J
JA 1 1 assentiment, expressió, sí Exclamació d’assentiment (jas –és la forma antiga del verb “haure”-, té el sentit de “té” i s'usa també per atraure l’atenció Val) (jas equival a “té”; ja també pot tenir un sentit irònic Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: I tant!, sí!, (bé, bo sí Val). || Ex: A -Comença la llibreta nova i encara ha d’acabar la vella. B -Ja! (tens raó) Ja ho sé, ja! (que fas desastres) Jas, les claus (= té) (Val). Jas, un altre gol acaben de marcar (Val). 2 afirmació, ara, temps En un moment determinat (Men-Mall). | SIN: Ara, a hores d’ara, a aquesta hora. || Ex: Ara són les set, les botigues ja han tancat. Si hi vas, ara ja el trobaràs a la botiga. 3 agafar, això, atenció, desconfiar, exclamació, només, sorpresa La cosa de la qual parlem. | SIN: Això, només. || Ex: Ja la compra de la casa valdrà deu mil euros. A -Em sembla que t’enganya. B -Ja m’ho penso.
JAIENT 1 comportament, dormir, moviment, nerviós (*) (d) Capteniment d’algú quan dorm (Men). | SIN: Jeia. || Ex: El meu home té molt mal jaient (no està mai quiet, venta cops de colze, etc.). 2 cos, inclinar-se, posició, vici (**) (d) Manera defectuosa de posar una part del cos (es diu la forma antiga jaent Men). | SIN: Costum, habitud, vici (Val). || Ex: Aquest nen ha agafat el jaient d’amorrar el cap a la taula quan escriu.
JAÍN 2 defecte, deformar, forma, moble, posició, vici (**) Defecte que agafa un objecte, de resultes de tenir-lo durant molt de temps en una posició inadequada (jaïna al DCVB). | SIN: Vici, deformació, jaient (Men). || Ex: La ploma estilogràfica, sempre l’ha de fer servir el mateix, si no agafa mal jaín (sempre s’ha de gastar del mateix costat). De la manera que seus, aquesta cadira de braços agafarà un mal jaín.
JAURE dormir, estirar, llit, posició, reposar Posar-se o estar, algú, ben estirat a terra, en un llit o en qualsevol altre lloc (Men). | SIN: Jeure (Mall). || Ex: Si estàs cansat, jau ací al sofà. A les onze me’n vaig anar a jaure (a dormir).
JEIA comportament, dormir, moviment, nerviós Comportament d’una persona quan dorm (Men-Mall). | SIN: Jaient. || Ex: Tu, a la nit, sempre et remenes i et gires d’un costat a l’altre: tens mala jeia.
JO hom (*) (d) L’ús d’aquest pronom darrere d'una preposició és habitual a la Catalunya Nord; en alguns casos, aquesta manera de dir arriba a l’Empordà (Men-Mall). | SIN: Mi. || Ex: El meu germà no calla mai, és diferent de jo. A més de jo, hi ha anat en Jesús. Vine amb jo (per vine amb mi). Despatxa’m a jo primer. M’ho ha dit un altre que treballa amb jo.
JOC 1 aparell, clau, conjunt, construcció, joc Conjunt complet d’eines, d’estris o d’altres coses (Val-Men-Mall). | SIN: Adreç, arreus, parament, utillatge. || Ex: He fet fer dos jocs de claus de la casa de Ventalló. He comprat un joc de tornavisos. Avui estrenarem un joc de cartes. Am -Quin joc de teulades que hi han fet, en aquesta casa! (moltes). 2 baralla, cop, picar (**) Seguit de cops (poden ser contra algú, o repartits) (Val-Men). | SIN: Pallissa, allisada, tonyina, estovada, fart de llenya, passó (Val). || Ex: Li varen fúmer un joc de garrotades. Ahir, al camp de futbol, hi va haver un joc d’hòsties! Quin joc de cops de puny que hi va haver al sisè assalt (boxa).
JOGA 3 aparell, clau, conjunt, llit, roba (*) (d) Grup de coses semblants, relacionades o que tenen la mateixa utilitat. | SIN: Joc. || Ex: Et donaré una joga de claus de la casa nova. A l’armari hi ha dues jogues de llençols (per poder fer el llit dues vegades). T’he posat tres jogues de mitjons a la bossa (parells).
JORNALER -A feina, lent, llarg, temps, treballador (**) (d) Que requereix moltes hores de feina (a Val només vol dir “qui fa jornals”) (Mall). | SIN: Entretingut. || Ex: El ferro és més jornaler que el coure (una instal·lació de ferro és més llarga de fer).
JOVE 1 família Dona del fill que viu amb els sogres (Men). | SIN: Nora. || Ex: Tenim una jove que no la podíem pas ensopegar millor. 2 família (*) Dona d’un fill (Men). | SIN: Nora (Mall). || Ex: Jo tinc tres joves.
JOVENÀS -ASSA edat, jove (*) Relativament jove (Men). | SIN: De poca edat. || Ex: A -Va morir jove? B -Jovenàs! (trenta anys).
JOVENEJAR 4 aspecte, característica, conservar, elogi, jove (**) Conservar-se molt bé, una persona; semblar més jove de l’edat que té. | SIN: Tenir bon aspecte, (estar més jove, estar rejovenit Val). || Ex: A -La teva dona cada dia joveneja més. B -Deixa’l dir! (ho diu ella) En Miquel encara joveneja.
JOVENOT -A edat, jove, jugar, nen (*) (d) Força jove (Men). | SIN: De pocs anys, noiet, jovenet, monyicot (Val). || Ex: Quan va començar la guerra, jo encara era jovenot. Deixeu els monyicots que juguen! (Val) Quin monyicot està fet! Té setze anys i encara arreplega cromos (Val).
JUDICAR 1 culpar, pensar Pensar d’una manera determinada; tenir una opinió (Mall). | SIN: Jutjar, opinar, creure, considerar. || Ex: Es trobava malament i vàrem judicar que li venia del règim. Ens robaven els préssecs i vàrem judicar que ho feia la veïna. Jo judico que ha estat ell. 2 decidir (p) Prendre una decisió (Mall). | SIN: Acordar, jutjar, decidir. || Ex: Es va judicar de no fer-ho (anar-se a queixar).
JUGADORIC -A característica, dolent, joc, qualitat (**) (d) Jugador que no en sap gaire. | SIN: Jugador petit, jugador dolent. || Ex: La juga bé, la botifarra, en Vicenç? No gaire: és un jugadoric.
JUGANER -A 5 entremaliat, jugar, moviment, nen Persona, esp. una criatura, amb moltes ganes de moure’s, de jugar (Men). | SIN: Jogasser, enjogassat, entremaliat, (enjogassat, ravatxol, mogut Val). || Ex: El nostre nen n’és molt, de juganer: tot el dia és al carrer. Si continues tan enjogassat, no aprovaràs (Val). Que no vinguen els fills dels meus cosins, que són massa moguts! (Val) Tinc la classe plena de ravatxols (Val).
JUGAR 1 diversió, jugar Passar l’estona fent un joc (Val-Men-Mall).| SIN: Esplaiar-se, entretenir-se, divertir-se, joguinejar. || Ex: A l’hora del pati hem jugat a acuit. 2 cura, imprudència, perill, vehicle Fer una cosa i no anar gaire amb compte de no fer-la malbé o de prendre mal (Val-Men-Mall). | SIN: Manejar, remenar, fer imprudències. || Ex: Amb aquest mirall no hi juguem, que és delicat. No jugueu amb els cotxes, que tenen males bromes! 3 abusar, aprofitar-se, caràcter, obeir Abusar de la bona fe d’algú; fer-li les lleis (Val-Men-Mall). | SIN: Aprofitar-se d’algú, extralimitar-se. || Ex: Tothom hi juga, amb ell (n’abusa; p.e., mana i no el creuen). 4 diners, jugar Fer una juguesca o proposar-la (Val-Men-Mall). | SIN: Apostar. || Ex: M’hi jugo un sopar, que avui no plourà. Què t’hi jugues, que demà perdrem? 5 diners, repartir, tenir Disposar d’uns diners que es reserven i fer-los servir de la manera que es creu més convenient (Val-Men-Mall). | SIN: Distribuir. || Ex: La Generalitat pot jugar amb els diners que rep (fer una cosa o fer-ne una altra).
JUGUESCA 6 acord, diners, joc Acord, entre dues o més persones, per jugar-se una quantitat d’euros o una altra cosa, que es queda aquell o aquells que superen els altres, endevinen un resultat, etc. (Mall). | SIN: Aposta, travessa (Val). || Ex: A mi no m’agrada fer juguesques.
JULI cop, joc, moviment, nen, picar, saltar Acció de picar molt fort a algú (a València fer juli només vol dir “saltar a la corda molt ràpidament”, cosa que també es diu a Girona i a Barcelona) (Men). | SIN: Pallissa, estovada, allisada, gec de llenya, fart de cops, passó (Val). || Ex: Aquell dia li va fúmer un bon juli. Els meus veïns de baix es peguen bons passons (Val).
JULIANA menjar, ordinari (*) (d) Peix que, abans, arribava salat i en caixes; era considerat menjar de pobres. | SIN: Bacallà. || Ex: A nosaltres no ens agrada la juliana. -Cat Nord-
JUNT aparell, màquina, part, peça, unió Part per on una peça s’uneix amb una altra (Men). | SIN: Juntura. || Ex: S’han fet malbé els junts del pany.
JUPA roba Peça de vestir gruixuda (a Ca, hom ho diu de qualsevol abric) (Val). | SIN: Abric, pellissa, jaqueta, trenca. || Ex: Corda’t la jupa, que fa vent.
JUST -A 7 1 dormir, just, quantitat, suficient Que conté la quantitat que cal; que no en sobra ni en falta (Val-Men). | SIN: Clavat, exacte. || Ex: He dormit vuit hores justes. Ja li he donat els cèntims justos. No semblen gaire bons els préssecs: agafa’n els justos (en una botiga). 2 dormir, escàs, estret, mida, poc, relació Que no arriba a la mida normal, habitual (Val-Men). | SIN: Escàs, insuficient. || Ex: Anar a dormir a les dotze i aixecar-se a les set és just (es dorm poc). Les dues cunyades es fan un paper just (el mínim). N’he comprat dos quilos justos. Aquesta faldilla em va justa. 3 afirmació, això, expressió, sí (**) Sí, això mateix que dius, en resposta a una afirmació amb la qual s’està d’acord (Men). | SIN: Això, exacte, justa la fusta. || Ex: A -Els sous haurien de pujar. B -Just. C -L’any passat en vàrem sembrar cinquanta quilos, de trumfes. D -Just. 4 escassetat, estudiar, intel·ligent, poc, ximple (**) Poc intel·ligent (Val-Men). | SIN: Toix, curt, curt de gambals, talòs, (terròs, suro Val). || Ex: En aquest curs n’hi ha quatre o cinc de molt justos.
JUSTAMENT això, casualitat, expressió, just, ocórrer Allò de què es parla; allò que s’escau que passa o que s’ha decidit de fer (Men-Mall). | SIN: Precisament, exactament, justetament (Val), galant (Men). || Ex: Justament, això és el que faré (comprar-ne un). Justament jo hi era, el dia de les eleccions. Justament ells en vénen, de Mallorca (i n’estàvem parlant). Justament ahir en varen dur un, de programa. A -Demà hem d’anar al mercat. B -Justetament demà? (Val). Mai véns a veure-mos i, galant avui que has vingut, no hi érem (P. Melis Men).
JUSTEJAR 8 1 diners, escassetat, guanyar, pobre Anar, una persona, curta de diners o d’una altra cosa (Men-Mall). | SIN: Poquejar; anar just, escàs o curt. || Ex: Quan érem a la Jonquera justejàvem molt. En Protus justeja: no guanya gaire i són cinc de colla. 2 dificultat, força, moble Costar molt fer encaixar dues peces (a Ca vol dir que s’adapten exactament). | SIN: Anar fort, estretejar. || Ex: Aquest calaix justeja (s’ha de fer força per tancar-lo i obrir-lo).
JUSTOSAMENT ara, casualitat, expressió, ocórrer, temps (**) (p) (d) Es diu quan, casualment, coincideixen dues accions. | SIN: Precisament, justament (Val-Mall). || Ex: Ara arribes? Justosament ara jo marxo. Justosament ara he acabat.