C

CA 1 molt, exclamació, expressió, negació, sorpresa interj. Indica que algú no creu que es produeixi un fet que una altra persona diu que passarà (no cal que es refereixi al futur Mall) (què a Val té un altre sentit, vol dir “Déu n’hi do!, i ara!, i tant!”) (Men-Mall). | SIN: No, això pla!, ni pensar-hi! || Ex: A -Demà plourà! B -Ca! Què vols que plogui! C -Encara som a temps d’anar-nos a matricular. D -Ca! E -El president vindrà a Biure. F -Ca, que vingui! G -Anit vas beure vi? H -Què! (volent dir que vaig acabar embriac Val). I –Tens fam? J –Què! (= molta) K -Eren cent. L -Ca, home! Ni cinquanta (Mall).

CABASSAT quantitat, recipient Les coses que caben en un cabàs. | SIN: Cabassada (Val). || Ex: Et porto un cabassat d’enciam.

CABDELL 1 madurar, planta Capça atapeïda que fan algunes menes de cols (les que cabdellen) (cabdell només significa conjunt de fils a Val). | SIN: Cóp -també el verb “copar”-(Val). || Ex: Les cols ja comencen de fer els cabdells. He collit una col copada (Val). 2 carregós, explicació, llarg (**) Explicació llarga i amb tots els ets i uts (Val). | SIN: Rosari, dissertació, discurs. || Ex: Me n’han fet un cabdell, de la separació de la seva noia. 3 idea, mania, salut (**) Idea que dóna massa voltes pel cap. | SIN: Mania, obsessió, revidea (Men). || Ex: Hi ha coses que no les hi expliquem perquè ella se’n fa cabdells.

CABER caber, lloc Haver-hi prou espai en un lloc per encabir-hi quelcom (gen. quebre* a Ca i a Am) (pronunciat quebre Men-Mall) (Men-Mall). | SIN: Cabre, tenir cabuda. || Ex: La nevera nova no ens va caber a la cuina.

CABIRÓ construcció, fusta (*) (d) Cadascun dels cairats petits que es posen travessers sobre les bigues mestres i aguanten el sostre (Val-Men). | SIN: Biga. || Ex: Ara ja posem cabirons al teulat.

CABÒRIA 2 mania, patiment, preocupació, salut Preocupació que hom té per alguna dificultat que no sap com resoldre (Val-Men-Mall). | SIN: Encaparrament, tràfec, maldecap, (quimera, enrònia Val), (il·lusions, idees fantàstiques Mall). || Ex: En Pepet té unes cabòries! (perquè té el teulat descobert i la ràdio ha dit que plourà). Tens unes quimeres! Menja’t la carn! (Val) Ara té l’enrònia de canviar-se d’ordinador (Val).

CABRA 1 calor, foc, pell, salut, taca (*) (d) gen. en pl. Clap vermell que surt a les cames a qui està molt a la vora del foc (vaca a Ca) (cabrasses a les mans, més que a les cames Val) (Val). | SIN: Cabrassa (Val). || Ex: No t’acostis tant al foc que et sortiran cabres. 2 animal, pèl, salut, sexe Insecte de color verd, semblant al poll, que viu a les parts peludes de les persones, llevat del cap. | SIN: Lladella. || Ex: Vaig anar amb una dona i he agafat cabres. 3 animal (*) (d) Insecte semblant a una llagosta, però més gros, de color verd o marró, que diuen que mossega (sentim plegamans a Am). | SIN: Pregadéu, plegamans. || Ex: Les cabres solen ser verdes, però n’hi ha de marrons.

CAÇAR bosc, cercar, collir (*) Mirar de trobar quelcom. | SIN: Cercar, buscar. || Ex: A -No trobo el llibre. B -Caça’l. Vaig a caçar herba per als conills. C -Què caces? D -Caço la llibreta. Caceu un nom ben bonic per posar al gos. Ca-Am Algun dia hem d’anar a caçar bolets. E -Hi ha castanyes? F -No, és tot caçat.

CACATUA inepte, lleig, vell (**) Persona mancada de destresa per fer les feines (cacatua, a Val només vol dir lleig, vell) (cacatua es diu a qui és molt xerraire Men). | SIN: Maldestre, inhàbil, malapte, inepte, trapatroles (Val). || Ex: Aquella cacatua ha trencat dos plats avui! Tu, que ets un cacatua, fes servir el cotxe vell i jo agafaré el nou (no el porta bé).

CACAUET 3 cop, joc, tirar (**) Xut molt fort (cacauet és un dels noms de l’acte sexual Mall). | SIN: Ceba, cacau (Men). || Ex: En Salvador, quan juga a futbol, fum cada cacauet!

CACERA animal, bosc, caça Fet d’agafar animals lliures (cacera són ganes de caçar Mall) (Val-Men). | SIN: Caça, cinegètica. || Ex: Al meu home, li agrada la cacera i, a mi, la caça (caça = el menjar; se sol fer aquesta distinció a Ca). Quan ve aquest temps al meu home li pega una cacera rabiosa, cada dia hi aniria (Mall)

CADASCÚ conjunt, persona Cada una de les persones d’un grup (cada u Val-Men) (Mall). | SIN: Cada u, cascú. || Ex: El llit, cadascú se l’ha de fer.

CADENA 1 conjunt, negoci Conjunt d’empreses del mateix ram que són del mateix amo o amos (Val-Men). | SIN: Xarxa, grup. || Ex: La MNO és una cadena de supermercats molt gran. 2 conjunt, fet, resultat Conjunt de fets que s’influeixen mútuament (Val-Men). | SIN: Seguit, roda. || Ex: Si apugen els impostos hi ha més atur; si hi ha més aturats han d’apujar els impostos: això és una cadena

CADUQUEJAR repapiejar, salut, vellesa Dir, una persona gran, coses que no li lliguen o que es contradiuen les unes amb les altres. | SIN: Repapiejar, fer catúfols, fer cadufos (Mall). || Ex: El pare m’ha dit que encara havíem de dinar; em penso que comença de caduquejar.

CAGADUBTES 4 dubtar, indecís, persona Persona que no és mai decidida, que sempre té por d’equivocar-la. | SIN: Indecís, dubtós, irresolut. || Ex: No hi vull anar a comprar amb tu perquè ets un cagadubtes. Au va, decideix-te, que sembles en cagadubtes!

CAGALLÀSTIMES dificultat, misèria, nen, persona, salut (**) (d) Criatura que puja en un ambient pobre i, a més a més, és petit, desnerit i va mal vestit; és a dir: que ho té tot en contra. | SIN: Desgraciat, infeliç, malaurat. || Ex: Aquesta criatura és un cagallàstimes.

CAGANER covard, persona, por Persona que té por (un caganer és la figureta d’un xiquet que fa de ventre, que es posa als betlems Val). | SIN: Covard, gallina, (cagat, cagó –xiquet que es fa damunt-, cagarri, poregós, poreguita Val), caguelis (Men). || Ex: En Salvador, tant que crida i és un caganer. No tenies pas res; has fet espases de caganer (juguen a cartes i no s’ha atrevit a delegar al company). No sigues cagarri i acosta’t al gos! (Val)

CAGAR 1 expressar, ofendre, renegar (**) Insultar Déu o alguna cosa sagrada (Val-Men). | SIN: Renegar, blasfemar, flastomar (Mall). || Ex: Quan comencis a treballar al banc, no podràs pas cagar com fas ara. S’ha cagat en la mare que m’ha parit (Val). 2 equivocar-se Cagar-la: fer malament quelcom (Val-Men). | SIN: Equivocar-se, errar-la. || Ex: No havíem pas d’agafar aquesta carretera; ja l’hem cagada!

CAGAT -ADA covard, persona, por Persona que deixa de fer coses per por (Val-Men). | SIN: Covard, gallina, poruc, caganer, colló, (cagarri, poregós Val), caguelis (Men). || Ex: Quan crida d’aquella manera, tu calles perquè ets un cagat! Acompanya-la, que hi ha dragons i és molt poregosa (Val).

CAGUETES 5 salut, ventre Trastorn del ventre (a Ca cagueres**) (s’usa caguera en sing. i amb sentit ganes de cagar; no com a malaltia Val) (Val-Mall). | SIN: Cagarines, diarrea, cagarel·la (Men-Mall). || Ex: Ahir tenia caguetes. Si menges això, demà aniràs de caguetes (Val).

CAI material, terreny (**) Terra bona per treballar amb les mans (el DCVB parla de call vermell, una terra granada i molt seca; no ho especifica, però pot ser argila). | SIN: Argila, terragila. || Ex: En farem, aquest any, de treballs manuals amb cai?

CAIENT elegància, roba Gràcia que té un vestit o una altra peça de roba, quan es duu posat (Val). | SIN: Tall, caiguda (Val-Mall). || Ex: Té un caient molt bonic aquest vestit. Aquesta faldilla té bon caient (es posa bé).

CAIRE aspecte, canviar, empitjorar, millorar Aparença externa d’una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Manera, forma. || Ex: Aquestes flors agafen mal caire, potser les hem regades massa. Aquest plet pren un mal caire (va malament). És una cançó de caire modern.

CAIRETA 6 fruit, menjar, planta Llegum més petit que una fava, que les persones mengen en èpoques dolentes. | SIN: Guixa. || Ex: Que en fa d’anys que no menjo cairetes!

CAIXAT -ADA fort, gros (**) (d) Que té la caixa del pit ampla. | SIN: Gros, robust, fort, cepat, guaixat (Val). || Ex: Era una dona caixada. D’ençà que s’ha casat la veig més guaixada (Val)

CALABOTÍ animal, jove (**) (d) Granota en fase aquàtica (pronunciat calapotí Mall). | SIN: Capgròs, (cullerot, cabut, samaruc Val). || Ex: En aquesta bassa, he vist calabotins.

CALAIXERA abusar, cos, menjar (**) (p) (d) Estómac en llenguatge popular. | SIN: Panxa, pap, (tripa, caixa, caixada Val). || Ex: Quan paguen els altres, ell sempre emplena bé la calaixera. Quina caixada! No puc alçar-me de la cadira! (Val)

CALAR 1 notar, veure Adonar-se de la presència d’algú (calar també vol dir descobrir que algú ha dit una mentida o que és fals Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Descobrir, clissar, (filar, guipar Val). || Ex: Tan bon punt va entrar al ball, el seu xicot ja la va calar. Ella passava de pressa, però la policia la va calar. L’he guipat en un minut (Val). Ja t’ha calat, no el pots enganar (Mall). 2 delinqüència, foc Encendre foc a posta (fer foc). | SIN: (Aplicar foc, botar foc Val), (pegar foc Val-Men-Mall). || Ex: N’hi ha que es dediquen a calar foc als boscos.

CALÇAR 7 1 amenaçar, castigar, dificultat, expressió, retreure (**) (d) Tenir feina a córrer o a amagar-se, qui ha fet quelcom que no havia de fer. | SIN: Preparar, tenir maldecaps. || Ex: Ja et podies calçar, si el mestre et veia un gargot a la llibreta. Aquells dos que es calcin, que si els puc haver! (ja rebran). Aquesta pols s’asseca de seguida i si te’n queda en algun lloc, calçat per treure-la! (costa molt) 2 agricultura, feina Acostar terra a la tija d’una planta. | SIN: Recalçar (Val). || Ex: Nosaltres només calcem els ceps més petits.

CALÇASSES caràcter, persona, ximple Home que no se sap imposar, a qui tothom governa, a casa seva i a la feina (Men-Mall). | SIN: Beneit, (sinagües, catxotxes Val). || Ex: Això t’has de deixar veure? Fumut calçasses! (p.e. que la mainada no et vulguin anar a comprar).

CALCES roba Peça de roba que, fins als anys seixanta, només portaven els homes (hom ho diu dels pantalons cenyits que porten les dones o els ciclistes en hivern; també són les mitges de Barcelona; en sentit genèric, pantalons són pantalons, no calces Val) (calces = mitges, mitjons Men) (s’anomenen calces les mitges de les dones i els calcetins llargs dels homes quan anaven vestits de pagesos, eren calces blanques Mall). | SIN: Pantalons. || Ex: Portes les calces esparracades. Ella sempre du faldes, però si fa fred es posa calces (mitges Val).

CALDA calor, temps Calor forta (Val). | SIN: Xafogor, ardor, calorada, calorota (Mall). || Ex: Quina calda de sol que fa avui!

CALDÉU 8 confusió, feina, malestar (**) (d) Malestar que es crea en un lloc. | SIN: Merder, embolic, cridòria, escridassada, (cartapell, canyaret Val). || Ex: Quan varen dir que els mestres havien de treballar més, hi va haver un caldéu!

CALDRE faltar, necessitar Haver de fer quelcom (gen. s’usa en respostes negatives: no cal Val) (Val). | SIN: Fer falta, necessitar. || Ex: Ja cal que us abrigueu, si aneu a Setcases!

CALIPÀNDRIA malestar, salut Constipat d’un grau extrem. | SIN: Refredat. || Ex: Tinc una calipàndria que fa quinze dies que la porto.

CALITJA núvol, temps Boirines que enterboleixen el cel (calija* a Ca i a Am) (Mall). | SIN: Bromes, brumes (Val). || Ex: Si no hi hagués calitja veuríem les illes Medes des d’ací.

CALIVER 9 abundor, coure, foc (*) Abundància de caliu en un foc (també es diu calivera* i caliveig** a Am). | SIN: Brasilada (Val), caliu (Men), calivera (Mall). || Ex: Per coure les costelles, necessitem un bon caliver. Ara hi ha força calivera al foc. Quan vàrem anar a dormir encara hi havia un bon caliver. Torreu ara, que encara hi ha brasilada (Val).

CALLA! expressar, expressió, recordar (**) Mot que s’usa, en un diàleg, per comentar quelcom que hom sap de la persona de qui s’està parlant (Val-Men-Mall). | SIN: Mentida. || Ex: A -No he ballat mai amb l’Enric. B -Calla! Que una vegada hi vaig ballar a la festa de Darnius. C -Fa temps que no en sé res de l’Antònia. D -Calla! Que l’altre dia la vaig veure.

CALMAR disminuir, millorar, temps Minvar la intensitat d’un fenomen (Val-Men-Mall). | SIN: Apaivagar, parar, demancar. || Ex: Ha calmat el fred. Cap al vespre em sembla que la tempesta calmarà.

CALMÓS -OSA 1 feina, lent, tranquil Que fa les coses sense pressa (Val-Men-Mall). | SIN: Lent, tranquil (Val), pupoa (Men). || Ex: Ja en fa de feina, però és calmós. 2 temps, ventTemps de bonança; dia calmat, sense vent (Val-Men). || Ex: Fa un dia calmós.

CALORADA 10 calor, excés, imprudència, pell, salut, sol Excés de sol que ocasiona vermellor a la pell i, de vegades, grans (Men). | SIN: Calor molt forta, cop de calor, acalorada (Val). || Ex: Agafaràs una calorada, aquí, cavant blat de moro! Aquests grans et vénen d’una calorada. Les acalorades no són bones (Val). Quina acalorada! (Val).

CALORÓS -OSA 1 calorós, característica Persona que de seguida té calor (Val-Men-Mall). | SIN: Suador, fogós. 2 abrigar, roba (**) (d) Massa abrigat (Val). | SIN: Tapat, embolcallat. || Ex: Descordat! On vas tan calorós?

CALORS calor, excés, gra, pell, salut, sol, taca (**) (d) Trastorn de salut, causat per una temperatura massa alta, gen. a l’estiu, que sol provocar taques vermelles a la pell i grans. | SIN: Calorada, acalorada (Val). || Ex: No us preocupeu, que això que té aquest nen són calors.

CALRADA calor, excés, pell, salut, sol Color vermellós de la pell, esp. de la cara, quan el sol l’ha tocada molt (Mall). | SIN: Vermellor, calorada. || Ex: Vares pescar una calrada, fent veremes a Montesquiu (vares tornar vermell, cremat del sol).

CALVARI malestar, patiment, situació Situació dolenta o desagradable que dura molt de temps (Val-Men-Mall). | SIN: Temporada de mal passar, tortura, patiment. || Ex: Viure en aquella casa era un calvari! Ser d’aquest equip és un calvari (un patir continu).

CAMA 11 extrem, forma, part Cadascuna de les parts, de forma allargada, en què es bifurca quelcom (cama és la procedència d’una persona Mall) (Val-Men). | SIN: Arrels, pota; origen. || Ex: Aquestes pastanagues fan cames (tenen dues o tres arrels principals). Aquestes ulleres tenen les cames massa curtes (o “les varetes”). Tenc una cama de Girona i l’altra de Maó (mon pare és de Girona i ma mare de Maó Mall)

CAMADA caminar, mida, pas, rapidesa Passa llarga. | SIN: Gambada, camallada (Val-Men). || Ex: Amb quatre camallades sóc a la biblioteca (és a prop de casa).

CAMAL part, roba Part d’uns pantalons, per on es posa una cama (Val-Men). | SIN: Cuixot. || Ex: T’he de cosir un camal d’aquests pantalons. Joan porta un camal més llarg que l’altre (Val).

CAMÀLIC abusar, feina, persona, principal (**) Persona que s’encarrega de les feines més fortes d’una casa o d’una empresa. | SIN: Bastaix, criat (Val). || Ex: L’Ernest és el camàlic d’aquella casa.

CAMALLADA 12 caminar, mida, pas, rapidesa Pas gros (Val-Men). | SIN: Gambada, camada. || Ex: L’Eugeni fa unes camallades que hi ha treballs a seguir-lo. Amb una camallada vaig estrompassar el córrec. L’Albert corria amb unes camallades! (perdia l’auto de línia).

CAMALLETA brutícia, caure, entrebancar, joc, violència (*) Fer la camalleta: posar, algú, la seva cama davant de la cama d’una altra persona que camina o que corre, a fi de fer-lo caure. | SIN: Entrebancar, (fer la cameta Val), (fer la traveta Men). || Ex: Sí, home, que és falta; li ha fet una camalleta (futbol). A -Com t’has fet això? B -Joan m’ha fet la cameta i me n’he anat a terra (Val).

CAMANET joc, malestar, pallissa, perdre (**) (d) Hom ho diu de qui ha tingut un gran fracàs en un joc, en un partit o en una altra competició. | SIN: Capcot, capbaix, fracassat (Val). || Ex: Ja varen marxar camanets els d’Olot (varen perdre 6-0). Gallejava molt, quan varen començar a jugar al canari, però ja va anar cap a casa seva camanet.

CAMA-ROJA menjar, planta (*) (d) Herba comestible, les fulles semblen de menta i té les tiges vermelloses (a Val és usada per a l’alimentació humana i animal). | SIN: Xicoira. || Ex: La cama-roja es fa a les parets velles de les cases.

CAMATRENCAR 1 accident, salut, trencar, violència Rompre o rompre’s, una cama o una pota. | SIN: Trencar la cama (Val). || Ex: El van camatrencar jugant a futbol. El mul se’m va camatrencar. 2 caminar, dolor, fatigar, moviment, patiment (*) (d) Fer mal les cames. | SIN: Quedar fatigat, (quedar rendit o cansat Val ). || Ex: En Bartomeu va molt lent: quan caminem tots dos, quedo camatrencat. Aquí dret no m’hi vull estar més: quedo camatrencat.

CAMBRA 13 agricultura, habitació, habitatge, part Sala d’una casa que pot tenir diferents aplicacions (als anys seixanta, a Am s’usaven habitualment els mots cambra i habitació; a Ca, en canvi, se sol dir cambra a la part alta de les cases on s’emmagatzemen collites o eines del camp; també a Val) (cambra només és coneguda com l’estança en llengua culta Val) (Men-Mall). | SIN: Estança, habitació, (alcova –dormitori-, habitança –lloc on algú sojorna o viu-, andana –lloc per desar coses, també era el on es criaven els cucs de seda-Val). || Ex: Me’n vaig cap a la cambra que tinc son. Hem de fer nova la cambra de bany. Tinc la cambra plena de ratolins (Val). Baixa uns alls de l’andana (el pis de dalt Val).

CAMINAL agricultura, camí, terreny Camí estret i un xic enlairat, gen. a l’interior d’una horta, que fa de partió entre les diverses parts de la finca (Val-Mall). | SIN: Caminoi, sendera. || Ex: En aquest hort tenim els caminals molt bruts. Hi havia un caminal que anava d’una casa a l’altra i passava pel canyer.

CAMISERA roba Brusa, gen. amb mànigues llargues i coll, oberta, amb traus i botons, que porten les dones. | SIN: Brusa camisera. || Ex: Aquesta setmana hem venut tres camiseres.

CAMPANYA 14 actuació, agricultura, collita, política Sèrie d’actuacions per mirar d’obtenir un resultat (Val). | SIN: Temporada, collita, anyada (Men). || Ex: Hem fet una bona campanya d’avellanes (collita). Han vingut dos partits a fer campanya electoral.

CAMPAR espavilar-se, treballar, viure Ésser, una persona, capaç de viure del que guanya (campar vol dir anar, algú, sovint, per una zona; campar-se vol dir que et tracten molt bé i, sobretot, que et donen bon menjar Mall) (Val-Men). | SIN: Espavilar-se per viure, sobreviure, (apanyar-se, despedregar-s’ho Val). || Ex: Ara ja no he de patir pels meus nois; ja se la campen. No els vull pas mantenir més, que se la campin! Jo no pense ajudar-lo. Ja s’ho apanyarà (Val). No ha vingut ningú a ajudar-me a canviar els mobles. M’ho he despedregat jo Val). En Miquel campa per aquí (se’l pot veure per aquí Mall). T’has campat bé, eh?, a cals padrins? (Mall).

CANALERA aigua, construcció, pluja, tub (**) (d) Canonada fixada a la paret d’una casa, per baixar l’aigua de la pluja. | SIN: Tub, canal (Val). || Ex: El dia que va pedregar, es varen tapar les canaleres.

CANALLA conjunt, nen Grup de gent menuda (Val). | SIN: Mainada, (xicalla, menudalla, xiquets Val). || Ex: La canalla s’ho va passar molt bé, al casament. Trau la menudalla al pati i descansem, encara que siga deu minuts! (Val)

CANCALLETA 15 brutícia, caure, entrebancar, joc, violència (**) (d) Acte de posar el peu davant de la cama d’algú, per fer-lo caure. | SIN: Camalleta, (fer, ficar o enganxar la cameta Val), traveta (Men). || Ex: Li ha fet una cancalleta, però l’àrbitre no ho ha vist.

CANÇÓ excusa, expressar, repetir, romanços Tema de conversa que se sent amb massa freqüència (cançons són, sobretot, excuses possiblement falses Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Tema, excusa, romanços (Val), coverbo (Mall). || Ex: L’avi cada dia ve amb la mateixa cançó. Aquesta cançó, l’he sentida moltes vegades (que el Cabanes només lluita quan juga contra el Masarac). No em venguis amb cançons (Mall).

CANÇONER -A expressar, lent, menjar, persona, pesat Persona que no acaba mai de dir o de fer les coses (Men). | SIN: Maimó, romancer. || Ex: En Carles és cançoner, quan parla; abans no t’acaba d’explicar una cosa busca cinquanta remingoles! Nen, ets molt cançoner per dinar.

CANDELA fred, mocs, nen, temps, tros Tros de glaç, gen. de forma allargada, que penja d’una font, d’un teulat o d’un altre lloc (candela s’usa també pel que fa al moc dels infants quan penja Mall) (Mall). || Ex: Ara, a l’hivern, no es veuen pas les candeles d’abans.

CANGUELI 16 patiment, por Sensació d’inseguretat o d’angoixa per algun factor extern a la persona (canguelis** a Ca i a Am) (canguelis també a Men). | SIN: Por, temor, caguera (Val). || Ex: No ha fet bé la declaració de la renda i ara té cangueli.

CANIGONENC -A temps, vent Vent que ve del Canigó. | SIN: Mestral. || Ex: Això és vent canigonenc. Avui fa tramuntana canigonenca.

CANT cant, copiar, engany, música Cant robat: fragment d’una peça musical que ha estat copiat d’una altra obra. | SIN: Plagi, cant afusellat. || Ex: En aquesta sardana hi ha un cant robat.

CANTADA distracció, equivocació, joc (**) Badada considerable (Val). | SIN: Errada, distracció, espifiada, (cacauada Val). || Ex: El segon gol ha estat una cantada del porter. S’havia d’enguixar el braç de seguida, això va ser una cantada del metge.

CANTADOR -A 17 cantar, música Persona a qui agrada de cantar o que ho fa professionalment (i cantada és un recital de cançons Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Cantant, cantaire. || Ex: El cantador de l’orquestra ha plegat.

CANTAR 1 avenir-se, comparar, gust No quedar bé, quelcom, en un lloc, perquè no s’adiu amb l’entorn o perquè es compara amb una altra cosa que es més bona (Val-Men). | SIN: Adir-se, no fer, no harmonitzar. || Ex: Tan maco que era, a l’altra casa, el llum del menjador i, aquí, canta. Aquest edifici tan alt enmig de les altres cases canta. El teu cotxe, al costat del meu, canta. 2 equivocar-se, joc (**) Fer una cosa malament (Val). | SIN: Equivocar-se, errar, badar. || Ex: En aquesta jugada la defensa ha cantat. 3 cridar, protestar(**) (d) Reclamar sense raó, sense tenir-hi dret (Men). | SIN: Queixar-se, reclamar (Val). || Ex: Si no pagues la quota de soci, què véns aquí a cantar! Què veniu aquí a cantar, si quan éreu a l’ajuntament només sabíeu embutxacar! (no critiqueu els d’ara). 4 demostrar, document (**) Demostrar, mitjançant un document, que hom té raó o que ja ha fet un pagament. | SIN: Provar, documentar. || Ex: Si hi ha rebuts que canten, no pateixis pels d’hisenda. El paper va cantar (es va veure qui tenia raó). 18 5 cridar, joc Dir quelcom parlant ben fort o cridant (Val). | SIN: Cridar. || Ex: El defensa ha salvat un gol que ja es cantava. 6 olor Fer, un lloc, una olor desplaent (Val). | SIN: Pudir. || Ex: Les botigues d’animals, totes canten. 7 expressar, indiscreció, trair Xerrar, algú, coses que s’havia compromès a no dir (Val-Men). | SIN: Xerrar, delatar, descobrir, xarrar (Val). || Ex: Els gendarmes el varen detenir a Portvendres i el varen fer cantar. Li ho vaig dir perquè no sabia que ell ho xarra tot (Val). 8 malalt, molestar, nen, nit Dir coses, demanar que hi vagin o donar altres amoïnaments, una persona, quan és l’hora de dormir (aplicat als infants Mall). | SIN: Empipar, molestar, incomodar. || Ex: L’avi dorm de dia i tota la nit canta (està malament i amoïna). El nin ha cantat tota la nit (Mall).

CANTAUTOR -A cantar, música Cantant que, gen., es fa les cançons (creiem que aquest mot, com molts altres, ha aparegut simultàniament en català i en castellà i que no cal rebutjar-lo) (Val-Men). | SIN: Cantaire, cantor. || Ex: A Catalunya Nord hi ha cantautors molt bons, però desconeguts al Principat.

CANTINA 19 agricultura, llet, recipient (**) Atuell metàl·lic, amb una ansa a la part de dalt, que la gent fa servir per anar a buscar la llet a les cases de pagès. | SIN: Marranxa, marraixa (Val), lletera (Val-Men). || Ex: A casa tenim dues cantines.

CANTÓ distància, part, prop Lloc a molt poca distància d’algú o d’alguna cosa (a Val cantó vol dir cantonada) (cantó és l’angle de dues parets –cap de cantó-, dels mobles i dels objectes Mall). | SIN: A la vora, al costat, a prop, a tocar. || Ex: Seu al meu cantó, que parlarem de moltes coses. Anirem a Ribesaltes i després dinarem a Espirà, que és allà al cantó.

CANVIAR canviar, conversa Posar o fer, quelcom, d’una altra manera (Val-Men-Mall). | SIN: Girar -el sentit-, variar, mudar, (trabucar –el sentit de les paraules- Val). || Ex: Quan arribem a Llers, canviarem de cotxe. Am -Jo no he pas dit que no hi aniria; ara tu m’ho canvies (he dit que era una festa que no m’agradava gaire; tu em gires el sentit).

CANYAR canviar, eixamplar, planta (*) (d) Fer-se gruixuda la soca d’un arbre o la tija de qualsevol altra planta. | SIN: Eixamplar-se. || Ex: Aquests noguers han canyat en poc temps. Si el bosc és brut les herbes canyen.

CANYÓ cos Part de davant i interna del coll (també ganyot a Ca i a Am). | SIN: Faringe, gola (Val), canó (Mall). || Ex: Em fa mal el canyó; deu ser de beure fred. He fet mala via perquè el menjar m’ha passat per l’altre canó (= m’he ennuegat Mall).

CANYOCA planta Canya del blat de moro. | SIN: Tija. || Ex: El blat de moro ja és collit, ara queden les canyoques.

CAP 20 1 algun, gens, negació, quantitat Ni un (en frases negatives); algun (en frases interrogatives) (Val-Men-Mall). || Ex: De moment no tenen cap problema. No hi ha cap necessitat de córrer. En vols cap? (de caramel). 2 negació, quantitat, temps (*) (p) Equival a pas en frases negatives (Men). No hi ha cap vint anys que varen començar (= no fa pas). 3 cap, direcció, lloc, temps Ens indica la direcció que es pren o el moment aproximat en què passa una cosa. (Val-Men). | SIN: Devers (Men). || Ex: Vés cap a dins. Tots són cap a Occitània. Me’n vaig cap a Alacant (Val). La padrina es va morir cap a les sis. Vaig llevar-me devers les nou (Men). 4 extrem Cadascuna de les puntes o extrems d’una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Punta, extrem. || Ex: Aquest matalàs, l’hem d’agafar un per cada cap. 5 planta (**) Cap de col o de bròquil: capça d’una d’aquestes plantes quan les fulles són apinyades (Men). | SIN: Cóp (Val). || Ex: He comprat un cap de col. 21 6 núvol, temps Cap de núvol: núvol petit, escadusser, que porta poca aigua. | SIN: Núvol, bromall. || Ex: No plourà pas gaire, això és un cap de núvol.

CAPAÇ capaç, fort, persona (*) (d) Persona forta, apta per a fer les feines (Val-Men). | SIN: Reforçat, fort. || Ex: La nena puja alta i capaç. És un noi capaç; tothom el llogarà per treballar. Es pot ser capaç i gandul.

CAPARRASSA dolor, salut, ximple (*) (d) Cap cansat o enterbolit (també caparrina** a Am i caparrinada**) (caparrí és una persona poc reflexiva Mall). | SIN: Caparra, mal de cap, carregament de cap, cansament mental. || Ex: Entre el fum i els crits, he sortit del cafè amb caparrassa. Sempre té coses que no li van bé; si te l’escoltes, agafes unes caparrinades! Na Maria és un caparrí (Mall).

CAPBAIX -A culpa, preocupat, reny Que té el cap decantat endavant, gen. perquè l’han reptat o perquè tem que ho faran (Val-Men). | SIN: Capcot, moix, preocupat, capcatxo (Val). || Ex: Venia capbaix per por que el seu pare el renyés.

CAPBUSSAR agricultura, aigua, capgirar, jugar Posar quelcom de cap per avall; és a dir, col·locar la part que era a dalt a baix i viceversa (escabussar però només a l’aigua Val) (posar cap per avall Men).| SIN: Girar, tombar. || Ex: Aquest feix de llenya, el duràs més bé capbussat. Amb la fanga, la terra queda més ben capbussada. Tot jugant, ens capbussàvem a dins l’aigua (escabussar Val). Quan donen malament i no tens bo, capbussa les cartes de seguida (ensenya-les a sobre la taula; aconsellen fer trapelleries).

CAPBUSSÓ 22 1 aigua, jugar, tombarella Volta completa que hom fa amb el cos, amb el cap per davant. | SIN: Capgirell, (cabussó o escabussó Val), tombessa (Men), capbussada (Mall). || Ex: Jugant a cavall fort fèiem uns capbussons! M’agrada fer capbussons a l’aigua (tirar-m’hi de cap). 2 accident, caure, tombarella, vehicle Caiguda d’una moto, d’un altre vehicle o d’una persona, fent capgirells. | SIN: Caiguda, tombessa (Men). || Ex: Les motos fan cada capbussó en aquest circuit! Quina tombessa que ha donat aquest fiet! (P. Melis Men).

CAPÇA fruit, planta (*) Espiga del blat de moro, quan hi ha gra. | SIN: Panolla, panotxa (Val). || Ex: Les capces de blat de moro, aneu-les posant al cove.

CAPÇAL 1 llit, part Part del llit que es posa davant de la paret. | SIN: Capçalera. || Ex: Acostem més el capçal del llit a la paret (Val-Men-Mall). 2 carregós, exageració, explicació, expressar, llarg (**) (d) Explicació llarga, feixuga i carregosa. | SIN: Cabdell, dissertació. || Ex: De la jove i el noi, me n’ha fet un capçal. 3 idea, mania, salut (**) (d) Idea que obsessiona a algú. | SIN: Mania, dèria, cabdell (Val), sau (Men). || Ex: El seu noi va quedar sense feina i ell se n’ha fet un capçal.

CAPÇAR madurar, planta (**) Començar una planta a cabdellar-se. | SIN: Fer capça. || Ex: El bròquil ja comença de capçar.

CAPÇOT 23 foc, llenya, planta (*) (d) Capça de blat de moro, quan s’ha tret el gra. | SIN: Panolla, suro (Val). || Ex: L’estufa, l’encenem amb capçots de blat de moro.

CAPDAMUNT extrem, part (*) Part superior d’una cosa (grafia aglutinada de cap d’amunt; capdamont** a Ca i a Am; també a Val). | SIN: Extrem superior, punta, damunt (Val). || Ex: El curull és el capdamunt de la botifarra.

CAPDAVANTER -A persona, principal Persona que passa a davant quan s’ha de començar un nou afer, o que mena les activitats (Val-Men). | SIN: Líder, capitost, ànima (Val). || Ex: La Montserrat és la capdavantera de la llar dels jubilats.

CAPDRET -A caminar, cap, elegància, posició, recte (**) Que camina amb el cap dret. | SIN: Pinxo, tibat. || Ex: Has d’anar més capdret; no miris a terra.

CAPEJAR anar, mirar, sí, tafanejar (**) (d) Anar a un lloc a mirar què passa (capejar, pronunciat capetjar, vol dir fer que sí amb el cap, però com qui dóna la raó als bojos; també és el moviment que fa algú que dorm assegut Mall). | SIN: Tafanejar, treure el cap. || Ex: Per què havies d’anar a capejar allà? Quan hi ha batusses en un punt, no hi vagis a capejar. 2 cap, sortir (**) (d) Treure el cap per un lloc; fer sortir el cap. | SIN: Surar; guaitar. || Ex: Feia planxa de vela (winsurf), va caure i ja vaig veure el cap que capejava.

CAPELLÀ 24 brut, educació, hàbit, líquid, ruixar, saliva pl. Partícules de saliva amb les quals algú ruixa els altres sense voler (només al nord de Val) (Men). | SIN: Saliva, perdigons (Val). || Ex: Quan parles, mira de no tirar capellans.

CAPFICAR mania, patiment, preocupar-se Amoïnar-se per quelcom (Val-Men). | SIN: Encaparrar-se, preocupar-se. || Ex: Què tens? Avui et veig capficat.

CAPGIRAR 1 canviar, desordenar, remenar Tocar coses i deixar-les desordenades o canviades de lloc (Val-Men-Mall). | SIN: Remenar, desordenar, barrejar, esgarbullar (Men). || Ex: Aquestes eines, algú me les ha capgirades. La mainada ho capgiren tot. 2 canviar, idea, pensament, política, sentiment (d) Variar radicalment, el pensament o els sentiments a una persona (Val-Men-Mall). | SIN: Canviar, alterar, transformar. || Ex: L’han ben capgirat; abans era del Figueres i ara és del Palamós, com el seu sogre. 3 canviar, guanyar, joc(**) Canviar el resultat d’un partit (Val-Men-Mall). | SIN: Girar, guanyar (Val). || Ex: El Banyuls encara pot capgirar el partit. 4 cap, fatigar, salut (**) (p) (d) Cansar mentalment, carregar-se de cap. | SIN: Fatigar, rendir. || Ex: Hi ha dies que quedo capgirat, fent aquest diccionari.

CAPGIRELL 25 1 accident, caure, tombarella, vehicle Tomb que dóna una persona o un vehicle, quan cau per un daltabaix o si topa amb un obstacle (Val). | SIN: Caiguda, (capitomba, volantí Val). || Ex: El cotxe, quan baixava pel cingle, va fer tres capgirells. Quin capgirell he fumut quan anava a comprar! 2 gimnàstica, joc, tombarella (*) Exercici de gimnàstica que es fa posant el cap i les mans a terra i fent fer la volta al cos. | SIN: Tombarella, tomballó, tombessa (Men). || Ex: La meva nena ja sap fer capgirells.

CAPGRÒS -OSSA ignorant, persona, ximple (*) Persona mancada de comprensió de les coses o de sentit comú. | SIN: Curt, beneit, (cap dur, capsot, suro Val). || Ex: Cobraria més de jubilat que treballant, però el capgròs no ho sap entendre. En Quimet és un capgròs; ja quan anava a estudi va tenir treballs per aprendre a llegir. Sembla estrany que hi hagi tants capgrossos mirant una cursa de motos (qui ho diu no n’és partidari). És de capsots, comprar a un tal preu! (Val)

CAPGROSSADA broma, ganyota, menyspreu, ximpleria (*) (d) Cosa que algú fa o diu, gen. per fer riure, i que no fa gaire gràcia. | SIN: Bestiesa, ximpleria, beneiteria. || Ex: Aquests del carnestoltes, salten, s’arremanguen i criden. Això són capgrossades

CAPICULAR capgirar, col·locar, posició Agafar unes quantes coses semblants i posar-les, unes de cap per amunt i les altres de cap per avall, de forma alternada. || Ex: La faldilla que portes és capiculada (són tires de roba capgirades).

CAPJUP -A posició, preocupació, trist (*) (d) Que mira a terra a causa d’alguna cabòria o d’algun maldecap. | SIN: Capbaix, capcot, (capcatxo Val), consirós (Mall). || Ex: En Narcís era capjup, allà al banc.

CAPMÀS 26 càlcul, negoci, tracte, vendre Mitjana del valor d’un grup de mercaderies que, en una compra-venda, accepten les dues parts. | SIN: Càlcul, estimació, (alfarrassada, alfarràs -també els verbs alfarrassar i aferrassar Val), estim (Men). || Ex: Vaig vendre una dotzena de porcs i no els vàrem ni pesar; vàrem fer un capmàs (a dos-cents euros cada un).

CAPÓ cuit, fruit (**) (d) Poma cuita. | SIN: Poma al forn, poma torrada (Val). || Ex: M’agraden molt els capons.

CAPOLAR 1 tallar, trencar Agafar una cosa i fer-ne trossos, gen. petits (Val-Men-Mall). | SIN: Trinxar, trencar, esmicolar. || Ex: La llenya, perquè es pugui entrar a l’estufa, s’ha de capolar. Els gossos ho capolen tot (ho trenquen amb les dents). Hi ha carn capolada per als canelons (Mall). 2 accident, cop, dolor, salut Fer-se mal en diferents parts del cos. | SIN: Quedar masegat, quedar macat (Men). || Ex: Estic capolada! (ho diu una dona que ha caigut). 3 agricultura, arranar, tallar (**) (d) Podar un arbre molt fort (Val).| SIN: Arranar. || Ex: Aquests plàtans estan capolats. 4 abusar, arrasar, bosc, tallar (**) (d) Talar un bosc d’una manera exagerada i il·legal, obrant abusivament (Val-Men). | SIN: Arrasar. || Ex: Sembla estrany que li deixin capolar els boscos d’aquesta manera!

CAP-RODO feble, mareig salut (*) (d) Rodesa de cap (també enterboliment a Ca i a Am). | SIN: Vertigen, mareig, enterboliment, torba, rodament de cap (Men). || Ex: Quan m’he aixecat, aquest matí, ja tenia cap-rodo. M’ha vingut una torba. Dec estar desmaiat (Val)

CAPSIGRANY 27 persona, ximple Persona poc espavilada o beneita (Val). | SIN: Babau, ximplet, beneit. || Ex: Per dir això, calla, capsigrany!

CAPTA ajudar, almoina, demanar, deute, diners Acció de recollir diners o provisions per a un pobre, per fer obres en una església o per a altres necessitats (a Val, captar sí que es diu) (Mall). | SIN: Captada, aplega, col·lecta, acapte, (arreplegada, replega Val). || Ex: Fan una capta per fer obres a la capella. A –No sé pas si el podrem comprar, un vídeo com aquest. B –Haurem de passar una capta (es diu irònicament a un que el tenen per ric). Li van anar malament les collites i va quedar per a captar (Val). Tinc molts deutes: estic per anar a captar (Val). Els fadrins, el dia de Pasqua, feien la capta de les panades (Mall).

CAPTARD dia, foscor, part (*) (d) Quan comença a llostrejar. | SIN: Capvespre, cap al tard, (poqueta nit Val), horabaixa (Mall). || Ex: Vindrem al captard.

CAPTIROT agricultura, curt, filera (*) (d) Filera de ceps més curta que les altres a causa de la forma esbiaixada de la vinya. | SIN: Rem. || Ex: Aquest captirot, que el culli el nen que no va tan de pressa (quan es fa la verema).

CAPTRENCAT -ADA baliga-balaga, persona, ximple (**) (d) Persona inestable, poc seriosa. | SIN: Taral·lirot, inestable, ximple, tararot (Val). || Ex: Cada any canvia de feina; no està bé enlloc: és un captrencat! A -En Titus s’entén amb la seva cunyada. B -Ui! N’hi ha, de captrencats!

CAPVESPRE 28 dia, foscor, part Part del dia, quan el sol ja és post, però encara resta claror (capvespre és sinònim d’horabaixa Mall) (Val-Men). | SIN: (A poqueta nit, a boqueta nit Val), fosquet (Men), horabaixa (Mall). || Ex: Aquest capvespre és molt fred; ja ens arriba l’hivern. Em fa por eixir de casa a boca nit (Val).

CAR -A diners, preu, vindre Que es compra o es ven a un preu alt (a Ca hem sentit sempre cara**). | SIN: Costós. || Ex: Ho hem comprat car. Hem vist uns vestits molt bonics, però els tenen cars.

CARÀCTER autoritari, caràcter, malestar Tret distintiu de la natura d’una persona (caràcter també vol dir semblança física, esp. de la cara Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Geni, natural, temperament, irritabilitat. || Ex: Els teus cosins són gent de caràcter fort. Els caràcters no es compren. Tot era mirar caràcters i no coneixia a ningú (Val).

CARADA moc, rebuig, tracte (*) (p) Resposta injuriosa. | SIN: Morrada, moc, arrambatge, arramblada. || Ex: Jo no li voldria fer cap carada, però cada dia em ve a tocar els rosaris!

CARAGIRAT -ADA fals, persona Persona falsa, que es fa l’amic d’algú i després el traeix (Men). | SIN: Hipòcrita, fals, farsant, fal·laç. || Ex: L’Antoni és un caragirat: tan aviat és d’un cantó com de l’altre. No li expliquis les nostres coses que és una caragirada.

CARAI 29 1 alegria, exclamació, expressió, sorpresa interj. Es fa servir per expressar satisfacció, disgust o altres sentiments (Val-Men). | SIN: Carall, caram (Val). || Ex: Carai! Quin dinar que farem avui! A -No et podem posar la calefacció fins al novembre. B -Carai! Sí que haurem d’esperar! 2 criticar, defecte, exclamació, expressió (**) Mot que hom afegeix en una frase i que sol tenir un valor augmentatiu en expressions de descontentament (Val-Men). || Ex: Que carai passa? No sé quin carai de vici és aquest! (llegir i no anar a taula quan et criden). Ets un carai d’ase!

CARALLADA baix, poc, preu, valuós (*) (d) Cosa sense gaire valor, d’un preu molt baix. | SIN: Econòmic, preu baix, misèria (Val). || Ex: De la casa de Llers, paguem una carallada, de lloguer.

CARALLOT -A baliga-balaga, encantat, persona, ximple Persona ximple, que no es pot creure (Men). | SIN: Poc seriós, baliga-balaga, informal. || Ex: Tan carallot que és en Josep i tan despert que es veu el seu noi.

CARBASSEJAR 30 fruit, gust, planta, verd No ésser prou dolços, un meló o una síndria (Men). | SIN: Verdejar. || Ex: Aquesta síndria carbasseja.

CARBASSONÀS animal, fruit, planta (**) El fruit de la carbassonera, quan ja és massa gros per menjar-ne les persones (en altres llocs en diuen carbasses, p.e. a Ca i a Am). || Ex: Això és carbassonàs, ho colliran per al bestiar.

CARBONET carbó, foc Carbó, petit i més ordinari que l’altre, tret de les branques primes dels arbres, que es fa servir per encendre. || Ex: Ja portaré una bossa de carbonet per encendre el foc. El carbonet, per cremar, no té tanta força com el carbó.

CARCAN brètol, gandul, persona, ximple (**) (d) Home ordinari, groller, malfeiner, que no sap fer les feines ni en vol aprendre; de vegades té el sentit de brètol. | SIN: Gandul, curt, brètol, malfaener (Val). || Ex: Qui vols que el llogui, aquest carcanàs! A -És trempat el noi d’en Pere? B -Ja pots pensar, és un carcan! Algun carcan ja ha arrencat les flors de la jardinera.

CARCANADA 1 baliga-balaga, persona, ximple (**) (d) Persona a qui no es pot tenir cap confiança; que fa les coses sense cap senderi. | SIN: Beneit, taral·lirot. || Ex: El meu germà és una carcanada: tenia feina al banc i la va deixar per dedicar-se a vendre llibres per les cases. 2 ximpleria (**) (p) (d) Bestiesa molt gran. | SIN: Ximpleria, rucada. || Ex: Quines carcanades de fer en aquesta pel·lícula!

CARCANY 31 feina, gandul, persona (**) (d) Home que fuig de la feina. | SIN: Gandul, mandrós, carcan, (faenafuig, gos, malfaener Val). || Ex: És un bon carcany en Robert; no el llogaré pas més.

CARCASSA abric, construcció, moble, part Part més forta, i gen. externa, d’un edifici, d’un moble o d’una altra cosa (carcassa és un abric molt gruixat Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Estructura. || Ex: De la casa nova, ja tenim la carcassa feta (parets i teulat). De moment, muntarem la carcassa, de l’escriptori, i els calaixos ja els farem un altre dia. Hem de treure la carcassa de l’ordinador (Val).

CARCAVENAT -ADA moviment, salut, vell (**) (d) Persona gran, que es veu envellida, que passa el dia arrodida en una cadira o que amb prou feines camina. | SIN: Acabat de vell, envellit. || Ex: L’avi Joan està carcavenat; caminar li costa. La Quima està bé, però el seu home va ben carcavenat.

CARDINA animal, cantar Ocell petit, de colors vius i bon cantaire. | SIN: Cadernera. || Ex: La mainada han agafat les cardines petites d’aquell niu.

CAREJAR construcció, feina, pedra Fer les cares i els caires de les pedres que han de quedar a la vista, en una construcció. | SIN: Picar les cares. || Ex: Aquesta pedra de la xemeneia devia ser de bon posar, perquè és molt ben carejada (les cares són planes i els caires ben fets).

CARÉS 32 aspecte (*) (d) Forma de la cara d’una persona (carent** a Am). | SIN: Forma, caràcter (Val). || Ex: La Maria té el mateix carés que la mare. En Jaume té el carent de la cara del seu pare.

CARGOLA animal (*) (d) Caragol gros, de color més clar que els altres; no es menja perquè, un cop bullit, no es pot treure de la clova (o “caragola”). || Ex: Aquest no el colliu, que és una cargola.

CARGOLAR abusar, pagar, preu (**) (d) Fer pagar un preu exagerat (també “caragolar”). | SIN: Arrissar, esquilar, acanar, pegar una fiblada (Mall). || Ex: És un restaurant molt cèntric; allà, cargolen. És un bar molt car, et peguen unes fiblades de por (Mall).

CARGOLINA animal (*) Mena de caragol petit, de closca clara i ratllada, que sol viure als marges de vinyes i camps (també “caragolina”). | SIN: (Caragola, caragol d’ànec Val). || Ex: He tret els ànecs perquè mengin cargolines. Els caragols d’ànec són molt freqüents als marges, a les roques i al fenoll (Val).

CARICA cara, pàl·lid, salut (*) Cara pàl·lida, esblanqueïda, de qui està o ha estat malalt. | SIN: Carona, mala cara, carussa (Val), careta (Men). || Ex: Ja es veu que no t’has trobat bé: encara fas carica.

CARICOS 33 exclamació, expressió, nen (*) (p) (d) Interj. amb què hom denota alegria o satisfacció; se sol fer servir quan es parla amb mainada. | SIN: Carai, caram. || Ex: Caricos! Que és bo aquest tortell!

CARLÍ rajar, recipient, vi (*) (d) Porró que raja poc. || Ex: Vàrem haver de beure amb un porró carlí.

CARLINA endevinar, planta, temps Planta de muntanya; fa una flor rodona i ampla; algunes persones les claven a la porta de casa seva i diuen que s’obre i es tanca segons si el temps que s’acosta és sec o humit. || Ex: Tothom arrenca carlines; aviat no en quedarà cap!

CARMELL moc, salut (*) Moc que comença de baixar pel nas (és una contracció de “caramell”). | SIN: Candela. || Ex: M’he de mocar perquè tinc carmell. Quan era petit sempre li baixava el carmell (es diu més sempre el carmell li baixava).

CARMELLÓS brut, moc, persona, salut (*) Persona o cosa plena de mocs. | SIN: Mocós (Val). || Ex: És una criatura molt carmellosa. On vas amb aquest mocador tan carmellós? Agafa’n un altre.

CARMUIX -A 34 carn, feble, salut, tou (**) (d) Hom ho diu d’una cosa que és tova, flonja, prima, de poca consistència. | SIN: Bla, tofenc. || Ex: Tinc la carn tova que sembla carmuix. Ha estat malalta i ha vingut minsa, sembla una carmuixa (li ha marxat la carn).

CARNADA abundor, carn, guarir, tall (*) (d) Tou abundós de carn. | SIN: Gruix, encarnadura (Val). || Ex: En Lluís té carnada i, el tall, se li curarà aviat.

CARNASSA carn, ordinari, qualitat (**) (d) Carn que es considera ordinària, com la de gall dindi i la d’oca; que no és tan fina ni tan de bon mastegar com la d’altres animals. || Ex: Aquesta carn de pioc no val res: això és carnassa.

CARNISSER -A agradar, carn, menjar, preferència Persona a qui li agrada molt la carn (Val-Men). | SIN: Carner. || Ex: En Pepet no és gota carnisser.

CARNÚS carn, deteriorar, dolent, menjar Carn dolenta; que s’està fent malbé (Val). | SIN: Carronya. || Ex: Sento pudor de carnús.

CARONA 35 aspecte, bonic, cara, petit Cara petita (fer carona vol dir fer cara malaltissa Mall) (Men). | SIN: Careta. || Ex: Té una carona maca, el nen. Crec que té febre perquè fa carona (Mall). Na Rosa jeu amb grip. Ahir ja feia carona (Mall).

CARQUINYOLI prim, salut (*) (d) Persona molt prima (el carquinyoli és una galeta llarga i prima). | SIN: Filaberquí, fideu, sec, canya (Val). || Ex: Aquest meu germà ha estat sempre un carquinyoli. No t’aprimis pas més, que quedaràs com un carquinyoli. D’ençà que no esmorza s’ha fet com una canya (Val).

CARRABINER autoritari, persona (**) (d) Persona de caràcter dominant (Men). | SIN: Dictador, tirà. || Ex: El pare de la Clàudia és un carrabiner.

CARRACA 1 dolent, qualitat, vehicle, vell, velocitat Vehicle vell i atrotinat, que no tira gaire (Val-Men). | SIN: Pot (Val). || Ex: La teva moto és una carraca. He de canviar-me el cotxe, que el meu ja és un pot (Val). 2 aparell, dolent, moble, qualitat, vell Cosa vella que no val gaire res (Val-Men). | SIN: Trast. || Ex: Aquesta cadira és una carraca.

CARRALL brutícia, ferro, rovellar-se Capa de brutícia que es posa en alguns atuells, esp. si són metàl·lics. | SIN: Rovell, òxid. || Ex: En aquesta olla s’hi ha fet carrall. Els cargols, amb el temps, fan carrall. Netejaré el vàter, que ja hi comença d’haver carrall.

CARRÀS malestar, patiment (*) (d) Maldecaps que es tenen per por de no acabar la feina o per un altre motiu. | SIN: Tràfec, neguit, desfici (Val). || Ex: L’àvia té un carràs pel dinar! No deixa viure a ningú. Tenia un carràs per veure on era la Dolors! La Regina ja té un bon carràs: cuinar per a catorze! La nena té un carràs per anar a Sant Feliu! (neguit). Compra’l, el pis, i no tindràs aquest carràs! (desfici; cada dia en parla).

CARRAT -ADA 36 forma, moble Objecte que no té formes rodones, sinó que fa angles, caires. | SIN: Escapçat, cairat. || Ex: Aquesta tauleta és carrada.

CÀRREGA carregós, molèstia, nosa, obligació Deure que lliga i no deixa fer altres coses. | SIN: Obligació feixuga. || Ex: Guardar mainada és una càrrega. Si hi ha gaire gent gran, en una casa, són una càrrega (sentim Gaire gent gran...).

CARREGADA fruit, planta, quantitat Gran quantitat d’una cosa, p.e. de fruita en un arbre. | SIN: Collita, (que esta carregat, que treballa Val), que va carregat (Mall). || Ex: Quina carregada d’olives aquesta olivera! El meu hort treballa cada any (Val). La satsuma és molt treballadora (una varietat de taronja Val). Enguany els ametllers van carregats (Mall).

CARREGAMENT abundor, comprar, quantitat Compra abundosa d’un producte (Men). | SIN: Proveïment. || Ex: He fet un bon carregament d’oli i de xocolata.

CARREGAR 1 carregar, emborratxar-se, pujar, vehicle Posar quelcom damunt d’un vehicle o d’una persona perquè ho transporti (carregar és beure en excés Val). | SIN: Omplir. || Ex: Hem de carregar el camió de garrafes de vi. Quan era més jove sempre carregava les nits dels dissabtes (Val). Si vas carregat no conduïsques (Val). A -Quina cara feu! B -És que anit vam carregar. 2 abundor, comprar, quantitat (**) Comprar molt (Val-Men-Mall). || Ex: Hem carregat de sucre. 3 abusar, ajudar, feina, treballar (**) Fer molta feina, o encomanar-la a algú (Val-Men-Mall). | SIN: Treballar. || Ex: No la carregueu tant aquesta nena (anglès, música, cuina, etc.). Si t’ho vas carregant tot tu, per a ella, perfecte (si li fas tota la feina). 37 4 joc (**) Tirar, un jugador, una carta de valor, quan la basa és del seu company o sembla que ho serà (quan es juga a la botifarra) (Men-Mall). || Ex: El rei de copa, l’havies d’haver carregat sempre de la vida! 5 dificultat, falta, joc (**) (d) Fer moltes faltes personals, un equip de bàsquet (Val-Men-Mall). || Ex: La Penya s’està carregant de personals. 6 culpar, dolenteria Fer, a algú, responsable d’un malfet (Val-Men-Mall). | SIN: Inculpar, culpar, acusar. || Ex: A -S’ha espatllat la televisió. B -Ja me la carregaré jo! No va dir res, carregat de culpa com estava! (Mall) 7 enganyar, falsedat (**) (d) Fer creure quelcom a algú. | SIN: Enganyar, ensarronar, entabanar. || Ex: Diu que ens doblaran el sou: l’han carregat fort! 8 equivocar-se, matrimoni (**) (d) Fer un mal casament (Men). || Ex: Em penso que en Josep ha carregat. 9 fatigar, molestar, nen, salut Fer venir mal de cap (se sol dir amb pronom Val) (Val-Men). | SIN: Incomodar, cansar, molestar. || Ex: Aquestes criatures carreguen (em carreguen Val). La seua companyia ens carregava (Val). 10dolor, malestar, salut Tenir, algú, una sensació de malestar en una part del cos (Mall). | SIN: Oprimir, fer mal, adolorir; tenir una molèstia, una fiblada, una punxada, una dolorada, etc. || Ex: Mengeu-ne més, que el peix no carrega (no és de mal pair). Caminem, que si estic dret se’m carreguen les cames. Tenc aquest costat carregat (em fa mal una espatlla Mall). 11 portar, vehicle Dur persones en un vehicle (Men-Mall). | SIN: Transportar, portar, carretejar. || Ex: Jo tinc el cotxe assegurat per a cinc places i no en puc pas carregar set; llogarem un taxi. He fet dit i m’han carregat de seguida.

CARREGÓS -OSA 38 carregós, fatigar, paciència, persona Persona o cosa que cansa, que molesta o que no deixa viure (Val-Men). | SIN: Molest, amoinós, pesat, (enfadós, queferós Val). || Ex: És carregosa aquesta dona. Ja ho ha dit sis vegades això! Treballar amb la mainada és carregós. A la vesprada vindrà l’enfadós del teu cunyat (Val).

CARREROLA conversa, fatigar, malestar, reny (**) (d) Conversa llarga, en la qual, fonamentalment, només parla un; de vegades per renyar. | SIN: Xerrameca, increpació, sermó. || Ex: El seu noi no va aprovar cap assignatura, però ja li va fúmer una bona carrerola.

CARRETEJAR portar (**) (d) Transportar persones o coses, d’un lloc a l’altre, encara que no sigui amb carreta (Men). | SIN: Portar, dur, carrejar (Val). || Ex: Les nenes van a col·legi a Girona i, cada dia, les carretegen amunt i avall. La màquina d’escriure, la carreteges tu. No m’interessa fer aquest viatge perquè hauria de carretejar la cunyada.

CARRETÓ 1 feina, inepte, lent, persona (**) Persona lenta, que no segueix el ritme de les altres, en qualsevol activitat. | SIN: Maimó, ganso, gansoner, tardaner. || Ex: No el vull pas per treballar: és un carretó! La Lorda és una noia força maca, però ballant és un carretó. 2 encantat, feina, persona (**) (d) Persona sense iniciativa, que necessita que els altres l’empenyin, el dirigeixin o l’estirin. | SIN: Aturat, apàtic, parat, encantat, (badoc, sompo Val). || Ex: No tinguis pas por que la vegi la feina! Si no li dius pas què ha de fer, no es mou: quin carretó! El sompo mira les xicones, però no els parla mai (Val).

CARRIC-CARROC 1 soroll (**) Soroll, esp. el que fan els ossos en moure’s (a Am carric-carrec**). | SIN: Cruiximent d’ossos. || Ex: Els ossos em feien carric-carroc. 2 (**) (d) Fermall metàl·lic que se sol posar a la roba (només ho hem sentit a dir a gent molt gran). | SIN: Cremallera, serreta. || Ex: El jersei porta una carric-carroc a davant.

CARRINCLÓ 39 dificultat, lent, persona, vell (*) Persona que es mou lentament, perquè és gran, perquè és molt grossa, perquè és calmosa o perquè té alguna dificultat (Men). | SIN:Lent, calmós. || Ex: El pare va molt carrincló. En Pep vol anar amb gent jove, no en vol pas de carrinclons a darrere seu.

CARRISQUEJAR moviment, soroll, tocar, xisclar Fer sorolls desplaents, dues coses quan es mouen i es van fregant. || Ex: Aquesta cadira carrisqueja. Nen no facis carrisquejar les dents, si et plau, que em poses nerviós.

CARRONYA dificultat, encallar-se, lent, màquina, vehicle, vell Persona o cosa que no va lleugera; també eina o vehicle que costa de fer anar, que va dur (Men). | SIN: Lent; trast, andròmina. || Ex: La meva bicicleta és una carronya. La Dolors es torna carronya.

CARROSSA dificultat, lent, vell (*) (d) Persona que no és prou llesta per fer una activitat (pot ser gran o jove). | SIN: Carrincló, ganso, triganer. || Ex: L’Esteve és una carrossa (sempre l’hem d’esperar quan anem a caminar).

CARROSSAR 1 portar (**) (d) Portar alguna cosa a sobre (acarrossar al Coromines). | SIN: Carretejar, dur. || Ex: Aquest llibre, el carrosso pertot. Ahir semblava que faria fred i vàrem carrossar els jerseis. 2 durar, portar, salut (**) (d) Tenir una malaltia, o quelcom que afecta el cos. | SIN: Tenir, passar. || Ex: Carrossava un refredat molt fort. Encara carrosso la regla.

CARTEROLA 40 1 recipient, vi (**) (p) (d) Bóta de vi petita, de quatre o cinc litres, a la qual es posa un broc per beure a galet (creiem que ve de “quarterola” que és una mesura antiga de vi). || Ex: En Met sempre va a treballar amb la carterola. 2 explicació, fatigar, romanços (**) (p) (d) Història llarga i carregosa. | SIN: Conte, romanço. || Ex: No em vinguis amb carteroles de les teves històries. Me n’ha fumut una carterola, del seu gendre.

CARTRÓ 1 material, paper Mena de paper, gruixut i fort, que s’usa per fer capses (Men). | SIN: Cartó (Val-Mall). || Ex: El cartró vell, no el paguen pas gaire bé. 2 capsa, llet, paper, recipient (**) Envàs de paper gruixut que conté un producte (Men). | SIN: Recipient. || Ex: He comprat dos cartrons de llet sencera.

CASADOR -A adult, casar, edat Que ja té una edat que es considera bona per casar-se (Val-Men-Mall). | SIN: Maridable (una dona), collidor-a, núbil. || Ex: Ja tens dos nois casadors.

CASAMENT 41 cerimònia, matrimoni, reunió, unió Unió legal d’un home i una dona (Val-Men-Mall). | SIN: Casori, noces, boda. || Ex: Aquest és el casament de l’any.

CASAR casar, comentari, criticar, expressar, matrimoni (**) (d) Fer córrer que algú es casa (Val-Men-Mall). | SIN: Dir. || Ex: Ja m’han casat tres o quatre cops. Tots volen casar-me (Val).

CASERA casar, desig, mania Moltes ganes de casar-se o de posar-se a festejar (Men-Mall). || Ex: El noi de casa té casera.

CASERIA edifici, habitatge (*) Casa molt gran. | SIN: Casal, casalici, (casalot, casota Val). || Ex: Allà on viuen és una caseria; quina feina a netejar!

CASOLÀ -ANA fexpressar, familiar, sexe Manera de fer les coses que és típica d’una família determinada (un “casolà” és també un habitant d’un casal o redol de cases Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Familiar. || Ex: En aquest diccionari poses dites molt casolanes. Ho he fet amb una casolana (una dona no professional, sexe Val).

CASORI 42 cerimònia, matrimoni, reunió, unió Acte de casar-se (Val-Men-Mall). | SIN: Casament, noces. || Ex: Vaig anar a casori, ahir.

CASQUET 1 cap, protecció, roba Peça de roba per abrigar el cap (Val-Men). | SIN: Gorra sense visera. || Ex: Els excursionistes portaven un casquet al cap. 2 emborratxar-se (**) Estat de qui ha begut massa alcohol (Men). | SIN: Embriaguesa, mona, pítima, gat, mec (Men). || Ex: En Julià és un casquet. El noi, cada dissabte, els arriba a casa casquet (bufat Val).

CASSA buidar, recipient Recipient metàl·lic, amb un mànec llarg, que s’usa per treure líquids d’un dipòsit (Val). || Ex: Aquesta cassa la fèiem servir per netejar comunes.

CASSIGOLES pell, sensació, tacte (*) (d) Sensació nerviosa d’una persona, quan algú li frega suaument una part sensible del cos. | SIN: Pessigolles, cosquerelles (Val),(còssigues, joques Men). || Ex: De molt jove, tenia moltes cassigoles.

CASSÓ foc, recipient Vas metàl·lic, amb un mànec, que es posa al foc per escalfar líquids (ansat si te ansa). | SIN: Tupí, ansat, casserolí (Mall). || Ex: Tens dos cassons al foc; ja te’n recordes?

CASSOLETA 43 accident, cos, os Os del genoll. | SIN: Ròtula. || Ex: Jugant a futbol, em vaig trencar la cassoleta.

CASSUSSA fam, menjar Ganes de menjar. | SIN: Gana, rusca (Men). || Ex: Quan ve aquesta hora, començo de tenir cassussa.

CASTANYA 1 cos, sexe (**) Part exterior de la vagina (castanya té el sentit de colp a Val). | SIN: Vulva, figa, parrús. || Ex: Amb aquell bikini, se li veien els pèls de la castanya. Tinc el cotxe al mecànic perquè m’he ventat una castanyada (Val). 2 cabell, piló Pilot de cabells, lligats a la part del darrere del cap, que tenen forma de castanya. | SIN: Monyo, trossa. || Ex: La Gertrudis s’ha fet una castanya.

CASTELL piló, quantitat Gran quantitat d’un producte amuntegat (Men). | SIN: Piló, munt, pila, amuntegament, caramull (Mall). || Ex: Mare de Déu! Quin castell de capses que teniu, al magatzem!

CASTELLADA foscor, núvol, temps (*) (d) Nuvolada fosca i gruixuda. | SIN: Castell de núvols. || Ex: Sobre Santa Brígida es veu una castellada de núvols.

CÀSTIG carregós, fatiga, feina (*) Feina pesada, que cansa de fer. | SIN: Condemna, feina carregosa, castic (Val). || Ex: A l’hora de l’àpat és quan hi ha més càstig, per a les dones. Ha estat un càstig rentar aquesta roba. És un càstig fer obres: se’n queda ben fart!

CASTIGAR danyar, deteriorar, salut Fer malbé quelcom (Val-Men). | SIN: Danyar, malmetre, cansar (Val). || Ex: He treballat molt jo, i ara tinc les cames molt castigades.

CASTIGÓS -OSA 44 carregós, comportament, fatigar, molestar, persona (**) (d) Persona carregosa, empipadora, que cansa per les coses que diu o que fa; que dóna càstig (Mall). | SIN: Carregós, pesat, amoïnós, queferós (Val), gralla (Men). || Ex: Aquesta criatura, quan no té set té pipí, ja n’arriba a ser de castigosa. En Ramon, només sap parlar del Barça: és castigós!

CASTIGUEJAR carregós, fatigar, molestar (**) (d) Empipar moltes vegades; es diu esp. de la mainada, quan criden, ploren o demanen moltes coses. | SIN: Marejar, atabalar, entabuixar (Val). || Ex: Nena no castiguegis! Vés a jugar amb la teva germana.

CASTÍS -ISSA agradable, bonic, trempat (**) (d) Que fa goig de veure. | SIN: Ben plantat, bell, agraciat. || Ex: La Dolors té un home molt castís.

CATANYOL barreja, llengua (**) Traducció sistemàtica del castellà que solen fer alguns periodistes i escriptors moderns. | SIN: Castellà traduït. || Ex: A -Io tenia una nòvia guapa i tonta. B -Ara parles catanyol? A -És que vull anar als ralls de Catalunya Ràdio (rall = tertúlia).

CATAPLASMA encantat, inepte, persona (**) (d) Persona de poca empenta, que no és bona per a gaire res (Val). | SIN: Aturat, encantat, monjoia (Men). || Ex: La seva sogra no és bona ni per ajudar-la a plegar la roba: és una cataplasma.

CATAULA 45 aparell, porta, tanca (*) (d) Balda d’una porta; té un piu per la part de fora que, quan es pitja, obre la porta. | SIN: Balda. || Ex: A la porta de darrere, hem posat una cataula.

CATIFETS animat, conversa, criticar (*) (d) Converses llargues i molt arrancades, on els presents estan molt atrafegats comentant algun fet, gen. una xafarderia. | SIN: Maldecaps, trapasseries, quefarems, (fer barrets Val). || Ex: Des del despatx sentia les veïnes; tenen uns catifets amb el festeig de la Veneranda! En canviar de pis, han tingut uns catifets! (tràfec, trasbals). A -Què fan aquelles a la plaça? B -Segur que fan barrets (comentaris). Dona barretera, dona malfaenera (Val).

CATRÚS -USSA encantat, ximple (**) (d) Persona d’escassa intel·ligència. | SIN: Ruc, gamarús, toix. || Ex: En Ricard és catrús igual que quan anava a estudi. Surt d’aquí, catrús!

CATURLA conviure, desavinença, discussió, malestar, relació (*) (d) pl. Problemes de convivència. | SIN: Desavinences, discussions. || Ex: La Joana té caturles amb totes les veïnes. Amb aquest home, no hi vulguis tenir caturles (és mala persona).

CATXADA disminuir, economia, preu (*) (d) Baixada forta del preu d’un producte, minva de la salut, etc. | SIN: Daltabaix, davallada, enfonsament -d’un edifici-. || Ex: Ha fet una catxada, el preu dels porcs. En Joanet ha fet una catxada (està desmillorat o envellit).

CATXAMORRA 46 diners, negoci, pèrdua (**) (d) Pèrdua gran en qualsevol afer o negoci. | SIN: Fracàs, pèrdua, pagament. || Ex: Quan hagin passat els del cadastre, ens fumeran una catxamorra d’aquests camps (impost). Amb el negoci del suro, m’hi vaig picar els dits; vaig tenir cada catxamorra!

CATXAR 1 endurir, picar, pitjar (*) (d) Picar o empènyer cap avall (mot d’origen aragonès o castellà; creiem que es pot admetre, com fem en altres casos, per la varietat de sentits nous que té en català i pel seu poc ús en castellà). | SIN: Pitjar, (trepitjar -el raïm- Val). || Ex: Aquests raïms s’han de catxar. Porteu la maça si us plau! Als sots del carrer, hi posaven tronques de blat de moro i anava quedant catxat (fort). 2 enfonsar-se, inclinar-se (*) (d) Enfonsar-se, ensorrar-se o baixar de nivell un terreny, un edifici, un vehicle o qualsevol altra cosa. | SIN: Baixar, (afonar-se Val). || Ex: Amb les pluges, aquest terreny catxarà. La biga principal ha catxat més d’un pam. El cotxe catxa més d’un cantó que de l’altre. 3 educar, tranquil·litzar (**) (d) Fer estar quieta una persona amb un mastegot. | SIN: Aplacar, calmar (Val). || Ex: A -El nen anava estirant i el pare va haver de seguir (anar-se’n i deixar la conversa que tenia amb un amic). B -Jo li ventaria una morma i ja el tindria catxat (quiet). 4 dificultat, dolent, força, música (**) (d) No marcar prou bé, una orquestra, els cants dels instruments; no tenir prou força. || Ex: Aquesta orquestra comença les sardanes bé, però després catxa. 5 foc (**) (d) Catxar foc: encendre’n. | SIN: Fer, calar. || Ex: Per netejar els marges, hi catxem foc.

CATXET medicament (p) Medicament sòlid que té una capa externa que el recobreix per dissimular-ne el mal gust (ho sentim a Sóller; a Palma catxet fa referència només a la part externa que recobreix el medicament Mall). | SIN: Càpsula, píndola, pastilla, grànul. || Ex: Ja t’has pres el catxet?

CATXO -A cap, diners, immòbil, inclinar-se (*) (d) Quiet, en tots els sentits, i sense dir res (té el mateix origen que catxar) (ací té el sentit d’ajupit, vinclat Val). | SIN: Immòbil, quiet. || Ex: Està catxa, la nena, al llit, amb aquesta febrada. Està catxo aquell ocell: deu estar malalt. Està catxa l’aigua, del moll ençà. L’Anselm ha d’estar catxo perquè no té calers (no ha anat de vacances). On vas amb el cap catxo? (Val).

CAU 47 1 animal, cau, cavitat, forat, habitatge Forat, a terra o en un marge, on s’amaguen molts animals i hi fan vida (Val-Men-Mall). | SIN: Catau, amagatall, catabauma, niu (Val). || Ex: Aquest forat sembla un cau de guilles. A prop de la bassa hi havia un cau d’escurçons; el noi n’hi va matar vint-i-set. El caçador va treure la geneta del seu cau (Mall). 2 amagar, cau, delinqüència, refugiar-se Lloc que serveix de refugi a delinqüents o a gent viciada (Men-Mall). | SIN: Niu, refugi, cova. || Ex: Aquella casa abandonada és un cau de drogoaddictes. El castell era un cau de lladres (Mall).

CAURE 1 direcció, ésser, indret, lloc Trobar-se, un indret, en un lloc determinat (Val-Men-Mall). | SIN: Ésser. || Ex: A -Cap on cau la Vajol? B -És més amunt d’Agullana. 2 acostumar, escandalós, frau, pervertir, vici Agafar un vici o un costum dolent (Val-Men-Mall). | SIN: Contreure. || Ex: El jovent cau molt en la droga. Tothom cau, per diners (es ven, es desvia de la rectitud). 3 diners, vèncer (**) Complir-se un terme, una data (Val-Men-Mall). | SIN: Vèncer. || Ex: Al febrer, em cau un trienni (i cobraré més). 4 castigar, sanció, tocar Ocórrer, una cosa, casualment (Val-Men-Mall). | SIN: Tocar. || Ex: Enguany, la rifa ha caigut a Mataró. p.ext. Li poden caure sis anys de presó -TV3- A l’Antoni, li cau la quarta personal –CR-. 5 emmalaltir, imprudència, salut Perdre la salut (Val-Men-Mall). | SIN: Emmalaltir. || Ex: Has de dormir més: si no cauràs tu (té cura del seu home, que està malalt). 6 accident, baixar, caure, humitat, pluja, temps Anar les coses en direcció cap avall (Val-Men-Mall). | SIN: Baixar, descendir, davallar, pegar una ratjada (Men). || Ex: Vaig caure de la cadira. Aquest got caurà a terra. Girona no és gaire saludable perquè tot sovint hi cau humitat (als matins). A –Plou? B –Cauen gotes (= plou poc). Cau la serena (Mall). 7 caure, inclinar-se Inclinar-se cap avall (Val-Men). | SIN: Baixar, deixar-se anar, anar catxo (Val). || Ex: Un gos amb les orelles caigudes (catxes a Val).

CAVALCAR 48 construcció, llit, mida, sortir Penjar o sortir, un objecte que s’ha posat damunt d’un altre. | SIN: Sortir, (eixir, penjar –el llençol- Val). || Ex: El llençol és molt gros i cavalca. Els taulons d’aquesta bastida cavalquen molt bé.

CAVALLOT 1 entremaliat, nen (d) Criatura entremaliada, que no vol creure a ningú (Men-Mall). | SIN: Dimoni, entremaliat. || Ex: Em deixen la néta aquí i no la puc aguantar: és un cavallot. 2 enganyar, lleig, matrimoni, sexe (**) (d) Dona que fa el salt, que no és fidel al seu home (cavallot és una dona homenenca o molt lletja, alta i contrafeta Val) (cavallot és una dona lletja, alta i desgarbada Mall) (Men). | SIN: Fresca. || Ex: La seva dona és un cavallot! T’agrada aquella? Però si és un cavallot! (Val).

CAVIC agricultura, aparell (*) (d) Aixada petita. | SIN: Aixadell, càvec (Val). || Ex: L’herba, val més que l’arrenquis amb el cavic.

CAVORCA arbre, cavitat, forat, foscor Forat a la soca d’un arbre, a terra o en qualsevol altre lloc. | SIN: Cova, balma, caverna. || Ex: Els suros vells fan cavorques. En aquest camp, hi havia un pou amb moltes cavorques (forats, entrants a la part de baix). El garatge que has comprat sembla una cavorca (és clos, baix, endinsat en un soterrani i de mal entrar).

CEBA 1 agradar, desig, interès, mania Interès exagerat per una cosa (Men). | SIN: Dèria, mania, (enrònia, botifarra Val). || Ex: Hi té una ceba, pel futbol. Quina botifarra tens ara amb els gossos (S’hi dedica obsessivament Val). 2 picant, planta (*) (d) Ceba folla: ceba molt coenta. | SIN: Picant. || Ex: M’has donat una ceba folla! 3 llavor, madurar, planta Ceba trompada: ceba que s’ha deixat madurar i fa trompa. | SIN: Cebollot (Val). || Ex: Com que no valen res per menjar, les cebes trompades es guarden per aprofitar la grana. He anat a la plaça i només hi havia cebollots; per això no he comprat res (Val).

CEBALLERA 49 agricultura, terreny (*) (d) Tros de terra plantat de ceba; quan és un xic feta es trasplanta. | SIN: Erol, airola -de ceba-. || Ex: Al costat dels pebrots, farem una ceballera.

CEBALLUT -UDA incultura, joc, obstinació, persona Persona tossuda, que té una ceba, que és fanàtic d’una cosa i no en vol veure els defectes. | SIN: Fanàtic, exaltat. || Ex: A tot arreu hi ha ceballuts del futbol.

CELEBRAR alegria, celebrar, festa Menjar, beure, cantar o fer altres manifestacions d’alegria, per alguna cosa positiva que s’ha esdevingut (Val-Men-Mall). | SIN: Festejar, festivar. || Ex: A –He aprovat el permís de conducció. B –Anem a celebrar-ho! (= anem a beure!). Estan celebrant que el Bellpuig ha pujat de categoria. Celebrarem el casament a casa seva (Mall).

CELLA cos Línia de pèls situada més amunt de la parpella de cada ull (a Ca ceia*, també a Mall) (Val). || Ex: S’ha fet un tall a la cella.

CELOBERT construcció, habitatge, obertura, pati Pati interior, gen. en un bloc de pisos (Men). | SIN: (Desllunat, pati de llums Val). || Ex: La cuina ens dóna al celobert.

CEMENTIRI 50 joc (**) Joc de mainada, gen. de nenes, que consisteix a anar matant jugadors amb una pilota, fins que un equip queda sense cap i perd; els jugadors morts passen la pilota des del cementiri (pilota llaminera a Am). || Ex: Cada dia juguem a cementiri.

CENSAL 1 despendre, economia, quantitat (*) Despesa gran i que hom ha de pagar sovint (Val-Men). | SIN: Dispendi, despesa gran, esmerç, expenses. || Ex: És un censal, el llum. 2 carregós, criticar, explicació, llarg, romanços (**) (d) Història molt llarga d’explicar; tema que té molts detalls i detallets i que se sol fer carregós. | SIN: Història, coverbo –siés humorístic o mentida- (Mall). || Ex: El teu pare en sap un censal, d’aquest divorci: ja t’ho explicarà. Això és un censal! No et facis pesat!

CENT conjunt, quantitat (*) (d) Quantitat que s’acosta a cent. | SIN: Centena, centenar. || Ex: Tinc un cent d’ovelles.

CENTRAT -ADA persona, seny, tranquil (**) Persona equilibrada mentalment (Val-Men). | SIN: Assenyat, entenimentat. || Ex: La Laia, la veig una noia centrada.

CEP 51 bosc, planta Bolet molt apreciat; se sol fer assecar, perquè menjat de seguida no és tan bo; és de color marró, més o menys fosc, segons en quina mena de bosc es troba (de castanyer, d’alzina, d’alzina surera, etc.). | SIN: Sureny, siureny. || Ex: He trobat dues cogomelles i un ou de reig, però de cep, cap.

CEPAT -ADA fort, gros Persona corpulenta i forta (Val). | SIN: Gros, (bragat, guaixat, musculat Val), pèpit (Men). || Ex: L’Esteve no és pas gaire alt, però és cepat. Està fent-se tan guaixat com son pare (Val).

CERCAR 1 cercar Mirar de trobar a algú o alguna cosa (a Mall no s’usa mai buscar) (Men-Mall). | SIN: Buscar, escorcollar, caçar, percaçar, regirar (Val). || Ex: Què cerques en aquest armari? 2 cercar, portar Portar, a algú o quelcom, cap on som nosaltres (Men). | SIN: Buscar, aportar, dur. || Ex: Hauries d’anar a dalt a cercar la pala nova.

CIGALA agricultura, aparell, peça, sexe (**) (p) (d) Molla de les tisores de collir raïms; es diu així per la seva forma, que recorda un penis (cigala = penis). | SIN: Moll (Val). || Ex: Ara he perdut la cigala.

CIGRÓ 52 baix, mida (*) Persona molt baixa. | SIN: Nap, (tap, taperot Val), ciuró (Men-Mall). || Ex: L’home de la Perpètua és un cigró.

CIM 1 altura, lloc, muntanya Paratge o indret més alt que els que l’envolten (es diu alcúdia a un indret més alt en un arrossar Val) (Val). | SIN: Pujol, cimadal. || Ex: Què hi fareu tot el dia en aquells cims? Vàrem posar el telescopi en aquell cim de muntanya. 2 aspecte, misèria, roba (**) (d) pl. Aspecte exterior d’una persona, que dóna pistes de la seva economia. | SIN: Sobres, roba, aparença. || Ex: No pot pas guanyar gaire perquè els seus cims no pinten gaire bé (vestits, cotxe, etc.).

CIMÀ construcció, material (*) (d) Pols d’una roca que es fa servir a la construcció. | SIN: Ciment. || Ex: Les Escaules és el país del cimà (en treuen de les pedreres).

CINGLERA pendent, precipici, roca Paret de roca alta i vertical. | SIN: Penya-segat, cingle (Val). || Ex: Sant Roc és en una cinglera.

CIRERA 53 fruit Fruita força petita, de color vermell o vermell negrós, quan és ben madura; té pinyol i se sol collir amb cua; sovint cada dues cues fan un penjoll (cidera* a Am) (Val). || Ex: No m’agraden gaire les cireres d’aquell cirerer.

CIRERER 1 arbre Arbre que fa cireres (hem sentit cirer a SH i a Am i ciderer** a Am) (Val). || Ex: Ara no se’n planten gaires, de cirerers. 2 arbre (*) (d) Cirerer agre: espècie de cirerer que fa les cireres agres, però molt bones quan hom s’hi acostuma; quan són madures, estirant la cirera, queda el pinyol a l’arbre. || Ex: De cireres agres, només n’he menjades a Capmany.

CIRERETA fruit, picant, planta (**) (d) Pebrot petit i molt coent. | SIN: Bitxo, (vitet, pebre coent, pebrera Val), pebre de cirereta (Mall). || Ex: A l’hort, he fet una rega de cireretes. No poses vitet al dinar que els pares estan delicats (Val).

CIRI joc, tirar Xut molt alt, en el qual la pilota puja i baixa verticalment (Val). || Ex: En Marcel ha fet un ciri.

CITA acomiadar, reunió Acció de retrobar-se, de tornar-se a veure (aquest mot no podem dir que sigui incorrecte, però és poc adequat quan s’usa per acomiadar un programa) (Val-Men). || Ex: A les vuit tindrem una nova trobada amb la informació (o tornarem a ser amb tots vosaltres; millor que “tenir una nova cita”).

CLAP 54 1 gra, lloc, núvol, part, taca, tros Part d’una superfície diferent de la resta (Men). | SIN: Nyapa, clariana, rodal, rogle (Val), clapa (Mall). || Ex: Al cel, surten claps de núvol. M’ha sortit un clap de grans a l’esquena. A l’hivern heu de saber caçar els claps bons de sol. Tinc un rogle de pigues a l’esquena (Val). 2 agradable, diversió, lloc (**) (d) Lloc on algú va a divertir-se, a passar l’estona bé. | SIN: Bon punt, lloc d’esbarjo. || Ex: Sempre que sap un clap hi va, en Carles (li agrada molt enraonar i va als llocs on ho pot fer). Vàrem trobar aquest clap i sempre hi anem (lloc per anar a ballar).

CLAPAR dormir, llit Reposar dormint (Men). | SIN: Dormir, reposar, descansar, fer un son. || Ex: Me’n vaig a clapar, que estic cansat.

CLAPEJAR canviar, color, embrutar, tros Haver-hi claps de colors diferents en una superfície (Mall). | SIN: Tacar, fer motes. || Ex: El sol ha tocat la faldilla i, ara, l’he de portar clapejada. Els garrovers l’emmantellen de dol i el clapegen d’ombres tràgiques (L. Riber Mall).

CLAPER lloc, roc, terreny Terreny on abunden els rocs (Men-Mall). || Ex: La teva vinya és un claper de rocs.

CLAR 55 escàs, poc, quantitat Que no passa gaire sovint, que no abunda (Val-Mall). | SIN: Comptat, escàs, rar. || Ex: Ja són clars, els dies que em veuràs al cafè. Els gallerans són més clars que els grèvols. Els aplecs, a l’octubre, són clars.

CLAREJAR claror, dia, sol Començar a haver-hi claror a l’alba (Val-Men-Mall). | SIN: Sortir el sol, trencar l’alba, llostrejar, (fer-se de dia Val), farolar (Men). || Ex: Ara, a les sis ja clareja. M’aixecava a les tres del matí i, quan arribava a Vilafant, ja clarejava.

CLARIANA núvol, temps Part de cel sense núvols, en un dia de pluja o ennuvolat (a Ca clariaina*) (Mall). | SIN: Aclarida, ull de cel. || Ex: Ha plegat de ploure i ara fa una clariana.

CLASSE 1 bo, qualitat (**) Bona qualitat (Val-Men). | SIN: Categoria, distinció. || Ex: L‘Eugeni és un jugador amb molta classe. 2 classe Cadascun dels grups que es poden fer, segons quina sigui la categoria o el material dels objectes o les característiques d’unes persones o animals (Val-Men). | SIN: Mena, espècie, categoria, casta (Mall). || Ex: Nosaltres collim figues de sis classes. Aquesta classe de papallones no la coneixia. Hi ha moltes castes d’animals (Mall).

CLATELLADA 1 cop, picar Cop al clatell (Val). | SIN: Clatellot, pinya, bescollada, ventallot, carxot (Val), (cleda, tintina Men), clotellada (Men-Mall), betcollada (Mall). || Ex: M’han fumut una clatellada. 2 abusar, diners, exageració, preu, quantitat (**) Pagament exagerat. | SIN: Trallada (Val), clotellada (Men). || Ex: El govern, vinga clatellades (impostos). Li han fumut una clatellada, els fusters!

CLATELLINA 56 1 cabell, cap (**) (d) Pèl al clatell. || Ex: On vas, amb aquesta clatellina? 2 cos, gras (*) (d) La part de darrera del coll. | SIN: Clatell, bescoll (Val). || Ex: Quina clatellina que fa! (una persona grassa).

CLAU clau, important El secret d’una cosa; allò que cal fer o saber (Val-Men). | SIN: Veritat, solució, camí, eixida (Val). || Ex: La clau, per tenir diners, és mirar per allà on passen (controlar les despeses). Ella és la clau: si diu que sí, els altres seguiran.

CLAVAR 1 cop, picar, sexe, ventar Ventar un cop violent; posar un càstig fort (a Val, clavar-ho és un eufemisme de penetrar sexualment) (parar, una dona: ésser receptiva per a l’acte sexual Mall) (Val-Men). | SIN: Fer, donar, pegar (Val), envelar (Men), ensivellar (Mall). || Ex: Les vespes xanes claven unes picades que Déu n’hi do! Li va clavar un cop de peu a la cama. No ho claven, perquè no vol prenyar-la (Val). 2 avaria, encallar-se, motor Clavar-se un motor: plegar de funcionar, esp. perquè els pistons queden encarrallats. | SIN: Calar. || Ex: Es va clavar el motor del cotxe i vàrem haver d’avisar la grua. 3 accident, topar, vehicle (**) (p) (d) Anar a parar, un vehicle, contra un marge o una paret (Val-Men). | SIN: Topar, encastar, enclastar. || Ex: El camió no ha pogut girar i s’ha clavat en un marge. 4 dolor, ficar Ficar o ficar-se, quelcom, en una matèria, amb un cop brusc (Val-Men-Mall). | SIN: Enfonsar, enfornar, introduir, enclavar, estacar (Val). || Ex: M’he clavat un vidre al peu. En aquest sofà se’t claven les fustes a l’esquena (és vell i no té el respatller prou tou). M’he estacat un vidre al peu (Val). S’ha clavat una tatxa a la mà (Mall).

CLAVAT -ADA 57 igual, just, mida, retirar Que té la mateixa mida o la mateixa forma que una altra cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Ben igual, idèntic, exacte, just, escopit (Val-Mall). || Ex: L’hem de dibuixar clavat, el cotxe? Aquest rellotge va clavat amb el de la tele. Hi vàrem estar tres hores clavades. A la redacció hi ha d’haver cinquanta paraules clavades. En Medir és clavat al seu pare (és clavat com el seu pare a Am).

CLÀVIA aparell, peça Peça de ferro que es posa al forat d’una roda o d’una màquina perquè no es pugui moure ni desfer (Men). | SIN: Clavilla. || Ex: La clàvia es posa a la roda perquè no marxi.

CLAVILLA cos, os Os que surt a cada costat de la part alta del peu (a Am clavia**). | SIN: Turmell, garró (Val). || Ex: Em fa mal la clavilla del peu dret.

CLECA 1 cop, picar Cop amb la mà (cleca és un insult per a dona, com bleda, poma, curta Mall). | SIN: Clatellot, revés, bufetada, bescollada, ventallot, (nyespla, carxot Val), (gleva, clotellada, castanyola Men). || Ex: Si hi tornes, et fumeré una cleca. 2 calor, temps (**) (d) Cleca de sol: sol molt fort. | SIN: Repetell, baterell de sol. || Ex: No vagis a la feixa, amb aquesta cleca de sol. 3 diversió, expressar, xerrada (*) Conversa animada i divertida. | SIN: Xerrada, claca, xerinola. || Ex: Vàrem fer una cleca, dissabte passat! A les cinc de la matinada encara érem a la plaça. 4 (**) (d) Grup d’amics que passen l’estona junts. | SIN: Grup, colla (Val). || Ex: On anireu havent dinat? Al Sant Jordi, perquè allà hi tenim la cleca (club de jubilats).

CLEDA 58 tanca, vehicle Tanca mòbil, de fusta, que es fa servir per a diferents coses. | SIN: Clos, telera (Val). || Ex: Per carregar porcs al camió, se’ls fa passar per entre dues cledes. Quan anem a carregar herba, posem una cleda davant del carro i una altra darrere (llavors tenim quatre baranes).

CLENXINAR 1 cabells, pentinar Passar la pinta pels cabells i fer-hi una ratlla (Men). | SIN: Pentinar. || Ex: Avui vas molt ben clenxinat. 2 castigar, escarmentar, espavilar (**) Escarmentar a qui mereix un càstig pel seu capteniment. | SIN: Espavilar, escalivar. || Ex: Ja fa dies que vénen a tocar-me el timbre, però ja els clenxinaré bé! N’hi havia de rebecs, però el mestre ja els clenxinava. 3 abusar, enganyar, negoci, preu (**) (d) Voler cobrar un preu exagerat a l’hora de presentar una factura. | SIN: Aprofitar-se, abusar, assassinar (Val). || Ex: Els qui adoben televisions et clenxinen de mala manera. 4 guanyar, joc (**) (d) Guanyar de molts punts o de molts gols. | SIN: Vèncer. || Ex: Al Xirivella, el varen clenxinar fort ahir! (va perdre 5-0).

CLICA 1 conjunt, dolent (*) (d) Grup de gent desmanegats, dolents o que fan malpensar. | SIN: Colla. || Ex: No te’n fiïs gaire d’aquesta clica. Hi ha una clica de jovent que entren pels horts. 2 confusió, soroll (*) (d) Xivarri que hi ha en un lloc. | SIN: Gresca, cridòria, trull (Mall). || Ex: Hi ha molta clica en aquesta casa (fan molta fressa, gen. perquè són molts).

CLINA 59 animal, pèl (*) (d) Pèl del bescoll d’un cavall o d’un altre animal de peu rodó. | SIN: Cabellera, crina, (crin, crinera Val). || Ex: La mula porta la clina molt llarga, convé que la hi tallem.

CLINCO beure, vi (**) (d) Quantitat de vi que es veu amb un porró cada vegada que s’aixeca. | SIN: Tirada, glopada, cabi (Men). || Ex: Reposarem un moment i farem un clinco. Té mal de coll i clincos aquí, de vi ben fred! (vinga a beure).

CLISSAR 1 agafar, notar, veure Veure a algú, quan fa una cosa mal feta (a Am clipsar**) (ha arribat per via literària a Val) (Men). | SIN: Calar, (veure o vore –col·loquial-, guipar, filar Val). || Ex: El varen clissar fent una pintada en una paret. La policia el va clissar al mercat de Figueres. El vaig clissar quan sortia de la teva feixa amb un cistell (venia de furtar). Entraven a l’hort a la gatameu, però els vaig guipar (Val). 2 pensar, seny (*) Ésser viu, espavilat. | SIN: Tenir seny. || Ex: Per què te la bevies, la llet, tan calenta? A la teva edat hauries de clissar més! Té vint anys, però no clissa (no veu que cal conservar la feina).

CLIVELLA 60 ferida, pell, salut, tall Tall a la pell, que surt pel fred, en remenar ciment o per una altra causa (Men). | SIN: Fissura, (clavill, quebrassa Val). || Ex: Els pellerons em fan clivelles a les mans. Compra’t crema per a les quebrasses (Val).

CLOC deteriorar, menjar, ou (**) (d) Ou mig covat que no és bo per menjar. | SIN: Ou xarbot, (ou pollat, ou covat Val), ou nial (Mall). || Ex: Dels ous que has pujat, n’hi havia un de cloc.

CLOELL aigua, eixugar, tub (*) Tub que recull les aigües del drenatge d’un camp, les d’una reguera o d’un rec, o altres aigües subterrànies (a Am closell*). | SIN: Conducte, (albelló, androna Val). || Ex: L’aigua de la pluja s’escorre pels cloells. Hem de desembussar el cloell que va a la claveguera. A cada feixa hi ha un closell per agafar l’aigua.

CLOS -A 1 habitació, habitatge, ventilació Edifici, lloc o moble que és tapat, o situat en un racó, on el sol no hi toca o on hi manca ventilació (Val). | SIN: Ombrívol, tancat, (amagat, fosc, enforfoguit, poc comunicat Val). || Ex: La nostra casa queda closa. Aquesta plaça és closa, no hi passa gota d’aire. Una caixa de cabals ha de ser ben closa (que no es vegi). A casa, a baix és molt clos (falten obertures). No sé com pots dormir en una habitació tan enforfoguida (Val). 2 lloc, tancat Espai que s’ha tancat per fer alguna activitat. | SIN: Tancat, recinte (Val). || Ex: Vaig a passejar-me al clos de les fires.

CLOSCA cap, cos La part de dalt del cap (Men-Mall). | SIN: Clepsa, testa, (tòtina, capçana Val). || Ex: Si vas sense barret et bullirà la closca. Les puces es queden al llit, però els polls fan vida a la closca. S’ha fet un xap a la closca (un trenc Mall).

CLOSCAT -ADA salut, vell (**) (d) Persona que ja no pot fer gaire res, que està una mica impossibilitada, esp. si és gran. | SIN: Delicat, malalt, vell, jai (Mall). || Ex: Aquesta dona ja comença de ser closcada.

CLOURE 61 1 mà, tancar Tapar bé una cosa. | SIN: Tancar, tapar. || Ex: Clou els sobres i vés a tirar les cartes, si et plau. Aquesta maleta no clou prou bé. En Martí és ferit; vol anar a podar, però no pot cloure (tancar la mà per agafar les tisores; té feridura). 2 acabar Acabar una reunió (Men). | SIN: Tancar, acabar, finalitzar. || Ex: A les deu del vespre, el batlle va cloure la sessió.

CLOVA 1 embolcall, fruit Clofolla d’un fruit sec. | SIN: Clovella (Men). || Ex: Trencava la clova de les ametlles amb un roc. 2 embolcall, ou Embolcall d’un ou. | SIN: Closca, clovella (Men). || Ex: Aquest ou té la clova molt fina. 3 animal, embolcall, habitatge Coberta exterior dura que protegeix alguns animals. | SIN: Closca. || Ex: Hi ha cargols que tenen la clova més fosca que aquests. Les cloves de les tortugues es podreixen amb els fems. 4 inepte, persona, xerraire, ximple (**) (d) Persona desgraciada; es diu en molts sentits, p.e. poc llest, que tot s’ho creu, que tot ho fa malbé, etc. | SIN: Calamitat, desastre. || Ex: El teu cosí és una clova: explica coses que hauria de callar, i els altres riuen. Quan feia de ferrer, era una clova: no deixava res ben acabat.

CLOVAMOLL -A 62 1 animal, embolcall Mena de cargol que té la clova flaca i s’aixafa fàcilment. || Ex: Els cargols clovamolls són grossos com els altres. 2 baliga-balaga, persona, ximple (*) (d) Persona poc seriosa, que té poc criteri a l’hora de decidir les coses. | SIN: Taral·lirot, tararot (Val). || Ex: La Matilde és una mica clovamolla: ara que els conills van cars, se’ls plega!

CLUC 1 animal (**) (d) Ocell rapinyaire nocturn. || Ex: He vist un cluc en un fil del llum. 2 dormir, son (**) Son curt (a Am cluca**). | SIN: Clucaina, cabotada (Val), becada (Val-Mall), bec (Men), becaina (Mall). || Ex: Havent dinat, m’agrada fer un cluc. Aquí al sol, faré un cluc. Si hem de marxar a les quatre, encara tinc temps de fer un cluc. 3 fosc, núvol, temps (*) Dia trist, núvol i fosc, perquè no es veu el sol. | SIN: Nuvolós, tapat. || Ex: Quin dia tan cluc, avui!

CLUSCA 63 sexe (**) Acoblament sexual. | SIN: Còpula, coit. || Ex: Els dissabtes baixa molta gent del Rosselló a fotre una clusca a Figueres.

COBERTORA engany, negoci Negoci lícit que n’amaga d’altres que no ho són (Men). | SIN: Tapabruts, tapadora (Val). || Ex: Els diners, els fan amb el contraban; han posat el bar per cobertora.

COBLOT 1 avenir-se, conjunt, jove (**) Colla, esp. de jovent, que van units, ben avinguts. | SIN: Aplec, pinya. || Ex: Quan surten, formen un bon coblot! Vells i mainada feien un bon coblot (s’avenien). 2 avenir-se, conjunt, delicte, engany (**) Avinença entre unes quantes persones a fi de fer activitats delictuoses o poc ètiques. | SIN: Colla, ardat. || Ex: De captaires n’hi ha aquí, allà i més enllà; són escampats, però és tot el mateix coblot. Ja fan un bon coblot quan van junts: en fan de verdes i de madures.

COBRAR castigar, cop, picar Tenir, algú, un càstig físic (Val-Men). | SIN: Rebre. || Ex: Si no calles cobraràs. En Jordi va cobrar sense ser dissabte (el seu pare el va picar).

COBRIR 1 càrrec, feina, llogar (**) Ocupar un càrrec o un lloc de treball (Val-Men). || Ex: Quan hi hagi una vacant, no la cobrirem pas (en una oficina). 2 aigua, perill, tapar Tapar del tot (Val-Men). | SIN: Protegir, embolcallar, tapar (Mall). || Ex: Quan l’aigua et cobreix, t’aixeca i ja vas allà on vol ella (al mar). Quan acabis, cobreix la impressora amb aquesta funda.

COÇA 64 animal cop (*) Cop fort que venta un animal amb una pota o una persona amb la cama (Mall). | SIN: Puntada de peu, (guit, guitza Val). || Ex: El cavall em va tirar una coça. A -Què plores? B -M’han tirat una coça.

COFAR abrigar, cap, tapar Cobrir-se el cap amb un barret, una gorra o una altra cosa. || Ex: Cofa’t, abans de sortir, que fa molt de fred.

COFAT -ADA alegria Curull de satisfacció a causa d’algú o d’alguna cosa. | SIN: Cofoi, content. || Ex: La nostra néta ve cofada a casa! Hi va cofat amb el cotxe nou!

COFOI alegria En un estat alegre (Men). | SIN: Content, satisfet, cofat, pagat (Val). || Ex: Has arribat molt cofoi. El meu fill ha tret un deu en l’examen i n’estic molt pagat (Val).

COGOMELLA planta Bolet alt que té la cama prima i un barret ample; quan es fregeix té un gust agre; és molt apreciat a l‘Alt Empordà i rebutjat en altres comarques. | SIN: Paloma. || Ex: A Amer, les cogomelles surten a dotzenes i no n’aprofiten cap.

COHIBIR 65 espantar-se, por Perdre el coratge. | SIN: Torbar-se, acovardir-se, encongir-se. || Ex: Quan va veure que perdia el plet, va quedar cohibit. Quan el mestre em va preguntar la lliçó, vaig quedar cohibit (sense saber què dir). La mainada, no s’han pas de tenir cohibits d’aquesta manera: el vigilen massa aquest nen!

COHIBIT -IDA espantat, insociable, persona, torbat (**) Persona temorenca, que s’espanta en tractar amb l’altra gent i no és prou decidida. | SIN: Tímid. || Ex: Jo sempre l’he vist un noi cohibit. La gent, a casa, queden cohibits: han de sortir.

COI! exclamació, sorpresa interj. Expressa sorpresa, disgust, admiració o altres sentiments. | SIN: Carall, (cony, collons Val). || Ex: Què coi hi feu a Alzira? Coi, sí que s’ha fet mal!

COÏSSOR picor, salut Picor en una part del cos (Men-Mall). | SIN: Pruïja, gratera, coentor (Val). || Ex: Tinc coïssor als ulls. La cama enguixada em fa coïssor.

COIXINERA 66 bossa, embolcall Receptacle de roba per dur o guardar coses (Val-Men). | SIN: Bossa. || Ex: Les fitxes del dòmino, de moment, les guardarem en aquesta coixinera (no tenim la capsa). A -Heu vist la coixinera? B -Te la vas deixar ahir al forn (Val).

COL 1 planta (**) (d) Col de dos anys: varietat de col que ve alta mentre se li van arrencant les fulles de més avall (Men). || Ex: Les cols de dos anys, les fem per al bestiar. 2 planta(*) (d) Col de cabdell: varietat de col que té les fulles molt apinyades (hom l’anomena també col d’hivern) (Men). | SIN: Col copada (Val). || Ex: En aquest tros, farem cols de cabdell.

COLETERA agricultura, terreny (**) (d) Camp de cols. | SIN: Colar (Val). || Ex: Vàrem veure un conill al bell mig de la coletera.

COLGAR 67 anar, dormir, enterrar, tapar Posar a sota terra (també vol dir tapar a Val) (colgar significa anar-se’n a dormir Mall) (Val-Men). | SIN: Enterrar, soterrar. || Ex: L’arada colga els fems. Les escombraries, ara, s’han de colgar. A -Has trobat les claus? B -Sí, colgades en aquelles mantes (Val). Ahir em vaig colgar tard (Mall). Au, ja és hora de colgar-se (Mall).

COLL 1 temps Temps que una persona té per acabar una feina (a Val es fa servir donar coll, que s’hi aproxima). | SIN: Marge. || Ex: Et dono tres dies de coll perquè acabis. No hi ha gaire coll, si ho vols tenir pintat per Nadal. Si tens ganes d’anar a caminar, ja hi ha coll (ja tens temps). A -M’he de dutxar. B -Fes-ho avui perquè demà no tens pas coll (el cotxe surt a les sis del matí). Si no donem coll, lloguem (vol dir que busquem homes per acabar una faena si no pot fer-se altrament Val). Joan és molt feiner, però no dóna coll (no pot amb tot Val). 2 forma, part Part d’un objecte que té una forma semblant al coll d’una persona (Val-Men-Mall). || Ex: El coll de l’ampolla s’ha trencat. 3 joc (**) En un joc de cartes, cadascun dels quatre grups de dotze cartes que hi ha. || Ex: Has de tirar una carta del mateix coll.

COLLA 1 aparell, ferro, part, peça (*) Peça de ferro o de fusta, llarga i estreta, que es fa entrar al forat d’una eina, ensems que el mànec, a fi que aquest quedi fixat fortament (colla és una parella, un grup de dos Mall) (Men). | SIN: Tascó, falca (Val). || Ex: Tot picant, m’ha saltat la colla de l’aixada. 2 animal, conjunt Grup de persones o d’animals que fan coses plegats (només a persones, als animals estol Val) (Val-Men). || Ex: Me n’he d’anar amb la colla. He vist passar una colla d’ànecs.

COLLADA 68 conjunt, joc Moltes cartes d’un mateix coll en un sol jugador. || Ex: Si m’haguessis delegat! Tenia una collada d’espases.

COLLAR 1 dominar, educació, feina, vigilar Tenir a uns treballadors, a un grup de mainada o a uns animals, ben controlats, fent tothom el que ha de fer (collar és agafar pel coll; també s’usa en sentit figurat Mall). | SIN: Dominar, controlar. || Ex: La gent que cull raïms, l’has de tenir collada. Aquesta mestra té la mainada molt collada. El té ben collat, el seu cap (Mall). 2 animal, aparellar, feina Posar un animal de càrrega davant d’un carro o d’una arada, amb els guarniments que li corresponen (Men). | SIN: (Junyir, enganxar Val). || Ex: Joan, comença de collar l’haca al carro. 3 arranjar, roba (**) (d) Posar-se bé, una persona, el coll d’una peça de roba. || Ex: Ramon! Colla’t una mica.

COLLEJAR 1 molèstia, moviment, nerviós Moure el coll, esp. si es fa molt sovint. || Ex: Amb tants tàvecs, la mula només colleja. Quan porto corbata, em faig un tip de collejar. 2 (**) (d) Tirar una carta d’un coll diferent, el jugador que ha fet una basa. | SIN: Trascollar. || Ex: Quan has entrat amb la copa, havies de collejar.

COLLERAT conjunt, pal (*) (d) Feix, quan hom parla de canyes. | SIN: Manat, (collada, garbó Val). || Ex: He portat un collerat de canyes a l’hort. Fes una collada i carrega-te-la al llom (Val).

COLLIR 69 1 agricultura, ajuntar, collir, feina, moviment Agafar coses de terra (Mall). | SIN: Arreplegar, espletar. || Ex: Collir avellanes, si fa no fa, és com collir olives. No t’ajupis, per collir els papers, doblega els genolls. 2 agricultura, collir, produir Arreplegar els productes vegetals quan són a la planta (Val-Men-Mall). | SIN: Aplegar, espletar. || Ex: Nosaltres ens collim l’oli (no l’hem d’anar a comprar). Tinc moltes mongetes per collir. 3 aprendre, entendre, intel·ligent, notar Copsar el sentit d’allò que un altre diu, tant si és una cosa positiva com si és negativa (Men). | SIN: Entendre, agafar, agarrar (Val). || Ex: Segons què no ho expliquis, que la mainada ho cullen tot. Li van collir una mentida. Am La nena fa anglès i el cull molt bé. 4 accident, aixecar, ajudar, salut Aixecar de terra una persona que ha caigut. | SIN: Aixecar, alçar, incorporar, plegar (Val). || Ex: No en mengis pas, d’aquests bolets, que no t’hàgim de collir (que no et facin mal). Va caure desmaiat i el van haver de plegar (Val).

COLLONADA criticar, despendre, expressar, insignificança Cosa de poc valor, que no té cap interès o que es diu per dir (Men-Mall). | SIN: Carallada, fotesa. || Ex: Es gasten els cèntims miserablement en collonades. A -Els de la fàbrica et critiquen. B -No em vinguis a explicar collonades! No ho vull saber.

COLLONUT -UDA bo, brut, inepte, perdre Molt bo (usat iròn., té el sentit contrari) (Val-Men-Mall). | SIN: De qualitat, fantàstic, fabulós, magnífic, excel·lent; barrut, penques. || Ex: L’Enric ha comprat un cotxe collonut. A –On són les eines? B –Me les he deixades a casa. A –Ets collonut! Ara ens haurem d’esperar tots aquí amb els braços plegats. Hi ha gent que són collonuts, fan obres i deixen el carrer ple de runa! És collonut! Ja ha tornat a perdre les claus (Mall).

COL·LOTGE amistat, expressar, relació Conversa llarga i de coses de poca importància (sentim collotge* a Am). | SIN: Taral·la, xerrameca, enraonia. || Ex: L’avi sempre està de col·lotges. A -Vaig a caminar amb en Joan. B -Així tens col·lotge (algú per enraonar).

COM 70 activitat, manera Allò que està passant (a Val la forma sento com canten els veïns s’entendria com la forma en què canten, una altra cosa seria dir sento que canten els veïns que voldria dir que hom percep que canten; són coses diferents, doncs, però és clar que, per influència del castellà, s’ha divulgat massa el com; un exemple estrany és el dels pescadors que surten amb les barques) (Val-Men). | SIN: De la manera que, de quina manera (Val-Mall). || Ex: Des d’aquí sento com canten els veïns (és més correcte sento que canten). Ara veig com surten les barques de pescadors (és més correcte veig que surten). Mira com heu deixat la cuina! (tota bruta) (Val). Fixa’t com corre el teu fill (corre molt, a Val). Com ho vares fer per entrar al banc? (Val). Mira com ballen (Mall).

COMÈDIA comèdia, engany Acte simulat, quan es fa veure una cosa per una altra (Val-Men-Mall). | SIN: Enganyifa, simulacre, farsa. || Ex: No s’ha pas lesionat, fa comèdia.

COMENÇAR començar, feina Fer el primer pas d’una tasca; trobar-se a la primeria de quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Iniciar, emprendre, encetar, abordar, envelar (Men). || Ex: Començarem a llegir a la plana dotze. Ell ha començat a picar i jo m’hi he tornat! Començarem a anar cap a casa, que sembla que vol ploure. Comença a fer la tasca; ara vendré a ajudar-te (Mall).

COMPANYÓS -OSA amable, amistat, persona (**) Persona que acompanya, que amb la seva presència fa que els altres es trobin bé en un lloc (de vegades es diu acompanyós**). | SIN: Afable, complaent, bondadós. || Ex: Aquesta nena és companyosa. Aquest vailet ve sempre a passar l’estona a casa: és molt companyós.

COMPARÈIXER anar, arribar Presentar-se en un lloc (Val-Men-Mall). | SIN: Arribar, venir, anar, acudir (Val). || Ex: El buscaven i ha comparegut a les vuit. Va comparèixer amb un rellotge.

COMPASSAR ordenar, repartir Repartir les persones o les coses perquè tot vagi bé (Mall). | SIN: Distribuir, repartir, esglaonar. || Ex: A –A l’estiu vénen tots els germans i cunyats al pis de Llançà. B –Ja hi cabeu? A –Home, vénen compassats (ara uns i després els altres). Ha d’estar ben compassat perquè funcioni (Mall).

COMPIXAR mullar, orinar Mullar d’orina (escompixar** a Ca) (Men-Mall). | SIN: Esquitxar, pixar (Val). || Ex: El gos m’ha compixat la roda del cotxe. En aquesta comuna, sempre em compixo les sabates.

COMPLAENT amable, caràcter, persona Persona amable, que té atencions envers els altres (a Ca complasent**). | SIN: Simpàtic, gentil. || Ex: La teva nena es veu molt complaent. En Quimet sempre va a veure malalts: és un noi molt complaent.

COMPLAURE 71 afalagar, educació, tracte, vici Tractar a una persona amb afalacs, de manera agradable, procurant donar-li tots els gustos (si hom parla de mainada té el sentit de malavesar, aviciar) (Val-Men). | SIN: Acontentar, tractar bé. || Ex: A l’edat que té, l’avi, se l’ha de complaure una mica. L’ha complaguda massa, aquesta nena, i ara, els fa fer el ninot.

COMPLIDOR -ORA confiar, formal, treballador Persona que vol quedar bé, que li agrada fer les coses correctament i tal com ha promès que les faria (Val-Men-Mall). | SIN: Treballador, formal. || Ex: És una noia molt complidora: quan et diu una cosa, hi pots comptar.

COMPLIMENT amable, carícia, tracte, vici Bones paraules (Val-Men-Mall). | SIN: Manyagueria, afalac, carícia. || Ex: No li facis tants compliments al nen: fes-lo creure.

COMPLIR 1 menjar (*) Deixar, un menjar, ben sadollat, ben satisfet (a Am hi ha qui diu compla en comptes de compleix). | SIN: Atipar, omplir. || Ex: La carn de pioc em compleix. Un bon plat d’arròs compleix. Els iogurts no compleixen. 2 complir, obligació Fer quelcom a què hom s’havia compromès (Val-Men-Mall). | SIN: Acomplir. || Ex: Em varen dir que t’ho digués: ara jo ja he complert. A -Records a en Víctor. B -Compliré! 3 complir, treballar Fer, una persona, la feina que li toca (Val-Men-Mall). | SIN: Treballar, rendir. || Ex: Quan ets a l’empresa has de complir. 4 burla, desig, ironia (**) (d) Complir un gust: tenir, algú, allò que desitjava (Val). | SIN: Donar gust (Val). || Ex: No volies treballar? Ara et compleixes el gust! (ho diuen a un que no ha volgut estudiar, i ara es queixa perquè ha de treballar massa).

COMPORTAR 72 educació, egoisme, permetre, vici Permetre que algú faci una cosa mal feta o que obri amb molt d’egoisme; deixar-li passar (Men-Mall). | SIN: Suportar, acceptar, admetre, permetre. || Ex: Tu, ara, comportaries que l’avi anés a la font, per la mandra de moure’t. No sé com li comportes que s’aixequi a les deu.

COMPROMETEDOR comportament, comprometre, perill, vendre Fet que compromet, que fa quedar malament (Val-Men-Mall). | SIN: Perillós, exposat, arriscat. || Ex: Remarcar, davant del client, no ho pots arribar a fer: és molt comprometedor (canviar el preu d’una etiqueta).

COMPROMETRE 1 comportament, comprometre, enredar Fer quedar malament; ficar en un embolic (Val-Men-Mall). | SIN: Embolicar, exposar. || Ex: La seva cunyada el va voler comprometre (va dir a qui votaria). Si hi ha manifestacions no et vulguis comprometre (no hi vagis). 2 comprar, comprometre, encarregar, obligació Tenir una cosa encomanada o haver promès de fer-la (Val-Men-Mall). | SIN: Encarregar, encomanar; prometre. || Ex: Tinc els pollastres compromesos i els he d’anar a buscar a les dues. Ens hem compromès a anar a festa a Sant Climent.

COMPROVAR assegurar-se, comprovar, notar, vigilar Assegurar-se que una cosa és veritat (Val-Men-Mall). | SIN: Confirmar, constatar, verificar. || Ex: Li vaig comprovar dues vegades, que deia mentides. Volem comprovar si ens agafa cèntims del calaix.

COMPTAR 73 1 confiar, pensar Pensar que una cosa ha d’anar d’una manera determinada (Val-Men). | SIN: Creure, pensar, suposar. || Ex: Ja ho compto, que el pis l’arrendaran. Comptava que vindrien ahir. Poc comptava amb tu (i el troba). 2 diners, estalviar No despendre gaire; mirar els diners per allà on passen (Val). | SIN: Estalviar, avançar, economitzar, recisar (Men). || Ex: Són gent que compten. No es pot gastar d’aquesta manera: s’ha de comptar més! Són els que compten, els rics. 3 classe, figurar, pensar Posar una persona en una llista, en una categoria, en una manera de fer, etc. (Val-Men). | SIN: Incloure, incorporar. || Ex: Molta gent –entre els quals jo em compto- creiem que... -Avui- N’hi ha molts de xafarders, i a tu també t’hi compto. 4 diners, important, premi, valuós Valer la pena; ésser important. | SIN: Pesar. || Ex: Un premi de quinze milions ja compta.

COMPTAT -ADA clar, escassetat, poc, quantitat Que no n’hi ha gaire (Val-Mall). | SIN: Escàs, clar, rar. || Ex: Les patates han arribat comptades. -TV3- Eren molt comptades, les fures que hi havia per les cases. Són comptades, les persones que compren cotxes americans. He comprat un quilo de préssecs i quatre peres comptades (poques).

COMPTE 74 cura, expressió, seny, vigilar Cura a fer les coses tal com cal (Val-Men). | SIN: Precaució, consideració, atenció. || Ex: Amb l’enciam, heu de tenir compte, perquè embussa l’aigüera. Vés amb compte amb aquests bordegassos tan grans (ell és més jove). Tingues compte a no caure.

COMÚ bany, propietat, públic, terreny Terreny que és de l’ajuntament, on tothom pot anar a fer llenya o a engegar el bestiar (es diu comú a un lloc amagat, per a fer de ventre Val) (Men). | SIN: Comunal. || Ex: Abans, hi havia molt comuns, però la gent se’ls ha anat fent seus.

COMUNA bany, excrement Cambra petita on hi ha el vàter (Men-Mall). | SIN: Vàter, bescambra, lavabo, comú (Val), excusat (Mall). || Ex: Em convé anar a la comuna.

CONCA recipient Recipient gran i rodó que hom usa per a diferents feines. | SIN: Gibrell, pica, ribell (Men). || Ex: Rentarem els plats en aquesta conca.

CONCAGAR 75 brutícia, embrutar, excrement, malalt Embrutir amb excrements (Men-Mall). | SIN: Emmerdar, empastifar, cagar (Val). || Ex: Pobre home: té els matalassos concagats.

CONDÍCIA cura, interès, seny Qualitat de qui fa les coses amb molt de compte; que procura fer-les bé. | SIN: Mirament, ordre. || Ex: La Maria té molta condícia a fer les feines. No tens condícia, quan menges, i sempre et taques. S’ha de tenir condícia a aprendre.

CONEIXEMENT seny (*) pl. Moderació en les coses que es fan (també coneiximent* a Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Seny, enteniment, senderi, sensatesa (Val), titella (Men). || Ex: S’ha de menjar amb coneixements. És jove però té molts coneixements. És jove però té molt de coneixement (sempre en singular, Mall).

CONEIXENÇA 76 amable, amistat, relació Relació amb una o amb moltes persones (Val-Men). | SIN: Amistat, lligam, contacte (Val). || Ex: El director del banc, de seguida va fer coneixença amb la gent del poble. A Navata tinc moltes coneixences. Val més que la posi a Girona, l'agència: allà hi té molta coneixença.

CONÈIXER 1 conèixer, notar, veure Saber com és o com pensa una persona (Val-Men-Mall). | SIN: Saber com és, saber quin peu calça. || Ex: A -Diu que el seu noi ha tingut excel·lent de totes les assignatures? B -I tu t’ho creus? Encara no la coneixes? 2 millorar, notar, veure Adonar-se que una cosa ha canviat o que causa un efecte bo o dolent (Val-Men-Mall). | SIN: Notar, veure. || Ex: S’hi ha conegut poc, que ha plogut: baixa poca aigua a la riera. Vaig a recuperació i no m’hi conec gota. Es coneix que l’has feta, aquesta feina (en saps). Ja s’hi coneix, que tu l’has ajudada (és ben fet el formatge).

CONFECCIÓ aspecte, cos, forma (**) (d) Forma del cos d’una persona. | SIN: Naturalesa, constitució, complexió. || Ex: Aquest nen és de confecció grossa (té els ossos grossos; és corpulenta de mena).

CONFEGIR 1 ajuntar, arranjar, peça Afegir peces o bocins d’una cosa que s’ha trencat (Val). | SIN: Refer, afegir, (reparar, apanyar Val). || Ex: Miraré de confegir la rajola que s’ha trencat. 2 aprendre, llegir, nen Començar a dir síl·labes, la mainada quan no saben llegir gaire (Men). | SIN: Llegir. || Ex: Que n’és de trempada la nena! Tan petita i ja confegeix.

CONFERÈNCIA 77 aprendre, classe, educació, estudiar (**) Classe que es fa fora de l’horari d’una escola o fora de l’escola. | SIN: Lliçó, classe particular, repàs (Val). || Ex: He suspès dues assignatures i, a l’estiu, hauré d’anar a conferència.

CONFESSAR feina, llit, malgirbat, nyap, roba (**) (p) (d) Confessar un llit: posar la roba bé, sense desfer-lo, a fi de fer-ne via. || Ex: El meu home quan ha de fer els llits, només els confessa.

CONFETI bossa, diversió, festa, paper, tros Cadascuna de les bosses, plenes de bocins de paper, que hom tira en algunes desfilades i en altres festes (confetti al DLC) (Val-Men). | SIN: Paperets. || Ex: El dia de les carrosses, tiràvem confeti i serpentines.

CONFIAR 1 confiar, esport, imprudència Anar segur d’una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Anar refiat o segur. || Ex: El Palamós anava massa confiat i el Palafrugell va empatar -R4- 2 confiar, promesa Comptar amb la paraula d’algú (Val-Men-Mall). | SIN: Tenir confiança, refiar-se. || Ex: Hi puc confiar en la farina? (heu dit que la compraríeu).

CONFIRMAR cop, picar Clavar una bufetada a una criatura (pres de la cerimònia religiosa) (Val). | SIN: Picar. || Ex: Si vinc el confirmaré!

CONFITER 78 dolç, feina Persona que fabrica i ven pastissos, bombons i altres dolços (Val-Men-Mall). | SIN: Pastisser, sucrer (Val). || Ex: Al tren, he parlat amb un confiter de Dénia.

CONFONDRE avergonyir-se, sorprès, torbat Quedar, una persona, sense saber què fer ni què dir (Val-Men). | SIN: Desconcertar, contorbar, atabalar, pertorbar, (desil·lusionar, avergonyir Val). || Ex: Quan no la varen triar a ella, per a pubilla, va quedar tota confosa. Quan ens vàrem trobar a la pastisseria, la Irene es va girar confosa (el seu home ens deu cèntims).

CONFRONTAR 1 avenir-se, opinió Coincidir el que diuen dues persones o dos documents (Val-Men). | SIN: Lligar, concordar, coincidir. || Ex: El que ha dit ell i el que dius tu ja confronta. 2 propietat, tocar-se, veí Ésser contigües dues propietats, dues partions (Val-Men). | SIN: Confinar, afrontar, tocar-se, fitar (Val), fer partió (Mall). || Ex: La seva vinya confronta amb el meu olivar. Crec que fita amb el teu camp (Val).

CONFÚS -USA confús, vista Quelcom que no es veu gaire clar (a Am sentim confós*). | SIN: Borrós (Val). || Ex: Sense les ulleres ho veig tot confús.

CONGELAR 79 apujar, conservar, economia, preu, sou (**) No apujar els sous o els preus (Val-Men). | SIN: Mantenir igual. || Ex: L’empresa ha congelat els sous dels treballadors.

CONGENIAR avenir-se, idea Coincidir en els gustos o en les idees, dues persones (Val-Mall). | SIN: Entendre’s, avenir-se (Men-Mall). || Ex: De vegades, les persones no congenien.

CONGRIAR formar, meravella, roca Fer-se, una cosa que requereix una combinació difícil d’elements o que vol un procés molt llarg. | SIN: Fer, formar-se. || Ex: No sé com s’han pogut congriar, aquestes vetes de pedra tan boniques! (en una roca).

CONILL 1 imprudència, nu Que va sense roba. | SIN: Despullat, de pèl a pèl, (en conill, nuet Val), en faldaret (Men). || Ex: No corregueu conills amb aquest fred. A l’estiu, de xiquets anàvem a nadar en conill a la séquia reial (Val). 2 animal Conill porquí: mena de conill petit, bigarrat que s’usa per fer experiments (conill porquetí** a Am). | SIN: Conill d‘Índies (Val). || Ex: La Núria em volia regalar un conill porquí i no l’he volgut.

CONILLER animal, habitatge Corral on viuen els conills o on hi ha les gàbies dels conills, també anomenades conilleres (a Val coniller és qui compra o ven conills, en cria o en caça). | SIN: Conillar. || Ex: M’ha quedat l’espelma al coniller. Aquest gos és coniller (caça conills a corregudes Val).

CONILLERA 80 animal, bosc, cau, habitatge Cau dels conills de bosc (conillera és també la gàbia Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Amagatall, catau, lloriguera. || Ex: Si pares una ratera a l’entrada d’una conillera, no agafaràs mai la femella; sempre atraparàs el mascle.

CONILLERADA 1 animal, conjunt, cria (*) Grup de conills parits i alletats per una sola conilla. | SIN: Llorigada, cria (Val). || Ex: De l’última conillerada, només n’han viscut cinc. 2 conjunt, cria, família, fill (**) (d) iròn. Conjunt dels fills d’una família que n’ha tinguts molts. | SIN: Coll, conillada (Val). || Ex: Déu n’hi do, vuit germans! Ja vàreu ser una bona conillerada.

CONJUMINAR 1 arranjar, combinar, resoldre Fer una combinació de coses; fer-les avenir o disposar-les en un ordre convenient (Val-Men). | SIN: Arranjar, lligar, combinar, adobar. || Ex: Volia anar a missa i, per fer el dinar, ho he hagut de conjuminar com he pogut. És difícil conjuminar democràcia i disciplina. 2 aprendre, conjunt, espavilar, millorar(**) (d) Haver-se d’espavilar per aprendre a fer una feina o per fer anar quelcom més bé que no anava (sobretot té el sentit de conxorxar-se per a un afer dubtós Val) (Val-Men). | SIN: Espavilar, eixorivir, despertar. || Ex: No sabia cuinar i m’ho vaig haver de conjuminar fent servir un llibre de receptes. Ara jo conjumino aquesta jaqueta per veure si se’m posa més bé (cuso).

CONREAR agricultura, conreu, educació, treballar Treballar la terra (a Am conruar*) (conrear té el sentit de curar, atendre amb molta atenció Val). | SIN: Cultivar, conrar (Men-Mall). || Ex: Vaig a conrear els avellaners. Era fill únic i es va criar ben conreat (Val).

CONREU agricultura, conreu, terreny Terres que un pagès treballa; també es diu de les feines del camp (conrou* a Am i a Ca). | SIN: Cultiu (Val). || Ex: Davant de la casa hi ha les terres de conreu. El conreu dels naps de Capmany es va perdre.

CONSAGRAT 81 dolent, exclamació, moc, reny, persona, ximple (**) interj. Es diu d’una persona malvada, d’una mala peça o de qui fa quelcom que va en contra d’altres (Men). | SIN: Malparit, desgraciat, torracollons. || Ex: Em va anar a denunciar, aquell consagrat! No sabies venir amb copes consagrat! (tirar copes; cartes).

CONSENTIT -IDA 1 educació, vici Criatura a qui els pares o altres persones permeten de fer el que vol (Val-Men-Mall). | SIN: Aviciat, malcriat. || Ex: Aquella nena, la tenen consentida fins a dalt de tot. 2 deteriorar, esquerdar, salut Objecte que ha rebut una trompada i que és probable que es trenqui; hom ho diu també d’una part adolorida del cos d’una persona (Val-Men-Mall). | SIN: Ressentit, esquerdat. || Ex: Aquest vidre és consentit. La corda s’ha trencat perquè era consentida. La cama, encara la tinc consentida de quan vaig caure (em fa mal). La pedra, la hi han de treure, perquè li consent el ronyó (li fa malbé).

CONSERVAR 82 conversa, expressió, salut, salutació Conserveu-vos, conserva’t: fórmula de cortesia que fa servir la persona que s’acomiada, que se’n va (ben conservat = amb bona salut Val). | SIN: Cuida’t (Val). || Ex: Adéu-siau, conserveu-vos. Ens n’anem, conserveu-vos. He vist el teu sogre i l’he trobat ben conservat (Val).

CONSUMIR aflaquir, feble, força, patiment, salut Fer perdre el vigor, la força (Val-Men-Mall). | SIN: Aflaquir, esllanguir-se. || Ex: L’aigua consumeix. Els llits de llana consumeixen. No vull patir per ningú; ara han d’operar el pare, després el sogre: et consumeixes, patint!

CONTEMPLAR educació, vici Tractar molt bé a algú; donar-li tots els gustos (Val-Men-Mall). | SIN: Malcriar, tolerar, consentir (Val). || Ex: Si el volguessis contemplar, aquest home, no acabaries mai (donar-li tot el que demana). La seva mare el contempla massa: ja té edat de començar a treballar.

CONTESTAR 83 educació, replicar Respondre amb males maneres, de forma rude (Val-Men-Mall). || Ex: A -Per què t’han castigat? B -He contestat.

CONTRAR joc (**) Fer valer per dos, un jugador de cartes, el valor de cada punt, al joc de la botifarra. | SIN: Doblar (Val). || Ex: A -Faig oros. B -Contro.

CONTRARELLOTGE córrer, joc, prova (**) Etapa d’una cursa ciclista en què cada corredor va tot sol (Val-Men). | SIN: Cursa. || Ex: En Nicodem ha guanyat la contrarellotge d’avui.

CONTRET -ETA 84 caminar, dificultat, salut Persona a qui li costa de caminar; que no es pot moure gaire o que va insegur (Men). | SIN: Vacil·lant, titubant, (encollit, arrupit Val). || Ex: El teu pare, el veig contret. A -En Joan ja es passeja pel corredor. B -Encara va contret. A -Home, tot just fa tres dies que el varen operar.

CONVENI avenir-se, delinqüència, enganyar, trair Avinença, entre algunes persones, per aconseguir quelcom (Val-Men). | SIN: Entesa, acord, pacte. || Ex: Hi ha d’haver un conveni amb algú, per entrar a robar d’una manera tan senzilla (amb algú de dins de l’empresa).

CONVENIÈNCIA acord, enganyar, influència, interès (**) pl. Coses que es fan o que s'aconsegueixen per interessos econòmics o familiars, o bé fent servir influències (també s’usa convenienciós que vol dir interessat Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Favoritisme, privadesa, nepotisme. || Ex: A l’hora de donar els premis, tot són conveniències. Ells et vénen a comprar per conveniències (també tenen botiga i volen que tu hi vagis). Aquest casament es fa per conveniències (per diners, perquè la família ho deia, etc.).

CONVENIR 1 acord, avenir-se, delinqüència, enganyar, falsedat, trair (**) Acordar, dues o més persones, de trampejar un acte o una decisió jurídica o administrativa (Val-Men-Mall). | SIN: Preparar, tenir la pasterada feta, jugar brut, trampejar, conjuminar (Val). || Ex: Aquest judici ja és convingut (han pactat per endavant). No cal que et presentis a aquestes oposicions que convoca l’ajuntament; les places que donen ja són convingudes, com sempre sol passar (ja saben a qui les han de donar). 2 necessitar Haver de menester quelcom per anar bé (Men-Mall). | SIN: Requerir, freturar, necessitar (Val). || Ex: D’aquí a l’estació, un dia que em va convenir, em varen cobrar cinc euros (un taxi). Em convé una bona dona (Mall).

CONVIDADA amistat, invitar (*) Acció de fer anar, a algú, a menjar o a passar uns dies, a casa d’una persona (Val-Men-Mall). | SIN: Invitació, convit. || Ex: Per la festa d’Olot, hi vàrem anar: ara els hem de tornar la convidada.

CONVIDAR 85 1 celebrar, festa, invitar Dir, a algú, que vingui a una festa, a jugar amb nosaltres o a fer altres coses agradables (Val-Men). | SIN: Invitar. || Ex: Haurem d’anar a festa a les Preses perquè cada any ens conviden i no hi anem mai. 2 desvergonyit, educació, festa, invitar, proposta (**) Convidar-se: oferir-se, més o menys directament, una persona, a anar a una festa o celebració (Val-Men-Mall). || Ex: A -Ja vindrem al casament de la teva noia, varen dir. B -Així ells mateixos es van convidar!

COP 1 vegada Cadascuna de les ocasions en què una cosa ocorre (Men). | SIN: Vegada, viatge (Val), pic (Mall). || Ex: Aquest cop guanyarem. No és el primer viatge que m’ha passat això (Val). 2 contrarietat, malestar Fet dissortat o desagradable (Men-Mall). | SIN: Maltempsada, bufetada, colp (Val). || Ex: Per a ell va ser un cop fort, que l’expulsessin de l’equip.

COPIAIRE copiar, enganyar (*) Persona que copia en un examen (Men). | SIN: Trapella. || Ex: Vosaltres dos sou uns copiaires.

COR 1 atrevit, desvergonyit, valent Valentia per afrontar una situació dura (Val-Mall). | SIN: Coratge, ànim, sang freda. || Ex: Quin cor per fer això! (fer ficar el pare a la presó). No té cor per anar a la clínica a veure el malalt (Mall). 2 fruit, llavor, interior, pic, temps La part més interna o més intensa d’una cosa (Men-Mall). | SIN: Moll, interior, centre, pic. || Ex: Les granes són al cor de les peres. El dia de sant Isidre va fer una fredorada que va deixar les pomeres com al cor de l’hivern (sense fulles). Això és el cor de la pera (Mall).

CORAGRE 86 agre, gust, salut Mal gust de boca que puja de l’estómac. | SIN: Cremor, agror, cruesa. || Ex: Tot ahir vaig tenir coragre. El vi em fa coragre.

CORB -A 1 defecte, empitjorar, forma, salut Persona que camina encorbada, que té l’esquena arquejada (Val-Men). | SIN: Geperut. || Ex: Van operar la mare i ha quedat corba. 2 abusar, avarícia, dolent, feina, persona (**) (d) Persona que s’aprofita de les altres; que si pogués, fins i tot els xuclaria la sang (Val-Men). | SIN: Sangonera (Val). || Ex: Tenen uns amos que són uns corbs! Vull llevar-me els arrendadors, que són unes sangoneres (Val).

CORCAR 1 deteriorar, salut Fer-se malbé, una dent o un queixal, a causa de la càries (Val-Men-Mall). | SIN: Picar-se, cariar-se. || Ex: Tinc dues dents corcades. 2 deteriorar, fruit, menjar Ésser, un fruit, rosegat per un corc (Val-Men-Mall). | SIN: Cucar-se, rosegar. || Ex: Aquest any hi ha moltes castanyes corcades.

CORCÓ 87 carregós, criticar, emprenyador, persona, xerraire (*) Persona carregosa, que molesta, que fa de mal aguantar (també sentim corcoll** a Ca i a Am) (Men-Mall). | SIN: Carregós, pesat, empipador, atipador, poll (Val), que fa tronya (Men). || Ex: Aquesta criatura no calla mai a col·legi: és un corcó. En Jordi, mitja paciència, però el seu germà és un corcó; a tothom critica. Té un home que és un corcó.

CORDAR ajuntar, calçat, lligar, roba Fer aguantar, els dos costats d’una peça de roba o d’unes sabates, amb botons, sivelles o qualsevol altra cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Afiblar, ajuntar, lligar (Val). || Ex: Nena, corda’t l’abric per sortir. Deixa’m cordar les sabates.

CORDILLAIRE afalagar, caràcter, comportament, inepte, ninot, persona (**) Persona que, en un ajuntament o en una altra corporació, només diu que sí. | SIN: Ninot, titella, llepaire, llepaculs, escolà. || Ex: A -Jo no deixaria aparcar a la plaça. B –Tu, res no faries; quan et varen fer de l’ajuntament, eres un cordillaire!

CORDONS! exclamació, expressió, eufemisme, renegar Eufemisme per no dir collons! (Mall) | SIN: Punyeta!, collins! (Val) || Ex: A –Ja tornes a anar al cafè! Més valdria que pintessis la porta de fora! B –Calla, cordons!

CORFA embolcall, planta Part que es llença d’un llegum (hem sentit a dir aquest mot a una persona descendent de valencians) (a Val és molt viu). | SIN: Tavella. || Ex: Tu, ajuda l’àvia a treure les faves de la corfa.

CORI-MORI 88 fam, feble, menjar (*) Sensació de molta gana. | SIN: Decandiment, fam, desmai (Val). || Ex: Els dies que esmorzo a les sis, quan ve aquesta hora, tinc cori-mori.

CORNETA defecte, persona, xerraire (**) Persona que tot ho descobreix, que no sap tenir secrets. | SIN: Xerraire, indiscret, bocamoll, trompeta. || Ex: No es pot aguantar res: és una corneta.

CÒRPORA cos, salut Tronc d’una persona, esp. el cor i els pulmons; quan se’n parla, hom sol dir la situació de salut d’algú (Men-Mall). || Ex: Té la còrpora cremada pel tabac. L’avi té la còrpora forta (farà anys).

CÒRREC aigua, riu, terreny Part d’un terreny, més fonda que les terres que l’envolten, per on passa l’aigua que s’escorre. | SIN: Rierol, torrent, (barranc, rambla Val). || Ex: Pel còrrec de la Perdiguera, sempre hi sol passar aigua.

CORREDISSA 89 1 correguda, córrer, fugida, por, pressa Moviment d’un grup de persones, que tenen pressa per fugir o per aconseguir quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Correguda (Val). || Ex: Quines corredisses, quan es va posar a ploure a mig aplec! Quan tiraven bateig, sempre hi havia corredisses per veure qui collia més coses. 2 caminar, correguda, passa, soroll (**) Soroll que fa la gent quan corre, quan camina o quan trasteja (Men-Mall). | SIN: Trepig. || Ex: No sé pas què feien, anit, els del pis de dalt; se sentien corredisses.

CORREDOR habitatge, part Cadascun dels passatges que hi ha a l’interior d’una casa i que serveixen per anar a les diferents cambres (també sentim correró** a Ca) (Val-Mall). | SIN: Passadís (Men). || Ex: Al capdavall d’aquell corredor hi ha la cuina. Quan vagis a dormir posa les sabates al corredor. La casa té un corredor molt llarg i estret (Mall).

CORREFOC diversió, espectacle, festa, foc, soroll Espectacle de focs artificials que es fa pels carrers i places d’un poble, enmig de la gent (d’uns anys ençà s’ha popularitzat el mot i la festa Val). || Ex: A -Aquest any no hi haurà correfoc per la festa. B -Quina sort!

CORREGADA pas, riu, terreny, vall Lloc pregon, estret i llarg, per on passa aigua; vall estreta, pas entre dues muntanyes o dos turons. | SIN: Coma, comalada, vall. || Ex: Ribes de Freser és una corregada. En aquella corregada n’hi deu haver un, de camí.

CORREGIR corregir, ensenyar, llengua Dir, una persona a una altra, que les coses que fa o que diu no estan prou bé (Val-Men-Mall). | SIN: Avisar, advertir, rectificar. || Ex: De vegades dic paraules mal dites, en català, i la nena de seguida em corregeix.

CORREGUDA 90 correguda, córrer, moviment, rapidesa, temps Acció de córrer; desplaçament que fa una persona, movent les cames més de pressa que quan camina (a Ca corriguda**) (corregudes s’usa en lloc de carreres Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Corredissa, cursa. || Ex: Vés a ca la padrina en una correguda. A -No surtis que encara plou. B -És igual: amb una correguda seré a la plaça. A la festa hi haurà corregudes de peu i de cintes (Mall).

CORRELATIU -IVA diners, just, llei Es diu de dues coses que tenen una relació estreta; que quan l’una varia, l’altra també ho fa (Val-Men). | SIN: Proporcional. || Ex: Els impostos han de ser correlatius: qui més guanya, més ha de pagar.

CÓRRER 1 anar, caminar, circular, moviment (**) Anar, la gent, pels carrers; haver-hi moviment (en deriva l’adjectiu corredor Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Voltar, rondar, sortir de casa, (passar, recórrer, viatjar Val). || Ex: Ja es poden tancar, els llums de l’aparador, que no corre ningú. La gent no corre fins a les sis. Ho corre tot l’avi (sempre volta). Quan tinc vacances viatge. Sóc molt corredor (Val). 2 circular, ésser, haver-hi, menjar Trobar-se algú o alguna cosa en un lloc (Men-Mall). | SIN: Ésser, (haver-hi, estar, rodar, anar Val). || Ex: La manta corria per terra. Els teus àlbums, em penso que encara corren per casa. Corre un hippie pel poble. Aquests préssecs fa molts dies que corren: s’han de menjar. El teu àlbum roda per casa (Val). 3 caminar, circular, llevar-se, llit (**) Ésser despert i llevat (Val-Men-Mall). | SIN: Passejar-se, transitar, alçar-se (Val). || Ex: A -Encara dormen els nens? B -No, ja fa estona que corren. 4 guarir, malalt, salut, visitar (**) Anar, un malalt, a visitar-se i fer-se cures amb molts metges (Val-Men-Mall). | SIN: Visitar-se, consultar. || Ex: Tant que ha corregut, pobre home, i ha quedat ben malament. Estic cansat de córrer metges i no puc moure la cama. 91 5 portar (**) Dur una cosa a sobre (Men-Mall). | SIN: Portar. || Ex: Corre sempre amb una pistola. 6 córrer, moviment, patiment, salut (*) Passar d’un lloc a l’altre del cos, una malaltia o el patiment (Val-Men-Mall). | SIN: Moure’s -un mal-. || Ex: Al meu germà, l’artritis li corre. El dolor em corre; ahir em feia mal el peu i avui el genoll. 7 escampar, notícia Escampar-se una nova (Val-Men-Mall). | SIN: Saber-se, dir-se. || Ex: A -S’ha mort en Juli. B -Ja ho sabem. Aquestes coses corren de seguida. 8 diners, haver-hi, quedar Haver-hi, una cosa, a la societat; no haver-se exhaurit (Val-Men). | SIN: Haver-n’hi, trobar-ne, veure-se’n, circular-ne (Val). || Ex: D’aquestes monedes de dues-centes pessetes no en corren gaires. De màquines de segar ja no en corren. Ja no corren monedes d’argent (Mall).

CORRETGETA arbre, dolenteria, matar, tall Tall que es fa a l’entorn del tronc d’un arbre per matar-lo. || Ex: En Narcís no té mai arbres dels veïns a prop del seu camp: els fa la corretgeta.

CORRIOL 1 bosc, camí Camí molt estret (pardalera és un carrer curt sense sortida Men) (Men). || Ex: Pel bosc, entre les mates, tot eren corriols. 2 camí, poble (**) Carrer molt estret (Men). | SIN: Carreró. || Ex: Entre les dues cases hi ha un corriol.

CORRIOLA 92 aigua, aparell, menjar, planta Herba llarga que es fa pels camps, al mig del blat, i que es dóna als conills (corriola és una roda de ferro que serveix per treure aigua d’un pou o per pujar les collites a una pallissa Val-Mall) (Val-Men). | SIN: Corretjola. || Ex: Les corrioles són més altes que el blat.

CORRÓ agricultura, aparell, moviment Peça llarga i de forma cilíndrica; n’hi ha de moltes menes i tenen molts usos (corrou** a Ca i a Am) (Men). || Ex: El dipòsit del gasoil el farem córrer sobre aquests dos corrons (dos pals rodons). Llaurarem el camp, i després hi passarem el corró (per aplanar la terra).

CORROMPRE 1 capaç, menjar, salut (**) Ésser capaç, l’estómac, de pair una substància (es diu quan algú ha menjat una cosa que sembla difícil de digerir) (Men). | SIN: Pair, digerir. || Ex: A -M’he empassat un pinyol de cirera. B -No pateixis, que l’estómac tot ho corromp. 2 hàbit, pervertir, vici Pervertir els costums (Val-Men). | SIN: Depravar, embrutar, viciar. || Ex: Mira’ls. Només beuen. Està ben corromput el jovent!

CORRUA filera, moviment, quantitat, vehicle Fila llarga, de persones, de vehicles o d’altres coses, esp. si s’estan movent (Val-Men). | SIN: Filera, renglera. || Ex: Al carrer de Sant Antoni, sempre hi ha una corrua de cotxes. A la cooperativa hi ha una corrua de tractors que s’esperen per descarregar (raïms). Ca -Han posat una corrua de llums al carrer Nou.

CORSEC -A feble, desgràcia, malestar, patiment Feble, moralment, a causa d’una pena. | SIN: Pesarós, abatut, malenconiós. || Ex: La Fe ha quedat corseca al costat del seu home (té malviure a casa).

CORSECAR 93 cansar, feble, malestar, patiment, salut Tenir un greu malestar moral. | SIN: Migrar-se, patir, consumir-se, desficiar-se. || Ex: Jo em corseco, perquè el nen no vol estudiar, i el meu home queda igual. Darrere d’ell només tinc disgustos: em fa corsecar. He quedat corsecat, de tant de patir, des que la dona em va deixar.

CORTINA aigua, pluja, quantitat, temps Quelcom que, per la seva naturalesa o perquè és molt espès, escurça la visibilitat (Val-Men-Mall). || Ex: Quan veníem amb el cotxe, només vèiem una cortina d’aigua (plovia).

COSÓ -ONA defecte, encantat, insociable, persona (**) (d) Persona que no es gens decidida, que sempre depèn d’una altra, que tota sola no sap fer ni determinar res. | SIN: Aturat, insociable. || Ex: L’Isidre és molt cosó: sempre és darrere la seva dona. L’Aleix ara no parla amb ningú: es torna cosó (tancat).

COSSI líquid, recipient Gerro gros, gen. fet de terra negra (Val-Mall). | SIN: Ribell, atuell, còssil (Men). || Ex: Al celler, tenim un cossi ple d’oli.

COSTA 1 construir, habitatge, lloc, mar Indret o terreny vora el mar (Val-Men-Mall). | SIN: Marina, litoral, (costera, mar, platja Val). || Ex: Quan puguem, comprarem un pis a la costa. S’han construït massa urbanitzacions a la costa (Mall). 2 muntanya, pendent, precipici, terreny Terreny o lloc que és molt inclinat (Men-Mall). | SIN: Pendent, rost, daltabaix, costera (Val), coster (Mall). || Ex: Quan véns de Portbou, a l’esquerra tot són costes avall. El meu padrí es va vendre una casa a la costa de Santa Brígida (a la baldana o part lateral d’aqueixa muntanya). Si davalles la costa de Sant Domènec trobaràs la tenda de na Maria (Mall). D’una hora lluny s’albiren els pins, coronant el coster... (L. Riber Mall)

COSTANER -A lloc, mar Poble o indret a la vora del mar (Val-Men). | SIN: Mariner, (de la costa, de platja Val). || Ex: Cotlliure és un poble costaner del Vallespir.

COTINC 94 animal, cridar, petit (*) (d) Porc petit. | SIN: Godall, porcell, garrí, porquet (Val). || Ex: La truja només ha fet tres cotincs.

COURE gust, malestar, patiment, picor Causar, una cosa, un malestar o un patiment a la llengua, a la pell, als ulls o en un altre òrgan d’un sentit (Val-Men-Mall). | SIN: Picar. || Ex: Aquestes cebes couen més que les altres. 2 calor, planta, temps Fer molta calor, en un lloc perquè hi ha quelcom que ho escalfa (Val-Men-Mall). | SIN: Escalfar, picar, abrasar. || Ex: A l’estiu quedem cuits, quan treballem en aquesta nau de la fàbrica (el teulat és d’uralites). Al matí he de tancar el menjador perquè el sol hi cou (hi ha vidres grossos). L’herba ha quedat cuita pel sol (Mall).

COVAR 1 calor, guarir, llit, salut, tos Estar-se a casa ben calent o fent llit, per poder fer net d’una malaltia (Val-Men-Mall). || Ex: Aquesta tos, l’has de covar. 2 animal, deteriorar, ouPosar-se, un ocell o una lloca, sobre uns ous, durant uns dies, fins que neixen els polls (a Ca cuar*) (Val-Mall). || Ex: Una gallina s’ha posat a covar. Ecs! Quin fàstic! Aquest ou és covat!

COVAT calor, temps (*) (d) Sol covat: sol molt fort acompanyat d’humitat, la qual cosa fa que es noti una calor enganxosa. | SIN: Xafogor, botorn, basca (Val). || Ex: S’està més bé a les voltes que a la plaça: el sol és covat.

CREAR 1 començar, construir, negoci Començar coses a partir de zero (Val). | SIN: Construir, aixecar, fer, promoure. || Ex: Hem de crear noves empreses. 2 joc, ocasió Fer jugades perilloses; ocasionar jugades de gol (futbol). | SIN: Originar, provocar. || Ex: El Vila-real ha creat moltes jugades de perill -TV3-.

CREIENT 95 nen, obeir, tranquil Que fa el que li diuen les persones més grans o les autoritats (Men). | SIN: Obedient, submís, dòcil, educat, cregut (Val). || Ex: Són nens creients, els teus. El seu fill és molt educat (Val).

CREMADOR humitat, planta, terreny (*) (d) Tros d’un camp on, per manca d’humitat, les plantes a l’estiu s’assequen. | SIN: Redol sec. || Ex: Aquesta civada puja molt bona, però hi veig un parell de cremadors.

CREMANDELL cuinar, deteriorar, foc, forat, roba (**) Roba, menjar o una altra cosa, que s’ha fet malbé a causa del foc (Val). | SIN: Boïga, socarrimada, cremada (Val). || Ex: A -Portes un cremandell a les calces. B -Me l’he fet amb una guspira, mentre fumava. Menjarem cremandells, si no vigiles (es cremarà el menjar) (menjarem socarrat Val).

CREMAR 1 claror, funcionar, llum Fer claror un llum (Val-Men). | SIN: Enllumenar, il·luminar (Val). || Ex: Els fanals del carrer cremen tota la nit. 2 assecar, matar, planta, tempsMatar les plantes, el sol, el fred o un altre fenomen meteorològic (Val-Men-Mall). | SIN: Abrusar, rostir. || Ex: El fred ha cremat les fulles dels enciams. L’any del fred va cremar les oliveres (el febrer del 1956).

CREMAT -ADA aversió, enutjar-se, exclamació (**) Exclamació amb què es palesa la ràbia contra algú o alguna cosa. | SIN: Malparit. || Ex: Ja tornen a apujar la contribució: cremats!

CREMOR agre, malestar, salut Malestar fort que hom sent a l’estómac (Val-Men-Mall). | SIN: Ardentor, fortor (Val). || Ex: Tinc cremor a l’estómac, de tantes hores de treballar.

CRESPAR 96 aigua, bassa, capa, fred, temps Formar-se una capa de glaç. | SIN: Glaçar, gelar (Val). || Ex: Aquest matí les basses eren crespades -Olot-.

CRESPELL menjar, ou Truita de farina, amb bacallà o altres ingredients (se solen fer petites, rodones i primes) (crespell és una pasta dolça i cruixent que té forma de núvol Men) (crespell és una pasta dolça típica de Pasqua, encara que ara n’hi sol haver sempre, als forns Mall). | SIN: Truita. || Ex: Per sopar, us faré crespells.

CREU desgràcia, patiment, salut, vici Persona o cosa que porta maldecaps o que fa patir; gen. durant una temporada llarga (Val-Men-Mall). | SIN: Desgràcia, calvari, calamitat. || Ex: Tenir fills com aquests; això sí que són creus! (no són normals). Tenen una creu en aquella casa: el pare es droga.

CREURE 1 confiar, consell, obeir Fer cas d’algú; escoltar el que un altre diu o mana (Val-Men-Mall). | SIN: Obeir, escoltar. || Ex: A casa, jo sempre he de creure. Si vols creure els uns i els altres, no aniràs mai bé. No te’l creguis, que sempre té ganes de riure. Si vols creure la televisió, aniràs a dormir cada dia tard. 2 convèncer, pensar Pensar que una cosa és certa (Val-Men-Mall). | SIN: Opinar, trobar. || Ex: El baró es creu que... -TV3- Què us heu cregut! -TV3- Es creurien que m’he tornat boig -TV3- A -No tens temperament per... -TV3- B -Tu creus? -TV3- Jo, ben cregut que la festa es feia demà. Es creu Jesucrist (un d’una secta) -CR- Creieu que val la pena demanar-ho, ara? Ens convenen vacances, creieu-me! (discuteixen i la feina no es fa).

CRIATURA 97 comportament, nen, persona Persona enjogassada o que té un capteniment infantil (Val-Men-Mall). | SIN: Ganàpia, monyicot (Val). || Ex: Ja farà disset anys, però es veu criatura. Té trenta anys, però veu la tele com un monyicot (Val).

CRIATURADA comportament, criaturada, enutjar-se Acció o conducta infantil feta per un adult (Val-Men-Mall). | SIN: Minyoneria, capbuitada, (al·lotada, ninada Mall). || Ex: Per això s’havia d’empipar? Ha fet una criaturada! (li han dit que està quedant sense cabells).

CRIC-CRAC pas, soroll, trencar (*) Onomatopeia que imita el so del caminar de les sabates, d’una cosa que es trenca o d’altres fresses (també es fan servir cric-crec* i cric-croc** a Ca i a Am per a sorolls iguals o no gaire diferents) (Val). | SIN: Cric-crec. || Ex: Amb el cric-crac de les sabates, ja he sabut que eres tu.

CRIDA festa, informar Anunci oral, generalment d’abast local (Val-Men-Mall). | SIN: Pregó, ban (Val). || Ex: Les crides les feia l’agutzil. A –Quin dia començaran els col·legis? B –No ho sé, l’Ajuntament ja farà una crida pels altaveus. El batle va fer una crida per anunciar les festes (Mall).

CRISMA cap, cos (*) (p) La part de dalt del cos d’una persona (Val-Men). | SIN: Cap, testa, closca, clepsa. || Ex: Us baixarà la biga per la crisma! Vaig caure i, per poc, no em trenco la crisma.

CRISPETA bossa, gra, menjar Gra de blat de moro que s’ha fet escalfar i s’ha obert; queda blanquinós i hom hi posa sal, abans de vendre’l. | SIN: Roseta, (rosa, bufa Val). || Ex: Només en menjo els diumenges, de crispetes.

CRIT fama (*) Quelcom que dóna una gran anomenada a un poble o a una regió. | SIN: Renom, fama, celebritat, popularitat, anomenada, reputació. || Ex: El Museu Dalí ha donat crit a Figueres. Les mantes d’Ontinyent tenen molta anomenada (Val).

CROMO 98 abusar, gandul, lent, persona (**) (d) Persona inútil, que no serveix per a gaire res o que fa les coses amb massa lentitud (al contrari, cromo és una persona molt bonica Val) (es diu cromo a algú quan va vestit molt estrafolari Mall) (Men). | SIN: Gandul, lent, calamitat. || Ex: Aquesta criatura és un cromo: fa mitja hora que es vesteix! Tot ho ha de fer la seva dona: quin cromo tan cèlebre! (gandul).

CROSTA inepte, persona, torracollons, xerraire, ximple (*) (d) Persona que no sap entendre quan una cosa està bé o està malament, quan es pot dir o quan s’ha de callar. | SIN: Calamitat, torracollons, infeliç, ximple, (terròs, suro Val). || Ex: Li vaig dir que a can Cristòfol venen molt car i ella els ho va anar a dir: és una crosta! Cada any cull els raïms quan els altres ja acaben: quina crosta! (se li podreixen).

CROSTISSER conjunt, pell, salut Grup de crostes que es formen quan s’està curant una infecció a la pell. | SIN: Crostam. || Ex: Quan es panseixi aquest mal, et sortirà un crostisser.

CROSTÓ menjar, pa, tros Tros petit de pa, gen. una punta de la barra, on hi ha més crosta que molleda (crostons també són bocinets de pa fregits que es poden posar dins un puré o dins brou Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: (Rosegó, cantell Val). || Ex: Menja-te’l tu, que tens bon dentat, el crostó. Per esmorzar, en tinc prou amb un cantell (Val).

CRU -A encantat, persona, ximple (*) (d) Persona poc desimbolta, que fa les coses malament, que li falta un bull. | SIN: Aturat, curt, babau. || Ex: Ni el dinar per a la mainada, no sap fer: és crua!

CRUEJAR 99 coure, menjar No ésser prou cuit, un menjar. || Ex: Aquest peix crueja per dins.

CRUSAR culpa, por, trair (**) (d) Descobrir-se ella mateixa la persona que ha fet un malfet, perquè té un remordiment o perquè tem que la trobaran (creiem que ve del francès creuser = turmentar). | SIN: Delatar, trair, descobrir, acusar (Val). || Ex: A –Quan em veu, queda ben vermell: segur que és ell qui m’ha robat les cireres. B –Pot ser, la culpa crusa.

CRUSPIR-SE 1 fam, menjar Menjar amb gana, de pressa. | SIN: Endrapar, fúmer, clavar-se, (envelar, pimpar-se Men). || Ex: Al temps d’anar a posar una ampolla de vi, s’ho ha cruspit tot (mentre ho feia). M’he envelat quatre gots de vi i un pastisset (P. Melis Men). 2 assecar, morir, planta (**) Es diu d’una planta que ha quedat seca, morta abans d’hora, i no ha madurat prou bé, a causa del sol (cruspir és coure excessivament, segons el DCVB). | SIN: Cremar-se (Val). || Ex: El blat ha quedat cruspit. 3 assecar, pell, sol Quedar amb la pell cremada del sol. | SIN: Colrar, torrar. || Ex: De tant d’anar per defora, té la pell cruspida del sol (un pagès).

CUATRUCAT -ADA 100 joc, malestar, perdre, reny, trist (**) Persona que va com un gos amb la cua entre cames perquè una cosa no ha sortit com ella volia. | SIN: Moix, trist, consirós. || Ex: Amb el sis a zero, varen marxar ben cuatrucats. El director els va esbroncar i se’n varen anar cuatrucats.

CUBÀ alcohol, barreja, beguda, líquid (**) Barreja de rom amb cola que es beu molt als bars i discoteques (no ens agrada aquesta solució, però el mot cubalibre fa dues generacions que es fa servir i hem de trobar una resposta) (Val-Men). Ex: Dóna’m un cubà, si us plau.

CUBELL recipient, roba Atuell que té la forma d’una galleda, però és molt més gros i té dues anses petites (Val-Men-Mall). | SIN: Ribell, (llibrell, gibrell Val). || Ex: La roba bruta, l’anem posant al cubell.

CUCA-AMAGA amagar, estrany, insociable, persona (*) (d) Persona vergonyosa, que sol fer les coses d’amagat. | SIN: Tímid, apocat, encongit, de poc esperit, moixot (Men). || Ex: En Jordi és una cuca-amaga; no el veus pas mai enlloc.

CUIXAL 101 part, roba Part d’unes calces, d’un xandall o d’una altra peça de roba, que toca la cuixa; part alta del camal (Val). | SIN: Cuixera. || Ex: Has fet malbé un cuixal de les calces del pijama.

CUIXOT animal, menjar Cuixa de porc que se sala i es menja al cap d’uns mesos (cuixot es la forma valenciana meridional, que ja apareix a la Ribera del Xúquer Val) (Mall). | SIN: Pernil. || Ex: Et feriràs, amb tant de cuixot i vi negre!

CUIXULÍ agricultura, animal, plaga, planta (**) Cuc petit, de color blau fosc, que es menja els raïms dels ceps quan són força madurs. || Ex: A la vinya de la Verneda, tenim cuixulí.

CUL 102 1 extrem, part, recipient Part més baixa d’un objecte o d’un recipient (Val-Men-Mall). | SIN: Fons, fonadura. || Ex: Han posat el rellotge al cul del cabàs. 2 poc, producte, quantitat, residu Quantitat petita, d’una matèria o d’un producte, que encara no s’ha acabat (Val-Men-Mall). | SIN: Una mica, soll (Val). || Ex: En quedarà un cul d’ansat, de llet. Acaba’t açò, que no vull solls per a demà! (Val)

CURA 1 cura, ferida, guarir, remei, salut Remei per guarir una malaltia o una ferida. | SIN: Remei. || Ex: Em fa una cura a base d’herbes. 2 cura, guarir, salut, vi (**) Cura seca: la que es fa amb esperit de vi, sense cap mena de pomada, i deixant que el mal s’assequi per ell mateix. || Ex: Amb una cura seca, el tall es guarirà més aviat. 3 cura, ferida, guarir, salut (**) Cura d’ase: la que es fa posant sal, vinagre i pebre en una nafra (Men). || Ex: Abans, es feien cures d’ase i també anaven bé (la gent es curava).

CURCULLA 103 animal, embolcall, mar Valva d’un mol·lusc. | SIN: Closca, conquilla, petxina. || Ex: Abans, a les platges, hi havia més curculles que ara.

CURENYA buit, lloc, nyap (**) (d) Espai buit que es fa en un costat d’una processó, quan les persones de les dues bandes no van prou avingudes (hi ha qui diu curanya**). || Ex: Ha quedat una curenya al costat esquerre.

CURIÓS -OSA 1 cura, endreçat, net, persona Persona o cosa molt neta (Val-Men-Mall). | SIN: Pulcre, polit, endreçat, allambrinat (Men). || Ex: Tot ho endreça: és una nena molt curiosa. És vell, però el fan anar molt curiós. En aquella fonda, ho tenen tot net i curiós. 2 bonic, interessant Que fa gràcia de veure (Val-Men-Mall). | SIN: Interessant, apassionant. || Ex: És curiós, aquest mallagan; quins encaixos tan ben fets que té la caixa; m’agradaria saber-lo fer anar.

CÚRRIA aigua, aparell, ferro, pujar Roda de ferro, amb una canal, per on passa una corda; serveix per pujar coses (Val). | SIN: Politja, corriola (Mall). || Ex: Al pou, hem de posar una cúrria nova.

CURSA 104 competició, correguda, prova Prova que guanya qui arriba primer a la meta (quan són animals, o persones no motoritzades, diem correguda Val) (Val-Men). | SIN: Concurs, cós, correguda (Mall). || Ex: Cada any, per Santa Creu, a Figueres, fan una cursa de motos. En Baldomer no vol renunciar a la cursa cap a la presidència -CR- Demà hi haurà corregudes de cavalls (Val).

CURULL cua, extrem, menjar, poc, residu (**) Cadascuna de les puntes d’un embotit, d’un meló o d’una síndria, que es treuen quan hom els comença, o que resten quan es van acabant. | SIN: Punta, extrem, cua. || Ex: De la botifarra que vàrem encetar ahir, només en queda un curull. Quan talles un meló, primer has de treure els curulls (corona a Val).