badall mai ment / clarors i ombres

ballar amb la més lletja *

Sempre ens toca el rebre (o la feina pitjor, passar-les putes, passar-la negra, sempre ens toca la lletja; no sempre ens toca ballar amb la més lletja).

Còrsega ho tindrà molt malament perquè juga contra la selecció amfitriona (o se’n veurà un bull).

Ens ha tornat a tocar la rifa! -irònicament- (o hem tingut mala sort, estem de pega; no ja tornem a ballar amb la més lletja).

ballar com un bressol (o: trontollar)

Tenir, una cosa, un moviment que no hauria de tenir. |

(ballar com un debanell, ballar com una baboia Ca), moure's com un garbell (Am) |

Aquest armari balla com un bressol, l’hem de fer adobar.

Al cafè tenen una taula que balla com un bressol, maleït sigui l'estalviar!

Aquesta bastida balla com una baboia, ens hi farem mal!

Balla com un debanell, aquest llit; l’haurem de canviar.

Aquest carro carregat està en fals perquè balla com un debanell; hem d’estacar més bé la càrrega o la perdrem.

Es mou com un garbell, aquesta taula (o com una baboia).

El terra trontollava com un bressol, en aquell molí de pedra.

ballar com un pern de rifa

Ésser molt ballador (Moixonies; Mall) |

ésser un gran ballaire |

Aquell al·lot balla com un pern de rifa.

ballar com una boieta

Es diu per indicar que algú actua d'una manera irracional i esvalotada (Mall). |

semblar esperitat |

La manera de fer i d'actuar d'aquell home era ben estranya, semblava que ballàs com una boieta.

nota: No és d'ús general a l'illa.

ballar de capoll

Passar moltes contrarietats, haver de treballar molt per vèncer dificultats (Mall). |

anar de bòlit, anar atrafegat, ballar-hi el dimoni de capoll, anar de corcoll, no donar l'abast |

Quan han d'enllestir les feines tothom balla de capoll per a sortir-se'n.

ballar de content

Estar molt content. |

ballar s’alegria dins es cos –a algú-, fregar-se les mans, no veure-hi de cap ull |

Ballaren de contents de veure-hi un altre ninet amb una bosseta de diners –DEL-.

De s’alegria que los ballava dins es cos no sabien quin cap los anava davant –DEL-.

ballar de coroneta

Haver de fer grans esforços. |

pugnar, afanyar-se, suar sang |

Ningú no volia navegar amb ell i els que ho feien, perquè no els quedava altre déu, ballaven de coroneta –Granota-.

Els xiquets em fan ballar de coroneta (em fan patir, Val).

coroneta: Capoll de la baldufa (Calasseit, DCVB).

ballar el ball que toquen

Adaptar-se a qui mana (Gir). |

ballar segons el so, fer cara a tots els vents, mirar de quin costat bufa el vent |

Aquest diari balla el ball que toquen: ara és demòcrata.

nota: Vegeu també 'haver de ballar el ball que toquen'.

ballar el cap (a algú)

1 Tenir algú un pensament al cap, una idea que el domina (Ca). |

barrinar, rumiar, rodar el cap |

A en Miquel ja el cap li balla (ara vol una màquina de collir olives).

A –La noia, ara plega de treballar i prepara oposicions. B -Li balla molt el cap (prova moltes coses, massa).

De vegades el cap li balla per fer-ho (vol escriure les seves memòries).

El cap li balla molt, a aquest noi! (fa massa coses: canvia de feina, d'estudis).

No digueu tantes coses, que em feu rodar el cap! (Ca).

2 Sensació que hom té que el cap li dóna voltes (Ca). |

marejar-se; tenir mareig, cap-rodo, rodament de cap, rodesa de cap |

He anat a seure, perquè el cap em ballava.

ballar els nans

Comportar-se de manera complaent amb una altra persona (Cas). |

afalagar, raspallar, fer la gara-gara, ballar l’aigua (Cas), ballar l'aigua als ulls |

Era un polític barrut, però tothom li va ballar els nans (o nanos).

ballar estrets

Viure amb escassesa de recursos (Mall). |

ballar-la magra, ballar la consagrada, passar-la negra, passar-les putes, viure estrets (Mall), |

Els seus dos fills ballen estrets, ja no els queda ni un duro.

ballar l'aigua

Comportar-se de manera complaent amb una altra persona (Cas). |

ballar els nanos, fer la gara-gara, raspallar, ballar l'aigua als ulls (Val) |

Ha volgut compensar els periodistes que li ballaven l’aigua.

Calia ballar l’aigua i calia saber com ballar-la en cada cas, sense caure en el servilisme ni en l'avergonyidora subjugació (en aquell ofici de firaire) -Séquies-.

ballar la consagrada

Passar-ho malament. |

passar-la negra, passar-les putes, veure-se’n de totes, ballar-la (Bar), (veure'n de tots colors, veure la padrina, passar les de Caïm Val) |

Quan em vaig trencar el braç, per posar-me’l bé em varen fer ballar la consagrada (fer molt de mal).

El nen no ha dormit de nit i hem ballat la consagrada (Am). Ja la ballarem si tanquen la fàbrica!

M'ha tocat la consagrada (m'han d'operar).

ballar-la grassa

Viure molt bé econòmicament. |

abillar-la, bitllar-la, granejar, estacar els gossos amb llonganisses, anar fort d'armilla |

Ara pla la ballarem grassa! A veure d’on trauran recursos tota aquella colla d'infeliços... -Carlinada-.

ballar-la magra

Tenir molta manca de recursos econòmics (Bar). |

ballar-la, ballar-les putes, (passar-les magres, passar-les putes, fer més badalls que rots Gir), passar-ho magre (Mall), ballar els goigs de sant Prim (Val) |

Després de la guerra la ballàvem tots molt magra.

ballar-les putes

Passar temps de misèria. |

passar penúries, passar-les putes, ballar-les molt negres, ballar-la magra, passar misèria, tenir molta necessitat |

Ara, els qui han de viure de la terra, les ballen putes.

ballar-ne més que no en toquen

Ballar malament, no seguir bé el ritme de la música. |

no seguir el punt de la música, no seguir el ritme |

Aquella nina en balla més que no en toquen; no fa bé els punts de les sardanes i et fa perdre, si la tens de costat.

Tu no n'has sabut mai de ballar tangos: en balles més que no en toquen.

ballar pel cap

Recordar amb poca seguretat, vagament (Gir-Mall). |

córrer pel cap, tenir idea, pensar, semblar |

Em balla pel cap que, fa uns anys, per sant Pere era festa.

Ara em balla pel cap que el noi no ha agafat les claus del pis de Crevillent.

Em corre pel cap que el seu avi es va casar dues vegades.

Em balla pel cap que el pis és en nom de la nena.

ballar pel pensament

Tenir imatges, idees o pensaments que acudeixen a la memòria desordenadament (Cas). |

venir al pensament (o a la ment, o al cap), recordar |

...pobles i més pobles que li ballaven caòtics pel pensament... –La cara oculta-.

ballar per un peu

Estar molt content. |

ballar amb un peu, saltar de content, no caber en pell, fregar-se les mans |

Ballaria per un peu, si aprovés totes les assignatures!

Quan va veure el regal, va estar molt content, ballava per un peu!

Sense aquell castigós, el mestre deu ballar per un peu de content (li ha plegat un alumne dels que només es poden aguantar perquè es cobra a cap de mes).

Els hotels es freguen les mans per... -8TV-.

castigós: Empipador

ballar segons es so que toquen

Actuar de manera diferent d'acord amb les circumstàncies o les exigències d'altri (Mall). |

ésser de l'ultim que li parla, ballar el ball que toquen, canviar -o mudar- de cantet (Mall) |

No te'n pots refiar gens, d'en Miquel: sempre balla segons es so que toquen.

ballaria sobre un punxó

Es diu d'una persona molt balladora (també hem sentit ‘dalt d’un punxó’ i al ‘cim d’un punxó’ Girona). |

ésser molt ballador o balladora |

En Juli quan sent la música ja hi corre: ballaria sobre un punxó!

A -La Dolors, tota la tarda que balla. B –Ui ella, ballaria dalt d'un punxó!

baló d'oxigen

Ajut en qüestions econòmiques, polítiques, etc., sobretot en un moment delicat. |

àncora de salvació, contribució |

Serà un baló d'oxigen per a Rússia (un ajut econòmic) -C33-.

Servirà per donar un baló d'oxigen al Govern australià -Avui-.

banc del 'si no fos' (o banc dels 'si no fos')

Banc o pedrís que hi ha en molts pobles on seuen els vells, que solen queixar-se dels seus mals: 'Si no fos l'esquena...', 'Si no fossin les cames...', etc. (Gir-Tortosa). |

pedrís dels avis, pedrís dels padrins |

A -On és el pare? B -Ha anat al banc del 'si no fos'.

bandarra

Home de baixa condició moral (Mall). |

malfactor, malvat, canalla, vil, brètol, galifardeu, malparit |

Comprovà amb espant que els bandarres el contemplaven.

bandera vella, honra de capità

Significa que el capità, amb la seva vella bandera, ha fet un llarg camí ple de ventures, de la qual cosa n’està ben satisfet (Moixonies; Mall). |

aprofitem les coses ve|les |

A -Llençaré aquestes sabates velles. B -Bandera vella, honra de capità.

bany de masses

Estada o passejada d’un personatge públic enmig de la multitud (millor que "bany de multituds". |

gran succés, estada molt reeixida, passejada triomfal |

L'Anastàsia ha fet un bany de masses per Moscou -CR-.

bany de sang

Episodi de violència que és la causa de moltes morts. |

matança, mortaldat, vessament de sang |

Hi pot tornar a haver un bany de sang en aquell país -TV3-.

banzim-banzam

Moviment fort de balanceig. |

balandreig, balanceig, vaivé, gronxament |

La nena s'espantava amb el banzim-banzam dels arbres amb aquell vent.

nota: Vegeu també 'banzim-banzam', al Volum 1.

baptisme de foc

Primer cop que un soldat participa en un combat i, per extensió, debut professional d’una persona. |

primer combat, entrada en foc, començament |

És un bon baptisme de foc per un metge, un pacient que ha rebut una bomba (pot fer-hi moltes pràctiques) -TV3-.

baralla de carrer

Baralla improvisada. |

batussa, brega |

El partir va acabar en una baralla de carrer (bàsquet) -Avui-.

barallar-se a cops de barret

Dir quatre coses, algú, per fer veure que no està d'acord amb un altre (Val). |

fer el paper d'enfadat, barallar-se sense fer-se sang; dir el nom del porc, dir de tot, dir quatre fàstics |

Això és una baralla a cops de barret, no es faran pas sang!

nota: 'Barallar-se a cops de barret' pot ser un calc del castellà, no ho sabem de segur.

barallar-se a la butxaca (els cèntims)

Es diu de qui no té mai diners, perquè despèn molt. |

tenir mal diner, tenir la butxaca foradada, ésser malbaratador; els diners li cremen |

En Carles no tindrà mai diners; se li barallen a la butxaca.

La Bernadeta no té mai cèntims: si en té massa, se li barallen a la butxaca; si en té pocs, se li enyoren.

barallar-se amb *

L'àvia cuinava les llenties (o tenia feina amb, treballava amb; no es barallava amb les llenties) -Llibre-.

Estic treballant amb l'expressió 'tenir el cul llogat' (o estic mirant el significat de, estic pugnant per saber què vol dir; no m'estic barallant amb).

barallar-se com a cans

Discutir abrandadament (Men). |

haver-se-les, estar com gat i gos, tirar-se els plats pel cap, estar a la guitza (Bar), barallar-se com a moixos (Mall) |

Quan va arribar a ses cases va trobar l’amo i madona que es barallaven com a cans –Fets-.

Estan sempre a la guitza (es barallen) -8TV-.

barallar-se com a moixos

Escometre's dues persones d'una manera violenta (Mall). |

barallar-se com a cans, estar com es ca i es moix (Mall), barallar-se com a gallets de garbera (Val) |

Sa mare emmalaltí, es posà greu, eren sis germans i tot el dia hi havia crits. Es barallaven com a moixos, jo tancava les vidrieres per no sentir-los. Eren renouers, malcriats... -Dones Republicanes-.

barallar-se per (+ verb)

Voler una cosa molta gent (Gir, Mall). |

agradar molt, interessar |

És la botiga que venen més car de Blanes i la gent es baralla per anar-hi.

Ahir hi havia un vaixell rus atracat al port de Roses i la gent es barallaven per pujar-hi (l'ensenyaven).

barallar una possibilitat *

L'Anicet parla de la possibilitat d’enregistrar-lo a Nashville (o pensa, estudia; millor que baralla la possibilitat de) –Avui-.

A i B són les dues hipòtesis amb què es treballa (o que s’han previst, que es discuteixen) -CI-.

barata

En canvi de (Val). |

inútilment, per res; en escanvi, en compensació |

Quan hi vaig anar ja havien tancat.

Vaig fer el viatge barata res.

El vaig acompanyar barata convidar-me a dinar.

El forner es queda la llenya barata arrancar-li els arbres.

baratar de vida

Canviar de manera de viure (Mall). |

canviar -o mudar- de vida (també a Mall). |

En Joan s’ha plantejat baratar de vida.

barba de llossa (fer o tenir)

Hom ho diu de la cara que té la mandíbula inferior molt allargada i ampla. |

cara de cavall |

A -És molt bonica, la Mònica. B -Ai no!, que fa barba de llossa (o que té).

nota: Vegeu 'llossa 2', al Volum 1.

barca aturada no guanya nòlits

Estant aturats, sense treballar, no es guanyen diners –Adagiona-.

barca de menaire, barca de trinxaire

El menaire, el que menava la barca, feia de patró sense ser el propietari de la barca i dels ormeigs, per tant no en tenia tanta cura com si fos una seva propietat (Cotlliure, Nord).

Trinxaire: potser trinxeraire, pobre.

barca nova, dona nova

Es diu d’aquell que té una barca nova que en té tanta cura com d’una dona nova (Cotlliure, Nord).

barca vella, bony o forat

Es diu d'una barca vella que fa aigües per tot arreu (Cotlliure, Nord-les Olives). |

perola vella, bony o forat (Gir), caldera vella, o bony o forat (Gir-Bar), i a vegades tot plegat (Moià); ase magre, ple de mosques, (ruc vell, ple de nafres; cada dia un al novell; Tresponts), (ruc vell, ple de nafres; ase magre, ple de mosques; home vell, cada dia un mal novell; Tresponts) |

A -Em fa mal l'esquena. B -Caldera vella, o bony o forat.

Barcelona és bona, si la bossa sona

Els diners són necessaris. S'hi sol afegir: Tant si sona com si no sona, Barcelona és bona, que vol dir que no són imprescindibles, els diners, per gaudir d'algunes coses (Prin, Mall).

barra lliure (donar, tenir)

1 Servei de begudes on no cal pagar cadascuna de les consumicions. |

beguda de franc, tot de franc, tot gratuït, consumició lliure |

Al nostre casament hi havia barra lliure.

A Sanitat, barra lliure, no pot ser (s'ha de pagar un mínim) -CR-.
2 * No creiem que 'barra lliure' sigui una bona solució quan vol dir 'permetre que es faci quelcom'.

deixar fer, no controlar, deixar el camí lliure, no posar traves, tolerar, donar carta blanca, donar llargues mànigues |

És un intent de no posar traves a les multinacionals (millor que de donar barra lliure).

M'han donat carta blanca per sortir a les dotze de la feina (millor que barra lliure).

Es pensen que poden fer el que volen (o que poden abusar; millor que que tenen barra lliure) –El9-.

nota: Creiem que 'barra lliure' és un cal de l'anglès 'open bar' que ens ha arribat a través del castellà. Són millors, a l'accepció 2, les alternatives que us proposem.

barrar el pas

No deixar passar. |

aturar, detenir, parar, obstaculitzar |

La policia barrava el pas als manifestants.

barrejar els negocis amb el plaer

Divertir-se, en general sexualment, amb una persona amb qui es té una relació professional. |

barrejar la feina i la diversió, barrejar l’obligació i la devoció, fer seguir la feina i el sexe, fer-ho seguir tot |

No barregis els negocis amb el plaer -TV3-.

nota: Llenguatge periodístic.

barrejar una hipòtesi (o: barallar una hipòtesi) *

Tot i que se suposa que... (o tot i que es diu que, tot i que es pensa que, tot i que hi ha la teoria que, tot i que s'especula que; no tot i que la hipòtesi que es barreja és, que es baralla) -RAC105-.

barret de rialles

Persona molt alegre, de bon caràcter (Bar). |

de la gresca, (tranquil, xalat Gir), xalest (Mall) |

Ja us ho passareu bé al casament, en Jordi és un barret de rialles.

El SCPD és una organització malalta, un barret de rialles –Temps-.
barret en mà

Es diu quan a algú el tracten molt bé, molt amablement. |

atentament, amb deferència, amb cortesia, afectuosament, molt bé, barret en mà i peu enrere (Mall) |

Sempre que anem a cals consogres ens atenen barret en mà.

Jo, almenys, sempre hi vaig barret en mà –Nord-.

I tothom li anava barret en mà i peu enrere, fent-li sa cortesia que era del cas -DEL-.

Ens han rebut barret en mà.

barri xino *

Visita a la zona dels prostíbuls (o al barri dels bordells, al barri de les cases de barrets; no al barri xino) -Avui-.

barrim-barram

Persona que fa les coses de qualsevol manera. Aquesta manera de fer les coses (Bar). |

barroer, groller, falaguer (Men), trafegós (Val), barrip-barrap (Gir) |

Ets un barrim-barram! Amb la teva pressa sempre trenquem coses.

Quan en Salvi té feina, barrim-barram, i en un moment tot és acabat i mal fet.

No sentiren res amb aquest barrim-barram de cadires (amb la fressa del seu moviment)

barrinar de cap

Tenir un projecte al pensament (és més freqüent sentir “el cap li barrina”). |

pensar, rumiar, covar una idea, tenir ganes de fer |

En Joan barrina de cap per posar un restaurant (o a en Joan, el cap li barrina per posar un restaurant).

basquejar-se la vida

Guanyar-se-la vida (Mall). |

afanyar-se la vida, avidar-se, mantenir-se; mamar-se-les dolces |

Lo que cercava era trobar un racó a cal Rei per basquejar-s’hi la vida amb bona taula i poca feina –DEL-.

basta que

És suficient fer allò que es diu (sovint introdueix frases on es remarca una oposició a les opinions d'altri). |

n'hi ha prou que, no cal més; només falta que |

Basta llegir els diaris per saber-ho -Avui-.

Basta que jo digui blau, ell diu verd (o només falta que jo digui...).

Basta que tu diguis això, ell dirà allò: és un esperit de contradicció.

Basta que tu diguis blanc per ell fer negre.

No basta que ho digui, ho ha de fer.

Basta que tu li diguis 'vés ben vestida', ella va de hippy.

Ningú no vol vendre, basta perquè tu ho necessites! (per fastiguejar-te).

basta veure el sant per veure es miracles

L'aparença de les persones ja ens diu com són i què en podem esperar –Adagiona-

batre de molt (o molt)

Locució verbal que, en sentit figurat, indica que un hom ha fet un llarg recorregut, tot fent referència a la feina realitzada (Mall). |

haver fet molt (o fer molt), haver fet molt de camí |

Si ho penses bé dius: collons, que hem batut de molt! (= hem fet moltes coses) –Mirall-

batre el cap

Fer treballar molt el cap (Men). |

trencar-se el cap, rumiar, barrinar |

Jo, per trobar sa paraula adequada, he de batre el cap. No sabia on havia posat la clau i això m’ha fet batre el cap.

batre palmes **

L'alemanya pica de mans amb el gitano català (o segueix el ritme amb les mans, aplaudeix, fa mambelletes -a Mall-; no bat palmes al..., fa palmes) -Avui-.

bavejar de gust **

Resten agraïts davant les quatre engrunes que... (o es mostren submisos, estan complaguts, els cau la bava; no bavegen de gust) –Diari Barna-.

bé (+ pronom + verb)

Resposta en la qual s’està d’acord amb allò que algú comenta o demana, però sense assegurar-ho (algunes vegades el pronom no hi va -Gir, Mall-). |

em sembla que sí, fa poc sí, si no ha canviat sí |

A -Aniràs a treballar demà? B -Bé hi compto.

C -Tens el conte nou? D -Bé el tenia.

E –Hi ha el metge a casa? F –Bé hi era.

G -Va bé el rellotge? H -Bé hi anava.

I -Treballarem, avui? J -Bé ho espero!

K –Es casa la teva veïna? L –Bé ho diuen.

M –Eh que són parents en Severià i l’Anselm? N –Bé ho tinc entès així.

O –En Jordi no diu mai res. P –Bé ha dit, avui.

Q –Aquests alumnes no se saben explicar gaire. R –Bé ho entenen tot.

S –No trobo cap clau. T –Bé n’hi havia una.

U –És de ferro aquesta peça? V -Bé ho semblaria (o sembla).

X –Diuen que el director és un malparit. Z –Bé ho sé prou!

A -No estava embarassada, l'Engràcia? B -Bé s'havia dit (o bé es deia, bé ho deien).

C -Són bones les piles? D -Bé les hi he pagades (per bones).

bé de preu

A un preu baix. |

a bon preu, a baix preu, barat, ben comprat |

En aquest supermercat es compra bé de preu.

Al mercat sempre compraràs més bé de preu.

És molt ben comprada, a 50 euros, aquesta màquina.

bé és veritat que *

No n'estic, de cansat, però es ben veritat que hi ha hagut molta feina (o però sí que hem tingut molta feina, però sí que és veritat que hi ha hagut molta feina, però és veritat que; millor que però bé es veritat que).

bé està que *

Ja va bé que s'enduguin alguna pulla (o ja està bé, ja els està bé; millor que bé està que s'enduguin) –RAC1-.

Estem d'acord que no vulga llegir Saó, però... (o ja acceptem que, ens sembla bé que, no hi ha res a dir si no vol; millor que bé està que que no vulga llegir saó, però).

nota : Aquesta manera de construir la frase és usual a València. Pensem que són millors les altres que us proposem.

bé ho (+ verb)

Resposta amb què es contradiu allò que un altre afirma, es dubte, es rebat, etc. |

tu també ho fas; ho dubto |

A -No s'ha de fer això de tocar-se el nas! (a una criatura) B -Tu bé ho fas! (al seu pare).

C -En Fidel no ha pas canviat de cotxe. D -Bé m’ho han dit! (o Bé ho han dit).

E –No s’hi ha d’anar a pispar castanyes, perquè tenen amo. F –Vosaltres bé hi aneu!

bé prou!

1 Rèplica de qui ja s’ha adonat de quelcom que li comenten. |

ja ho sé, ha me n'he adonat |

A -Les nines ja són despertes. B - Ja les sento bé prou!

C –El teu cosí s’ha separat de la dona. D -Bé prou que ho sé! L’altre dia m'ho va explicar fil per randa.

Jo bé prou que vull aixecar el braç enlaire, però no puc (li fa mal).

E -Ens tornaran a dir que no. F -Ja ho sé bé prou!

G -No vol anar al metge. H -Ja s'arreglarà bé prou! (més mal per ell)

2 Ho sol dir qui no vol que es digui o que es faci alguna cosa. |

que no, de cap manera |

A -Vols que ho digui al teu cunyat? B -Te'n guardaràs bé prou de dir-li!

Se'n guardarà bé prou, en Joan, de fer-ho!

bé que malament *

Irlanda, més bé o més malament, se n'està sortint (o a la seva manera, poc o molt, més o menys, al capdavall; no bé que malament).

bé sigui *

Quan se'n va, sia per raons de treball, sia per un altra cosa... (o ja sigui per..., ja sigui per...; tant si és per... com si és per...; no be sigui per).

bé va!, i ell rodolava

Es diu de qui no vol admetre que li van malament les coses (Mall). |

anar més malament que bé |

A -En Biel sempre diu que el matrimoni li va bé. B -Sí, bé va!, i ell rodolava.

bebè a bord

Hi ha un nadó al cotxe. |

portem un nadó, nadó a bord, portem xiquets |

Vés a espai que a l'auto de davant hi ha un bebè a bord!

No badem que portem xiquets.

bec d'or *

En marc enraona molt bé (o s’explica molt bé, té bon bec; no és un bec d’or) –Avui-.

becar

Fer una dormida curta (Val). |

fer una becaina, fer becades |

Era el moment de becar, feia una pila d’hores que s’havien alçat, el bressoleig del vehicle… l’escalforeta del sol, tot convidava a jaure una mica -Séquies-.

begut de carns

belar

Ho diuen d’aquells que xerren molt o criden fort, usualment de manera planyívola (Mall). |

exclamar-se, cridar, xerrar |

Agafat a la barca, encara belava amb llargs bels planyívols.

Fa estona que l’espero, i encara bela (sento que parla cridant).

bellugar la carcanada

Ballar balls moderns i de ritme ràpid. |

guimbar, cabriolar |

Van acabar bellugant la carcanada en una discoteca -TV3-.

ben (+ verb)

Indica que una acció s'ha fet bé o que es considera ben feta (Men, Gir). |

molt bé, a consciència; ben acceptat |

Abans de dinar es ben rentaven –Fets-.

Quan vaig a dormir em ben dutxo.

A tots aquests els convé una hòstia ben picada (o ben donada).

Tot el que sigui per millorar, ben arribat sigui -Saó-.

Aquests rodolins són molt ben buscats (graciosos).

És un futbolista ben cuixat (gros de cuixes o ben fet de cuixes).

Són molt ben deixats, aquests diners (a un bon amic).

Has pogut ben dormir, avui.

Hauria ben vingut a caminar (si ho hagués sabut).

Ben posats, n'hi cabrien una vintena (o ben junts; no ben 'apretats') -CR-.

ben bé

1 Que sobrepuja una quantitat que també es diu (Gir, Mall). |

i tant |

A -Ha de tenir quaranta anys aquesta noia. B –Oh, ben bé.

La Montserrat va treballar a casa ben bé vint anys.

2 Duna manera molt gran. |

completament, totalment, del tot, molt i molt |

Fan ben bé el que volen aquests paletes (no escolten a ningú o ningú no els mana).

M'han emprenyat ben bé: vaig comprar un auto nou, me l’han robat i ara he d’anar a treballar amb moto.

A -No m'agrada, aquest partit. B -Ben bé que te n'aprofites.

S'ha de fer ben bé, aquesta feina (molt bé).

3 Exactament. |

completament, del tot |

No se sap ben bé què va passar.

No entenc ben bé que em proposeu.

ben bons

Més de la quantitat de la qual es parla (Gir, Mall). |

ben bé, almenys, com a mínim, pel cap baix, tirant curt |

L'aigua de l’embassament ha baixat tres metres ben bons.

El dia ja s'ha allargat deu minuts ben bons.

Hi estem deu dies ben bons collint raïms.

El seu home deu tenir quaranta-cinc anys ben bons!

A -Devia tenir 90 anys. B -Ben bons!

ben cap

Gens (Ca). |

cap, ben gota, ni poca ni gaire, gens ni mica |

A -Tens pressa? B -No en tinc ben cap. A –Perquè si tens presa, passa a davant i no m’esperis.

ben carat

Persona que té la cara garrida (Mall). |

bonica, maca |

Eren totes prou ben carades i galanxones de tot es cos -DEL-.

galanxó: bufó

ben cert que no! (o que sí!)

Expressió que afirma o nega quelcom d’una manera ponderada. |

i tant que sí!; i tant que no!, per descomptat, és clar, sens dubte |

A -Ara no plou pas com abans. B -Ben cert que no!

C –Cada dia la vida és més cara. D –Ben cert que sí!

És ben cert que la canalla s’han d’aregar de petits.

Te dic que sent olor de carn humana! (diu es gegant) ben cert, ben cert!

ben compost *

Ha sortit ben mudat el teu germà, no li faltava pas ni un punt (o empolainat, tocat i posat; no ben compost).

En Lluc té una dona ben elegant.

He vist la vídua ben endiumenjada i ben pintada: poc ho semblava de trista.

ben conservat

Persona que demostra menys anys dels que té. |

jove per l’edat que té, que es veu jove, enjovenit |

El teu pare és ben conservat.

ben considerat (i ben vist)

Persona que té bona reputació. |

ben vist, estimat, apreciat, respectat |

El tenen ben considerat, aquest professor.

M'ho passava molt bé, a Oliana, perquè era molt ben vist i respectat.

ben dit!

Aprovació d’allò que un altre diu. |

ben fet, molt bé, ja li està bé! |

Ben dit, Jason! –TV3-.

A -Li vaig dir que, per venir a dur malestar, no calia que tornés. B –Ben dit!

ben entès

Sense excedir-se (Gir, Mall). |

amb seny, tal com cal, civilitzat |

Espero que serà una festa amb el divertiment ben entès (sense bufes, bretolades, embriacs...).

ben entrat

Quan un període de temps ja ha començat (Terres Ebre-Mall). |

fins molt tard, fins a la matinada; fins a mitja tarda; al cap d’uns anys d’haver començat; ésser a ple |

Han estat reunits fins ben entrada la nit –TV3-.

Hi ha hagut un col·lapse de trànsit fins ben entrat el matí -TV3-.

Fins ben entrat el segle, les taronges... -Avui-.

Era ben entrat l’estiu -Contalles-.

ben estimat

Mots d’agraïment (Am). |

moltes gràcies, us resto agraït; em sembla molt bé, magnífic |

A -Us he dut un cistellat de rossinyols. B –Ben estimats!

C –T’he de donar l’as de copes (jugant a cartes) D –Ben estimat.

E -Faran un pas ben ample per als cotxes. F -Ben estimat.

ben fet

1 Que té un aspecte físic agradable. |

ben parit, de belles proporcions, ben plantat, de bona planta, (garrit, gallard, galà Val) |

Quina noia tan ben feta!

2 Expressió de qui està d’acord amb allò que es fa o que ja s’ha fet. |

molt bé, i tant que sí, ja fa bé, fa molt ben fet |

A –Sempre que fan teatre hi anem. B –Ben fet!

C –Abans havíem d’estalviar, però a la nostra edat no. Mira, dilluns anem cap al Brasil de viatge. D -Ben fet que feu!

Ja fan bé de viatjar, els vells (o fan molt ben fet).

E -M'he ajuntat. F –Ben fet!

ben fet que fa!

Aprovació d’allò que un altre fa. |

ben fet!, ja fa bé!, fa molt ben fet!, jo li aprovo, em sembla molt bé |

A –Cada dissabte anem a dinar de restaurant. B –Ben fet que feu! Ja fan bé de viatjar, la gent gran!

ben igual

Que té la mateixa forma o la mateixa mida que un altre (de vegades, irònicament, vol dir que no -Gir, Mall-). |

igual, clavat, idèntic |

He comprat un jersei ben igual que el teu. A –La nena és igual que la padrina. B -Sí, ben igual! (vol dir que no).

ben just

Sense sobrar-ne gens (Gir, Mall). |

amb dificultats, amb prou feines |

Avui el Vila-real ha guanyat ben just.

El sou de la dona ens ve ben just per pagar la hipoteca.

ben mirat

Després de considerar els pros i els contres (Gir, Mall). |

al capdavall, comptat i debatut, al cap i a la fi, després de tot, en el fons, si es mira bé, (després de rumiar-ho, ben pensat i ben mirat, si ho mires bé Ca), tant per tant (Val) |

No em fa cap gràcia aquest casament però, ben mirat, hi aniré.

Ben pensat i ben mirat, vivim més bé ara que trenta anys endarrere.

Ben mirat, m'agradaria, fer alemany.

Ben mirat, tots som iguals; no sé perquè hi ha d’haver tantes enveges.

Ben mirat, és un bon noi.

Ben mirat, encara va anar bé que no em donessin aquella feina.

Ben mirat, ja em podia haver presentat per director.

Nosaltres, ben mirat, hem passat fluix (una multa petita).

Però, ben mirat, sembla més una festa carnavalesca que no una celebració religiosa (Mall).

Ben mirat, ja està bé, una mica de comèdia.

Ben mirat, tot queda igual que abans -Tatano-.

Això no és gaire de bon gust, ben mirat.

Ben mirat, m'hi asseuré jo.

nota: 'Si bé es mira' no ens sembla una bona solució.

ben net

Sense embuts, de manera clara, dit o fet amb decisió (Bar) |

clar i net, clar i català, sense ambigüitat, (net i llampant, clar i llampant Mall); resoludament |

No vol venir amb nosaltres; ens ho va dir ben net!

A -Sortirà la Núria? B -Ben net que sí!

ben orquestrat *

Una campanya molt ben dirigida contra... (o muntada, organitzada; millor que ben orquestrat) -Temps-.

ben parit

Hom ho diu de les persones o de les coses quan tenen qualitats: fan goig, són boniques, agradables, bones, trempades, valentes, etc. |

magnífic, collonut, fantàstic, molt bo |

Aquest film és molt ben parit .

Nena, has fet un dibuix molt ben parit.

El teu germà és molt ben parit, no m'hi voldria pas barallar (és fort i valent).

nota: 1 Els diccionaris que coneixem no recullen ni 'ben parit' ni 'benparit' ni bemparit, mot d'un ús ben general al Nord, suposem que per un fals puritanisme (això passa sovint en català). Voleu una cosa més natural i més innocent que parir?

2 Vegeu també 'benparit' al Volum 1.

ben peixat

Es diu de qui menja bé (el participi de péixer és "peixut"; peixat pot venir de "peixar", variant de péixer; sentim "ben peixit" a Ca). |

ben alimentat, ben menjat, ben tip, ben menjat (Mall) |

Hi vaig treballar tres mesos i sempre em varen pagar bé i vaig estar ben peixat.

Ha arribat ben tip i ben peixat (Am).

ben pensat

1 Després d’haver fet una reflexió sobre un tema (Gir, Mall). |

ben mirat, pensant-ho bé |

A -No volies comprar una agenda? B -Ben pensat, no.

2 Exclamació amb la qual hom aprova allò que qualcú ha dit. |

i tant!, molt bé!, molt ben dit! |

-Sabeu que val més que el tirem dins s'olla (el conill), i el mos mengem tots plegats; i lo que és estat, sia estat! -Ben pensat! Ben pensat! -s'exclamaren tots -DEL-.

ben plantat

Que té una bona planta (Gir, Mall). |

alt i fort, ben parit, de bona presència, (ben llavorat de cara i de cos, ben tallat DEL -Mall- |

La Bibiana és una noia ben plantada.

Bota des cavall un galant jove, és més ben llavorat de cara i de cos de tot es flotó, i crida sa viuda, que sortí tot d'una an es portal -DEL-.

ben portat

Persona que viu una vida agradable, no gens fatigada ni atabalada. |

ben tractat, ben dut, ben alimentat, ben cuidat, ben menjat i ben begut |

La mainada estan massa ben portats, de petits (pugen malcriats).

L'avi va molt ben portat (en tenen bona cura).

Són noies ben portades (no fan feina a casa, només estudien).

Les models són dones joves i ben portades.

Noi, tens quaranta anys molt ben portats! (es conserva bé).

Aquests home, ben portat, pot viure molts anys.

M'estic a la fonda ben menjat i ben begut.

ben posat

Es diu de qui està bé en un lloc (Gir, Mall). |

d'allò més bé, de primera, ben plantat, ben col·locat, ben presentat |

Hi estem ben posats, en aquest pis (= Ens hi trobem bé).

Veiem un Tenerife molt ben plantat damunt el terreny de joc –CR-.

Els canelons eren molt ben presentats.

ben segur

Que hi ha moltes possibilitats que una cosa es faci o que passi (Gir, Mall). |

quasi segur, probablement, segurament, gairebé segur, és fàcil, de segur (Val) |

Aquests temes, ben segur que són del vostre interès –Revista-.

A -Hi és, ara? B -Ben segur! (Corçà).

Ben segur que cap al tard descarregà una forta tronada -Històries-.

ben tocat

Que passa uns quants minuts de l’hora que es diu (Pallars). |

tocat, que passa de l’hora | Esperaren un quart ben tocat i, en comprovar que... –Històries-. Ja són les sis tocades (ja passa un xic, Girona).

ben triat i garbellat

Pensant bé allò que se selecciona. |

ben mirat, comptat i debatut |

A –Són bons els alumnes d’aquesta classe? B -Ben triat i garbellat, n'aprofitaries mitja dotzena.

ben trobat

1 Hom ho diu d’una combinació de mots feta amb agudesa. |

ésser una troballa; ben buscat, ben dit, ben ideat, ben pensat |

Aquest acudit és molt ben trobat.

És ben ideat, el joc (interessant, ben pensat).

2 Salutació que es diu en arribar a un lloc, en començar una carta, etc. (Gir-Men-Val). |

benvingut, Déu vos guard, salut, bon dia, estimat |

A -Benvingut al nostre programa. B -Ben trobats.

Ben trobat Juli, t’escric aquesta carta per...

Benvinguts i ben trobats a Ràdio Roda! (en començar un programa).

ben vist i mirat

Si es pensa bé. |

ben mirat, ben pensat, ben rumiat, si ho mires bé |

És barat, aquest pis, ben vist i mirat (si tenim en compte els preus que es paguen).

Ben vist i mirat, seria bo que l'equip pugés a tercera divisió.

Ben vist i mirat, a Roses s'està més bé que a Figueres.

Això, ben vist i mirat, ja ho podrien pagar els nens i no l'escola (una activitat d’argila).

Ben vist i mirat, tenen dret a la vida com un altre, les rates.

Ben vist i mirat, si tots haguéssim anat a Magisteri, ara sobrarien mestres.

Ben vist i mirat, de rellotges en tinc 3 o 4.

benefici del dubte

Absolució d'un acusat, quan hi ha dubtes de la seva culpabilitat. |

dubte de fet |

Ens havien d'haver concedit el benefici del dubte (i no dir que érem lladres).

beneit del cabàs!

Es diu a qui fa un comentari poc entenimentat (Ca). |

ximple, babau, beneit, curt de gambals, tros de cony (Cat Nord), (beneitó, ximplet, fava, bacora, bajoca, tanoca, bambau Val) |

A –L'any vinent les cases s’abaixaran. B -Calla, beneit del cabàs!

Fa un temps, un beneit del cabàs va ficar a Internet... –Temps-.

Deixa estar aquesta beneita del cabàs -TV3-.

Si no és un beneit del cabàs, ens entendrà sense cap problema.

Parleu-li francès, al nin, que si no el fareu un tros de cony de pagès.

beneit, que ets un beneit! *

Havies de deixar el càntir a sota la taula? Beneit, més que beneit! -s'ha trencat- (o ets un beneit del cabàs!, ets més beneit que una espardenya!, beneit que ets!, que n'ets de beneit!; beneit, ets un beneit!; millor que beneit, que ets un beneit!)

nota: No podem assegurar que 'beneit, que ets un beneit!' sigui una construcció rebutjable, tanmateix generalment la sentim en castellà.

beneït qui et vol bé!

Benedicció (Alguer). |

la fortuna i la salut no et manquin mai! |

beníssim

Adverbi superlatiu de bé (Mall). |

molt bé, collonut, fantàsticament |

A -Com va tot? B -Beníssim.

bensenes

Aparentment o de segur, segons la frase (Men, poc a Mall). |

probablement, em sembla, sens dubte, a bon compte; al cap i a la fi, ben mirat, al capdavall, fet i fet. |

Na Margalida és una dona que sempre ha volgut ser molta cosa; vol ser molt senyora i bensenes no té un velló per fer cantar un cego (cec).

benvingut al club!

Hom ho sol dir a qui presenta les mateixes característiques que ell. |

ja en som dos!, jo també, benvingut sigues!; a mi tampoc |

A –M'he separat. B -Benvingut al club! (l'altre també n'és)

C -No hi entenc d'economia. D -Ja en som dos!

E -No m'agrada rentar-me el cap amb xampú. F -Ja en som dos!

benvist (i malvist)

Que té la simpatia dels altres (Gir, Mall). |

ben mirat, ben considerat, apreciat, estimat, vist de bon ull |

El senyor Eloi va ser benvist sempre, quan feia de mestre.

Era molt malvist, a l'Empordà, emborratxar-se, ara ja som internacionals.

berenar de negres **

Hi ha superioritat, però el partit no és fàcil (o no és bufar i fer ampolles, no és ben planer, no és pa i mel; no és un berenar de negres) -C33-.

Amb el repartiment dels permisos s’ha jugat brut (o hi ha hagut moltes mires, s’han donat a qui tenia bons padrins; no ha estat un berenar de negres).

L'actuació arbitral va evitar que allò es convertís en una batalla campal (o acabés com el ball de Torrent; no es convertís en un berenar de negres) -Avui-.

En aquest carrer no es respecta cap norma: és un tip de riure (o és a cal podrit, és xauxa, tothom fa el que vol; no és un berenar de negres) -8TV-.

besa'm el cul

Expressió grollera de qui no accepta allò que li proposen (Am). |

vés a besar culs!, no m’atabalis!, no m’emprenyis, besa’m els peus! (Am), besa’m el peu i balla! (Am), vés a passejar diaris! (Men), vés a fer la mà (Val) |

A –M'hauries de tornar a deixar cent euros que m’he descuidat la cartera a casa. B –Besa’m el cul!

C –Em vols dur a Santa Coloma? D –Besa’m el peu i balla!

E –M’hauries d’ajudar a fer aquests problemes. F –Besa’m els peus!

besada amb pipius

Agraïment que es dóna amb una besada (Men). |

un petó, un petó i una moixaina |

A -Què val això? B -Una besada amb pipius.

besar el cul

Fer completament la voluntat d’una altra persona. |

adular-lo, anar al darrere d’algú, llepar, sotmetre’s, humiliar-se, besar els peus, ésser esclau, (ballar-li els nanos Val) |

Has de ser amic amb tothom, però no els has pas de besar el cul.

besar els peus

Acceptar la superioritat d’altres persones (Am, Mall). |

ésser submís, rebaixar-se, humiliar-se, agemolir-se, besar el cul, llepar els peus (Nord) |

Per què li has d'anar a besar els peus? No et rebaixis així: si no té raó no en té!

Sembla que els has d'anar a besar els peus perquè són rics.

Només discutia de les punyetes de l’estació, que si aquell llepa els peus del cap de servei... -Vagons robats-.

besar en terra d'allà on trepitja

Sentir per algú una profunda gratitud o veneració (Mall). |

besar les trepitjades d'algú (Mall, DCVB) |

El senyor Bernat és com un déu per ell, besa en terra d'allà on trepitja.

bessó d’una qüestió

La part més important d’un tema o d'un assumpte (Mall). |

part essencial, moll de l’os, clau |

Arribarem així al bessó de la qüestió.

Es bessó de tot això és que tu no has fet sa feina que havies de fer!

Sempre s’enfila amb dois i no arriba mai a n’es bessó de sa qüestió!

Has de sebre destriar es bessó de ses clovelles! (dit a algú que no ha sabut destriar l’important d'un tema).

bèstia bruta

Expressió de sorpresa (Am). |

Déu meu!, carall!, vits de la virolla! (Ca) |

Bèstia bruta, qui és que menja això? (té molt de mal gust).

bèstia de mi!

Ho diu qui ha tingut un fracàs per no haver pensat bé una cosa abans de fer-la, o qui està a punt de fer un disbarat (Mall). |

burro de mi!, ximple de mi! |

Oh bèstia de mi! ¿tenim un endevinador en casa, com en Pere, i no mos ne servim? –DEL-.

bèstia negra

Persona o cosa que porta mala sort (Bar). |

botxí, maldecap, que porta malastrugança; ésser l'element en discòrdia |

En Francesc va ser la bèstia negra d’en Dalmaci (li va fer dos gols) -CR-.

La nostra bèstia negra és el francès (el suspenen).

bestiar de molts, el llop se'l menja

Quan les coses tenen molts amos, ningú no hi té un veritable interès (Tresponts). |

el que és del comú no és de ningú, porc a mitges no és mai gras |

A -La cooperativa ha hagut de tancar. B -Bestiar de molts, el llop se’l menja.

bestiar (+ adjectiu)

Conjunt de persones, en llenguatge vulgar. |

gent |

Els mestres som un bestiar molt estrany: sempre tenim conflictes.

Amb aquest bestiar escuat ja hi he tractat, ja sé com com pensen (les dones).

beu-te aquest ou, que l’altre es cou!

Es diu burlescament a qui li surt malament una cosa (Tresponts). |

ja t’està bé!, au, espinya la pinya!, massa poc!, torna-hi! |

A –He caigut de l’arbre, iaia! B –Doncs beu-te aquest ou, que l’altre es cou!

C –M'han suspès l'examen de conduir. D -Beu-te aquest ou, que l’altre es cou!

beu-te aquesta!

Vol dir: 'Accepta això per força' (Mall). |

accepta-ho!, si us plau per força |

Idò, Bernat, hauràs d'acceptar els fets, t'agradi o no: beu-te aquesta!

beure a mamoc

1 Entrar, en una inundació, l’aigua a dins de les cases (Am). |

beure a morro, inundar-se, entrar aigua |

Quan hi va haver l’aiguat de l’any passat, bevíem a mamoc.

Aquestes cases són massa a prop de la ribera i, de tant en tant, bevem a morro.

2 Beure posant el broc, el tòt o el galet d’un recipient a dins la boca o tocant els llavis (Am). |

beure a morro, mamar, xumar, totar |

No begueu a mamoc de la mateixa ampolla, si us plau: em fa fàstic.

beure a morro

Beure tocant amb els llavis el pixorro del botijó o de l'ampolla. |

mamar, xumar, totar (Ca) |

Ara tothom beu a morro.

beure a gallet

Beure sense llepar el pixorro del recipient, de manera que el líquid en raja per l'aire fins a la boca (Val). |

beure a galet, beure a gallet (Gir) |

Abans tots apreníem a beure al gallet.

El nen ja sap beure a gallet (Ca).

beure com un avenc

Beure molt i molt (Men, Mall). |

beure com una tremuja (Ca-Am), ficar cap i coll (beure), beure sense coneixement (Men) |

En Damià mai no sap quan en té prou: beu com un avenc.

Quan sigui més tard, aprofitant que tenen la dona al ball, s'encastaran entre cap i coll un conyac -Vents de port-.

beure com una esponja *

Els caps de setmana mama molt (o trascola, aixeca el colze, és un colador, beu com un lladre; millor que beu com una esponja).

beure més que un clot d'arena

Dit de qualcú que beu molt (Moixonies; Mall). |

beure més que una mula, que una esponja, que una tina, que un alambí, beure a tòt de càntir (Val) |

Aquest home beu més que un clot d'arena; no acaba mai la set.

beure oli

Anar més malament (Men). |

firar-se malament, anar de través |

Amb aquesta dona ha begut oli: és una malgastadora.

beure per la set que es té

Beure, algú, tant com li convé. |

no estalviar el beure, espassar-se la set |

A -Posa-li més taronjada, al nen. B –És que ha begut molt. A –No dona, que begui per la set que té! (si li'n convé més, que begui més).

beure per set

Beure quan es té set. |

beure quan toca |

Tu no beus pas per set, sinó per vici.

beure's es cop

Sentir-se ferit per unes paraules o una acció i dissimular-ho (Mall). |

beure's es cop com la figuera, empassar-se la saliva, contenir-se, beure's el seny |

Se tornà beure es cop com sa figuera, no en va dir res a negú... –DEL-.

Que us heu begut el seny? -TV3-.

beure's l'enteniment

Obrar sense seny; fer les coses malament (Bar). |

beure's el cervell, perdre el seny, fer insensateses |

Sembla que s’hagi begut l’enteniment; no dóna diners a la seva dona per anar al mercat.

S'han begut l'enteniment -el brogit-.

beure's les llàgrimes

No manifestar ni tristesa ni dolor (Bar). |

passar-s'ho un mateix |

Les vegades que em vaig beure les llàgrimes perquè la nena no s'adonés que estava desesperada!

bingo!

A -En Sadurní vindrà treballar aquí. B -Perfecte! (o fantàstic!, collonut!, excel·lent!; millor que bingo!) -TV3-.

bla, bla, bla *

Aquests promeses només són paraules (o són parlar per parlar, són anar dient; millor que només són bla, bla, bla)

Es passen el dematí xic-i-xec a la plaça (o xec-xec, xerrant, garlant, vinga va; millor que bla, bla, bla)

nota: Aquest calc del castellà és usat per bons autors com M. de Pedrolo, Jesús Tuson i d'altres. Malgrat tot, pensem que és millor de prescindir-ne.

blanc com la flor de lliri (o "més blanc que")

Es diu de quelcom o de qualque cosa que té un color d’una tonalitat molt blanca (Mall). |

blanc com un glop de llet, blanc com una tofa de neu, més blanc que la paret (Mall), blanc com un lliri (Men) |

Tenia un cove ple d’aquella llana, més blanca que la flor de lliri -Conte-.

Na Margalida romangué blanca com un Lliri i s'hagué de sostenir amb la portellada -Novel·letes menorquines-.

blanc com un glop de llet

Ben blanc (Gir, Mall). |

blanc com un paper de fumar, blanc com la neu, blanc com la satalia, pàl·lid, (blanc com la sal, blanc com un ciri pasqual l’Alguer) |

Quina pell tan fina, aquella criatura: és blanc com un glop de llet.

Em sembla que no et trobes bé: has vingut blanc com un paper de fumar.

Tenia una fia blanca com la neu i garrida com el sol -DEL.

Em faig blanc com la paret -o com el paper- (Val)

Té la pell tan blanca com la d'un calamar (Val).

blanc com un paper de fumar

Molt blanc. |

blanc com la neu, blanc com un glop de llet, blanc com la satalia, blanc com la neu, (blanc com la sal, blanc com un ciri pasqual l’Alguer) |

Vaig quedar blanc com un paper de fumar (de l'espant).

blat ajagut aixeca l'amo

blau com un mataparent

De color blau (ho sentim a dir de les persones). |

blau, blavenc, blavós, blau de verga i sense milotxa (Val) |

Amb aquesta fredor m'han quedat els dits blaus com un mataparent.

Dissabte, jugant a cartes, el varen deixar blau com un mataparent! (va perdre tant com duia)

anar blau: no tenir diners

blau de ràbia

Molt enrabiat. |

irritat, enutjat, enfurit; blau com un mataparent, blau com la paumella –la palmella és una tela- (Mall) |

Es gegant ja tenia totes ses formigues an es cap des tió. Estava blau de ràbia –DEL-.

bleda assolellada

Es diu d'una persona dèbil de caràcter i que sempre es queixa. |

bleda, fleuma, figaflor, gemegaire, delicat, gemegador, bajoca (Val); sempre es plany |

La teva sòcia és una bleda assolellada: sempre diu que té mals.

El molt bajoca li va vendre la casa regalada.

Ets una bleda assolellada, no fas mai bé la feina.

nota: Vegeu també “bleda”, al Volum 1.

bledes a casa i bledes a l'hort!

Vol dir que tothom es queixa, que tothom té maldecaps (Ca). |

tothom plora, tothom es plany, sempre es queixen; bledes a casa, bledes a l'hort, i a casa més que enlloc (DCVB) |

A la feina diuen que no cobrem gaire, tu et queixes que tens mal de cap: bledes a casa i bledes a l'hort!

bo!

Expressa contrarietat. !

au!, faltava aquesta! |

Bo!, què passa ara? (se n'ha anat el llum).

-Però bo! Estau tronat,vos! Si Portinatx està a s'altre cap de s'illa! - Va! Menudències! -Xacoters-.

nota: Vegeu també 'bo 1', al Volum 1.

bo (+ forma del verb ésser) *

En moments difícils no és bo de perdre la calma (o és bo no perdre; no bo és no perdre).

Anirà bé de recordar les alineacions (o ara és un bon moment de, serà bo de; no bo serà) -TV3-.

Com que és divendres, serà interessant de saber el temps d'aquest cap de setmana -CR-.

Seria bo que el joventut guanyés els dos partits (o aniria bé, convindria, vindria bé; no bo seria) -C33-.

bo, bonic i barat

Volem que ens ho regalin tot (o ho volem tot a regalar -o a donar-; volem comprar a baix preu, a cap preu, per quatre xavos, volem duros a quatre pessetes -Gir-Val-; o ho volem bo, bonic i barat).

nota: 'Bo, bonic i barat' és una construcció que també s'usa molt en castellà. Sembla acceptable, però no ens ha de fer oblidar les altres.

bo d'enganyar

Que no costa d’enganyar (Mall). |

fàcil d'enganyar, innocent, caure del niu (DIEC) |

Un ignorant és recelós, però també la persona més bona d’enganyar del món -Presència-.

Aquestes màfies russes duen al·lotes bones d'enganar i les fiquen dins negocis bruts!

Els consumidors de grans superfícies comercials, amb tantes d'ofertes, són bons d'enganar.

És molt innocent, bo d'enganar.

Sembla que caigui del niu (és ingenu) -TV3-.

bo d'enriure's de sa gent

Persona a qui li agrada fer bromes a l’altra gent (Men). |

de la broma, bromista, burleta, acollonador (Gir) |

Es ferreriencs són molt mentiders i bons d'enriure's de sa gent –Fets-.

bo de (+ verb)

Que no costa gaire de fer, de dir, etc. (Mall). |

de bon fer, fàcil de fer |

No et pensis que és tan bo de fer -Cançó-.

És bo de dir, això que dius, i difícil de fer!

És un home bo d'enganar (de bona fe, innocent).

Això és molt bo de guarir; n’hi ha prou que descansi una mica.

Els jornals eren bons de pagar, en aquell temps (barats) –Llibre-.

Vendre era bo de fer (hi havia poca producció).

bo fa bo

Les coses bones van bé (Am). |

les coses bones resulten bé, amb coses bones vas bé |

A -Vaig comprar aquestes sabates cares i el peu ja no em fa mal. B -Bo fa bo.

bo i

1 Completament (dóna èmfasi al mot que l’acompanya). |

totalment, enterament, del tot. |

He comprat la faldilla bona i feta (no l'he pas feta jo).

L'avi de la Bàrbara era igual que el dia que el varen enterrar: havia quedat d'una sola peça.

Bo i enter el varen canviar de cementiri amb un carretó.

Estava tan cansat que es va ficar al llit bo i vestit.

Vas a la carnisseria i te'l donen bo i net.

Els el donarem bo i retallat, el treball manual, als nens.

M'he anat a tirar bona i vestida a sobre el llit.

Bona i apuntada i no la saps fer? (una resta).

Me l'ha donat bo i fet, l'examen (preparat per posar als alumnes).

2 Mentre és en un lloc o està fent quelcom. |

tot; malgrat, tot i |

Cantava bo i caminant.

Passava la processó i ell se la mirava bo i assegut –Llibre-.

Aquests nois, bo i les vacances, hem aconseguit que vinguin a la ràdio –CR-.

Comença a endinsar-se en el bosc, bo i enganxant el cordill -Llibre-.

Bo i assegut mirava per la finestra.

Bon Nadal, bo i evocant l'escriptor lleidatà.

Va poder sortir de l'aigua bo i escapant-se d'una mort certa -Llibre-.

Renta la nena bona i adormida (la nena dorm).

bo i sa, i va fer un pet com una aglà

Es diu de quelcom que sembla que va bé i pot acabar malament (Tresponts). |

farà mala fi, farà la fi d'en Cagacalces, acabarà com el rosari de l'aurora, s'arruïnarà |

A -Que n'és de trempat el meu gendre! Negoci que fa, negoci que ensopega. B -Sí, sí, bo i sa i va fer un pet com una aglà.

bo i sa com un gra d'all

Gaudint de bona salut (Mall). |

amb cara de bon any, fresc com una rosa |

Va romandre bo i sa com un gra d’ai -DEL-.

boc 'espiatori' *

Els portuguesos eren sovint l’ase dels cops dels mals populars (o qui pagava els plats trencats, el boc emissari, la víctima expiatòria, els pallassos del circ; millor que el boc espiatori) -TV2-.

L'entrenador serà el boc emissari de la situació del club -CR-.

boca avall (i boca amunt)

Ajagut amb la cara mirant a terra. |

de bocaterrosa (una persona), de panxa (Mall), (a bocons, de bocadents Val); cap per avall, de cap per avall -a Girona-, girat, capgirat, invertit (una cosa); de cara enlaire |

Quan he arribat, dormies al sofà boca avall (o de bocaterrosa).

Posa les cartes boca avall (o de cap per avall, girades) -TV3-.

nota: 'Boca avall' és al GDLC, 'boca per avall' és al DIEC. Per alguns autors són millors les solucions 'cap per avall' o 'de cap per avall' i 'cap per amunt' o 'de cap per amunt'. Nosaltres també ho pensem.

boca d'infern

Es diu de la d’un qui flastoma molt (Mall, Gir). |

renega com un carreter, renegaire |

Quines boques d’infern! -DEL-.

boca de pinyó

boca que no parla, Déu no l'ou

Proverbi antic, com ho denota l’arcaica forma verbal. Es diu per estimular algú perquè parli -Adagiona, Mall-. |

boca que no parla, Déu no la sent |

'bocanada' d’aire fresc *

Empatar al camp del Lió va ser una alenada d'aire fresc (o una glopada, ens deixa respirar una mica; no una 'bocanada' d'aire fresc) -TV3-.

boig per boig, que n'hi hagi!

Aconsellen que, davant d'un casament, en cas de dubte entre dos pretendents, val més triar el més ric (Ca). |

ruc per ruc, més val carregat que buit (DCVB) |

A –La noia es vol casar amb en Nicolau. B –Sí home. Ho ensopegarà: boig per boig, que n’hi hagi! (és ric)

boigs amb boigs s'avenen

boireta que pastura, aigüeta segura

Es pronostica que quan hi ha boira després plou (Mall). |

boira per les serres, aigua per les terres |

Boireta que pastura aigüeta segura -Nous escrits-.

bon (+ nom) tinc!

Ho diu qui té maldecaps i no podrà fer quelcom. |

ja pots pensar!, de cap manera! |

A -Aniràs a l’aplec de Santa Brígida? B -Bon aplec tinc! (hi ha malalts a casa).

C -Vindreu a sopar? D -Bon sopar tenim!

bon camí!

Es diu per desitjar sort a qui comença un viatge o a qui se’n va a viure en un altre poble. |

bon viatge, adéu, adéu-siau; sort, que et vagi bé |

A –Pare, ens n’anem cap a Barcelona. B –Va bé, ja ens veurem la setmana vinent: bon camí! (bon viatge)

C -L’Ambrós i la seva dona han anat a viure a Elx. D –Si se n’han anat, bon camí! (que els vagi bé).

E –He trobat una bona feina al Japó i me n’hi vaig. F -Ja tornaràs; i si no: bon camí!

bon dia i bon sol!

Salutació de qui arriba en un lloc (Gir, Mall). |

bon dia i bona hora, bon dia que Déu nos do |

A –Bon dia Pura. B -Bon dia i bon sol! (si fa sol)

Bon dia que Déu ens do –contestà secament el mossèn, després de... –Històries-.

Bon dia i bona hora a tothom!

bon dia tingui i no s'entretingui!

Adagi que se sol dir per fer broma. Es pot fer servir seriosament per fer anar eixerit a algú (Ca). |

bon dia tingui i que Déu el mantingui (Bescanó), bon dia tingui i porti el que tingui (Bar), bon dia tenga i no s'entretenga (Mall) |

A –Bon dia tingui. B –I no s’entretingui!

C -Bon dia i bona hora. D -I un bon dinar quan sigui hora.

E -Bon dia. F -Bon dinar tenguem a migdia -Horranch, Mall-.

bon fer *

Vegeu 'el bon fer'.

bon partit

Persona amb qui és convenient de casar-se perquè té una bona professió o una riquesa considerable. |

hereu ric, bon hereu |

Totes les noies el segueixen, de tan bon partit que és.

bon profit, porc fotut!

Es diu a qui fa un rot (Ca). |

bon profit, porc podrit! (Am) |

A –Bon profit, porc fotut! B –Dispenseu-me. És que aquestes mongetes se m'han posat bé.

bon profit li faci!

Ho diem, sovint iradament, contra algú perquè té una cosa que nosaltres no tenim, perquè no ens la vol deixar, per enveja, etc. (Gir, Mall) |

que s'ho confiti!, si té més pa que sopi dos cops |

A –El meu cunyat té una piscina ben gran i no ens hi deixa anar. B –Bon profit li faci!

bon punt

Després d’haver fet alguna cosa (Cas, Val). |

tan bon punt, una vegada, una volta, després d'haver |

Potser la mateixa aranya, bon punt comprovada la teranyina... -Temps-.

bon rotllo *

"Haver-hi bon rotllo" i "haver-hi mal rotllo", dues frases construïdes amb el barbarisme "rotllo", són probablement l'aportació més gran de la televisió a la lingüística. Pobra llengua!

Solucions: Ens avenim molt (o ens entenem molt bé). Amb la música ens divertíem més que amb el teatre. Ho heu fet amb dues màquines diferents perquè no es vegi: ben fet!

Haver-hi bona sintonia, bona relació. Entre els dos clubs hi ha bona sintonia -CR-.

bon sant, bona vigília!

Vol dir que, com que l’endemà és festa, també s’ha de celebrar la vigília. |

A -Com és que aneu a sopar? B –Demà faig anys. A –Ben fet: bon sant, bona vigília!

bon senyal (i mal senyal)

Vol dir que les coses van bé (Gir-Mall). |

això va bé, això és bo! |

A -Sempre treballa. B -Bon senyal (havia estat malalt).

Millor que vagi d’excursió, la nena: és bon senyal

C -On eres? D -A caminar. C -Bon senyal.

E -Els metges ja em deixen conduir. F -Bon senyal (tenia mal a la vista).

G -En Canut fa dies que no surt de casa. H -Mal senyal.

nota: Vegeu també 'ésser bon senyal'.

bon vent!

1 Es diu per acomiadar a algú de mala manera. De vegades es diu per broma i no implica cap mala relació, depèn de la familiaritat entre les persones (Gir, Mall). |

bon vent i barca nova!, ja fossis fora!, salut i ben lluny!, foc al cul i barca nova! (Am) |

A –Me n’he d'anar. B –Doncs bon vent! (adéu)

C –Se'n van a viure a Normandia. D -Bon vent i barca nova! (= no els trobaré pas a faltar).

E –Si no m’ho vols donar, ho aniré a dir al cap. F –Vés allà on vulguis, bon vent! (l’engega a dida).

2 Manifestació d'alegria quan algú se'n va (Val). |

bon viatge!, que vagi bé! |

Bon vent, mare!

bon verd i pocs maldecaps

Es diu per destacar la ignorància dels problemes alhora que es lloa l'excel·lència de la bona vida (Val). |

tranquil·litat i bons aliments, no vull maldecaps, vull assossec -o calma- |

Jo, de política, no vull saber-ne res: bon verd i pocs maldecaps.

bona cosa

1 Molt (Val, Pallars). |

una pila, un munt, (un fotral, un món Val); enormement, altament, en gran manera |

Jo tinc bona cosa d'amics al poble.

L'absència de persones, d’antuvi neguitejà bona cosa els Pere Salls –Històries-.

Ell en sap bona cosa, de tot plegat (dels maquis, passava gent per la frontera –Cat Nord-, escrit a El Temps).

Un cantant amb bona cosa de discos al mercat -Saó-.

2 Vol dir, parlant amb ironia, que allò que es diu sembla menyspreable. |

tan gran cosa!, ja te'l regalo! |

A –S'ha fet de la mateixa religió que la seva sogra. B –Bona cosa!

És bona cosa que al país català hi hagi coses que funcionin (parlen de la USAP) -Temps-.

C -Vaig a la clínica. D -Bona cosa!

E -Aquesta tarda anirem d'excussió. F -Bona cosa has dit! (la mainada crida contenta)

Bona cosa els vas dir! (un renec, ara el repeteixen).

bona dienda

Expressió que indica una certa facilitat de qualcú per xerrar i expressar-se entre la gent (Mall). |

facilitat de paraula, (bona xerrameca, bon xerrumeig Mall), bon xerrim (Men) |

Sap expressar les coses amb una bona dienda (Mall, llibre)

bona durada!

Desig que les coses continuïn anant bé. |

que duri! (Gir, Mall), que no s’espatlli! |

A -Esteu bé? B –Sí, molt per ara. A -Doncs, bona durada!

C -Tot va bé? D -Sí. A -Bona durada!

E -Com et trobes? F -Bé. E -Bona durada!

bona estada

Desig que algú estigui bé un lloc (Ca). |

que estigueu bé!, passeu-vos-ho bé |

A -Anem a passar un dies a Tenerife. B -Bona estada!

bona estrella

Es diu quan les coses surten bé (Gir, Mall). |

sort, bona ratxa |

El Llevant perd la bona estrella a... (perd) -Avui-.

bona hauria estat

Expressa la satisfacció per haver evitat quelcom (Mall). |

només hauria faltat que, malament rai si, ja l’hauríem feta bona si (Gir) |

Bona hauria estat que m’haguessin elegit! -Presència-.

bona nit, caragol

Exclamació que denota disgust per un fet (Eiv, Bar). |

bona nit i bona hora, tururut viola, bona nit dotze hores, bona nit, tartana (Am), (bona nit cresol, adéu tartana, tururut dotze hores Val), bona nit! (Mall) |

He tingut la coca massa temps al forn i bona nit, caragol! (Bar)

Se m'ha cremat tota. No podem deixar sa llengua a s'estacada ni dir-li: bona nit, caragol! (Eiv)

Bona nit raïms i sobretot es suc que fan! -DEL-

A -He perdut el rellotge. B -Bona nit dotze hores! (no el veuràs més).

Si plou, bona nit, tartana! (no podrem anar a caçar bolets).

bona nit, ramell florit

Es diu per a desitjar als nins que passin una nit feliç i tranquil·la (Mall). |

bona nit, rei del meu cor |

La padrina va colgar el nin i li va dir: "Bona nit, ramell florit".

bona nit, si et colgues

Es diu per indicar que una cosa ja no té remei o que s’ha acabat (Mall). |

(bona nit!, bona nit, pastora!; bona nit, cresol, que la llum s’apaga Val); bona nit, caragol (Mall), i ja no se’n va parlar més, conte acabat, i el tema es va acabar |

Ja estava ben farta d’anar amb ell, així que aquell vespre li vaig dir: "Adéu, i bona nit si et colgues."

Cadascú a ca seva i bona nit si et colgues (no va passar res d’important) –Albellons-.

bona nit a les bardisses

Expressió que demana actuar, amb to humorístic, davant d'una situació o d’un fet irreversibles (Bar, Mall). |

bona nit i tapa't!, bona nit viola!, bona nit dotze hores!, bona nit cargol! |

Si no lluitem units ens tancaran l'escola, i bona nit a les bardisses!

Si prospera el projecte d'urbanització, ens quedarem sense el darrer espai verge, i bona nit a les bardisses !

bona nit i tapa't!

Es diu per donar per acabada una conversa o, humorísticament, per donar per perdut quelcom. |

llestos!, prou!, ja ho hem dit tot!, s’ha acabat!; bona nit caragol! bona nit dotze hores!, bona nit viola!, bona nit si et colgues! |

A -Me'n vaig a dormir que és tard. B -Bona nit i tapa't!

De totes les inversions que s’havien promès, bona nit i tapa't! (no es donaran) –CR–.

bona prova

Argument que demostra allò que es comenta. |

la prova és, n’és la prova el fet que, n’és la prova que |

Bona prova dels arguments que esgrimeixen són falsos és que... -Temps-.

bona que!

Es diu que es farà quelcom per evitar un possible perill (Am). |

no fos cas que, anem amb compte, només faltaria |

Al marge hi queda un xic de foc, bona que s'encengués! Apagueu-lo! (= no fos cas)

No convidis tanta gent, bona que no hi hagués prou coca!

No en fem tantes d’excursions, bona que després els pares encara ens critiquin!

Li diré, bona que la tingués ell, la clau! (per si la té ell, per bé que no és probable).

No m'interessa pas saber la combinació de l’alarma: bona que entressin a robar!

bona raó

Una manera de fer o una explicació que convencen (Mall). |

bona causa, una raó poderosa, una raó de pes, un bon argument, un bon motiu, una explicació |

Dóna'm una bona raó per comprar aquestes accions -TV3-.

Segur que teniu una bona raó per fer vaga -TV3-.

bona seria!

Això que es diu no es pot admetre (Am). |

ja la faríem bona! (Ca), només faltaria!, no caldria sinó!, bona en fóra! |

Si viuen a casa, han de creure, bona seria!

bona tarda

Salutació que es fa des d''havent dinat fins al vespre. (En català, fins al segle XVI es deia bon dia per a tot el dia i bona nit. "Bona tarda" no es diu ni a Mall ni a Val. Fins cap a la fi del segle XIX, la salutació dins la pagesia mallorquina era "Alabat sia Déu".) |

bona vesprada (Val), bon vespre (al vespre) |

En català no es diu ni "bones" ni "bones tardes", cal dir bona tarda, i millor si diem bona vesprada.

bones! *

Bon dia! -quan arribem a un lloc -(o bona nit, bona vesprada, bona tarda; no bones!)

bones maneres *

El jugador va demostrar la seva qualitat (o la seva bona forma, la seva habilitat, la seva categoria, la seva classe; millor que bones maneres) -C33-.

La cantant ha demostrat la seva esplendidesa a l'escenari -CR-.

bones paraules

Explicacions que es donen per quedar bé (Gir, Mall). |

excuses, pretextos, evasives, romanços |

A -T'han ajudat? B -Amb bones paraules i res més.

Amb bones paraules, el van anar arraconant.

bonic com un sol

Molt bonic. |

que fa goig de veure, xamós, bell, formós, encantador, garrida com un sol (Mall) |

La Loreto era bonica com un sol i ha vingut nyicris: s’ha aprimat massa.

Aquest noble cristià tenia una filla maca com un pom de flors -quan Judes

bonic de veure

Agradable a la vista. |

bonic que enamora, joliu, magnífic, admirable, bo de veure, fer molt de goig, bonic com el vol d'un gaig; ésser graciós, de veure (Val) |

En Sir ha fet un gol bonic de veure -CR-.

A ca l’Amàlia venen una carn bonica que enamora.

Era bo de veure’l, en mànigues de camisa marxant a salt de ca davant de la partida -Carlinada-.

Montsegur és bonic de veure.

Aquesta flor, quan espleta, és maca de veure.

És un castell de veure (magnífic).

Parlen un català bonic com el vol d'un gaig -Punt-.

bons desigs, però les obres al mig

Les bones paraules s’han d’acompanyar amb obres (Tresponts). |

no n’hi pas prou de predicar; paraules i fets; els fets no menteixen |

Tot això que proposes està molt bé, però, a acompanyar l’equip de cadets hi ha d’anar algú. Mira, vés-hi, tu. Bons desigs, però les obres al mig (a un de la junta que fa moltes propostes i no fa ni brot).

bons i plomats

Es diu d’allò que s’aconsegueix sense gaire esforç (Gir). |

bons i fets, pelats i sense pinyol (Bar); trobar-los fets, no haver costat gaire, no haver-los de plomar |

En Damas no penca gaire perquè ja els hi porten bons i plomats (el seu pare és l’amo de la fàbrica i viu bé treballant poc).

Ja els ha trobats bons i plomats, la Llúcia (no els ha haguts de plomar ella; la seva família és puixant, el seu pare li va pagar una casa quan es va casar, etc.).

Aquest els vol bons i plomats (sense pencar).

bons oficis

Allò que una persona o una institució fan per ajudar-ne una altra, per arribar a un acord entre dues parts, etc. |

gestions d’un intermediari, passos, negociacions, tràmits, diligències |

Demanen els bons oficis dels EUA i de Rússia en les negociacions -Avui-.

En Joan ha escrit una carta a en Valerià per agrair-li els seus bons oficis en la compra del castell (les gestions) -Llibre-.

borràs, borràs, poc mal i molt de pedaç

Significa que hom lleva importància al mal que pugui tenir un infant davall una bena o embenat (Moixonies; Mall) |

au, que això no és res (Mall) |

Venga, Jaumet, que això no fa mal: borràs, borràs, poc mal i molt de pedaç.

bosses tristes

És un insult que significa que algú té poc seny o enteniment (Mall). |

(cap esflorat, cap espatllat, cap de carabassa, cap de suro, cap de fava, cap d’olla, curt de gambals Mall) |

El barbut, quin bosses tristes! Segur que havia vingut a la Dragonera enviat o delegat pel seu partit, a fer-hi proselitisme -Els voltors-.

botar com una titineta

Fer salts amb molta lleugeresa (Eiv). |

saltironar, guimbar, cabriolar |

En ser dalt de la muntanya ell estava tan fresc i botant com una titineta. Ella amb ses plantes des peus plenes de sang, era una gemegaroia que feia pena -Xacoters-.

titineta: Cua-roja (ocell)

botar d'alegria

Fer salts. (A Mallorca és més corrent botar que saltar, si no és entre gent molt influenciada pel castellà. Amb tot, salt i saltar són usats des de temps molt antic en la nostra llengua, també aquí Mall). |

saltar d’alegria |

Li venien ganes de botar d’alegria –Adagiona-.

botar foc

Encendre foc (Cas) |

calar foc, pegar foc |

Els rumors són botar foc a la casa -Temps-.

nota: 'Posar foc' és un castellanisme

botar la llebre

Trobar allò que cal per iniciar una activitat (Alt Urgell, Mall). |

moure la llebre, trobar una solució |

A -Hi ha una solució –planteja de sobte la Roser-. B -“Vet-ho aquí!”, es diu interiorment en Tonet, per fi ha botat la llebre –Albastesa-.

botir els morros

Ventar un cop a la cara d’algú. |

fer la cara nova, inflar les galtes, estampar els cinc dits a la cara, bufetejar |

Si et torno a veure al meu hort, et botiré els morros!

botó de mostra *

Aquestes cremades de cotxes són una mostra que les coses no van bé a cals gavatxos (o un indici, un exemple, una prova; millor que un botó de mostra).

Aquí tenen un exemple d'això que... –Avui–.

bou fart no llaura dret

No convé de pagar les feines per endavant (Tresponts). |

músic pagat no fa bon so; gos fart no caça; jornaler pagat, quan va al tros ja hi va cansat, moix fart no agafa rates (Mall) |

A –Ja has pagat el fuster? B -El pagaré quan acabi la feina. Bou fart no llaura dret.

braç a braç

De manera conjunta. |

junts, plegats, en bona avinença, de costat |

Treballem braç a braç per fer possible... -Avui-.

braç dret

Persona que fa les feines importants d’una altra. |

persona de confiança, ànima, qui li fa costat, executor |

Se'l considera els braç dret del President -CR-.

brams d'ase no arriben -o no pugen- al cel

Es diu per indicar que no cal fer cas de males paraules, mals consells, queixes poc fonamentades, etc. (Bar, Mall) |

de bram de burro no en puja cap al cel |

A -Tot el dia em critica, la meva cunyada. B -Deixa-la estar: brams d’ase no arriben al cel.

C–L’Arcadi diu que tu no aprovaràs mai l’examen. D -No en facis cas; de bram de burro no en puja cap al cel.

Bram d'ase no puja al cel i, si hi puja, no posa arrel (vol dir que no s'han de dir dois, -renecs- Mall).

bravejar de

Presumir vanament (Mall). |

faronejar, gallejar, fer ostentació de, vanar-se de, vantar-se de, prear-se de |

Això era un que bravejava de cames primes –DEL-.

Era molt fadrí, fadriníssim i en bravejava: “Mentre puguis comprar la carn a terces, no compris l'animalet sencer” –Albellons-.

brillar amb llum pròpia *

L'Ada ha excel·lit en el partit d’avui (o ha ressaltat, s’ha distingit, s’ha assenyalat, s’ha fet remarcar, ha lluït amb el seu esclat; no ha brillat amb llum pròpia; millor que ha brillat a gran altura) -CR-.

La nit era esplèndida i callada, i la lluna brillava amb tot el seu esclat, reflectint-se en les gorgues del riu -Carlinada-.

brillar per la seva absència *

(La trobem al DIEC.) Solucions millors:

De britànic no n'hi ha cap (o no se’n veu cap, no n’hi ha ni un per medecina, ésser absent, fer llobada, fer el salt) -Temps-.

De capacitat d'abstracció no n’hi ha (o n’hi ha ben poca) –Avui-.

brindar una oportunitat *

L'anada a Londres em va donar l’oportunitat d’aprendre força anglès (o donar l’ocasió, donar l’avinentesa; no brindar l’oportunitat).

En Llàtzer aprofita aquesta ocasió que li dóna en Darius i guanya el set -TV3-.

brindis al sol *

El ministre ha parlat per parlar (o ha dit paraules vanes; no ha fet un brindis al sol).

Procureu que el vostre discurs tingui alguna mena de contingut polític, que no sigui foc d'encenalls (o dir per dir, fer bocades) -Avui-.

broma pesada

Broma que molesta o perjudica a qui la pateix. |

broma de mal gust, carregosa, molesta |

Noi, tens unes bromes molt pesades! Una mica més i em fas caure, amb la teva espenta!

broma roja, vent o pluja

Quan, al vespre o al matí, els núvols es tornen de color vermellós, vol dir que anuncien pluja o bé vent (Cotlliure, Nord). |

cel rogent, pluja o vent

bromes a part

Parlant sense fer broma. |

parlant seriosament, de debò, ara sense fer broma |

Bromes a part, la relació entre... -Llibre-.

Bromes a part, no creus que hem de tornar a casa? -C33-.

brou reescalfat, dóna'l al gat!

No convé de repetir les coses (Tresponts). |

després d'un bon entrant, hi ha bullits que afatxen; aprofita-t’hi quan hi ets! |

A –Tinc ganes de fer la continuació d’aquesta novel·la. Que te’n sembla? B –Malament, em sembla. Brou reescalfat, dóna’l al gat!

afatxar: molestar, fatigar (DCVB)

brut com la tinya (o més brut que la tinya)

Es diu de qui va molt brut. |

llardós, nyafegós, sòrdid, ronyós, mostós, pollós, runós, brut com un picaportes, brut com una guilla, brut com un rènec |

No es renta pas mai la cara, aquest home; és brut com la tinya (o és més brut que la tinya).

Quan el pare va arribar del bosc, anava brut com la tinya.

Ja podíeu dur el cotxe a desengreixar, que és més brut que la tinya.

brutal *

Magnífic, el president! -en un discurs- (o collonut, diví, fantàstic; no brutal).

buc insígnia *

Les trobades de mestres són l'emblema del valencianisme (o la divisa, la proa, la punta de l'iceberg, l'avantguarda, el vaixell insígnia; no el buc insígnia).

nota: El buc és el cos d'una nau.

bufa!

Expressió que indica sorpresa, contrarietat, etc. (Bar) |

carall!, caram! ostres!, renoi!, bufa Manela! (Ca) |

A -En aquest bloc de pisos hi viuen més de cent famílies. B -Bufa!

Bufa Manela! Que va mudada! -vaig pensar.

bufa'm!

Expressió de refús. |

fes-ho tu!, de cap manera!, au!, tira! (Val), no m'atabalis! |

A -Ajuda'm a entrar la llenya. B -Bufa'm!

nota: Vegeu també 'bufar 4', al Volum 1.

bufa de can Cinc Dits

Cop ventats amb la mà (Nord). |

bufa, plantofada, mastegot, galtada |

La mare va adoptar amb nosaltres els mateixos mètodes d´educació.

Pocs somriures i massa bufes de can cinc dits –Vagons robats-.

bufa: Globus, a Catalunya Nord i a l'Empordà

bufant, bufant fan ampolles

Significa que treballant, o fent les coses com cal, tot surt bé, o amb facilitat (Mall). |

a poc a poc es va lluny, de gota en gota s'eixuga la bóta (Val) |

Tu fes la teva, que bufant, bufant fan ampolles.

bufar al clatell *

El Molins de Rei s'hi acosta molt: estan 14 a 13 (o el tenen a tocar, els pot pujar a cavall, els empaita, és a punt d'atrapar-los; no els està bufant el clatell) -C33-.

Ho fan cada cop que el Govern els emprenya (o els atabala, els empipa, els empaita, els exigeix coses; no els bufa el clatell).

nota: Creiem que 'bufar al clatell' és el calc de 'soplar el cogote'.

bufar com una màquina de tren

Respirar agitadament. |

esbufegar, bleixar, panteixar, desalenar-se, perdre l’alè, (bufar, panxegar Gir) |

No corris tant, que bufes com una màquina de tren!

bufar en caldo gelat

Fingir que s'és socialment important o ric (Val). |

fer el merda, el tifa, el gros, etc.; faronejar, donar-se importància |

A les nostres veïnes els agrada molt bufar en caldo gelat quan vénen festes.

bufar-li a s'orella (a qualcú)

Dir-li paraules que l'indueixen a fer qualque cosa. |

punxar, incitar, atiar, burxar |

Se posà a bufar a s’oreia des mariners contra En Miquelet –DEL-.

bufar mals aires *

Hi ha mal humor, a l’oficina, aquests dies (o no van bé les coses, hi ha mal ambient, hi ha mala llet, corren mals aires, corren mals vents, són temps dolents per a; millor que bufen mals aires).

Bufa ben contrari per a la premsa valenciana –Temps–.

bufar molt amunt

Presumir molt, fer ostentació de riquesa, de poder, etc. (Mall). |

fer ufana, vanar-se, vanagloriar-se, vantar-se, envanir-se |

Des que va treure la loteria, en Pere, bufa molt amunt.

bufat com una destral

Es diu de la persona que va molt beguda (Val). |

anar torrat, anar calent d'orelles, portar-ne més al cap que als peus |

Sempre acaba la festa bufat com una destral.

bufetada que es perd, bufetada que em trobo

Ho diu qui està perseguit per la dissort (Bar). |

bufetada que es perd, bufetada que arreplego |

Tot em surt a l'inrevés: bufetada que es perd, bufetada que em trobo!

buidar el pap

Dir obertament tot allò que convè dir o que hom havia callat. |

desfogar-se parlant (Gir), buidar el sac (Bar-Mall), descarregar-se, esbravar-se, confessar-se, explicar les penes, dir tot el que cal (Val) |

De vegades va bé buidar el pap -TV3-.

La meva cosina ve sovint a casa a buidar el pap (el seu home la maltracta).

Vénen a fer això que ara fas tu. A conversar, a xerrar, a buidar el sac. A contar problemes. Vénen per ésser escoltats, per confiar-se, perquè estan farts que no els escolti la dona ni ningú -Els voltors-.

La pressió a què el van sotmetre devia ser molt dura. Prou per a voler acabar d´una vegada, al preu de buidar el pap -Guerra4-.

buidar-se es cap

Cavil·lar molt intensament i amb molta preocupació (Mall). |

(rompre’s el cap, rompre’s les banyes, cremar-se les celles Mall), buidar-se el carabassot (Val) |

En Jaume es buida es cap, però no troba sa solució.

buit de poder

Situació de manca d’autoritat. |

interinitat, manca de govern |

Hi ha un buit de poder (estan sense batlle) -TV3-.

bullir el cap

Estar neguitós per causa d'una gran preocupacions. |

tenir maldecaps, cabòries, una espina |

Avui m'he ben discutit a la feina i ara el cap em bull.

A Carmen venint ella amb el tren sola, el cap li bullia de preguntes -Guerra4-

bullir la ceba (a algú)

Es diu d'algú que és molt vell i que, doncs, viurà poc (Val). |

tenir un peu al cementiri, estar en remull, tenir els dies comptats, ésser més de l’altre món que d’aquest |

No el feu patir, que ja li bullen la ceba.

bullir la sang

Estar irritat. |

estar esverat, enfurismat, indignat, empipat, enrabiat, encès; encendre’s la sang (Am) |

Em bull la sang, cada vegada que sento aquestes hipòcrites que diuen que estimen tant els nens i no són mai a classe.

bum-bum

Rumor molt intens (Am). |

murmuració, rum-rum |

Quan hi ha un bum-bum tan fort, vigila! (diuen que un va malament de diners i en demana al meu amic)

burlar (una cosa) *

Els lladres van esquivar els dispositius de seguretat (o evitar, salvar, eludir; no van burlar ) -CR-.

Els advocats de l'estafador van eludir la justícia (o esquivar, enganyar, defugir; no van burlar).

burlar-se del mort i de qui el vetlla (o fotre's, riure's)

No tenir cap consideració ni cap respecte envers ningú. |

fotre’s de la musica, acollonar, riure’s de tothom, fotre’s de tot, burlar-se de tothom |

L'Ajuntament li ha manat que aturés les obres, però ell va fent. Aquest es burla del mort i de qui el vetlla.

burro, paga i fes-la

Ho diu qui ha de pagar les conseqüències de quelcom sense tenir-ne culpa (Men). |

ésser banyut i pagar el beure, (quedar cul batut i cara alegre, ésser innocent i carregar amb les culpes Men) |

Després de defensar-lo encara me n’ha donat les culpes: això és: burro, paga i fes-la.

burro de càrrega

Es diu de les persones que fan les feines més feixugues d’un lloc o que fan molta més feina que les altres. |

burro de sínia, burro de treball |

En Jofre sempre ha estat de burro de càrrega de la fàbrica, li fan fer de tot i no es queixa mai. Aquest dos germans paletes són burros de treball.

burro entonat

Persona orgullosa, que es dóna to, que té pretensions. |

arrogant, altiu, tibat, desdenyós, cregut, tafarrer (Val) |

És un burro entonat, es pensa que perquè té quatre diners tothom li ha de fer reverències.

És un burro entonat aquesta noia: quan parla s’escolta i quan passa ella, sembla que passa tothom.

Va tan mudat perquè és un burro entonat.

Ara ompliran tots els balcons de llum, perquè són uns tafarrers.

burro és el fill que no ensenya el pare

Els fills, sobretot si fan el mateix ofici que el pare, el sobrepassen en coneixements.

burro segur

Es diu de la mainada que, de petits, tenen tot allò que demanen. |

no convé malavesar la mainada |

A aquest nen li compreu tot el que demana, el dia de demà burro segur (Ca.).

burro seria

Es lògic aprofitar les situacions avantatjoses. |

A -Els diputats s’han apujat el sou. B –Burros serien si no ho fessin! Burro seria de no agafar-la (una feina bona).

busca-ho!

Negació d’allò que una altra persona afirma. |

ja pots comptar, ja pots pensar |

A -Ja t’ho faran, de canviar-te les arracades. B -Sí, busca-ho! (que no ho faran).

C -Has de trobar una feina de mitja jornada. D -Sí, busca-ho! (no la trobaré)

busca sort i fot-te a jaure (o: posa't, fum-te)

La sort no s'ha de buscar, és de qui la troba. |

la sort es presenta, sovint, a qui no la cerca; no se sap mai quan la sort arriba, gita en terra i espera en Déu (l'Alguer) |

A -Un dia va fer una travessa i va guanyar, i jo en faig cada dia i res de res. B -Sí, busca sort i fot-te a jaure!

buscar adormits (o caçar)

Cercar persones que es deixin enganyar o manipular. |

buscar encantats, buscar escaldats, cercar rucs, voler babaus, buscar nius (Am) |

A –La seva sogra li guarda la mainada cada cap de setmana. B -Aquell sempre busca adormits que li facin la feina.

C –M'ha demanat vuit mil euros del seu cotxe que és acabat de vell. D –Ell sempre caça adormits.

Tota la feina del club passa per mi. Tothom busca adormits i ja n’estic ben fart.

Em volia comprar les avellanes a cinquanta cèntims, aquest sempre busca encantats (es paguen a setanta).

Aquells sempre busquen adormits i minyones (volen que l'àvia els faci la feina).

La Joana ha vingut avui, sempre busca adormits (la dona de fer feines sap que no hi ha feina i ve).

El gos sempre busca adormits (s'escapa, si deixes la porta oberta).

Busquen adormits, aquests (volen tenir el garatge de franc).

buscar brega

Es diu de les persones disposades a discutir i a imposar les seves opinions. |

buscar borina, buscar embolics, cerca baralles, moure combat, voler raons, aixecar fressa, aixecar merder, buscar engrinyes (Am) |

Aquesta colla, arriben a un lloc i de seguida busquen brega: volen posar lleis, fer callar els altres, es barallen, etc.

Li agrada aixecar fressa.

Tu sempre busques engrinyes amb els veïns i a mi no m’interessa discutir amb ningú.

nota: No és bo “buscar 'maranya'”.

buscar brocs

Voler tractes amb algú. |

buscar borina, buscar merder, acceptar una amistat, tenir relació, buscar brots (Ca), buscar |

No te'n pots fiar d’aquesta noia, no hi busquis brocs (o no hi vulguis gaires amistats), que sempre hi perdràs!

Amb aquesta gent no hi busquis brocs, que tenen mala bava.

No em busquis brocs! (no m’emprenyis, Am).

No busquis borina amb gavatxos, que de seguida es barallen.

La Núria sempre busca merder, ara per què s’havia de discutir pel preu del dinar?

A mi no em busquen brots, la mainada, perquè tinc mala llet.

En Pere els buscava (els provocava per fer-los empipar).

Al seu oncle no li busca gaires brots (el tem).

nota: Vegeu també 'buscar 5', al Volum1.

buscar els apetits

Cercar, per a algú, les coses que més li agraden per menjar (Am). |

buscar els gustos (Ca) |

Li han de buscar tots els gustos perquè ha estat molt malalt i no té gana.

Li busquen els apetits perquè és una criatura que no menja.

Als de casa els has de buscar els gustos, però als de fora, si no volen menjar que no mengin.

buscar escaldats

Cercar persones que baden, que es deixen pescar en un negoci o en una altra activitat. |

buscar adormits, buscar escaldats |

Ja ho compto que li heu pagat el sopar, quin un!, sempre busca escaldats per no pagar.

La Lola busca algun escaldat per traspassar-li la botiga (vol fer molts diners d’un negoci que ja no va bé, Ca).

Tu sempre caces escaldats (gent que badi, per entabanar-los, Ca).

Aquest gos caça adormits (que badin, per prendre'ls el menjar, Ca).

buscar forats

Cercar llocs per anar-hi a passar l'estona (Ca). |

la casa no li caurà pas mai a sobre |

En Jordi, a casa no hi està pas bé, sempre busca forats.

buscar-ho tot

Mirar, algú, totes les possibilitats que hi ha per poder fer o per no haver de fer quelcom. |

mirar tots els detalls, analitzar-ho tot |

Aquests de les assegurances, per no pagar, t’ho busquen tot (s’agafen a qualsevol excusa).

És per dir-te que ho ha anat a buscar tot (en una separació de parella, una part se’n vol aprofitar, vol cobrar per tots els conceptes).

Ho busquen tot, per jubilar-se.

buscar la lluna per la bassa

Voler una cosa impossible (Peralta, Franja). |

voler tocar el cel amb la mà, demanar la lluna, voler fer entrar el clau per la cabota, picar ferro fred |

Demanar que aquests votin que sí és com buscar la lluna per la bassa.

Allò havia estat una equivocació, facilitada pel fet que les dues dones, es deien Adelaida, i que no s'havia d'embolicar la troca ni buscar la lluna per la bassa –Granota-.

buscar la part flaca

Mirar de trobar la manera més fàcil de perjudicar a algú o de fer anar malament alguna cosa. |

buscar el punt flac |

Els pares s’han atrevit amb aquest professor perquè és bona persona i afluixarà: sempre busquen la part més flaca de les coses i, amb els malparits, ningú no s’hi posa.

buscar la punta

Procurar trobar qualsevol detall per aconseguir que les coses no vagin bé. |

ésser meticulós, buscar fins a l’últim detall, voler trobar pegues, cercar tres peus al gat, trobar pèls |

Aquest noi, a tot hi busca la punta! (no li està mai res bé).

buscar la seva conveniència (algú)

Mirar, una persona, d’anar bé ella. |

buscar les seves conveniències, procurar per ell |

Ella només busca la seva conveniència (anar bé ella).

buscar les pessigolles

Molestar a algú de manera continuada. |

caçar –o buscar– les puces, tocar els rosaris, marejar, empipar, importunar, provocar, buscar el cos |

No li busquis les pessigolles a aquest (té mala bava) -TV3-.

Li busquen les pessigolles perquè pensen que és el culpable de... -Avui-.

buscar-los pelats

Cercar la manera de guanyar-se la vida amb poc esforç (Ca). |

treballar poc, mirar de no suar gaire, cercar feines de bon fer |

Aquests sempre els ha buscats pelats, no en vol pas de feina (o els ha trobats pelats, si ha tingut sort).

buscar margeneres

Es diu de les persones gandules que s’estimen més jeure pels marges que no pas treballar els camps (Am). |

ésser mandrós, dropo; tenir l’esquena dreta |

Aquest busca margeneres, jo no el llogaria pas.

buscar minyona

Cercar, algú, persones que li facin la feina. |

buscar adormits, buscar escaldats |

A –Et faria res anar a comprar el diari, que ara tinc feina amb l’auto? B -Tu sempre busques minyona, ja ens coneixem!

buscar nius

Mirar de trobar, en un joc, persones de bon guanyar (Am). |

buscar tords, buscar adormits, buscar escaldats, cercar rucs |

Au!, que avui jugareu amb dos tords. Sempre busqueu nius vosaltres! (per jugar a cartes).

buscar pegues allà on no n'hi ha

Ésser una persona conflictiva, que cerca problemes en totes les coses que fa. |

ésser un emprenyador, un torracollons, un busca-raons, un aixecafresses, un embotinador (Val); cercar tres peus al gat, trobar pegues a tot arreu |

No té feina i ha de buscar pegues allà on no n'hi ha (diu que un llit és més ample que l'altre).

buscar responsabilitats

Aprofitar una situació per actuar legalment contra algú. |

demanar responsabilitats, buscar entrebancs, (buscar les coartades, ajustar les cartes, traure l'escandall Val) |

Aquest encara ens buscaria responsabilitats, si el gos es moria (tenen cura de donar-li menjar).

Si alguna criatura cau i es fa mal, sempre demanen responsabilitats al director.

buscar revolts

No fer les coses de seguida que toca (Am). |

fer revolts, entretenir-se, torbar-se, atardar-se, cercar excuses |

Ella sempre busca revolts per torbar-se (excuses, no vol fer la feina).

buscar-se feina

Fer feina innecessàriament. |

treballar per res, en va, debades |

No et vulguis buscar tanta feina i mengem a la cuina mateix (no paris taula).

buscar-se la vida *

Que s'espavilin, que ja són grans! (o que es busquin el seu 'modus vivendi', -que es busquen marina, que s'apanyen Val-; no buscar-se la vida).

Es va haver d’esparpillar (va quedar orfe) -CR-.

Havies de fer mans i mànigues per entrar a Romania (o fer moltes passes).

buscar tanys als joncs

Ésser una persona complicada, de mal conformar (Tresponts). |

trobar pèls als ous, trobar tatxes en tot, ésser un perepunyetes, cercar cinc potes al gat, cercar ronya al cove (Val) |

Els claustres duren perquè n’hi ha un que sempre busca tanys als joncs.

buscar un lloc sota el sol (o buscar un lloc al món)

Voler ésser important, voler tenir poder. |

voler remenar les cireres, voler portar la bandera, voler tallar el bacallà, voler remenar l'olla, voler tenir la paella pel mànec

El partit perd militants perquè va malament: són gent que busquen un lloc sota el sol.

nota: Frase feta que és el títol d'un film americà, si no anem errats.

buscar una agulla en un paller

Cercar una cosa molt difícil de trobar. |

maldar en va, perdre el temps, voler fer entrar el clau per la cabota, cercar cinc peus al gat (Ausiàs March) |

Voler treure una rifa és buscar una agulla en un paller: treballar més heu de fer!

butxaca foradada

Persona que no mira prim a l’hora de desprendre diners (Am). |

malgastador, malbaratador, afonacases; que té les butxaques foradades |

El meu germà és un butxaca foradada: no tindrà pas mai ni un pis seu.

'c'est la vie'

Joc de paraules que barreja el català, el castellà i el francès (Ca). |

A -"C'est la vie." B -Jo també la hi vaig veure, i no vaig dir res.

ca barret!

Negació rotunda (Mall-Bar). |

de cap manera, mai de la vida. |

A –L'amo en Pere, que em voleu vendre la vaca? B –Ca barret!, la vaca no és venal. (Venal: que es ven)

170 quilos, calcula el venedor. Ca barret! -diu el comprador (que no) -Llibre-.

ca l'estanyapaelles

Botiga del llauner (Bar). |

ca magre, puces

Vol dir que la mala sort sempre va amb els febles (Men). |

ase magre, puces; misèria fa misèria; ase magre, mosques (Men). |

Jo malalta i el meu home sense feina: ca magre, puces.

caber (+ nom) *

També hi ha la possibilitat que... (o és possible, és probable; no cap la possibilitat que...) -CI-.

Tenim la satisfacció de dir que el Sr. Miquel ha tret el premi (o estem contents de poder dir; no: ens cap la satisfacció de dir) –TV3-.

Tinc l'honor de presidir... (no em cap l'honor de)

'cabo suelto'

Encara queden coses per concretar (o encara hi ha coses per lligar, encara hem d'acabar de lligar caps, encara ens hem d'acabar de posar d'acord, encara hi ha caps per lligar; no encara hi ha 'cabos sueltos') -CR-.

cabra avesada a saltar, sempre salta i saltarà

Els mals hàbits costen de deixar. |

el llop muda les dents, però no els pensament; qui és fill de gat, una hora al dia menja rates; els rucs sempre tiren coces, no hi ha març que no marcegi ni boig que no bogegi, Tresponts), el morter sempre fa pudor d'all, qui és gat sempre miola (Val) |

A -Ara controlarem la corrupció. B -En dubto molt: cabra avesada a saltar, sempre salta i saltarà.

Qui més hi fa, 'venuts', 'caragirats', 'botiflers'... el morter sempre fa pudor d'all -el brogit-.

El seu pare ja ho era, de pinxo, i, ja se sap, qui és fill de gat, una hora al dia menja rates –Granota-.

cabra boja

Es diu d'algú molt lleuger de caràcter, irreflexiu. |

estar com una cabra, estar boig com una cabra (Val), ésser eixelebrat, ésser esbojarrat, ésser un cap de trons (ésser un destrellatat, estar tret de juí, ésser un poc trellat, no tenir trellat ni forrellat, no tenir xolla Val) |

En aquella família tots eren unes cabres boges.

Tal com parla, pareix que no té trellat ni forrellat.

caça de l'home

Cerca de cadascun dels membres d’un grup de persones. |

cercar un per un, anar per ells |

Caça de l'home dels raptors dels escolars gal·lesos -Avui-.

caca de la vaca

Vol dir que allò que ens expliquen no té gens d’importància, que no val la pena ni de comentar-ho (Am). |

ben res, absolutament res |

Tot plegat caca de la vaca.

caça i deixa

Indica una sèrie d’accions que es fan per trobar quelcom (Am). |

busca i deixa, pren i deixa, vinga a remenar |

Jo, l'altre dia, caça i deixa, vinga a buscar les ulleres.

caça-te-la prima i neta, que de grasses i brutes ja en tornen (o ja s’hi tornen)

Consell a un noi casador. |

la dona prima i neta, que grossa i bruta ja s'hi torna (Bar)

Noi, caça-te-la prima i neta, que de grasses i brutes ja s'hi tornen.

nota: Una opinió poc galant que fa referència a aquelles dones que, un cop maridades, deixen d'empolainar-se o de tenir cura de la casa i del cos.

caçar (+ nom)

A les comarques del nord de Girona 'caçar' equival a 'cercar' en la majoria de les seves accepcions. És la manera tradicional de dir d'aquests llocs. |

buscar, cercar |

Fa calor per aquí, mireu com els gossos cacen les ombres (van a l'ombra, Ca).

Aquests homes surten a caçar tema (a xerrar, Ca).

He d'anar a caçar llenya, que no en tenim gaire.

Si l'has perdut, caça'l.

Ahir vaig anar a caçar caragols.

caçar al vol

Es diu fent referència a la manera ràpida, intuïtiva i llesta d’assabentar-se d’alguna cosa, o de copsar-ne el sentit (Cas-Bar-Val) |

veure la intenció, clissar, capir; copsar o captar ràpidament |

Jo, els mentiders, els caço al vol

caçar el tamarro

Tradicionalment, el tamarro és una broma que s’ha fet als forasters que arribaven poc abans d’establir-se al Principat, i també es fa a les persones d’esperit innocent (Andorra). |

Fer fer els innocents, fer fer el ninot, fer córrer. |

Allà al darrere hi havia uns horts i hi havia un toll molt gros. I també el van anar a fer caçar el tamarro allà –Folklore–.

Mira que et faran agafar el tamarro, eh? (et faran fer quelcom per riure’s de tu) –Folklore–.

caçar les puces (o buscar, cercar)

Patir represàlies qui ha fet quelcom que no està bé o que no agrada a segons qui. |

buscar les pessigolles, rebre, tocar els collons |

Els cacen les puces perquè no paguen tots els impostos.

Encara em buscarien les puces si sabessin que el pare era republicà.

Ja et caçaran les puces, si has trencat aquest banc! (= ja rebràs)

caçar mascle

Voler, una dona, tenir un company. |

buscar mascle, cercar parella; voler sexe |

Aquella mossa tot el dia caça mascle.

caçar vida

Cercar una feina per poder viure. |

voler feina, cercar un sou |

Si se'ls acaba la feina a la duana de la Jonquera, han d'anar a caçar vida a Figueres.

cacera de bruixes

Persecució molt dura i injustificada contra un grup de persones. |

inquisició |

S'ha d'acabar aquesta cacera de bruixes –Punt–.

cada (+ ofici) nou, un barret nou

Vol dir que cada persona té un criteris diferent. |

cadascú té el seu pensament |

Cada metge nou, un barret nou (recepta remeis diferents).

cada ase s'enamora del seu bram (o: cada ruc)

Tots estimem i estem orgullosos d’allò que és nostre (Mall). |

cada hortolà vanta son rave |

Cada ase s’enamora del seu bram -Nous escrits-.

cada aucell en son niu

Vol dir que cadascú allà on està més bé és a casa seva (Mall). |

com a casa, enlloc |

Ja és més de mitja nit, ja han tocat les dotze... Bona nit, bona nit, repeteix tothom, i l'esbart s'escampa gojós, per ajocar-se placèvol cada aucell en son niu -Tardanies.

cada casa és un món, menys allà on n'hi ha dos

Cada família té maneres de fer les coses i costums diferents. |

cada casa és un món, ves-ho a entendre! |

A –Com és que han arrenda la botiga, si dóna tant? B –Cada casa és un món.

cada cert temps *

En comprem de tant en tant (no cada cert temps) -TV3-.

Alguna vegada anem a Barcelona.

De vegades anem al cinema.

Adesiara agafem la bicicleta i fem una mica d'esport.

De tant en tant vénen al poble (o de tard en tard, alguna vegada, de vegades, adesiara; millor que cada cert temps).

cada cop

Indica una constant superació. |

cada vegada, cada cop més, com més va més |

Cada cop cantes més bé.

Cada cop en sé menys, d’anglès.

Com més va més m’agrada la feina.

Cada cop m'agrades més!

Cada vegada farà més calor (com més anirà, més calor farà).

cada cosa al seu temps

Cada cosa ve o s’ha de ser quan n’és el temps; no s’ha de voler córrer a l’hora de fer coses. |

a poc a poc es va lluny, amb temps i palla maduren les nesples; cada cosa al seu temps, i al maig cireres -Llengua Nacional-, blat tardà, ni palla ni gra (Tresponts) |

Els raïms es cullen al setembre i les olives al desembre, cada cosa al seu temps.

Avui hem baixat les caixes i demà les durem al contenidor, cada cosa al seu temps (no corris).

Ja festejareu, nois: cada cosa al seu temps (encara sou joves).

A -Hem d'anar per fer els rebuts. B -No tinguis pressa (o cada cosa al seu temps, ja ho farem, ja vindrà l'hora de fer-los, no vulguis córrer, encara és aviat; millor que tot al seu temps).

cada cutxo mal encàpita bon os

Es diu, per exemple, de la dona mala que troba un marit bo (l’Alguer). |

Totes les putes tenen sort.

cutxo mal: gos dolent; encapitar: escaure, succeir, trobar)

cada dia

1 Allò que es fa cadascun dels dies de la setmana. |

diàriament |

Obrim cada dia (un restaurant).

2 Constantment |

com més va més, cada vegada, cada cop, contínuament |

Cada dia m'interessen menys els polítics.

Cada dia estic més fart de la carretera: tothom hi fa el que vol!

A -Et trobes bé de l'operació? B -Cada dia un s'hi acosta (vaig millorant).

cada dia muda es vent i l'home a cada moment

Les persones canviem molt de pensament (Men). |

Primer em vas dir que et casaries amb na Maria i ara amb na Tònia.

Cada dia muda es vent i l’home de pensament!

cada dia no és festa

Les coses no surten pas sempre bé. |

sempre serà festa! |

A -Em pensava que tornaríem a guanyar. B –Sí home, cada dia no és festa! -Barcelona-

C –Mama, em compraràs un conte? D –Cada dia serà festa! (= no; a Girona)

cada dia no és Nadal

Vol dir que no cada dia es poden fer coses extraordinàries –Adagiona, Mall–. |

cada dia no es festa, no sempre serà festa. |

La nena estava il·lusionada per menjar un gelat, però cada dia no és Nadal i avui se'n quedarà sense.

cada dos per tres

Sovint. |

mantes vegades, sovint i menut, una i altra vegada |

Cada dos per tres hem d'anar a casament.

Cada tres per dos vénen a dinar a casa.

cada hortolà vanta el seu rave

Tothom valora molt les seves coses (l’Alguer). |

tothom alaba la seva mercaderia, cada oller alaba la seva olla. |

A -El nostre equip de futbol és el millor del campionat. B -Cada hortolà vanta el seu rave.

cada infant neix amb un pa davall el braç

Vol dir que quan un infant ve al món sempre té qualcú que en té cura i l’alimenta (Mall) |

cada infant ve al món amb un pa davall s’aixella (Mall) |

Joan, no et preocupis pel meu embaràs; els infants neixen amb un pa davall el braç.

cada 'loco' con su tema **

A -Ella sempre parla del seu noi. B -Cadascú per on l'enfila (o tothom té el seu tema, tothom té les seves dèries -o curolles, cebes-, tants caps, tants barrets; tants d'homes, tants de parers; no cada 'loco' con su tema').

cada oller alaba la seva olla

Proverbi d’ús general (Mall, Adagiona).|

cada hortolà vanta el sou rave, tothom alaba la seva mercaderia. |

cada olleta té la seva tapadoreta

Generalment, totes les noies es casen o s'aparellen (Bar, Mall). |

el teu no te'l prendrà ningú (Gir), ja t'arribarà! |

A -Totes les meves amigues festegen! B -No frisis, cada olleta té la seva tapadoreta.

cada ovella amb sa parella

És bo d'anar amb les persones de la mateixa parentela o d’idees o costums semblants. |

cada olleta té las seva tapadoreta, tothom amb els seus, cadascú amb els seus |

A l’hora d’anar a sopar, cada ovella amb sa parella; no m’agrada pas anar amb polítics.

cada pas un s'hi acosta

Resposta a qui fa moltes preguntes o es queixa, durant una caminada. |

no m’atabalis, no em toquis els rosaris |

A -És lluny l’olivar. B -Sí, mira, cada pas un s'hi acosta.

cada qual *

Cadascú que s'ho pagui (o cada u; no cada qual).

Que cadascú balli amb la seva parella.

cada rentada una esquinçada

Abans la gent no rentava gaire i opinaven que s'havia de rentar poc (Ca).

cada terra fa sa guerra

Cada país té els seus costums, la seva manera de viure (Ca-Bar). |

cada poble fa les seves coses; a terra que vas, usança que trobes |

A –A la Selva reparteixen les sardanes diferentment. B –Sí, cada terra fa sa guerra.

cada u parla com és

Proverbi que significa que les paraules mostren el caràcter d'aquell qui parla –Adagiona, Mall–. |

en cantar es coneix l’ocell i en parlar, el cervell (Adagiona). |

Renoi, aquest home, de quatre paraules tres són insults! Cada u parla com és.

cada u parla de la fira segons li va en ella *

Cadascú veu les coses segons els seus interessos (o tothom veu la cosa segons la ullera que es posa -Val-, mai no plou a gust de tothom, allò que és bo per a uns no és bo per als altres; no tothom parla de la fira segons li va en ella) -Punt-.

cada vegada més (o menys)

Es diu d’una cosa que canvia progressivament. |

com més va més (o menys), cada cop |

Cada vegada pujàvem més a poc poc, pel cansament.

Quan parla en públic, se la veu cada vegada més segura.

El noi és més trempat cada vegada.

Cridaven cada cop més fort.

Cada vegada hi ha menys gent que beu vi.

cada vegada que fem bugada perdem un llençol

A cada acció que realitzem anem endarrere; en cada negoci perdem diners (Bar). |

(a cada bugada perdem un llençol, a cada rentada una esquinçada Gir), a cada fornada perdem un pa, com més anem menys valem |

A -Les reformes a l'empresa són seguides i, cada vegada que fem bugada, perdem un llençol. B –A mi em fa por que, amb la reforma nova, perdrem la màquina de rentar!

Noi, juguem a cartes al vespre i fa dies que, a cada fornada perdem un pa (perdem sempre).

cada vegada que van a pixar

Moltes vegades seguides. |

molt sovint, massa sovint, a cada pas |

Cada vegada que aneu a pixar canvieu de pensament! Voleu el tempanell aquí o el voleu més ençà?

A -Cada vegada que van a pixar em manen una cosa diferent, quins cordons! B –Fes-ho que et vagi bé a tu.

cada vegada un cop!

Indirecta que se sol donar a una pregunta impertinent. |

un cop cada vegada |

A –Ve sovint la jove a veure-us? B -Cada vegada un cop!

C -No en fas mai, de festa? D –Cada vegada un cop1

cadascú amb els seus

Es bo d’anar amb les persones de la mateixa parentela o d’idees o costums semblants. |

tothom amb els de la seva categoria |

A l'hora d’anar a sopar, cadascú amb els seus, no m’agrada pas anar amb polítics.

cadascú els seus

Tothom defensa la seva família (Am). |

tothom ajuda els seus, sa sang vol dir però no vol oir (Mall) |

A -Els pares van a l'escola a defensar els fills. B -Ja se sap: cadascú els seus, per malparits que siguin. El mal els que se'ls han d'escoltar.

nota: A Mallorca hi ha la dita 'sa sang vol dir però no vol oir'. Entre parents, sobretot molt propers, es poden insultar i dir-se el nom del porc, però a ningú no li agrada sentir que això mateix ho fa un extern. Per exemple, un pare pot dir a un fill 'ets un pocavergonya, un brètol' o coses pitjors, però no consentirà que a davant d'ell li ho digui, al fill, qualcú aliè a la família.

cadascú és cadascú

Cada persona té la seva manera de fer i de pensar que no solen coincidir amb les dels altres. |

cada u és cadascú, cadascú és com és, cadascú és un cas |

A –Jo ja en faria d’obres, però el meu cunyat no en vol fer. B –Mira, cadascú és cadascú.

C -Tothom queda bé de l'operació de cataractes. D –Oh bé!, cadascú és un cas (n'hi ha de tots)

cadascú és com Déu l'ha fet

Cadascú té les seves particularitats (Mall, Adagiona). |

tothom és com és. | La seva fal·lera per l'excursionisme l'ha portat fins als Andes.

És ben bé que cadascú és com Déu l'ha fet.

cadascú és com és

Cal tenir paciència. |

tothom és com és |

No et discuteixis amb ningú, pensa que cadascú és com és i segueix-los la veta (en una botiga).

A -Aquesta criatura cada dia me la porten tard. B -Mira, tothom és com és. Agafa-t’ho bé.

C -La nena ara porta un clau a la llengua. D -Cadascú és com és, no s'hi pot pas posar cap entrebanc.

cadascú explica la fira segons li va *

A -L'ajuda del Govern sembla bona, però els venedors de cotxes es queixen. B -Mai no plou a gust de tothom (o per ploure, venint-hi bé tothom, no plouria mai; tothom defensa les seves coses, ningú no és imparcial, l'opinió que tenim dels fets depèn dels nostres interessos, cadascú parla del mercat segons li ha anat; millor que cadascú explica la fira segons li va)

cadascú parla del mercat segons li ha anat

L'opinió que tenim dels fets depèn dels nostres interessos (Gir-Bar). |

tothom defensa les seves coses, ningú no és imparcial |

A -Tu en dius bé del turisme perquè en vius. B -Cadascú parla del mercat segons li ha anat; millor que cadascú es queixa d'allò que li dol –TV3-.

cadascú per on l'enfila

Cada persona veu les coses d’una manera diferent, de la seva manera. |

cadascú és cadascú, cadascú és com és |

Si s'ha volgut casar tres vegades és ben lliure de fer-ho: cadascú per on l’enfila –CR-.

Cadascú per allà on l'enfila: uns van a muntanya, altres van a mar.

cadascú procura per ell, i Déu per tots (o cadascú procuri)

Les persones miren d'anar bé elles (Gir-Lleida).

tothom procura per ell; tip jo, tip tothom, (amb el veïnat, bona amistat i el portal barrat; el mal dels altres fa de bon passar, val més verd per a mi que madur per als altres Tresponts)|

A -Cada vegada hi ha més pobres. B -Sí, perquè cadascú procura per ell, i Déu per tots.

cadascú s'ha de regir amb el seu seny (o pel seny que té)

No s’han d’escoltar gaire els consells dels altres. |

fes la teva, t'has de guiar amb el teu seny, has de saber allà on pots arribar |

A -Als casaments d’ara, a Girona es rebenten molts diners. B –Mira, cadascú s’ha de regir pel seu seny, si jo m’hagués de casar no m’hi arruïnaria pas.

C –No sé si deixar aquesta feina per anar a Educació. D –Pensa-t’ho bé. Jo no ho faria pas; ara, tothom s’ha de regir pel seu seny.

cadireta de la Seu, qui s’aixeca no s'hi asseu!

Dita que fa referència al fet de llevar importància quan qualcú, en un descuit o en qualsevol circumstància, perd el seient (en sentit real, es refereix a un joc -Moixonies-; Mall).

| qui bada, no seu |

A -El temps d'anar al lavabo i ja m'han pres la cadira! B – Cadireta de la Seu, qui s’aixeca no s'hi asseu!

cafè per a tots *

D'ençà que la política del "tothom igual" va ser una realitat... (o de "tots pel mateix raig", del cafè per a tothom -si es vol seguir el model castellà-; millor que cafè per a tots) -Avui-.

cagada Roc!

Es diu quan les coses no van bé (Ca). |

malament rai!, ja l’hem parida! |

A -L'avi es torna a trobar malament. B –Cagada roc! Ja es trobava malament el dia del casament de la noia!

C –Vénen els pistolers. D –Cagada roc! –TV3-.

cagant llets *

Vés-hi corrents! (o corre cap allà!, vés-hi ràpidament!, fes-ne via!, vés-hi com un coet!, afanya't a anar-hi!; no vés-hi cagant llets!) -TV3-.

cagar gras

Desprendre els diners abundosament. |

no mirar prim, tirar de veta |

A -En Jeroni caga molt gras ara: dia per altre va a sopar al restaurant. B –Sí, ara pot gastar perquè va vendre una casa vella i li varen pagar molt bé.

Si que cagues gras! (dóna un as als contraris, jugant a la botifarra)

cagar l'ossa

Tenir molta diarrea o grans pèrdues orgàniques (Mall). |

buidar-se molt (Mall), fer l'ossa (Mall, DCVB) |

En Joan no es troba gens bé, ha cagat l'ossa.

cagar per mig cul

Ser molt avar o aferrat (Val). |

ésser més estret que una fulla de pi, no menjar per no cagar |

Tu sempre vas cagant per mig cul i després no tenim prou dinar.

cagar-s'hi la mosca

Sorgir un inconvenient en un assumpte (Bar). |

haver-hi entrebancs, romegueres, obstacles; espatllar-se |

A -Dissabte passat se'ns van lesionar dues jugadores. B -Vàrem començar bé l'any, però ja se'ns hi ha cagat la mosca!

cagar-se a la butxaca

Riure's, algú, d'una autoritat (Ca). |

no tenir cap respecte, riure's d'algú, prendre el pèl, prendre el número |

A -Avisaré la policia (al carrer n'hi ha que criden) B -I què faran? Se'ls hi cagaran a la butxaca!

cagar-se a les calces

Tenir una gran por (Gir-Bar). |

estar esporuguit, estar acollonit, passar farina, tenir cucs, cagar-se de por, cagar tramussos (Bar) |

En Jofre, tan valent que sembla, i quan algú l'amenaça, es caga a les calces.

cagar tramussos

Tenir por (Bar). |

estar escagarrinat, espantat, esparverat |

Quan sentia aquells crits al carrer, cagava tramussos!

caguen la figa!

L'expressió vulgar ‘cagar-se en algú o alguna cosa' és d’ús general a tot l'àmbit de parla catalana i s’usa per maleir o menysprear insolentment. Són pròpies de València ‘cagar-se en la figa ta tia’ i ‘cagar-se en deina’ (Val.) |

em cago amb l'ou |

Caguen la figa! Tota la pel·lícula és, doncs, en castellà.

Caguen la figa i en la mare que ho va parir tot!

caigués merda: així femaríem! (o: plogués merda)

Se sol dir quan ja fa dies que plou i la gent està cansada de pluja (Ca). |

A- Ja torna a ploure. B -Caigués merda: així femaríem!

caixa de ressonància

Allò que fa que un fet sigui més àmpliament conegut. |

altaveu |

Els terroristes volen aprofitar la vaga com a caixa de ressonància -Ràdio-.

caixa 'tonta' *

callar i amollar

Deixar fer la voluntat dels altres per por, per no discutir, etc. (Am) |

callar i no dir res, cedir, afluixar |

Saps què haurem de fer? Callar i amollar perquè, si saben que critiquem l’empresa, encara ens fotran fora.

Saps què va haver de fer el seu sogre? Callar i amollar (no volia que la filla es casés amb el seu xicot).

Nosaltres, callar i amollar (els mestres, ara)

callar i fer la seva (algú)

No fer cas de les opinions o de les ordres dels altres. |

callar i no dir res, callar i fer el que li convé |

A –Ara diuen que no es poden caçar esquirols. B –Ja ho sé, però jo callo i faig la meva (els caça igualment).

C -L’Eva no diu gaire res als claustres. D –Mira, és el seu caràcter. Ella calla i fa la seva.

calma 'xitxa' *

Hi ha mar plana (o mar calma, mar bonança, bona mar, calma absoluta, albaïna (Val); el mar és una bassa d’oli; no hi ha calma 'xitxa').

calmar els ànims *

El president va haver d'intervenir per asserenar la situació (o per apaivagar –o assossegar- la inquietud, per temperar l’esverament, per calmar la gent, millor que per calmar els ànims).

calmar-se les aigües *

Ara que semblava que tot estava calmat... (o que les coses ja tornaven a anar bé, que la situació s’havia assossegat; no les aigües s'havien calmat) –Avui-.

'camelar-se' *

El meu veí em fa la gara-gara (o em fa molt bon paper, em raspalla molt, em fa l'aleta -Gir-Val-, m'afalaga molt -Gir-Val-, m'alaba, em festeja, m'ensabona; no se'm vol 'camelar', em 'camela').

cames ajudeu-me

Molt de pressa (Gir-Bar- Terres Ebre). |

corrents, cames a coll (Am –també es diu en francès-), cametes al cul, cametes amigues (Mall) |

Quan em va veure, va saltar del cirerer i cames ajudeu-me!

Aquells dos em volien fer una cara nova; vaig fugir cames ajudeu-me, i sort d’una cantonada.

Quan trobes un beneit, cames a coll!

Ja podem plegar veles i cametes al cul, que esta partida té tres mans i de moment n’hem perduda una -Brogit Ebre-.

Mumareta,¿voleu que vagi a cercar mon pare?...i jo cames al coll vaig sortir com una bala cap a la fàbrica d’embotits –Brostejar-.

cametes al cul

Expressió emprada per a indicar la necessitat de fugir o d’afanyar-se en vista d’una urgència (Val). |

mes em valguen!, cames ajudeu-me! |

Quan va entrar l'inspector a la fàbrica, hauries d’haver vist l’amo cametes al cul!

Ja podem plegar veles i cametes al cul, que esta partida té tres mans i de moment n'hem perduda una -el brogit-.

cametes em valguen

Ho diu qui se’n va de pressa d'una situació compromesa (Men-Mall). |

cames ajudeu-me!, cames a coll! (Am) |

L'amant de la Laia va dir: cametes em valguen!, quan va sentir arribar el seu marit –Pau Faner–.

I jo, cametes me valguen,com un llamp, anava i tornava amb un alè –Albellons–.

cametes treis-me d’aquí

Ho diu qui aconsella d’arrencar a córrer per anar-se’n d’un lloc (Men). |

cames ajudeu-me, cames a coll, cametes me valguen (Mall) |

No dic res, va sortir disparat, solament no va tancar ni sa porta, i li estreny, cametes treis-me d’aquí –Fets–.

solament: Ni tan sols (Men)

estrènyer: Anar-se’n

camí a seguir *

El que convé és una gestió més eficaç (o el que cal; no el camí a seguir) –Avui-.

El que s’ha de fer és produir més.

camí de *

Una nena desapareix anant a casa seva (o quan anava a casa seva, pel camí, mentre tornava a casa; no camí de casa) -Avui-.

Ens acostem al minut deu (o som cap al minut deu) –TV2-.

Ja han anat cap a Zagreb (o Ja estan viatjant cap, ja fan el camí de Zagreb; no Viatgen camí de...) -CI-.

Tinc 20 anys, aviat en faré 21 (o sóc a prop de 21; no camí de 21).

camí de ferradura

Camí per on poden passar animals de càrrega i persones, però no carros, ja que és estret i força accidentat (Andorra, Mall). |

camí de bast. |

Quan antigament els nostres avis volien anar a un altre poble, no tenien més remei que prendre un camí de ferradura, quasi impracticable –La neu adversa–.

camí de roses *

No són pas tot roses i flors a la vida (o alegries; no no és un camí de roses).

Descarregar el camió entre tres serà bufar i fer ampolles (o una menjada de cargols).

Al meu matrimoni, no han pas estat tot flors i violes (o tot de bon passar) -TV3-.

camí sense tornada *

Quan la situació a Txetxènia estava a punt de prendre un camí irreversible... ( o anava cap per avall sense remei, ja no hi havia res a fer; no estava a punt de prendre un camí sense tornada) -CI-.

camina que caminaràs

Indica intensificació. Es diu quan hom camina sense interrupció una llarga distància (Mall). |

camina caminaràs (Mn. Alcover) |

-Camina que caminaràs i cap envant te faràs. ¿Vols que mos n'anem? -De cap manera. Passam davant tot d'una, bergant -Males companyies-.

caminar com els ànecs

Caminar amb poca elegància, lentament, arrossegant els peus o inclinant les cames cap als costats. |

caminar de tort |

En Teodor camina com una ànec.

camp adobat

Situació favorable per fer quelcom. |

terreny adobat, bon moment, vent favorable, bon vent, camp femat (Mall) |

La manifestació troba el camp adobat entre vells... -Avui-.

camp perdut

Es diu d'alguna cosa irreparable (Am). |

no hi ha res a fer |

El cas del meu germà és un camp perdut (beu, es droga).

campar a sus 'anchas' *

Ara la mainada fan el que volen, perquè la gent s'escolta els psicòlegs i no el sentit comú (o són els amos, no tenen corretja, maltracten pares i mestres, campen al seu aire, van a la seva, fan la seva; no campen a sus 'anchas').

Avui el Sabadell juga com vol (o domina clarament) -CR-.

campar bé

Fer un bon negoci (Mall). |

treure-la llarga, sortir-se’n bé. |

He sabut que les vares vendre a un duro el quilo quan les vos havia venudes a una pesseta, trob que el qui es va campar bé vàreu esser vós –Nous escrits–.

campar-la a l'ample

Viure amb comoditat, lliurement, sense estretors (Alt Urgell). |

viure com un rei, viure com un sàtrapa, viure regaladament, campar-se-la bé -o malament- Mall |

Amb l'herència que han rebut, prou la poden campar a l’ampla –En calçons–.

campi qui pugui

Que tothom s’espavili per sortir d’una mala situació pel seu compte (Gir-Bar-Mall). |

salvi's qui pugui, el que fuig d’alguna se n’escapa, espavileu-vos, que tothom s'espavili |

Es va posar a ploure a l’aplec i va ser un campi qui pugui (tothom corria).

Abans ens quedàvem les criatures més endarrerides a acabar la feina. Ara no ho volen, a les dotze tothom fora i campi qui pugui.

camps a través

No seguint la carretera. |

camp enllà, pel mig del camp |

El perseguien camps a través.

Passa camps a través amb la bicicleta i aixafa el sembrat.

can Fanga

Barcelona, segons la gent dels pobles (Gir-Bar). |

pixapins, xava; la ciutat d'en Nyoca (Viladecans) |

Demà vindran els de can Fanga.

can Misèria

Expressió referida a un lloc molt pobre o abandonat (Am). |

can casa Prima |

Vivíem a can Misèria. No podíem ni pintar les parets.

canal d'aire

Lloc estret on el vent hi toca molt. |

raig d'aire |

Aquest teu carrer és un canal d'aire.

Aquí, al raig de la porta, tinc fred.

cançó enfadosa

Es diu de quelcom que dura massa o que és molt iteratiu (Girona) | ésser la cançó de l’enfadós, el conte de la vella, carregós, inacabable, la cançó de sempre, cançó, la cançó de la lileta (Val) |

Aquesta claustre és la cançó enfadosa: cada dia repetim les mateixes coses.

A -Avui m'ha tornat a dir que vindria a pagar el seu noi. B -Això ja és la cançó enfadosa: cada mes fa la mateixa i no s’acosta mai.

Fa quatre anys d'aquesta cançó -CR-.

cant a *

En una nova mostra de sinceritat, afirma... (o Ha estat molt sincer i ha dit...; millor que en un nou cant a la sinceritat) -Avui-.

cant de sirena

Proposta que costa de rebutjar. |

temptació, atracció, esquer, oferiment, seducció, proposta, paraules aduladores |

Els cants de sirena del poder l’han atret –Revista-.

cant del cigne

Última obra d’un autor. |

darrer esplet |

Comèdia matussera que representa el cant del cigne de... -Avui-.

cant robat

Fragment d’una obra musical plagiat. |

plagi, cant afusellat |

En aquest concert hi ha més d'un cant robat.

canta al ruc i et farà pets

Les persones ignorants no saben apreciar els favors (Tresponts). |

el pitjor dels mals és fer-les amb animals; qui renta el cap al ruc, perd el temps i el sabó; els ases i els ignorants són fills de cosins germans |

Què en faràs d’explicar les coses a tota aquesta trepa de galifardeus, si cap no t’escolta? Canta al ruc i et farà pets.

cantar "a capel·la"

Cantar una melodia sense l’acompanyament d’instruments musicals (locució d'ús freqüent que no sabem si s'acceptara ni de quina manera). |

cantar sense música, cantar a pèl |

És un grup de noies que canten a 'capel·la'.

cantar com un rossinyol

Cantar molt bé (Gir-Val). |

cantar com una calàndria, com un passerell (cantar molt, Ca), com un serafí, cantar com un àngel |

La nena canta com un rossinyol.

Els àngels canten molt bé, segons el Misteri d'Elx.

nota: També hem sentit 'cantar com una calàndria' amb el sentit de confessar-ho tot, buidar el pap.

cantar com una 'almeja' *

Aquest decorat no hi queda bé (o canta, fa riure, no s''hi adiu, hi desentona, és ridícul, és xaró; no hi canta com una 'almeja').

El porter ha badat (o ha cantat, ha anat errat, ha fallat, ha fet una espifiada, ha fet una cantada; no ha cantat com una 'almeja').

cantar el gori-gori

Cantar en un soterrar o en un funeral (la Franja-Val). |

Si s'esdevenia que havia d'enterrar algú un diumenge a la tarda i teníem futbol, cantava el gori-gori al malaguanyat a l'hora del cafè i enllestia la feina a corre-cuita –Granota-.

cantar els goigs de sant Elies

Es diu a qui ha dilapidat el seu cabal. |

ja és tard per plorar |

A –Ara em veig vell, pobre i enganyat. B –Mira, tu eres de casa bona i t’ho has rebentat tot. Ara hauràs de cantar els goigs de sant Elies.

Si feu aquests dispendis, aviat haureu d’anar a cantar els goig de sant Elies: els haguessis guardat quan els tenies

cantar els goigs de sant Prim

Passar moles dificultats econòmiques (Bar). |

passar gana, passar-la magre, anar curt de diners |

Acabada la guerra, vam cantar els goigs de sant Prim una colla d'anys.

cantar-hi els àngels

Es diu de les coses ben fetes, que toquen la perfecció i principalment d’un menjar molt bo (Am-Mall). |

ésser diví, ésser exquisit, ésser teta de monja !

Els àngels hi canten, en aquesta torrada.

cantar l'aliron *

Si diumenge guanyem, ja podrem cantar victòria (o ja serem campions; no cantarem l'aliron).

cantar la canya

Renyar, dir les veritats (Bar). |

cantar clar, cantar-ne quatre, cantar les veritats, reprendre, repassar, clavar barres avall |

Vaig suspendre tres assignatures i el pare em va cantar la canya.

cantar la gallina

El ministre ha admès el seu error (o ha fet autocrítica, ha rectificat; no ha cantat la gallina).

cantar les ensoltes (o: les absoltes)

Cantar allargant les vocals (Gir). |

cantar fent salema, fer cantarella |

Aquesta xica no en sap gaire de cantar: sembla que canta les ensoltes.

cantar les excel·lències *

Em fan molta propaganda del mètode globalitzat (o me l’alaben molt, me l’han posat sobre les estrelles).

M'han parlat molt bé del teu taller (o m’han posat a dalt de tot, m’han posat sobre el pinacle) -TV3-.

cantar les veritats

Ésser ben sincer amb algú, especialment per fer-li saber coses que no li agradaran. |

dir veritats, parlar clar, parlar sense embuts, fotre –o clavar- barres avall, ser clar, cantar les quaranta (Bar), repassar, cantar-les clares, posar els peus plans, cantar la canya (Val) |

Jo els canto les veritats: si la criatura, quan ve, ha de trencar coses, ja se la poden quedar (ho diu l’avi).

El mestre els va repassar bé.

El seu germà les hi cantava clares (les veritats).

Aquesta dona encara no ha trobat ningú que li posi els peus plans (li canti les coses clares).

cantar taral·les

Enraonar per passar l’estona o per criticar. |

xerrar, criticar, trencar ametlles, agafar la verba, (estar de xarradeta, moure xerra, passar el canet Val) |

Ja t’agrada cantar taral·les pels carrers!

Demà tenim feina: no cantis taral·les amb les veïnes i mira de venir aviat.

cantar victòria

Haver, algú, obtingut allò que volia. |

estar satisfet, estar tranquil; toquem ferro!, que duri!; ja ho tenim!; toquem ferro!, que duri |

Encara no podem pas cantar victòria: hem parlat de la compra, però el tracte no és segur.

A –Aquests et deixaran un gos a la botiga (un deute; et diran 'apunta', i no et pagaran). B –No, ja he cobrat. A –Doncs ja pots cantar victòria.

C -La màquina de rentar dura molt. D -No cantem victòria!

Ja podem cantar victòria! (el nen ja llegeix)

E -La màquina de rentar dura molt. F -No cantem victòria!

cantin papers, mentin barbes

S'enfloca a qui es vol desdir d’un tracte havent-hi un document signat; vol dir que allò que val són els documents, no les paraules (Men-Mall). |

els papers canten. |

Tu ara et vols tornar enrere, però no ho pots fer: cantin papers, mentin barbes.

càntir nou fa l'aigua fresca

Les persones joves solen agradar, caure bé, fer ambient, etc. (Bescanó-Bar) |

cànter nou fa l'aigua fresca, el jovent sempre fa goig; gent novella, de no res gran meravella (Val); de primer, totes les coses semblen bones, les coses noves fan il·lusió |

A –He anat a las botiga nova perquè la dependenta és jove i bonica. B –Sí noi, càntir nou fa l’aigua fresca.

canvi de timó

Expressió que, en sentit figurat, fa referència al canvi o canvis que un hom fa o pot fer en l’estil o manera de viure (Mall). |

fer un tomb, la vida |

Amb tot el que li ha passat, ha hagut de fer un canvi de timó en la seva vida.

canvia de moliner i canviaràs de lladre

Els d'aquest ofici tenen mala fama. |

pots canviar de moliner, però de lladre no; de moliner mutaràs, però de lladre no t'escaparàs (Val-Mall); de moliner barataràs, però de lladre no en sortiràs (Men) |

A -En aquest trull em donen molt poc oli per les olives que hi duc. B -Em semblà que les duré a la Jonquera. A -Sí, canvia de moliner i canviaràs de lladre (et fotran igual).

canviar a *

Vingui al nostre banc (o canviï de banc i vingui al nostre, apunti's al nostre banc, afegeixi's al nostre banc; millor que canviï al nostre banc).

canviar a millor *

A –Què fa la Maria? (l’han operada) B -L’he trobada més bé (o està més refeta, més eixorivida, més millorada; ja va per bé, ha guanyat, ha canviat per bé; no ha canviat a millor).

C –Com va la vostra empresa? D –Mira, més bé (o hem alçat el cap, ara traiem faves d’olla –ens va molt bé tot-, les coses han millorat, han canviat per millor).

canviar com de camisa (de quelcom)

No fer durar gaire les coses (Gir-Bar). |

canviar sovint, manta vegada, amb freqüència, canviar de pensament com de camisa, canviar de camisa; girar-se el bei (Am), fer cara a tots els vents (Val) |

Aquesta gent canvien de cotxe com de camisa.

A –He vist la Caterina amb un noi, poder festeja? B –No en facis gaire cas, canvia de xicot com de camisa.

C -Es farà el pavelló? D -Si algun dia se'ls hi gira el bei, el faran (ara no el volen fer).

nota: Vegeu 'bei 3' al Volum 1

canviar com es vent

Canviar molt d'idees o de gusts, baratar d'opinió (Mall). |

(girar-se cap allà on va es vent, girar-se sa casaca, esser un giracasaques Mall), ésser un giracamises (Val) |

El seu home canvia com es vent, seguit muda d'opinió segons li convengui.

canviar com la nit amb el dia

Fer, una persona o una situació, un canvi molt gran. |

canviar –o girar-se- com una mitja, canviar radicalment |

A -Nosaltres anàvem a dormir a les dotze, sembla el jovent d’ara! B –Sí, les coses han canviat com la nit amb el dia.

Ha canviat com la nit amb el dia, la feina de mestre.

canviar d'aires

Anar-se’n, algú, a viure o a treballar en una altre lloc. |

canviar de lloc, traslladar-se, mudar de casa |

Fa molts anys que treballo en aquesta fàbrica; em convé canviar d'aires.

canviar de camisa (o mudar)

Tenir un canvi considerable d’actitud. |

canviar de pensament, canviar d’idea, canviar de partit, canviar de color |

Aquesta parella són persones molt inestables: cada dia canvien de camisa.

Abans era d’esquerres, la meva noia, però ha canviat de camisa.

nota: Vegeu també 'girar de camisa'.No es considera bo 'canviar de jaqueta'.

canviar de camisa com les serps de pell

Mudar sovint d'idees. |

canviar de partit, canviar de pell com les serps |

A -En Joan ara és del PBP. B -Aquest canvia de camisa com les serps de pell.

canviar de cara

Canviar el color de la cara d’una persona: tornar-se vermell, pàl·lid, etc. |

trasmudar el color, mudar de color, canviar d’aspecte |

Quan els mossos varen arribar, va canviar de cara.

canviar de disc

Posar-se a parlar d’una cosa diferent. |

canviar de tema, girar full |

Si us plau, canvieu de disc, que ja fa massa estona que xerrem de la festa major.

canviar de mans

Passar una cosa a un altre posseïdor. |

canviar d'amo, mudar -o canviar- de mà |

Aquesta propietat és a punt de canviar de mans.

A -No eren pas robats els quadres? B -No, eren canviats de mà (irònicament).

canviar de pensament

Fer les coses d'una altra manera de com es feien. |

canviar -o mudar- d'idea, mudar la pell, fer un canvi de front, canviar de barret (Am), canviar de parer |

A -L'any vinent faré farmàcia. B –Noi, cada dia canvies de pensament: volies fer magisteri, medicina, ara farmàcia...

C -No dèieu que us casàveu aquest desembre. D -Mira, hem canviat de pensament.

Cada dia canvies de barret! (ahir volies venir a caminar, avui no)

Dimarts anirem a fires si la dona no canvia de parer.

Pot mudar d'idea i no venir.

cap de vent

Cop de vent fort i de poca durada (Men). |

ventada, glopada, bufarut, ràfega, ratxada |

Per fer aquella feina havia de fer un bon cap de vent –Fets–.

cap desfet

Es diu de qualqú molt intel·ligent (Mall). |

tenir talent, tenir el cap clar, tenir bon cap, tenir molt de cap |

Aquest al·lot és un cap desfet.

cap fred, ventre net i peus calents, són els millors elements

Un savi consell higiènic (Bar).

salut, diners i alegria: bona mercaderia! |

cap geperut no es veu el seu gep

Ningú no se sol adonar del seus defectes (Gir-Bar). |

tothom veu els defectes dels altres, el porc diu orellut al ruc, l'olla diu brut al tupí, cap geperut no es veu el gep ni cap ni cap cornut les banyes (Moià) |

A -La Júlia diu que la seva cunyada és curta i ella no va aprovar ni l'ESO. B -Sí noia, cap geperut no es veu el seu gep.

cap girat

Hom ho diu d'una persona inestable, poc seriosa, de poc seny. |

ésser un captrencat (o un cap trencat), ésser un esbojarrat, ésser un tararot (Val) |

Aquest noi ja ha estimbat tres cotxes o quatre: és un capgirat.

cap home no estima les seves cadenes encara que siguin fetes d'or

Tothom estima la llibertat. És la traducció d’un proverbi africà llegit en anglès –Adagiona–-.

cap i arreu

Agafar-ho tot, sense fer tries ni deixar res. |

arreu, tot seguit, aprofitant-ho tot |

A -Collirem primer els raïms blancs, enguany? B -No, aquest cop ho farem cap i arreu (agafarem per un cantó i anirem fent, collint blanc i negre).

Aquestes mandarines es veien bones i les he agafades cap i arreu (= totes les que quedaven a la caixa, sense rebutjar-ne cap).

cap lleuger

Expressió que indica el poc seny o la lleugeresa en les obres i els fets (Mall). |

cap de carabassa, cap de pardals, cap fluix; (cap buit, cap d’aigua -aigo-, cap esflorat Mall) |

Està ben assegurada la nostra llengua benvolguda, que alguns caps lleugers s’havien passat pel carabassot d’esvair-la... -Bruixat-.

cap maldecap!

Ho diu qui no dóna importància a un afer o no en vol saber res. |

a mi m'és igual, feu-ho com vulgueu, tant se me'n fa, molèstia cap, migranya gota (Am); tant se me'n fot |

A -La teva cunyada et critica. B -Cap maldecap!

C -Et sabrà greu si passo pel teu camí? D -Jo cap maldecap! (= ja hi pots passar)

E -La veïna del tercer vol que posem flors a l'escala, i ja ho pagarà la comunitat! F -Jo cap maldecap, feu el que vulgueu.

G -No es varen pas enfadar perquè no vàrem anar a casament de la noia? H -Cap maldecap! (= m'és igual si es van enfadar)

I -L'any que ve no farem aquest pont. J –Cap maldecap!

K -Avui perdrem. L -Cap maldecap! (m'és igual)

M -Diu que vol plegar de venir. N -Si no ve, molèstia cap, migranya gota.

cap mica

Cap, de cap mena. |

cap mena, ni un, ni pocs ni gaires |

A -Tinc molta feina a organitzar el viatge! B -Per una agència no tindries cap mica de problema.

cap on cau?

Es fa servir per demanar una adreça. |

on cau?, on és?, on està situat? |

A -Cap on cau, el passeig del Firal? B -És a la pujada de l'estació, a la part alta del poble.

cap on la fas?

S'usa per demanar a algú on viu, on treballa, on va, etc. (Ca) |

on vius?, on vas, on ets, on aniràs |

M’han dit que ja no treballes a Girona. Cap on la fas, ara?

A -Cap on la fas avui? B –Segurament aquest vespre anirem a Platja d’Aro.

Hola Joan. Feia molt de temps que no et veia. Cap on la fas?

Cap on la fas a l’hivern, que no et veig mai? No sé pas on la fa, en Blai (on para, on és, on es posa).

Cap on la fas aquests dies? (on et fiques)

No sé on la fa, ara? (on viu)

cap pensant

Persona que pren decisions. |

directiu, cap |

Qui ha estat el cap pensant que...? –Mirall-.

Mentre els caps pensants continuïn... -Punt-.

cap problema! *

A -Perdona que t'hagi fet esperar. B -No et preocupis (o cap maldecap, no hi pensis més, deixa-ho córrer, no té cap importància; millor que cap problema!)

cap quadrat *

No en trauràs pas res de parlar-hi: sempre vol fer passar el seu punt (o és molt tossut, mesell, marrà, obstinat; mai no vol entrar en corral; no és cap quadrat).

cap rector no es recorda de quan era vicari (o: de quan era escolà)