de qualsevol manera/ devers

de qualsevol manera

Sense cura. |

sense mirar prim, sense miraments, d'anar per casa, a la xamberga, com Déu vol, malament, sistema no t'hi fixis (Bar) |

Arriben d'estudi i tot ho deixen de qualsevol manera (per terra, desordenat).

Ho pinta de qualsevol manera (els dibuixos).

Tenen la casa de qualsevol manera (mal fotuda, Ca).

A -Parlen de qualsevol manera, a TV3, i ben feliços (amb barbarismes). B -És la felicitat que dóna la ignorància; n'hi ha que fins i tot diuen 'aquest any' sense pronunciar la essa, i es pensen que en saben.

La tractava de qualsevol manera.

C -Com els feu, els rebuts? D -Sistema no t'hi fixis (d'una manera improvisada).

No sortirà pas de qualsevol manera (és ben tancat, li costarà; Ca).

de quant en quant (i de quan en quan) *

Ens trobem de tant en tant (o de tard en tard, adesiara, alguna vegada, ara i adés; no de quant en quant, de quan en quan, de tant en quan).

de quatre grapes

Arrossegant-se per terra. |

gatejar, anar per terra, anar de grapes (Mall); a genollons, a arrapa-peus, a gatamau (Val) |

La mainada juguen de quatre grapes.

Com que feia tant de vent em vaig haver de posar de quatre grapes per caminar.

de què? *

Jo he d'aguantar que m'insultin?, per què? (o ah no!, per quin motiu?, com és això?; no de què?)

Ella és imprescindible, aquí?, per quin sant? (o per quina raó?, per quin sentit?, qui ho ha dit?; no de què?)

Jo ho he de fer?, qui ho ha dit? (o quin sentit té, això?, què s'han pensat?, a quin sant? -Val-; no de què; de què, moreno?)

de què (+ verb)?

Interrogació molt habitual. |

de quina cosa? |

De què ha vingut, la discussió?

De què serveix tenir pisos llogats si no et paguen l'arrendament, te'ls malmenen i te'ls malmeten?

De què fas, tu? (de què treballes?)

de què li ha de venir? (i: de què m'ha de venir?)

Exclamació de sorpresa de qui veu a algú que fa una feina que no sap fer. |

com vols que sàpiga fer això?, com vols que ho faci bé?, de què vols que em vingui? |

De què li ha de venir parlar alemany, a la Modesta? (com vols que en sàpiga).

De què m'ha de venir saber gramàtica catalana, si ningú no me n'ha ensenyada?)

A -L'Enric fa de paleta. B -De què li ve fer de paleta?

C -Tota la mainada diu 'vale', 'guai, 'xulo'. D -De què els ha de venir parlar bé si a la televisió no ho fan ni els professors de català tampoc?

No sé pas de què li ha de venir fer de pastor (no n'ha fet mai).

De què vols que em vingui a mi, fer de fuster?

de què va? *

De què tracta aquesta pel·lícula? (o sobre què versa?, quin tema toca?; no de què va?)

De què parla aquest llibre? (o quins temes toca?, què estudia?; no de què va?)

de què vas? *

Però què t'has pensat, noia? (o qui t'has pensat que ets?, què fas?; millor que tu de què vas, tia?) -TV3-.

Tothom sap què fas (o a què et dediques, qui ets; millor que tothom sap de què vas) -TV3-.

nota: Vegeu també 'anar de (+ adjectiu)' *

de quin pa fas rosegons!

Es diu de qui critica o no accepta una cosa molt bona (Ca). |

quines pretensions que tens!, què t'has pensat? |

A -T'hi casaries, amb la Llúcia? B -Mai de la vida! A -Carall!, de quin pa fas rosegons! (ella val molt en tots el sentits)

C -Vols venir a treballar amb nosaltres? D -No, perquè pagueu poc. C -Dos mil euros, et sembla poc?, de quin pa fas rosegons, tu!

de raspallotada (o de raspallada)

1 Es diu d'una cosa que ens passa fregant (Val). |

arranar, passar arran; d'escallimpantes, d'esquitllentes, d’esquitllada, de raspalló |

Anava amb bici i em va passar un camió de raspallotada.

2 També es diu d'allò que es fa sense parar-hi atenció o que es veu durant molt poca estona (Val). |

apressadament, de correguda, sense aturar-se, sense entretenir-se, d'escallimpantes, d'esquitllentes, d’esquitllada, de raspalló |

Crec que era ell, però només l’he vist de raspallotada.

El vaig veure una vegada i de raspallada -Punt-.

de rebotintes

D'una manera indirecta (Ca-Am). |

de rebot, de retop, de retruc, indirectament, de rebot, per casualitat |

Si obren aquesta gran superfície, de rebotintes rebrem nosaltres (té una botiga, Ca).

Aquells dos es barallaven i, de rebotintes, també vaig rebre jo.

Jo els conec de rebotintes (perquè coneixen els meus pares; els he vistos, Am).

Si en Cesc vigila el pati, de rebotintes tots hi sortim guanyant (tenim menys feina).

La pilota, de rebotintes em va tocar i em va fer mal (quan va rebotre).

Saltaven la paret de rebotintes (d'un lloc a l'altre, Am).

La crema de la pell, de rebotintes em va anar als ulls.

Aquests camins, de rebot ens afectaran -Avui-.

Dinamarca va entrar al torneig de rebot (indirectament) -Avui-.

nota: Vegeu també 'anar de rebot'.

de recop

Per segona vegada (Mall). |

a més a més |

De recop, això faria que ningú no li pogués discutir l'aptitud.

de rector i vicari

Hom ho diu dels jocs quan només hi juguen dues persones (Am). |

de dos |

Hem jugat a la botifarra de rector i vicari.

de recules (i a recules)

Anant endarrere. |

de darreres cules (Am), reculant, anant cap enrere, de reculons (Val) |

Per què camines de recules?

Entrarem l'auto de recules.

A mi em costa d'aparcar de darreres cules.

de referència

Es diu de les obres que destaquen, que serveixen de model a les altres del seu gènere. |

destacat, modèlic, que sobresurt, que ressalta |

És una obra de referència -un quadre-.

de refilada *

Tempesta sobre el Mediterrani que també ens afectarà d'esquitllentes (o d'esquitllada, poc o molt; no de refilada) -TV3-.

de 'refiló' *

1 Hi passem molt de pressa (o hi estem poc, hi anem de passada; d'esquitllada, de raspalló -Val-; no hi passem de 'refiló') -Avui-.

Sí que ha tocat la ratlla, encara que sigui una mica (o d'esquitllentes -Gir-Val-, un xic, de raspalló -Val-; no encara que sigui de 'refiló') -C33-.

2 La veus de reüll i ja saps que és París -una foto- (o d'esbiaixada, de biaix, de cua d'ull, de gairell, de raspallotada -Val-; no de 'refiló') -CR-.

La deu haver vista de reüll -una falta, l'àrbitre- (o de cua d'ull, de raspallotada -Val-; no l'haurà vist de 'refiló') -TV3-.

de refresc

Hom ho diu de qui entra descansat a suplir-ne un altre que ja treballa. |

de recanvi |

Segàvem amb tres animals i cada dues hores n'entrava un de refresc (dos treballaven).

Ara mateix sortirà un home de refresc (futbol).

de relleno *

És una competició per acabar de fer el fet (o per acabar la temporada, per emplenar, per tapar un forat que queda, de reblert -Val-; no de relleno) -Avui-.

de rellotge *

Has trigat mitja hora clavada (o exacta, justa, rodona, completa; no mitja hora de rellotge).

nota: Creiem que 'de rellotge' és un castellanisme, per bé que ens costa de trobar-ne traces.

de renom

Es diu d'una persona o d'una cosa quan gaudeixen d’una certa importància o reputació (Mall-Cas-Gir). |

d'anomenada, famós, cèlebre, il·lustre, prestigiós, molt conegut, de molt de nom, de nom, de categoria |

A la festa hi havia qualque persona de renom.

El lloc era tan conegut i gaudia de tant de renom... -La cara oculta de la lluna-.

Nosaltres venem calçat de nom (de marca, de categoria).

de repent *

Tot d'una vam sentir crits (o de cop, de sobte -Gir-Val-, de cop i sobte, tot d'un plegat; no de repent) -CR-.

de res

Es diu quan una persona no fa l'acció que diu el verb. |

res, de cap cosa |

No hi falta de res, a casa.

No tenim temps de res.

No el conec de res, aquest noi.

Això no serveix de res.

No em creu de res, aquesta criatura (o no creu ni a Crist; de cap de les coses que li mano; equival a 'gens').

No m'escoltes des res (de cap de les coses que et dic, equival a 'gens').

L'aigua no té gust de res; el vi sempre en té, de gust (Ca).

Aquesta síndria -xíndria- no té gust de res.

Poc m'he sentit de res (m'han operat cama i no m'han fet mal).

de res (o de no res) *

Va adquirir els habitatges per només dos-cents mil euros (o per dos-cents mil euros, que no és gaire; no per dos-cents mil euros de no res) -Avui-.

Ha tret una moneda ben petita (o de poc valor, de poca importància, insignificant; de 10 cèntims; no de res) -Temps-.

No sé com riuen tant, amb un acudit tan suat (no per un acudit de res).

Han renyit per una discussió que no té cap importància (o per una carallada, per una collonada, per una fotesa; no per una discussió de res).

Et deixo sol cinc minuts i espatlles la màquina! (o només cinc minuts; no cinc minuts de no res) -TV3-.

Serà un moment (o només un moment; no un moment de res).

Varen fer uns fonaments de pissarrí (o molt petits; no de res).

de resultes de

Com a conseqüència d'una acció o d'un fet. |

com a resultat de, a conseqüència de, a causa de, arran de |

Tens diarrea de resultes d'aquella llet que et va fer mal.

Els farts de riure que ens hi hem fet, de resultes d'ell!

Tres persones han mort de resultes dels accidents -TV3-.

De resultes d'això ha esta malalt (d'un desengany).

S'ha desmaiat de resultes del cop -C33-.

de retafila *

Li calia el Gonçalet que li recordara o li apuntara de seguideta (o de cor, de memòria, d'esma, tot seguit; no de retafila) -La cara oculta de la lluna-.

de retruc

De manera indirecta (Am). |

de retop, de rebot, indirectament; a més a més, alhora |

De retruc hi guanyo cèntims, en aquest venda (una venda que fa el meu germà).

Us discutiu i de retruc rebo jo.

...i de retruc beneficiarà el banc català -TV3-.

Un atzar que transformà la seva vida i, de retruc, la d’un parell més de ciutadans -Lluc-.

De retruc varen venir a l’escola, els piquets (anaven a la fabrica, un dia de vaga).

De retop, hi guanyem, si tiren la casa a terra (ens tocara el sol).

I de retop ha fet sortir a la llum les lluites... –Temps-.

I, de retop, obrint finestres més enllà dels nostres àmbits (a més a més, alhora).

Aquesta vinya ens ha vingut de retop -d'una herència que no esperàvem- (o de trobes, de Déu dóna).

No ha tingut mai cap vell a casa, ni de retruc (de cap manera, Am).

de rigor

Obligatori (Am). |

indispensable, ineludible, forçós, de necessitat, inexcusable, que toca de fer |

Li feien el tret de rigor (el remataven a terra).

Es fan la foto de rigor, els dos equips -C33-.

Fent les parades de rigor -L'armariet-.

de riure

Que fa riure (Val). |

divertit, xalest, distret, còmic |

Han fet una pel·lícula de riure.

de riure *

Venem a bon preu (o a baix preu, a cap preu, al millor preu, a bon mercat, a un preu que fa riure; millor que a preus de riure) -TV3-.

Som un país que fa riure (o de per riure, grotesc, ridícul, poc seriós, de fireta; millor que de riure) -Temps-.

Són lladres que fan riure (o de per riure, innocents, de poca volada; millor que de riure).

de s'any des tro

Vol significar que una cosa és molt vella (l’any 1730 hi va haver una gran explosió de pólvora provocada per un llamp Eiv). |

ésser més vell que l'anar a peu, ésser més vell que cagar ajupit, ésser de l'any de la picor |

Això que dius és de s’any des tro -Arrels-.

de saba

1 Es diu per indicar que qualcú o quelcom és de procedència antiga, que ve d’avior (Mall). |

d’arrel |

A en Josep, tots aquests coneixements, li vénen de saba.

2 Tal com parlen els nadius d’un lloc (Mall). |

com la gent del país |

Per aprendre mallorquí de saba podem anar a Manacor -Bruixat-.

de saldo

Hom ho diu d'un producte que es ven a un preu més baix del normal. |

de rebaixa |

Eren de saldo, aquests pantalons.

de secà

Es diu d'un professional de poca categoria (Ca). |

de sequer (Am), petit, de calbot (Val), de la seca (DCVB) |

Llavors al poble hi havia un mestre de secà.

Es seu pare sempre va ser un paleta de secà.

Ara tenim un metge de sequer.

Tenim companyies elèctriques de secà (no valen gaire, hi ha avaries quan neva, quan fa vent...) -Punt-.

En Quel es va quedar tot garratibat i va començar a explicar al Dr. Cateura, amb una xerrameca d'advocat de sequer, que... -Temps d'abantes-.

2 Hom ho diu del terreny o de la planta que no es rega. |

que no s'ha de regar, que no es rega |

Al camp gran hi tenim blat de moro de secà.

de segona mà (i de primera mà)

Que ja ha servit. |

d'ocasió, d'oferta |

Tenim un cotxe de segona mà.

de seguida

1 Ben aviat. |

de seguit (Ca-Am), tot seguit, sense tardar, immediatament; tan bon punt, així que |

Ja acabarem de seguida.

Passen de seguida, les vacances.

De seguida estaré per vosaltres.

De seguida hi corren, la gent, quan hi ha menjar (si és de franc).

De seguida que surti el diccionari, te’n faré arribar un.

De seguit que surt, s’abriga.

Les cireres d’ara de seguida hi són (vénen, arriben, són varietats diferents més

De seguida que pugui, anirà amb el seu pare.

2 Com a mínim. |

pel cap baix, tirant curt, almenys |

A -Heu caminat gaire? B -Home, de seguida hem caminat tres quarts.

Aquest comptador de seguida valdrà 30 euros.

de segur

Es diu quan és segur que una cosa passarà. |

segur, segurament, amb seguretat, sens dubte, certament, del cert, ben segur (Mall) |

De segur que a les set ja serem a casa.

M’ha dit que vindran demà de segur.

Ho sé de segur que es farà.

Encara no ho sé del cert, si hi anirem.

de sempre

Que ha existit sempre o des de fa molt de temps. |

des de sempre, com sempre, de tota la vida, des de fa molts anys, sempre s'ha fet -o s'ha dit-, que els vius puguin recordar (Mall) |

Aquestes cases no són pas noves, hi són de sempre.

Això és de tota la vida (que es diu).

Els torrons m'han agradat de sempre -TV3-.

Hem participat en la primera gran manifestació política esdevinguda a Mallorca que els vius puguin recordar.

de serva

Hom ho diu de la fruita que es conserva una llarga temporada sense fer-se malbé (Ca). |

de servar (Ca-Am), de conserva |

Tenim tomates de serva mot bones; les pengem i es guarden tot l'hivern.

nota: A Capmany hom ho diu dels tomàquets, però no dels raïms.

de sobres

Més del que cal. |

de sobra, ben bé, sobrerament, en excés, massa, massa i tot, més del compte, amb escreix |

N'hi haurà de sobres, de paper, per acabar les fotocòpies.

A -Tens feina? B -Massa i tot!

Tens un llapis de sobres?

nota: També sentim 'de sobres i de ressobres', però no sabem si és un calc del castellà o no.

de 'sèrio' *

T’ho dic així perquè és veritat (o de debò, en veritat, seriosament; no de 'sèrio', en 'sèrio').

de soca

De naixença, des del moment de nàixer (Val). |

de casa rica, de casa bona; des de sempre, de tota la vida |

Es nota que en aquella casa són rics de soca, perquè són discrets i van a la seua.

Sóc un caçador de soca, perquè mon pare ja em duia a caçar quan encara em mamava el dit.

nota: Vegeu també "andorrà".

de soca-rel

1 De nova formació (Gir-Bar). |

de nova planta, d'estrena, ben nou; nou de trinca, (de soca i arrel, de soca a arrel DCVB) |

Vull viure en una casa que sigui nova de soca-rel.

No hi havia res aquí, era un camp; van començar a construir-hi de soca-rel cap a l'any seixanta.

Vam fer la casa nova de soca-rel (des dels fonaments).

2 D'una manera completa.

del tot, enterament, completament, totalment |

El Govern vol tallar de soca-rel els rumors -CR-.

nota: Sentim “de sota-rel” i de “sola-rel” a Amer.

Era mallorquí d'arrel –Zèfir-.

de sol a sol

Des que surt el sol fins que es pon. |

de clar a clar (Am), tot el dia |

Treballen de sol a sol.

Era més fàcil que anar a cavar vinya de sol a sol -L'armariet-.

El dia abans d'aquell en què, de sol a sol s'havien d'efectuar les observacions, els voluntaris ja s'havien instal·lat, en equips de tres o quatre, a vuit punts elevats de la Serra de Tramuntana -Voltors-.

de somni

Molt bo. |

meravellós, magnífic, fantàstic, molt ben parit |

Estem veient un bàsquet de somni.

nota: El verb somiar en aquest sentit pot procedir de l’anglès. Ens sembla una bona solució, però val més no abusar-ne; són millors les solucions naturals.

de sorpresa (o per)

Es diu d'allò que ve de manera inesperada. |

sorprendre, estranyar, deixar parat, desconcertar; no comptar-hi, no esperar-se, venir de trascantó; a la impensada, d'improvís, de manera imprevista, de cop i volta; a contrapeu, a la impensada; venir de sobte (Gir) |

Em va agafar de sorpresa, que digués això -Bar-.

Ens van atacar per sorpresa.

Tenim una sorpresa darrere l'altra.

Dimiteix de sorpresa i deixa la política –Punt-

de sortida *

Quan comenci el partit, no podré comptar amb en Carles (o a l'inici, per començar, al principi, a l'hora de començar, des del principi; millor que de sortida).

de sota, cavall i rei

De gran magnitud i importància (Cas). |

de campionat, de les grosses, com un campanar, com una casa |

...res no la salvaria d’emportar-se un carxot i una esbroncada de sota cavall i rei.–La cara oculta de la lluna-.

de sotamà (o per sota mà)

Fer coses procurant que els companys o els amics no les sàpiguen (Gir-Bar). |

anar per sota, anar d'amagat, actuar dissimuladament; ésser fals, traïdor; portar noves, gratar per sota, borinar per sota, fer maniobres, gratar per a fer mal; d'una manera subreptícia |

L'Anna va de sotamà: fa una cosa i en diu una altra.

Tots hauríem de cobrar igual, però n'hi ha que cobren de sotamà (l'amo els paga més, d'amagat).

En Gori va de sotamà a xerrar amb la mestressa (a portar-li noves).

La meva cunyada és una nyeu-nyeu: va per sota, punxa, borina, i ens porta malestar.

nota: 1 'Sota mà' no és correcte.

2 Trobem 'per davall (o per baix) mà', al DNV.

de sucre

Es diu, irònicament, de les persones delicades, que no es poden tocar,

que de seguida s’ofenen o ploren. |

ésser fràgil, sentit, susceptible, delicat, una veixina (Gir), de mel i sucre (Mall) |

Per un cop de pilota has de plorar d’aquesta manera? Sembles de sucre!

Mira que és de sucre: si li diem el nostre pensament, s’ofendrà.

de tal (+ nom)

De la manera que es diu. |

de tant, de gran; tant |

Les falsificacions eren de tal qualitat que costaven de conèixer -R4-

El plet es va embolicar de tal manera que...

Se m'ha esverat de tal manera que l'he hagut de sacsejar.

de tal pal tal estella (o de tal pare tal fill) *

A -El noi serà bon negociant com el pare. B -Els testos s'assemblen a les olles (o si el pare és músic, el fill és ballador; a casa dels conills tant són els pares com els fills; qui és fill del gat, li retira de la cua o del cap; tal pare, tal fill -DCVB-; no de tal pal tal estella, de tal pare tal fill).

de tant (o de tant de)

Fent tant la cosa que es diu. |

com que feia tant això, fent tant això |

De tant fer-lo estudiar, se n'ha cansat.

De tant de riure, em fa mal la boca.

De tant de trobar bolets, me n'he cansat.

S'ha aprimat de tant de passar gana.

Com que la coneix de tant de temps, el xofer l'ha deixada aquí (al lloc on hi ha parada).

A -A mi m'agraden molt les sardanes, però aquesta mainada que juga aquí al mig m'hi sobra. B -De tant llepar el vedell, la vaca se'l va cruspir! (vol dir que val més no estimar tant, no ser tan exigent i tenir paciència, perquè si no hi va mainada, les sardanes no continuaran).

de tant en tant

A intervals. |

de temps en temps, alguna vegada, adesiara, ara i adés, a llargs intervals |

Els vaig a veure de tant en tant.

Aquesta roba era, de temps en temps, rentada, planxada i canviada –Arrels-.

De temps en temps encara fuma (Ca).

de tard en tard

Que succeeix ocasionalment o rarament (Val). |

de tant en tant, alguna vegada, adesiara, ara i adés, a llargs intervals |

Com s’ha fet de fadrí! Com que el veig de tard en tard!

Anit, de tant en tant, plovia.

de tard o de lluny, Corpus al juny (de prop o de lluny)

La festa de Corpus sol ser al mes de juny.

de temporada (o de la temporada)

De quan n'és la temporada. Hom també ho diu dels negocis que no duren gaire. |

del temps; que dura poc, temporal, insegur, que va com va |

Nosaltres comprem fruites de la temporada.

El videoclub ha tancat: són negocis que temporada.

Jo només menge melons d'Alger de temporada (vol dir, a l'estiu, no en els mesos en què els duen de Xile).

Anguiles o llisses de temporada: són les dels mesos que porten 'r'; no de maig a agost (perquè fan més gust de tarquim).

de temps (i de dies)

Des de fa dies, des de fa temps. |

des de fa temps, d'un temps ençà |

El rentaplats no va servir de molt de temps i les gomes es varen assecar.

No el veig de dies (fa dies).

No hi ha pas anat de temps, a Maó.

Ja apreciaven de temps la seva joventut, el seu coratge -Llibre-.

L'hi té de temps, l'hèrnia.

No l'he pas vista de temps.

No deixis la faixa de temps, et convé molt (porta-la temps).

de terra endins

D'un lloc allunyat del mar (Terres Ebre-Mall). |

de terra ferma, d’interior |

El seu iaio era pastor de terra endins, on les pastures verdes no s’acabaven mai -Contalles-.

de teves a meves

Si una cosa et passa a tu o si passa a una altra persona (Bar). |

si t'afecta a tu o si afecta a un altre |

A -No és pas una multa gaire forta. B -Les coses canvien molt de teves a meves! (l'he de pagar jo) -8TV-.

de tint *

El tancament de Volem Ràdio és una acció de caire absolutista (o de caràcter; no de tint) -Enderrock-.

de 'tiron' **

Me'n menjaria tres de cop (o d'una tirada -Val-, de patac; no de 'tiron').

Ho fem tot seguit (o en un sol cop, sense aturar-nos; no de 'tiron').

Les fas bullir deu hores seguides i no couen, les carxofes (no de 'tiron').

Així en tingués deu anys seguits! (o sense parar; no de 'tiron').

de torna (o de tornes)

Per arrodonir una cosa, per fer-la més completa (Mall). |

per més tornes, per acabar-ho d’arrodonir, a més, per acabar-ho d'adobar (Gir), per tornes, per afegiment |

Un país colonitzat i, de torna, empobrit per França -Lluc.

de tort i de dret

De totes les maneres possibles (Am). |

a tort i a dret, sense mirar prim, a tiri i baldiri (Alcoi) |

Se'n foten de tort i de dret, d'aquell noi (se'n riuen).

Li prenen el pèl de tort i de dret.

de tort i de trava

Lluitant i fent els esforços que calguin (Alt Urgell). |

costi el que costi, tant sí com no, peti qui peti, d'una manera o de l'altra |

D’aquesta encara ens en sortirem, de tort i de trava però ens en sortirem -Ni cuca ni moixó-.

de tot

Del conjunt de les coses que es parla. |

de totes les coses |

De tot es cansen, la mainada.

De tot en fas un món (tot el preocupa, les petites coses i tot).

Què costa anar a comprar?, de tot en fas un món! (es queixa d'haver-hi d'anar)

De tot el que es trenca, no s'adoba res, en aquesta fàbrica!

S'engresquen de tot, la mainada (per comprar).

Ja menja de tot, el nen.

nota: Vegeu també 'en tot' i 'dir de tot'.

de tot, una mica (i: de tot, un poc)

Una mica de cada cosa. |

una mica de tot, un xic de tot, una mica de cada cosa |

A -Què li agrada d'escoltar? B -De tot, una mica (o de tot, un poc; una mica de tot; millor que de tot una mica, de tot un poc).

nota: 'De tot una mica' és una construcció que sobta, no és la manera de dir habitual, perquè que la improvisació col·loquial descol·loca la frase; són millors les alternatives. Ens sembla bona si hi escrivim una coma.

de tot cor

Sincerament. |

de cor, de bon cor, amb el cor a la mà, de bona gana, de bon grat, volenterosament, ben de grat, amb cor i fetge (Val) |

T'ho dic de tot cor, si fos ara no faria aquesta feina.

Gràcies de tot cor.

Us ho agraïm de tot cor.

Us ho regalo de bon cor.

de tot d'una

Locució adverbial que fa referència als primers moments o al començament de quelcom o de qualque cosa (Mall). |

de bon començament, al principi, tot primer (Gir), des de tot d'una, (d'antuvi -o de bell antuvi- Mall) |

De tot d’una no l’havia conegut.

Ella era al carrer i de tot d'una va sentir que... -Mirall-.

de tot en diuen (+ nom)

Hom ho diu de les persones o de les coses mal considerades. |

això no val res, no valer un clau, fer pena, fer misèria |

Ara de tot en diuen teatre (són uns que criden).

De tot en diuen pintors! (no sabem si la figura que hi ha en un quadre és un camell o una furgoneta).

de tot i força

Hom ho diu d'un lloc on hi ha una gran abundància i varietat de coses. |

de tot, de tot i molt (Mall), en abundor, en abundància, moltes coses, de tot i més |

Hi havia de tot al mercat.

En aquesta fira hi ha de tot i força.

Hem comprat de tot i força, avui

Era un lloc on es podia comprar de tot i molt –Mirall-.

Hi ha de tot i molt a Catalunya -CR-.

Hi trobaràs de tot i més, a Gràcia -TV3-.

A -Aquest ha fet de tot (en sexe). B -De tot i més.

de tot just

Des de fa molt poca estona (Ca). |

de fa poca estona, de fa poc, d'ara mateix, de fa un moment |

El pa és cuit de tot just (és acabat de coure).

de tot pèl

S'usa per indicar que hi ha moltes classes d’objectes o de persones (Val). |

de tota mena, de tot pelatge |

Hi havia polítics de tot pèl (en un acte).

Com es miren els curiosos els forasters de tot pèl -Temps-.

de tot pelatge

Locució que indica varietat en to una mica despectiu (Val). |

de tota mena |

Van acudir capellans i preveres de tot pelatge.

Es va fer amb herois de tot pelatge -Saó-.

de tot portar (i: de tot dur)

Que es pot dur sempre (Am). |

per portar sempre, per dur sempre, corrent |

Són unes ulleres de tot portar (per mirar de lluny i per llegir).

A -Són d'estiu, aquestes camises? B -No, són de tot dur.

de tot sap, i lletra cap

Es diu de qui parla de tots els temes, però amb pocs coneixements. |

aquest enraona i no entona (Gir) |

Si això és tot el que sabeu és com si no en sabéssiu res. De tot sap i de lletra cap, us podrien dir amb raó, en aquest cas –Adagiona-.

de tot una mica (i de tot un poc) *

A -Són tots de xocolata? (els caramels). B -No, n'hi ha de tots (o hi ha una mica de tot; millor que hi ha de tot una mica, hi ha de tot un poc) -CR-.

de tota mena

De totes les classes. |

de tot ordre, de tota condició, de tota casta |

Tenim clients de tota mena (rics, pobres...)

Els juristes de tot ordre ho denuncien.

Tenim problemes de tot ordre -Lluc-.

Barcelonistes de tota condició han dit que... –R4-.

Els drames han estat de de tota mena (o de tota casta, grans i petits; millor que de tot pelatge i condició) -Punt-.

Fan tota mena de malvestats, el jovent.

nota: No ens sembla bona la locució 'de tot pelatge i condició'.

de totes formes *

De totes maneres, us emporteu un bon premi (o malgrat tot, ben mirat, penseu que; no de totes formes) -TV3-.

de totes maneres (i de tota manera)

1 Malgrat això que diem. |

malgrat tot, tant si és una cosa com si és l'altra, tant sí com no, sigui com sigui |

A -Ja em trobo bé. B -Vés al metge, de tota manera.

No tenim pressa; de tota manera, quan és hora s'hi ha d'anar.

No cal que vingueu a ajudar-me; gràcies, de tota manera.

2 De moltes maneres. |

de tota mena, ben diferents |

En surten de tota manera, de fills.

de tota mena, ben diferents |

Corren gent de tota manera (t'abraça un i pot ser un lladre).

A –Ho fas en català o en francès? B –De tota manera –Figueres-.

Hi ha gent de tota manera (estranys, llestos, etc.)

Passes dies de totes maneres (amb bona i mala salut, Ca).

Amb tanta gent, n'hi ha de tota manera (alguns són mal educats).

de totes passades

Tant sí com no. |

sigui com sigui -fos com fos-, net o brut, de totes maneres, d'una manera o de l'altra, de grat o per força, absolutament |

Volien guanyar de totes passades -Llibre-.

Això és destrossar el català i fomentar el 'catanyol', evitem-ho de totes passades -Internet-.

de totes totes *

El València domina completament (o de dalt a baix, de cap a cap, totalment; no de totes totes).

La vida és de qui se la sap agafar, això és així (o mira-t'ho com vulguis; no de totes totes).

Me l'han recomanada amb plena confiança (o del tot, molt; no de totes totes) –CR-.

És equivocat completament (o de dalt a baix, de cap a cap, de cap a peus, totalment; no de totes totes) -Saó-.

de tots colors

De totes les característiques. Sovint es diu de situacions desagradables. |

de totes les maneres, de tota mena, de verdes i de madures |

Ha comès delictes de tots colors.

Se n'ha vistes de tots colors (dificultats).

Li'n fa de tots colors, a la feina (dolenteries).

Se n'ha hagudes de sentir de tots colors -TV3-.

Als jubilats hi ha gent de tota mena (alegres, avorrits, etc.).

nota: Vegeu també 'veure-se'n de tots colors'.

de tots els temps *

Tirant, l'heroi de sempre (o de tota la vida, de tostemps, de totes les èpoques; millor que de tots els temps) -Temps-.

de tots és sabut que

Ho sap tothom. |

tothom sap que, és de domini públic que, és ben sabut que, ja se sap que |

De tots és sabut que passem un mal moment.

nota: És un complement agent introduït per 'de' cosa correcta en català, una mica llibresca i antiquada, però bona.

de traç gruixut *

Fan un humor planer (o infantil, gruixut, barroer -Gir-Val-, bròfec -Val-, salvatge, bord -Val-, maliciós; millor que de traç gruixut).

nota: 1 És una locució ben formada, però pensem que és agafada del castellà modern.

2 A València, quan una persona té males intencions i és venjativa, que té ganes de tornar-se i arrapar (‘esgarrapar’) es diu que és 'malicciosa', és a dir, que té 'malíccia'. És una forma popular de malícia.

de traca i mocador

Molt ben fet. |

magnífic, molt ben parit, per treure's el barret |

Ha fet un gol de traca i mocador -CR-.

de tràmit

De poca importància. |

simple, breu, ordinari, intranscendent, trivial |

Serà un ple municipal de tràmit.

de trascantó

1 De manera inesperada. |

de sorpresa, de manera imprevista; malament |

El petit va sortir de trascantó (era la quarta criatura).

En una assemblea sempre et pot sortir algú de trascantó i fer preguntes delicades.

Li va venir de trascantó, perdre el partit (no ho comptava).

Em van sortir dos homes de trascantó i em van atracar.

...si l'altre no li hagués pres de trascantó –Carlinada-.

Però el destí m'havia sortit de trascantó –TV3-.

La jugada ens ha sortit de trascantó -econòmica -(malament) -Punt-.

2 També es diu d'una cosa que no va bé de fer. |

venir malament, no agradar, venir de darrera mà |

Em ve de trascantó anar al cinema amb aquest fred.

de través

Posat en direcció perpendicular a una altra cosa. |

entravessat, encreuat, de biaix |

Les fitxes dobles es col·loquen de través (al dòmino).

de treballar no hi ha cap burro gras (o ase)

Ho solen dir les persones poc treballadores. |

treballar cansa, no treballis tant! |

A -Per què no has anat a ajudar el teu germà? B -Perquè em fa treballar molt, i de treballar no hi ha cap burro gras.

de tres al quarto *

És un hipnotitzador petit (o que no en sap gaire, inepte, maldestre, de secà, de calbot -Val-, d'anar per casa; no de tres al quarto) -TV3-.

Treballa en una empresa de mala mort (o abandonada, de quatre xavos, d'estar per casa, de tres i no res -Val-, de poc valor; no de tres al quarto).

de treure i posar (o de posar i treure) *

Tenim uns entapissats de cotxe que es posen i es treuen (o que es posen i es lleven, llevadissos; no de treure i posar; millor que de posar i treure) -TV3-.

nota: Sí que és ben correcte 'Aquestes calces han quedat arrugades de tant posar i treure de la màquina de rentar'.

de trobes

1 Que no ha costat cèntims, que no s'ha hagut de pagar. |

de Déu dóna, de franc, (venir de mamella de monja, venir dolç Ca); venir de més a més |

Són de trobes, aquestes galetes (les hem tretes a la quina).

Són diners que vénen de trobes, la paga de vidu.

2 Per gratificar a qui dóna una cosa trobada al seu propietari. |

de trobadures |

A qui el trobi se li donen dos duros de trobes (un rellotge) -Marinenques-

nota: Vegeu també 'venir de trobes'.

de truc a l'embut

Es diu d'una cosa de poc valor (Cat Nord). |

de mala qualitat, de fireta, d'estar per casa |

Aquesta peça és de truc a l'embut, no val gaire cosa.

nota: Veiem 'de trucalembut' al DCVB i 'de truc a l'embut', al 'Vocabulari Rossellonès', de Renat Botet.

de tu a tu

Tractant-se amb franquesa; personalment, directament, sense por (Gir-Mall). |

d'igual a igual, de bo de bo, sense complexos, cara a cara, sense por, amb confiança, de bé a bé, d'igual a igual |

T'ho havien d'haver dit de tu a tu (amb franquesa).

Jo, de tu a tu ja ho agafo; és quan hi ha tres o quatre veus que no entenc res (ja entenc la conversa, un sord Ca).

Han jugat de tu a tu amb el Barça (plantant cara).

Hi vaig anar a parlar de tu a tu (sentim: 'tu a tu').

A una persona que li tens confiança la tractes de tu a tu.

El Manacor ha tractat el Montuïri de tu a tu (no s'ha vist inferior) -TV3-.

de valent

Molt (Gir-Val-Mall). |

molt, fortament, braument, fora mida, en gran manera, amb ganes, amb eficàcia |

Enric no s’encanta al camp: hi treballa de valent! (Val).

Ara plou de valent.

Si em tornes a demanar el deute, ens emprenyarem de valent! (Am)

Hem perdut, però lluitant de valent.

El Toló l'adoba de valent (guanya a la USAP 44 a 6) -Punt-.

Hauré de comprar un cotxe nou: ara em convé de valent! (el vell té moltes panes)

Ara ens emprenyaran de valent (fort).

de vegades

Algunes vegades. |

a vegades, ocasionalment, a voltes, a colps |

De vegades no em recordo de venir.

de vegades Déu hi mira (o: de vegades sembla que Déu hi mira)

De vegades Déu hi mira (hi ha accidents espectaculars i no es fan gaire mal, Ca).

A -El nen ha caigut d'allà dalt i no s'ha fet res. B -De vegades sembla que Déu hi mira.

de vegades s'ha de comptar dos cops

Hi ha vegades que penses guanyar-hi molt, en un negoci, i no et va com pensaves. |

va com va!, no pots dir blat fins que és al sac i ben lligat, encara no és segur, no es pot dir blat que no siga al sac i ben lligat, no digues oliva abans de ser collida, no es pot dir cigró que no sigui al sarró |

A -Aquest any compto fer més de dos mil euros de les avellanes. B -De vegades s'ha de comptar dos cops.

de vegades viu més qui piula que qui xiula

N'hi ha que sempre estan malalts i viuen més que els altres (Ca-Am). |

de vegades, de Pasqua a Cinquagesma moren més xais que moltons (Ca); a vegades es moren primer els joves que els vells, de vegades es moren primer els sans que els malalts |

A -El dia que el meu home es mori me n'aniré a viure a Puigpunyent amb el noi (és molt més vell que ella). B -Això no ho pots pas dir, perquè de vegades viu més qui piula que qui xiula (es pot morir primer ella que els seu home).

C -Jo rai, quan em jubili faré moltes excursions. D -Pensa que, de vegades, de Pasqua a Cinquagesma moren més xais que moltons! (et pots morir)

de vell enllà, no es pot passar

La mort no perdona (Gir-Bar). |

de joves en moren molts, però de vell no en queda cap, tothom ha de morir, de vell no es passa, ningú no passa de vell (Eiv) |

Ja era gran, i de vell enllà no es pot passar.

A -Em penso que em moriré. B -Un dia o altre sí, de vell enllà no es pot passar.

Els qui foren els iniciadors han complit el seu temps, ningú passa de vell... -Viatge insòlit-.

de verd en verd

Quan encara no ha madurat (Ca-Am). |

de tendre en tendre (Ca), quan és verd |

Aquests albercocs els cullen de verd en verd.

Aquesta herba seca que hi ha a l'estiu, si hi haguessin remats ja no hi seria, de verd en verd se la menjarien.

De verd en verd ens ho han robat.

Les cabres es mengen el sotabosc de tendre en tendre. .

A -La Núria es vol casar amb un vell. B -De verd en verd més en maduren (coses més estranyes passen, Am).

de veres (o de ver)

Afirma que allò que es diu és cert (Men-Mall). |

de veritat, en veritat, de bon veres, de debò, a fe, seriosament, no per joc ni burla, veritablement, realment |

De ver no et dic cap mentida.

De les coses que parlaven, la majoria no les acabava d´entendre, i això que m'hi esforçava de veres.

Avui no vendré a fer feina, de veres que me trob malament!

El capatàs m'ha dit de bon de veres que si no acabau sa feina avui, no vos n'anireu!

Mai no m'hagués pensat això que m'ha passat, t'ho dic de bon de veres!

Ens heu fet gaudir de veres.

De veres t'ha dit que avui no vendrà?

de vertigen *

Aquest tenista serveix a una velocitat fabulosa (o exagerada, extrema, increïble, exorbitant, vertiginosa; no de vertigen) -Avui-.

Hem tingut una setmana de molt de tràfec (o de molt de trasbals, de tragí; hem anat de bòlit, en doina, de corcoll; no hem tingut una setmana de vertigen).

de vespre

Durant les primeres hores de la nit (Ca). |

al vespre, quan es fa fosc, quan és vespre, a poqueta nit, a hora foscant |

Demà, de vespre, ens posarem d'acord.

Jo treballo de vespres (al torn del vespre, al restaurant).

de via estreta *

Són intel·lectuals d'estar per casa (o de secà -Gir-Val-, petits, de pa sucat amb oli, de calbot; no de via estreta).

Hi havia un rapsode que feia el que podia (o que no en sabia gaire, petit, que semblava un aprenent, de calbot -Val-, d'estar per casa; no de via estreta).

de vici *

Els mestres us queixeu per vici (o per costum; no de vici).

de viu en viu

1 Mentre viu (Gir-Val). |

quan és viu, en vida, abans que sigui mort, en estat conscient |

A sant Llorenç el van cremar de viu en viu.

Les serps engoleixen les granotes de viu en viu.

Sovint la Inquisició cremava les seues víctimes de viu en viu.

Margalida, que tu et mors de viu en viu, i val més aclarir-ho d'una vegada (pateixes) -Novel·letes menorquines-.

2 Completament. |

del tot |

El jovent d'ara no està acostumat a treballar, els estrangers que vindran se'ls menjaran de viu en viu (seran més competents).

El nen ja és trempat, però la petita se'l menja de viu en viu (és més llesta, més enraonada, el domina).

Aquesta dona és molt jove: se'l deu fotre de viu en viu (no deu poder aguantar el ritme sexual d'ella).

La noia de Terrassa se'ls fot de viu en viu (els escura la butxaca)

3 Sense anestèsia. |

sense adormir, en estat conscient |

Una vegada em van treure un queixal de viu en viu.

Me'l menjaria de viu en viu (l'odio, l'eliminaria, Bar)

de viva veu

oralment, parlant, verbalment, personalment |

Coneixerem de viva veu del diputat la posició del partit -CR-.

Si us ho estimeu més, ho farem de viva veu (sense micròfon).

M'ho va dir de viva veu (no 'de veu'; ell personalment, no per correu electrònic).

nota: Sentim 'de veu'. Pensem que no és una solució bona.

de vol gallinaci

D'un nivell baix. |

de poca categoria, pobre, d'estar per casa, de pa sucat amb oli, amb pocs arguments |

Ha estat un debat de vol gallinaci.

nota: També es diu en castellà. Ens sembla bona perquè és molt expressiva i l'usen bons autors com Pla.

de volta *

1 Quan tornàvem vam comprar una garrafa de garnatxa (o a la tornada; no de volta, a la volta).

2 I dos euros de canvi -en una botiga- (o de torna; no de volta).

de voluntat

Voluntàriament (Ca). |

perquè va voler, lliurement, per la seva voluntat |

Ell es va jubilar de voluntat.

de xauxa

Expressió que indica una situació de benestar (Mall). |

amb tranquil·litat, sense encaparrar-m'hi |

Hi vaig anar de xauxa: sense haver-me estudiat els diàlegs (a l'examen) -Lluc.

de xic en xic

Lentament. |

de mica en mica, a poc a poc, de poc en poc, sense pressa, a pleret (Val), tranquil·lament, de manera progressiva |

Les coses s'han de fer de xic en xic.

Van traient gent de xic en xic de l'empresa.

Deslligant-se de xic en xic de les contingències... –Punt, Cat Nord-.

Aprendre a llegir s'ha de fer de xic en xic, no es pot pas fer de cop.

debades (o de bades)

1 Es diu de quelcom que no té o no tindrà cap utilitat (Mall). |

en va, inútilment, sense efecte, d'arròs (Val); és llaurar en l'arena |

Tot el que facis per ell serà debades.

Us canseu endebades: tenim ordre de no obrir ningú -Carlinada-.

Ja era hora que arribassin (els missioners de Lluc).

La joventut s’ha allunyat massa de Déu. I qui fuig de Déu corre debades -Brostejar-.

2 Sense pagar (Val). |

de franc, gratuïtament |

Ahir vam sopar debades.A -És de bades? B -De bades, ni els frares peguen cabotades (vol dir que ningú no treballa de franc).

debat de fons (i: article de fons)

Debat important, que planteja les qüestions principals d'un tema. |

debat de gran contingut |

La carta planteja un debat de fons que va més enllà de la problemàtica local -Avui-.

Llegeix l'article de fons del Punt, que avui parla del teu poble.

El problema de fons és que al país hi ha pobresa –Punt-.

decantar-se (d'algú)

Apartar-se, fer-se enfora d'algú (Mall). |

allunyar-se, separar-se; aïllar, deixar a banda |

...quan tothom es decantava d'ell, perquè comprometia amb les seves paraules agressives -Romanç-.

dedicar temps (a una cosa)

Fer una cosa durant un temps. |

destinar temps, lliurar-se a, aplicar-se a |

Hi dedico molt de temps, a llegir.

defensar a capa i espasa *

Defensava el seu fill a peu i a cavall (o en tot i per tot, aferrissadament, amb gran interès, amb persistència, fermament, tenaçment, a ultrança, amb tots els mitjans, amb totes les armes; millor que a capa i espasa).

nota: Trobem “defensar a capa i espasa” en alguns diccionaris.

defensar a peu i a cavall

Defensar una idea o una persona des de totes les posicions i maneres possibles (Bar). |

defensar en tot i per tot, aferrissadament, amb gran interès, amb persistència, fermament, tenaçment, a ultrança, amb tots els mitjans, amb totes les armes |

Aquesta idea, com que em convenç, la defensaré a peu i a cavall allà on convingui.

L'advocat va defensar a peu i a cavall la innocència del seu client.

A peu i a cavall, s'han de defensar, els drets humans.

defensar-se com un gat panxa enlaire *

Es defensava com podia (o amb ungles i dents, anava a totes, aferrissadament, a peu i a cavall, millor que com un gat panxa enlaire, com un gat de panxa enlaire) -TV3-.

nota: 1 Trobem aquesta frase en alguns reculls, però pensem que no és bona.

2 Els gats es defensen de culs a la paret i, si és en un cantó, millor.

degut a

'Degut a' és correcte quan el mot 'degut' concorda amb un nominal, que ens obligarà a dir deguda, deguts o degudes, segons cada cas (Albert Jané). Ex.: Un fracàs degut a la inexperiència. Uns fracassos deguts a la inexperiència. Una qualitat deguda a l'esforç. Unes qualitats degudes a l'esforç.

Les males notes eren degudes a la dificultat de l'examen.

Hi ha hagut molts accidents deguts a la boira.

'Degut a' no és correcte en altres casos. Exemples:

No vam sortir a causa de la pluja (o per culpa de, per causa de, perquè plovia; no degut a la pluja). No podem pas dir: No vam sortir deguts a la pluja.

S'hi trobava a causa de l'ambient (o per raó de; no degut a l'ambient)

Se'n va sortir gràcies a les influències (no degut a les influències)

No ho va saber fer per culpa d'un malentès (o a causa d'un, perquè hi va haver un malentès; no degut a un malentès).

degut a què *

No ho va poder fer, perquè tenia molta feina (o com que tenia molta feina no ho va poder fer; no no ho va poder fer degut a què tenia molta feina) -Ruaix-.

deixa'l anar!

Hom ho diu de qui és més viu, més mogut o més empipador del que sembla. |

deixa'l córrer (Am), és més llest del que sembla, ja sap anar sol |

Sembla que no hi toca, la Lluïsa, però deixa-la anar!

La teva cosina, deixa-la anar! (surt molt sovint).

A la botiga no volia cobrar mai i després et cobrava coses de més: deixa'l anar!

Deixeu-lo anar, en Pere, que ja sap anar sol! (fa pagar els productes per endavant a la botiga).

A -És un bon noi, l'Arcadi. B -Deixa'l anar, aquell (no n'és tant com sembla).

Ja n'és de malparit, aquell home!: deixa'l córrer.

Als eslovens deixa'ls córrer, per fer negocis! (en saben).

Aquelles nenes, deixeu-les anar! (són mogudes, costen de vigilar).

deixa'm (+ infinitiu)

Ho diu qui anuncia allò que vol fer. |

permet-me que, vaig a |

Deixa'm agafar una poma, que tinc gana!

Hi ha música per aquí. Qui la posa?, deixa-m'ho anar a guaitar.

Deixa'm anar al vàter.

Deixa'm obrir la porta, que han picat.

Deixa'm trucar a ma tia, que m'han dit que no es troba bé.

Deixa'm dir-te una cosa.

Quin fred que fa!, deixa'm posar el jersei.

Deixa'm que et digui com va anar la trobada.

deixar *

Et tornaré a estimar si m'ho deixes fer (o si m'ho permets, si tu ho vols; no si em deixes) ('Et tornaré a estimar si em deixes' vol dir que, per estimar-te primer ens hem de separar) -TV3-.

Si la tramuntana ens ho permet farem un passeig amb barca (o ens ho deixa fer; no si la tramuntana ens deixa).

No m'empipis: deixa'm estar! (o deixam fer!; no deixa'm!).

Vull anar d'acampada però mon pare no em deixa anar-hi (no no em deixa).

nota: No s'admet 'deixar' sense el verb principal.

deixar (+ part de cos)

Posar la seva salut en perill. |

deixar el cap (Ca), deixar la vista, perdre la salut -i la vista- |

Hi deixaràs el cap, estudiant (ho fas massa).

Hi deixaràs la vista aquí (llegeix amb poc llum).

Hi vaig deixar la salut, a la mina.

deixar (+ participi)

Haver fet una cosa per endavant. |

dir; haver dit, haver avisat, haver pensat |

Li hem deixat dit que ho ha de fer coure (o li hem dit).

Ha deixat dit que no hi era, però jo sé que hi és (no vol que l'empipis, per telèfon).

L'avi ho va deixar escrit.

deixar (una cosa)

Plegar de fer una cosa. |

cessar de fer |

A -Aquest gos salta a sobre dels que passen corrent. B -Això ja ho van deixant, els gossos.

Quan es tenen malalts s'ha de deixar el fàstic i s'ha de deixar tot (no tenir manies, Ca).

deixar a banda (o de banda, en banda)

No tenir en compte (Val). |

abandonar, excloure, ignorar, deixar a la vora del camí (gal·licisme) |

Deixem a banda les Illes, que presenten...

Deixem de banda els escrúpols i tirem al dret.

Cantem cançons de Jordi Barre, unes vint, però n'hem deixades moltes a la vora del camí -Arrels-.

deixar a l'altura del betum

Vegeu 'posar a l'alçada del betum'

deixar a l'estacada

Deixar de complir una cosa pactada amb una persona, causant-li així un perjudici. |

trair, abandonar, desemparar, plantar, deixar empantanegat, deixar sol en un perill, embarcar els altres i quedar-se a terra, deixar penjat |

Ens varen deixar a l'estacada (vendre en una guerra) -TV3-.

Mai no t'he deixat a l'estacada (abandonat en un mal moment) -TV3-.

El soci el va deixar a l'estacada (va abandonar el negoci) -TV3-.

deixar a la cuneta *

Han eliminat la selecció de Portugal (o han fet fora, s'han desfet de, s'han desempallegat de; millor que han deixat a la cuneta la selecció de Portugal) -Avui-.

deixar a les mans d'algú (o deixar a la mà)

Permetre que algú resolgui una qüestió (Gir-Mall). |

posar a les mans, delegar, encarregar, encomanar, donar poders, estar a la confiança de; fes-ho com vulguis, fes-ho com et sembli, tu mateix |

A -He de parlar amb l’amo. B -Deixa-ho a la meva mà (o deixa-ho per a mi).

Deixa-ho a la meva mà; no cal pas que ho facis tu.

T'ho deixo a les teves mans; tu mateix!

Si vols fer el despatx al pis de dalt, fes-l'hi: ho deixo a la teva mà.

deixar a mitja asta (o a mitges astes)

Deixar una cosa inacabada (Men). |

deixar a mig fer, deixar a mitges costures |

T'he de vigilar-te sempre, perquè sempre deixes les coses a mitja asta.

nota: A Mallorca es diu "a mitges astes".

deixar al cul del sac (i quedar al cul del sac)

Ésser l'últim de rebre uns beneficis. |

deixar endarrere, ésser l'últim sant de l'altar; no es recorden de mi, sóc en 'si en queda' |

A Amer sempre ens deixen al cul del sac (fan les altres carreteres i la d'aquí no).

deixar al peu dels cavalls (o quedar) *

Em sembla que les manifestacions contra els qui han arruïnat el país estan molt bé (o han empobrit el país, han dut el país a la misèria, ens han fet perdre bous i esquelles, ens han deixat més pelats de diners que un jonc de fulles, ens han escurat, ens han deixat més perduts que Roses -Val-; no han deixat el país al peu dels cavalls).

deixar al seti

Matar. |

occir, liquidar, llevar al vida |

L'hauria pogut deixar al seti, i... -Carlinada-.

nota: El seti és l'objecte o lloc destinat a seure-hi, el seient. Es diu força a Ca. Ex.: Cadascú que es posi al seu seti.

deixar algun pèl a la gatera

Amb moltes dificultats.

per poca diferència, amb molts entrebancs, trobant-hi esculls |

Els socialistes, encara que deixant-se algun pèl a la gatera, tornarien a guanyar les eleccions –Saó-.

deixar allà mateix

No preocupar, no interessar, una qüestió. |

ésser indiferent, no impressionar, no fer ni fred ni calor, quedar fresc igual, tant se me'n dóna (Gir-Val), tant se me'n fot, m'importa un rave |

A -Et va agradar el museu? B -Em va deixar allà mateix.

C -Et sap greu que et critiquin? D -Em deixa allà mateix.

deixar allomat

Quedar molt cansat després d'una activitat o d'una malaltia (Ca). |

deixar allomit (Am), aplacat, atropellat, llassat, tolit, desfet, baldat, aplacat |

Aquesta feina de tallar llenya m'ha deixat allomat.

La febre em va deixar al llit aplacat.

M'han deixat ben baldat, jugant a rugbi (de patacades).

La calor m'ha baldat (Ca).

nota: Vegeu també 'estar aplacat'.

deixar amb el cul a l'aire *

El Govern abandona els pescadors (o deixa desprotegits, deixa sols; no deixa amb el cul a l'aire els pescadors).

El vídeo ridiculitza el governador (o posa en ridícul, fa quedar malament, demostra que menteix, posa en evidència; no deixa amb el cul a l'aire).

nota: Vegeu també 'quedar-se amb el cul a l'aire'.

deixar amb el nas llarg (i quedar amb el nas llarg)

No obtenir, algú, allò que espera (Ca-Am). |

deixar -i quedar- amb un pam de nas (Gir-Bar), quedar fotut -o cardat-, quedar estafat; clavar-li un miquel, defraudar, decebre |

Em va deixar amb el nas llarg (va tallar la conversa i se'n va anar, Am).

Vaig quedar amb el nas llarg (volia llogar una noia de fer feina i un altre m'ha passat a davant).

Em va deixar amb el nas llarg (va aparcar el cotxe molt bé; jo li deia que no en sabia).

Ja baixaran amb el nas llarg! (han anat a caçar castanyes i no n'hi ha).

La companyia aèria se n'ha anat i ha deixat Girona amb un pam de nas.

deixar amb la boca oberta

Deixar sorprès |

deixar bocabadat (Gir-Val), admirat, parat, amb un pam de boca |

M'has deixat amb la boca oberta -TV3-.

Els roders deixaren amb la boca oberta els senyorets i els seus vassalls... -Roders-.

deixar amb la mel a la boca (i: quedar amb, tenir)

Interrompre una situació agradable. |

tenir una decepció, tenir un desengany; comptava guanyar i no ho ha fet, ha estat a punt de |

Em va deixar amb la mel a la boca (a la fi no va venir).

En Xirgo ha quedat amb la mel a la boca, després de reaccionar massa tard (al Tour).

nota: Creiem que 'deixar amb la mel als llavis' no és una bona solució.

deixar amb la paraula

Anar-se'n sense acabar d'escoltar allò que diu un altre (Ca-Am). |

deixar amb la paraula a la boca (Am), no acabar una conversa, tallar la conversa, plantar, no voler escoltar, no deixar acabar de parlar, anar-se'n de cop i volta, anar-se'n a mitja conversa, deixar amb mitja paraula, no deixar acabar de dir |

No m'ha deixat acabar, m'ha deixat amb la paraula i se n'ha anat.

M'ha deixat amb la paraula a la boca -TV3-.

No m'has deixat acabar de dir: també vull dir que el concert el farem a la Sala Municipal.

nota: La frase feta 'deixar amb la paraula a la boca' no és bona, segons Balbastre, però la trobem al DIEC.

deixar anar

1 Permetre, a qualcú, d'anar-se'n. |

donar llibertat, escampar (Ca) |

El va deixar anar perquè tornés a casa seva.

Algú ha deixat anar una llufa.

Farem uns exercicis físics per deixar anar els músculs (relaxar) -TV3-.

En algun lloc l'ha deixada anar (ha plogut; Salt).

Hem deixat anar un colom.

Per deixar anar un duro, ja li costa.

El fermeu o el teniu escampat per allà al patí, el gos? (llibert, deslligat, destacat).

2 Perdre, un producte o un objecte, una part del seu contingut. |

produir, deixar |

L'era deixa anar molta pols.

Aquesta samarreta deixa (perd tint i taca la camisa).

3 Deixar, o cessar, d'ocupar-se d'una cosa (Mall-Men). |

prescindir, fer cas omís, abandonar, desistir, afluixar, deixar estar, deixar córrer, deixar fer |

Deixau anar aquesta gent, que no en traureu aguller.

Val més que ho deixis anar, no en trauràs res de bo.

M'ha dit que ho deixés anar (que ho deixés estar) –Men-.

...però a causa de la malaltia ho anàrem deixant anar -Mirall-.

4 Dir. |

insinuar, apuntar, deixar entreveure, deixar caure (Val) |

El president ho va deixar anar (ho va dir com si res).

La reina ha deixat anar un missatge.

Una mica més i ho deixen anar (ho xerren, ho diuen).

El ministre ha deixat caure això.

Deixa-ho anar -IB3-.

Val més que ho deixem anar (deixem-ho córrer, no en parlem més) -IB3-.

deixar anar llast

Fer una acció que millora la situació d'algú o d'alguna cosa. |

recuperar-se, millorar, guanyar altura, superar-se, experimentar una millora, alçar el cap, treure faves d'olla |

És una oportunitat per deixar anar llast (un punt positiu, futbol) -TV3-.

deixar bé

1 Deixar en una bona situació econòmica. |

deixar ben situat, deixa ric, deixar amb diners |

Vull deixar la dona bé, quan em mori.

2 Criticar, per bé o per mal. |

deixar bonic, criticar, bescantar, deixar malament, deixar com un drap brut |

Jo ja et deixaré bé (diré que ets un noi de confiança)

Ja el va deixar bé! (el va criticar).

Ja el deixaré bé! (diré que és un beneit).

El diari ja els deixava bé! (són estafadors)

Si no m'ho paga, ja el deixaré bonic quan vegi el seu amo! (li ho diré, el criticaré).

deixar ballar per allà on vol (a algú)

No controlar el comportament d'algú (Am). |

deixar fer el que vol, no imposar-se |

Ell els deixa ballar per allà on volen, i la mainada no treballa (a l'escola).

deixar bon regust

Haver agradat molt una cosa. |

deixar bona boca, haver fet bona impressió, haver agradat |

La lectura dels seus poemes m'ha deixat bon regust.

nota: Pensem que 'deixar bon gust de boca', que ara es diu molt, pot ser un calc del castellà.

deixar bona boca

Deixar una impressió agradable (Mall). |

caure bé, trobar agradable |

Tot el que ha dit aquest home m'ha deixat bona boca.

deixar cadàvers pel camí

Eliminar adversaris o competidors. |

desfer-se dels enemics, apartar, suprimir, treure del mig, anorrear |

El president va deixar molts cadàvers pel camí (per arribar a ser-ne).

El procés revolucionari del país pot deixar cadàvers pel camí i reestructurar totalment el mapa polític.

nota: No sabem l'origen d'aquesta frase feta, usual ara al mitjans de comunicació (2015).

deixar caure

Donar entenent d'una cosa, fent veure que és de manera causal (Mall-Bar). |

deixar anar, dir en públic; insinuar, apuntar, suggerir, indicar |

Mestre Nadal pensa que no era de més saber el nom d’aquell mariner i es deixa caure: parlant de tot, a mi em diuen Nadal -Adagiona-.

Ha deixat caure la idea d'unir València amb França -Avui-.

deixar com un drap brut

Dir coses molt negatives d'algú o a algú (Gir-Bar). |

criticar, denigrar, insultar, deixar bonic, deixar pels gossos, arrossegar pel fang |

La seva tia el deixa com un drap brut.

Ens deixa bonics, aquest (ens bescanta).

deixar córrer (una cosa)

Desistir de fer quelcom. |

no insistir, deixar estar, deixar de banda, no parlar-ne més, cessar de, plegar de, canviar de pensament |

Parlant de futbol, a última hora arribaríem malament: deixem-ho córrer (ens enfadaríem).

No hi vagis pas a viure a Benidorm, deixa-t'ho córrer!

Festejaven, però s'ho han deixat córrer.

A -Per a què serveixen tants papers? B -Deixem-ho córrer (no vol opinar).

Si no entens això, deixem-ho córrer (no en parlem més).

deixar de (+ infinitiu)

No continuar l'acció indicada per l'infinitiu. |

plegar de, cessar de, no fer més, parar de |

Deixa de cridar! -TV3-.

Ha deixat de ploure a les sis -TV3-.

A quina edat deixen de bavar, la mainada?

M'ha deixat d'interessar, el futbol.

El futbol està deixant de ser el rei dels esports -TV3-.

nota: A Girona se sol dir 'plegar de' i 'parar de'.

deixar de banda (o deixar a una banda)

No tenir en compte una persona o cosa. |

deixar de cantó (Ca), deixar de part (Ca-Am), deixar córrer, apartar, discriminar, deixar de racó, deixar a part, no voler saber res amb, ometre, excloure, arraconar, abandonar |

Hem de deixar de banda això i fer allò.

Deixant a banda les opinions de...

Hem de deixar de banda la comoditat.

És vell, diuen que fa pudor i el deixen de part (se n'aparten).

El seu germà el té una mica de cantó (no el pot veure gaire).

A la classe els altres nens el deixen de cantó (no hi volen gaires tractes).

deixar de costat *

No podríem deixar de banda els cavalls (o abandonar; no deixar de costat) -TV3-.

Els companys l'han deixat de racó (o de banda, no el volen, no en volen saber res, l'arraconen, l'exclouen; no l'han deixat de costat) -Avui-.

Ha quedat de racó, aquest disc, no el poso tant com abans (no ha quedat de costat).

deixar de racó (a algú)

No prendre interès en algú. |

deixar de banda (Val), deixar de part (Ca-Am), deixar de cantó (Mall), menystenir, apartar (Mall), no voler tractes amb, arraconar, abandonar |

Quan anava a estudi el mestre em deixava de racó.

Té dos fills, però sembla que al petit sempre el deixi de cantó.

deixar desvalgut (i quedar desvalgut)

Quedar sense recursos o sense força. |

deixar sense res, sense recursos, plomat; quedar engolit |

Tu véns al despatx i em deixes desvalgut (se li emporta la cinta adhesiva, la maquineta, etc.).

El secretari va deixar el club plomat (o desvalgut, se'n va endur els diners; no 'desplomat').

L'idioma aragonès va quedar engolit pel castellà (se'l va menjar).

deixar diners

Despendre diners en un lloc. |

gastar diners -o doblers, cèntims-, afluixar la bossa |

Si n'hi deixes de diners, al mercat!

deixar dir

No donar importància a allò que es diu. |

fer l'orni, no fer cas de, tolerar, donar fil; no t'hi emprenyis, agafa-t'ho bé, deixar cantar (Mall) |

S'han de deixar dir, la gent.

A -La Núria diu que no vindrà mai més a comprar. B -Deixa-la dir!

Deixa'm dir! (no m'interrompis).

Això et deixes dir? (li diuen gandul)

A -La dona cridarà, si no ho compro. B -Deixa-la dir.

C -En Grau diu que ets la més maca del poble. D -Deixa'l dir! (no en facis cas).

He pensat “deixa'l dir”, però ja veia que t'equivocaves: una hèrnia discal no es cura sola amb quatre fregues.

Deixa'm dir una cosa: demà...

Convé deixar-los cantar; qui canta sos mals espanta, i no deixar-se influir més del que convé -Els nins-.

deixar distret (i quedar distret)

Quedar algú aturat, sorprès, sense saber què fer, a causa d'un cop o d'una forta impressió. |

quedar immòbil, restar parat |

Aquell dia el mestre em va fúmer una plantofada que em va deixar distret.

He quedat distret, al dentista (m'ha fet molt de mal).

Venta cada estirada de cabells que et deixa distret, la nena (té quinze mesos).

deixar el caminar pel córrer

Accelerar el pas. |

anar més de pressa, fer-ne més via |

Vosaltres deixeu el caminar pel córrer (diuen que van a passeig i van molt de pressa o corren).

Ja hi serem a temps, nois!, no deixem el caminar pel córrer.

Sempre fan veure que han de deixar el caminar pel córrer (van de pressa, es pensen que corrent fan més feina).

Hem deixat el caminar pel córrer (tenim feina i accelerem el ritme).

deixar el cul i la camisa

Arruïnar-se (Am). |

empobrir-se, descabalar-se, arruïnar-se, anar de mal borràs, (Gir-Val), perdre bous i esquelles, deixar la camisa, fer-se'n la camisa -o les calces- |

Va anar a les Canàries a posar un negoci i hi va deixar el cul i la camisa.

Els porcs no ens van anar bé aquell any i ens en vam fer la camisa.

deixar el joc a les mans d'algú

Deixar a algú altre que faci o actuï segons el seu criteri (Mall). |

deixar la batuta |

Seguia les instruccions de na Paula. Havia deixat el joc dins les seves mans -Els voltors-.

deixar els 'modos' *

Sempre s'ha de deixar un xic de menjar a la plata -per educació- (o no t'ho acabis tot, deixeu-ne un cul, deixa la mostra -Gir-Val; no hi has de deixar els 'modos', s'han de deixar els 'modos', deixeu els 'modos').

deixar en bon lloc (i deixar en mal lloc) *

Aquests documents fan quedar malament la policia (o taquen, emmascaren; no deixen en mal lloc) -CI-.

deixar en planconfés

No anar, algú, a una trobada programada (Men). |

deixar plantat, no anar a una cita, deixar abandonat |

L'esperava a les cinc i m’ha deixat en planconfés -Pau Faner-.

deixar endarrere (i quedar endarrere)

1 Superar a algú; anar més enllà d'un lloc. |

deixar arrere (Val), deixar enrere, deixar a darrere; passar al davant, ultrapassar |

Els ciclistes han deixat enrere la població de Santa Margalida -C33-.

En Cosme havia deixat enrere en Pau (eliminat) -Avui-.

2 Deixar de fer una cosa. |

obligar, no fer, haver passat |

La fruita, no la deixeu endarrere (mengeu-ne sempre).

A mi sempre m'ha agradat de sortir, però el meu home no queda pas endarrere (a ell també li agrada).

El berenar, que no quedi endarrere (has de berenar).

La UQK deixa enrere els antics pactes amb el PLS (se'n desentén) -Avui-.

La Guerra del Golf, una guerra deixada enrere (ja no se'n parla, ja no s'hi pensa) -C33-.

Enrere queden les hores d'estudiar a casa -TV3-.

nota: Vegeu també ' quedar endarrere'.

deixar engreixar

Deixar venir gros. |

deixar apoderar, deixar créixer |

Un refredat, si el deixes engreixar, malament (es queda a casa medicat).

A -Ja en tenen 80 i nosaltres 25 (jugant a cartes). B -Deixa'ls engreixar, que ja els passarem el ganivet

deixar entendre

Fer entendre a algú una cosa d'una manera indirecta (Ca). |

insinuar, suggerir, apuntar, demostrar |

Ha deixat entendre que ajudarien militarment els alemanys.

Li hem deixat entreveure que volem plegar el negoci.

No li vaig pas demostrar res (que estava enfadat perquè m'havia fet la declaració de renda mal feta).

deixar escapar

No aprofitar una oportunitat. |

deixar perdre, deixar anar (Val) |

El Beniparrell deixa escapar la primera oportunitat (en una eliminatòria) -Avui-.

No tinc telèfon fix, me l'he deixat perdre.

No es pot pas deixar perdre una cosa així (un bon negoci).

Era un bon negoci, però ho has deixat anar.

deixar estar (una cosa)

No fer cas d'una cosa, no ocupar-se'n, no fer-la. |

deixar córrer (una cosa), deixar de banda, desistir, cessar, abandonar; no ocupar-se de; deixar tranquil, deixar en pau, no molestar, no amoïnar, no destorbar |

A -Això ha estat culpa teva. B -Deixem-ho estar (no vol discutir).

C -El meu pare no vol que hi vagi. D -Deixa'l estar! (no en facis cas).

E -Berena, home. F -No, deixa-ho estar! (és igual).

Deixa'm estar! (no m'empipis, no em diguis res més).

Que diguin el que vulguin, deixa'ls estar! (deixa'ls dir).

Deixeu-me en pau! -TV3-.

deixar fer

Tolerar, permetre les coses. |

no emprenyar la gent, deixar respirar; i atura't!, deixar estar, deixar tranquil, no impedir de fer |

Deixa-la fer (la pilota, que boti).

S'han de deixar fer, els joves (cedir-los responsabilitats, iniciatives, etc.).

Deixeu-los fer, la mainada!, després no els podreu fer creure! (cal controlar-los).

S'han de deixar fer un xic, la mainada (no controlar-los tant).

Aquest any ens han tret un 20% del pressupost, i deixa fer! (= i atura't!)

El primer cop que et veuen poc et diuen res, et deixen fer (si estafes en una empresa).

Si els deixessin fer, els homes!

A –Ja li dono, el xumet, al nen. B -Deixa'l fer (no l'empipis).

Deixa-la fer (deixa-la plorar).

C -S'ha d'escalfar i no remenis els pius. D -Deixa-la fer! (no li menis la pressa, no l'atabalis).

Deixa fer en Jaume, en aquests moments està molt excitat i no hi veu de cap bolla (Mall).

Tu et limites a deixar fer (a no fer res, a deixar passar el temps, a mirar-t'ho de lluny).

E -Aquesta dona seurà aquí amb nosaltres. F -No has pas de menjar amb la boca dels altres (que segui qui vulgui, Ca).

deixar fet pols (o quedar) *

Vegeu 'estar fet pols'.

deixar fred

Plegar de fer una activitat (Ca). |

acabar, cessar, finir, interrompre; deixar-ho aquí, donar per acabat |

Deixem-ho per fet, avui? -un dels qui parla per telèfon- (o deixem-ho aquí?, pleguem la conversa?)

Deixem-lo per fet i anem una estona a caminar? (el dinar)

deixar per impossible

Pensar que un tracte o una relació no són possibles. |

ésser estrany, no poder-s'hi tractar, ésser una bestiola, ésser per civilitzar, no poder-s'hi entendre, ésser impossible d'avenir-s'hi; no poder ser, és irrealitzable, ho deixa estar |

No hi vull tractar més amb aquest home, el deixo per impossible.

El club deixa el fitxatge per impossible.

nota: Pensem que són més naturals les altres solucions que us proposem.

deixar per una altra estona

No fer una cosa de moment. |

deixar per un altre dia, per un altre moment, per més endavant, deixar per una altra estona, deixar per a millor ocasió |

A -Ho vols fer ara? B -No, deixem-ho per un altre moment.

Hem deixat el tema del barraquisme per un altre dia.

nota: 'Deixar per a millor ocasió' és una frase ben construïda, però ens sembla la menys genuïna del grup que us proposem.

deixar perdre

Deixar de tenir una cosa. |

no aprofitar, no tenir cura, no renovar; abandonar, deixar |

Una casa tan bonica i la deixen perdre! (no en tenen cura)

Què us vàreu deixar perdre! (una obra de teatre molt bona).

Ara s'ha deixat perdre el carnet (no l'ha renovat).

No tinc telèfon fix, me l'he deixat perdre.

No es pot pas deixar perdre una cosa així!

Sembla estrany que et deixessis perdre el cotxe, i el carnet i tot!

No ens ho deixem pas perdre (ballem cada setmana).

Es deixarà perdre els 20.000 euros de compensació -CI-.

deixar perdut

Cessar algú de treballar un terreny, de fer un negoci, etc. |

deixar erm, deixar perdre, abandonar |

Abans d'arrendar-lo, val més deixar-lo perdut, pel que te'n donen (un camp, sense treballar).

Si el deixes perdut, un negoci, no hi ha res a fer (te n'has d'ocupar cada dia).

deixar petjada

Influir, un fet, en les coses que han de venir. |

deixar empremta, deixar senyal, tenir conseqüència, influir, repercutir |

Un resultat que pot deixar petjada sobre el rendiment de l'equip (perden 5 a 1).

deixar plantat

Anar-se'n algú del costat d'una persona (Gir-Bar). |

abandonar, deixar, desfer-se de; no acudir a una cita |

La seva dona el va plantar (divorciar).

Enraonàvem a la plaça i, tot de cop, em deixa plantada (se'n va).

deixar podrir

Deixar empitjorar una situació. |

deixar fer malbé, deixar encendre el vesper; deixar enverinar, gangrenar, agreujar, empitjorar, agrir, exacerbar |

S'ha deixat podrir la relació amb els treballadors.

deixar que *

No permetis que et passi mai res de dolent (o no consentis; millor que no deixis que et passi) -TV3-.

Ens permet que ho mirem? (o ens ho deixa mirar?, ens dóna permís per mirar-ho?; millor que ens deixa que ho mirem?) -TV3-.

L'àrbitre deixa continuar el joc (o permet de continuar, autoritza a continuar, fa els ulls grossos; millor que deixa que continuï) -TV3-.

No permetis que t'expliquin com s'esquia sobre pedres, comprova-ho tu mateix (millor que no deixis que t'ho expliquin)

No els deixis venir (millor que no deixis que vinguin).

nota: Trobem “deixar que es florisca (una cosa). Gastar-la de seguida, al DNV”. 'Deixar que' es diu molt a València, no ens atrevim a dir que és una solució dolenta, però no us la recomanem.

deixar que desitjar *

És un restaurant que no m'agrada prou (o que no em fa el pes, que no em convenç, que no em satisfà, que no està prou bé pel meu gust, és mediocre; tenen molt per aprendre, encara; fan tot el que saben, no va a l'hora; no que deixa molt -o bastant, força- que desitjar).

Com a persona és força impresentable (o no val gaire, aparta-te'n, jo no el compraria pas, deixa molt a desitjar -DIEC-; no deixa molt que desitjar).

Els albercocs que has comprat deixen molt a desitjar (estan cucats, massa molls, etc.; Val).

deixar rastre

Deixar anar coses o perdre-les una persona que passa per un lloc. També es diu en sentit figurat. |

fer pudor, deixar pudor; perdre les coses, deixar coses escampades, deixar records, portar cua, dur rastre (Val) |

Anava brut i deixava un rastre! (venia de la cort de porcs).

Tu sempre deixes rastre! (li ha quedat un full a la fotocopiadora, és desmanegat).

La nena ha deixat rastre (ha deixat coses escampades per terra).

Veig que deixo rastre (vaig perdent les coses, d'un braçat que en porto).

Deixa un rastre de cors trencats -TV3.

deixar relleix

Permetre que un altre ens faci quelcom. |

tolerar, acceptar; no evitar |

M'he deixat fotre! (o enganyar, emprenyar).

M'he deixat cardar, aquesta vegada! (m'han guanyat).

Ja m'he deixat emprenyar! (vaig deixar un llibre i no me'l tornen).

Tan gran i que em deixi emprenyar! (pel fred; ha sortit sense abric)

Es va deixar enclavar (va anar a una guerra).

A -Ets més burro que savi! B -Això et deixes dir?

No t'has pas de deixar dominar pel nen, ets tu que l'has de fer creure.

Es deixa endarrerir un mes o dos i després no cobres (el pagament d'un lloguer).

S'ha deixat ensibornar (Bar).

T'hi has deixat pescar! -fent quelcom mal fet- (o t'hi has deixat trobar -o agafar-, t'hi han ben atrapat).

No et deixis espantar per aquest.

Mireu que us enganyaran! No es deixeu pas embarcar.

No et deixis espantar per aquest.

No t'has pas de deixar emmascarar tant (embolicar-te en mals negocis).

Em volen fer pagar de més, però jo no em deixo roblegar (doblegar).

deixar-se al tinter (i: quedar al tinter) *

Li vaig dir moltes coses, però d'això me'n vaig oblidar (o me'n vaig descuidar, no en vam parlar, això va quedar per dir, em va quedar al pap; millor que em va quedar al tinter, m'ho vaig deixar al tinter).

Dels temes del partit no se'n va parlar (o no es van tocar, varen quedar en un calaix; millor que els temes del partit van quedar al tinter).

La feina de l'empresa no la vaig poder fer (o em va quedar per fer, va quedar en un calaix; no em va quedar al tinter).

nota: Trobem 'deixar-se al tinter' en alguns diccionaris, però no ens sembla una bona solució'.

deixar-se anar

1 Permetre algú que el seu cos vagi a parar a terra (Am). |

tirar-se a terra, llançar-se a terra |

El jugador s'ha deixat anar (per cercar un penal).

Quan la nena no vol fer una cosa s'eixona –s'arronsa- i es deixa anar (es tira a terra).

2 No tenir cura de la pròpia persona (Am). |

abandonar-se, donar-se a, relaxar-se, descurar-se, emmandrir-se |

No és bo que la gent es deixin anar (visquin sols, no surtin, no es cuidin).

3 Tenir menys control de las pròpies accions (Am). |

relaxar-se, afluixar l'autocontrol, desinhibir-se, deixar-s'hi caure (Ca) |

A -Com és que quedés embarassada? B -Mira, ens vàrem deixar anar.

Els jugadors s'han deixat anar (han afluixat) -Arrels-.

S'han de deixar anar, els jugadors (estan espantats) -El9-.

S'ha deixat anar i ha parlat en català -CR-.

Déu n'hi do com s'ha deixat anar el president (ha xerrat molt) –CR-.

És una dona que s'hi deixa caure de seguida (fàcil, pel sexe).

Ja s'hi ha deixat caure (està embarassada i és fadrina, Am).

El Jaumet, al principi va recelar una mica, però quan va saber de què anava la cosa, va anar recuperant la confiança i va acabar deixant-s'hi anar gairebé a ulls clucs -Vetllador-.

deixar-se 'arrastrar' *

No s'ha deixat dominar pels extremistes (o arrossegar, portar, dur; no ha cedit a; no no s'ha deixat 'arrastrar' pels) -TV3-.

deixar-se caure (en un lloc)

D'una manera completa. |

completament, totalment, enterament, de cap a cap |

És gairebé del tot impossible d'esbrinar -Avui-.

Ho entenc, però no del tot.

S'ha perdut del tot, l'educació.

A -N'estàs segur? B -Del tot! -TV3-.

del través

Posat de manera que la seva llargària estigui en sentit perpendicular a la llargada d'una altra cosa o d'una direcció donada (DCVB). |

de través (Mall-Val), al través, entravessat |

La catifa pot ser del llarg i del través.

Tots els bancs eren del llarg i ara n'hi ha del través (a l'església de Roses).

Has deixat el tractor al carrer del través i ara els cotxes no poden passar.

nota: Vegeu també 'de través'.

delirar per

Desitjar apassionadament. |

anhelar, somiar, sospirar per, delir-se per (Bar) |

El nen es delirava per anar a l’aigua i aquest any no hi pot anar perquè està malalt.

El gos delirava per venir (el duia la dona i estirava la corda perquè em veia passar a mi).

El noi es delia per anar-hi.

nota: Vegeu també 'delirar', al Volum 1.

dels comptats se'n menja el llop

No haver-hi una seguretat absoluta o una garantia, en un afer, malgrat un control previ (Bar). |

de vegades s'ha de comptar dos cops (Ca), no es pot dir blat fins que és al sac i ben lligat, no es pot dir cigró que no sia al sarró |

A -Tenim deu vots segurs. B -Espera't!, dels comptats se'n menja el llop.

dels meus amors (o dels seus amors) *

El Santanyí és l'equip del meu cor (o que jo m'estimo, és el meu equip, és l'equip dels meus somnis, n'estic enamorat, del meu amor; millor que és l'equip dels meus amors) -TV3-.

dels pecats dels pares, els fills en van geperuts

Les noves generacions reben les conseqüències de les accions de la seva ascendència (Bar). |

(el pecat de la vaca, el paga el vedell; l'abril fa el pecat i el març n'és l'acusat -Tresponts-), els fills paguen els pecats dels pares |

A -Eren molt rics, però l'avi era un femeller, va vendre molt i va deixar deutes. B -Ja sol ser així: dels pecats dels pares, els fills en van geperuts.