uau! / zum-zum

uau! *

Carall, que bo! (o xe, que bo! -Val-; no uau!, que bo!)

uei!

Interjecció per a cridar algú, per a fer-lo atendre o anar amb compte (Mall). |

ei! (Gir), uep! (Mall), alerta! (Mall, Men) |

“Uei!, ja passareu quan hagi acabat de fregar”, avisà n'Aina.

ui!

Una gran quantitat d'allò que es parla. |

molts |

Ui me'n va anomenar de gent que els conec, aquell dia.

Ui en farem de viatges, quan em jubili!

Ui n’hi ha de diaris!, te'n donaré tants que vulguis (n'hi ha molts)

Ui n'hi ha de dies que no el veig!

Ui li'n falta, per ser gros com l'altre! (n'és força menys)

nota: Vegeu també 'ui', al Volum 1.

ull clínic

Capacitat d’un metge per fer un bon diagnòstic d’una malaltia. |

ull mèdic |

Es posarà de manifest el vostre ull clínic –Llibre-.

ull de vellut

Ull que té un blau tot voltant a conseqüència d'un cop. |

ull ennegrit, ull blec (Men) |

Té un ull de vellut de la caiguda.

Li van fer un ull de vellut, al ball.

nota: Trobem 'a la funerala' en aquest sentit al DIEC. Ens sembla un calc del castellà gens recomanable.

ull per ull

Venjança completa. |

pagar amb la mateixa moneda, tornar la bufetada |

L'hi ha tornat, ull per ull -CR-.

ull viu (i l'ull viu i l'orella dreta!)

Es recomana anar escamnat per la vida, no fiar-se dels altres. |

estigues alerta, compte, ep, ei, atenció, vigila, (assegura els peus a la passera, no val a badar; Tresponts), desconfia de tothom, cap viu i orelles dretes (Mall) |

Tu ull viu i que no se’n vagi ningú sense pagar.

Tu, allà al mercat, l’ull viu i l’orella dreta, que hi ha molts carteristes! Tu ull viu i que no se’n vagi ningú sense pagar.

Cap viu i orelles dretes, que no consumin els mals que ens tenen preparats.

Ens hi jugam molt: cap viu i orelles dretes.

ullada de sol

Estona de sol intens. |

cop de sol, assolellada |

Plovia, però a la segona part del partit encara va fer una ullada de sol.

ulls com escudelles

Ulls ben oberts (Eiv). |

ulls com taronges, badar uns ulls com salers |

Asseguda en terra amb uns ulls esparverats com escudelles -Pagesos i senyors-.

ulls de plat (o amb ulls com plats) *

S'ha quedat mirant-me amb uns ulls com unes taronges (o badant uns ulls com salers, amb els ulls ben oberts; ha quedat parat; no amb ulls de plat, amb uns ulls com plats) -CR-.

ulls que no veuen, cor que no sent *

A -Se'ns ha mort el gat, però a la nena no li hem ensenyat. B -Millor, així no s'afectarà (o d'allò que els ulls no veuen, el cor no se’n dol; allò que és lluny dels ulls és lluny del cor; no ulls que no veuen, cor que no sent).

últim cartutx *

Aquesta és l’última oportunitat (o demà ens juguem l’última carta; tenim la darrera ocasió; si no guanyem, anirem a segona divisió; millor que és l'últim cartutx) -TV3-.

La llet és l'últim recurs, si el nen no menja.

última paraula

Les frases fetes que contenen «última paraula» ens sembla que són un calc del castellà. A l'Empordà, per exemple, no es coneixien fins fa poc. Tanmateix, com que les usen bons autors, no ens atrevim a dir que no són correctes.

Els tribunals tindran l'última paraula (o ho decidiran, ho jutjaran, ho resoldran, hi diran l'última paraula) -TV3-.

Tu sempre vols tenir l'última paraula (o vols tenir raó, vols fer passar la teva, vols decidir les coses, ets l'últim de callar).

Els partits catalans ho decidiran (o ho resoldran, ho determinaran, diran què cal fer).últims camins

L’edat de la vellesa. |

l’hivern de la vida, l'ancianitat, la senectut |

Val més que tingui algú, la mare, als últims camins (per ajudar-la).

un, paciència; dos, és carregós; i tres, la càrrega ja hi és

Hom ho diu dels fills. |

la mainada volen molta paciència, les criatures cansen |

A -Déu n'hi do, mantenir tres criatures! B -Sí, tres la càrrega ja hi és!

un (indefinit) *

Ha arribat fa mitja hora (o fa més o menys mitja hora, fa aproximadament, fa prop de; no fa una mitja hora).

un (+ nom) com un altre

Vol dir que una una activitat és tan digna com qualsevol altra o que no té res d'especial. |

tant és l’un com l’altre |

Fer de mariner és una feina com una altra (tant és guanyar-se la vida d'una manera com d'una altra) |

A -Què hi a una neu a fer a Arbúcies? B -Mira, una excursió com una altra.

un (+ nom) darrere l'altre

Moltes vegades. |

any rere any, un any sí i l'altre també; una vegada darrere l'altra (o un cop darrera l'altre), cada any, contínuament |

Les orenetes vénen un any darrere l’altre.

Fracassaren un cop darrera l'altre -TV3-.

Vénen un estiu darrere l'altre -Avui-.

Tenim un disgust darrere l'altre.

Ens ve una desgràcia darrere l'altra.

Tinc una emprenyada darrere l'altra, a la feina.

Ha tingut tres criatures, l'una darrere l'altra.

Sembla que ho tenim per vici, una caiguda darrere l'altra! (dos vells).

un (+ nom) de *

És un nen molt bonic -o preciós- (o és un nen molt i molt bonic, és un nen tan bonic!, renoi, quin nen tan bonic!, que bonic que és aquest nen!, quin nen tan bonic!; millor que és una preciositat de nen).

Eus és un poble meravellós (o espaterrant, inefable, és una meravella, que n'és de bonic, Eus!; millor que Eus és una meravella de poble) -TV3-.

Aquest comentari és una bestiesa (o quina bestiesa, aquest comentari!, quin comentari tan bèstia!; millor que és una bestiesa de comentari!).

nota: La construcció 'un (+ nom) de' es fa servir força en castellà. No sabem si és acceptable, però, en tot cas, són millors les altres que us proposem.

un (+nom) no és! *

En Ramon no és cap sant! (o deixa'l anar, no és un sant; millor que en Ramon, un sant no és) -Temps-.

un (+ nom) val per l'altre

Vol dir que una acció en compensa un altra. |

no es pot pas riure sempre; va com va |

A -Hem perdut 0 -3, i l'altre any havíem guanyat. B -Un any val per l'altre.

C –Avui hem treballat poc. D –Un dia val per l'altre.

un (+ unitat de temps) més

Una altre període de temps. |

un altre |

Esperaré un any més a treure'm el carnet de conduir (o dos, tres, anys).

M’ho pensaré un dia més.

un (+ verb) l'altre

Les persones es copien les coses; unes coses n'afecten unes altres. |

un altera l'altre, un copia l'altre |

A -Ara la gent no estalvia gota, tothom caga gras. B -Els governs tampoc. A -Un ensenya l'altre! (la gent fa com el govern)

Aquests ceps són massa espessos, un es menja l’altre (a al vinya).

un a Sant Pau i l'altre a Sant Pere

Indica poca abundància de quelcom. |

poder-se comptar amb els dits d’una mà, un aquí i l’altre allà |

Abans veies un bar a Sant Pere i l'altre a Sant Pau; ara es toquen.

un a un *

Ha mirat les fotos d'una en una (o una per una, d'una a una; no una a una).

un abans i un després *

Després d'aquesta exposició hi haurà molts canvis (o les altres es faran d'una altra manera, les coses ja no seran iguals; millor que aquesta exposició marca un abans i un després en la visita de museus -ho fan per ordinador i reconstrueixen temples-).

un aguait de

La més petita cosa (Val). |

el més mínim indici o detall, una espurna |

Si apareix un aguait de protesta, es posa en marxa la màquina propagandística –Saó-.

un altre

1 De més categoria o qualitat. |

millor, superior; més |

Una casa ben pintada fa un altre efecte.

Avui fas una altra cara, ja es veu que et trobes més bé.

Fas un altre goig, ben afaitat.

Aquí tenim una altra categoria; no maltractem les dones.

2 Un altra persona. |

altres |

Un altre es queixaria, però ell calla.

3 Se sol dir d'una persona que no agrada gaire, que no mereix confiança (Ca). |

quin un!, un altre de bo!, quin ximple!, quin inepte! |

A -He anat a cal metge del cor. B -Un altre! (no se'n fia)

un altre dia

Quan hagin passat uns anys. |

més endavant, amb el temps, d’aquí a uns anys |

Ara no podem fer obres perquè els vells són renyits; un altre dia ja en farem (quan no hi siguin).

Tot això que llences, un altre dia hauràs d'estalviar-ho.

Un altre dia ja ho trobaràs (el dot, quan jo em mori).

Ara em medico, però un altre dia m'hauran d'operar.

I un altre dia què faran, si tots estudien?, com es guanyaran la vida?

un altre dia serà

Resposta que es dóna quan una cosa no ha reeixit. |

una altra vegada hi haurà més sort, un dia serà bon dia (DCVB) |

A -No en tenim cap, de corbata negra; no el podem servir. B –Bé, un altre dia serà.

Avui ens han eliminat del concurs; un altre dia serà! (hi haurà més sort).

C -Avui no hem caçat ni un conill. D -Un altre dia serà

un altre en dirà bé!

Vol dir que algú estarà content d’arreplegar allò que un altre rebutja | els altres en diran bé, un altre estarà ben content |

Si aquest vol plegar del Barça, que plegui; un altre en dirà bé (podrà fitxar, jugar, etc.).

A –Com estalvia aquest home! B –Els joves en diran bé! (trobaran diners)

C –Que n’arriben a enganxar, de propaganda electoral! D –Les papereries en diran bé!

un altre gall cantaria **

L'equip irlandès xuta malament; si no, les coses serien molt diferents (o d'altra manera els aniria, ja guanyarien; no un altre gall cantaria) -TV2-.

Si guanyés tant com diu, li lluiria més el pèl (o faria una altra cara, els seus sobres serien uns altres, viuria d'una altra manera, ja marxaria més dret -o més cap dret-, no el faria pas callar ningú; no un altre gall li cantaria).

Ets molt ben parit. Si tot féssim com tu, una altra cara faríem (o aniríem més bé; no un altre gall ens cantaria).

un altre ho dirà de mi

La persona que critica, admet que també pot ser criticada. |

ningú no és perfecte, jo ho veig d'aquesta manera, el meu parer és aquest |

Aquesta parella no saben educar els fills; ara bé, un altre ho dirà de mi.

És carregós com ell sol, ara, un altre ho dirà de mi.

un altre més *

Una altra falta d'un jugador del Castres (no una altra falta més) -TV3-.

Et regalem un cotxe i un altre si... (no et regalem un cotxe i un altre més si...) -TV3-.

un altre moment

Ara no, ha de ser més endavant. |

més endavant, un altre dia, una altra estona |

Deixem les eines aquí i ja ho acabarem un altre moment.

Després, un altre moment, parlarem -Josep Pla-

un altre que no havia filat d'avui!

Es diu d’una cosa inesperada i inoportuna. |

només faltava això!, quina sorpresa!, ara pla!, amb això no hi comptava!, una altra que no havia plogut d'avui! (Ca), una altra que no s'havia sentit d'avui (Am) |

A –L’amo ens ha dit que no ens pot donar vacances per Nadal. B –Bo!, un altre que no havia filat d’avui!

C -Ara a pàrvuls ensenyarem a llegir amb signes de l'alfabet Morse i els nens sortiran més trempats. D -Un altre que no havia filat d'avui!

un altre temps

En una altra època ja passada. |

en altre temps, al temps passat, fa uns anys; si fos com abans, una altra hora (Am) |

Jo, si fos un altre temps, quan vaig a Barcelona aniria a una llibreria anglesa, però ara m'ha passat la fal·lera.

A -Llavors tothom feia bondat. B -Era una altra hora.

un animal sempre guarda una coça per a l'amo

No cal fiar-se d’un animal, per manyac o fidel que sigui.

un any ve, l'altre se'n va, i en comptarà qui en comptarà

Recomana no preocupar-se pel pas del temps (Val).

un bé de Déu

1 Una gran quantitat. |

una gran abundor, un esplet, una plètora; haver-n’hi a balquena |

Aquest any, a la pomera hi ha un bé de Déu de pomes.

Quina anyada tan bona: quin bé de Déu de raïms!

Quin bé de Déu de flors.

Una finca com eixa ben treballada podia donar un bé de Déu -L'armariet-.

2 D’una gran qualitat. |

excel·lent, meravellós, exquisit, magnífic |

Quin bé de Déu de braços, aquesta noia! (ben fets).

Quin bé de Déu de noies que teniu! (molt maques).

un bé i un mal no duren cent anys

Tot s’acaba, les coses bones i les roïnes. Vol ser un consol per a qui està passant un mal moment (Val). |

no hi ha mal que cent anys duri, ni cos que no el pugui resistir DCVB |

un bell (+ nom)

Una gran quantitat, un bon espai (Am). |

un considerable, un gros, un gran, un intens, un enorme, un fort |

Hi ha un bell tros entre el sostre i el teulat.

Hem passat un bell disgust amb la separació del noi.

un boig en necessita un altre

A una persona dolenta li'n convé una altra que li planti cara (Am). |

un malparit en vol un altre |

A -Aquest home no pot sofrir res i ara el veí nou li aparca a davant de la porta i calla com un puta. B -Un boig en necessita un altre! (ara té un veí que té fama de violent)

un bon

Una gran quantitat, un gran sentiment. Sovint s'usa irònicament per assenyalar la intensitat de fets negatius. |

molt, molts, un gran nombre |

Deixarà unes bones portes, aquest gos! (les ratlla amb les ungles).

Un bon greu em sabria, que agafessis la grip!

Sembla que n’hi ha un bon cabàs (de papers inèdits d'Estellés) -Saó-.

Hi ha un bon panorama en aquella casa! (tots estan malalts).

Va ser un bon tros difícil, fer-los venir -C Música-.

un bon cel!

Se sol dir quan hi ha un malalt irrecuperable. |

val més que es mori, tant se val que es mori |

Per quedar aquí en un cul de llit, un bon cel!

En aquesta edat, un bon cel! (és enllitegat)

A -S'ha mort la Maria. B -Un bon cel! (feia temps que estava malalta)

un bon dia

Un dia indeterminat. |

un dia, en una ocasió, en un moment donat, una vegada |

Un bon dia va penjar els hàbits -TV3-.

Un dia se'n va anar.

un bon dinar fa de bon esperar

Cal ser pacient quan s'espera una cosa ben feta que requereix art i temps (Gir-Bar) |

no patiu!, ja arribarà!, tot ho farem! |

A -Nois, l'arròs encara no és fet. B -No hi pateixis: un bon dinar fa de bon esperar!

un bon llevat i un bon raspall treu sa dona des treball

Vol dir que les activitats de l'home resten subjectes als esdeveniments, a circumstàncies diverses, que poden condicionar-les o precipitar-les d'una o d'altra manera (Eiv). |

casa potent (a) fa la dona valenta |

Si les coses van bé tots n'estarem contents: un bon llevat i un bon raspall treu sa dona des treball.

un bon músic sempre es recorda d'un punt

Qui ha estat bo en un ofici, mai el perd del tot (Am). |

un bon músic sempre es recorda de la nota (Ca- Am) |

A -Si ara hagués de tornar a fer de mestre, no sabria com posar-m'hi. B -Sí home!, un bon músic sempre es recorda d'un punt.

un bon raig

Abundància d'una cosa (Mall). |

a balquena, a desdir, en abundor, per donar i per vendre, a manta, a grapats |

De copinyes, n'hi havia un bon raig.

un bon vagar i una bona rectoria!

L'ideal d'algunes persones és viure bé treballant poc. |

volem diners i poca feina, treballar poc, fer poca feina i, si pot ser, no cansar-se (manera de pensar que es va estenent, Ca)

S'ha de treballar poc, fer poca feina i, si pot ser, no cansar-se.

A -Vols venir a l'hort a ajudar-me? B -Ara no, que estic cansat. A -Ja ho crec!, tu, un bon vagar i una bona rectoria!

nota: Trobem 'Més val un bon vagar que una bona rectoria', al DIEC. (Significa que els malfeiners prefereixen estar ociosos a tenir un càrrec lucratiu però que els porti feina).

un buf

Un espai brevíssim de temps (Mall). |

un bufet (Gir), un moment, de pressa |

Passaren en un buf per la tanca i ja no els veren pus.

Quan tinguis un moment, hi anirem.

un caramull

Conjunt de coses posades unes damunt les altres; abundància o excés de quelcom (Mall). |

un munt, un pilot, una tracalada (Mall); una munió, una multitud |

Els nins han col·locat un caramull de pedres a l’entrada de ca nostra.

He comès un caramull d’errades.

un cas com un cabàs

1 Un fet dels que no passen gaire sovint (Gir-Bar). |

un fet inusual, un cas estrany, una facècia |

Ahir em va passar un cas com un cabàs: tornava de Girona amb la dona i, quan ja arribàvem a Arbúcies, em vaig enrecordar que tenia el meu auto a Girona. Vàrem haver de recular.

2 Es diu d'una persona que fa coses que no són corrents, que no tenen lògica. |

ésser inaudit, còmic, increïble, sorprenent |

El meu germà és un cas com un cabàs: tots els seus companys surten i ell es queda a casa a llegir.

enrecordar: recordar, venir a la memòria

nota: 'Un cas com un temple' no és una bona solució.

un clau en treu un altre

Una pena nova en fa oblidar una de vella (Bar). |

un maldecap treu l'altre, un sentiment en treu un altre; foc mata foc |

A -Ara ja no es queixa mai de la feina, l'Enric. B -Un clau en treu un altre (ara està enamorat).

nota: Vegeu també 'un maldecap treu l'altre'.

un cop

Quan ja s'hagi fet això que es diu. |

un colp, una vegada, una vegada que, quan, tot seguit que, després de, (una volta, un viatge Val) |

Un cop pagada la campana, què quedarà? (dels cèntims del menjador).

Un cop acabada la feina ens n'anirem.

La comprarem un cop sapiguem les notes.

Ja tens on anar un cop enllestim això? -TV3-

Endreça la capsa de galetes, un cop te n’hagis servit.

Un cop clavat, ni es veurà, l'espàrrec.

Aquell en Pere, un cop s'ha girat ja és fosc! (és un treballador lent).

Un cop s'ha llaurat, s’ha d’aplanar.

És el tercer viatge que cuine, hui.

Un cop jo ho vaig fer, això (una vegada).

És lluny, aquella urbanització, però, un cop posat allà dalt, ja hi estàs bé.

un cop cada vegada

Resposta de qui no vol donar explicacions. |

sempre que em dóna la gana, no n'has de fer res |

A -Hi vas molt sovint a cal sogre? B -Un cop cada vegada!

un cop s'ha vist

Després d'haver vist com és una cosa. |

quan ja s'ha vist, una volta s'ha vist (Val) |

Un cop s'ha vist, sempre és igual (el carnaval).

Un cop s’ha vist com s'ha de fer, no costa gaire.

un darrere l'altre

Hom ho diu de les coses que passen moltes vegades. |

molt sovint, no s'acaben mai |

Fa temps que tinc una malaltia darrere l'altra, i no t’hi emprenyis, perquè hi perdràs!

Amb el meu noi, una emprenyada darrere l'altra!

Aquí només sents una bestiesa darrere l'altra.

Els casos de corrupció van sortint l'un darrere l'altre (o ara l'un, ara l'altre; no un darrere un altre) -CR-.

un de bo per (+ verb)

Ho diu qui pensa que una cosa no passarà pas. |

no ho farà pas!, ell no n'és pas! |

A -S'ha de ser valent a la vida. B -Un de bo! (ell no n'és gota)

C -Ja el podia haver curat jo, el noi. D -Un de bo! (no en sap, es desmaia).

E -És mentider, aquell home! F -Un de bo! (qui ho diu també n’és).

G -T'ajudarà, la Carme. H -Una de bona! (no ho farà).

I -Aniré a demanar-li que m'apugi la nota. J -Un de bo per pujar la nota!

K -L'avi ho pagarà. L -Un de bo per gastar diners! (és avar).

un de tants

Una persona o una cosa com les altres, que no destaca. |

u de tants (Val), un com els altres, d'escassa importància, un més, un de més, un qualsevol, un simple, un entre tants |

Jo era un de tants (no manava pas).

nota: No trobem 'un de tants' al DIEC, sí al GDLC.

un dia

Una vegada. |

un cop, un pic, una volta |

Un dia tu m'ho vas dir.

Un dia a la vida que vinc i encara no la trobo.

Em ve a veure dos dies la setmana.

Jugarem un altre pic (un altre cop).

Havies d'haver fet un pic de trumfos -cartes- (fer atots).

un dia a l'any, s'olla es crema (o en l'any)

Es diu per justificar una despesa o una diversió extraordinària (Mall). |

ficar l'olla grossa dins de la petita, llançar la casa per la finestra, fer un extraordinari, un dia de tant en tant es pot fer |

Aquest viatge m’ha sortit molt car, però m’és igual: un dia en l’any, s’olla es crema!

un dia d'aquests

Aviat. |

qualsevol dia, d'un dia a l'altre, pròximament, prompte |

Un dia d'aquests em compraré un cotxe.

nota: 'Un dia d'aquests' es diu molt en castellà, però pensem que és bo.

un dia és un dia

De de tant en tant es pot fer alguna excepció. |

no et preocupis, no hi pateixis, no miris tan prim, per un dia no passarà pas res |

Menja més, que un dia és un dia.

nota: 'Un dia és un dia' sembla un calc del castellà, però pensem que és acceptable.

un dia o altre

Algun cop. |

alguna vegada, un moment o altre, una hora o altra |

Ja vindràs un dia o altre.

Un dia o altre hi renyiràs amb aquest home (és estrany).

Aquest temps un dia o altre girarà (canviarà, Ca).

C -Em moriré! B -Un dia o altre, sí.

Un moment o altre arribaré.

Ja sortirà una hora o altra.

Ja el trobarem una hora o altra (l'hem perdut).

un dia que la mare de Déu balla

Vol dir que una acció no es fa mai (Men). |

mai, l’any d’en quinze, el dia que la gallina pixa (Gir), quan una ametlla s’asseu per sa punta (Men) |

A -Vosaltres aneu moltes vegades as cine? B -No, un dia que la mare de Déu balla.

un dia sí i l'altre també (i: un any sí i l'altre també)

Cada dia o quasi cada dia. |

diàriament, molt sovint |

Jo m'he d'afaitar un dia sí i l'altre també.

un disbarat

Una gran quantitat (Gir-Bar). |

un munt, una garbera, un borboll (Eiv) |

N'hi havia un disbarat, de bosses.

Hi havia un disbarat de gent a la processó.

En van pagar un disbarat de diners.

A voltes li toca fer algun desplaçament quan hi ha un borboll de feina que els operaris no saben com sortir-ne -Viatge insòlit-.

un es toca amb l'altre (o: un toca l'altre)

N'hi ha molts. |

es toquen, no s'acaben mai, n'hi ha un munt |

A -Hi ha gaires sots a la carretera? B -Un es toca amb l'altre.

un esplet

Esplet és, en sentit real, el conjunt de fruits que constitueixen la collita. En sentit figurat, una quantitat considerable d’alguna cosa (Mall). |

molt, un munt, un fart, un tip, un gec |

Si us quedeu aquí rebreu un esplet de bufetades.

un falcat

Un grup de persones, animals o coses (Men). |

un escamot, una brigada, un estol, una colla |

Després de cada any venien un falcat de segadors mallorquins -Fets-.

I per davall ses voltes es posava ple, era com un falcat d’estornells (ple de segadors) -Fets-.

un fester

Una gran quantitat, molta abundància (Mall). |

un niu, un fum, un gavadal, cent i la mare, tenir ple de (Am), (un xinxer, un femer, una mala fi Mall), (haver-n'hi a rompre, haver-n'hi a balquena, haver-n'hi per salar, haver-hi de tot i molt, haver-n'hi com a mosques, haver-n'hi per na Bet i sa mare Mall) |

Saps que n'hi ha, d'al·lots, a la platja: n'hi ha un fester!

En teníem ple, de quadres com aquest.

A dalt en tinc pler de gafets (molts).

un foc com un infern

Un gran foc. |

una foganya, un testarral de foc, una foguera, un paternal de foc |

Tenen un foc com un infern.

Els pagesos fotien una foganya, un bon testarral de foc (un ròdol gros).

un forat

Una circumstància oportuna per poder fer quelcom. |

una oportunitat, una ocasió |

A -He quedat sense feina. B -Ja trobaràs un forat, home (una feina)

M'avorria, als vespres, però he trobat un forat (un lloc per anar).

Sempre hi ha un forat per col·locar-se. Anima't! (no té feina)

Va trobar un forat a l'empresa del seu oncle.

un forcat

Un grup nombrós (Men). |

molts, una pila de, mant, un gavadal de, un femer (Gir-Mall), un gavadal (Corça) |

Es propietaris de llocs, quan havien de posar pagès a una de ses seues finques, esperaven tenir un forcat de demanadors –Fets-.

N'hi ha un femer de catalans, a Dublín.

N'hi havia un gavadal, d'armes.

un frit-i-bullit

Es diu per indicar que hi ha un cert desordre o enrenou, amb accions confuses i males de resoldre (Mall). |

un desgavell, un revoltim, una rebolica (Val) |

Fins ara no t’havies omplit mai el cap amb aquest frit-i-bullit de pensaments, eh que no? -Els voltors-.

un fum

Es diu per assenyalar que hi ha una gran quantitat d’una cosa (Mall). |

un munt, un pilot, un fotimer (Gir-Mall) |

Com aquestes, en trobareu un fum (de lletres satírics) -Saó-.

... amb un fum de limitacions -Temps-.

un gos l'ha mossegat!

Hom ho diu d'un gandul (Ca). |

l'ha mossegat el gos d'en Mandra (Empordà, DCVB), té gossera (Val) |

A -On és el noi? B -Encara dorm! A -Amb aquest sol?, que no està bo? A -Un gos l'ha mossegat.

un gros (+ nom)

Més gran o més important del que sol ser ordinari (Vallespir, Ca). |

un gran (+ nom), un important |

Aquest que t'ha dit això és un gros ignorant.

Si no estudies, seràs un gros burro.

Quin minyó tan gros! (ha crescut, la criatura, d'ençà que no la veien).

un ho diu a l'altre

Una cosa bona s'escampa de seguida. |

la gent s'ho diuen, la gent fa propaganda, corre d'orella (Val)|

A -Com ho saben la mainada que regaleu àlbums? B -Un ho diu a l'altre.

Si s'ho diuen, que hi un circ, vindran tots.

un home avisat ja està preparat

La informació és molt valuosa (Bar). |

un avisat val per dos (o per deu, per cent |

Jo et faig saber què diuen de tu, perquè sàpigues què volen fer: un home avisat ja està preparat.

nota: Vegeu també 'home previngut, val per dos'.

un home desendreçat no sol ésser respectat

Cal anar net, polit i ben vestit –Adagiona-. |

desendreçat: Mal vestit.

un impossible

Una cosa que no pot ser. |

una cosa inassolible, irrealitzable; una cosa que sembla que no pot ser |

Han aprovat el que semblava un impossible -CR-.

un mal pas en porta un altre

Una actuació dolenta en sol portar una altra de semblant o de pitjor (Eiv). |

qui la fa, la paga; tal faràs, tal trobaràs; qui s'aparia amb un coix, al cap de l'any en són tots dos |

El trobaren que venia droga i li proposaren de vendre'n a uns llocs que no semblara que fossin sospitosos, però un mal pas en porta un altre -Viatge insòlit-.

un maldecap treu l'altre

Una preocupació fa que n'oblidem una altra. |

tenir maldecaps pot anar bé, la feina distreu, un clau en treu un altre (Bar), foc mata foc |

A -La mare va de bòlit amb els dos néts, tot el dia té feina. B -Mira, un maldecap treu l'altre! (fa poc que ha quedat vídua).

un malfet és un geperut!

Resposta que es dóna a qui diu 'mal fet! (Am) |

A -Avui em quedo a dinar a estudi. B -Mal fet! A -Un malfet és un geperut!

C -Vull canviar el cotxe. D -Mal fet! C -Un malfet és un geperut!

un 'marron' **

En aquest Ajuntament hi ha un bon merder! (o un bon embolic, un gran vesper, una bona embrolla, un batibull, un envitricoll, tenen la criatura pixada -Val-; no un 'marron', un 'embolado).

un mentider ha de tenir molta memòria

Si un mentider no té gaire memòria, de seguida el calen. |

un mentider ha de tenir molt bon cap (Men) |

La setmana passada va dir que no havia esta mai a Manresa i avui ha dit que hi va anar a comprar un auto: un mentider ha de tenir molta memòria.

un més (i un ... més) *

Em sembla que encara n'hi ha un altre (o que encara en queda un, que n'hi ha un i prou; millor que que n'hi ha un més) -RAC1-

Em sembla que n'hi ha dos mes (de geranis).

A -S'han acabat les preguntes. B -No, en tenim una altra (millor que en tenim una més).

L'han fitxat per dos anys amb opció a un altre (millor que amb opció a un més) -CI-.

Una altra falta d'un jugador del Castres (millor que una altra falta més).

I una altra cosa: demà... (millor que i una cosa més: demà...).

nota: Pensem que, quan parlem d'una sola cosa, és més genuí prescindir del 'més'; mentre que, si parlem de més d'una, aleshores ja no sona malament dir 'dues, tres, quatre... més'.

un molt bon (o una molt bona) *

Han tingut una ocasió molt bona de comprar un pis (o una gran ocasió; millor que una molt bona ocasió) -TV3-;.

nota: Es pot dir 'un molt bon', però aquesta combinació no és habitual en català.

un mosquit espatlla un orgue

Amb coses petites se n'aconsegueixen de molt grosses (Tresponts). |

(els xics fan caure els grossos, petita brasa crema una casa, una gla fa un roure, la gota d'aigua forada la pedra, no hi ha mal petit ni petit enemic; Tresponts)

A -Aquest bar no ens farà pas mal (es posa un bar nou al costat d'un restaurant). B -No ho sabem pas: un mosquit espatlla un orgue.

un mussol mai no va tot sol

Broma que se sol dir a qui té un mussol a l'ull jugant amb dos dels sentits del mot mussol. |

ets un mussol! |

A -M'ha sortit un mussol! B -Un mussol mai no va tot sol!

mussol: 1 Furóncol que surt a la vora d’una parpella. 2 Persona que parla poc, ensopida, encantada

un o altre

1 Una persona, d'una persona. |

algú, qualcú |

El gos vol companyia, hem d’estar un o altre per ell.

Sempre s’ha de tenir sort d’un o altre.

Un o altre ha de ser, l’últim (no és cap vergonya quedar el darrer).

Un o altre hi anirem, al soterrar.

Sempre hi ha hagut un o altre, amb mi, aquests dies.

Per què no veníeu, un o altre?

Ja el vendreu, el pis; un o altre us el comprarà.

Si no ho fas tu, un o altre ho farà.

2 Unes quantes persones, unes quantes coses, però no gaires. |

alguns, pocs, no gaires |

A -N’hi ha d'holandesos, a Figueres? B -Un o altre!

C -Hi havia gent, a votar? D -Un o altre, sí (= no gaires)

Ara només queda un o altre boter que... -Llibre d'oficis-.

Sempre n’hi ha un o altre a la botiga (de turista).

Havia repartit un o altre pessic, però mai un primer premi -TV3-.

No ha fet vent, aquest hivern; un dia o altre sí, però poc.

E -Ja hi ha figues madures? E -N'hi ha una o altra.

un pam endavant, un pam endarrere

Aproximadament. |

si fa no fa, més o menys, poc ençà poc enllà, a bell ull |

Em va costar trenta euros, un pam endavant, un pam endarrere.

Érem un centenar de criatures, un pam endavant, un pam endarrere.

un pare no ho faria per un fill!

Et faig un gran favor (Am). |

ja pots estar content! |

Si no fos per mi, perdries totes les partides: un pare no ho faria per un fill! (irònicament)

un pare pot mantenir vuit fills i vuit fills no poden mantenir un pare

Costa que els fills es posin d'acord per ajudar els pares quan els pares ja són vells. |

mai un poll no ha donat menjar a la lloca |

A -Pobre home!, cap fill no se'l recull. B -Ja ho diuen: un pare pot mantenir vuit fills i vuit fills no poden mantenir un pare.

un parell o tres

Dos o tres. |

Si us agraden, compreu-ne un parell o tres.

un parenostre per als qui van errats!

Exclamació que hom diu quan veu que algú s'equivoca, sobretot si no ho vol reconèixer (Am). |

santa innocència!, què els vols dir!, què hi farem!, Ai Pare nostre, cau del sostre! (Am), Mare de Déu! |

A -No em convenceràs pas!, jo votaré el PBB. B -Un parenostre per als qui van errats!

C -La Mireia encara no ha fet ben res. D -Ai Pare nostre, cau del sostre!

E -Andreu: 30 + 40 fan setanta, no pas seixanta. F -Un parenostre per als qui van errats! (= dispenseu-me!).

un peix es menja l’altre

A la vida hi ha molta competència (l'Alguer). |

la vida és una lluita |

nota: No en coneixem l'origen.

un pèl

Una quantitat molt petita. |

un xic, una mica, un bocí, un pessic, un bri, un pensament |

És un pèl tard per anar a comprar.

La camisa em va un pèl petita.

Fes-te un pèl més enllà, si et plau, que hi cabré més bé.

Ho ha fet des que tenia un bri de raó (dur la rabera, el ramat) -Temps-.

un pensament

Una miqueta (Am). |

un xic, una mica, un bocí, una pessic, un bri, un pèl, una mica mica |

Aquests pantalons són un pensament grossos.

Has comprat unes pomes que són un pensament amargants.

Un bocí per passar el sant camí (ho deien els captaires, Am)

Les sabates em van un pensament justes.

Li posaré una mica mica de colònia, al gos.

nota: Vegeu també “pensament 2” al Volum 1.

un per poc i l'altre per massa (i uns per poc i altres per massa)

Cal que trobem un equilibri en les accions que fem. |

entre poc i massa, la mesura passa; no siguem exagerats |

A -Jo m'ho gasto tot, no faig pas com el meu cosí: ell, duro que arreplega, duro que no veu més el sol. B -Home, un per poc i l'altre per massa!

un per un

A tothom, a totes les coses. |

a tots, l'un darrere l'altre, d'un a un, d'un en un |

El metge ens va pesar un per un (a tots).

un pessic *

Se'n va sortir pagant una picossada (o una bona quantitat; no pagant un bon pessic) -3/24-.

nota: un 'pessic' és una petita porció d'alguna cosa que es pren amb els dits.

un petit (+ nom)

Una quantitat petita de quelcom. |

un trosset |

Per aquest petit bocí de formatge, no pateixis! (fa règim).

Ja vinc: un petit moment!

un pic que

Després de l'acció que es diu. |

una vegada que, un cop que, un camí que |

Un pic has entès això, ja pots començar a treballar.

Un pic han començat, ja no deixen entrar.

un piló *

La pujada és dreta, hi ha sorra i la bicicleta rellisca molt (o fora mida, enormement, en extrem, en gran manera, espantosament; no un piló).

un poc

Allò que es fa o es dóna en poca quantitat, en poc temps, etc. (Mall). |

un xic, un bon xic (Am), una mica; una estona (temps) |

Has de menjar un poc de fruita.

Li va respondre un poc asprament.

Vaig passejar un poc pel claustre.

Ell em va ensenyar un bon xic de francès (una mica, Am).

Amb quatre picarols, una esquella, i altres tants corns per fer un poc de renou –Albellons-.

un pols

Una petita quantitat. |

un xic, una mica, un pèl, un bri |

Aquí hi falta un pols de sal.

Hem tingut un pols de mala sort -CR-.

És un bri complicat el dret administratiu -Arrels-.

Ho ha fet des que tenia un bri de raó -Temps-.

nota: Vegeu també 'pols 1', al Volum 1.

un punt

Una petita quantitat. |

un xic, una mica, un poc, un pols, un raig |

Li reca un punt, marxar (un xic, Am).

Hi ha un punt d'anís (al pastís) -CR-.

No te'n reca pas un punt? -de torrons- (= en menjaries més?)

Tenia un punt de calor, però hi he estat bé (al llit).

La Núria semblava un punt desconcertada.

Em reca un punt, no anar-hi.

un quart d'hora (tres quarts d'hora) *

Fa un quart que m'espero (millor que un quart d'hora).

Hi hem estat tres quarts (millor que tres quarts d'hora).

un que la sentís

Hom ho sol dir de qui s'alaba o de qui diu coses que no són veritat. |

si hom no la conegués |

Un que la sentís es pensaria que és una gran cuinera (s'alaba).

un que no emprenya!

Se sol dir, amb manca de misericòrdia, quan es mor algú que no agrada a qui parla.|

un de menys!, ara va bé! |

A -La ràdio diu que un d'una secta s'ha suïcidat. B -Un que no emprenya!

un que un altre (o un que altre) *

Tindrem alguna tempesta (no tindrem una tempesta que altre, tindrem una que altra tempesta) -R4-.

un qüern

Un conjunt de quatre (vulgarment es diu 'quern', Mall). |

Li va ensivellar un qüern de nesples.*

Per Sant Llorenç comencen a veure's figues madures, i diuen: 'per Sant Llorenç, figues a querns'.

un raig de

Expressió que indica una quantitat considerable de qualque cosa (Mall).

molts, un gran nombre, un munt de, un fotral, (un grapat, un feix Gir-Eiv), (un pet, una rajada Gir) |

Encara ha quedat un raig de palla damunt l’era.

Aquell home li va clavar un raig de garrotades i el va deixar baldat.

Em va ventar una rajada de crits (o un pet de crits).

Fa un bon grapat d'anys, quan començaven a venir forasters a s'illa, va venir un anglès que va comprar una casa pes pla de ses Salines -Xacoters-.

Sa meua illa té prop de mil quilòmetres d'un cap a s'altre, i l'he corregut de dalt a baix un feix de vegades! -Xacoters-.

notes: 1 A les comarques gironines s'usa 'un raig' com a sinònim de poc: A l'enciam, m'agrada de posar-hi un raig d'oli.

2 Vegeu "rajada" al Volum 1.

un ranc i l'altre coix

Caminant com podem. |

tirem com podem |

A -Com aneu? B –Un ranc i l'altre coix, i anar fent! (en un asil).

un ranxo

Una quantitat considerable d’animals o de persones (Men). |

una ranxada (Men), una munió, un fotral, una colla, un grup |

Tenim uns quants porcs i un ranxo de gallines –Fets-.

I, sort d’açò, va poder criar aquella ranxada d’al·lots –Fets-.

un 'rato' *

En Dalmau en sap molt, de ballar (o en sap de veritat, de debò, fora mida, un niu, un fum; no en sap un 'rato').

un remi

Un petit raig d’un líquid (Men). |

un rajolí, un raig, (una remica, un tirorit Men) |

Posa'm un remi d'oli a la verdura.

Posa'm just un tirurit més de vi.

un s'hi va morir, així!

Ho diu qui està tip d'esperar (Am). |

un s'hi va morir, esperant! (Ca), un hi va perdre la paciència! |

A -Encara us haureu d'esperar una estona més. B -Un s'hi va morir, esperant!

un sac

Una gran quantitat (Am). |

molt, un munt, un gavadal, una llossada (Ca) |

A -Ja és necessita paciència per aguantar vells! B -Un sac!

C -Aquell va fer una estafa a l'empresa de molts milions. Quina llossada que en va arreplegar! D -Home, podent anar a l'olla grossa, qualsevol vagi a la petita (si robes, roba molt).

un sac buit no s’aguanta

Es diu per indicar la conveniència de menjar. Significa que una persona que no menja, o que menja poc, no pot viure sana (Mall). |

el ventre porta les cames; fa de mal ballar, amb el ventre buit; se n’hi ha de posar |

Fills meus, heu de menjar, perquè un sac buit no s’aguanta -Moixonies-.

Per primera vegada en molts de dies, que anava baix d’energies físiques, es va sentir el ventre buit i li acudí la dita que un sac buit no s’aguanta -Els voltors-.

nota: Es contava a Manacor, d’un personatge popular que no anava gens de feina, que si quan encara no havia berenat li proposaven de fer-ne alguna, deia que “uns sac buit no s’aguanta”, i si el convidaven a berenar, després posava l’excusa que “un sac ple no es vincla”.

un segon (i un tercer) *

1 Han guanyat amb un gol d'en Francesc i un altre d'en Felip (o ha fet un gol en Francesc i un altre en Felip, i un segon gol de; no han guanyat amb un gol d'en Francesc i un segon d'en Felip).

...que es disposen a assassinar-ne una altra (o a assassinar la que fa tres; no una tercera) -Punt-.

2 Us haureu d'esperar un moment (o un momentet, un moment de no res; no un segon, un segondet).

un servidor

Ho diu la persona que està enraonant quan es refereix a si mateixa. |

jo, servidor |

A -Qui ho ha fet això? B -Un servidor.

Servidor sóc el segon fill de Pere.

nota: 'Un servidor' admet la concordança en 1 i 3 persona. Ex.: Un servidor he dit això.

un sí, un no

Un de cada dos (Gir-Val). |

tu sí, tu no; un per altre, porta per altra |

Hem triat els jugadors agafant-los un sí, un no.

S'ha d'escriure una ratlla sí, una ratlla no.

Al carrer Nou de Figueres, porta per altra hi ha un restaurant o un bar.

un si és no és

De manera lleu. |

un xic, una mica, lleugerament, una ombra. |

La mar està un si és no és moguda.

Aquest nen és un si és no és retardat.

un sí i l'altre també

Hom ho diu d'una cosa quan la fa molta gent (Am). |

un sí, l'altre també; tothom, tots, la majoria, gairebé tots |

A -Hi ha vells que festegen. B -Alguns. A -Un sí i l'altre també.

A cada casa tenen gossos, en aquest carrer: un sí, l'altre també.

un sobre l'altre

Pagant amb bitllets. |

al comptat, bitllo-bitllo, a toca-toca, trinco-trinco |

M'han pagat tres milions, un sobre l'altre.

un sobre dos *

Cada dos anys es fa una representació de Verdi (o any per altre, un any sí i un any no, un any per l'altre -Val-, un any part altre -Mall-; no un any sobre dos (gal·licisme) -Arrels-.

un suposar *

A -Per què no te'n fies? B -No me'n fio perquè ara diu blanc i després negre, per exemple (o una suposició; no un suposar).

Si aquesta cadira ens ha costat vuit euros, suposem, valdria la pena de comprar-ne més (o suposem que sigui així, per exemple; no és un suposar).

un tal *

Ha trucat un noi que es diu Martí (o un cert Martí; millor que un tal Martí).

nota: 'Un tal' es deia en català antic'. Ens sembla un cas dubtós.

un tant *

Ha estat una primera part un xic insulsa (o una mica, un poc, més aviat, un pèl; millor que un tant insulsa) -TV3-.

Aquest jugador pot desequilibrar poc o molt la Penya (o un xic, una mica; millor que un tant) -TV2-;

nota: Un 'tant' és una quantitat, generalment fixa, que s'ha d'anar pagant. Ex.: El meu home em passa un tant cada mes.

un tarter

Una gran quantitat (Franja). |

un munt, un món, un gavadal |

He conegut un tarter d’exagerats irredempts -Encara rai...!-.

un temporal d’aquells que maregen mariners

Es diu per a fer referència a un gran temporal, perillós per als mariners (Eiv). |

temporalada, mar grossa, maregassa, tràngol |

Una vegada, venint de Cartagena, mos agafà un temporal d’aquells que maregen mariners… -Xacoters-.

un temps

Fa anys (Men-Mall). |

abans, antigament, en altre temps, en temps passats, antany |

En Toni contava que un temps aquell molí feia molta feina -Fets-.

El figat es fa de figues madures i sucre i és molt bo per posar damunt llesques de pa; un temps era el menjar principal per als al·lots a l’hora de la bereneta.

un temps *

Vull reposar una temporada (o durant un temps, un quant temps, uns quants dies, algun temps; millor que un temps).

Va estar un quant temps que venia cada dia a casa (o una temporada, durant un temps va venir, algun temps; millor que un temps).

un teva-meva

Atac continuat entre dos equips o entre dues persones. |

atac-i-gol; atac seguit, constant |

Aquest partit és un teva-meva entre el Castilló de Sos i la Codonyera.

El partit ha estat un atac-i-gol del Terrassa.

nota: També es diu en castellà.

un ventre ple no es recorda d'un de buit

Qui ja té allò que li convé no es recorda de les necessitats dels altres. |

qui ha menjat no pensa que els altres encara ho han de fer, un fart no es recorda mai d'un dejú (Ca-Am) |

A -En Met, ja fa dies que ha entrat la llenya i encara no m'ha dit res de la meva part. B -Un ventre ple no es recorda d'un de buit.

un xic

Una petita quantitat |

una mica, un pessic, un bri, un pensament, una xica (Ca) |

Menjaré un xic de meló i unes miques de cireres.

Estic un xic cansat.

Si coneixes algú un xic valent, entres de seguida a l'empresa (valent = influent, Ca).

Les mans em canten un xic (em fan pudor, ha remenat fems, Ca).

A -Està gaire malalt, l'avi? B -Un xic que es plany i el mal que té (n'està, però no tant com diu, Ca).

C -No t'has casat per no tenir mainada? D -Un xic tot (hi ha diferents raons).

Vols una xica de llet?

Bevem-ne una xica, que no serà tan calenta (la camamilla).

un xic d'aquí, un xic d'allà (o xic d'aquí, xic d'allà)

Aprofitant totes les coses. |

una mica d'aquí, una mica d'allà; entre tot, entre una cosa i l'altra |

Xic d'aquí, xic d'allà, ens guanyem la vida (Ca).

A -Vas molt carregat! B -Xic d'aquí, xic d'allà, vas carregat (al supermercat).

Un xic d'aquí, un xic d'allà, varen fer cèntims (ell era paleta, ella cosia).

Un xic d'aquí, un xic d'allà, anem fent diners.

un xic i força!

Molt. Se sol dir per reblar el clau d'allò que un altra persona afirma. |

una mica i força!, en gran manera, enormement, en alt grau |

A -Ho diu perquè és un xic ignorant. B -Un xic i força!

C -Estem una mica cansats, avui. D -Una mica i força!

una (o una com un cove)

Una cosa imprevista o ridícula. |

un fet, un disbarat, un despropòsit |

Us en diré una!, ens tornaran abaixar el sou!

Me'n va passar una!, a l'hora de pagar no duia la cartera i vaig haver de deixar el rellotge al restaurant.

Me n'ha passat una com un cove: ahir em vaig ben discutir amb la Remei i avui l'he anada a trobar a cal metge! (l'ha trobada casualment allà)

Us n'explicaré una com un cove! (un cas sonat, original; una notícia sucosa)

una abraçada de bona amistat

Fórmula d’acomiadament que se sol posar al final de lletres entre amics corals. |

una forta encaixada, una aferrada pes coll (Mall) |

Es va acomiadar d’ell a la carta amb una abraçada de bona amistat.

una altra cosa no, però

Aquesta característica, sí que la té. |

és així, com a mínim |

Una altra cosa no, però d'animat n'és un munt –El9-.

una altra nit de fosca!

Vol dir que les coses no han anat bé. Ho diuen els pescadors quan no pesquen (Roses). |

una altra mala anyada!, hem fet un mal negoci |

Hem perdut per 3 a 0. Una altra nit de fosca!

una altra volta de caragol

Una altra dificultat. |

una rosca més, una altra passadeta (Val), un altre obstacle, un altre destorb, un altre entrebanc, un altre pas de rosca -Temps- |

Una altra volta de caragol! -apugen els impostos-.

nota: Pensem que 'una altra volta de caragol' és un calc de l'anglès i que les altres solucions són preferibles.

una bona cosa

Una cosa que no està bé. |

una dolenteria, una entremaliadura |

Els has ensenyat una bona cosa! (a enfilar-se en una barana, als nens).

una bóta de vi bo i un home valent no duren gaire

Els valents són els primers de caure en una guerra o en una baralla (Ca). |

s'ha de tenir seny, no vulguis ser mai dels primers, no et posis a davant |

A -Ens queixarem tots a l'amo, i jo diré que això que ha fet no és correcte. B -Tu a darrere i deixa dir als altres, que una bóta de vi bo i un home valent no duren gaire.

una broma baixa

Una gran quantitat (Ca). |

un munt, un femer, un fotral, una infinitat |

N'hi ha una broma baixa, de venedors ambulants, a Roses.

Aquest matí hi havia una broma baixa de rantells.

una burrada *

Han cobrat una picossada (o un munt de diners, una dinerada; millor que una burrada).

una cana a l'aire *

Han sortit a fer una bauxa (o a xalar, a divertir-se, a esbargir-se, a fer una francesilla; no a fer una cana al aire) -TV2-.

una cara com un mapa

Una cara plena de ferides i blaus (Gir-Bar). |

la cara plena de mal, la cara nafrada, una cara amb marques de cops, una cara com un tres peus (Am), fet un sant llàtzer |

La iaia porta una cara com un mapa (va caure i es va fer mal).

El noi va arribar amb una cara com un mapa (es va barallar i va rebre).

Allà al camp de futbol li van deixar la cara com un mapa.

una cara de mans

Una sèrie de cops a la cara. |

una pallissa, una allisada, un jaco, un fart de garrotades; fer una cara nova |

Si ve aquí, li fotré una cara de mans!

una cassolada *

Convoquen una esquellotada a Girona contra el PLL (o volen fer esquellots contra; millor que convoquen una cassolada contra).

nota: 'Fer esquellots' i 'fer una esquellotada' són maneres de dir ben nostres i ens sembla que val la pena d'aprofitar-les.

una cleca de

Una gran quantitat de persones, un fenomen de gran intensitat. |

molt; un pet de sol, una esquerda de sol |

Avui ha arribat una cleca de gent! (una gentada)

Aquests del casament fan una bona cleca! (xivarri, fan molta fressa).

Hi ha molta cleca en aquesta casa (són molts i fan soroll).

Ahir va fer una bona cleca de sol.

nota: Vegeu també 'cleca 2', al Volum 1.

una 'componenda' *

En aquest pacte hi ha hagut tripijoc (o una maniobra bruta, una martingala, un parany, una conxorxa, una avinença; no aquest pacte és una 'componenda').

una cosa de no dir

Es diu per fer referència a una cosa digna de ser comentada (Mall). |

una meravella, una cosa de veure (Mall) |

Anàrem a veure ca seva i ens agradà molt a tots, és una cosa de no dir.

Es va emprenyar una cosa de no dir (molt) -Temps-.

una cosa és donar blat i un altre mostrar l'era

Es diu de qui parla molt però no dóna res (Men). |

això només són bones paraules |

Em va prometre que m'ajudaria a pagar-ho, però una cosa es donar blat i un altre mostrar l'era (ara s'ha fet endarrere).

una cosa és predicar i l'altra donar blat *

Ell sempre parla d'honradesa, però no sé pas si n'és tant, d'honrat: una cosa és dir i l'altra és fer (o una cosa són les paraules i l'altra, els fets; la boca és un flabiol que se li fa dir el que es vol, una cosa és donar blat i un altre mostrar l'era, no us fieu de les bones paraules, aquest predica el que no creu ; millor que una cosa és predicar i una altra donar blat).

una cosa grossa

Molt i molt. |

una cosa de no dir, una cosa gran, una gran quantitat |

Van agafar centenes de tones de peix, una cosa grossa!

Vàrem voltar una cosa grossa, abans de poder aparcar.

Aquests fluorescents escalfen una cosa grossa.

Em cansa una cosa grossa, anar a classe d'anglès.

Em creixen les celles una cosa grossa.

Quan jo era xicotet, n'hi havia una cosa gran, d’esquirols! -Contalles-.

El nen menja una cosa grossa.

una cosa mai vista

S’usa per dir que una cosa estranya, poc corrent. |

excepcional, extraordinari; molt, una cosa de no dir |

Se m'han enfadat una cosa mai vista.

Hi hagué molt de temperi, una cosa de no dir.

una cosa no treu l'altra *

A -Aquest noi, tot el que té de malparit ho té de treballador. B -Home, es pot ser les dues coses (o una cosa no és renyida amb l'altra, una cosa no fa l'altra, una cosa no contradiu l'altra, això no lleva açò -Val-; millor que home, una cosa no treu l'altra).

Es pot treballar i estudiar, una cosa no és renyida amb l'altra (o es poden fer les dues coses alhora; millor que una cosa no treu l'altra).

una cosa o altra

Alguna cosa, una de les coses possibles. |

quelcom; o sí o no, o una cosa o l'altra |

Decideix-te, que s'ha de fer una cosa o altra!

Una cosa o altra s'ha de fer amb aquest home, perquè ja ha caigut tres cops.

Tothom té una cosa o altra (alguna malaltia).

Ja pots comptar que tenen una cosa o altra, si fan règim (algun mal).

Ja et diré una cosa o altra (o sí o no).

Vull saber una cosa o altra, fa un mes que hi remeno (té mal a l'esquena).

El diumenge vénen els nebots i sempre em porten una cosa o altra.

una cosa per demés

Es diu d'una cosa molt exagerada en algun aspecte. |

molt i molt, una cosa grossa, en gran manera, una cosa que no s'explica, una borratxada |

Les matemàtiques de cinquè de batxillerat eren una cosa per demés (molt difícils).

De petit era molt xerraire, en Marcel: una cosa per demés.

M'hi avorreixo molt a la feina: una cosa per demés.

És una cosa per demés, la hipocresia d'ara!

Avui estaven emprenyadors, una cosa per demés.

Ara els paguen borratxades, als futbolistes.

nota: Trobem aquesta construcció al DCVB. Sembla bona.

una cosa porta l'altra

Una cosa és conseqüència de l'altra. |

està relacionat, una cosa ensenya l'altra (Ca) |

A -Ara que hi ha crisi, han abaixat els preus. B -Una cosa porta l'altra (com que no venen, han d'abaixar el preu de les coses).

El polític entra per prestigi, desprès aprèn a fer diners: una cosa ensenya l'altra.

una cosa que no s'explica

Hom ho diu d'una cosa incomprensible o misteriosa. |

una cosa estranya, una cosa per demés, una cosa grossa |

A l'agost, quan hi ha més turisme, és posen a obrir carrers: això és una cosa que no s’explica.

Va ser molt gros aquell atemptat, una cosa que no s'explica.

una cosa val per l'altra

Una virtut d'una persona compensa un defecte que també té. |

una cosa compensa l'altra |

Jugant és fluix, però és un bon noi: una cosa val per l'altra.

una de *

Reparteixen molts duros! (o un munt de; no una de duros!) -TV3-.

Hi ha posat molt d'oli, a la truita! (o una mà d'oli; no una d'oli!) -TV3-.

Tinc molts trastos a casa (o un gavadal de, una gran quantitat de; no una de trastos) -TV3-.

Diuen cada disbarat que espanta! (o una barbaritat de; no una de disbarats que espanta) -RAC1-.

Hi ha moltes aranyes! (o un femer de; no hi ha una d'aranyes!) -RAC1-.

una de calç i una d'arena *

En diuen una de freda i una de calenta (o una de mel i una de fel, una de cada color; no una de calç i una d'arena, una de calç i una de sorra) -TV2-.

una de dues *

O festeges o treballes, o una cosa o l'altra! (o pots fer una cosa o pots fer l'altra, has de triar, tens dues opcions, o això o allò; millor que una de dues) -TV3-.

O el mòbil es va mullar o hi va entrar sorra, o una cosa o l'altra (o ha de ser una cosa o ha de ser l'altra, no pot ser res més; millor que una de dues).

una de freda i una de calenta

Se sol dir de qui fa o diu una cosa i després fa o diu la contrària (Gir-Bar). |

una de mel i una de fel; ara sí, ara no; ara naps, ara nespres; adés una cosa, adés la contrària; una de bona i una de dolenta, una de fresca i una de calenta (Mall) |

L'Estagell, una de calenta i una de freda! (guanya i perd partits)

una de mel i una de fel!

Hom ho diu de qui barreja les coses bones amb les dolentes. |

una cullerada de mel i una de fel!, ara una de calenta i ara una de freda; ara sí, ara no |

Ell, una cullerada de mel i una de fel!

Tu, una de mel i una de fel! (ara em dónes una alegria, ara un disgust).

Te'n fot una de fel i una de mel (et diu una bona notícia i una de dolenta).

una dona sense pit és com una festa major sense orquestra

Vol dir que una dona, per fer goig, ha de tenir unes bones popes (Fi). |

una estona *

Aquest poble, de brut n'és força! (o molt, en extrem, de debò, n'és com una mala cosa; no una estona).

De barruda n'és molt (o no s'hi ha pas de tornar, n'és en grau superlatiu, n'és fora mida; no n'és una estona).

una feina com una altra (o una cosa)

Es diu d'una feina, o d'una altra cosa, que no té cap particularitat (Gir-Mall). |

ni poc ni molt |

A -T'agrada fer de mestre. B -Mira, és una feina com una altra.

una fi de món

Una gran cridòria feta per un grup de persones (Men). |

enrenou, aldarull, gresca, sarau, renou (Men) |

En la festa va passar-ho tan bé que va ser una fi de món.

una figa no fa estiu

Expressió que ens indica que d’un fet aïllat no se’n pot fer una norma (Val). |

una flor no fa estiu (Am); una flor no fa primavera ni dues fan estiu (Am), una flor no fa estiu ni dues primavera; una oreneta no fa estiu; una flor no fa estiu ni una gota, un raig (Tresponts) |

A -En Joan és molt garrepa. B -L’altre dia em va pagar un gelat. A -Una flor no fa estiu.

Aquesta feina l'has feta molt bé, però una flor no fa estiu (n'has de fer bé moltes).

una flor de

Una quantitat de coses bones o que fan goig. |

la flor i nata, la crema, el rovell de l'ou, el bo i millor |

En aquella parada tenen una flor de taronges.

nota: Vegeu també 'flor 3', al Volum 1.

una florada

Una florada és el conjunt de fruites que vénen alhora. |

haver-n'hi uns quants; venir de cop |

Ara no hi ha mongetes, però aviat en vindrà una altra florada.

nota: Vegeu també 'florada', al Volum 1.

una hora..., una hora...

Indica un canvi continuat (Am-Ca). |

ara..., ara...; ara..., adés... |

Té cinc gossos i, una hora els perd, una hora se li escapen: no en té gaire cura. Una hora puja a sobre el coixí, una hora al sofà, i fa el que vol! (el gos).

La nena, ara riu, ara plora.

Una hora eren curtes, una hora eren llargues; si no hi va anar deu vegades no n'hi va anar cap! (a la botiga)

Una hora ho sento; una altra, no (és sorda).

Una hora tinc mal de queixal, l'altra hora, mal d'esquena.

una i altra vegada (o un cop i un altre) *

S'ha queixat repetidament (o contínuament, moltes vegades, sense parar, sense interrupció, cinquanta vegades; les seves queixes han estat un ras i seguit, ja estic cansat de dir-t'ho; millor que una i altra vegada, un cop i un altre) -Avui-.

una i mil vegades *

A la televisió repeteixen la jugada cinquanta vegades (o mil vegades, cinquanta mil vegades; millor que una i mil vegades) -Avui-.

una i oli!

Es diu per indicar que algú ha romàs escarmentat d’una cosa i que no hi tornarà a caure (Mall). |

fer anques enrere; una vegada i prou, un pic i oli (Mall) |

Ja has aconseguit el que volies; però te dic, Llorenç, que una i oli! -Pere d’Alcàntara Penya-.

 No vull de cap manera que la nina torni a anar a aquella casa, un pic i oli!

una mà de

Un gran nombre de. |

una gran quantitat de, molts, un munt de, un gavadal de, una multitud de |

Hem portat una mà de canvi! (molt)

He menjat una mà de torrons!

Hi ha una mà d'escombraries al pati! (enderrocs).

Ha guanyat una mà de copes! -C33-.

Si ve, li fotré una mà d’hòsties!

...amb una mà de gols a la Reial Societat.

Ens va explicar una mà de contes!

una mà renta s’altra i totes dues sa cara

Vol dir que el fet de fer favors afavoreix al mateix que els fa (Moixonies, Mall). |

tot queda a casa, un fa l’altre, tota ajuda és important |

Ell fa molts de favors, però també perquè li convé, ja se sap que una mà renta s’altra i totes dues sa cara.

...i ara en Jofre li torna el favor: una mà renta l'altra i les dues la cara -Punt-.

una mala fi

Una gran quantitat (Mall-Men). |

una pila, un fotral, un munt, una multitud, un fotimer, un sens fi, un excés, molts |

Hi trobem una mala fi de mots que s’han perdut -Zèfir-.

Al teatre hi havia una mala fi de gent esperant a l'entrada.

Hi havia penjats una mala fi d'embotits a la paret.

En Joanet i la filla major del rei visqueren una mala fi d’anys contents i alegres -Conte-.

Ha comprat una mala fi de mobles per a la casa nova.

una maneta

Cinc gols com els cinc dits de la mà (col·loquial). |

una panadera, una allisada, una pallissa; atonyina, escarmenta |

El Llagostera clava una maneta a l'Olot.

nota: També es diu en castellà. Sembla de creació moderna.

una mica al cor es fica

Les coses petites també tenen molt de valor (Bar). |

la moderació és bona; fes-ho, encara que no sigui gaire intensament |

A -Jo no us puc ajudar gaire, però una mica sí que ho faré. B -Una mica al cor es fica (ja us ho agraïm).

una mica i força!

Resposta de confirmació augmentada a qui parla del defecte d'una altra persona. |

n'és molt |

A -Quan plou una mica, l'aigua passa per sobre el passallís. B -Home, ha de ploure una mica i força!

C -Em sembla que el vostre director és una mica torracollons. D -Una mica i força, n'és!

passallís: Pont sense baranes (Vegeu 'passallís, al Volum 1).

una mica més i (+ verb)

Hom ho diu quan una cosa ha estat a punt d'ocórrer. |

un xic més i (+ verb), si es descuida (+ verb) -Gir-Val-, ha anat de poc que no (+ verb), de poc, per poc, gairebé |

Una mica més i caic (s'ha entrebancat).

Un xic més i em toca la rifa (li ha vingut de dos números).

Una mica més i ens guanyen.

Una mica més i ens fotem daltabaix del pont.

Una mica més i em poso a plorar.

Una mica més i se'm mengen! (per dir això).

una mica tot (o una mica de tot)

Hi ha més d'una raó. |

hi ha de tot, una mica per tot |

A -No puc resistir les criatures: no sé si em faig vell o si els d'ara són més beneits que els d'abans (un metre gran). B -Una mica tot (o hi ha una mica de tot).

una morterada *

Valdrà molt diners (o una picossada, una dinerada, -una fotracada, un fum, un sac de, una cabassada, un feix de bitllets Val-; no una morterada, una morterada de diners, un paston).

una mula curta

Molts cèntims (Ca). |

molts diners, una picossada, una dinerada, un dineral, molts quartos; costa un ronyó |

Aquesta casa es ven, però en volen una mula curta.

D'aquell camp que no valia ni cinc, li'n van donar una mula curta.

D'aquella casa de Sant Guim, en demanen una mula curta.

una nierada

Es diu del conjunt d’infants d’una mateixa família (Mall). |

una niuada, una llocada (Mall) |

Aviat tengueren una nierada d’infants i començaren a poblar Mallorca -Tardanies-.

La nierada del cucut: un i curt! (se sol dir quan una parella només té un fill)

una partida

Es diu d’un conjunt relativament nombrós de persones o coses (Mall). |

un grapat, una colla, uns quants, un aplec, una col·lecció |

Fa ja una partida d’anys, en alguns dels restaurants de... -Mirall-.

Era membre de la redacció des de feia una partida d'anys -Mirall-.

A -En sé una partida d’adagis. B -Tota persona de seny n’ha de saber una partida -Adagiona-.

Sempre han arribat una partida de vergades per devers l’esquena del qui fuig -Adagiona-.

una pesseta mai no és bona per a tothom

Per més bé que es faci una cosa, sempre hi ha qui no està content. |

hi ha diversitat de criteris, n'hi ha que no estan mai contents, sempre n'hi ha que es queixen |

A -Aquest obres a la plaça seran una bona millora. B -Sí, però una pesseta mai no és bona per a tothom (algú hi trobarà pegues).

una pixarada

Una quantitat molt petita. |

una insignificança, una favada (Val) |

Ja ho farem un altre dia: no et preocupis, que només falta una pixarada.

L'hort només m’entreté, perquè és una pixarada.

A mitjan matí haurem acabat, que empeltar els arbres és una favada.

Aquella feixa em va costar una pixarada i ara me'n donen quaranta mil euros.

nota: Vegeu també “pixarada”, al Volum 1.

una porta oberta fa por a dos

Una cosa que no sembla perillosa pot anar bé per per espantar a qui no sap si n'és o no. |

una escopeta buida fa por a dos |

A -Deixar la porta de casa oberta és un perill. B -Oh!, una porta oberta fa por a dos! (fa por a qui la deixa oberta i fa por a qui es fica a la casa a robar, perquè pot ser rebut a cops)

una punta de

Una malaltia en un estadi inicial (Ca). |

un començament, un principi, un xic, una mica |

He tingut una punta de pulmonia.

una retirada a temps és una victòria

Vol dir que, d'un lloc de perill, val més anar-se'n. |

allà on no hi vas a guanyar res no hi vagis perdre, no t'encantis pels revolts! |

A -A les cinc en podem parlar (dos mestres). B -A les cinc surto rabent: una retirada a temps és una victòria! (en una escola, quan surt la mainada, sempre hi ha històries i feines, val més no encantar-s'hi gaire)

una tracalada

Fórmula que expressa una munió, de gent o d’altres coses (Mall). |

una munió, una multitud, una faramalla (Tarragona), un fum (Val) |

Ha publicat una tracalada d’articles.

Agustí fou obligat a escoltar tota una faramalla de tangos en voga, de xarlestons i de 'black-bottoms' -el fill-.

una vegada més (o un cop més)

Hom ho diu d'un fet repetit. |

una altra vegada, un altre cop; tornar a |

El Vilamulaca guanya una vegada més (o un cop més).

una vegada no fa costum

Amb una sola actuació no n’hi ha prou per valorar algú (Bar). |

una flor no fa estiu, una oroneta no fa primavera (Val) |

Ser bon xiquet tot un dia està molt bé, encara que una vegada no fa costum.

Com que una vegada no fa costum, haureu d’insistir en el vostre projecte perquè us el tinguin present.

una vegada sí i l'altra també (o un cop sí i l'altre també)

Sempre (Ca). |

contínuament, tothora, sense parar |

L'estirava un cop sí i l'altre també -Temps-.

una vegada un perdigot va dir tassa

Es diu quan una persona s’equivoca (Men). |

qui té boca s’equivoca, tothom n’erra |

A -Ja m’he tornat a equivocar! B -Una vegada un perdigot va dir tassa.

perdigot: Mascle de la perdiu; ací perdigot (per dir got) és un joc de paraules.

una veritat com un temple (o com el puny) *

A -Aquest no ha fotut mai res. B -Això és una veritat com una casa (o com una casa de pagès, com un cove -Am-, com una roda de molí; millor que com un temple, com un puny).

ungles de dol

Poca higiene a les mans (Bar). |

ungles plenes de brutícia, ungles negres |

Noi, portes ungles de dol!

uns (+ nom) *

Fa uns quants dies que no plou (millor que fa uns dies que plou).

Han passat unes quantes hores des de l'explosió (millor que han passat unes hores).

Hem menjat quatre cireres (o unes quantes cireres; no unes cireres).

nota: 'Uns' no té valor quantitatiu en català, és un indefinit. Ex.: 'Fa uns dies magnífics'.

uns comptes fa s’ase i altres es traginer

Vol dir que, sovint, les coses no succeeixen així com hom les havia previstes (Mall-Mall). |

sovint s’ha de comptar dues vegades (Gir) |

Volia fer moltes coses, però res no li va sortir com ho havia previst. Uns comptes fa s’ase, altres es traginer i altres l’amo de s’ase -Moixonies-.

A -Avui, que tenia ganes d’anar a fer feina al camp tot es dia, ha plogut. B -Idò, que no ho saps que uns contes fa s’ase i uns es traginer!

uns per altres

Expressió pronominal que indica una circumstància en la qual dues persones, o un grup de persones, en situació de contraposició, no arriben a trobar la solució o el desllorigador de qualque entrebanc o dificultat (Mall). |

l’un per l’altre, els uns pels altres |

Uns per altres deixaran perdre la finca, i ningú no farà res –Escrits-.

uns per poc i altres per massa

Les coses s'han de fer sense exageracions. |

entre poc i massa la mesura passa, n'hi ha que pequen per defecte i n'hi ha que pequen per excés |

A -Aquesta nena tot el dia feineja, és molt treballadora. B -Massa!, uns per poc i altres per massa! (n'hi ha que són ganduls)

uns pocs *

Augmenta el benefici d'uns quants (o d'unes quantes persones, d'alguns, d'un petit nombre; no d'uns pocs).

L'han llegida ben poques persones, la Constitució (o només uns quants; no l'han llegida gaires; no uns pocs) –CR-.

Només li he de dir quatre coses (o unes quantes coses; no unes poques coses) -Temps-.

uns tant i altres tan poc!

Queixa pel mal repartiment de les coses. |

els uns tant i els altres tan poc!, uns tenen tant i altres tan poc!, uns tenen massa poc i altres massa molt |

A -Val la pena dirigir un banc, si l'enfonses et donen milions d'euros de recompensa. B -Ai senyor!, uns tant i altres tan poc!

uns tenen la fama i altres carden la llana (o uns crien la fama)

De vegades s'atribueixen erròniament virtuts o defectes a una persona (Bar). |

uns tenen l'anomenada i els altres en treuen profit, n'hi ha que en semblen i n'hi ha que en són, uns tenen la fama i altres els doblers (Mall), uns cullen les flors i altres les espines, uns el pasten i altres el tasten |

A -Guanyen molt, els dentistes. B -Home, uns tenen la fama i altres carden la llana (n'hi ha d'altres que guanyen més).

nota: Alguns autors consideren aquest dita un castellanisme. Pensem que és bona.

uns tenen massa poc i altres massa molt

La societat no és justa i mentre uns tenen molt, altres no tenen gaire (Mall). |

el món és mal repartit |

Quanta raó teniu quan exposau que uns tenen massa poc i uns altres massa molt -Nous escrits-.

untar les rodes

Subornar (Bar-Garrotxa). |

untar, comprar, corrompre, untar les corrioles, untar les molles, untar el carro, fer córrer la bruixa, tapar els ulls, tapar la boca; untar-se les mans (Bar) |

Aquest permís ja ens el donaran, però els haurem d'untar una mica les rodes.

Li van untar les corrioles amb les comissions que li donaven.

No varen trigar gaire a tancar el tracte amb el metge de Girona i amb el meu home, a qui es veu que també li varen haver d'untar les rodes amb un pilot de bitllets -Temps d'abantes-.

untar-se les mans

Obtenir beneficis il·legals (Bar). |

deixar-se subornar, omplir-se les butxaques, fer el paquet, aprofitar-se de l'ocasió, fer farcell, corrompre's |

Diuen que quan era cap de personal es va untar les mans.

us en convindrien mitja dotzena!

Se sol dir a qui pateix massa per la seva criatura. |

deixa'l fer, no el controlis tant, esteu massa per la criatura; patiu massa, pel nen |

A -Aquest nen, aquí a l'ombra se'ns refredarà. B -Us en convindrien mitja dotzena!

usar (+ infinitiu)

Acostumar de fer quelcom habitualment (Mall-Pallars). |

ésser usual, tenir el costum, ésser habitual |

Aquesta màquina s’usava fer servir per segar.

Usem anar-hi cada dos anys.

Eren uns fets tal com els que usaven complir -Històries-.

usurpar la corona

Apropiar-se sense dret del prestigi d’algú o d’alguna cosa. |

passar la mà per la cara, viure de la glòria dels altres |

No espereu que li usurpen la corona les parles de les Illes, de València... (al català de Barna-Val-)

...va i ...ve (o …, ...bé)

Es diu d'un seguit d'accions repetides. |

i vinga...! |

Ells petó va i petó ve (una parella).

Aquest individu estafa va, estava bé.

I l'altre garrotada va, garrotada ve!

va bé

Fórmula per acabar una conversa. |

molt bé, d'acord; que vagi bé! |

A -Ja en parlarem un altre dia. B -Va bé, me'n vaig. Adéu-siau.

va com va!

Es diu d'una cosa que no passa sempre (Gir-Mall). |

depèn, això depèn, a vegades sí i a vegades no, uns dies sí uns dies no, ve com ve (Gir-Mall), què hi farem!, peta com peta (Ca-Cat Nord), acaba com acaba, no sempre es riu |

No es pot guanyar sempre, va com va!

A -Emplenen l'autocar, a les excursions? B -Va com va!

C -Sempre guanyeu! D -Va com va!

E -El meu home torna a estar malalt. F -Les coses vénen com vénen.

G -Prens cafè? H -Va com va! (si o no)

I -Us ho passeu bé fent aquesta feina. J -Sí, però no riem pas sempre (hi ha moments de tot).

va home, va!

Expressió de queixa, de disconformitat. |

no hi ha dret! , això no es fa!, au, vinga! |

La paga dels pobres han d'abaixar? Va, home, va!

va i... *

El president va fer un discurs pessimista (o ens va sortir amb un discurs; no va i fa un discurs pessimista) -CR-.

Un dia se'm presenta i diu... (o un dia em ve a veure i diu, un dia ve i em diu; no un dia va i diu) -TV3-.

Demà pots anar a comprar el cotxe que vulguis (o demà mateix pots anar, demà passa a comprar; no demà pots anar i comprar el cotxe que vulguis) -TV3-.

Ell estira la palanca (no ell va i estira la palanca) -Presència-.

nota: Vegeu també 'anar i'.

va ser poc l'embolic!

Hom ho diu quan en un lloc hi ha hagut un gran desori, a causa d'algun fet. |

quin merder que hi va haver, mal embolicat van aixecar! |

Va ser poc l'embolic, quan el batlle va dir que no deixaria fer la festa a la nit!

vaca sagrada

Persona que té una autoritat indiscutida en el seu camp. |

líder, capdavanter, prohom, patum |

És una vaca sagrada de la pintura.

vaga de braços caiguts

Vaga que fan els treballadors quedant-se al seu lloc de treball. |

Demà farem vaga de braços caiguts.

vagi per davant (o per endavant) *

Deixeu-me dir per començar que no comparteixo les seves raons (o val a dir que, deixeu-me dir per endavant, comencem per dir que; no vagi per davant que, vagi per endavant que).

vagi una cosa per l'altra *

A -En aquests iogurts no hi guanyem ben res, són una promoció. B -Una cosa val per l'altra (o una cosa compensa -o equilibra, rescabala de- l'altra, aquí hi guanyo i allà hi perdo; millor que vagi una cosa per l'altra).

C -Aquest penal no n'era, i el seu de la primera part tampoc. D -Això és una compensació (o una cosa val per l'altra; millor que vagi una jugada per l'altra) -TV3-

vaig estar (+ gerundi) *

Ahir vaig parlar amb el teu germà (no ahir vaig estar parlant amb el teu germà).

Tota aquella tarda vaig estar treballant a casa (és bona perquè indica continuïtat).

vaja + nom*

Quina dona! (no vaja dona!)

Ja et torno a trobar, quina coincidència! (o carall, quina coincidència!; no vaja coincidència!) -TV3-.

Quina gràcia que m'ha fet! (no vaja gràcia que m'ha fet!)

De netejar, netegem molt! (o carall si netegem!, i tant que netegem!, redéu si netegem!, ens en fem un fart de; no vaja si netegem!).

A -En Josep et pagarà el dinar. B -Quin un, per pagar res! (o un de bo per pagar!; no vaja un, per pagar res!).|

nota: En gran part del territori català aquesta construcció es troba estranya. Segons Albert Jané és un calc del castellà, pensem que té raó.

La forma 'vaja' és bona quan indica admiració, contrarietat, disgust, sorpresa, etc. Vaja, ara no trobo l'encenedor (DIEC); No m'agrada gaire, però vaja... (D. Enciclopèdia)

val a dir

Introdueix una observació sobre el tema de conversa. |

tot s'ha de dir, s'ha de dir que, s'ha d'admetre que, cal convenir que, s'ha de reconèixer que, no es pot negar que |

Val a dir que en Tobies és qui ha aportat més sardanes al programa -Ràdio-.

Hem guanyat bé amb un gran gol, val a dir-ho, d'en Biel -TV3-.

val més això que res!

Aprofitem el que tenim o el que ens donen. |

val més això que una ensopegada (Ca) |

A -Ens apugen el 3%, enguany. B -Val més això que res!

C -Cobren 500 euros al mes, els regidors. B -Val més això que una ensopegada!

val més anar sol que mal acompanyat

Declaració del perill de les males influències. | qui va sol camina quan vol; un tot sol, ni pena ni dol; quan un és tot sol, fa el que vol |

A -Avui he fet molta feina a Girona. B -És clar, perquè anaves sol.

A -I tant, val més anar sol que mal acompanyat.

val més aprendre de vell que morir ase

Aprendre, encara que sigui de gran, és positiu (Mall). |

mai no és tard per aprendre |

Val més aprendre de vell que morir ase -Nous escrits-.

val més Biure que... Boadella

És una broma empordanesa. Hom diu 'val més viure que', fa uns suspensió i, quan la persona que escolta espera sentit 'morir', diu Boadella (Ca). |

A -Em medico perquè vull fer anys. B -Ja fas bé!, val més Biure que... Boadella!

nota: Biure i Boadella són dos pobles veïns. A més, en temps poc democràtics, Biure s'escrivia Viure.

nota: A Mallorca encara distingim entre els sons de b (bilabial) i v (labiodental).

val més bona gana que bona vianda

Tenir gana ajuda a trobar el menjar bo. |

(quan hi ha gana no hi ha pa sec; quan hi ha prou son, a terra es dorm; l'ase per fam es menja l'agram; Tresponts), val més caçar menjar que caçar gana |

Menja, Pere, que val més bona gana que bona vianda.

val més borni que cec

De dos mals cal triar el que no ho és tant -Tresponts-. |

més val desmai que no tornar mai -Tresponts- |

nota: Aquesta dita també es diu en castellà.

val més caçar menjar que caçar gana

No tenir menjar és dolent, però no tenir gana és pitjor (Ca). |

val més bona gana que bona vianda (Am) |

A -Com menja, aquesta criatura! B -Ja va bé!, val més caçar menjar que caçar gana.

caçar: Cercar, buscar.

val més caure en gràcia que ser graciós

Val més caure bé o tenir influències que tenir virtuts (Gir-Bar-Mall). |

caure en grat val molt, caure de bon ull és important, en un lloc has de ser benvist |

A -Es van presentar seixanta persones a les oposicions per entrar al banc i va sortir la filla del director. B -Quines casualitats! A -Sí, val més caure en gràcia que ser graciós!

nota: 'Més val caure en gràcia que ser graciós' també es diu molt en castellà.

val més comprar-li un vestit que convidar-lo a dinar

Es diu de qui menja sense mida (Men). |

menjar com un llop, atipar-se com un lladre, ésser car de mantenir, val més esclatar de gras que no poder cagar de magre, val més comprar-li unes sabates que convidar-lo a dinar (Banyoles) |

Ja no el convidaré mai més, en Pere: val més comprar-li un vestit que convidar-lo a dinar.

A - I ara no veus que esclataràs (de tant menjar) si no et pots moure, home de Déu. B –Val més esclatar de gras que no poder cagar de magre –Brostejar-.

val més conèixer que no que et coneguin

No s'ha de fer el beneit quan s'és en un lloc públic; s'ha de ser prudent. |

fes bondat, comporta't, tingues seny |

No beguis allà al casament, que tornaràs a dir bestieses: val més conèixer que no que et coneguin!

val més creure-ho que anar-ho a veure (o creure, creure-s'ho)

Ho diu qui, tot i dubtant que allò que li diuen sigui veritat, no vol fer cap esforç per a comprovar-ho. |

potser sí, deus tenir raó, creure és de franc, anem per una altra cosa; per creure-ho, no es perd res (DCVB), (val més creure-ho que anar-ho a cercar, qui no ho creu que ho vagi a cercar (Mall) |

A -Jo no m'ho crec que les fires d'aquest any durin deu dies. I tu? B -Jo sí; val més creure-ho que anar-ho a veure.

C -Això de l'altre món, no ho acabo de veure clar. B -Jo sí, val més creure que anar-ho a veure.

val més crits que trucs

Vol dir que és preferible tenir un mal que avisi (que cridi) que un altre que venti una falconada (un truc) de cop (Olot-Am). |

si un mal avisa, hom hi és a temps |

A -L'altre dia em feia mal el pit i va ser una ombra de feridura. Sort que m'ho vaig nota de seguida. B -I tant!, val més crits que trucs.

val més donar-ho amb la mà calenta que amb la mà freda

Val més donar les coses en vida als hereus que no esperar que ho rebin després de la teva mort. |

si ho dónes quan ets viu, veus com els fas feliços |

He donat el camp a la noia. Jo m'estimo més donar-ho amb la mà calenta que amb la mà freda.

val més dos que cap

Frase de consol dirigida a qui es queixa perquè té una cosa repetida. |

això rai!, no t'amoïnis per això |

A -M'han regalat un llit per al nen que ha de néixer i ja en tinc un. B -Val més dos que cap!

val més el que embrut que el que neteja (o embruta)

Hom ho diu a qui neteja malament. |

A -El nen ja us ajuda, l'he vist que fregava taules. B -Sí, val més el que embrut que el que neteja, però què hi vols fer!

val més ell que jo!

Ho diu qui no voldria trobar-se en la situació que s'està comentant. |

ja li regalo!, ni ganes! |

A -Ha fet cent anys, en Jaume. B -Val més ell que jo! (no hi vol pas arribar)

val més espatllar sabates que llençols

És preferible haver de treballar, encara que la feina sigui forta, que estar-se al llit malalt (Moià). |

val més ésser cap de ratolí que cua de lleó *

Jo tinc la meva empresa, m'estimo més ser un petit amo que un gros mosso (o val més ser cap d'arengada que cua de lluç; no val més ser cap de ratolí que cua de lleó).

Val més ésser ocell de bosc que de gàbia (o més val ser cap de peix que cua de sardina -Bar-, les persones han de ser lliures -Am-, visca la llibertat!, fes la teva).

Un vell està més bé a casa que en un geriàtric: val més ser ocell de bosc que de gàbia.

val més ésser endevinaire que rei (o valdria més)

Significa que la sort la podem trobar en una circumstància i moment que no esperàvem (Mall). |

si les coses se sabessin no n'erraríem mai cap; no se sap mai on és, la sort (Mall), els vents de fortuna són com la lluna (Val) |

A -Si hagués entrat a treballar en un banc en comptes de fer de mestre, ja seria jubilat. B -Sí, valdria més ser endevinaire que rei.

val més ésser un petit amo que un gros mosso

Vol dir que val més tenir una empresa petita i ser-ne l'amo que treballar en una de grossa. |

val més ser cap d'arengada que cua de lluç (Gir-Bar); és millor ser el primer d'una empresa petita que el darrer d'una de gran, val més esser amo de poc que mosso de molt (DCVB), val més esser cap de lluç que cua d'estruç, val més esser cap d’arengada que coa d’anfós (Mall) |

El meu pare sempre em deia: 'Val més ser un petit amo que un gros mosso'. Per això em vaig parar pel meu compte.

Abans deien: 'Val més ser un petit amo que un gros mosso', però ara és al revés; val més treballar per un altre i no tenir tants maldecaps.

val més fer-ho de grapes que manar-ho!

Ho diu qui mana coses i no l’escolten (Men). |

quan ho has manat, ja ho has fet! (Gir) |

Mano coses als al·lots però no em fan cas; val més fer-ho de grapes que manar-ho!

val més grans a la cara que petits al ventre!

Es diu per consolar els adolescents que tenen grans a la cara. També vol dir que val la pena de suportar molèsties, quan hi ha coses que poden complicar la vida. |

val més grans a la cara que petits a la panxa (Bar) |

No hi pateixis pas per aquests grans, nena; ja se n'aniran. Val més grans a la cara que petits al ventre!

A -Ara ens faran treballar el dissabte al matí. B -Què hi farem!,val més grans a la cara que petits al ventre! (seria pitjor quedar sense feina)

val més guanyar brut que perdre net

És l'argument de qui fa trapelleries (Am). |

voler guanyar net o brut |

A -No val això de llançar les cartes per fer mal dat (un jugador que s'adona que té mal joc). B -Vosaltres us estimeu més guanyar brut que perdre net.

val més jeure que guardar es porcs

Es diu per a fer avinent que els porcs es guarden sols a la soll, i que no cal esmerçar-hi gaires esforços (Mall). |

feina feta no té destorb |

Ell ja té els porcs ben arreglats a la soll, per això diu que “val més jeure que guardar es porcs”.

val més la paraula callada que la dita

No s’hi guanya res explicant els problemes (Ca). |

ningú no et donarà res, què li he d'anar a explicar!, la millor paraula és la que es calla (DCVB) |

A -Li n'has parlat, de la separació del noi? B -No, ni li'n diré res tampoc!: val més la paraula callada que la dita.

val més menjar poc i pair bé

Cal prendre's les coses amb calma, sense abusos ni exageracions (Gir-Bar). |

s'ha d'anar pastant i anar coent, agafa-t'ho bé!, val més menjar poc i que sigui sa (Ca), no s'ha de voler tot a la mateixa vegada, s'ha d'anar traient profit de les coses de mica en mica |

No facis tantes hores, home, que hi deixaràs la salut!, val més menjar poc i pair bé.

Deixa't estar de comprar camps i cases, no siguis tan aferat!, val més menjar poc i pair bé!

A -Has posat els diners al 5%? B -No, me'n donen el 3%, val més menjar poc i que sigui sa (no vol patir i demana interessos normals, no vol inversions exposades).

aferat: Ambiciós, ganut.

val més morir tip que decandit

Ho diuen els qui són molt menjadors (Am). |

val més morir tip que acandit (Ca), penes amb pa són de més bon passar |

A -Carall, com t'atipes! B -Val més morir tip que decandit!

Està ben malalt. Sort que té diners, perquè penes amb pa són de més bon passar.

val més no remenar-lo *

D'aquest tema val més no parlar-ne (o aquest tema val més no tocar-lo; millor que val més no remenar-lo).

val més parlar clar que botejar

Val més ser clar, protestar, dir les coses, que no pas callar i fer mala cara (Ca). |

val més ser clar que fer morros |

Jo no hi estic d'acord i li ho diré: val més parlar clar que botejar.

nota: Pensem que ací es juga amb dos dels sentits del mot 'botejar': 1 botar, fer el bot, estar empipat i mostrar-ho; 2 fer botiges, parlar malament, balbucejar.

val més perdre'l que trobar-lo

Hom ho diu de la mala gent (Mall). |

val més no tenir-hi tractes (Mall) |

Deixa'l fer, a en Miquel; val més perdre'l que trobar-lo.

val més petar que patir

Justificació de qui fa un pet. |

val més petar que rebentar |

A -Ja trona! B -Sí noi, val més petar que patir!

val més petita i juganera que grossa i talossa

Hom ho diu de la cigala (penis) quan es fa broma (Am). |

val més prevenir que penedir

Mirem d'evitar els accidents. |

val més prevenir que curar, siguem prudents! |

A -Hem fet posar una xarxa a l'escala perquè la mainada no s'hi empassi. B -Ja feu bé: val més prevenir que penedir!

val més que en sobri que no pas que en falti

Es recomana de no estalviar (Gir-Lleida). |

val més morir d'un tip -o d'un fart- que de gana, allò que sobra fa la festa |

A -Quantes en comprarem, d'estaques? B -Val més que en sobrin que no pas que en faltin.

val més que la gent digui 'aquell és un malparit' que no pas 'pobret!'

Prescindeix dels altres; si et critiquen vol dir que vas bé. |

val més que et diguin 'fotut' que 'pobret', val més que et tinguin enveja que pietat, vés a la teva |

A -La gent diuen que pago poc. B -Deixa'ls dir: val més que la gent digui 'aquell és un malparit' que no pas 'pobret!'

val més riure que fer riure

Riure és bo. Ho diu qui riu molt, per justificar-se. |

riure va bé; agafem-nos les coses bé |

A -Esteu molt divertits. B -Sí, val més riure que fer riure.

val més riure que plorar

Convé agafar-se bé les coses, no desesperar-se. |

no us enfadeu per poca cosa, sigueu optimistes |

A -Et veig molt content (se li separat el noi). B -Val més riure que plorar!

val més sa que guarda que sa que cura

Vol dir que és millor prevenir el mal que guarir-lo (Moixonies, Mall). |

s’ha de vigilar, no dormiu!, val més evitar que curar, mai no el troben amb sos calçons desfets (Mall) |

Si el veus que entra per aquell portal, avisa’m tot d’una, que hem d’anar ben alerta, ja diuen que val més sa que guarda que sa que cura.

val més sentència de metge que no de jutge

La sentència del metge pot ser que no es compleixi, la del jutge s'ha d'executar (Bar). |

hi ha moltes errades mèdiques, molts malalts desenganyats del metge se salven |

A -El metge m'ha dit que no tornaré a caminar bé. B -Mira, val més sentència de metge que no de jutge.

val més sentor vella que novella

Expressió que remarca que són millor les coses conegudes que les novetats (Val). |

no deixes les sendes velles per les novelles, val més boig conegut que savi per conèixer (Gir-Bar), per la drecera no deixis la carretera, no deixis les garbes pels rostolls |

No cal que canviem de cotxe; aquest és bo: val més sentor vella que novella.

val més tard que (no) mai

És bo aconseguir coses, encara que es facin esperar. |

la qüestió és tenir-ho, mai no és tard quan arriba, mai no és tard quan Déu ajuda |

A -Tot just ara ens arriba la subvenció. B -Val més tard que no mai.

nota: Pensem que 'val més tard que mai' és una solució aprofitable, malgrat que no sol ser als diccionaris habituals.

val més tenir que penedir

Val més fer una cosa quan es pot fer que no pas penedir-se de no haver-la feta. |

s'ha de ser decidit, val més tenir que desitjar (Bar-Val) |

Val més tenir que penedir i, com un gra de ronya no sol venir tot sol... -Rondalles Casaponce-.

Compraré aquest camp perquè me l'ofereixen a bon preu: val més tenir que penedir.

És millor ser propietari d'una petita cosa que no, sense diners, aspirar a tenir coses importants: val més tenir que desitjar (Bar).

A -M'hauria d'aprimar. B -No home, val més tenir que desitjar (val més estar gras que prim) -Ràdio-.

val més tirar sa candela i sortir de sa processó

Vol dir que és millor no combregar amb rodes de molí i fer la pròpia via (Horrach, Mall). |

val més deixar-ho córrer |

No l’escoltis més i no hi vagis pus: val més tirar sa candela i sortir de sa processó.

val més traça que força

És millor saber fer les coses amb intel·ligència i habilitat que tenir força física (Gir-Bar). |

val més manya que força (Mall), s'ha de tenir traça, tot vol la seva traça; les coses s'han de fer amb perícia, amb manya, val més enginy que força (Mall, DCVB), per a desfer-se dels llaços, més val el cap que no els braços (Tresponts) |

Ja ho veus: val més traça que força per obrir un pany.

val més un ai que cent gemecs

En casos de patiment cal prendre mesures enèrgiques. |

adobem-ho de seguida, no badem, no retardem la solució |

A -Fa mesos que em fa mal el genoll i els metges em diuen que m'he d'operar. B -Doncs fes-ho, dona: val més un ai que cent gemecs.

val més un boig conegut que un savi per conèixe

No ens podem fiar de qui no coneixem. |

la gent s'ha de conèixer bé, (val més lo dolent conegut que lo bo a conèixer, Déu ens guard el senyor per por de pitjor Mall) |

A -Ve un director nou. B -Malament rai!, el que tenim ja sabem com és. Val més un boig conegut que un savi per conèixer. B -Depèn de com sigui el boig.

val més un boneto a la plaça que cent escuts a la caixa

Val més ser amic d’una persona influent, a qui es poden demanar favors, que ésser ric i no poder obtenir res amb tota la riquesa (l’Alguer). |

és molt bo tenir padrins, un cop de barret va molt bé (Ca), qui té padrins el bategen, qui té bons padrins és ben batejat | boneto: bonet, barret

val més un dit en es front que una quarterada a l’horta

Significa que val més tenir molt de seny que molts de doblers (Moixonies, Mall). |

val més una gota de saber que un mar de fortuna |

Ara, les coses et van bé, però vés alerta, perquè val més un dit en es front que una quarterada a l’horta.

val més un gust que cent taronges

Vol dir que allò que agrada no té preu (Eiv). |

procureu satisfer els gustos |

Deixa'l que mengi avui el que li agrada: val més un gust que cent taronges.

val més un liró que tantes liraines

Vol dir que les coses han de ser directes, sense donar-hi voltes (Ca). |

anem al gra, anem al dret, concretem, no anem amb remingoles, digues-m'ho d'un cop |

Què li ha passat, al meu noi, en aquest accident?, sigues clar!: val més un liró que tantes liraines!

A -Home, em sap greu... B -Va, Elies, acaba-t'ho tot!, no tinguis vergonya: val més un liró que tantes liraines (no facis compliments).

val més un mal 'arreglo' que un bon plet *

Eviteu els plets tant com pugueu (o fugiu dels plets, no aneu a plet, si podeu; val més un mal acord que un bon plet, més val un dolent ajust que el millor plet (DCVB); millor que val més un mal 'arreglo' que un bon plet).

val més un ocell a la mà que cent a agafar (o a volar)

Es recomana triar les coses segures (Men-Bar). |

val més un pardal a la mà que una perdiu enlaire, val més un té que dos te’n daré, val més un en tinc que dos te'n donaré, val més un tord a la mà que mil i cinc-cents que volen, no deixis el que veus pel que no veus (Ca), agafa les coses segures, (val més tenir que penedir, val més Torrefeta que Castellserà; la titola, més val xica i eixerida que d'un pam i consumida; Tresponts) |

A -Els funcionaris cobrem poc. B -Val més un ocell a la mà que cent a agafar!

C -He guanyat tots aquests diners a les màquines: hi tornaré a jugar (els ensenya) D -No deixis el que veus pel que no veus (no hi tornis, que aquests són segurs).

val més un veí a la porta que un parent a Mallorca

Ens podem refiar més d'un veí que d'un parent que viu lluny (Gir-Bar). |

val més un bon veí que un mal parent, val més un bon amic que cent parents (Tresponts) |

val més una bona esquena que una mala cara

Hom ho diu a qui es vol apartar per no donar l'esquena a un altre (Fi). |

no et moguis |

Ja estàs bé!: val més una bona esquena que una mala cara.

val més una llapissera curta que una memòria llarga

Expressió que proposa anotar-ho tot i no fiar-se del record (Val). |

no us refieu de la memòria, qui no té memòria ha de tenir cames (Gir), memòria o cames (Val), qui no té cap ha de tenir cames (Mall) |

Apunteu les dates dels exàmens: val més una llapissera curta que una memòria llarga.

valdria més ser pres pels anglesos!

Ho diu qui està desesperat o es troba en molt males condicions (Ca). |

valdria més ser mort!, això desespera, maleït siga!, n'hi ha per tirar el barret al foc |

Tot ens va al revés!: valdria més ser pres pels anglesos!

nota: No sabem de quin episodi històric pot venir aquesta opinió dels anglesos.

valdria més un bon cel!

Valdria més que es morís. Hom ho diu de qui està molt malament. |

un bon cel, valdria més un bon cel que aquestes misèries, valdria més que déu se l'emportés |

A -Que fa el pare? B -Res, ha perdut el cap i l'hem de vigilar: valdria més un bon cel

valer com la pols de sota el llit

Tenir un valor insignificant (Nord). |

no valer gens, no valer un pet de conill, no valer un clau |

Avui dia la terra val com la pols de sota el llit, però els diners ho adoben tot i van fent criatures, al Crèdit Agrícola -Vagons robats-.

valer com un pet de ratolí

No tenir cap mena d’importància ni de valor (Nord). |

no valer gens, no valer els budells d’un gat, ésser inútil; no valer una malla, un xavo, un dobler |

El meu carnet fora les fronteres de França, té el mateix poder que un pet de ratolí, amb perdó -Vagons robats-.

nota: Pensem que hi ha la influència de la dita francesa "ça ne vaut pas un pet de lapin", però ens pot servir).

valer el que *

Això val com les accions del BCD -un banc que ha fet fallida- (o no té cap valor, no val res, val el que valen les accions del BCD; no això val el que les accions del BCD).

valer el seu pes en or *

Aquest gol no té preu (o no és pagat amb diners, és inestimable; millor que val el seu pes en or).

El triomf a Castres val un imperi (o val un tresor, no té preu, no és pagat amb tot l'or del món, és molt valuós; millor que val el seu pes en or) -Avui-.

valer la pena

Compensar, un resultat, l'esforç que costa una cosa (Gir-Mall). |

tenir importància, interessar, pagar la pena, valer-s'ho / no pagar el viatge |

Vendre les avellanes a cinc euros el quilo ja val la pena.

L'esforç que hem fet fitxant jugadors s'ho val.

Tot això, no s'ho val de pagar les cuques un xic cares? (pot pescar més) -Marinenques-.

S'ho val, comprar-ho a Olot; pel preu d'un pot, en tens dos.

Em temo que la cosa ni paga el viatge perquè... –Granota-.

valer les set setenes (i pagar)

Costar, una cosa, un preu fora mida (Men). |

costar el pebre, costar un ull; pagar pel pebre (Am) |

El teu caprici ens ha valgut les set setenes.

nota: Procureu no dir 'Costar la torta un pan'.

valer més

Ésser preferible. |

ésser millor |

A -Ho farem demà? B -Sí, val més.

Val més tenir diners que no tenir-ne.

C -M'he d'emportar una clau? D -Sí, val més.

Li hauria valgut més no haver-hi anat (no l'han pagat).

Per dir això, val més que callis.

Val més una noia maca que deu duros a la butxaca -Cançó-.

valer més el mall que l'enclusa

Valer més una cosa petita que una de grossa. |

ésser més gros el mall que l’enclusa; valer més l'espart que l'escurada; valer més el mànec que la destral, valer més el farciment que el gall, (pujar més el suc que la perdiu, valer més les esquelles que el bestiar; Tresponts) |

A -M'han cobrat quaranta-tres euros d'adobar la planxa. B -Aviat valdrà més el mall que l'enclusa! Me'n va costar seixanta.

Al llibre hi ha vint-i-cinc poemes curts i veig que el pròleg és d'onze planes: és més gros el mall que l'enclusa.

Només els contractistes, si valia més l'espart que l'escuranda, hi farien l'agost -el brogit-.

escuranda: Vaixella que s'ha d'escurar (Tortosa, DCVB).

valer més es fonoll que es caragols

Ésser més bona la part accidental que la part principal d'una cosa (Mall). |

fer-hi més una cosa que l'altra; valer més l'accessori que l'essencial, valer més el farciment que el gall, valer més la salsa que els caragols (DCVB), valer més l'espart que l'escurada (Val) |

Si no hi poses bones espècies no val res, es menjar: val més es fonoll que es caragols.

valer més or que no pesa

Es diu de les persones molt ben considerades (Bar). |

no tenir preu, no ésser pagat amb diners |

Tenim un secretari que val més or que no pesa.

valer molt

Ésser molt important. |

ésser molt bo; valer la pena |

Val molt tenir un amic.

Està malalta sovint, la mare, però no es queixa pas. També val molt.

Tenir la feina a prop de casa val molt.

valer-ne deu

Ésser una persona molt mes valuosa que una altra. |

tenir més qualitats que, ésser més bo, ésser molt millor, ésser molt superior |

A -És trempada la germana de la Carme? B -En val deu d'ella.

valer per

Això que es diu compensa una altra cosa. |

els altres no en són, ja tocava! |

A -Ha sortit trempada, la nena. B -Val per les altres (no ho són gaire).

C -Avui reposaré. C -Ben fet que faràs!, val pels dies que penques tant (o val pels altres dies).

D -Ja està, el dinar (és aviat). B -Val pels dies que ens hem d'esperar.

E -Vine a casa, avi. F -Val pels dies que no em volen (la mainada li diuen 'no et volem').

valer per experiència

Ésser útil una mala experiència a algú. |

servir per experiència, servir d'experiència, servir d'escarment |

Que et valgui per experiència! (ha aixafat el cotxe en un accident; corria massa).

Em vaig refredar esperant el bus en mànigues de camisa. Ja em valdrà per experiència! (no em tornarà pas a passar)

Que valgui per un altre dia! (el càstig).

valer poca moneda (o pocs calés)

Es diu de les persones falses, hipòcrites. |

ésser un malparit, un traïdor, un caragirat; no ésser de confiança |

En val poca de moneda, aquesta dona!, no te'n fiïs.

Que en val poca de moneda!, Tu, amb la teva bona fe, li comentes coses i, darrere teu, ho va a explicar tot al director.

Que en valen poca de moneda aquests que s’acosten fent mitja rialla! (solen ser traïdors, putes manyagues)

Que en val poca de moneda! (deixa l'home quan té càncer).

valer-se de

Aprofitar una circumstància per obtenir quelcom (Gir-Eiv-Mall). |

servir-se de, fer servir, fer ús de, aprofitar l'avinentesa, aprofitar l’ocasió, valer-se de l'ocasió |

Es valen de la política per fer diners.

Abans de casar-se es valia de la seva mare (la mare li feia tot).A -En va fer molts diners d'aquell terreny. B -Sí, es va valer de l'ocasió (era l'últim que quedava allà).

La mainada ja saben que no els pots castigar i se'n valen (n’abusen).

Ja te'n vals que ets vell, perquè si fossis jove, et faria una cara nova! (l'ofèn).

Has d'obrir la porta de l'habitació, perquè hi arribi l'aire condicionat: t'has de valer de traces!(trucs)

M'he de valer de traces (no té cap fogó i escalfa la farigola amb aigua calenta de l'aixeta).

Els treballadors es valien de totes les manyes per a aconseguir un lloc de feina estable -Viatge insòlit-.

valer-se de tot

Actuar sense escrúpols. |

aprofitar-se de tot, buscar totes les manyes per fotre els altres, buscar tots els trucs |

Aquells dos es valen de tot per guanyar (fan trampes).

valer-se per ell

Poder-se moure, una persona, sense l'ajuda d'altres (és l'expressió contrària de 'no poder-se valer'). |

valer-se per ell sol, no estar impossibilitat |

Si es val per ella, la durem a casa (és a l'hospital).

valer un credo

Es diu de les coses negatives, feixugues, carregoses, exagerades. |

Déu n'hi do!, ésser complicat |

A -Saps, Jordi, el teu cunyat ha fet una estafa. B -Tinc cada parent que val un credo!

Arrencant aquella vinya m'hi foto cada tip treballar que val un credo!

Diuen cada bestiesa que val un credo.

valer un imperi

Tenir moltes qualitats. |

valer molt, valer un tresor, ésser trempat, no tenir preu, no ésser pagat amb diners, valer un món (Mall) |

Tenim un gendre que val un imperi.

Aquella dona val un imperi, per a la botiga (vol servir).

Aquest metge val un imperi per als malalts.

valga'm Déu!

1 Expressió de por, de sorpresa, de llàstima. |

quin espant!, quina sorpresa!; valga'm tots els sants!, reina santa! (Bar), reina santíssima! |

Valga'm Déu quina por, aquella pel·lícula!

A -Ha caigut un autocar anglès al riu. B -Valga'm tots els sants!

C -Mira què he trobat! (un escorpí) B -Valga'm Déu!

2 Exclamació de seguretat. |

i tant!, és clar que sí!, que sí; sí, home; no hi haurà cap problema |

C -No sé pas si en sabré, de fer la coca. D -Valga'm Déu si et quedarà bé!

E -Guanyarem demà? F -Valga'm Déu!

G -No en farem prou, d'aquest menjar. H -Valga'm déu!

valga'm la intenció!

Fórmula emprada per qui fa una cosa de bona fe, però s'equivoca en la data. |

tot es fa a fi de be, la intenció era bona, ja em sap greu |

He fet dir misses ara, en comptes de fa quinze dies, valga'm la intenció! (llavors tocava)

Ja sé que el teu sant ha passat, però et felicito avui, perquè aquell dia era fora. Valga'm la intenció!

valga'm sant Nin i sant Non!

Exclamació davant d'un disbarat (Bar). |

valga'm Déu!, quin espant!, quina desgràcia! |

A -Ara volen fer una casa al mig de la plaça. B -Valga'm sant Nin i sant Non!

valga que

Expressió que s'usa per a tenir una cosa en consideració (Mall). |

tanta sort que, encara sort, encara bo, encara rai, encara com, sort que (Gir-Mall) |

En Tomeu ha tengut un accident molt greu: valga que no s'ha fet gaire mal.

valgui la redundància (o valga'm)

Fórmula que s'usa per justificar una repetició. |

disculpeu el reble, perdoneu que em repeteixi, ja sé que em repeteixo, però; i dispenseu-me la iteració, valgui la repetició, perdoneu la redundància |

Jo voto la dreta perquè sóc de dreta, valgui la redundància.

A una llengua que es vol normalitzar la priven de les privades, i dispenseu-me el reble.

nota: Pensem que 'valgui la redundància' ens ve de la retòrica llatina medieval, però que ara es diu molt per influència del castellà. Convé, si més no, d'anar-la alternant.

vàlvula d'escape *

Fer aquest disc és un esbargiment (o una distracció, un entreteniment; una manera d'esbravar-se, de desfogar-se, d'esplaiar-se, d'expansionar-se; no una vàlvula d'escape; millor que una vàlvula d'escapament).

vam-ell-ara!

Indica que una cosa que s’afirma és segura (vamellara al DCVB, Men). |

a ho crec, per descomptat, és clar, i tant, no cal dir-ho, no hi faltaria més (Men) |

I vam-ell-ara si li varen trobar s’agulla! -Fets-.

vanar-se de

Mostrar-se satisfet i cofoi de mèrits propis o que hom s’atribueix. |

lloar-se, gloriejar-se, vanagloriar-se, jactar-se, vantar-se, envanir-se |

Els qui ens vanam d’amadors de la nostra llengua podem fer i tenim obligació de fer qualque cosa més -Bruixat-.

vaques a muntanya!

Prendre's les coses bé amb filosofia (Am). |

agafar-s'ho bé, anar tirant, no complicar-se la vida, agafar-s'ho a la fresca |

A -Què faries, tu, en aquests cas, si fossis director, tal com van les coses? B -Si jo fos director, també vaques a muntanya!

vas bé!

Això que proposes, no passarà (Am). |

vas bé per anar a Sants! (Ca-Am), que no!, creu-t'ho!, estàs ben arreglat!, no vas pas bé, (Ca), (Am), ja t'enganyaran!, ja te'n faran portar de llargues (les banyes) |

A -El gos no es mourà d'aquí. B -Vas bé!

C -A la nit no hi ha fressa en aquest carrer. D -Vas bé!

E –No he fet mai matemàtiques a l'institut. F –Doncs vas bé! (per fer la carrera d'Empresarials).

G –També els pots rentar tu, els plats. H –Vas bé! (que no).

C –Tu el muntaràs. D -Vas bé, cirerer! –Zèfir-.

F -Volem posar un bar a mitges amb en Dalmau. G -Ja vas bé per anar a Sants! (no te'n fiïs d'aquest, que té mala anomenada).

vas fresc! (o vas llest!, vas arreglat!, vas apanyat) *

Si et penses que t'ho deixaré això, vas bé! (o vas bé per anar a Sants!, creu-t'ho!, estàs ben arreglat!, estàs ben fresc!, no vas pas bé, millor que vas fresc!, vas arreglat, vas apanyat)

nota: Pensem que moltes d'aquestes construccions amb 'vas' són d'origen castellà.

vatua Déu!

Exclamació que indica contrarietat, indignació, sorpresa, etc. (Deformació de voto a Déu!) |

vatua, vatua el món!, vatua l'olla!, vatua d'ell (Mall) |

Vatua Déu!, què hi fa la sabata a sobre la taula?

Vatua el païdor! (té mal d’estómac) -Llibre-.

nota: Vegeu també 'vatua', al Volum 1.

vedella manyaga, de totes les vaques mama

Una persona amb bones maneres aconsegueix més coses que les altres (Tresponts). |

(se'n treu més llepant que mossegant, s'agafen més mosques amb una gota de mel que amb un plat -o una bóta- de vinagre; si vols que et segueixi el ca, dóna-li un bocí de pa; Tresponts)

A -Aquest noi, tothom el vol. B -Perquè és rialler: vedella manyaga, de totes les vaques mama.

vegades

Moltes vegades o algunes vegades. |

sovint, amb freqüència, molts cops; de tant en tant, alguns cops |

Ja se’n penedirà vegades, de no haver-s'hi casat!

Oi me n'he penedit vegades de no haver comprat el garatge amb el pis.

Hi ha hagut vegades que me n'he cansat, d'aquesta feina.

nota: Vegeu també 'vegada', al Volum 1.

veiessis (+ altres mots)

Introdueix frases de lloança. |

que en sap de!, que bé que ho fa!, que bé que li surt de! |

Veiessis quin hort que té! (ben dut).

Veiéssiu com treballa, la nena!

Veiessis com esquia, l'avi!

veig! *

Les veig i deu més! -pòquer- (o els teus i, hi vaig i, vull i; no veig!)

vejam que (i vejam si)

Forma d’imperatiu del verb veure amb què s'expressa el desig, la temença o la curiositat de saber què passarà (sentim també 'veiam, aviam, iam' i altres formes). |

a veure; ja ho veurem; mala sort, si passa; què hi farem!, esperem que no, esperem-ho |

A -El nen diu que vol ser mecànic. B -Vejam què resultarà quan serà cuit (ja es veurà, Ca).

C -Tindrem fred. D -Veiam què serà.

E -Hauries d'anar al metge, amb aquest mal de cap. F -Dóna'm una aspirina, aviam què serà! (no hi vol anar).

G –Que us divertiu per allà dalt! H -Aviam què serà! Hem de mirar-ho.

I -Que vagi bé, el festival! J -Vejam que serà!

K -T'emportes el paraigua? L -No, aviam què serà.

M -Vols que t'aguanti el quadre? N -No, vejam què serà! (no caurà pas i, si cau, què hi farem!)

O -Em marejo. P -Vols el rentamans? O -Vejam què serà! (no gitaré pas). P -Vols una pastilla? O -Vejam que serà!

Q -Et robaran aquest ordinador! R -Vejam que serà! Si algú me'l roba, que se'l quedi, ja és vell.

Vejam quina idea té, el pare

Vejam si veus cap metge que camini! (ells ho recepten, però no ho fan).

Aviam si ho diré! (s'engargussa dient un nom llarg) -Arrels-.

Aquesta orquestra es desfarà. Vejam si m’equivocaré!

Vejam si et rendiràs per una criatura de sis anys! (has de manar tu)

nota: Vegeu també 'veure 10', al Volum 1.

vell com un escon

Persona molt vella (Ca). |

gueto, gran, xaruc, estar carregat d'anys; més vell que el camí de la font, més vell que el pastar, més vell que el cagar ajupit |

És vella com un escon i festeja (als jubilats).

vell verd

Home gran que cerca l'amistat de les dones joves, hi bromeja, els diu galanteries, etc. (Am-Bar). |

vell obscè, llicenciós, lasciu, llibertí; com més vell més boig (Ca) |

Aquest home és un vell verd.

vells i joves, llegum de mal coure

És difícil que s'avinguin, les persones de generacions diferents (Ca). |

vells i joves, pensaments diferents |

A -Tenim malestar amb uns mestres grans que hi ha a l'escola. B -Ja sol passar: vells i joves, llegum de mal coure.

nota: A Mallorca es diu que els joves no tenen coneixement i els vells són malsofrits.

vendre a una sola mà (o a més d’una)

Vendre a un sol comprador. |

tot d’una, d'una sola vegada, tot d’un colp (Val) |

Volem vendre l’habitatge i el garatge a una sola mà.

Avui he venut cinc televisors, tres a una sola mà.

Els àtics són venuts tots en una mà (un sol comprador els ha comprats tots).

vendre al més-dient

Vendre a qui ofereix més diners, en una subhasta (Bar-Val). |

(vendre a qui hi diu més, a qui en dóna més, a qui en paga més, Ca-Am), vendre al millor postor |

Ho vendrem al més dient -TV3-.

Ho subhastarem, a veure qui hi diu més.

El vendrà al millor postor (a qui en pagui més) -TV3-.

vendre cara la seva pell

Defensar-se molt i molt. |

fer molta resistència, anar a totes, lluitar al màxim, esbatussar-se bé, clavar les ungles, lluitar en tot i pertot, fer-s'hi, defensar-se a ultrança; ésser de mal pelar |

El Bordeus ve a Perpinyà disposat a vendre cara la seva pell -C33-.

nota: Trobem 'vendre cara la seva pell' en alguns diccionaris, però pensem que són millors les altres solucions.

vendre el que li convé

Dir les coses de la manera que a algú li interessa. |

dir el que li convé, posar les coses bé, |

A -En Daniel m'ha dit que el nostre noi en sap tant, de jugar a futbol. B -No te l'escoltis gaire, en Daniel. Aquell ven el que li convé.

vendre fum *

Aquest parell només s'alaben, diuen que el nen és savi i tu saps que suspèn (o es fan l'important, es donen importància, posen el nen sobre les estrelles, venen mercaderia barata; millor que venen fum).

T'haig de ser sincer, no et vull pas enganyar: no et pots recuperar (o no et diré pas una cosa per altra, no et pintaré pas la cigonya, no et vull pas vendre il·lusions; millor que no et vendré pas fum).

Vostè fa volar coloms (o no toca de peus a terra, explica fantasies; millor que vostè ven fum).

vendre l'or per comprar el plom

Fer un mal canvi (Ca). |

canviar pets per merda, fer un mal negoci, fugir del foc i caure a les brases |

Vaig vendre l'or per comprar el plom (l'estufa nova té més consum que l'altra i no escalfa tant).

vendre la burra

Enganyar (Cas). |

entabanar, prendre el pèl, rifar-se d'algú |

Algú li va vendre la burra que el Penyagolosa era la muntanya més alta de València.

vendre la moto *

A -Com és que en vas pagar tant d'aquesta màquina? B -Noi, em van entabanar (o enganyar, ensarronar, engalipar, guarnir, albardar, fer beure a galet, donar garsa per perdiu, metre mostalla per julivert, pintar la cigonya, aixecar la camisa; no em van vendre la moto).

El meu nen és curt, no he pas de venir aquí a dir una cosa per altra (o s'han de dir les coses tal com són, no ens hem pas d'enganyar, no he pas de venir aquí a dir el que no és, no he pas de venir a vendre la burra -Val-, no he pas de venir a vendre la poma -Lleida-; no no he pas de venir aquí a vendre una moto).

vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo *

No es pot dir blat que no sigui al sac i ben lligat (o encara no podem cantar victòria, encara no hi ha res de segur, encara no podem estar tranquils, (no digues oliva abans de ser collida, no es pot dir cigró que no siga al carro Val); millor que no venguem la pell de l'os abans de caçar-lo).

nota: Frase feta que es diu en molts idiomes. No pensem que ens faci falta.

vendre mercaderia barata

Oferir coses que no es compliran, dir coses que no valen gaire. |

enganyar amb bones paraules, fer empassar la píndola, entabanar, albardar, vendre garrofes |

Aquell sí que ven mercaderia barata! (un polític).

En aquests cursets vénen molta mercaderia barata (expliquen coses que no són pràctiques).

Tots els polítics en saben, de vendre garrofes.

vendre per bo

Vendre una cosa en bon estat. |

vendre tal com ha de ser |

A -Per què vas tornar la màquina d'ensofrar? B -Per què me la van vendre per bona i no anava prou bé.

vendre’s bé

Ésser fàcil de despatxar, un producte (Franja-Mall-Gir). |

vendre’s fàcilment, vendre's tot sol, anar-se’n com pa beneït, vendre’s a mans besades |

Els torrons rojos es venien molt bé, perquè eren una mica més barats que els altres -Encara rai...!-.

El bon gènere es ven tot sol (Bar).

vendre's com rosquilles *

verbs (usos erronis)

Veu feble de qui està afectat per una laringitis. |

veu trencada , veu afònica; patir disfonia |

Tens la veu presa, avui -Catalunya Música-.

veu trencada

Veure una cosa per una altra (Men). |

confondre's, prendre per altre, veure les coses confuses |

Va pegar-se un tir prop de les pallisses, desesperat, en adonar-se que la febre li feia veure negre per blanc i els ossos li pesaven com barres de ferro -Folklore menorquí-.

Viure sense menjar. Se sol dir de qui no té ingressos fixos. |

viure de l'aire (Bar), viure de la rifeta, viure sense ingressos, viure amb l'esquena dreta, viure sense treballar, viure de bòbilis-bòbilis |

Hem de treballar més, no podem pas viure de l'aire del cel.

A -Tinc una amiga a Girona. B -Ja m'ho penso que no vius dels aires del cel! (ja m'ho penso que tens alguna relació sexual).

En Jaume no fa feina i ha de demanar doblers, verament viu de l'aire del cel.

Mireu de trobar feina, no podem pas viure de l'aire del cel (Gir).

¿Et penses que se pot viure de bòbilis-bòbilis? (sense diners) - Males companyies-.

viure de la rifeta

Vegeu 'tirar de la rifeta'.

viure de la sopa 'boba' *

N'hi ha que no fan mai res i van tirant (o n'hi ha que tiren de la rifeta, que viuen amb l'esquena dreta, que viuen de subvencions, que viuen dels aires del cel, que són un menjapà; no que viuen de la sopa 'boba').

N'hi ha que viuen a costa dels altres i sense fotre res (o que viuen bé sense pencar gaire, que viuen de renda; no que viuen de la sopa 'boba').

Tenia una bona moma i no la va saber mantenir -un bon negoci que no va saber conservar- (o una bona font d'ingressos, un bon afer; no tenia una sopa 'boba').

viure de manlleu

Tenir salut precària (Bar). |

tenir mala salut; tenir una salut inestable, fràgil |

Ara ja visc de manlleu.

viure de propina

Haver sortit d'un gran perill de mort (Bar). |

haver tingut sort, haver tornat a néixer |

Jo visc de propina, aquell dia al Mont Blanc m'havia de matar (hi va haver una allau).

viure del rotllo (i viure del 'cuento') *

Aquest es queixa perquè voldria viure amb l'esquena dreta (o viure sense fotre res, anar cobrant subvencions, viure de la rifeta, viure sense fer ni brot, fer el paquet, treure estella; no viure del rollo, viure del 'cuento').

viure els anys de Matusalem

Viure molts anys (Bar). |

viure més que Matusalem (Ca), viure més anys que Matusalem, tenir molts anys, estar carregat d'anys |

El teu padrí va viure els anys de Matusalem.

viure en pau a tothom plau

La calma i la bona vida van bé a tothom (Tresponts). |

(bona teca i bona cara, a tothom agrada; val més mel que no fel, Tresponts) |

A -En Joan fa bona cara: la jubilació li prova. B -Home, viure en pau a tothom plau.

viure en un món de pa amb vi i sucre

Viure en un món on tot va bé. |

viure en una arcàdia feliç, viure en un paradís |

Hem fet viure els joves en un món de pa amb vi i sucre -Punt-.

viure entotsolat

Viure apartat de la gent (Mall). |

fugir de la gent, ésser una aranya de forat; viure abstret, pensarós |

Que vivia tot sol i entotsolat just su-allà, al cap de sendera adient pel nostre joc (li anaven a picar la porta) –Albellons-.

viure escarrassat

Viure amb dificultats econòmiques (Bar). |

ballar-la magra, ballar-les putes, (passar-les magres, passar-les putes, fer més badalls que rots Gir), passar-ho magre (Mall), ballar els goigs de Sant Prim (Val) |

Vam viure molt escarrassats, aquells anys, a Sant Celoni.

viure la vida

Viure bé, mirar de ser feliç (Ca-Mall). |

gaudir, xalar, passar-se-la bé, viure el present; no estalviar gota, fer cadet i net; tant guanyat, tant gastat, fer festes i festetes, tenir bona vida |

Ara que tinc diners, vull viure la vida.

Nosaltres no estalviem gens, vivim el present.

Aquesta gent tot el dia fan festes i festetes (fan celebracions).

Ells viuen la vida: surten, es diverteixen, se la saben agafar.

«Bona vida té un ca / si li donen menjar d'hora; / bona vida té sa nora / si la deixen comandar» (antiga glosa popular mallorquina)

viure mans aplegades (o plegades)

Viure sense fer res (Men). |

viure a l’esquena dels altres, viure de la suor dels altres, fer vida de burgès |

Aquells senyors vivien, com vulgarment es diu, mans aplegades -Fets-.

nota: Diem “mans plegades”, a Mall.

viure per

Dedicar-se plenament a algú o a alguna cosa. |

consagrar-se a, sacrificar-se per, no fer res més que |

La bona dona només viu per la seva filla.

A -Eren molt trempades, aquelles dues germanes, cosint. B -Sí, perquè només havien viscut per això.

viure per veure *

El Barça a tres punts de baixar a segona divisió: quines coses de passar! (o les coses que hem de veure!, les coses que veurem!, per això no es volia morir la vella!, qui ens ho havia de dir!, quines coses que passen!, quins collons!, visquem i veurem coses!, visquem i veurem! -Mall-; no viure per veure) -TV3-.

viure pobre per morir ric

Estalviar exageradament. |

no menjar per no cagar; ésser avar, gasiu, agarrat |

Viure pobre per morir ric no val la pena.

vius com calius!

Cop d’atenció que es diu abans d’emprendre una acció important, amb l’objectiu que hom estigui ben despert (Mall). |

l'ull viu i l'orella dreta! (Ca), (vius i coa dreta!, ulls espolsats i fora son! Mall) |

L’enemic és a prop, així que, vius com calius!

Persona molt simple i fàcil de dominar (Mall). |

xai, escolà, escolà d'amén |

Imposaren les seves raons sobre el nostre poble que hagué d'acceptar-les, com sempre, amb resignació com a xots de cordeta -Brostejar-.