G

GAFARRÓ 1 abusar, emborratxar-se, enganyar, negoci, persona (**) (p) (d) Persona poc honrada (a Val gafarro vol dir borratxera). | SIN: Lladregot, estafador, (roder, bandoler Val). || Ex: A -Me n’ha cobrat trenta euros (i val la meitat). B -És un gafarró. Els de l’Ajuntament són tots uns roders (Val).

GAIA 1 forma, terreny, tros Tros de terra més estret d'un cap que de l’altre (també gaiada** Am). | SIN: Triangle, (esquadra, escamutxo, que fa punta com una vela Val). || Ex: En aquella gaia que tenim a prop de la fàbrica, només hi fem cigrons. A la feixa hi ha una gaia que arriba fins al camí de dalt. Hi ha sis avellaners en aquella gaia. Aquest camp fa escamutxó (Val) 2 ajuntar, roba, tros Tall de roba que s’afegeix en un vestit (molt usat sobretot en diminutiu Val). | SIN: Triangle, tros, biaix. || Ex: Posarem unes gaies sota les aixelles de la jaqueta, perquè no et tibi. Afegirem una gaieta a la jaqueta (Val).

GAIRE esperar, molt, quantitat, salut, temps Una quantitat petita de quelcom (Men-Mall). | SIN: Un gran nombre, gairebé, molt (en frases interrogatives i condicionals). || Ex: A la plaça, no hi ha gaire gent. Si tens gaire mal, malament rai! Al ball d’ahir no hi havia gaire ningú. M’hauré d’esperar gaire estona?

GALANTEJAR afalagar, amic, atenció, comportament, festejar Tenir moltes atencions envers algú, esp. un noi a una noia (Men). | SIN: Festejar, afalagar, fer l’amic, rondar, fer l’aleta. || Ex: L’Apol·linar vol quelcom perquè ens galanteja molt.

GALÀPET Granota de color marró que té la pell arrugada (esglaput** a Ca). | SIN : Gripau, renoc (Val). || Ex: No us han pas de fer por, els galàpets. Hi havia una parella de renocs abraçats dins la sèquia (Val).

GALDÓS -OSA 2 brut, casar, dany, dolent, enganyar, equivocar-se, inepte, net, paper Net, bonic, ben fet o que té altres qualitats; se sol dir molt de manera irònica, donant-li el sentit contrari (Men). | SIN: Reeixit, ben parat; malparat, (lluït, endreçat Val), gandós (Men). || Ex: En Llorenç va caure dintre el fang: ja va quedar ben galdós! Si li compres el cotxe, ja quedaràs galdós! (sempre té avaries). Si et cases amb la Magdalena, ja quedaràs galdós! (no sap fer cap feina). El Bordils va fer un paper ben galdós (va quedar últim, al torneig).

GALERIA aspecte, comportament, orgullós, pobre (**) Allò que es veu per fora de les persones o de les famílies (Val-Men-Mall). | SIN: Vanitat, fanfàrria, aparença, fums, orgull, bufa (Val). || Ex: Aquesta gent, molta galeria, però no tenen ni un euro. En aquesta família tots tenen molta bufa (Mall).

GALET beure, forat, rajar, recipient Part per on raja, un recipient destinat a beure (gallet* a Ca i a Am) (a Val també es diu gallet i beure al gallet, contrari a beure a morro). | SIN: Broc. || Ex: Se m’ha escantonat el galet del porró.

GALIÀS -ASSA gandul, persona (**) (d) Persona que té al·lèrgia a la feina (a Am hem sentit galió** amb el mateix sentit). | SIN: Gandul, peresós, (gos, malfaener, malfeiner Val). || Ex: Què hi fa al llit, aquell galiàs? (són les deu del matí). Els amos se’n cansen, de mantenir galiassos.

GALIFARDEU brètol, dolent, persona Persona que té fets molt estranys o perillosos (Men-Mall). | SIN: Dolent, miserable, malparit, bordegàs. || Ex: El que ens ha trencat el vidre, ja deu ser aquell galifardeu de la plaça.

GALIMATIES 3 complicar, confusió, desordre, difícil Hom ho diu d’una cosa enrevessada o d’una situació embolicada (Val-Men-Mall). | SIN: Complicació, embull, embrolla, embolic, confusió. || Ex: Per fer aquest horari ens n’hem vist un bull: quin galimaties! (a l’escola; era difícil de combinar classes).

GALL 1 equivocació, música Nota musical equivocada d'un cantant o d'un instrument musical (Men-Mall). | SIN: Nota falsa, xiulet, errada, erro (Val). || Ex: El trompeta ha fet un gall. 2 important, manar, personaPersona principal d’una organització; la que mana (Val-Men-Mall). | SIN: Ànima, cap, líder, capitost. || Ex: En Boris és el gall de l’ajuntament: es fa el que ell diu. 3 relacionar-se, triomfar, sexe (**) Home que va amb moltes dones (Val-Mall). | SIN: Femeller, doner, pinxo. || Ex: En Víctor és el gall d’aquest barri.

GALLARET 1 planta Flor vermella molt abundosa als camps a la primavera. | SIN: Rosella, gall, quiquiriquic. || Ex: La mainada collien gallarets i els obrien. 2 alegria, orgullós, persona (**) Il·lusions d’una persona presumida (a Am se sol afegir “al cap”). | SIN: Pretensions, vanitat, fums, gallet (Men). || Ex: D’ençà que és rica, ha agafat gallarets. Són joves i tenen molts gallarets. Li han dit que és maca i ara té uns gallarets al cap!

GALLEJAR 4 1 guanyar, joc, orgullós, presumir Considerar-se, una persona, millor que les altres i dir-ho (Men-Mall). | SIN: Presumir, fatxendejar, fer el pinxo, dur parpallola (Men). || Ex: Gallegen perquè han guanyat. 2 expressar, força (**) Enraonar amb energia (Men). | SIN: Agafar la verba, xerrar. || Ex: La mare ha fet migdiada, i ara té unes ganes de gallejar! (es troba forta).

GALLERAN adornar, arbre, planta Arbust que té les fulles punxants i fa boletes vermelles; les seves branques es fan servir per escurar xemeneies. | SIN: Galzeran, boix marí. || Ex: Aquí, d'aquestes plantes, en diem gallerans.

GALLEDADA aigua, apagar, netejar, quantitat, recipient Quantitat de líquid que conté una galleda plena (sentim sempre galletada* a Ca i a Am). |SIN: Poalada (Val-Mall). || Ex: Com que no feia vent, vàrem poder apagar el foc amb unes quantes galledades d’aigua. Vaig rentar el cotxe amb quatre poalades (Val).

GALLIR animal, sexe (*) (d) Cobrir el gall a la gallina; per ext. es diu d’altres animals o de les persones. || Ex: Les serps, quan es galleixen, estan ben entortolligades.

GALLOFA 5 1 gandul, persona Persona que no vol treballar. | SIN: Gandul, esquenadret, malfeiner (Val). || Ex: És gallofa, aquesta mossa: no faria mai res! 2 mentider, vici (*) Persona mentidera. | SIN: Embrollaire, mentider, farsaire, enredador (Val). || Ex: És gallofa, la tia: no te la creguis pas de res!

GALVANA calor, mandra Ganes de reposar o de no fer gaire res (Men-Formentera). | SIN: Mandra, nyonya, (gossera, peresa Val), torrola (Men). || Ex: Tinc una galvana avui! Aquesta bugor em fa venir galvana. Avui tenc una galvana! (Formentera)

GAM animal, plaga, planta, salut Malaltia epidèmica, gen. llarga o de mal guarir, que ataca les plantes o els animals (a Am es diu també de les persones). | SIN: Gamadura, passa, misèria (Val). || Ex: Les gallines se’ns moren: han agafat algun gam. Aquests conills tenen el gam. Els conills m’han pres misèria (Val). Tinc els tarongers plens de misèria (Val).

GAMAR 1 emmalaltir, fred, planta, salut Agafar un gam, una malaltia llarga. | SIN: Emmalaltir, emmalurir-se (les plantes). || Ex: Ja fa un mes que estic gamat. Les tomaqueres no fan res: el fred les ha gamades (no creixen). 2 fatigar, feble, salut, vell (*) Quedar com allomit, gen. a causa d’haver fet un gran esforç durant anys. | SIN: Envellir, baldar, tolir, solsir (Val). || Ex: El pare està gamat de treballar tant.

GAMARÚS -USSA 6 decisió, equivocar-se, persona, ximple Persona d’escassa intel·ligència o que s’equivoca quan pren decisions. | SIN: Ximple, beneit, ximplet, (bajoca, badoc Val). || Ex: Que en vaig ser de gamarús, de no vendre el vi a l’hivern, quan me’l pagaven bé.

GAMARUSSADA comportament, ximpleria (**) (d) Acció o dita d’un gamarús. | SIN: Bestiesa, ximpleria, salvatjada (Val). || Ex: En Bonaventura, quan beu un xic, només crida i fa gamarussades.

GAMBADA caminar, pas, pujar, saltar Pas llarg o salt (Men-Mall). | SIN: Camada, camallada. || Ex: El teu germà, amb dues gambades és a dalt (puja l’escala).

GANA avarícia, comprar, desig, joc, negoci, ric, sexe (*) Desig immoderat de riqueses (gana també vol dir desig sexual Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Ambició, cobdícia. || Ex: Tot ho vol comprar: quina gana! Quan parlava se li veia la gana (el desig d’especular com més millor). Ca -Ha tingut massa gana, en Laureà; si passa la pilota, l’altre hauria marcat (ha volgut fer el gol ell).

GANÀPIA abusar, caràcter, nen, noi Noi gran que encara juga amb la mainada, o que fa coses de nen petit (també ganassa a Am) (Men). | SIN: Ganassa, criatura, grandessàs, monyicot (Val). || Ex: Ets un ganàpia, què hi fas aquí jugant amb els de primer? Tu has de robar fruita, ganassàs? Vés amb els teus! Té més anys que un camp, però encara és un monyicot (Val).

GÀNGUIL 7 1 gandul, lent, persona (**) Persona que no fa la feina (Men). | SIN: Gandul, dropo. || Ex: Quin parell de gànguils, l’Enric i el seu germà! 2 alt, prim Home alt, prim, de cames llargues, que es veu diferent dels altres (Val-Men). | SIN: Espigat. || Ex: Qui és aquest gànguil que acaba de passar?

GANSA educació, pet (**) (d) Pet que es fa sense fer fressa. | SIN: Llufa, veixina. || Ex: Aquí, algú ha deixat anar una gansa.

GANSALLA embotit, fil, lligar Fil gruixut o cordill prim. | SIN: Fil d'empalomar. || Ex: Han comprat gansalla perquè hem de fer botifarres.

GANSO -A 1 gandul, persona Persona que fuig de la feina (el D.Coromines diu que és un cast. inadmissible; el DIEC l’admet; no us el recomanem) (Men). | SIN: Mandrós, peresós, dropo, malfeiner, gandul, (gos, malfaener Val). || Ex: Hem ensopegat uns paletes molt gansos. Sent tan gos, no m'estranya que no trobe feina (Val). 2 avarícia, diners, persona (*) Persona que pateix cada cop que ha de fer una despesa. | SIN: Avar, garrepa, agarrat (Val). || Ex: Aquest cafeter és molt ganso: no perdona ni una pesseta.

GANUT -ADA 8 ambiciós, diners, fam, ric Que té molta gana, esp. quan vol dir cobdícia, ambició de riqueses. | SIN: Interessat, ganós (Val).|| Ex: Tan ganuts que són i tan poc que li cobren d’arrendament. Ja li està bé, que no pugui vendre l’anyada: això passa als ganuts (als qui sempre en volen més). Ja s’ho acabarà de menjar; és força ganut.

GANXOLA animal, molestar, petit, picar (*) Mosquit molt petit, de color fosc; viu al mig de l’herba i pessiga molt fort, esp. de bon matí, al vespre o els dies que no fa sol. | SIN: Mosquit, rantell (Val). || Ex: No passis per sobre l’herba, que les ganxoles ens cuidaran a matar.

GANYA animal, part, respirar Aparell respiratori dels peixos (Val-Men). | SIN: Brànquia. || Ex: Els peixos respiren per les ganyes.

GANYÓ 1 abusar, estrany, expressar, fals, persona, xafarder Persona falsa, de qui val més no fiar-se. | SIN: Estrany, doble, hipòcrita, convinenciós (Val). || Ex: En Llorenç és un home ganyó: d’ell no t’explicarà mai res; ara, vol saber les coses de tothom. És molt convinenciós. Ara ve perquè sap que demà anirem de paella (Val). 2 abusar, avarícia, diners, persona Persona escassa a l’hora de fer una despesa. | SIN: Avar, gasiu, (agarrat, estret Val). || Ex: No tinguis pas por que tregui mai la cartera: que n’és de ganyó!

GANYONERIA comportament, desconfiança, estrany, falsedat Comportament d’un persona ganyona. | SIN: Hipocresia, mauleria, fariseisme, desconfiança. || Ex: No m’agrada la teva ganyoneria: si no vols dir les coses, guarda-te-les, però ets molt estrany! (no vol que les sàpiguen).

GANYOT 9 ganyota, moviment Llengots o altres moviments fets amb la cara (Men). | SIN: Ganyota, carassa (Val), carussa (Mall). || Ex: En Jaume em feia ganyots amb els llavis i el nas. Si li fas carasses, el xiquet plorarà (Val).

GARBEJAR balancejar, moviment, vehicle (**) (d) Moure’s una cosa que no està prou segura. | SIN: Ballar, trontollar. || Ex: Aquest carro d’userda garbeja molt: vigila que no bolquis.

GARBELLAR 1 agricultura, feina, netejar Triar o netejar, gen. llegums, amb un garbell (Val-Men-Mall). | SIN: Porgar, passar, ererar, sacsar. || Ex: M’he passat la tarda garbellant faves. 2 balanceig, diversió, moviment (**) Repetir moltes vegades el mateix moviment (Val-Men-Mall). | SIN: Sacsejar, balancejar, agitar. || Ex: No garbellis el cistell, que portes sopa (en un cassó). Ca -A -Puges a les atraccions de les fires? B -No, no m’agrada pas que em garbellin. 3 balanceig, caminar, elegància, groller, moviment (**) Caminar, una persona, amb poca elegància. | SIN: Tentinejar, gronxar, balancejar, ser remenós (Men). || Ex: En Benet garbella, quan camina (no té bon aire). 4 cura, escollir, tracte (*) Anar amb molta cura a l’hora de fer un tracte. | SIN: Mirar-s’hi; triar, seleccionar, escollir, elegir. || Ex: En aquesta empresa, els garbellen, abans no els lloguen (és difícil d’entrar-hi).

GARBÓ 10 agricultura, animal, conjunt, llenya, menjar Feix d’herba per donar al bestiar o feix d’una altra cosa (garbó és un diminutiu de garba; és un feix de matèries vegetals que no es pot doblegar -llenya, branques, canyes, etc.- garba és un plec de matèries doblegades -herba, palla, etc.- Val) (Men-Mall). | SIN: Braçat, feixina, garba (Men). || Ex: Duc un garbó d’herba per al cavall. He dut una saca de garbó per als conills. Arreplega la llenya i fes-ne un garbó (Val).

GARDELA cop, picar (**) Bufetada a la cara (gardela és una cadernera en occità). | SIN: Galtada, plantofada, castanyola (Men). || Ex: Aquell mestre, fumia cada gardela!

GARGOT escriure, malament, nyap Lletra que no s’entén perquè ha estat escrita malament o a la correguda (esgargot * a Am i esguirgot ** a Ca). | SIN: Burot, escarbat, esborrall. || Ex: El metge va fer quatre gargots en una recepta. Aquesta lletra no l’entenc: això són quatre gargots!

GARLAR distreure, diversió, expressar, treballar Parlar llargament i no dir gaire coses. | SIN: Xerrar, garolar, (xarrar, romancejar, fer barret Val), xerrucar (Men). || Ex: En aquella oficina es passen el dia garlant. Allà, a l’ombra, sempre hi ha gent per garlar. L’acaba de veure a la plaça fent barret (Val). No vaig pel mercat que ara tinc pressa i no vull que em romancegen (= que m’entretinguen amb converses intranscendents Val).

GARRELL -A calçat, caminar, defecte, inclinar-se, peu (*) Que no és ben dret; que es decanta cap a un costat; hom ho diu esp. del peu o de les sabates. | SIN: Torçat, sancallós, tort (Val). || Ex: Aquestes sabates et van garrelles. Camines amb un peu garrell (tombat d’un costat o de l’altre, perquè els genolls són massa oberts o massa tancats).

GARRELLAR calçat, caminar, inclinar-se (**) Dur una sabata inclinada cap a un costat. | SIN: Entregirar, torçar, decantar. || Ex: Posa’t la sabata bé, que la garrelles.

GARREPA 11 avarícia, diners, persona Persona massa estalviadora (Men). | SIN: Escàs, avar, gasiu, agarrat (Val), aferrat (Mall). || Ex: Com més va, més garrepa et tornes.

GARRIGA planta (*) Arbust que sembla una alzina, fa punxes a les fulles i se sol trobar a les vores dels camins i dels camps (Mall). | SIN: Garric, carrasca (Val). || Ex: Al costat de l’olivar és ple de garrigues.

GARRÓ cos, posició, roba Posició d'un mitjó que no es manté prou tibat, que baixa i es fica dintre la sabata (a Val s’aplica als turmells, mai als calcetins; és una part de la cama) (garró és el turmell Mall) (Men). | SIN: Que baixa, fluix. || Ex: Aquests mitjons et van garrons. Duus un mitjó garró.

GARROFA engany, falsedat Cosa que no és tal com l’han explicada. | SIN: Mentida, bola, conte. || Ex: Ahir em vares dir una garrofa.

GARROT aspecte, cos, forma, gran Cadascuna de les extremitats d’una persona, quan les té gruixudes (també garroll** a Am) (Men). | SIN: Gruix de les cames o dels braços. || Ex: Quin garrot de braços, aquesta nedadora! Fa un garrot de cames ben fet, aquesta nena.

GARROTADA 12 comportament, dany, injustícia, molestar, negoci (**) (d) Dany que es fa contra algú (Men-Mall). | SIN: Perjudici. || Ex: A -Us va ajudar, el vostre germà, quan vàreu fer estudiar els nois? B -Ja pots comptar, garrotades sempre que podia! Aquest supermercat ha estat una garrotada per a les botigues petites.

GARROTAR cargolar, força, lligar, tancar Lligar o tancar quelcom fent molta força (Men). | SIN: Estrènyer, cargolar, estretir. || Ex: L’aixeta vermella no tanca i tu, anar garrotant! La trencaràs!

GARROTEJAT -ADA fatigat, malalt, picar, trist (**) (d) Que es troba com si l’haguessin picat amb un garrot. | SIN: Pansit, moix, abatut, malalt, deprimit, (cruixit, solsit Val). || Ex: La veig ben garrotejada, la Filomena: fa dies que no parla gaire.

GARROTXA agricultura, lloc, pendent, terreny Terreny abrupte, improductiu i allunyat del poble. | SIN: País de mala mort, escarrotxa, erm. || Ex: Qui vols que hi vagi a viure allà, en aquelles garrotxes? Ni les cabres no hi volen anar!

GARSA avarícia, diners, egoista, espavilat, persona Persona molt interessada, que no dóna res a ningú i que vigila la manera de treure profit d’allà on pot. | SIN: Egoista, pesseter, aranya. || Ex: La Berta, de pertot treu subvencions i ajudes: quina garsa!

GASTAMENT 13 1 embarassar, parir, salut Embaràs que acaba malament. | SIN: Avortament. || Ex: Abans, quan una dona avortava, dèiem que havia tingut un gastament. 2 escassetat, feble, petit, prim Persona que és molt poca cosa, és a dir que és petita i prima. | SIN: Desnerit, escarransit. || Ex: El seu noi és un gastament.

GATADA construcció, equivocació, joc, nyap, salut (**) Equivocació greu (Men). | SIN: Errada, pífia, nyap, disbarat, (cacauada, erro Val). || Ex: També en fan, de gatades, els metges. Fas moltes gatades, jugant a cartes. El paleta em va fer una gatada a l’escala, que Déu n’hi do! Quina cacauada m’ha fet el llanterner! (llanterner = lampista Val).

GATERIA brutícia, comportament, conjunt, desordenat Grup de persones que tenen un comportament baix o indigne. | SIN: Trinxeraire, perdulari, pòtol, miserable, pollós (Val). || Ex: Els d’aquella casa són una gateria (van bruts i mal vestits). Canvia’t la roba, que pareixes un pollós (Val).

GATÓ 1 animal, dolç, emborratxar-se (*) Persona que s’embriaga (també gatinya** a Am) (gató a Mall és una coca, i també un peix poc estimat com a comestible) (Men). | SIN: Embriac alcohòlic, gatarró (Men). || Ex: Quan siguis acabat de fer seràs un gató (de més gran). El seu fill petit és un gató. 2 agafar, residu, trast (**) (p) Cosa de poc valor, que alguna gent aprofita (també se’n diuen gatoneries** a Am). | SIN: Galindaines, noses. || Ex: Qui és que porta els gatons de les escombraries a casa? (arreplega coses llençades).

GATZEJAR 14 expressar, nen, so (**) (d) Fer sons amb la boca, les criatures molt petites, que encara no saben parlar. | SIN: Gatgejar, fer eh. || Ex: La nena, quan ens veu, ja gatzeja.

GATZUMBA cos, sexe (**) (d) Mamella grossa. | SIN: Càntir, cantimplora, (cànter, bufa Val). || Ex: Quin llamp de gatzumbes porta, aquella dona.

GAVADAL abundor, piló, quantitat, roba Una gran quantitat de coses (Men). | SIN: Piló, munt, pila, (garbera, cabàs, fum, fotracada Val), serral (Men), caramull (Mall). || Ex: Hi ha un gavadal de roba per rentar. En tinc un gavadal, de llibres d’animals. N’hi ha un gavadal, de galetes, a casa. Ha dut una garbera de roba (Val).

GAVALLÓ agricultura, collita, conjunt (**) (d) Grup de garbes al mig d’un camp (Men). | SIN: Garbera, cavalló. || Ex: Abans les garbes es deixaven en gavallons.

GEBRE glaçada, planta, temps, terreny Glaçada als camps (Men-Mall). | SIN: Gelada, blancor, gebrada, (rosada blanca Val). || Ex: Aquest matí hi havia gebre: les herbes eren ben blanques. Quan he vist la rosada blanca, m’he acollonit (Val).

GEC 15 cop, joc, pallissa, perdre, picar, treballar (*) Derrota en un partit, en una baralla o jugant a cartes (Men). | SIN: Gec de llenya, pallissa, desfeta. || Ex: Quan el trobi, li fumeré un gec (el picaré). Ahir, ens van fúmer un gec, jugant a la botifarra. Ca -Per les veremes, me’n fumien un gec, de treballar (excés de feina).

GELABROR fred, sensació Sensació molt aguda de fred (Men). | SIN: Fredor, frescor, gelor (Val). || Ex: Tota aquesta nit, una gelabror de peus! (he tingut, a l’hospital).

GELADA 1 fred, glaçada, temps Refredament de la temperatura climàtica per sota de zero graus (Val-Men-Mall). | SIN: Glaçada. || Ex: Al desembre, hi solen haver moltes glaçades. 2 fred, glaçada, temps (*) Gelada blanca: quan la rosada dels camps queda blanca (Val). | SIN: Rosada blanca (Val). || Ex: Avui hi ha gelada blanca. 3 fred, glaçada, temps (*) Gelada negra: la que no es veu perquè no hi ha prou humitat, però que sol ser molt més dolenta per a les plantes. || Ex: Els dies que no és serè, hi sol haver gelada negra.

GELERA aparell, fred, habitació, habitatge (*) Casa, pis o habitació, on fa molt de fred (a Mall, gelera també és la nevera) (Men). | SIN: Nevera. || Ex: A casa, a dalt, és molt fred: és una gelera.

GEMEC 16 cridar, malalt, pagar, protestar, queixar-se Queixa, lamentació, d’una persona, per alguna causa, sigui quina sigui (Val-Men-Mall). | SIN: Queixa, gemegor, lament. || Ex: Els gemecs del malalt se sentien des de la nostra cambra. En Camil feia uns gemecs, quan va veure la factura! (era cara)

GEMEGAR cridar, feina, guarir, malalt, queixar-se Dir alguns mots o fer alguns sons orals, una persona que es queixa o que protesta, i per ext. un animal (Val-Men-Mall). | SIN: Exclamar-se, queixar-se, lamentar-se, gemecar (Val), complànyer-se (Mall). || Ex: El pare gemegava molt, quan li curaven la cama. A -No sé pas com ens ho farem, per collir els raïms, aquest any? B -Sempre gemegues, ja ho adobarem que vagi bé (= perquè vagi bé). A -Qui gemeca? B -Aquell d’allà (Val). La meua gossa gemeca quan me’n vaig (Val).

GEMOLENC -A actitud, canviar, caràcter, espantat, obeir (**) (d) Que mostra una actitud molt respectuosa, tirant a atemorida (és més freqüent agemolit tant a Am com a Ca). | SIN: Acovardit, apocat, encongit, intimidat. || Ex: A – Què cridava, la mare d’en Narcís, l’altre dia? B –Deia que no volia el llibre de la seva nena. A –I com va acabar? B –Va venir l’endemà, gemolenca, a comprar-lo.

GENI caràcter, enutjar-se, irritar Temperament fort de qui no li costa gaire d’enrabiar-se (gènit* a Ca i a Am) (Val-Men-Mall). | SIN: Irascibilitat, irritabilitat, carrinya. || Ex: És un bon home, però té geni.

GENIÜT -ÜDA caràcter, enutjar-se, insociable, irritar, nerviós, persona Persona colèrica; de geni viu, que té mal geni (Men-Mall). | SIN: De geni fort, que té un geni com una pólvora, del morro fort, valent (Val), malmorrós (Men). || Ex: El seu home és geniüt: quan diu una cosa ha de ser allò; si no, hi ha uns temperis! (crits). És una dona valenta (ella porta els pantalons Val).

GENOLL 17 cos, part Articulació de la cama (jonoll** a Ca i a Am; també a Men i a Mall) (Val). || Ex: He caigut de la bicicleta i m’he pelat els genolls.

GENS afirmació, gens, negació, poc, preguntar Molt poc o gota, en frases negatives (Val-Men-Mall). | SIN: Un xic, gota, poc. || Ex: Això no costa gens. No t’agrada gens això? No estic gens d’acord amb... -R4-

GENTADA quantitat Moltes persones en un mateix lloc (Val-Men-Mall). | SIN: Munió de gent, gernació. || Ex: Sempre hi ha aquesta gentada, al mercat d’Anglesola?

GENTUSSA conjunt, dolent, hàbit, ordinari, sentiment Grup de persones de sentiments baixos o de costums depravats (Val-Men-Mall). | SIN: Gentalla, gentota, gentola (Val). || Ex: Quina gentussa que us ha vingut a viure, al vostre barri. Quina gentola: només parlen el castellà i ara diuen que s’estimen el valencià! (Val).

GERD -A aspecte, jove, planta, salut, tendre Persona o planta que es veuen plens de vida. | SIN: Tendre, fresc; que té ufana. || Ex: Quines mongeteres tan gerdes que teniu. La teva dona es conserva molt gerda.

GERMANÓ 18 amable, amistat, relació (**) (d) Ésser germanó: ésser gentil, sociable, agradós, afable. || Ex: Són molt germanons, els jubilats de Llançà: de seguida et volen i et conviden tot i pertot.

GERMANOR amistat, avenir-se, relació, unió Bona avinença entre la gent (Val-Men-Mall). | SIN: Unió, fraternitat. || Ex: Hi ha germanor, en aquest poble.

GIBRELLA 1 aigua, recipient, roba Recipient rodó i ample que serveix per posar-hi aigua (gibella* a Ca). | SIN: Gibrell, conca, (ferrada -gen. de llautó i més gran que la safa-, safa -de porcellana- Val), ribella (Men), llibrella (Mall). || Ex: Abans ens rentàvem les cames en una gibrella. Quan tallen l'aigua, ompliu les safes (Val) Poseu la roba a remullar dins la ferrada (Val) 2 malalt, orinar, recipient (*) Recipient que es fa servir per guardar l’orina dels malalts, dels vells o dels ganduls (Men). | SIN: Llibrell, pot, bací (Val-Mall), orinal (Mall). || Ex: Hem de comprar una altra gibrelleta per al nen.

GIMNÀS gimnàstica, joc, moviment (**) Sèrie d’exercicis físics que es fan individualment o dirigits per un especialista (Men). | SIN: Gimnàstica. || Ex: Faig vint minuts de gimnàs cada matí quan m’aixeco.

GINEBRÓ 19 planta Arbust d’uns dos metres d’alt (Men-Mall). | SIN: Ginebre, càdec. || Ex: Al meu poble n’hi ha molt pocs, de ginebrons: només en sé un parell o tres.

GINESTELL planta Arbust que fa unes flors grogues, semblants a les de la ginestera, però no tan amples (a Be en diuen ginestella). | SIN: Ginesta borda. || Ex: Aquesta planta és ginestell.

GINESTROLA planta (*) (d) Nom del bolet més comunament anomenat rossinyol. | SIN: Rossinyol, ginesterola (al DLC), ginestola (al DCVB). || Ex: Les ginestroles també són grogues, però són molt diferents dels oriols.

GÍNJOL bé, espavilat, intel·ligent, persona, ràpid, treballar, trempat Persona que es distingeix per la seva erudició, per la seva traça i, esp., per la seva rapidesa (Men-Mall). | SIN: Eixerit –o trempat- com un gínjol, llest, fi, eixerit, artista, fenomen. || Ex: Hem ensopegat un pintor que és un gínjol (ho fa de pressa i bé). El teu noi, per estudiar, és un gínjol (és trempat).

GIRAR 1 canviar, feina, moviment, posició Canviar la posició o la direcció d’algú o de quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Tombar, voltar, trencar (camí), capgirar (Val), revogir (Men). || Ex: La Joaquima no sap ni girar una truita. Mira endavant, per què et gires? Després del pont gireu a la dreta. 2 canviar, decidir, desdir-se, influir, vendre (**) Girar una venda: fer acabar de decidir un client a comprar o a desdir-se’n. | SIN: Fer desdir, fer canviar de pensament. || Ex: En Llorenç ja es quedava la camisa, però la seva dona ha girat la venda. 20 3 canviar, desdir-se, feina, idea, influir, pensament Fer, dir o pensar, les coses d’una altra manera (Men). | SIN: Canviar, tombar, desdir. || Ex: Aquesta tarda havíem de rentar ampolles, però la cosa s’ha girat (hem fet quelcom més). Jo estic d’acord amb aquest govern i no em fareu pas girar. 4 anar, disminuir, guanyar, negoci, perdre (**) Guanyar o perdre clients un establiment o un professional (Men-Mall). | SIN: Minvar; augmentar. || Ex: A aquest metge, la gent se li ha girat una mica (no n’hi van tants). Ca -En aquest bar, s’hi han girat els occitans (abocat, decantat). 5 agricultura, canviar, expressar, sentit (**) Canviar el sentit de les coses que diu una altra persona (girar, a Val, també vol dir canviar el cultiu d’un camp) (Men-Mall). | SIN: Variar, modificar, (girar, transformar Val). || Ex: Jo no t’ho dic pas, que no saps fer la feina: ara tu m’ho gires (deia que ho podria fer més bé). Mon pare vol que girem el camp, de manera que tallarem els garrofers i hi plantarem tarongers (Val). 6 canviar, conversa, vell (**) Canviar de conversa (Men). | SIN: Variar, girar full. || Ex: L’àvia sempre parla de desgràcies, però la gires i ja està (o li gires la conversa). 7 porta, tancar (**) Tancar una porta sense clau. | SIN: Ajustar. || Ex: Quan surti, giri la porta, si li plau. 21 8 canviar, temps, vent Començar un canvi de temps (Val-Men). | SIN: Variar, alterar. || Ex: Suara s’ha girat un aire fresc. 9 aprofitar-se, dormir, reposar (**) Dormir durant més estona de la que toca (Men). | SIN: Clapar. || Ex: Quan toca el despertador, m’hi giro. Demà t’hi gires un quart més (va a dormir tard). 10 negoci, vendre Vendre en un establiment (Men). | SIN: Despatxar. || Ex: Fa deu anys giràvem més que ara.

GIRATORI camí, rodona, trànsit, vehicle (**) Espai rodó, envoltat per una carretera, que serveix per guiar el trànsit cap a diferents direccions. | SIN: Rotonda (Val-Men), rodona (Men). || Ex: Faran un giratori al carrer Nou -Punt-.

GIRAVOLT camí, corba, direcció (*) Torta en un camí o en una carretera (Men). | SIN: Revolta (Val), revolt (Mall). || Ex: A la carretera de Sant Hilari, els giravolts es toquen.

GITAR menjar, salut, vomitar Treure, el menjar de l’estómac, per la boca (Men). | SIN: Perbocar, vomitar, boçar (Val). || Ex: Quan era més jove, havia de gitar molt sovint.

GLACERA 22 fred, glaçada, temps (**) (d) El fet de baixar la temperatura per sota de zero graus. | SIN: Glaçada, gelada (Val). || Ex: Aquell any, va fer unes glaceres molt fortes.

GLEVA agricultura, terreny Terra barrejada amb arrels, la qual cosa fa que tingui una gran consistència (Val-Men). | SIN: Pa de terra. || Ex: L’arada aixeca gleves de terra. Això no són gleves: són terrosses (és terra presa, sense arrels).

GODALL agricultura, animal, petit Porc petit (godai* a Am). | SIN: Porcell, garrí. || Ex: La truja ha fet onze godalls.

GOLAFRE fam, menjar, persona Persona que no està mai farta, que s’atipa com un lladre (Men-Mall). | SIN: Golós, fartaner, (fartó, fartera Val), llenfró (Men). || Ex: L'Elias, quan és a casa d’un altre, menja com un golafre. Els tres som uns farteres. Vegem qui pot més (Val).

GONYA ganyota, moviment, senyal (**) (d) Gestos que es fan amb la cara. | SIN: Ganyota, carassa (Val). || Ex: El pare em feia gonyes amb el cap perquè ens n’anéssim. No faces carasses, que estàs molt lleig (Val).

GORBA 23 quantitat, recipient (**) (d) Cistell gros, gen. de forma quadrada (trobem gorbell al DCVB, que és un gal·licisme). || Ex: Les nenes m’han collit una gorba d’avellanes.

GORG agricultura, animal, aparell (**) (p) (d) Bast que duen els ases. | SIN: Albarda (Val).|| Ex: Això que veus aquí és un gorg de quan teníem l’ase.

GORGA aigua, bassa, riu Bassa grossa i pregona, en un riu, on l’aigua és quieta o marxa a poc a poc. | SIN: Gorg, olla, toll. || Ex: Abans anàvem a pescar a les gorgues del Torrelles; ara ja no hi queda peix.

GORGIL animal, carn, menjar (*) Carn que surt de la barballera del porc. | SIN: Papada del porc. || Ex: Les xulles del gorgil són les més bones. El gorgil és carn magra.

GORJA cos, cura, salut Part davantera del coll (Men). | SIN: Gola, canyó, gargamella (Mall). || Ex: No prenc gelats perquè encara em fa un xic de mal la gorja.

GORJABLANC animal Mamífer carnívor, d’una mida més gran que la d’un esquirol; té el pèl de color castany i el pit blanquinós. | SIN: Fagina, mart. || Ex: Encara se’n veu algun, de gorjablanc, prop de la Muga. -les Escaules-

GORMAND -A 24 fam, menjar, persona Persona molt menjadora (Men). | SIN: Golafre, llenfró (Men). || Ex: En Jaume no el veiem mai tip: és un gormand.

GOS 1 animal, treballar Gos d’atura: el que fan servir els pastors per dominar el ramat (gos vol dir figuradament “malfaener” i també “peresa” Val). | SIN: Gos de ramat, gos de pastor. || Ex: El ramat és molt gros i no en faig pas prou amb un gos d’atura. 2 entremaliat, nen, persona (**) (d) Gos d’atura: persona molt entremaliada, que sol fer bestieses. | SIN: Dimoni, dolent, enjogassat, que ha mamat llet de cabra. || Ex: La Valentina, quan era petita, era un gos d’atura: sempre s’amagava i s’enfilava pels arbres. 3 animal Gos petaner: gos molt xic. | SIN: Gos peter, quisso. || Ex: A la nena li hem comprat un gos petaner (petener al DCVB). 4 covard, cridaner, nerviós, persona (**) Gos petaner: es diu d’una persona que crida molt i fa poc; que és poruga. | SIN: Baladrer, esverat, cridaner. || Ex: En Pius sempre crida i amenaça, però és un gos petaner (a l’hora de la veritat té por). 25 5 deute, diners, negoci (*) Quantitat que es queda a deure, esp. si ja fa molt de temps. | SIN: Deute. || Ex: Han anat a viure a Sabadell i han deixat molts de gossos. La Justa hi té un gos fort, en aquella botiga. 6 fruit, planta, punxa Planta que fa uns fruits amb punxes que es claven a la roba i als cabells. | SIN: Llapassa borda. || Ex: Duc els mitjons plens de gossos. 7 animal (*) Gos lloper: gos gros, fort i molt pelut (gos vol dir malfeiner, gandul, i gossera mandra Val). | SIN: Gos llop. || Ex: Quan vivíem al poble teníem un gos lloper -les Escaules- Jo no vull gossos treballant ací! (Val). Alça’t ja, no tingues tanta gossera! (Val).

GOSAR atrevir-se, decidir, insociable, por, vergonya Decidir-se, algú, a fer una cosa; superar la por de fer-la (Men-Mall). | SIN: Atrevir-se, tenir cor de. || Ex: El color no m’agrada, però no li ho goso dir. L'Ot no va gosar dir res de tot el sopar (o en tot el sopar; és vergonyós).

GOSSERIA animal, conjunt, por (**) (p) Grup de gossos (gen. es diu de manera despectiva). | SIN: Gossada. || Ex: No hi podem pas anar fins a la casa, amb la gosseria que hi tenen.

GOT 26 beure, recipient Recipient petit, de vidre o de plàstic, que es fa servir per beure (Val-Men).| SIN: Veire, vas, tassó (Mall). || Ex: Hem dut gots de plàstic per a tothom.

GOTA gens, negació, poc, quantitat En una quantitat inapreciable (a Val s’usa precedit de ni) (Men). | SIN: Gens, molt poc. || Ex: No m’agrada gota, el seu vestit nou. Aquest estiu no ha fet gota de calor. No vaig arribar a casa gota suat.

GOTEJAR líquid, rajar, recipient, vessar Caure gotes des d’algun lloc (s’usa més vessar Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Degotar, vessar. || Ex: Aquesta ampolla goteja: treu-la de la motxilla.

GOTELLADA pluja, temps Pluja lleugera, poc intensa, gen. de gotes grosses. | SIN: Escaldot, quatre gotes, borrim. || Ex: Ahir al vespre va fer una gotellada (van caure gotes).

GOTIMELL 1 fruit, part, tros (*) (d) Part d’un raïm. | SIN: Gotim, bocí, xanglot de raïm (Val). || Ex: D’aquest raïm que menges, dóna’n un gotimell a la nena. Què volen de darreries? Jo, amb un xanglotet de raïm, en tinc prou (darreries = postres Val). 2 fruit, tardar, verd (**) (d) Raïm que no es cull quan es fa la verema perquè encara és verd. | SIN: Gotim, bagot, recordell, (cabrerot -és el raïm més petit, de menys valor- Val). || Ex: Aquest matí, mentre podava, he trobat tres o quatre gotimells.

GOVERNAR 27 educació, manar Decidir què ha de fer una persona o una societat (Val-Men). | SIN: Regir, dirigir, manar, fer creure (persones). | Ex: Són gent que tot ho volen governar i no hi entenen prou. Aquesta mainada de deu i dotze anys no es poden governar (en una escola).

GRÀCIA amable, dita, expressar, fet, gràcia Atractiu, gentilesa, que tenen una dita o un fet, quan s’expliquen o es fan de manera escaient (Val-Men). | SIN: Encant, agradosia (Men). || Ex: En Magí té gràcia a dir les coses.

GRAELLES aparell, carn, coure Eina per a coure carn a la brasa (grielles* a Ca i graielles* a Am) (pronunciat grelles a Men) (Val-Men). || Ex: Quan vàrem ser a Santa Llúcia, les graelles no eren enlloc (no les dúiem).

GRAMALLÓ coagular, líquid, llet, pols, producte (*) (d) Porció d’una substància en pols o líquida que ha quedat presa, s’ha tornat espessa. | SIN: Grumoll, (grumalló, maqueu –pasta que costa de desfer- Men). || Ex: La llet és feta malbé: fa gramallons. Aquesta marca de cacau en pols no es desfà: queden gramallons.

GRAMALLUT -UDA coagular, líquid, llet (*) (d) Que fa grumolls. | SIN: Grumollós, triat (Val). || Ex: La llet queda gramalluda i es fa dolenta. Se m’ha triat l’allioli (Val).

GRAN 28 1 ample, gran, habitatge, roba Que té unes dimensions superiors a les habituals (Val-Men-Mall). | SIN: Gros, ampli, immens. || Ex: Vivim en un pis força gran. El jersei vermell em va gran. 2 adult, noi, vell Persona adulta o de molta edat (Men-Mall). | SIN: Adult, vell, madur, major (Val). || Ex: Ja sou massa grans per jugar a nines. Ha vingut un senyor gran (vell). 3 bo, excel·lent, joc Que excel·leix per la seva superioritat, la seva anomenada o per altres circumstàncies (Val-Men-Mall). | SIN: Bo, excel·lent, genial, insuperable. || Ex: El jugador més gran de la història del futbol ha estat... En Bernat està en un gran moment de joc (bo). El gran absent d’aquesta competició... -Avui- 4 gens, molt, quantitat Molt (Men). || Ex: Am -No tinc pas gran pressa (gaire o gens) Ca -No feia grans avançaments (un estudiant). No ha pas fet un gran fred, aquest hivern (a Ca i a Am es diu molt en aquest exemple).

GRANA agricultura, fruit, llavor, planta Llavor petita i interior que tenen alguns fruits. | SIN: Sement, granís. || Ex: Aquest meló ha sortit molt bo: en guardarem les granes per sembrar. Els grans de raïm tenen les granes a dins.

GRANAT -ADA 29 1 adult, fet Que ja ha fet la crescuda (Val-Men-Mall). | SIN: Gran, fet. || Ex: M’agraden una mica més granades, les noies (fetes; aquestes només tenen quinze anys). 2 gra, gros, material (**) Mineral que es troba o que es presenta en forma de grans grossos. | SIN: Arena, sorra grossa. || Ex: La sorra de la platja de Lloret és granada. La sal que has dut és granada (no és prou fina).

GRANDASSÀS -ASSA nen, noi, rebequeria (**) Molt gran; es diu esp. de qui fa coses pròpies de mainada (Men). | SIN: Ganàpia, grandolàs (Mall), (fadrí, bonic Val), grandàs (al DCVB). || Ex: Ja ets massa grandassàs per fer aquestes rebequeries. Jo ja era grandassàs quan van començar a sortir les televisions (tenia devers quinze anys). Ja ets massa grandassàs per pujar als cavallets. Quan es va casar el meu germà jo ja era boniquet (= començava l’adolescència Val). És massa fadrina per a regalar-li una nina (Val).

GRANDEJAR ample, calçat, gran, mida, roba Ésser, el calçat o la roba, d’una mida massa gran. | SIN: Anar balder, ample, gros, folgat, batzoler. || Ex: El quaranta-tres em grandeja una mica (sabates). Aquestes faldilles et grandegen.

GRANDESA caràcter, elogi, orgullós (**) Elogis que algú fa d’ell mateix o de la seva família (Val-Men). | SIN: Lloança, alabança. || Ex: En Balduí sempre explica grandeses (fa el gros; diu que és ric, p.e.).

GRANEJAR 30 despendre, diners, presumir Tenir cèntims i no mirar gaire prim a l’hora de gastar-los. | SIN: Gastar, rumbejar, anar granat, fer dispendis, tirar de veta, tirar de cartera (Val). || Ex: Aquesta gent granegen: avui la Rosa ha deixat cent euros a la carnisseria. L'Anicet no graneja pas com deu anys endarrere.

GRANELLUT -UDA gra, gros, material (**) Que fa els grans grossos (Men). | SIN: Granat. || Ex: Als bolets, s’hi posa una sal més granelluda que no pas aquesta. Han portat una sorra granelluda, perquè la mainada hi jugui.

GRANISSADA conjunt, gra, inflamació, protuberància, salut Conjunt de grans petits (Men). | SIN: Granellada, borradura, granulla (Val). || Ex: Quina granissada que m’ha sortit, sota l’aixella! M’ha eixit molta granulla al front (Val).

GRANOTA animal Animal petit, de pell molt fina, que sovint és de color verd; viu a l’aigua o a prop d’ella; té cua quan és jove i és un bon saltador gràcies a les seves potes de darrere, que són molt llargues (granyota* a Ca). | SIN: Granot, grauxa. || Ex: En aquests estanys hi ha moltes granotes.

GRANUSSA fruit, menjar (*) Fruit sec d’una planta lleguminosa. | SIN: Llegums. || Ex: En aquest temps mengem molta granussa (mongetes, cigrons, etc.). Ens donaven carn de porc i granussa. -Terrades-

GRAPA 31 1 agafar, aguantar, ajuntar, aparell, peça Peça metàl·lica que serveix per acollar i fer aguantar un objecte en una paret o en una fusta, o per agafar papers, tancar ferides, etc. (Val-Men-Mall). | SIN: Peça de ferro. || Ex: Per posar els radiadors de la calefacció vàrem haver de clavar grapes a la paret. S’han de posar més grapes a l’engrapadora. 2 feina, habilitat, qualitat, saber Habilitat per fer una feina. | SIN: Competència, destresa, traça, bona mà (Val). || Ex: Aquest noi té grapa a pintar. Tinc mala grapa per cosir (no en sé gaire). Am -Tens grapa per pujar als arbres. Té bona mà per cuinar (Val). 3 defecte, feina, habilitat, mà, qualitat Mà, en sentit pejoratiu (Men-Mall). | SIN: Tenir males mans, sarpa (Val). || Ex: Quines grapes que tens: cosa que remenes, cosa que trenques!

GRAPAT 1 mà, poc, quantitat Quantitat d’una cosa que cap a la mà o que es posa a la mà (Val-Men-Mall). | SIN: Grapada, sarpat. || Ex: La veïna m’ha donat un grapat de sal. He menjat un parell de grapats de cireres. 2 despendre, diners, piló, quantitat Un bon nombre (Val-Men-Mall). | SIN: Força, molt. || Ex: Fer estudiar el noi a Barcelona em costa un grapat de cents d’euros cada mes.

GRAPÓ 32 agricultura, animal, cos, negoci, part, pes (*) (d) Part de l’esquena d’un conill situada cap a darrere. | SIN: Carpó. || Ex: Quan els conills es venien al mercat, els negociants els palpaven i miraven el grapó (és a dir, si l’animal era gras o no).

GRAS GRASSA 1 excés, mida, quantitat Quantitat d'una mesura quan la cosa mesurada fa més del que hom diu. | SIN: Abundant, que passa de, amb escreix. || Ex: A -Quan peses? B -Vuitanta-dos quilos, grassos (una mica més d’això). 2 abundor, bo, menjar, ric, terreny Hom ho diu de quelcom quan és bo i n’hi ha amb abundància (Mall). | SIN: Abundós, fèrtil, fecund, feraç, ubèrrim, productiu, abundant (Val). || Ex: És una casa de pagès molt bona, envoltada de boscos i de prats d’herba grassa. Han fet un dinar molt gras (Mall).

GRASSÓ –ONA aspecte, gras, mida (*) Una mica gras (Men-Mall). | SIN: Ple, plenet, ufanós, (gros, grosset Val). || Ex: Tan prim que sóc ara i, de petit, era grassó. Era un nin grassonet (Mall).

GRAT 1 gratitud, indiferència, sentiment Agraïment envers una persona. | SIN: Gratitud, reconeixença. || Ex: He treballat tota la vida per poder fer estudiar la mainada i, ara que són grans, no me’n senten grat. Vaig parar el negoci per a ell i, ara, no me n’ha sentit grat (tant se li’n fum). 2 ànim, avarícia, generós (**) Ganes de fer quelcom; ànim, esperit de fer-ho. | SIN: De bon grat, voluntàriament. || Ex: Per grat d’ells no et donen res, en aquest banc: ho has de demanar (són garrepes).

GRATAR 33 1 agricultura, anar, ésser, feina, fer, gratar, trobar, viure (**) Trobar-se, algú, en un lloc on no hauria de ser (gratar té els sentits: 1 -fregar amb les ungles 2 -fregar fortament una cosa fins a llevar-ne la part superficial Mall). | SIN: Anar, ésser, buscar. || Ex: Què hi vénen a gratar, les motos, al nostre camp? Què hi grateu en aquest mas? Heu d’anar a viure al poble, que us feu grans! Tot el dia s’està gratant el cap perquè té polls (Mall). Estem acalats de tant de gratar la terra (cavar, per sobre, la terra Mall). 2 gandul, inepte, lent, treballar (**) Treballar molt poc; passar l’estona (Men-Mall). | SIN: Romancejar, ronsejar, gratar-se la panxa. || Ex: Tot el dia grata allà mateix i no fa la feina. Nena, què grates a dalt? Baixa, que ens esperen. Aquests paletes, quan estan sols, se la graten. 3 burxar, criticar, ofendre (**) Dir coses d’una persona a fi de perjudicar-la (Men). | SIN: Portar malestar, burxar, criticar. || Ex: Aquesta mena de persones, sempre graten per fer mal.

GRATERA malestar, molèstia, pell, picor Ganes de fregar-se una part del cos (Men-Mall). | SIN: Picor, pruïja, menjança, menjançó. || Ex: Cada matí, quan em desperto, tinc gratera als ulls.

GRATUÏT –ÏTA acusar, fonament, opinió Que es diu sense fonament, de manera injustificada (Val-Men-Mall). | SIN: Infundat, temerari, arbitrari, capriciós. || Ex: ...d’una acusació gratuïta. És una interpretació gratuïta, la seva. -TV3-

GRATUNYAR 34 animal, buidar, forat, furgar, terreny, treballar (**) (d) Fer forats a terra. | SIN: Gratar, (fussar, furgar Val). || Ex: Els conills vénen a gratunyar a la feixa. Hi ha un parell d’homes que gratunyen, davant de la catedral (fan excavacions).

GRATUSSA feina, gandul, lent, persona, treballar (*) (d) Persona que, quan treballa, no surt del pas, és sempre allà mateix, és curta de feina. | SIN: Maimó, lent, pupoa (Men). || Ex: El teu germà és gratussa per collir olives: no fa anar els dits lleugers.

GRATUSSEJAR feina, gandul, lent, treballar (**) (d) Fer molt poca feina. | SIN: Passar l’estona, gratar, romancejar, matar l’aranya. || Ex: En Domènec fa vuit dies que gratusseja en aquella vinya (per podar els ceps).

GRAU 1 camí, muntanya, pas, vall Pas estret que s’aprofita per pujar a una muntanya (Men-Mall). | SIN: Port, congost, coll. || Ex: Quan anem al Far, sempre passem pel grau petit. 2 agricultura, animal, fruit, petitEscarabat petit que es fica als llegums i al blat de moro; és una mena de corc. | SIN: Corc. || Ex: En aquestes mongetes hi ha graus.

GRAUAR 35 agricultura, deteriorar, fruit (*) Entrar graus en un fruit. | SIN: Corcar, picar-se, pollar-se. || Ex: Les faves són grauades. Les castanyes i els préssecs es corquen; no es grauen.

GRAVEIG pols, quantitat, vent (**) (d) Núvol de sorra i pols que, de vegades, el vent porta. | SIN: Sorra, polseguera (Val). || Ex: Baixa un graveig de cap aquí dalt a Puig Paterner! L’hort era acabat de llaurar i el vent feia un graveig!

GREIXANDO -A excés, gras, pes (*) Persona força grassa. | SIN: Obès, gras, ufanós. || Ex: En Ciríac és un greixando: deu pesar més de cent quilos.

GREIXINA excés, greix, menjar, molt, salut Molt de greix (Men). | SIN: Greixor, ensunya, sagí, saïm. || Ex: Quanta greixina que hi ha, en aquest pit de pollastre! Gustau, hauries d’abaixar la panxa: no va bé tanta greixina.

GREIXÓ animal, greix, menjar, tros Tros de greix de porc (també greixot* a Ca) (raissons són els bocins de xulla o carn, que queden rostidets i sense fondre’s, quan couen el saïm de porc Mall). | SIN: Llardó, sagí (Val), raissons (Mall). || Ex: S’han d’aprofitar, aquests greixons del porc.

GRÉIXOL 36 humitat, menjar, planta (**) (d) Planta comestible que es fa pels recs i en altres llocs molls. | SIN: Créixens. || Ex: Aquests gréixols, els he collits al saltant del viver (allà on surt l’aigua quan es treu el tap).

GREIXÓS -OSA brut, cabells, greix (p) Que conté greix (Val-Men-Mall). | SIN: Greixinós, untós. || Ex: Jo tinc els cabells greixosos. Les olles han quedat greixoses (brutes de greix).

GREIXUM gras, greix, menjar Es diu d’un aliment que té una proporció alta de greix (Men). | SIN: Greixor, gras, llard. || Ex: No en vull menjar més, de greixum.

GRENYA brut, cabells, conjunt, malgirbat Grup de cabells mal tallats, esperrucats, enganxats o bruts (Val-Men-Mall). | SIN: Floc de cabells. || Ex: No m’agraden pas aquestes grenyes.

GRENYAL 1 fruita, gust, verd Fruita que ha estat collida una mica verda (Men). | SIN: Verdós, verolós, verd. || Ex: Aquests préssecs que has dut del mercat són grenyals. 2 coure, dolent, gust, menjar, qualitat Arròs que s’ha tret del foc un xic massa aviat, que no és ben cuit (Men). | SIN: Cru. || Ex: Avui l’arròs m’ha quedat grenyal.

GRESA 37 conreu, gra, terreny (*) (d) Terra granelluda, poc fina. | SIN: Gres, sauló, xinxabró (Val). || Ex: Aquest camp no és gaire bo per conreu, perquè hi ha gresa.

GRESALA cuina, recipient, terrissa (*) Cassola de terrissa. | SIN: Greala, cassola de terra. || Ex: Les gresales petites, les endreçarem a l’armari de dalt.

GRESALADA cuinar, menjar, mida, quantitat, recipient (**) (d) Menjar que es cou en una gresala (Val). | SIN: Cassolada, grealada. || Ex: La mare ha cuit una gresalada de pomes.

GRESC gra, material, roca, terreny (*) (d) Roca formada de terra granada, sorrenca, poc compacta. | SIN: Gres, terra arenosa. || Ex: A -Va bé el pou? B -Sí, de moment fa de bon treballar-hi: només trobem gresc.

GRESCA diversió, sexe, soroll 1 Rebombori que fan un grup de persones que es diverteixen (Val-Men-Mall). | SIN: Soroll, xivarri, bauxa (Mall). || Ex: Ahir, havent sopat, el jovent de la plaça va fer molta gresca. Am -Aquesta dona busca gresca (o li convé gresca; té ganes de divertir-se amb el sexe). 2 baralla, conflicte, discussió, malestar (p) Situació de tibantor en unes relacions (Val-Men-Mall). | SIN: Disputa, discussió, baralla. || Ex: Si la Rosa sap que l’Esperança cobra més, tindrem gresca. Quan ella s’encarregava del menjador, tot l’any teníem gresca.

GRILL 38 respirar, salut, soroll, xiulet (*) Fressa que fa una persona quan no respira prou bé (és com un tap al canyó i l’aire, en passar, xiula, fa un nyic-nyic) (Val). | SIN: Soroll sibilant, xiulet. || Ex: Al nen, quan dorm, se li sent un grill. No estic pas ben curat: quan respiro se’m sent el grill de dintre.

GRILLAT -ADA bogeria, persona, salut, ximple (**) Persona que no és ben equilibrada. | SIN: Boig, guillat (Men). || Ex: Al pic del sol, aneu a caminar? Esteu grillats!

GRILLEJAR distreure, encantar-se, gandul, treballar (*) Romancejar, algú, quan té una feina per fer. | SIN: Gratar, encantar-se. || Ex: Els treballadors, quan l’amo no hi és, tots grillegen per allà. Què grilleges? A les sis encara no haurem acabat!

GRILLERIA feina, insignificança (*) Cosa o feina que no té gaire importància. | SIN: Fotesa, bagatel·la, ximpleria. || Ex: Portar els comptes del col·legi us espanta? Ja ho faré jo: això són grilleries. La nena, a la feixa, m’ajuda a fer quatre grilleries (feines que no requereixen gaire esforç).

GRIMPAR altura, pujar Enfilar-se, algú, en un lloc de mal pujar. | SIN: Pujar, enrocar-se, escalar, muntar (Val). || Ex: Vàrem pujar al teulat de l’església grimpant. Munta a la cadira, si no hi abastes (Val). Hem muntat al tossal per la part més difícil (Val).

GRIPAU refredat, salut (**) (d) Malaltia de les vies respiratòries. | SIN: Refredat, constipat, torrola (Men). || Ex: Tinc un gripau, ja fa dies, i no me’l puc treure.

GRÍPIA 39 educació, ordinari, persona (*) (p) Gent d’un nivell cultural i moral molt baix. | SIN: Gentalla, púrria, gentola (Val). || Ex: En Romà també hi anava, amb aquella grípia.

GROLLER -A educació, expressar, feina, groller, qualitat, renegar, treballador Mancat de finesa (Men-Mall). | SIN: Barroer, ordinari, vulgar, bast, grosser, bròfec (Val), carrincló (Val-Mall). || Ex: No m’agrada que digueu paraules grolleres. L’Alfons és força groller parlant. Aquests nois no en saben pas prou, de podar: són grollers (matussers). Parlant, encara és més bròfec que son pare (Val).

GRONXADOR diversió, joc, joguina, nen Seient que s’aguanta amb dues cordes lligades al sostre o en una barra alta; té un moviment de vaivé que serveix per jugar la mainada (sovint sentim golonxador** i golonxar-se** a Am). | SIN: Trapezi, engronsadora (Val-Men-Mall). || Ex: Ara tots dos nens volen pujar al gronxador.

GRONXAR 1 balanceig, diversió, jugar, moviment, nen Fer-se anar endavant i endarrere en un balancí o en un altre lloc; fer un moviment de vaivé (també ganxolar** a Ca) (Men). | SIN: Gronxolar, engronsar (Val-Mall). || Ex: L’avi es gronxa al balancí. El nen es gronxa amb la barana de l’escala. 2 allargar, durar, encantar-se, feina, gandul, treballar Fer durar excessivament una feina (Men). | SIN: Allargar-se, prolongar-se, eternitzar-se, anar llarg. || Ex: La revista havia de ser feta la setmana passada: tanmateix us hi gronxeu!

GROPADA 40 pluja, tempesta, temps, vent Tempesta forta, gen. a l’estiu, sovint precedida de vent; no sol durar gaire, pot fer brogit i dur pluja, pedra o calamarsa. | SIN: Temporal, clap de mal temps, grop. || Ex: Quan passi la gropada, farà sol. Han sortit uns núvols foscos que corren: ve una gropada. Aquests núvols espessos marquen gropada: encara ens pedregarà!

GROS GROSSA 1 gran, molt, terreny D’una extensió o d’un volum considerables (Men-Mall). | SIN: Gran, extens. || Ex: Han comprat una finca molt grossa. 2 categoria, important, influència, persona, ric (**) Persona important perquè és rica o influent (Men). | SIN: Acomodat, benestant, puixant, peix gros (Val). || Ex: Els de can Nicodem volen ser grossos; no es conformen de ser petits. Abans, les coses, només les sabien els quatre grossos. 3 embarassar, sexe Dona embarassada (Val-Men-Mall). | SIN: Prenyada. || Ex: En Cassià ja torna a tenir la dona grossa. 4 defecte, molt, qualitat (**) Que té una qualitat o un defecte molt evidents (ho hem sentit a Catalunya Nord). | SIN: En extrem, gran. || Ex: El teu germà és un gros ignorant. En Bernat és un gros ase. Es pot ser un gran savi i un gros burro (tenir carrera i no ser gaire viu). En Josep és un gros propietari, al Voló. 41 5 alt, aspecte, gran, mida (*) Alt, quan es parla de persones (ho hem sentit a Catalunya Nord) (Men). | SIN: Gran, llarg. || Ex: Quin minyó tan gros. En Lluís ja és més gros que el seu germà. 6 abusar, enganyar, enutjar-se, exagerat, expressió, falsedat, increïble Es diu d’una cosa incomprensible, que no s’entén, que es fa estranya, perquè és d’una gravetat o d’una desconsideració considerables (Val-Men). | SIN: Gran, incomprensible, (increïble, fort, fals Val). || Ex: M’ha dit que a les vuit soparíem i, encara, és a comprar: és gros això! És gros no saber com va la cadira automàtica que heu comprat! Jaume en diu de ben grosses (Val). Quina mentida més grossa (Val). 7 conjunt, important, part, quantitat La part més important o més nombrosa d’un conjunt d’elements (Val-Men). | SIN: La majoria, el gruix. || Ex: El gros de l’exèrcit aliat... -TV3- Concita l’interès del gros de la legió de... -Avui-

GROSSAL aspecte, gros (*) Persona de constitució grossa; més gros que els altres. | SIN: Corpulent, robust. || Ex: Aquesta nena té els ossos grossos: és grossal. En Llorenç és un home grossal.

GROSSER -A ample, espès, gra, gros, gruixut, mida, núvol, terreny (**) (d) Que té molt de gruix (Men). | SIN: Gruixut, gros, ample, marbre (Men). || Ex: Només fem servir les canyes grosseres per empagellar. Aquest pastís, el trobo molt bo, però és massa grosser. Els núvols són molt grossers, avui (espessos, foscos). La terra d’aquest camp és més grossera que la de l’altre (té els grans més grossos; aquí també es podria dir grollera a Ca i a Am). 2 comportament, educació, expressar, groller, ordinari (p) Capteniment o vocabulari ordinaris (Val-Men-Mall). | SIN: Groller, vulgar. || Ex: El jovent d’ara i els pastors solen dir paraules grosseres.

GRUIX 42 1 capa, gruix, menjar, temps Alçària d’una cosa, esp. quan forma una capa damunt d’una altra (Men-Mall). | SIN: Gruixa, doblària, grossària. || Ex: Al terrat de casa hi ha un gruix de neu de dos pams. He menjat un tall de pa amb un bon gruix de pernil. 2 cabells, espès, piló, quantitat (**) Gran quantitat de persones o de coses (Men). | SIN: Pilot, munió, multitud. || Ex: Aquí a la plaça, quin gruix de mainada que hi ha sempre (molts). Quin gruix de cabells que tens (són espessos).

GRUIXUT -UDA 1 intel·ligent, persona, ximple (*) (d) Persona d’intel·ligència escassa. | SIN: Totxo, curt, (terròs, suro, capsot, espès Val), gruixat (Mall). || Ex: Heu comprat un cotxe i ara no el podeu pagar? Això us passa per burros i gruixuts! Hui estic espesset. Tot em costa de comprendre (Val). 2 desagradable, enutjar-se, expressar, ofendre, violència, ximpleria Allò que es diu en un moment de geni o quan s’està molt ofès (Men). | SIN: Lleig, horrible, terrible, fort (Val). || Ex: En aquella reunió es van dir coses molt gruixudes; si ara ho tinguéssim gravat i ho miréssim, quedaríem parats!

GUAITAR 1 comprovar, diversió, gandul, mirar, observar Mirar amb atenció (hom diu goitar* a Ca i a Am) (Val-Men-Mall). | SIN: Observar, contemplar, aguaitar (implica acció, desplaçament o canvi de situació Val), respiciar (Men). || Ex: L’avi és al balcó guaitant la gent com es passeja. Cada dia guaito la televisió un parell d’hores. Fa cinc anys vàrem comprar el pis: guaiteu l’escriptura (si no us ho creieu). Què guaites amb aquesta mala cara? N’hi havia un que treballava i tres guaitant. A –Maria! B –Què! A –Aguaita una miqueta! (= trau el cap per la finestra o pel balcó; volem parlar-li a la cara, no a crits Val). Som entrada a respiciar si hi havia res de nou (P. Melis Men). 2 atendre, considerar, diversió, escoltar, mirar, pensar, sortir (p) Fer cas d’una cosa; tenir-la en compte (Val). | SIN: Mirar, pensar en, tenir en compte. || Ex: No aniries pas mai enlloc, si volguessis guaitar la feina.

GUANYAR 43 1 espavilar-se, millorar, situació, superar Millorar la situació; anar més bé (sentim molt sovint gonyar* a Ca) (es diu gonyar Mall; la ua monoftonga en o, aquest tret és característic del dialecte mallorquí, per això es diu aigo i pasco, en lloc de aigua i pasqua) (Val-Men-Mall). | SIN: Prosperar, afinar, superar-se. || Ex: Vols dir que hi hem guanyat, amb el supermercat? (anem més mal servits). L’Esteve ha guanyat: no és tan eixut com abans. 2 càrrec, merèixer, millorar, polític Aconseguir quelcom de manera digna i merescuda (Val-Men-Mall). | SIN: Merèixer, meritar. || Ex: Ha pujat a director perquè s’ho ha guanyat. La gent el vota molt; ara, ell mateix s’ho guanya (és simpàtic p.e.). 3 aconseguir, amor, artista, guanyar, reeixir, triomfar Tenir èxit; ficar-se la gent a la butxaca (Val-Men-Mall). | SIN: Triomfar, reeixir. || Ex: El cantant es guanya la multitud. Ella el rebutjava, però se la va guanyar regalant-li flors (Val) 4 guanyar, joc, triomfar Ésser qui té el resultat millor en un partit, un joc, un combat, etc. (Men-Mall). | SIN: Triomfar, obtenir la victòria. || Ex: Qui guanya ara? 5 diners, estalviar, llogar, treballar Fer-se la feina un mateix; no llogar a ningú i, per tant, estalviar diners (Val-Men-Mall). | SIN: Fer-se. || Ex: Aquestes baranes, no les farem pas pintar: ens ho guanyarem nosaltres. No lloguen pas a ningú per collir olives: s’ho guanyen. 6 augmentar, engreixar-se, gros, pes, pujar Pujar de pes (Val-Men-Mall). | SIN: Augmentar, engreixar-se, engrossir, posar (Val). || Ex: Quan vàrem anar a Benidorm vaig guanyar quatre quilos. Crec que he posat quilos (Val). Ha guanyat pes (Mall).

GUARDAR 44 1 defensar, evitar, fred, vigilar Defensar quelcom amb una vigilància o d’una altra manera (Val-Men-Mall). | SIN: Protegir, emparar. || Ex: El cotxe, al garatge, és més ben guardat. Els gossos guarden la casa. Anem cap a casa a guardar-nos del fred. En Joan guarda aquests darreres (de les cases; surt a la nit si sent fressa). Les instal·lacions són tancades i guardades. Am -Estem més guardats, vivint tots plegats. Guarden molt, cinc policies, en una festa major (eviten incidents). 2 ball, callar, conservar, guardar Reservar quelcom; no fer-ho o no dir-ho fins un altre moment (Val-Men-Mall). | SIN: Conservar, mantenir, callar, servar (Mall). || Ex: La Clara em guarda un parell de balls. El pot de préssec, el guardarem per a diumenge. Ja et guardaré el secret. 3 abrigar, cura, evitar, malalt, persona, seny, sexe, vigilar No fer una cosa perquè podria molestar a algú o perquè no és ben vist o prudent de fer-la (Val-Men-Mall). | SIN: Vigilar, tenir cura, anar amb compte, protegir, (cuidar, resguardar Val). || Ex: La criatura és de la meva germana: me’n guardaré prou de picar-la! Has tingut molta febre: aquests dies guarda’t una mica (procura que no et toqui l’aire). Una noia s’ha de saber guardar (ser casta). Tothom es guarda (p.e., un presentador de televisió no parla malament d'uns lladres; és prudent). Si vas amb moto, guarda’t de prendre mal. D’en Jacint, guarda-te’n (no és gaire bona persona; és mal pagador, etc.).

GUARDA-ROBES moble, roba (*) Armari per desar la roba (Men-Mall). | SIN: Armari rober. || Ex: He posat tots els jerseis d’hivern al guarda-robes.

GUARDIÀ -ANA animal, policia, vigilar Persona o animal encarregats de guardar quelcom (Val-Men). | SIN: Vigilant, guarda. || Ex: Quin guardià que teniu! Quan hem arribat al mas, el guardià ha fugit (el gos; ací amb ironia).

GUARDIOLA 45 despendre, diners, economia, recipient (**) iròn. Quelcom que requereix moltes despeses (en aquests exemples, guardiola té un sentit molt general que vidriola no té Val) (Men). | SIN: Sangonera, càrrega, pou, vidriola (Val-Mall). || Ex: Un cotxe és una guardiola; sempre has d’anar pagant peces, revisions, assegurances, garatge, etc. És una guardiola, una casa de pagès per als caps de setmana. Posa aquest euro a la guardiola (Val).

GUARET agricultura, feina, terreny Llaurada fonda que deixa la terra esponjosa i ben arrencada (goret* a Ca) (guaret vol dir terra que es deixa sense treballar algun temps perquè repose Val) (Val-Mall). | SIN: Arrencada. || Ex: Amb aquestes arades faré un bon guaret.

GUARNIR 1 agricultura, animal, preparar, proveir Posar a un animal de treball els arreus o guarniments que li convenen per fer una feina (guarnir és preparar quelcom amb allò que necessita Mall) (Men-Mall). | SIN: Aparellar, arrear, ensellar, embastar. || Ex: Comencem de guarnir la mula, que aviat marxarem. He deixat la casa ben guarnida (Mall). 2 adornar, arranjar, casar, vestir Posar-se, una persona, a més de la roba, els abillaments que li calen per fer goig (Men-Mall). | SIN: Abillar-se, mudar-se. || Ex: Encara són a dalt guarnint la núvia. Em vaig a guarnir. Enguany anem guarnits de pirates (disfressats).

GUATLLA animal Ocell de color gris clar, més petit que la perdiu (gotlla* a Ca) (Val). | SIN: Guatla (Val), guàtllera (Men), guàtlera (Mall). || Ex: L’avi té dues guatlles petites en una gàbia.

GUERRA 46 conflicte, desavinença, malestar Estat de desassossec, seguit de maldecaps, que hi ha en un lloc, quan les persones no s’avenen (Val-Men-Mall). | SIN: Conflicte, lluita, merder, desfici, inquietud. || Ex: En aquest divorci tenim molta guerra (malestar, plets). Pare i fill no lliguen i tot és guerra.

GUERXO -A inclinar-se, defecte, posició, salut, vista Que no és posat ben recte (guerxo és sinònim d’estràbic Mall; estràbic es diu guenyo a Ca i a Am) (Men). | SIN: Entregirat, tort (Val). || Ex: Portes les mitges guerxes. Aquesta antena, l’heu posada guerxa. En Joaquim és guerxo d’un ull (Mall).

GUETA arranjar, nyap, provisional, vell (**) (d) Adob fet de manera provisional i poc professional. | SIN: Pedaç, pegat. || Ex: Vinc de fer quatre guetes a can Tomàs (ha reparat com ha pogut una instal·lació vella).

GUETO -A 1 deteriorar, empitjorar, moviment, vell Persona a qui costa de moure’s; que perd facultats; que es fa vella. | SIN: Decrèpit, caduc, senil. || Ex: Aquest home es torna gueto. Aquell pobre home es va cagar a les calces abans d’arribar al lavabo; què vols, una persona vella i gueta! (a l’hospital). 2 malgirbat, vestir (**) Que va mal vestit, mal forjat. | SIN: Desmanegat, descurat, deixat. || Ex: En Domènec és un gueto (o va com un gueto). 3 baliga-balaga, persona, ximple (**) Persona informal, que no compleix allò que ha dit que faria. | SIN: Informal, incomplidor, taral·lirot, baliga-balaga, trompellot (Val). || Ex: El pintor em va dir que començaria la setmana passada i encara ha de venir: és un gueto.

GUIAR 47 agricultura, camí, guiar, indicar, orientar, planta, trànsit Indicar, a algú, el camí que ha de prendre; donar, a una cosa, una direcció determinada (Val-Men-Mall). | SIN: Indicar, dirigir, encaminar, adreçar. || Ex: Els gendarmes guien els cotxes per avall (els obliguen a anar-hi). Un bon podador ha de guiar les branques dels arbres (aconseguir que l’arbre agafi una forma bonica o pràctica). El meu cunyat és paleta i em guiava (l’orientava, quan es va fer la casa).

GUIER animal, cos (*) Primer estómac, dels dos que solen tenir els ocells. | SIN: Pap, gavatx (Mall). || Ex: Una cosa és el pedrer i l’altra, el guier.

GUILLA persona, xafarder (*) (d) Persona que vigila totes les coses i que ho vol controlar tot. | SIN: Fura, guineu, curiós, tafaner, manefla, manifasser (Val). || Ex: A –Potser en Lleó no ho sap, que hem posat la calefacció nova. B –Sí, home, que ho sap; no veus que és una guilla!

GUILLAR 1 anar, delinqüència, escapar-se, feina Anar-se’n d’un lloc corrents o d’esquitllentes (Men-Mall). | SIN: Escapolir-se, esquitllar, esmunyir-se (Val). || Ex: Quan varen sortir els gossos, els lladres varen haver de guillar. En Balduí va guillar per no haver de pencar. Sempre ens esmunyim a l’hora de pagar (Val). 2 anar, deixar, feina (**) Marxar d’un lloc (Men-Mall). | SIN: Partir, anar-se’n, (moure, gambar, pegar a fugir Val). || Ex: Aquests fusters, cada dia, a les cinc ja guillen. Vosaltres feu el que vulgueu, però, d’aquí un quart, jo guillo cap a Girona. Afanyem-nos, que ell pega a fugir en tocar les sis (Val). És tard. Jo moc (Val).

GUIMBAR 48 córrer, jugar, nen, saltar Saltar i córrer; jugar a qualsevol joc de mainada. | SIN: Jugar, saltironar, cabriolar. || Ex: Els nens van cada dia a guimbar allà a la plaça. Si esteu cansats de jugar amb les cartes, aneu a guimbar! Aneu a saltar i guimbar: què hi feu ací ensopits?

GUIMBARRO menjar, pa, tros Part considerable d’una barra de pa. | SIN: Tros, timbarro, crostó. || Ex: Per esmorzar es menja uns guimbarros de pa amb formatge!

GUINDAR arranjar, construcció, malgirbat (*) (d) Anar, una persona, o quedar, una cosa, tal com cal. | SIN: Arranjar, posar bé, mudar, enflocar (Val). || Ex: Han fet obres, però ho han deixat tot molt mal guindat (les voreres no han quedat bé). On vas tan mal guindat? (mal vestit). S’han enflocat tant perquè tenen un casament (Val).

GUIPAR 1 copiar, escoltar, mirar, prova, xafarder Mirar i escoltar furtivament, de reüll (Val). | SIN: Espiar, sotjar. || Ex: En Ramon, quan sent un enraonament al carrer, guipa per la finestra. En Josep guipava pel forat de la clau. No em guipis l’examen. 2 defecte, equivocar-se, veure, vista (**) (p) No guipar-hi: no veure-hi prou bé (Val). | SIN: No llucar-hi. || Ex: En Bernat porta ulleres graduades i encara no hi guipa. La teva mare no hi guipa gaire: em va dir si tenia seixanta anys (en té trenta-dos).

GUIRIGALL 49 animal, confusió, cridar, dormir, molestar, soroll Grup de persones que fan molt de soroll perquè tots parlen o criden alhora (Val-Men-Mall). | SIN: Xivarri, cridòria, esvalot, confusió, escama (Val), (dalió, remenot Men). || Ex: Al cinema, a la tarda, no s’hi pot anar amb aquell guirigall de mainada. Quin guirigall, aquests ocells! (n’hi ha en unes quantes gàbies i tots canten ensems). A l’estiu no puc dormir amb les finestres obertes, de l’escama que fan les motos (Val). En aquella casa hi ha una dalió, no sé què hi passa (P. Melis Men). A les dues de la nit hi havia un guirigall que no em deixava dormir (Mall).

GUIROLA irritar, pell, picar, protuberància, salut Irritació de la pell. | SIN: Inflamació, bufa (Val), (butllofa, bòfega Mall). || Ex: Tenia una guirola com una moneda de deu duros (d’una picada de rantell).

GUIT -A animal, cop, fals, violència Animal fals; que quan hom no hi compta, tira guitzes. | SIN: Traïdor. || Ex: Aquest nostre cavall és guit: no us hi acosteu.

GUITA animal, cop, violència (*) (p) (d) Trompada amb la pota d’un animal. | SIN: Guitza, coça. || Ex: El mul va deixar anar unes quantes guites.

GUITAR animal, cop, moviment, perill, tirar Llançar guitzes. | SIN: Tirar potades o coces. || Ex: L’euga guitava, sempre que l'anavem a ferrar.

GUIXAR 50 dibuix, escriure, rajar Fer ratlles, lletres o altres formes, amb un guix, un llapis o un altre estri (Mall). | SIN: Escriure, gargotejar. || Ex: El bolígraf vermell no guixa bé.

GUIXOT embrutar, escriure, nen (**) (p) Guixada mal feta, esp. les que fan les criatures. | SIN: Gargot, esgargot, guixada. || Ex: El nen ha emplenat de guixots la llibreta del seu germà. Per què feu aquests guixots a la paret?

GUSPIRA foc, forat, petit, roba Petita brasa que salta d’un foc (guspilla* o guspitlla** a Ca). | SIN: Espurna, esquitx, purna (Val). || Ex: Una guspira de foc m’ha fet un forat als pantalons.

GUST 1 gust, menjar, sensació Sensació, més o menys agradable, d’una cosa que es menja o es beu (Val-Men-Mall). | SIN: Sabor, paladar. || Ex: Té bon gust, aquest arròs. 2 comprar, desagradable, elegància, encertar, expressar, gust Elegància a l’hora de fer o de dir una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Gràcia, galanesa, educació, manera. || Ex: Has tingut gust, quan m’has comprat el rellotge. Això que li has dit és de mal gust. 51 3 alegria, desig, diversió, gust Acompliment d’una cosa, gen. cara, que agrada molt de fer o de posseir (Val-Men-Mall). | SIN: Caprici. || Ex: He tingut el gust de canviar de cotxe. El pare ha tingut aquest gust (fer un viatge molt car).

GUSTÓS -OSA bo, gust, menjar, saborós Que té bon gust (Val-Men-Mall). | SIN: Saborós, suculent, exquisit, bo. || Ex: La carn de cavall és molt gustosa.