U

UI 1 bonic, comparar, crit, diferent, distància, dolor, exclamació, expressió, faltar, fatiga, molt, sorpresa, trempat interj. S’usa quan hi ha una gran quantitat d’una cosa, un gran cansament, una sorpresa, etc. (Val-Men-Mall). | SIN: Uf!, molt. || Ex: A -¿Tenen la casa a prop del camp de futbol? B -Ui en falta per arribar al camp de futbol! (de tros). Ui n’hi ha, d’agències de viatges, a Crevillent! (n’hi ha moltes, no cal patir per trobar-ne una). C -El meu metge del cor és trempat com el seu pare. D -Com el pare no. Ui li’n falta! (sentim “ui se’n falta” i “ui que li’n falta”). Si pugés totes les escales sense reposar, ui! (em fatigo massa). Ui, que n’és de bonic aquest nin! Ui, quin mal aquesta cama!

UIX 1 animal, apartar, crit, espant, expressió, perdre, temps (*) Crit que es fa perquè els animals s’apartin o se’n vagin d’un lloc (en deriva auixar: fer fugir, espantar Val) (Men). | SIN: Aparta’t!, adoba’t!, passa a cort! –es diu als porcs-, fuig!, patsa! -per arruixar un ca- (Men), arruix! (Mall) || Ex: Uix! Aneu cap al pati (els porcs). Si entra el gat, l’aüixes. No el vull a la cuina! (Val). Què fas? Auixant mosques? (perdent el temps Val) Aüixa les gallines! (Val) Fuig! (la mare al fill enfadós perquè no la deixa treballar Val) Patsa a jeure! Passa! (P. Melis Men) Aquest ca és un pesat, arruix! No te m’acostis! (Mall) Arruix, passa fora, ca pelut! (S. Galmés Mall) 2 exclamació, expressió, olor, repugnància interj. Denota repugnància per quelcom. | SIN: Ecs! || Ex: Uix! Quina pesta que ve d’aquesta granja!

ÚLTIM -A conjunt, darrer, llibre, temps Allò que ha passat fa menys temps (Val). | SIN: Darrer. || Ex: Les últimes olimpíades em varen agradar molt. Encara no tinc l’últim número de la col·lecció.

ULL 1 cel, clar, futur, núvol, preveure, temps, vent Tros de cel sense núvols; es diu esp. del cel net i brillant de quan acaba de ploure i es preveu que farà vent. | SIN: Clariana, forat, aclarida, ull de cel, serena. || Ex: L’ull del Portús marca tramuntana (marcar = designar). Aquest ull a sobre la muntanya vol dir que a l’Empordà fa vent (en un dia núvol). 2 2 fruit, rodona, superfície, taca Taca rodona d’un color diferent del de la superfície que l’envolta. | SIN: Punt, pic, taca. || Ex: Els mongets tenen un ull negre. 3 agricultura, brot, planta Cadascun dels borrons que fan els arbres a la primavera (Val-Men-Mall). | SIN: Brot, gemma, botó, borró, tany (Val). || Ex: L’amo ens ha fet podar la vinya a tres ulls (o “a tres brots”, deixant tres ulls a cada sarment). 4 animal, nen (**) Ull de bou: granota en la seva primera fase. | SIN: Cap-gros, calabotí. || Ex: La mainada portaven ulls de bou en un pot de vidre. 5 obertura, rodona Finestra petita de forma rodona o el·líptica (Mall). | SIN: Obertura, finestró. || Ex: Quan farem obres, treurem aquests dos ulls de bou. 6 emmalaltir, gra, pell, peu, salut Ull de poll: durícia al peu, feta normalment pel frec entre els dits (Val). || Ex: M’he d’anar a fer treure un ull de poll.

ULLADA 3 1 classe, mirar, vigilar Mirada breu per controlar que les coses vagin bé (Val-Men-Mall). | SIN: Cop d’ull, llambregada, mirada, esguard. || Ex: De tant en tant fes-me una ullada a la classe, que jo he de sortir una estona. He pegat una ullada a l’arròs perquè no es cremàs (Mall). 2 clar, sol, temps (*) Sol molt intens, gen. en dies núvols (Men). | SIN: Clariana, ull de cel, serena. || Ex: Tot el dia ha plogut, però allà a les dotze ha fet una ullada de sol. Fa unes ullades de sol que no s’hi pot estar (el sol crema).

ULLAR 1 comprar, condició, demanar, desitjar, escollir, festejar, habitatge, mirar, observar, vehicle Avançar-se a una acció guaitant quelcom, o fent preguntes i comprovacions (Val-Men). | SIN: Fixar-se, mirar, guaitar, sotjar. || Ex: Tenim ganes de comprar una casa i ja en tenim una d’ullada (els agrada i ja en saben les condicions). A -Ja festeges? B -No, ni tinc cap noia ullada tampoc! (que li interessi). Vaig ullar un auto perquè tinc ganes de comprar-lo (demanar condicions). Ahir vaig anar al mercat aviat i vaig ullar unes quantes parades, abans de comprar. 2 comportament, conèixer, mirar, observar, robar, saber, vigilar (*) Vigilar què fa algú; mirar-lo o demanar qui és (Men). | SIN: Clissar, filar, controlar. || Ex: Aquest noi roba a les botigues, ja el tenen ullat (el controlen).

ULLERA amenaçar, aparell, enutjar-se, ferro, forat (*) Part estreta del ferro d’una aixada, un martell o una altra eina, on hi ha el forat per ficar-hi el mànec. | SIN: Forat -d’una eina-. || Ex: Si aquell gos em torna a bordar li fotré un cop d’ullera d’aixada!

UN -A 4 1 gramàtica, només, poc, quantitat La quantitat entera més petita de quelcom (Val-Men-Mall). || Ex: Ara us explicaré un acudit. He de comprar unes altres sabates per a la nena. Va alçar la mà un i va dir... (Val). Qui t’ho ha dit? Jo què sé, un... (o “Jo que sé, u...” Val). 2 defecte, malestar, molt, patiment, qualitat, quantitat (*) Mot que es fa servir per destacar una qualitat o un defecte (Men-Mall). | SIN: Molt. || Ex: Són uns beneits! (ho són molt). Li va agafar una rampa! -TV3-

UNGÜENT guarir, medicament, pell, producte Medicament que es posa a la pell (enguent** a Ca i engüent* a Am). | SIN: Untura, pomada. || Ex: Ara ja ningú no en gasta, d’ungüent.

UNTAR cura, embrutar, greix, oli, taca Embrutir, o embrutir-se, la pell o la roba amb un producte greixós o oliós (Val-Men-Mall). | SIN: Tacar, enllardar, (empalustrar, enviscar Val). || Ex: No em toquis, que tinc les mans untades. Vas untat de greix de la màquina. No em toques, que m’empalustraràs! (Val) Cuina tu, que jo ja em vaig enviscar ahir (Val).

UNTET brutícia, greix, oli, roba, taca (*) (d) Clapa d’oli o de greix, esp. la que embruta una peça de roba (es fa servir untall **, també a Ca i en el mateix sentit). | SIN: Taca, llàntia, medalla, nyafa, llepada, untada (Men). || Ex: El cambrer duia un davantal ple d’untets. M’he fet un untall a la camisa. Quins untets! (hom ho diu d’unes estovalles untades).

URC 5 amenaçar, caràcter, comportament, desagradable, educació, expressar, orgull, replicar, veu Capteniment orgullós o desdenyós d’una persona que té mal caràcter o males maneres (es diu urt** a Ca). | SIN: Orgull, altivesa, supèrbia, petulància, arrogància, remelsa (Men). || Ex: A mi no em parlis amb aquest urc perquè acabarem malament! L’Honorat enraona amb un urc que el fa ser desagradable; Déu me’n guard de contradir-lo! Tu ets un mal educat: no has de contestar l’avi amb aquest urc!

URPADA animal, esgarrapada, ferida Clavada d’urpes d’un animal caçador (Men). | SIN: Unglada, arpada, esgarrapada, arrap (Val), rapinyada (Mall). || Ex: A -Aquest senyal al braç és una urpada d’aquell mussol que vaig agafar. B -Massa poc! Perquè el tocaves! Els que tenen gats porten les mans plenes d’arraps (Val).