ésser un fresques / explicar taral·les
ésser un fresques
Ésser, algú, massa desentès o despreocupat (Ca). |
ésser fresc, tranquil, un descarat, un pocavergonya, un penques; ésser un panxacontent (Gir), ésser un panxa contenta (Bar), no preocupar-se de res, tirar-s'ho tot a l'esquena -o al llom- (Val), (ésser un menfot, un tant se me'n dóna, un meninfot Val) |
Ho suspenen tot, però són uns fresques.
A ell no li ho demanis res, que és el més menfot de la família.
Fer el penques cansa menys que pencar -Punt-.nota: Vegeu també “fresques”, al Volum 1.
ésser un gallet de garbera
Ésser deixondit, viu d'enteniment (Mall). |
ésser viu, puta, trempat, fi, reveixinat; ésser un cap de brot |
Al seu germà no li han d'ensenyar res, saps que ho és, d'espavilat! És un gallet de garbera.
Les dues mosses feien un pam de goig, eren més arreveixinades que cap diner i ajudaven també tant com podien -Temps d'abantes-.
ésser un giracamises
Es diu d'aquella persona que canvia constantment d'opinió o de partit segons les conveniències (Mall). |
fer tots els papers de l'auca, (ésser un giracasaques, girar-se cap allà on va es vent Mall) |
No et fiïs ni un pèl d'aquest, que és un giracamises.
ésser un got d’aigua en el desert *
Un terreny a Cadaqués és molt valorat (o val molt, és un tresor, és molt preuat, és or, és inestimable, no té preu; millor que és un got d'aigua en el desert).
ésser un gran què
Ésser una cosa bona o una millora. |
ésser un avenç, una bona cosa, una satisfacció, una bona millora; ja hem guanyat molt, Déu n'hi do! |
Ja és un gran què, que el menjar se li posi bé (al malalt).
Guanyar tants diners ja és un gran què (ja és important).
El terrat nou ha estat un gran què (una bona millora).
Si aprova un parell d'assignatures ja serà un gran què.
ésser un 'guaperes' (o anar de 'guaperes') *
És un noi molt pretensiós (o li sembla que amb un dit ha de tocar el cel, amb set matalassos no li taparies el cul, és un prepotent, un arrogant, un presumit, un cregut, un vanitós; no és un 'guaperes', va de 'guaperes').
ésser un home de collons closos
Es diu d'un home que té coratge i empenta (Mall). |
tenir molt collons, ésser valerós |
El seu pare és molt valent, és un home de collons closos.
Has estat valent, perquè el que t'han fet és molt gros!
ésser un 'impermodu'
Ésser una molèstia (Men). |
ésser emprenyador, carregós, torracollons |
No em molestis més i deixa de ser un 'impermodu'.
ésser un incert
Hom ho diu d'una cosa dubtosa, insegura. |
ésser dubtós, improbable, insegur |
És un incert, si es farà aquesta festa (s'hi perden diners).
nota: Vegeu també 'incert', al Volum 1.
esser un incordi *
Ets un emprenyador (o una paparra, un empipador, una molèstia, enutjós, carregós, pesat, amoïnós; no un incordi).
nota: 'Incordi' és bona com a malaltia, però no té sentit figurat.
ésser un infern
Ésser una calamitat, un lloc o algú. |
ésser un malviure, ésser un calvari |
És un infern la boca d'aquell noi (renega).
Ens deia que els anys de la guerra foren un infern.
Sense faena, açò és un malviure.
Aquella casa és un infern (es discuteixen molt).
ésser un janàs
Es diu d'un home molt dòcil, que es deixa manar (Am). |
ésser un bon jan, un calçasses, un bonastre (Val) |
En Juli ja hi estarà d'acord, és un janàs.
ésser un llibre obert *
Jugant a cartes, quan tens bo, no ho saps dissimular (o no ho pots amagar, ho demostres, ja es veu, ho manifestes, ho mostres, no tens secrets; millor que ets un llibre obert).
nota: Pensem que és un calc del castellà.
ésser un mac de la Vall
Ser inculte (mac equival a pedra Men). |
ésser ase, ignorant, (llanut, talòs, capgròs, infeliç Gir), (sompo, terròs, badoc Val) |
Vol ser un savi i és un mac de la Vall.
ésser un mal aparracat
Ésser una mala persona, de males idees (Alt Urgell). |
ésser un malànima, ésser una pesta, ésser un miserable, ésser un sac de malícia, ésser un malparit, ésser cruel |
No m'estranya gens, que l’hagin atrapat robant: sempre ha estat un mal aparracat -Trabucs-.
-'En avant, en avant!' Anaven cridant els malànimes uniformats i armats com guerrers. 'Trop vite, trop vite!' (anant cap a l'exili) -Carrer de la Proa-.
ésser un mal salat
Ésser una persona dolenta (Ca). |
mal pelat (Bescanó), malèvol, malvat, malparit, malnat, àvol |
Aquell mal salat m'ha arrencat una fita del camp.
nota: 1 Vegeu també “malsalat”, al Volum 1.
2 No és correcte el mot 'malnascut' (o 'mal nascut').
ésser un mal soci
Ésser una persona de tracte gens recomanable. |
mala persona, malparit, (bròfec, malcarat Val) |
El conec de fa molts anys, i t’asseguro que és un mal soci. No te'n fiïs gaire.
ésser un males mans (o un malesmans)
Es diu de les persones que tot ho trenquen o ho espatllen. |
ésser barroer, maldestre, matusser, tenir males mans |
El despertador ja no va bé. No te'l deixaré més, perquè ets un males mans!
Que no toqui el pitxer, que és un males mans.
Tot el que toca trenca, aquest home (tots els negocis li surten malament, Am). Com que les nostres males mans ho destrossaven tot, l'arc del pobre violí quedava quasi sense crins, ço és, els pèls de l'arquet -Carrer de la Proa-.
notes: 1 Vegeu també “malesmans” al Volum 1.
2 Trobem "males mans" al DIEC i "malesmans" al DCVB.
ésser un malparit
Ésser una persona dolenta o desagraïda. |
ésser malèvol, malvat, malnat, brètol |
Li vaig fer aquell favor i el malparit ni em saluda!
ésser un manta *
No aproven perquè són uns dropos (o uns vagarros, uns sapastres, uns ganduls, uns mandrosos, uns peresosos, uns malfeiners, uns gossos, tenen un os a l'esquena, són més gossos que un pont (Val); no uns mantes).
Si són uns malfaeners és perquè sempre han tingut de tot (no uns mantes).
ésser un massa fart (o massafart)
Ésser algú desagraït o massa consentit, fins al punt de no valorar el que té. |
ésser un aviciat, un malagraït, un mal abeurat; no estar mai content |
Li regalem coses, al massa fart, i ni ens ho agraeix.
Tu ets un mal abeurat, no aprecies res del que et fan, no estàs mai fart ni content.
nota: Vegeu també “massafart”, al Volum 1.
ésser un mastegatatxes
Trobar en tot què dir, mostrar disconformitat en tot el que es diu o es proposa (Bar). |
ésser remugador, rondinaire, botzinador, renegaire (Val) |
Ja és estrany que això t'estigui bé, perquè ets un mastegatatxes!
ésser un melsa
Dit d’una persona que ho fa tot amb molta calma i lentitud i que es fa pesada (Val). |
ésser lent, maimó, romancer, pàmfil, apàtic, (ésser melsut, meula, sompo, gamoi Val) |
Sisco no era un melsa o un cagabandurries, no senyor no, Sisco era un home de dalt a baix -Séquies-.
ésser un menjamiques
Ésser molt poc menjador (Mall). |
menjar com una cardina, menjar com un ocellet (Mall), ésser un mendicó (Val) |
El meu fill petit menja molt poc, és un menjamiques.
ésser un minguet
S'aplica a ses persones de constitució física dèbil (Eiv). |
ésser feble, llangorós, desanat |
Deixa'l fer, si no és més que un minguet –Arrels-.
ésser un mira'm i no em tocs
Es diu de qui vol pretendre ésser algú important (Mall). |
ésser orgullós, arrogant; pensar-se que amb un dit toca el cel (Ca) |
Saps que hi va d'estufat, el seu gendre: és un mira'm i no em tocs.
ésser un món a part *
Platja d'Aro és un altre món (o és una altra cosa, és diferent, és millor; millor que és un món a part).
Aquell instintiu era un altre món (o era diferent; millor que era un món a part).
nota: Aquest cas és dubtós, pèro pensem que és un calc del castellà.
ésser un moniato
Ésser idiota, fava o subnormal (Val). |
ésser un ximple, ésser curt de gambals |
És un moniato, un home que s'ha deixat afalagar, s'ha deixat estirar la jaqueta i s'ha deixat fer un regal.
nota: ‘Deixar-se estirar la jaqueta’ vol dir deixar-se ensibornar, adular, amb diners pel mig.
ésser un mort
Es diu de qui no té interès per la feina. |
ésser apàtic, dropo, gandul; ésser un desmenjat |
Són uns morts: no es mouen per vendre ni per res.
No voten perquè són uns desmenjats.
És un mort per anar per la carretera, aquest tractor, no corre; ara, això sí que té de bo: cop de peu i engegat! -Besalú-.
nota: Vegeu també “mort 2”, al Volum 1.
ésser un mosquit
Es diu de qui beu molt de vi, perquè a les aixetes de les bótes de vi hi solen anar els mosquits. |
ésser un mosquit d'aixeta (Bar), ésser un borratxo, ésser un bevedor empedreït, beure més que una revolta de sèquia, ésser un gat -o un gatinya- (Ca), ésser un buidaampolles de taverna (Bar)|
En Marc és un mosquit.
Beus més que una revolta de sèquia.
nota: Vegeu també “mosquit”, al Volum 1.
ésser un nap-buf
Ésser molt baixa, una persona. |
(ésser un tap de barral, de tan xic com és no s'afigura, ésser esguerrat de llet, no alçar un pam de terra; Tresponts), ésser un esquitx, (ésser un taperot, un retall, un purrinyeu; Val)
Si no creix, serà un retall d'home.
Ara és un nap buf, però d’ací a uns anys ja ho veuràs.
nota: Vegeu també “nap-buf”, al Volum 1.
ésser un nervi (o tot nervi)
Es diu de la persona que sempre es mou. |
ésser hiperactiu, ésser mogut, semblar parent d'en Belluga, semblar el cul d'en Jaumet, ésser neguitós, ésser un mamat de nervis |
Aquesta criatura és un nervi.
El teu pare és tot nervi.És un manat de nervis, l'entrenador, a la banqueta -TV3-.
ésser un ningú (o un sant ningú, un no ningú)
Ésser una persona que no té cap valor ni es mereix cap consideració (Am). |
ésser un sant ningú (Ca), ésser un infeliç, ésser menyspreable, no ésser ben fi, no ésser ni tu ni vós, ésser poca cosa, ésser menys que hac (Val), ésser un no ningú |
No li ho consulteu, que és un ningú.
No t'ho agafis malament, això que t'ha dit en Robert: és un sant ningú!
És un infeliç: igual té que vingui que que no (Val).
nota: Vegeu també "ésser el noi ningú".
ésser un niu
Ésser molt petit, un habitatge. |
ésser una barraca, una cofurna, un enfony |
El pis on viuen és un niu: has de treure una cadira per posar-hi la taula.
nota: Vegeu també “niu 1” al Volum 1.
ésser un niu de
Es diu d'un lloc on hi ha un excés d'una cosa, o d'un fet que provoca raons (Gir-Bar). |
haver-hi molt de; ésser causa de moltes discussions |
Aquest armari és un niu de pols: de tant en tant hi has de passar un drap.
Les bicicletes de vint-i-una marxes són un niu d'avaries.
Fer una granja a mitges és un niu de raons.
Posar flors en un replà d'escala és un niu de raons: sempre hi ha discussions.
Tenir un panteó al cementeri és un niu de raons.
És un niu d'enveges, aquesta empresa.
Els negocis i les coses a mitges són un niu de raons: sempre un tira més que l'altre (treballa més, o hi ha estafes).
Els menjadors escolars són un niu de raons.
ésser un no acabar mai
Durar massa una cosa, no acabar-se mai (Gir-Mall). |
ésser inacabable, ésser repetitiu |
Quan ve setembre, el futbol és un no acabar mai.
A -En compres, de pel·lícules? B -No, perquè seria un no acabar mai (n'hi ha moltes).
La feina de les cases és un no acabar mai.
Cavar gram és un no acabar mai: sempre en surt de nou.
ésser un no parar mai
Repetir-se molt una acció. |
ésser un continu de, ésser un seguit, ésser un no parar mai de feina |
Aquest carrer és un no parar mai de cotxes.
ésser un ocell (i: quin ocell!) *
En sap molt de fer trampes, l'Enric: quina peça! (o quin esmolet, quin pinta!, quin escolà; quina garsa!, està fet un bon pardal -Mall-; no quin ocell!, quin 'pàjaro'!)
ésser un orgue de gats
Es diu d'un lloc on tothom enraona i ningú no s’entén (Alt Urgell). |
ésser un embolic, un garbuix, una embrolla, un batibull, una casa de barrets, una olla de cols, una olla de grills, ésser -o semblar- un orgue de boigs |
Aquell dia l’hostal era un orgue de gats -En Calçons-.
Allà tothom crida: semblar un orgue de gats!Entre ells ja no s'entenen, sembla un orgue de boigs!
ésser un os (o un os dur de rosegar)
Ésser, algú, difícil; ésser alguna cosa, de mal resoldre (Gir-Bar). |
ésser difícil, complicat, ésser un os de mal rompre; ésser costera amunt (Val) |
El pròxim equip és un os.
Acabar la marató serà un os dur de rosegar.
nota: Vegeu també 'ésser de mal pelar (o un os de mal pelar)'.
ésser un paifart
Ésser algú cregut, vanitós o desagraït. |
ésser un massafart, un burro entonat; ésser orgullós, bufat, arrogant, cregut, estufat, envanit; estarrufar-se; (anar cua dreta, ésser-li -a algú- els carrers i places estrets, tafarrer Val) |
No et voldrà el regal, perquè és un paifart.
nota: Vegeu també “paifart”, al Volum 1.
ésser un pal *
La seva nova novel·la és ben carregosa (o insofrible, pesada, enfadosa, avorrida, una murga, un martiri, una tortura, una llauna, una porra, un nyap, una llanda -Val-; no un pal).
Quin martiri, aguantar aquest home! (o quin purgatori!, quina penitència!; que n'és de carregós!, quin bati!; no quin pal!)
Dos mesos sense veure't, quina penitència! -dos enamorats- (o quin sacrifici!, quin patir!, que n'és d'amoïnador!; no quin pal!)
nota: Vegeu també “pal”, al Volum 1, Barbarismes.
ésser un paner foradat
Ésser una persona que xerra de més, a la qual no es pot confiar cap secret (Mall). |
(ésser un llenguallarga, tenir sa llengua llarga, no sebre tenir res dins es gavatx (Mall) |
En Jaume és un paner foradat, és molt indiscret i no sap guardar cap secret.
ésser un panxaplè
Es diu de qui s'afarta molt. |
ésser golafre, golut, (ésser voraç com un avenc; ésser de bona barra, de bona dent; tenir un bon davallant Val) |
En Gabriel és un panxaplè: quan ve a dinar, és coneix.
En aquest banc són uns panxaplens: van farts de diners i tant se'ls en fot si els en portes com si els en treus.
nota: Vegeu també “panxaplè”, al Volum 1.
ésser un paper de fumar
Ésser algú molt temorenc; ésser feble, delicat, pàl·lid, sense força (Am). |
ésser espantadís; ésser poruc, poregós, poregueta (Val); ésser un gallina. |
Lligueu el gos, que en Ramon és un paper de fumar. Si tireu coets me’n vaig, que sóc molt poregós.Sóc un paper de fumar: he anat a caminar i ja em fa mal el peu!
Si ets un paper de fumar, no donis al culpa als altres (si ets flac de caràcter).
Sóc un paper de fumar: he anat a caminar i ja em fa mal el peu.
El pare, per qualsevol cosa s'entrebanca i cau: sembla un paper de fumar.
Amb aquest paper de fumar, tindràs fred (un jersei molt prim, Fi).
ésser un paquet
Hom ho diu d'un jugador dolent. |
ésser molt fluix, negat, inepte |
Aquest davanter és un paquet.
ésser un pardal assolellat
Ésser un home astut, que obra en profit propi (Mall). |
ésser murri, viu, sagaç |
El teu germà la sap llarga, és un pardal assolellat.
Fas com els pescadors quan grumegen. Només que tu, en lloc d'alimentar- los amb molles de pa, els dónes retalls d'embotits que valen un ull de la cara. Ets un pardal -Males companyies.
nota: 1 Vegeu també 'parèixer com a pardal assolellat'.
2 El mot pardal és molt usat, però considerat molt grosser, tant per a designar persones molt astutes o egoistes (anomenades també pardals assoleiats) com persones grosseres o curtes d'enteniment, com també a manera d'interjecció: Es pardal! (DCVB).
ésser un passerell
Estar mancat d'experiència (Bar). |
ésser un principiant, un paixarell (Val); ésser novell, novençà, un xurmer (Am) |
Aquest noi encara és un passerell; fes-me venir algú que en sàpiga més.
ésser un Pau (i una Paula)
Es diu d'una persona taujana, sense malícia, que tot s'ho creu (Bar). |
ésser innocent, encantat, càndid, ingenu; no ésser ni tu ni vós |
L’enganyaran fàcilment, perquè és un Pau.
Els fills li prenen el pèl: és una Paula.
ésser un pecat
Ésser una cosa de lamentar (Mall). |
ésser una llàstima, ésser una pena, ésser lamentable |
És un pecat que anit passada no vinguesses a sopar.
ésser un peix que es porta l'oli
Es diu d'una persona amb la qual cal anar previngut i desconfiar-ne (Bar). |
ja es porta l'oli! (Gir), ésser de mal ferrar, pensar-se-les totes |
L'Emili és un peix que es porta l'oli, ja n'ha feta de feina al Consell! (ha embutxacat).
A -La Caterina és més bona noia que la seva germana. B -Ja es porta l'oli! (no n'és tant com sembla)
ésser un péntol
No tenir cap mena de valor. |
ésser un ningú, ésser menyspreable, ésser morques |
El futbol era una lluita amb els pobles veïns, … i es feia culpables únics els àrbitres, uns péntols sense cap mena de miraments -Séquies-.
péntol: Tros d’una cosa que penja, parrac.
ésser un perdut
Ésser una persona irresponsable, malgastadora, sense ofici, que surt molt de nit, etc. (Gir-Mall). |
ésser un perdulari, un perdis, un tronera, un calavera, un aforragaites |
No els donen feina perquè tothom sap que són uns perduts.
És un noi que no tanca mai i no estalvia gota: és un perdut.
En Jaume Quetglas, no era cap partit i resultà un poc calavera. Bon al·lot però calavera -Dones Republicanes-.
Sagrat! Açò és home, i no 'vosatros', aforragaites (perduts, persones de mala conducta moral)-un cabàs-. nota: Vegeu també “perdut” al Volum 1.
ésser un perepunyetes
Ésser una persona molt exigent i rebuscada (Bar-la Franja). |
ésser tocat i posat, meticulós, escrupolós, primmirat, puntimirat, empipador, emprenyador; ésser un torracollons; ésser un calavera; trobar defectes en tot, trobar pèls en els ous (Mall) |
A -Aquesta vegada ha dit que sí. B -Ja és prou que s'hi avingui, perquè és un perepunyetes!
El pare Pubill, bondadós i perepunyetes, col·leccionava padellasos i, a estones, us escoltava, dormint, recitar els verbs francesos -Vents de port-.
padellàs: Test, tros d'atuell de terrissa trencat (DCVB).
ésser un perfecte (+ nom)
Tenir una persona una qualitat o un defecte en un grau molt alt. |
ésser un (+ nom) fet, ésser un (+ nom) acabat, ésser un (+ nom) com una casa |
Ets un un perfecte gamarús! (o ets un gamarús acabat!, ets un gamarús com una casa) -TV3-.
Es casa amb un perfecte estúpid (o amb un estúpid acabat, amb un estúpid com una casa de pagès) -Punt-.Va portar un perfecte desconegut a casa (un desconegut, un noi que ningú no coneixia) -TV3-.
nota: Trobem 'ésser un perfecte (+ nom)' en alguns diccionaris, però ens agraden més les altres solucions.
ésser un picanyol (i tenir picanyol)
Ésser molt parlador i sorollós, cridaire. |
ésser xerraire, cridaner, tenir bon espinguet, escamós (Val); ésser un manefla (ficar-se en els afers d'altri, Bar) |
Aquesta dona és un picanyol: si no la veus, ja la sents.
Aquest polític té un bon picanyol, podria fer el discurs sense micròfon.
Quin xiquet més escamós! No ens deixa ni fer una becada! nota:
Vegeu també “picanyol” al Volum 1.
ésser un pillet
Es diu de qui fa les coses amb picardia. Quan parlem de persones que roben ens agraden més les altres solucions. |
ésser un murri; ésser un lladregot, un mossega, un pispa, un espanyaportes (la Franja), un afaneta (Val) |
No els faran res, perquè només són uns lladregots.
No es pensi que em conformava a quedar-me en un pispa qualsevol o un espanyaportes d'estar per casa (lladre de cases) –Granota-.
nota: 'Pillet' és un mot acceptat d'origen castellà.
ésser un plet perdut
Hom ho diu d'una cosa impossible. |
ésser una batalla perduda, no haver-hi res a fer, és perdre el temps, és rentar el cap a l'ase, ésser massa tard, és perdre el seny (Am), és picar ferro fred |
Educar a quinze anys és un plet perdut, a aquesta edat ja n'han de ser.
Ja no hi lluito pas gaire quan entra, perquè és un plet perdut (vendre un xandall a un maniàtic).
ésser un plom
Ésser algú carregós, insofrible. |
ésser pesat com un plom (Ca-Am); ésser emprenyador, amoïnador |
La pel·lícula és una mica plom -Avui-.
La xiqueta del meu amic és a muntó de carregosa: no ens deixa sopar tranquils!
ésser un poble
Ésser, un edifici, molt gran. |
ésser immens, grandiós |
Heu fet una casa molta gran: és un poble.
L'estació de Sants és un poble.
ésser un pobre home (o un pobre noi)
No tenir personalitat (Gir-Bar). |
ésser un infeliç, un desgraciat, un malaurat, un pobre diable; ésser pobre d'esperit, ésser de l'últim que li parla, ésser un zero a l'esquerra, no comptar |
No en facis cas d'això que t'ha dit: és un pobre home.
ésser un pocapena
Parlar o actuar sense cap temeritat ni vergonya (Bar). |
ésser un desvergonyit, un pocavergonya, un descarat, ésser un pocavergonya, carregat de ronya! (se sol dir de broma) |
El seu discurs, ple de despropòsits, va ser el d’un pocapena.
Va ser un pocapena qui va comparèixer embriac a l’escenari i malparlant del seus.
És un pocapena, aquell noi, un infeliç: vol, ver gràcia i no en té.
ésser un poema
Hom ho diu d'un fet o d'un posat molt expressius, atractívols o extraordinaris. |
ésser expressiu, eloqüent, gràfic; fet un poema |
La cara del jugador és un poema (corre una marató, de patiment) -CR-.
nota: Expressió que ha fet fortuna per la televisió.
ésser un poll
Ésser molest, empipador. |
ésser carregós, pesat, emprenyador, tenir el diable al cos, (ésser llandós, enfadós; ésser un ou de dos rovells, Val) |
Canviem de vorera, que qui ve és un bon poll.
Aquesta dona és un poll! (porta maldecaps a la nora).
Quan s'enfada és com si tingués el dimoni al cos (sembla boig, crida) -Llibre-.
No sé què puc fer perquè entenguis d'una vegada per totes que avui tenc el dia tort -Males companyies-.
nota: Vegeu també 'poll 2', al Volum 1.
ésser un polvorí
Ésser un lloc o entitat conflictius, desunits. |
ésser un joc d'ous, ésser can bardaixa |
El vestidor del Tarragona és un polvorí.
ésser un portaplatets
Ésser molt xerraire i indiscret (Mall). |
ésser un bocamoll, (ésser fluix de morro, un paner -o un poal- foradat, un llengua llarga Mall), xarra més que un cabàs de granotes (Val) |
En Biel és un portaplatets: tot el que li expliques ho xerra.
ésser un pou de
Es diu de les persones que tenen un gran coneixement d'un tema. |
ésser molt savi, ésser saberut, ésser un caparràs, donar-ne an ets altres amb una cullereta (Mall) |
Aquest home és un pou d’erudició, no para d’estudiar en totes les branques del saber.
És un pou de ciència (una persona molt sàvia, molt erudita).
Ma mare és un pou de saviesa (Val).
Ets un pou de sorpreses -TV3-.
És un caparràs: ha après català en pocs mesos -Arrels-.
ésser un 'pringat' *
Era un miserable (o un pobre home, un ximple, un passerell, un pollós -Mall-; no 'un pringat').
nota: Abans, a Mallorca, quan hi havia un bateig i la família eixia de l'església, els padrins repartien caramels llançant-los per l’aire i cridant “Pollosos!”. La xicalla s'hi acostava i els arreplegava competint.
ésser un puta
Es diu d'una persona trempada, viva, que sap anar pel món. |
ésser viu, llest, murri, espavilat, melós, bon negociant, ésser puta com una mustela |
En sap d'agafar la gent, la Teresa; és molt puta a l'hora de fer negocis.
La Dolors no l'atraparàs pas mai, sempre ho sap posar tot bé: és puta com una mustela.
nota: Vegeu també “puta” al Volum 1.
ésser un qualsevol
Ésser una persona comuna, poc destacada. |
de poca categoria, vulgar, ordinari; ésser un saltataulells (dependent de botiga, Bar), ésser un pixatinters (un oficinista, Gir-Bar), ésser coent (Val) |
Es va casar amb un qualsevol -TV3-.
La Carmeta es va casar amb un pixatinters de Barcelona.
No són pins qualsevol (són grossos, un tifó els fa caure) -TV3-.
Són uns coents, els polítics valencians.
coent: Vol dir afectat en les maneres, cursi, poc fidel al que u és realment.
ésser un 'queixica' *
Tu ets un gemegaire (o una bleda, una figa-flor, un queixós, un ploramiques, un gemegós, tens una esponja al clatell, ets un moll d'ulls; no ets un 'queixica').
ésser un raig i seguit
Haver-hi una gran quantitat d'una cosa (sovint sentim 'un ras i seguit', Am). |
un raig, una munió, un gavadal; ésser un seguit, haver-hi un eixamener de (Am) |
Costa de travessar la carretera, sempre hi ha un raig i seguit de cotxes.
Pels volts de Figueres han fet un raig i seguit de carreteres, que m'hi perdo.
Trobar-se sol, torbar-se malament, tenir migranya, tot és un seguit de la mateixa cosa (tot ve d'allà mateix; Ca).
N'hi ha un eixamener, de caragols, en aquest camp.
ésser un rebentabotigues
Ésser un negoci que perjudica altres negocis (Am). |
Les grans superfícies són uns rebentabotigues.
ésser un rebrec
Es diu d'una persona que ha dut una vida llicenciosa (Bar-Gir). |
ésser un saldo |
Aquell home era un rebrec.
nota: Vegeu també 'rebrec' i 'rebregar 1 i 2', al Volum 1.
ésser un reveixí (o semblar)
Es diu d’una criatura que costa de governar, que fa rebequeries (Ca). |
(ésser un reveixí pudent, empipar-se com un reveixí Ca); ésser irascible, irritable, rabiüt; ésser dolent com la tinya, de la pell de Barrabàs, un cap de trons |
Sembla un reveixí quan s'empipa, aquest home!
S'empipa com un reveixí, si el contradius.
Mireu-la com pica de peus! Si no l’eduquem bé, serà dolenta com un reveixí.
L’Anna és molt xerrapeta, i sempre vol ser ella; si li trenques el plat bonic s’empipa com un reveixí (o sembla un reveixí).
reveixí (o rebaixí): Formiga petita, més aviat vermella, que viu als suros; pica molt fort. Vegeu DPC 1, rebaixí
xerrapeta: xerraire (o bocut, xarrador, bocafluix, bocamoll, cadellet de molí)
voler ser ell: voler tenir raó
trencar el plat bonic: dur la contrària
ésser un ròssec
Ésser una càrrega econòmica, una gran despesa. |
ésser una càrrega, un dispendi |
El pavelló nou serà un ròssec per al poble.
Dur quatre fills a classes d'anglès és un bon ròssec.
Hi ha molt de ròssec a mantenir una orquestra de divuit músic.
nota: Vegeu “també “ròssec 2” al Volum 1.
ésser un sac d'ossos
Hom ho diu d'una persona molt prima. |
estar fet un sac d'ossos (Bar), ésser un secall, ésser pell i ossos (Mall), (ésser magre com un fus de filosa, estar prim com un jonc Men) |
Ets un sac d'ossos, noi: has de menjar més.
Ell caminava en direcció contrària a la meva, les mans dins les butxaques, magre com un fus de filosa... -Folklore menorquí-.
...m'han fet senyes des del portal i he destriat, entre la foscúria, a en Toni Perona. És un bon home, prim com un jonc -Folklore menorquí-.
...tenia les cames eixancades, els ulls en blanc, ressecats com un camp de rostoll -Folklore menorquí-.
ésser un sac de bondat
Ésser molt bona persona. |ésser un bon Jan, ésser un tros de pa, ésser bo com el pa (Val) |
És un sac de bondat, aquesta dona.
Aquesta nena és un sac de bondat -té pocs mesos- (menja, dorm, no brama).
ésser un sac de nervis
Ésser algú molt nerviós (Am). |
ésser un feix de nervis, estar excitat, ofegar-se amb un cabell (Val) |
En Pere és un sac de nervis.
Quan tinc un examen, sóc un sac de nervis.
El xiquet no naixia, i ella s’ofegava amb un cabell.
ésser un sac de pa
Ésser molt bona persona (Mall). |
no poder dir mal d'algú, ésser un tros de pa (Gir-Mall-Val), ( ésser més bo que es pa, ésser un àngel, ésser un sant Mall) |
El vicari -deien i posaven els ulls en blanc- és un sac de pa, s'ha desfet perquè tot estigués perfecte -Brostejar-.
No en puc dir mal d'aquest senyor, perquè a mi em va ajudar.
ésser un sac de paciència
Tenir algú molta paciència. |
ésser un tros de pa, bo com el pa, un bon Jan, tenir un sac de paciència (Mall) |
Aquest nen és un sac de paciència: el deixes assegut al parc i s'hi passa hores jugant.
Amb uns veïns així cal ser un sac de paciència.
ésser un segar de pèsols
Ésser fàcil, alguna acció (Am). |
anar com una seda, ésser de bon fer, fer-ho amb la mà esquerra (Val) |
Això és un segar de pèsols (aprendre unes poesies).
Acabar de collir aquestes avellanes, serà un segar de pèsols.
Guanyar les eleccions serà un segar de pèsols.
Tu fas eixa cursa amb la mà esquerra.
ésser un segon (+ nom)
Ésser algú com una altra persona. |
ésser un altre (+ nom), tenir el mateix defecte que, fer com |
El seu germà és un segon Pere (actua com en Pere).
Acabada de fer, seràs una segona Lorda (seràs gandula com ella).
ésser un semblant
Hom ho diu d'una cosa que té força semblança amb una altra (Am). |
ésser similar, ésser per l'estil de; tenir una gran retirada, molta afinitat, molta similitud; ésser com |
El sofà que hem comprat és un semblant d'aquest.
És per l'estil de 'Dallas', aquesta sèrie nova.
...i altres bestieses per un estil -Temps-.
ésser un setciències
Presumir de saber molt (Bar). |
ésser un set savis (Bar), ésser entonat, arrogant, un saberut |
No m'agrada aquest home, és un setciències!
nota: Les 'set ciències' eren les set arts liberals.
ésser un sol (o com un sol)
Ésser molt bonic o atractiu, especialment una persona. |
ésser magnífic, atractiu, xamós, bell |
La teua filleta és un sol.
Tenen una nena maca com un sol.
nota: També es diu molt en castellà.
ésser un suplici
Ésser, un fet o una persona, un patiment. |
ésser un calvari, un martiri; ésser de mal suportar |
Viure amb tu és un suplici!
És un suplici, anar al banc (s'ha de fer molta cua).
Treballar tantes hores era un calvari.
ésser un 'taladre' (o un 'toston') *
Aquesta senyora és molt carregosa parlant (o pesada, és un turment, és un corcó, és un poll; no és un taladre, és un toston).
nota: 'Taladre' i 'taladrar' (en el sentit de turmentar, torturar, molestar, empipar, cansar, amoïnar, atipar, enfastidir, etc.) no són catalanes, per més que en facin propaganda a TV3 i a altres mitjans.
ésser un tapat (o el tapat) *
Fan córrer que l'Ignasi és el candidat dissimulat (o amagat, ocult, secret, que sortirà de trascantó; millor que tapat).
ésser un taral·lirot
Ésser de poca confiança, algú. |
ésser un tarambana, un baliga-balaga, un tocacampanes (Gir-Bar), un informal, un capsigrany, un xitxarel·lo, un poca-solta, un tocatimbals (Olot), ésser un cap d'estornell (Bar), un giracasaques (Val) |
No et creguis el que diu, que és un taral·lirot.
Em va dir que em vendria el camp, però com que tan aviat et diu naps com et diu cols, no me'n fio: és un taral·lirot.
L’arquebisbe és un giracasaques.
El més tocatimbals de tots era en Ramon Feixes -Carrer de la Proa-.
nota: Vegeu també “taral·lirot”, al Volum 1.
ésser un tastaolletes
Ésser una persona que comença moltes coses i no en continua cap (Bar). |
ésser inconstant, variable, inestable, baliga-balaga |
Quants oficis no ha tingut, en Lluc?, és un tastaolletes.
ésser un 'tenorio' *
En Carles és un Don Joan (o un Casanova, un conqueridor, un conquistador, un trencacors, un galantejador; millor que un 'tenorio').
ésser un terròs
Es diu d'una persona que és rústica i mancada d’educació (Mall). |
ésser un tros de ruc (Bar), (ésser un cap de carabassó -o un tros de banc, un bàmbol, un cap de suro, un betzol, un catxibot, un cap buit, un mussol de soca Mall), ésser un cudol (Val) |
En Julià és molt rude, és un terròs!
Saps que n'és de beneit el seu germà, és un terròs.
ésser un tip de riure
1 Ésser alguna cosa motiu de riure molt. També es diu d'una cosa penosa. |
ésser un fart de riure, tothom se'n fot |
La pel·lícula és un tip de riure.
És un tip de riure tot plegat: un tira per aquí, l'altre per allà... (la política, Ca).
2 Es diu d'una cosa de bon fer, que no costa ni fa por. |
ésser fàcil, agradable, suau |
Quan era jove havia patit molt al dentista; ara és un tip de riure.
Ara, comprar una moto, és un tip de riure (és de bon pagar) -Propaganda-.
ésser un tocaboires
Ésser una persona curta d'enteniment i molt ingènua (Mall). |
ésser un cap de pardals, ésser un tros de carn batiada (Mall) |
Jo era una criatura absolutament desorientada, un tocaboires de manual amb molts pardals al cap i cap unça a la calaixera -Males companyies-.
ésser un toca-son
Tenir més ganes de dormir que de treballar (Bar). |
ésser dormilega, dormilec, dormidor, grandier, agradar-li molt el suc de llençol, enganxar-se-li els llençols |
A -Encara ha de venir, en Prudenci. B -Deu dormir, és un toca-son!
Sempre arriba tard a treballar, se li deuen enganxar els llençols.
ésser un tot
Ésser alguna cosa una unitat que no pot separar-se. |
anar tot junt, anar tot plegat |
La finca que venien era un tot; no em van voler vendre el garatge sol -Ràdio-.
ésser un tràgala *
Això és una imposició (o un per collons, un tant si vols com si no vols, un 'aquí qui mana sóc jo', un vulgues no vulgues, un si us plau per força; no un 'tràgala).
M'han fet soci, no he pogut dir que no (o n'he hagut de ser per força -o per collons-, si us plau per força, m'ho he hagut d'empassar, això és la llei de l'embut; és una imposició, una intimidació, un vulgues no vulgues; no això és un 'trágala').
ésser un tragí
És diu d'un lloc on hi ha molt de moviment, o d'una persona que es mou molt. |
haver-hi tràfec, moviment; ésser un belluguet, el cul d'en Jaumet, un argent viu |
L'àvia és un tragí: ha anat deu vegades a la fruiteria.
Aquesta criatura és un tragí, no està mai quieta.
Són dos veïns que tenen molt de tragí, sempre van d'una casa a l'altra.
nota: Vegeu també “tragí” al Volum 1.
ésser un trempallamps (o una)
Ésser una persona molt resolta i activa, que no té por ni aturall (Mall) |
ésser decidit, resolut, determinat |
Aquest Jaume, saps que ho és, de ràpid i resolt en tot, és un trempallamps.
ésser un 'trepa' *
Aquest polític és un oportunista (o un grimpador, un mossega, un arribista, un aprofitat, una garsa, no té escrúpols; no és un trepa).
ésser un tribulet
Ésser un noi vivaç i entremaliat que fa dolenteries sense malícia (Mall) |
ésser una fura, (ésser un ravatxol, ésser un terrabràs Val) |
Diuen que de petit -naturalment no me'n recordo- jo era ben bé un tribulet. Els germans em premiaven amb un confit quan em portava bé, i si no, volta de garrot -Males companyies-.
ésser un trist (+ nom d'ofici)
Es diu de qui té un ofici que els altres consideren de poca categoria. |
ésser un miserable, ésser poca cosa |
Han casat la filla amb un trist paleta (el pare de la noia és notari)
notes Vegeu també “trist 3” al Volum 1.
ésser un trist (+ verb)
Ésser un afer lleig o desagradable (Am). |
ésser fotut, ésser una mala cosa, ésser trist, ésser deplorable |
És un trist anar, un divorci amb mainada.
És un trist anar, quan els germans es barallen per l'herència.
És un trist anar, fer classe quan ningú no t'escolta.
És un trist treballar, quan no et guanyes la vida (Ca).
És un trist treballar, això (hi ha renyines entre els treballadors).
És un trist anar, viure sol.
Deixem-ho aquí, perquè és un trist parlar! (el telèfon falla i hem de repetir les coses, Ca).
ésser un tronc
Ésser una persona de poques paraules. |
ésser antipàtic, sornut; ésser un cap de suro (Val); no servir, no dir res, ésser un rot |
En Julià és bon noi, però és un tronc, a la botiga.
És un rot, aquell dependent (moca la gent, té mal caràcter).
Vés-ho a entendre: la Modesta tan xitxarel·la i la seva noia és un tronc: no diu mai res a ningú.
A la ni n'hi ha una que és un tronc, d'infermera.
Et passa pel costat i no et diu pas mai res: és un tronc.
nota: 1 Vegeu també “tronc” al Volum 1.
2 Xitxarel·la: Baliga-balaga, xerraire, baladrer.
ésser un tros
Es diu de les persones que no valen gaire en algun aspecte. |
ésser un inútil, un inepte, un babau, un ximple, un neci, beneit, un met, un sòmines, un talòs, un neula, ésser un mussol de rec (Ca-Girona), tothom el coneix, (ésser un cudol, un trompellot, un trompó, calçar pocs punts Val); no ésser bo per a res, ésser un tros de banc (Mall) |
Aquesta mestra nova és un tros: no domina la classe.
Jo sóc un tros, a la botiga (no serveixo, perquè no tinc gaires paraules, sóc tímid...).
Jo era un neula de portal endins (de ciutat) -Punt-.
Aquest futbolista és un tros (no en sap prou).
És un tros de futbolista.
Quin trompellot de mitger!
Tothom la coneix, la Dolors (sap que és una ximple, que és malparida...).
nota: 1 Vegeu també “tros 3”, al Volum 1.
2 Quan ens diuen “Quin tros de futbolista!” a la televisió, pensem que estan cometent un barbarisme, puix que “un tros” vol dir que és dolent, no que és bo.
ésser un tros de carn batejada
Ésser ingenu, curtet i de poca personalitat, algú. |
ésser un tros de carn batiada (Mall), ésser un pobre noi, tenir poca personalitat, no ésser ni tu ni vós, ésser un tros de pa, ésser un beneit del cabàs, ésser un tros de quòniam, ésser un catxotxes (Val) |
Em Lluc, què vols què digui? És un tros de carn batejada?
Alguns ni piulen, de tan catxotxes que són.
ésser un tros de pa
Ésser una persona excel·lent, bona (Gir-Bar-Mall). |
ésser un bon home, ésser un bon jan |
Aquell professor era un tros de pa.
ésser un turment (algú)
Ésser algú carregós i de tracte difícil. |
ésser un malson, un calvari, un corcó, una samaruga (Ca) |
Me’n vaig, que ets un turment.
Aquesta criatura és un turment.
El conserge de l’escola és un malson.
ésser un xai
Ésser dòcil. |
ésser creient, obedient, submís |
Sola és un xai, la nena (si no hi ha la mare).
A -Creu amb l’àvia, el nen? B -Sí, és un xai.
ésser un zero a l'esquerra
No tenir algú paper social ni rellevància (Gir-Bar-Mall). |
no ésser ningú; tenir per res, no comptar per a res, no pintar res, no pintar fava, ésser l'últim pet de l'orgue, (ésser menys que hac, ser full de moro Val) |
Jo, a la fàbrica, sóc un zero a l’esquerra.
No li digues res, que és un full de moro.
ésser una aixeta
Ésser una persona loquaç i que diu les coses que convé callar. |
ésser xerraire, ésser un bocamoll, ésser una cotorra, no aguantar-se res -o tenir-se, ésser fluix de boca, ésser un sac de granotes, xerrar per les butxaques, ésser un cadellet de molí,ésser un tururut (Ca), ésser una xixa (Am), haver-ho de dir, haver d'esclatar (Am), dir-ne més que no n'hi ha (Figueres), fer la llengua grossa (Val) |
No li digueu res, que és una aixeta i ho diu tot.
Allà les tens, fent la llengua grossa.
A -Ho direm a la Maria Rosa. B -No, que és un turutut, allò!, ho xerra tot.
És una xixa, l'Albert: ho explica tot a la mama.
C –En sap de noms de sardanes, la Joana? D -Tants que vulguis!, te'n dirà més que no n'hi ha i tot! (és molt xerraire i, si convé, exagera).
Poc s'adonen si fan bé o si fan mal: ho diuen tot.
Això li havies de dir? No t'aguantes res!
No es pot tenir res, la Llúcia (ho xerra tot).
ésser una altra cosa
Es diu quan hi ha molta diferència entre dues coses. |
ésser millor, ésser més bo, haver-hi molta diferència, no poder-se comparar |
Aquest cotxe és una altra cosa que l'altre.
Els paletes que tenim ara són una altra cosa que els altres.
Amb ell no s'hi pot tractar, però ella ja és una altra cosa.
Aquest tractor no es pot pas comparar amb el vostre (és pitjor o millor).
ésser una altra música
Expressió utilitzada per indicar diferenciació i separació (Cas). |
ésser una altra història, ésser una altra cançó, no venir a tomb; (això són figues d'altre sostre -o d'un altre paner- Mall) |
...ja es preocupa, ja, de gastar l’adjectiu felipista en sentit positiu, però aquesta és una altra música -La cara oculta de la lluna-.
ésser una arracada
Ésser una persona carregosa, que resulta feixuga (Bar-Gir). |
ésser una rèmora; ésser pesat, enfadós |
Ja torna a venir aquella arracada!
En Julià és una arracada! (és dolent, Gir)
ésser una bala de vidre
Ésser molt inquiet, molt eixerit (Bar). |
ésser un argent viu, un belluguet, el cul d'en Jaumet, un coet (Val) |
Aquesta dona és una bala de vidre!
nota: Vegeu també 'arracada 1 i 2', al Volum 1.
ésser una ballaruga
Es diu d'aquella persona a qui agrada molt ballar o que es mou molt (Mall). |
ésser un nervi, ésser el cul d'en Jaumet, fer la ballaruga (Mall) |
Aquest fill teu és una ballaruga.
ésser una bassa d'oli (o estar com)
Hom ho diu d'un lloc on hi ha calma i bona avinença. Se sol dir de la mar sense ones (Gir-Mall). |
estar encalmat, estar tranquil, haver-hi calma, tenir l'efecte cascall, no haver-hi nen, no dir una paraula més alta que l'altra (Gir-Mall) |
Quan no hi ha en Pep aquesta classe és una bassa d'oli (és qui fa el merder).
...comences a contemplar la vida com si fos una bassa d’oli -Brogit Ebre-.
El Ple de l'Ajuntament ha estat una bassa d'oli, avui.
Avui Barcelona és una bassa d'oli (és festa i no hi ha trànsit) -Xarxa-.
Si el vull tenir entretingut, li dono uns quants papers perquè jugui i la casa és una bassa d'oli -Els nins-.
L'absència d'en Jou ha tingut l'efecte del cascall en... (ha calmat) -Punt-.
No l'he sentida a cridar mai, aquesta dona: no diu una paraula més alta que l'altra.
Quan li poso la televisió, no hi ha nen (no plora, està tranquil).
ésser una broma baixa
Ésser una cosa que ha perdut la importància que tenia, que ha quedat superada socialment (Ca). |
tothom ho fa, ja no té importància; ésser fum de canyot, foc d'encenalls, bufes d'ànec, aigua de castanyes, fum de formatjada, fum de botja (Val), |
Ara ja no en fa cas ningú del pit i cuixa, ja és una broma baixa.
Ara els divorcis són una broma baixa.
L’educació és fum de botja.
ésser una cadena
Es diu d'una sèrie de fets que s'influeixen mútuament. |
ésser una roda, estar relacionat, tot és un lligam |
Tot és una cadena: si posen més impostos, hi ha més atur; si hi ha més aturats, han d'apujar els impostos.
L’economia capitalista és una cadena: produir, vendre, comprar…
Tot és una cadena: si hi ha més atur, la gent fa menys menys despeses.
ésser una 'camama' *
Aquestes oposicions són falses (o són un engany, tramposes, un frau, brutes; no són una 'camama').
ésser una capsa de sorpreses
Es diu d’algú que sorprèn constantment els altres o que els fa descobrir coses un punt desconcertants. |
ésser imprevisible |
En Mateu se l’escoltava, embadalit per aquella veueta tan dolça i per aquelles coses extraordinàries que sentia. Pensava que aquella noia era una capsa de sorpreses -Els voltors-.
nota: Pensem que és millor dir "capsa de sorpreses" que "caixa de sorpreses".
ésser una capsa tancada
Ésser una cosa impredictible (Ca). |
no se sap com anirà, (fer com un ou, ésser un ou tancat Ca), ésser un meló sense encetar |
Un concert de rock és una capsa tancada.
Un matrimoni és una capsa tancada.
Un arrendament és una capsa tancada, fa com un ou.
Un casament és un ou tancat, no saps què hi ha a dintre, pot sortir xarbot.
xarbot: Ou covat o mig covat.
ésser una corneta
Ésser xerraire, indiscret (Ca). |
ésser bocamoll, xerrapeta; ésser una aixeta, una trompeta, (ésser arreglaparròquies, espigolador, llengut; escaldar, furonejar, semblar un frare mag (Ca) fussar Val) |
No li ho diguis, que deixes els estudis, que és una corneta.
Sóc molt espigolador: vull saber-ho tot dels altres.
nota: 1 En valencià, “corneta” és el xot, una mena de mussol petit, amb banyetes, que maula com els gats i menja grills i insectes grans.
2 Vegeu també “corneta”, al Volum 1.
ésser una cosa grossa
Ésser una cosa molt gran o valuosa (Mall). |
ésser una cosa gran, ésser un gros (Mall) |
Era una cosa grossa poder ballar d’aferrat amb un disc –Escrits d’un pagès-.
ésser una creu
Ésser una gran dificultat o un entrebanc (Gir-Men). |
ésser una clova (Ca), no ésser bo per a res; ésser una desgràcia, un desastre, una calamitat, un maldecap (Ca), ésser un trastorn, ésser una ratera -o una trampa- (Ca), ésser un mal anar (Ca), merda a l'espardenya, perdre oli, portar -o tenir- una creu (Ca), portar la creu al coll (Men) |
Tenir dos cotxes per família és una creu.
Aquest home és una clova: no vol treballar, fuma i es passa el dia al bar.
És un maldecap, la vida! (té malalties).
Operar-se a Girona és un trastorn per a un de Figueres (Ca).
És un trastorn haver de treure tots els cotxes del garatge.
Això són rateres!, si es trenca la maneta no en surts (de la porta del lavabo; viu sol).
És un mal anar, fer de mestre, ara (és massa complicat, és carregós).
Ha de portar una bona creu, pobre home (està malalt).
Porta la creu al coll amb molta resignació.
El Castelló perd oli per tot arreu (va malament) –RAC1-.
Quan en Pedrola, amb sa camatorta i mal soldada, pogué deixar el llit, se trobà sense una creu -Folklore menorquí-.
A -Diuen que t'agrada la Gemma? B -No em posis aquesta creu! (no li agrada, Am).
nota: Vegeu també “creu”, al Volum 1.
ésser una criatura
Ésser algú molt petit o fer coses d'infant. |
ésser petit |
En Narcís encara és una criatura, per dur la botiga.
ésser una cuca-amaga
Ésser algú molt curiós; se sol dir de qui mira sense voler que l’observin. |
fer la cuca-amaga, anar d'amagat, cuitar a amagar, ésser tímid com una cuca de forat (Pallars), furonejar (Val); ésser tímid, apocat, moixot (Men) |
El veí de dalt és una cuca-amaga, no li agrada que el vegin.
La Clàudia és una cuca-amaga, sempre mira de darrere la persiana.
Ara no furonegeu i entreu en casa.
El xicot és tímid com una cuca de forat i, si molt convé, hom encarregarà el casori a un sastre o a qualsevol altre -quan Judes-.
nota: Vegeu també “cuca-amaga”, al Volum 1.
ésser una escalfabraguetes
Es diu de la dona que es deixa festejar per molts homes (Mall-Men-Gir-Bar). |
calenta, calfabraguetes (Val) |
Aquesta dona xerra amb tots i es fa la interessada: és una escalfabraguetes.
nota: Vegeu també “escalfabraguetes” al volum 1 del DPC.
ésser una fava
Ésser algú excel·lent en alguna matèria o activitat (Am). |
ésser molt bo, excel·lent, un gínjol, un geni; ésser únic, ésser el millor |
En Lleí és una fava en matemàtiques.
El teu germà, posant calefaccions, és una fava.
nota: 1 Vegeu també “fava 1”, al Volum 1.
2 Una persona “fava” és una persona “aturada, encantada, de poc esperit”, en alguns llocs.
3 A Mallorca 'esser un cap de fava' és ésser un beneit, un que fa coses forassenyades sense adonar-se'n.
ésser una favada
Una favada és una dita, o una acció, molt ximple. També es diu d'una cosa de poca importància, fàcil de fer (Val-Mall). |
de bon fer; ésser un joc, ésser bufar i fer ampolles; fotesa, carallada |
Si m’hagueres avisat, t’hauria obrat jo el corral en dos matins, perquè això és una favada.
ésser una femellassa
Ésser una dona de molt bon veure (Mall). |
estar molt bona, ésser un bon tros de femella (Mall) |
Saps que n'és de maca, la seva dona: és una femellassa.
ésser una fletxa
Fer les coses molt aviat, anar molt ràpid (Mall). |
no estar-hi gaire, (anar a les totes, anar embalat, anar fet una bala, anar més aviat que un llamp, anar com cent mil dimonis -o cent mil llamps- Mall) |
Saps que en fa de via, el seu germà: és una fletxa.
No hi estava gaire a fotre un tret a un soldat (no s'ho pensava gaire).
ésser una fura
Ésser algú molt viu, molt espavilat. |
ésser viu com una mostela (Ca), molt puta, murri, com una centella, com la pólvora, (ésser un ferrabràs -un xiquet-, saber més que el llençol de baix, ser mal d’aparellar, ser un furó (Val) | La nena remena tots els calaixos i capses que hi ha per casa: és una fura.
Si no li ho dius, t’ho traurà, que és una fura.
No els estafareu, que eixos són molt mals d’aparellar.
El meu nebodet és un ferrabràs.
nota: Vegeu també “fura”, al Volum 1.
ésser una galtada
Es diu per a fer referència a un canvi sobtat o un despit de la fortuna que hom ha patit (Mall). |
ésser un cop dur, una bufetada, una patacada, una trompada |
El to de despit, volgudament ofensiu, d’en Mateu, assegut al seu costat, li va esser una galtada -Els voltors-.
Li va ser una patacada, que el fessin fora del banc (Ca).
Ja és una bona trompada haver de viure amb aquest gendre! (Am)
ésser una garrotada
Hom ho diu d'un fet que perjudica molt una persona (Ca). |
ésser un gran problema, un perjudici, un cop, una maltempsada, una bufetada |
Les seves amigues se'n van de l'asil i això a ella li són garrotades.
nota: Vegeu també 'garrotada', al Volum 1.
ésser una guardiola foradada
Produir molta despesa, una activitat. |
gastar molt, menjar molt, ésser una sangonera |
La multicopista és una guardiola foradada: cada més es fan més fotocòpies.
Enviar un fill a estudiar a l’estranger és una guardiola foradada.
ésser una institució *
En el camp de la lingüística, té molt de prestigi (o destaca, és molt reconegut, és una autoritat, té molt de renom, té molt de crèdit, té una gran reputació, és únic; millor que és una institució).
ésser una 'lapa' *
No vull passar per allí, que si ens veu se’ns apegarà com una llapassa (o perquè és una paparra, perquè s'enganxa com una llagasta, perquè és un borinot, perquè és molt apegalós, perquè és enganxós, és una caparra -Val-; no perquè és una 'lapa').
ésser una llauna
Ésser algú o alguna cosa insuportables. |
ésser carregós, molest, pesat, amoïnador, avorrit, insuportable, feixuc, (ésser enfadós, ésser una llanda Val) |
Tant de futbol a la televisió és una llauna.
No corre pas ningú: és avorrit! (no hi ha ningú pels carrers)
ésser una mala peça
Ésser una mala persona (Gir-Bar) |
ésser una bona peça (irònicament), ésser un bon element (irònicament), ésser una mala cuca, ésser un mal salat, ésser un mal subjecte, ésser bo d'aparellar (Val), (ésser pesta cernuda, ésser més dolent que la pesta Mall), (ésser una mala bèstia, ésser un domini, ésser mes roí que la carn de coll, ésser més mal que la tinya Val), ésser una bona -o una mala- penyora (Val); ésser un tros de pa, (ésser un escurçó, un mal sorge; si pogués et robaria les espardenyes caminant, ésser un tabernacle sense sant; Tresponts) |
La seva germana és una mala peça: no te'n fiïs!
A -També vindrà l'Alfons. B -Ja és una bona peça, aquell!
El batlle que teniu és una bona peça!
El nou director de l’escola és una mala peça.
Els que viuen allà són més mals que la tinya.
ésser una 'maruja' *
Jo sóc una sedassera de cap a cap -es passa hores al telèfon garlant- (o una tafanera, una xafardera, a mi m'agrada fer bugada, jo sóc barretera -Val-; no jo sóc una 'maruja' absoluta).
nota: Una 'maruja' també és una mestressa de casa, en castellà.
ésser una mateixa cosa (o la mateixa)
Ésser idèntiques algunes coses, no poder-se separar. |
barrejar-se les coses, passar alhora |
L’explosió, els crits i les empentes van ser una mateixa cosa.
ésser una mentida (una cosa)
Ésser falsa o postissa alguna cosa. |
ésser una il·lusió, ésser un engany |
Aquest món és una mentida: quan podries estar bé perquè et guanyes la vida, et poses malalt.
A -Això del preu dels vins és un comèdia. B -Com tot!
Les reformes en ensenyament són una mentida.
ésser una merda penjada al sostre
No valer res, algú, com a persona (Bescanó). |
ésser un impresentable, no valer gaire, ésser una merda grossa embolicada amb un cordill |
Què digui el que vulgui, en Martí; per a mi és una merda penjada al sostre.
Aquest programa és una merda grossa embolicada amb un cordill.
nota: Vegeu també “ésser una merda seca”.
ésser una merda seca
Haver perdut, algú o alguna cosa, la importància. |
ésser una merda penjada al sostre (Bescanó), no pintar res, no tenir cap importància, no valer res, no pintar fava (Val) |
Ara els mestres som una merda seca: tothom ens mana.
Tot el que prometen als mítings és una merda seca.
Jo, en ma casa, no pinte fava.
ésser una mica carregat endarrere
Es diu d'una persona poc trempada, que s'ho creu tot (Ca). |
no ésser ben fi, (estar batejat amb aigua de tramussos; ser un albercoc, un faristol; faltar un regó, un bull, una fornada; estar a mitjan coure Val) |
No li facis aquestes bromes, que és una mica carregat endarrere i ho dirà a tothom.Si li dius això no dormirà, que està batejat amb aigua de tramussos.
ésser una mica esboirat
Ésser algú poc assenyat o poc formal (Ca). |
ésser esbojarrat, esventat, trapatroles (Val); no ésser ben fi, ésser un baliga-balaga |
A -Em va dir que ja m'ajudaria a escatir les oliveres, en Robert. B -No hi comptis gaire; en sap molt, però és una mica esboirat, aquell.
nota: Vegeu també “esboirat”, al Volum 1.
ésser una mona de repetició
Tornar a dir allò que s'havia dit suara (Bar). |
ésser una mona; ésser reiteratiu, iteratiu |
Aquest ministre és una mona de repetició.
ésser una nyeu-nyeu
Tenir sempre què dir (Men). |
ésser rondinaire, ésser de mal conformar |
Mai no ho tens bé, has de ser sempre una nyeu-nyeu.
ésser una olla de cols (o semblar)
1 Grup de persones que no s’entenen, perquè cadascú tira pel seu cap. |
olla de grills, olla de caragols (Mall), orgue de gats, casa de barrets; semblar un galliner, tothom va pel seu cap (Ca); desori, desordre, disbauxa |
La fàbrica va haver de tancar perquè era una olla de cols: quan un amo deia una cosa, l’altre en deia una altra.
Aquest Ajuntament sembla una olla de cols (no s’avenen, es contradiuen).
Aquí, quan un diu naps, l’altre diu cols; tothom mana i ningú no vol creure: és una olla de cols.
La gent estava esverada, semblava un galliner (Am).
2 Grup de persones poc serioses, de poca confiança. |
club de xafarders, grup d’informals, lloc de poca serietat |
Les dones del treballadors del banc comenten els crèdits que la gent hi va a fer: tot plegat és una olla de cols!
ésser una olla de grills (o de cols)
Es diu d'un lloc on hi ha un gran desori. |
lloc de confusió, on tothom enraona i ningú no s’entén; ésser un maremàgnum, un orgue de gats, can seixanta; tothom tira pel seu cap (Ca), ésser ca Pepet (Val), ésser una olla de caragols (Mall-Men) |
El pare i el fill no s'avenen i l'oficina és una olla de grills: cadascú tira pel seu cap i la feina no es fa.
La Casa de la Vila era una olla de grills, en aquells anys.
El Consell Escolar era una olla de grills: tothom hi deia la seva sense escoltar les propostes dels altres.
ésser una paparra
Ésser una persona obstinada, persistent en demanar les coses. |
ésser una caparra (Val), ésser carregós, pesat, enfadós, cabut, tossut |
Quan demana una cosa és una paparra, aquest nen!
Sóc una paparra, i faré vacances encara que tingui pocs diners.
No sigueu cabuts i feu cas del pare.
ésser una passada (i molar) *
Aquest film és molt ben parit (o magnífic, collonut, fantàstic, diví, espaterrant, mel, fabulós; millor que és una passada, mola).
nota: Trobem passada en aquest sentit al GDLC. Ens sembla un calc innecessari del castellà.
ésser una perdició
Ésser un lloc abandonat i miserable. |
ésser un niu de polls -o de rates-, ésser un femer, ésser brut i deixat; anar galdós, sembla que no siguem de Déu (Lleida-Am), estar més brut que les orelles d'un confessor (Mall) |
Aquest carrer, els dies de la festa, és una perdició: queda brut de plàstics, gots i pixarades.
Mig poble és una perdició.
Les atarassanes són un femer des que no hi escampen l’arròs.
Va caure a dintre el fang i va quedar ben galdós (brut).
Quina roba més galdosa!
No podem ni telefonar, en aquest poble: sembla que no siguem de Déu.
El tren l’estirava una màquina que treia bavarades de fum per tots els costats … Els vagons, vermellosos, estaven més bruts que les orelles d’un confessor –Brostejar-.
atarassana: Sequer i graner d'arròs (DCVB).
ésser una plaga
Es diu d'una persona gandula, dolenta, aviciada, malgastadora, etc. |
ésser una ruïna, una calamitat, un cromo, una crosta (Ca) |
Han arreplegat un gendre que és una plaga: en quatre dies s'ho fotran tot.
Estan desesperats: el fill els ha resultat una plaga.
nota: Vegeu també “plaga”, al Volum 1.
ésser una polla *
La nena ja comença a ser dona (o ja és una adolescent, ja és a l'edat burral, ja és una noia; millor que ja és una polla).
nota: Una polla és una gallina jove. L'ús de polla parlant de noies adolescents sembla un calc del castellà, tanmateix alguns autors han fet servir polla en aquest sentit.
ésser una roda
Es diu d'una successió de fets que s'influeixen l'un a l'altre. |
ésser una cadena, haver-hi relació |
Si la moneda puja, no ve turisme; si no ve turisme, baixa l'ocupació: és una roda.
ésser una samaruga
Ésser algú molt insistent i repetitiu (Ca). |
ésser una samsònia (Am), cascar més que un bac de burra (Val) |
Tira, no t’aturis, que és una samaruga (no te l'escoltis).
Quan vol una cosa casca més que un bac de burra.
samaruga: Sangonera.
ésser una sangonera (o la)
1 Ésser algú que s’aprofita dels diners dels altres, o que malmet l’economia d’una família o d'un negoci; ésser, una despesa, continua i elevada. |
ésser una sangonella, un dispendi, una ruïna; ésser un no acabar mai, ésser una vidriola foradada (Val) |
El personal és la sangonera de les empreses.
Tenir un fill estudiant a Barcelona és una sangonera.
Si no el poseu a treballar, acabarà essent la vostra sangonella.
A cada moment m'arriben factures!: el pis de Llançà és una sangonera (Ca).
Tants polítics són una sangonera (Ca).
ésser una sola (o una sola de sabata)
Ésser algú poc intel·ligent. |
ésser curt de gambals, ésser burro com una sola de sabata, ésser burro com ell mateix, (ésser un suro, un tros de suro, un fava Val) |
Cinquanta euros, n'has pagat d'aquest ganivet? Ets una sola! Tothom et veu a venir.
Quan anàvem a estudi sempre era dels últims: és una sola de sabata.
Li ho explicaré, però és una sola.
No sé com un tros de suro pot manar a l'Ajuntament.
Ets més burro que una sola de sabata!
ésser una tomba *
Aquests del banc són molt reservats, mai no diuen quant cobren (o callats, discrets, circumspectes; no són una tomba).
És un sompo que va a la seua (Val).
ésser una víctima
Ésser qui pateix per culta d’altres persones. |
ésser un màrtir, l'ase dels cops, qui paga els plats trencat, qui es carrega el mort, qui carrega els neulers, el cap de turc |
És una noia molt malcriada, qui s'hi casi serà una víctima.
Ets una víctima jugant a cartes: no tens mai bo.
Ella és la víctima de la família.
ésser una vinya
Ésser alguna cosa o situació molt productiva econòmicament o que dóna un gran benestar. |
rajar molt, donar, portar, veure -o trobar- la màquina de fer pipes (Am) |
Aquest bar a la platja és una vinya.
Quan no hi ha mainada, això és una vinya (s'està tranquil).
El Museu Dalí és una bona vinya! (un bon negoci).
Tu hi tens una vinya, a Benicarló (al mercat, un venedor; hi ven molt).
Hi té una bona vinya, aquí (s'hi guanya la vida, un metge amb un malalt que no té gaire res i el va munyint).
Ha vist la terra de fer pipes (un negoci fàcil, ha falsificat un llibre).
ésser una volada
Hom ho diu d'una cosa que no dura gaire. |
ésser un girant d'ulls; ésser curt, breu, efímer, passatger, fugisser |
És món és una volada.
La joventut és una volada, quan te n'adones ja ets gran.
Ara el dia és una volada, a les 6 ja és vespre (al novembre).
nota: Vegeu també 'volada 3', al Volum 1.
ésser vella (una cosa)
Ésser alguna cosa sabuda des de fa temps. |
ésser conegut, ésser de temps, haver passat |
A -Saps amb qui viu, la Júlia?, amb en Carles. B -Ja és vell, això.
Fan el contrari del que anunciaren, però això és molt vell.
Ja ha passat, això (ja es parla d'altres coses).
nota: A Mallorca, de vegades, hi afegim '...i mal de coure'.
ésser ver (o vera)
Ésser conforme a la veritat (Mall-Eiv). |
ésser veritat, cert, provat, segur; tant si t'ho creus com si no, no poder-se discutir |
És ver que ja ha arribat el vaixell.
Tant si t'ho creus com si no, demà no treballarem.
Els metges d'ara són millors: això no es pot discutir.
Sí que és ver que, a diferència d'allò que... –Temps, Eiv-
ésser verd
Tenir poca experiència en un tema, no saber-lo prou bé (Gir-Bar). |
estar mancat de preparació, no saber-ne prou |
Aquest noi encara és verd per anar-se a examinar del permís de conduir.
nota: És millor usar 'ésser verd' que 'estar verd'.
ésser vianda del temps (un fet)
Es diu d'una cosa que és habitual en una època determinada. |
ésser llei de vida, no tenir res d'estrany; ésser usual, corrent |
Enamorar-se a quinze anys és vianda del temps.
A -Estem refredats B -Això és vianda del temps (ja sol passar, a l'hivern).
És llei de vida que els gatets se’n vagin de casa.
nota: Vegeu “vianda 2”, al Volum 1.
ésser vida (una cosa)
Anar molt bé, a algú, alguna activitat. |
ésser bo, ésser saludable |
A -Ha quedat ben sol, en Vicenç. B -Sí, i treballar a la botiga encara li és vida.
ésser vidre volador
Es diu d'una cosa fàcil de vendre (Am). |
ésser de bon vendre, es ven de seguida, tenir molta sortida, despatxar-se molt bé |
Els televisors de color van ser vidre volador.
Aquests pisos de la plaça han estat vidre volador: en un mes no n'ha quedat cap.
ésser viu com una mostela
Ésser algú molt despert i ràpid en la reacció. |
ésser viu, despert, deseixit; ésser una sageta, (ésser viu com una geneta, com una centella, més viu que una geneta Mall) |
La nena és viva com una mostela: sap donar raó de tot.
Aquest gos és una sageta: obres la porta i ja és a la cuina! (és ràpid).
ésser 'xungo' *
Costa de portar, aquest moble (o és de mal dur, és complicat de dur, és difícil de, és fotut de; no és 'xungo' de portar) -CR-.
Has comprat un ordinador molt dolent (o lleig, ordinari; no molt 'xungo').
està vist que *
És evident que els alumnes no volen estudiar (o ja és vist, ja es veu, és molt clar; no està vist que).
Ja veig que avui no caminaré, perquè em surten feines (o em sembla que; no està vist que).
Ja veig que no ho entens (o ja és vist, és ben clar; no està vist que).
establir conversa
Començar una conversa. |
entaular, iniciar, encetar, moure conversa (Mall) |
Vam establir conversa.
estalviar passos
Donar una solució a algú per no haver de caminar tant. |
estalviar viatges |
Fem-ho així i estalviarem passos (trobem-nos al mercat, no vinguis primer al pis; Ca).
Us he estalviat un camí (es queda ell l’avet que anaven a llençar, Am).
estalviar-se ais
No haver de patir (Ca). |
estalviar-se patiments, no patir, no gemegar, estalviar-se planys |
A -Patia molt i m'he fet operar del maluc dret. B -Ja te n'has estalviat d'ais! (si no fossis operat, patiries molt)
'estamos en ello' *
A -S'han de fregar els vidres. B -Ja ho farem (o ja ho fem, ja ho estem fent, ja ens en preocuparem, ja ens en fem càrrec; no ja 'estamos en ello').
estar (+ adjectiu)
En l'ús del verbs ésser i estar hi ha discrepàncies segons els dialectes des de l'edat mitjana; en valencià predomina quasi absolutament 'estar' s'obre 'ésser'; tanmateix, sí que es pot afirmar que el verb estar es fa servir ara més en construccions en llocs on sempre el català havia usat ésser, a causa de la pressió del castellà. Val la pena de mirar d'evitar aquests usos allà on no tenen tradició. Ex:
La sopa és salada (millor que està salada).
El pare s'ha fet vell (millor que està vell).
S'ha tornat gros, aquest home (o ha vingut gros; millor que està gros). Sí que es diuen les construccions 'estar gras', algú, i 's'ha fet grossa' -Val-, s'ha engreixat' -Mall-, una dona prenyada).
Ets ben boig! (millor que estàs boig!). Sí que es diuen 'estar com una cabra' i altres solucions.
Se'l veu jove, en Miquel (millor que està jove).
Que ets sord que no contestes? (o que no hi sents?; millor que que estàs sord?)
L'avi encara és viu, però l'avia és morta (millor que l'avi encara està viu, però l'avia està morta).
Aquell dia jo era allà (millor que Aquell dia jo estava allà).
La garrafa és buida, però les ampolles són plenes (millor que la garrafa està buida, però les ampolles estan plenes).
El dinar ja és fred (millor que el dinar ja està fred).
La botiga és oberta (millor que la botiga està oberta). nota: Prenem els exemples d'Albert Jané.
estar + gerundi
Aquest perífrasi marca durada, repetició; té un valor de continuïtat o de reiteració. |
El nen està estudiant.
Les tropes estan disparant.
Aquest incertesa m'està posant neguitós
Què està caient?
No s'hauria d'usar quan manquen aquests matisos, quan una cosa simplement s'esdevé en un cert moment i no hi ha un matís de continuïtat ni de reiteració.
A- Què feia la Maria? B- Preparava el dinar (millor que estava preparant el dinar).
Tot això que diu és fals (millor que tot això que està dient és fals).
Espero l'autobús (millor que estic esperant l'autobús).
Dibuixo un ocell (millor que estic dibuixant un ocell).
De vegades, en lloc de estar + gerundi, és preferible usar la perífrasi anar + gerundi, sobretot si hi ha un matís de progressió o de procés que avança.
Aquest assumpte s'està embolicant cada vegada més (millor que aquest assumpte es va embolicant cada vegada més).
nota: Per redactar estar + gerundi i anar + gerundi hem seguir Castellnou i Ruaix.
estar (+ participi) *
Les construccions de participi genuïnes en català solen ser amb el verb 'ésser'. Ex.: L'acte va ser presidit pel president (no va estar presidit).
El filòsof occità és considerat un dels millors (o es considera; no està considerat).
L'aigua és freda (no està freda).
nota: Extret de Josep Ruaix, 'Observacions crítiques', Volum 1.
estar a (+ dia) *
Ja és divendres, avui (o ja som divendres, hem arribat a divendres; no ja estem a divendres) -TV3-.
A -Quin dia és, avui? (o quin dia som?; no a quin dia estem, avui? B -Dijous (o avui és dijous, som dilluns).
estar a bones
Vegeu "a bones".
estar a l'aire *
Vegeu "ésser enlaire (o en l'aire)".
estar a l'altura de
Ésser del mateix nivell que un altre; fer el que cal fer. |
ésser tan bo com; fer el que toca, fer el que s'ha de fer, lluitar al màxim, comportar-se bé |
Aquest equip està a l'altura del Sabadell.
Ja sé que estaràs a l'altura de les circumstàncies.
nota: 1 Ens sembla un calc del castellà, però és al DIEC.
2 En sentit figurat cal dir «estar a l'altura de», no «estar a l'alçada de».
estar a l'estora
Estar sense diners (Mall). |
anar amb les mans al cap, anar amb la camisa a l'esquena; estar pelat con una rata, estar arruïnat; haver acabat els nissos, (anar magre, estar escurat, estar amb ses mans damunt es cap Mall). |
Ho he perdut tot, estic a l'estora.
estar a l'ordre del dia -o ésser- *
Els divorcis són el nostre pa de cada dia; ja ningú no en fa cas (o són el plat del dia, són molt corrents, són freqüents, sovintegen, són moda, són un tema de cada dia; millor que són a l'ordre del dia).
Les càbales i especulacions es repeteixen (o sovintegen, no s'acaben; millor que estan a l'ordre del dia). -TV3-.
estar a l'ull de l'huracà *
La dimissió del diputat X és al centre de la polèmica electoral (o és el tema de la setmana; millor que és a l'ull de l'huracà) -Avui-.Les fusions de caixes d'estalvis són un dels centres d’atracció (o són un tema de conversa; millor que són a l'ull de l'huracà) -Temps-.S'ha parlat molt del porter del Xàtiva, en tot aquest enrenou (o hi ha hagut molts comentaris; millor que ha estat a l'ull de l'huracà) -Avui-.
estar a l'últim preu
Tenir, un producte, un preu exagerat. |
ésser caríssim, ésser pujat de preu; costar un ronyó |
Ara les cireres estan a l'últim preu: compra'n la setmana vinent.
Els ninots articulats estan a l’últim preu.
estar a l'última pregunta
Tenir una situació econòmica molt dolenta. |
estar arruïnat, empobrit, desdinerat; estar amb l'aigua fins al coll |
Estem a l'última pregunta -Punt-.
estar a l'última *
Sempre va vestit a l'ultima moda (o sempre va elegant; millor que sempre està a l'última).
estar a la confiança (d'algú)
Confiar en algú. |
confiar, creure, fiar-se de, comptar amb, fer compte de |
Jo estava a la seva confiança i em va enganyar (em va fer pagar un preu exagerat).
Sí, home, compra'l tu mateix i ja ho trobarem: estic a la teva confiança.
Ha dit 'la jaqueta és meva' i he estat a la seva confiança (li he donada).
estar a la corda fluixa *
La Constitució iugoslava trontolla (o se’n va enlaire, s'aguanta per un fil; millor que està a la corda fluixa) -Avui-.
L'entrenador està amb la corda al coll (o està amb el dogal al coll, està en perill, pot tenir problemes, té una situació insegura -o inestable-; millor que està a la corda fluixa) -Avui-.
No m'estaré pas sense fer res mentre tu decideixes si m'estimes o no (o quiet, no callaré, no m'estaré amb les mans a les butxaques; millor que no m'estaré a la corda fluixa) -TV3-.
La negociació no va bé (o està en perill, se’n va en orris; millor que està a la corda fluixa) -CR-.
estar a la cresta de l'ona *
El pianista està en el seu punt àlgid (o en el seu millor moment, en un moment excel·lent; no està a la cresta de l'ona) -CM-.
estar a la lluna (o a la lluna de València)
Estar distret. |
tenir el cap a tres quarts de quinze, estar als llimbs, tenir els orelles a cal ferrer, quedar-se a l'escapça, badar, parle jo o passa un carro? (Val) |
Nena, sempre estàs a la lluna!
Parle jo o passa un carro? (el mestre ho diu perquè els nens no l'escolten).
nota: La frase feta 'estar a la lluna' en el sentit d'ignorar alguna cosa es considera un calc del castellà, per bé que la trobem en alguns diccionaris.
estar a la mira (d'una cosa) *
Vigila el teu germanet, que ara vindré, jo (o sotja, estigues a l'aguait, estigues alerta, atén, vetlla, estigues per ell; millor que estigues a la mira de).
Hem d’estar a l’aguait quan el mestre explica (Anglès).
nota: Trobem l'expressió "estar a la mira" en alguns diccionaris, però pensem que és diu per influència del castellà.
estar a la pell d'algú (o dins la pell)
Si jo fos d'un govern que tingués tropes a Bòsnia, les trauria (o si jo estigués al lloc d'un govern que, si jo em trobés en un govern; millor que si jo estigués a la pell d'un govern) -CR-.
Si tu fossis aquest jugador, què faries? (o si tu fossis ell, posa't al seu lloc; millor que posa't a la pell del jugador) -CR-.
L'autora s'imagina que és una noia de quinze anys (o figura que és, es posa al lloc de; millor que es posa en la pell d'una noia de quinze anys) -CR-.
T'has posat mai al lloc d'un presentador de TVC? (o t'has posat al seu cas? t'has posat en les seves circumstàncies?; millor que t'has posat a la pell d'un presentador de TVC?) -TV3-.
T'ha passat mai, això? (o t'hi has trobat mai, així; t'has trobat en aquest cas?; millor que ho has viscut a la teva pell?) -TV3-.
nota: Trobem 'estar a la pell d'algú' en alguns diccionaris, però creiem que és un calc del castellà.
estar a la pista (d'algú)
Vigilar a algú, investigar-lo. |
seguir la pista, haver trobat una pista de, anar al darrere -o anar darrere-, estar sobre la pista, cercar, seguir les petjades de, haver trobat la petja de |
La policia el va agafar ahir, però ja feia dies que li estaven a la pista.
estar a la plena
Quan hi ha màxima abundor d'una cosa (Mall). |
ésser al pic, al ple, al bo; haver-n’hi a dojo, a caramull, a balquena |
Les figues quan estan a la plena és durant el mes de setembre –Nous escrits-.
estar a la que salta
Atendre alguna oportunitat (Gir-Bar). |
vigilar, obrir els ulls, estar preparat, anar a les coses que donen rendiment, anar a l'últim que surt, controlar-ho tot, estar alerta, estar amatent, fer el cap viu, estar al cas |
Sempre van a la que salta, aquestes agències (per invertir bé).
Els bons empresaris estan a la que salta, sempre innoven.
Estem a la que salta per adaptar-nos les noves formes musicals (un músic).
Sempre estan a la que salta per posar multes (la policia).
nota: Es diu molt en castellà. Segons Balbastre és un castellanisme, però la trobem en força diccionaris.
estar a la vènia de
Haver de sotmetre’s a la voluntat aliena. |
estar a la bambenia de (Am), dependre de |
Són les tres i encara hem de dinar: sempre has d'estar a la vènia dels altres (van tard).
estar a les mans de
Dependre, una cosa, de la voluntat d'algú. |
tenir-ne el control, la direcció, el govern, la cura, dependre de, poder-ho fer |
Faig tot el que està a les meves mans per ajudar els fills (o tot el que puc, tot el que és al meu abast).
Aneu a parlar amb l'amo: llogar gent no és pas a les meves mans (ho diu l'encarregat).
Està en la teva mà saber-ho.
nota: Vegeu també 'en mans de'.
estar a les mateixes (o estar en les mateixes) *
La cosa no ha canviat gaire, sempre som allà mateix (o sempre discutim les mateixes coses, donem voltes a la sínia, anem repetim els arguments; no estem a les mateixes).
L'any vivent serem allà mateix (o tot anirà igual, estarem igual; no estarem a les mateixes) –RAC1-.
estar a les últimes *
Arribem a cap de mes ben escurats (o no tenim un xavo, estem pelats com una rata; no a cap de mes estem a les últimes).
L'agricultura valenciana és arruïnada (o perduda, acabada; està fumuda, ja no pot tirar més, està a les acaballes; no està a les últimes).
El pare s'està morint (o s'està acabant; no està a les últimes).
estar a les verdes i a les madures *
Sempre et faré costat, peti qui peti! (o a tothora, en tot temps, ara i sempre, tota la vida, nit i dia; sempre hi seré, quan les coses vagin malament; millor que a les verdes i a les madures, a les dures i a les madures) -TV3-.
S'han d'acceptar les coses bones i les dolentes (o acceptar una cosa amb totes les conseqüències, millor que estar a les verdes i a les madures) -Avui-.
estar a matar *
Abans eren socis, però ara estan a mata-degolla (o estan mata'm i/o et mataré, estan tripes a treure, s'odien, es detesten, no es poden sofrir, estan a mort; millor que estan a matar).
És molt lleig que els germans estiguen com el gat i el gos (o no es puguin veure; millor que estiguin a matar).
estar a partir-se un pinyó
Es diu de dues persones coincidents en tot, que estan d'acord sempre (Bar). |
ésser carn i ungla, ésser corda i poal, menjar al mateix plat, ésser cul i merda, ésser tap i carabassa; avenir-se, entendre's, lligar |
...estan a partir un pinyó -TV3-.
nota: Alguns autors diuen que és un calc del castellà. Pensem que són millors les altres solucions.
estar a pler (o a plaer)
Fer una cosa còmodament (Mall). |
trobar-se (o estar) com el peix a l’aigua, estar a gust, sentir-se bé |
Està ben a pler parlant català, és la seva llengua.
estar a punt (o ésser)
1 Estar en condicions de començar a fer quelcom. |
en disposició de fer, preparat, disposat, aparellat, prest; estar servit, tenir a punt; quan falta poc per començar |
Ja estàs a punt? Pensa que hem de sortir a les sis (van a casament).
Vaig a punt per anar a arrencar herbes (amb la roba adequada).
Les obres del tren ja són a punt de començar.
Aquests dos sempre són a punt per mossegar (diuen coses per ferir)
Sempre està a punt per criticar.
La crisi està servida (ja ha arribat) -TV3-.
Al meu home li agrada el negoci, sempre és a punt (el sexe).
La casa, la té tota a punt (ben arreglada).
2 Es diu quan no manca gaire perquè passi una cosa. |
estar per, manca poc per |
Tenen la botiga a punt de tancar.
Està a punt de petar, aquell negoci.
L'entrenador és a punt de saltar (o de caure).
Aquella casa és a punt de caure.
estar a punt de pastora mia
Es diu d’una cosa que està força bé, així com cal (Mall). |
al punt, al seu punt |
El devia tenir mig cuinat o a punt de pastora mia -Temps-.
estar a règim
Seguir una dieta pel bé de la salut. |
fer règim |
Quan s’acosta l’estiu, tots estem a règim!
estar a ses darreres
Estar molt cansat; estar pròxim a la mort (Mall-Eiv). |
estar fart, tip, fatigat; estar molt greu, acabar els torrons |
El meu suport al PTS ja està a les darreres -Mirall-.
El seu pare ja està a ses darreres.
Un dia vent-se ja en ses darrers, va reunir es seus fills per demanar-los sa seua última voluntat -Xacoters-.
estar a tots els fregats
Aquest noi és a tots els merders (o a tots embolics, enrenous, bullits, a totes les embrolles; no està a tots els fregats) -TV3-.
estar abarlat de set
Tenir molta set (Ca). |
estar mort de set, escanyat de set, assedegat |
Estic abarlat de set.
Parem ací, que estem morts de set.
nota: Vegeu també 'abarlat', al Volum 1.
estar abocat a *
Anem directament a la pròrroga (o anem de dret, avui tindrem pròrroga; no estem abocats a)
Aquest projecte va de dret al fracàs (o va directament, de segur que fracassarà; no estar abocat al fracàs).
estar acabat
Estar molt malament. |
tenir-ne per poc, no tenir cura, estar malparat, tenir un peu a la fossa; haver fracassat, anar a mal borràs |
El pare està acabat, s'està morint.
Torna a la boxa per demostrar que no està acabat.
estar acoblades (les cartes)
Anar juntes les cartes d'un mateix coll. |
anar acollades |
M'has donat les cartes acoblades: en tinc sis del mateix coll.
estar aconduït
Estar, les persones o els animals, atesos, ordenats i sobretot, havent menjat com cal (Ca). |
estar aviat. |
Els porcs ja estan aconduïts (ja tenen menjar).
He deixat el pare aconduït i he tornat a la feina.
aconduir: Donar a una persona o a un animal allò que li cal de menjar, de roba, de neteja, etc...
estar aculat (un equip)
Tenir, un equip, tots els jugadors a la defensa. |
jugar a defensar, jugar a retenir, fer una defensa de pany i forrellat |
Fa deu minuts que el Ribagorça està aculat.
estar 'afincat' (en un lloc) *
És una família establerta aquí (o que hi viu, que hi ha arrelat, que hi té la residència, instal·lada aquí; no 'afincada' aquí).
estar agafat de l'ala
Trobar-se en una situació difícil, de mal resoldre (la Franja). |
estar enclavat, atrapat, clavat (Men), estar entre l'espasa i la paret |
Ara, em tenen agafat de l'ala, o faig de confident dels del tricorn o vaig de cap a la garjola –Granota-.
estar 'agobiat' (o anar 'agobiat', estar 'abrumat') *
Vaig cansat de la feina (o estic escarrassat per la feina, aclaparat, vaig atabalat, atribolat, angoixat, atordit, afeixugat, abatut; no vaig -o estic- 'agobiat').
Estic cansat de la calor (o fatigat, baldat rendit, aixafat; no estic 'abrumat' per la calor) –TV3-.
estar aigua a coll
Estar molt endeutat (Val-Men). |
estar amb l’aigua fins al coll -o fins a la nou del coll-, tenir l'aigua al coll, ésser negat amb l'aigua al coll (Ca), ésser negat fins al coll (Am), estar arruïnat, estar entrampat, estar endogalat, estar amb s'aigo an es coll (Mall), (estar enfangat per tot, estar fins als ulls de deutes Men) |
En aquella casa tots tenen mòbil i televisió en l’habitació, i per això estan aigua a coll (Val).
Amb la crisi hi ha molts empresaris negats amb l'aigua al coll.
En Vicent no pot pagar els deutes, està aigua a coll (Men).
estar aireferit
Estar, algú, un xic ferit. |
tenir feridura, apoplexia |
Em trobo pansit: dec estar aireferit.
nota: Vegeu també “aireferir”, al Volum 1.
estar aixafat
Estar afeblit o deprimit, algú. |
anar barres a pit; estar abatut, capbaix, afonat, enfonsat |
Després de la notícia, estic ben aixafat.
estar al cas
Fer una cosa atentament o recordar que cal fer-la. |
tenir present, recordar, estar atent, fer atenció, pensar, vigilar, estar per la feina, estar alerta, atendre; tenir al cas, estar pel que se celebra |
Estàs al cas que demà hem d'anar a Girona?
Falten 10 euros, estàs al cas?
Aquest alumne sempre està al cas (escolta).
Ja estàs al cas que t'has de posar les xiruques?
Quan està al cas, fa molts gols.Ja us tindré al cas (us informaré) -Migjorn-.
Ja us tindré al cas (us informaré) -Migjorn-.
No estem al cas (no sabem de què parleu).
No he estat al cas (no m'he fixat a quina hora jugaven).
Són gent sense vocació…, dropos que no estan pel que celebren –Granota-.
estar al caure *
Les notes de l’examen són a punt de sortir (o estan per caure, estan a punt de caure, sortiran aviat, estan leri-leri, estan si cau no cau, són a la balança; no estan al caure) -TV3-.
El 1990 és a punt d'arribar (o falta un minut perquè arribi, està per arribar; no està al caure) -TV3-.
estar al corrent (i: posar al corrent)
Saber què passa. |
ésser sabedor, estar assabentat |
Jo estic al corrent de les coses per la BBC.
No n'estem gaire al corrent del que passa al Rosselló: la ràdio no en parla.
Som sabedors del teu cas.
La seva senyora ja m'ha posat al corrent de la feina que haig de fer (m'ha informat).
estar al costat
Fer costat a algú. |
fer costat, ajudar-lo, donar suport |
El meu home ha estat sempre al meu costat -CR-.
Estarem sempre al costat de l'equip -CR-.
nota: Pensem que 'fer costat' és més genuí.
estar al darrere d'algú (o ésser)
Vigilar a algú per ajudar-lo. |
controlar-lo, mirar què fa, no deixar-lo, estar per ell |
Cal estar darrere dels vells.
A -Què fa, el pare? B -Sí, has d'estar al seu darrere, perquè de vegades cau.
Aquest noi no sap fer les feines i li has de ser sempre al darerre (li has d'ensenyar com es fa).
estar al dia (i: posar al dia)
Saber les coses que passen (Gir-Bar). |
estar al corrent de les novetats, innovar, modernitzar-se |
No estic gaire al dia de la política.
La gossa ja va al dia, de menjar (ja ha menjat, Am).
La meva germana ja em posa al dia de les coses del poble.
Que no està al dia? (no sap quan s'ha de pagar)
No m'he posat al dia, de català (no en sé prou).
No s'han posat al dia (tenen el forn vell).
estar al lloro *
Vigila, que em sembla que hi ha factures que les paguem dues vegades (o estigues alerta, estigues a l'aguait, obre l'ull, fes atenció; no estigues al lloro).
estar al marge
Mantenir-se fora d’algun fet, desentendre-se’n. |
no participar-hi, no tenir-hi res a veure, no ésser-hi |
Jo, d’eixos problemes, n'estic al marge.
estar al mateix 'barco' *
Si perd un, perdrem tots (o a tots ens interessa que vagi bé el projecte, això ens afecta a tots, anem a la mateixa barca, no tots estem al mateix 'barco')
estar al món
Viure bé (Ca). |
ésser feliç, estar content, tenir bona vida |
Ara està al món, aquell noi (té èxit).
estar al servei (d'algú)
Treballar per a algú. |
servir, atendre |
Mobles El Bolet estem al seu servei.
estar alabat amb
Expressió que s’usa per reforçar un judici ponderatiu de conformança o satisfacció. |
estar satisfet amb, estar content amb |
Està alabat amb el ritme que ha introduït la nova ministre –Mirall.
conformança: conformació, resignació (DCVB)
estar albercocat (o embercocat)
Estar ensopit, mig adormit (Val). |
estar endormiscat, ensonyat; estar atroncat (Val) |
Albert, una mica embercocat cal dir-ho, va fer uns tombs sense saber massa bé cap on anar -Séquies-.
estar allargat
Estar amb tot el cos sobre el terra (Men-Mall). |
estar ajagut, estirat, allargassat, estenallat, estès a terra, ésser esternellat (Am), estès com un parrac (Ca) |
Allà estaven molt segurs, però també molt incòmodes, solament no hi podien estar drets, i tampoc hi podien estar allargats perquè els peus els sortien defora –Fets-.
El gos era esternellat a terra.
El jugador ha quedat estès com un parrac (estirat a terra).
nota: Vegeu 'esternellat 1', al Volum 1.
estar als peus dels cavalls *
Actuacions com la d'aquesta senyora han dut l'empresa al descrèdit (o a la mala fama, a la mala anomenada, a la crisi, a estar més perduda que Roses -Val-; millor que a estar als peus dels cavalls).
estar als últims
Estar a punt de culminar, un procés. |
ja s'acaba |
El curs ja està als últims.
Està molt als últims, la Laura (està embarassada).
estar 'amanyat' *
Hi ha premis literaris que estan trucats (o falsejats, manegats, amanits; ja saben qui guanyarà; no 'amanyats').
estar amb algú *
Tu, amb qui estàs d'acord? (o de qui estàs a favor?, de qui ets partidari?; millor que amb qui estàs?)
Jo penso com tu (o jo opino igual que tu, jo estic d'acord amb tu; millor que jo estic amb tu).
estar amb bona butlla
Estar en bones condicions (hi diu bulla Mall). |
ésser de bona qualitat, de bona casa |
La major part de llegums i cereals està amb bona butlla -Llibre-.
estar amb el cabells drets
Estar espantat o pres de gran admiració (Mall). |
fer-se'n creus, quedar amb la boca oberta, estar astorat, estar escagarrinat, estar escagat (Ca), estar amb els cabells de punta, quedar amb sa boca oberta (Mall), eixir els cabells blancs (Val) |
El que succeeix a ca meva és tan gros que estic amb sos cabells drets -L’humor dins el meu entorn-.
Els joiers estan escagarrinats amb tants robatoris.
Estic amb sos cabells drets del que he vist en aquella casa, encara no me'n puc avenir.
estar amb el cor en un puny *
Estic amb l’ai al cor pel foc al bosc (o estic esporuguit, tinc cagarrines, tinc cangueli, se'm trenca el cor, se m'encongeix el cor; millor que estic amb el cor en un puny) -CI-.
estar amb el llum en crues
No veure el que és evident (Men). |
dormir a la palla, venir de l’hort, estar 'in albis', tenir pa a l’ull |
No veu que el faran fora de la feina, si no s'espavila: està amb el llum en crues.
en cru (o a les crues): sense atenuants (DCVB).
estar amb el seu pensament
Estar dominat per un pensament (Am). |
anar a la seva idea (Ca), estar capbussat (Ca), estar capficat |
Ara no li digueu res, que està amb el seu pensament (no us escolta).
Ell no escolta, està amb el seu pensament i prou.
Vés a jugar la quina: no et quedis pas aquí a casa capbussat (aturat, rumiant).
estar amb els braços plegats
No fer res. |
restar inactiu; estar amb una mà sobre l'altra, estar amb les mans plegades, mans fentes, amb les mans a les butxaques, plegat de mans; estar si mama o no mama, estar sense fer res, estar mirant les cucales, estar plegat de braços |
Jo no em puc pas quedar guaitant, amb els braços plegats, veient com s'arruïnen els meus negocis.
Estem amb els braços plegats esperant que obrin la botiga (sense fer res).
Per què et quedes amb els braços plegats? (no amb els braços creuats, de braços plegats)
Es passen el dia amb les mans plegades (sense feina, a la botiga; no venen).
nota: 1 No ens sembla bona la solució 'amb els braços creuats'.
2 Veiem 'de braços plegats' al GDLC. No ens sembla bona.
estar amb la mosca darrere l'orella *
Diuen que acomiadaran uns quants treballadors i tots estem a l'aguait (o i tothom vigila, i tothom està escamnat, tothom viu amb recel, tenim por que ens toqui, ens puja la mosca al nas; no i tots estem amb la mosca darrere l'orella, tenim la mosca darrere l'orella, ens ha pujat la mosca a l'orella) -CR-.
estar amb trascor
Patir per quelcom. |
passar angúnia; tenir desfici, patiment, neguit |
Jo estava amb trascor, tement una nova decepció (escrit 'en trascor') -Carlinada-.
nota: Vegeu també 'trascor', al Volum 1.
estar amollat
Estar en llibertat o en situació de lliure albir (Mall). |
ésser lliure, anar a lloure (Mall); anar solt, estar llibert, deixat anar (un animal) |
Ell no volia res més que estar amollat i córrer, saltar parets, amb na Xispa.
estar ample
Estar tranquil, no incomodat per altres persones. |
estar còmode, confortable |
Aquest estiu estareu ben amples, al pis de Cullera (hi ha un sol pis llogat en un bloc).
Estem molt amples en aquest pis, és ben gran.
A -Anem a dormir a l'ermita amb sacs de dormir. B -Hi estareu ben amples allà dalt! (som al gener)
Si no hi volen venir, hi estaré més ample (al pis, millor que no vinguin).
estar ancorat en *
...que la filosofia hagi quedat encallada en Plató (o aturada, endarrerida; no hagi avançat més des de, és igual que, viu com; millor que hagi quedat ancorada en) -Punt-.
El seu partit ha quedat encallat en el passat (o enclavat, fixat, endarrerit, s'aferra al passat; millor que s’ha quedat ancorat en el passat).
estar anguniós
Estar preocupat, intranquil. |
tenir angúnia, estar neguitós, intranquil, sentir un bull-bull (Pallars) |
Després de la selectivitat, estava anguniós.
Sovint un bull-bull t'omple el cervell i aleshores per més que t'hi afanyis no pots atrapar de nou el son (un soroll) -Vents de port-.
Em fa trefugir que arribi un al poble i vulgui fer callar les campanes -Arrels-.
trefugir: Estar mal a pler, neguitejar, estar en gran ànsia (DCVB).
nota: Vegeu també ”angúnia” i “anguniós”, al Volum 1.
estar animat a
Estar disposat a realitzar alguna acció (Ca). |
estar d'acord a, estar decidit a, (estar calent, estar escalfat amb; Ca) |
A -Va caure del tren i ara vol denunciar la companyia. B -Hi ha gent que de seguida estan animats a denunciar.
No n'està pas gaire calenta d'anar-hi, la dona (no en té ganes, a un casament).
No hi estic pas escalfat jo, amb quines (en faig poques, Ca).
estar 'apalancat' *
Quan és escarxofat al sofà no es mou per ningú (o quan és arrepapat al sofà, aclofat, estovat -Val-, no quan està 'apalancat' al sofà)
estar aplacat
Estar molt cansat. |
estar aixafat, desfet, esgotat, llassat, abatut (Ca), aplacat, estellat, esternellat (Am), (arrossegar els collons per terra, bufar com la manxa d'un ferrer; Tresponts), anar amb la llengua fora (Eiv); estar rendit, baldat, madur, solsit (Val) |
Després d’atendre tants clients, estic aplacat.
Quan acaben les classes, estic solsida.
Al vespre estic abatut, tinc ganes d'anar a jaure.
A -He anat a les Planes caminant. B -Per això estàs tan esternellat!
Estic ben madura, no tinc ganes de sortir de casa.
Estic rendit, me’n vaig a dormir.
Tot el dia plegant olives: estem baldats.
Corrent tots cap a vila arribaren llengua fora fent més bofec que un ca -Xacoters-.
nota: Vegeu també “aplacar”, al Volum.
estar 'apretat' *
L’aprovat serà molt just (o molt ajustat, costarà d'arribar-hi; no serà molt 'apretat').
El resultat ha estat molt ajustat (o igualat, equilibrat, estarà aquí aquí (Ca); no serà molt 'apretat').
estar apurat *
Estava amoïnat perquè no tenia feina (o aclaparat, cavil·lós, pensarós, capficat, preocupat, neguitós, passava un tràngol, patia, no sabia com fer-ho; no estava apurat).
estar aquí aquí
1 Faltar poc perquè passi quelcom (Ca). |
estar ajustat, igualat, equilibrat; la balança està a punt de caure; estar a punt de, estar ali ali, estar mig figa mig raïm, estar així així, estar a tall de (Val) |
A -Han arribat, els excursionistes. B -No, però estan aquí aquí.
Els excursionistes estan a tall d’arribar.
2 No haver-hi gaire diferència entre dues coses (Ca). |
estar ajustat, igualat, equilibrat, anivellat |
El partit està aquí aquí (força anivellat).
nota: Vegeu també 'd'aquí a aquí' i 'd'aquí a aquí... d'aquí a aquí...'.
estar arreglat *
Tot està combinat perquè guanyin els pilots normands (o pactat, preparat, falsejat, trampejat; millor que arreglat).
estar assaciat
Estar cansat d'una cosa. |
estar fatigat, tip, fart; estar fins als ulls, tenir-ne els colllons plens, estar avorrit (Am), tindre els nassos plens (Val) |
N'estic assaciat, dels teus romanços.
N’estic avorrida de tu! (cansada, farta).
En quedo ben assaciada, d'aquest home!
nota: Vegeu també “assaciat”, al volum 1.
estar atapit (o atapeït)
Haver-hi molta gent en un lloc (Men-Mall). |
estar atapeït de gent, estar ple com un ou, no haver-hi on posar un agulla (Men) |
Es dia de Sant Joan es pla de sa Font estava atepit de forasters.
estar aterrat
Estar aclaparat per alguna malaltia. |
estar abatut, atuït; tenir una terrabastada; anar amb el peu baix (Mall) |
No vindrà pas, perquè està aterrat de febre.
Demà estaré ben atuït de la caminada d'avui.
Pobre home, no està bé, va amb el peu baix (va malament de salut).
El pare va tenir una terrabastada (una malaltia greu).
El nen té febrons (pujades successives de febre alta)
nota: Vegeu també “aterrat”, al volum 1.
estar atestat *
Allà no aparcareu, que està ple de cotxes (o atapeït, farcit, curull, abarrotat, ple com un ou; no atestat).
estar atropellat
Fer més coses que hom pot fer (Men). |
anar atabalat de feina, anar massa carregat de feina, anar atropellat (Mall) |
Faig dos cursets, estic molt atropellada.
estar avançada (una dona)
Estar embarassada de força mesos (Ca). |
tenir un embaràs avançat, estar madura |
Estant tan avançada, no és pas moment de córrer, ara.
estar aviat *
Si tot s'apuja, ja estem ben arreglats! (o ja anem ben servits!; ja anem bé, per anar a Sants!; anam bé, per anar a Lluc! -Mall-; no estem aviats!, anem aviats)
nota: Aquesta frase feta és viva a València, però ens sembla que no és bona.
estar baló
No tenir diners (Val). |
estar arruïnat, descabalat, desdinerat, arrossinat |
Ara estic baló.
estar barallats
Es diu quan hi ha fortes desavinences entre persones. |
estar renyits, enemistats; no poder-se veure, no dir-se res, no fer-se, fer-se el paper just |
Les dues germanes fa mesos que estan barallades -CR-.
nota: Es diu molt a València, a Mallorca i en altres llocs. És poc conegut a Girona.
estar barrinat de cap
Estar capficat d’una manera intensa i anguniosa (Mall). |
estar preocupat, neguitós |
En Joan està tan barrinat de cap que ni t’escoltarà.
nota: Vegeu també "barrinar de cap".
estar barrinat de pertot
Es diu d’algú que té mal per tot el cos (Mall). |
semblar un burro nafrat, estar fotut, (estar esbucat, estar esboldregat Mall) |
En Jaume no està gens bé, està barrinat de pertot.
estar bé
1 Trobar-se, algú, de manera satisfactòria. |
estar a gust, estar com una flor en un pitxer (l'Escala) |
Si vols estar bé, has de seguir els meus consells
La mare té 90 anys, però està com una flor en un pitxer. Té unes ganes de xerrar i fer coses...
Tu sí que estàs bé al món! (vius bé)
2 Ésser atractiva. |
estar bo, fer goig de veure; ésser bonica, maca, xamosa |
La monitora de natació està molt bé.
3 Quedar bé un objecte en el seu entorn. |
parar bé (Val) |
El sofà verd està bé en aquest saló.
M'està bé, aquest abric.
El nou biquini et para bé.
Tot ho toca, res no l'hi està bé (al seu lloc, Ca).
Els llibres a terra no hi estan gaire bé (no és lloc de ser).
4 Tenir diners. |
ésser ric, benestant, ballar-la grassa, anar amb la cartera plena |
Són una gent que estan bé.
5 Expressió de conformitat. |
quedem així, d'acord, molt bé, entesos; bo!, fet!, bé!, va bé! |
A -Els senyors no poden pujar, és una norma. B -Està bé!
A mi no m'està bé, això.
No estar gens malament, quedar quatre a quatre (futbol) –C33-.
estar bé (amb algú)
Mantenir una bona relació amb algú. |
ésser amic, tenir bona relació |
Hi estic molt bé, amb el batlle.
Nosaltres ara estem bé (una parella).
M'agrada estar bé amb el metge.
Ella estava bé amb algú de l'Ajuntament i li varen deixar fer.
Hem d'estar-hi bé, amb la veïna, perquè serà batllessa.
estar bé amb Déu
Se sol dir a qui li va bé una situació, a qui té sort. |
anar tot bé, tenir sort; totes et ponen, totes et van bé |
Ja estàs bé amb Déu, ja! (ho diuen a un que queda alliberat moltes hores de la feina).
Els dies que heu de vigilar el pati sempre fa bon temps: esteu bé amb Déu!
nota: A Mallorca i a València s’usa en sentit no figurat; es diu d’una persona que obra bé, sense ofendre Déu, o d’un malalt greu que per la confessió s’ha reconciliat amb Déu.
estar bé per bufar en el brou
1 Ficar-se, algú, allà on no el demanen (Men). |
ficar el nas allà on no el demanen, immiscir-se |
Més val que t'ocupis de casa teva: ja estàs bé per bufar en es brou.
2 Es diu d’una persona que s’avana de tenir molt de patrimoni però té més deutes que propietats (Men). |
fer el merda i no tenir ni un ral, bufar en caldo gelat (Val) |
En Blai està bé per bufar es brou.
estar ben aparedat (o quedar)
Ésser ben forta i ben acabada una obra. |
ésser fort, ésser ben fet |
El nínxol ha de quedar ben aparedat (ben tancat).
Hem hagut de fer una contraparet a la cuina perquè quedés ben aparedada.
Açò no ho tombarà el vent, que està ben aparedat.
estar ben aposentat
1 Que comenci el partit, que ara ja estic ben assegut (o ben escarxofat, ben arrepapat, ben aclofat, ben apoltronat; millor que ben aposentat).
2 Ho podran pagar bé, perquè són persones que tenen sous (o que tenen diners, que estan ben arrelades, que van fortes d'armilla, benestants; millor que que estan ben aposentades).
nota: Trobem 'aposentar' al DIEC, però pensem que són millors les alternatives que us proposem.
estar ben arrelat
Tenir diners. |
ésser adinerat, acabalat, benestant; ésser gent d'upa |
A -No ho sé pas, si podran posar una farmàcia a la noia. B -Sí, home, són gent ben arrelada.
estar ben escarxofat
Estar molt còmode en un seient. |
t'hi poses com vols; estar arrepapat, arrepenjat, arrepetellat, ample, estomacat (Val); estar com a cal sogre (Bar), posar-se com a cal sogre (Gir), semblar rectors (Am) |
Les mares seuen allà, ben escarxofades.
Es passa el dia estomacat, veient la televisió.
Semblen dos rectors, tan ben posats.
estar ben fresc (o estar fresc)
Expressió de rebuig d'una possibilitat. Irònicament, estar o anar malament (Gir-Bar). |
estaríem llestos!; estar ben guarnit, no anar bé, estar en una mala situació |
Estaríem frescos si ara no ens poguéssim jubilar!
Estaríem frescos que tothom fes el que volgués!El seu germà t'ha de pagar? Estàs ben fresc!
Voleu muntar un negoci? Ja esteu ben frescos!
Està ben arreglat, si no plou!
estar ben repapat (en un seient)
Ésser assegut peresosament. |
estar ben escarxofat, ben aclofat; no fer res |
No el molesteu, que està ben repapat al sofà!
estar ben servit (o anar ben servit)
Estar satisfet de les coses que es tenen. |
tenir un bon servei, estar content |
El pare a l’hospital està molt ben servit, perquè li fan tot.
Tothom vol anar ben servit (tenir bona carretera, bons cotxes).
Qui vol ser ben servit, ell mateix s'ha de fer el llit!
Va quedar ben servit, amb aquells paletes! (irònicament, en va quedar tip).
nota: Vegeu també 'estar servit?'
estar ben tocat de
Estar ben ofès o disgustat per qualque cosa (Mall). |
estar-ne tip, fart; la ferida és viva |
Aquí n’estam ben tocats, de les faltes d’ortografia als restaurants.
Ens han ofès i la ferida encara és viva.
estar bo
1 Tenir salut. |
estar sa, estar bé, estar en condicions (físiques o psíquiques) |
Ja estàs bona, Lorda?
Ja estàs bo per ajudar-me?
L'estómac, ara, ni me'l trobo (no em fa mai mal).
2 Ser de bon gust, de bona aparença. |
ésser bonic, ben parit; fer goig, ésser molt atractiu, estar bona com un pa de figa -una noia-, estar més bona que el pa en guerra |
El nou presentador del programa està molt bo.
La teva germana està molt bona.
nota: No és correcte “estar bo” quan parlem de coses de menjar. Dir això és una de les darreres plagues de la nostra llengua al Principat i a les Illes (a València fa més temps que es diu). Ho sentim des del començament del segle XXI. Ex.:
Aquesta escudella és molt bona (no està molt bona, està rica, està riquíssima).
A -Les galetes 'estan' molt bones (cal dir “són bones”). B -Que estaven malaltes?
estar boig*
S'usa 'ésser' i no 'estar' quan s'expressa un estat durador.
Aquest home és boig (també sembla boig, està com un llum, està com una cabra, està guillat, no hi és tot; no està boig).
Vols pujar-hi volant?, que ets boig? (o que t'has tornat boig?, que has vingut boig?; no que estàs boig?)
nota: Vegeu també “ésser 4”, al Volum 1.
estar bollat
Tenir poc de coneixement, mancant el sentit comú. |
estar llampat (Am), guillat, grillat (Mall-Gir), ésser boig; estar com una cabra, com una carabassa, com una ramàs, com un sac de gats, estar perquè el nuguen a una reixa, estar desperolat, ser un destrellatat, ser un destarifat, tenir un caragol fluix, no tenir el seny complit |
El teu germà està grillat, si fa això.
Quan es desperta, es posa a cantar: està com un ramàs (Val).
Si feu això, senyal que esteu llampats.
Tenen un caragol fluix! (passen pel carrer a 100 km per hora)
nota: Vegeu també 'grillat' i 'llampat', al Volum 1.
estar botit
Estar enfadat. |
estar botit com un galàpet (Ca), estar emprenyat, empipat, calent, rabiós, picat, mosca (Am); fer mala cara, portar mala bravada |
Deixeu-lo tranquil, que està botit.
La mare està rabiosa perquè se li ha acabat la llet.
El conseller esta picat.
Està emprenyat com un abella, perquè les del bar de sota fan fressa i no pot dormir (Am).
Aquesta dona fa rall amb mi, i les altres botides com un galàpet! (empipades, són renyides).
Quina mala bravada que porta, avui, el director.
fer rall: Xerrar, fer tertúlia, Ca.
nota: Vegeu també “botir 6”, al Volum 1.
estar cagat (d'un lloc)
Sentir, per algun lloc o persona, un gran afecte o simpatia (Ca). |
estar enamorat, encaterinat |
N'està massa cagat, de Darnius: hauria d'anar a viure allà on té la feina.
nota: No en sabem l'origen ni si és bo.
estar callat
Callar, no cridar, no aixecar la veu (Bar). |
ni dir res, no badar boca, no piular, fer mutis |
Els espectadors estan més callats que al principi.
estar cantat
Poder-se preveure un desenllaç. |
veure's de lluny; ésser de suposar -o d'esperar- |
Això del rescat de l’economia estava cantat.
estar capgirat
Estar contrariat, en desordre, algú o alguna cosa. |
estar revolucionat, ésser un desmarxat (desordenat en el vestir o moralment, Bar) |
El jovent està capgirat.
Com que no hi ha autoritat, els fills estan revolucionats.
M'han capgirat el calaix els que han entrat a robar.
estar capolat
Estar molt cansat (Terres Ebre). |
estar fatigat, baldat, rendit, atuït, anar cremat (Ca) |
Havia fet moltes camades i estava capolat -Contalles-.
Ai senyor! Haig d'anar cremat perquè faig deu feines alhora (cansat, nerviós; Ca).
Vam arribar a Horta més cansats que un burro! -el mas-
estar carregat d'històries
Es diu de les persones que solen complicar la vida dels altres per les seves idees, manies o excentricitats. |
estar carregat de punyetes, d'hòsties, de collons, de romanços; portar entrebancs; estar ple de, estar farcit de, estar ple fins a dalt de, ésser perepunyetes |
Demà vols anar a Perpinyà?, estàs carregats d'històries!, que no saps la feina que tenim aquí?
Heu de discutir tot el matí pel preu del menjador?, esteu carregats de collons!, que no teniu més feina?
A -L'Eloi diu que hauríem de tornar a fer els pastorets amb la mainada. B -Ara que falten quinze dies?, està carregat d'hòsties, aquell!
C -Ara hem de vigilar que els nens que no duguin sucs per esmorzar. D -Estan carregats de collons!
E -Es diu Beüda, no Beuda, aquest poble. F -Estàs de collons! (no tens pas raó)
N'hi ha que sempre estan de collons! (tenen ganes de riure, Ca).
Estàvem carregats de por.
A -Per què sempre té la persiana tirada? B -Diu que la llum li fa malbé els mobles: està carregat de manies!
L'Andreu està carregat de calés fins a la nou del coll.
El meu mal és que estic carregada d'anys.
nota: 'Tiquis miquis' no és català
estar carregat de bon temps
1 Es diu d'un animal de peu rodó quan fa molts dies que no surt a treballar. |
estar abrivat o enardit, estar de gasalleta (Pallars) |
La mula està carregada de bon temps; vigila que no se t'esquivi!
Un grupet estaven de gasalleta -quan Judes-.
gasalleta: Reunió de companys, tabola de minyons i minyones; gresca i xerrameca que hi fan (Cerdanya, DCVB).
2 Persona que està passant una bona temporada, que té bon humor, a qui tot li va bé. |
estar cofoi, estar engallardit, estar de grasilles (Am) |
A -El teu pare està carregat de bon temps. B -Sí, fa mots dies que està content i no sé què ho fa.
estar casat *
La noia encara no és casada (o no s'ha casat; millor que no està casada).
nota: Hem de procurar mantenir el verb 'ésser' als llocs on tradicionalment s'ha usat. Casar-se es considerava fins no fa gaire un fet durador; 'estar casat ' sona castellà en gran part del nostre territori. Vegeu també 'ésser 4', al Volum 1.
estar cascat *
Tinc una peça del cotxe feta malbé (o trencada, malmesa; millor que cascada).
Estic acabat de vell (o sóc vell, sóc un gueto, estic carregat d'anys, tinc una cama al fossar; no estic cascat).
nota: Es fa servir 'cascar' quan es parla d'una cosa masegada, un xic malmesa, que no s'ha arribat a trencar.
estar catòlic (i no estar catòlic)
Trobar-se bé, |
anar trempat, estar fi, estar sa, estar en forma |
Quan l'àvia estava més catòlica no havíem de llogar cangurs.
Avui no estic gaire catòlica.
estar 'catxes' *
És un noi musculat (o musculós, fort, ferreny, fornit; no està catxes; millor que està quadrat).
estar catxo
Estar quiet (Ca). |
no moure's, semblar mort (un lloc, Ca) |
Amb la crisi tothom ha d'estar catxo (no podem gastar).
Amb aquest bombardeig estaran catxos molt de temps (a tal lloc).
Estàs molt catxo. Per què no dius res?
Deixeu dormir els nens, ara que estan catxos.
Està molt catxa, aquesta gossa (Am).
Quan se'n va el xerraire, sembla mort, aquest cafè.
nota: Vegeu també “catxo”, al Volum 1.
estar 'catxondo' *
Avui vaig calent com un all tendre (o vaig molt calent, -vaig eixit, vaig de moguda Val-, vaig armat -un home Val-, vaig encesa -una dona Val-; no estic 'catxondo').
estar cert (d'una cosa)
Pensar que una cosa és segura (Val). |
estar convençut, estar segur, tenir per cert, saber cert (Mall) |
Crec que són quatre germans, però no n’estic cert.
Ja en podeu estar segurs que tornarà a ploure.
està clar *
És evident que sense exportar res no hi ha creixement econòmic (o és clar, és ben clar, és obvi, indubtable, indiscutible; no està clar) -TV3-.
L'acabament de la guerra no és clar, encara (o no es veu clar, no és segur, no és palpable; no no està clar) -TV3-.
A -Hi aniràs, a la festa? B -És clar! (o és clar que sí!, i tant!, evidentment; no està clar!, està clar que sí!, clar!).
estar cobert
Estar protegir contra un possible problema (Am). |
estar a cobert, tenir en ordre, tenir al dia, tenir les coses bé; estar sota cobert |
Davant d'Hisenda, estem coberts.No el podia pas perdre, l'as, perquè el tenia cobert (també tenia el rei).
No el podia pas perdre, l'as, perquè el tenia cobert (també tenia el rei).
estar cofat
Estar content per alguna raó. |
estar cofoi, satisfet, orgullós, pagat; estar tot baves, fer la cara alegre |
Venia cofada, la nena, quan tenia bones notes!
Estem molt pagats de nosaltres -Temps-.
No admet crítiques perquè està molt pagat d'ell mateix.
M'ha fet un acara molt alegre, la nena, quan m'ha vist (Am).
nota: Vegeu també “cofat”, al Volum 1.
estar collat
Tenir un bon comportament, algú. |
fer bondat, estar controlat, creure |
La petita està força collada, ara.
nota: Vegeu també 'collar 1', al Volum 1.
estar com el peix a l'aigua (i trobar-se)
Estar a gust, en un lloc o en una situació. |
estar com peix a l'aigua (Bar), estar bé, còmode, a pler, a lloure, a la regalada; ésser al cel |
En aquesta escola, estan com el peix a l’aigua, la mainada.
A la casa nova, estem com el peix a l'aigua.
estar com gat i gos (estar gat i gos)
Estar enfrontades algunes persones (Gir-Bar-Val). |
estar com gat i gos, estar renyits, barallar-se, estar com les sardines al barril (Gir-Val), estar polítics (Val) |
Els meus veïns estan gat i gos.
estar com les arengades al barril (o anar)
Anar premsats en un vehicle atapeït de gent (Gir-Bar). |
estar com les sardines al barril, estar com en una llauna de sardines, ésser com sa barcada d’en Tianis (Men); estar estrets, estampits, comprimits, justos, apilotats, premuts, premsats |
Ahir al tren anàvem com les arengades al barril.
Si aneu sis en aquest cotxe tan petit, sereu com sa barcada d’en Tianis.
Semblem sardines en un barril, tants i amb tanta calor, en aquest cotxe.
A la taula, semblem sardines en llauna.
estar com per *
La situació dels dos equips no és per gallejar gaire (o no és gaire bona; no no està com per treure pit) -CR-.
Aquest nen és preciós (o és bonic que enamora, és molt formós; no aquest nen està com per menjar-se'l, aquest nen està per menjar-se'l).
estar com pinxes
Haver-hi moltes persones en un lloc petit (Men). |
estar com les sardines al barril, estar molt estrets, anar serrats |
Quinze persones dormint en aquell apartament deuen estar com pinxes.
pinxa: Arengada.
estar com polls de granja
Estar molt calent en un lloc (Am). |
estar calents com un torró, estar cuit de calor |
A -Avui fa un dia emplujat. B -Sí, però aquí estem com polls de granja (a l'hospital).
Estic ben cuita de calor (és a prop de l'estufa).
estar com un flam *
Estaré nerviós fins que surtin les notes (o neguitós, impacient, inquiet; no estaré com un flam).
Quan vaig sortir a l'escenari, era un feix de nervis (o tremolava com una fulla d'arbre, estava ben nerviós; no estava com un flam).
Es va emocionar (o es va posar nerviós, es va posar neguitós, es va commoure, se li va fer un nus a la gola, se li va posar la pell de gallina, li va bategar el cor, estava impacient; no es va posar com un flam).
estar com un llum
Tenir el seny una mica pertorbat (Ca-Bar). |
ésser boig com un llum d'oli, ésser eixelebrat, estar com un llum de ganxo, estar llampat, estar com una cabra, estar desencertat; ésser variable, inconstant, (estar com un ramàs, estar com un sac de gats, tindre un perdigó a l'ala, estar xafat de la bacona Val) |
Esteu com un llum!
No li digues res, que està com un ramàs.
nota: Vegeu també “ésser boig com un llum”.
estar com un peix en un rostoll
No estar a gust en un lloc. |
estar malament, estar incòmode, no trobar-se bé, no ambientar-se, no aclimatar-se, no adaptar-se, sentir-se fora del seu element, estar fet una bóta (Bar), estar com un peix dins sa pols (Mall) |
A les reunions amb els pares m'hi trobo com un peix en un rostoll (un mestre).
Encara no s'ha ambientat, el nen, a l'escola (és nou i no hi té amics)
nota: Vegeu també "anar més perdut que un barb en un rostoll".
estar com un peltre
Estar molt gras (Men). |
estar gras com un porc, estar com un mató (Am), semblar un paltruc amb potes (Gir) -o amb cames (Am), ésser com un paltruc que camina (Am), fer una panxa com un bou (Ca) |
Aquest nadó està massa gras, el tens com un peltre.
Aquella noia és com un peltruc que camina: petita i grassa.
Aquest nen està com un mató (gras, tendre).
Sembla un paltruc amb cames, aquella dona.
paltruc: Botifarra negra molt gruixuda; bisbe, bull.
estar com un pop en un garatge *
Entre aquells senyor m'hi trobava com un peix en un rostoll (o incòmode, com un barb en un rostoll, malament; millor que estava com un pop en un garatge).
nota: Vegeu també 'estar com un peix en un rostoll' i 'anar més perdut que un barb en un rostoll'.
estar com un rajà (o viure com un rajà) *
Amb tres germanes i una mare, està com un rei (o com un sàtrapa, viu a cor què vols cor què desitges, viu a la regalada; va fort d'armilla; no està com un rajà).
estar com un rector
Estar molt bé en un lloc. |
estar satisfet, content, molt pagat; estar divinament, estar d'allò més bé, estar a la glòria, estar en ses glòries (Mall) |
En aquest llit estic com un rector.
Ha vist les notes dels fills i està com una rectora (són bones).
Estem molt pagats del cotxe nou.
estar com un tren *
Han vingut dues russes molt ben parides (o ben plantades, que fan molt de goig, que tenen molt bona planta, que fan patxoca, que són una pintura -Mall-; no que estan com un tren).
estar com un tro
Estar malament del cap (Gir-Am). |
estar llampat, estar com un llum, (estar destarifat, estar com un perol Val) |
Amb el sou que té, vol comprara-se un pis a la platja! Està com un tro!
estar com una anxova
Estar algú malament, deprimit (Am). |
moix, pansit, alís, trist, ensopit, tou (Am), alacaigut (Eiv), estar més moix que un figa |
A -T'has refet, Elena? (s'ha separat) B -Encara estic tova.
D’ençà de l’estiu, està com una anxova: cada dia plora.
Estar com un anxova, en Carles (estar com un llum).
Va arribar desfeta, la noia (no li han donar res i als altres sí, Ca).
La nostra terra per aquestes migracions es veu desposseïda, debilitada, alacaiguda -Viatge insòlit-
Per més que m'hi esforcés a dir-li a cau d'orella el que succeïa em topava amb els “xits!” de la concurrència. Vaig sortir més moixa que una figa -la Nena C-.
estar com una cabra
Estar malament del cap, fer coses desassenyades (Gir-Bar-Mall). |
estar com un llum; estar grillat, tocat de l'ala, sonat; ésser esbojarrat, eixelebrat; no tenir enteniment, no tenir seny, tenir rampells, fer coses xocants |
A -Aquesta ha pujat a la morera i ha saltat. B -Estan com cabres aquesta mainada!
Ara, molts músics estan com una cabra.
estar com una escarxofa
Tenir inseguretat emocional. |
estar fluix, torbat, alterat, estar com una anxova |
Ja està com una escarxofa, l'avi; deu ser per la tardor (plora de seguida).
estar com una regadora *
No feu cas de la veïna, que està com un llum (o que és boig com un llum, com una cabra, millor que com una regadora, com una arruixadora -Val-).
estar com una sopa
Tenir un fort refredat (Am). |
tenir un constipat, tenir una calipàndria, estar refredat com una sopa |
Avui estic com una sopa.
M'he refredat com una sopa.
Quan tornem de treballar, estem refredats com una sopa.
estar 'comedit' *
Has estat molt mesurat (o amesurat, moderat, prudent, ponderat, assenyat; no 'comedit') -RAC1-.
estar condemnat a (+ infinitiu)
Haver d'acabar, una cosa, d'una manera que ja es veu o s'intueix. |
estar en camí de, anar en procés de |
Alguns conreus estan condemnats a desaparèixer.
És un projecte condemnat al fracàs.
estar confiat
Estar segur, tindre confiança (Cas). |
estar cert, veure-ho clar, confiar |
No estic gens confiada en el que faig, no sé si me'n sortiré.
estar conformat
Acceptar una cosa que no agrada gaire. |
resignar-se, conformar-se; quedar convençut |
Ella està conformada a quedar-se al geriàtric, ja la tenim convençuda.
estar contra les cordes
Estar algú en una situació desesperada. |
estar atrapat, apurat; estar amb l'aigua al coll |
El Baiona estava contra les cordes (rugbi).
La citricultura està amb l'aigua al coll.
L'he vist atrapat (malalt, fotut).
Et veig atrapat! (carregat de feina)
estar cop-piu (o anar cop-piu)
Estar trist, sense humor, a causa d'un fracàs, desengany o desgràcia (Mall). |
estar pioc, (dur ses ombres mortes -o tristes-, anar capbaix, fer cara de prunes agres Mall) |
Des que va morir el seu fill està ben cop-piu.
estar cosit de
Estar ple. |
estar farcit, ple, saturat |
Estava cosit de ferides.
Estava farcit de mals.
estar costa avall (i anar costa avall) *
Tenim el partit perdut (o malament, a mal viatge, a can Pistraus, aigua avall; hem begut oli; no costa avall).
estar cremat
Estar fatigat, desanimat, defraudat o molt enfadat per algun fet (Bar-Mall-Val). |
estar cansat, descoratjat, desmoralitzat, abatut, estar més cremat que un misto (Mall) |
Els membres de la junta estan molt cremats de la resposta dels socis -Avui-.
estar crescut (una persona) *
La Irene s'ha fet gran (o ha crescut força, s'ha fet alta -està fadrina, s'ha fet fadrina Val-; no està crescuda).
estar cridat a *
Aquest jove futbolista serà molt bo (o triomfarà, reeixirà, farà forrolla, farà fortuna, farà furor, farà sensació; millor que està cridat a l'èxit).
En Joanet sembla que serà el substitut d'en Carles, al Barça (o pensem que reemplaçarà, ocuparà el lloc de, es veu que serà; millor que està cridat a ser el substitut de).
estar curat d'espants
No impressionar-se pels perills ni per les coses desagradables (Gir-Mall). |
ésser valent, coratjós; estar-hi acostumat, no hi ha res que l'imposi -a algú-, no afectar-se, no espantar-se per res, haver tingut experiències negatives, conèixer el pa que s'hi dóna |
haver-se vist en tot, haver-ne vistes de tots color, saber el pa que s'hi dóna (en un lloc) | A -Glaçarà molt fred aquest hivern. B -Ja estem curats d’espants (Camprodon).
C -Et va afectar, veure aquell accident? D -Jo ja estic curat d'espants, però va ser esgarrifós.
Conta-m'ho tot, que estic curat d’espants.
nota: Alguns autors consideren 'curat d'espant' un calc del castellà, però la trobem al DIEC.
estar 'curtit' *
Tu ets una dona molt bregada a treballar al camp (o avesada -Gir-Val-, hi estàs feta, hi estàs acostumada, hi tens experiència, ho coneixes bé, -hi estàs enfortida, hi estàs endurida -Val-; no estàs molt 'curtida' a).
estar d'enhorabona *
Mira les notes: ja podem estar contents! (o ja podem estar satisfets!, ja podem estar joiosos millor que estem d’enhorabona).
Els jugadors del Cabanes estan estufats perquè han pujat de categoria (o no caben en pell, estan cofois, es freguen les mans, no hi veuen de cap ull, estan més contents que un gat amb dues rates; millor que estan d’enhorabona).
estar d'osques
Sol ser una resposta irada de qui no accepta una broma o un comentari (Ca). |
estàs d'orgues!, estàs d'hòsties!, estàs de llet!, estàs de romanços!, estàs de punyetes!, estàs de collons!, estàs de xala! (Val) |
A -Cada dia et veig més jove, Joan! B -Estar d'osques, tu!
C -Aquest mes ens apujaran el jornal. D -Estàs d'osques! (que no)
Esteu molt de romanços, vós!
A –Diu que et tornes a casar, Enric. B -Estàs molt de llet! (que no).
estar d'ullera
Fer o dir coses per fer riure o per fer burla. També vol dir ser molt trempat (Barna). |
estar de broma, estar de gaita (Bar), (estar de bon toc, tenir la bona, fer cagarel·la; Tresponts) |
En Marçal sempre està d'ullera; fa riure a tothom.
Ni les penes no li fan perdre l'humor; sempre està d'ullera.
estar d'ungles *
Els propietaris ja tornen a ser renyits (o ja no es tornen a avenir, ja es tornen a discutir, ja tenen mala maror, ja estan de mala gaita, ja estan polítics -Val-; no ja tornen a estar d’ungles) -Punt-.
Les dues veïnes no es poden veure (o no es poden sofrir, es tenen aversió, són renyides; no estan d'ungles).
El públic protesta contra el cantant (o està contra; no està d'ungles amb el cantant).
estar damunt fulla
Ésser notícia (Mall). |
parlar-se'n |
N'Antoni torna a estar damunt fulla.
estar darrere dels passos (d'algú) *
La policia el vigila de prop (o li segueix els passos, està darrere dels seus passos, li vigila els passos, li segueix les petjades, no el deixa de petja, li va al darrere; millor que està darrere dels seus passos).
La columna tornava a estar sobre els nostres passos -Carlinada-.
estar dat i beneït
Haver-se solucionat algun problema, haver conclòs uns situació. |
estar acabat, resolt |
Au, anem cap a casa, que en aquest partit està tot dat i beneït (3 - 0).
La qüestió ja és dada i beneïda (vista per a sentència, en contextos no judicials).
estar davant *
Tenir la cara mirant a un lloc. |
estar davant per davant, estar enfront de, estar de cara a |
Era davant nostre.
Estem davant d'un gran canvi.
estar de bones *
Estava de bon humor, l'Engràcia? (o estava contenta?, se la veia satisfeta?; no estava de bones?)
estar de camí (i venir de camí) +
Vegeu 'de camí'.
estar de capa caiguda (o anar) **
Estic molt decaigut: ja fa dies que no dormo bé (o em trobo malament, no vaig gaire bé, estic mancat de salut; no estic de capa caiguda).
Aquest polític va de mal borràs (o estar en declivi, va de cap per avall, va a l'orsa, va per mal camí, va de baixa; no va de capa caiguda).
estar de cara al públic
Treballar atenent el públic. |
fer de dependent, atendre clients |
Estic vuit hores cada dia de cara al públic (en una caixa).
estar de filis (i: estar de filis)
Estar de bon humor. |
estar de bona lluna, estar content, estar d'orgues, estar per romanços |
La nena rondeja un refredat i no està gaire de filis.
Ahir estaves molt de filis (content).
Està un xic malament de salut i no estar de bon humor.
No es troba gaire bé, la mare, i no estar d'orgues.
estar de gresilles
Estar content, tenir ganes de bromejar (Am). |
estar de bon humor; estar de conya, estar de broma, tenir ganes de riure, estar de gresca, tenir alegrets, tenir bon dia |
Deixem-lo tranquil, que no està de gresilles.
Tu estàs molt de gresilles i això és una cosa seriosa.
El jovent solen tenir molts alegrets (riure)
No té pas gaire bon dia, avui, el nen (plora).
nota: No en sabem l'origen; 'gresilles' pot venir de 'gràcia' o de 'gresca'.
estar de llet
Estar algú content; tenir molta sort (Ca). |
estar de broma, estar de bon humor, estar que rebenta (Ca), estar eufòric, cofoi, satisfet; tenir llet, xamba, potra |
En Jaume sense està de llet (fa broma).
Des que té feina, esta que rebenta.
Estic de llet aquest any amb les guàrdies (en faig poques).
estar de mala edat
Estar alguna cosa en mal estat o desarreglada. |
estar desordenat, desmanegat; ésser un niu de puputs |
Aquella habitació està de mala edat, ara l'arranjaré.
estar de mala lluna (i de bona lluna)
Estar enrabiat. |
estar de mal humor, de mala llet, de mala jeia, de futris |
M'aixeco de mala lluna, si faig migdiada.
A -Suara el mestre cantava. B -Avui està de bona lluna.
Avui tinc mala lluna. Deu ser aquest canvi de temps.
estar de mans creuades *
No et pots pas quedar amb els braços plegats -o encreuats-, si et passa una desgràcia (o sense fer res, amb una mà sobre l’altra, mans plegades -Mall-, mans fentes -Mall-; no de mans creuades).
estar de més (una cosa) *
Aquestes paraules hi sobren (o hi són sobreres, no hi calen, hi són de massa; millor que hi estan de més).
Mai no hi són de massa, els consells pels petards (o mai no hi sobren, els consells..., sempre està bé donar consells...; no mai està de més donar consells pels petards)
Ens aniria bé de veure la repetició de la jugada -hi ha dubtes- (o ens ajudaria, ens agradaria; no no estaria de més veure...).
No seria sobrer fer una carta d'agraïment (o encara quedaríem més bé fent..., valdria més que féssim...; millor que no estaria de més fer...).
estar de moda *
Ara és moda anar a esquiar (o està en voga, té molta acceptació, fa forat; millor que està de moda).
estar de morros *
No han parlat en tot el sopar perquè es fan morros per culpa de l’estiueig (o no es diuen res; estan empipats, enfadats, renyits, emprenyats, enrabiats; boten, es fan mala cara, no es fan, estan polítics (Val); no estan de morros).
estar de pega
Tenir sort adversa. |
tenir pega, tenir mala pega, tenir mala sort, tenir la negra, tenir desgràcia, tenir malastrugança, ésser malaurat, tenir una pena molt grossa (Ca), (eixir tot malament, portar mal averany Val) |
Estic de pega: cosa que faig, cosa que em surt malament.
Una vegada un ciclista de pega... (Cançó popular)
Qui està de pega, fins i tot amb els collons ensopega -Dita gironina-.
Noi, estic de pega amb les caigudes: ahir vaig caure escales avall.
És una pena molt grossa, un fill que no està bé.
Els russos estan de pega amb el planeta roig (o no tenen sort amb, tenen malastrugança; millor que tenen la negra) -Avui-.
nota: 'Tenir la negra' prové de la cultura grega, tanmateix es diu molt en castellà i poc en català. Ens agraden més les altres solucions.
estar de punta
Estar barallades unes persones. |
estar renyits, estar enemistats, fer-se mala cara, (estar polítics, estar de morros Val) |
Des de l’herència que estan de punta.
Els pares i els mestres de l'escola estan de punta.
No en facis cas, que hui estan de morros.
No t'hi pots posar de punta, amb un superior.
nota: A Mallorca 'posar-se de puntes' és alçar-se sobre els dits dels peus. En altres llocs d'aquest acció se'n diu 'posar-se de puntetes'.
estar de tornada *
1 Haver tornat.
ser aquí, haver arribat, haver vingut |
Demà al vespre ja seré de tornada.
2 * Aquestes noies que van a la televisió per mirar si troben xicot, ja estan curades d’espants (o ja tenen totes les dents, ja poden anar soles, han menjat en set hostals i begut en vuit tavernes, són gates velles, són veteranes, han fet més d’una guerra, tenen experiència; millor que estan de tornada de tot)
A –Et preocupa, la crisi econòmica? B –No. Ja sóc -o estic- curat d’espants, jo (o ja m’he trobat amb tot, ja me n’he vistes de tots colors; millor que ja estic de volta, ja estic de tornada)
Els pares d’aquí ja coneixen la reforma (o ja saben com és; millor que ja estan de volta de la reforma).
La joventut s’ha fotut de tot (o no dóna importància a res, no valora les coses, no aprecia res, tant se li’n dóna tot; a cap edat ja ho han fet tot; quan tu hi vas, ells ja en vénen, millor que està de tornada de tot).
No patiu, que nosaltres ja som gats vells (o que hem viscut moltes experiències, que ja ens hem trobat amb tot, que ja ho hem vist tot; millor que que ja estem de tornada).
nota: Ruaix creu que 'estar de tornada' és una locució necessària, que s’ha d’admetre. Nosaltres no pensem igual. Ens sembla un calc del castellà que no fa cap falta.
estar deixat anar
Trobar-se fatigat. |
estar baldat, rendit, cansat, esgotat, rebentat |
Avui em trobo deixat anar, em prendre una vitamina.
El pare és vell i es troba deixat anar.
estar dejú (d'una cosa)
No tenir-ne (Bar). |
estar mancat de, estar privat de; ignorar, no saber res de, no estar al dia de |
A -Has sentit què ha passat? B -Noi, estic dejú de notícies.
D’això que dius, n’estem en dejú.
estar desbordat *
No poder controlar, algú, el temps, la feina o altres coses. |
anar atrafegat, estar apilonat de feina, no saber com fer la feina, no saber per on passar de feina, tenir la feina a pilons, tenir faena per dalt el cap (Val) |
No tinc ni temps de mirar la televisió: estic desbordat.
estar desconegut
Ésser, algú o alguna cosa, molt diferents de com eren. |
haver canviat molt, semblar un altre, costar de conèixer |
Després del règim que ha fet està desconegut.
Amb aquest vestit sembles un altre! (t'està mol bé)
estar desenganyat
Haver perdut la il·lusió, la confiança o l'interès en algú o en alguna cosa. |
estar defraudat, decebut, desanimat; tenir una decepció, no creure en |
El pare veu que no es cura i està desenganyat.
Em pensava que em farien hereu, però ja estic desenganyat (ja veig que no passarà).
Els metges m’han desenganyat (li han dit que no té cura).
N'estem desenganyats, dels presseguers (no s'hi guanyen la vida).
nota: 1 No és correcte 'estar desahuciat'.
2 Vegeu també 'desenganyar 1 i 2', al Volum 1.
estar desficiós
Estar intranquil (Val). |
estar esverat, neguitós, excitat, estar tocat per la tramuntana (Am-Bar); semblar que veu el dimoni (Am) |
Està desficiós per un malestar o malaltia lleu del xiquet (es belluga sempre).
El gos, si veu aigua que cau del terrat, sembla que veu el dimoni (s'esvera).
estar desllenegat
Estar mot cansat (Am). |
estar baldat, mort, atuït, solsit (Val) |
Quan fem dissabte estic desllenegat (o quedo).
Estem solsits de plegar les olives.
nota: Vegeu també 'desllenegar 2 i 3', al Volum 1.
estar deslligat
Tenir poc relació amb algú o amb un lloc. |
estar allunyat, distanciat; no interessar |
Ells i jo estem deslligats des de la joventut.
N'estic molt deslligat d'aquell poble.
estar 'desmadrat' *
Això no s'ha de fer: en fas un gra massa (o t'excedeixes, t'extralimites, passes de la ratlla, passes de mida; no estàs 'desmadrat').
Quan bec un xic, m'engresco (o m'excito, m'embalo, m'exalto, m'apassiono, m'escalfo, m'abrando, em sento transportada; no estic 'desmadrada').
estar despenjat *
1 Em sembla que et desentens força del sindicat (o que no estàs pel, que no vols saber res de, que no et preocupes de, que no t'ocupes de, que deixes de banda el; millor que et veig molt despenjat del sindicat).
2 Dos corredors s'han endarrerit (o han quedat endarrere, s'han ressagat; millor que estan despenjats, van despenjats).
estar determinat a
Estar decidit a fer una cosa. |
haver pres una decisió |
Estic determinat a canviar de vida.
nota: Vegeu també 'determinat 1', al Volum 1.
estar difícil *
La situació és difícil (o complicada; millor que està difícil).
El partit va malament -30 a 12- (o costarà, es fa costa amunt; millor que està difícil).
estar embabecat
Mostrar inclinació o propensió obsessiva per algú o per alguna cosa (Ca). |
estar enamorat, embadalit, enartat, enfigat (d'una dona), embambat (Andorra) |
Està embabecat d’aquella noia.
El nen està embabecat amb la bicicleta (li agrada molt).
Està tan enfigat que ha perdut els amics.
nota: Una babeca és una òliba, un ocell que té fama d'encantat. Vegeu també 'embabecat i 'babeca' al Volum 1.
estar embafat (el mercat)
1 Estar col·lapsada la venda d’un producte per excés d’oferta (Mall). |