T

TABA 1 conversa, distreure, expressar, visitar, xerraire Enraonament que es té per passar l’estona. | SIN: Xerrar per xerrar, col·lotge, conversa, xerrada, diàleg, barret (Val), xalicori (Men). || Ex: Hem anat a veure en Gener i jo no sabia què dir; ara, el meu home en sap, de donar taba.

TABAL carregós, emprenyador, nerviós, patiment, persona Persona nerviosa, que neguiteja per poca cosa, que atabala les altres. | SIN: Tabalot, feix de nervis, esvalotat, esverat, enfadós (Val), (aladroc, estribul·lat Men), esburbat (Mall). || Ex: És un tabal, aquest home; només de veure’l ja em poso nerviosa. Quan hem d’anar de viatge, a les quatre de la matinada ja volta i no em deixa pas dormir més: és un tabal!

TABANADA accident, cop, dolor, perill, porta, vehicle (*) (p) Cop brusc que resulta dolorós per a la persona que se’l venta. | SIN: Trompada, patacada, topada, cop. || Ex: Entrava a la cambra amb el llum apagat i em vaig fúmer una tabanada a la cama que encara em fa mal. Aquest noi, de la manera que va amb la moto, es fumerà una tabanada. En aquella porta de vidre, hi ha cada tabanada! (es pensen que és oberta).

TABARD abrigar, fred, roba Abric curt que se sol dur per mig abrigar quan no fa gaire fred (Val-Men-Mall). | SIN: Abric, jaqueta. || Ex: Agafeu un tabard, que al vespre pot fer fred.

TABERNACLADA broma, conversa, exageració, expressar, gandul, ximpleria (**) (d) Cadascuna de les coses, gen. xafarderies, exageracions o acudits, que s’expliquen en una conversa de persones desvagades. | SIN: Bestiesa, ximpleria, animalada, barbaritat, capbuidada (burrada, salvatjada Val). || Ex: Ja n’arribem a dir de tabernaclades, els diumenges, al cafè!

TABERNACLE 2 baliga-balaga, desconfiar, equivocar-se, persona, ximple (*) (d) Persona poc trempada i poc seriosa en la seva manera de fer. | SIN: Torracollons, calamitat, ximplet, tarambana (Val). || Ex: A -Els llibres d’anglès, me’ls durà la Bibiana de Girona. B –Ja se’n descuidarà; jo no me’n refiaria d’aquell tabernacle. On vas amb vint còpies? No et vaig dir que en fessis cinc, tabernacle? Aquests tabernacles ja han tornat a canviar el preu del gasoil.

TABOTXA embolcall, part, planta (**) (d) Tavella tendra de les faves. | SIN: Pela, beina, tavella; (bajoca, bajoqueta Val). || Ex: Abans menjàvem tabotxes de fava. A l’exèrcit menjàvem bajoques.

TACA brutícia, pintura, senyal, superfície, taca, terra Marca de brutícia que deixa quelcom en una superfície (Val-Men-Mall). | SIN: Llàntia, medalla, clapa, emmascara. || Ex: Aquestes taques a terra són de la cera de la processó (duen espelmes). Les taques d’aquesta pintura ja marxen.

TACÓ inflamació, plaga, salut (*) (d) Malaltia infecciosa que se sol passar a la infància; es caracteritza per febre alta i la inflamació de la gola. | SIN: Galteres. || Ex: Vigileu, que el tacó pot ser una malaltia perillosa per a un noi.

TAFANER -A desig, gandul, mirar, persona, xafarder Persona que es deleix per saber les coses que passen a l’altra gent (Men-Mall). | SIN: Sedasser, curiós, escorniflaire, rondaller (Val). || Ex: A cada poble n’hi ha, de tafaners i desvagats. L’Aurèlia només ve aquí a fer el tafaner (per veure les obres que fem).

TAFLIC 3 exclamació, expressió, sorpresa (*) interj. Denota sorpresa o admiració (hem sentit tafoig* a Am). | SIN: Tafoi!, caram!, carai! || Ex: A -Taflic! Com és que ja sigueu a la plaça? B -Avui hem plegat mitja hora abans. Taflic! Poc ha plogut gota aquí! Taflic! Què n’ha estat de trempada, la teva noia!

TALAIAR feina, guardar, nen, vigilar (*) (d) Passar l’estona vigilant; hom ho diu esp. quan té cura de mainada (també hem sentit atalaiar* a Ca) (Men-Mall). | SIN: Guardar, tenir cura, vigilar. || Ex: La padrina és asseguda al pedrís talaiant els dos nens. Els diumenges al matí em fan quedar a casa a atalaiar la meva germana.

TALL 1 conjunt, feina, ferida, pell, tall, treballar Incisió feta en un cos amb un objecte afilat (tall vol dir “quantitat gran”, “bona cosa de” Val) (tall també és un conjunt de treballadors que fan una feina plegats Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Incisió, fisura, secció. || Ex: A -Què són aquests talls a la mà? B -És que ahir vaig anar a collir raïms a cal meu cunyat i no ho havia fet mai. Vivim des de fa un any ací, però el nostre fill ja té un bon tall d’amics (o bona cosa d’amics Val). Hi havia un tall de segadors (Mall). 2 fruit, menjar, tall, tros Part que s’ha separat d’una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Tros, rodanxa, penca, tallada (Men-Mall). || Ex: A -No mengis més síndria que és de mal pair. B -Només n’he menjat dos talls. 3part, planta, propietat, terreny, tros (*) Part d’un terreny que es treballa, es ven, etc.; tot un terreny, si és petit (Men). | SIN: Tros, feixa, bocí. || Ex: El pare s’ha venut un tall de terra per comprar un pis a Llançà (un camp petit). Al camp de dalt, hi farem un tall d’userda (un tros). 4 4 aigua, conjunt, fruit, molt, núvol, planta, pluja, preguntar, quantitat, riu, temps (**) Gran quantitat d’aigua de pluja; hom ho diu quan veu a venir els núvols carregats o quan ja ha caigut (té un sentit més genèric Val). | SIN: Aiguat, xàfec. || Ex: Sembla que baixa un tall d’aigua (plourà, perquè es veu venir la gropada). Ahir va baixar un tall d’aigua; els torrents anaven plens. Am -Ha baixat un tall de pedra que ha fet molt de mal a les fruites (o “un rem de pedra”). Vull fer-te un bon tall de preguntes (Val). Els diumenges hi ha un bon tall de personal a Cullera (Val). 5 artista, aspecte, cantar, moda (**) Manera d’expressar una creació artística (Val-Mall). | SIN: Estil, caire. || Ex: Canten cançons de tall modern.

TALLADA arbre, conjunt, pal, tallar (*) Conjunt de coses tallades (Val-Men-Mall). | SIN: Tala. || Ex: Cada quinze anys fem una tallada de pollancres. Ahir vaig fer una tallada de canyes per enasprar tomateres.

TALLAR 1 ferida, fred, pell, tallar Sortir fissures en una part del cos, per alguna causa externa (Val-Men-Mall). | SIN: Clivellar, fendir. || Ex: Tinc els llavis tallats del fred. 2 dolor, fred, pell, sensació, vent Ésser el vent, o el ventijol, tan fred i punyent que sembla que punxa la pell (Val-Men-Mall). | SIN: Glaçar. || Ex: Passa un aire que talla. Quin aire tan fi! Sembla que talla! 5 3 barreja, coagular, líquid, menjar, nyap No quedar ben presa, la maionesa o una altra barreja, quan s’està fent (Men-Mall). | SIN: Descoagular, liquar. || Ex: Aquesta maionesa m’ha quedat tallada i sembla xerinola. 4 aturar, camí, joc, perill, policia, protecció, tallar, tapar, temps, vent Impedir que una cosa es continuï fent o que vagi seguint el seu curs (Val-Men-Mall). | SIN: Interrompre, aturar, deturar, trencar, tapar, interceptar, barrar, bloquejar. || Ex: Ha quedat el joc tallat (no es pot continuar; jugant al dòmino; també sentim a dir “tancat i clos”). Ha nevat molt i la policia ha tallat les carreteres de muntanya. El canyer talla el vent. 5 aturar, callar, dubtar, encallar-se, expressar, resposta No saber què dir una persona quan està parlant (a Girona es feia servir poc, creiem que aquesta accepció ens ha vingut de l’espanyol) (Val-Men-Mall). | SIN: Quedar fumut, acovardit, cohibit; aturar-se, encallar-se, quedar sense paraula, quedar mut (Val). || Ex: Vaig quedar tallada -TV3-. En Francesc no es talla (= no queda pas curt) -Avui-. No et tallis! (= no et quedis aturat, no t’encallis) (respon! Val) -TV3-.

TALLATGE créixer, mida, roba (**) (d) Mida de roba que necessita una persona (Men). | SIN: Mida, talla (Val). || Ex: Has crescut. Ho he conegut amb el tallatge (necessites mides més grans).

TALÒS -OSSA 6 encantat, ignorant, persona, ximple Persona que es mostra poc intel·ligent i poc desperta per anar pel món (amb el mateix significat hem sentit talús* a Am i taluix**, molts cops, a Ca). | SIN: Gamarús, ximple, toix, curt, ignorant, (sompo, bovera, terròs, badoc Val). || Ex: A -És un noi alt i gros. B -I talòs! C -La casa és massa alta; farem venir els paletes i l’abaixarem un pis. D -Que no veus que un altre dia ens farà falta espai? Que n’ets de taluix!

TALP animal, terra, terreny Mamífer de color grisenc; hi veu molt poc i viu en galeries que ell mateix fa a sota terra (sentim taupa* a Am i taup** a Be) (Mall). | SIN: Talpa, talpó (Val). || Ex: Aquests pilonets de terra que veus, els fan els talps a la nit (a l’hort).

TAMBÉ 1 anar, desig, fer, igual, també Indica que algú faria allò mateix que fan o que han fet els altres (sentim tabé* a Am i, sobretot, a Ca) (se sol dir tamé a Val) (Val-Men). | SIN: Igualment, així mateix, de la mateixa manera. || Ex: Jo també hauria vingut a sopar, però no sabia que es fes. 2 abusar, avarícia, comportament, desavinença, desvergonyit, fet, política, robar Mot que indica desacord amb allò que una persona ha fet (Men). | SIN: Tanmateix. || Ex: Aquest també, no paga pas mai! (=quina barra). Aquest polític també, ficar-se calés a la butxaca! (=Deú n’hi do!).

TAMBORELL carregar, descarregar, tombar, vehicle (*) (d) Carro que té una caixa mòbil que es pot tombar quan s’ha de descarregar (Val). | SIN: Carro de trabuc, tombarell. || Ex: A casa teníem dos carros i un tamborell.

TAMBORETA 7 tombarella (**) (d) Volta completa del cos d’una persona; es fa tirant el cap endavant i posant les mans a terra. | SIN: Capgirell, tombarella, capbussó, capitomba, volantí (Val), cucavela (Mall). || Ex: Em va costar molt d’aprendre de fer tamboretes.

TAMBORINADA accident, cop, pluja, refugiar-se, soroll, tempesta, temps, vehicle Tempesta forta i generalment sobtada, amb molta pluja i trons (tamborinada és un colp fort Val) (tamborinada també és una quantitat gran d’una cosa Mall) (Mall). | SIN: Gropada, tronada (Val). || Ex: Quan tornàvem de Burjassot ens ha arreplegat una tamborinada i ens hem hagut de soplujar en una barraca. El camió va aventar una tamborinada al cotxe aparcat (Val). S’ha fotut una tamborinada de vi (Mall). M’ha fet una tamborinada de llet (Mall).

TAMPA aigua, ferro, peça, rec, regar, tanca (*) Peça plana de ferro que es posa en un canal o en un rec per desviar l’aigua, perquè no passi o per evitar que la terra se’n vagi, quan s’està enaiguant. | SIN: Bagant, post, tanca, partidor, paleta (Val). || Ex: No ve prou aigua. Hauries d’anar a mirar si la tampa és ben pujada. Quan giris el rec, posa-hi aquesta tampa; si no, la terra marxa amb la força de l’aigua (quan un rec de l’hort és ple d’aigua, el pagès gira la terra i l’aigua va a l’altra rega).

TAMPOC 1 enlloc, fer, lloc, mai, negació, notar, saber, sentir, tampoc Mot que fa de segona negació en una frase composta (Val-Men-Mall). | SIN: Ni jo; poc, no. || Ex: La Bàrbara no anirà al sopar i jo tampoc. A casa seva tampoc no hi era. A -El problema no em surt. B -Ni et sortirà mai tampoc! (no en sap prou) Am -Ah, ets aquí? Tampoc no t’hi sabia (= poc, no). Quan has entrat tampoc no t’he sentit (= poc, no). 2 afirmació, anar, ironia, molt (**) Manera de parlar irònica (Mall). | SIN: Molt. || Ex: A -A la carretera del Voló a Argelers hi ha unes rectes que no s’acaben mai. B -Tampoc no l’he feta vegades, aquella carretera! (hi ha passat molt). 8 3 expressió, negació, preu, raonable Manera de fer saber que una cosa es considera normal (Val-Men-Mall). | SIN: Realment, ben pensat, ben mirat. || Ex: A -Dinar als Hostalets em va costar setanta euros. B -No és pas car, tampoc.

TAN igual, jugar, molt, qualitat Adverbi que s’usa sovint per fer comparacions (s’usa davant d’un adjectiu, d’un adverbi o d’una locució adverbial; si no és així, es fa servir tant) (Val-Men-Mall). | SIN: Igualment, idènticament. || Ex: Ha jugat tan bé com l’altre. Ho fa tan lentament que no sé pas si acabarem. Ell és tan bo com el seu germà, però no ho sembla tant.

TANCAR 1 agafar, animal, castigar, delinqüència, lloc, tancar Tenir, una persona o un animal, en un lloc d’on no pot sortir (es diu tencar* a Ca i a Am) (Val-Men-Mall). | SIN: Recloure, empresonar, internar, establar, embarrar -el bestiar-. || Ex: Acabada la guerra, el varen tancar tres anys a la presó de Figueres. Allà on ara és botiga, el seu sogre hi tancava el cavall. 2 diversió, ésser, lloc, quedar, solitari, solitud, tancar Posar-se, o quedar-se, voluntàriament en un lloc (Val-Men-Mall). | SIN: Encauar-se, cloure’s, entotsolar-se, enclaustrar-se. || Ex: És amb els amics que has d’anar i no pas tancar-te aquí (mirar la televisió els caps de setmana). 9 3 avançar, camí, joc, policia, prohibir, rajar, tancar, tapar Impedir el pas d’una persona, d’un vehicle, d’un fluid o d’una altra cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Cloure, barrar, tapar. || Ex: La policia ha tancat la carretera (tallat, a Val). Hi ha dos jugadors que el tanquen. L’aixeta del safareig no tanca bé. 4 anar, diversió, darrer, dormir, lloc, sortir, vici Ésser, al vespre o a la matinada, l’última persona d’anar-se’n d’un lloc públic (Mall). | SIN: Cloure. || Ex: Aquell parell cada nit tanquen el cafè. Ahir vaig tancar la plaça (no hi quedava ningú). 5 darrer, joc, llista Ésser l’últim d’una llista o d’una classificació (Val-Men-Mall). | SIN: Cloure, anar darrere. || Ex: ...i tanca la taula l’Alfarràs, amb dinou punts -TV3-. 6 aturar, joc (**) En el joc del dòmino, fer una jugada que impedeixi que la partida continuï (Val-Men-Mall). | SIN: Tallar, cloure. || Ex: Podria tancar el joc, però no m’interessa perquè tinc molts punts. 7 acabar, activitat, expressar, festa, important, reunió, tancar (**) Acabar un acte o una festa (Val-Men-Mall). | SIN: Cloure, clausurar. || Ex: El discurs del director va tancar la reunió.

TANCAT 10 animal, construcció, lloc, tanca, tancat, terreny Espai envoltat per una paret, una reixa o una altra cosa que el manté clos (tanca o tenca** a Am) (Men-Mall). | SIN: Tanca, paret, closa, cleda. || Ex: Al galliner hi ha un tancat de filferro.

TANDA 1 comprar, cua, guardar, ordre, torn, visitar Número que es dóna a cadascuna de les persones que van arribant a un lloc on s’ha d’esperar o fer cua (Val-Men-Mall). | SIN: Torn. || Ex: A mi m’ha donat la tanda aquest senyor (vaig a darrere d’ell). La tia ha anat a demanar tanda al curandero i tenim el número quaranta. Si me’n vaig a esmorzar, em guardareu la tanda? 2 conjunt, habitual, medicament, proporcionar Grup de coses que es fan o es donen periòdicament o successivament (Val-Men-Mall). | SIN: Sèrie, seguit. || Ex: Aquesta nena és flaca, li donarem una tanda de vitamines (p.e. deu dies seguits).

TANMATEIX 1 afirmació, començar, conversa, expressió, opinió, però Mot amb què es comença un comentari o una resposta; sovint equival a “però” o “realment” (té un ús restringit a alguna contrada Val) (Men-Mall). | SIN: Però, realment, de veritat, emperó (Mall). || Ex: Tanmateix, ara tindrem les voreres fetes. A -Heu comprat llet? B -Sí. A -Tanmateix, encara n’hi havia molta. Tanmateix, quan hi havia el vigilant, anàvem més bé. Tanmateix, en Sabas va venir (el vàrem esperar molta estona i no es va presentar). 2 afirmació, imprudència, rebuig, reny, retreure, seny, vehicle De vegades, aquest mot té un sentit de retret, de rebuig de quelcom que es fa (Men-Mall). | SIN: Realment, de veritat. || Ex: A -Ja fa un mes que vaig renyir amb la Cristina. B -Això, tanmateix, ho podies haver dit! Tanmateix, cada dia veniu a treballar més tard (ho diu el director). Correu amb aquest cotxe? Tanmateix! (=és ben bé que teniu poc seny).

TANNARA 11 amenaçar, cop, picar (**) (d) Cop a la cara (se sol dir a la mainada quan amoïnen). | SIN: Pinya, mastegot, galtada (Val). || Ex: Si vinc et fotré una tannara!

TANOCA encantat, intel·ligent, persona, ximple Persona que no és gaire intel·ligent ni gaire desperta (Val-Men-Mall). | SIN: Encantat, babau, curt. || Ex: Era un músic bastant tanoca -Llibre-.

TANT -A agradar, diferent, molt, poc, quantitat Indica la quantitat o el nombre d’allò que es diu (Val-Men-Mall). || SIN: Molt. || Ex: No hi ha pas tanta diferència com diuen entre aquests dos equips. A -Com ho dieu aquí que algú és un ximple? B -En té tants de noms! Vine’m a ajudar a posar els mobles bé; no hi estarem pas tant! A mi, el futbol m’agrada tant com a tu.

TANTSEMENFOTISME fer, indiferència, interès (**) Manca d’interès per les coses (creiem que aquesta solució pot anar bé per evitar el cast. passotisme) (“tant se me’n fot” sí que és conegut Val-Men). | SIN: Desinterès, indiferència, (meninfotisme –“meninfot”, “menfot” es diu a aquella persona que no es preocupa de res- Val), (menfotisme, me’n fot Mall). || Ex: Els perills del “tantsemenfotisme” -Punt-. No sigues meninfot i estudia! (Val).

TANY arbre, brot, planta Brot nou que surt a la part de la soca de l’arbre que és a prop de terra (Mall). | SIN: Brolla, fillol, renou, rebrot (Val), tanyada (Mall). || Ex: En aquest avellaner deixarem créixer un parell de tanys (no els tallarem).

TANYAR 12 brotar, planta Fer brots nous una planta (Mall). | SIN: Ullar, fillolar; rebrotar (Val). || Ex: La userda ja comença a tanyar (a l’hivern queda seca i, cap al març, fa brotets).

TAP baix, petit Persona que ha crescut molt poc (Men-Mall). | SIN: Baix, baldufa, rabassut, tap de cossi, nan, tap de bassa (Barna), (taperot, menudall, retall Val). || Ex: La Josepa és un tap; sort en té que fa règim (com que és prima no sembla tan baixa). Els altres xiquets són uns retalls al costat del teu nebot (Val).

TAPABOQUES caminar, capa, fred, roba Mena de capa que solen portar la gent que han de sortir a caminar quan fa molt de fred. | SIN: Bufanda, mantí (Val), tapamorros (Mall). || Ex: Avui, per anar al mercat, val més que agafem el tapaboques perquè passa un aire molt fi.

TAPABRUTS delinqüència, dissimular, enganyar, negoci Negoci que no es posa per a treure’n un rendiment directe, sinó per blanquejar diner negre o per dissimular negocis poc clars (hem sentit tapaulls** a Ca). | SIN: Pretext, cobertora; tapadora (Val). || Ex: Algunes botigues d’aquest poble són tapabruts.

TAPACULS planta (**) (d) Planta que fa unes flors grosses de color groc que tenen molts pètals; a les fulles hi ha una via negra. || Ex: A Figueres no n’hi ha pas, de tapaculs; s’ha d’anar a Cabanes per trobar-ne.

TAPADORA 13 1 abrigar, coberta, llit, part, recipient, roba Estri per cobrir la part superior d’un atuell gros (també es diu de la roba de llit Val) (Men-Mall). | SIN: Tap, tapa, coberta; cobertor, manta (Val). || Ex: L’olla ja la tenim, hem perdut la tapadora. No tindràs fred? Vols més tapadora? (Val). 2 amagar, casar, delinqüència, dissimular, enganyar, excusa, fàbrica, negoci, prostituta, sexe Persona, o cosa, que es fa servir per amagar o dissimular la responsabilitat o els pecats d’una altra (Val-Men-Mall). | SIN: Tapabruts, cobertora, excusa. || Ex: La Maria fa de meuca igualment. S’ha casat per tenir un home per tapadora. En Martí fa els diners amb el contraban; la fàbrica, la té de tapadora.

TAPAR 1 recipient, tapar Posar un tap o una tapa en un recipient o en un atuell (Val-Men-Mall). | SIN: Taponar, boixar. || Ex: Tapeu el vi, abans de posar-lo a la nevera. 2 amagar, amagat, arbre, habitatge, joc, paret, protecció, tancat, tapar, vent, vista Impedir, una cosa, de veure’n una altra; protegir del vent, de la pols o de quelcom més (Val-Men-Mall). | SIN: Amagar, ocultar; cobrir, protegir, arrecerar. || Ex: Aquests dos avets tapen la casa. Aquesta paret ens tapa el vent. Han fet gol perquè el porter era tapat. 3 fam, menjar, omplir, treure Atipar tant, un aliment, que no deixa gana per menjar cap altra cosa. | SIN: Sadollar, saciar, afartar, omplir, embafar, (enfitar, omplir Val). || Ex: L’escudella els tapa molt, a la mainada. Hem menjat clòtxines fins enfitar-nos (Val) 14 4 emmalaltir, moc, omplir, salut Omplir-se de mucositat l’aparell respiratori (Val-Men-Mall). | SIN: Carregar. || Ex: La metgessa m’ha trobat el pit tapat. 5 ajudar, amagar, amic, defecte, dormir, enganyar, excés, feina, fet, menjar, negoci, robar, tapar, vici Dissimular quelcom que no interessa que es digui (Val-Men-Mall). | SIN: Adobar, posar bé, deixar-ho córrer, amagar, ocultar. || Ex: El seu noi s’ha drogat, algun pic, i ell ho tapa com pot. Va ser una estafa d’uns quants milions, però entre tots els accionistes ho varen tapar. No em fio del que em diuen perquè es tapen l’una a l’altra (dues adolescents que surten de nits). El noi no dormia i ho tapava menjant (ho compensava menjant més). 6 comentari, discutir, expressar, moc, opinió, rebatre Demostrar a algú, amb arguments, que no té raó (Men). | SIN: Mocar, fer callar, rebatre, refutar. || Ex: Ell vol discutir, però la seva dona el tapa fàcilment. Em critiquen perquè vaig a caminar, però jo de seguida els tinc tapats (els diu que ha de caminar per les varices). En Pere va dir que era nacionalista i el varen tapar de seguida (li van dir: “¿Com és que fa vint anys eres un dels que volien prohibir l’ensenyament en català?”).

TAPARADA aigua, animal, camí, dificultat, molestar, nosa, piló, protecció, regar, tallar, tanca, tancat, vent, vista Allò que atura el pas del vent, de l’aigua, de la gent o de quelcom més. | SIN: Barrera, tanca, protecció, abric, parada (Val). || Ex: Hem fet una taparada de canyes perquè les gallines no s’esgarriïn (un tancat). Varen fer una taparada aquí i no vàrem poder veure la processó (érem asseguts i se’ns varen posar drets a davant). Varen fer taparades de ferro de cap a cap perquè no passés ningú (tanques al carrer). Treu aquesta taparada de llibres de sobre la taula, que fan nosa. Fes una parada al rec i pujarà l’aigua (Val).

TAPATXÓ baix, gras (**) (d) Persona baixa i força grossa (Val). | SIN: Rabassut, rodanxó, grassó. || Ex: Eren un home alt i gros i un altre de tapatxó.

TARAL·LA 15 conversa, criticar, expressar, notícia, xafarder, xerraire Conversa que no té gaire interès perquè es parla per passar l’estona o per criticar els altres. | SIN: Xafarderia, xerrola, xerrameca, vèrbola, històries de la vora del foc, romanços (Val). || Ex: Aquest home sempre va a cantar taral·les pels carrers. El diumenge a la tarda anem al cafè a explicar taral·les (les notícies del poble).

TARAL·LIROT baliga-balaga, persona, vendre Persona poc seriosa i arrauxada, amb qui no es pot tenir confiança perquè si avui diu naps demà dirà cols (també es diu tarot-lirot* a Ca). | SIN: Baliga-balaga, carallot, informal. || Ex: A -En Melquiades m’ha dit que a les deu en punt ens trucaria, i ja ho veus! B -Sempre ha estat un taral·lirot. C -Aquell taral·lirot fa un mes que ens diu:“La setmana que ve us arribarà el cotxe”, i l’auto no arriba. D -Si fos per mi no hi voldria més tractes; el compraria en una altra casa.

TARAMBANA baliga-balaga, persona, treballador (*) Persona poc seriosa, de qui no convé fer gaire cas (Val-Men-Mall). | SIN: Beneit, tocacançons, tocacampanes, torracollons, baliga-balaga. || Ex: A -En Restitut diu que els pisos nous només valdran quaranta mil euros. B -No te l’escoltis gaire, en Restitut, que és un tarambana. Fa dos mesos em va venir a demanar feina per l’amor de Déu, i ahir em va plegar, que no s’acosti pas més aquell tarambana!

TARAMBANADA cop, dificultat, emmalaltir, salut, vell (**) (d) Malaltia greu i sobtada. | SIN: Terrabastada, tropell. || Ex: Un vell pot tenir una tarambanada en qualsevol moment.

TARANNÀ 16 avenir-se, caminar, caràcter, comportament, igual, manera Manera habitual de ser o de fer d’una persona (Men-Mall). | SIN: Caràcter, natural, temperament, capteniment, tranc. || Ex: Vàrem trobar un senyor d’un tarannà alegre. En Pere, per caminar, té el mateix tarannà que el seu padrí. A -La dependenta nova és fa molt amb la Llogaia. B -Deuen ser del mateix tarannà (tenir les mateixes inclinacions).

TARDA dia, tard, temps Interval de temps que va des de l’hora de dinar tradicional, les dotze, fins que el sol es pon (com que aquest barbarisme no ha entrat gaire ni a València ni a les Illes, creiem que fóra bo que al Principat s’alternés “tarda” amb les solucions dels altres llocs). | SIN: Vesprada (Val), capvespre (Men), horabaixa (Mall). || Ex: Cada tarda anem vint minuts a caminar. M’he passat tota la vesprada esperant-te i al remat me n’he anat. Les vesprades d’estiu es fan llargues si no fas una horeta després de dinar (fer una hora vol dir “dormir una hora”). A les tres de la vesprada... En Joan vendrà a les quatre de l’horabaixa (Mall). A l’horabaixa, quan fa calor, costa molt de fer feina (Mall)

TARDÀ -ANA darrer, fruit, madurar, tardar (*) (d) Que arriba o ve més tard que la majoria; se sol dir de les fruites (tard-a* a Am) (Men-Mall). | SIN: Darrerenc, tardívol, tardà (Val-Men-Mall). || Ex: Hem plantat ceba tardana (ceba tarda, a Am). A -Encara no colliu els préssecs? B -És que no són prou madurs: són préssecs tardans.

TARLÀ -ANA equivocar-se, inepte, persona, ximple (*) (d) Persona curteta d’enteniment, que sembla que no hi és tota. | SIN: Tarambana, babau, gamarús, pallús, totxo, (borinot, moniato, mec, fava Val). || Ex: Li he de repassar totes les factures; cada dia s’equivoca, aquest tarlà! El meu veí de dalt és un moniato (= un impresentable Val). A -Ha anat a comprar al mercat i l’han tornat a enganyar. B -Déu, quin mec! (Val).

TARO fred, temps, vent Vent fort i molt fred. | SIN: Brisquet, gisca, broixina. || Ex: Quin taro de vent, avui! Fa un taro!

TAROTA 17 cara, cos, dolç, forma, gros, menjar, part Nas voluminós; una cosa que té forma de nas. | SIN: Nàpia, trompa. || Ex: Un pet de monja és una galeta petita amb una tarota al cim (com un con ajagut).

TARRANDÓS 1 planta Bolet molt gros, de color blanc; té forma d’embut i és poc apreciat pels boletaires (tarlandós a Co; veiem terradós al DLC i tarrandós al DIEC). | SIN: Pebràs lleter. || Ex: Jo no en cullo mai cap, de tarrandós. 2 alt, gros, persona, ximple (*) Persona alta i grossa, esp. si no sembla gaire eixerida. | SIN: Talòs, toix, trompellot -sobretot si és poc fi i ho trenca tot- (Val). || Ex: Qui és aquest tan tarrandós? Noi: ets alt i gros, però ben tarrandós! (ximple, ha trencat un banc).

TARTÀ 1 capa, pòsit, producte, vi (*) Capa de pòsit de color vermellenc que el most deixa a les parets de les bótes i de les tines; es treu quan es ven el vi (Val). | SIN: Tartrà, tàrtar. || Ex: Demà ens vindran a treure el tartà de les tines. El tartà s’aprofita a les indústries químiques. 2 brutícia, capa, foc, habitatge (**) Hom diu que hi ha tartà en un lloc, quan és molt brut, quan la brutícia fa una crosta (al DCVB hi ha tartrà amb el mateix sentit) (Val). | SIN: Brutícia, ronya, sutzura, sutge, sutja (Val). || Ex: Hi ha un tartà a la xemeneia! Algun dia se’ns encendrà!

TARTANA 18 dolent, qualitat, trast, vehicle, vell (**) Vehicle vell, esp. si es troba en males condicions (Val-Men-Mall). | SIN: Carraca, andròmina, trast, cafetera, pot (Val). || Ex: Ens ha dut el teu pare amb la tartana (l’auto).

TARUT extrem, rodona, tub (*) (d) Extrem d’un tub. | SIN: Canó. || Ex: Aquesta aixeta nova fa un tarut diferent i la mànega no hi entra.

TASCA família, fatigat, feina, obligació Allò que s’espera que algú acompleixi (Men-Mall). | SIN: Feina, obligació, ocupació, funció. || Ex: La tasca d’una mare no s’acaba mai. Ja porto la meva tasca avui! (= he treballat molt).

TASCÓ 1 aparell, entrar, ferro, llenya, peça, punxa, tallar Peça de ferro, o d’un altre material, de forma allargada i acabada en punta, que serveix per capolar llenya (és un tac de ferro o de fusta, per a fer forta una cosa dins una altra, introduint-la en un interstici Val) (Mall). | SIN: Cuny, pitja, romball, estellallenya. || Ex: Agafa el mall i un parell de tascons, que farem estelles per a l’estufa de llenya. 2 bany, gran, gruixut, ventre (*) Quelcom que té una forma gruixuda i més o menys llarga (Val). | SIN: Guimbarro -de pa-, tronc. || Ex: Al vàter hi ha un tascó que no es pot engolir (un cagarro).

TASCONERA 19 construcció, forat, llenya, roca, trencar Forat que es fa en un soc o en una pedra, per posar-hi un tascó i poder-los esberlar. | SIN: Forat (Val). || Ex: Aquestes lloses són molt dures; hi farem tasconeres i les podrem trencar més bé.

TASQUERA amagat, anar, arraconat, camí, dificultat, lloc (*) Lloc de mal anar, perquè és amagat, perquè no hi ha camins que hi portin o els que hi ha són molt dolents. | SIN: Garrotxa, paratge esquerp. || Ex: Sabem unes tasqueres on es fan bolets, cap a la Salut; allà sempre n’hi solem trobar.

TAST animal, carn, matar, regal, tastar Cadascun dels talls de porc que, el dia de la matança, es regalen als parents i als amics (present a Ca; “fer present” és anar-lo a dur) (Mall). | SIN: Present, obsequi. || Ex: A can Gregori han mort el porc i ens han donat tast.

TASTAR 1 beure, gust, menjar, tastar Mirar quin gust té un aliment (Val-Men-Mall). | SIN: Fer el tast, degustar. || Ex: Porta la ratafia, que la tastarem. 2 comprovar, provar, saber, treballar Tenir experiència d’una cosa; saber el que costa fer-la (Val-Men-Mall). | SIN: Provar, experimentar, comprovar, saber què cosa és. || Ex: A -A la fàbrica em feien fer deu hores cada dia. B -Home, ja ho he tastat! (ja m’hi he trobat). 3 desagradar, ganyota, malestar, onomatopeia, queixar-se, so (**) És l’onomatopeia del so que, amb la boca, fa la persona que mostra el seu disgust per quelcom; per ext. també es diu de qui es queixa fent una acció amb el cap, arrufant les celles o fent altres ganyotes (Val). | SIN: Rebotegar, queixar-se. || Ex: No tastis, que a comprar hi aniràs igual. Quan li manes una cosa, sempre tasta.

TASTET 20 comprovar, cuinar, menjar, poc, tastar Acció d’agafar una petita porció d’un aliment per saber-ne el gust (tast a Am) (Mall). | SIN: Tastament, degustació, tast (Men-Mall). || Ex: Ja falta un tros de pastís; algú ja ha fet el tastet! Els cuiners han d’anar fent tastets (per saber si el guisat queda bo).

TATXA cop, gra, patiment, pell, salut, taca (*) Taca a la pell; segons ho hem sentit, a Ca es diu d’un blau a la pell i a Am d’un flegmó. | SIN: Blaüra (Val). || Ex: Tinc una tatxa de mal (una taca blanca a la geniva). M’ha sortit una tatxa al braç.

TATXAR comprovar, fruit, madurar, tallar, tastar Treure amb un ganivet una petita porció d’un meló o d’una síndria per mirar si ja són prou madurs. | SIN: Tallar, (traure un tatx, tastar Val). || Ex: M’han tatxat el meló i és molt bo.

TAVELLA 1 embolcall, feina, fruit, planta Bossa natural, de forma allargada, on surten i es fan grossos els grans de pèsol, de mongeta i d’altres llegums (també és una mena de bajoca Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Embolcall, corfa, bajoca, pellofa. || Ex: Ara m’ajudaràs a esclovellar faves, ben trempat! Has d’agafar les tavelles, obrir-les, posar les faves al plat i les pellofes al cistell. 2 adornar, doblegar, paper, roba Cadascun dels doblecs que es fan en una peça de roba, en un paper o en un altre material, per donar-li una forma diferent (Val-Men-Mall). | SIN: Plec, sacsó. || Ex: A -Ara em faig una faldilla amb tavelles. B -Jo també tinc una brusa atavellada.

TAVENOT 21 baix, nen, petit (**) (d) Criatura baixa i prima, per l’edat que té. | SIN: Petit, esquitx, minso, renoc (Val). || Ex: Ja fa primer aquest tavenot?

TEBI -TÈBIA 1 aigua, calent, calor, netejar Quelcom que ha perdut la fredor; que és calent, però no gaire (pronunciat amb “e” tancada a Girona) (pronunciat teb-a Men-Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Temperat. || Ex: Jo, tot l’any em dutxo amb aigua tèbia. 2 castigar, fet, indiferència, llei, petit, relació, suau Ho sentim a dir d’accions que són poc apassionades, de relacions on es veu un xic d’indiferència (Val-Mall). | SIN: Desapassionat, indiferent; suau, benigne, moderat. || Ex: La relació és tèbia -C33-. La sentència ha rebut moltes crítiques per tèbia.

TECA 1 comprar, menjar Les coses que algú guarda o porta per menjar (Men-Mall). | SIN: Vianda, minestra, manduca, pitança. || Ex: En aquell hotel ens pagaven bé, però la teca era fluixa (hi treballaven). Anem els dissabtes al supermercat i tenim teca per a tota la setmana. 2 carregós, cop, esforç, feina, guarir, molt, salut, visitar, xerraire (**) Es diu de la feina, esp. quan n’hi ha molta per fer. | SIN: Feinada, esforç. || Ex: Hi ha teca a podar la vinya. Déu n’hi do, la teca que hem tingut a preparar l’obra de teatre. per ext. A -Ara veig a venir en Damas. B -Ja tindrem teca! (és un xerraire i la conversa serà molt llarga). Avui hi ha molta teca a Alacant (són les fires i hi ha moltes coses per visitar). En Daniel va caure i té teca per a dies! (tardarà a guarir-se).

TECLA 22 carregós, despistat, encantat, feina, maniàtic, negoci, persona, ximple (**) (d) Persona encantada, poc enèrgica, que no se’n surt quan fa les coses (a València té el sentit de “pesat, carregós"). | SIN: Enflascat, encantat, teclós -difícil d’acontentar, maniàtic- (Val), queuma (Men), (aturat, fava –home-, poma –dona- Mall). || Ex: A –És una tecla, la Dionisa! Poc sap mai on hi ha les coses. B –No sé com l’aguanten a la botiga (és dependenta). No la tinc gaire tractada, aquella xicota, però la veig tecla. Na Maria és una al·lota molt poma (o és un pomot, o és una pomota Mall).

TEFOT! Exclamació, expressió, malestar, negació, sorpresa (**) interj. Es diu quan s’expressa sorpresa per una cosa sobtada, agradable o enutjosa. | SIN: Taflic!, no et fot!, cordons!, redéu! (Val). || Ex: Tefot! Què hi fas aquí? No comptava pas amb tu! A -El noi vol que li comprem un cotxe. B -Tefot! Si vol un auto, que se’l pagui!

TEL 1 capa, líquid, llet Capa tova i prima que es fa al capdamunt d’un líquid (Val-Men-Mall). | SIN: Cresp, crespell, pel·lícula. || Ex: A -Aquesta llet bull i no fa tel. B -Segur que hi han tirat aigua. 2 animal, embolcall, planta Pela molt prima d’origen orgànic (Val-Men-Mall). | SIN: Membrana, pel·lícula, cutícula. || Ex: Les ales d’una mosca són com un tel. Aquest paper és fi com un tel de ceba.

TELEVISIÓ aparell, diversió, electricitat, mirar (d) Aparell que permet captar i veure imatges i sons emesos a molta distància (és la forma genuïnament popular que sentim) (Val-Men-Mall). | SIN: Televisor. || Ex: A casa tenim tres televisions, una per a cada un. En Donat s’ha quedat a casa a mirar la televisió.

TELL 23 arbre Arbre del qual se’n coneixen unes quantes varietats; de les seves fulles i flors, que tenen propietats sedants, se’n fan les infusions anomenades til·les (tei* a Am) (Men-Mall). | SIN: Til·ler. || Ex: A l’escola ens han plantat tells, moreres i plàtans.

TÉMER malalt, morir, patiment, perill, por, preocupar-se, vida Estar intranquil per quelcom que pot passar (témer-se’n és “adonar-se d’una cosa” Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Tenir por, patir, preocupar-se, amoïnar-se. || Ex: La temuda malaltia -Avui-. Els metges temen per la seva vida -TV3-. El professor tem per la seva seguretat -Avui-.

TEMERÓS-OSA animal, caràcter, comportament, covard, espantar-se, espectacle, inseguretat, insociable, patiment, persona, picar, por, torbat Persona, o en alguns casos animal, que es comporta amb inseguretat, que s’espanta, que té por de fer coses en públic, que no gosa dir que no quan li demanen quelcom, que no vol que el vegin o que fa coses semblants a aquestes (també sentim, amb el mateix sentit, temeruc* a Am, temorenc a Am i a Ca, temorent** a Be i a Salt) (Men-Mall). | SIN: Poruc, tímid, espantadís, covard, temorenc, poregós (Val). || Ex: El nostre nen no en vol pas fer, de teatre, és molt temorós. Aquest nostre nen sempre rep, perquè és tan temorós (el piquen i no s’hi torna). Jo, de jove, era molt temorenca amb els nois. Tenim un gos molt temorenc: quan un altre el borda, fuig.

TEMPANELL construcció, habitatge Cadascuna de les parets primes que es fan a l’interior de les cases per separar les diferents cambres (tempanil* a Am; envà també es fa servir molt, tant a Ca com a Am) (Mall). | SIN: Envà, (barandat, paret Val). || Ex: Farem el tempanell més enllà i ens quedarà un menjador més gros. La paret de la meva habitació sembla un tempanil: sento tot el que diuen els veïns. A –Et veig molt fort. B –D’una punyada tombe un barandat (Val). Ací vull alçar un barandat per aprofitar més l’espai (Val).

TEMPERAT-ADA 1 aigua, calor, natural, temps Ni massa calent ni massa fred. | SIN: Tebi. || Ex: Encara que sigui l’estiu, jo em dutxo amb aigua temperada. 2 caràcter, expressar, persona, tranquil Persona que té un temperament bo, que no s’exalta fàcilment. | SIN: Tranquil, moderat, serè, assossegat. || Ex: No sentiràs mai en Sinesi que cridi; és molt temperat.

TEMPERI 24 ballar, confusió, cridar, educació, festa, soroll Molt de soroll de persones que canten, juguen, criden, es discuteixen, etc. | SIN: Rebombori, cridòria, clamor, esvalot, baladreig, xivarri, escama (Val), (fi de món, pardalar -lloc on hi ha molts de crits- Men), trull (Mall). || Ex: Ahir, al pis de dalt, hi havia un temperi! Varen fer ball i tot! Què era aquell temperi a la plaça? No s’ha pas de fer aquest temperi, per esternudar! (ho ha fet sorollosament). Ahir, al cafè, hi va haver un fi de món! (Men).

TEMPESTEJAR arranjar, furgar, interès, màquina, provar, remenar, treballar (*) (d) 1 Remenar una cosa durant molta estona, gen. amb desfici (Val). | SIN: Treballar, remenar, furgar (Val). || Ex: Fa una hora que el teu pare tempesteja amb el cotxe (el vol adobar). No tempestegis la televisió, que el mal ve del repetidor (remenis). Per saber com funciona el motor del cotxe s’ha d’anar tempestejant un xic cada dia (provant). 2 enutjar-se, malestar, nervis, patiment Fer tempestejar: fer estar neguitosa a una persona. | SIN: Fer frisar, anguniejar, impacientar. || Ex: No facis tempestejar l’àvia; obre-li la porta (va tocant el timbre).

TEMPORADA dificultat, dolent, durada, fruit, malalt, període, temps El temps que dura una activitat, un problema o una altra qüestió (Val-Men-Mall). | SIN: Temps, període, època. || Ex: Em vaig trobar malament una temporada. Ara passem una mala temporada. Ja s’acaba la temporada de les figues.

TEMPS 1 any, durada, fruit, període, prim, repetir, temps Una part de l’any, gen. relacionada amb quelcom que hi ocorre (Val-Men-Mall). | SIN: Temporada, època. || Ex: En aquest temps, cada any m’aprimo (a l’hivern). Ara ve el temps de collir olives. En aquest temps no n’hi ha, de melons. 2 abans, anar, castigar, durada, esperar, molt, període, temps Duració més o menys gran d’una feina o d’un fenomen (Val-Men-Mall). | SIN: Període, època, estona. || Ex: Ja hi estarà temps, a la presó! Hi va haver un temps que anava molt a Ripoll. Volem reposar un temps. M’hauré d’esperar gaire temps més perquè arribi el cotxe? El pilot de Peníscola ha rebaixat temps (en un entrenament) -CI-. 25 3 edat Edat d’una persona o d’un animal (Val-Men-Mall). | SIN: Anys, edat. || Ex: Quin temps té, aquest gos? -TV3-. 4 pluja, temps Situació de l’atmosfera i dels fenòmens meteorològics que s’hi esdevenen (Val-Men-Mall). | SIN: Oratge, estat de l’atmosfera. || Ex: Cada any, el dia de l’aplec d’Anglès fa mal temps (plou).

TEMPTEJAR comprar, comprovar, demanar, detall, examinar, informar, preu, qualitat Comprovar la qualitat de quelcom, mirar com funciona, negociar-ne el preu, demanar-ne detalls, etc., una persona que té interès a comprar-ho (Men-Mall). | SIN: Explorar, comprovar, examinar, sondar. || Ex: El pare ha temptejat les cases que s’estan fent (en vol comprar una).

TEMPÚRIA pluja, tempesta, temps, vent (**) Estat del temps, mogut i desagradable, esp. quan fa vent i plou. | SIN: Tempura, tempestat, gropada, temporal. || Ex: Amb aquesta tempúria tot balla (fa vent). Anit ha fet una tempúria d’aigua! Quina tempúria! (pluja forta i vent).

TENDÈNCIA 1 anar, comprar, fer, hàbit, repetir, sempre Hàbit de fer les coses de la mateixa manera, o d’anar a uns llocs i no a uns altres (Val-Men-Mall). | SIN: Inclinació, tirada, propensió. || Ex: Nosaltres sempre hem tingut tendència a anar a la fleca de la plaça. 2 ajuda, atenció, comportament, policia, preferència, tracte (*) Tracte especial envers algú. | SIN: Atenció, mirament, preferència, gentilesa, deferència (Val). || Ex: A -Fa molts anys que no em posen cap multa. B -És que a la gent gran la policia us té una tendència (us perdonen més coses).

TENDRAL 26 1 animal, edat, jove, petit, planta, tendre Animal o planta molt joves (Mall). | SIN: Novell, tendre, gerd. || Ex: Aquells avellaners són tendrals encara. 2 aviat, fruit, planta, primer Es diu de la fruita que arriba primer, o de les hortalisses que es fan més aviat (a Val només s’aplica a la fruita). | SIN: Primerenc, precoç. || Ex: Vine amb mi, que menjaràs pomes tendrals. 3 bonic, jove, pell, suau, tacte, tendre, tou (**) Es diu de la pell suau com la dels joves. | SIN: Tendre, flonjo, bla, tou. || Ex: L’Agustí té una pell tendral: no li fa cap arruga.

TENDRE -A 1 bosc, feina, ferida, humit, jove, pintura, planta, pluja, superfície, tacte, temps, tendre, terreny, tou Que té una superfície poc resistent, que no és dur, que no costa de mastegar o de fer-hi altres coses (pronunciat tenre a Ca; també a Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Tou, bla, moll, assaonat, tendral, novell, gerd. || Ex: Avui estaràs content; t’he comprat cebes tendres. Llaureu ara que ha plogut i la terra és tendra (de bon conrear). No em toquis la cama, que em vaig fer mal i encara tinc la ferida tendra. Aneu amb compte, que la pintura de la porta encara és tendra. El bosc és molt verd enguany; aquelles pluges de l’abril han fet que tot sigui tendre (també hem sentit “Enguany hi ha tendrera”, a Am).Les fulles són molt tendres (Mall). 2 edat, ensenyament, fer, jove, nen, nit, sortir Que no té prou edat per fer allò que es demana (Val-Men-Mall). | SIN: Jove, novell, petit. || Ex: La mainada de primer són una mica tendres per fer restes. Les nenes encara són tendres per anar a la nit a la discoteca. 27 3 amable, amor, estimar, parella, persona, relació, sentiment Persona sensible i afectuosa, que palesa bons sentiments (Val-Mall). | SIN: Gentil, cordial, afable, afectuós, efusiu, sensible. || Ex: Volen que la parella sigui tendra (la gent gran de Ca confonen el sentit d’aquesta frase amb el de l’accepció 2) -TV3- Per trobar un noi tendre -TV3-.

TENDRERA animal, llet, parir Femella que no fa gaire que ha parit. | SIN: Novella. || Ex: La llet de les vaques tendreres no és bona per beure.

TENDROR agricultura, bosc, humitat, produir, tendre, terreny, vi El fet de ser o de mantenir-se tendre. | SIN: Tendresa, humitat, rellent, tendrera (Men). || Ex: Enguany hi ha molta tendror al bosc. A –Fan molt de vi a Espolla? B –No, perquè és molt sequer; a sota és tot pedra i no aguanta la tendror (la humitat).

TENDRUM carn, cos, dolor, mà, menjar, os Matèria orgànica animal que té una consistència més dura que la carn i menys que els ossos (Men-Mall). | SIN: Cartílag. || Ex: Acaba’t la carn i deixa només l’os i el tendrum. Em fa mal el tendrum de la mà.

TENIR 28 1 aigua, avaria, diners, motor, parella, salut, temps, tenir Disposar, el subjecte de l’oració, d’allò de què s’està parlant (Val-Men-Mall). | SIN: Haver, posseir, gaudir, abundar, tindre (Val). || Ex: No hem tingut mai cèntims, a casa. La Llúcia és divorciada, però ja té un altre home. El nen ens ha tingut molta febre. Tens un moment per parlar amb mi? L’aigua té això, si no corre és un niu de porqueria (una peixera en una plaça). Aquests motors tenen moltes avaries. 2 animal, créixer, gran, nen (**) Arribar, algú o alguna cosa, a gran (Val-Mall). | SIN: Ésser, arribar, créixer, pujar. || Ex: Si tries els porcs grossos d’una truja i vens els petits, els tens més aviat que els altres (arriben a grossos). Ja teniu les criatures molt grans. 3 agricultura, animal, collir, conreu, producte, produir, tenir (**) Tenir quelcom: no haver-ho de comprar perquè se’n disposa (gen. es diu referit a productes de pagès) (Val-Men-Mall). | SIN: Disposar, fer-se, gaudir. || Ex: Abans ja ens el teníem, l’oli (collíem olives). No en comprem pas mai, de conills; ja ens els tenim (en criem). 4 abusar, allargar, conversa, durar, esperar, expressar, faltar, feina (*) Indica la durada d’una acció (Val-Men-Mall). | SIN: Tardar, restar, mancar. || Ex: L’Orestes em va tenir mitja hora al telèfon. Encara hi teniu un quart per arribar a Meliana. Em varen tenir dues hores esperant (a cal metge). El teu pare en té per dues hores d’acabar la feina; comença d’anar cap a casa. 5 anar, ésser, lloc, viure (*) Trobar-se, una persona, en un lloc (Val-Men-Mall). | SIN: Ésser, parar, viure. || Ex: Sabeu on tenim l’Arseni? (on ha anat). Tenim el noi a Normandia. 29 6 afrontar, caràcter, considerar, estrany, fama, opinió, orgullós, pensar, por, presumit, reputació, valent Opinar que, algú, és d’una manera concreta (Val-Men-Mall). | SIN: Considerar, pensar, veure, reputar, jutjar. || Ex: Tothom el té per alarb; no va mai a cap excursió i no es fa amb l’altra gent. El tenen pel millor químic de l’empresa. Ell es té per molt bo (en un esport). No em tinc pas per valent, però que vingui! 7 aguantar, caminar, dificultat, força, imprudència, posició, sostenir Aguantar-se dret (Val-Men-Mall). | SIN: Mantenir-se, sostenir-se. || Ex: No es pot tenir, i vol anar a ballar sardanes! Ahir no em podia tenir; em feien mal les cames. Fa poc que m’han operat, encara; fins ara m’aguantava amb un bastó, però ara ja em tinc dret (es manté dret tot sol). 8 amistat, barallar, discutir-se, enutjar-se, relació, renyir (*) Haver renyit amb una persona o haver-hi discutit molt fort (sentim tenir i també tenir-se-les; igual a Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Barallar-se, discutir, disputar, esbatussar-se, esgarrapar-se. || Ex: Quan jo vaig marxar, encara se les tenien. A -Com és que en Just i en Pompeu no se saluden? B -Alguna cosa han tingut, però no se sap què. No hem pas tingut mai res, ella i jo (som amics). Ens les vàrem tenir fort per la qüestió del rebut de l’aigua. Sempre se les tenen amb la roba (la mare vol triar el vestit de la filla). 9 comprar, decidir, expressió, fer (**) Té: interj. que indica que s’ha pres una determinació, gen. d’una manera ràpida (Val-Men-Mall). | SIN: Decisió, resolució; mira!, vinga!, au! || Ex: Vaig pensar: té!, deixa’m telefonar a la cosina de Montroi. Vaig veure ulleres de sol a l‘aparador i vaig dir: té!, me’n compraré unes. 10 aguantar, animal, dur, enlaire, força, sostenir Aguantar quelcom amb la força dels braços per evitar que caigui o que fugi (Men-Mall). | SIN: Sostenir, suportar, aguantar, (sostindre, tindre Val). || Ex: Pesa molt la nena; amb prou feines la puc tenir a coll. Vine’m a ajudar, que em canso de tenir la galleda (aguantar enlaire). Van matar un porc que pesava més de cent quilos; entre quatre homes no el podíem tenir! El pare tenia l’infant (Mall).

TENNIS 30 joc, opinió Esport en què cada jugador usa una raqueta per fer passar la pilota d’un costat a l’altre d’un camp dividit en dues parts per una xarxa. (Trobem escrit tenis al Diccionari Fabra i a l’Alcover, i tennis al Diccionari de l’Enciclopèdia i a l’Arimany. També entra amb les dues enes al DIEC, a la seva primera edició. Al Diccionari Valencià, en canvi, hi ha tenis. Aquestes contradiccions es troben sovint a la nostra llengua, i en altres llengües que no tenen una direcció coherent. A nosaltres, els autors d’aquest diccionari, ens és igual que es digui tenis o tennis, però demanem, tant en aquest cas com en tants d’altres, que no juguem tots plegats a fer de filòleg. No canviem coses en va i no col·laborem a dividir, esquarterar i desprestigiar, encara més, el català) (Val-Men-Mall). || Ex: Ara, per relaxar-nos, jugarem a tennis.

TENTINEJAR balanceig, beure, caminar, emborratxar-se, inseguretat, moviment Caminar amb inseguretat, fent tentines (tintinar** a Am) (Men-Mall). | SIN: Titubar, vacil·lar, anar-se’n de tort, no aguantar-se. || Ex: A -Aquell home que ve tentineja (camina trontollant, sembla que hagi de caure i posa el cap endavant). B -Bo! Un altre que pren massa aigua mineral! (ironia; va torrat)

TENTINES balanceig, beure, caminar, emborratxar-se, inseguretat, moviment Moviments que fan les persones que caminen vacil·lants, perquè no tenen prou força, perquè són criatures molt joves o per culpa de l’alcohol (tintines* a Am) (Men-Mall). | SIN: Esses. || Ex: A -Han passat dos nois ben joves fent tentines. B -Beuen licors massa forts.

TÈRBOL -A 1 aigua, brut, confús, dolent, font, líquid, pòsit, qualitat, vi Líquid o gas que no té el seu color habitual perquè conté impureses (Val-Men-Mall). | SIN: Confús, feculent, que fa pòsit, brut (Val). || Ex: No vagis a la font, que ha plogut molt i l’aigua surt tèrbola. El vi d’aquesta bóta ha quedat tèrbol. 2 calor, confús, comportament, delinqüència, dolent, escandalós, fatigat Persona que no està en bones condicions mentals; fet dubtós moralment (Val-Men-Mall). | SIN: Confús, cansat, destarotat, atabalat, marejat, (torbat, entabuixat Val); dubtós, immoral. || Ex: Estudiant física quedo amb el cap tèrbol. El tèrbol passat d’aquest personatge... -Temps-. Estic torbat i crec que és de la calor (Val).

TERBOLINA 31 cap, dolor, dormir, fatigar, mareig, salut (*) Cap cansat, mareig o mal de cap que no solen ser de gaire importància. | SIN: Mareig, cap-rodo, mal de cap, cap tèrbol, (torba, batistot Val). || Ex: Si dormo, havent dinat, agafo terbolina. La febre m’ha deixat terbolina.

TERCER -A 1 comprar, matrimoni, ordre, premi, quantitat El que fa tres, començant a comptar per l’u (Val-Men-Mall). || Ex: M’han donat el tercer premi. Aquest és el tercer marit. Ets el tercer que véns a mirar la casa (la venen). 2 afer, barallar-se, ficar, fora, ordre Persona que es fica en un afer on ja n’hi ha dos (Val-Men-Mall). | SIN: Els altres, els de fora, altri (Val). || Ex: ...els entusiasmes de tercers perquè A i B es barallin. Es farà la venda sense perjudici d’altri (Val).

TERME 1 dividir, propietat, roc, senyal, separar Allò que fa de partió entre dues propietats o dos municipis, gen. és una pedra (fita a Ca, però un cop vàrem sentir termenera*) (Val-Men-Mall). | SIN: Monjoia (Men), fita (Mall). || Ex: Abans de comprar el bosc volem anar a mirar els termes. El pont de Rastell fa de terme entre Amer i les Planes. 2 acabar, joc, temps El moment d’acabar un lapse de temps (Val). | SIN: Acabament, fi, final. || Ex: ...al terme de l’etapa (ciclisme) -R4-.

TERRABASTADA 32 caure, cop, desastre, desgràcia, dificultat, diners, dolent, emmalaltir, negoci, període, salut Contratemps greu que té una persona o un negoci (també es diu terrabostada** a Ca) (Men-Mall). | SIN: Encontre, desgràcia, revés, desastre, entrecàs, (cabi, sota -caiguda- Men). || Ex: El pare va tenir una terrabastada, però ja es troba més bé (una angina de pit). Hem tingut una terrabastada molt forta a la granja (s’han mort la majoria dels porcs). Ara passem una mala terrabastada: sempre un o altre és malalt. L’Antoni ha caigut i ha tingut una terrabastada (s’ha fet mal).

TERRABASTALL 1 guardar, habitació, habitatge, lloc Espai pla i força gran; es forma aprofitant el tros que queda des del capdamunt d’un corredor fins al sostre; s’hi sol arribar per una cambra de la casa i serveix per guardar-hi coses (terrabastal* a Ca) (Val-Men-Mall). | SIN: Sostremort, sarrabastall (Castelló). || Ex: Posem les tisores de podar al terrabastall. 2 agricultura, edifici, guardar, habitació, habitatge, lloc (*) Cambra més alta que les altres; en trobem en algunes cases de pagès; sol servir per guardar-hi palla, fruita seca o altres coses (terrabastal* a Am) (Val). | SIN: Golfa, pallissa, (andana, cambra Val). || Ex: Hem pujat els sacs d’avellanes al terrabastall. Tinc la cambra plena de garrofes (Val).

TERRAFORT agricultura, bo, conreu, dur, planta, terreny (*) Terreny dur, de mal conrear, però bo per a les plantes, que s’hi agafen molt (és el contrari de terraprim) (d’un terreny òptim per al creixement de les plantes hom en diu terragràs** a Ca). | SIN: Empedrit (Val). || Ex: Vinc de llaurar un camp de terrafort. El camp de Figueres és de terragràs. Aquest tros és empedrit: no hi va bé la rella (Val).

TERRAGILA bassa, material, terreny, terrissa (*) (d) Terra molt compacta; sol ser de color vermellós o groguenc; és molt apropiada per fer objectes de terrissa (Val). | SIN: Argila, caolí. || Ex: En aquest camp, l’aigua fa basses perquè hi ha terragila.

TERRAPRIM 33 agricultura, conreu, dolent, planta, terreny, tou Superfície de terra de conreu de bon treballar (a Ca se sol associar terraprim amb terreny “magre” per a les plantes). | SIN: Terra tova (Val). || Ex: Aquestes feixes són de terraprim. Acabaré prompte perquè és terra tova (Val).

TERRASSÀ -ANA agricultura, feina Persona que viu de l’agricultura (Men-Mall). | SIN: Pagès, camperol, conreador, hortolà, agricultor, llaurador (Val). || Ex: Els terrassans, a l’estiu és quan anem més de bòlit per la feina.

TERRATZO construcció, material, terra (**) Material de la construcció que es fa servir per fer paviments o trespols; se sol vendre en forma de rajoles quadrades; és més dur que el gres i costa de trencar (trobem terrasso al Diccionari Fullana i terratzo al Diccionari Valencià; sentim a dir terrasso a Ca; també terrasso a Mall). | SIN: Rajola, terrassa (Val). || Ex: El terra de l’entrada i el del corredor són de terratzo.

TERREGADA 1 aprofitar, carbó, residu, tros Els petits trossos de carbó que s’aprofiten, quan ja s’han tret els grossos, d’una sitja o d’un dipòsit. | SIN: Engrunes de carbó, carbonissa, rebuig. || Ex: La terregada de carbó d’alzina crema bé. 2 adob, bosc, terreny Terra bona que es va a cercar al bosc i s’escampa en un terreny per femar-lo. | SIN: Adob, fems, fertilitzant. || Ex: Hem escampat terregada a l’hort. 3 categoria, festa, ironia, pobre, vehicle Persona de classe social baixa (Val). | SIN: Pobre, pelacanyes, necessitat. || Ex: Ara, els cotxes de trenta mil euros ja els té la terregada; l’hem de comprar més bo. No ens convidaran pas a la festa: poc volen la terregada (ironia).

TERREJAR 34 1 aigua, aparell, gust, terra, terrissa Deixar, un atuell de terrissa, el gust de terra a l’aigua. | SIN: Tenir un regust o una sentida, sentir gust de terra. || Ex: El càntir negre terreja. 2 gratar, jugar, nen, terra Agafar terra gratant, dur-la amunt i avall i jugar-hi (Val-Mall). | SIN: Jugar amb terra, esterrejar. || Ex: Aquesta mainada s’han passat el matí terrejant. 3 terra, terreny, veure (*) Veure’s la terra d’un camp després d’una llaurada. || Ex: A tot això que terreja, hi farem blat de moro.

TERRENY afer, negoci, tema Qüestió que requereix una experiència o uns estudis per saber com és (Val-Men-Mall). | SIN: Tema, matèria, assumpte. || Ex: A -L’empresa ha fet suspensió de pagaments, creus que la tancaran? B -Home, el món de l’empresa és un terreny que no conec prou bé, però jo em penso que se’n sortiran.

TERRER -A bosc, camí, carbó, lloc, terra, terreny Camí, carrer, plaça, pati o un altre espai, que tenen el sòl de terra. | SIN: Terròs, sorrenc. || Ex: Al meu barri encara hi ha dos carrers terrers. A -Al mig del bosc hi ha una clariana rodona. B -És perquè hi han fet carbó: quan treuen la carbonera queda una plaça terrera.

TERRIBLE 35 dolent, espantós, mar, por, tempesta, temps Que fa molta por (Val-Men-Mall). | SIN: Espantós, aterridor, temible, terrífic, esfereïdor. || Ex: Les barques no varen sortir perquè hi havia una mar terrible (mala mar).

TERRITORI classe, cridar, desordre, discutir, família, malestar, soroll (*) (d) Situació de gran agitació, esp. perquè les persones criden, fan un excés de soroll o no es posen d’acord. | SIN: Rebombori, fressa, renou, malestar, concert (Men), trull (Mall). || Ex: Jo no podria pas fer classe amb aquest territori. A –Què era aquell territori que se sentia? Què cridaven? B –Es barallaven la sogra i la jove. A casa, si diem al noi que es quedi a estudiar i no surti a la nit, hi ha un territori que espanta.

TERROSSA agricultura, assecar, pa, terra, terreny (*) Cadascun dels pilons de terra amassada que queda en un camp després de llaurar-lo. | SIN: Terròs, gleva, pa de terra, terranc, mota, torrós (Val). || Ex: Aquest camp, quan s’assequi l’aigua de la pluja, quedarà ple de terrosses. Quan tombes la terra amb l’arada, si és gaire seca, es fan terrosses.

TEST -A dur, fred, immòbil, menjar, pal, posició, recte, rígid Que es manté dret, sense vinclar-se ni doblegar-se. | SIN: Rígid, tibat, ert, enravenat, erecte, tens. || Ex: Per fer aspres van més bé les canyes gruixudes perquè queden testes (ben clavades i no es mouen). Els xurros de xocolata són més bons si els tens dos dies a la nevera, perquè queden testos (durs, forts).

TESTARRAL cuinar, escalfar, excés, foc, llenya (*) (d) Foc molt gran i durador perquè s’hi cremen socs i altres trossos de llenya gruixuda (tastarral* al DCVB). | SIN: Pet de foc, foguera, foguerada (Val). || Ex: A l’hivern fem un bon testarral de foc. No anem pas bé, per torrar les castanyes, amb aquest testarral de foc.

TESTARRUT 36 autoritari, caràcter, comportament, discutir, estrany, obstinat, persona (*) Persona que sempre vol tenir raó, o que es faci allò que ell proposa (a Ca i a Am es diu tustarrut*) (Val). | SIN: Tossut, obstinat, porfidiós, enterc, (cabut, capsot Val), (cabota, caparrut Mall). || Ex: Si ell vol anar a Llançà, no el faràs pas girar; és molt testarrut. Tothom el cercava i ell era amagat a sota l’escala i callava; és testarrut com ell mateix! Capsot, quina roba més ampla t’has comprat! (Val)

TETA 1 edat, família, gran, nen Germana de més edat, en llenguatge infantil (Val-Men-Mall). | SIN: Germana. || Ex: La teta m’ha pres les nines! 2 cura, família, feina, nen Persona que té cura d’una criatura (Val-Men-Mall). | SIN: Mainadera, bressolera, passejadora (Val). || Ex: Ara aniràs a passeig amb la teta. Ma mare vol convidar al casament la meua passejadora (Val).

TEULAT 1 coberta, construcció, dalt, deteriorar, edifici, part Part superior i forana d’un edifici, quan és inclinada i coberta de teules (teulada també es fa servir a Ca i a Am). | SIN: Coberta (Val), teulada (Men-Mall). || Ex: De moment, farem el teulat nou. Han caigut algunes teules del teulat (Mall). 2 coberta, construcció, dalt, edifici, part (*) Teulat sec: el que té les teules sense clavar i que, a més a més, a sota no hi ha solera. | SIN: Teulat en sec (Val). || Ex: A la casa vella hi ha teulat sec (es veuen les bigues i les teules).

TIBANTOR 37 aversió, desavinença, malestar, relació, situació Males relacions entre dues persones o entre els membres d’una comunitat (Men-Mall). | SIN: Mala maror, malhumor, tensió, malestar (Val). || Ex: Aquestes dues famílies no es poden veure; es veu de seguida que hi ha tibantor.

TIBAR 1 estirar, fil, força, lligar, rígid Fer que una corda, un tros de roba o una altra cosa es tornin rígids, aplicant-hi una força (Men-Mall). | SIN: Tesar, trincar, estrebar, estirar (Val). || Ex: Aquest llibant, l’has de tibar més; si no, es pot desfer. 2 cos, estirar, estrènyer, força, guarir, molestar, peu, pitjar, roba, visitar Fer força contra el cos, una peça de roba massa estreta (Val-Men-Mall). | SIN: Escanyar, estrènyer, anar estret (Val). || Ex: Aquesta camisa em tiba del coll. El metge m’ha dit que, al peu, em posi una mitja que tibi (té una regirada). M’he d’afluixar el cinturó perquè em tiba (m’estreny). La samarreta em tibava i no em trobaven la pressió (a cal metge). 3 accelerar, canviar, córrer, joc, obligar, prova, ràpid, ritme (**) Anar més de pressa en una cursa de bicicletes (Val). | SIN: Apressar, embalar, accelerar (Val). || Ex: En Càndid ha tibat una mica la cursa (en un grup de corredors) -TV2-.

TIBAT -ADA 1 caràcter, comportament, orgullós, persona, relacionar-se, salutació Persona que es mostra superbiosa (Men-Mall). | SIN: Arrogant, orgullós, entonat, desdenyós, altiu, presumptuós, (estirat, cregut Val). || Ex: L’Eusebi és un noi molt tibat, amb prou feines saluda. Pensava que era més cregut abans de conèixer-lo. 38 2 circular, córrer, escapar-se, espantar-se, excés, perill, ràpid, robar, vehicle, velocitat (*) Persona o vehicle que va més de pressa del que sol ser habitual (Val). | SIN: Rabent, veloç, (ràpid, llebrenc Val), (brunyir -anar a gran velocitat- Men). || Ex: Aquesta carretera és estreta, i els cotxes van molt tibats. Quan vaig arribar jo, eren tots tres a dalt del cirerer. Ja varen fugir tibats! (li robaven les cireres). Quan anem d’excursió, ella sempre va amunt llebrenca (Val). Vés-hi llebrenca, que tanquen a la una (Val). 3 anar, calor, caminar, cridar, decidit, enutjar-se, ofendre, orgullós, posició, ràpid, rígid, sol (*) Es diu d’una persona que va de pressa i ben dreta, perquè està ofesa, perquè és orgullosa o per una altra causa (Men-Mall). | SIN: Rígid, encarcarat, enravenat, lleuger, ràpid. || Ex: A -On vas tan tibat? (amb el cap alt i sense mirar a ningú). B -Ah! Hola Albina, poc et veia! En Valentí li va dir de tot: ja va marxar tibat! (el va escridassar). La mare està tibada (fa morros). El sol surt tibat, a Platja d’Aro (vol dir que escalfa molt).

TIBERI 1 abundor, bo, menjar, quantitat Menjada abundosa i de viandes saboroses (tiberi vol dir “avalot, xivarri” Val) (Men-Mall). | SIN: Tec, xefla, banquet, (sopada -si és al vespre- Mall). || Ex: La noia ha anat a fer un bon tiberi amb les seves amigues. 2 comprar, menjar, quantitat Conjunt de coses de menjar (Men-Mall). | SIN: Menja, manduca, pitança, menjar (Val). || Ex: Heu comprat massa tiberi: se’ns farà malbé. En una gresala hi cap molt de tiberi.

TIBUSSA arbre, forat, gran, llenya, planta (*) Hom ho diu de la rabassa d’un arbre o d’un tronc molt gruixut (una tibossa* és una branca seca segons el DCVB) (Val). | SIN: Soc, soca (Val). || Ex: Quines tibusses de llenya que descarregueu! (troncs amples). He arrencat una tibussa de bruc (una rabassa). per ext. Guaita quina tibussa de forat! (un forat molt ample).

TIETA 39 casar, fadrí, família, festejar (*) Dona que no s’ha casat (un home és un onclet). | SIN: Conca, tia, fadrina (Val). || Ex: A -No vull pas tornar a festejar! B -Doncs et quedaràs per a tieta.

TIFA agricultura, animal, aprofitar, bany, excrement, pobre Excrement de persona o d’animal (quan la tifa és molt grossa es diu una tifarada, a Am) (Men-Mall). | SIN: Femta, tova, cagarada, merda; (caguerada, guatla, cagalló, panda Val). || Ex: Aquesta tifa és de bou. Quina tifarada que ha fet aquell! No s’empassa pel vàter. Abans, les dones arreplegaven els cagallons que feien les vaques (Val). Alerta, no xafeu la guatla! (Val)

TIFARDA engreixar-se, gras, menjar (**) (d) Persona molt grossa; se sol dir d’una dona. | SIN: Obès, rodanxó, ple, gras, bacó (Val). || Ex: Aquesta senyora s’ha tornat una tifarda. No vull menjar entrepans perquè em faré com una bacona.

TIFUS contagiar, plaga, salut Malaltia contagiosa que sol afectar els budells i dóna molta febre; abans del descobriment dels antibiòtics era molt greu (tífols* a Ca i a Am) (Val-Men-Mall) | SIN: Febre tifoide. || Ex: Al meu poble no hi ha hagut mai cap cas de tifus perquè les aigües són bones.

TIMBA camí, joc, pendent, precipici, terreny, vici Lloc on el terreny baixa d’una manera gairebé vertical (timbal**, masculí, a Ca) (només vol dir casa de joc Val) (Mall). | SIN: Daltabaix, precipici, estimberri, penya-segat, abisme, cingle, balcera. || Ex: Per anar a la Molina hi ha uns revolts i unes timbes!

TIMÓ 40 beguda, olor, planta (**) (d) Herba que fa una fulla llarga i ovalada; la flor és de color blavenc i fa una espiga llarga, i gruixuda com el dit índex d’un home; diuen que aquesta planta fa pudor; el tomaní del Baix Empordà és semblant al timó, però més petit; no sabem si és la mateixa planta (a València, el timó és una planta aromàtica que serveix per a fer infusions digestives; se’n pren, doncs, després de dinar; sobretot ho hem sentit avall del riu Xúquer, pels volts de la serra Grossa i de la Mariola -Vall d’Albaida, l’Alcoià-) (Val). | SIN: Timonet (Val), romaní (Men-Mall). || Ex: El timó és una herba i la farigola n’és una altra.

TINA fusta, recipient, vi (*) Cadascuna de les cambres de ciment, gen. molt grosses, que hi ha als cellers per posar-hi el most i per emmagatzemar-hi vi (a Am “una tina” és una bóta de fusta grossa) (una tina és com una banyera Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Cup, dipòsit. || Ex: A la cooperativa estan fent dues tines noves. Ara no puc atendre’t, que tinc el xiquet a la tina (Val).

TINELL recipient, vi Dipòsit petit, situat en un nivell més baix que el terra, on va a parar el vi o el most que s’escorre de les tines o de les premses (Val). | SIN: Cup. || Ex: Comencem de treure el vi del tinell.

TINENT -A arrugat, bonic, cara, dur, fort, moble, pell, rígid, superfície, tendre (*) Cosa que fa molt de goig perquè és rígida i forta, però també plena i tendra. | SIN: Gerd, tendre; dur, ferm. || Ex: Les pomes que has comprat són tinentes i boniques. La Vivina té la cara tinenta (sense arrugues). Aquesta taula és tinenta (forta).

TINYA brutícia, netejar (**) (d) Acumulació de brutícia en un lloc, esp. quan fa temps que no es neteja o que es fa malament (Val-Men-Mall). | SIN: Ronya, quisca, sutzura, llordesa, brutor, greixina, (runa, porqueria Val). || Ex: Hi ha tinya en aquesta cuina (brutícia, claps de greix, etc.).

TINYÓS -OSA 41 brut, brutícia, nen, pintura, roba, superfície (**) Quelcom que és extremadament brut (Val-Men-Mall). | SIN: Llardós, ronyós, nyerro, galdós, runós (Val). || Ex: On vas tan tinyós? (ve de jugar) La corretja del rellotge, amb la suor, m’ha quedat ben tinyosa. Heu deixat els pinzells tinyosos. Portes el coll de la camisa ben runós (Val). Quines mans tan runoses porten els xiquets (Val).

TIP -A 1 menjar, ple Satisfet i ple per la quantitat de menjar que ha ingerit (Val-Men-Mall). | SIN: Saciat, sadoll, ple, fart (Val). || Ex: A -L’has trobat bo, el menjar? B -Sí, però no he quedat tip. Si ja estàs tip, no mengis més. 2 avorrir, desagradar, fatigat, jugar, menjar, relació Cansat d’algú o de fer una activitat (Val-Men-Mall). | SIN: Cuit, fastiguejat, avorrit; estar-ne fins al capdamunt, tenir-ne els pebrots plens, fart (Val). || Ex: N’estic tip, de menjar llenties: no m’han agradat mai i ara, cada setmana me’n donen. N’he quedat tip, de jugar a cartes amb en Joan; no li fas mai res bé! 3 conèixer, hàbit, important, lloc, menjar, molt, relació (**) Es fa servir per indicar que una acció es fa habitualment; que es té el costum de fer-la (Val-Men-Mall). | SIN: Estar habituat, avesat o acostumat; (fart, cansat Val). || Ex: A -El coneixes, el batlle de Vilajuïga? B -Mare de Déu! Estic tip de parlar-hi. C -Heu anat alguna vegada a dinar al Far? D -Estem tips d’anar-hi. E -Saps qui és l’encarregat d’aquella fàbrica. F -Sí, home; estic tip de jugar-hi a escacs.

TIRA 1 adornar, color, nen, paper, ratlla, roba, tira, tros Cadascun dels trossos d’un material que té forma de faixa (Val-Men-Mall). | SIN: Banda, bena, cinta, llenca, llista. || Ex: Hem posat unes cortines noves que tenen tires blaves i roses. La mainada retallen tires de paper de colors per adornar la classe. 2 agricultura, filera, planta, terreny Cadascuna de les fileres de plantes que es fan quan es treballa la terra (Val-Mall). | SIN: Rega, rasa, rem, renglera, rest. || Ex: Suara he fet un parell de tires d’enciams.

TIRABUIXÓ 42 1 aparell, dolent, ironia, tapar Estri, gen. metàl·lic, que serveix per treure els taps de suro de les ampolles de vi (Val-Men-Mall). | SIN: Llevataps. || Ex: A -He comprat un tirabuixó nou a can Cent (a “tot a cent”). B -Ja en deu ser de bo! (vol dir que no) 2 adornar, cabells, cargolar, conjunt, pentinar Manyoc o grup de cabells caragolats (Mall). | SIN: Ris, rull, rínxol, manyoc, floc, bucle. || Ex: La mama em farà tirabuixons als cabells.

TIRADA 1 agradar, aigua, anar, comprar, escollir, espectacle, hàbit, preferència, públic, viure Predisposició o preferència d’una persona a fer quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Inclinació, disposició, tendència, propensió, proclivitat. || Ex: La gent té tirada a les capitals (a anar-hi a viure). Aquí hi ha tirada a anar a Girona. El públic va allà on té tirada. per ext. L’aigua té tirada avall i no ens entra a casa (tenen un tros d’entrada que fa pendent). 2 camí, caminar, distància, llarg, lluny, quantitat Distància entre dos llocs; gen. es diu quan n’hi ha molta (Val-Men-Mall). | SIN: Distància, disbarat –de quilòmetres-, tros (Val). || Ex: A -Anem fins a Susqueda caminant. B -Ja hi ha una bona tirada. Quina tirada de carretera! (és llarga i recta). Eixiu a bona hora, que hi ha un bon tros (Val).

TIRAPEDRES aparell, roc, tirar (**) (d) Estri per tirar pedres que es fa adaptant unes corretges a una branca de tres caps retallada (és curiós que es digui així a Ca perquè de les pedres en diuen “rocs”) (abans, els xiquets caçaven pardals amb tiradors Val). | SIN: Mandró, tirador (Val), (fona, bassetja Mall). || Ex: El mestre va arreplegar tots els tirapedres i se’ls va quedar.

TIRAR 43 1 anar, avançar, caminar, començar, comportament, decidir, desavinença, dur, filera, moble, moviment, permís Moure tot el cos cap endavant; fer córrer una cosa quan es canvia de lloc (Val-Men-Mall). | SIN: Caminar, avançar, passar, anar, transportar, dur. || Ex: Jo m’he de quedar a parlar amb l’adobacossis; comenceu a tirar. Mestre, podem tirar? (són en una fila). Tireu la taula més cap a l’esquerra. per ext. Quan hi va haver la vaga, un tirava per aquí i l’altre tirava per allà (no anaven prou avinguts). 2 anar, camí, caminar, direcció, escollir Seguir un camí; caminar en una direcció (Val-Men-Mall). | SIN: Anar, encaminar-se, dirigir-se, enfilar. || Ex: A -Cap on hem de tirar? B -Tireu costa munt i trobareu un camí que han fet per desemboscar. 3 agradar, anar, comprar, dominar, enganyar, escollir, espectacle, estimar, família, lloc, negoci, preferència, viure Sentir una atracció, o tenir una preferència, per algú o per quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Preferir, agradar, estimar-se més, optar per, decantar-se, inclinar-se. || Ex: La sang tira (estimes a qui és de la sang). En un matrimoni, la dona sempre tira (procura més per als pares que per als sogres). Els negocis a mitges són un niu de raons, sempre un tira més que l’altre (fa coses d’amagat, enganya). A mi, el teatre em tira més que la televisió. Ara la gent es tiren més a anar a la muntanya. En aquest bar, s’hi han tirat els estrangers (n’hi ha molts). La gent es tiren a les rebaixes, però no compren pas com abans. No li agrada, el mar; ella va tirar cap al seu poble (per anar-hi a viure). 4 claror, córrer, habitatge, moviment, roba, tirar Fer anar, una cosa que es desplaça, d’un costat a l’altre (Val-Men-Mall). | SIN: Passar, estirar. || Ex: Al vespre m’agrada tirar les cortines. 5 dibuix, espectacle, fer, joc, ratlla En algunes accions, aquest mot és un sinònim de fer (Val-Mall). | SIN: Fer. || Ex: Quan acabis, tira una ratlla (traça). Avui no he pogut tirar cap botifarra (jugant a cartes).Aquesta pel·lícula, la varen tirar el dissabte abans de Rams. 44 6 cop, joc, llançar, pilota, roc, tirar Desplaçar una cosa, esp. quan es fa amb un cop fort (Val-Men-Mall). | SIN: Llançar, gitar, xutar, aviar. || Ex: No tireu rocs, que us fareu mal. Ara han de tirar un altre córner. Encara s’ha de tirar la falta. Tota cosa que poguéssim llançar, era aviada contra l’inderrocable bastió (L. Riber Mall). 7 abrigar, cuinar, embrutar, educació, fems, ficar, llit, menjar, oli, paper, planta, portar, posar, tirar Deixar anar, quelcom que es té a la mà, o posar-ho en un lloc (Val-Men-Mall). | SIN: Ficar, introduir, fer entrar, posar. || Ex: Vaig a tirar una carta. La sal s’ha de tirar primer que l’oli. Els papers no s’han pas de tirar a terra. Aquests ceps no creixen gaire; haurem de tirar-hi fems. Tinc fred; deixa’m anar a tirar una flassada al llit. 8 relació, sexe (*) Tenir relacions sexuals una femella (se’n fa un ús pronominal a Val; també a Men i a Mall). | SIN: Copular, cardar. || Ex: Aquella xicota tira (gen. vol dir amb més d’un). Me’l vaig tirar (Val). Volia tirar-se-la (Val). 9 activitat, agafar, ajudar, despendre, dificultat, diners, durar, espavilar-se, família, funcionar, tirar, usar, vehicle, vell, viure Fer, una persona o una màquina, la seva activitat, encara que hi hagi algun entrebanc (Val-Men-Mall). | SIN: Durar, funcionar, anar, anar fent; gastar, viure. || Ex: El cotxe no tira gaire, a les pujades. Tenim un tractor vell, però encara va tirant. L’avi és gran, però encara tira. A les cases de colla tothom tira (si són molts germans, tots s’espavilen). A -No puc entendre de què viuen aquest parell. B -Tiren de casa d’ella (els ajuden econòmicament). C -He acabat el fluor. D -Tira del meu (agafa’n). Aquell parell van comprant cotxes nous, però tiren dels diners del seu pare (encara no treballen). 10 burlar-se, criticar, indirecta, insinuar, molestar Fer insinuacions de coses negatives per molestar a algú, però sense dir noms (Val-Men-Mall). | SIN: Tirar indirectes, manxar, criticar, acollonar. || Ex: N’hi ha que compren cotxes bons i després no els paguen (un del grup ho ha fet). No m’agrada anar amb aquella colla perquè sempre tiren. 45 11 començar, conversa, expressió, molestar, negació, tallar, tema Tira!: interj. que es fa servir per demanar que una cosa es comenci, o per canviar el tema d’una conversa (també s’usa per negar una afirmació anterior, considerada falsa o exagerada) (Val-Men-Mall). | SIN: Vinga!, au!, endavant! || Ex: Tira! (ho diu un músic al seu company perquè comenci a tocar). A -Si et sap greu no ho fem. B -No, tira! C -Fausta, cada dia ets més maca! D -Tira! (= no m’atabalis). E -Jo ja haguera arribat, amb el meu cotxe! F -Tira! (és poc probable Val). G -Deu tenir vint anys. H –Tira! (en té més o menys, però no vint (Val).

TIRAT -ADA camí, interrompre, nosa, vehicle (*) (d) Sense interrupcions. | SIN: Recte, dret, seguit. || Ex: A –Teniu un cotxe molt vell. B –També en sóc jo, de vell. A –Us va bé? B –En carretera tirada sí, però quan hi ha semàfors i he d’arrencar i parar, no gaire.

TIRATGE 1 aire, circular, corrent, fum, funcionar, habitatge Bona circulació d’aire o de fum a través d’una xemeneia o d’un tub (Val-Mall). | SIN: Corrent d’aire, tir (Val). || Ex: No té gaire tiratge, la xemeneia (el fum no se’n va de pressa). 2 bonic, cos, llarg (**) Ho hem sentit a dir d’unes cames llargues i ben fetes. | SIN: Llargada, tirada (Val). || Ex: Quin tiratge de cames, aquestes noies! Eva té bona tirada de cama (cames llargues i boniques Val).

TIRÓ -ONA 46 animal Au casolana que té els dits de les potes adequats per nedar i, sempre que pot, va a l’aigua. | SIN: Ànec. || Ex: Diumenge ens menjarem la tirona.

TÍRRIA aversió, enveja, escola, odiar, relació Aversió que sent una persona contra una altra (Val-Men-Mall). | SIN: Malvolença, odi, mania, animositat, hostilitat, quimera (Val), inxa (Mall). || Ex: A -A la nena li tenen tírria perquè el seu pare és professor del mateix institut. B -Amb això ens hi trobem tots els mestres. No li tinc quimera, però no m’hi avinc (Val). Em té quimera perquè no li dono mai la raó (Val).

TITA 1 animal, nen Nom amb què les criatures anomenen les gallines (Val-Men-Mall). | SIN: Polla, gallina. || Ex: Ara la padrina tirarà blat de moro a les tites. 2 animal, cridar, expressió, menjar (*) Mot que es fa servir per cridar les gallines, els ànecs, les oques i altres aus (Val-Men-Mall). | SIN: Liua! -també a Ca-. || Ex: Tites, tites! (vénen de seguida a menjar).

TITELLA caràcter, inepte, manar, ninot, persona Persona que té poc criteri, a qui els altres fan ballar com volen (les “titelles” del teatre es diuen “teresetes” Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Ninot, fantotxe, home de cartó. || Ex: En Darius no en sap, de dirigir l’empresa: és un titella.

TITIRITIT 47 baix, petit, prim (**) (d) Persona molt baixa i prima (Val). | SIN: Minso, nyicris, esquifit, (menudall, retall d’home Val), nyecra (Men). || Ex: El polític que va venir dissabte passat era un titiritit.

TITOLA cos, sexe Una de les maneres d’anomenar el penis (Men-Mall). | SIN: Penis, pixa, (piu, pixorro Val), fava (Val-Mall), (tita, pardal, gorrió –es considera més fi- Mall). || Ex: No entreu als vestidors, nenes, que veuríeu moltes titoles (els jugadors s’estan dutxant).

TOAT -ADA arbre, buit, deteriorar, dintre, forat, fruit, planta (**) (d) Foradat de dintre (segons el Coromines és més comú en occità, i hi té el mateix sentit). | SIN: Buit, balmat, corcat (Val). || Ex: Aquest salze és toat per dins. Els arbres vells vénen toats. Les trumfes són grosses, però n’hi ha alguna de toada.

TOCACAMPANES 1 inepte, intel·ligent, persona, ximple Persona curta d’intel·ligència o poc entenimentada (Val-Mall). | SIN: Babau, ximplet, beneit, talòs, liró. || Ex: Fa tres setmanes que vaig dur la bicicleta a adobar i aquell tocacampanes no deu saber què fer-hi. 2 baliga-balaga, opinió, persona, política Persona que no es pot escoltar gaire perquè canvia sovint de pensament (també sentim algun cop tocacançons (**) i més sovint toca-sardanes (*) amb el mateix sentit, sempre a Ca). | SIN: Baliga-balaga, informal, irresponsable, taral·lirot. || Ex: Tan aviat és d’un partit com de l’altre, ell: és un tocacampanes. A -Qui t’ho ha dit que farem pont? B -En Macari. A -Aquell és un toca-sardanes!

TOCAR 48 1 comprovar, escalfar, mà, superfície, tocar Posar una part del cos, o un objecte, en contacte amb quelcom (Val-Mall). | SIN: Palpar, posar la mà. || Ex: Aquest radiador no escalfa: toca’l amb la mà i ho veuràs. 2 aparell, guiar, portar, treballar, usar, vehicle (**) Ésser, algú, l’encarregat de fer servir un vehicle o una eina (Val). | SIN: Fer anar, conduir, dur, menar. || Ex: El seu home toca un tractor de l’ajuntament (hi treballa). 3 cop, encertar, perill, roc, tirar, tocar Colpir amb quelcom que es tira des de lluny (Val-Men-Mall). | SIN: Encertar, ensopegar. || Ex: Aquesta criatura tira rocs, sort que no té gaire punteria; si no, em tocaria. 4 apallissar, delinqüència, picar (*) Fúmer, un o uns quants cops, a algú (Val-Mall). | SIN: Picar, agredir, atacar, escometre. || Ex: A -L’altre dia va entrar un individu al taller a robar i el vaig poder arreplegar. B -El vares tustar? A -Això! Toca un delinqüent i encara rebràs tu! (la llei el protegirà a ell). 5 agafar, robar Agafar coses dels altres (Val-Men-Mall). | SIN: Robar, furtar, prendre, afaitar. || Ex: Perquè has d’anar a menjar peres de l’arbre? La gent se les estimen, les coses, i no les has de tocar. 49 6 agradar, discutir, expressar, tema Parlar d’un assumpte (Val-Men-Mall). | SIN: Abordar, encetar, tractar, parlar. || Ex: Avui hem de tocar una qüestió problemàtica. Si el vols fer estar content, toca-li el tema dels ordinadors. 7 canviar, construcció, enderrocar, fred, matar, perill, planta Modificar quelcom, fer un canvi, per anar més bé o més malament (Val-Men-Mall). | SIN: Malmetre, fer malbé, modificar, desgraciar, espatllar, avariar. || Ex: El fred no m’ha tocat cap flor. Aquesta paret, valdrà més que no la toquem, que podria baixar el sostre. 8 amistat, mà, salutació Tocar la mà: saludar amb la mà (Val). | SIN: Estrènyer la mà, donar la mà, encaixar. || Ex: Digues hola a en Pau, i toca-li la mà. Hola Domènec, toca-la! 9 categoria, correspondre, desgràcia, despendre, dificultat, herència, malalt, pertànyer, sort, sorteig, tocar Correspondre, a algú, una cosa que es dóna, una herència, una rifa i, per ext., una desgràcia (Val-Men-Mall). | SIN: Pertocar, pertànyer, correspondre. || Ex: No m’ha tocat mai cap rifa. Aquesta casa els va tocar (la van heretar). Desgraciadament qui toca, estar malalt! En toca un xic per a cada un (de malalties) (n’hi ha per a tothom). Ja us toca de tenir un vídeo (tothom ja en té). 10 acabar, correspondre, feina, fer, nen, obligació, renunciar, tocar Fer quelcom, esp. quan hi ha l’obligació moral d’actuar (Val-Men-Mall). | SIN: Obrar, passar a davant, correspondre. || Ex: Si el nen té febre, quedeu-vos a casa; s’ha de fer el que toca (volien anar a concert).Aquestes baranes de ferro, ja em tocarà de pintar-les a mi! (no li agrada de fer-ho). Et toca a tu, d’anar-hi; és el teu cosí que està malalt i no el meu. Els del primer torn no han fet gaire res i a nosaltres ens tocarà de fer hores extres (la feina s’ha d’acabar avui). 50 11 distància, enganxar, habitatge, separar, tocar Estar dues coses, una al costat de l’altra, sense cap separació (Val-Men-Mall). | SIN: Estar en contacte, ésser contigus. || Ex: Vivim en un grup de cases que es toquen (hi ha una paret mitgera). 12 abundor, acostar-se, agricultura, arbre, camí, corba, equivocació, excés, llengua, molt, negoci, terreny (**) Tocar-se: haver-hi abundor de quelcom en un lloc (Val-Men-Mall). | SIN: Abundar, haver-n’hi per al pare i per a la mare. || Ex: A la carretera de Portbou, els giravolts es toquen. Al seu camp, els cirerers es toquen (són plantats massa acostats). En aquest article, els barbarismes es toquen. Ara, a Palma, els bars es toquen. 13 feina, fer, negoci, producte, tenir, vendre Vendre’s, un article, en un comerç (Val-Men-Mall). | SIN: Tenir, tractar en, comerciar en. || Ex: A -Voldria un joc de llit. B -No ho toquem ara, això: no la podem servir. Nosaltres ens en sortim perquè toquem molts articles. Els pares han tancat la botiga perquè els nois toquen una altra cosa (fan una altra feina). 14 aparell, feina, música, tocar Fer, un músic o un grup musical, la seva feina (tocar es diu de la música moderna; els qui fan música tradicional només empren el verb sonar i se’ls anomena sonadors Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Sonar, interpretar. || Ex: El meu padrí tocava la trompeta. Nosaltres, a l’estiu, toquem cada dia o dia per altre (una cobla). 15 baliga-balaga, encertar, entendre, equivocar-se, exageració, expressar, expressió, saber Tocar-hi: dir, una persona, coses encertades o ben mesurades; comprendre allò de què li parlen (hi ha la interjecció toca per negar o matisar una cosa dita Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Endevinar-les, encertar-les, tenir el cap clar, tenir raó, saber què diu. || Ex: Aquest metge hi toca: fes-ne cas! (en sap). Ja hi toca ja, l’àvia! (té raó en allò que diu). És un home que xerra molt, però no les toca totes (n’erra moltes). A –Avui estàs molt retòrica. B –Toca! (adulador, no te’n passes! Val).

TOCAT -ADA 51 1 assecar, corrupció, economia, ferida, govern, malalt, planta, política Que té una malaltia o una lesió en una part del cos (Val-Men-Mall). | SIN: Lesionat, nafrat, malalt, accidentat. || Ex: Aquestes bledes són tocades del fred (van quedant seques, escaldades). Tenim dos jugadors tocats -R4-. per ext. Suècia viu tocada per la crisi mundial -Avui-. El Govern ha quedat sensiblement tocat per la corrupció -Temps-. 2 bogeria, exagerat, netejar, ximple (*) Una mica malament del cap (Val-Men-Mall). | SIN: Desequilibrat, alienat, guillat, tocat de l’ala. || Ex: Cada dia es renta el cap dos cops; està ben tocat!

TÒFOLA cop, picar (**) (d) Cop que es venta amb la mà (veiem tòfona amb aquest sentit al DCVB) (Val). | SIN: Plantofada, mastegot, bufetada, calbot, pèpit (Men). || Ex: Noi! Si no creus, et baixarà una tòfola!

TÒFONA aprendre, intel·ligent, persona, ximple (**) (d) Persona d’enteniment escàs (trobem tòfol, que vol dir el mateix, al DCVB). | SIN: Curt, beneitó, enze, tòfol, terròs (Val). || Ex: Ja no sé com fer-ho perquè aprengui a llegir: quina tòfona!

TOIA 1 ball, comprar, conjunt, festejar, jove, planta, regal Ram de flors que, fins als anys quaranta, es rifava o se subhastava en cada sessió de ball, entre els nois, abans de començar el ball de rams o de ram. | SIN: Ram, pom, ramell, manoll. || Ex: Qui tenia la toia podia ballar aquest ball amb la noia que volgués. A mi no me la regalaven mai, la toia. 2 estudiar, feina, inepte, intel·ligent, nyap, persona, ximple Persona poc hàbil o no gaire desperta (Val-Men). | SIN: Toix, maldestre, catrús, gamarús, totxo. || Ex: Aquests paletes, per fer escales són unes toies: no n’acaben cap de bé. Jo, per estudiar era una toia (no tenia cap).

TOLERANT 52 autoritari, idea, permetre, persona, religió Persona poc autoritària, que no vol imposar les seves idees i deixa fer als altres (Val-Men-Mall). | SIN: Comprensiu, sofert, transigent, comportívol, liberal, indulgent. || Ex: Els capellans d’ara són més tolerants que els d’abans.

TOMATA fruit Fruit vermell, fàcil de pelar, que duu moltes granes a dins; es pot menjar en amanides o fer-ne salsa (Val-Eiv). | SIN: Tomàquet, (tomaca Val), tomàtic (Men), tomàtiga (Mall). || Ex: En Juli, quan menja tomates, primer treu la grana.

TOMB 1 caminar, excursió, moviment, tomb Caminada curta (Val-Mall). | SIN: Passejada, vol, volta, bornada, rondoi (Men). || Ex: En Pere ha anat a fer un tomb -Barcelona-. 2 afer, canviar, hàbit, joc, malalt, sort Canvi espectacular de la situació d’un afer (Val-Mall). | SIN: Variació, girada, volta, transformació, alteració. || Ex: El món ha fet un tomb molt gran en pocs anys. El malalt pot fer un tomb per a bé. La malaltia li ha fet el tomb (li dóna el baix). Les cartes han fet el tomb; ara guanyo sovint (s’ha girat la sort).

TOMBALLAR 53 aigua, cos, moviment, tomb, tombarella, tombar Fer tomballons; donar voltes, algú, amb el seu cos (sentim tombollar* a Am) (Val). | SIN: Fer tombs, rodar, rodolar, capitombar, capgirellar. || Ex: M’agrada tomballar a dintre de la piscina.

TOMBALLÓ caure, nen, tombarella (*) Volta que fa el cos d’una persona, gen. posant les mans a terra (també es diu tombarella a Am). | SIN: Capgirell, capitomba, capbussó, volantí, corumbela (Val). || Ex: La mainada fan tomballons. Em vaig entrebancar i vaig baixar l’escala donant tomballons. Fes-li curumbeles al xiquet (també trobem corumbela al DCVB).

TOMBAR 1 agricultura, buidar, canviar, capgirell, enterrar, feina, girar, màquina, posició, terra, terreny, tombar Agafar quelcom i posar-ho d’una altra manera, esp. deixant la part de sobre a sota i viceversa (Val-Men-Mall). | SIN: Capgirar, trabucar, cabussar, invertir, capbussar (Val). || Ex: Les arades giradores van més fondo i tomben més bé la terra. Ajuda’m a tombar aquestes semals de raïms. El fred va matar molts raves i vàrem tombar els que quedaven (vam soterrar-los amb el tractor perquè servissin d’adob). 2 agricultura, danyar, deteriorar, falta, joc, tombar, vent Tirar a terra allò que és dret (Val-Men-Mall). | SIN: Fer caure, bolcar, trabucar, ajeure. || Ex: El vent ens ha tombat les tomateres. És falta perquè el defensa l’ha tombat. 3 camí, canviar, girar, moviment, vehicle Deixar un camí i agafar-ne un altre (Val-Men-Mall). | SIN: Girar, trencar. || Ex: Quan hagis passat el semàfor tomba a la dreta. 54 4 canviar, escriure, girar, llegir, llibre (**) (d) Canviar de full la persona que escriu o que llegeix (Val). | SIN: Girar, canviar de plana. || Ex: Nens, tombeu de full. 5 canviar, cap, cos, girar, llit, mirar, moviment, posició, tombar Canviar la posició del cos, esp. per mirar endarrere o cap a un altre costat (Val-Men-Mall). | SIN: Girar, contornar, entregirar-se, regirar-se. || Ex: Nena, tomba’t cap a la barana del llit (és al llit). No et tombis, que ens segueixen -TV3-. 6 estudiar, fracassar, prova (**) No aprovar un examen (Val-Men-Mall). | SIN: Suspendre, carbassejar, desaprovar. || Ex: Enguany em tombaran dues o tres assignatures.

TOMBANT doblegar, part, roba (**) Part d’una peça de roba que es doblega i queda amagada (Val). | SIN: Doblec, gira. || Ex: En aquesta faldilla, a baix hi faré un tombant.

TONGADA 1 conjunt, fet, guarir, medicament, moda, planta, quantitat, roba, tongada Conjunt d’esdeveniments que passen en poc temps (Val-Men-Mall). | SIN: Sèrie, tirallonga, seguit, reguitzell, tanda. || Ex: La verdura ve per tongades (tot de cop n’hi ha molta i després afluixa). Les modes van a tongades. M’han de posar una tongada d’injeccions. 2 període, temps, vehicle, vendre Període de temps (Val-Men-Mall). | SIN: Temporada, temps, època. || Ex: Hi va haver una tongada que es varen vendre molts cotxes.

TOPAR 55 1 accident, cop, danyar, deteriorar, habitatge, pelar, pintura, topar, vehicle Anar a parar amb força contra una cosa, algú o quelcom que es mou (Val-Men-Mall). | SIN: Envestir, xocar, petar, col·lidir. || Ex: Han topat dos cotxes a prop del pont. Quan pujava l’escala de fusta al segon pis, he topat tres o quatre vegades amb la paret (jo duia l’escala). 2 aversió, barallar, desavinença, discutir-se, enutjar-se, relació Tenir desavinences dues persones; discutir per quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Empipar-se, disputar-se, barallar-se, haver-se-les –amb algú-, tenir topeties (Val). || Ex: A -Sou amics, en Joan i tu? B -Sí, però vàrem topar per una qüestió de la feina. L’Honorat topa molt sovint amb el seu sogre.

TOPETIA aversió, desavinença, discussió, malestar, relació, veí (*) (d) Malestar, entre dues persones, en un grup de treball o en una altra situació (Val). | SIN: Animositat, malvolença, tírria, antipatia. || Ex: Tu sempre tens topeties amb la gent (discussions). Al començament vaig tenir topeties amb el director, però ara hi estic molt bé. Si tens fills i no fas les mateixes coses per a tots, hi ha gelosies i topeties. Si són amics, eviten les topeties (Val). Hem tingut alguna topetia per la paret mitgera (Val).

TORBADOR -A carregós, durar, feina, lent, llarg, paciència, temps Feina duradora, que requereix temps i paciència (Val-Mall). | SIN: Durador, lent, entretingut, llemuc (Men). || Ex: Collir olives és torbador.

TORBAR 1 comprar, distreure, durar, entretenir-se, escapar-se, feina, llegir, perdre, temps Passar més estona de la que cal, fent quelcom (atorbar-se* a Ca) (Val-Men-Mall). | SIN: Entretenir-se, distreure’s, retardar, tenir una torba –entretenir-se- (Val). || Ex: No et torbis llegint el diari, que hem de preparar les eines. Es va torbar pel camí i se li va escapar el tren. Anar a comprar torba (no fas l’altra feina). No he desdejunat perquè he tingut una torba (Val). 2 atabalar, comportament, nerviós, patiment, vergonya Posar-se nerviós (Val-Men-Mall). | SIN: Neguitejar, immutar-se, alterar-se, desconcertar-se. || Ex: Quan va entrar l’Honorat, ella va torbar-se (parlava i va quedar tallada i vermella).

TORÇAR 56 1 doblegar, ferir, girar, joc, moviment, patiment, peu Patir, una cosa, un moviment brusc a causa d’una força que la deforma o que la fa girar (a Ca només hem sentit a dir torcir*; a Am. es fa servir torcir i torçar) (Val-Mall). | SIN: Doblegar, blegar, guerxar, corbar, girar (Val), tòrcer (Men-Mall). || Ex: Ahir a l’entrenament em vaig torçar la cama. 2 canviar, empitjorar, girar, joc, sort Començar d’anar malament quelcom que rutllava, que anava bé (hom diu torcir*) (Val-Mall). | SIN: Espatllar-se, empitjorar, tombar per a mal. || Ex: Tot primer guanyàvem, però les coses es van torçar -TV3-.

TORD enganyar, espavilat, joc, persona, trempat, ximple (**) (d) Persona fàcil d’entabanar, o de guanyar en un joc (té el sentit contrari, es diu d’una persona llesta, que sap sortir-se bé de les situacions Men) (Val-Mall). | SIN: Innocent, passerell, càndid, ingenu. || Ex: En aquella taula hi ha dos tords; els diré si volen jugar (a cartes). Vosaltres sempre cerqueu tords (equips petits). Ets un tord (Men).

TÒRIA arbre, branca, planta Cadascuna de les branques d’un cep o d’una parra. | SIN: Sarment, redolta. || Ex: Havent dinat he d’anar a collir tòries.

TORN conjunt, ensenyament, relleu, torn, treballador Cadascun dels grups de persones que fan una activitat, rellevant-se o fent un horari diferent (Val-Men-Mall). | SIN: Tanda. || Ex: Vénen a conferència en torns de cinc o sis alumnes. Farem la feina per torns, uns treballaran els dissabtes i els altres els diumenges.

TORNA 57 1 aversió, comprar, conseqüència, diners, dolenteria, dormir, negoci, pa, pes, quantitat, relació, resultat, sortir, venjar-se Quantitat d’un producte que es posa de més per arribar al pes convingut (“les tornes” són els diners que s’han de donar a qui, en una botiga, un bar, etc., ha pagat de més; el canvi Val) (“les tornes” són també les conseqüències d’una mala acció o la revenja d’algun fet comès Mall) (Val-Mall). | SIN: Pes que manca, pagar. || Ex: Abans, quan anaves a comprar pa, et donaven torna, i ara fan barres de quilo de vuit-cents grams (la torna era un tall de pa o de coca que s’afegia a la barra per arribar al quilo). A –Anem? B –Espera, que m’han de donar les tornes (Val). Li he demanat que em deixés el remolc i m’ha dit que no. Ja vindran les tornes! (Val). De nit no es gitaria mai, però l’endemà li vénen les tornes; són pare el lleva enjorn (Val). 2 anivellar, canviar, comprar, igualat, joc, negoci, preu, resultat Allò que es dóna en una transacció comercial per anivellar el preu de dues coses (Val-Mall). | SIN: Escreix. || Ex: En Sadurní no vol ser la torna de ningú (és un jugador de futbol que no vol que l’afegeixin a una quantitat de diners per canviar-lo per un altre d’un club diferent) -CR-. L’Evarist ve de torna pel fitxatge d’en Nicolau -CR-.

TORNAR 1 deixar, diners, guerra, joc, llibre, recordar, salutació, tornar, venjar-se Donar novament a una persona allò que és seu o que li pertoca (Val-Men-Mall). | SIN: Revertir, restituir, reintegrar, retre. || Ex: No m’agrada deixar llibres perquè ningú no els torna. Espera’t, que t’he de tornar el canvi. Ací els vàrem fer cinc gols, però ens els han tornats (ara hem perdut nosaltres per 5 a 0). Aquests bombardejos ja els hi tornaran! (també ho faran els altres). A -Records de la Victòria! B –Gràcies. Torna’ls-hi, si la veus! 2 agredir, consell, nen, resposta, tornar, venjar-se, violència Tornar-s’hi: respondre amb violència a qui ens ataca (Val-Men-Mall). | SIN: Contraatacar, treure les ungles, repel·lir, respondre. || Ex: A -Mare, en Gregori em pica! B -Quan et piquen, torna-t’hi! 3 diners, dubtar, gust, patiment, repetir, tornar, ventre Venir una altra vegada una persona, un animal, un gust a la boca, etc.; repetir-se una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Retornar, revenir, arribar, reaparèixer, (retornar, tornar a la boca -un gust- Val). || Ex: El noi és fora de les vuit del vespre i encara no ha tornat (des de les vuit; la mare pateix). El xai fet a la paella torna (notes que no paeixes bé). La ceba em torna a la boca. Voleu dir que cobrarem? Hi tornava! (repetia). 58 4 amistat, parella, reconciliar, relació, repetir (**) Tenir, altre cop, bones relacions dues persones (Val-Men-Mall). | SIN: Reconciliar-se, fer les paus, conciliar, amistar. || Ex: Fa un mes que no viuen junts, però encara tornaran (encara hi tornaran a Ca). Hem tornat amics. Què volies fer? Després, com que hi havia la mainada, varen tornar (el matrimoni). 5 comportament, crit, deteriorar, dolent, empitjorar, ensenyament, fruit, seny Patir un canvi físic o mental considerable (Val-Men-Mall). | SIN: Empitjorar, desmillorar, espatllar. || Ex: Les peres s’han tornat lloques. Amb aquests crits de la mainada, em tornaré ximple! Era un bon noi: com s’ha tornat! 6 activitat, feina, nyap, pluja, repetir Repetir una acció (Val-Men-Mall). | SIN: Reiterar, reincidir, refer, reproduir. || Ex: Si no queda bé, ho tornarem a fer. Ja torna a ploure! 7 començar, conversa, expressar, expressió, repetir Començar a parlar de quelcom que ja s’havia comentat (se sol fer servir la forma tornant-hi) (Val-Men-Mall). | SIN: Iterar, reiterar. || Ex: Tornant-hi, es vivia més tranquil fa vint anys que ara. Tornant-hi, ahir em vaig quedar al cafè fins a les sis. Tornant al procés de fabricació de... -Llibre-. 8 burla, castigar, caure, ironia, reny Torna-hi!: es diu amb ironia a qui fa una cosa poc assenyada, quan aquest espera que el planyin (Men-Mall). | SIN: Ja t’està bé!, massa poc! || Ex: A –Anava amb sabates de taló alt i he caigut. B –Torna-hi! C –Mama, el mestre m’ha castigat perquè xerrava. D –Torna-hi! 9 carregós, comentari, emborratxar-se, expressar, fatigat, persona, repetir, tema Tornem-hi (hom ho diu quan està tip de sentir a parlar d’un tema que se li fa carregós, o cansat de veure fer una cosa que no li plau) (Men-Mall). | SIN: Quina paciència!, no siguis carregós! || Ex: A –Jo, quan era jove, em vaig haver d’espavilar; una vegada... B –Tornem-hi! (el padrí repeteix una història) C –El jovent d’ara beu massa. D –Tornem-hi! E -Aquesta fruita es farà malbé. B-Torna-hi! (sempre diu el mateix Mall).

TORRACOLLONS 59 cerca-renous, emprenyador, feina, important, molestar, persona, xafarder, ximple Persona que es posa allà on no s’hauria de posar, que diu coses que no hauria de dir o que molesta d’una altra manera (a Ca també es diu d’una persona innocent o poc espavilada; sentim altres formes: torrafaves**, torravits**, torrafigues**, torramilans**, torranaps**, totes cinc a Ca, encara que les tres primeres són conegudes a Am). | SIN: Emprenyador, amoïnador, carregós, ximple, babau, tòtil, gamarús. || Ex: Tenim una feina que no ens podem pas queixar, però l’encarregat és un torracollons! Tothom compra els fems a quaranta i aquell torracollons en paga cinquanta-cinc! Sembla un torrafigues, aquest sastre nou (fa cara de ruc). Li he dit que m’esperés aquí al cafè: on deu haver anat, aquell torravits?

TORRAINA 1 brutícia, educació, moc, penjar-se, vici (**) Moc sec que es té a dins del nas o que penja. | SIN: Candela, caramell (o carmell). || Ex: Nena, moca’t!, que et penja una torraina. En Gregori sempre es toca el nas, hi té un vici, i després es posa les torraines a la boca! 2 cuinar, foc, menjar, nyap, pa Menjar que s’ha fet escalfar massa estona i ha quedat cremat (Val). | SIN: Cremadell. || Ex: Quina torraina has fotut! (la torrada ha quedat carbonitzada).

TORRAR dolent, emborratxar-se, perjudicar, seny, son, vici Perdre el seny durant unes hores a causa de les begudes alcohòliques (torrar vol dir estar baldat, sense força o quedar endormiscat; també estar molt enamorat Val) (Men-Mall). | SIN: Embriagar, engatar, emborratxar, inebriar. || Ex: Cada dissabte es torra. Són uns malparits! Saben que es torra i sempre el conviden a beure. He treballat dues hores i estic torrat (Val). Estaves quedant-te torrat en la conferència (Val). Està torrat per la teua germana (enamorat Val).

TORRE alt, aspecte, mida (*) Persona molt alta (Val-Men-Mall). | SIN: Perxa, llarg, pi (Mall). || Ex: Aquesta nena serà una torre.

TORRENTERA 60 camí, lloc, pujar, riu Lloc per on passa un torrent dels que es formen quan plou (Val-Men-Mall). | SIN: Llit, barranc, buc. || Ex: Vàrem poder arribar a dalt del turó enfilant-nos per una torrentera.

TORT abusar, danyar, dolenteria, fet, herència, injustícia Acció incorrecta o injusta que perjudica a algú (Men-Mall). | SIN: Injustícia, malfet, mala jugada, iniquitat, porcada, (faena, feta Val). || Ex: Considero que el meu pare em va fer un tort: va deixar totes dues cases al meu germà i a mi només em va tocar l’hort. En Delfí és un bon noi i no li faré mai un tort. Quina feta m’ha fet el veí, matant-me el gat! (Val) ...s’atansa a cometre un tort dins el lloc sagrat (L. Riber Mall).

TORTUGADA aigua, construcció, pluja, recollir, tub Conducte fet amb teules fondes, anomenades tortugues, que serveix per recollir l’aigua del teulat, quan plou, i dur-la a les canals. | SIN: Canonada. || Ex: Aquesta tortugada verda queda molt bé. Aquesta aigua que cau és perquè s’ha fet malbé la tortugada.

TORTUGUEJAR entretenir-se, feina, lent (**) Fer les feines amb massa parsimònia. | SIN: Romancejar, anar a poc a poc, ronsejar, entretenir-se, gansejar, remolejar. || Ex: Nena, ja fa estona que tortugueges! Treballa un xic!

TOSCARRO embotit, gruixut, llenya, tros (**) (d) Tros gruixut de quelcom. | SIN: Guimbarro, lepo (Val), marbre (Men). || Ex: Quins toscarros que hi ha al foc! (troncs gruixuts). S’ha menjat un toscarro de llangonissa com el braç. Li pot fer mal!

TOSSERA dolor, fort, salut, sobtat, soroll, tos Tos que es manifesta d’una manera sobtada i violenta (també hem sentit a dir tossija** a Am) (Val-Men). | SIN: Accés de tos, tos, tossida, tossina (Mall). || Ex: Quin mal que em fa el pit; aquesta tossera em matarà!

TOSSUDERIA 61 insistir, negoci, obstinació, persona Insistència d’una persona a fer allò que ella vol, sense tenir en compte l’opinió dels altres (Val-Mall). | SIN: Marraneria, obstinació, entestament, pertinàcia; cabuderia (Val), caparrutia (Men). || Ex: L’Eugènia ha perdut clients per la seva tossuderia (no vol tenir segons quines marques de roba).

TOT –A 1 completament, conjunt, dormir, estudiar, sencer, tothom El conjunt complet de les persones o de les coses de les quals es parla (Val-Men-Mall). | SIN: La totalitat, tothom, completament, totalment. || Ex: Vaig a l’examen tranquil perquè ho he repassat tot. A les deu us vull tots al llit. El canvi ens afectarà a tots. Hi van anar tota una colla (molts). 2 completament, endreçat, força, lleig, qualitat, sol, solitari, trist Es diu d’una qualitat o d’un defecte quan es tenen en un grau molt alt (Val-Men-Mall). | SIN: Completament, totalment, molt, força. || Ex: En Marí va amb una noia tota lletjota. En Dionís és tot tocat i posat. El nen ha arribat tot moix (trist). Fa un sol tot trist. M’he hagut de quedar a casa tota sola. 3 quantitat, tothom Cal fer servir tots, totes per acompanyar un numeral cardinal quan ens fixem en la totalitat i no en altres circumstàncies (Val-Men-Mall). || Ex: Heu d’agafar entrada tots tres (no “els tres”). Aquesta temporada ha marcat tres gols, tots tres a la Copa d’Europa. En canvi direm: Que passin les dues nenes petites. 4 activitat, alhora, comentari, mentre, mentrestant Acompanya un gerundi quan parlem de dues accions que es fan alhora (Val-Mall). | SIN: Mentre. || Ex: M’ho van dir tot rient, però em va saber greu. Menjaré un plàtan tot caminant. Estem enraonant tot esperant que comenci la reunió. 5 conjunt, guanyar, negació, política, probabilitat, quantitat Cadascun dels elements d’un conjunt (Val-Men-Mall). | SIN: Qualsevol. || Ex: Tota papereta que tingui anotacions serà anul·lada. Descartem tota possibilitat de... Ha guanyat en Joan contra tot pronòstic -CR-. En Màxim nega tota relació amb els delinqüents –TV3-.

TÒT 62 beure, forat, recipient El forat més ample d’un recipient (a Am tarot*). | SIN: Broc, xorroll (Val). || Ex: Quan tinc molta set agafo el porró i bec pel tòt. S’ha trencat el tòt de l’ampolla (el coll). Bec pel xorroll perquè tinc molta set (Val).

TOTAL 1 acabar, avenir-se, resultat, total Hom ho diu quan ha arribat a la conclusió de fer quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Resumint, en resum, en definitiva, en conclusió, al capdavall. || Ex: La nena cada dia parla d’un cotxe nou; total, l’hi haurem de comprar. M’agradaria anar a Àustria però tothom hi posa pegues; total, que ens quedarem a casa. 2 classe, estudiar, festa, ironia, només, paciència, poc, quantitat (*) Es fa servir per indicar que una quantitat és petita (Val-Men-Mall). | SIN: Només, únicament, solament. || Ex: Total l’hauràs d’aguantar un any més (a un alumne carregós). Jo total n’he gastats quatre o cinc. La festa total dura dos dies. Necessitem quinze mapes i total en tenim cinc. Total fa quinze anys que estudio alemany (ho diu amb ironia perquè han insinuat que no en sap).

TOTAR beure, educació, emmalaltir, higiene, mamar, recipient (*) (d) Beure posant els llavis al tòt d’un recipient; és el contrari de beure a galet, o gallet (Val). | SIN: Xumar, amorrar-se, morrejar, mamar (Val). || Ex: No vull que totis més de les ampolles. A –El jovent d’avui en dia tota. B –Ho han après dels estrangers.

TOTHOM conjunt, presumir, quantitat, tothom El conjunt de totes les persones (Men-Mall). | SIN: Tota la gent, tot déu, (tots, tot lo món –expressió de regust arcaic, però ben viva- Val). || Ex: Si tothom fes com jo, poc en vendrien gaires, de gelats. Es pensa que és més savi que tothom (sempre s’alaba). A l’estiu, tot lo món viu (Val)

TOTHORA 63 lloc, quantitat, sempre A qualsevol hora (Val-Men-Mall). | SIN: A tota hora, contínuament, sempre (Val). || Ex: Tothora hi ha gent, en aquesta plaça.

TÒTIL -A educació, estudiar, imprudència, intel·ligent, persona, ximple Persona mancada de vivor o de destresa per fer les coses (Men-Mall). | SIN: Totxo, encantat, ximple, gamarús, (curt, fava, sompo, babau, fleuma Val). || Ex: A –Ja té el carnet, el vostre noi? B –Ja pots pensar! Aquell tòtil ja s’ha examinat vuit vegades, i espera’t! Fuig d’aquí, tòtil, que si el camió recula t’engrunarà! A –Que n’és d’infeliç, la Sofia! B –Per què? Què t’ha fet? A –A mi res no m’ha fet, però l’he trobada al mercat i em parlava del seu noi i del nen. M’ha dit: “El nostre net no vol pas anar a cals altres avis; només vol venir amb nosaltres, perquè allà, si guixa les parets, el renyen”. B –I tu què li has dit? A –Li he dit que era una tòtila: no me n’he pas pogut estar! Aquesta nina és tòtila (Mall).

TOTXO -A 1 estudiar, intel·ligent, persona, ximple D’una intel·ligència molt migrada (Val-Men-Mall). | SIN: Toix, tanoca, pallús, babau, curt (Val). || Ex: El volien fer estudiar, però era un totxo. 2 gran, gruixut, llibre (**) Llibre molt gruixut (Val-Men-Mall). | SIN: Patracol (Val). || Ex: Hem d’estudiar aquest totxo de llibre. És molt afeccionat a llegir patracols (Val).

TOU -TOVA 1 carn, coure, tendre, tou Que s’enfonsa fàcilment quan es pitja amb el dit o amb una altra cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Bla, tendre, flonjo, moll (Val). || Ex: Aquest bistec ha quedat massa tou per al meu gust (poc cuit, poc fet, a Val). El pa encara s’aguanta moll a la nit (Val). 64 2 camí, caràcter, deixar, diners, espectacle, feble, llei, pagar, queixar-se, sexe, suau Ho sentim a dir de les coses que són moderades, poc atrevides o fetes amb poca força (Val). | SIN: Fluix, discret, feble, moll –persona, pel·lícula o personatge de poc caràcter- (Val). || Ex: El segon servei d’en Víctor és bastant tou -TV3-. Es concediran crèdits tous -TV3-. Exemple de pornografia tova -Avui-. T’ha tocat un jutge tou -TV3-. Autopistes de peatge tou -TV3-. M’he avorrit completament de tan molla que era la pel·lícula (Val). No sigues tan moll, que no t’has fet tant de mal (a un xiquet que plora de no res). És molt moll: segur que acabarà fent el que tu dius (perquè l’altre no s’hi oposarà Val). 3 aigua, bosc, capa, fondària, fulla, gruix, paper, ploure, quantitat, tou Gruix d’una cosa tova; profunditat de l’aigua (Val). | SIN: Gruix, gruixària, doblària, tall, (toll -d’aigua-, tonga Val). || Ex: Agafa un bon tou de paper de vàter. Ara, al bosc, hi ha un bon tou de fulles a terra. He agafat un tou de cotó fluix perquè m’he de fer fregues a la cuixa. Hi ha un bon tou d’aigua, a la vostra piscina. Ha caigut una bona tonga d’aigua (Val). 4 condició, cos, fatigat, feble, sexe, trist Que es troba en un estat de tristesa o de flaquesa (Val-Men-Mall). | SIN: Pansit, ensopit, moix, deprimit; cansat, decrèpit, moll (Val). || Ex: Aquests dies estic tou (plora) -TV3-. L’Antònia està tova perquè té la regla. Sempre que ix un dia núvol, estic moll (Val). 5 persona, seny, ximple (*) No gaire entenimentat; poc intel·ligent (Val). | SIN: Babau, talòs, beneit, fava (Val). || Ex: En Tomàs sembla tou, però quan hi parles, ja veus que és una altra cosa. La noia que ha vingut a parlar amb tu es veia tova. 6brut, excrement, nen, ventre (**) Excrements de persona (Men). | SIN: Merda, cagarada, caguerada (Val). || Ex: Aquesta criatura fa pudor, porta la tova. El nen ha fet la tova.

TRABUCAR 65 1 canviar, capgirar, col·locar, enganyar, expressar, girar, lloc, moble, ordre, posició, recipient, sentit, tombar, vessar Canviar la posició de quelcom, posant-ho de cap per avall o tombant-ho (a Val té el sentit general de “canviar l’ordre habitual de les coses”) (Men-Mall). | SIN: Tombar, vessar, capgirar, girar, invertir. || Ex: Quan pleguem, deixem les cadires trabucades. El got se m’ha trabucat i s’ha vessat la llet. Posen les ampolles de cava trabucades. Porta dos dies ací, el nou encarregat, i ja ha trabucat totes les ferramentes del magatzem (Val). Això no és com tu ho contes. Ho trabuques tot (Val). 2 buidar, canviar, líquid, recipient, tombar (**) Passar un líquid d’un recipient a un altre (Val-Men-Mall). | SIN: Buidar, trascolar, trafegar, abocar. || Ex: Si et plau, ajuda’m a trabucar vi de la garrafa a l’ampolla (inclina la garrafa). 3 accident, balanceig, caure, tombar (*) Caure, algú o alguna cosa, perquè s’ha inclinat massa i ha perdut l’equilibri (hem sentit trabocar* a Ca) (Val-Men-Mall). | SIN: Desplomar-se, perdre el plom, caure. || Ex: Tot mirant per la finestra no et trabuquis! (és a sobre una cadira i té una part del cos inclinada endavant).

TRAÇA baixar, ballar, habilitat Destresa a l’hora de fer quelcom (Men-Mall). | SIN: Habilitat, manya, mestria. || Ex: La traça que té, el nen, a baixar del llit! Jo no tinc traça, a ballar.

TRACANET calçat, discutir, entremaliat, expressar, molestar, moviment, nen, soroll (**) (d) Persona o cosa que es belluga molt, fa molta fressa, enraona massa o fa altres coses empipadores (Val). | SIN: Belluguet, remenet, (dimoni, coet, trabuc Val). || Ex: El nin d’en Bonifaci és un tracanet, no està mai quiet. Posa’t les espardenyes, que aniràs més bé que amb aquest tracanet de sabates (quan camina pel pis se sent cric-croc). En Domènec, quan anàvem a estudi, era un tracanet: xerrava i es discutia amb tothom. Ara que dina, ha parat el trabuquet (Val). Quin dimoni tens a la teua classe (Val).

TRACÀS 66 dificultat, feina, malestar, nervis, tràfec (*) (d) Neguit que té la persona que vol acabar la feina (gal·l.). | SIN: Tràfec, carràs, maldecaps. || Ex: Quin tracàs que tenia la nena, a obrir paquets! Tinc molt de tracàs perquè aquest cap de setmana vénen forasters i es queden dos dies a casa.

TRACTABLE ajudar, amable, bo, condició, negoci, persona, relació, tracte, veí Persona de bon tracte amb qui no costa gaire de posar-se d’acord (Val-Men-Mall). | SIN: Amable, sociable, avinent, comunicatiu. || Ex: Si mai et fa falta una eina, demana-la a en Sadurní: és un home molt tractable. Són molt tractables, els de ca l’Honorat; no em venia bé de pagar la nevera tot de cop i m’han dit que la pagui de mica en mica.

TRACTAR 1 comportament, condició, dolent, negoci, preu, relacionar-se, tracte Tenir amb algú una relació, bona o dolenta (Val-Men-Mall). | SIN: Captenir-se, comportar-se, negociar. || Ex: La tia no em tractava gaire bé. A –N’esteu contents, del cotxe? B -Sí, ens agrada; i a més, ens varen tractar molt bé (pel preu i les altres condicions). 2 cura, dany, usar, vehicle Fer servir quelcom amb més o menys cura (Val-Men-Mall). | SIN: Manejar, fer anar, portar bé. || Ex: Has de tractar més bé el tractor, que em canso de pagar avaries. 3 acord, arranjar, discutir, expressar, política, tema Parlar, dues persones o dos grups, d’un assumpte, per mirar d’arribar a un acord (Val-Men-Mall). | SIN: Negociar, parlar, arranjar. || Ex: L’ambaixador tracta de Lituània amb el president rus -Avui-. 4 esforçar-se, explicació, joc, mirar Procurar aconseguir quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Intentar, mirar, procurar, assajar. || Ex: El Manresa tractarà de frenar el pivot italià (bàsquet) -Avui-. Ara tractaré d’explicar-ho -TV3-.

TRAÇUT -UDA 67 feina, habilitat, qualitat, traça, trempat Trempat per saber fer bé les feines (Val). | SIN: Enginyós, traçós, destre, hàbil. || Ex: En David és traçut per fer feines amb el torn.

TRÀFEC desig, dificultat, interès, jugar, malestar, mania, moviment, nen, nerviós, nervis, tràfec, treballador Neguit d’una persona per un assumpte que li porta molta feina, un gran remenament, cabòries o maldecaps (Val-Men-Mall). | SIN: Trasbals, tragí, neguit, desfici. || Ex: Aquesta dona té un tràfec per anar a Vic! (hi vol anar perquè hi viu la seva filla). Quin tràfec té per entrar, la gallina (es fica en un lloc on és difícil de passar). Té un tràfec a tancar-ho tot, l’àvia! Té por que ens entrin a robar. Un tràfec, la nena! No sé pas què remena (entra i surt). Sempre tenim tràfecs (problemes). És un tràfec, aquest home: sempre remena coses. La mainada tenen un tràfec amb les joguines! (han passat els Reis).

TRAFICAR 1 comprar, feina, negoci, vendre Comprar o vendre un article, la persona que té o fa un negoci (Val-Men-Mall). | SIN: Tractar, comerciar, negociar, tocar. || Ex: Els avis traficaven amb llana. 2 afer, ensenyament, ficar, manar, molestar (**) Posar-se, unes persones, en afers que, per sentit comú, no els corresponen (Val-Men-Mall). | SIN: Ficar cullerada, ficar el nas, manar, fussar (Val). || Ex: Ara, a les escoles, tothom hi trafica. No m’agrada que ningú trafiqui en les meves coses. 3 enganyar, negoci, qualitat, robar, vi (**) Rebaixar fraudulosament la qualitat d’un producte (Val). | SIN: Batejar, fer trafiques, enganyar, ensarronar, trampejar, estafar. || Ex: Aquest vi que compres és traficat.

TRAFOLLA 68 cerca-renous, fals, malestar, mentider, persona, trampós Persona mentidera, que embolica les coses i porta malestar als altres. | SIN: Embrollaire, embolicaire, embullador, trapella, (mè -mentider- Men). || Ex: Aquesta noia és trafolla; amb les seves històries ha fet renyir totes les amigues.

TRAFOLLERIA brutícia, enganyar, joc, jugar, trampós (*) Quelcom que algú vol imposar sense tenir raó. | SIN: Trampa, brutícia, engany, trapelleria, martingala. || Ex: No m’agrada jugar-hi perquè sempre surt amb trafolleries.

TRAGÍ activitat, anar, animal, feina, mania, moviment, negoci, nerviós, tràfec, vell, xafarder Molta activitat, en una casa o una empresa, de gent que treballen i que entren o surten (Val-Men-Mall). | SIN: Tràfec, remenament, enrenou, trasbals, seguida -sentit comercial- (Val). || Ex: En aquella botiga cada dissabte hi ha el mateix tragí. Quin tragí que tenen aquestes formigues! La padrina és un tragí! Va deu vegades a comprar. Tenen un tragí, aquell parell de xafarderes! Durant el mes de juliol els bars de la platja tenen molta seguida (Val). A –Per què heu tancat? B –No teníem seguida (Val).

TRAGINAR dificultat, pes, portar Dur coses d’un lloc a l’altre a coll, a les mans o amb un vehicle (Val-Men-Mall). | SIN: Transportar, dur, portar, traslladar, carrejar (Val). || Ex: Jo pouo l’aigua i en David la tragina cap a casa. Aquesta porta haurem de ser dos homes per traginar-la. A –Hem de traginar aquestes saques de farina fins al cobert. B –Si necessiteu un traginer, ja us ajudaré.

TRAIR confiança, enganyar, política, trair Enganyar, algú, a la persona que ha posat confiança en ell (Men-Mall). | SIN: Ser deslleial, ser un caragirat, enganyar, vendre’s, defraudar (Val). || Ex: Aquests diputats han traït els votants. Era el seu amic, però el va trair (Mall).

TRAM 69 activitat, feina, soroll, treballar (**) (d) Gran activitat d’una persona que té moltes coses a fer. | SIN: Rem, tràfec, tragí, traüll, traüt, (trull Mall). || Ex: Porta un tram, en Sabí! Només s’atura mitja hora per dinar. Na Maria sempre té trull, mai no la trobes a casa seva (Mall).

TRAMAR danyar, dolenteria, enganyar, preparar Preparar, una trampa o una jugada, contra algú (Val-Men-Mall). | SIN: Maquinar, ordir, intrigar, conspirar, complotar. || Ex: Sé que trameu alguna cosa -TV3-.

TRAMPEJAR 1 barrejar, comprar, delinqüència, enganyar, llei, negoci, producte, qualitat, robar, vi Enganyar en la qualitat que ha de tenir un producte o d’una altra manera (Val-Men-Mall). | SIN: Fer trampes, donar garsa per perdiu, batejar -si és un líquid-, fer trafiques. || Ex: El vi que beveu és trampejat (hi han posat aigua i productes químics). El judici era trampejat (comprat). 2 comprar, condició, demanar, discutir, negoci, tracte (**) Discutir, dues persones, les condicions d’un tracte, per mirar d’arribar a un acord (Val-Mall). | SIN: Negociar, negociejar, tractar. || Ex: A –L’heu comprada, la casa que es ven al costat de la vostra? B -No, però de moment l’estem trampejant. Vés-hi tu, a vendre conills al mercat, que saps trampejar més bé. 3 classe, dificultat, seny, situació, sortir, superar, trampejar, tranquil·litat Procurar sortir bé d’una situació difícil (Val-Men-Mall). | SIN: Passar una situació, ésser diplomàtic, anar fent, anar-la girant, anar passant. || Ex: En una classe s’ha de saber trampejar la situació (no esverar-se).

TRÀMPOL 70 cop, temps, tombar, vent Bufada de vent molt forta (Mall). | SIN: Pet de vent, ràfega, vendaval, ventada. || Ex: Un tràmpol de vent m’ha tombat els testos del balcó.

TRAMUNTANAL temps, vent Tramuntana que bufa amb molta força (Val-Mall). | SIN: Pet de vent, ventada, tramuntanada (Men-Mall). || Ex: Feia anys que no feia un tramuntanal de vent com el d’anit.

TRÀNGOL dificultat, economia, feina, situació, trist Situació problemàtica i difícil de resoldre (Men-Mall). | SIN: Mal moment, dificultat, penalitat, aflicció, marimon (Men). || Ex: Quin tràngol que passem! (el pare ha quedat sense feina).

TRANQUIL -IL·LA 1 dia, dificultat, feina, llibertat, tranquil, tranquil·litat, vell Sense persones o coses que amoïnin (Val-Men-Mall). | SIN: Plàcid, pacífic, quiet, reposat, calmat. || Ex: Avui hem tingut un dia tranquil, no hi ha hagut gaire feina. He estat lligat tota la vida i ara vull estar tranquil (no vull feina; una persona gran). 2 abusar, caràcter, desvergonyit, persona, prova, tranquil, vehicle Persona que no té gaires maldecaps, perquè no en vol tenir o perquè és de tarannà assossegat (Val-Men-Mall). | SIN: Fresc, feliç, serè, despreocupat, assossegat; barrut. || Ex: Són uns nois molt tranquils, se saben agafar bé les coses. S’ha de ser molt tranquil per córrer amb cotxes. Són molt tranquils, la gent; deixen la mainada a jugar amb els teus, i tu, vigila’ls! 3 alegria, caràcter, diversió, gràcia, persona (**) Persona que té bon humor i sap fer riure els altres (Men-Mall). | SIN: Alegre, xalat, divertit, xiroi, graciós, tabolaire, de la broma, xalest (Mall). || Ex: Ja us divertireu, si aneu amb en Donat, és molt tranquil.

TRANSITAR 71 1 anar, camí, caminar, circular, quantitat, vehicle Anar, les persones i els vehicles, per carrers i places (Val-Men-Mall). | SIN: Passar, circular, rondoiar (Men). || Ex: Vivim en un carrer molt transitat. 2 anar, caminar, malalt, moviment, treballar, vell Anar d’un lloc a l’altre (Val-Men-Mall). | SIN: Moure’s, caminar, passejar-se, fer cames. || Ex: La mare tot el dia transita (va a comprar, puja i baixa escales, etc.). Encara que faci fred, jo transito. A –Què fa l’avi? B –Es troba més bé: ja transita (ja no és al llit).

TRANXA carn, tall, tros (*) (d) Tall de carn (gal·l.). | SIN: Tallada de carn, porció. || Ex: A –Quines tranxes! B –Sí, jo sempre demano un entrecot. Ens han donat unes bones tranxes d’ànec.

TRAPA animal, forat, habitatge, obertura, porta, tanca, terra Forat fet en un sostre; comunica una cambra amb la que hi ha a sota; es tapa amb una tanca de fusta o de ferro (també hi ha les trapes de ferro que tapen els pous dels serveis públics de les calçades i voreres -aigua, gas, electricitat, semàfors, clavegueres-, etc. Barna) (Val). | SIN: Porta, obertura. || Ex: Tirem el menjar per la trapa, va al rastell i el cavall el va agafant. Aquesta casa és vella i empostissada: si t’hi passeges, vigila que no t’entrapis! (no caiguis per una trapa).

TRAPAR condició, malalt, salut, trobar (*) (d) Tenir un estat de salut, bo o dolent (ho hem sentit més sovint a Catalunya Nord). | SIN: Trobar-se. || Ex: Et trapes bé? La nina s’ha trapat malament.

TRAPASSEJAR 72 embolicar, ficar, tafanejar, xafarder (*) Ficar-se, algú, en assumptes que no li haurien d’interessar (Val). | SIN: Xafardejar, entremetre’s, comarejar, fer el trapasser, ocupar-se dels altres, xoroiar -mirar d’amagat o escoltar dissimuladament- (Men). || Ex: Trapassejar, a tothom agrada. Prou havia xoroiat i ho sabia tot (P. Melis Men).

TRAPASSER –A cerca-renous, ficar, manar, persona, tafanejar, xafarder (*) Persona que es fica a tot arreu per saber les coses dels altres, i per manar, si se l’escolten (trapasser també vol dir entremaliat Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Tafaner, sedasser, xafarder, embolicador (Val). || Ex: No m’agrada en Donat; és massa trapasser. És trapassera, la Paulina! Fica el nas pertot arreu.

TRAPASSERIA cerca-renous, criticar, desgràcia, dolent, embolicar, expressar, fals, tafanejar, xafarder (*) (d) Allò que diuen o fan els trapassers (Val-Mall). | SIN: Xafarderia, murmuració, coses reportades, llevantances (Val). || Ex: L’Honori sempre va per les cases a portar trapasseries. A mi no m’interessa que em vinguis a portar trapasseries (a explicar-me allò que els altres diuen de mi). Diuen que té un fill a Alacant, però crec que això són llevantances (Val).

TRASBALS dificultat, feina, malestar, salut, tràfec Feina molt considerable; gran remenament de coses o acumulació de maldecaps (Val-Men-Mall). | SIN: Tràfec, agitació, enrenou, trastorn. || Ex: Canviar de casa és un trasbals. Anar d’excursió amb mainada només porta trasbals. Una vaga sempre porta trasbals. Amb aquest trasbals de l’operació ens hem descuidat de felicitar-la; ja deu estar botida!

TRASBALSAR 1 canviar, feina, líquid, pòsit, vi Canviar un líquid espès de dipòsit i colar-lo, per separar-ne el pòsit del suc més clar (també sentim trascolar, amb el mateix sentit, a Ca i a Am). | SIN: Trascolar, trafegar, transvasar, (trabucar, colar Val). || Ex: Demà trasbalsarem el vi d’aquesta tina. Aquesta bóta s’ha de trasbalsar perquè el vi surt massa espès. Aquest vi, aviat l’haurem de trascolar. 2 emocionar, malestar, nervis, patiment, tranquil·litat Alterar, quelcom, el tarannà tranquil d’una persona (Men-Mall). | SIN: Afectar, commoure, emocionar, neguitejar. || Ex: Haver d’anar a estudiar a Barcelona el trasbalsa una mica. L’àvia, quan l’anem a veure, queda molt trasbalsada (s’esvera). Això que ha passat m’ha trasbalsat.

TRASBOTXAR 73 1 líquid, moviment, recipient (*) (d) Moure’s violentament un líquid que és a dins d’un recipient (al DCVB hi ha trasbutxar, encara que el sentit no és ben bé igual). | SIN: Xarbotar, agitar-se. || Ex: Si remenes una bóta de qualsevol manera, la trasbotxes. 2 emmalaltir, fatigat, nerviós, salut, ventre (**) Alterar-se la salut d’una persona, esp. el ventre. | SIN: Tenir diarrea, anar fluix de ventre; estar baldat, trasbalsat. || Ex: Tinc el ventre trasbotxat. Acabem d’arribar del viatge i estic trasbotxada (cansada, nerviosa).

TRASCAMAR caminar, dificultat, malalt, moviment Fer anar una cama davant de l’altra. | SIN: Caminar, fer córrer les cames, camejar (Val). || Ex: A –Què et passa? B –Noi, em vaig fer mal a la cuixa i em costa de trascamar. Tinc tan poc delit que no puc trascamar (està malalt). Porta ja un mes al llit i ara encara no podrà camejar.

TRASCOR endevinar, esperar, futur, notícia, patiment, por, vehicle (*) (d) Patiment d’una persona per quelcom que la rosega per dintre. | SIN: Angúnia, neguit, turment, desfici. || Ex: Aquest trascor de la moto, no el vull (el pare no compra la moto al noi per no haver de patir). Avui he marxat de casa amb trascor (té por que arribi una mala nova). Quin trascor quan la nena no arriba!

TRASPALET carregar, fabricar, màquina, pujar (**) (d) Carretó que hi ha en algunes fàbriques per poder pujar i apilonar la càrrega amb poc esforç (porta una barra, que s’ha de fer moure amb les mans i uns ferros, per agafar per sota la càrrega que és posada damunt d’uns palets). | SIN: Toro -si hi ha motor-. || Ex: Totes aquestes caixes, les acostarem amb el traspalet.

TRASPÀS 74 caminar, desordre, feina, moviment, quantitat, ràpid, tràfec, treballar (**) (d) Moviment constant de persones que van amunt i avall o que passen adelerades (Men-Mall). | SIN: Tràfec, carràs, neguit. || Ex: Tot el dia té traspàs, en Silvestre (va d’un lloc a l’altre perquè té moltes feines). Em pensava que eres la Caterina, amb aquest traspàs (camina molt de pressa i se senten els talons). Van de bòlit, en aquella casa; hi ha un traspàs! A –Volten, la gent, avui? B –Sí, hi ha un traspàs! (és mercat) Aquesta dona em mataria, amb aquest traspàs! (fa massa coses).

TRASPASSAR malalt, morir, salut Anar-se’n, algú, a l’altre món (Val-Men-Mall). | SIN: Finar, expirar, morir, faltar (Val), clapir (Men). || Ex: Va arribar molt malament, el pare; el vèiem traspassat. Va faltar anit, a les deu (Val).

TRASPUAR dany, emoció, habitatge, humitat, líquid, notar, recipient, sentiment, sortir, trist, vessar Passar, un líquid, molt lentament a través d’una matèria sòlida (Val-Men-Mall). | SIN: Humitejar, repixar, filtrar, remintolar, sumar (Val). || Ex: L’aigua traspua per les parets de l’aparcament. El dipòsit de la benzina traspuava. ...amb els penyals que vessunyaven plor (L. Riber Mall). per ext. El sentiment em traspuava (estava trist) -St. Feliu de Guíxols-.

TRASPUNTAR destacar, fama, intel·ligent, ric, superar (*) Veure’s, que una persona és millor que les altres, en algun aspecte (sentim també transpuntar* a Ca i a Am) (Men-Mall). | SIN: Sobresortir, excel·lir, sobrepujar, distingir-se, despuntar (Val). || Ex: La Sabina és una nena que traspunta (se la veu molt llesta). A la meva classe hi ha un parell de noies que traspunten (són molt llestes). Per viure en un poble has de ser una persona que no traspunti, si no vols que t’emprenyin (hi ha enveges).

TRAST 1 aparell, construcció, coure, trast, terreny (*) Eina, gen. grossa, preparada per fer una feina (al DCVB hi ha traste i trasto, però nosaltres hem sentit trast i trasto) (un trast és un terreny per edificar, un solar Men-Mall) (trasto a Val) (Mall). | SIN: Eina, aparell. || Ex: A la casa de la vila tenen un trast de torrar castanyes (una eina grossa). 75 2 aparell, habitació, habitatge, part, trast (*) Cambra d’una casa, esp. allà on es guarden eines de pagès o coses que ja no serveixen (un trast és un lloc per a una parada en un mercat Mall) (Val-Mall). | SIN: Cambra dels mals endreços, (cambra, andana, traster Val). || Ex: Tenim les aixades al trast. Va molt bé, un trast, en una casa. Hi ha la botiga, el treballador i un trast. Tinc les corbelles penjades a la paret de l’andana (Val). 3 guardar, nosa, trast, vell Cosa vella o que ja no serveix per a res (sentim a dir trasto, que és un mot ara acceptat; també trasto a Mall). | SIN: Andròmina, fòtil, nosa, rampoina (Val). || Ex: La mare sempre guarda trastos a dalt. 4 feina, inepte, persona Persona que no és bona per a gaire res (trasto a Mall). | SIN: Inútil, mort, ase, inepte, totxo, trasto (Val). || Ex: En Fabià, per a la feina de l’oficina, és un trast.

TRASTEIG camí, conèixer, dins, habitatge, interior, lloc, posició (**) (d) Disposició de les coses d’una casa o d’un altre lloc (a Am hem sentit trastos* amb el mateix significat, i sovint, també, trinc**). | SIN: Situació, posició. || Ex: Has de saber el trasteig, per anar per aquella muntanya (conèixer el país, els camins). Ja el sé, el trasteig d’aquella casa: hi aniria amb els ulls clucats. Si marxa la llum, cap maldecap: ja sé el trinc de la casa.

TRASTEJAR caminar, malalt, moviment, portar, treballar Caminar, una persona, mentre va remenant coses o fent feina (Val). | SIN: Moure’s, malavejar, trescar. || Ex: L’Esteve sempre trasteja (porta coses d’un lloc a l’altre). Ahir em feia mal l’esquena i em vaig passar el dia estirat, però avui ja he trastejat.

TRASTOCAR bogeria, desgràcia, seny, vell Tornar-se boja una persona (també hem sentit trastoquejar** a Am) (Men-Mall). | SIN: Perdre el seny, girar-se el cervell, enfollir, trastornar, embogir, alienar, perdre el seny. || Ex: Malaventurat quan algú es trastoca! Si aneu junts, quedaràs trastocat com ell. Ja fan consumir, la gent gran, si es trastoquen! (són de mal tractar).

TRASTORN 76 canviar, desagradar, hàbit, interès Quelcom que altera allò que s’està acostumat a fer i que resulta desagradable (Val-Men-Mall). | SIN: Inconvenient, contrarietat, disgust, aflicció. || Ex: Ara, anar al poble m’és un trastorn: arribes allà i no veus a ningú (hi ha més ambient a ciutat).

TRASTORNAR bogeria, canviar, desgràcia, disgust, malestar, salut Quedar mentalment pertorbat per culpa d’un disgust o d’una desgràcia (Val-Men-Mall). | SIN: Trastocar, torbar, trasbalsar, embogir. || Ex: Això que està passant al seu fill, l’està trastornant.

TRAÜT escola, fàbrica, foc, molestar, soroll, vehicle (*) Se sol dir d’un soroll fort i continu (el sentim sempre en femení, però respectem la forma masculina que hi ha als altres diccionaris). | SIN: Fressa, brogit, soroll, bramul, escama (Val), trull (Mall). || Ex: La sirena de la fàbrica fa un traüt molt fort. No puc treballar amb aquest traüt (se sent una màquina). Al menjador de l’escola cada dia hi ha més traüt. Feia un traüt, la xemeneia, quan es va encendre! (s’hi va calar foc). Com és possible que una moto tan petita faça tanta escama? (Val). Si continua fent tanta escama avisaré la policia (Val).

TRAVA construcció, dificultat, llei, nosa, permís Quelcom que impedeix que un projecte tiri endavant (Val-Men-Mall). | SIN: Entrebanc, obstacle, impediment. || Ex: Farem les obres si l’Ajuntament no hi posa traves.

TRAVAR accident, aguantar, animal, fermar, joc, lligar Lligar fortament dues coses, o quedar unides casualment (Val-Men-Mall). | SIN: Subjectar, unir, lligar, fermar. || Ex: El cavall ha quedat travat (una pota se li ha enganxat en una corda i no s’ha pogut desfer). Entre dos defenses l’han travat.

TRAVESSA 77 1 diners, endevinar, guanyar, jugar Juguesca en la qual s’han d’endevinar uns quants resultats esportius (Val). | SIN: Aposta, messió. || Ex: Enguany he fet dues travesses de tretze. 2 camí, fusta, posició, protecció, terreny Qualsevol part d’una cosa, que es posa perpendicular a la principal (Val-Mall). | SIN: Felipa –de les vies-. || Ex: Encara es veuen les travesses de la via (ja no hi ha la via). Abans feien travesses a les vinyes perquè la pluja no s’endugués la terra (taparades fetes amb feixines de tòries).

TRAVESSAR anar, camí, creuar, perill, riu Anar d’un costat a l’altre d’una carretera, d’un riu o d’un altre lloc (Men-Mall). | SIN: Traspassar, creuar. || Ex: Vigila, abans de travessar el carrer. Hem posat unes passeres per travessar la riera (uns rocs grossos).

TREBALL caminar, conèixer, dificultat, emmalaltir, entendre, expressar, feina, joc, obeir, sentir pl. Dificultats considerables que troba qui està fent una feina (Val-Men-Mall). | SIN: Problema, fatics, feina, dificultat. || Ex: S’aixeca tard i, al vespre, treballs a ficar-la al llit! (no hi vol anar). Juguen amb l’equip que va últim i tenen treballs (els costa de guanyar-lo). Tens treballs a sortir-te’n, d’una malaltia així. Hi ha treballs, a treure la mel del pot (és dura). Si la veiés tindria treballs a reconèixer-la. Des d’aquí, treballs a sentir-lo! (o “atrobar-lo, a veure’l...”). En Corneli no parla bé, hi ha treballs a entendre’l. Amb tantes caixes al corredor, treballs a passar!

TREBALLADA 1 conjunt, fals, treballador, treballar Grup de persones que treballen juntes (Val). | SIN: Brigada, escamot, colla (Val). || Ex: En aquella treballada es va dir això. A les treballades, hi sol haver delators (algú que parla d’amagat amb l’amo). 2 esforç, excés, feina, treballar Feina que s’ha fet amb molt d’esforç. | SIN: Fart de treballar, esforç, suada, cop de coll, faenada (Val), feinada (Men-Mall). || Ex: Aquestes treballades no em proven; si els nois no m’hi ajuden, arrencaré els ametllers.

TREBALLADOR 78 fàbrica, negoci, treballar (*) (d) Cambra on es treballa; sol ésser al costat o a darrere d’una botiga (Val). | SIN: Obrador, taller. || Ex: Quan fem botifarres solem ser tres al treballador (d’una carnisseria).

TREBALLAR 1 treballar Dedicar unes hores a fer una feina (Val-Men-Mall). | SIN: Feinejar, trescar, besunyar, pencar, tascar. || Ex: Hi ha dies que treballem deu hores. Moltes vegades he d’anar a treballar sense tenir-ne ganes. 2 abusar, excés, funcionar, màquina, salut, ventre Fer la seva feina, una màquina o una part del cos (Val-Men-Mall). | SIN: Actuar, obrar, funcionar, marxar. || Ex: Vas molt carregat; el motor ha de treballar massa (del tractor). L’estómac no em treballa bé; per això faig aquests rots. 3 moviment, negoci, vendre (**) Haver-hi moviment de clients en un comerç (Val). | SIN: Girar, vendre, despatxar. || Ex: A –Les filles de la Paulina han posat una sabateria a Girona. B –Treballen? (= venen?). Aquesta Caixa treballa força. 4 ensenyament, fabricar, joc, nen, preparar, producte, vi Obtenir un producte seguint un mètode més aviat llarg d’elaboració (Val-Men-Mall). | SIN: Elaborar, transformar, preparar. || Ex: Parlem d’un vi que no és car perquè és molt treballat. ...i obté una victòria treballada sobre el Sils -Punt-. per ext. És un nen treballat (a casa seva l’han ensenyat bé, p.e. a llegir).

TREBINELL -A 79 atrevit, barallar-se, entremaliat, exposar-se, joc, persona, por (*) (d) Persona que fa les coses sense por; que s’exposa a anar malament. | SIN: Atrevit, temerari, dimoni, batisser, cercabregues, bergantell (Mall). || Ex: Tu ets massa trebinell, jugant a cartes (s’arrisca massa i perd punts). La Caterina és trebinella! L’altra té dos anys més, però s’hi baralla igual.

TREBOL construcció, habitatge (*) (d) Superfície de la part de dalt d’una cambra o d’un edifici (trespol a Mall és el terra). | SIN: Sostre, trespol (Men), sòtil (Mall). || Ex: Ja hi ha una esquerda al trebol de la cuina -Lleida-.

TREMOLAR 1 esclatar, fred, moviment, por, salut, terra, tremolós, veu Tenir, una persona o un animal, un moviment convulsiu, una agitació, a causa del fred, la por, la febre o altres coses; també es pot dir de les coses quan tenen un moviment d’aquesta mena (Val-Men-Mall). | SIN: Trémer, titil·lar, fremir, estremir-se, vibrar -un objecte-. || Ex: El nen tremola de fred. Quan tiren les barrinades, el terra tremola. El dia de les oposicions la veu em tremolava. 2 carregós, espantar-se, expressar, negoci, preocupar-se Estar preocupat o espantat per alguna cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Témer, tenir por, estar espantat, reguardar, redubtar, preocupar-se. || Ex: Els botiguers tremolen perquè es fa aquest supermercat tan gran. Quan veig en Basili, ja tremolo (és carregós parlant).

TREMP 1 escriure, extrem, ferro, menjar, part, preparar Part metàl·lica, d’una ploma de mànec o d’una estilogràfica, per on s’escriu (trempar és amanir l’ensalada -posar oli i sal- Men) (Val-Mall). | SIN: Plomí, punta. || Ex: Necessitem un tremp que escrigui més gruixut. 2 aparell, dur, escalfar, fabricar, feina, ferro Grau de duresa que els ferrers i els forjadors donen a un metall, gen. escalfant-lo i refredant-lo (Val-Mall). | SIN: Tempre. || Ex: S’ha de donar el tremp precís: si es trempa massa fort o massa fluix, els magalls es trenquen o es torcen.

TREMPAT -ADA 80 1 bé, malalt, millorar, salut Que es troba bé físicament (Val-Men-Mall). | SIN: Sa, fi, catòlic, que té salut. || Ex: En Gregori ja va més trempat (l’han operat) (trempar té el significat d’amanir un aliment –posar-hi sal, oli, vinagre, etc.- Mall). 2 capaç, espavilat, estudiar, feina, habilitat, negoci, treballador (*) Que serveix, per fer una feina (Val-Men-Mall). | SIN: Apte, capaç, idoni, hàbil, llest. || Ex: Ara tenim un dependent molt trempat, no ens podem pas queixar. En Magne ha demostrat que és trempat per als negocis. Teniu uns nois molt trempats per estudiar (serveixen).

TREMPERA 1 posició, recte, sexe L’acció de trempar; és a dir, de tenir el penis dret (Men). | SIN: Erecció, estar armat (Val), (estar empalmat Val-Mall). || Ex: Quan em desperto solc tenir trempera matinera. 2 ballar, córrer, decisió, esforç, fer, força, valent El fet de fer una acció amb molta decisió i força (Men). | SIN: Empenta, braó, iniciativa, decisió, valentia, entusiasme, força, espenta (Val). || Ex: Amb quina trempera ballaves anit! Corre aquesta noia! Quina trempera!

TREMUJA aparell, ficar, omplir, recipient Embut molt gros que té els forats d’entrada i de sortida de forma quadrada; es fa servir per emplenar bótes grosses o dipòsits amb farina, gra, raïms o altres productes (Men). | SIN: Gronsa. || Ex: Anem buidant els sacs de blat a la tremuja fins que el graner és ple.

TRENC 81 accident, agredir, cop, ferida, pell, roc, salut, tall Tall a la pell, esp. al cap, que es fa qui es venta un cop o qui en rep un (Men-Mall). | SIN: Ferida, nafra, lesió, trauma, trau (Val). || Ex: Li ha tirat un cop de roc i té un bon trenc al front. A –Què és aquest trenc que portes? B –És que em vaig fúmer un cop de cap en un armari de la cuina. A -Què és aqueix trau? B –M’han pegat una pedrada (Val).

TRENCA 1 camí, canviar, desviar, direcció, rec, riu Indret en un camí, o en un corrent d’aigua, des d’on surt o comença un altre camí, un rec, etc. (Mall). | SIN: Trencall, desviació. || Ex: Per anar al castell has d’agafar la segona trenca a la dreta. Fes una trenca en aquesta reguera, que desviarem l’aigua. 2 aigua, camí, pluja, rec Petita rasa que travessa un camí i que serveix per ajudar a escórrer l’aigua de la pluja (trencada a Ca). | SIN: Trencada, rec. || Ex: Fem trenques al camí per desviar l’aigua de la pluja (talls transversals en un camí terrer). 3 jove, roba (**) Peça de vestir més curta que un abric i d’un estil més juvenil (Mall). | SIN: Abric. || Ex: M’hauria de comprar una trenca amb caputxa.

TRENCAAIGÜES construcció, habitatge, obertura, pluja, porta, protecció Relleu fet de rajoles o d’un altre material que, posat per damunt d’una porta exterior o d’una finestra, fa que l’aigua de pluja s’escorri cap a fora. | SIN: Escopidor, (visera, bigotera -protecció de fusta o de metall a la part baixa de la porta perquè s’espixorre l’aigua quan plou o quan esguiten, els cotxes que passen pel carrer, dels bassals, etc.; evita, doncs, que entre dins de casa- Val). || Ex: Els paletes estan fent el trencaaigües de l’entrada. Sense visera, la porta us durarà pocs anys (Val). La bigotera està rovellant-se (Val).

TRENCAAMETLLES 82 expressar, nen, persona, xerraire (*) Persona que parla molt. | SIN: Xerraire, enraonat, garlaire, rallador (Mall). || Ex: Aquesta criatura és una trencaametlles, enraona amb tothom.

TRENCACAMES dificultat, fatiga, joc, pujada (**) Es diu d’una pujada molt dreta o d’una etapa d’una cursa ciclista amb continues pujades i davallades que fan que el cos no s’hi acabi d’acostumar (Val). | SIN: Matament, capolament, esgotament. || Ex: L’etapa d’avui del Giro és un autèntic trencacames (hi ha set ports) -Avui-.

TRENCACAPS complicació, cosir, dificultat, feina, malestar, negoci, objecte, preocupació Quelcom que és molt difícil de fer o de resoldre (Val-Men). | SIN: Dificultat, maldecap, problema, complicació, vectigal (Val). || Ex: Quin trencacaps, aquest brodat! Estic cansat de tenir tants trencacaps a la feina! Els qui tenim botiga només tenim vectigals (Val).

TRENCACOLLS 1 camí, deteriorar, pluja, rec Rec pregon, en un camí, fet per la pluja o per l’amo, si és un camí particular (a Am sentim vaivé**, en aquest sentit) (Val). | SIN: Escorranc, rasa. || Ex: Vaig haver de fer un trencacolls al camí del camp perquè tothom hi passava (ara les rodes hi queden encallades i no poden passar-hi). 2 dificultat, feina, tema Qüestió difícil de resoldre (Val-Men). | SIN: Entrebanc, contrarietat, complicació, problema, maldecap (Val). || Ex: A totes les feines n’hi ha, de trencacolls.

TRENCADA 83 camí, desviar, eixugar, pluja, rec, tall (*) Cadascun dels talls o reguerons transversals que es fan en un camí de terra per desviar l’aigua de pluja cap a la cuneta (Val). | SIN: Trenca, rec, canal. || Ex: Quan la carretera és molt sobtada, s’hi han de fer més trencades (si fa pendent).

TRENCADELLA 1 caure, conjunt, objecte, trencar (*) Conjunt de moltes coses que s’han trencat, o dels bocins d’un objecte que s’ha esmicolat (trencadissa vol dir el mateix i es fa servir també a Ca i a Am) (Val). | SIN: Trencament, trencadissa, trinxadissa. || Ex: Quina trencadella que has fumut! (han caigut dos plats a terra). 2 fruit (*) Varietat d’ametlla que té la clova força tova. | SIN: Ametlla mollar. || Ex: Un d’aquells ametllers és d’ametlles trencadelles.

TRENCANT camí, canviar, desviar, direcció (**) Lloc d’una carretera on en comença una altra de transversal (Val). | SIN: Trenca, trencall, desviació. || Ex: Ara ve el trencant de Borrassà (van amb auto).

TRENCAR 1 accident, fruit, gandul, imprudència, ironia, pal, salut, trencar, tros Agafar quelcom i malmetre-ho, de vegades fent-ne trossos (Val-Mall). | SIN: Petar, fracturar, esmicolar, rompre (Men-Mall). || Ex: Se m’ha trencat el bastó. No trenquis les avellanes amb les dents. Quan era petit em vaig trencar el braç. Aneu amb compte amb la mainada, quan fan gimnàstica, que no es trenquin! (= que no es facin mal). No forcis gaire que no et trenquis! (hom ho diu irònicament a un gandul). per ext. Tinc el braç trencat de dur el cistell (em fa mal). 84 2 canviar, herència, llei, trencar (**) Trencar un testament: fer-ne un de nou (Val). | SIN: Revocar, anul·lar, canviar (Val). || Ex: El pare ha tornat a trencar el testament. 3 agafar, aigua, canviar, desviar, enganyar, regar Canviar el recorregut d’una cosa o d’un vehicle (Val). | SIN: Derivar, desviar (Val). || Ex: Si no vigiles, els veïns et trenquen l’aigua i no pots regar. Pujarem per aquest carrer i trencarem pel primer a la dreta (Val). 4 començar, dormir, poc, reposar, son Trencar el son: començar a dormir i, gen., no fer-ho gaire estona (Val). | SIN: Fer una becaina, un son, una rebeca, un sobec. || Ex: A –A l’estiu, cada dia vaig a fer migdiada. B –Dorms molt? A –No; hi ha dies que ni trenco el son. 5 bru, canviar, cara, clar, color, embarassar, imprudència, moda, natural, pell, roba (*) Modificar el color, la temperatura o una altra propietat de quelcom (Val). | SIN: Alterar, canviar, mudar, variar. || Ex: A –La Genoveva fa la cara trencada (ha canviat el color). B –Deu estar embarassada. A l’estiu prenc el sol perquè m’agrada quedar trencat (un xic bru de pell). A –L’aigua era freda. B –No, era trencada la fredor (perduda la fredor, una mica tèbia). L’abric és d’un color blanc trencat (no és ben blanc) (Val). 6 calor, canviar, millorar, pluja, salut, situació, temps (**) Produir-se un canvi important en una situació que ja fa temps que dura (Val). | SIN: Parar, espassar, variar, canviar. || Ex: Al nen se li ha trencat el catarro (ja millora). Vaig tenir un atac de tos i no podia trencar de cap manera (o “trencar-la”; no em marxava). Quan el temps es trenqui, collirem les patates (quan plegui de ploure). Han dit els de la televisió que dilluns es trencarà el temps (hi haurà un canvi fort, ara fa molta calor). 7 canviar, expressar, mania, tallar, tema Canviar el tema d’una conversa. | SIN: Girar, variar, tallar (Val). || Ex: Si no li trenques la conversa només parla de mals.

TREPA 85 brètol, conjunt, deute, groller, malgirbat, ordinari, política, reputació Grup de persones que tenen mala reputació (Val-Men-Mall). | SIN: Gentalla, púrria, colla de brètols; (baiarris, gentola, roders (Val). || Ex: No te’n refiïs, d’aquesta trepa que vénen els dissabtes. Quina trepa! Tots fan el mateix goig! (van malgirbats). No n’esperis res de bo, d’aquesta trepa! Els que manen són una colla de roders (Val). Encara em deu diners de fa tres anys. No vull saber res d’aquest baiarri (Val).

TREPIG caminar, pas, peu, sentir, soroll Fressa que fan els peus d’una persona que camina (Val-Men-Mall). | SIN: Peuades, petjades, passes. || Ex: Des del llit vaig sentir un trepig (algú que passava).

TREPITEJAR feina, moviment, nyap (**) (d) Tenir, una peça o una eina, un moviment vibratori anormal (Val). | SIN: Trepidar, trontollar, ballar (Val). || Ex: Una peça que trepiteja, no la soldis, que no quedarà mai bé.

TREPITJAR 1 animal, ballar, inepte, peu, trepitjar Anar, el peu d’una persona o la pota d’un animal, a posar-se damunt de quelcom (normalment es pronuncia “tropitjar” Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Aixafar, paltrigar, estalonar, xafar (Val), peonejar (Men), calcigar –cultisme- (Mall). || Ex: Quan ballem, sempre em trepitja. Mira quin cargol, Melcior. No el trepitgis! ...i calcigava, amb una insolència impudent, el paviment del temple sagrat (L. Riber Mall). 2 caber, entrebancar, habitatge, just, nosa, petit, tocar (**) Haver-hi moltes persones en poc espai (Val-Men-Mall). | SIN: No caber-hi, entrebancar-se, fer-se nosa, destorbar-se. || Ex: Tenim el pis petit i ens trepitgem. 3 abusar, defensar, doblegar, humiliar, menyspreu, tracte Tractar malament a algú o conculcar els seus drets (Val-Men-Mall). | SIN: Menysprear, humiliar, doblegar, agemolir, ajupir. || Ex: No et deixis trepitjar -TV3-.

TRESCAR 86 agricultura, caminar, córrer, esforçar-se, feina, gandul, treballar Anar de pressa per acabar una feina, per poder arribar a l’hora o per una altra causa (trescar és també passejar Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Pencar, treballar, sirgar, afanyar-se (Val), (rondoiar -passejar-, mallar -treballar- Men). || Ex: Tot el dia has de trescar, en una carnisseria (anar cap aquí i cap allà). Hem de trescar molt, a l’estiu, els pagesos. No sabem pas a qui retira el noi; no el podem fer trescar; fa les coses per força.

TRESOR amor, anomenar, estimar, expressar, expressió, molt Mot d’afalac que es diu a una persona molt estimada (Men-Mall). | SIN: Estimat, benvolgut, amor meu! || Ex: Vine amb la mama, tresor! -TV3-. Tresor! Ets tota una figura a Dallas -TV3-.

TRESQUERA camí, conèixer, drecera, lloc, pas Cadascun dels camins i viaranys que hi ha en un indret (Men-Mall). | SIN: Corriol, viarany, caminoi, (senda, passeres, dreceres Val). || Ex: Coneixen les tresqueres i dreceres -Ràdio-. Ell sempre arriba el primer perquè coneix totes les passeres de la comarca (Val).

TREURE 1 animal, caminar, fora, força, guarir, higiene, mania, netejar, mà, manar, portar, posició, protestar, repugnància, roba, salut, treure, vomitar Dur quelcom de dins cap a fora o apartar-ho d’allà on és (traure vol dir de dins a fora; el contrari de traure és “entrar”; llevar és apartar d’un lloc i el contrari de llevar és “posar” Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Fer sortir, extreure, llevar, acompanyar, dur, (traure, bossar -vomitar- Val). || Ex: Al camp de futbol, molta gent va treure els mocadors. Treu-te el jersei, que suaràs! (lleva’t, a Val). Ens va costar de treure la galleda del pou. El nen ha tornat a treure (vomitar; bossar a Val). El metge diu que li hauran de treure les glàndules (llevar a Val). Quan era a l’Àfrica em varen treure les manies (ara menjo de tot). A aquest gos, li heu de treure les puces! Treu una mica la nena, que avui encara no ha sortit al carrer. El seu noi la treu a passejar. Treuen els blindats per desbloquejar les carreteres -Avui- (lleven o trauen, segons el sentit de la frase, a Val). Trau les mans de les butxaques! (Val) Lleva’t els guants! (Val) Ja he tret la roba al terrat per estendre-la (Val). Lleva la roba de la taula, que pot ploure (Val). No bosses dins el cotxe (Val). 2 acomiadar, desfer, dormir, excés, expulsar, feina, habitatge, lloc, policia, vell Fer fora a algú d’un lloc o d’una feina (Val-Men-Mall). | SIN: Expulsar, fer marxar, acomiadar, fer plegar, desfer-se, deseixir-se. || Ex: Érem al cafè i la policia ens n’ha tret. Vés a saber perquè el varen treure d’àrbitre! -CR-. L’han tret de la feina. Tinc un llogater al pis de la plaça i no el puc treure. A –Cada dia hi ha més cases de vells. B –Com que tothom se’ls va traient! El sol m’ha tret del llit (s’ha llevat a les onze) 87 3 fruit, líquid, planta, sortir, treure Sortir a fora allò que era a l’interior o que no es veia (Val-Men-Mall). | SIN: Aparèixer, fer, extreure, produir, esprémer. || Ex: La ceba treu grills quan es fa vella. He tret el suc de quatre taronges. 4 ajudar, ambiciós, animal, aprofitar-se, aprovar, collir, comprar, consell, diners, diversió, economia, enutjar-se, examinar, expressar, guanyar, guiar, informar, inventar, joc, notícia, obtenir, planta, renyar, segur, tracte, trobar, xafarder Guanyar quelcom; aconseguir un benefici o informació; trobar allò que es vol tenir (Val-Men-Mall). | SIN: Trobar, obtenir, aprofitar, abusar, inventar. || Ex: Només van a veure la tia vella per veure si en poden treure. En treuen molt, de cals sogres (els ajuden econòmicament). Divertiu-vos bé, que no en treureu pas res, d’aquest món. No en treuràs res, d’enfadar-te. Els cent milions de fitxa ningú no els hi treurà (encara que no jugui). No renyis la nena; en treuràs més amb bones paraules. En Melani treu la quarta falta personal d’en Jesús (li fa fer) -TV2-. D’on ho treuen, la gent, que jo em torno a casar? (= qui s’ho inventa?) No sé pas la dona d’on ho va treure (qui li ho va dir). Aquest rellotge, el vaig treure del moll de Barcelona (comprar). Abans, a cada casa hi havia carlines a la porta; ara, d’on les treien no ho sé (on les anaven a collir). Abans els trèiem a grapats, els cargols dels marges. Em va costar molt de treure el carnet de conduir (aprovar). He suspès el llatí, però me’l treuré al setembre (me’l treuré de sobre) -TV3-. 5 agafar, conjunt, important, joc, pagar, pilota, preu, rebaixar, separar, treure Retirar una part de les coses d’un conjunt (Val-Men-Mall). | SIN: Separar, restar, agafar, (llevar, rellevar, furtar Val). || Ex: Treu dues capses d’oli d’aquí i porta-les a la botiga. A l’hora de pagar m’han tret dos euros (m’han fet una rebaixa). En Llucià va treure la pilota al seu contrari (la hi va prendre) -Avui-. Va treure importància a aquest problema (no li’n va donar gaire) -Avui-. Com que som amics, sempre em relleva -o lleva- un euro o dos (manlleva Val). Guanyaràs si em lleves -o furtes- la pilota (Val). 6 deixar, desfer, propietat, vehicle, vendre (*) Desprendre’s, una persona, de quelcom que és propietat seva o d’allò amb què es guanya la vida (Val-Men-Mall). | SIN: Plegar, vendre, desempallegar-se, treure’s del damunt, desfer-se (Val). || Ex: En Feliu tenia vaques i se les va treure. Jo ja me l’hauria tret, l’auto vell (venut). Només ens envien segells de dotze cèntims; se’ls deuen voler treure (desfer-se dels que tenen; ho diu un estanquer). Em vull treure la propietat de Xàbia perquè no la puc treballar (se’n vol desfer venent-la). 7 caràcter, espavilar-se, insociable, millorar Millorar de caràcter una persona molt retreta (Val-Mall). | SIN: Despertar-se, espavilar-se, eixorivir-se. || Ex: Era molt tímid, però s’ha tret una mica. 88 8 comentari, comparar, defecte, destacar, expressar, imprudent, informar, intel·ligent, qualitat, resposta, ric Parlar d’una persona o d’una cosa, gen. per proposar-los com a model (Val-Mall). | SIN: Portar a la conversa, esmentar, dir, comentar. || Ex: A –En Ramon també té una moto. B –A aquell no el treguis enlloc! (se’l considera poc eixerit o imprudent). C –En Llucià té sis excel·lents! D –Qui em véns a treure! (= qui em véns a dir!; és molt llest). E –En Julià també ha posat una sabateria a Girona. F –En Julià? Qui em treus! (és molt ric). 9 afició, agradar, ajudar, estimar, lluitar, renunciar (**) Privar-se d’una cosa, per fer-ne una altra o per ajudar a algú (Men-Mall). | SIN: Privar-se, abstenir-se, pairar-se, estar-se, prescindir, (traure, llevar-se Val). || Ex: Ell va sempre a futbol a Barcelona i, si convé, s’ho treu de dormir (dorm menys hores). Sempre ens hem estimat molt; jo per ells em treuria el menjar de la boca.

TRIAR agafar, agradar, beure, comprar, demanar, desitjar, escollir, menjar, negoci, pintura, preferència Agafar, algú, aquelles coses que li interessen més i deixar les altres (triar és també desfer-se una cosa en parts, p.e. la llet quan es coagula Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Seleccionar, elegir, escollir. || Ex: Al matí hi havia quadres bonics; ara és tot triat (queden a la fira els que no són tan bons). Ja han triat? (ho demana el cambrer) -TV3-. La llet s’ha triat (Val).

TRIBULACIÓ desgràcia, dificultat, patiment, preocupació, situació Situació personal o familiar d’angoixa i de privacions (Val-Men-Mall). | SIN: Preocupació, pena, aflicció, dificultat, fatiga. || Ex: Avui acabem un mal any; hem passat massa tribulacions.

TRIC-I-TREC expressar, onomatopeia, xerraire (**) Onomatopeia per imitar el so de les persones que xerren (també sentim xic-i-xec** a Am). | SIN: Xic-i-xec, tric-i-trac (Val), xalicori (Men). || Ex: Aquests homes sempre estan tric-i-trec; no callen mai.

TRICOLEJAR 89 conversa, demanar, discutir, expressar, insistir, preu (**) Parlar, esp. quan la conversa és llarga i hi ha força diàleg. | SIN: Dialogar, discutir, parlar, xerrar, enraonar, destralejar (Val). || Ex: Mentre estàvem tricolejant això, ha arribat la llum. A –Quan en voleu? B –Seixanta. A –Us en dono quaranta. B –A quaranta hi perdo diners. A –Deixem-ho a quaranta-cinc. B –A cinquanta és vostre! (exemple de “tricolejar”). C –Padrí, volem un caramel. D –No en tinc cap. C –Sí, els guardes a l’armari. D –Ja no en queda cap (tricolegen una estona i el padrí els en dóna). E –Són bons els seus treballadors? F –No. Es passen el dia destralejant (Val). No destralegeu tant i comenceu a dinar (Val).

TRICO-TRICO caminar, expressió, lent, moviment (*) Hom ho diu quan camina a poc a poc (Val). | SIN: Xau-xau, xino-xano, xano-xano, anar fent, lentament, tot passejant. || Ex: Aviat serà fosc; me’n vaig trico-trico cap a casa. L’avi, tot trico-trico, encara va a la vinya.

TRIFULGA discussió, malestar, negoci, relació, renyir Estat de malestar entre dues persones o en una empresa (Val-Men-Mall). | SIN: Renyina, discòrdia, raons, disputa, mala maror, malestar, topetia (Val). || Ex: Hi ha trifulgues entre els mateixos treballadors.

TRIGAR 1 aconseguir, decepció, decisió, durar, joc, tardar, temps Durar, quelcom, més del que s’esperava. | SIN: Estar, endarrerir-se, fer-se esperar, venir tard, tardar (Val). || Ex: Si veig que trigues, et telefonaré. Ja trigaré, a tornar a posar els peus en un casino! (ha perdut molts diners). A –M’agradaria tenir plaça de professor a Ripoll. B –Ja trigaràs a haver-la! 2 anar, avorrir, desagradar, desitjar, feina, tardar (*) Tenir moltes ganes que una cosa s’acabi, o pressa perquè arribi. | SIN: Anhelar, desitjar, tenir ganes. || Ex: Ja em triga d’anar a veure el noi a la Bisbal (en tinc ganes). Em triga que s’acabi la pel·lícula (no li agrada). Em triga que siguin les cinc (vol plegar de treballar). Em triga de tenir la feina acabada. Em triga de veure la cara que farà... -Llibre de Catalunya Nord-.

TRINCAR 90 abusar, beure, vi (*) (d) Beure molt de vi o altres begudes alcohòliques (no ho hem sentit en l’accepció de brindar; també sentim trascolar, amb el mateix sentit, a Am) (Val-Men-Mall). | SIN: Mamar, xerricar, trascolar, (mamarrujar, xamar, refrescar Val). || Ex: Des que és ací, ja s’ha trincat tres gots de vi. Trascola molt, l’Esteve! Si mamarruges cervesa, menja alguna cosa (Val). En aquella família tots xamen molt (Val). M’he xamat, jo a soles, tot el vi (Val). Em fa mal el cap. Anit vaig refrescar massa (Val).

TRINXAR 1 carn, màquina, roba, tallar, trencar, tros Tallar carn, o una altra cosa, i fer-ne trossos petits (a Ca també es diu sovint trinxolar**) (Val-Men-Mall). | SIN: Capolar, picolar, trossejar, picar, espedaçar, esmicolar, (esfurmicar, xerrucar -tallar fent esforços, com amb un xerrac- Men). || Ex: Amb aquesta màquina trinxarem els tronxos de blat de moro. La màquina de fer botifarres trinxa la carn. Les galetes eren ben trinxades. Anava amb un vestit trinxolat (esparracat). 2 criticar, falsedat (*) Dir mal d’una persona (Val). | SIN: Criticar, murmurar, malfamar, difamar, malparlar, pelar (Val). || Ex: Sempre em fan bon paper, i segurament a darrere em trinxen! No el peleu, que les parets tenen orelles! (Val)

TRINXERAIRE malgirbat, persona, pobre, vestir Persona de classe baixa, que té pocs recursos econòmics i viu pobrament. | SIN: Pobre, vagabund, pòtol, pidolaire, perdulari. || Ex: Vestit així sembles un trinxeraire!

TRIPADA 91 animal, netejar, part, ventre El manyoc de budells que es troben quan es mata un animal. | SIN: Budellada, corades (Barna-Val), budells (Val). || Ex: Ara hem d’anar a rentar la tripada del porc.

TRIPIJOC baralla, canviar, complicació, confusió, correguda, criat, desordre, discussió, feina, joc, malestar, parella, relació, sexe, vell Combinació d’esdeveniments que fan que una situació sigui complicada, variada o de canvis molt ràpids (Val-Men-Mall). | SIN: Embolic, merder, embull, enrenou, escàndol. || Ex: Hi ha un tripijoc amb les dones de fer feina! (se les prenen, els qui en tenen). Tenim un tripijoc amb el canvi de casa! Va ploure a l’aplec de Sant Martí; un tripijoc! (corredisses). Els jubilats, els uns s’entenen amb els altres; hi ha un tripijoc! (molts canvis de parella). Ahir, al camp de futbol, quin tripijoc hi va haver! (baralles).

TRIP-I-TRAP caminar, onomatopeia, pas, sentir, soroll (**) Onomatopeia del soroll de passos. | SIN: Trepig, passes, trip-trap (Val). || Ex: A les tres m’he despertat i he sentit un trip-i-trap (caminaven al pis de dalt amb talons).

TRIST -A 1 caràcter, encantat, persona, trist Mancat d’alegria o d’il·lusió (Val-Men-Mall). | SIN: Moix, consirós, afligit, malenconiós, melangiós, mújol, marrit, cavil·lós (Val). || Ex: Avui la veig trista. L’Eladi és un noi trist; sembla que li falti una mica d’empenta. 2 circumstància, dia, fet, lloc, morir, núvol, sol, temps, trist Hom ho diu d’un lloc o d’una circumstància que entristeixen o que desanimen (Val-Men-Mall). | SIN: Tètric, depriment, llòbrec, ombriu. || Ex: Ens ha fet un dia trist (és núvol). Avui el sol és trist (el cel és enteranyinat i el sol no té gaire virtut). Totes les morts són tristes, però aquesta encara més. 3 categoria, feina, important, només Es diu d’un ofici quan es considera que no és de gaire importància (Val-Men-Mall). | SIN: Insignificant, miserable. || Ex: El meu gendre és un trist paleta! (volia casar la noia amb algú de més categoria). Un trist mestre no pot pas gastar d’aqueixa manera!

TRITLLEJAR 92 festa, religió, so, soroll, tocar Tenir, el dring de les campanes, un ritme ràpid i festívol (sentim trillejar* a Ca i a Am; però un “tritllo de campanes”* a Am). | SIN: Repicar, tocar. || Ex: A –Per què tritllegen les campanes a aquesta hora? B –Hi deu haver un bateig!

TRITLLO cop, educació, nen, picar (*) (d) Cop amb la mà, esp. al cul d’una criatura. | SIN: Natjada, surra, batecul (Val). || Ex: Si el nen no us creu, fumeu-li algun tritllo! (ho diu el pare a l’àvia). Amb dos bateculs va resoldre el dinar (el fillet no tenia gana Val).

TROBADA activitat, ajuntar, conjunt, expressar, festa, reunió Grup de persones que han quedat d’acord per parlar, o per fer una altra cosa, en un lloc (Val-Men-Mall). | SIN: Reunió, aplec, concentració, assemblea. || Ex: Es farà una trobada de castellers a Vilafranca -TV3-.

TROBAR 1 afrontar, barallar-se, castigar, cercar, escarmentar, guarir, incitar, lloc, trobar, vell, veure, viure Arribar a adonar-se d’una cosa o veure quelcom que s’estava cercant (també té el sentit de desafiar Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Ensopegar, esbrinar, localitzar, descobrir. || Ex: La revista que em vares demanar m’ha costat de trobar. Cada vegada vénen més holandesos, a retirar-se a Roses, perquè allà tenen artrosi: ja ho han trobat! Poc li posaran més el cotxe en una zona blava i sense pagar; aquests ja ho han trobat (els han multats). La nena va trobar el dimoni -Llibre-. No em busques que em trobaràs (acabarem barallant-nos Val). 2 casualitat, escaure, ésser, joc, lloc, perill, protestar, trobar Ésser, una persona o una cosa, en un lloc (Men-Mall). | SIN: Escaure’s, parar, ésser, tenir, veure, ensopegar, coincidir. || Ex: On es troba l’Ajuntament? Hem anat bé perquè em trobes quatre espases a mi (ho diu el company de joc). El dia de l’escorcoll, jo em vaig trobar de ser-hi! Quan hi ha aquestes manifestacions, et trobes a passar per allà i reps tu! Aquest quadre es trobava al Museu Dalí -Avui-. En segon lloc es troba el Llíria -Ràdio-. 93 3 activitat, ajuntar, casualitat, decidir, escaure, expressar, joc, relacionar-se, reunió, reunir, salutació, trobar, veure Tenir tractes, persones que es veuen casualment o que han quedat en un lloc per parlar (Val-Men-Mall). | SIN: Saludar, reunir, veure, coincidir, aplegar. || Ex: Si voleu, ens podem trobar cada dijous per anar a caminar. El teu germà i jo ens hem trobat al carrer (vist, saludat). L’Apol·linar i en Màxim es trobaran a la final (tennis) -TV3-. En Severí es va trobar amb el president (entrevistar) -CR-. 4 aconseguir, agafar, arribar, córrer, créixer, espavilat, expressar, fosc, habilitat, igual, nit, prova (**) Arribar, una persona, al lloc on és una altra, al seu nivell de rendiment, a la seva d’alçada, etc. (Val-Mall). | SIN: Atrapar, aconseguir, agafar, enxampar, sorprendre. || Ex: El seu germà aviat el trobarà (serà alt com ell). Avui la nit ens hi trobarà (arribarem fosc). Parlant no el trobes mai (ho sap tot, sempre queda bé). Em vaig posar a córrer i el vaig trobar abans d’arribar a la font (atrapar). Encara que encerti aquesta pregunta no el trobarà pas (en un concurs; hi ha massa diferència de punts). 5 animal, demorar, opinió, pensar Veure les coses d’una manera; tenir una opinió (Val-Men-Mall). | SIN: Pensar, opinar, semblar, considerar, judicar. || Ex: El pis és ben fet, no trobes, Julià? La nena s’ha fet molt maca, no ho trobes? Jo trobo que fer mal passar els animals no s’hauria de permetre. Si la televisió no es veu bé, serà qüestió de posar una pel·lícula de vídeo, no trobes? Jo el trobo lleig. 6 amenaçar, arribar, casar, categoria, construcció, dificultat, dormir, fet, gandul, misèria, nen, ocórrer, porta, probabilitat, roca, tancar, vomitar (*) Passar quelcom a algú (Val-Men-Mall). | SIN: Ocórrer, esdevenir, passar, succeir, escaure’s. || Ex: De jove no volia treballar, però ja s’ho va trobar (va acabar pobre). No ets pas tu tot sol que no dorms amb aquesta calor, jo també m’hi trobo. Amb què em trobo! Tan ric que era i ara no puc ni tenir cotxe! Miri amb què ens vam trobar; al tercer dia la lent de contacte es va trencar (l’ensenyen a l’òptic). Jo, quan era petit, també m’hi trobava (tenia vòmits sovint). Fent els fonaments de la casa vàrem trobar força dificultats (hi havia roca). A –Si arribes tard, la porta és tancada. B –Sí, de vegades m’hi trobo. C –La mare balla molt amb en Marcel·lí. Vejam si se’ns torna a casar? D –També ens hi podem trobar. E –No vull venir! F –Ja t’ho trobaràs! (amenaça de la mare). 7 condició, malalt, notar, sensació, sentiment, solitari, trobar Dir, algú o a algú, quin és el seu estat físic, mental o emocional (Val-Men-Mall). | SIN: Sentir, experimentar, veure, diagnosticar. || Ex: Fa dies que em trobo malament. De vegades em trobo massa sol. Els metges m’han trobat sucre (diabetis). 8 calçat, notar, roc (*) Percebre amb els sentits l’aspecte o la forma de les coses (Val-Men). | SIN: Notar, adonar-se. || Ex: Amb aquest calçat esportiu ni els trobes, els rocs.

TROMPADA 94 1 accident, cop, dur, ferida, joc, vehicle, violència Topada violenta (Val-Men-Mall). | SIN: Cop, patacada, topada, xoc, aürt, (bac, baquinada, batzac Val). || Ex: En Nicanor va caure de la moto i va haver una bona trompada (va rebre una trompada). A –El rugbi no m’interessa; hi ha massa trompades. B –Sí, però no se solen lesionar gaire fort. Una baquinada a la seua edat és nefasta (és un ancià, i els ossos no se li ajustarien bé Val). 2 accelerar, córrer, esforç, feina, ràpid, ritme (**) Acceleració, durant una estona, del ritme de treball (Val). | SIN: Esforç, empenta, suada, cop de coll. || Ex: Au va! Una altra trompada i ja haurem acabat!

TROMPAR fulla, madurar, planta (*) (d) Fer trompa les cebes (la “trompa és la fulla central). | SIN: Fer tija, fer canó (Val). || Ex: Aquelles cebes són trompades i espigades, ja les podem arrencar, que no valdran pas res. Si no les arranques, les cebes, acabaran fent canó (Val).

TROMPEJAR apallissar, camí, picar, policia, protestar, violència Fúmer cops i empentes a algú (Val). | SIN: Estomacar, atonyinar, apallissar, atupar, batre. || Ex: Els CRS (Companyia Republicana de Seguretat), quan varen arribar al mas Sabola, varen trompejar uns quants pagesos dels que tallaven el trànsit.

TRONC ajudar, antipàtic, apàtic, caràcter, conversa, encantat, expressar, gandul, intel·ligent, persona, ximple (**) (d) Persona que no saluda, no parla gaire amb la gent o es mostra poc activa a l’hora de treballar o d’ajudar els altres (tronc vol dir curt d’enteniment, poc refinat Val) (tronc és una persona curta d’enteniment, que no entén les coses Mall). | SIN: Sornut, antipàtic, inútil; sompo (Val). || Ex: Aquella noia és un tronc, no saluda a ningú. En Guillem és una mica tronc, li costa molt d’agafar conversa. L’Higini és un tronc: ahir, tothom carregava mobles, i ell allà dret! Mira si sóc tronc que fins als deu anys no sabia llegir (Val). Tronc! No menges amb les mans! (Val) Ets un tronc, mai no saps res! (Mall).

TRONCA 95 arbre, branca, planta Tija molt gruixuda d’un arbre (a Ca es diu tronc* a cadascuna de les branques gruixudes de l’arbre que surten de la tronca). | SIN: Tronc, soca. || Ex: Aquests suros tenen la tronca molt gruixuda.

TRONERA arribar, hàbit, nit, persona, sortir, vici (*) Persona que té mals costums, com ara beure o anar a dormir tard (Val-Mall). | SIN: Esgarriat, disbauxat, calavera, perdut, cap de trons, (bala perduda, baiarri, perdulari Val), clovella (Mall). || Ex: Tu, cada dia ets més tronera! Has d’arribar a casa de clar? (de dia a Val). El seu amic era un baiarri. Tenia una amiga vint anys més jove (Val). Ara entrava el fill del veí! Tota la nit de festa! Quin perdulari que s’ha fet! (Val) Abans de casar-me era un perdulari, però ara m’he aplomat (Val). Quin clovella és aquest jove! (Mall)

TRONTOLL 1 balanceig, caminar, cop, fusta, habitatge, moviment, saltar, vehicle Moviment ràpid, i sovint durador, d’una cosa que vibra o d’un vehicle que passa per un terreny difícil (Val). | SIN: Vaivé, oscil·lació, sotrac. || Ex: La roda del cotxe va fer un trontoll perquè vàrem ensopegar un roc. 2 motor, moviment, soroll Soroll que se sent quan una cosa té un moviment vibratori (Val). | SIN: Fressa, soroll, brogit, remor, trull (Mall). || Ex: Des d’aquí sento el trontoll del motor del tractor.

TRONTOLLADA cop, cura, dany, moviment, rellotge, sobtat (*) Convulsió d’una cosa que trontolla; moviment brusc. | SIN: Trontoll, vaivé, cop, sacseig (Val), soldrada (Men). || Ex: Els rellotges de paret no volen trontollades (es malmeten).

TRONTOLLAR 96 1 balanceig, camí, desastre, habitatge, moviment, poc, vehicle Tenir, quelcom, un moviment vibratori de dalt a baix o d’esquerra a dreta (Val-Mall). | SIN: Oscil·lar, sotraguejar, bascular, sorollar, tremolar (Val). || Ex: El terratrèmol va fer trontollar tot l’edifici. Quan passem pel tros de carretera fet de llambordes, les bicicletes ens trontollen. Els sostres de fusta sempre trontollen (quan algú hi camina). 2 atur, dificultat, empitjorar, inseguretat, malament, negoci, por, política, situació Veure’s símptomes de crisi en una empresa o en una corporació (Val-Mall). | SIN: Anar malament, agreujar, empitjorar. || Ex: Els obrers tenim por perquè l’empresa trontolla. Aquest partit trontolla; no veig segur que duri (un partit polític).

TRONXO part, planta Tija d’algunes hortalisses quan ja és un xic gruixuda (tronxo també vol dir beneit Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Caluix, peu. || Ex: Els tronxos de les cols de dos anys són forts. Hem de passar a tallar els tronxos del blat de moro. La Roser és un cas com un tronxo de col (Mall).

TROPA conjunt, família, tothom Grup nombrós de persones, esp. quan n’hi ha de totes les edats (Val-Men-Mall). | SIN: Colla, comitiva, grup, cataifa. || Ex: Tota la tropa ha sortit (avis, pares, oncles, mainada, etc.).

TROPELL cop, emmalaltir, empitjorar, salut, sobtat, vell Daltabaix sobtat de salut. | SIN: Terrabastada, síncope. || Ex: L’àvia no està pas prou bé: té tropells.

TROS 97 1 esgarrapar, menjar, punxa, tall, trencar, tros Porció d’una cosa, separada de la seva part més grossa (Val-Men-Mall). | SIN: Part, porció, bocí, esvorell, escantell, fragment. || Ex: Colliu tots els vidres: que no en quedi cap tros a terra. M’ha quedat un tros d’espina a dintre (de la pell). Doneu-me un altre tros de formatge, si us plau. 2 algun, conreu, diversió, petit, quelcom, roba, terreny Es fa servir per indicar, en to familiar, que quelcom és petit o de poc valor, i en to despectiu per menysprear la categoria d’algú (tros és una peça de terra, un camp de cultiu Val) (Men-Mall). | SIN: Terreny petit, poc. || Ex: Tenim un tros de terra a les Santanyí. M’aniria bé un tros de terra per distreure’m (gen. s’entén que es parla d’un hort petit). Un tros de jersei sempre va bé, per si fa una mica de fred (qualsevol jersei per sortir del pas). Ara vaig al tros (Val). 3 dolent, fàcil, feina, inepte, intel·ligent, menyspreu, negoci, nyap, persona, treballador, ximple (**) Persona a qui manca intel·ligència, competència professional o personalitat (Val). | SIN: Inepte, inútil, babau, totxo, (soca, suro, terròs, torròs Val). || Ex: El dependent que tenen és un tros (és tímid, no val gaire per a aquesta feina). Em pensava que era un tros de manobre i és un bon paleta. Qualsevol tros en sap, de posar mosaic, ara. Un matalàs que havien de descarregar a Salt, l’han dut a Anglès, quins trossos! Sóc un terròs: encara no he après a comptar de cap (Val). Quin cambrer més terròs: ha dut els entrepans canviats (no els que li havíem demanat Val). Quin suro de dona tinc! Encara no sap fer bé el llit (Val).

TROSSAR aixecar, doblegar, pujar, roba Fer-se pujar, algú, les mànigues d’una peça de roba, fent-hi doblecs (Val). | SIN: Arromangar, arregussar, pujar les mànigues. || Ex: A –Tinc calor. B –Trossa’t les mànigues. Vine, Salvi, que et trossaré les mànigues de la camisa -Olot-.

TROTAR 1 caminar, córrer, dificultat, esforçar-se, joc, jugador, medicament, ràpid, treballador Anar molt de pressa, caminant o treballant (sentim tarotar** a Am) (Val-Men-Mall). | SIN: Pencar, trescar, suar, escarrassar-se, brunyir (Men). || Ex: A mi m’agrada anar a passeig, però a tu no; tu no camines, trotes! Com trota aquest jugador (corre amunt i avall). Em paguen bé, però he de trotar! Vaig haver de trotar, per acabar! Vaig haver de trotar d’una farmàcia a l’altra per trobar el medicament (corria). 2 enganyar, matrimoni, relació, sexe (**) Tenir, una dona, relacions sexuals amb més d’un home (tarotar** a Am) (Men-Mall). | SIN: Tirar, saltar, fer el salt. || Ex: Diuen que l’Honorina trota (té relacions fora del matrimoni). La Modesta trota amb dos o tres de l’oficina.

TROTXAR 98 cuinar, escalfar, líquid, soroll, vi Fer fressa un líquid que bull (trontollar** a Am). | SIN: Murmurar, mormolejar, alçar el bull (Val). || Ex: El most ja trotxa (fermenta). L’olla trotxa. Espera’t que alce el bull, abans de traure’l del foguer (Val).

TRUC 1 cop, dolor, llit, obertura, perill Cop, amb la mà o amb un estri, que rep una persona o la superfície d’una cosa (Val-Mall). | SIN: Cop, trompada, topada, aürt. || Ex: Vigila, que no et ventis cap truc amb el batent de la finestra. M’he ventat un truc al cap amb el capçal del llit. A nosaltres no ens agrada pas anar a patacades i trucs (les baralles). M’he fet un truc amb la taula. 2 aparell, arranjar, feina, habilitat, prova Provatura que es fa de quelcom, per arribar, amb habilitat, a fer-ho anar bé (Val-Men-Mall). | SIN: Artifici, recurs. || Ex: S’han de cercar els trucs perquè la televisió vagi bé (anar fent proves).

TRUCAR 1 demanar, obrir, permís, picar, porta Clavar cops en una porta o en una finestra per demanar que obrin (Val-Mall). | SIN: Picar, tocar (Val). || Ex: Em sembla que estan trucant. Abans d’entrar al bany truqueu a la porta. 2 amistat, cridar, demanar, expressar, relacionar-se Posar-se en contacte per telèfon. | SIN: Picar, telefonar (Val-Men-Mall),cridar per telèfon (Mall). || Ex: Si voleu, truqueu-me cap a les set.

TRULERIA 99 expressar, important, insignificança, roba, valuós, ximpleria (**) (d) Cosa de poc valor econòmic, que no té gaire importància. | SIN: Xafarderia, bestiesa, carallada, fotesa, insignificança. || Ex: Vaig anar a les rebaixes i només hi havia quatre truleries; de roba bona, ben poca. No em vingueu a explicar truleries! (collonades) El teu pare, ahir vespre, només deia truleries; no em va fer gota de gràcia (deia bestieses).

TRULO -A deixar, feina, gust, indiscreció, persona, seny, vestir, xerraire, ximple (**) (d) Persona que fa coses que demostren que no és gaire esparpillat, que té poca personalitat o que té poc seny (Val). | SIN: Infeliç, quico, curt, ximplet, flasc, cursi, (bajoca, sompo Val). || Ex: L’Arcàdia va molt trula en el vestir (té poc gust). L’Hilari, ara que té una bona feina, la vol deixar: és trulo! Ara, tu creus que ens havia de venir a explicar tot això del seu gendre? És trula!

TRUMFA 1 categoria, gust, ironia, planta Tubercle farinós de les trumferes (trumfa és la forma tradicional a les comarques de Girona (no hem trobat aquest mot a la Cerdanya), però el seu ús ha patit una gran davallada aquests últims anys, igual que “got, ampolla, força, aplaudir, etc.”, perquè lamentablement, sempre que coexisteixen dos mots sinònims i acceptats, acaba imposant-se el que s’assembla més al castellà; l’espanyol, inconscientment o no, es considera l’idioma culte, el bo, el que fa fi, i es deixen de fer servir les altres formes, que són tinguda per “pageses”; és un senzill problema de complex d’inferioritat) (a València, creïlla té un ús majoritari, enfront de “patata”, que es considera un mot castellà; sobta sentir “patates” a TV3 a un que no hi estiga avesat Val). | SIN: Patata, creïlla (Val). || Ex: Avui menjarem trumfes amb suc. Els de Figueres s’han tornat fins: a la “Plaça de les Trumfes” han posat “Plaça de les Patates”. Aquestes trumfes són carbasseres (tenen gust de carabassa). 2 cuinar, menjar, planta (**) Trumfes de xurrer (o “patates”): les que són tallades molt primes i es venen fregides (en anglès en diuen chips). | SIN: Creïlles fregides (Val). || Ex: Aquestes trumfes de xurrer són massa salades. 3 persona, ximple (**) Persona curta, poc entenimentada. | SIN: Bleda, capsigrany, ximple. || Ex: Ara, vés-ho a entendre! La mare és ben trumfa i la criatura tan trempada!

TRUMFERAR 100 conreu, terreny Porció d’un camp plantat de trumferes (trumfar* a Ca i a Am). | SIN: Patatar, creïllar (Val). || Ex: He vist que tens un trumferar molt bonic.

TRUMFO èxit, joc, llibertat En alguns jocs de cartes, la carta del coll que ha estat triat per dominar el joc (Val-Men-Mall). | SIN: Atot. || Ex: A –Què són trumfos? B –Copes. per ext. ...són els trumfos de la democràcia (parla de les llibertats) -Avui-.

TRUSSAR (**) (d) 1 cap, cop, dolor, moble, perill, topar Clavar involuntàriament un cop, esp. un cop de cap en un moble, en una paret o en un altre lloc (sentim trullar**, a Am i a Be, amb el mateix sentit). | SIN: Tossar, tussar, topar, xocar. || Ex: He trussat amb la porta i m’he fet força mal. No corris, que trussaràs amb algú. Anava a les palpentes i vaig trussar amb la paret. 2 animal, cop, escometre, picar, ventar Ventar, un animal, un cop de cap (Val). | SIN: Tossar, tussar, (topar, pegar una cabotada Val). || Ex: El boc em volia trussar.

TUDÓ aprendre, feina, inepte, intel·ligent, persona, ximple (**) (d) Persona de poca agudesa mental (Men). | SIN: Gamarús, mussol, ruc, soca. || Ex: No hi entén pas ben res a dur els comptes de l’oficina: és un tudó! És ben tudó, en Joan; ja quan anava a estudi va tenir treballs a aprendre a llegir.

TUF 101 animal, cos, olor Mala olor, esp. la que ve d’un animal o del cos d’una persona (Val-Men-Mall). | SIN: Bravada, ferum, pudor, fortor, baf. || Ex: Em molesta molt el tuf d’aquests gats. De què és aquest tuf que se sent?

TUFEJAR brut, cos, dolent, menjar, olor, roba Fer mala olor (Val-Men-Mall). | SIN: Pudir, ferumejar. || Ex: La Verònica tufeja: per a mi que no es canvia gaire sovint de roba. Aquest pernil s’ha de llençar perquè tufeja.

TUPÈ arranjar, cabells, moda, pentinar (*) Floc de cabells que hom inclina envers el front quan es pentina (sentim tupet*, com en francès, a Am) (Val-Men-Mall). | SIN: Serrell, frangeta (Val), perruca (Mall). || Ex: Ara em vull deixar un tupè als cabells. Ara sí que sóc modern, que porte frangeta (Val).

TUPÍ cuina, escalfar, llet, recipient Atuell de cuina petit; té una sola nansa i serveix per fer escalfar líquids al foc (Val). | SIN: Cassó, ansat, tupina, olla. || Ex: Aquest és el tupí de fer escalfar la llet. L’avi té un tupí de terrissa per al vi calent (per posar al foc).

TURA agricultura, capa, dificultat, dolent, roc, terreny, treballar (**) (d) Capa de pedra, d’una mà o dues de gruix, que surt per dalt de la terra d’un camp o que és un pam per sota; no deixa llaurar bé perquè les arades hi salten (Val). | SIN: Turo, travertí. || Ex: Hi ha molta tura en aquell camp i, a l’estiu, el sembrat queda sec.

TURMA 102 animal, cos, menjar, part, sexe Cadascun dels òrgans genitals d’un animal mascle (Val). | SIN: Testicle, botó, colló. || Ex: El carnisser em guarda turmes de xai per als gats.

TURMENT carregós, cura, emprenyador, fatigar, llit, malalt, molestar, música, patiment, situació Cosa desagradable, que no deixa viure tranquil o que enutja fortament (Val-Men-Mall). | SIN: Suplici, martiri, tortura, sofriment, patiment, calvari. || Ex: Tenir un malalt tants de mesos al llit és un turment. El veí de dalt és un turment (és músic).

TURMENTAR cos, molestar, patiment Fer mal, a algú, una part del cos; fer patir a una persona (aturmentar* a Ca i a Am). SIN: Marejar, atabalar. || Ex: El genoll em turmenta. No em turmentis que tinc feina.

TURÓ altura, lloc, muntanya, terreny Terreny alt que té forma de muntanyeta (Men-Mall). | SIN: Puig, muntanyola, elevació, mola, (altell, alter, tossal Val). || Ex: El poble no es veu fins que ets allà perquè és a darrere un turó. Hem anat d’excursió tossal amunt (Val). Des del turó podrem veure la casa de la padrina (Mall).

TUSSA animal, cap, cop, carn (*) (d) Cap d’un animal (tussa és un cop violent, una agressió Mall) (Val). | SIN: Tossa. || Ex: Aquesta carn és de la tussa (vedella).

TUSSAR 103 animal, cap, cop, escometre, ferir, perill, ventar Ventar un cop de cap, un animal banyegaire. | SIN: Tossar, ricar, cotar, topar (Val). || Ex: El boc em seguia i em volia tussar. Una vaca el va tussar i li va clavar la banya en un ronyó.

TUSTA caràcter, persona, relació, tracte (d) Relació entre dues persones, esp. quan una d’elles té un caràcter difícil o violent (Val). | SIN: Relació, contacte, tracte (Val). || Ex: A –Vols que diguem a en Pau que ens ajudi? B –No, val més no tenir-hi gaires tustes, amb aquell: té molt mal caràcter.

TUSTAR accident, avisar, cop, demanar, educació, entrar, guarir, mà, permís, picar, porta, tocar, topar, tos Clavar cops a algú o a alguna cosa; es pot fer per moltes raons. | SIN: Picar, pegar, atupar, (tocar Val), calfar (Val-Men-Mall). || Ex: A mi, el pare no em va tustar mai, en tenia prou amb una mirada. Si et plau, tusta en Macari, que li he de dir una cosa (avisa’l amb la mà, perquè es giri). Vols que et tusti l’esquena? (té molta tos) Abans d’entrar, tusta la porta. En aquest revolt, l’altre dia van tustar dos cotxes (xocar). Entre els quatre el van calfar de debò (Val).

TUSTARRADA accident, caure, cop, dolor, escola, ferida, picar, vehicle (*) Cop molt fort que rep una persona al seu cos. | SIN: Testarrada, batzac, topada, tust, trompada (Val). || Ex: La bicicleta em va ventar una tustarrada que em va rebolcar per terra. Aquell mestre, si no feies bondat, et fumia una tustarrada al cap. Vaig caure d’un marge i vaig tenir una tustarrada a l’esquena (em va fer mal una temporada).

TUTURUTUT expressar, persona, xerraire (**) (d) Persona que tot ho diu, que xerra coses que hauria de callar (a Am sentim tuteretut**). | SIN: Bocamoll, indiscret, fluix de llengua, trompeta, (rondaller, romancer Val). || Ex: No expliquis segons quines coses a en Bernat, que és un tuturutut. El romancer del meu cosí m’ha fet perdre mig matí (Val)