porta per altra / puta manyac

portar escrit al front (o: a la cara)

Duia la pena a la cara (o amb la cara ja pagava, ja se’l veia trist, feia cara de consirós, ja es veia pansit, feia cara de divendres, feia cara de pomes agres, demostrava la pena que tenia; millor que duia la pena escrita al front).

nota: No ens atrevim a dir que ‘portar escrit al front -o a la cara’ no és correcte, però pensem que són millors els exemples que us proposem).

portar gepa

Caminar algú amb l'esquena inclinada cap a terra (Am). |

portar -o dur- gep (Gir-Mall), anar geperut, ésser gepic, ésser geperut |

Vés dret home! Portes una gepa de camell!

portar l'aigua al seu molí (o: fer anar l'aigua al seu molí)

Mirar, algú, de beneficiar-se d'un afer (Gir-Bar). |

procurar per ell, escombrar cap a dintre -o cap a casa-, aprofitar-se de, beneficiar-se de, cercar avantatges, cada moliner gira l'aigua al seu molí (Tresponts) |

Ara tothom voldrà portar l'aigua al seu molí (atribuir-se un èxit).

portar la barca a port

Vegeu 'dur a bon port'

portar la farmàcia oberta

Dur la bragueta oberta. |

portar la bragueta descordada –o desbotonada, abaixada- |

On vas amb la farmàcia oberta? Se t'escaparà l'ocell.

portar la iniciativa (i: tenir, prendre)

Ésser qui va a davant, qui dirigeix, en un lloc o en un grup de persones. |

anar a davant, passar a davant, liderar, manar, dominar, portar la bandera, portar -o dur- la veu cantant, dirigir una conversa, portar les regnes |

El Benicarló porta la iniciativa del partit -CR-.

Qui porta la veu cantant aquí? -TV3-

portar la lliura

Tenir moltes possibilitats de perdre (Am). |

rebre sovint, rebre sempre; tothom li va a cavall |

Els petits sempre porten la lliura (en un grup, sempre en surten malparats).

nota: Portar la lliura: Ésser l'objecte de les burles o en general dels abusos dels altres (DCVB).

portar-la votada (o: tenir-la votada) a algú

Tenir aversió per algú. |

tenir mania, tenir ràbia, odiar, voler mal; voler revenjar-se, fer pagar quelcom, tenir un compte pendent |

Me la porten votada perquè un dia no els vaig convidar.

Jo ja els la portava votada.

Ella i jo tenim un compte pendent -C33-.

nota: Trobem 'tenir-la jurada' en algun diccionaris, però pensem que no és una bona solució.

portar les calces

Manar la dona, en una casa. |

portar els pantalons, dur es calçons (Mall) |

En aquella casa, és ella que porta les calces.

Jo som el rei de la casa i he de fer lo que em donarà la reial gana que per això duc els calçons, cridà en Tòfol -L'humor-.

nota: 'Calces', al Principat, i 'calçons', a les Illes, és com s'han dit tradicionalment el que ara se solen dir 'pantalons'.

poruc com una llebre

Hom ho diu de qui té por de qualsevol cosa. |

temorec, espantadís, caganer; tenir més por que un dragó -o que una eruga-, ésser un gallina, ésser més poruc que una cabra (Cat Nord) |

Tan alt i gros que és i és poruc com una llebre!, no vol ni pujar a dalt tot sol, quan és fosc.

Aquell paio és un tipus estrany, i és més poruc que una cabra -Vagons robats-.

posa-li el dit a la boca

Se sol dir quan es dubta que algú sigui bona persona (Gir-Mall). |

no és tan bo com sembla, compra'l! (Ca), posa-li el dit a la boca a veure si mossega |

A -És bon noi, en Lluc? B -Jo no l'hi posaria pas el dit a la boca.

C -És un bon home. D -Li has posat mai el dit a la boca?

E -És un bon home. F -Compra'l (no n'és gaire)

posa-li la mà a sobre i el trobaràs a sota

Resposta que es fa de broma o que fa qui està cansat que un altre perdi coses. |

que n'hauria de ser de gros!, busca'l! |

A -He perdut l'encenedor. B -Posa-li la mà a sobre i el trobaràs a sota.

posa-te'l allà on et càpiga

Vegeu 'que se'l quedi!'

posar * (+ altres mots)

Quina pel·lícula fan avui a la televisió? (no quina pel·lícula posen avui?)

El llibre d'història ho diu (no el llibre d'història ho posa).

M'han fet moltes preguntes (no m'han posat moltes preguntes).

Fas cara d'enfadat (millor que poses cara d'enfadat).

El jugador de l'Elna fa molta comèdia (no posa molta comèdia a la cosa) -TV3-.

No facis mala cara, que no tens pas raó (no no posis mala cara).

Al gener el sol es pon molt aviat (no es posa) –C33-.

Quan arribin t'enviaré un correu electrònic per avisar-te (no et posaré un correu electrònic -copiat de Pau Vidal-).

posar a (+ infinitiu)

Fer una acció a fi d'aconseguir un resultat. |

col·locar, fer (+ infinitiu) |

He posat la roba a estovar en aigua i sabó (a dins d'un cossi).

T'he posat les sabates a airejar, perquè eren molles.

El mestre posa l'aigua a escalfar.

Hem posat el noi a estudiar a Barcelona.

posar a bon lloc

posar 'catxondo' *

Aquesta noia em fa anar calent com un all tendre (o m'engresca, em fa anar eixit -Val-, em fa trempar, -em posa encès, divertit, trempat Val-; no em posa 'catxondo').

posar com un drap brut

Dir calúmnies, xerrar malament de qualcú. |

criticar, blasmar, deixar com un drap brut (Gir), posar com un pedaç brut (Mall) |

Si ho feim malament la posteritat tendrà motius per posar-nos com un drap brut -Bruixat-.

posar contra la paret *

Una denúncia per corrupció fa comprometre l'advocat (o desarma, compromet, posa en una situació difícil, posa en un atzucac, posa entre l'espasa i la paret, posa en un compromís, fa quedar malament, posa contra les cordes -de la boxa-, posa en una situació crítica; millor que posa contra la paret) -Temps-.

nota: 'Posar contra la paret' no té sentit figurat.

posar cor (i: posar coratge)

Vegeu 'tenir cor'

posar corbates

Fer crèdits amb usura (les Escaules). |

escanyar, abusar, explotar, aprofitar-se de, ofegar |

No hi vam tractar més, perquè ens posava corbates.

posar 'cortapises' *

Posen moltes traves a la llibertat del seu poble -Gir-Val- (o entrebancs, destorbs, inconvenients, restriccions; no posen moltes 'cortapises') -CR-.

posar de bandera

Tenir de model (Am). |

lloar, adorar, venerar, elogiar, posar a les estrelles, tenir d'exemple |

A -El meu avi en sap molt de jugar a escacs. B -Ell sempre posa l'avi de bandera.

posar de cantó

Posar una cosa paral·lela a un altra. |

posar al costat, posar de costat; comparar |

Hem aparcat els dos cotxes de cantó.

Només volem posar de cantó dos fets -Punt-.

posar de costat *

Els pescadors, quan trobaven un peix original, el deixaven de banda i el guardaven per al museu (o el deixaven a banda, el separaven, l'apartaven, el guardaven, no l'aprofitaven, el tiraven a un costat; millor que el posaven de costat) -Arrels-.

posar de cul a la paret (a algú)

Deixar-lo sense cap opció (Bar). |

obligar, forçar, posar -i estar- entre l'espasa i la paret |

Em van posar de cul a la paret (em van dir que, o pagava la multa o es quedaven el cotxe).

posar de la seva part (o teva, meva, vostra) *

Damià, hi has de posar més el coll (o has de fer tots els possibles, has d’estudiar més, t’hi has d’esforçar, t'has de sacrificar; t’hi has de fer més; no hi has de posar més de la teva part) -TV3-.

posar de volta i mitja (o deixar de volta i mitja? **

Els diaris ens van deixar com un drap brut -Gir-Val- (o ens van criticar molt, ens van calumniar, ens van denigrar, ens van arrossegar pel fang -Val-; no ens van deixar de volta i mitja).Van deixar l'àrbitre com un drap brut (o el van insultar, el van calumniar, li'n van dir de tots colors, li van dir de tot; no el van posar de volta i mitja) -CI-.

posar dels nervis *

Aquest home m'atabala sempre -Gir-Val- (o em posa nerviós, no em deixa viure, és un corcó, m'escalfa el cap; no em posa dels nervis).

posar el cap sota l'ala

Vegeu 'amagar el cap sota l'ala'

posar el caramel a la boca

Ensenyar coses, o prometre-les, a algú, i, en acabat, no donar-les-hi. |

posar la mel a la boca (Gir-Bar), posar la sal a la boca, enllaminir, enllepolir, engrescar, fer migrar |

A -És massa fort, aquest acudit, per explicar-lo aquí. B -Doncs no ens posis el caramel a la boca (no comencis) -CR-.

Si no li vols comprar, aquest joc electrònic, no li posis la mel a la boca (no li'n parlis).

Ara els hem de dur al circ, perquè ja tenen la sal a la boca (ja hi estan preparats, ja tenen la il·lusió, estan engrescats).

posar el cascavell al gat

Vegeu 'en un mal pas, un gitano'

posar el crit al cel

Protestar o queixar-se amb vehemència (Am-Val). |

posar el crit en el cel (Mall), protestar enèrgicament, enfilar-se, enfilar-se fins al capdamunt, enfilar-se com una carabassera, enrabiar-se, irritar-se, treure foc pels queixals, pujar -o tenir- la sang al cap, protestar amb grans crits, exclamar-se enèrgicament, sortir del fogó (Val) |

Quan ho sàpiga fotrà el crit al cel.

Quan li puja la sang al cap sembla boig (s'esvera, crida).

nota: 'Posar el crit al cel' és pres del castellà i acceptat. Són millors les alternatives que us oferim.

posar el cul en remull (o: tenir)

Veure venir un perill i preparar-se per afrontar-lo. |

exposar-se, actuar; anar amb el cul estret |

Tots tenim el cul en remull (podem perdre la feina).

Ja tinc el cul en remull (s'acaben les vacances i dilluns he d'anar a treballar).

Si vols guanyar més, posa el cul en remull (fes vaga).

Si vols agafar peix, posa el cul en remull.

Primer vaig haver de posar el cul en remull, quan vaig comprar el camp (va haver de fer una hipoteca).

Comença a posar el cul en remull per l'any que ve -ens faran treballar més- (prepara't!, calça't!).

Que posin el cul en remull! (que pateixin) -Temps-.

Ja podem posar el cul en remull, si els pares manen a l'escola.

El dia que tu et moris, ja puc posar el cul en remull (conversa entre dues velles).

Cantaven amb el cul estret (en una dictadura).

Un quart ben bo de sermó i un altre de panegíric. I nosaltres allí aguantant la torbonada amb un cul més estret que haguéssim fet punxa a un llapis -Confidències-.

posar el dit a la nafra (o: a la llaga) *

Jo no li ho comento, perquè no li vull tocar el voraviu (o perquè sé que li dol, perquè no el vull fer enrabiar, perquè no li vull tocar el viu, perquè no el vull ferir, perquè no el vull molestar, perquè sé que això l'enutja, perquè no li vull tocar el costat -o punt- feble -Val-; no per no posar el dit a la nafra -o a la llaga-).

posar el dit dins la boca -o els dits- (a qualcú)

Incitar-lo astutament a parlar, a dir quelcom que no voldria dir (Mall). |

fer xerrar, posar el dit a la boca (Bar) |

Vaig llegir de bon dematí “La ignorància” i vaig veure que el “Sembrador”, en el seu article, me posava com vulgarment se diu el dit dins la boca perquè contàs qualque cosa de la nostra eixida al puig de Santa Magdalena (Joan Ferrer Serra, llibre).

Em van posar el dit a la boca (provocar perquè opinés).

posar el llistó alt (o deixar)

Ésser molt exigent; fer una actuació difícil de millorar. |

demanar molt, exigir molt; ésser excel·lent, obtenir un gran resultat |

En Sadurní va posar el llistó molt alt al seu successor (va fer un gran resultat) -Avui-.

posar el llop a vigilar les ovelles

Donar una responsabilitat o càrrec a una persona inadequada.|

deixar els xais amb el llop, posar la guilla a fer de pastor de els gallines |

Fer això es posar el llop a vigilar les ovelles -Ràdio-.

posar el nas

Vegeu 'ficar el nas'.

posar el nou i llençar la maneta

Es diu d'algú que fa les coses irreflexivament, per un impuls (Bar). |

jugar-s'ho tot a una sola carta, fer un vaitot, anar a totes, jugar-se el tot pel tot, jugar-se la camisa (Val), anar a o tot o res (Ca), o caixa o faixa, jugar-s'ho tot a una reballada (Val), jugar-se a cara o creu, jugar-se l'última carta (DCVB) |

En Joan ha posat el nou i ha llençat la maneta (ha invertit tots els diners en un negoci i no pot fer-se enrere).

nota: Aquesta expressió ve dels antics tramvies de Barcelona. Hi havia nou marxes i el nou era la marxa més ràpida.

posar el peu al coll (o: tenir)

Obligar-lo a acceptar les condicions que l'altre li vulgui imposar (Gir-Eiv). |

tenir agafat pels collons, posar el dogal al coll, fer passar per l'adreçador; tenir dominat, sotmès, subjugat, guanyat; tenir entre l'espasa i la paret |

El veí va fer fressa a la nit fins que li vam haver posat el peu al coll (obligat a fer bondat).

Vols dir que sortiràs per jo? Ja em vendrà bé! No saps, fill meu, què hi ha amb aquestes Frasquites. No et deixis posar es peus en es coll! -Ses Fresquites-.

posar el rellotge en hora (o tenir) *

He de posar el rellotge a l'hora (o que marqui bé, ben posat; no en hora).

Tinc el rellotge a l'hora (o bé, ben posat; no en hora) -CR-.

posar el rumb cap a

Posar-se a navegar cap a un lloc determinat. |

posar rumb a, navegar rumb a, fer proa a, posar proa a, dirigir-se a, fer cap a, anar en direcció a |

Posarem el rumb cap a Alger.

nota: Creiem que totes aquestes solucions que us proposem són bones.

posar els cabells de punta

Fer esgarrifar, un fet o una visió. |

posar els nervis de punta, fer estar amb els cabells drets, fer posar els cabells drets, aterrir, atemorir, acoquinar, esporuguir, esfereir, terroritzar, esborronar, fer por a sa por (Mall) |

Són detalls que posen els pèls de punta -Avui-.

L'article fa estar amb els cabells drets a més d'un.

nota: 'Fer por a sa por' sol dir-se d'algú molt lleig o que presenta un aspecte lamentable.

posar els cinc sentits

Vegeu 'posar esment'

posar els colzes.

Vegeu 'fer colzes'

posar els pebrots sobre la taula

No acceptar més una situació. |

posar els collons sobre -o damunt- la taula (Gir-Val), dir prou, fer cara, plantar cara, enfrontar-se, oposar-se, afrontar |

Si algú no posa els pebrots sobre la taula, això no s'acabarà.

Cada vegada hi ha més gent que posa els collons sobre la taula i surt a manifestar-se.

nota: 'Posar els pebrots sobre la taula' també es diu en castellà.

posar els peus

Anar a un lloc (Gir-Mall). |

acudir, presentar-se, comparèixer |

Morí a 80 anys sense haver posat mai els peus en un hospital (no sense haver trepitjat).

No hi he posat més els peus en aquella botiga (no hi he anat més).

No hi tornaré a posar més els peus -TV3-.

No hi he anat per res a casa seva.

Fa molt temps, hi havia a Ribera de Cardós un pagès molt ric que no posava mai per res els peus a l'església -quan Judes-.

nota: 'Trepitjar' no ens sembla correcte, en aquest sentit.

posar els peus plans

Anar amb compte a l'hora de fer quelcom. |

anar amb peus de plom, vigilar, prevenir-se, capguardar-se; no tenir pressa, estabilitzar-se, tenir seny, anar segur |

S'ha de fer una passa i posar els peus plans, no fer-ne tres o quatre de seguides (ara compra el pis i reposa; no vulguis endeutar-te comprant moltes coses alhora).

A l'exèrcit vaig tenir algun vici, però quan vaig tornar a casa, els peus plans altra vegada (fora vicis).

nota: Vegeu també 'anar amb els peus plans'.

posar els punts sobre les is

Vegeu 'clar i net'

posar els ulls

Mirar atentament una cosa, fixar-s'hi (Am). |

clavar els ulls (Gir-Val), clavar la mirada, fixar la mirada, ullar |

La NBA ha posat els ulls en Europa.

Ramon Berenguer I havia posat els ulls en la ciutat de Tortosa -Llibre-.

Els ulls de tothom eren posats en les jugades d'en Tuti.

posar èmfasi

Esforçar-se per fer anar bé una cosa. |

posar l'interès, fixar-se més, procurar, destacar, remarcar, donar importància, posar importància, posar-hi ganes |

El Govern posa l'èmfasi en la lluita contra l'atur -CR-.

És igual, si no ve: poses importància en una cosa que no en té.

Els jugadors hi han posat moltes ganes (o s'hi han fet molt, han lluitat molt, s'hi han esforçat, han suat, s'han escarrassat, han batallat, han maldat per guanyar, han trescat, hi han posat el coll) –TV3-.

nota: Sentim sovint 'posar l'accent en' que recull el GDLC, però no el DIEC. No ens sembla una manera de dir imprescindible.

posar en antecedents *

De seguida us informem dels fets noticiables de la jornada (o us fem saber els fets, us fem saber els antecedents -o la situació-; no us posem en antecedents) -CR-.

La secretària ja em va avisar (o prevenir, advertir, posar en guàrdia -DIEC-; no ja em va posar en antecedents).

posar en 'apuros' *

Aquestes declaracions posen en un compromís el president (o posen en un mal pas -Gir-Val-, poden fer patir, poden fer anar malament, poden fer ballar magre, es pot trobar en un tripijoc -o en un destret-; no posen en 'apuros').

posar en boca de

Vegeu 'en boca de'

posar en cintura *

La mainada s'han d'adreçar (o s'han de fer creure, s'han de fer anar recte, s'han de fer anar a la rega, s'han de fer passar per l'adreçador; han de passar per la pedra, quan convé; s'han de fer passar per la rega, s'han de fer anar drets, han de jurar la Constitució; no s'han de posar en cintura).

posar en coneixement *

L'informem que demà... (o li fem saber que, li fem avinent que -Val-, li comuniquem; no li posem en coneixement que).

posar en dubte

Dubtar de quelcom (Am). |

pensar malament, malpensar, recelar, no veure-ho clar, no veure-ho segur, inspirar desconfiança, fer mala impressió, posar en quarantena |

La investigació posa en dubte que el fet hagi existit -TV3-.

A -Serà un gran jugador. B -Jo, això ho poso en quarantena (parlem-ne, ho ha de demostrar).

nota: Trobem 'posar en qüestió' al GDLC i en alguns mitjans. No sabem si és una bona solució. Ex.: Les divisions al partit posen en qüestió l'existència de... -Avui-.

posar en el mateix sac

Considerar que dues coses són equiparables (Mall). |

comparar dues coses, barrejar, dir que són iguals, considerar iguals, incloure en el mateix grup |

No es poden posar tots els polítics al mateix sac -CR-.

nota: Pres modernament del castellà.

posar en entredit *

Han dubtat de mi (o no s'han fiat de mi, han desconfiat de mi, m'han qüestionat, m'han criticat; no m'han posat en entredit).

Els nous combats a Iugoslàvia fan dubtar de l'alto el foc (o posen en dubte, fan pensar que no es compleix; millor que posen en entredit) -TV3-.

nota: Trobem 'posar en entredit' al DNV. Ruaix també admet el seu ús metafòric. Pensem que és un calc del castellà innecessari.

posar en escac *

Els traficants fan anar de bòlit la policia (o no deixen respirar -Gir-Val-, no deixen viure -Gir-Val-, fan anar de corcoll, atabalen, tenen contra les cordes; no posen en escac).

posar en evidència

Vegeu 'quedar malvist'

posar en fresc

Posar una cosa en un lloc fresc o en aigua fresca (Gir-Mall). |

posar en remull |

He posat la xíndria en fresc al pou amb una galleda.

xíndria: Síndria, meló d'Alger.

posar en joc (la pilota)

Començar a jugar. |

iniciar un partit |

En Kika posa la pilota en joc -CR-.

posar en lloc segur

Posar una cosa en un lloc on no corre cap perill (Gir-Mall). |

deixar ben guardat, desar bé |

Hem de posar aquests documents en un lloc segur.

posar en marxa *

L'empresa va començar a treballar l'any 1985 (o es va engegar, va sortir, es va posar, es va iniciar; millor que es va posar en marxa).

Ahir no vaig poder engegar el tractor (o fer anar, fer funcionar; millor que no vaig poder posar en marxa el tractor).

nota: Hi ha opinions diferents sobre la bondat de 'posar marxa'. Pensem que no ens cal.

posar en ordre

Ordenar. |

arranjar, endreçar, agençar, endegar |

He de posar en ordre les fotos.

Tinc moltes propostes i m'hi he d'aclarir (o he de saber cap on he de tirar, m'he d'asserenar, haig de pensar-me-les amb calma; millor que he de posar les meves idees en ordre) –TV3-.

nota: 'Posar en ordre', en sentit figurat, és un calc del castellà.

posar en peu *

Del projecte que ell va crear només en queda el record (o que va tirar endavant, que va engegar, que va fer; no que va posar en peu) -TV3-.

nota: Sí que es pot dir 'posar en peu de guerra'.

posar en relleu

Destacar. |

ressaltar, recalcar, fer ressortir, fer veure |

Aquesta article vol posar en relleu les diferències entre els dos partits.

posar en remull

Posar roba, verdura o altres coses a l'aigua (Gir-Mall). |

(posar en fonya, fonyar Ca), posar a estovar, posar a remulla (Val) |

Haig de posar la roba en remull.

La posaven en remull perquè agafés una mica d'humitat i fos més mal·leable (la fusta) -Contalles-

Posaré l'enciam en fonya.

posar en situació

Vegeu 'entrar en situació'

posar en surada

Posar una embarcació en disposició de mantenir-se sobre l'aigua i navegar (Mall). |

fer surar |

En Biel va posar la seva embarcació en surada, preparada per navegar.

posar en tela de judici *

Molts científics han posat en dubte aquest principi (o dubten d'aquest principi, recelen, posen en qüestió, no creuen en; no posen en tela de judici aquest principi).

posar en un compromís

Fer estar a algú en una situació difícil o desagradable (Gir-Mall). |

fer comprometre, posar en evidència, posar entre l'espasa i la paret, fer quedar malament, posar en un conflicte |

Em va posar en un compromís. Li va dir: «Com t'has aprimat!», i jo no sabia com tapar-ho, perquè l'altre estava malalt.

A -Qui t'ho ha dit, això? B -Em poses en un compromís (si t'ho dic i se sap que t'ho he dit, quedaré malament).

nota: Hem sentit «posar en un 'apretament'» i «posar en un 'apuro'» que són calcs del castellà.

posar en valor *

Destaquem l'actuació de l'àrbitre (o considerem que és bona, remarquem, reivindiquem, valorem; no posem en valor).

nota: 'Posar en valor' i 'posada en valor' són gal·licismes.

posar entre l'espasa i la paret

Poder triar només entre dues opcions dolentes (Gir-Bar-Mall). |

posar en una situació difícil -o crítica-, posar en un atzucac, posar en un compromís, posar contra les cordes, posar en perill |

La poses entre l'espasa i la paret (li fas dir coses de l'empresa i l'amo ho pot saber).

nota: Vegeu també ' estar entre l'espasa i la paret'.

posar esment

Posar atenció a alguna cosa (Mall). |

fer atenció, anar amb compte, tenir cura, vigilar, fixar-se, atendre, fer-ho amb els cinc sentits, posar-hi els cinc sentits | Convé que hi poseu un poc d’esment, Tabarquí, que es vi entra dolcet i surt amarguet -Adagiona-. La princesa hi posà els cinc sentits, perquè no el volia de cap manera nota: Vegeu també "parar esment".

posar fi (a una cosa)

Acabar. |

donar fi, finir, tancar, cessar, aturar, posar fre (DIEC) |

La intervenció del governador posa fi al motí -Avui-.

posar fil a l'agulla

Començar una activitat (Gir-Mall). |

iniciar, principiar, anar per feina, enfilar l'agulla (Am), tirar endavant som-hi! |

No estava centrat en el que havia de fer i ara haig de tornar a posar fil a l'agulla (tornar a començar).

Els veïns volen posar fil a l'agulla (començar l'arranjament del carrer).

Tu ets un esperit de contradicció: enfiles sempre l'agulla per discutir (comences a fer-ho).

Posem fil a l'agulla, que se'ns fa tard.

Si ja hi som tots, posem fil a l'agulla.

Li costa de posar-s'hi (a treballar).

Quan s'hi posa, és molt carregosa.

posar foc

Vegeu 'calar foc'

posar franc

Posar una cosa a disposició d'algú o al seu abast (Mall). |

facilitar, donar, proporcionar |

Serà aquesta plataforma de l'esquerra, la que haurà posat franc el govern de dreta -Temps-.

posar frenètic

Enfadar-se i posar-se nerviós. |posar furiós, furibund, irat; irritar-se, indignar-se; fer empipar |

Calla, que em poses frenètic!

Quan veig aquests anuncis, em poso frenètic.

Aquestes enganxades amb el meu sogre em posen frenètic (discussions) -TV3-.

posar gana (: i posar son)

Començar a tenir gana. |

agafar gana, venir gana; agafar son, venir son |

Veig que heu posat gana (ja mengen, estava malalt).

He posat gana, treballant a l'hort (no m'ha entrat gana).

No he pas tingut temps de posar gana: he esmorzat tard i ara dinem aviat. Entretant posarem gana (esperant el dinar).

El malalt ha posat gana.

Vaig a escoltar un parell de sardanes per mirar si poso son (ara no en tinc, Ca).

posar-hi call

Avesar-se a un cosa que no agrada a força de repetir-la o de posar-hi determinació (Mall). |

habituar-se, acostumar-se; posar-hi pell morta |

Es faria admirar pel coratge amb què afrontaria totes les maltempsades que haguessin de venir. Hi posaria call -Els voltors-.

Ja hi he posat call, que m'insultin.

Haurem de seguir aguantant, però ja hi hem posat call, a totes aqueixes coses. Ja els és difícil fer-nos més mal.

posar-hi el cap

Esforçar-se estudiant. |

no tenir peresa, posar molta voluntat, fer-s'hi molt, posar-hi el coll, fer-se un fart d'estudiar |

Les coses s'aprenen posant-hi el cap.

Tu hi posaves molt el cap, quan estudiaves: feies tot el que podies.

posar-hi el coll

1 Fer un gran esforç. |

pencar, fer-s'hi, trescar, fer-se un tip de treballar, deixar-hi el coll, matar-s'hi, batallar, fer pits i llonzes, (donar un colp de mà, fer espatlleta; Val) |

Tots hi hauríem de posar el coll, en aquesta feina.

Ja ho sé que hi posàveu el coll, per organitzar la festa.

S'hi ha de posar el coll, per fer aquesta carrera.

S'hi ha de posar el coll, en aquesta fàbrica (pencar).

A -Un xerrava per aquí i l'altre per allà, i la tanca de filat no es posava, fins que vaig dir: a pencar tothom! B -S'ho devien fer venir bé, i tu vés pagant! I vés a saber a quin preu cobraven l'hora.

nota: 1 No usual a Mallorca amb aquest sentit. 'Posar-hi es coll', en alguna cosa, és arriscar-hi la vida.

2 'Posar el resto' no ens sembla correcte. Es pot dir 'fer un vaitot'.

2 Afirmar una cosa com a segura, tot i la possibilitat de sofrir algun contratemps (Mall). | jugar-s'hi un pèsol, jurar-ho |

Jo crec que encara l'hi trobaríem, a la casa, però no voldria posar-hi el coll.

posar-hi més pa que formatge (o haver-hi)

Exagerar una cosa que s'explica o que es fa (Am-Bar). |

engrossir, fer d'una palla un paller, d'un pet fer-ne cent esquerdes, fer comèdia |

El jugador hi posa més pa que formatge (en una entrada de futbol, fa veure que té molt de mal) -CR-.

A -La tramuntana tomba cotxes. B -Algun cop sí, però, en això de la tramuntana, hi ha més pa que formatge.

posar-hi sal (o salsa)

Exagerar una situació, fer que sigui més alegre o còmica (Franja). |

parlar amb picantor, dir quelcom amb gràcia, posar-hi salsa (Gir) |

La major part d’ells només pretenien posar-hi una miqueta de sal -Encara rai...!-.

No tenen prou salsa per explicar contes (Girona).

nota: Vegeu també "salsa" al Volum 1.

posar-ho tot en revolt

Anar o estar una cosa en gran agitació (Mall). |

anar en revolt (Mall), capgirar-ho tot, remenar-ho tot |

Qui sou vosaltres per posar-ho tot en revolt? -Bruixat-.

posar l'aixeta al cul (o: la xeringa)

Fer anar malament a algú. |

emprenyar, enganyar, perjudicar, donar pel sac, fotre, fer la guitza, obligar a fer, forçar, fer cedir, posar les forques a davant (Ca) |

Amb les televisions privades ens van fotre l'aixeta al cul (van dir que farien programes en català,i no en fan).

No volia que l'Ajuntament li expropiés el cobert, però li han fotut l'aixeta al cul (ho han fet).

Aquell em ve amb bones paraules perquè es pensa que li faré fer les obres, però ja li fotré l'aixeta al cul! (ja l'emprenyaré!).

Em fotran l'aixeta al cul, perquè no puc pas anar contra el Govern, però ja els veig venir (hauré d'afluixar, però me n'adono).

Ens tornaran a posar la xeringa al cul amb el tema de les llengües regionals!

S'han vist amb la xeringa al cul! (amenaçats amb una bomba; s'han vist morts).

A -Com és que vas vendre aquell terreny? B -Em van fotre les forques a davant. Em van dir: 'si no vens, ho farem zona verda' (l'ajuntament).

posar l'espatlla (o les espatlles)

Fer una col·laboració molt important amb algú. |

ajudar; amb el concurs de, amb el nostre esforç, a càrrec nostre |

L'ajuntament hi va posar diners, però el camí nou el vàrem fer amb les nostres espatlles (treballant-hi de franc els veïns de les propietats).

posar l'esperit en repòs

Mirar d'estar tranquil (Figueres). |

calmar-se, asserenar-se, assossegar-se, aquietar-se, deixar anar les preocupacions, posar les ànsies sota el coixí (Ca-Bar), posar els maldecaps sota el coixí (al vespre, Am), oblidar els afanys |

Poseu l'esperit en repòs! (se li ha separat el noi).

Posa l'esperit en repòs, que et trobaràs bé (estigues tranquil, agafa-t'ho bé).

El meu home dorm de seguida: quan es fica al llit posa els maldecaps sota el coixí (se n'oblida).

posar l'ull

Fixar l'atenció en algú. |

clissar, guaitar, observar, veure, clavar els ulls |

Els italians li han posat l'ull (el volen fitxar) -CR-.

Només arribar a l'ermita del sant, la Joana va posar l'ull al xicot que tocava el violí. Vaja! -la Nena C-.

posar la clau sota la porta

Anar-se'n d'un lloc carregat de deutes. |

anar-se'n pobre, anar-se'n per deutes |

El fabricant va posar la clau sota la porta i se'n va anar.

posar la guinda al pastís

Vegeu 'ésser la guinda del pastís'

posar la mà (en un assumpte)

Cooperar, intervenir, en un afer. |

participar, ajudar, ficar-s'hi, entrar-hi, controlar-lo, donar un cop de mà |

Això no va bé, hi haurem de posar la mà per arreglar-ho (o haurem de donar-hi un cop de mà; millor que haurem de posar-hi mà) -CR-.

Si no és qüestió de vida o mort, no hi poso la mà -TV3-.

nota: 1 Trobem 'posar mà' amb el sentit d'intervenir en un afer en alguns diccionaris. No ens sembla correcte.

2 A València es diu 'clavar mà' en algun assumpte, però té el sentit més d'aprofitar-se d'algun negoci, traure'n diners.

posar la mà al calaix

Quedar-se algú cèntims que no són seus (Gir-Mall). |

fer córrer els dits, pispar, desfalcar, furtar, sostreure, saquejar, cisar |

Qui posa la mà al calaix, va al carrer (en un banc).

posar la mà al foc (o les mans)

Estar completament segur d'una cosa i dir-ho (Gir-Bar). |

acreditar, asseverar, certificar; dir que és segur, cert; poder dir sense equivocar-se que, tenir la certesa que, tenir plena confiança en |

El ministre és innocent, hi posaria la mà al foc!

M'han dit que va ser ella i posaria la mà al foc sense cremar-me que és veritat.

Podem dir, sense por d'equivocar-nos, que...

No hi posaria pas la mà al foc que això és així (no n'estic segur, no ho veig prou clar).

posar la mel a la boca (a algú)

Insinuar o prometre una cosa agradable a algú (Gir-Bar). |

engrescar, enllaminir, enllepolir, engormandir, posar la mel a la boca, prometre una cosa, donar una il·lusió |

Si no li vols comprar la bicicleta, no li posis la mel a la boca (no li'n parlis, no li prometis).

Les amigues li van posar la sal a la boca, i la noia també vol que li compri una moto.

Diuen que faran cinema per a la mainada i, en acabat, no els en fan. No sé pas per què els posen la sal a la boca.

posar la pistola al pit

Obligar a fer alguna cosa. |

posar l'espasa al pit (Ca), coaccionar, acorralar, no donar opció, posar la corda al coll (Cerdanya) |

A -Ja em convidaràs. B -Home, si em poses l'espasa al pit, què he de fer.

No em va donar cap opció (no vaig poder triar).

El cas és que un dia el vaig atrapar a cal notari i el nen Riota ens va posar la corda al coll -la Nena C-.

posar la por al cos (: i tenir)

Espantar (Gir-Bar). |

intimidar, atemorir, amenaçar, espaordir; sentir temor |

Amb aquests atemptats m'han posat la por al cos.

No m'agrada viure amb la por al cos -Avui-.

posar la proa

Posar impediments o dificultats a algú per a fer alguna cosa (Mall). |

destorbar, entrebancar, encallar, fer la guitza, fer la traveta, posar traves |

La discoteca ja seria oberta, però l'Ajuntament hi ha posat la proa.

posar la ràdio (i: la televisió, la calefacció) *

Us fa res que engegui la ràdio? (o que connecti la ràdio?; no que posi la ràdio?, millor que que posi en marxa la ràdio?).

Les taules es paren i es desparen, no es 'posen' i es 'treuen'.

posar la sal i el pebre

Fer, una persona, la part divertida o emocionant d'un acte (Bar-Ca). |

fer allò que plau; ésser galà, gentil |

En Tuta i en Tita hi han posat la sal i el pebre amb dos gols més -TV3-.

posar la taula *

Abans de dinar s'haurà de parar la taula (o s'haurà de parar taula; no posar la taula).

nota: En català les taules es paren i es desparen; no es 'posen' i es 'treuen'.

posar les campanes al vol

Vegeu 'llançar les campanes al vol'

posar les cartes sobre la taula (o: sobre el tapet) *

Ha arribat el moment de parlar clar (o hem de ser clars, ens hem de plantejar les coses, hem de saber cap on anem, hem de dir les coses tal com són, hem d'ensenyar les cartes -Gir-Val-; no hem de posar les cartes sobre la taula -o sobre el tapet-, hem de posar les cartes boca amunt).

posar les coses al seu lloc

El gol de Quil ha tornat a anivellar les coses (o ha igualat el partit; millor que ha tornat a posar les coses al seu lloc) -C33-.

Ara tenim la possibilitat de treure la corrupció (o de combatre, de posar ordre en aquest tema, de tenir a ratlla; millor que de posar les coses al seu lloc) -Avui-.

Els tribunals et faran recular (o t'ensenyaran a viure, et frenaran, et faran posar els peus plans, et faran desdir d'això que dius -o fas-; millor que et posaran al teu lloc).

nota: Trobem 'posar les coses al seu lloc' en alguns diccionaris; no ens atrevim a dir que és una mala solució, però sembla un calc del castellà.

posar les dents

Sortir les dents a una criatura. |

dentar |

El nen ja posa les dents: ja en té tres.

posar lleis

Dir com s'han de fer les coses en un lloc. |

posar normes, manar, dirigir; complicar la vida, posar ordres serioses, posar-se seriós |

Et posaré lleis, jo (et faré creure).

No vinguis a posar lleis, tu! (a manar, a dir com s’han de fer les coses)

Sempre véns a posar lleis!

No puc anar mai més sol a fer un viatge, la meva dona m'ha posat ordres serioses.

La Generalitat s'ha posat molt seriosa en el tema de la conducció -TV2-.

Tinc ordres de no deixar-ho a ningú (m'ho han manat).

posar mala cara

Vegeu 'fer mala cara'

posar malalt *

Veure que els pintors no fan res, em fa posar malalt (o em va posar nerviós, em rebenta, jo hi poso nervis, m'hi poso malalt, -em trau de polleguera em torna carabassa Val-; no em posa malalt).

posar mans a l'obra *

Nois, ens hem de posar a la feina (o hem d'anar per començar, hem de posar fil a l'agulla, hem d'anar per feina, hem d'anar a l'obra; millor que hem de posar mans -o mà- a l'obra).

Si el metge em diu 'tirem-ho endavant', m'opero (o som-hi!, posem fil a l'agulla, anem per feina; millor que posem mans a l'obra).

nota: Trobem 'posar-se a l'obra' i 'posar mans -o mà- a l'obra' en alguns diccionaris, però creiem que són millors les alternatives que us proposem.

posar mans a la feina (i: posar mans)

Començar una feina (Mall). |

posar fil a l'agulla, posar-se a la feina, posar-se a l'obra; escarrassar-se, posar call (Mall) |

No gosava posar mans a la feina, de tan feixuga que era.

No podem perdre més temps, cal posar-hi mans ràpidament.

posar messions

Jugar-se diners o altres coses. |

jugar messions, fer una juguesca, travessar, apostar (castellanisme admès), què t'hi jugues, o què t'hi poses? (Mall) |

Te pos messions que si arribes a dalt de tot en manco de dues hores te convid a dinar!

Van messions que no hi haurà eleccions anticipades?

posar miques

Menjar alguna cosa (Mall). |

fer un mos, menjar una postura (Am), (fer un mossec, una queixalada -Gir-), omplir el pap, posar tions an es foc (Mall) |

Pensà que ja era ben hora de posar miques -Adagiona-.

Vàrem trobar un restaurant, i tot d'una hi entràrem a posar miques.

posar negre (o: tenir negre) *

Quan arribe a casa i veig que el dinar està per fer, m’irrite molt (o m'enutge, em pose nerviós, em puja la sang al cap, m’enfurismo; no em pose negre).

Ja ha tornat a perdre les claus, em fa emprenyar! (o em fa venir boig, m'atabala!, em fa desesperar; no em posa negre).

Cada dia costa més d'aparcar, a Girona (o cada vegada és més difícil; no cada dia es posa més negre).

Aquest home em treu de polleguera (o em fa desesperar; no em té negre).

posar negre sobre blanc *

Ho hem de posar per escrit (o hem de redactar un document; no hem de posar negre sobre blanc).

posar nervis

Posar-se nerviós (Ca). |

agafar nervis, sobrevenir nervis; crispar-se, els nervis |

Jo posava nervis, perquè el fuster no treballava.

Hi poso nervis, llegint.

posar oli en un llum

Vegeu 'ésser com posar oli en un llum'

posar ous *

Les gallines ponen ous (no posen ous) -TV3-.

posar pa (a les coses)

1 Agafar-se les coses amb calma. |

agafar-s'ho bé, anar fent, anar aguantant |

He de posar-hi pa, perquè em farien venir boig (té maldecaps amb la jove i el noi).

A -Ara, a més de programar cada lliçó, ens hi volen fer posar objectius. B -I, per a què servirà? A -Per emplenar papers. B -Hi haurem de posar pa.

2 Allargar quelcom que s'explica (Am). |

posar-hi més pa que formatge (Am), posar-hi palla, posar-hi salsa exagerar, farcir, inflar, donar pa a la xixa (alabar, Ca) |

A -Tothom diu que va ser un casament fantàstic. B -Hi deuen posar -o fotre- més pa que no hi ha.

En aquest article hi ha molta palla.

Quan explica acudits, hi posa molta salsa (els allarga).

Hi fa molta salsa, aquest màgic.

Hi posa molta salsa, explicant (s'alaba una mica).

Sempre s'hi posa una mica de salsa, explicant anècdotes (s'exagera).

posar pals a les rodes (o: posar bastons) *

El secretari hi posa moltes traves, perquè no vol que l'edifici es faci (o hi posa molts entrebancs, impediments, objeccions, obstacles; entrebanca, no ho deixa fer, hi troba molts pèls;fa la guitza, fa la llesca, fa la traveta; barra el pas, és un esgarriacries, aigualeix la festa, vol impedir que es faci; s'hi fica travesser; no posa pals a les rodes; millor que posa bastons a les rodes).

nota: Pensem que dir 'posar bastons a les rodes' és un intent de catalanitzar aquesta frase feta innecessària.

posar pau

Mirar que s'acabin les discussions o les baralles en un lloc(Gir-Mall). |

posar la pau (Ca), posar ordre, posar tranquil·litat, (separar, descompartir -si són agafats-), adobar-ho |

L'àrbitre mira de posar una mica de pau entre els jugadors -TV3-.

Sempre es discutien i jo hi havia d'anar a posar-hi la pau.

posar pegues *

S'ha de fer el pont nou i tothom hi posa dificultats (o entrebancs, traves, impediments, objeccions, taps, obstacles; tothom hi troba pèls; tothom hi fa la guitza, la llesca, la traveta; no tothom hi posa pegues).

posar pell morta

Acostumar-se a alguna cosa negativa. |

avesar-se; fer veure que no ho veus |

A -Quina fressa, aquestes motos que passen! B -Cada dia és igual, i no els diguis res, que tenen tots els drets! Ara, ja hi he posat pell morta.

El meu home no col·labora, a casa, però ja hi he posat pell morta (ara ja no m'amoïna)

Si es barallen al pati, hi has de posar pell morta (fes veure que no ho veus).

nota: Tenim també 'agafar pell morta' i 'tenir pell morta'

posar pels núvols

Vegeu 'posar als núvols'

Estar alerta dels moviments que fa algú (Men). |

vigilar, estar de guàrdia, sotjar, estar a l’aguait, posar-se en guàrdia |

Es va posar a la vetla i un dia va veure que l’amo se n’enduia un davall des braç (un pa) -Fets-.

Quan es tracta dels nostres fills, de seguida ens posem en guàrdia -Televisió-.

posar-se a les mans d'algú

Confiar-hi (Gir-Mall). |

posar-se en mans de, estar a la confiança de, posar la confiança en |

Em vaig posar a les seves mans (del metge, per operar).

posar-se a ploure

Començar d'anar malament un afer que anava bé. |

girar-se la truita, girar-se la garba, mudar-se els daus, canviar la sort | Acabada la guerra se li va posar a ploure (era republicà i va tenir maldecaps).

S'ha posat a ploure (guanyàvem i ara perdem).

Se'ls ha posat a ploure, als carnissers (van malament, venen menys, hi ha gran competència).

posar-se a to

Fer que millori el comportament d'algú o el funcionament de quelcom. |

anar bé, adobar-se, guanyar, superar-se, refer-se; no saber on es té una part del cos |

El pare es va posar a to (es va guarir).

Ja es posarà a to, el malalt (es posarà bo).

S'ha posat a to, aquest noi (ara fa bondat).

Quan tenen trenta anys es posen a to, el jovent.

S'han posat a to, aquesta mainada (s'han calmat, estaven esverats).

Aquesta cama em feia patir molt, vaig anar al guaridor i ara no sé ni on tinc la cama (em va guarir).

Quina és la música que et posa a to? (o que t'engresca?, que t'anima?, que et fa trempar?, que et fa pujar la moral, que et fa aixecar la cresta?, que et retorna?, que t'estimula, que t'encoratja?)

posar-se a tret *

L'Artà perd a Felanitx el quart partit seguit fora de casa i es posa a l'abast del Santanyí (o queda a prop de; millor que es posa a tret) -Avui-.

posar-se al cap

Proposar-se de fer una cosa. |

estar decidit a, voler fer, ficar-se al cap, posar-se -o ficar-se- dins es cap (Mall) |

Si s'ho posen al cap, ja li expropiaran, aquell camp.

nota: Vegeu també 'ficar-se al cap' i 'tenir al cap'

posar-se al cuc de l'orella (o: ficar-se)

Fer-se carregós, algú que enraona molt, sobretot quan es repeteix (Am). |

xerrar massa, cansar; fer-se pesat xerrant, fotre's al cuc de l'orella, trencar el cuc de l'orella (Am), fer maldecap, marejar, (matar el cuc de l'orella -Empordà-, podrir es cuc de s'oreia -Men-, fer es cuc de s'oreia malalt -Mall-, DCVB) |

Nen, no ploris més: se'm fiques al cuc de l'orella!

Aquesta dona em trenca el cuc de l'orella, de tant sentir-la.

cuc de l'orella: Una de les tres cavitats internes de l'orella, que té forma d'un con buit i enrevoltat en espiral (DCVB).

posar-se al mig com el dijous

Hom ho diu de qui entrebanca en un lloc o de qui intervé en els afers d'altri (Gir-Bar). |

posar-se al mig del pas, entrebancar, fer nosa; fer com la pudor, ésser aficadís, estar enmig com es dijous (Mall), posar-se enmig (Val); posar-se allà on no el demanen (Gir-Bar) |

Nen, deixa'ns passar!: sempre ets al mig com el dijous!¡

La teva mare ho vol remenar tot: es posa al mig com el dijous.

posar-se al moll de l'os

Es diu d'una menja molt bona (Ca). |

posar-se bé, trobar molt bo |

Aquest arròs se m'ha posat al moll de l'os.

El dissabte és festa: se'm posa al moll de l'os (= és collonut).

Se m'ha posat com al moll de l'os, aquest dinar (m'ha vingut bé).

posar-se al nivell de (i estar al nivell de)

Igualar, en qualitats o en defectes, una altra persona. |

fer com, actuar com |

T'has posat al nivell d'ella, insultant-la.

posar-se bé amb Déu

Confessar-se (Mall). |

rebre els sagraments, encomanar-se a Déu |

Abans d'aquell llarg viatge va voler posar-se bé amb Déu, per si no tornava.

posar-se 'borde' *

Si fa el mesell, el denunciarem (o si fa el torracollons, si no afluixa, si no baixa del burro, -si fa el tocacollons Val-, -si es posa burro, obstinat, cabut, tossut; si es posa de mala llet Val; no si ell es posa 'borde', el denunciarem).

Vegeu també 'ésser borde'

posar-se com el moll de l'os (o anar com)

Ésser molt satisfactòria, una cosa. |

anar com l'anell al dit, anar bé, anar de primera, venir bé, posar-se bé |

Aquest got de llet se m'ha posat com el moll de l'os (Ca).

Canviar de casa ens va anar com el moll de l'os (Am).

posar-se com un gall de panses

Posar-se agressiu (Bar). |

esverar-se, empipar-se, enutjar-se; escridassar a algú, emprenyar-se de mala manera |

Es va posar com un gall de panses perquè no li vaig deixar posar l'antena al meu terrat.

posar-se com un flam

Vegeu 'estar com un flam'

posar-se com una fera

Irritar-se molt. |

enutjar-se, emprenyar-se, enrabiar-se, posar-se fet una fera (DIEC), (traure foc pels queixals, posar-se fet un gall de panses; Val) |

Quan ho va saber, es va posar com una fera.

posar-se com una lloca

Estar molt satisfet per quelcom. |

inflar-se, estarrufar-se, estufar-se, envanir-se, infatuar-se, bombar-se; estar pagat de, pujar els fums al cap, eixamplar-se-li el cul, semblar la lloca amb tres polls (Empordà, DCVB), parèixer una lloca (Val) |

Es posa com una lloca, quan li diuen que en sap molt.

Se li eixamplarà el cul, si li dieu que és bonica.

posar-se còmode *

Segui -o seu-, si us plau (o posa-t'hi bé, poseu-vos-hi bé, posa't com a casa teva, poseu-vos amb comoditat, posa't com a cal sogre, posa't ben ample, escarxofa-t'hi; no es posi còmode, posa't còmode) -TV3-

Vés còmode -treu-te la samarreta, a l'estiu- (o vés pràctic, posa't que estiguis bé, posa't com a casa; no posa't còmode).

posar-se d'un humor de vinagre

Es diu de qui posa una cara seriosa i d’irritació (Mall). |

estar de mal humor, (fer un pam de morros, tenir o posar cara d'ametles agres, tenir o posar cara de pomes -o prunes- agres, posar cara de vinagre Mall) |

Si el número nou no arriba d’hora es posa d’un humor de vinagre que esmussa. Llavors és capaç de moure escàndol i raons al mateix sursumcorda (Joan Ferrer Serra, llibre).

No s'ha de posar vinagre a tot allò que respira divertiment i oci -Temps-.

sursumcorda: Mot usat, familiarment, per a designar una persona de molta categoria.

posar-se de cul a la paret

No transigir (Bar). |

resistir, fer-se fort, entossudir-se, posar-se en contra, mantenir-se en una actitud contrària |

L'Ajuntament li volia comprar l'horta i ell es va posar de cul a la paret fins que la hi van haver d'expropiar.

posar-se de cul contra (o: de culs)

Mantenir-se en una actitud contrària a quelcom. |

posar-se de cul a la paret (Gir-Val), girar-se d'esquena, girar l'esquena, girar-se en contra, tombar-se d'esquena, girar les espatlles, tombar-se d'esquena a, oposar-se a, posar-se contra |

Els jugadors es van posar de cul contra l'entrenador i el van fer saltar.

Si ell s'hi posa de cul, no hi anirà (si no li agrada, si diu que no).

No t'hi pots pas posar de culs a la informàtica, si fas de mestre (n'has de saber).

Ens porten el menjar mesurat, no en podem pas agafar més, però no ens hi podem pas posar de culs (ho hem d'acceptar).

No s'hi posaran pas d'esquena, si els ho expliques bé (ho entendran, t'ho donaran).

Si saben que els critiques, se t'hi posaran de culs (et faran la contra).

nota: Sentim 'de culs', a les comarques de Girona.

posar tota la carn a la graella

Arriscar-ho tot (Bar-Val). |

posar tota la carn al foc (Bar), posar-hi el coll, posar tota la llenya al foc, fer un vaitot, mullar-se el cul, comprometre's, posar tota la carn a coure, presentar batalla, agafar el bou per les banyes, posar tota la carn dins l'olla (Mall, DCVB) |

Està posant tota la carn a la graella per arribar a la cúspide del concurs europeu –Punt-.

El Palamós posarà tota la carn a coure (= lluitarà per guanyar) -C33-.

En Xisclà posarà tota la llenya al foc per guanyar les eleccions -Avui-.

posar tots els ous dins el mateix paner *

Val més tenir tres ingressos petits que un de gros: no us ho jugueu tot a una sola carta (o heu de tenir ingressos de diferents llocs, no feu un vaitot, no us arrisqueu tant, no us jugueu el tot pel tot, convé tenir més d’una possibilitat a l’hora de fer les coses; millor que no poseu tots els ous dins el mateix paner).

posar un fermall d'or *

La Rita pot tancar amb brillantor la seva carrera amb el títol a Istambul (o pot coronar amb èxit la seva carrera, pot posar un darrer floró a la seva carrera; no pot posar un fermall d'or a la seva carrera) -Avui-.

posar un pegat en un banc

Aplicar un remei que no serveix de res (Bar). |

fer una cosa inútil, perdre el temps, ésser ineficaç, (com que posar un pegat a un banc, qui renta es cap a s'ase perd es temps i es lleixiu; Mall) |Pintar aquest façana és posar un pegat en un banc, perquè tota la paret hauria d'anar a terra.

posar un peu (en un lloc)

Introduir-se en un lloc. |

entrar, començar, ésser a dins |

A -No sé pas si m'agafaran fix, de moment m'han fet un contracte per mig any. B -Ja es veurà: la qüestió és posar-hi un peu.

posar una pica a Flandes *

Els qui van contra el candidat oficial al congrés se'n sortiran (o aconseguiran guanyar-lo, n'eixiran airosos; no posaran una pica a Flandes).

posar verd (o deixar verd) *

L'ha criticada molt (o l'ha bescantada, l'ha deixada com un drap brut, ha malparlat d'ella, l'ha blasmada, l'ha denigrada; no l'ha deixada verda, l'ha posada verda) -Avui-. nota: Trobem 'deixar verd' en alguns reculls.

posar voluntat

Tenir ganes de fer les coses bé. |

tenir interès, voler-ho fer |

Quan no s'hi posa voluntat en les coses val més no fer-les (ho adoba i ja torna a ser espatllat).

Tu no hi poses cap voluntat, a no roncar (no fas res per evitar-ho).

posat allà

Estant en aquell lloc. |

un cop ets allà (Gir-Mall) |

A -Solivent és lluny del poble (una urbanització). B -Sí, però un cop posat allà dalt, ja hi estàs bé.

posat que

En el cas que ('posat que' té valor condicional). |

si, posat cas que |

Ho farem, posat que ens donin permís.

nota: 'Posat que' és un castellanisme quan té valor causal. Ex.: Com que ja hi som tots, ja podem començar (o atès que ja hi som tots, per tal com, puix que, vist que; no posat que ja hi som tots).

posats a (+ verb)

Com que ja estem fent això que diem. |

quan s'està fent això que diem, ja que en parlem (Gir-Val), ja que ho fem, ja que hi som, tant per tant |

Posats a demanar, m'agradaria tenir un ordinador portable.

A -Diuen moltes coses al cafè; surt tot, allà. B -La gent, posats a dir, exageren molt..

En Jordi, posats a dir, de bona persona, poc.

Posats a triar, m'agradaria ser pastor.

Posats a fer, no ve de mitja hora (ja que hi som, fem-ne més -Gir-Val-).

Posats a fer, fem una altra partida.

Posats a gastar, no vindrà d'això (comprem-ho).

Posats a fer, fem-ho ben fet.

Que l'enterrin a ella i tot, posats a fer -C33-.

Posats a perdre, no vindrà pas d'aquí (paga i no protestis).

nota: 'Ja posats' no és correcte.

posem-hi (+ temps) *

No fa gaire que s'ha casat, aproximadament mig any (o deu fer mig any, més o menys mig any, cap a mig any; millor que posem-hi mig any). .

nota: Posem és correcte quan 'posar' té el valor de 'suposar'. Ex.: Posem que sigui veritat (DIEC).

posi's còmode *

Segui, si us plau! (o s'assegui, per favor; posi's bé, segui còmodament, posi's com a casa teva; millor que posi's còmode).

Fa molta calor: ja et pots treure la camisa (o ja et pots desabrigar, posa't com a casa teva, posa't com a cal sogre; millor que posa't còmode).

(mot) + possessiu

En les expressions introduïdes amb preposició, el possessiu va normalment al final. Ex.:

Faran un dinar en honor nostre (no en el nostre honor).

Es fa la rifa en benefici seu (no en el seu benefici).

La noia és en poder seu (no en el seu poder).

La festa va a càrrec meu (no al meu càrrec).

Seran dos punts a favor seu (no al seu favor).

A parer meu, és car (no al meu parer).

Poseu-los al voltant meu (no al meu voltant).

Dóna-li de part meva (no de la meva part)..

Això és un problema teu (no això és el teu problema).

nota: Copiem parcialment de Ruaix. El darrer exemple és de Joan Solà.

posta *

Cal una posada al punt més acurada -de l'obra de teatre- (o una posta a punt; no una posta a punt) –CR-.

Hem de veure l'escenificació del casament (no la posta en escena) -CR-.

Falla l'engegada del motor (no la posta en marxa; millor que la posada en marxa).

Hem de fer una posada en comú de la feina (no una posta en comú).

Cal fer una actualització de l'oficina (no una posta al dia).

posta roja, vent o ploja

S’empra per fer una predicció del dia que farà l’endemà. El mot ploja potser adquireix eixa forma per crear una paronímia amb roja, o potser és una evolució fonètica peculiar (Val). |

cel rogent, pluja o vent (Gir) |

Demà tindrem mal oratge, perquè ja se sap que posta roja, vent o ploja.

nota: Cel rogent: cel vermell a la posta del sol -DCVB-.

potes enlaire *

Vegeu 'de potes enlaire'.

poti-poti

Barreja desordenada de persones o de de coses (Gir-Bar). |

embolic, desordre, desori, desgavell, pengim-penjam, mescladissa (Val) |

Els pares també són divorciats: hi ha un poti-poti en aquest casament!

Quin poti-poti, al teatre! (argument embolicat)

Es presenten un poti-poti de partits (en unes eleccions; molts i diferents).

Fem obres i tot ho tenim pengim-penjam (de qualsevol manera).

pots canviar de moliner, però de lladre no

Vegeu 'canvia de moliner i canviaràs de lladre'

pots fer això, si no et sap greu?

Pots fer això, si no et sap greu? I si te’n sap, t’estires es lleu.

Es diu per indicar que cal realitzar una determinada acció, i si no hi estem prou predisposats, caldrà fer una mica d’esforç (Mall). |

lleu: En alguns dialectes és el nom amb què són coneguts els pulmons, els dos òrgans bessons de la respiració. Es diu lleu per la lleugeresa de la víscera; en anglès lights, en llatí leve.

pots pensar (o podeu pensar)

Expressió que realça la importància o la categoria d’allò que es diu (Men-Mall). |

imagina’t, afigura’t, ara digues |

Podeu pensar a quina hora s’havien d’aixecar per anar de Macarella as Torretó a peu i ser-hi abans de sa sortida de sol -Fets-

I creieu que els suecs ens agrairan aquesta submissió estimant-nos més i millorant la seva consideració envers la nostra llengua? Pots pensar!, que diem a Mallorca -Internet-.

potser que

Indica la conveniència de fer -o de no fer- quelcom. |

poder que (Gir), hauries de, convé que |

A -Al cafè em curaré. B -Potser que hi vingui jo, també (poder que jo també vingui, si és una cosa tan bona)..

C -A la plaça venen samarretes mot bé de preu. D -Poder que en vagi a comprar.

Has treballat molt avui: poder que afluixis.

pregunta 'tonta' *

Us vull fer una pregunta innocent: 'Per què teniu el gos fermat, tenint aquest pati tan gran i ben tancat?' (no us vull fer una pregunta 'tonta').

preguntar és de savis

Vegeu 'demanar és de savis'

preguntar no és ofendre

Expressió popular que s’usa per justificar el fet, considerat natural i socialment acceptable, de preguntar, per voler saber. |

les coses s'han de voler saber |

Preguntar no és ofendre: qui s’ha quedat els diners d'aquesta delirant obra?

prendre's en broma *

Aquestes coses, n'hi ha que se les prenen de broma, però altres s'hi enfaden (o no s'immuten, se les tiren a l'esquena; no se les prenen en broma, se les prenen a broma).

prendre's la justícia per la seva mà (algú) *

Volen fer justícia ells mateixos (o volen fer justícia pel seu compte, es volen venjar; no volen prendre's la justícia per la seva mà) -Avui-.

prendre's la molèstia *

M'he pres la pena de llegir tota la llei d'ensenyament -Gir-Val- (o m'he donat pena de llegir, m'he molestat a llegir, m'he dedicat a llegir, m'he entretingut a llegir; millor que m'he pres la molèstia de llegir).

Per què treballem tant? (o per què fem tantes coses, per què ens dediquem tant a, per què ens esforcem tant a, per què invertim tantes hores fent?, per què passem tantes hores fent?; millor que per què hem de prendre tantes molèsties?)

prendre's llibertats

Abusar, algú de la confiança que se li té. |

abusar, extralimitar-se, excedir-se, aprofitar l'ocasió, fer el que vol, prendre's -o tenir- confiances, comportar |

Si jo no hi sóc, es pren més llibertats (fa les coses de la manera que ella vol, la dona de fer feines).

És un barrut, és pren la llibertat d'entrar a la cuina, anar a la nevera i menjar flams.

Es prenen massa llibertats, aquesta mainada (millor que es prenen massa confiances).

M'he pres la llibertat d'escriure't.

Es pren moltes llibertats, el gos.

No hi tinguis gaires confiances amb ell (no te'n fiïs, Ca).

No ho pots pas comportar, tampoc, a l'hospital, que els altres vinguin a vetllar i tu vagis a dormir (permetre).

nota: Pensem que «prendre's confiances» és un calc del castellà.

prendre's malament.

Vegeu 'agafar-se bé les coses'

prendre's temps

A -No ho veig clar -comprar una moto-. B -Doncs rumia-t'ho (o pensa-t'ho, no corris, no vagis de pressa, ja et dono un temps perquè t'ho pensis, fes sense presses; millor que pren-te el temps que vulguis, pren-te el teu temps) -TV3-.

nota: 'Prendre's temps' és una construcció correcta, però ens semblen més genuïnes les altres solucions que us proposem.

prendre's un respir

Vegeu 'agafar un respir'

prendre tal com bé

Vegeu 'agafar com ve'

prendre terra

Arribar a terra un vaixell o un aparell volador. |

atracar, desembarcar; aterrar / envolar-se, alçar-se |

L'avió es va envolar a les quatre i va prendre terra a les set (aterrar) -TV3-.

prendre tort (o pegar, caure)

Reaccionar malament davant d'un fet o d'una idea (Mall). |

prendre malament, agafar malament, prendre a disgust, indignar-se |

Sobretot, i per amor de Déu, no prengueu tort aquestes paraules meves.

Li van pegar tort aquelles paraules (desplaure, Val).

prendre un camí

Començar a caminar per un camí. |

agafar un camí |

L’animal, sense haver-lo de guiar, sabia per on havia de prendre -Nous escrits-.

prendre un cap de fil (o agafar)

Prendre el tema d’una conversa (Men-Mall). |

continuar una conversa; tornant-hi, tal com us deia |

Idò, tornant a agafar es cap des fil, anem a veure... -Fets-.

prendre un carrer (o un camí)

Començar a caminar per un carrer (Mall). |

agafar un carrer, prendre per un carrer (Mall) |

En lloc de prendre es seu carrer, pren la claveguera, i per endins i per endins -Rondalla Mn. Alcover-.

prendre una enrabiada

Reaccionar malament o de manera airada davant d'un fet. |

prendre malament, enutjar-se, enfadar-se, prendre-s’ho a la valenta, enrabiar-se, agafar una enrabiada (Gir), (estirar-se es cabells, agafar una cosa pes cap que crema Mall) |

Prengué una enrabiada feresta i passà ordre que matassin tots els infantons -LBN-.

prendre vela en una processó *

Es fica allà on ningú no el demana (o en temes que no li interessen; fica el nas pertot, s'entremet a tot arreu; no pren vela en una processó en la qual ningú li ha convidat) –Saó-

prendre vista (o vistes)

Donar una ullada general (Men). |

prendre vistes (Am), mirar, observar, guaitar com és (Ca), contemplar, donar vistes (Am), fer -o pegar- una ullada, guaitar (Gir-Val) |

Vaig prendre vista de tot el que em va ensenyar -Cançó, Men-.

A -Dibuixa, l'Anna? B -No, ella pren vistes (= mira com ho fan els altres, com es fa).

Aquests dos potser vénen a prendre vistes (per robar el banc).

Vaig a prendre vistes de la porta que haig de pintar (a veure com és).

Vaig a donar vistes a la plaça (a veure què hi fan, a mirar qui hi ha).

preparar el (+ àpat)

Vaig a fer el dinar (millor que vaig a preparar el dinar).

nota: El verb 'fer' s'usa més en català que en castellà; canviar-lo per altres verbs és empobrir el llenguatge ('Parlar bé el català no és gens difícil').

preparar el terreny

Mirar de convèncer algú perquè faci alguna cosa. |

adobar el terreny, predisposar favorablement, treballar per aconseguir, fer caure la balança, fer passes per, moure's, anar per davant (Val) |

Si volem que ens ho concedeixin, hem de començar a preparar el terreny (hem de fer coses).

preparats, llestos, va!

Expressió que pronuncia el jutge de sortida per indicar als corredors que se situïn en posició de sortida. |

preparats, a punt, va!; preparats, llestos, va! |

nota: 'Preparats, llestos, va!' potser és la millor adaptació al català d'aquesta manera internacional d'indicar les sortides atlètiques.

presència d'esperit

Qualitat de qui no s'esvera ni s'espanta quan hi ha una situació de perill. |

serenitat, serenor d'ànim, ànim, sang freda, calma, tranquil·litat, domini, valor |

Prescindim-ne, dels comentaris de la gent; ens convé tenir coratge i presència d'esperit (millor que coratge i presència d'ànim).

present! *

Quan es passa llista a un grup de gent i no es veu el subjecte interrogat es pot dir: sóc jo, mani -o mane-, servidor, sóc aquí. |

A -Joan Garcia? B -Servidor! (millor que present!)

presentar bé (o malament)

Veure's, una cosa, bé o malament. Mostrar-ne, algú, els aspectes positius. |

ensenyar, veure, palesar, manifestar-se; fer veure, venir girat (Ca) |

Es presenta molt malament, la vida.

T'ho presenten tan bé que piques (els que venen aparells de sordesa).

Si vénen girades, ja pots anar fent -les cartes- (si no lliguen, perdràs sempre).

prestar (+ nom)

'Prestar' s'usa molt en castellà. En català és correcte, però sona postís. Val més no abusar-ne. Exemples:

Hem de donar-li suport (o prestar-li suport).

S'ha de fer més atenció a la bellesa del camp (o prestar atenció).

Hauré d'anar a declarar (o a prestar declaració).

Aquesta estufa es vella, però encara ens fa servei (o ens presta servei).

Si ve bé, cantarem ranxeres (o si escau, si es presta cantarem).

preu per preu

Si el preu és igual (Gir-Mall). |

si s'ha de pagar igual, si val igual, si les condicions són les mateixes, pel mateix preu, ésser primer comprador, mal per mal |

Preu per preu, t'ho vendré a tu.

Preu per preu, que hi fossen benvinguts tots els gambosins del món -Brogit Ebre-.

Quan ho vengui, tu seràs el primer comprador (el primer a qui ho diré).

preu per preu, sabates amples

Quan tries una cosa, agafa la més bona o la més abundosa (Am). |

preu per preu, sabates llargues (Ca); preu per preu, sabates grosses (Mall-Val); quan compres, vés gros; pel mateix preu sabates grosses (Mall) |

A -No sé quin regal triar. B -Preu per preu, sabates amples (agafa el més bo, no tinguis vergonya).

prim com una anguila

Molt flac. |

magre, sec; prim com una canya, com un fideu, com un tel de ceba -per a coses planes-, com una orella de gat, com un gat escorxat, com un gaig, com un espigó, com un llagostí; no tindre panxa ni budell, ésser un boixet (Am), estar fet un filaberquí (Bar); treure els quilos a grapats |

L'oncle és aquell que és prim com una anguila.

Aquesta nena és un boixet (molt prima).

Li han tret els quilos a grapats, a aquest home (ha fet una gran aprimada sobtada).

primer de tot

La primera cosa que farem (Gir-Val-Mall). |

abans de dir res més, abans de més raons, de primer, de bell antuvi (Val), la primera cosa que cal fer, per començar, abans que cap altra cosa, abans de tot, abans de dir res més, d'antuvi, d'entrada |

Primer de tot us presentarem... (o per començar el programa us presentarem).

Ell, primer de tot és regionalista (o abans que cap altra cosa; millor que 'primer que res').

nota: Vegeu també 'abans de res'.

primer es besaran el Cel amb la Terra

Es diu per indicar que pot succeir la cosa més impossible abans que allò que algú suposa que s'esdevindrà (Mall). |

això no passarà mai, això passarà el dia que la gallina pixi |

Primer es besarà el Cel amb la Terra, abans que tu puguis fer tot això que m'has dit.

primer és l'obligació que la devoció

Qui té una feina per fer no pot abandonar-la, ha de deixar de fer altres coses (Gir-Mall). |

quan hi ha feina s’ha de fer, primer és una cosa que l'altra, primer és la feina i llavors el lleure (Mall), l’obligació no té horari (Andorra) |

Diumenge treballarem, els préssecs s'han de collir: primer és l'obligació que la devoció.

La filla té una botiga de queviures i ja sé sap que l’obligació no té horari -La neu adversa-.

A -Vas a l'hort? B –No, vaig a jugar a cartes. Primer és una cosa que altra (es diu de broma).

C -Vas a acompanyar la mare o al cafè? D -Primer és una cosa que altra, no? (vaig amb la mare)

Primer és una cosa que altra (vaig al metge, no a treballar).

primer que ningú

Vegeu 'abans que ningú'

primer que res

Vegeu 'abans de res'

primera espasa *

L'acte compta amb els líders dels dos partits (o els caps, els prohoms, els galls, les figures, la flor i nata, els caps de brot; millor que les primeres espases) -CI-.

primes postes, el peix ha fet

Es diu que una vegada acabada la prima, el peix (sarda i anxova, sobretot) ha acabat de nedar i ja no s'agafa (Cotlliure, Cat Nord).

prima: Espai de temps del capvespre fins a l’entrada de fosc.

privar l'acció

No deixar fer una acció amb comoditat. |

molestar, impedir, impossibilitar |

Això és estret i em priva l'acció del braç (en un racó).

Em prives l'acció, aquí (porta la gibrelleta i no la deixa orinar tranquil·la, a l'hospital, perquè el veu).

prometre-se-les molt felices *

Jo ho veia molt fàcil, això de treure'm el carnet de conduir, però ja he suspès cinc vegades (o em pensava que seria bufar i fer ampolles, em pensava que seria un joc de poques taules -o de poques bitlles-, em feia moltes il·lusions que no em costaria gaire, em pensava que no em costaria, ara veig que somiava truites; no jo me les prometia molt felices).

punt mort

Hom diu que un assumpte és en punt mort quan no avança ni recula. |

estar parat, aturat, encallat; ésser sempre allà mateix, no anar ni endavant ni endarrere, estar en un atzucac, no trobar-hi cap solució, estar estancat |

Les negociacions estan punt mort -TV3-.

nota: Trobem 'punt mort' en aquest sentit al DNV, no al DIEC.

punt per punt

Hom ho diu de les coses que es fan ben fetes, ben calculades, exactes. |

fet amb precisió, tot exacte, tot ha de ser matemàtic, fet minuciosament; fil per randa, amb tots els detalls, de cap a cap, fil per agulla (Val) |

Aquestes peces s'han de tornejar punt per punt.

nota: 'Punt per punt' també es diu molt en castellà.

punt sense retorn *

La relació de la parella no té solució (o és en un carreró sense sortida, és en un atzucac, és irreversible, millor que ha arribat a un punt sense retorn) -Avui-.

Ja hi ha acord, el tracte no es pot desfer (o no hi pot haver trencament, no ens podem fer endarrere, no ens en podem desdir, no els podem pas desnonar; millor que s'ha arribat a un punt sense retorn).

Si fa aquest pas, ja no pot tornar endarrere (o ja no pot recular, aquest pas és definitiu, la sort ja serà tirada, ja no es podrà fer enrere; millor que serà un punt de no retorn).

nota: Sovint sentim aquest anglicisme, però no sabem si s'acabarà acceptant.

punta de llança

Qui va a davant en una qüestió (Ca). |

el més avançat, el capdavanter; el més dinàmic, el primer, l'avantguarda, el més progressista |

La punta de llança d'aquest desplegament és Vic (mossos d'esquadra) -CR-.

nota: No trobem 'punta de llança' al DIEC.

puntada de peu

Cop donat amb la punta del peu (Gir-Mall). |

guitza, coça (Gir-Mall), puntelló (Val) |

A -Si el gos no et creu, fot-li una puntada de peu. B -Ai no, pobre gos!

nota: Als anys setanta es deia que 'coça' era un castellanisme, que calia dir 'guitza' o 'puntada de peu'; després es va acceptar 'coça', mot que ja era força estès; ara ja no n'hi ha prou i sentim a dir 'patada' a tort i a dret. Progressem 'adequadament' (cap a l'extinció de la llengua, és clar).

'punto pelota' **