I

I 1 expressió, però Malgrat allò que es diu (Val-Men). | SIN: Però, malgrat això. || Ex: El gres sembla fort, i es trenca. Li dic que no vinga, i ell ve (Val).

IAIA edat, família, vell Nom amb què es denominen les dones grans d’una família, esp. les àvies i les besàvies (iaio es fa servir poc) (Val-Men-Eivissa-Formentera). | SIN: Àvia, padrina, jaia. || Ex: La iaia cuina molt bé.

IDEA 1 desig, idea, objectiu, pensada Cosa imaginada, pensada o prevista (ideia* a Ca i a Am) (Val-Men-Mall). | SIN: Pensament, intenció, projecte, desig. || Ex: Venia amb la idea de fer-ne només deu. Amb la idea ho fas, però, quan no pot ser, no pot ser (ho diu una persona gran: treballa com si fos jove, però després no es troba bé). A les sis del matí ja sóc despert perquè tinc la idea de fer això o allò. La idea de parar un bar va ser d’en Mamès. 2 feina, habilitat, saber, treballador Habilitat per saber fer les feines (Men-Mall). | SIN: Gràcia, enginy. || Ex: Diuen que té tanta idea per pintar (que ho fa bé; que val).

IGUAL igual, també Que s’esdevé de la mateixa manera; que no hi ha cap canvi (Val-Men-Mall). | SIN: Allò mateix, això mateix, idènticament, taliquín (Mall). || Ex: Ella en compra, de figues, i jo faig igual. Et robaran igual, si volen (encara que reforcis la porta). Amb els ocells em passa igual, no en recordo els noms. Igual passa amb les antenes parabòliques. -TV3- Els avises i enraonen igual (en una classe). A –Els han donat un crèdit. B –Però hauran de tancar la fàbrica igual. Estima les dues filles igual (Mall). El temps seguia taliquín; l’atmosfera, carregada i tèrbola (S. Galmés Mall).

IGUALMENT 2 1 expressió, fer, igual, poder, raó, també (**) Es fa servir per expressar que no hi ha cap motiu que impedeixi fer o deixar de fer quelcom (Men). | SIN: Perquè, com que, per tal com. || Ex: Mengeu-ne, de meló, igualment el donaríem als porcs (en broma). L’Enric, igualment dorm; no us dirà res si canvieu de canal de televisió. No li regaleu pastissos a l’avi, igualment no els pot rosegar. 2 desig, igual, recordar, resposta, salutació, també Manera de desitjar a una altra persona allò que ella vol per a nosaltres (Val-Men-Mall). | SIN: I vosaltres també. || Ex: A –Divertiu-vos força! B –Igualment! C -Records a la teva família. D -Igualment! (Mall)

IL·LUSIÓ desig, estudiar, idea, il·lusió Aspiració a una cosa difícil d’obtenir, però que hom creu que assolirà (Val-Men-Mall). | SIN: Esperança, somni, fantasia (Val). || Ex: Els pares d’en Bartomeu tenen moltes il·lusions (es pensen que el noi farà una gran carrera).

IMAGINAR exclamació, pensar, sorpresa Suposar com és, quelcom que no es coneix prou bé (la forma imagina’t denota sorpresa o admiració) (Val-Men-Mall). | SIN: Afigurar-se, somiar, veure visions, pensar, creure. || Ex: No m’ho imaginava, que el lladre era el criat vell. Ningú no li roba res: és vella i s’ho imagina. Comencen a treballar dues hores més tard que nosaltres: imagina’t tu si n’estan de bé! (figura’t, afigura’t). En tenen cinc, de cotxes com aquest: imagina’t!

IMBECIL·LADA expressar, molestar, ximpleria (**) (d) Comentari que ofèn les persones o que demostra que, qui el fa, no és gaire llest (Val-Men). | SIN: Bestiesa, ximpleria, animalada, rucada, imbecil·litat, estupidesa, neciesa, favada (Val). || Ex: Jo, per quedar-me allà a sentir imbecil·lades, me’n vaig anar.

IMPEDIT -IDA 3 caminar, llit, salut Persona que no pot caminar o que ho fa amb moltes dificultats (Val-Men-Mall). | SIN: Invàlid, paralític, tolit, disminuït, baldat. || Ex: Tinc la mare impedida al llit. En Pau va quedar impedit al llit després de l’accident (Mall).

IMPOSAR manar, obligar Exigir, algú, que es facin les coses que ell diu (Val-Men-Mall). | SIN: Obligar, forçar, manar. || Ex: Ho faig perquè m’ho han imposat.

IMPULS decisió, idea, pensada Decisió sobtada i no meditada de fer una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Corada, rampell, llunada (Val). || Ex: Si tens l’impuls de tocar copes, en guanyarem molts (de punts; comentari després de la partida). El teu amic té llunades (s’alça i se’n va sense dir res Val).

INCERT casualitat, dubtar, sort (*) Cosa de la qual no es pot saber, per endavant, com acabarà o com serà (Men). | SIN: Improbable, dubtós, insegur, aventura (Val). || Ex: Treure, en una rifa, és un incert. No ho sabem, si la guerra s’acabarà: és un incert. Seria un incert que plogués d’aquí a l’estiu (no ho fa en aquest temps).

INCISIU -IVA 4 joc, perill (**) Davanter que porta molt de perill a la porteria de l’equip contrari (Val-Men). | SIN: Perillós, bo, fi. || Ex: En Llorenç és un davanter molt incisiu (futbol). -C33-

INCLINAR-SE agradar, idea Tenir una preferència per una persona, per unes idees o per una manera de fer (Val-Men). | SIN: Decantar-se, preferir. || Ex: Les nenes se solen inclinar pel pare. Jo m’inclino per aquest partit (política).

INCLOURE col·locar, ficar Posar, quelcom, en un lloc (Val-Men-Mall). | SIN: Col·locar, introduir, posar. || Ex: Les fitxes, les inclourem aquí, a dins de la capsa.

INCULPAR acusar, culpar, desconfiar Imputar, a algú, un malfet (Val-Men-Mall). | SIN: Acusar, culpar (Val). || Ex: L’inculpen d’haver trencat les fustes del tancat.

INDICAR camí, direcció, ensenyar, indicar, negoci, orientar Ensenyar, a algú, la direcció que ha de seguir, el producte que li cal comprar, o altres coses (Val-Men-Mall). | SIN: Orientar, aconsellar, guiar, suggerir. || Ex: Allà, al mas, segur que us indicaran bé (el camí). En aquesta sabateria em saben indicar (orientar la compra).

INDRET 5 lloc, part Lloc, esp. quan es diu cap a quina banda és situat (Men). | SIN: Banda, costat, tocom, veral, part (Val), llogaret (Mall). || Ex: Pinyana és als indrets de Solivent (raval d’Amer; cap allà). Hi vàrem dinar bé, en aquell indret. Visc a la part de dins (al centre del poble Val). Bufava de la part de ponent (Val).

INFANT compadir, nen, pobre Persona molt jove (es fa servir molt per plànyer una criatura) (Men-Mall). | SIN: Nen, xiquet, (criatura, boix, monyicot –s’aplica tant a al·lots com a al·lotes, quan són menuts o si es vol remarcar la seva immaduresa- Val), abadeu (Men), nin (Mall). || Ex: Aquest infant té fred. Com va moll, aquest infant! (o de moll) En aquella casa hi ha tres infants. A -Ja li he comprat una moto al meu fill. B -Però si encara és un monyicot (Val).

INFELIÇ despendre, ignorant, persona, seny, ximple Persona beneita, de poc seny o que dorm a la palla (Val-Men-Mall). | SIN: Ximple, babau, tòtil, (ignorant, tarlà, bajoca, sompo Val). || Ex: Quan cobra, en tres o quatre dies ho despèn tot: és un infeliç. En Jeroni beu i aquella infeliç de la seva mare encara ho explica. No sigues ignorant i vine al viatge (a un que s’ho vol estalviar tot Val).

INFERN bossa, diners, roba Butxaca interior d’un gec o d’una armilla (Mall). | SIN: Butxacó. || Ex: Li varen robar la cartera de l’infern.

INFESTAT -ADA conjunt, ordinari, ple Molt ple, esp. de persones que no agraden gaire (sentim infectat a Ca i a Am) (Val). | SIN: Envaït, empestat (Val). || Ex: El poble n’està infestat, de gent d’aquesta.

INFILTRAR 6 conjunt, delinqüència, entrar, ficar, trair Ficar-se, algú, d’amagatotis, en una organització (Val-Men-Mall). | SIN: Entrar, ficar-se. || Ex: Hi ha policies infiltrats a la banda de delinqüents.

INGRAT -A desagraït, difícil, esforç, feina Feina poc agradable, el producte de la qual no recompensa l’esforç que requereix fer-la (Val-Men-Mall). | SIN: Malagraït. || Ex: La terra és ingrata (fer de pagès).

INICIAT -ADA saber, veterà Persona que ja coneix els fonaments d’una ciència o d’una tècnica (Val-Men-Mall). | SIN: Expert, entès, entenent (Val). || Ex: ...concert per a no iniciats. -Avui-

INJECCIÓ 1 amenaçar, crit, ensenyament, guarir, obeir, reny (**) (d) Paraules fortes que es diuen contra algú (se sol dir indicció**) (també es diu indicció, en el sentit més general, a Mall i a Men) (Men). | SIN: Retret, renyada, (renegó, bonegó Val). || Ex: Li han fumut una bona injecció (li han dit que si no treballa més el faran fora). Aquells quatre crits de l’altre dia varen ser una bona injecció (ara tothom està quiet). La primera nit que va arribar tard li vaig fer un bonegó que encara se'n recorda (Val). 2 ajuda, augment, diners, negoci(**) Aportació de capital en una empresa que ja rutlla (Val-Men). | SIN: Increment, augment. || Ex: ...rebran una important injecció econòmica. -C33-

INNOVAR 7 canviar, millorar, reforma Fer reformes en un lloc o canviar-hi algunes coses (Val-Men). | SIN: Renovar, millorar, modernitzar. || Ex: Hem volgut innovar el material de l’oficina (posar-n’hi de nou o canviar-lo).

INSTANT curt, temps Estona molt curta (Val-Men). | SIN: Moment. || Ex: Fer-ho serà un instant. -CR-

INSURRECTE -A caràcter, dolent, estrany, persona (**) Persona de mal tractar, perquè té mal caràcter o perquè és dolent (Val-Men). | SIN: Malcarat, dolent, malparit, dominant, orso (Val). || Ex: Amb el seu germà no s’hi pot tractar: és un insurrecte. Quan vol una cosa, ha de ser de seguida: és un insurrecte. No en té pas cap, d’amic, aquell insurrecte! El nou secretari de l’ajuntament és un orso (no atén bé el públic Val).

INTERÈS 1 ànim, esforçar-se, interès, joc, treballar Ganes de fer bé una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Zel, esforç, empenta. || Ex: Aquests nois treballen amb molt d’interès. Els veus que juguen a cartes amb un interès! (massa) 2 avarícia, diners, egoisme, interès Desig d’amuntegar riqueses o d’obtenir beneficis (Men-Mall). | SIN: Afany, avarícia, profit, béns, diners. || Ex: Em penso que es casen per interès. Només vetllen pels seus interessos.

INTERESSAT -ADA 8 1 avarícia, diners, egoista, interès, persona Persona que estima massa els cèntims, que no és gens despresa (Val-Men.Mall). | SIN: Calculador, cobdiciós, pesseter, egoista, gasiu, avar, garrepa, (estret, agarrat Val). || Ex: En Maurici et fa treballar molt i et paga poc: és interessat que fa por! La noia és molt interessada: tot ho voldria per a ella. 2 persona (*) Persona a qui passa o ha passat quelcom (Men-Mall). | SIN: Autor. || Ex: De vegades l’interessat és l’últim de saber-ho (quelcom desagradable). ...l’interessat mateix ho va desmentir. -Temps-

INXA 1 fusta, inxa, pal, tros Fragment petit de fusta o de canya. | SIN: Esquerdís, brinxa, (punxa, estella Val). || Ex: Diuen que si et claves una inxa de canya, et fa tant de mal. Trau-te l’estella amb aquestes pinces (Val). 2 agricultura, part, punxa (*) Punta de la fleca en un empelt (el tros que es fica a dintre). || Ex: L’inxa de les fleques, la faig amb aquest ganivet corbat.

ISARD -A insociable, persona, solitari Persona poc sociable, més aviat solitària (orso és a Val, el nom que dediquen els vells a l’ós) (Men). | SIN: Esquerp, alarb, orso (Val). || Ex: No el veus pas mai parlant amb ningú: és un isard. A -Què et passava ahir? B -Que estava un poc orso.