó, és pàmfil; quan mou un peu s'altre ja ha tret rel (Mall) |

Aquesta criatura, quan s'ha girat ja és fosc!

quan se'n sap, se'n sap

Manifestació de supèrbia. |

qui és bo, és bo; en sabem |

A -Heu tornat a guanyar (a cartes). B -Quan se'n sap, se'n sap.

quan se't tanca una porta se t'obre un portal (o una finestra)

Les situacions, encara que siguin difícils, sempre tenen una solució (Ca). |

quan una porta es tanca se n'obre una altra (Bar), Déu estreny però no escanya; no perdis l'esperança, no et capfiquis; sempre hi ha una sortida als problemes |

A -No sé pas què farem sense feina! B -No t'hi amoïnis!, quan se’t tanca una porta se t’obre un portal.

Mira, quan es tanca una porta, s'obre un portal (ho diuen per animar a un que ha suspès un examen).

quan serà fet, serà acabat

Ho diu qui no vol que li menin la pressa (Gir). |

quan sigui acabat, estaré (Ca); no em vingueu amb presses; en haver acabat, haurem fet (Men) |

A -Què? Quan s'acabaran les obres? N'hi ha per gaires dies? (és un veí que sovint es queixa de la pols) B -Les obres? Quan seran fetes seran acabades!

Que com tinc el treball d’Història? Quan sigui acabat, estaré!

quan serà mort, serà curat!

Es diu de qui té una malaltia inguarible. |

esperem l'hora, no hi ha remei |

A -Què fa l'avi? B -Sí, quan serà mort, serà curat!

quan sigui hora, ja (+ verb)

Es diu quan es considera que no és el moment adequat per parlar d’una cosa. |

quan serà el moment, quan sigui el seu moment, en ser el moment ja en parlarem, quan toqui, quan arribi el moment (Mall) |

No em demanis més si et deixaré anar a l’excursió; quan sigui hora ja en parlarem!

Quan sigui hora, ja ens cridaran.

A –Ens hem d'anar a apuntar. B –Quan sigui hora, ja ho farem.

quan tenim sac no tenim blat

Ho diu qui sempre ha de menester coses, per manca de recursos o de coordinació (Men-Mall). |

quan tenim una cosa ens falta l’altra, sempre hi ha una pega o altra, els maldecaps no s'acaben mai; quan tenim blat no tenim sac, i quan tenim sac no tenim blat (DCVB) |

quan tinguis un moment (o quan tingueu)

Quan tinguis temps. |

un moment que tinguis, quan et vingui bé |

Quan tinguis un moment, ho farem

Un moment que tinguem hem d'anar a entrar la userda.

quan tot va bé, tot va bé

No cal anar refiat (Ca). |

les coses van bé fins que s'espatllen |

A -No vull pagar més assegurances de la casa, perquè no s'ho val. B -Home, quan tot va bé, tot va bé, però jo no m'exposaria pas.

quan tu hi vas, els altres ja en vénen (o ja en tornen)

Els altres són més matiners que tu, els altres et saben les intencions. |

quan tu hi vas, jo ja en vinc; quan tu hi vas, ell ja en torna; quan tu hi anaves, jo ja en tornava (Bar), els altres són més vius que tu; allà on vas tu, jo ja hi he anat i tornat (Mall) |

A -He venut els conills al mercat a 40 i n'hi ha que els han venuts a 50 i a 55. B -Perquè quan tu hi vas, els altres ja en venen (són més matiners).

C -No em tornarà pas a entabanar més, la Llúcia. D -Mare de Déu si ho farà!, no veus que quan tu hi vas ella ja en ve! (és més viva)

E -El nen ha perdut tots els cromos jugant amb les bessones. E -Sí, perquè el nostre és innocent: quan ell hi va, les altres ja en vénen (tenen més picardia).

quan un diu bèstia, l'altre diu ase

Hom ho diu de les persones que no s'avenen (Igualada). |

cadascú tira pel seu cap, quan un diu naps l'altre diu cols |

Aquí no ens podem entendre: quan un diu bèstia, l'altre diu ase.

quan ve aquesta hora

Quan arriba aquesta hora (Gir, Mall). |

en aquesta hora, al vespre |

No puc veure mai aquesta sèrie de televisió, perquè quan ve aquesta hora, tinc son.

Quan ve aquesta hora, ja estic cansat.

quan veu la feina ja sua

Hom ho diu dels ganduls. |

ésser peresós, gandul, dropo, esquenadret |

Aquests dos, quan veuen la feina, ja suen.

Aquest ase, quan veu la feina, ja sua.

quan vinguin els meus

Ho sol dir qui espera un canvi polític. |

quan nosaltres governem |

Quan vinguin els meus abaixarem els impostos.

quan vols (o quan vol)

Hom ho diu de qui sap fer les coses bé, però no sempre en té ganes (Gir-Mall). |

quan s'ho proposa, quan té ganes de treballar, quan ho vol fer |

Ets molt trempada, quan vols.

quant a

Pel que fa a. |

sobre, tocant a, respecte a, a propòsit de, relativament a |

I, quant a la història de la lluna, volem dir...

quant ens costarà, la broma? *

Quant valdrà tot això? (o quant haurem de pagar; com ens sortirà de car, aquest aquest extra?, a quant puja?; millor que quant ens costarà, la broma?)

quant és? *

Quant costa tot plegat? (o quin preu té?, a quant puja?; millor que quant és tot plegat?)

A quant van les cebes? (o a quin preu van?, a quin preu es paguen?; millor que a quant són?)

quant fa que no (+ verb)!

Fa molt de temps. |quant temps fa que...!, fa tant que no...!, fa molt i molt, (quin temps fa que...!, des de quan...? Mall) |

Quant fa que no ens donen la subvenció!

A -Què fa la ta teva cosina de Darnius? B -La Berta? Quant fa que no la veig!

quant més *

Com més crida al nen, menys cas li fa (no quant més crida al nen, menys cas li fa) -DPQG-.

quant més aviat millor **

Fes-m'ho saber com més aviat millor (o tan aviat com puguis, de seguida que ho sàpigues; no quant més aviat millor).

(verb) + quantitat *

Xala molt ballant, la mare (o es diverteix en gran manera, de valent; no 'disfruta' quantitat ballant) -R4-.

M'agrada molt, el cafè (o molt i molt, fora mida, en extrem; no m'agrada quantitat).

De gent de Badalona n'hi havia un munt (o molts, un gavadal, un fotimer; no n'hi havia quantitat).

quants (+ mot) no...

Moltes vegades (ponderatiu, Ca). |

quantes vegades no..., molt sovint, freqüentment; molts |

Quantes vegades no havíem anat a peu a la vinya!

Quants milions no val, aquest terreny! (= en val molts).

quants en tenim, avui?

Demana quin dia del mes som. |

quin dia és?, quin dia som?,

A -Quants en tenim, avui? B -En tenim 4 (és el dia 4 de febrer).

Avui som dijous i en tenim 5.

quants més, millor (o: quant més, millor) *

Com més n'hi hagi, millor (o com més siguem, millor; com més en vinguin, millor; no quants més, millor).

Ho farem com més aviat millor (no quant més aviat millor).

Volem sumar com més, millor (no quant més, millor).

quants te'n diria!

N'hi ha molts (Am). |

en sé molts, en conec molts, te'n diria molts |

Hi ha molts nois poc intel·ligents que tenen bones feines a base de voluntat: quants te'n diria!

quarts de (+ hora)

Dos quarts de. |

Vindré cap a quarts de quatre.

Són quarts de deu.

nota: Sentim 'i mitja', com en castellà, a València i a Catalunya Nord. Al Principat no s'accepta aquesta manera de dir. Ex.: Són les sis i mitja.

quasi bé (i: 'quasibé') *

A -Aneu a la Festa dels Vells? B -Em sembla que sí (o probablement sí, gairebé segur que sí; no quasi bé, quasi bé que sí).

Ho compren gairebé tot (o pràcticament tot, quasi tot; no quasi bé tot).

quasi quasi

És pràcticament segur (Ca)

quasi, quasi que, gairebé, gairebé segur, en falta molt poc, no en queda gaire |

A -Teniu el pis comprat? B -No, però quasi quasi.

Quan veus un noi enguixat quasi quasi que és un accident.

Quasi que el faran padrí.

quasi res! *

Una temperatura de 36º a Reus, Déu n'hi do! (o Déu n'hi doret!, tira peixet!, -com qui no diu res!, ausades! Val-; no quasi res!)

quatre (+ nom)

Una quantitat petita de persones o de coses. |

alguns, uns quants, pocs, quatre de comptats; en quatre salts, (en quatre bots, en un pensament, de hui a demà Val) |

Sé fer quatre coses, d'informàtica.

Eren quatre cuques, a l'aplec (o quatre gats).

Són quatre cuques mal comptades, al partit (= pocs).

Era un poble de quatre gats (o de quatre cases).

Anit eren quatre gats, al ball (= poca gent).

Han caigut quatre gotes (Gir-Mall).

Aprofitem les quatre engrunes que encara ens queden (dos vells).

L'estiu són quatre dies: no se'n venen gaires, de gelats.

Som quatre cuques, els catalans.

Ens donen quatre rampoines per menjar (Ca).

A -Has de fer còpies? B -Sí, quatre de comptades (només quatre, o poques).

En queden quatre de comptats (molt pocs).

M'hi arribaré en quatre salts.

quatre canyes esquerdades

Hom ho diu d'un grup de persones que no dominen el seu ofici (Am). |

envà de canyes; ésser flacs, fluixos, insegurs, dolents |

Hem hagut de fer un equip amb quatre canyes esquerdades (tenim moltes lesions).

L'Agres ens ha guanyat amb quatre canyes esquerdades (jugadors fluixos).

quatre i el cabo *

Ahir al ball eren quatre (o eren quatre gats, eren quatre cuques, eren quatre de comptats, eren quatre i el gat; no eren quatre i el cabo).

quatre rals

Una petita quantitat de diners. |

quatre cèntims, una pixarada |

A aquest jugador li donen quatre rals, perquè és d'aquí (el paguen poc).

Ho varen comprar per quatre rals (molt barat).

Hem dinat bé, i per quatre cèntims.

Cobraven quatre rals, els futbolistes, al meus temps.

quatre ulls hi veuen més que dos

Dues persones que fan una feina juntes tenen més possibilitats de fer-la bé que si la fa una de sola. |

val més quatre ulls que dos, és millor que siguem dos |

M'hauries d'ajudar a mirar si hi ha faltes en aquest escrit, que quatre ulls hi veuen més que dos.

què?

A -Joan? B -Què? A -Cagallons de be! -Am-Bar- (o cafè! Ca)

C –Has dut la màquina) D –Què és? C –Si has dut la màquina? (no l'entén perquè es dutxa) D -Què dius?

nota: Fins no fa gaire es considerava de mala educació respondre 'què?' quan ens cridaven. Calia dir 'mana?' o 'què mana?'

Abans (20 o 30 anys en arrere), així responien els fills o els néts als pares o avis. Ara, no (Val).

A Mallorca era molt usual això, però s'està perdent.

Ens sembla que fóra bo de recuperar aquest costum allà on s'ha perdut, per respecte a la gent gran i perquè és ben català.

que..., que...

Conjuncions reiteratives (Ca). |

de tot i força, un munt de coses |

Que galetes, que vi, que pollastre: hi havia de tot a la inauguració.

que (+ adjectiu) sóc! *

Que desgraciat que sóc! (o que en sóc de desgraciat!, que ho som de desgraciat! -Mall-; millor que que desgraciat sóc).

Que n'ets de gran! (o ets molt gran, que gran que ets!, què ho ets de gran! -Mall-; millor que que gran ets!)

Esperem que us agradarà (o esperem que us agradi; no esperem us agradi).

que (+ subjuntiu)

Com a màxim. |

a tot estirar, comptant llarg, pel cap alt |

Aquesta noia, que tingui 25 anys, no té pas més.

Que faci 50 cm de llargada, no fa pas més.

que això

Afegitó que se sol posar en algunes frases (Gir). |

com això, com sembla, que tot això |

Fer poesia no és pas tan fàcil que això.

Pujar al Bassegoda no costa pas tant que això.

Aprendre a conduir no costa pas tant com això -Bar-.

Les coníferes són molt més simples que tot això (o les coníferes no són pas tan complicades que això, com això, com sembla).

No és pas tan pobre que això!

No gasten pas tant que això! (de gas, calefacció, etc.).

No és pas tan lluny que això, la granja!

No és pas tan gros que això, el paquet que hem de dur.

No és pas tan petit que això, el nen: ja ho pot fer (d'aprendre a restar).

què anava a dir?

Hom ho diu quan queda momentàniament en blanc, o per reprendre la conversa (Gir-mall). |

què anava a dir jo?, què volia dia ara?, se me n'ha anat de la memòria, ara m'he encallat! |

Què anava a dir? Ah, volia dir que l'economia ja ens va bé.

Què anava a dir jo? Ah, sí, que demà et vindré a veure.

que aprofiti! (i que t'aprofiti!) *

Bon profit, nois! (o que vagi de gust!, que us faci profit!; millor que que aprofiti!)

Que us aprofite, la lectura! -Saó-

nota: 'Bon profit' és la fórmula amb què saludem a qui està menjant. 'Aprofitar' es pot dir en altres casos.

que aquí, que allà

Hom ho diu de les converses llargues i de les excuses reiterades. |

vinga a xerrar, garlar; fer passar de noves |

Ell em va dient que aquí, que allà, però no em paga (em va dient excuses).

Els polítics ens diuen que aquí, que allà i el tema no es resol -Arrels-.

que baixi Déu i ho vegi! (o que vingui Déu i ho vegi!) *

Si això no és manipulació, ja m'ho explicareu (o això no és manipulació?, com hi ha Déu! -o com hi ha món!-; què dieu ara?, poseu-vos unes ulleres!, si això no és una manipulació, ja em direu què és!, si això no és una manipulació, feu-vos-ho mirar!, si això no és una manipulació, jo sóc X -qualsevol idea impossible que sigui realitat-, si no voleu veure que això no és una manipulació és que teniu pa a l'ull; no que baixi Déu i ho vegi!)

que bé! (i que bonic!, que bo!, que estrany)

'Que' pot fer la funció de quantitatiu ponderatiu. |

està molt bé; és molt bonic |

A -Demà farem l'excussió. B -Que bé!

Que bonic que és aquest arbre!

Que bé que està, aquesta pel·lícula! (o que n'està de bé!; no que bé està!)

Que bona que és l'herba! (o que n'és de bona!; no que bona és l'herba!)

Que bona que és la tieta! (o que n'és de bona; no que bona és la tieta)

Que és estrany que no vingui! (o que n'és d'estrany; no que estrany!) -TV3-.

nota: No es pot prescindir del segon 'que' davant d'adverbi).

que cada pal aguanti la seva vela *

Jo ja he fet la meva feina; si n'hi ha que no l'han feta, que cadascú porti la seva creu (o que cadascú se la campi com pugui, que tothom s'espavili, que cadascú assumeixi la seva responsabilitat, tothom és responsable d'allò que ha fet, qui té fred de peus, que se'ls escalfi -DCVB-; cada u, que s'apanye -Val-; no que cada pal aguanti la seva vela).

que consti que

Hom ho diu per justificar-se o per aclarir un concepte. |

que quedi clar que, jo faig constar que, us faig saber que, tingueu present que, val a dir que, vull dir que |

Que consti que jo no ho sabia que això és feia.

...i que consti que jo no hi vaig anar.

Que consti que jo no en sóc, d'aquest partit.

que 'corte!' *

A -Vol que li vagi a cercar un guix? B -Tu, el que has de fer és estudiar més! A -Quin moc! (o quin miquel!, quin ruixat!, quin rebuf!, quina situació, quin destret; no quin 'corte'!)

A -M'ho deixes fer a mi? -B -Vés a passejar diaris! A -Quin moc! (o quin miquel!, quina paraulada, quina morrada!, quines males maneres!, -quin bac, quina baquinada -Val-, quina mulada -Men-; no quin ‘corte!’, quin tall!)

que crepis com la cigala!

Maledicció algueresa.

La cigala canta i canta i, a la fi, es mor pel massa cantar, esclatant com un globus massa inflat (l’Alguer).

crepar: Morir esclatant, rebentar.

que de (+ nom) *

Oh, quants ocells que hi ha a la plaça! (o que n'hi ha d'ocells!, que ocells que hi ha!, quina quantitat d'ocells que hi ha; sí que n'hi ha, d'ocells; no oh, que d'ocells hi ha a la plaça).

què desitja? *

En què el puc servir? -en una botiga o en un bar?- (o què voldria, què vol?, què li convé?; no què desitja?)

nota: Pensem que 'què desitja?' és un calc del castellà.

que Déu ens agafi confessats *

Ja patirem avui, perquè aquest àrbitre és molt dolent (o ja la ballarem!, ja les passarem putes!, pobres de nosaltres!, que Déu hi faci més que nosaltres!, que Déu ens empari!; no que Déu ens agafi confessats!) -CR-.

A -Vas al dentista? B –Calça't! (o prepara't!, que tinguis sort!; no que Déu t'agafi confessat!)

que Déu et conservi el (+ nom), però que no te l'augmenti (o et mantingui)

Se sol dir amb humor a qui té una característica molt exagerada. |

Déu n'hi do, la gana que tens!; carall, quina panxa! |

Miquel, que Déu et conservi la gana, però que no te l'augmenti (s'atipa com un lladre).

Quina panxa que fas!, que Déu te la mantingui, però que no te l'augmenti.

que Déu faci la seua voluntat!

Alguns patrons de pesca ho deien, mirant el cel, després d’haver calat el sardinal o altres ormeigs (Cotlliure, Cat Nord). |

a la voluntat de Déu! (Cotlliure, Cat Nord) |

Nosaltres sem calat. Que Déu faci la seua voluntat!

que Déu hi faci més que nosaltres! (o Déu hi faci més que nosaltres!)

Hom ho diu quan veu que les coses són molt de mal resoldre. |

esta fotut, això!, pobres de nosaltres! |

A -Fan un altre canvi a Ensenyament. B -Que Déu hi faci més que nosaltres!

que Déu l'hagi ben perdonat (o Déu l'hagi ben perdonat)

Hom ho diu en saber que algú s'ha mort, o en parlar d'una persona morta. |

que Déu l'hagi ben perdonat, si ho ha de menester (Am); que Déu l'hagi ben perdonat, si s'ho mereix (Ca); Déu l'hagi perdonat! |

A -S'ha mort en Joan. B -Que Déu l'hagi ben perdonat! (o que Déu l'hagi ben perdonat, si s'ho mereix).

que Déu li ha donat *

Amb aquella gràcia que té... (o amb la seva gràcia; millor que amb aquella gràcia que Déu li ha donat) -TV3-.

que Déu t'ho pagui! (Déu us ho pagui!)

Hom ho diu per agrair un favor. |

que Déu us empari!, Déu us ho pagui, ell que té bona bossa |

A -Només us puc donar un euro. B -Que Déu us ho pagui!

C -Eren bons aquells préssecs? B -Sí, molt, gràcies. Que Déu t'ho pagui amb una noia ben maca!

que Déu vos ne do alegria

Es diu per felicitar algú pel naixement d'un infant (Mall). |

enhorabona!, per molts anys! |

Anà a ca la seva cosina, que havia tengut un fill, i li digué: 'Que Déu vos ne do alegria!'

què diantre (+ verb)

'Diantre' és un eufemisme per 'diable' que s'empra en frases exclamatives i interrogatives. |

diantre, que carall?, què diable?, què collons fas ací? (Val) |

Què diantre hi fas a Alemanya?

Què diantre!, ho provaré: s'ha de ser valent.

Què diable passa al carrer? (se senten crits)

que diguéssim (o que diguem)

Fórmules amb què hom reflexiona sobre allò que s'ha dit o s'ha fet. |

com aquell qui diu, per dir-ho així, com si diguéssim, que diguéssim, ben mirat |

El nom de Plini el Vell no li esqueia, que diguéssim -Revista-.

Avui no ha plogut gaire, que diguem -CR-.

Vostè no és gaire agradable, que diguem –TV3-.

què diran?

Ho diu qui tem la reacció dels altres, sobretot la seva opinió. |

què pensaran?, què passarà?, què dirà la gent? |

Calla! Si et senten, què diran?

què diu el poble?

Fórmula que usa per arrencar una conversa qui arriba a un lloc. |

què hi ha de nou?, quines novetats hi ha?, com anem?, què dieu de bo?, com van les coses? |

A -Hola Narcís! B -Hola Marçal!, què diu el poble?

C -Hola noies, què diu el poble? D -El poble és mut, són la gent que enraona.

E -I què hi ha de nou per la vila? F -De nou res, tot és vell i mal de coure -Folklore menorquí-.

què dius! (i què dieu!)

1 Expressió de sorpresa, o simple pregunta. |

què dius ara!, vols dir?, voleu dir?, això fan?; què canta aquest?, i ara?, ja ho crec!, mai tant! (Ribagorça) |

A -El dia que m'emprenyi em jubilaré abans d'hora. B -Què dius ara!

Què dius? Parla més fort que jo no sento res.

Què canta aquesta dona? (ella també cobra això que critica).

Què dius? Mira nius!, Què deies? Mira neies -Am- (o el teu pare sense orelles, mira orelles -Ca-; ho diu la mainada).

C -Ja he trobat la meva sardana preferida. D -Què dius ara!

E -Diuen que el bisbe és mort. F -Mai tant! (DCVB)

2 S'usa per confirmar allò que un altre diu. |

i tant!, ja ho pots ben dir!, ja tens pla raó!, que sí |

A -Hauries estat millor fent de mestre. B -Què dius! -TV3-.

C -Queda molta feina per fer? D –Què dius? (= molta).

E -Què dius ara? Vols dir que s'han separat? F -Tal com ho sents (t'ho confirmen);

G -És curt aquest home! H -Què dius! (= molt).

3 Negació. |

i ara!, que no! |

A -Ets un poruc. B -Por jo? Què dius!

C -Quan l'amo se'n va la fàbrica rutlla igual. D -Què dius!

què dius de bo?

Se sol dir en trobar a qui fa dies que no s'ha vist. |

com van les coses?, què fas?, com estàs? |

Hola Pere, què dius de bo?

Què dieu de bo per Tarragona? -RAC1-

que duri!

Hom ho diu d'un assumpte que va bé. |

que continuï així, això va bé, que no s'espatlli! |

A -Va tot bé? B -Sí. A -Que duri!

C -Com prova l'any? D- Bé. C -Que duri! (A Mallorca diem "idò que duri!")

Veiem dos canals de televisió, i que duri! (podria ser pitjor).

La veig bé, però que duri! (està molt malalta).

E -S'avenen? (amb la sogra) F -Molt. E –Que duri!

Que ens duri, el director! (un altre seria pitjor).

Del turisme en depèn el benestar, per tant: que duri!

G -Em trobo bé, però no vull pas enraonar gaire fort. H -Ja tens raó, i que duri!

El seu home guanya molt, que li duri! (se li pot acabar).

que el bombin! (o que et bombin!)

Expressió de rebuig, especialment a qui va malament. |

que es foti! (Gir-Val-Mall), que se'n vagi a fer punyetes, que estrenyi el cul (Ca) |

A -En Ricard ha quedat sense feina. B -Que el bombin!

Si no en tenen, que es fotin! -IB3-

C -Aquests han perdut la lliga, avui. D -Millor!, que estrenyin el cul!

que el llegir no et faci perdre l'escriure

Que una cosa no faci anar malament l'altra (Gir-Mall). |

que els parenostres no et treguin les avemaries |

A -Ara, la nena també estudiarà alemany, a més de música i anglès. B -Que el llegir no li faci perdre l'escriure!

que ell no val

Molts. Se sol dir parlant de qüestions negatives (Ca). |

un gavadal de, un fotral de, un femer de; com els burros els pets |

En aquest llibre falten més planes que ell no val.

Aquest home diu més mentides que ell no val.

que em diguin el que vulguin, mentre no em diguin cul d'olla

Ho sol dir irònicament qui no s'immuta pels comentaris de la gent. |

a mi tot més igual, jo tranquil, tant se me'n fot, no m'emprenyo per res, això no m'amoïna |

A -Tu ets massa de bona fe, perdona que t'ho digui. B -Ja pots comptar, digues els que vulguis, mentre no em diguis cul d'olla.

C -Fan córrer que no tens diners. D -Que diguin el que vulguin, mentre no em diguin cul d'olla.

que em diguis això

Se sol dir a qui ha rectificat la seva opinió. |

això ja és diferent, en això ja t'hi estic |

A -Aquesta música no val res. B -Això ho dius tu! A -A mi no m'agrada. B -Que em diguis això, és un altre assumpte.

què em dius! *

A -Ens castigaran a tots! -denota sorpresa, disgust-. B -Vols dir? (o i ara!, què dius ara?; no que em dius!) -TV3-.

que em pengin, si *

A -Com és que has caigut? B -No t'ho puc dir, perquè no ho sé (o no ho sé, us ho asseguro; no que em pengin, si ho sé!) -TV3-

No ho faré pas, això (o no ho faré encara que em matin, no ho faré mai de la vida, em deixaria tallar una mà abans de fer-ho; no que em pengin, si ho faig! -TV3-.

nota: Penem que 'que em pengin si' no és una solució bona, però no n'estem segurs.

que em tirin d'una passa, si...

És una mena d’imprecació que reforça una afirmació (Mall). |

que em matin si..., us ho ben asseguro, m’hi jugo el coll, em deixaria tallar una mà; no ho puc entendre de cap manera! |

I que em tirin d’una passa si jo ni cap dels meus companys vàrem entendre què volia dir, aquella consigna -Temps, Mall-.

Que em tirin d’una passa si això no és així com dic -Adagiona-.

I que em tirin d’una passa si les sap o no li agraden! -Adagiona-.

passa: Corda per a tirar les veles (DCVB).

què en farem de dir? (o: què en faré de dir + infinitiu?)

Se sol dir quan donar una explicació és inútil (Gir-Val). |

ja en faré força de!, què en trauré de?, de què serviria?, no servirà per a res, què hi guanyaré? |

A -De qui és aquest hort? B -Què en faré de dir-t'ho, si no el coneixes? (l'altre viu en un altre poble).

C -Qui vindrà? D -Què en faré de dir-t'ho, si no els coneixes?

E -Per què els van fer fora de la feina? F -Què en farem de dir? (ara ja està, ja són fora, no val la pena de discutir).

G -Per què aquest entrenador no fa jugar en Xuscli? H -Què en farem de dir? (si no entens de futbol, no perdem el temps).

Què en traurem de dir, si ho faran igual? (volen fer una protesta).

I -Qui és aquella noia rossa? J -Sí, què en farem? (no la coneixes).

K -Explica'm aquest teorema, Jordi. L -Què en farem de dir! (no ho entendràs, no ho sabràs fer, no ho acabaràs, etc.)

Que en farem de discutir? (no servirà per a res)

M -Sopeu molt aviat. N -Sí, que en fas de sopar a les deu? Algun gat se te'l pot fotre, així ja el tenim.

què en farem de dir el rosari, si no hi ha devoció? (o: no en farem res de dir)

Es diu quan es veu la impossibilitat d'arribar a un acord amb un altre. |

que en faré de?, ja en faré força de!, no en faràs pas cas, no et convenceré pas, això és predicar per no dir res, és picar ferro fred; no en farem res, de dir el rosari fort (Empordà, DCVB) |

A -I per què no li tornes a demanar? B -Què en farem de dir el rosari, si no hi ha devoció?

Si un no vol fer una cosa, no en faràs res d'anar dient: no en faràs res de predicar.

què en saps de (+ nom)?

S'usa per demanar novetats d'algú o d'alguna cosa (Gir-Mall). |

quina notícia en tens de?, no en saps pas res de? |

Què en saps d'en Tomàs? (varen dir que estava malalt)

Què en saps d'això?

què en sortirà de tot això?

Es demana quin serà el resultat d'un negoci, d'una actuació, etc. |

com s'acabarà?, quins efectes tindrà? |

Ara tot és comprar, vendre i fer pisos. Vejam què en sortirà de tot això?

que en tens poc de (+ nom)!

Se sol dir a qui es queixa amb poca raó. |

no en tens gaire de |

Que en tens poca de feina, que t'estiguis tota la tarda al bar!

Que en tens poca de son! (canta al llit).

Que en tens poc de mal! (té la baixa i va a ballar)

què en vols fer de (+ nom)?

Ho diu a un altre qui pensa que no val la pena que el primer compri quelcom. |

per a què el vols!, de què et servirà?, de veritat et penses que et fa falta? |

A -Ara compraré una camioneta. B -Què en vols fer d'una camioneta? (per la feina que fas, no val pas la pena de gastar tants calés).

què enganxa més que un ganxo?

Endevinalla. |

A -Què enganxa més que un ganxo? B -Dos ganxos.

C -Què enganxa més que un ganxo? D -Un vit de gos, que n'enganxa dos (resposta antiga, Ca).

vit: Membre viril de certs animals; verga.

que enamora!

Hom ho diu d'una cosa bonica, agradable de veure. |

que val la pena |

Va net que enamora, el gos.

Fa una bondat que enamora, aquesta nena.

Vas net i planxat que enamora.

És net que enamora, aquell supermercat!

És maca que enamora, aquesta gossa, així neta!

Està gras que enamora, aquest gos!

Feu un goig que enamora, tan mudats.

(adverbi) + que és

Queixa. |

prou (adverbi) + que és, encara no és prou (+ adverbi)!, a més de, tan car que és i encara |

Tard que és, i encara vés a correus! (o prou tard que és i encara, tan tard que és i encara).

Car que és, i encara has de donar propina.

que és ara

El que hi ha ara (Am). |

el que tenim ara, l'actual, el d'ara, el d'avui |

L'enginyer que és ara és molt llest.

què és de? *

Què fa la mare? (o com es troba?, com està?; no què és de la mare?).

Farem un àpat per saber què se n'ha fet dels cosins (o què fan, com es troben, com estan, com va la vida de; no què és de les vida dels cosins) -Avui-.

que és dir molt!

Hom ho diu comparant dues coses molt exagerades. |

que ja és dir!, que ja costa!, que ja és difícil, que ja és tenir mèrit! |

En Milhomes era més animal que en Cagacalces, que és dir molt! (dos dictadors del segle XX).

Era pitjor que ella, que és dir molt! -Saó-.

Aquests nens escolten més que els grans, que és dir molt (és un curs bo).

Està més fotut que jo, que és dir molt (no que ja és dir!) És més carregosa que tu, que és dir molt (no que ja és dir!)

nota: No pensem que sigui correcta l'expressió 'que ja és dir!'. Ex.:

què es diu?

Se sol dir a les criatures per educar-les (Am-Val). |

què s'ha de dir? (Ca-Am), què diuen els nins -o les nines-? (Mall), com es diu? (Val) |

A -Què es diu? B -Gràcies padrí!

que es diu de seguida (o que es diu ràpid) *

Va pujar vuit vegades al podi, que és molt aviat dit (o això és aviat dit, això es diu aviat, aviat és dit!, que ja costa, que és més fàcil de dir que de fer, no ho pot pas dir tothom, -que es diu prompte, que és molt fàcil de dir Val-; no que es diu de seguida, que es diu ràpid).

què és el que no (+ verb)

Hom ho diu d'una cosa de molt de valor (Ca). |

val molt, té una gran importància |

A -Són gent que estan molt bé, tenen una torre fantàstica. B -I l'altre edifici, què és el que no val!

Què és el que no val aquell terreny a Port de la Selva!

Què és el que no faria per tornar a tenir vint anys!

que és ell *

A -Quina torre que s'ha fet! B -És molt ric (o perquè és ric; no ric que és ell!) -C33-.

C -Ha tret molt bones notes, en Juli. D -És que és trempat (o perquè és trempat; no trempat que és ell!)

què és gran el món! (o què n'és de gran, el món!)

Exclamació de sorpresa, d'admiració o de contrarietat. |

com avança tot!, quins canvis!; quins collons! |

Que n'és de gran el món!, cada dia surten coses noves (invents).

Que és gran el món! He deixat la bicicleta aquí fa mitja hora i ja me l'han cardada.

què és mal ser (+ adjectiu o verb)

Hom ho diu d'una condició que duu desavantatges. |

ésser fotut, ésser una mal cosa, ésser un trist anar, ésser trist, què és de mal ser (Mall) |

A -Mama, m'han picat! B -Que és mal ser petit! (a un de gran ja no li fan)

Que és mal ser sord!, no puc seguir les converses.

Que és mal ser vell!

Que és mal viure en un país d'informals!

Que és mal tractar amb beneits!

Que n'és de mal venir vell!

Seria més mal que les esquerdes fossin a la part de fora (al pis).

que és molt (+ verb)

Suposant, que ja és suposar, que un dia... (o suposant, que és suposar molt; millor que suposant, que és molt suposar, que un dia...).

que es perdi tot!

Ho diu qui pren un risc molt fort o qui està desesperat. |

m'ho jugo tot!, faig un vaitot; tant se me'n dóna de tres com de quatre, a mi tot m'és igual, que es foti tot!, que es toqui els collons tot! (Ca) |

A -Doblo! (jugant al truc) B -Jo me n'aniria. C -Que es perdi tot!, juga (B i C són company).

El meu noi no m'agraeix ben res del que li faig, i jo he d'anar treballant? Que es perdi tot!

D –Jo sol he d'anar a treballar? Que es foti tot! E -Agafa-t'ho bé, home, ja ho adobarem.

No vull pas estalviar, jo: que es toqui els collons tot!

que es 'preciï' *

Una botiga de categoria ha de tenir aquest producte (o de bon gust; no que es 'preciï'; millor que que es preï).

nota: Es podria usar el verb 'prear', però no us el recomanen.

què és que?

Fórmula interrogativa equivalent a quina cosa (Mall, Men). |

què?, quina cosa? |

Què és que ha passat? -IB3 -

(adjectiu) + que és un *

A -Carall!, has endevinat totes les respostes. B -És que sóc trempat! (o és que sóc bo!, és que jo en sé; no trempat que és un!, llest que és un!)

que és un 'contento' *

Amb aquesta secada els boscos cremen molt (o cremen com un lluquet, cremen de seguida; no cremen que és un 'contento').

Els nens es mengen aquestes truites que fa goig de veure (o que és una meravella, que enamora, molt bé, que és una gràcia -s'usa en sentit positiu, Val-; no que és un 'contento').

que és un gust *

Aquest pa s'asseca de seguida (o que fa por; no que és un gust).

Et foten els calés que espanta, en aquesta caixa (o que és una meravella; no que és un gust).

La gent va desapareixent de pressa -es van morint- (o sense dir adéu; no que és un gust).

S'emporta molt bé els defenses, aquest extrem (o que fa por, d'allò més bé -Val-, que és una meravella, que fa goig de veure, que enamora, a meravella; no que és un gust).

què esperes?

Pregunta de qui pensa que una cosa ja hauria d'haver començat. |

per què encara no ho fas?, com és que no comences?, per què trigues tant?; per què no fas res?, s'hauria d'actuar de pressa |

Què esperes per començar la casa?

Aquesta dona està ben malalta. Què espereu a cridar el metge?

que estrany! (que bonic!)

'Que' pot tenir sentit ponderatiu. |

que és estrany!, que n'és d'estrany; que n'és de bonic, que bonic que és! |

A -Aquests apatxes no són del campament. B -Que estrany! (o que és estrany!)

C -Mira quina nina. D -Oh, que bonica! (o que n'és de bonica, que bonica que és!)

Que coses que hi ha! (n'hi ha moltes).

què et costaria? (o què li costaria?)

Ho diu qui es queixa perquè algú no fa quelcom. |

ho hauries de fer |

Què et costaria de saludar-la cada vegada que la veus?

Què li costaria de passar per casa quan ve a Girona?

què et diuen?

Advertiment repetit a qui no creu, a qui no fa el que li diuen que faci. |

com t'ho han de dir? (Gir-Val) |

Noi!, què et diuen? Surt!

Íngrid, què et diuen? Surt a la pissarra (ja li ho han dit i no ho fa).

Què et dic? Cap a baix!

No estiris el gos, nen. Què et diuen? (l'avisen i no creu)

Què et diuen? (no corris!)

que et faci un bon profit, com els perdigons als conills!

Ho diu qui desitja mal a un altre (Am). |

que et faci un bon profit, com els perdigons a les guatlles -gotlles- (Ca), que et vagi ben malament! |

A -No ho he vist, però és ell que ens fot els préssecs. B -Que li facin un bon profit, com els perdigons als conills!

que et milloris! (o que milloris!)

Bon desig per a un malalt. |

que et posis bé!, que et posis bo!, fes-ne via!, que no sigui res!, millora't!, posa't bé |

Bé, Isabel, jo ara me'n vaig: que et milloris!

què et penses? (o què es pensa?, què s'ha pensat?)

Exclamació de protesta. |

què s'ha cregut?, qui s'ha pensat que és? |

En volen fer anar a treballar a Girona, què s'han pensat?

Em va insultar allà a la plaça, què s'ha pensat aquell?

A les 9 del vespre vols que t'escurci uns pantalons, què et penses!

A -Et fa mal la cama? B -Sí, què et penses! (i tant)

Que et penses que dormo sempre? (té la taula reservada, al restaurant, ja s'ha pensat que seria ple).

què et porta per aquí? *

Quin vent et porta per aquí? (o com és que has vingut?, què hi fas aquí?, a què es deu que hagis vingut?, què t'ha fet venir?, per què has vingut?; carall, tu per aquí?; no què et porta per aquí?)

que et provi!

Bon desig. |

que et vagi bé!; bon profit! (en un àpat) |

Que et provin, les vacances!

Que us provi, el dinar!

Adéu-siau, que us vagi bé!

què et sembla?

Hom ho diu d'una cosa que sembla evident. |

sí, i tant!, segur que sí, naturalment, evidentment, és clar que sí, ja ho crec! |

A -Tothom busca diners. B -Què et sembla?

C -Aniràs a casament? D -Què et sembla?

E -Cobrava el metge? F -Què et sembla!

G -L'àvia n'ha de menjar, no? H -Què et sembla!

I -Hi aniràs a Roma? J -Què et sembla? (li paguen)

K -La guardaràs, aquesta revista? (parla d'ella). L –Què et sembla! (i tant que sí).

M –Te'n vas? N –Què et sembla! M'estaré aquí a mirar si mama o no mama!

O -Ens ho cobraran? P -Que et sembla!

Q -Roda el ventilador? R -Què et sembla! (i tant!)

que et sigui benigne

Fórmula que s'usa per expressar benevolència a algú altre (Mall). |

que et sigui bo, que et vagi bé |

Salut! I que et sigui benigne l'entrada a la primavera de tardor.

que et sigui lleu! *

A -Ara em vaig a treure un queixal. B -Que no sigui res! (o que tinguis sort, que et vagi bé, no ploris gaire; millor que que et sigui lleu!)

C -Aquesta tarda haig d'anar a fer classe a aquella colla de cafres blancs. B -Que et vagi bé! (o no t'hi cansis!, pren-t'ho amb calma; millor que que et sigui lleu!)

nota: 'Que la terra et sigui lleu' (Sit tibi terra levis) era una fórmula llatina que s'emprava a les làpides.

què et vares deixar perdre! (o que us vàreu deixar perdre!)

Hom ho diu a qui no ha assistit a un espectacle interessant. |

va ser molt bo! |

A -Vas anar al circ, ahir? B -No. A -Què et vares deixar perdre!

que ets frare que prenguis candela?

Deus ser culpable, si t'enfades tant per un comentari. |

que et sents al·ludit?, com és que t'hi entens?, deus ser frare que prenguis candela, qui sigui confrare que prengui candela, qui és frare que prengui candela (Mall), qui t'empeny que tant rodoles? (Val) |

A -N'hi ha un fart de sentir que els polítics són corruptes. B -Que ets frare que prenguis candela? (ell n'és un, = que també ets corrupte tu?)

Qui t'empeny que tant rodoles? (ho diu la mare al fill quan s'enfada) -Saó-.

que fa (+ nom)!

En fa molt. |

quin (+ nom) que fa!, quin fred fa!, sí que fa (+ nom)! -Val-Gir- |

Carall!, que fa fred, aquí!

Quina calor que fa, avui!

Sí que fa fred ací!

que fa por

Molt. |

fora mida, enormement, en alt grau, en extrem, que espanta |

És simpàtic que fa por, aquest nen.

És agradable que fa por, la seva noia.

És un xalat que espanta, aquest home! (li agrada molt de fer broma, és molt de la broma).

Jugant és dolent que espanta (= no en sap).

Hi ha uns crits que espanta, al cafè.

Aquests geranis, al març fotran una botzida que espantarà (una forta brotada, florada, Ca).

Venen que fa por, a la botiga!

Hi va haver unes hòsties que va espantar! (Ca)

És savi que fa por!

Botzida: Empenta, bursada, revolada (Vocabulari Rossellonés, Renat Botet).

que faci el que trobi

Es diu per a permetre a algú que actuï sense interrompre'l ni posar-li obstacles (Mall). |

que ho faci com vulgui, deixa'l fer, no l'atabalis |

Deixa'l fer: ja és ben hora que faci el que trobi.

què fan els infants?, el que veuen fer als grans

Les criatures copien les accions dels grans. |

els testos s'assemblen a les olles, (per on salta la cabra salta el cabrit, de mal arbre, mala fusta; de pare músic, fill ballador; de bon ou, bon pollet; el fill del gat, si no se li assembla de la cua se li assembla del cap; Tresponts), la mainada fan com els grans |

Quan senten parlar de pastilles, totes les mosques tenen tos -Rondalles C-.

A -El nen s'ha enfilat a la barana del pont. B -Què fan els infants?, el que veuen fer als grans (un de gran també ho fa).

què farem?, mala cara quan morirem

Resposta que hom fa per dir alguna cosa.

anar fent, com en Met de Ribes |

A -Què farem? B -Mala cara quan morirem.

C -Què passa? D -Que el campanar és més alt que la plaça (vol dir 'res', una salutació que no implica afegir res de nou a una conversa, Val).

què faries?

Se sol dir a qui es queixa d'una feina (Am). |

encara et va bé!, encara et distrauràs!, encara t'anirà bé! |

A –Ara he d'anar a ajudar la meva germana, només em faltava aquesta feina! B –Què faries?

C -Tu entres brut de peus i sempre haig d'escombrar! D -Què faries?

què fas?

S'usa per demanar la situació d'algú. |

com et trobes?; per què fas això?; això no es fa, què remenes? |

Què fas Enric? (= com et trobes?)

A -Què fan aquests paletes? B -Noi, t'ho dec (= no ho sé, Am).

Què fas? (= per què toques el diari?, què toques!, li estira el diari)

Què fas de tirar els papers a terra!? (= això no s'ha de fer)

Nen, què remenes?, això no es toca!

que fas testament?

Se sol dir a qui tarda molt a sortit, a acabar una feina, etc. |

que has vingut malament? |

Adrià, que fas testament? Fa mitja hora que m'espero.

què fer (i què dir) *

Què es pot fer amb els residus? (o què se n'ha de fer de, què cal fer amb; no què fer dels residus?)

Què podem fer quan la parella ens abandona? (o què cal fer?, què convé fer?, què hem de fer?; no què fer?) -TV3-.

Què es pot fer a Calella? (o que hi trobarem a Calella?, diversions a Calella; no què fer a Calella?)

Què es pot dir en un cas així? (o què podem dir?; no què dir en un cas així?

Què cal fer en cas d'incendi -cartell- (o què s'ha de fer en cas d'incendi, en cas d'incendi:...; no què fer en cas d'incendi).

que fort!

A -Ni em va saludar. B -Això és greu! (o és gros això!, Déu n'hi do!; millor que que fort!)

nota: 'Que fort!' és una construcció bona (que ponderatiu + adjectiu). 'Fort', en el sentit de ‘fer un gran efecte o impressió’, s’admet. Tanmateix l'ús general que es fa ara de 'que fort!' és per imitació del castellà. No s'haurien de bandejar els sinònims, que són més genuïns.

què he de dir? (o què ha de dir?)

S'usa quan la persona que parla no pot dir res més que el que diu. |

què vols que digui?, per força, què toca fer?, què vols fer?, com ho he de fer? |

A -Et cau bé la jove? -B -Què he de dir?

C -En Met diu que l'empresa no contamina. D -Què ha de dir? (ell hi treballa)

F -La iaia diu que la nena és tan maca. G -Què ha de dir?

què he de fer?

Es diu quan la persona que parla no té gaires alternatives. |

què he de fer?, com ho he de fer?, què hi faria aquí?, què vols que faci? |

A –Et compraràs un altre auto? B -Sí, què he de fer! (el vell no tira)

C -Vols sortir? D -Sí, què he de fer aquí! (m'avorriria)

què hem de fer?

Fórmula que se sol usar per a advertir, renyar o avisar. Parlant de broma se sol contestar 'vendre la casa i anar a lloguer' (Gir-Bar-Mall). |

què farem?, noi, escolta!, no badis!; prou!, ja n'hi ha prou! |

Nois, què hem de fer? (corren per la classe)

Noi, què farem? (el mestre a un que no escolta).

Mestre, què farem?, endavant o endarrere! (hi ha un cotxe aturat al mig del carrer).

A -Què hem de fer, Maria? B -Vendre la casa i anar a lloguer.

Saps què pots fer? Vendre ses cases i anar a lloguer -Horrach-.

que hi (+ verb) qui vulgui!

Expressió de rebuig. |

que hi passi qui vulgui!, que hi vagi qui vulgui, jo no, a mi no m'interessa |

Que hi passi qui vulgui, pels llambordins! (caminant).

A -Aniràs a la caminada? B -Que hi vagi qui vulgui, a la caminada! (jo no).

què hi farem!

Fórmula de resignació. |

què hi fotrem! (Ca), què s'ha de fer?, què vols fer?, com ho hem de fer?, és així; seran per a mi (Ca) |

Se'ns ha escapat el cotxe de línia. Què hi farem (= paciència).

Què hi farem si no vol ploure! (va així).

La mare està malalta i tot són desgràcies. Què hi fotrem!

A -Et fotran quatre hòsties, si hi vas. B -Seran per a mi (ho vol provar).

C -Ja hi comptava que vindries a sopar. D -Sí, què s'ha de fer!?

Què vols fer? A cada casa n'hi ha un, menys a la casa que n'hi ha dos! (ho diu un quan li fan una jugada mal mal feta, jugant a cartes)

què hi ha? *

Hola Carme, com anem? (o com van les coses, com va això; millor que què hi ha?)

A -Toni! B -Mana? (o què mana?, què vols?; què hi ha de nou?; millor que què hi ha?)

què hi ha de (+ nom)?

Quines coses hi ha? |

què hi ha per a?, què passa?, què diuen?, què tenim? |

A -Què hi ha de nou? B -Res, tot és vell.

Què hi ha de veritat en tot això que diuen? -Avui-

Què hi ha de mal a voler ser el millor? (= quin mal és?)

Què hi ha per a la dent? (per menjar).

Què hi ha de la meva pròrroga? (què se'n sap?, com tenim el tema?) –TV3-.

què hi hem de florir, aquí?

Vol dir que, en un lloc determinat, no hi tenim cap feina, ni res a fer (Mall). |

què hi hem de fer?, què hi gratem, aquí? (Ca) |

Em vols dir, Bernat, què hi hem de florir, aquí? Ningú no ens hi ha cridat.

què hi trobes?

Quin sentit té fer això que fas? (Gir-Mall) |

què hi veus?, per què ho fas? |

Ja em diràs què hi trobes, a anar cada dia al cafè.

que hi vagi!

Hom ho diu d'una cosa bona, completa, forta (Ca). |

potent, excel·lent |

Necessito un sopar que hi vagi (un bon sopar).

nota: Vegeu també 'd'anar-hi'.

què hi vols anar a caçar?

Ho diu qui desaconsella un afer (Ca). |

qui ho vols anar a fer?, no vas pas bé |

Què hi vols anar a caçar, amb una dona de 70 anys? (si t'hi ajuntes se't pot posar malalta).

A -Tenim ganes de comprar aquesta casa. B -En una casa vella, què hi vols anar a caçar?, és com amb una dona vella: maldecaps!

què ho deu fer?

Per què? |

què ho fa?, com és que?, per quina raó? |

Què ho fa que hi ha tantes empreses que tanquen?

Què ho fa que aquesta any tinguem un juliol tan humit?

Què ho fa que cada dia t'assembles més al teu avi?

Què ho fa que t'estimi tant?

Què ho fa, pare, que tothom em mira?

No sé què ho fa que el motor es para i el ventilador, no (de l'aire condicionat).

que ho sàpiga

Jo no sé que hi hagi cap novetat. |

que jo sàpiga, que jo sàpia (Val) |

A -Què ha passat? B -Que ho sàpiga, res.

C -Ja han comprat la casa? D -Que jo sàpiga, no.

No ha entrat ningú, que jo sàpiga.

Que sapiguem, no ha plogut.

nota: En valencià es conserven els subjuntius medievals de saber i caber: sàpia i càpia.

que ho sigui!

Ho diem quan volem que una cosa passi (Ca). |

que sigui veritat!, Déu t'escolti |

A -Us vindrem a veure. B -Molt bé, que ho sigui!

que ja està dit aviat *

Hem hagut de pagar quatre-mil euros de traspàs, que és aviat dit (o que aviat és dit; millor que que ja està dit aviat) -TV3-.

què li és?

Es diu per expressar indiferència (Mall). |

li és igual, tant li és, tant li és blanc com negre (Mall) |

Què li és, a ell, el que pugui passar?

què li vols dir?

Se sol dir quan es troba algú que sembla beneit o que no és prou responsable. |

què hi farem! (Gir-Val), que Déu hi faci més que nosaltres!, què li vols anar a dir!, paciència |

El nen ha trencat el mirall, però què li vols dir? (té 2 anys)

La noia ha comprat aquesta faldilla que no li queda gota bé, què li vols dir?, és així (té mal gust, s'enamora de tot)

A -Avi, si aneu al balcó, torneu-lo a tancar. B -No tanca mai! A -Però, què li vols dir? (és vell, caduqueja).

C -N'hi ha uns que proposen apostrofar la humitat. D -Què els vols dir? (en tenim molts de savis d'aquests)

què m'expliques!

Hom ho diu a qui li parla de coses enutjoses o que van contra el que ell pensa. |

no en vull saber res d'això!, ja t'ho faràs !|

Què m'expliques a mi, si el mestre t'ha castigat! Fes més bondat!

No voleu que el nen passi les hores mirant la televisió? Si vosaltres li comporteu, què m'expliqueu! (ho diu l'avi)

A mi què m'expliquen, si tenen deu fills! Que se'ls mantinguin! Jo m'he conformat amb dos.

A -Us agrada que anem de vacances? B -A mi què m'expliqueu! Feu el que vulgueu.

què m'has de dir!

1 Vol dir que tu ja saps allò que ara et diuen o que el que et diuen no és així i tu ja ho saps. |

ja ho sabia, ja ho sé prou!, que sí, que m'has d'explicar! |

A -Demà és festa. B -Què m'has de dir! (que sí, que té raó).

C -En Lluc és molt bon noi. D -Què m'has de dir! (és el seu home).

E -No ho vaig pas dir, això. F -Què m'has de dir! (que sí, ja ho sé; Ca).

A -T'has begut el got de la mel (en el qual hi havia mel). B -Què m'has de dir! (= ja ho sé).

La camisa és molla, què m'has de dir! (l'altre li diu prèviament que no).

G -Era l'Estació del Nord, aquella. H -Era l'Estació de França, que diantre m'has d'explicar! (tu t'equivoques, Ca),

I -Els castanyers no fan flor. J -Què m'has de dir! És llarga com la dels avellaners (sí que en fan).

què m'he de pensar!

Hom ho diu per manifestar estranyesa. |

què m'havia de pensar!, qui ho havia de dir!, qui s'ho podia pensar, qui s'ho havia de pensar |

Jo què m'havia de pensar que tinguessis cinc atots! (els contraris els han fets directes).

Què m'havia de pensar que avui plouria!

Jo què m'havia de pensar que les coses sortissin malament!

Què t'has de pensar, una multa tan forta!

Qui s'ho podia pensar que tot anés com ha anat!

Qui s'ho havia de pensar, que el partit es desfaria!

Es veu que el cartell de la font deia 'aigua no tractada', algun carcan ha esborrat el 'no' i jo n'he beguda, què t'has de pensar!

Ell ha sortit de rei de trumfos –el contrari-, em penso que el té sol i després m'ha fallat l'as de copa. Què t’has de pensar!

què m'he de sentir!

Hom ho diu per queixar-se d'allò que li diuen. |

què m'he d'escoltar!, quines coses que em diuen! |

A -Tu no en saps de dur cotxe. B -Que no en sé? Què m'he de sentir!

que mai no vingui! (o: que mai vingui!)

Que esperem que no passi mai. |

que mai no passi! |

En cas d'un altre atac, que mai no vingui, en poc temps el podrem refer.

què mana?

Forma polida de contestar quan et demanen (Gir-Mall). |

mana? (Gir-Val), què vols?, què hi ha de nou?, digui!, què hi ha? |

A -Joan? B -Què mana?

què me'n direu?

Frase que s’empra en els contes i les rondalles per a lligar emfàticament el que s’ha contat abans amb la part de contarella que segueix (Mall). |

què us diré?, què en direm? |

I què me’n direu? Doncs, això era un rei com pertoca -Conte-.

què me'n dius de (+ nom)?

Quina opinió en tens, d'aquest tema? |

què en penses de?, quin és el teu parer?, dóna'm una explicació de com va |

A -Què me'n dius d'aquest tractor? B -És veu molt potent.

I què me'n dieu d'aquells ulls foscos?

que me quiten lo 'bailado!' **

He fet molts viatges, i això ningú no m'ho treu! -Gir-Val- (o i això ja ho tinc!, i hagut hagut!, i qui ho té, ho té!, i tal dia farà un any!; no i que me quiten lo 'bailado!')

què menys!

És el mínim que he de fer. |

no es pot pas demanar menys, no es pot pas fer menys, això com a mínim |

Hi passaré la tarda amb l'avi, què menys!

Un dia a la setmana, què menys! (jugar a cartes)

A -Tot això he de menjar? B –Què menys! (és prim)

N'hi ha d'haver d'ordinadors a l'aula. Què menys!

Si podem ajudar, què menys!

Què menys que fer vacances!

què més?

Se sol dir a qui diu coses exagerades. |

i què més?, ja n'hi ha prou, això no, no exageris!, no, home, no! |

A -Aquests vénen aquí perquè s'escalfen de franc (són garrepes). B -Què més?, sempre els critiques.

C -Diuen que serem una província alemanya. D -Què més?

E -Ara ens tornaran a posar una multa. F –I què més! (= no empipis).

Què més! (resposta a un que fa massa preguntes)

què més (+ adjectiu) *

Si vols pujar, agafa l'ascensor (o la millor cosa que pots fer és, per anar bé, agafa, què vols més fàcil que agafar l'ascensor?, hi ha res més fàcil que pujar amb l'ascensor?; millor que què més fàcil que agafar l'ascensor?).

Si vols anar bé, posa-li un orinal (o la cosa més fàcil és, no hi res millor que; millor que què més fàcil que posar-li un orinal).

A la nostra edat, si tens salut, què vols més? (o ja ho tens tot, què vols anar a caçar més; millor que què més bé!)

Què vols millor que unes vacances, per recuperar-te? (o fes vacances i aniràs bé; millor que què millor que?)

I, per acabar l'audició, què pot ser millor que la sardana 'Cap de Creus'? (o l'obra més adequada és, no hi ha res millor que; millor que què millor que?)

què més dóna? *

A -Ho faran en albanès o en croat? B -I quina importància té? (o què té més, què és més?, -què hi fa?, té igual Val-; no què més dóna!) –Temps-.

Si no fa sol, tant és! (o tant li fa!, què hi farem!, tant se val, -què més té?, té igual -Val-; no què m'és dóna!)

què més voldria!

Ho diu qui voldria ser allò que li pregunten i no és. |

ja m'agradaria! (Gir-Val), no voldria res més!, ja m'agradaria, ja; això voldria jo! (Val) |

A -Ets el director? B -Què més voldria! -TV3-.

que molts d'anys pugueu pregar per ell (o per ella)

Es diu per donar el condol a la família d'algú que és mort (Mall). |

al cel sia, que Déu l'hagi ben perdonat, (que el -la- vegem en el cel, al cel sia ell -ella- i tots los morts Mall), al cel lo vegeu (Val) |

S'acostà a la família del difunt i els digué: 'Que molts d'anys puguem pregar per ell'.

que moris al part! (o a cu moris al part)

Maledicció algueresa.

En aquest cas es tracta d’una flastomia d'amistat, que normalment es diu, fent broma, a dones grans, que ja no poden parir, o a hòmens, que igualment no en poden ser afectats (l’Alguer).

a cu: Sardisme, sinònim de ‘que’.

que n'aprengui!

Ho diu qui nega quelcom a un altre, perquè vol que s'espavili o que s'esmeni. |

que s'espavili!, que s'escarquilli! (Ca), que s'hi acostumi!, s'ha d'escarmentar |

A -No deixes pujar els nens a dalt? B -No, que n'aprenguin! (quan hi van a jugar malmeten coses).

nota: Vegeu també 'aprendre 1', al Volum 1.

que n'estàs de bé!

Hom ho diu a qui viu molt bé. |

que en vius de bé!, tothom com tu!, (que hi estàs, de bé!, que hi vius, de bé! Mall) |

Que n'esteu de bé, aquí a l'ombra!

Que n'esteu de bé, només us falta un gra de ronya per gratar (per entretenir-vos; se sol dir a un que no sap què fer i viu sense treballar, Ca).

Que n'estàs de bé al món! (Ca)

que n'ets de (+ adjectiu)!

Hom ho diu de qui té una qualitat o un defecte en un grau molt alt (Gir-Val). |

que arriba a ser (+ adjectiu)!, que n'arriba a ser de (+ adjectiu)!, n'és molt de (+ adjectiu)!, que ho és de (+ adjectiu)! -Mall-, que ho arriba a ser de (+ adjectiu)! -Mall-) |

Que n'és de fi, aquest noi! (trempat)

No has trobat la clau? Que n'arribes a ser d'encantat!

Que arriba a ser dolent, aquest jugador!

Que n'és de bonic, aquest cel!

Que ho arriba a ser, de baix, aquest nen! (o que ho és, de baix!, Mall)

què n'has de dir?

Rèplica que es fa a qui critica una persona o una cosa. |

què en tens a dir?, què t'ha fet?, per què no el vols?, que hi tens que dir? |

A -Jo no el votaré pas! B -Què n'has de dir d'en Joan?

Què en tens a dir, d'aquest vi? (per què dius que no t'agrada?)

què n'has de fer!

1 Resposta grollera a una pregunta indiscreta. |

què n'ha de fotre!, per què t'interessa?, per què ho vols saber?, què n'has de dir!?, què en tens a dir!?, (no és cosa teva, no t'hi fiques, tant t'és Val) |

A -On vas ara? B -Què n'has de fer, tu, d'allà on vaig! (millor que 'què t'importa?')

Què n'ha de fer ell, dels anys que tinc i dels que deixo de tenir!

2 Ho diu qui convida a menjar, a beure, a agafar quelcom, etc., afirmant que sobra. |

també sobrarà, també quedarà |

Mengeu-ne de formatge!, què n'hem de fer?

Mengeu-ne més d'arròs, que el donem als porcs (de broma).

què n'has fet de (+ nom)?

On has posat tal cosa? |

on és?, on l'has posat? |

Què n'has fet, de la llibreta?

Algú sap què n'he fet, del retolador blau?

que n'hauríem de ser de...

Manera de dir exagerada. |

no trobaries aigua a mar! |

Que n'haurien de ser de petits, que no el veiessis! -la nena troba els caramels- (A Mallorca es diu "que ho haurien de ser de petits, que...")

A -No trobo el portamonedes. B -Que n'hauria de ser de gros!

què n'hem de fer de...?

No sabem què fer amb algú o amb alguna cosa. |

què en farem?, què en podem fer?, quina solució hi ha? |

Què n'hem de fer de tantes tomates, aquest any?

Què n'hem de fer d'aquest noi? (es droga)

què n'hi ha de gent a l'ombra, quan el sol és post!

Vol dir que hi ha molts ignorants o molta gent desorientada, que opina de coses que no sap (Ca). |

que n'hi ha d'ases al món! |

A -Ara els pares podran opinar a l'hora de posar les notes. B -Què n'hi ha de gent a l'ombra, quan el sol és post!

que n'hi hagi

Ho diu qui demana una bona quantitat d'una cosa. |

força, que en sobri, que abundi |

Porta'n que n'hi hagi, de paper de vàter.

Ja en vaig comprar que n'hi hagués, de gambes: mengeu-ne més! (què en sobressin).

que no *

Es va començar a celebrar de forma oficiosa, no oficial (o no pas oficial, però no oficial; no que no oficial).

L'alcoholisme provocat per l'abús d'alcohol, no solament pel vi, és un fet innegable (o i no solament pel vi, però no solament pel vi; no que no solament pel vi).

Gestos, no reivindicacions, volem! (o i no, no pas; no que no reivindicacions).

Els tenim junts, no barrejats -2 actors- (o no pas barrejats, però no barrejats; no que no barrejats) -TV3-.

què no donaria per...?

Ho diu qui desitja molt una cosa. |

què no pagaria per?, què no faria per?, jo pagaria per, ho faria tot per, ho donaria tot per |

Què no faria jo per tenir una casa com aquesta?

Què no faria per ajudar-te?, però no puc.

que no en vinguin de més grosses!

Ho diu qui ha superat una dificultat. |

que no en vinguin de pitjors!, que no vinguin mals pitjors! |

A -Ja et trobes bé de l'operació, Joana? B -Sí, gràcies a Déu, que no en vinguin de més grosses!

C -Em fan mal les cames, quan camino. D -Que no vinguin mals pitjors!

que no es perdi per l'escolà

Ho diu qui no vol ser responsable que una cosa no vagi endavant, sobretot si no és un dels importants del grup (Am-Ca). |

que no sigui culpa meva, no quedeu per mi |

A -Això convé i s'hauria de fer. Què en penses Andreu? B -Endavant, fem-ho. Que no quedi per l'escola (ell és un treballador).

que no et passi res!

Amenaça. |

ja en parlarem!, ja rebràs!, ja t'escarmentaran! |

Que no et passi res, si l'entrenador se n'adona! (fa una cosa mal feta)

Que no us passi res, si baixen les vendes! (hi pot haver represàlies)

que no ha arribat ningú?

Es diu a qui no saluda quan arriba a un lloc. |

s'ha de saludar |

A -Que no ha arribat ningú? B -Ah, bon dia! Dispenseu-me, però anava distret.

que no has estat mai a Barcelona?

Es diu a la persona que troba una porta tancada i la deixa oberta (Ca). |

que no has estat mai a la presó? (Am), que no has estat mai a Madrid? (Val), que no has estat

mai al seminari? (Men) |

A -Que no has estat mai a Barcelona? B –Sí. A -Doncs tanca la porta.

Que no has estat mai a la presó, que no tanques la porta?

que no hi hagi malentesos!

Aclarim les coses ara. |

mirem-ho ara, parlem-ne ara |

A mi m'agrada com canta, no ella físicament: que no hi hagi malentesos!

que no l'hi toqui ningú (o que ningú no l'hi toqui)

Que ningú no en parli malament. |

no li critiqueu, no en digueu mal, que no li'l toque ningú (Val) |

És bona noia, però el seu fill, que ningú no l'hi toqui! (no en pot pas sentir a dir mal).

La gent, que no els hi toquin, eh (si s'apugen els impostos, protesten).

que no m'hi demanin pas, que no hi aniré

Ho diu que té cap interès per una cosa (Ca-Mall). |

que no m'hi busquin!, que no m'hi cacin! |

A la festa de Vilarnadal que no m'hi demanin pas, que no hi aniré.

que no passi de (+ nom)

Això s'ha de fer quan es diu. |

ho vull fet avui, avui ha de ser fet |

Vull el despatx ordenat, i que no passi d'avui!

que no se't mengin!

Hom ho diu a una persona tímida, que no gosa dir res en un lloc. |

se't menjaran!, no tinguis manies! |

A -Ja hi parles, amb la Lorda? B -No. A -Que no se't mengi! (li agrada)

C -Poc dius mai res a l'assemblea. D -Em fa cosa. C -Sí, se't menjarien!

que no sigui dit

Ja no em podreu dir que no faig mai això. |

que no es pugui dir, ja no m'ho podreu retreure, no diguis mai més que |

Que no sigui dit que no se n'ocupen, que no en tenen cura –La neu adversa-

Que no sigui dit que no t'ajuda, el teu home (porta un plat a la cuina; de broma).

Va, avui faré una partida, que no sigui dit que no jugo mai! (millor que que no es digui)

Que no sigui dit que no ajusto la porta (ja veus que sí, que ho faig).

Ho faré perquè no sigui dit (que no faig mai res).

No farem l'examen, perquè no sigui dit que el faig el dia de la vaga.

que no sigui res!

Desig de bona salut. |

que vagi bé |

A –La nena té la grip. B -Que no sigui res, pobreta!

que no sóc de Déu?

Queixa de qui no és tingut en compte en un repartiment. |

per què a mi no me'n doneu?, i jo no? |

Doneu un tiquet a tothom i a mi no, que no sóc de Déu?

Que no són de Déu, els de la Selva, que tinguin aquesta carretera? (la carretera de Girona a Anglès s'anomena popularment la Carretera de la Vergonya)

que no t'has vist tu?

Hom ho diu a qui critica dels altres un defecte que ell també té. |

i tu què?, t'ha vist al mirall?, tu també! |

A -És molt grassa, la Clara! B -Què no t'has vist tu?

que no t'hi veus?

Hom ho diu a qui xoca amb un altre. |

noi, posa't ulleres!, què bades? |

Noia, que no t'hi veus?

que no t'ho hagi de dir més!

Reny a qui fa una cosa que no ha de fer. |

que no t'ho hagi de repetir! |

No vull que t'enfilis en aquesta paret, que no t'ho hagi de dir més!

que no tens padrins?

Es diu a un que s'alaba molt (Girona-Mall). |

no deus tenir padrins; no fer falta padrins (a algú) |

A -Jo sóc el més bo tocant la trompeta. B -Que no tens padrins?

A aquest no li faran pas falta padrins! (diu que tot ho sap fer)

que no us heu fotut mai de ningú?

Se sol dir a la gent quan es riuen d'un altre (Ca). |

aneu a acollonar a un altre!, que en teniu de ganes de riure! |

A -Jo, si fos tu, em presentaria per diputat. B -Que no us heu fotut mai de ningú?

que no vegis! *

Tothom queda parat (o tothom fa uns ulls com unes taronges, que no ho vulguis pas saber; no tothom posa uns ulls que no vegis).

Tinc una gana enorme (o impressionant, que Déu n'hi do!; estic afamat; no tinc una gana que no vegis).

Li agrada molt (o en gran manera, en extrem, com hi xala!; no li agrada que no vegis).

Déu n'hi do, la gana que té aquest nen! (o no ho vulguis pas saber la gana que té, aquest nen; no aquest nen té una gana que no vegis!)

què passa?

Pregunta que se sol considerar de mala educació i que té unes quantes respostes possibles. |

què mana?, què dius, com ho dius, això?; foc a la bassa! (Ca-Am), merda a la bassa! (Am), un burro menjant carbassa! (Bescanó), un burro per la plaça! (Ca-Am), que el campanar és més alt que la plaça (Val) |

Què et passa? Que és un pecat posar dos despertadors?

A -Joan! B -Què passa? A -Foc a la bassa!

C -Què passa? D -Que el campanar és més alt que la plaça (considerat açò com a pregunta brusca, fins i tot de mala educació)

nota: L'ús de 'què passa?' en el sentit de 'com va?', 'com estàs'?, és un castellanisme. Ex.: Hola, Carme, com va això? (o com estàs?; no què passa?)

que quedi entre nosaltres

Acord, entre dues persones o més, de no dir a ningú més allò que diuen ells. |

que no s'escampi, que no surti d'aquí |

Que quedi entre nosaltres, això -TV3-.

Us ho diré, però no ha de sortir d'aquí.

que rigui la gent i que jo vagi calent *

Em critiquen perquè he canviat de cotxe, però més igual: si jo vaig bé, ja en va tothom (o que diguin el que vulguin, ja els deixo dir, la qüestió és que vagi bé jo, afarta'm i digues-me moro; millor que que rigui la gent i que jo vagi calent).

nota: Trobem aquesta dita al DCVB i en alguns reculls de frases fetes.

que s'acosti!

Amenaça. |

que vingui!, ja l'espavilaré!, ja el fotré, jo! |

A -Aquell vailet passa per les cases a tocar timbres. B -Que s'acosti! (ja rebrà!)

Que no s'acostin pas, que poc els necessito!

que s'aguanti!

Que tingui paciència (Am). |

que s'hi posi fulles, que es foti!, que s'espavili!, pitjor per a ell!, que s'apanye! (Val); s'haurà de conformar, de reprimir, de dominar, de retenir; ja les pot dur! (Am) |

Si no ho troba feina, que s'aguanti.

Si no li agrada, que s'hi posi fulles!

A -Es queixa. B -Que es foti!

C -Has fotut una coça al gos. D -Sí, mira, ja les pot dur!

que s'hi afanyi!

Que vigili, si vol obtenir alguna cosa. |

que no badi!, que no dormi!, ja en parlarem! |

A -El Palau del vidre quedarà primer. B -Que s'hi afanyi!

que s'hi estiguin bons!

Ho diu que no té ganes d'anar a algun lloc. |

ja s'ho faran!, ja us ho fareu!, jo no hi aniré pas |

A -Faran una exposició de flors, a Tarragona. B -Que s'hi estiguin bons!

que s'hi quedi!

Ho diu qui pensa deixar les coses tal com les troba (Am). |

a mi ja m'hi estan bé |

A -Hi ha papers a terra. B -Que s'hi quedin!

que s'ho quedin tot! (i: que se'l quedi!)

Se sol dir de qui abusa en un negoci. |

que s'ho fotin tot!, que s'ho quedin tot: sac i peres!, n'hi ha un fart d'aquesta gent! |

A -Ara a la Caixa Hovolemtot em cobren una altra comissió. B -Que s'ho quedin tot!

que s'hi vagi

Que hi vagi ell. |

que s'ho faci!, jo no hi aniré pas per ell |

A -Hauries d'anar a comprar maduixes per a la tia. B -Que s'hi vagi!

que sant Antoni el guardi!

Invocació a sant Antoni. |

que sant Antoni us ajudi!, que no prengueu mal!, que no us passi res! |

A -Anem a fer un vol amb el cotxe. B -Que sant Antoni us guardi!

C -Anem a fer escalada. D -Que sant Antoni us guardi de prendre mal!

què sap s'ase d'ensafranar, si no ha menjat mai espiciat?

Es diu quan una persona vol fer coses sense saber-ne -Adagiona, Mall-. |

(qui és sabater, que faci sabates; ferrer ferrer, vés al teu fer; cadascú del seu ofici, el pagès a la terra i el soldat a la guerra, Tresponts), de porc i de senyor se n’ha de venir de mena -o de casta- (a Mall)- |

què saps!

Expressió de dubte o de negació. |

què saps tu!, tu no ho saps, com ho saps?, què en deus saber tu?, què en pots saber tu |

A -La Norma cuina bé. B -Què sabeu?

C –Poder no n'has de prendre, de ferro, avui. D– Què saps tu!

E –Estàs tallant massa! F –Què saps, tu! (no què sabràs tu!)

que se besen! **

Que es facin un petó! -en un casament- (o que es facin un bes!; no que se besen!)

què sé jo! (i jo què sé!)

1 Com voleu que ho sàpiga, jo, quan val, si no en compro mai? (o com ho puc saber?, a mi què m'expliques!, jo no ho sé; millor que què sé jo!, jo què sé!)

No ho sé, jo, quants n'hi havia! (millor que què sé jo quants n'hi havia!)

Jo no ho sabia, que hi havia el president! (o poc ho sabia, com voleu que ho sabés!; millor que què sabia jo, que)

2 Hi haurà el batlle, el secretari i molts altres (o i no sé qui més, i altra gent; millor que i què sé jo!) –D. Barna-.

Deu guanyar força, perquè ha comprat un pis i altres coses (o i encara més coses; millor que i què sé jo!)

nota: Pensem que és així. Si anem errats, si us plau, feu-nos-ho saber.

que se l'acampin!

Que es guanyin la vida treballant. |

que s'espavilin!, que treballin!, que se'ls guanyin ells! |

A -Els deveu ajudar, els nois? B -No, que se l'acampin!, ja són grans.

que se'l quedi!

Se sol dir a qui es escàs i no dóna o no deixa les coses. |

que se'l confiti!, que se'l foti pels nassos!, que se'l foti pel cul!, bon profit li faça! (Val) |

A -L'oncle de Valldemossa no ens ha fet el regal a la nena. B -Que se'l quedi!

C -Mama, la Gemma no em deixa la bicicleta. D -Que se la confiti!

Que se la confitin, la festa! (no m'han convidat)

E -En Jofre no ens vol deixar la romana. F -Que se la foti pels nassos!

nota: 'Que se'l posi allà on li càpiga', que es diu ara, no ens sembla una bona solució.

què se li ofereix? *

Què vol? -en una botiga- (o que voldria?, què li fa falta, en què el pus servir?, què puc fer per vostè?; no què se li ofereix?) -TV3-.

què se n'ha fet, de (+ nom)?

Pregunta de qui no sap on és algú o alguna cosa. |

què se'n deu haver fet de (+ nom), on és?, com està?, què fa?, on viu? |

Què se n'ha fet, d'aquella gent? (on són, què fan?)

Què se n'ha fet, de les ideologies? -Avui-

Què se n'ha fet, del tren vell? (on el guarden?, on és?)

Varen marxar del poble i no se n'ha sentit a parlar més, de què se n'ha fet?

No sé de què se n'ha fet, de les fulles d'afaitar.

que se'n prengui la part que vulgui!

Ho diu qui pren un determini tot i sabent que a algú no li agradarà allò que vol fer (Am). |

que s'ho agafi com vulgui!, que se'n prengui el que vulgui! (Ca), que pensi el que vulgui; prendre-se'n la part que li sembla |

Jo no pagaré pas, perquè no em toca, i tothom que se'n prengui la part que vulgui.

Ja ho sé que és un beneit, però ell em critica i tothom se'n pren la part que vol (em sap greu que ho faci).

A -No fem pas cap mal, anant junts. B -Tothom se'n pren la part que vol de les coses -o la part que li sembla- (les veu a la seva manera).

Val més que no ho expliquis, això que t'ha passat, perquè tothom se n'agafa el que vol.

Tothom se'n prendria la part que voldria (d'un cas que convé callar).

No l'has pas de contradir: deixa'l dir, i a darrere te'n prens la part que et sembla (et creus el que vols, fas el que vols).

que se t'encanti el cor! (o a cu te s’encanti el cor!)

Maledicció algueresa.

Que se t’aturi el cor d’improvís (l’Alguer). |

(que et vegin embufat com la bóta!, que te n’ixin els budells a part de fores! -l’Alguer-)

a cu: Sardisme, sinònim de ‘que’.

embufat: inflat

que se t'ha menjat la llengua el gat?

Se sol dir a una criatura quan no vol dir res (Ca). |

no tinguis vergonya! |

Que se t'ha menjat la llengua el gat, nen?

què se t'hi ha perdut per aquí?

Vegeu 'no haver-se-li perdut res'

què sembles!

Hom ho diu a qui va vestit de manera xarona o a qui no fa goig per un altre motiu. |

no fas pas goig!, no et queda bé! |

Què sembles, amb aquestes faldilles tan estretes!

Ai, què sembles sense dents!

què serà de? (i què seria de?)

Què farà, quan no tingui els pares? -un noi disminuït- (o com ho farà?, qui se'n farà càrrec?; millor que què serà d'ell?) -TV3-.

Què passarà amb la reforma, després del 2000? (o com tirarà?; qui se'n farà càrrec?, com es farà?, com es desenvoluparà?; millor que què serà de la reforma?)

Té un tremolor, avui, l'avi: no sé pas que en farem (què li passarà).

què sermones?

Se sol dir a un que parla molt per no dir res. |

què rondines?, què et queixes?, que sermoneges? |

Què sermones?, no et va mai res bé!

nota: Vegeu també 'sermonar', al Volum 1.

que si cap aquí, que si cap allà

Hom ho diu quan algú dóna molts detalls d'una cosa, quan és molt insistent. |

que si aquí, que si allà; que si naps, que si cols (Gir-Bar-Val); que si tomba i que si gira (Ca), que tomba i que gira (Am); que tomba, que gira (Bar-Val), que si això, que si allò (Ca); que gira, que tomba (DCVB); que si són verdes, que si són madures; entre una cosa i una altra |

Quan parla del casament del noi no acaba: que si cap aquí, que si cap allà.

Era tard, el noi no venia, i la dona que si aquí, que si allà (patia).

Jo tenia pressa i ell, que si tomba i que si gira! (m'entretenia).

Em volien vendre una enciclopèdia i que tomba i que gira: no els podia deixar!

Que si verdes, que si madures, tot eren excuses -Saó-.

...que si havien tupat l'amo i el seu fill, que si havien tupat el pastor, que si... –conte Mall-.

Em volia vendre el cotxe i, que si això, que si allò (grans explicacions).

Tothom em dóna remeis, que si aquell curandero, que si aquell metge.

Que si dius, que si diràs, varen acabar renyits (discutien, Am).

Tant de tomba i gira i de donar-hi voltes, perquè al final surti malament.

que sigui el que Déu vulgui!

Que es faci la voluntat de Déu. |

que passi el que Déu vulgui!, peti com peti!, vagi com vagi!, que Déu hi faci més que nosaltres!, Déu proveirà! (Val) |

Ho farem i que sigui el que Déu vulgui -TV3-.

que siguin (+ nombre) *

Posi-me'n cent (o me'n quedaré cent; no que siguin cent).

A -Una cervesa! B -Posi'n dues! (o no, dues!; no que siguin dues!) -TV3-.

Doncs posi'm una altra hamburguesa (o porti'm; no que sigui una altra hamburguesa) -TV3-.

què t'agafa?

Esdevenir-se una cosa quan no se l'espera (Mall). |

què et passa, què tens?, què vols?, de què et ve això?, de què et queixes?, de què et planys?, quina mosca t'ha picat? (DIEC), quina ceba et fa coure els ulls? |

Què t'agafa, ara! (s'ha posat cridar) -TV3-

Però, quina mosca t'ha picat, ara? -Tintín-.

què t'emboliques!

Se sol dir a qui parla molt, sobretot si diu coses que no són veritat. |

què t'empesques!, què t'inventes!, què t'empatolles!, què dius, ara! |

Què t'emboliques, ara! (diu coses que no tenen gaire sentit).

No sé què t'empesques!

A -La nena és a Irlanda. B -Què t'empatolles! (és a Islàndia)

què t'és? (o què li és?)

Hom ho diu de qui té molts diners i pot assumir bé una despesa nova (Ca). |

quina importància té?, tu ja ho pots fer |

Què t'és a tu pagar tres euros més cada mes? (ja tens diners)

A -La mare ha de pagar una dona de fer feines. B -I què li és? (és rica)

què t'ha de...!

Negació d'allò que es diu. |

que no!, no és pas així, de cap manera! |

A –Aquest vestit no em queda pas malament. B -Què t'ha de quedar malament!

què t'he de dir?

Ho diu qui no està prou convençut d'una cosa quan no sap què dir o quan no vol donar explicacions. |

què et diré?, què vols que et digui?, què us he de dir?, relativament, no gaire bé, no ho sé ben bé, home!, no gaire, (no sé què dir-te, què vols que et diga? Val) |

A –Què et sembla aquest cotxe? B –Què et diré? (no li acaba de convèncer, Ca)

C -Quin és més bo? D -Què t'he de dir, jo, ara? (no ho sé ben bé).

E -Ho veus correcte, això que ha fet? F -Què et diré? (home!).

G -Sou amics? H -Què et diré, jo, ara?

I -Et va agradar? J -Què vols que et digui jo?

K -Estàs content de ser mestre? L -Què haig de dir? (relativament)

M –Et fa il·lusió aquesta festa? N –Què t'he de dir? (no gaire)

O –Anava maca la núvia? P –Què t'haig de dir, jo, ara?

Q -Això ho has de dir al teu germà. R -Què li he de dir que no sàpiga? (ja ho sap)

Que te’n sembla de la nova secretària?

que t'hi cagues *

Fa una calor que espanta, avui (o que fa por, terrible, que no es pot aguantar; no que t'hi cagues).

Té cinc anys i balla divinament (o esplèndidament, a meravella; i balla que quedes parat de veure-ho; no té cinc anys i balla que t'hi cagues).

Va agafar una emprenyada de ca l'ample (o com una casa de pagès, que no s'havia vist mai; no que t'hi cagues).

Està molt bona (o és molt bonica, és preciosa, és per sucar-hi pa; no està que t'hi cagues).

nota: No pensem que aquesta manera de dir sigui nostra.

què t'hi vols jugar que...?

Ho diu qui pensa que una cosa és tal com ell la diu, que s'hi jugaria diners de tan segur que ho veu (sovint ho sentim abreujat). |

això és així, m'hi jugaria un pèsol, què t'hi jugues que? (Val-Mall), vols jugar-t'hi que...? (Val) |

Què t'hi vols jugar que en aquesta ampolla encara hi queda gasolina? (sentim vols jugar que..., Am)

Què t'hi vols jugar que ja és fora? (sentim t'hi vols jugar que..., Ca)

Què t'hi vols jugar que li agrada? (sentim vols jugar que..., Am)

Ell no us ha convidat, què t'hi vols jugar? (sentim vols jugar = oi que no?, Ca-Am)

Què t'hi jugues que tenen fred, allà?

que t'ho digui (+ nom)

Ho diu qui posa una altra persona per testimoni de quelcom. |

ell t'ho pot dir, ell t'ho pot confirmar |

Només hi havia dues persones: que t'ho digui en Miquel.

què t'ho fa (+ verb)?

Per quina raó ho dius o ho penses, això? |

com és que ho dius?, per què ho dius?, per què ho penses? |

A -És obert el bar? -a les 5 del matí- B -Què t'ho fa pensar?

C -Aquest hotel tancarà. D -Què t'ho fa dir (o què t'ho fa pensar?)

què tal? *

1 La jaqueta era barata, però no sé si era gaire bona (o si era de qualitat, com era; no no sé què tal era).

A -Com és aquest noi? (o que en penseu de?, què us en sembla?; no què tal és?) B -És bona persona.

C -Com dibuixeu? (o en sabeu, de dibuixar?; no què tal dibuixeu?)

Com es porta el meu noi? (o què fa?, com va?, com el trobes?; no què tal es porta?)

Què us sembla si comencem? (o anem per començar, nois?; no què tal si comencem?)

2 Com va això? (o com esteu?, com estàs?, què hi ha de nou?, què diu aquest senyor?, què fem? com anem?; no què tal?)

nota: El 'què tal?' de l'accepció 2 es fa servir arreu i alguns autors bons l'usen, però no és una solució bona.

que també *

No només demanem saber informàtica, també s'ha de saber alemany (o sinó que també s'ha de saber alemany, demanem informàtica i alemany; a més de la informàtica, cal saber alemany; encara que també, però s'ha de saber alemany; millor que no només demanem saber informàtica, que també, sinó saber alemany).

què té més?

Vol dir que dues coses es poden fer de manera diferent sense que canviïn els resultats (Gir-Mall). |

és igual, és indiferent, quina importància té? |

Tant ho pots anar a veure a Girona com a Reus, què té més?

Què té més fer-ho ara o suara?

Què té més anar aquí que anar allà?

Què té més verd que blau?

Què té més jugar l'as o el rei?

Què té més aquest que l'altre?

I què té més que el gos sigui al sofà o a terra (a mi m'és igual).

A –Deixa el got a dins, si et plau. B –I què té més a dins que a fora?

que te'n tinguis!

Vol dir que no cal refiar-se dels cabals dels altres. |

no et donaran pas res, no et refiïs dels altres, procura per tu!, sant que te'n tinguis (Am) |

Quan siguis vell, que te'n tinguis! (els nois no t'ajudaran pas).

A -Si hi ha crisi, el Govern ja ens ajudarà. B -Que te’n tinguis! (no hi comptis)

que te'n vagi tot en medecines!

Maledicció algueresa.

Que et gastis tots els teus diners en medicines (l’Alguer).

què tindrà X que no tinc Z? *

Què deu tenir, la Montserrat, que no tinc jo? (o per què s'estima més la Montserrat que jo?; no que tindrà la 'Montse' que no tingui jo?)

nota: Les formes del futur indiquen sempre una acció que encara ha de produir-se, que s'esdevindrà amb el temps a venir. I el dubte o la probabilitat són expressats per mitjà del verb auxiliar deure, seguit de l'infinitiu corresponent -Albert Jané-.

què tindria *

Que devia tenir que plorava? (o que degué tenir?; no què tindria que plorava?)

nota: És incorrecte indicar una acció probable i pretèrita per mitjà d'un temps condicional en lloc de fer-ho amb la forma del verb 'deure' més l'infinitiu (Albert Jané).

que tinguis (+ nom)!

Fórmula de bon desig (Gir-Val). |

que et vagi bé! |

A -Posarem un bar al carrer Nou. B -Que tingueu sort! (és difícil que els vagi bé)

Que tinguis una hora curta! (hom ho diu a les parteres)

Que tingui un bon cel! (desig per a qui s'ha mort)

C -Ens n'anem amb el cotxe. B -Que tingueu bon camí! (= bon viatge, Ca)

Que tinguis sort, i a mi no me'n falti! (Ca)

Que tinguin un bon morir! (les empreses que no tenen futur; no feu fressa, vagues, violència, etc., si no hi ha res a fer) -Punt-.

Que hi tinguis bona estada! (que et vagi bé allà on et toqui d'anar; a un mestre interí que se'n va, Girona).

què toca fer!

Ho diu qui es veu obligat a fer quelcom per compromís. |

què toca!, què s'ha de fer?, què vols fer?, què hi farem?, s'ha de seguir, per força, com ho he de fer? |

A -La Maria sempre segueix el seu home. B -Què li toca fer!

C -Vas molt carregada. D -Què toca fer?

E -No ho faran fins al dia 21. F -Doncs esperarem. E -Què toca fer!

G -Et mediques? (a un malalt) H -Què toca!

I -Feu bondat? J -Què toca! (és vell)

K -Esperes que t'operin? L -Sí, què toca!

M -Tu, vinga a prendre xarop! N -Què toca! (té tos).

O -Has de tenir paciència. P -No sé pas què toca fer!

que treballi Rita! *

Jo em jubilaré i que treballi qui vulgui! (o que treballi un altre, perquè de treballar no n'hi ha cap burro gras!; no que treballi Rita!)

què us fa mal? (o què et fa mal?)

Manera de demanar a algú què li passa, què vol, què el preocupa (Pallars-Ca). |

què teniu?, què us passa?, què voleu?; què t'he fet? |

Bé, vós direu què vos fa mal, i feu-ne via -Històries-.

L'altre dia al teatre no em vas saludar, què et fa mal?

què us haig de dir que no sapigueu?

Ho diu qui parla d'una cosa evident. |

què us haig d'explicar que no sapigueu?, ja ho sabeu, ho sabeu més bé que jo |

Què us haig de dir que no sapigueu, del noi? (ho diu el mestre als pares)

què va! *

A -Ho saps? B -No (o de cap manera, ca!, ca barret!, ja pots comptar!; no què va!)

C -És teatre per a entesos? D -I ara! (o no, ca!, i ca!; no, home, no!; no què va!)

No n'hi pas tantes, de cadires, a la plaça. De cap manera! (no què va!)

Diu que sempre arriba cansat. I ca!, ho diu perquè no vol fer feina (no què va!)

Què vols que sigui caducat! (o no n'és pas de caducat!; caducat?, i ara!, pots pensar! -Mall-; no què va a ser caducat!)

que vagi (+ verb)

Hom ho sol dir en desaprovació d'algun fet. |

ja ho sabran, ja ho veuran més tard, que vagin badant! |

Que vagin dient, que a nosaltres el negoci ens va bé (ens critica).

Ja s'ho trobaran!, que vagin fent! (complauen les criatures en tot)

Que vagi esperant! (no el paguen i no té pressa; no cobrarà)

El partit es dividirà, que vagin fent! (haurien de fer canvis)

Vés fent, tu, que cada dia tens menys clients! (té mal caràcter).

nota: Vegeu també 'vés dient'.

que vagi de gust!

Bon desig, sobretot a l'hora de menjar. |

que us vengui de gust! (Mall), bon profit! |

A -En volen? B -No, gràcies, que vagi de gust!

Que vagi de gust! (el menjar)

que vagin dient!

Ho diu qui va bé i es riu de les crítiques que se li fan. |

mentre l'ase tiri, que vagin dient (Am); afarta'm i digues-me moro; que critiquin!, que jo vagi bé! |

A -Diuen que t'has fet ric perquè pagues poc els treballadors. B -Que vagin dient!

que vagis com el fum a la pipa!

Maledicció algueresa.

Que et desfacis com el fum i que, per això, no hi hagi remei a la teva destrucció, ja que el fum surt de la pipa, però no hi torna, òbviament (l’Alguer).

nota: No en coneixem l'origen.

que vagis mal com el maistral!

Maledicció algueresa.

Que vagis malament com el vent de mestral, que és l’enemic principal de tots els mariners algueresos i que, per tant, és molt maleït per ells (l’Alguer).

què vaig haver dit! (o: què li vaig haver dit!)

Hom ho diu d'una proposta o d'un comentari quan no deixen indiferents. |

no li va haver de dir dues vegades, s'hi va agafar de seguida, va protestar, es va indignar |

Vaig dir que volia anar a futbol a Alaior. Què vaig haver dit! (s'hi va apuntar de seguida).

Vaig dir-li que portava cèntims, i què li vaig haver dit! (ja els volia gastar)

Li vaig dir “m'agraden molt les sardanes”. Què li vaig haver dit! (es va animar, és d'una associació sardanista).

Vaig dir que la reforma seria un fracàs. Què vaig haver dit! (em varen pujar tots a cavall).

què val?

Quant val (Ca-Mall-Val). |

quants diners val?, quina quantitat?, a quin preu va?, com es diu (Girona) |

Què val una casa d'aquestes?

nota: No trobem informació sobre aquest punt i dubtem de si és correcte. Si algú ens pot ajudar, n'estarem contents. Un cas semblant és 'què es triga a arribar-hi?' (= quanta estona?).

què ve a ser, això?

Exclamació que s'empra per a expressar reprovació, disgust, disconformitat amb un acte que considerem incorrecte, inadequat (Val). |

què és, això?, què fem?, això no! |

¿Com és això que has tret tots els llibres de l'armari sense demanar permís? Ja estàs alçant-los tots immediatament. I no ho tornes a fer mai més de la vida. ¿Això que ve a ser? -El valencià de sempre-.

(dilluns) que ve no, l'altre (o dimarts, dimecres...)

Dos dilluns després de dilluns vinent. |

de dilluns en quinze |

Farem la trobada dijous que ve no, l'altre.

Ens casem diumenge que ve no, l'altre.

què veig!

Manifestació de sorpresa. |

que és estrany!, no me'n sé avenir, quedo parat, em ve de nou, me'n faig creus, quines coses! |

Que veig!, tu menjant xocolata -TV3-.

què véns a (+ verb)!

Comentari de reprovació. |

que dius, ara?, què expliques?, per què protestes? |

Què vénen a contar, aquesta gent, si cobren de l'Estat! (es queixen)

Què véns aquí a contar, si quan eres a l'Ajuntament només embutxacaves (ara fa l'honrat).

A -Ella, una vegada em va quedar a deure cinc duros. B -Que véns a retreure! (deixa-ho estar)

què vols!

1 És normal que passi això. |

és clar que no!, és lògic; i tant! |

A -No queda cap galeta, ja se les ha fotudes totes, la nena! B -Què vols! (les té a davant)

C -Està molt gras, l'avi. D -Què vols!, tot el dia menja! (= què vols que no estigui gras?)

E -A quinze anys són un pet de vent. F -Què vols! (= què vols que siguin)

2 Això no passarà. |

que no, ca!, i ca!, de cap manera, em sembla que no |

A –Avui plourà. B –Què vols! (= què vols que plogui!)

què vols (+ verb?)

Hom ho diu d'una cosa que no pot ser bona o que no pot anar bé (Gir-Val). |

com vols (+ verb), i qui vols (+ verb) |

A –No sento el gos. B –Què vols sentir des d'aquí! (és lluny)

Què vols anar a caçar, a 85 anys? (és normal que tingui malalties)

C -Hi ha un 'tot a un euro' aquí davant? D -Ja em penso que han tancat. Què vols que facin?, n'hi ha tants!

Què vols que acabi la feina, si a mitja tarda ja és fosc? (va torrat, Ca)

Què vols que et donin per tres euros? (o què vols que valgui?; no pot ser de qualitat)

Al mercat, què vols que hi vingui a fer! (ja tenen fruita i vénen cansats de l'hospital)

Què vols que siguin, la mainada, si els pares els abonen!

E -Véns a baix? F -Què vols que hi vingui a fer? (o què vols que hi faci?)

Qui vols que hi hagi a sardanes, plovent? (no hi pot pas haver gent)

què vol dir!

1 Significa que no és important allò que es diu contra una opinió. |

és igual!, no ve d'aquí!, no té importància, i quina importància té? |

A –N'hi devia haver més d'un que no pagava. B –I què vol dir! (venien molt, no venia d'aquí).

C -Aquesta noia és més gran que ell. D -Què vol dir que tingui deu anys més que ell!

2 Es diu a l'illa com a exclamació d'incredulitat o de sorpresa (Mall). |

i ara!, què dius ara!, què vols dir? (Am) |

A -En Joan i na Maria es divorcien. B -Què vol dir!

C -De Tarragona no m'interessen? D -Què vols dir amb això? (i ara?, l'altre n'és)

E -Coneixes els senyals de tràfic? (aparca malament) F -Què vols dir?

què vols fer?

Ho diu qui fa una cosa sense estar-ne prou convençut o qui accepta quelcom per força. |

què hi vols fer?, què toca fer?, què s'ha de fer?, què hi farem?, s'ha de seguir, per força, com ho he de fer?, què has de fer? |

A -Li has dut el cabàs a casa? B -Sí, què volies fer? (si t'ho demana, una veïna).

Ai, bon Déu, què hi vols fer, si no plou!

C -L'has anada a veure a l'hospital? D -Sí, què vols fer! (en té poques ganes, però...)

Què vols fer?, pagar i avall!

Tothom se n'ha fet soci, què vols fer? (pagar com els altres)

No hi hauria pas anat però, si has fet córrer la gent, què has de fer! (a la reunió)

què vols menys?

Això és el mínim (Am). |

no es pot pas demanar menys, no es pot pas exigir més |

Van a sopar i a ballar a l'estació, què vols menys? (a setze anys)

Em fa poca caca el gos, que vols menys! (no embruta)

què vols més!

Hom ho diu de qui es queixa sense raó. |

ja pots estar content |

El seu home li deixa tot a punt. Què vol més?

Guanya més de dos mil euros al mes, no sé pas què vol més (es queixa).

Hi ha fideus amb ous. Què vols més?

nota: 'Què vols més!' és més genuí que 'què més vols!'

què vols que et digui!

Hom ho diu, si veu una cosa dubtosa, quan no sap què opinar-ne o com justificar-la. |

ni sí ni no, no sé què dir-hi, no gaire, relativament, depèn; ha anat així, em sap greu, ho sento |

A -És bonic aquell poble? B -Què vols que t'hi digui!

C –T'agrada la pintura cubista? D –Què vols que et digui! (no l'entusiasma).

E -El telèfon mòbil és molt pràctic. F -Què voleu que us digui!

G -Ara ja es parla dels drets dels animal. H -Què voleu que us digui! (no ho veu prou bé).

I -El diumenge deveu dinar bé. J -Què vols que et digui!

K -M'han ingressat al matí, i a la tarda cap a casa (sense operar). L -Què voleu que us digui, si ha anat així!

M -Em vas dir que avui m'ho duries. N -Què vols que t'hi digui! (= no ha pogut ser, ho sento)

No ha dit ni una paraula en català (en un discurs), què vols que et digui!

quedar

Acordar quelcom. |

decidir, convenir, concertar, resoldre |

Hem quedat a escriure'ns (a davant verb).

En què quedem?

Hem quedat a les 3.

Quedem que farem treballar la nena.

quedar (+ sord, cec)

L'avi ha quedat ben sord (o ha vingut sord, s'ha tornat sord; no s'ha quedat sord).

quedar a deure

No pagar. |

endeutar-se, deixar un deute, deixar un gos, endarrerir-se |

He quedat a deure vint duros a la botiga.

quedar a dues veles *

1 Hem quedat arruïnats (o sense res, a la misèria, a l'escapça, hem quedat com un jonc de fulles; no hem quedat a dues veles, a dos veles).

2 No vaig entendre què deien (o no vaig lligar el que deien, no ho vaig capir; no vaig quedar a dues veles) -CI-.

quedar a l'escapça

1 No obtenir una cosa que cal, que es reparteix o que toca (Gir-Bar). |

quedar-se sense res, quedar a les escapces (Am), quedar amb la canya i sense peix |

Molts col·legis han quedat a l'escapça (no han trobat lloc al teatre).

El català sempre queda a l'escapça, al Rosselló.

Repartien arròs i jo he quedat a l'escapça (s'ha acabat, no hi he estat a temps, n'ha faltat...).

Nosaltres sempre quedem a l'escapça, quan reparteixen subvencions (sense res).

2 Restar sense assabentar-se de què es parla (Am). |

no entendre res, no copsar el sentit, estar a la lluna |

Només amb el portuguès, a Europa ens quedaríem a l'escapça (no ens hi entendríem).

quedar a l'operació

Morir a la sala d'operacions. |

morir a l'operació, quedar als dits dels metges |

No poden operar l'àvia, perquè és flaca i els hi quedaria a l'operació.

quedar a res

Venir pobre, petit, sense recursos, etc. |

venir a no res, venir pobre, anar malament, arruïnar-se, quedar plomat, (acabar els anissos, quedar-se amb la camisa a l'esquena Val) |

Molts rics de tota la vida han quedat a res (s'han empobrit).

L'acord ha quedat a res (s'ha desfet).

L'os queda a res (el gos el rosega i ve petit).

nota: Vegeu també 'arribar a res' i 'venir a res'.

quedar abrigat

Quedar ben tapat. |

quedar cobert, colgat |

Amb aquesta foganya quedes abrigat de foc.

Va venir una onada i vam quedar abrigats d'aigua (Gir-Mall).

La mainada queden abrigats d'escuma (a la festa de l'escuma).

foganya: Foc gros amb molta flama.nota: Vegeu també 'abrigar 2', al Volum 1

quedar aixafat com una magrana

Quedar, una persona o una cosa, ben deformats a causa d'una patacada. |

esclafar, nyaufar, xemicar, aplatar, quedar fet una truita |

El carro de la compra va quedar aixafat com una magrana (un auto va recular i el va esclafar).

L'acompanyant del cotxe vermell va morir, va quedar aixafat com una magrana.

quedar alguna cosa al pap (a algú)

No dir-la. |

estar-se de dir-la, abstenir-se de dir-la |

T'ha quedat alguna cosa al pap? (alguna cosa per dir?) -CM-

quedar allà mateix

1 No preocupar, una cosa. |

deixar allà mateix (Am), no afectar, no fer patir, deixar indiferent, no fer ni fred ni calor, no amoïnar-se |

M'és igual, si em critica: jo quedo allà mateix.

M'he quedat allà mateix, quan m'ho ha dit.

El seu pare quedarà allà mateix, però jo hi patiré molt (si el nen repeteix curs).

Jo quedo allà mateix, si el Barça perd.

2 No entendre una cosa, no adobar un problema (Am). |

no capir, no treure l'entrellat de; no solucionar, no resoldre, no guanyar-hi res |

No entenc res, he quedat allà mateix (no ha entès l'explicació).

Torna-m'ho a explicar, si et plau, perquè he quedat allà mateix.

A -Vols que hi vagi jo a fer callar el gos. B -No, perquè amb tu quedem allà mateix (no et creu).

C -Vindran a l'excursió? B -Encara no ho saben. A -Així quedem allà mateix! (no podem decidir res).

quedar als dits

Fer-se malbé una cosa que s'està tocant; morir-se una persona. |

trencar-se, malmetre's, espatllar-se; quedar-hi, expirar, finar, perir, quedar-s'hi |

Li quedarà als dits, la fotocòpia (es trencara).

L'aixeta ens ha quedat als dits (ha sortit quan la remenàvem).

Em quedarà als dits, aquest ocell (se'm morirà).

Les ulleres m'han quedat als dits (s'han desmuntat).

Tens la dona molt seca, algun dia et quedarà als dits! (irònicament)

El català ens quedarà als dits (de tants barbarismes, desapareixerà).

quedar amb el cap ple (o tenir)

Tenir el cap cansat. |

tenir el cap fatigat, espès, tèrbol, enterbolit; tenir terbolina, quedar capgirat, quedar saturat |

En quedo amb el cap ple, d'estudiar.

N'he quedat amb el cap ben ple, d'aquest home! (xerra molt).

N'he quedat saturat, de mainada, avui! (tip)

quedar amb els cabells drets (i estar)

Sortir il·lès d’una situació perillosa o bé d’una situació difícil. Tenir una gran sorpresa o espant (Mall). |

quedar astorat, esparverat, parat, espaordit; posar-se els cabells de punta, estirar-se els cabells |

Quedà amb els cabells drets en comprovar que el qui havia de matar-lo començava a pegar ganivetades al porc per la part de darrere. Se li varen posar els cabells de punta –Adagiona-.

Aquestes criatures em faran quedar amb els cabells blancs (no em creuen).

El que succeeix a ca meva és tan gros que estic amb sos cabells drets -L'humor-.

quedar amb gana (o quedar-se amb gana)

No menjar prou. |

no atipar-se prou, tenir talent |

Si quedeu amb gana per dinar, bereneu més aviat.

En aquella casa, quedava amb gana.

quedar amb la canya i sense peix

No obtenir algú allò que volia (Gir-Bar). |

quedar a la lluna de València, quedar frustrat, defraudat, decebut; quedar amb un pam de nas, quedar a l'escapça |

Vaig quedar amb la canya sense peix (comptava que em votarien i no ho van fer).

Me'n vaig haver d'anar amb la canya sense peix (va lligar, però no va poder anar al llit).

Hem quedat amb la canya sense peix (ens van dir que cablarien l'escola i no ho han fet).

quedar amb la seva (i queda't amb la teva!)

Ho diu qui no accepta els arguments dels altres, però no té ganes de discutir. |

fes-ho com vulguis!, queda't amb la raó!, no discutim pas més! |

A -No va pas anar així. B -Queda't amb la teva!

Cadascú es va quedar amb la seva (no es van entendre).

En aquests programes tothom queda amb la seva (els debats a la televisió).

C -No m'ho crec pas, això que dius. D -Doncs quedat amb la teva i jo amb la meva.

quedar amb un gust d'endarrer

Quedar amb un desig insatisfet (Mall). |

tenir un endarrer, anar-se’n amb les ganes de saber quelcom |

Quedàvem amb un gust d’endarrer, vaja (sense comprovar l’enrabiada de l’amo de la casa on havien anat a picar la porta) –Albellons-.

quedar amb un pam de boca (i: restar)

Quedar molt sorprès. |

quedar encantat, parat, bocabadat, admirat; quedar amb la boca badada -o oberta-, restar de pedra, (quedar amb un peu enlaire, quedar clavat en terra, quedar de pasta de moniato Val) |

Els estrangers queden amb un pam de boca quan beuen la Sagrada Família.

Quan veu la Carla queda encantat amb un pam de boca (n'està enamorat i se la mira).

El nen queda amb un pam de boca, quan veu els cavallets.

N'hi ha que hi queden en morir, amb un pam de boca (és un cas diferent).

Ells es quedaven amb la boca oberta esperant la fi de la contalla –L'armariet-.

Et quedes amb un pam de boca quan et fan aquesta mala jugada (tens raó i perds, en un judici).

quedar amb un pam de nas (i deixar)

Quedar algú sense allò que esperava (Bar-Gir). |

quedar amb la canya i sense peix; quedar decebut, frustrat; sortir el tret per la culata |

Han quedat amb un pam de nas (sense res de dot).

Et trobaràs amb un pam de nas (deixaran l'herència al teu germà).

La Laura ha quedat amb un pam de nas (li han fallat els projectes).

quedar amics

Continuar amics després d'algun fet.|

restar amics, quedar bé |

Varen plegar el negoci, però van quedar amics.

Si et portes bé en un lloc, hi quedes amic.

quedar bé (i: quedar malament)

Ésser oportuna o correcta (o no) una persona, una cosa o una situació. |

fer bon paper, sortir airós, ésser adequat; decebre, defraudar, quedar lluït, quedar ordinari |

Renegar queda molt ordinari, en una dona; en un home, no tant.

La noia va quedar bé a l'examen (va aprovar).

Ja quedaràs bé (ja aprovaràs).

Aquest televisor no hi queda bé, al moble.

És una noia que queda bé (més aviat bufona, eixerida).

El vestit que porta li queda malament.

A -M'agrada molt aquest vestit que duus. B -Això ho dius per quedar bé!

Tothom ens ha de conèixer! (la canalla fa rebequeries)

Aquest vestit és molt bonic, i no t'ho dic pas per quedar bé.

quedar ben guarnit

Irònicament, obtenir un mal resultat d'una cosa que es fa. |

quedar ben servit, quedar malament, quedar fotut, quedar ben lluït (Bar) |

Vaig quedar ben guarnida, amb en Josep, al casament! (és carregós i el tenia de costat).

Amb una dona així ha de quedar ben guarnit, en Pere (cada dia el truca a la feina).

És operat del cor i volia fer el valent, però ja va quedar guarnit! Se'n va sortir per casualitat (treballava i va tenir un altre atac de cor).

quedar ben servit (o anar)

Irònicament, quedar malament (Gir-Bar-Mall). |

quedar en mala situació, quedat fotut, quedar decebut, quedar galdós |

Ja quedaràs ben servit amb aquest home que has llogat! (té fama de gandul)

Si ens hem de refiar de tu, ja anirem ben servits!

Ja vaig quedar ben servida! (les fotos eren mal fetes)

Quedaràs ben servit, si poses el dit sota la màquina! (te'l tallarà)

Ja va quedar ben servida la Dolors! (és puritana i al teatre deien verreries – males paraules-).

Ja quedaràs ben servit! (fa un viatge i plou molt)

Si agafes aquest aparellador i aquests paletes, quedaràs ben servit! -per fer obres- (són cars i ganduls).

He dit que les bates no m’agraden. He quedat ben servit! (s'han ofès, han cridat).

Va a treballar, amb tanta calor?, ja quedarà servit! (ja les passarà putes!)

Ja vaig quedar ben servit, a l'avió! (el veí feia pudor)

Ja vaig quedar ben servit! (anava sense abric i va fer fred)

Tres hores amb l'orinal pla, ja quedes ben servit (a l'hospital, fa mal).

Ja quedareu ben servits, els veïns piquen la paret.

N'he quedat ben servit de la mainada (fart).

Si et cases amb aquell, ja quedaràs ben galdosa!

Si compres aquell cotxe, ja quedaràs ben galdós.

quedar blau

Quedar sense doblers (Ca-Am). |

quedar blau com un mataparent (Ca), quedar escurat, quedar plomat, no tenir cap ral, quedar com un jonc de fulles |

Quedarem blaus, amb el casament del noi.

Quan feia el negoci del suro vaig quedar blau com un mataparent

nota: Vegeu també 'anar blau'.

quedar bocabadat (i deixar bocabadat)

Admirar-se algú de quelcom (Val-Eiv-Gir). |

quedar parat, encantat, admirat, sorprès; quedar -o restar- amb un pam de boca, badar un pam de boca, o quedar amb la boca badada, quedar de pasta de moniato |

Quan van dir les notícies vaig quedar bocabadat.

quedar cansat (i estar)

Trobar-se cansat. |

quedar aclameït, agemolit, esgotat, allomit, allomat, ajocat, baldat, desmanegat, estellat, madur, aplacat; xarbotat; capgirat; camatrencat |

Ha tingut una malaltia i ha quedat aclameït (flac, delicat, mins; Ca).

Compraré un auto de 50.000 euros i potser quedaré agemolit (en acabat no podré gastar gaire, Am)

Quedaràs amb les cames allomides de tant caminar (sense força; Am).

He quedat allomat, portant el moble a sobre (molt cansat, llassat Ca)

Han de ser dos per dur-la o queda ajocada (no s'aguanta, una malalta; Ca).

He quedat baldat de treballar (fatigat; també es diu que 'queda baldat', d'un que el piquin; Ca).

Vaig quedar desmanegat, traginant semals de raïms (cansat, Ca; 'esterrossat' a Am).

He quedat capgirat, fent aquest diccionari (carregat de cap, cansat mentalment; Ca.).

He quedat estellat del ventre, de la tos (em fa mal el ventre; Am)

Quedo ben estellat, nedant (= cansat, que tot em fa mal).

A -Els nois pinten el pis. B -Ja quedaran madurs! (cansats; Ca).

Quan arribava es vespre estava ben madur –Fets-.

Vaig quedar xarbotat, anant a Osor (cansat i marejat, en una carretera dolenta i amb un cotxe vell; Ca-Am).

Quedes ben xarbotat, viatjant! (fatigat, rendit).

Si no calla, aquest nen, li fotré una plantofada i el deixaré aplacat.

Aquell va molt lent caminant; si hi vas, quedaràs camatrencat (et faran mal les cames).

nota: Molts dels exemples de cansament que us proposem ja els podeu trobar al Volum 1. Els reunim ací a fi de facilitar-ne l'ús.

quedar cara de 'tonto' (o de ximple)

Ho han acordat els altres socis sense consultar-m'ho, ja veig que em prenen el pèl (o veig que no hi pinto res, veig que em prenen el número, veig que se'm rifen, veig que em tenen per beneit, m'adono que no em tenen per res, veig que sóc el ninot de la colla, veig que sóc la riota, veig que faig el ninot, veig que m'enganyen, quedo fotut, veig que faig el préssec, jo em quedo a l'escapça; no em queda cara de 'tonto').

quedar car(a)bassal

Tenir poc gust, poca dolçor, una menja (Ca). |

carbassejar, estar empeltat de carabassa (Mall) |

Les mongetes tendres congelades no són bones, queden carbassals.

Aquest meló està empeltat de carabassa (no és bo).

nota: Vegeu també 'carbassejar', al Volum 1.

quedar clavat en terra

Sorprendre’s en gran manera (Mall). |

quedar de pedra, quedar amb un peu enlaire, restar de pedra picada (Bar) |

Davant aquell succés tan inesperat va quedar clavat en terra, sense poder dir res.

quedar com a Jesucrist dues pistoles (o com una guitarra en un enterrament) *

És grassa i els pantalons li fan març i febrer (o li queden malament fa el ridícul, va malforjada; no li queden com a Jesucrist dues pistoles, li queden com una guitarra en un enterrament).

quedar com un bacallà

Quedar rígid, inflexible. |

quedar repte, encarcarat, enravenat, encartonat |

La roba estesa ha quedat com un bacallà (glaça).

quedar com un bertrol

Fer-se, una peça de roba, molt ample (Am). |

venir gros, donar-se, anar balder |

Aquest jersei de punt ha quedat com un bertrol.

bertrol (DCVB): Espècie de nansa cònica feta de malla de xarxa sostinguda amb cercles de fusta o de ferro, que serveix per pescar en els rius i torrents on l'aigua no duga molta envestida.

quedar com un drap brut

Quedar molt malament. |

quedar bonic, quedar com un porc, quedar com un senyor porc; fer un mal paper, fer el ridícul, quedar malvist, quedar com una mona (Ca) |

Quedaré com un drap brut, si no compleixo el que els vaig prometre.

Em va fer quedar com una mona (va dir a l'amo que el promotor de la vaga era jo)

nota: vegeu també 'deixar com un drap brut'.

quedar com un ministre

Menjar i beure abundosament (Men). |

fer un bon àpat, fer un bon tiberi, quedar satisfet, treure el ventre de pena |

Van quedar com ministres -Fets-.

quedar com un pa

Quedar espès, un líquid. |

espesseir-se, concentrar-se; tornar-se consistent, compacte, pastós |

Ha quedat com un pa, la mel d'aquest pot.

quedar com un pastisset de set puntes

Tenir un aspecte perfecte (Men). |

fer goig de veure |

La núvia estava tan ben guarnida com un pastisset de set puntes.

quedar com un rebrec

Quedar arrugada, una peça de roba. També es diu de les persones que duen la roba. |

quedar arrugat, quedar com una coca (Am-Mall); quedar malfumut, malgirbat, malforjat, matxucat |

Aquesta camisa et quedarà com un rebrec, si la deixes així (l'has de penjar).

Has quedat com un rebrec (era assegut a terra).

Quedaràs matxucat com un rebrec!, seu bé (Ca).

Quedaràs com una coca, aquí assegut (amb el vestit arrugat).

quedar com un Sant Llàtzer

Quedar en un estat lamentable (Bar). |

quedar ple de cops, ple de ferides, ple de blaus; quedar nafrat, quedar com un eccehomo |

Ha quedat com un Sant Llàtzer –TV3-

quedar com un senyor

Fer molt bé una cosa. |

fer les coses bé, complir, comportar-se |

He quedat com un senyor, llegint la poesia (l'he sabuda dir tota i bé).

quedar com una mona

Quedar en una situació ridícula. |

fer la mona, fer un paper galdós, fer un mal paper, fer el ridícul, quedar com un drap brut, quedar escorregut, quedar avergonyit, quedar amb la cua entre cames |

A -A cal mestre hi havia els préssecs que m'havien robat; en Pere els hi havia anats a dur, però vaig callar. B -Li ho havies d'haver dit: hauria quedat com una mona.

C -En Joan ha dit que no compreu números d'aquests. B -Em fas quedar com un drap brut! (hi ha el venedor a davant)

quedar complert (de complir)

Satisfer plenament la gana (Ca-Am). |

quedar satisfet, tip, ple (Gir-Mall), sadollat |

A -Has quedat complert? B -Home, encara menjaria més.

nota: Del verb 'complir'.

quedar corsecat (i quedar corsec)

Tenir una gran pena. |

quedar consumit; migrar, desficiar-se |

Vaig quedar corsecada de dolor.

Vaig quedar corsec de la pena.

nota: Vegeu també 'corsecar', al Volum 1.

quedar curt (o: quedar-se curt) *

Deuen sis milions d'euros, i encara tallo curt (o i encara faig curt -Gir-Val-, i probablement més; no i em quedo curt).

Hem fet curt de peix (o n'ha faltat, no n'hi ha hagut prou; no hem quedat curt de).

No han fet curt en l'ús de la força (o no han pas tallat curt, no han mirat prim; no no han quedat curts en).

Ja te'n sortiries, en un debat; parles molt bé (o ja quedaries bé, ja ho faries bé; no no quedaries pas curt).

Encara li vaig dir poc, li havia d'haver dit: «tu, a mi, no m'has convidat mai»(o encara va passar fluix; no encara vaig quedar curta).

Tu xerres molt, aquí, però a les reunions no dius res (o calles com un puta, no quedes curt).

quedar d'una peça (i: deixar d'una peça) *

Quan m'ha vist, ha quedat parat (o ha quedat de pedra, ha caigut de cul, ha quedat sorprès, s'ha quedat de pasta de moniato; no ha quedat d'una peça, l'he deixat d'una peça).

Quan ens ho han dit hem quedat de pedra (o parats, sorpresos, bocabadats, meravellats, astorats, amb la boca oberta, hem caigut de cul; millor que ens hem quedat d'una peça).

nota: Ruaix pensa que 'quedar d'una peça és una bona solució. Nosaltres creiem que no ens cal. Sí que veiem bé 'quedar d'una sola peça' quan significa quedar soldada, una cosa. Ex.: L'avi va quedar d'una sola peça (amb els ossos soldats; ho vam veure quan el van desenterrar).

quedar de (+ verb)

No fer-se, una cosa. |

no atrevir-se, no gosar, no fer; no facis res mal fet, no us estigueu de |

Hem quedat d'anar a l'aplec d'Olot per la pluja.

Per ells no quedis, de comprar-ho (compra-ho igualment).

Hem quedat d'anar a casa, perquè la mare té massa feina.

A -Si necessiteu alguna cosa, no quedeu B -Gràcies, no quedaria pas, si em convingués.

Va quedar per això, per deu duros (deixar de fer).

Quedo per la mainada, de divorciar-me.

Vaig quedar pel nen, de fer-ho.

Quedarà per posar, el timbre (no ho farem avui).

El camp va quedar per sembrar (no es va fer).

Tot em queda, ara -per fer- (té la dona malalta, treballa, etc.)

Per nosaltres no quedarà (ho procurarem fer).

nota: Vegeu també 'quedar 4', al Volum 1.

quedar de pasta de moniato (o: quedar-se, deixar)

Quedar molt sorprès. |quedar parat, mort, glaçat, amb un peu enlaire, amb un pam de nas, de pedra, meravellat, (esglaiat, espaterrat, restar glaçat, restar de pedra picada Bar) |

Els deixaràs de pasta de moniato (parats, admirats) -TV3-.

Quan el vaig veure entrar, vaig quedar de pasta de moniato (no hi comptava) -CR-.

nota: Trobem aquesta frase feta en pocs diccionaris. També es diu en castellà, però pensem que és bona.

quedar de pedra (i deixar de pedra)

Restar molt sorprès. |

quedar mort, petrificat, parat, sorprès, bocabadat, meravellat, astorat, amb la boca oberta |

M'ha deixat de pedra -TV3-.

quedar de racó

Vegeu anar de racó

quedar de tots colors

Quedar avergonyit. |

tenir vergonya, passar vergonya |

Va quedar de tots colors, quan em va veure.

quedar descansat

Quedar alliberat de quelcom que ens donava turment. |

quedar ben descarregat (Ca), esbravar-se, quedar alleujat |

Li'n vaig dir quatre de fresques i vaig quedar ben descansat.

L'ha insultat i ha quedat descansat -TV2-.

Li vaig dir A, B i C. Vaig quedar descarregat (= es va poder esbravar).

Qui va redactar aquest contracte va quedar descansat (d'un futbolista, és complicat).

quedar despreciat *

Deixes l'auto allà, a defora, i queda brut (o empolsat, empavescat, malmès, llefiscós; es fa malbé; no queda 'despreciat').

quedar dit

Ja s'ha dit. |

ja hem dit, ja s'ha dit, ja ho has dit, d'acord |

Ja ha quedat dit que això no és possible -TV3-.

Queda dit, Joan, bona nit! (l'anunci d'un festival).

quedar embabecat

Mirar una cosa amb admiració. |

quedar enfavat (Am), enamorat, embadalit, enartat, amb el cor robat, enfigat (Val), embabecat (Gir), embavat (Men), embambat (Men-Mall) |

Les nenes han quedat embabecades quan han vist la cuina de fireta.

Queda enfavat davant la mar -Punt-.

Vaig quedar enamorat d'aquell vestit (no 'prendat') -CR-.

Guillem es queda embadalit, al vestit li marca un ventre llis i això posa més en relleu les anques arrodonides -un forat-.

nota: 1 Vegeu també 'embabecat' i 'enfavat' al Volum 1.

2 No són bones les solucions: 'quedar prendat', 'quedar encandilat'.

quedar embalaït

Quedar dominat pel vent; costar de respirar quan es camina de cara a vent (Ca). |

ofegar-se, asfixiar-se, entabuixar (Val) |

Quedava embalaït, amb aquella tramuntana.

nota: Vegeu també 'embalair', al Volum 1.

quedar embambat (i estar)

Restar admirat, extasiat davant qualcú o qualque cosa (Mall) |

quedar -o romandre- embadalit, encisat, enfavat, parat; (quedar amb sa boca oberta, badar un pam de boca Mall) |

En Pere ha quedat embambat amb la teva germana.

quedar en blanc

Quedar sense res; no entendre res. |

quedar a la lluna de València; no saber què dir, no saber què contestar, no recordar res; quedar tallat, quedar sobtat (Ca), quedar sense paraules, quedar pertorbat |

He quedat en blanc, a l'examen de física (= no recordava res).

Llegia la poesia i vaig quedar en blanc (vaig quedar tallat).

Ha quedat tallat, al concurs (no en sap més, s'encalla, no sap què dir).

A mig discurs va quedar sobtat (no va saber què dir).

quedar en entredit *

La seguretat a les platges catalanes està en dubte amb aquests quatre mort (o és dubtosa, està en qüestió, s'ha posat en quarantena, queda malament; no ha quedat en entredit) -CR-.

quedar en l'intent (o: quedar en un intent)

No aconseguir un propòsit. Forma expressiva del periodisme modern. |

no arribar a bé, no poder guanyar, no poder fer, no acabar bé, no anar bé, no sortir-se'n, fracassar, caure (un castell), no arribar a cap |

La selecció de Suècia va quedar en l'intent d'arribar a la final en perdre el partit previ.

El castell de vuit queda en un intent.

quedar en un clot de llit (i estar)

Quedar algú al llit per malaltia. |

quedar impossibilitat, no poder-se valer, no poder-se aixecar, quedar enllitegat |

Mon pare ha quedat en un clot del llit.

A -La tia fa vuit mesos que és en un clot de llit i no hi ha res a fer. B -Sí, noi, s'ha d'esperar que sigui hora.

Fa dies que estem enllitegats: quan no és l'un, és l'altre.

quedar encarcarat

No poder moure una part del cos per raó del fred o per una altra causa. |

quedar enrampat, enarcarat (Am), repte, encartonat, encartronat; quedar entregirat |

He quedat encarcarat del fred que he passat, em costa de moure les cames.

Té mal d'esquena i camina repte (no es pot girar).

Hem quedat enrampades de fred, collint olives (les mans, les cames).

L'àvia ha caigut i ha quedat repta, com morta.

El peix congelat queda repte, encartonat.

La roba penjada em queda ben repta (del fred, Ca).

Li ha quedat el coll entregirat de dormir en una mala postura -fixat en una mala posició- (no el pot moure i li fa mal, Ca).

quedar enclavat

Carregar-se de deutes (Ca). |

quedar enfangat (Ca), quedar endeutat |

Va fer molts obres i va quedar enclavat (no les podia pagar).

Va posar una botiga de licors i en va fer via, de quedar enfangat!

nota: Vegeu també 'enclavar 3'.

quedar ensotat (i: ésser enclotat)

Hom ho diu d'un edifici situat en un lloc més baix que el seu entorn (Am). |

quedar enclotat (Gir-Mall) |

La casa d'en Magí queda ensotada.

quedar entesos

Vegeu 'anar entesos'.

quedar escaldat

Restar sorprès d'una manera desagradable i diferent del que s'esperava (Mall) |

quedar escaldat (Gir), (eixir escaldat, malparat, escarmentat Val), quedar escalivat (Mall-Gir) |

Va entrar en el negoci del seu cosí, però n'ha quedat escaldat.

quedar escaldufat

1 Quedar amb la pell encetada o embutllofada per culpa de la calor o per una altra raó. |

quedar cara vermell, quedar escaldat |

Han arribat de la platja, escaldufats, cara vermells.

Amb les canyes quedes escaldufat (quan les remenes per posar aspres, quan les claves o les tragines; s'ha de fer a la fresca; si no, et deixen embutllofat).

A -He quedat escaldat del sol. B -El sol no escalda la pell, és l'aigua que ho fa: el sol escaldufa (Ca).

2 No quedar ben cuit, el menjar. |

quedar sobtat, quedat poc cuit; cuit de pressa, cuit amb massa foc |

Aquest arròs no és ni cuit ni cru: ha quedat escaldufat (Ca).

Aquestes mongetes són cuites de pressa, han quedat escaldufades per massa foc (Am).

nota: Vegeu també 'escaldufar 1 i 2', al Volum 1.

quedar escorregut (o estar, anar-se'n escorregut)

Estar decebut per alguna cosa. |

estar moix, trist, consirós, desenganyat, confós, pensatiu, fotut; (restar poc airós, humiliat, escorregut, penjat Bar); anar cuatrucat, anar encorregut (Mall) |

Quan van dir qui havia guanyat, va quedat tot escorregut (comptava guanyar ell).

Els jugadors del Mollet se'n van anar escorregut (van perdre).

nota: Vegeu també 'escorregut', al Volum 1.

quedar estassat

Quedar estirat a terra per una basca, un cop, una caiguda, etc.).

quedar estabornit, abatut, tombat, estès; perdre el coneixement |

Va caure i va quedar estassat per terra.

Va quedar estabornit d'un cop de puny.

nota: Vegeu també 'estassar 2 i 3', al Volum 1.

quedar 'estragat' *

Els avellaners joves que fan massa avellanes queden dissipats, i moltes vegades es moren (o queden sense saba, pedrejats, es fan malbé; no queden 'estragats').

La mula ens ha quedat rebentada de llaurar (o llassada, aixafada, pedrejada, extenuada; no 'estragada').

quedar fet engrunes

Quedar una cosa trencada en trossos molt petits. |

quedar engrunat, quedar fet bocins, quedar en cinquanta trossos (Ca) |

El plat ha quedat fet engrunes (ha caigut a terra).

quedar fotut

Quedar malament, en molts sentits. |

quedar fumut, esquitxat, lluit, penjat, retratat, venut, escaldat, enrampat, escarmentat, amoixat, cohibit, satisfet (irònicament), quedar fotut i arrimat al marge (Val); servir d'experiència, quedar agafat per la cua (Val) |

És pensava que li donarien la raó i no ho han fet. Va quedar fotuda com una mona!

No hi vull tenir cap tracte, amb aquella dona: un dia que li dónes conversa, hi quedes esquitxat (= t'ofèn).

Quedarà penjada (sense amigues).

Va quedar lluït, casant-se amb la Joana!

El porter ha quedat venut (= l'han deixat tot sol) -CR-.

Van demanar uns crèdits per fer la granja i hi han quedat enrampats -o escaldats- (no els ha anat bé i no els poden tornar).

Li vaig fúmer un moc i va quedar ben amoixat (moix, trist, calmat).

A la classe se'n riuen i queda cohibit.

En vaig quedar tan satisfet d'aquesta gent que no n'enyoro pas cap! (Ca).

Em vaig ben refredar, amb l'aire condicionat. Ja em va servir d'experiència (o d'escarment).

Tenen por de quedar agafats per la cua (de quedar arruïnats).

quedar galgat

quedar encallat, bloquejat; enferritjat, encarrallat |

A -La porta ha quedat galgada. B -Hi deu haver una grava a sota.

C -El pany no va lleuger, ha quedar encarrallat -o enferritjat-. D -Deu ser rovellat: hi posarem oli.

galga: Barra que es posa sota el botó de les rodes del carro per a servir de fre (DIEC).

quedar honrat

Es diu d'una porta, quan no queda ni tancada ni oberta, per exemple quan hi ha una grava a sota; Am.).

Ésser considerat honrat (Ca). |

que se'l tingui per honrat, quedar com a honrat (Val) |

Tothom vol quedar honrat.

quedar igual (i deixar igual) *

Se sap que roben, però ells queden allà mateix (o no hi pateixen, no s'hi capfiquen, no s'hi amoïnen, els és igual, no els fa ni fred ni calor; millor que queden igual, els deixa igual).

Si no menges carn, no et donen pas res més (millor que ells queden igual).

No ho he pas entès -una explicació- (o no n'he tret l'entrellat, he quedat allà mateix; millor que he quedat igual).

Quedo allà mateix quan em diuen què fa el meu gendre (o no em preocupa saber-ho, més igual, m'és indiferent, no m'afecta, em deixa allà mateix; millor que em deixa igual saber què fa).

quedar limitat (i estar limitat)

Haver de fer les coses amb poc temps, amb pocs diners, etc. |

anar just; ésser escàs, insuficient; quedar coix |

No vaig a dinar a casa, perquè quedo molt limitat (de temps).

Treballem molt limitats de recursos.

El discurs ha quedat coix (incomplet) -Punt-.

quedar malvist (i ésser malvist)

Quedar mal considerat. |

quedar malament, fer un mal paper, fer el ridícul, quedar com una mona (Ca), quedar -i posar- en evidència, fer comprometre |

Si fas diners, ets malvist o quedes malament.

Abans, les nenes quedaven malvistes, si jugaven a pilota (= no es considerava joc per a elles).

Ja m'has posat en evidència (m'has fet quedar malament).

El Cadis va posar en evidència la defensa del Numància -C33-.

quedar més blanc que es referit

Quedar molt esblanqueït de por, d'esglai, etc. (Mall) |

quedar esborronat, aborronat -Val, esglaiat |

Va tenir un esglai tan gros que va quedar més blanc que es referit.

referit: Capa de calç i grava, o de guix, o d'altra mescla, aplicada a una paret per fer-la llisa (Mall, DCVB).

quedar moll

Es diu de quelcom que, quan es pitja, cedeix fàcilment (les Escaules). |

quedar tou, bla |

Les cireres primerenques queden molles, si les guardes.

quedar net

Vegeu 'deixar net'.

quedar nou

Trobar-se en bon estat, generalment després de fer una activitat (Ca). |

posar-se (quelcom), assentar-se bé, fer profit, trobar-se bé; estar en gran forma, molt bé, de primera, divinament; marxar com una guilla |

M'ha anat bé aquesta dutxa, he quedat nou (millor que com nou).

A -Estic baldat de caminar. B -Dorm!, demà et trobaràs nou.

Aquestes pastilles pel mal de cap m'han deixat nou.

L'àvia és operada del cor, però ara marxa com una guilla (camina bé, Am,).

nota: Segons 'Pau Vidal' la construcció 'com nou' no és bona. Hi estem d'acord.

quedar parat

Quedar molt sorprès. |

quedar bocabadat, admirat, meravellat, glaçat, fred (Ca), estupefacte, astorat, favagirat (Bescanó-Am), mort; no saber si riure o plorar |

He quedat parat que vinguessis avui.

Quedo bocabadat de com raona aquest nen!

Vaig quedar glaçat, quan vaig veure que baixaven el salt del Sallent amb una corda (o em van deixar fred).

Quan m'ho va dir vaig quedar fred (que dos s'entenien).

Hem quedat garratibats pel que hem vist -CR-.

Em fas quedar parada que s'hagi tornat a casar.

Vaig quedar favagirat quan vaig veure que s'acostava (parat).

Em va deixar mort, quan m'ho va dir (o vaig quedar mort!)

Queda parada, la tortuga, perquè es mouen les cortines.

Quan em va dir que era un gran tècnic en motos, no vaig saber si riure o plorar (no sabia com agafar-s'ho, perquè no era veritat).

nota: Sentim «Quedar 'pasmat'», a 8TV. Això no arriba ni a 'catanyol'.

quedar per mostra

Ser una persona que se la pot escoltar com un model (Men). |

ésser un cap de brot, tenir un cap molt clar, tenir un bon cap |

Tothom ho ha fet malament; només la Maria ha quedat per mostra.

quedar per a vestir sants (o quedar-se)

No casar-se, una dona (Gir-Bar). |

quedar fadrina, restar tieta |

Ja t'està bé!, no em vares voler a mi i has quedar per a vestir sants!

quedar per la carretera

Tenir una avaria anant amb auto (Ca). |

tenir pana |

Amb aquest cotxe no ens hem quedat mai per la carretera.

quedar petit

Ésser, una cosa, insuficient o ésser petita comparada amb una altra. |

ésser reduït, esquifit, insuficient; parar xicotet (Val) |

Ha quedat petit, el cementiri.

Quedaràs petit, si no menges! (= no creixeràs).

El local ha quedat petit (la gent no hi cap).

Al segle XXI tot el que van fer els governants assassins del segle XX quedarà petit (serà pitjor).

El magatzem se li va fer petit (en va haver de fer un altre).

quedar 'plausit'

Quedar tranquil (Bellcaire d'Empordà). |

quedar assossegat, desansiat

Quedes més 'plausit', si et diuen que amb un més a l'hospital es posarà bé.

nota: Probablement del llatí 'plaudo', que vol dir aprovar, aplaudir.

quedar pobre de (o ésser pobre de)

Haver-hi poca quantitat de quelcom (Am). |

ésser escàs de, haver-hi manca de, faltar, fer falta |

Queda pobre de llum, aquest despatx.

Queda pobre, l'acabament de la processó (hi ha el capellà sol).

Un teatre amb cinquanta persones queda pobre.

quedar pobre i mentider

Quedar arruïnat en un negoci. |

fer-se savi, fer més badalls que rots, anar de mal borràs |

A -Com li va anar el negoci del suro? B -Sí, va quedar pobre i mentider.

L'empresa no els va anar bé i se'n van anar pobres i mentiders.

nota: També sentim quedar pobre i 'embustero'.

quedar que no s'hi veu (algú)

Quedar sorprès o atordit. |

no saber què dir, no saber què fer; quedar fotut, mocat, parat |

Ha quedat que no s'hi ha vist, d'això que li han dit (= ha quedat parada).

Ha quedat que no s'hi ha vist, del moc que li ha fumut.

Vaig quedar que no m'hi veia! -ho diu A- (A no va dir a la noia que s'havia mort l'àvia i B li diu que això no es fa. A li diu 'tu vas fer igual' i B li respon 'no és pas veritat, vas confosa')

Vaig dir: 'Què feu aquí'? Van quedar que no s'hi veien (robaven al meu hort).

quedar rebentat com una cigala (o rebentar-se com una cigala)

Estar molt fatigat (Am). |

quedar rebentat (Ca), no aguantar-se els pets, quedar baldat, quedar mig mort, caure de cansat; ésser a punt de fer un pet com una aglà |

Va arribar a la meta ben rebentat (al Tour).

Ha arribat de córrer rebentat com una cigala.

Aquell dia em pensava que em rebentaria com una cigala, de tant de cantar.

Queden rebentats com una cigala, pujant muntanya amunt.

quedar retratat

Vegeu 'ensenyar l'orella'

quedar rostit com un pollastre

Quedar ben cremat (Am). |

quedar rostit, cremar-se, abrasar-se |

El boscos de l'Empordà varen quedar rostits com un pollastre, l'estiu passat.

quedar-s'hi (i quedar-hi)

Morir-se a causa d’alguna cosa (Gir-Terres Ebre-Mall). |

deixar-hi la pell, transir, fer la clucaina, petar |

Va agafar espasmes i s’hi va quedar (mentre es banyava) -Contalles-.

Diuen que és una operació senzilla, però l'oncle hi va quedar.

quedar-se (amb algú) *

Que et rius de mi? (o que m'acollones -Gir-, que et fots de mi?, que en prens el pèl?; no que et vols quedar amb mi?)

T'estàs burlant de mi (o fument, rifant, em vols fer veure a galet; no t'estàs quedant amb mi).

quedar-se a gust *

Vam quedar descansats quan el bar de davant de casa va tancar (o vam quedar contents, satisfets; vam xalar; millor que ens vam quedar a gust).

nota: Vegeu també 'a gust'.

quedar-se amb el cul a l'aire *

No és qüestió de pregonar els defectes i quedar sense res (o restar amb les mans buides, restar empobrit, ensenyar totes les cartes, no quedar-se amb el cul a l’aire) –La cara oculta de la lluna-.

quedar-se amb les ganes

No poder obtenir una cosa. |

no poder fer, no poder haver, no poder aconseguir, haver-se d'espinyar |

Em vaig quedar amb les ganes de guanyar (vaig perdre).

Vegem si repeteixen la jugada o si ens quedem amb les ganes -C33-.

Feien moltes preguntes per xafardejar, però es van quedar amb les ganes de saber (no els vaig dir res).

quedar-se amb les llànties del camp

Quedar-se amb no res (Men). |

quedar sense res, quedar-se a l’escapça |

Volia ser el qui remenés les cireres i s'ha quedat amb les llànties del camp.

quedar-se arrere

Despistar-se i reaccionar tardanament (Cas). |

ésser babau; fer el tòfol, el soca |

...de l’altra banda els espanyols no es quedaren arrere i en les revetles i borrasques de festes i porrats ballaven al ritme dels pasdobles... -La cara oculta de la lluna-.

quedar-se en terra

No embarcar, un passatger o una mercaderia, quan el vaixell o l'avió parteix. |

quedar-se a terra |

Es pot quedar en terra (perdre l'avió) -CR.

quedar-se fregit de son *

Mentre s’hi preparava el sopar quedava adormit (o s'adormia, s'endormiscava, cedia a la son; no es quedava fregit de son) -Contalles-.

quedar-se pel camí

No assolir quelcom (Ca). |

no arribar-hi, no aconseguir-ho |

A -La gent viu, ara. B -Si no es queda pel camí (si no es mor).

El Castalla es queda pel camí -l'eliminen- (no en el camí).

quedar-se tan ample (quedar tan 'panxo') *

Els diuen que són una colla de ganduls i ells, com aquell qui res (o i no s'immuten, i estan ben tranquils, i queden tan satisfets; no i es quedem tan amples, i es queden tan 'panxos').

De la grossa de Nadal en diuen 'The fat one' i ja ho tenen solucionat (o i cap maldecap!, no i es queden tan amples) -Punt-.

Quan em va passar allò, no me'n vaig ressentir gota (o no em va pas afectar, vaig estar tranquil igual; no vaig quedar tan ample, vaig quedar 'tan' panxo).

quedar-se tan fresc *

T'embarguen, i passa'm a buscar (o i cap maldecap!, i ells queden allà mateix, i ells com si res, i estan ben tranquils; millor que i es queden tan frescos).

Proposa una monarquia absoluta i queda ben descansat (o i sembla que no diu res, i ja ho ha dit, i ell ben tranquil; o millor que i es queda tan fresc, i es queda tan tranquil!).

quedar-se torrat

Quedar clapat durant una estona molt profundament i dormint molt a gust (Val-Mall). |

quedar-se fregit |

Quina torrada m’he pegat, crec que no ho havia fet en tota ma vida. -Ja ho sé, ja, roncaves que donava gust! -Séquies-.

quedar sense (i deixar sense)

No obtenir una cosa. |

quedar a l'escapça, no arribar a tenir |

Repartien àlbums, i jo en vaig quedar sense.

Tants que n'hi havia i encara me'n quedaré sense.

De tant menjar xocolata, aquesta mainada, me n'han deixat sense (no n'ha quedada per a mi).

nota: Vegeu també 'estar sense'.

quedar sense efecte

Deixar de tenir efecte un acord o una llei. |

quedar suspès, no valer, no regir, deixar d'ésser vigent |

La sanció queda sense efecte -TV3-.

quedar sense paraules (o: sense paraula)

Tenir una gran sorpresa. |

quedar parat, sorprès, sense saber què dir, meravellat, estupefacte, sense poder dir res (Mall), quedar de pedra (Mall-Val), (quedar astorat, quedar amb sa boca oberta, quedar fred, quedar sense polsos, quedar amb un pam de nas Mall), quedar mort (Mall-Gir) |

El tenor ens va deixar sense paraules -CM-.

Què et passa, Jaume? T'has quedat fora paraules.

quedar sol

No tenir competidors ni rivals. |

quedar tot sol, ésser el millor, ésser l'amo del galliner |

Hi havia tres barbers al poble, però he quedat sol (els altres han plegat).

Fotré carxots i quedaré sola.

Si em poso a repartir bufetades, quedaré tot sol.

quedar tirat (i deixar tirat) *

1 Et quedaràs aquí estirat? -al llit- (o ajagut, estès; no tirat) -TV3-.

2 Els deixarem estirats per aquí -a uns morts- (o estesos, abandonats; no tirats).

No em deixeu abandonada! -no la volen a casa- (o sola!, no em deixeu!, no em deixeu desemparada, no em deixeu al carrer!, no em feu fora!; no no em deixeu tirada!) -TV3-.

El vaig deixar a la carretera i va haver d'anar a peu (o el vaig abandonar; no el vaig deixar tirat a) -AVUI-

Ja us farem la feina, no us abandonarem pas -tenen un avaria- (o no us desempararem pas, no us plantarem pas; no no us deixarem pas tirats).

Posem gasolina per no quedar demà encallats a la carretera (o aturats; no tirats) -CR-.

nota: 'Tirar-se al llit' sí que és correcte. Vol dir ajaure's al llit sense despullar-se. Ex.: Estic cansat, em vaig a tirar una estona a sobre el llit (Ca).

quedar tot en *

No passar res pitjor. |

no passar res més, passar fluix |Per sort ha quedat tot en un cop (no s'ha fet mal, va ser una trompada i prou) -CR-.

quedar tot una pasterada

Quedar desfeta, una cosa, amb l'escalfor (Ca). |

ésser tot una pasterada, quedar pastetes, quedar enganxós |

Han quedat tot una pasterada, els bombons (eren al cotxe, al sol).

Aquest caramels són tot una pasterada.

quedaràs per llavor!

No et moriràs mai. Se sol dir de broma a qui sovint es queixa de mals (Gir-Bar). |

quedaràs per grana! (Ca), ens enterraràs a tots!, la mort no perdona |

A -Avui em fa mal el ventre. B -No t'amoïnis, quedaràs per llavor!

Ningú no es queda per llavor.

nota: No quedarà per llavor: es diu referint-se a algú, volent indicar que morirà com els altres, que no sobreviurà (DCVB).

quedeu-vos amb la vostra!

Ella vol tenir sempre raó, que es quedi amb la seva!

Tu queda't amb la teva i jo amb la meva! (s'acaba la discussió).

Jo em quedo amb la meva, i prou (tinc raó).

queixa't!

Se sol dir a qui es queixa sense raó. |

no t'exclamis tant!, no et planyis!; tothom pogués plorar amb els teus ulls!, sempre estàs igual! (Am) |

A -Jo només voldria els teus calés. B -Sí, queixa't (també és ric).

C –Han trucat? D -Ai, sempre estàs igual! Ja ho faran un dia o altre.

E -Tinc feina (i no puc fer això). F -Tens feina?, sempre estàs igual!

queixar-se per queixar-se

Tenir el costum de queixar-se. |

queixar-se per vici, queixar-se sense raó, queixar-se per res |

N'hi ha que es queixen amb raó i n'hi ha que es queixen per queixar-se (posen multes als pagesos per excés de producció).

Tu et queixes per vici (= sense raó).

nota: Pensem que 'queixar-se de vici' no és una bona solució.

quelcom farem!

1 Farem el que podrem ('quelcom' es diu 'colcom' a l'Alt Empordà; Ca-Am). |

ja farem alguna cosa, no hi pateixis, ja ho adobarem, qualque cosa farem! |

A -Això és difícil. B -Quelcom farem! (ja mirarem d'arranjar-ho)

2 Hom ho diu d'una cosa que no pinta bé, que ja es veu que anirà malament. |

malament rai!, això pinta malament!, no anem pas bé!, ja anem bé per anar a Sants!, ja estem ben arreglats! (Ca-Am) |

Ara mana el jovent. Quelcom farem! (= ja anem bé, irònicament).

A -Has col·laborat tu? B -No. A -Quelcom farem! (= malament rai; estem ben arreglats).

Si amb aquest temps es refreda, quelcom farem! (el cotxe treia fum un dia d'hivern).

Dos anys i ja posa lleis, aquest nen?, quelcom farem! (ja anem bé! -ho diu l'avi al pare-)

qui (+ verb subjuntiu!)

Desig de tenir quelcom. |

com m'agradaria tenir, m'agradaria tenir, si pogués tenir |

Oh, qui portés uniforme! -TV3-.

Qui pogués tenir-ne un!

Qui pogués anar-hi!

Qui ho pogués fer!

Qui fos milionari! (tant de bo fos milionari!) -TV3-

Qui fos xinès, per poder celebrar-ho! -TV3-

Qui hagués nascut anglès!–Saó-.

qui a bon arbre s'acosta, bona ombra el cobreix *

Qui té influència ho aconsegueix tot (o qui té bons padrins és ben batejat, el qui troba bon padrí, ja ha recorregut mig camí -DCVB-, qui té padrins el bategen, tenir bons costats sempre ajuda; no qui a bon arbre s'acosta, bona ombra el cobreix).

qui a terra, perd! (o: si a terra, perd!)

Expressió del joc de cartes. Vol dir que no es pot recular una carta quan ja és jugada (quan ja és a terra, Am). |

carta tirada, carta jugada (Val); (carta a terra no fa guerra, carta en terra va a la guerra DCVB) |

Ep, si a terra perd! (no pots retirar la carta)

qui amb al·lots es colga, compixat s'aixeca

Significa que qui fia una feina a al·lots, li sol sortir malament (Mall-Men) |

qui es fica al llit amb nens petits, es lleva amb el cul mullat (Bar), qui té tractes amb gent inconvenient en pot sortir perjudicat; qui amb criatures se'n va al llit, concagat es lleva (Empordà, DCVB); qui es gita amb xiquets s'alça cagat (Val), qui es colga amb criatures se n’aixeca amb el costat cagat (l'Alguer) |

No deixis la feina a l’al·lot, que te l’esguerrarà; ja diuen que qui amb al·lots es colga, compixat s’aixeca.

qui amb dones va i burros mena, tot l'any viu amb pena

S'ha de tenir molta paciència amb ases i dones. |

qui amb dones va i burros mena, tot l'any es mor de pena (Ca), homo qui se posa amb dones sempre en surt escalabrat (Mall) |

A -A casa som cinc dones i jo: la sogra, la dona i les tres nenes. B -Déu n'hi do!, ja et planyo!, qui amb dones va i burros mena, tot l'any viu amb pena.

notes: 1 Refrany masclista que mostra una manera de pensar ja superada.

2: 'Homo qui se posa amb dones sempre en surt escalabrat' Vol dir que no és aconsellable que un home s'afiqui en assumptes de dones, per tal com en pot sortir escaldat. A qualcunes gloses populars, fins i tot s'indica que la dona és un ésser dolent i traïdor que tracta malament l'home i el fa sofrir, per la qual cosa es desaconsella aficar-s'hi -Història de les dones-.

qui amb ferro mata, a ferro mor (o: del ferro mor)

Qui fa maleses, les acaba pagant (o tal faràs, tal trobaràs; qui la fa, la paga; millor que qui a ferro mata, del ferro mor).

nota: Trobem 'qui amb ferro mata, del ferro mor' i 'qui amb l'espasa mata, amb l'espasa mor' en alguns reculls de frases fets.

qui assegura, dura

Expressa que el prudent o el previsor sol fer bon camí en la vida (Am). |

les coses han de ser fortes, les coses s'han de fer bé |

No he volgut comprar la casa que dóna al marge i m’he quedat la tercera; qui assegura, dura (té por que el marge s’esllavissi).

A -No ho veig plou clar, això de les jubilacions i m’he fet un pla de pensions. B -Ja fas bé: qui assegura, dura.

qui avisa no és traïdor *

És perillós fer això que fas: jo ja t'he avisat! (o ara ja ho saps!; ara, tu mateix!; jo, si fos tu, en faria cas!, qui t'avisa et vol bé; millor que qui avisa no és traïdor).

qui avisa vol bé

Es diu a algú perquè accepti de bona gana de fer allò que se li recomana (Pallars). |

qui t’avisa no et vol mal |

Res d’amenaces; és un avis, i qui avisa vol bé -Històries-.

qui bada, cau!

S'ha d'estar alerta (es diu en molts sentits, Ca-Am-Men). |

no badis!, vigila! no et deixis enganyar, no et deixis fotre!; sí, bada!; a qui bada, el foten; qui bada s'entrebanca (Ca) |

No badis amb el teu soci, que qui bada, cau! (et pot estafar).

A -Haig de mirar de cobrar. B -Sí, bada! (= no badis!)

qui barata es cap es grata

Vol dir que a vegades un hom barata una cosa i hi surt perdent (Men-Mall). |

val més boig conegut que savi per conèixer, canviar pets per merda; com més canviaràs, més fotut quedaràs! |

A -En Biel ha canviat de dona i hi ha sortit perdent. B -Li ha estat molt bé!, no hagués baratat! Ja ho diuen que qui barata es cap es grata.

qui barba veu, barba honra

Vol dir que als llocs s'hi ha d'anar personalment, perquè et fan més cas (Mall). |

si vols beure aigua clara, l'has d'anar a buscar a la font (Ca), els tractes s'han de fer a la cara, les gestions s'han de fer sense intermediaris, qui cara veu, cara honra (Bar-Am); si hi vas tu, t’ho donaran, la gent et volen veure, és més efectiva la gestió personal |

Vés-hi tu personalment i li ho demanes, que qui barba veu barba honra.

A -Ara tornaré a trucar a aquell home, per mirar de tancar el lloguer del pis. B -Val més que hi vagis i us entendreu més bé: qui cara veu, cara honra.

Si tens un problema amb el lloguer, vés directament amb l'amo i no amb l'administrador: si vols beure aigua clara, l'has d'anar a buscar a la font.

Els tractes s'han de fer a la cara, no per telèfon: qui cara veu, cara honra.

qui bé fa, bé trobarà

S’aconsella ser bona persona (Adagiona, Mall). |

de fer bé, mai no te'n penediràs; tal faràs tal trobaràs |

Fes el que has de fer, que qui bé fa, bé trobarà.

qui bé ferma, bé desferma

Quan les coses es fan bé, solen acabar bé (Mall-Men). |

les coses s'han de fer bé |

Tot era ben fermat amb cordes que, com deia mon pare, qui bé ferma bé desferma -Brostejar-.

qui bé tanca, bé obre

En deixar sola la casa, cal prendre precaucions (Bar). |

si tens la porta tancada, tindràs la testa guardada |

Quan surtis, tanca bé amb clau: qui bé tanca, bé obre.

qui bota, no sopa

Se sol dir a les criatures que ploren i fan rebequeries (Ca). |

qui fa mala cara no sopa, si fas morros aniràs al llit sense sopar |

Ja n'estic tip de males cares: qui bóta no sopa!

botar (o fer el bot): Estar, especialment una criatura, si romp o no a plorar.

qui busca, troba

Per obtenir coses, cal fer gestions, i no quedar-se inactiu. |

qui cerca, troba (Mall), no t'has de rendir mai, t'has d'esparpillar |

És un noi que guanya poc, però lluita, i qui busca, troba -L'Esportiu-.

A -Vaig criticar els fusters i ara no em vénen. B -Si busques, trobes.

qui calla, consent

Qui no diu res està a favor d'allò que un altre fa o n'és també responsable. |

qui calla, atorga; qui calla, beneïx (Val); qui calla, és culpable |

Si tu veus que m'entren a robar a l'hort i no dius res, també tens culpa: qui calla, consent!

qui canta els seus mals espanta

Convé distreure's i no pensar en els mals i les penes. |

cantant, cantant, les penes se'n van (DCVB), no se'n teu res, de capficar-s'hi (Josep Balbastre), qui canta és perquè està content |

A -Et veig molt content! (canta) B -Mira, qui canta els seus mals espanta.

nota: Aquesta dita també es diu molt en castellà.

qui canta en la taula i es pixa en el llit no té l'enteniment complit (o el seny)

Es diu per reptar les persones que tenen un comportament indecorós a la taula, especialment la xicalla (Val). |

qui canta a taula i xiula al llit té el seny com un cabrit (Am), qui canta a la taula i balla al llit no té el seny gaire complet (Bar), qui canta a taula i xiula al llit no té el seny gaire eixerit –eixorit- (Gir) |

Ara menja i no cantes, que qui canta en la taula i es pixa en el llit no té l’enteniment complit.

qui cau i s'aixeca, és tan alt com era

Vol dir que qui comet una errada o qui té una dissort de la mena que sigui, si sap superar la situació, manté el mateix prestigi que tenia (Adagiona, Mall). |

qui cau i s’aixeca, no és cap vergonya (Gir) |

A -L'empresa va haver de fer fora vint obrers l'any passat, però ara torna a anar bé. B -Qui cau i s’aixeca, no és cap vergonya.