badall mai ment: son o talent o ganes de veure gent
Explicació de perquè es badalla. A Mall se sol dir Badall mai ment: son o talent o mal d'enamorament.
badar un pam d'orella
Escoltar amb gran atenció (Mall). |
parar l'orella |
Quan ell parla, la seva al·lota bada un pam d'orella.
badar uns ulls com a salers
Estar molt sorprès o atent per qualque cosa que s’ha esdevingut (Moixonies; Mall) |
vigilar, estar a l'aguait, badar els ulls, (badar uns ulls com a taronges, badar cent ulls, badar uns ulls com uns platets, obrir -o badar- un pam de boca Mall), badar uns ulls com a gots (Men) |
Quan va sentir tot allò, va badar uns ulls com a salers.
Cal badar cent ulls i vigilar bé i de vegades encara no basta.
L'amo en Xec, amb uns uis com a gots s'ho mirava, pensant: Vam què farem! -Novel·letes menorquines-.
baixa mà
Es diu de les classes socials més baixes (Mall). |
mà menor |
La gent polida fa gala de no parlar-la més que amb criats o dependents ignorants i la deixen per la gent de baixa mà -Bruixat-.
baixar bandera
Deixar d’oposar-se, callar en una discussió (Mall). |
fer mutis, cloure la boca, plegar veles |
S'hereu de la corona baixà bandera tot confús, i el cap li cloquejava -DEL-.
baixar d'estat
Anar a raure a una condició més baixa. |
baixar de categoria o de nivell |
Has baixat d'estat (ho diuen a un mestre de quart que va a primer).
L'Amadeu ha baixat d’estat, ara ja no director del banc.
baixar de l'hort
Es diu de qui diu coses o fa preguntes que mostren que va no sap allà on va. |
venir de l'hort, estar a la lluna, anar desorientat, fer preguntes de mec, ésser encantat, com aquell qui baixa de la figuera, no trobar-s'hi (Val) |
Avui és divendres i no dijous, sempre véns de l'hort! Sembla que baixes de l'hort amb aquestes preguntes.
...feia els ulls grossos amb nosaltres, donant-nos a entendre, com aquell qui baixa d'Arbeca, que no s'adonava de res del que passava al seu voltant -Males companyies-.
baixar de la figuera
No saber, algú, de què s'està parlant. |
no saber de què va, venir de l'hort, estar als llimbs |
Ja veig que baixes de la figuera -TV3-.
baixar del pedestal
Fer anar recte a qui està acostumat a fer la seva; deixar de ser el més destacat. |
fer posar els peus plans, fer creure; perdre categoria, caure de l'escambell |
Si a casa no renyeu mai les criatures, com voleu que a l’escola els fem baixar del pedestal?
El polític X ha baixat del pedestal –Avui-.
baixar del ruc
Acceptar, algú, de fer allò que se li proposava i que ell rebutjava. |
condescendir, afluixar la corda, no ésser intransigent |
Hem hagut de discutir molt, però a la fi han baixat del ruc.
Si no baixes del burro, no en vendràs pas, de pisos (si els vols vendre cars, no els vendràs, si no afluixes).
baixar dels núvols *
Avui no n'endevines cap, sembla que véns de l’hort (o que estàs als núvols, a la lluna, a llimbs; millor que baixes dels núvols).
baixar el de dalt a baix
Haver-hi una gran cridòria en un lloc. |
barallar-se, dir-s’ho tot, anar a estira cabells |
El seu pare no el pot arronsar, però hi ha dies que baixa el de dalt a baix!
Baixarà el de dalt a baix quan li diguis que el noi ha suspès.
baixar l'aigua per l'amor de Déu (o caure l'aigua)
Ploure molt i en poca estona. |
ploure a bots i barrals, a semalades, a barralets (Val), a borbolls, a raig; caure un xàfec fora mida, una terrabastada d’aigua, fer un aiguat, vessar (Ca), (caure una aigua de Maria Santíssima, ploure aigua per misericòrdia Val) |
Ahir, quan venia de Figueres amb el cotxe, queia l’aigua per l’amor de Déu; ens vàrem haver d’aturar a la carretera i tot.
Aquest matí baixava l'aigua per l'amor de Déu; ja t’asseguro jo que emplenarem l’embassament!
Ara no agafis pas l'auto, que cau aigua per l'amor de Déu!, espera't una estona.
Ahir al vespre els hi fotia per l'amor de Déu! (o queia aigua per l'amor de Déu).
baixar la guàrdia
Passar, algú, a vigilar una cosa amb menys intensitat. |
fer els ulls grossos, deixar passar, no estar a l’aguait, badar |
No s'ha de baixar la guàrdia contra el narcotràfic –Temps–.
baixar mogudes, les aigües *
Solucions millors: En el món del hoquei hi ha malestar (o mala maror, mar de fons; van mal dades; millor que baixen mogudes, les aigües) –CI-.
baixar pel dret
Caure algú des d’un lloc alt. |
estimbar-se, caure a pic, esbalçar-se, baixar rostos avall (baixar corrent), (espenyar-se, despenyar-se Val) |
Al pont de les Planes molts cotxes han baixat pel dret.
Feia escalada als Alps i va baixar un cingle pel dret.
Els soldats corrien rostos avall.
baixar per barret
Caure una cosa a sobre d’algú (Am). |
caure al damunt, petar pel cap, esllavissar-se, afonar-se, enfonsar-se |
Aquesta casa és molt vella i tinc por que em baixi per barret.
Tu vas posant pots en aquest armari de la cuina i algun dia ens baixaran tots per barret.
Aquesta maleta, ens la fotrem per barret! (ens caurà a sobre).
baixar portes
Deixar de fer una activitat. |
plegar, plegar el rem, tancar |
I ja n’hi ha que amenacen de baixar portes l’any vinent (de plegar l'equip ciclista) -El9-.
baixar sa coa
Afluixar en una discussió, fugir-ne (Mall). |
anar coa baixa (Mall), baixar bandera, anar-se'n escuat, anar-se'n amb la cua entre cames |
Ha entrat com un gallet, però ha baixat sa coa.
baixar tèrboles, les aigües *
Hi ha mala maror, al PTM (o hi ha mar de fons, és un infern, hi ha discòrdia, hi ha mal humor, hi ha mal ambient, no estan per orgues, hi ha neguit, hi ha malestar, hi ha desassossec, corren mals aires; no les aigües baixen tèrboles, al PTM).
baixar una buscallada
Rebre, sovint un animal, un cop que ve de més amunt (Ca). |
baixar un cop de fuet, baixar una vergassada |
A -'Lla ho!' es diu als animals per fer-los tirar cap la dreta; 'bitti!', per fer-los anar cap a l'esquerra; i 'bo!', per fer-los aturar. B -I, si no ho fan? A -Si no ho fan, els baixa una buscallada.
baixmedieval *
Sembla un calc del castellà bajomedieval. Solucions millors: de la baixa edat mitjana. Ex.: Estil artístic de la baixa edat mitjana. Regnat de la baixa edat mitjana.
baixos fons
La part més baixa de la societat, especialment els delinqüents. |
gent baixa, gent ordinària, delinqüents, malfactors, terregada, (roders, bandoler Val) |
Va viure amb gent dels baixos fondos –Llibre–.
bala perduda
Persona inestable, aviciada, de poc seny. |
perdis, perdulari, depravat |
Varen anar malament perquè el gendre era un bala perduda.
baldament
Encara que (Mall). |
maldament (Mall), ni que, per bé que, mal que, malgrat que |
Declar que no conté cap innocentada, baldament qualcú pugui pensar... -Zèfir-.
És igual, baldament li hagis dit que no, vés-hi; no dirà res.
Baldament vegeu ses persianes tancades, entrau!
Baldament vaig malavejar molt, no vaig poder acabar la feina.
malavejar: Maldar, afanyar-se, esforçar-se.
ball d'aferrat
Hom designa així, a Mallorca, el conjunt de balls en què, en contraposició al ball de bot, les parelles dansen l’un davant l'altre, ell subjectant-la amb el braç dret per la cintura i ambl’esquerre sostenint-li la mà dreta, mentre que ella descansa el braç esquerre damunt el braç dret d’ell (Mall). |
ball agafat |
S'organitzaven balls d’aferrat amb el so d’una gramola –Escrits d’un pagès-.
ball de *
Aquest any ja hi ha hagut una bona escombrada d'entrenadors a la lliga (o molts canvis, una neteja, molt de moviment, un capgirell, un tripijoc, una substitució, un vaivé -Val-; no un ball de).
Les xifres encara són molt incompletes i hem d'esperar a dir quin partit ha guanyat (o insegures, dubtoses; no hi ha un ball de xifres).
En aquesta definició hi ha un embolic que no té cap sentit (o un garbuix, un embull, un tripijoc, un merder, una complicació; no hi ha un ball de paraules que).
nota: 'Ball' no té sentit figurat.
ball de bastons
Es diu quan hi ha baralles o agressions entre persones. |
cops, patacades, trompades, encontre |
Va haver-hi ball de bastons entre els dos jugadors -TV3-.
La segona part va ser un ball de bastons (es va jugar dur, brut).
...amb la consigna que, si no tenia cap encontre, tornaria amb una resposta o altra -Carlinada-.
ball de bot
Nom amb què són designats un conjunt de balls mallorquins -i també menorquins- d’origen aragonès, que consisteixen, sobretot, a fer moviments bruscs a manera de salts (Mall). |
ball pagès |
Demà a la plaça hi haurà ball de bot.
ball de mes
Situació molt dolenta, d’una persona o d’un grup (Ca). |
ball de Ram (Am); passar-la negra, veure-se’n de totes |
La mare malalta i ara el pare sense feina, quin ball de mes que passem!
És un ball de mes, a cal meu cosí! Ara tornen a operar la seva dona.
Quin ball de mes, aquesta al·lèrgia! (fa patir molt)
Quin ball de Ram passaríem, si els boscos es cremessin! No tindríem ni aigua a les fonts.
És un ball de mes, la vida! (una putada).
Ja tens un bon ball de ram! (el seu home ha perdut el cap).
Tenen un bon ball de més, pobra gent! (estan malalts)
ball de patacada
Ball de poca categoria, molt popular (Bar). |
ball de la patacada (Gir), ball de petó i natjada (Ca) |
Ahir vàrem anar a la festa de Vilopriu; semblava el ball de la patacada!
ball de sequer
Ball que solia fer-se a les darreries de l'estiu en una espècie d'era on es posaven els canyissos per a assecar fruita (Men). |
ball de veremes, ball de segar |
El ball de sequer de Son Vaquer és famós perquè es passaven de mida -Escrits d'un pagès-.
ballar (alguna cosa)
Ésser una cosa insegura, inestable. |
trontollar, moure's |
Aquesta cadira balla: haurem de posar un cartró a sota d'un petge.
A -Diuen que el president del PGM haurà de dimitir. B -Ja pots comptar! A -Home, quan diuen això és que alguna cosa balla (alguna cosa passa, alguna cosa hi ha).
Diuen que aquest matrimoni balla (que se separa, han posat un anunci per vendre's la casa).
Ens va explicar que havia vist més de trenta matxos que baixaven de Terranyes, carregant dos morts cada un. Lo cap los penjava com una ballaruga -el mas-.
ballar amb la més lletja *
Sempre ens toca el rebre (o la feina pitjor, passar-les putes, passar-la negra, sempre ens toca la lletja; no sempre ens toca ballar amb la més lletja).
Còrsega ho tindrà molt malament perquè juga contra la selecció amfitriona (o se’n veurà un bull).
Ens ha tornat a tocar la rifa! -irònicament- (o hem tingut mala sort, estem de pega; no ja tornem a ballar amb la més lletja).
ballar com un bressol (o: trontollar)
Tenir, una cosa, un moviment que no hauria de tenir. |
(ballar com un debanell, ballar com una baboia Ca), moure's com un garbell (Am) |
Aquest armari balla com un bressol, l’hem de fer adobar.
Al cafè tenen una taula que balla com un bressol, maleït sigui l'estalviar!
Aquesta bastida balla com una baboia, ens hi farem mal!
Balla com un debanell, aquest llit; l’haurem de canviar.
Aquest carro carregat està en fals perquè balla com un debanell; hem d’estacar més bé la càrrega o la perdrem.
Es mou com un garbell, aquesta taula (o com una baboia).
El terra trontollava com un bressol, en aquell molí de pedra.
ballar com un pern de rifa
Ésser molt ballador (Moixonies; Mall) |
ésser un gran ballaire |
Aquell al·lot balla com un pern de rifa.
ballar com una boieta
Es diu per indicar que algú actua d'una manera irracional i esvalotada (Mall). |
semblar esperitat |
La manera de fer i d'actuar d'aquell home era ben estranya, semblava que ballàs com una boieta.
nota: No és d'ús general a l'illa.
ballar de capoll
Passar moltes contrarietats, haver de treballar molt per vèncer dificultats (Mall). |
anar de bòlit, anar atrafegat, ballar-hi el dimoni de capoll, anar de corcoll, no donar l'abast |
Quan han d'enllestir les feines tothom balla de capoll per a sortir-se'n.
ballar de content
Estar molt content. |
ballar s’alegria dins es cos –a algú-, fregar-se les mans, no veure-hi de cap ull |
Ballaren de contents de veure-hi un altre ninet amb una bosseta de diners –DEL-.
De s’alegria que los ballava dins es cos no sabien quin cap los anava davant –DEL-.
ballar de coroneta
Haver de fer grans esforços. |
pugnar, afanyar-se, suar sang |
Ningú no volia navegar amb ell i els que ho feien, perquè no els quedava altre déu, ballaven de coroneta –Granota-.
Els xiquets em fan ballar de coroneta (em fan patir, Val).
coroneta: Capoll de la baldufa (Calasseit, DCVB).
ballar el ball que toquen
Adaptar-se a qui mana (Gir). |
ballar segons el so, fer cara a tots els vents, mirar de quin costat bufa el vent |
Aquest diari balla el ball que toquen: ara és demòcrata.
nota: Vegeu també 'haver de ballar el ball que toquen'.
ballar el cap (a algú)
1 Tenir algú un pensament al cap, una idea que el domina (Ca). |
barrinar, rumiar, rodar el cap |
A en Miquel ja el cap li balla (ara vol una màquina de collir olives).
A –La noia, ara plega de treballar i prepara oposicions. B -Li balla molt el cap (prova moltes coses, massa).
De vegades el cap li balla per fer-ho (vol escriure les seves memòries).
El cap li balla molt, a aquest noi! (fa massa coses: canvia de feina, d'estudis).
No digueu tantes coses, que em feu rodar el cap! (Ca).
2 Sensació que hom té que el cap li dóna voltes (Ca). |
marejar-se; tenir mareig, cap-rodo, rodament de cap, rodesa de cap |
He anat a seure, perquè el cap em ballava.
ballar els nans
Comportar-se de manera complaent amb una altra persona (Cas). |
afalagar, raspallar, fer la gara-gara, ballar l’aigua (Cas), ballar l'aigua als ulls |
Era un polític barrut, però tothom li va ballar els nans (o nanos).
ballar estrets
Viure amb escassesa de recursos (Mall). |
ballar-la magra, ballar la consagrada, passar-la negra, passar-les putes, viure estrets (Mall), |
Els seus dos fills ballen estrets, ja no els queda ni un duro.
ballar l'aigua
Comportar-se de manera complaent amb una altra persona (Cas). |
ballar els nanos, fer la gara-gara, raspallar, ballar l'aigua als ulls (Val) |
Ha volgut compensar els periodistes que li ballaven l’aigua.
Calia ballar l’aigua i calia saber com ballar-la en cada cas, sense caure en el servilisme ni en l'avergonyidora subjugació (en aquell ofici de firaire) -Séquies-.
ballar la consagrada
Passar-ho malament. |
passar-la negra, passar-les putes, veure-se’n de totes, ballar-la (Bar), (veure'n de tots colors, veure la padrina, passar les de Caïm Val) |
Quan em vaig trencar el braç, per posar-me’l bé em varen fer ballar la consagrada (fer molt de mal).
El nen no ha dormit de nit i hem ballat la consagrada (Am). Ja la ballarem si tanquen la fàbrica!
M'ha tocat la consagrada (m'han d'operar).
ballar-la grassa
Viure molt bé econòmicament. |
abillar-la, bitllar-la, granejar, estacar els gossos amb llonganisses, anar fort d'armilla |
Ara pla la ballarem grassa! A veure d’on trauran recursos tota aquella colla d'infeliços... -Carlinada-.
ballar-la magra
Tenir molta manca de recursos econòmics (Bar). |
ballar-la, ballar-les putes, (passar-les magres, passar-les putes, fer més badalls que rots Gir), passar-ho magre (Mall), ballar els goigs de sant Prim (Val) |
Després de la guerra la ballàvem tots molt magra.
ballar-les putes
Passar temps de misèria. |
passar penúries, passar-les putes, ballar-les molt negres, ballar-la magra, passar misèria, tenir molta necessitat |
Ara, els qui han de viure de la terra, les ballen putes.
ballar-ne més que no en toquen
Ballar malament, no seguir bé el ritme de la música. |
no seguir el punt de la música, no seguir el ritme |
Aquella nina en balla més que no en toquen; no fa bé els punts de les sardanes i et fa perdre, si la tens de costat.
Tu no n'has sabut mai de ballar tangos: en balles més que no en toquen.
ballar pel cap
Recordar amb poca seguretat, vagament (Gir-Mall). |
córrer pel cap, tenir idea, pensar, semblar |
Em balla pel cap que, fa uns anys, per sant Pere era festa.
Ara em balla pel cap que el noi no ha agafat les claus del pis de Crevillent.
Em corre pel cap que el seu avi es va casar dues vegades.
Em balla pel cap que el pis és en nom de la nena.
ballar pel pensament
Tenir imatges, idees o pensaments que acudeixen a la memòria desordenadament (Cas). |
venir al pensament (o a la ment, o al cap), recordar |
...pobles i més pobles que li ballaven caòtics pel pensament... –La cara oculta-.
ballar per un peu
Estar molt content. |
ballar amb un peu, saltar de content, no caber en pell, fregar-se les mans |
Ballaria per un peu, si aprovés totes les assignatures!
Quan va veure el regal, va estar molt content, ballava per un peu!
Sense aquell castigós, el mestre deu ballar per un peu de content (li ha plegat un alumne dels que només es poden aguantar perquè es cobra a cap de mes).
Els hotels es freguen les mans per... -8TV-.
castigós: Empipador
ballar segons es so que toquen
Actuar de manera diferent d'acord amb les circumstàncies o les exigències d'altri (Mall). |
ésser de l'ultim que li parla, ballar el ball que toquen, canviar -o mudar- de cantet (Mall) |
No te'n pots refiar gens, d'en Miquel: sempre balla segons es so que toquen.
ballaria sobre un punxó
Es diu d'una persona molt balladora (també hem sentit ‘dalt d’un punxó’ i al ‘cim d’un punxó’ Girona). |
ésser molt ballador o balladora |
En Juli quan sent la música ja hi corre: ballaria sobre un punxó!
A -La Dolors, tota la tarda que balla. B –Ui ella, ballaria dalt d'un punxó!
baló d'oxigen
Ajut en qüestions econòmiques, polítiques, etc., sobretot en un moment delicat. |
àncora de salvació, contribució |
Serà un baló d'oxigen per a Rússia (un ajut econòmic) -C33-.
Servirà per donar un baló d'oxigen al Govern australià -Avui-.
banc del 'si no fos' (o banc dels 'si no fos')
Banc o pedrís que hi ha en molts pobles on seuen els vells, que solen queixar-se dels seus mals: 'Si no fos l'esquena...', 'Si no fossin les cames...', etc. (Gir-Tortosa). |
pedrís dels avis, pedrís dels padrins |
A -On és el pare? B -Ha anat al banc del 'si no fos'.
bandarra
Home de baixa condició moral (Mall). |
malfactor, malvat, canalla, vil, brètol, galifardeu, malparit |
Comprovà amb espant que els bandarres el contemplaven.
bandera vella, honra de capità
Significa que el capità, amb la seva vella bandera, ha fet un llarg camí ple de ventures, de la qual cosa n’està ben satisfet (Moixonies; Mall). |
aprofitem les coses ve|les |
A -Llençaré aquestes sabates velles. B -Bandera vella, honra de capità.
bany de masses
Estada o passejada d’un personatge públic enmig de la multitud (millor que "bany de multituds". |
gran succés, estada molt reeixida, passejada triomfal |
L'Anastàsia ha fet un bany de masses per Moscou -CR-.
bany de sang
Episodi de violència que és la causa de moltes morts. |
matança, mortaldat, vessament de sang |
Hi pot tornar a haver un bany de sang en aquell país -TV3-.
banzim-banzam
Moviment fort de balanceig. |
balandreig, balanceig, vaivé, gronxament |
La nena s'espantava amb el banzim-banzam dels arbres amb aquell vent.
nota: Vegeu també 'banzim-banzam', al Volum 1.
baptisme de foc
Primer cop que un soldat participa en un combat i, per extensió, debut professional d’una persona. |
primer combat, entrada en foc, començament |
És un bon baptisme de foc per un metge, un pacient que ha rebut una bomba (pot fer-hi moltes pràctiques) -TV3-.
baralla de carrer
Baralla improvisada. |
batussa, brega |
El partir va acabar en una baralla de carrer (bàsquet) -Avui-.
barallar-se a cops de barret
Dir quatre coses, algú, per fer veure que no està d'acord amb un altre (Val). |
fer el paper d'enfadat, barallar-se sense fer-se sang; dir el nom del porc, dir de tot, dir quatre fàstics |
Això és una baralla a cops de barret, no es faran pas sang!
nota: 'Barallar-se a cops de barret' pot ser un calc del castellà, no ho sabem de segur.
barallar-se a la butxaca (els cèntims)
Es diu de qui no té mai diners, perquè despèn molt. |
tenir mal diner, tenir la butxaca foradada, ésser malbaratador; els diners li cremen |
En Carles no tindrà mai diners; se li barallen a la butxaca.
La Bernadeta no té mai cèntims: si en té massa, se li barallen a la butxaca; si en té pocs, se li enyoren.
barallar-se amb *
L'àvia cuinava les llenties (o tenia feina amb, treballava amb; no es barallava amb les llenties) -Llibre-.
Estic treballant amb l'expressió 'tenir el cul llogat' (o estic mirant el significat de, estic pugnant per saber què vol dir; no m'estic barallant amb).
barallar-se com a cans
Discutir abrandadament (Men). |
haver-se-les, estar com gat i gos, tirar-se els plats pel cap, estar a la guitza (Bar), barallar-se com a moixos (Mall) |
Quan va arribar a ses cases va trobar l’amo i madona que es barallaven com a cans –Fets-.
Estan sempre a la guitza (es barallen) -8TV-.
barallar-se com a moixos
Escometre's dues persones d'una manera violenta (Mall). |
barallar-se com a cans, estar com es ca i es moix (Mall), barallar-se com a gallets de garbera (Val) |
Sa mare emmalaltí, es posà greu, eren sis germans i tot el dia hi havia crits. Es barallaven com a moixos, jo tancava les vidrieres per no sentir-los. Eren renouers, malcriats... -Dones Republicanes-.
barallar-se per (+ verb)
Voler una cosa molta gent (Gir, Mall). |
agradar molt, interessar |
És la botiga que venen més car de Blanes i la gent es baralla per anar-hi.
Ahir hi havia un vaixell rus atracat al port de Roses i la gent es barallaven per pujar-hi (l'ensenyaven).
barallar una possibilitat *
L'Anicet parla de la possibilitat d’enregistrar-lo a Nashville (o pensa, estudia; millor que baralla la possibilitat de) –Avui-.
A i B són les dues hipòtesis amb què es treballa (o que s’han previst, que es discuteixen) -CI-.
barata
En canvi de (Val). |
inútilment, per res; en escanvi, en compensació |
Quan hi vaig anar ja havien tancat.
Vaig fer el viatge barata res.
El vaig acompanyar barata convidar-me a dinar.
El forner es queda la llenya barata arrancar-li els arbres.
baratar de vida
Canviar de manera de viure (Mall). |
canviar -o mudar- de vida (també a Mall). |
En Joan s’ha plantejat baratar de vida.
barba de llossa (fer o tenir)
Hom ho diu de la cara que té la mandíbula inferior molt allargada i ampla. |
cara de cavall |
A -És molt bonica, la Mònica. B -Ai no!, que fa barba de llossa (o que té).
nota: Vegeu 'llossa 2', al Volum 1.
barca aturada no guanya nòlits
Estant aturats, sense treballar, no es guanyen diners –Adagiona-.
barca de menaire, barca de trinxaire
El menaire, el que menava la barca, feia de patró sense ser el propietari de la barca i dels ormeigs, per tant no en tenia tanta cura com si fos una seva propietat (Cotlliure, Nord).
Trinxaire: potser trinxeraire, pobre.
barca nova, dona nova
Es diu d’aquell que té una barca nova que en té tanta cura com d’una dona nova (Cotlliure, Nord).
barca vella, bony o forat
Es diu d'una barca vella que fa aigües per tot arreu (Cotlliure, Nord-les Olives). |
perola vella, bony o forat (Gir), caldera vella, o bony o forat (Gir-Bar), i a vegades tot plegat (Moià); ase magre, ple de mosques, (ruc vell, ple de nafres; cada dia un al novell; Tresponts), (ruc vell, ple de nafres; ase magre, ple de mosques; home vell, cada dia un mal novell; Tresponts) |
A -Em fa mal l'esquena. B -Caldera vella, o bony o forat.
Barcelona és bona, si la bossa sona
Els diners són necessaris. S'hi sol afegir: Tant si sona com si no sona, Barcelona és bona, que vol dir que no són imprescindibles, els diners, per gaudir d'algunes coses (Prin, Mall).
barra lliure (donar, tenir)
1 Servei de begudes on no cal pagar cadascuna de les consumicions. |
beguda de franc, tot de franc, tot gratuït, consumició lliure |
Al nostre casament hi havia barra lliure.
A Sanitat, barra lliure, no pot ser (s'ha de pagar un mínim) -CR-.
2 * No creiem que 'barra lliure' sigui una bona solució quan vol dir 'permetre que es faci quelcom'.
deixar fer, no controlar, deixar el camí lliure, no posar traves, tolerar, donar carta blanca, donar llargues mànigues |
És un intent de no posar traves a les multinacionals (millor que de donar barra lliure).
M'han donat carta blanca per sortir a les dotze de la feina (millor que barra lliure).
Es pensen que poden fer el que volen (o que poden abusar; millor que que tenen barra lliure) –El9-.
nota: Creiem que 'barra lliure' és un cal de l'anglès 'open bar' que ens ha arribat a través del castellà. Són millors, a l'accepció 2, les alternatives que us proposem.
barrar el pas
No deixar passar. |
aturar, detenir, parar, obstaculitzar |
La policia barrava el pas als manifestants.
barrejar els negocis amb el plaer
Divertir-se, en general sexualment, amb una persona amb qui es té una relació professional. |
barrejar la feina i la diversió, barrejar l’obligació i la devoció, fer seguir la feina i el sexe, fer-ho seguir tot |
No barregis els negocis amb el plaer -TV3-.
nota: Llenguatge periodístic.
barrejar una hipòtesi (o: barallar una hipòtesi) *
Tot i que se suposa que... (o tot i que es diu que, tot i que es pensa que, tot i que hi ha la teoria que, tot i que s'especula que; no tot i que la hipòtesi que es barreja és, que es baralla) -RAC105-.
barret de rialles
Persona molt alegre, de bon caràcter (Bar). |
de la gresca, (tranquil, xalat Gir), xalest (Mall) |
Ja us ho passareu bé al casament, en Jordi és un barret de rialles.
El SCPD és una organització malalta, un barret de rialles –Temps-.
barret en mà
Es diu quan a algú el tracten molt bé, molt amablement. |
atentament, amb deferència, amb cortesia, afectuosament, molt bé, barret en mà i peu enrere (Mall) |
Sempre que anem a cals consogres ens atenen barret en mà.
Jo, almenys, sempre hi vaig barret en mà –Nord-.
I tothom li anava barret en mà i peu enrere, fent-li sa cortesia que era del cas -DEL-.
Ens han rebut barret en mà.
barri xino *
Visita a la zona dels prostíbuls (o al barri dels bordells, al barri de les cases de barrets; no al barri xino) -Avui-.
barrim-barram
Persona que fa les coses de qualsevol manera. Aquesta manera de fer les coses (Bar). |
barroer, groller, falaguer (Men), trafegós (Val), barrip-barrap (Gir) |
Ets un barrim-barram! Amb la teva pressa sempre trenquem coses.
Quan en Salvi té feina, barrim-barram, i en un moment tot és acabat i mal fet.
No sentiren res amb aquest barrim-barram de cadires (amb la fressa del seu moviment)
barrinar de cap
Tenir un projecte al pensament (és més freqüent sentir “el cap li barrina”). |
pensar, rumiar, covar una idea, tenir ganes de fer |
En Joan barrina de cap per posar un restaurant (o a en Joan, el cap li barrina per posar un restaurant).
basquejar-se la vida
Guanyar-se-la vida (Mall). |
afanyar-se la vida, avidar-se, mantenir-se; mamar-se-les dolces |
Lo que cercava era trobar un racó a cal Rei per basquejar-s’hi la vida amb bona taula i poca feina –DEL-.
basta que
És suficient fer allò que es diu (sovint introdueix frases on es remarca una oposició a les opinions d'altri). |
n'hi ha prou que, no cal més; només falta que |
Basta llegir els diaris per saber-ho -Avui-.
Basta que jo digui blau, ell diu verd (o només falta que jo digui...).
Basta que tu diguis això, ell dirà allò: és un esperit de contradicció.
Basta que tu diguis blanc per ell fer negre.
No basta que ho digui, ho ha de fer.
Basta que tu li diguis 'vés ben vestida', ella va de hippy.
Ningú no vol vendre, basta perquè tu ho necessites! (per fastiguejar-te).
basta veure el sant per veure es miracles
L'aparença de les persones ja ens diu com són i què en podem esperar –Adagiona-
batre de molt (o molt)
Locució verbal que, en sentit figurat, indica que un hom ha fet un llarg recorregut, tot fent referència a la feina realitzada (Mall). |
haver fet molt (o fer molt), haver fet molt de camí |
Si ho penses bé dius: collons, que hem batut de molt! (= hem fet moltes coses) –Mirall-
batre el cap
Fer treballar molt el cap (Men). |
trencar-se el cap, rumiar, barrinar |
Jo, per trobar sa paraula adequada, he de batre el cap. No sabia on havia posat la clau i això m’ha fet batre el cap.
batre palmes **
L'alemanya pica de mans amb el gitano català (o segueix el ritme amb les mans, aplaudeix, fa mambelletes -a Mall-; no bat palmes al..., fa palmes) -Avui-.
bavejar de gust **
Resten agraïts davant les quatre engrunes que... (o es mostren submisos, estan complaguts, els cau la bava; no bavegen de gust) –Diari Barna-.
bé (+ pronom + verb)
Resposta en la qual s’està d’acord amb allò que algú comenta o demana, però sense assegurar-ho (algunes vegades el pronom no hi va -Gir, Mall-). |
em sembla que sí, fa poc sí, si no ha canviat sí |
A -Aniràs a treballar demà? B -Bé hi compto.
C -Tens el conte nou? D -Bé el tenia.
E –Hi ha el metge a casa? F –Bé hi era.
G -Va bé el rellotge? H -Bé hi anava.
I -Treballarem, avui? J -Bé ho espero!
K –Es casa la teva veïna? L –Bé ho diuen.
M –Eh que són parents en Severià i l’Anselm? N –Bé ho tinc entès així.
O –En Jordi no diu mai res. P –Bé ha dit, avui.
Q –Aquests alumnes no se saben explicar gaire. R –Bé ho entenen tot.
S –No trobo cap clau. T –Bé n’hi havia una.
U –És de ferro aquesta peça? V -Bé ho semblaria (o sembla).
X –Diuen que el director és un malparit. Z –Bé ho sé prou!
A -No estava embarassada, l'Engràcia? B -Bé s'havia dit (o bé es deia, bé ho deien).
C -Són bones les piles? D -Bé les hi he pagades (per bones).
bé de preu
A un preu baix. |
a bon preu, a baix preu, barat, ben comprat |
En aquest supermercat es compra bé de preu.
Al mercat sempre compraràs més bé de preu.
És molt ben comprada, a 50 euros, aquesta màquina.
bé és veritat que *
No n'estic, de cansat, però es ben veritat que hi ha hagut molta feina (o però sí que hem tingut molta feina, però sí que és veritat que hi ha hagut molta feina, però és veritat que; millor que però bé es veritat que).
bé està que *
Ja va bé que s'enduguin alguna pulla (o ja està bé, ja els està bé; millor que bé està que s'enduguin) –RAC1-.
Estem d'acord que no vulga llegir Saó, però... (o ja acceptem que, ens sembla bé que, no hi ha res a dir si no vol; millor que bé està que que no vulga llegir saó, però).
nota : Aquesta manera de construir la frase és usual a València. Pensem que són millors les altres que us proposem.
bé ho (+ verb)
Resposta amb què es contradiu allò que un altre afirma, es dubte, es rebat, etc. |
tu també ho fas; ho dubto |
A -No s'ha de fer això de tocar-se el nas! (a una criatura) B -Tu bé ho fas! (al seu pare).
C -En Fidel no ha pas canviat de cotxe. D -Bé m’ho han dit! (o Bé ho han dit).
E –No s’hi ha d’anar a pispar castanyes, perquè tenen amo. F –Vosaltres bé hi aneu!
bé prou!
1 Rèplica de qui ja s’ha adonat de quelcom que li comenten. |
ja ho sé, ha me n'he adonat |
A -Les nines ja són despertes. B - Ja les sento bé prou!
C –El teu cosí s’ha separat de la dona. D -Bé prou que ho sé! L’altre dia m'ho va explicar fil per randa.
Jo bé prou que vull aixecar el braç enlaire, però no puc (li fa mal).
E -Ens tornaran a dir que no. F -Ja ho sé bé prou!
G -No vol anar al metge. H -Ja s'arreglarà bé prou! (més mal per ell)
2 Ho sol dir qui no vol que es digui o que es faci alguna cosa. |
que no, de cap manera |
A -Vols que ho digui al teu cunyat? B -Te'n guardaràs bé prou de dir-li!
Se'n guardarà bé prou, en Joan, de fer-ho!
bé que malament *
Irlanda, més bé o més malament, se n'està sortint (o a la seva manera, poc o molt, més o menys, al capdavall; no bé que malament).
bé sigui *
Quan se'n va, sia per raons de treball, sia per un altra cosa... (o ja sigui per..., ja sigui per...; tant si és per... com si és per...; no be sigui per).
bé va!, i ell rodolava
Es diu de qui no vol admetre que li van malament les coses (Mall). |
anar més malament que bé |
A -En Biel sempre diu que el matrimoni li va bé. B -Sí, bé va!, i ell rodolava.
bebè a bord
Hi ha un nadó al cotxe. |
portem un nadó, nadó a bord, portem xiquets |
Vés a espai que a l'auto de davant hi ha un bebè a bord!
No badem que portem xiquets.
bec d'or *
En marc enraona molt bé (o s’explica molt bé, té bon bec; no és un bec d’or) –Avui-.
becar
Fer una dormida curta (Val). |
fer una becaina, fer becades |
Era el moment de becar, feia una pila d’hores que s’havien alçat, el bressoleig del vehicle… l’escalforeta del sol, tot convidava a jaure una mica -Séquies-.
begut de carns
Es diu de qui està molt sec, mancat de greix o de carn (Men). |
sec, de poques carns, eixut de carns, magre |
Pobra al·lota! També era begudeta de carns i havien fugit de les seves galtes les roses dels quinze anys -Novel·letes menorquines-.
belar
Ho diuen d’aquells que xerren molt o criden fort, usualment de manera planyívola (Mall). |
exclamar-se, cridar, xerrar |
Agafat a la barca, encara belava amb llargs bels planyívols.
Fa estona que l’espero, i encara bela (sento que parla cridant).
bellugar la carcanada
Ballar balls moderns i de ritme ràpid. |
guimbar, cabriolar |
Van acabar bellugant la carcanada en una discoteca -TV3-.
ben (+ verb)
Indica que una acció s'ha fet bé o que es considera ben feta (Men, Gir). |
molt bé, a consciència; ben acceptat |
Abans de dinar es ben rentaven –Fets-.
Quan vaig a dormir em ben dutxo.
A tots aquests els convé una hòstia ben picada (o ben donada).
Tot el que sigui per millorar, ben arribat sigui -Saó-.
Aquests rodolins són molt ben buscats (graciosos).
És un futbolista ben cuixat (gros de cuixes o ben fet de cuixes).
Són molt ben deixats, aquests diners (a un bon amic).
Has pogut ben dormir, avui.
Hauria ben vingut a caminar (si ho hagués sabut).
Ben posats, n'hi cabrien una vintena (o ben junts; no ben 'apretats') -CR-.
ben bé
1 Que sobrepuja una quantitat que també es diu (Gir, Mall). |
i tant |
A -Ha de tenir quaranta anys aquesta noia. B –Oh, ben bé.
La Montserrat va treballar a casa ben bé vint anys.
2 Duna manera molt gran. |
completament, totalment, del tot, molt i molt |
Fan ben bé el que volen aquests paletes (no escolten a ningú o ningú no els mana).
M'han emprenyat ben bé: vaig comprar un auto nou, me l’han robat i ara he d’anar a treballar amb moto.
A -No m'agrada, aquest partit. B -Ben bé que te n'aprofites.
S'ha de fer ben bé, aquesta feina (molt bé).
3 Exactament. |
completament, del tot |
No se sap ben bé què va passar.
No entenc ben bé que em proposeu.
ben bons
Més de la quantitat de la qual es parla (Gir, Mall). |
ben bé, almenys, com a mínim, pel cap baix, tirant curt |
L'aigua de l’embassament ha baixat tres metres ben bons.
El dia ja s'ha allargat deu minuts ben bons.
Hi estem deu dies ben bons collint raïms.
El seu home deu tenir quaranta-cinc anys ben bons!
A -Devia tenir 90 anys. B -Ben bons!
ben cap
Gens (Ca). |
cap, ben gota, ni poca ni gaire, gens ni mica |
A -Tens pressa? B -No en tinc ben cap. A –Perquè si tens presa, passa a davant i no m’esperis.
ben carat
Persona que té la cara garrida (Mall). |
bonica, maca |
Eren totes prou ben carades i galanxones de tot es cos -DEL-.
galanxó: bufó
ben cert que no! (o que sí!)
Expressió que afirma o nega quelcom d’una manera ponderada. |
i tant que sí!; i tant que no!, per descomptat, és clar, sens dubte |
A -Ara no plou pas com abans. B -Ben cert que no!
C –Cada dia la vida és més cara. D –Ben cert que sí!
És ben cert que la canalla s’han d’aregar de petits.
Te dic que sent olor de carn humana! (diu es gegant) ben cert, ben cert!
ben compost *
Ha sortit ben mudat el teu germà, no li faltava pas ni un punt (o empolainat, tocat i posat; no ben compost).
En Lluc té una dona ben elegant.
He vist la vídua ben endiumenjada i ben pintada: poc ho semblava de trista.
ben conservat
Persona que demostra menys anys dels que té. |
jove per l’edat que té, que es veu jove, enjovenit |
El teu pare és ben conservat.
ben considerat (i ben vist)
Persona que té bona reputació. |
ben vist, estimat, apreciat, respectat |
El tenen ben considerat, aquest professor.
M'ho passava molt bé, a Oliana, perquè era molt ben vist i respectat.
ben dit!
Aprovació d’allò que un altre diu. |
ben fet, molt bé, ja li està bé! |
Ben dit, Jason! –TV3-.
A -Li vaig dir que, per venir a dur malestar, no calia que tornés. B –Ben dit!
ben entès
Sense excedir-se (Gir, Mall). |
amb seny, tal com cal, civilitzat |
Espero que serà una festa amb el divertiment ben entès (sense bufes, bretolades, embriacs...).
ben entrat
ben estimat
Mots d’agraïment (Am). |
moltes gràcies, us resto agraït; em sembla molt bé, magnífic |
A -Us he dut un cistellat de rossinyols. B –Ben estimats!
C –T’he de donar l’as de copes (jugant a cartes) D –Ben estimat.
E -Faran un pas ben ample per als cotxes. F -Ben estimat.
ben fet
1 Que té un aspecte físic agradable. |
ben parit, de belles proporcions, ben plantat, de bona planta, (garrit, gallard, galà Val) |
Quina noia tan ben feta!
2 Expressió de qui està d’acord amb allò que es fa o que ja s’ha fet. |
molt bé, i tant que sí, ja fa bé, fa molt ben fet |
A –Sempre que fan teatre hi anem. B –Ben fet!
C –Abans havíem d’estalviar, però a la nostra edat no. Mira, dilluns anem cap al Brasil de viatge. D -Ben fet que feu!
Ja fan bé de viatjar, els vells (o fan molt ben fet).
E -M'he ajuntat. F –Ben fet!
ben fet que fa!
Aprovació d’allò que un altre fa. |
ben fet!, ja fa bé!, fa molt ben fet!, jo li aprovo, em sembla molt bé |
A –Cada dissabte anem a dinar de restaurant. B –Ben fet que feu! Ja fan bé de viatjar, la gent gran!
ben igual
Que té la mateixa forma o la mateixa mida que un altre (de vegades, irònicament, vol dir que no -Gir, Mall-). |
igual, clavat, idèntic |
He comprat un jersei ben igual que el teu. A –La nena és igual que la padrina. B -Sí, ben igual! (vol dir que no).
ben just
Sense sobrar-ne gens (Gir, Mall). |
amb dificultats, amb prou feines |
Avui el Vila-real ha guanyat ben just.
El sou de la dona ens ve ben just per pagar la hipoteca.
ben mirat
Després de considerar els pros i els contres (Gir, Mall). |
al capdavall, comptat i debatut, al cap i a la fi, després de tot, en el fons, si es mira bé, (després de rumiar-ho, ben pensat i ben mirat, si ho mires bé Ca), tant per tant (Val) |
No em fa cap gràcia aquest casament però, ben mirat, hi aniré.
Ben pensat i ben mirat, vivim més bé ara que trenta anys endarrere.
Ben mirat, m'agradaria, fer alemany.
Ben mirat, tots som iguals; no sé perquè hi ha d’haver tantes enveges.
Ben mirat, és un bon noi.
Ben mirat, encara va anar bé que no em donessin aquella feina.
Ben mirat, ja em podia haver presentat per director.
Nosaltres, ben mirat, hem passat fluix (una multa petita).
Però, ben mirat, sembla més una festa carnavalesca que no una celebració religiosa (Mall).
Ben mirat, ja està bé, una mica de comèdia.
Ben mirat, tot queda igual que abans -Tatano-.
Això no és gaire de bon gust, ben mirat.
Ben mirat, m'hi asseuré jo.
nota: 'Si bé es mira' no ens sembla una bona solució.
ben net
Sense embuts, de manera clara, dit o fet amb decisió (Bar) |
clar i net, clar i català, sense ambigüitat, (net i llampant, clar i llampant Mall); resoludament |
No vol venir amb nosaltres; ens ho va dir ben net!
A -Sortirà la Núria? B -Ben net que sí!
ben orquestrat *
Una campanya molt ben dirigida contra... (o muntada, organitzada; millor que ben orquestrat) -Temps-.
ben parit
Hom ho diu de les persones o de les coses quan tenen qualitats: fan goig, són boniques, agradables, bones, trempades, valentes, etc. |
magnífic, collonut, fantàstic, molt bo |
Aquest film és molt ben parit .
Nena, has fet un dibuix molt ben parit.
El teu germà és molt ben parit, no m'hi voldria pas barallar (és fort i valent).
nota: 1 Els diccionaris que coneixem no recullen ni 'ben parit' ni 'benparit' ni bemparit, mot d'un ús ben general al Nord, suposem que per un fals puritanisme (això passa sovint en català). Voleu una cosa més natural i més innocent que parir?
2 Vegeu també 'benparit' al Volum 1.
ben peixat
Es diu de qui menja bé (el participi de péixer és "peixut"; peixat pot venir de "peixar", variant de péixer; sentim "ben peixit" a Ca). |
ben alimentat, ben menjat, ben tip, ben menjat (Mall) |
Hi vaig treballar tres mesos i sempre em varen pagar bé i vaig estar ben peixat.
Ha arribat ben tip i ben peixat (Am).
ben pensat
1 Després d’haver fet una reflexió sobre un tema (Gir, Mall). |
ben mirat, pensant-ho bé |
A -No volies comprar una agenda? B -Ben pensat, no.
2 Exclamació amb la qual hom aprova allò que qualcú ha dit. |
i tant!, molt bé!, molt ben dit! |
-Sabeu que val més que el tirem dins s'olla (el conill), i el mos mengem tots plegats; i lo que és estat, sia estat! -Ben pensat! Ben pensat! -s'exclamaren tots -DEL-.
ben plantat
Que té una bona planta (Gir, Mall). |
alt i fort, ben parit, de bona presència, (ben llavorat de cara i de cos, ben tallat DEL -Mall- |
La Bibiana és una noia ben plantada.
Bota des cavall un galant jove, és més ben llavorat de cara i de cos de tot es flotó, i crida sa viuda, que sortí tot d'una an es portal -DEL-.
ben portat
Persona que viu una vida agradable, no gens fatigada ni atabalada. |
ben tractat, ben dut, ben alimentat, ben cuidat, ben menjat i ben begut |
La mainada estan massa ben portats, de petits (pugen malcriats).
L'avi va molt ben portat (en tenen bona cura).
Són noies ben portades (no fan feina a casa, només estudien).
Les models són dones joves i ben portades.
Noi, tens quaranta anys molt ben portats! (es conserva bé).
Aquests home, ben portat, pot viure molts anys.
M'estic a la fonda ben menjat i ben begut.
ben posat
Es diu de qui està bé en un lloc (Gir, Mall). |
d'allò més bé, de primera, ben plantat, ben col·locat, ben presentat |
Hi estem ben posats, en aquest pis (= Ens hi trobem bé).
Veiem un Tenerife molt ben plantat damunt el terreny de joc –CR-.
Els canelons eren molt ben presentats.
ben segur
Que hi ha moltes possibilitats que una cosa es faci o que passi (Gir, Mall). |
quasi segur, probablement, segurament, gairebé segur, és fàcil, de segur (Val) |
Aquests temes, ben segur que són del vostre interès –Revista-.
A -Hi és, ara? B -Ben segur! (Corçà).
Ben segur que cap al tard descarregà una forta tronada -Històries-.
ben tocat
Que passa uns quants minuts de l’hora que es diu (Pallars). |
tocat, que passa de l’hora | Esperaren un quart ben tocat i, en comprovar que... –Històries-. Ja són les sis tocades (ja passa un xic, Girona).
ben triat i garbellat
Pensant bé allò que se selecciona. |
ben mirat, comptat i debatut |
A –Són bons els alumnes d’aquesta classe? B -Ben triat i garbellat, n'aprofitaries mitja dotzena.
ben trobat
1 Hom ho diu d’una combinació de mots feta amb agudesa. |
ésser una troballa; ben buscat, ben dit, ben ideat, ben pensat |
Aquest acudit és molt ben trobat.
És ben ideat, el joc (interessant, ben pensat).
2 Salutació que es diu en arribar a un lloc, en començar una carta, etc. (Gir-Men-Val). |
benvingut, Déu vos guard, salut, bon dia, estimat |
A -Benvingut al nostre programa. B -Ben trobats.
Ben trobat Juli, t’escric aquesta carta per...
Benvinguts i ben trobats a Ràdio Roda! (en començar un programa).
ben vist i mirat
Si es pensa bé. |
ben mirat, ben pensat, ben rumiat, si ho mires bé |
És barat, aquest pis, ben vist i mirat (si tenim en compte els preus que es paguen).
Ben vist i mirat, seria bo que l'equip pugés a tercera divisió.
Ben vist i mirat, a Roses s'està més bé que a Figueres.
Això, ben vist i mirat, ja ho podrien pagar els nens i no l'escola (una activitat d’argila).
Ben vist i mirat, tenen dret a la vida com un altre, les rates.
Ben vist i mirat, si tots haguéssim anat a Magisteri, ara sobrarien mestres.
Ben vist i mirat, de rellotges en tinc 3 o 4.
benefici del dubte
Absolució d'un acusat, quan hi ha dubtes de la seva culpabilitat. |
dubte de fet |
Ens havien d'haver concedit el benefici del dubte (i no dir que érem lladres).
beneit del cabàs!
Es diu a qui fa un comentari poc entenimentat (Ca). |
ximple, babau, beneit, curt de gambals, tros de cony (Cat Nord), (beneitó, ximplet, fava, bacora, bajoca, tanoca, bambau Val) |
A –L'any vinent les cases s’abaixaran. B -Calla, beneit del cabàs!
Fa un temps, un beneit del cabàs va ficar a Internet... –Temps-.
Deixa estar aquesta beneita del cabàs -TV3-.
Si no és un beneit del cabàs, ens entendrà sense cap problema.
Parleu-li francès, al nin, que si no el fareu un tros de cony de pagès.
beneit, que ets un beneit! *
Havies de deixar el càntir a sota la taula? Beneit, més que beneit! -s'ha trencat- (o ets un beneit del cabàs!, ets més beneit que una espardenya!, beneit que ets!, que n'ets de beneit!; beneit, ets un beneit!; millor que beneit, que ets un beneit!)
nota: No podem assegurar que 'beneit, que ets un beneit!' sigui una construcció rebutjable, tanmateix generalment la sentim en castellà.
beneït qui et vol bé!
Benedicció (Alguer). |
la fortuna i la salut no et manquin mai! |
beníssim
Adverbi superlatiu de bé (Mall). |
molt bé, collonut, fantàsticament |
A -Com va tot? B -Beníssim.
bensenes
Aparentment o de segur, segons la frase (Men, poc a Mall). |
probablement, em sembla, sens dubte, a bon compte; al cap i a la fi, ben mirat, al capdavall, fet i fet. |
Na Margalida és una dona que sempre ha volgut ser molta cosa; vol ser molt senyora i bensenes no té un velló per fer cantar un cego (cec).
benvingut al club!
Hom ho sol dir a qui presenta les mateixes característiques que ell. |
ja en som dos!, jo també, benvingut sigues!; a mi tampoc |
A –M'he separat. B -Benvingut al club! (l'altre també n'és)
C -No hi entenc d'economia. D -Ja en som dos!
E -No m'agrada rentar-me el cap amb xampú. F -Ja en som dos!
benvist (i malvist)
Que té la simpatia dels altres (Gir, Mall). |
ben mirat, ben considerat, apreciat, estimat, vist de bon ull |
El senyor Eloi va ser benvist sempre, quan feia de mestre.
Era molt malvist, a l'Empordà, emborratxar-se, ara ja som internacionals.
berenar de negres **
Hi ha superioritat, però el partit no és fàcil (o no és bufar i fer ampolles, no és ben planer, no és pa i mel; no és un berenar de negres) -C33-.
Amb el repartiment dels permisos s’ha jugat brut (o hi ha hagut moltes mires, s’han donat a qui tenia bons padrins; no ha estat un berenar de negres).
L'actuació arbitral va evitar que allò es convertís en una batalla campal (o acabés com el ball de Torrent; no es convertís en un berenar de negres) -Avui-.
En aquest carrer no es respecta cap norma: és un tip de riure (o és a cal podrit, és xauxa, tothom fa el que vol; no és un berenar de negres) -8TV-.
besa'm el cul
Expressió grollera de qui no accepta allò que li proposen (Am). |
vés a besar culs!, no m’atabalis!, no m’emprenyis, besa’m els peus! (Am), besa’m el peu i balla! (Am), vés a passejar diaris! (Men), vés a fer la mà (Val) |
A –M'hauries de tornar a deixar cent euros que m’he descuidat la cartera a casa. B –Besa’m el cul!
C –Em vols dur a Santa Coloma? D –Besa’m el peu i balla!
E –M’hauries d’ajudar a fer aquests problemes. F –Besa’m els peus!
besada amb pipius
Agraïment que es dóna amb una besada (Men). |
un petó, un petó i una moixaina |
A -Què val això? B -Una besada amb pipius.
besar el cul
Fer completament la voluntat d’una altra persona. |
adular-lo, anar al darrere d’algú, llepar, sotmetre’s, humiliar-se, besar els peus, ésser esclau, (ballar-li els nanos Val) |
Has de ser amic amb tothom, però no els has pas de besar el cul.
besar els peus
Acceptar la superioritat d’altres persones (Am, Mall). |
ésser submís, rebaixar-se, humiliar-se, agemolir-se, besar el cul, llepar els peus (Nord) |
Per què li has d'anar a besar els peus? No et rebaixis així: si no té raó no en té!
Sembla que els has d'anar a besar els peus perquè són rics.
Només discutia de les punyetes de l’estació, que si aquell llepa els peus del cap de servei... -Vagons robats-.
besar en terra d'allà on trepitja
Sentir per algú una profunda gratitud o veneració (Mall). |
besar les trepitjades d'algú (Mall, DCVB) |
El senyor Bernat és com un déu per ell, besa en terra d'allà on trepitja.
bessó d’una qüestió
La part més important d’un tema o d'un assumpte (Mall). |
part essencial, moll de l’os, clau |
Arribarem així al bessó de la qüestió.
Es bessó de tot això és que tu no has fet sa feina que havies de fer!
Sempre s’enfila amb dois i no arriba mai a n’es bessó de sa qüestió!
Has de sebre destriar es bessó de ses clovelles! (dit a algú que no ha sabut destriar l’important d'un tema).
bèstia bruta
Expressió de sorpresa (Am). |
Déu meu!, carall!, vits de la virolla! (Ca) |
Bèstia bruta, qui és que menja això? (té molt de mal gust).
bèstia de mi!
Ho diu qui ha tingut un fracàs per no haver pensat bé una cosa abans de fer-la, o qui està a punt de fer un disbarat (Mall). |
burro de mi!, ximple de mi! |
Oh bèstia de mi! ¿tenim un endevinador en casa, com en Pere, i no mos ne servim? –DEL-.
bèstia negra
Persona o cosa que porta mala sort (Bar). |
botxí, maldecap, que porta malastrugança; ésser l'element en discòrdia |
En Francesc va ser la bèstia negra d’en Dalmaci (li va fer dos gols) -CR-.
La nostra bèstia negra és el francès (el suspenen).
bestiar de molts, el llop se'l menja
Quan les coses tenen molts amos, ningú no hi té un veritable interès (Tresponts). |
el que és del comú no és de ningú, porc a mitges no és mai gras |
A -La cooperativa ha hagut de tancar. B -Bestiar de molts, el llop se’l menja.
bestiar (+ adjectiu)
Conjunt de persones, en llenguatge vulgar. |
gent |
Els mestres som un bestiar molt estrany: sempre tenim conflictes.
Amb aquest bestiar escuat ja hi he tractat, ja sé com com pensen (les dones).
beu-te aquest ou, que l’altre es cou!
Es diu burlescament a qui li surt malament una cosa (Tresponts). |
ja t’està bé!, au, espinya la pinya!, massa poc!, torna-hi! |
A –He caigut de l’arbre, iaia! B –Doncs beu-te aquest ou, que l’altre es cou!
C –M'han suspès l'examen de conduir. D -Beu-te aquest ou, que l’altre es cou!
beu-te aquesta!
Vol dir: 'Accepta això per força' (Mall). |
accepta-ho!, si us plau per força |
Idò, Bernat, hauràs d'acceptar els fets, t'agradi o no: beu-te aquesta!
beure a mamoc
1 Entrar, en una inundació, l’aigua a dins de les cases (Am). |
beure a morro, inundar-se, entrar aigua |
Quan hi va haver l’aiguat de l’any passat, bevíem a mamoc.
Aquestes cases són massa a prop de la ribera i, de tant en tant, bevem a morro.
2 Beure posant el broc, el tòt o el galet d’un recipient a dins la boca o tocant els llavis (Am). |
beure a morro, mamar, xumar, totar |
No begueu a mamoc de la mateixa ampolla, si us plau: em fa fàstic.
beure a morro
Beure tocant amb els llavis el pixorro del botijó o de l'ampolla. |
mamar, xumar, totar (Ca) |
Ara tothom beu a morro.
beure a gallet
Beure sense llepar el pixorro del recipient, de manera que el líquid en raja per l'aire fins a la boca (Val). |
beure a galet, beure a gallet (Gir) |
Abans tots apreníem a beure al gallet.
El nen ja sap beure a gallet (Ca).
beure com un avenc
Beure molt i molt (Men, Mall). |
beure com una tremuja (Ca-Am), ficar cap i coll (beure), beure sense coneixement (Men) |
En Damià mai no sap quan en té prou: beu com un avenc.
Quan sigui més tard, aprofitant que tenen la dona al ball, s'encastaran entre cap i coll un conyac -Vents de port-.
beure com una esponja *
Els caps de setmana mama molt (o trascola, aixeca el colze, és un colador, beu com un lladre; millor que beu com una esponja).
beure més que un clot d'arena
Dit de qualcú que beu molt (Moixonies; Mall). |
beure més que una mula, que una esponja, que una tina, que un alambí, beure a tòt de càntir (Val) |
Aquest home beu més que un clot d'arena; no acaba mai la set.
beure oli
Anar més malament (Men). |
firar-se malament, anar de través |
Amb aquesta dona ha begut oli: és una malgastadora.
beure per la set que es té
Beure, algú, tant com li convé. |
no estalviar el beure, espassar-se la set |
A -Posa-li més taronjada, al nen. B –És que ha begut molt. A –No dona, que begui per la set que té! (si li'n convé més, que begui més).
beure per set
Beure quan es té set. |
beure quan toca |
Tu no beus pas per set, sinó per vici.
beure's es cop
Sentir-se ferit per unes paraules o una acció i dissimular-ho (Mall). |
beure's es cop com la figuera, empassar-se la saliva, contenir-se, beure's el seny |
Se tornà beure es cop com sa figuera, no en va dir res a negú... –DEL-.
Que us heu begut el seny? -TV3-.
beure's l'enteniment
Obrar sense seny; fer les coses malament (Bar). |
beure's el cervell, perdre el seny, fer insensateses |
Sembla que s’hagi begut l’enteniment; no dóna diners a la seva dona per anar al mercat.
S'han begut l'enteniment -el brogit-.
beure's les llàgrimes
No manifestar ni tristesa ni dolor (Bar). |
passar-s'ho un mateix |
Les vegades que em vaig beure les llàgrimes perquè la nena no s'adonés que estava desesperada!
bingo!
A -En Sadurní vindrà treballar aquí. B -Perfecte! (o fantàstic!, collonut!, excel·lent!; millor que bingo!) -TV3-.
bla, bla, bla *
Aquests promeses només són paraules (o són parlar per parlar, són anar dient; millor que només són bla, bla, bla)
Es passen el dematí xic-i-xec a la plaça (o xec-xec, xerrant, garlant, vinga va; millor que bla, bla, bla)
nota: Aquest calc del castellà és usat per bons autors com M. de Pedrolo, Jesús Tuson i d'altres. Malgrat tot, pensem que és millor de prescindir-ne.
blanc com la flor de lliri (o "més blanc que")
Es diu de quelcom o de qualque cosa que té un color d’una tonalitat molt blanca (Mall). |
blanc com un glop de llet, blanc com una tofa de neu, més blanc que la paret (Mall), blanc com un lliri (Men) |
Tenia un cove ple d’aquella llana, més blanca que la flor de lliri -Conte-.
Na Margalida romangué blanca com un Lliri i s'hagué de sostenir amb la portellada -Novel·letes menorquines-.
blanc com un glop de llet
Ben blanc (Gir, Mall). |
blanc com un paper de fumar, blanc com la neu, blanc com la satalia, pàl·lid, (blanc com la sal, blanc com un ciri pasqual l’Alguer) |
Quina pell tan fina, aquella criatura: és blanc com un glop de llet.
Em sembla que no et trobes bé: has vingut blanc com un paper de fumar.
Tenia una fia blanca com la neu i garrida com el sol -DEL.
Em faig blanc com la paret -o com el paper- (Val)
Té la pell tan blanca com la d'un calamar (Val).
blanc com un paper de fumar
Molt blanc. |
blanc com la neu, blanc com un glop de llet, blanc com la satalia, blanc com la neu, (blanc com la sal, blanc com un ciri pasqual l’Alguer) |
Vaig quedar blanc com un paper de fumar (de l'espant).
blat ajagut aixeca l'amo
Significa que, si el blat no va prou eixerit, o no va bo, l'amo o el pagès s'esvera i s'inquieta (Eiv-Mall). |
Enguany, la collita de blat no va gens bé, i en Miquel està molt preocupat: blat ajagut aixeca l'amo.
blau com un mataparent
De color blau (ho sentim a dir de les persones). |
blau, blavenc, blavós, blau de verga i sense milotxa (Val) |
Amb aquesta fredor m'han quedat els dits blaus com un mataparent.
Dissabte, jugant a cartes, el varen deixar blau com un mataparent! (va perdre tant com duia)
anar blau: no tenir diners
blau de ràbia
Molt enrabiat. |
irritat, enutjat, enfurit; blau com un mataparent, blau com la paumella –la palmella és una tela- (Mall) |
Es gegant ja tenia totes ses formigues an es cap des tió. Estava blau de ràbia –DEL-.
bleda assolellada
Es diu d'una persona dèbil de caràcter i que sempre es queixa. |
bleda, fleuma, figaflor, gemegaire, delicat, gemegador, bajoca (Val); sempre es plany |
La teva sòcia és una bleda assolellada: sempre diu que té mals.
El molt bajoca li va vendre la casa regalada.
Ets una bleda assolellada, no fas mai bé la feina.
nota: Vegeu també “bleda”, al Volum 1.
bledes a casa i bledes a l'hort!
Vol dir que tothom es queixa, que tothom té maldecaps (Ca). |
tothom plora, tothom es plany, sempre es queixen; bledes a casa, bledes a l'hort, i a casa més que enlloc (DCVB) |
A la feina diuen que no cobrem gaire, tu et queixes que tens mal de cap: bledes a casa i bledes a l'hort!
bo!
Expressa contrarietat. !
au!, faltava aquesta! |
Bo!, què passa ara? (se n'ha anat el llum).
-Però bo! Estau tronat,vos! Si Portinatx està a s'altre cap de s'illa! - Va! Menudències! -Xacoters-.
nota: Vegeu també 'bo 1', al Volum 1.
bo (+ forma del verb ésser) *
En moments difícils no és bo de perdre la calma (o és bo no perdre; no bo és no perdre).
Anirà bé de recordar les alineacions (o ara és un bon moment de, serà bo de; no bo serà) -TV3-.
Com que és divendres, serà interessant de saber el temps d'aquest cap de setmana -CR-.
Seria bo que el joventut guanyés els dos partits (o aniria bé, convindria, vindria bé; no bo seria) -C33-.
bo, bonic i barat
Volem que ens ho regalin tot (o ho volem tot a regalar -o a donar-; volem comprar a baix preu, a cap preu, per quatre xavos, volem duros a quatre pessetes -Gir-Val-; o ho volem bo, bonic i barat).
nota: 'Bo, bonic i barat' és una construcció que també s'usa molt en castellà. Sembla acceptable, però no ens ha de fer oblidar les altres.
bo d'enganyar
Que no costa d’enganyar (Mall). |
fàcil d'enganyar, innocent, caure del niu (DIEC) |
Un ignorant és recelós, però també la persona més bona d’enganyar del món -Presència-.
Aquestes màfies russes duen al·lotes bones d'enganar i les fiquen dins negocis bruts!
Els consumidors de grans superfícies comercials, amb tantes d'ofertes, són bons d'enganar.
És molt innocent, bo d'enganar.
Sembla que caigui del niu (és ingenu) -TV3-.
bo d'enriure's de sa gent
Persona a qui li agrada fer bromes a l’altra gent (Men). |
de la broma, bromista, burleta, acollonador (Gir) |
Es ferreriencs són molt mentiders i bons d'enriure's de sa gent –Fets-.
bo de (+ verb)
Que no costa gaire de fer, de dir, etc. (Mall). |
de bon fer, fàcil de fer |
No et pensis que és tan bo de fer -Cançó-.
És bo de dir, això que dius, i difícil de fer!
És un home bo d'enganar (de bona fe, innocent).
Això és molt bo de guarir; n’hi ha prou que descansi una mica.
Els jornals eren bons de pagar, en aquell temps (barats) –Llibre-.
Vendre era bo de fer (hi havia poca producció).
bo fa bo
Les coses bones van bé (Am). |
les coses bones resulten bé, amb coses bones vas bé |
A -Vaig comprar aquestes sabates cares i el peu ja no em fa mal. B -Bo fa bo.
bo i
1 Completament (dóna èmfasi al mot que l’acompanya). |
totalment, enterament, del tot. |
He comprat la faldilla bona i feta (no l'he pas feta jo).
L'avi de la Bàrbara era igual que el dia que el varen enterrar: havia quedat d'una sola peça.
Bo i enter el varen canviar de cementiri amb un carretó.
Estava tan cansat que es va ficar al llit bo i vestit.
Vas a la carnisseria i te'l donen bo i net.
Els el donarem bo i retallat, el treball manual, als nens.
M'he anat a tirar bona i vestida a sobre el llit.
Bona i apuntada i no la saps fer? (una resta).
Me l'ha donat bo i fet, l'examen (preparat per posar als alumnes).
2 Mentre és en un lloc o està fent quelcom. |
tot; malgrat, tot i |
Cantava bo i caminant.
Passava la processó i ell se la mirava bo i assegut –Llibre-.
Aquests nois, bo i les vacances, hem aconseguit que vinguin a la ràdio –CR-.
Comença a endinsar-se en el bosc, bo i enganxant el cordill -Llibre-.
Bo i assegut mirava per la finestra.
Bon Nadal, bo i evocant l'escriptor lleidatà.
Va poder sortir de l'aigua bo i escapant-se d'una mort certa -Llibre-.
Renta la nena bona i adormida (la nena dorm).
bo i sa, i va fer un pet com una aglà
Es diu de quelcom que sembla que va bé i pot acabar malament (Tresponts). |
farà mala fi, farà la fi d'en Cagacalces, acabarà com el rosari de l'aurora, s'arruïnarà |
A -Que n'és de trempat el meu gendre! Negoci que fa, negoci que ensopega. B -Sí, sí, bo i sa i va fer un pet com una aglà.
bo i sa com un gra d'all
Gaudint de bona salut (Mall). |
amb cara de bon any, fresc com una rosa |
Va romandre bo i sa com un gra d’ai -DEL-.
boc 'espiatori' *
Els portuguesos eren sovint l’ase dels cops dels mals populars (o qui pagava els plats trencats, el boc emissari, la víctima expiatòria, els pallassos del circ; millor que el boc espiatori) -TV2-.
L'entrenador serà el boc emissari de la situació del club -CR-.
boca avall (i boca amunt)
Ajagut amb la cara mirant a terra. |
de bocaterrosa (una persona), de panxa (Mall), (a bocons, de bocadents Val); cap per avall, de cap per avall -a Girona-, girat, capgirat, invertit (una cosa); de cara enlaire |
Quan he arribat, dormies al sofà boca avall (o de bocaterrosa).
Posa les cartes boca avall (o de cap per avall, girades) -TV3-.
nota: 'Boca avall' és al GDLC, 'boca per avall' és al DIEC. Per alguns autors són millors les solucions 'cap per avall' o 'de cap per avall' i 'cap per amunt' o 'de cap per amunt'. Nosaltres també ho pensem.
boca d'infern
Es diu de la d’un qui flastoma molt (Mall, Gir). |
renega com un carreter, renegaire |
Quines boques d’infern! -DEL-.
boca de pinyó
Boca molt petita. |
boca petonera (DCVB) |
Aquest nen fa una boca de pinyó.
boca que no parla, Déu no l'ou
Proverbi antic, com ho denota l’arcaica forma verbal. Es diu per estimular algú perquè parli -Adagiona, Mall-. |
boca que no parla, Déu no la sent |
'bocanada' d’aire fresc *
Empatar al camp del Lió va ser una alenada d'aire fresc (o una glopada, ens deixa respirar una mica; no una 'bocanada' d'aire fresc) -TV3-.
boig per boig, que n'hi hagi!
Aconsellen que, davant d'un casament, en cas de dubte entre dos pretendents, val més triar el més ric (Ca). |
ruc per ruc, més val carregat que buit (DCVB) |
A –La noia es vol casar amb en Nicolau. B –Sí home. Ho ensopegarà: boig per boig, que n’hi hagi! (és ric)
boigs amb boigs s'avenen
Les persones una mica eixelebrades o estranyes s'avenen amb altres que també en són. |
sempre hi ha un boig per una beneita (Punt), tothom en troba (de parella) |
A -La Maria no va pas bé amb aquest noi que surt. B -Sí que hi anirà bé: boigs amb boigs s'avenen (són dos estranys).
C -Sempre hi ha gent a qui agrada l'art modern. D -Sempre hi ha un boig per una beneita.
boireta que pastura, aigüeta segura
Es pronostica que quan hi ha boira després plou (Mall). |
boira per les serres, aigua per les terres |
Boireta que pastura aigüeta segura -Nous escrits-.
bon (+ nom) tinc!
Ho diu qui té maldecaps i no podrà fer quelcom. |
ja pots pensar!, de cap manera! |
A -Aniràs a l’aplec de Santa Brígida? B -Bon aplec tinc! (hi ha malalts a casa).
C -Vindreu a sopar? D -Bon sopar tenim!
bon camí!
Es diu per desitjar sort a qui comença un viatge o a qui se’n va a viure en un altre poble. |
bon viatge, adéu, adéu-siau; sort, que et vagi bé |
A –Pare, ens n’anem cap a Barcelona. B –Va bé, ja ens veurem la setmana vinent: bon camí! (bon viatge)
C -L’Ambrós i la seva dona han anat a viure a Elx. D –Si se n’han anat, bon camí! (que els vagi bé).
E –He trobat una bona feina al Japó i me n’hi vaig. F -Ja tornaràs; i si no: bon camí!
bon dia i bon sol!
Salutació de qui arriba en un lloc (Gir, Mall). |
bon dia i bona hora, bon dia que Déu nos do |
A –Bon dia Pura. B -Bon dia i bon sol! (si fa sol)
Bon dia que Déu ens do –contestà secament el mossèn, després de... –Històries-.
Bon dia i bona hora a tothom!
bon dia tingui i no s'entretingui!
Adagi que se sol dir per fer broma. Es pot fer servir seriosament per fer anar eixerit a algú (Ca). |
bon dia tingui i que Déu el mantingui (Bescanó), bon dia tingui i porti el que tingui (Bar), bon dia tenga i no s'entretenga (Mall) |
A –Bon dia tingui. B –I no s’entretingui!
C -Bon dia i bona hora. D -I un bon dinar quan sigui hora.
E -Bon dia. F -Bon dinar tenguem a migdia -Horranch, Mall-.
bon fer *
Vegeu 'el bon fer'.
bon partit
Persona amb qui és convenient de casar-se perquè té una bona professió o una riquesa considerable. |
hereu ric, bon hereu |
Totes les noies el segueixen, de tan bon partit que és.
bon profit, porc fotut!
Es diu a qui fa un rot (Ca). |
bon profit, porc podrit! (Am) |
A –Bon profit, porc fotut! B –Dispenseu-me. És que aquestes mongetes se m'han posat bé.
bon profit li faci!
Ho diem, sovint iradament, contra algú perquè té una cosa que nosaltres no tenim, perquè no ens la vol deixar, per enveja, etc. (Gir, Mall) |
que s'ho confiti!, si té més pa que sopi dos cops |
A –El meu cunyat té una piscina ben gran i no ens hi deixa anar. B –Bon profit li faci!
bon punt
Després d’haver fet alguna cosa (Cas, Val). |
tan bon punt, una vegada, una volta, després d'haver |
Potser la mateixa aranya, bon punt comprovada la teranyina... -Temps-.
bon rotllo *
"Haver-hi bon rotllo" i "haver-hi mal rotllo", dues frases construïdes amb el barbarisme "rotllo", són probablement l'aportació més gran de la televisió a la lingüística. Pobra llengua!
Solucions: Ens avenim molt (o ens entenem molt bé). Amb la música ens divertíem més que amb el teatre. Ho heu fet amb dues màquines diferents perquè no es vegi: ben fet!
Haver-hi bona sintonia, bona relació. Entre els dos clubs hi ha bona sintonia -CR-.
bon sant, bona vigília!
Vol dir que, com que l’endemà és festa, també s’ha de celebrar la vigília. |
A -Com és que aneu a sopar? B –Demà faig anys. A –Ben fet: bon sant, bona vigília!
bon senyal (i mal senyal)
Vol dir que les coses van bé (Gir-Mall). |
això va bé, això és bo! |
A -Sempre treballa. B -Bon senyal (havia estat malalt).
Millor que vagi d’excursió, la nena: és bon senyal
C -On eres? D -A caminar. C -Bon senyal.
E -Els metges ja em deixen conduir. F -Bon senyal (tenia mal a la vista).
G -En Canut fa dies que no surt de casa. H -Mal senyal.
nota: Vegeu també 'ésser bon senyal'.
bon vent!
1 Es diu per acomiadar a algú de mala manera. De vegades es diu per broma i no implica cap mala relació, depèn de la familiaritat entre les persones (Gir, Mall). |
bon vent i barca nova!, ja fossis fora!, salut i ben lluny!, foc al cul i barca nova! (Am) |
A –Me n’he d'anar. B –Doncs bon vent! (adéu)
C –Se'n van a viure a Normandia. D -Bon vent i barca nova! (= no els trobaré pas a faltar).
E –Si no m’ho vols donar, ho aniré a dir al cap. F –Vés allà on vulguis, bon vent! (l’engega a dida).
2 Manifestació d'alegria quan algú se'n va (Val). |
bon viatge!, que vagi bé! |
Bon vent, mare!
bon verd i pocs maldecaps
Es diu per destacar la ignorància dels problemes alhora que es lloa l'excel·lència de la bona vida (Val). |
tranquil·litat i bons aliments, no vull maldecaps, vull assossec -o calma- |
Jo, de política, no vull saber-ne res: bon verd i pocs maldecaps.
bona cosa
1 Molt (Val, Pallars). |
una pila, un munt, (un fotral, un món Val); enormement, altament, en gran manera |
Jo tinc bona cosa d'amics al poble.
L'absència de persones, d’antuvi neguitejà bona cosa els Pere Salls –Històries-.
Ell en sap bona cosa, de tot plegat (dels maquis, passava gent per la frontera –Cat Nord-, escrit a El Temps).
Un cantant amb bona cosa de discos al mercat -Saó-.
2 Vol dir, parlant amb ironia, que allò que es diu sembla menyspreable. |
tan gran cosa!, ja te'l regalo! |
A –S'ha fet de la mateixa religió que la seva sogra. B –Bona cosa!
És bona cosa que al país català hi hagi coses que funcionin (parlen de la USAP) -Temps-.
C -Vaig a la clínica. D -Bona cosa!
E -Aquesta tarda anirem d'excussió. F -Bona cosa has dit! (la mainada crida contenta)
Bona cosa els vas dir! (un renec, ara el repeteixen).
bona dienda
Expressió que indica una certa facilitat de qualcú per xerrar i expressar-se entre la gent (Mall). |
facilitat de paraula, (bona xerrameca, bon xerrumeig Mall), bon xerrim (Men) |
Sap expressar les coses amb una bona dienda (Mall, llibre)
bona durada!
Desig que les coses continuïn anant bé. |
que duri! (Gir, Mall), que no s’espatlli! |
A -Esteu bé? B –Sí, molt per ara. A -Doncs, bona durada!
C -Tot va bé? D -Sí. A -Bona durada!
E -Com et trobes? F -Bé. E -Bona durada!
bona estada
Desig que algú estigui bé un lloc (Ca). |
que estigueu bé!, passeu-vos-ho bé |
A -Anem a passar un dies a Tenerife. B -Bona estada!
bona estrella
Es diu quan les coses surten bé (Gir, Mall). |
sort, bona ratxa |
El Llevant perd la bona estrella a... (perd) -Avui-.
bona hauria estat
Expressa la satisfacció per haver evitat quelcom (Mall). |
només hauria faltat que, malament rai si, ja l’hauríem feta bona si (Gir) |
Bona hauria estat que m’haguessin elegit! -Presència-.
bona nit, caragol
Exclamació que denota disgust per un fet (Eiv, Bar). |
bona nit i bona hora, tururut viola, bona nit dotze hores, bona nit, tartana (Am), (bona nit cresol, adéu tartana, tururut dotze hores Val), bona nit! (Mall) |
He tingut la coca massa temps al forn i bona nit, caragol! (Bar)
Se m'ha cremat tota. No podem deixar sa llengua a s'estacada ni dir-li: bona nit, caragol! (Eiv)
Bona nit raïms i sobretot es suc que fan! -DEL-
A -He perdut el rellotge. B -Bona nit dotze hores! (no el veuràs més).
Si plou, bona nit, tartana! (no podrem anar a caçar bolets).
bona nit, ramell florit
Es diu per a desitjar als nins que passin una nit feliç i tranquil·la (Mall). |
bona nit, rei del meu cor |
La padrina va colgar el nin i li va dir: "Bona nit, ramell florit".
bona nit, si et colgues
Es diu per indicar que una cosa ja no té remei o que s’ha acabat (Mall). |
(bona nit!, bona nit, pastora!; bona nit, cresol, que la llum s’apaga Val); bona nit, caragol (Mall), i ja no se’n va parlar més, conte acabat, i el tema es va acabar |
Ja estava ben farta d’anar amb ell, així que aquell vespre li vaig dir: "Adéu, i bona nit si et colgues."
Cadascú a ca seva i bona nit si et colgues (no va passar res d’important) –Albellons-.
bona nit a les bardisses
Expressió que demana actuar, amb to humorístic, davant d'una situació o d’un fet irreversibles (Bar, Mall). |
bona nit i tapa't!, bona nit viola!, bona nit dotze hores!, bona nit cargol! |
Si no lluitem units ens tancaran l'escola, i bona nit a les bardisses!
Si prospera el projecte d'urbanització, ens quedarem sense el darrer espai verge, i bona nit a les bardisses !
bona nit i tapa't!
Es diu per donar per acabada una conversa o, humorísticament, per donar per perdut quelcom. |
llestos!, prou!, ja ho hem dit tot!, s’ha acabat!; bona nit caragol! bona nit dotze hores!, bona nit viola!, bona nit si et colgues! |
A -Me'n vaig a dormir que és tard. B -Bona nit i tapa't!
De totes les inversions que s’havien promès, bona nit i tapa't! (no es donaran) –CR–.
bona prova
Argument que demostra allò que es comenta. |
la prova és, n’és la prova el fet que, n’és la prova que |
Bona prova dels arguments que esgrimeixen són falsos és que... -Temps-.
bona que!
Es diu que es farà quelcom per evitar un possible perill (Am). |
no fos cas que, anem amb compte, només faltaria |
Al marge hi queda un xic de foc, bona que s'encengués! Apagueu-lo! (= no fos cas)
No convidis tanta gent, bona que no hi hagués prou coca!
No en fem tantes d’excursions, bona que després els pares encara ens critiquin!
Li diré, bona que la tingués ell, la clau! (per si la té ell, per bé que no és probable).
No m'interessa pas saber la combinació de l’alarma: bona que entressin a robar!
bona raó
Una manera de fer o una explicació que convencen (Mall). |
bona causa, una raó poderosa, una raó de pes, un bon argument, un bon motiu, una explicació |
Dóna'm una bona raó per comprar aquestes accions -TV3-.
Segur que teniu una bona raó per fer vaga -TV3-.
bona seria!
Això que es diu no es pot admetre (Am). |
ja la faríem bona! (Ca), només faltaria!, no caldria sinó!, bona en fóra! |
Si viuen a casa, han de creure, bona seria!
bona tarda
Salutació que es fa des d''havent dinat fins al vespre. (En català, fins al segle XVI es deia bon dia per a tot el dia i bona nit. "Bona tarda" no es diu ni a Mall ni a Val. Fins cap a la fi del segle XIX, la salutació dins la pagesia mallorquina era "Alabat sia Déu".) |
bona vesprada (Val), bon vespre (al vespre) |
En català no es diu ni "bones" ni "bones tardes", cal dir bona tarda, i millor si diem bona vesprada.
bones! *
Bon dia! -quan arribem a un lloc -(o bona nit, bona vesprada, bona tarda; no bones!)
bones maneres *
El jugador va demostrar la seva qualitat (o la seva bona forma, la seva habilitat, la seva categoria, la seva classe; millor que bones maneres) -C33-.
La cantant ha demostrat la seva esplendidesa a l'escenari -CR-.
bones paraules
Explicacions que es donen per quedar bé (Gir, Mall). |
excuses, pretextos, evasives, romanços |
A -T'han ajudat? B -Amb bones paraules i res més.
Amb bones paraules, el van anar arraconant.
bonic com un sol
Molt bonic. |
que fa goig de veure, xamós, bell, formós, encantador, garrida com un sol (Mall) |
La Loreto era bonica com un sol i ha vingut nyicris: s’ha aprimat massa.
Aquest noble cristià tenia una filla maca com un pom de flors -quan Judes
bonic de veure
Agradable a la vista. |
bonic que enamora, joliu, magnífic, admirable, bo de veure, fer molt de goig, bonic com el vol d'un gaig; ésser graciós, de veure (Val) |
En Sir ha fet un gol bonic de veure -CR-.
A ca l’Amàlia venen una carn bonica que enamora.
Era bo de veure’l, en mànigues de camisa marxant a salt de ca davant de la partida -Carlinada-.
Montsegur és bonic de veure.
Aquesta flor, quan espleta, és maca de veure.
És un castell de veure (magnífic).
Parlen un català bonic com el vol d'un gaig -Punt-.
bons desigs, però les obres al mig
Les bones paraules s’han d’acompanyar amb obres (Tresponts). |
no n’hi pas prou de predicar; paraules i fets; els fets no menteixen |
Tot això que proposes està molt bé, però, a acompanyar l’equip de cadets hi ha d’anar algú. Mira, vés-hi, tu. Bons desigs, però les obres al mig (a un de la junta que fa moltes propostes i no fa ni brot).
bons i plomats
Es diu d’allò que s’aconsegueix sense gaire esforç (Gir). |
bons i fets, pelats i sense pinyol (Bar); trobar-los fets, no haver costat gaire, no haver-los de plomar |
En Damas no penca gaire perquè ja els hi porten bons i plomats (el seu pare és l’amo de la fàbrica i viu bé treballant poc).
Ja els ha trobats bons i plomats, la Llúcia (no els ha haguts de plomar ella; la seva família és puixant, el seu pare li va pagar una casa quan es va casar, etc.).
Aquest els vol bons i plomats (sense pencar).
bons oficis
Allò que una persona o una institució fan per ajudar-ne una altra, per arribar a un acord entre dues parts, etc. |
gestions d’un intermediari, passos, negociacions, tràmits, diligències |
Demanen els bons oficis dels EUA i de Rússia en les negociacions -Avui-.
En Joan ha escrit una carta a en Valerià per agrair-li els seus bons oficis en la compra del castell (les gestions) -Llibre-.
borràs, borràs, poc mal i molt de pedaç
Significa que hom lleva importància al mal que pugui tenir un infant davall una bena o embenat (Moixonies; Mall) |
au, que això no és res (Mall) |
Venga, Jaumet, que això no fa mal: borràs, borràs, poc mal i molt de pedaç.
bosses tristes
És un insult que significa que algú té poc seny o enteniment (Mall). |
(cap esflorat, cap espatllat, cap de carabassa, cap de suro, cap de fava, cap d’olla, curt de gambals Mall) |
El barbut, quin bosses tristes! Segur que havia vingut a la Dragonera enviat o delegat pel seu partit, a fer-hi proselitisme -Els voltors-.
botar com una titineta
Fer salts amb molta lleugeresa (Eiv). |
saltironar, guimbar, cabriolar |
En ser dalt de la muntanya ell estava tan fresc i botant com una titineta. Ella amb ses plantes des peus plenes de sang, era una gemegaroia que feia pena -Xacoters-.
titineta: Cua-roja (ocell)
botar d'alegria
Fer salts. (A Mallorca és més corrent botar que saltar, si no és entre gent molt influenciada pel castellà. Amb tot, salt i saltar són usats des de temps molt antic en la nostra llengua, també aquí Mall). |
saltar d’alegria |
Li venien ganes de botar d’alegria –Adagiona-.
botar foc
Encendre foc (Cas) |
calar foc, pegar foc |
Els rumors són botar foc a la casa -Temps-.
nota: 'Posar foc' és un castellanisme
botar la llebre
Trobar allò que cal per iniciar una activitat (Alt Urgell, Mall). |
moure la llebre, trobar una solució |
A -Hi ha una solució –planteja de sobte la Roser-. B -“Vet-ho aquí!”, es diu interiorment en Tonet, per fi ha botat la llebre –Albastesa-.
botir els morros
Ventar un cop a la cara d’algú. |
fer la cara nova, inflar les galtes, estampar els cinc dits a la cara, bufetejar |
Si et torno a veure al meu hort, et botiré els morros!
botó de mostra *
Aquestes cremades de cotxes són una mostra que les coses no van bé a cals gavatxos (o un indici, un exemple, una prova; millor que un botó de mostra).
Aquí tenen un exemple d'això que... –Avui–.
bou fart no llaura dret
No convé de pagar les feines per endavant (Tresponts). |
músic pagat no fa bon so; gos fart no caça; jornaler pagat, quan va al tros ja hi va cansat, moix fart no agafa rates (Mall) |
A –Ja has pagat el fuster? B -El pagaré quan acabi la feina. Bou fart no llaura dret.
braç a braç
De manera conjunta. |
junts, plegats, en bona avinença, de costat |
Treballem braç a braç per fer possible... -Avui-.
braç dret
Persona que fa les feines importants d’una altra. |
persona de confiança, ànima, qui li fa costat, executor |
Se'l considera els braç dret del President -CR-.
brams d'ase no arriben -o no pugen- al cel
Es diu per indicar que no cal fer cas de males paraules, mals consells, queixes poc fonamentades, etc. (Bar, Mall) |
de bram de burro no en puja cap al cel |
A -Tot el dia em critica, la meva cunyada. B -Deixa-la estar: brams d’ase no arriben al cel.
C–L’Arcadi diu que tu no aprovaràs mai l’examen. D -No en facis cas; de bram de burro no en puja cap al cel.
Bram d'ase no puja al cel i, si hi puja, no posa arrel (vol dir que no s'han de dir dois, -renecs- Mall).
bravejar de
Presumir vanament (Mall). |
faronejar, gallejar, fer ostentació de, vanar-se de, vantar-se de, prear-se de |
Això era un que bravejava de cames primes –DEL-.
Era molt fadrí, fadriníssim i en bravejava: “Mentre puguis comprar la carn a terces, no compris l'animalet sencer” –Albellons-.
brillar amb llum pròpia *
L'Ada ha excel·lit en el partit d’avui (o ha ressaltat, s’ha distingit, s’ha assenyalat, s’ha fet remarcar, ha lluït amb el seu esclat; no ha brillat amb llum pròpia; millor que ha brillat a gran altura) -CR-.
La nit era esplèndida i callada, i la lluna brillava amb tot el seu esclat, reflectint-se en les gorgues del riu -Carlinada-.
brillar per la seva absència *
(La trobem al DIEC.) Solucions millors:
De britànic no n'hi ha cap (o no se’n veu cap, no n’hi ha ni un per medecina, ésser absent, fer llobada, fer el salt) -Temps-.
De capacitat d'abstracció no n’hi ha (o n’hi ha ben poca) –Avui-.
brindar una oportunitat *
L'anada a Londres em va donar l’oportunitat d’aprendre força anglès (o donar l’ocasió, donar l’avinentesa; no brindar l’oportunitat).
En Llàtzer aprofita aquesta ocasió que li dóna en Darius i guanya el set -TV3-.
brindis al sol *
El ministre ha parlat per parlar (o ha dit paraules vanes; no ha fet un brindis al sol).
Procureu que el vostre discurs tingui alguna mena de contingut polític, que no sigui foc d'encenalls (o dir per dir, fer bocades) -Avui-.
broma pesada
Broma que molesta o perjudica a qui la pateix. |
broma de mal gust, carregosa, molesta |
Noi, tens unes bromes molt pesades! Una mica més i em fas caure, amb la teva espenta!
broma roja, vent o pluja
Quan, al vespre o al matí, els núvols es tornen de color vermellós, vol dir que anuncien pluja o bé vent (Cotlliure, Nord). |
cel rogent, pluja o vent
bromes a part
Parlant sense fer broma. |
parlant seriosament, de debò, ara sense fer broma |
Bromes a part, la relació entre... -Llibre-.
Bromes a part, no creus que hem de tornar a casa? -C33-.
brou reescalfat, dóna'l al gat!
No convé de repetir les coses (Tresponts). |
després d'un bon entrant, hi ha bullits que afatxen; aprofita-t’hi quan hi ets! |
A –Tinc ganes de fer la continuació d’aquesta novel·la. Que te’n sembla? B –Malament, em sembla. Brou reescalfat, dóna’l al gat!
afatxar: molestar, fatigar (DCVB)
brut com la tinya (o més brut que la tinya)
Es diu de qui va molt brut. |
llardós, nyafegós, sòrdid, ronyós, mostós, pollós, runós, brut com un picaportes, brut com una guilla, brut com un rènec |
No es renta pas mai la cara, aquest home; és brut com la tinya (o és més brut que la tinya).
Quan el pare va arribar del bosc, anava brut com la tinya.
Ja podíeu dur el cotxe a desengreixar, que és més brut que la tinya.
brutal *
Magnífic, el president! -en un discurs- (o collonut, diví, fantàstic; no brutal).
buc insígnia *
Les trobades de mestres són l'emblema del valencianisme (o la divisa, la proa, la punta de l'iceberg, l'avantguarda, el vaixell insígnia; no el buc insígnia).
nota: El buc és el cos d'una nau.
bufa!
Expressió que indica sorpresa, contrarietat, etc. (Bar) |
carall!, caram! ostres!, renoi!, bufa Manela! (Ca) |
A -En aquest bloc de pisos hi viuen més de cent famílies. B -Bufa!
Bufa Manela! Que va mudada! -vaig pensar.
bufa'm!
Expressió de refús. |
fes-ho tu!, de cap manera!, au!, tira! (Val), no m'atabalis! |
A -Ajuda'm a entrar la llenya. B -Bufa'm!
nota: Vegeu també 'bufar 4', al Volum 1.
bufa de can Cinc Dits
Cop ventats amb la mà (Nord). |
bufa, plantofada, mastegot, galtada |
La mare va adoptar amb nosaltres els mateixos mètodes d´educació.
Pocs somriures i massa bufes de can cinc dits –Vagons robats-.
bufa: Globus, a Catalunya Nord i a l'Empordà
bufant, bufant fan ampolles
Significa que treballant, o fent les coses com cal, tot surt bé, o amb facilitat (Mall). |
a poc a poc es va lluny, de gota en gota s'eixuga la bóta (Val) |
Tu fes la teva, que bufant, bufant fan ampolles.
bufar al clatell *
El Molins de Rei s'hi acosta molt: estan 14 a 13 (o el tenen a tocar, els pot pujar a cavall, els empaita, és a punt d'atrapar-los; no els està bufant el clatell) -C33-.
Ho fan cada cop que el Govern els emprenya (o els atabala, els empipa, els empaita, els exigeix coses; no els bufa el clatell).
nota: Creiem que 'bufar al clatell' és el calc de 'soplar el cogote'.
bufar com una màquina de tren
Respirar agitadament. |
esbufegar, bleixar, panteixar, desalenar-se, perdre l’alè, (bufar, panxegar Gir) |
No corris tant, que bufes com una màquina de tren!
bufar en caldo gelat
Fingir que s'és socialment important o ric (Val). |
fer el merda, el tifa, el gros, etc.; faronejar, donar-se importància |
A les nostres veïnes els agrada molt bufar en caldo gelat quan vénen festes.
bufar-li a s'orella (a qualcú)
Dir-li paraules que l'indueixen a fer qualque cosa. |
punxar, incitar, atiar, burxar |
Se posà a bufar a s’oreia des mariners contra En Miquelet –DEL-.
bufar mals aires *
Hi ha mal humor, a l’oficina, aquests dies (o no van bé les coses, hi ha mal ambient, hi ha mala llet, corren mals aires, corren mals vents, són temps dolents per a; millor que bufen mals aires).
Bufa ben contrari per a la premsa valenciana –Temps–.
bufar molt amunt
Presumir molt, fer ostentació de riquesa, de poder, etc. (Mall). |
fer ufana, vanar-se, vanagloriar-se, vantar-se, envanir-se |
Des que va treure la loteria, en Pere, bufa molt amunt.
bufat com una destral
Es diu de la persona que va molt beguda (Val). |
anar torrat, anar calent d'orelles, portar-ne més al cap que als peus |
Sempre acaba la festa bufat com una destral.
bufetada que es perd, bufetada que em trobo
Ho diu qui està perseguit per la dissort (Bar). |
bufetada que es perd, bufetada que arreplego |
Tot em surt a l'inrevés: bufetada que es perd, bufetada que em trobo!
buidar el pap
Dir obertament tot allò que convè dir o que hom havia callat. |
desfogar-se parlant (Gir), buidar el sac (Bar-Mall), descarregar-se, esbravar-se, confessar-se, explicar les penes, dir tot el que cal (Val) |
De vegades va bé buidar el pap -TV3-.
La meva cosina ve sovint a casa a buidar el pap (el seu home la maltracta).
Vénen a fer això que ara fas tu. A conversar, a xerrar, a buidar el sac. A contar problemes. Vénen per ésser escoltats, per confiar-se, perquè estan farts que no els escolti la dona ni ningú -Els voltors-.
La pressió a què el van sotmetre devia ser molt dura. Prou per a voler acabar d´una vegada, al preu de buidar el pap -Guerra4-.
buidar-se es cap
Cavil·lar molt intensament i amb molta preocupació (Mall). |
(rompre’s el cap, rompre’s les banyes, cremar-se les celles Mall), buidar-se el carabassot (Val) |
En Jaume es buida es cap, però no troba sa solució.
buit de poder
Situació de manca d’autoritat. |
interinitat, manca de govern |
Hi ha un buit de poder (estan sense batlle) -TV3-.
bullir el cap
Estar neguitós per causa d'una gran preocupacions. |
tenir maldecaps, cabòries, una espina |
Avui m'he ben discutit a la feina i ara el cap em bull.
A Carmen venint ella amb el tren sola, el cap li bullia de preguntes -Guerra4-
bullir la ceba (a algú)
Es diu d'algú que és molt vell i que, doncs, viurà poc (Val). |
tenir un peu al cementiri, estar en remull, tenir els dies comptats, ésser més de l’altre món que d’aquest |
No el feu patir, que ja li bullen la ceba.
bullir la sang
Estar irritat. |
estar esverat, enfurismat, indignat, empipat, enrabiat, encès; encendre’s la sang (Am) |
Em bull la sang, cada vegada que sento aquestes hipòcrites que diuen que estimen tant els nens i no són mai a classe.
bum-bum
Rumor molt intens (Am). |
murmuració, rum-rum |
Quan hi ha un bum-bum tan fort, vigila! (diuen que un va malament de diners i en demana al meu amic)
burlar (una cosa) *
Els lladres van esquivar els dispositius de seguretat (o evitar, salvar, eludir; no van burlar ) -CR-.
Els advocats de l'estafador van eludir la justícia (o esquivar, enganyar, defugir; no van burlar).
burlar-se del mort i de qui el vetlla (o fotre's, riure's)
No tenir cap consideració ni cap respecte envers ningú. |
fotre’s de la musica, acollonar, riure’s de tothom, fotre’s de tot, burlar-se de tothom |
L'Ajuntament li ha manat que aturés les obres, però ell va fent. Aquest es burla del mort i de qui el vetlla.
burro, paga i fes-la
Ho diu qui ha de pagar les conseqüències de quelcom sense tenir-ne culpa (Men). |
ésser banyut i pagar el beure, (quedar cul batut i cara alegre, ésser innocent i carregar amb les culpes Men) |
Després de defensar-lo encara me n’ha donat les culpes: això és: burro, paga i fes-la.
burro de càrrega
Es diu de les persones que fan les feines més feixugues d’un lloc o que fan molta més feina que les altres. |
burro de sínia, burro de treball |
En Jofre sempre ha estat de burro de càrrega de la fàbrica, li fan fer de tot i no es queixa mai. Aquest dos germans paletes són burros de treball.
burro entonat
Persona orgullosa, que es dóna to, que té pretensions. |
arrogant, altiu, tibat, desdenyós, cregut, tafarrer (Val) |
És un burro entonat, es pensa que perquè té quatre diners tothom li ha de fer reverències.
És un burro entonat aquesta noia: quan parla s’escolta i quan passa ella, sembla que passa tothom.
Va tan mudat perquè és un burro entonat.
Ara ompliran tots els balcons de llum, perquè són uns tafarrers.
burro és el fill que no ensenya el pare
Els fills, sobretot si fan el mateix ofici que el pare, el sobrepassen en coneixements.
burro segur
Es diu de la mainada que, de petits, tenen tot allò que demanen. |
no convé malavesar la mainada |
A aquest nen li compreu tot el que demana, el dia de demà burro segur (Ca.).
burro seria
Es lògic aprofitar les situacions avantatjoses. |
A -Els diputats s’han apujat el sou. B –Burros serien si no ho fessin! Burro seria de no agafar-la (una feina bona).
busca-ho!
Negació d’allò que una altra persona afirma. |
ja pots comptar, ja pots pensar |
A -Ja t’ho faran, de canviar-te les arracades. B -Sí, busca-ho! (que no ho faran).
C -Has de trobar una feina de mitja jornada. D -Sí, busca-ho! (no la trobaré)
busca sort i fot-te a jaure (o: posa't, fum-te)
La sort no s'ha de buscar, és de qui la troba. |
la sort es presenta, sovint, a qui no la cerca; no se sap mai quan la sort arriba, gita en terra i espera en Déu (l'Alguer) |
A -Un dia va fer una travessa i va guanyar, i jo en faig cada dia i res de res. B -Sí, busca sort i fot-te a jaure!
buscar adormits (o caçar)
Cercar persones que es deixin enganyar o manipular. |
buscar encantats, buscar escaldats, cercar rucs, voler babaus, buscar nius (Am) |
A –La seva sogra li guarda la mainada cada cap de setmana. B -Aquell sempre busca adormits que li facin la feina.
C –M'ha demanat vuit mil euros del seu cotxe que és acabat de vell. D –Ell sempre caça adormits.
Tota la feina del club passa per mi. Tothom busca adormits i ja n’estic ben fart.
Em volia comprar les avellanes a cinquanta cèntims, aquest sempre busca encantats (es paguen a setanta).
Aquells sempre busquen adormits i minyones (volen que l'àvia els faci la feina).
La Joana ha vingut avui, sempre busca adormits (la dona de fer feines sap que no hi ha feina i ve).
El gos sempre busca adormits (s'escapa, si deixes la porta oberta).
Busquen adormits, aquests (volen tenir el garatge de franc).
buscar brega
Es diu de les persones disposades a discutir i a imposar les seves opinions. |
buscar borina, buscar embolics, cerca baralles, moure combat, voler raons, aixecar fressa, aixecar merder, buscar engrinyes (Am) |
Aquesta colla, arriben a un lloc i de seguida busquen brega: volen posar lleis, fer callar els altres, es barallen, etc.
Li agrada aixecar fressa.
Tu sempre busques engrinyes amb els veïns i a mi no m’interessa discutir amb ningú.
nota: No és bo “buscar 'maranya'”.
buscar brocs
Voler tractes amb algú. |
buscar borina, buscar merder, acceptar una amistat, tenir relació, buscar brots (Ca), buscar |
No te'n pots fiar d’aquesta noia, no hi busquis brocs (o no hi vulguis gaires amistats), que sempre hi perdràs!
Amb aquesta gent no hi busquis brocs, que tenen mala bava.
No em busquis brocs! (no m’emprenyis, Am).
No busquis borina amb gavatxos, que de seguida es barallen.
La Núria sempre busca merder, ara per què s’havia de discutir pel preu del dinar?
A mi no em busquen brots, la mainada, perquè tinc mala llet.
En Pere els buscava (els provocava per fer-los empipar).
Al seu oncle no li busca gaires brots (el tem).
nota: Vegeu també 'buscar 5', al Volum1.
buscar els apetits
Cercar, per a algú, les coses que més li agraden per menjar (Am). |
buscar els gustos (Ca) |
Li han de buscar tots els gustos perquè ha estat molt malalt i no té gana.
Li busquen els apetits perquè és una criatura que no menja.
Als de casa els has de buscar els gustos, però als de fora, si no volen menjar que no mengin.
buscar escaldats
Cercar persones que baden, que es deixen pescar en un negoci o en una altra activitat. |
buscar adormits, buscar escaldats |
Ja ho compto que li heu pagat el sopar, quin un!, sempre busca escaldats per no pagar.
La Lola busca algun escaldat per traspassar-li la botiga (vol fer molts diners d’un negoci que ja no va bé, Ca).
Tu sempre caces escaldats (gent que badi, per entabanar-los, Ca).
Aquest gos caça adormits (que badin, per prendre'ls el menjar, Ca).
buscar forats
Cercar llocs per anar-hi a passar l'estona (Ca). |
la casa no li caurà pas mai a sobre |
En Jordi, a casa no hi està pas bé, sempre busca forats.
buscar-ho tot
Mirar, algú, totes les possibilitats que hi ha per poder fer o per no haver de fer quelcom. |
mirar tots els detalls, analitzar-ho tot |
Aquests de les assegurances, per no pagar, t’ho busquen tot (s’agafen a qualsevol excusa).
És per dir-te que ho ha anat a buscar tot (en una separació de parella, una part se’n vol aprofitar, vol cobrar per tots els conceptes).
Ho busquen tot, per jubilar-se.
buscar la lluna per la bassa
Voler una cosa impossible (Peralta, Franja). |
voler tocar el cel amb la mà, demanar la lluna, voler fer entrar el clau per la cabota, picar ferro fred |
Demanar que aquests votin que sí és com buscar la lluna per la bassa.
Allò havia estat una equivocació, facilitada pel fet que les dues dones, es deien Adelaida, i que no s'havia d'embolicar la troca ni buscar la lluna per la bassa –Granota-.
buscar la part flaca
Mirar de trobar la manera més fàcil de perjudicar a algú o de fer anar malament alguna cosa. |
buscar el punt flac |
Els pares s’han atrevit amb aquest professor perquè és bona persona i afluixarà: sempre busquen la part més flaca de les coses i, amb els malparits, ningú no s’hi posa.
buscar la punta
Procurar trobar qualsevol detall per aconseguir que les coses no vagin bé. |
ésser meticulós, buscar fins a l’últim detall, voler trobar pegues, cercar tres peus al gat, trobar pèls |
Aquest noi, a tot hi busca la punta! (no li està mai res bé).
buscar la seva conveniència (algú)
Mirar, una persona, d’anar bé ella. |
buscar les seves conveniències, procurar per ell |
Ella només busca la seva conveniència (anar bé ella).
buscar les pessigolles
Molestar a algú de manera continuada. |
caçar –o buscar– les puces, tocar els rosaris, marejar, empipar, importunar, provocar, buscar el cos |
No li busquis les pessigolles a aquest (té mala bava) -TV3-.
Li busquen les pessigolles perquè pensen que és el culpable de... -Avui-.
buscar-los pelats
Cercar la manera de guanyar-se la vida amb poc esforç (Ca). |
treballar poc, mirar de no suar gaire, cercar feines de bon fer |
Aquests sempre els ha buscats pelats, no en vol pas de feina (o els ha trobats pelats, si ha tingut sort).
buscar margeneres
Es diu de les persones gandules que s’estimen més jeure pels marges que no pas treballar els camps (Am). |
ésser mandrós, dropo; tenir l’esquena dreta |
Aquest busca margeneres, jo no el llogaria pas.
buscar minyona
Cercar, algú, persones que li facin la feina. |
buscar adormits, buscar escaldats |
A –Et faria res anar a comprar el diari, que ara tinc feina amb l’auto? B -Tu sempre busques minyona, ja ens coneixem!
buscar nius
Mirar de trobar, en un joc, persones de bon guanyar (Am). |
buscar tords, buscar adormits, buscar escaldats, cercar rucs |
Au!, que avui jugareu amb dos tords. Sempre busqueu nius vosaltres! (per jugar a cartes).
buscar pegues allà on no n'hi ha
Ésser una persona conflictiva, que cerca problemes en totes les coses que fa. |
ésser un emprenyador, un torracollons, un busca-raons, un aixecafresses, un embotinador (Val); cercar tres peus al gat, trobar pegues a tot arreu |
No té feina i ha de buscar pegues allà on no n'hi ha (diu que un llit és més ample que l'altre).
buscar responsabilitats
Aprofitar una situació per actuar legalment contra algú. |
demanar responsabilitats, buscar entrebancs, (buscar les coartades, ajustar les cartes, traure l'escandall Val) |
Aquest encara ens buscaria responsabilitats, si el gos es moria (tenen cura de donar-li menjar).
Si alguna criatura cau i es fa mal, sempre demanen responsabilitats al director.
buscar revolts
No fer les coses de seguida que toca (Am). |
fer revolts, entretenir-se, torbar-se, atardar-se, cercar excuses |
Ella sempre busca revolts per torbar-se (excuses, no vol fer la feina).
buscar-se feina
Fer feina innecessàriament. |
treballar per res, en va, debades |
No et vulguis buscar tanta feina i mengem a la cuina mateix (no paris taula).
buscar-se la vida *
Que s'espavilin, que ja són grans! (o que es busquin el seu 'modus vivendi', -que es busquen marina, que s'apanyen Val-; no buscar-se la vida).
Es va haver d’esparpillar (va quedar orfe) -CR-.
Havies de fer mans i mànigues per entrar a Romania (o fer moltes passes).
buscar tanys als joncs
Ésser una persona complicada, de mal conformar (Tresponts). |
trobar pèls als ous, trobar tatxes en tot, ésser un perepunyetes, cercar cinc potes al gat, cercar ronya al cove (Val) |
Els claustres duren perquè n’hi ha un que sempre busca tanys als joncs.
buscar un lloc sota el sol (o buscar un lloc al món)
Voler ésser important, voler tenir poder. |
voler remenar les cireres, voler portar la bandera, voler tallar el bacallà, voler remenar l'olla, voler tenir la paella pel mànec
El partit perd militants perquè va malament: són gent que busquen un lloc sota el sol.
nota: Frase feta que és el títol d'un film americà, si no anem errats.
buscar una agulla en un paller
Cercar una cosa molt difícil de trobar. |
maldar en va, perdre el temps, voler fer entrar el clau per la cabota, cercar cinc peus al gat (Ausiàs March) |
Voler treure una rifa és buscar una agulla en un paller: treballar més heu de fer!
butxaca foradada
Persona que no mira prim a l’hora de desprendre diners (Am). |
malgastador, malbaratador, afonacases; que té les butxaques foradades |
El meu germà és un butxaca foradada: no tindrà pas mai ni un pis seu.
'c'est la vie'
Joc de paraules que barreja el català, el castellà i el francès (Ca). |
A -"C'est la vie." B -Jo també la hi vaig veure, i no vaig dir res.
ca barret!
Negació rotunda (Mall-Bar). |
de cap manera, mai de la vida. |
A –L'amo en Pere, que em voleu vendre la vaca? B –Ca barret!, la vaca no és venal. (Venal: que es ven)
170 quilos, calcula el venedor. Ca barret! -diu el comprador (que no) -Llibre-.
ca l'estanyapaelles
Botiga del llauner (Bar). |
ca magre, puces
Vol dir que la mala sort sempre va amb els febles (Men). |
ase magre, puces; misèria fa misèria; ase magre, mosques (Men). |
Jo malalta i el meu home sense feina: ca magre, puces.
caber (+ nom) *
També hi ha la possibilitat que... (o és possible, és probable; no cap la possibilitat que...) -CI-.
Tenim la satisfacció de dir que el Sr. Miquel ha tret el premi (o estem contents de poder dir; no: ens cap la satisfacció de dir) –TV3-.
Tinc l'honor de presidir... (no em cap l'honor de)
'cabo suelto'
Encara queden coses per concretar (o encara hi ha coses per lligar, encara hem d'acabar de lligar caps, encara ens hem d'acabar de posar d'acord, encara hi ha caps per lligar; no encara hi ha 'cabos sueltos') -CR-.
cabra avesada a saltar, sempre salta i saltarà
Els mals hàbits costen de deixar. |
el llop muda les dents, però no els pensament; qui és fill de gat, una hora al dia menja rates; els rucs sempre tiren coces, no hi ha març que no marcegi ni boig que no bogegi, Tresponts), el morter sempre fa pudor d'all, qui és gat sempre miola (Val) |
A -Ara controlarem la corrupció. B -En dubto molt: cabra avesada a saltar, sempre salta i saltarà.
Qui més hi fa, 'venuts', 'caragirats', 'botiflers'... el morter sempre fa pudor d'all -el brogit-.
El seu pare ja ho era, de pinxo, i, ja se sap, qui és fill de gat, una hora al dia menja rates –Granota-.
cabra boja
Es diu d'algú molt lleuger de caràcter, irreflexiu. |
estar com una cabra, estar boig com una cabra (Val), ésser eixelebrat, ésser esbojarrat, ésser un cap de trons (ésser un destrellatat, estar tret de juí, ésser un poc trellat, no tenir trellat ni forrellat, no tenir xolla Val) |
En aquella família tots eren unes cabres boges.
Tal com parla, pareix que no té trellat ni forrellat.
caça de l'home
Cerca de cadascun dels membres d’un grup de persones. |
cercar un per un, anar per ells |
Caça de l'home dels raptors dels escolars gal·lesos -Avui-.
caca de la vaca
Vol dir que allò que ens expliquen no té gens d’importància, que no val la pena ni de comentar-ho (Am). |
ben res, absolutament res |
Tot plegat caca de la vaca.
caça i deixa
Indica una sèrie d’accions que es fan per trobar quelcom (Am). |
busca i deixa, pren i deixa, vinga a remenar |
Jo, l'altre dia, caça i deixa, vinga a buscar les ulleres.
caça-te-la prima i neta, que de grasses i brutes ja en tornen (o ja s’hi tornen)
Consell a un noi casador. |
la dona prima i neta, que grossa i bruta ja s'hi torna (Bar)
Noi, caça-te-la prima i neta, que de grasses i brutes ja s'hi tornen.
nota: Una opinió poc galant que fa referència a aquelles dones que, un cop maridades, deixen d'empolainar-se o de tenir cura de la casa i del cos.
caçar (+ nom)
A les comarques del nord de Girona 'caçar' equival a 'cercar' en la majoria de les seves accepcions. És la manera tradicional de dir d'aquests llocs. |
buscar, cercar |
Fa calor per aquí, mireu com els gossos cacen les ombres (van a l'ombra, Ca).
Aquests homes surten a caçar tema (a xerrar, Ca).
He d'anar a caçar llenya, que no en tenim gaire.
Si l'has perdut, caça'l.
Ahir vaig anar a caçar caragols.
caçar al vol
Es diu fent referència a la manera ràpida, intuïtiva i llesta d’assabentar-se d’alguna cosa, o de copsar-ne el sentit (Cas-Bar-Val) |
veure la intenció, clissar, capir; copsar o captar ràpidament |
Jo, els mentiders, els caço al vol
caçar el tamarro
Tradicionalment, el tamarro és una broma que s’ha fet als forasters que arribaven poc abans d’establir-se al Principat, i també es fa a les persones d’esperit innocent (Andorra). |
Fer fer els innocents, fer fer el ninot, fer córrer. |
Allà al darrere hi havia uns horts i hi havia un toll molt gros. I també el van anar a fer caçar el tamarro allà –Folklore–.
Mira que et faran agafar el tamarro, eh? (et faran fer quelcom per riure’s de tu) –Folklore–.
Patir represàlies qui ha fet quelcom que no està bé o que no agrada a segons qui. |
buscar les pessigolles, rebre, tocar els collons |
Els cacen les puces perquè no paguen tots els impostos.
Encara em buscarien les puces si sabessin que el pare era republicà.
Ja et caçaran les puces, si has trencat aquest banc! (= ja rebràs)
caçar mascle
Voler, una dona, tenir un company. |
buscar mascle, cercar parella; voler sexe |
Aquella mossa tot el dia caça mascle.
caçar vida
Cercar una feina per poder viure. |
voler feina, cercar un sou |
Si se'ls acaba la feina a la duana de la Jonquera, han d'anar a caçar vida a Figueres.
cacera de bruixes
Persecució molt dura i injustificada contra un grup de persones. |
inquisició |
S'ha d'acabar aquesta cacera de bruixes –Punt–.
cada (+ ofici) nou, un barret nou
Vol dir que cada persona té un criteris diferent. |
cadascú té el seu pensament |
Cada metge nou, un barret nou (recepta remeis diferents).
cada ase s'enamora del seu bram (o: cada ruc)
Tots estimem i estem orgullosos d’allò que és nostre (Mall). |
cada hortolà vanta son rave |
Cada ase s’enamora del seu bram -Nous escrits-.
cada aucell en son niu
Vol dir que cadascú allà on està més bé és a casa seva (Mall). |
com a casa, enlloc |
Ja és més de mitja nit, ja han tocat les dotze... Bona nit, bona nit, repeteix tothom, i l'esbart s'escampa gojós, per ajocar-se placèvol cada aucell en son niu -Tardanies.
cada casa és un món, menys allà on n'hi ha dos
Cada família té maneres de fer les coses i costums diferents. |
cada casa és un món, ves-ho a entendre! |
A –Com és que han arrenda la botiga, si dóna tant? B –Cada casa és un món.
cada cert temps *
En comprem de tant en tant (no cada cert temps) -TV3-.
Alguna vegada anem a Barcelona.
De vegades anem al cinema.
Adesiara agafem la bicicleta i fem una mica d'esport.
De tant en tant vénen al poble (o de tard en tard, alguna vegada, de vegades, adesiara; millor que cada cert temps).
cada cop
Indica una constant superació. |
cada vegada, cada cop més, com més va més |
Cada cop cantes més bé.
Cada cop en sé menys, d’anglès.
Com més va més m’agrada la feina.
Cada cop m'agrades més!
Cada vegada farà més calor (com més anirà, més calor farà).
cada cosa al seu temps
Cada cosa ve o s’ha de ser quan n’és el temps; no s’ha de voler córrer a l’hora de fer coses. |
a poc a poc es va lluny, amb temps i palla maduren les nesples; cada cosa al seu temps, i al maig cireres -Llengua Nacional-, blat tardà, ni palla ni gra (Tresponts) |
Els raïms es cullen al setembre i les olives al desembre, cada cosa al seu temps.
Avui hem baixat les caixes i demà les durem al contenidor, cada cosa al seu temps (no corris).
Ja festejareu, nois: cada cosa al seu temps (encara sou joves).
A -Hem d'anar per fer els rebuts. B -No tinguis pressa (o cada cosa al seu temps, ja ho farem, ja vindrà l'hora de fer-los, no vulguis córrer, encara és aviat; millor que tot al seu temps).
cada cutxo mal encàpita bon os
Es diu, per exemple, de la dona mala que troba un marit bo (l’Alguer). |
Totes les putes tenen sort.
cutxo mal: gos dolent; encapitar: escaure, succeir, trobar)
cada dia
1 Allò que es fa cadascun dels dies de la setmana. |
diàriament |
Obrim cada dia (un restaurant).
2 Constantment |
com més va més, cada vegada, cada cop, contínuament |
Cada dia m'interessen menys els polítics.
Cada dia estic més fart de la carretera: tothom hi fa el que vol!
A -Et trobes bé de l'operació? B -Cada dia un s'hi acosta (vaig millorant).
cada dia muda es vent i l'home a cada moment
Les persones canviem molt de pensament (Men). |
Primer em vas dir que et casaries amb na Maria i ara amb na Tònia.
Cada dia muda es vent i l’home de pensament!
cada dia no és festa
Les coses no surten pas sempre bé. |
sempre serà festa! |
A -Em pensava que tornaríem a guanyar. B –Sí home, cada dia no és festa! -Barcelona-
C –Mama, em compraràs un conte? D –Cada dia serà festa! (= no; a Girona)
cada dia no és Nadal
Vol dir que no cada dia es poden fer coses extraordinàries –Adagiona, Mall–. |
cada dia no es festa, no sempre serà festa. |
La nena estava il·lusionada per menjar un gelat, però cada dia no és Nadal i avui se'n quedarà sense.
cada dos per tres
Sovint. |
mantes vegades, sovint i menut, una i altra vegada |
Cada dos per tres hem d'anar a casament.
Cada tres per dos vénen a dinar a casa.
cada hortolà vanta el seu rave
Tothom valora molt les seves coses (l’Alguer). |
tothom alaba la seva mercaderia, cada oller alaba la seva olla. |
A -El nostre equip de futbol és el millor del campionat. B -Cada hortolà vanta el seu rave.
cada infant neix amb un pa davall el braç
Vol dir que quan un infant ve al món sempre té qualcú que en té cura i l’alimenta (Mall) |
cada infant ve al món amb un pa davall s’aixella (Mall) |
Joan, no et preocupis pel meu embaràs; els infants neixen amb un pa davall el braç.
cada 'loco' con su tema **
A -Ella sempre parla del seu noi. B -Cadascú per on l'enfila (o tothom té el seu tema, tothom té les seves dèries -o curolles, cebes-, tants caps, tants barrets; tants d'homes, tants de parers; no cada 'loco' con su tema').
cada oller alaba la seva olla
Proverbi d’ús general (Mall, Adagiona).|
cada hortolà vanta el sou rave, tothom alaba la seva mercaderia. |
cada olleta té la seva tapadoreta
Generalment, totes les noies es casen o s'aparellen (Bar, Mall). |
el teu no te'l prendrà ningú (Gir), ja t'arribarà! |
A -Totes les meves amigues festegen! B -No frisis, cada olleta té la seva tapadoreta.
cada ovella amb sa parella
És bo d'anar amb les persones de la mateixa parentela o d’idees o costums semblants. |
cada olleta té las seva tapadoreta, tothom amb els seus, cadascú amb els seus |
A l’hora d’anar a sopar, cada ovella amb sa parella; no m’agrada pas anar amb polítics.
cada pas un s'hi acosta
Resposta a qui fa moltes preguntes o es queixa, durant una caminada. |
no m’atabalis, no em toquis els rosaris |
A -És lluny l’olivar. B -Sí, mira, cada pas un s'hi acosta.
cada qual *
Cadascú que s'ho pagui (o cada u; no cada qual).
Que cadascú balli amb la seva parella.
cada rentada una esquinçada
Abans la gent no rentava gaire i opinaven que s'havia de rentar poc (Ca).
cada terra fa sa guerra
Cada país té els seus costums, la seva manera de viure (Ca-Bar). |
cada poble fa les seves coses; a terra que vas, usança que trobes |
A –A la Selva reparteixen les sardanes diferentment. B –Sí, cada terra fa sa guerra.
cada u parla com és
Proverbi que significa que les paraules mostren el caràcter d'aquell qui parla –Adagiona, Mall–. |
en cantar es coneix l’ocell i en parlar, el cervell (Adagiona). |
Renoi, aquest home, de quatre paraules tres són insults! Cada u parla com és.
cada u parla de la fira segons li va en ella *
Cadascú veu les coses segons els seus interessos (o tothom veu la cosa segons la ullera que es posa -Val-, mai no plou a gust de tothom, allò que és bo per a uns no és bo per als altres; no tothom parla de la fira segons li va en ella) -Punt-.
cada vegada més (o menys)
Es diu d’una cosa que canvia progressivament. |
com més va més (o menys), cada cop |
Cada vegada pujàvem més a poc poc, pel cansament.
Quan parla en públic, se la veu cada vegada més segura.
El noi és més trempat cada vegada.
Cridaven cada cop més fort.
Cada vegada hi ha menys gent que beu vi.
cada vegada que fem bugada perdem un llençol
A cada acció que realitzem anem endarrere; en cada negoci perdem diners (Bar). |
(a cada bugada perdem un llençol, a cada rentada una esquinçada Gir), a cada fornada perdem un pa, com més anem menys valem |
A -Les reformes a l'empresa són seguides i, cada vegada que fem bugada, perdem un llençol. B –A mi em fa por que, amb la reforma nova, perdrem la màquina de rentar!
Noi, juguem a cartes al vespre i fa dies que, a cada fornada perdem un pa (perdem sempre).
cada vegada que van a pixar
Moltes vegades seguides. |
molt sovint, massa sovint, a cada pas |
Cada vegada que aneu a pixar canvieu de pensament! Voleu el tempanell aquí o el voleu més ençà?
A -Cada vegada que van a pixar em manen una cosa diferent, quins cordons! B –Fes-ho que et vagi bé a tu.
cada vegada un cop!
Indirecta que se sol donar a una pregunta impertinent. |
un cop cada vegada |
A –Ve sovint la jove a veure-us? B -Cada vegada un cop!
C -No en fas mai, de festa? D –Cada vegada un cop1
cadascú amb els seus
Es bo d’anar amb les persones de la mateixa parentela o d’idees o costums semblants. |
tothom amb els de la seva categoria |
A l'hora d’anar a sopar, cadascú amb els seus, no m’agrada pas anar amb polítics.
cadascú els seus
Tothom defensa la seva família (Am). |
tothom ajuda els seus, sa sang vol dir però no vol oir (Mall) |
A -Els pares van a l'escola a defensar els fills. B -Ja se sap: cadascú els seus, per malparits que siguin. El mal els que se'ls han d'escoltar.
nota: A Mallorca hi ha la dita 'sa sang vol dir però no vol oir'. Entre parents, sobretot molt propers, es poden insultar i dir-se el nom del porc, però a ningú no li agrada sentir que això mateix ho fa un extern. Per exemple, un pare pot dir a un fill 'ets un pocavergonya, un brètol' o coses pitjors, però no consentirà que a davant d'ell li ho digui, al fill, qualcú aliè a la família.
cadascú és cadascú
Cada persona té la seva manera de fer i de pensar que no solen coincidir amb les dels altres. |
cada u és cadascú, cadascú és com és, cadascú és un cas |
A –Jo ja en faria d’obres, però el meu cunyat no en vol fer. B –Mira, cadascú és cadascú.
C -Tothom queda bé de l'operació de cataractes. D –Oh bé!, cadascú és un cas (n'hi ha de tots)
cadascú és com Déu l'ha fet
Cadascú té les seves particularitats (Mall, Adagiona). |
tothom és com és. | La seva fal·lera per l'excursionisme l'ha portat fins als Andes.
És ben bé que cadascú és com Déu l'ha fet.
cadascú és com és
Cal tenir paciència. |
tothom és com és |
No et discuteixis amb ningú, pensa que cadascú és com és i segueix-los la veta (en una botiga).
A -Aquesta criatura cada dia me la porten tard. B -Mira, tothom és com és. Agafa-t’ho bé.
C -La nena ara porta un clau a la llengua. D -Cadascú és com és, no s'hi pot pas posar cap entrebanc.
cadascú explica la fira segons li va *
A -L'ajuda del Govern sembla bona, però els venedors de cotxes es queixen. B -Mai no plou a gust de tothom (o per ploure, venint-hi bé tothom, no plouria mai; tothom defensa les seves coses, ningú no és imparcial, l'opinió que tenim dels fets depèn dels nostres interessos, cadascú parla del mercat segons li ha anat; millor que cadascú explica la fira segons li va)
cadascú parla del mercat segons li ha anat
L'opinió que tenim dels fets depèn dels nostres interessos (Gir-Bar). |
tothom defensa les seves coses, ningú no és imparcial |
A -Tu en dius bé del turisme perquè en vius. B -Cadascú parla del mercat segons li ha anat; millor que cadascú es queixa d'allò que li dol –TV3-.
cadascú per on l'enfila
Cada persona veu les coses d’una manera diferent, de la seva manera. |
cadascú és cadascú, cadascú és com és |
Si s'ha volgut casar tres vegades és ben lliure de fer-ho: cadascú per on l’enfila –CR-.
Cadascú per allà on l'enfila: uns van a muntanya, altres van a mar.
cadascú procura per ell, i Déu per tots (o cadascú procuri)
Les persones miren d'anar bé elles (Gir-Lleida).
tothom procura per ell; tip jo, tip tothom, (amb el veïnat, bona amistat i el portal barrat; el mal dels altres fa de bon passar, val més verd per a mi que madur per als altres Tresponts)|
A -Cada vegada hi ha més pobres. B -Sí, perquè cadascú procura per ell, i Déu per tots.
cadascú s'ha de regir amb el seu seny (o pel seny que té)
No s’han d’escoltar gaire els consells dels altres. |
fes la teva, t'has de guiar amb el teu seny, has de saber allà on pots arribar |
A -Als casaments d’ara, a Girona es rebenten molts diners. B –Mira, cadascú s’ha de regir pel seu seny, si jo m’hagués de casar no m’hi arruïnaria pas.
C –No sé si deixar aquesta feina per anar a Educació. D –Pensa-t’ho bé. Jo no ho faria pas; ara, tothom s’ha de regir pel seu seny.
cadireta de la Seu, qui s’aixeca no s'hi asseu!
Dita que fa referència al fet de llevar importància quan qualcú, en un descuit o en qualsevol circumstància, perd el seient (en sentit real, es refereix a un joc -Moixonies-; Mall).
| qui bada, no seu |
A -El temps d'anar al lavabo i ja m'han pres la cadira! B – Cadireta de la Seu, qui s’aixeca no s'hi asseu!
cafè per a tots *
D'ençà que la política del "tothom igual" va ser una realitat... (o de "tots pel mateix raig", del cafè per a tothom -si es vol seguir el model castellà-; millor que cafè per a tots) -Avui-.
cagada Roc!
Es diu quan les coses no van bé (Ca). |
malament rai!, ja l’hem parida! |
A -L'avi es torna a trobar malament. B –Cagada roc! Ja es trobava malament el dia del casament de la noia!
C –Vénen els pistolers. D –Cagada roc! –TV3-.
cagant llets *
Vés-hi corrents! (o corre cap allà!, vés-hi ràpidament!, fes-ne via!, vés-hi com un coet!, afanya't a anar-hi!; no vés-hi cagant llets!) -TV3-.
cagar gras
Desprendre els diners abundosament. |
no mirar prim, tirar de veta |
A -En Jeroni caga molt gras ara: dia per altre va a sopar al restaurant. B –Sí, ara pot gastar perquè va vendre una casa vella i li varen pagar molt bé.
Si que cagues gras! (dóna un as als contraris, jugant a la botifarra)
cagar l'ossa
Tenir molta diarrea o grans pèrdues orgàniques (Mall). |
buidar-se molt (Mall), fer l'ossa (Mall, DCVB) |
En Joan no es troba gens bé, ha cagat l'ossa.
cagar per mig cul
Ser molt avar o aferrat (Val). |
ésser més estret que una fulla de pi, no menjar per no cagar |
Tu sempre vas cagant per mig cul i després no tenim prou dinar.
cagar-s'hi la mosca
Sorgir un inconvenient en un assumpte (Bar). |
haver-hi entrebancs, romegueres, obstacles; espatllar-se |
A -Dissabte passat se'ns van lesionar dues jugadores. B -Vàrem començar bé l'any, però ja se'ns hi ha cagat la mosca!
cagar-se a la butxaca
Riure's, algú, d'una autoritat (Ca). |
no tenir cap respecte, riure's d'algú, prendre el pèl, prendre el número |
A -Avisaré la policia (al carrer n'hi ha que criden) B -I què faran? Se'ls hi cagaran a la butxaca!
cagar-se a les calces
Tenir una gran por (Gir-Bar). |
estar esporuguit, estar acollonit, passar farina, tenir cucs, cagar-se de por, cagar tramussos (Bar) |
En Jofre, tan valent que sembla, i quan algú l'amenaça, es caga a les calces.
cagar tramussos
Tenir por (Bar). |
estar escagarrinat, espantat, esparverat |
Quan sentia aquells crits al carrer, cagava tramussos!
caguen la figa!
L'expressió vulgar ‘cagar-se en algú o alguna cosa' és d’ús general a tot l'àmbit de parla catalana i s’usa per maleir o menysprear insolentment. Són pròpies de València ‘cagar-se en la figa ta tia’ i ‘cagar-se en deina’ (Val.) |
em cago amb l'ou |
Caguen la figa! Tota la pel·lícula és, doncs, en castellà.
Caguen la figa i en la mare que ho va parir tot!
caigués merda: així femaríem! (o: plogués merda)
Se sol dir quan ja fa dies que plou i la gent està cansada de pluja (Ca). |
A- Ja torna a ploure. B -Caigués merda: així femaríem!
caixa de ressonància
Allò que fa que un fet sigui més àmpliament conegut. |
altaveu |
Els terroristes volen aprofitar la vaga com a caixa de ressonància -Ràdio-.
caixa 'tonta' *
Et passes el dia mirant la caixa de les rucades (o la caixa ximple; no la caixa 'tonta') –Temps-.
nota: 'Tonta' no és català.
cal plats-i-olles
Botiga on venen objectes de terrissa (Bar). |
botiga d'atuells de cuina |
cal vetesifils
La merceria (Bar). |
Haig d'anar a cal vetesifils.
calafata, calafataràs, aigües feies, aigües faràs
Es diu d'algú que tenia una barca vella (Cotlliure, Cat. Nord).
calafatar: Tapar les juntures.
calaix de sastre
Lloc ple de moltes coses diverses (locució d'origen castellà, però admesa). | lloc on hi ha de tot, calaix d'andròmines (Am); barrejadissa, barrija-barreja, poti-poti, garbuix | El seu despatx és una mena de barrija-barreja -CR-.
calar foc
Encendre foc a posta. |
fer foc, aplicar foc, (botar foc, pegar foc, punxar foc Val) |
Anit han calat foc a la fàbrica.
calar fons *
Aquesta forma de pensar està entrant als clubs modestos (o va agafant embranzida; no està calant fons) –Avui-.
La desgràcia el va colpir molt (o li va fer gran impressió).
calar s'ull damunt
Mostrar interès per qualcú (Eiv). |
fixar-se, interessar-se, atreure, captivar |
Tot el que sobra ho tire per sa finestra comprant vestits i educant ses filles, perquè quan algun fadrí els cale s’ull damunt no es senti decebut -Xacoters-.
calçar el mateix peu
Es diu de dues persones que s’avenen molt, que solen anar juntes i fan les mateixes coses (Tresponts). |
patir el mateix mal, haver-se trobat la son i les ganes de jaure, poder-se donar la mà, ésser pastats, ésser cul i merda; el ruc i l'ignorant són fills de cosins germans, ésser carn i ungla,menjar sopes junts totes les nits (Val) |
En Janot i en Tonet calcen el mateix peu.
calçar-se (una dona)
Aprofitar-se sexualment d’una persona, generalment d’una dona, normalment amb enganys (Val). |
fer-se-la |
Tots crèiem que se l’estimava, però només volia calçar-se-la.
caldo de cultiu *
Aquestes trobades de joves són l’esca perquè el jovent entri en sectes (o són la causa que, són el niu que, són un terreny adobat; millor que són el caldo de cultiu).
calent com pixat
Hom ho diu de les begudes calentes, sobretot a l’estiu. |
massa calent |
La gasosa és calenta com pixat! Val més que beguem aigua.
calent com un torró
Agradablement calent. |
calentó |
Estic calent com un torró, amb aquest mitjons.
En aquest pis estem calents com un torró.
calent d'orella
Molt enfadat (Val). |
enfurismat, enrabiat |
No li digues res ara, que està calent d'orella.
calent mental
Persona que parla molt sovint de temes de sexe. |
calent, fogós de paraula |
A -El teu germà ja torna a explicar acudits verds. B- S’ha tornat un calent mental, amb els anys.
Tu ets un calent, sempre surts a parlar de sexe.
call de la mà
La part interior de la mà, exceptuats els dits (Mall). |
palmell. |
Unes monedes tan grosses que quasi omplien el call de la mà –Adagiona–.
calla!
Exclamació de sorpresa. |
què dius ara! (Gir-Val), i ara? (Gir-Val), ara pla!, fuig! (Am), no fotes! (Val) |
A –Un autocar se m'ha malmès el balcó. B –Calla! (= no fotis!).
C –Han arribat? D –Sí. A –Calla!
Calla, que m'he equivocat! N'hi ha sis, no vuit.
E -Des de les cinc que som desperts. F -Calla!
G -Em presentaré a les eleccions. H -Fuig! (= no home, no)
notes: 1 Vegeu també 'calla!', al Volum 1.
2 'Calla' també es diu en castellà. No sabem si n'és un calc.
3 A Mallorca es normal que aquell qui es veu objecte d'excuses o de lloances que considera excessives digui al seu interlocutor amb to imperatiu, però amigable, 'vols callar?', per donar-li a entendre que agraeix les seves paraules però que ja n'hi ha prou, o que no n'hi ha per tant.
calla la boca! *
A –N'estic ben fart d’aquest casament! B -Vols callar! (o et dic que callis!, muts i a la gàbia!, moixoni! -Bar-, vols callar! -Mall-; no calla la boca!) –TV3-.
callant es poden guanyar moltes batalles
Sense donar resposta a una injúria, per exemple, es pot humiliar el contrari o fer que s'adoni de la inconveniència de la seva actitud (Bar).
el ruc callat, per savi és reputat |
callar (algú) *
1 Aquí tenim en Miquel, el nen a qui no van poder fer callar (o a qui no van poder tancar la boca, a qui no van poder tapar la boca, a qui no van poder fer fer mutis; no a quí no van poder callar, a qui no van aconseguir callar la boca).
2 Li diu que calli (no que es calli) -C33-.
callar com un mort
No dir ben res (Gir-Bar). |
callar com un puta (Ca), callar com un peix (Mall), callar com una rabosa (Val) |
Quan varen parlar de la carretera, va callar com un mort (ell era implicat en un escàndol) –Polític-.
Quan surt a la conversa el tema de la droga, ell calla com un puta (era contrabandista).
Ell calla com un puta i fa parlar els altres.
Van callar com uns putes.
A -Què vas fer quan ho vas veure? B -Callar com un puta (per no tenir maldecaps).
La televisió valenciana calla com una rabosa –Punt-.
Els nostres progressistes a la bleda han callat com peixos.
callar i amollar
Deixar fer la voluntat dels altres per por, per no discutir, etc. (Am) |
callar i no dir res, cedir, afluixar |
Saps què haurem de fer? Callar i amollar perquè, si saben que critiquem l’empresa, encara ens fotran fora.
Saps què va haver de fer el seu sogre? Callar i amollar (no volia que la filla es casés amb el seu xicot).
Nosaltres, callar i amollar (els mestres, ara)
callar i fer la seva (algú)
No fer cas de les opinions o de les ordres dels altres. |
callar i no dir res, callar i fer el que li convé |
A –Ara diuen que no es poden caçar esquirols. B –Ja ho sé, però jo callo i faig la meva (els caça igualment).
C -L’Eva no diu gaire res als claustres. D –Mira, és el seu caràcter. Ella calla i fa la seva.
calma 'xitxa' *
Hi ha mar plana (o mar calma, mar bonança, bona mar, calma absoluta, albaïna (Val); el mar és una bassa d’oli; no hi ha calma 'xitxa').
calmar els ànims *
El president va haver d'intervenir per asserenar la situació (o per apaivagar –o assossegar- la inquietud, per temperar l’esverament, per calmar la gent, millor que per calmar els ànims).
calmar-se les aigües *
Ara que semblava que tot estava calmat... (o que les coses ja tornaven a anar bé, que la situació s’havia assossegat; no les aigües s'havien calmat) –Avui-.
'camelar-se' *
El meu veí em fa la gara-gara (o em fa molt bon paper, em raspalla molt, em fa l'aleta -Gir-Val-, m'afalaga molt -Gir-Val-, m'alaba, em festeja, m'ensabona; no se'm vol 'camelar', em 'camela').
cames ajudeu-me
Molt de pressa (Gir-Bar- Terres Ebre). |
corrents, cames a coll (Am –també es diu en francès-), cametes al cul, cametes amigues (Mall) |
Quan em va veure, va saltar del cirerer i cames ajudeu-me!
Aquells dos em volien fer una cara nova; vaig fugir cames ajudeu-me, i sort d’una cantonada.
Quan trobes un beneit, cames a coll!
Ja podem plegar veles i cametes al cul, que esta partida té tres mans i de moment n’hem perduda una -Brogit Ebre-.
Mumareta,¿voleu que vagi a cercar mon pare?...i jo cames al coll vaig sortir com una bala cap a la fàbrica d’embotits –Brostejar-.
cametes al cul
Expressió emprada per a indicar la necessitat de fugir o d’afanyar-se en vista d’una urgència (Val). |
mes em valguen!, cames ajudeu-me! |
Quan va entrar l'inspector a la fàbrica, hauries d’haver vist l’amo cametes al cul!
Ja podem plegar veles i cametes al cul, que esta partida té tres mans i de moment n'hem perduda una -el brogit-.
cametes em valguen
Ho diu qui se’n va de pressa d'una situació compromesa (Men-Mall). |
cames ajudeu-me!, cames a coll! (Am) |
L'amant de la Laia va dir: cametes em valguen!, quan va sentir arribar el seu marit –Pau Faner–.
I jo, cametes me valguen,com un llamp, anava i tornava amb un alè –Albellons–.
cametes treis-me d’aquí
Ho diu qui aconsella d’arrencar a córrer per anar-se’n d’un lloc (Men). |
cames ajudeu-me, cames a coll, cametes me valguen (Mall) |
No dic res, va sortir disparat, solament no va tancar ni sa porta, i li estreny, cametes treis-me d’aquí –Fets–.
solament: Ni tan sols (Men)
estrènyer: Anar-se’n
camí a seguir *
El que convé és una gestió més eficaç (o el que cal; no el camí a seguir) –Avui-.
El que s’ha de fer és produir més.
camí de *
Una nena desapareix anant a casa seva (o quan anava a casa seva, pel camí, mentre tornava a casa; no camí de casa) -Avui-.
Ens acostem al minut deu (o som cap al minut deu) –TV2-.
Ja han anat cap a Zagreb (o Ja estan viatjant cap, ja fan el camí de Zagreb; no Viatgen camí de...) -CI-.
Tinc 20 anys, aviat en faré 21 (o sóc a prop de 21; no camí de 21).
camí de ferradura
Camí per on poden passar animals de càrrega i persones, però no carros, ja que és estret i força accidentat (Andorra, Mall). |
camí de bast. |
Quan antigament els nostres avis volien anar a un altre poble, no tenien més remei que prendre un camí de ferradura, quasi impracticable –La neu adversa–.
camí de roses *
No són pas tot roses i flors a la vida (o alegries; no no és un camí de roses).
Descarregar el camió entre tres serà bufar i fer ampolles (o una menjada de cargols).
Al meu matrimoni, no han pas estat tot flors i violes (o tot de bon passar) -TV3-.
camí sense tornada *
Quan la situació a Txetxènia estava a punt de prendre un camí irreversible... ( o anava cap per avall sense remei, ja no hi havia res a fer; no estava a punt de prendre un camí sense tornada) -CI-.
camina que caminaràs
Indica intensificació. Es diu quan hom camina sense interrupció una llarga distància (Mall). |
camina caminaràs (Mn. Alcover) |
-Camina que caminaràs i cap envant te faràs. ¿Vols que mos n'anem? -De cap manera. Passam davant tot d'una, bergant -Males companyies-.
caminar com els ànecs
Caminar amb poca elegància, lentament, arrossegant els peus o inclinant les cames cap als costats. |
caminar de tort |
En Teodor camina com una ànec.
camp adobat
Situació favorable per fer quelcom. |
terreny adobat, bon moment, vent favorable, bon vent, camp femat (Mall) |
La manifestació troba el camp adobat entre vells... -Avui-.
camp perdut
Es diu d'alguna cosa irreparable (Am). |
no hi ha res a fer |
El cas del meu germà és un camp perdut (beu, es droga).
campar a sus 'anchas' *
Ara la mainada fan el que volen, perquè la gent s'escolta els psicòlegs i no el sentit comú (o són els amos, no tenen corretja, maltracten pares i mestres, campen al seu aire, van a la seva, fan la seva; no campen a sus 'anchas').
Avui el Sabadell juga com vol (o domina clarament) -CR-.
campar bé
Fer un bon negoci (Mall). |
treure-la llarga, sortir-se’n bé. |
He sabut que les vares vendre a un duro el quilo quan les vos havia venudes a una pesseta, trob que el qui es va campar bé vàreu esser vós –Nous escrits–.
campar-la a l'ample
Viure amb comoditat, lliurement, sense estretors (Alt Urgell). |
viure com un rei, viure com un sàtrapa, viure regaladament, campar-se-la bé -o malament- Mall |
Amb l'herència que han rebut, prou la poden campar a l’ampla –En calçons–.
campi qui pugui
Que tothom s’espavili per sortir d’una mala situació pel seu compte (Gir-Bar-Mall). |
salvi's qui pugui, el que fuig d’alguna se n’escapa, espavileu-vos, que tothom s'espavili |
Es va posar a ploure a l’aplec i va ser un campi qui pugui (tothom corria).
Abans ens quedàvem les criatures més endarrerides a acabar la feina. Ara no ho volen, a les dotze tothom fora i campi qui pugui.
camps a través
No seguint la carretera. |
camp enllà, pel mig del camp |
El perseguien camps a través.
Passa camps a través amb la bicicleta i aixafa el sembrat.
can Fanga
Barcelona, segons la gent dels pobles (Gir-Bar). |
pixapins, xava; la ciutat d'en Nyoca (Viladecans) |
Demà vindran els de can Fanga.
can Misèria
Expressió referida a un lloc molt pobre o abandonat (Am). |
can casa Prima |
Vivíem a can Misèria. No podíem ni pintar les parets.
canal d'aire
Lloc estret on el vent hi toca molt. |
raig d'aire |
Aquest teu carrer és un canal d'aire.
Aquí, al raig de la porta, tinc fred.
cançó enfadosa
Es diu de quelcom que dura massa o que és molt iteratiu (Girona) | ésser la cançó de l’enfadós, el conte de la vella, carregós, inacabable, la cançó de sempre, cançó, la cançó de la lileta (Val) |
Aquesta claustre és la cançó enfadosa: cada dia repetim les mateixes coses.
A -Avui m'ha tornat a dir que vindria a pagar el seu noi. B -Això ja és la cançó enfadosa: cada mes fa la mateixa i no s’acosta mai.
Fa quatre anys d'aquesta cançó -CR-.
cant a *
En una nova mostra de sinceritat, afirma... (o Ha estat molt sincer i ha dit...; millor que en un nou cant a la sinceritat) -Avui-.
cant de sirena
Proposta que costa de rebutjar. |
temptació, atracció, esquer, oferiment, seducció, proposta, paraules aduladores |
Els cants de sirena del poder l’han atret –Revista-.
cant del cigne
Última obra d’un autor. |
darrer esplet |
Comèdia matussera que representa el cant del cigne de... -Avui-.
cant robat
Fragment d’una obra musical plagiat. |
plagi, cant afusellat |
En aquest concert hi ha més d'un cant robat.
canta al ruc i et farà pets
Les persones ignorants no saben apreciar els favors (Tresponts). |
el pitjor dels mals és fer-les amb animals; qui renta el cap al ruc, perd el temps i el sabó; els ases i els ignorants són fills de cosins germans |
Què en faràs d’explicar les coses a tota aquesta trepa de galifardeus, si cap no t’escolta? Canta al ruc i et farà pets.
cantar "a capel·la"
Cantar una melodia sense l’acompanyament d’instruments musicals (locució d'ús freqüent que no sabem si s'acceptara ni de quina manera). |
cantar sense música, cantar a pèl |
És un grup de noies que canten a 'capel·la'.
cantar com un rossinyol
Cantar molt bé (Gir-Val). |
cantar com una calàndria, com un passerell (cantar molt, Ca), com un serafí, cantar com un àngel |
La nena canta com un rossinyol.
Els àngels canten molt bé, segons el Misteri d'Elx.
nota: També hem sentit 'cantar com una calàndria' amb el sentit de confessar-ho tot, buidar el pap.
cantar com una 'almeja' *
Aquest decorat no hi queda bé (o canta, fa riure, no s''hi adiu, hi desentona, és ridícul, és xaró; no hi canta com una 'almeja').
El porter ha badat (o ha cantat, ha anat errat, ha fallat, ha fet una espifiada, ha fet una cantada; no ha cantat com una 'almeja').
cantar el gori-gori
Cantar en un soterrar o en un funeral (la Franja-Val). |
Si s'esdevenia que havia d'enterrar algú un diumenge a la tarda i teníem futbol, cantava el gori-gori al malaguanyat a l'hora del cafè i enllestia la feina a corre-cuita –Granota-.
cantar els goigs de sant Elies
Es diu a qui ha dilapidat el seu cabal. |
ja és tard per plorar |
A –Ara em veig vell, pobre i enganyat. B –Mira, tu eres de casa bona i t’ho has rebentat tot. Ara hauràs de cantar els goigs de sant Elies.
Si feu aquests dispendis, aviat haureu d’anar a cantar els goig de sant Elies: els haguessis guardat quan els tenies
cantar els goigs de sant Prim
Passar moles dificultats econòmiques (Bar). |
passar gana, passar-la magre, anar curt de diners |
Acabada la guerra, vam cantar els goigs de sant Prim una colla d'anys.
cantar-hi els àngels
Es diu de les coses ben fetes, que toquen la perfecció i principalment d’un menjar molt bo (Am-Mall). |
ésser diví, ésser exquisit, ésser teta de monja !
Els àngels hi canten, en aquesta torrada.
cantar l'aliron *
Si diumenge guanyem, ja podrem cantar victòria (o ja serem campions; no cantarem l'aliron).
cantar la canya
Renyar, dir les veritats (Bar). |
cantar clar, cantar-ne quatre, cantar les veritats, reprendre, repassar, clavar barres avall |
Vaig suspendre tres assignatures i el pare em va cantar la canya.
cantar la gallina
El ministre ha admès el seu error (o ha fet autocrítica, ha rectificat; no ha cantat la gallina).
cantar les ensoltes (o: les absoltes)
Cantar allargant les vocals (Gir). |
cantar fent salema, fer cantarella |
Aquesta xica no en sap gaire de cantar: sembla que canta les ensoltes.
cantar les excel·lències *
Em fan molta propaganda del mètode globalitzat (o me l’alaben molt, me l’han posat sobre les estrelles).
M'han parlat molt bé del teu taller (o m’han posat a dalt de tot, m’han posat sobre el pinacle) -TV3-.
cantar les veritats
Ésser ben sincer amb algú, especialment per fer-li saber coses que no li agradaran. |
dir veritats, parlar clar, parlar sense embuts, fotre –o clavar- barres avall, ser clar, cantar les quaranta (Bar), repassar, cantar-les clares, posar els peus plans, cantar la canya (Val) |
Jo els canto les veritats: si la criatura, quan ve, ha de trencar coses, ja se la poden quedar (ho diu l’avi).
El mestre els va repassar bé.
El seu germà les hi cantava clares (les veritats).
Aquesta dona encara no ha trobat ningú que li posi els peus plans (li canti les coses clares).
cantar taral·les
Enraonar per passar l’estona o per criticar. |
xerrar, criticar, trencar ametlles, agafar la verba, (estar de xarradeta, moure xerra, passar el canet Val) |
Ja t’agrada cantar taral·les pels carrers!
Demà tenim feina: no cantis taral·les amb les veïnes i mira de venir aviat.
cantar victòria
Haver, algú, obtingut allò que volia. |
estar satisfet, estar tranquil; toquem ferro!, que duri!; ja ho tenim!; toquem ferro!, que duri |
Encara no podem pas cantar victòria: hem parlat de la compra, però el tracte no és segur.
A –Aquests et deixaran un gos a la botiga (un deute; et diran 'apunta', i no et pagaran). B –No, ja he cobrat. A –Doncs ja pots cantar victòria.
C -La màquina de rentar dura molt. D -No cantem victòria!
Ja podem cantar victòria! (el nen ja llegeix)
E -La màquina de rentar dura molt. F -No cantem victòria!
cantin papers, mentin barbes
S'enfloca a qui es vol desdir d’un tracte havent-hi un document signat; vol dir que allò que val són els documents, no les paraules (Men-Mall). |
els papers canten. |
Tu ara et vols tornar enrere, però no ho pots fer: cantin papers, mentin barbes.
càntir nou fa l'aigua fresca
Les persones joves solen agradar, caure bé, fer ambient, etc. (Bescanó-Bar) |
cànter nou fa l'aigua fresca, el jovent sempre fa goig; gent novella, de no res gran meravella (Val); de primer, totes les coses semblen bones, les coses noves fan il·lusió |
A –He anat a las botiga nova perquè la dependenta és jove i bonica. B –Sí noi, càntir nou fa l’aigua fresca.
canvi de timó
Expressió que, en sentit figurat, fa referència al canvi o canvis que un hom fa o pot fer en l’estil o manera de viure (Mall). |
fer un tomb, la vida |
Amb tot el que li ha passat, ha hagut de fer un canvi de timó en la seva vida.
canvia de moliner i canviaràs de lladre
Els d'aquest ofici tenen mala fama. |
pots canviar de moliner, però de lladre no; de moliner mutaràs, però de lladre no t'escaparàs (Val-Mall); de moliner barataràs, però de lladre no en sortiràs (Men) |
A -En aquest trull em donen molt poc oli per les olives que hi duc. B -Em semblà que les duré a la Jonquera. A -Sí, canvia de moliner i canviaràs de lladre (et fotran igual).
canviar a *
Vingui al nostre banc (o canviï de banc i vingui al nostre, apunti's al nostre banc, afegeixi's al nostre banc; millor que canviï al nostre banc).
canviar a millor *
A –Què fa la Maria? (l’han operada) B -L’he trobada més bé (o està més refeta, més eixorivida, més millorada; ja va per bé, ha guanyat, ha canviat per bé; no ha canviat a millor).
C –Com va la vostra empresa? D –Mira, més bé (o hem alçat el cap, ara traiem faves d’olla –ens va molt bé tot-, les coses han millorat, han canviat per millor).
canviar com de camisa (de quelcom)
No fer durar gaire les coses (Gir-Bar). |
canviar sovint, manta vegada, amb freqüència, canviar de pensament com de camisa, canviar de camisa; girar-se el bei (Am), fer cara a tots els vents (Val) |
Aquesta gent canvien de cotxe com de camisa.
A –He vist la Caterina amb un noi, poder festeja? B –No en facis gaire cas, canvia de xicot com de camisa.
C -Es farà el pavelló? D -Si algun dia se'ls hi gira el bei, el faran (ara no el volen fer).
nota: Vegeu 'bei 3' al Volum 1
canviar com es vent
Canviar molt d'idees o de gusts, baratar d'opinió (Mall). |
(girar-se cap allà on va es vent, girar-se sa casaca, esser un giracasaques Mall), ésser un giracamises (Val) |
El seu home canvia com es vent, seguit muda d'opinió segons li convengui.
canviar com la nit amb el dia
Fer, una persona o una situació, un canvi molt gran. |
canviar –o girar-se- com una mitja, canviar radicalment |
A -Nosaltres anàvem a dormir a les dotze, sembla el jovent d’ara! B –Sí, les coses han canviat com la nit amb el dia.
Ha canviat com la nit amb el dia, la feina de mestre.
canviar d'aires
Anar-se’n, algú, a viure o a treballar en una altre lloc. |
canviar de lloc, traslladar-se, mudar de casa |
Fa molts anys que treballo en aquesta fàbrica; em convé canviar d'aires.
canviar de camisa (o mudar)
Tenir un canvi considerable d’actitud. |
canviar de pensament, canviar d’idea, canviar de partit, canviar de color |
Aquesta parella són persones molt inestables: cada dia canvien de camisa.
Abans era d’esquerres, la meva noia, però ha canviat de camisa.
nota: Vegeu també 'girar de camisa'.No es considera bo 'canviar de jaqueta'.
canviar de camisa com les serps de pell
Mudar sovint d'idees. |
canviar de partit, canviar de pell com les serps |
A -En Joan ara és del PBP. B -Aquest canvia de camisa com les serps de pell.
canviar de cara
Canviar el color de la cara d’una persona: tornar-se vermell, pàl·lid, etc. |
trasmudar el color, mudar de color, canviar d’aspecte |
Quan els mossos varen arribar, va canviar de cara.
canviar de disc
Posar-se a parlar d’una cosa diferent. |
canviar de tema, girar full |
Si us plau, canvieu de disc, que ja fa massa estona que xerrem de la festa major.
canviar de mans
Passar una cosa a un altre posseïdor. |
canviar d'amo, mudar -o canviar- de mà |
Aquesta propietat és a punt de canviar de mans.
A -No eren pas robats els quadres? B -No, eren canviats de mà (irònicament).
canviar de pensament
Fer les coses d'una altra manera de com es feien. |
canviar -o mudar- d'idea, mudar la pell, fer un canvi de front, canviar de barret (Am), canviar de parer |
A -L'any vinent faré farmàcia. B –Noi, cada dia canvies de pensament: volies fer magisteri, medicina, ara farmàcia...
C -No dèieu que us casàveu aquest desembre. D -Mira, hem canviat de pensament.
Cada dia canvies de barret! (ahir volies venir a caminar, avui no)
Dimarts anirem a fires si la dona no canvia de parer.
Pot mudar d'idea i no venir.
Volia anar a viure-hi, però se'n van refer -IB3-.
canviar de terç *
Ara canviem de tema (o de conversa; millor que de terç): us parlarem de castells -TV3-.
I ara, canviem de conversa (o parlem d'una altra cosa): us comentarem la fabricació de plàstics -CR-.
canviar el llustre
Millorar molt, algú (Ca). |
anar més bé, anar millor, prosperar |
D'ençà que és casada a Olot ha canviat el llustre, ja es veu en els seus sobres que viu més bé.
canviar els daus
Canviar les circumstàncies. |
mudar-se els daus, mudar-se els daus (Vila-real), girar-se es daus (Men), girar-se la truita, canviar la sort, fer-se un capgirell; tot té les seves vàlues (Am) |
Han canviat els daus, amb el nou director; ara hem de pencar més.
A - No venem gaire, a la botiga. B -Ja se us canviaran els daus! (= ja canviaran les coses). Volíem anar dissabte a veure jugar la USAP però se'ns varen canviar els daus (vàrem haver d'anar a enterrament).
Anima't!, que ja es giraran els daus (Men).
C -Ara els porcs no es paguen gaire. D -Tot té les seves vàlues (puges i baixes).
canviar impressions *
Tindran una entrevista per intercanviar opinions (o punts de vista, parers, idees; per dialogar, conversar; no canviar impressions) -TV3-.
canviar la fesomia (o la fisonomia)
Mudar la cara d'una persona. |
canviar l'aspecte, el semblant, la carura |
En Lluís, en fer-se gran, ha canviat la fesomia; ara és més carallarg.
canviar la naturalesa
Tenir un gran canvi de salut. |
canviar la natura |
Quan era petit, el nin sempre era malalt i ara està bé: ha canviat la naturalesa.
M'ha canviat la naturalesa: abans em refredava cada any i ara no.
canviar les olives d'aigua
Orinar. |
canviar l'aigua -o l'oli- de les olives, anar a fer pipí , fer un riu, mudar s'aigua a es canari (Mall) |
M'haureu d'esperar, perquè he d'anar a canviar les olives d'aigua.
canviar les puces de lloc
Traginar mobles d'una part de l'habitatge a l'altra. També mudar-se de casa (Ca). |
canviar de casa, fer un trasllat; canviar els mobles de lloc |
Anirem a viure aviat al carrer Nou i ja comencem a canviar les puces de lloc.
La dona cada mig any em fa canviar les puces de lloc: que li agrada pujar i baixar mobles!
canviar les sabates de lloc
Fer una activitat per variar (Ca). |
voler distreure's, tenir ganes de canviar |
A -Aneu a missa? B -Sí, per canviar les sabates de lloc (per no estar sempre a casa).
canviar les tornes *
El València ha dominat molt a la primera part, però s'ha girat la garba (o s'ha girat la truita, s'han mudat els daus, ara bufa ben contrari, ha canviat el panorama; no han canviat les tornes) -TV3-.
canviar or per plom
Fer un mal negoci. |
fer el negoci d'en Robert amb les cabres, fer es negoci de na Peix Frit (Men) |
Amb això que fem de criar pollastres, per menjar més sa, no hi estic gaire: canviem or per plom (ho paguem molt car).
canviar per millor (o per pitjor)
Anar més bé que abans (o més malament). |
millorar, alçar el cap, prosperar; empitjorar, tombar per mal, espatllar-se, canviar per bé |
Ens guanyem més bé la vida a la fàbrica que a pagès: hem canviat per millor.
Hi ha coses que han canviat per bé i altres per mal.
canviar pets per merda
Desfer-se d'una cosa dolenta i agafar-ne una de pitjor. |
fer un mal negoci, fugir del foc i caure a les brases, anar de mal en pitjor |
Vaig deixar l'altre cotxe per vell i el que tinc ara no acaba les avaries: he canviat pets per merda.
A -Treballa més aquesta dona de fer feines? B -Mira, em sembla que hem canviat pets per merda.
canya esquerdada
Persona que no té gaire força, que no té salut, que no serveix per a fer alguna cosa (Am). |
feble, fluix, flac, delicat |
L'àvia sembla una canya esquerdada, i la feina que fa!
Estic cansat d'anar amb una canya esquerdada! (un company que no en sap gaire, jugant a cartes).
cap ni un
Ni un de sol (Mall). |
ni un, cap, ni un per medecina, ni un més, cap més, ni la cara d'un (Ca), cap més altre (Val) |
A Sineu, com per tot, de roïssos pocs o cap ni un, vaja... –Albellons–.
Aquest Estatut no resol cap ni un dels problemes que van motivar la seva redacció.
No n'hi ha ni un més.
roïsos: Deixalles de menjar
cap a
Ens indica una direcció que es pren o el moment aproximat en què passa una cosa. |
aproximadament, vers, allà, si fa no fa, entorn de, del ban de (Ca), cap allà (Am), devers (Men) |
Tenia cap a cinquanta anys.
Cap a última hora n'estava tip de la feina.
Anirem cap a Reiners.
Cada any matem cap allà vint senglars (uns vint -Amer-).
Ha pedregat del ban de Vilajuïga (en aquell sector).
A -Quina hora és? B -Cap a tres quarts de cinc (falta poc).
Cap a Girona falta gent! (no comptava anar-hi i li demanen)
nota: És un castellanisme l'ús d'aquesta preposició, si expressa relació moral, en lloc de 'envers'. Ex.: L'amor dels pares cap als fills *. Cal dir: L'amor dels pares envers els fills (copiem de Ruaix, 'Diccionari auxiliar').
cap a (+ lloc) s'ha dit
Ho diu qui mana, quan ja ha pres una determinació o perquè no vol discutir. |
endavant, som-hi, no en parlem més |
A -Ens podem quedar a la classe? B -Nena, cap al pati s'ha dit!
La ràdio ha dit que farà bon temps; per tant, cap a Roses s'ha dit!
cap a (+ lloc) són ses feines
Es diu per assenyalar el lloc on qualcú ha d’anar (Mall). |
cap a (un lloc) s’ha dit |
Va agafar el cavall i cap a mar són ses feines -Conte-.
cap al tard
Quan el dia es va acabant i s'acosta la nit. |
cap al vespre, al vespre, a entrada de fosc, a hora foscant, quan cau el sol per darrera de l’última muntanya, a poca nit (Val), a entrada de fosca (Mall), al tard (Terres de l'Ebre) |
A -Aquest bar és tancat. B -Sí, cada dia obren, però cap al tard.
Cap al tard, quan vingui de la vinya, ja passaré a pagar.
Em sembla que cap al tard plourà.
Al tard del mateix dia marxà cap al lloc on tenia el bestiar -Contalles-
cap aquí, cap allà
Indica moviment en moltes direccions. |
amunt i avall, fent i desfent |
A -Per què no vens al cor? B –Home, em passo el dia cap aquí, cap allà i a la vesprada em convé reposar.
Les dones no podem parar mai: sempre hem d'anar cap aquí, cap allà; quan no és a comprar és a dur la canalla a col·legi, i si no, al metge.
Sempre els veus l'un cap aquí i l'altre cap allà, aquest matrimoni (no van junts).
cap avall *
L'han enterrat de cap per avall (o cap per avall, invertit, capgirat, al revés, el cap als peus; no 'cap avall' que vol dir 'cap a sota', 'a la part més baixa d'un lloc') -Avui-.
cap calent
Persona que de seguida s'esvera, s'apassiona, i al qual l'esverament el fa parlar i actuar amb poc seny. |
exaltat, fanàtic, fogós, cap escalfat (Ca-Cerdanya) |
No li'n parlis, de política, que és un cap calent i encara us discutireu.
A les manifestacions d'ara hi van quatre caps calents i prou.
El futbol d'ara tot és defensar i no es veu joc, per això només hi van quatre cap escalfats.
Moltes vegades pensi que vàrem tenir sort de gicar-lo casar amb la Madalena. Perquè ja ho sap, que és un xic cap escalfat -la Nena C-.
gicar: Deixar
cap com aquesta!
Exclamació de sorpresa. Es diu d'una cosa excepcional o única (Mall). |
això no ho havia vist mai!, no s'havia vist mai! |
He vist moltes coses extraordinàries, en els meus viatges, però cap com aquesta!
S'altre dia, a Muro, un homo es va casar a noranta-nou anys! No en veuràs cap com aquesta!
cap cosa
Res. |
cosa |
No hi ha cap cosa que m'empipi més que haver de fer cua a la carretera.
cap d'any
Primer dia de l'any. També s'anomena així la festa que se sol fer aquest dia. |
any nou, ninou |
Van anar a fer cap d'any al pis de la seva xicota (l'entrada d'any, a la nit).
cap d'esquila
Persona a qui se li dóna la culpa de les coses mal fetes. |
cap de turc; ésser qui porta els neulers |
La mestra em tenia de cap d'esquila i sempre era castigat.
A l'Ajuntament em tenien de cap d'esquila, perquè el meu pare era roig.
cap d'olla
Persona que té poc cervell, poca intel·ligència (Men). |
poc dotat d'intel·ligència |
Per molt que t'hi esforcis ets un cap d'olla.
cap de brot
Persona que destaca sobre manera en la seva feina. |
eminència, excel·lent, eximi, cap d'ala; ésser una figura |
El teu noi, ja quan estudiava, era un cap de brot.
En Dalí va ser un cap de brot.
cap de burro (o d'ase)
Persona molt poc intel·ligent. |
toix, curt de gambals, betzol, bàmbol, totxo, beneit, cap de carabassa, cap de suro (Bar); ésser una figura |
Mai no havien anat tants caps de burro a la universitat com ara.
Només els caps de carabassa fan burla d'allò que no entenen o els és aliè -Punt-.
Ho fem pel món, cap de suro!
cap de cantó
Cadascun dels costats de l’entrada d’un carrer; angle que forma la casa cantonera (Men, Mall). |
cantó, cantonada |
Un bitlo és una pedra posada dreta per servir de fita o de guarda-rodes en un cap de cantó.
Va voltar abans d'arribar al cap de cantó.
A uns deu metres hi ha un cap de cantó pel qual s'entra al carrer de can Serinyà -Temps-.
cap de casa
Persona que s’encarrega de les decisions d’una casa; tradicionalment ha estat el mascle més gran. |
qui porta els pantalons o la batuta. |
...treballant només el cap de casa ja es cobrien les necessitats alimentàries –Nous escrits–.
cap de colla
Persona que mana en un grup de treballadors o d'esportistes (Gir, Val). |
capatàs, cap d'era, cap de quadrilla (Val) |
Fèiem un grup de collidors de Capmany per anar a veremes a Montesquiu i en Pere era el cap de colla.
Els paletes mengen a l'obra perquè el cap de colla ho vol.
Els ciclistes treballen per al seu cap de colla.
Fins que el cap de colla no arribe no sabrem per on hem de començar a collir.
cap de fava
Insult, ofensa per fer palès que una persona és beneita o curta de gambals. |
cap d'ase, cap de trons, cap de suro, cap d’olla, tros de banc (Mall) |
Si demanes foc es pensaran que ets un cap de fava –Lluc–.
nota: 'Ets un cap de fava' es diu com a insult (Eiv)
cap de fibló
Núvol que fa com un embut i es forma damunt del mar, quan hi ha tempesta, amb remolins de molta violència (Men, Mall). |
mànega d’aigua, tromba |
Hi va haver un fort cap de fibló a la costa sud de Ciutadella –Fets–.
cap de núvol
Núvol minso del qual no en sol caure gaire aigua (Am). |
clap de núvol (Ca), clap de mal temps (Ca), núvol petit, llisó |
Serà un cap de núvol, no plourà gaire (cauen gotes).
Quan hi havia un clap de mal temps, ja s'hi fumia (es posava a treballar, no es planyia, Ca)
nota: Ací 'clap de mal temps' vol dir una feina dura, penosa, de mal fer.
cap de suro
Babau, curt d’enteniment (Val). |
curt de gambals, més curt que una cua de conill, beneit del cabàs |
No sigues cap de suro i ven-los el camp.
Ara els polítics, pensant en les votades, tot és allargar-se, i molts caps de suro se’ls creuen.
allargar-se: exagerar
cap de trons
Persona beneita o ingènua (Am-Bar-Mall). |
cap de suro, cap de pardals (Am), (ésser bovera, liloi, albercoc, fava, cap gros, gamarús, galiassa, eixelebrat, informal; ésser més ignorant que una bleda Val), cap avalotat (Mall) |
No farem cap negoci amb aquest cap de trons.
Creuen que ho saben tot i són més ignorants que una bleda.
És un cap de pardals, aquest gos (travessa el carrer sense mirar).
No s'aguanta, aquest cap de trons! (un nen que empipa).
¡Quin cap de trons estàs fet! -Males companyies-.
cap de vent
Cop de vent fort i de poca durada (Men). |
ventada, glopada, bufarut, ràfega, ratxada |
Per fer aquella feina havia de fer un bon cap de vent –Fets–.
cap desfet
Es diu de qualqú molt intel·ligent (Mall). |
tenir talent, tenir el cap clar, tenir bon cap, tenir molt de cap |
Aquest al·lot és un cap desfet.
cap fred, ventre net i peus calents, són els millors elements
Un savi consell higiènic (Bar).
salut, diners i alegria: bona mercaderia! |
cap geperut no es veu el seu gep
Ningú no se sol adonar del seus defectes (Gir-Bar). |
tothom veu els defectes dels altres, el porc diu orellut al ruc, l'olla diu brut al tupí, cap geperut no es veu el gep ni cap ni cap cornut les banyes (Moià) |
A -La Júlia diu que la seva cunyada és curta i ella no va aprovar ni l'ESO. B -Sí noia, cap geperut no es veu el seu gep.
cap girat
Hom ho diu d'una persona inestable, poc seriosa, de poc seny. |
ésser un captrencat (o un cap trencat), ésser un esbojarrat, ésser un tararot (Val) |
Aquest noi ja ha estimbat tres cotxes o quatre: és un capgirat.
cap home no estima les seves cadenes encara que siguin fetes d'or
Tothom estima la llibertat. És la traducció d’un proverbi africà llegit en anglès –Adagiona–-.
cap i arreu
Agafar-ho tot, sense fer tries ni deixar res. |
arreu, tot seguit, aprofitant-ho tot |
A -Collirem primer els raïms blancs, enguany? B -No, aquest cop ho farem cap i arreu (agafarem per un cantó i anirem fent, collint blanc i negre).
Aquestes mandarines es veien bones i les he agafades cap i arreu (= totes les que quedaven a la caixa, sense rebutjar-ne cap).
cap lleuger
Expressió que indica el poc seny o la lleugeresa en les obres i els fets (Mall). |
cap de carabassa, cap de pardals, cap fluix; (cap buit, cap d’aigua -aigo-, cap esflorat Mall) |
Està ben assegurada la nostra llengua benvolguda, que alguns caps lleugers s’havien passat pel carabassot d’esvair-la... -Bruixat-.
cap maldecap!
Ho diu qui no dóna importància a un afer o no en vol saber res. |
a mi m'és igual, feu-ho com vulgueu, tant se me'n fa, molèstia cap, migranya gota (Am); tant se me'n fot |
A -La teva cunyada et critica. B -Cap maldecap!
C -Et sabrà greu si passo pel teu camí? D -Jo cap maldecap! (= ja hi pots passar)
E -La veïna del tercer vol que posem flors a l'escala, i ja ho pagarà la comunitat! F -Jo cap maldecap, feu el que vulgueu.
G -No es varen pas enfadar perquè no vàrem anar a casament de la noia? H -Cap maldecap! (= m'és igual si es van enfadar)
I -L'any que ve no farem aquest pont. J –Cap maldecap!
K -Avui perdrem. L -Cap maldecap! (m'és igual)
M -Diu que vol plegar de venir. N -Si no ve, molèstia cap, migranya gota.
cap mica
Cap, de cap mena. |
cap mena, ni un, ni pocs ni gaires |
A -Tinc molta feina a organitzar el viatge! B -Per una agència no tindries cap mica de problema.
cap on cau?
Es fa servir per demanar una adreça. |
on cau?, on és?, on està situat? |
A -Cap on cau, el passeig del Firal? B -És a la pujada de l'estació, a la part alta del poble.
cap on la fas?
S'usa per demanar a algú on viu, on treballa, on va, etc. (Ca) |
on vius?, on vas, on ets, on aniràs |
M’han dit que ja no treballes a Girona. Cap on la fas, ara?
A -Cap on la fas avui? B –Segurament aquest vespre anirem a Platja d’Aro.
Hola Joan. Feia molt de temps que no et veia. Cap on la fas?
Cap on la fas a l’hivern, que no et veig mai? No sé pas on la fa, en Blai (on para, on és, on es posa).
Cap on la fas aquests dies? (on et fiques)
No sé on la fa, ara? (on viu)
cap pensant
Persona que pren decisions. |
directiu, cap |
Qui ha estat el cap pensant que...? –Mirall-.
Mentre els caps pensants continuïn... -Punt-.
cap problema! *
A -Perdona que t'hagi fet esperar. B -No et preocupis (o cap maldecap, no hi pensis més, deixa-ho córrer, no té cap importància; millor que cap problema!)
cap quadrat *
No en trauràs pas res de parlar-hi: sempre vol fer passar el seu punt (o és molt tossut, mesell, marrà, obstinat; mai no vol entrar en corral; no és cap quadrat).
cap rector no es recorda de quan era vicari (o: de quan era escolà)
Les persones, quan pugen de categoria, pensen d'una manera diferent de com pensaven quan eren més baixos. |
ningú no es recorda de quan era frare (Am) |
A -Ara que és director fa valer lleis, i ell mateix, abans, no les complia. B -Cap rector no es recorda de quan era vicar
cap trencat (o captrencat)
Persona que té poc seny. |
destraler, esbojarrat, eixelebrat, arrauxat, cap de trons; que no té res al cap, cap verd (Ca-Bar) |
Agafa el patinet i va baixada avall sense mirar si vénen cotxes: és un cap trencat com el seu germà!
A -En Perot, de més jove, plegava de totes les feines. B –Sí, era un cap trencat, però ara s'ha posat.
En Joan és un cap verd. A tu et sembla que a la seva edat ha d'anar amb dones i beure així?
Ets una mica cap verd tu: no escoltes i fas les sumes malament.
nota: Vegeu "captrencat" al Volum 1.
capellà de missa i olla
Prevere de pocs estudis, que només diu missa i canta en el cor, però no confessa ni predica (DCVB). |
(capellà de missa d'onze, capellà de caldereta DCVB) |
Aqueixa actitud seva féu que la gent s'arribés a pensar que era un capellà de missa i olla -Ràfegues-.
capítol a part *
Els Júniors sí que han fet molt bona temporada i es mereixen un tracte diferent (o una altra opinió, més bona consideració, una altra valoració, un tracte especial; millor que capítol a part es mereixen...) -CR-.
car bocí
Cosa molt cara o molt difícil d'aconseguir (Am). |
molt costós |
L'estada de la nena a Alemanya ens va ser un car bocí (vam haver de demanar un crèdit).
cara a *
Vegeu 'de cara a'
cara a cara
Discussió pública i pactada, entre dues persones o més, per confrontar opinions. |
cara per cara, debat, disputa |
Hi ha hagut un cara a cara entre X i Z -TV3-.
cara de circumstàncies *
El president, tot moix, va reconèixer que s'havia equivocat (o abatut, amb sentiment, amb recança, amb cara de pomes agres, amb cara de manyà, de patge, de tres déus, de desmamar criatures; no amb cara de circumstàncies) -CR-.
cara de merda d'oca
Es diu de qui té la cara esgrogueïda (Gir-Lleida). |
(fer cara de no haver cagat en vuit dies (Gir-Lleida), (estar groc com la cera, fer mala fila, fer mala ganya; Tresponts), cara de malalt, cara passada |
A -Fa dos o tres dies que el ventrell em fa mal. B -Ja fas cara de merda d'oca.
No voltis tant a la nit, nena, que fas cara de merda d'oca.
cara de pal *
Ens va servir el sopar un cambrer amb cara de jutge (o amb cara de tres déus, amb cara seriosa, amb cara de manyà -Val-; millor que amb cara de pal) -TV3-.
cara de pomes agres
Cara d'una persona empipada, trista o cansada. |
cara de prunes agres, cara de tres déus, cara de mal atzar, cara llarga; cara de merda d'oca, cara passada, cara d'insatisfacció, cara de malestar |
En Frederic ha entrat amb cara de pomes agres; quelcom li passa.
El vaig deixar amb cara de pomes agres -La cara oculta de la lluna-.
Cares llargues a la reunió -TV3-.
Veus unes cares llargues, quan surten del club (no han tret cap quina).
A -Fas cara de pomes agres. B -És que aquesta mainada només fan capgrossades (bestieses).
De darrera d'uns matolls de ginebrons en va sortir una parella de duaners alemanys amb el fusell a punt i amb un posat de prunes agres -Per Morellàs-.
cara de tres déus
Cara d'enfadat. |
cara d'emprenyat, d'adust, de mal tractar; cara de pocs amics, cara de jutge; ésser malcarat, ésser malacarós, cara de revingut |
Quan érem al cafè va entrar el seu home amb cara de tres déus i, quan ens va veure, va girar l'esquena i se'n va anar.
Ha entrat amb cara de tres déus.
Llavors ha arribat ell amb aquella cara de set jutges (Am).Què no et trobes bé? Fas cara de revingut -Camacuc-.
cara de vinagre ranci
Cara seriosa, preocupada (Cas). |
cara de tres déus, de pomes agres, de pocs amics; més seriós que un plat d’arròs, (cara de manyà, de jutge Val) |
Pujà al vehicle amb cara de pomes agres i baixà amb cara de vinagre ranci -La cara oculta de la lluna-.
cara i creu
La part més bona i la part més dolenta d'una persona, d'un equip, d'una institució, etc. |
el millor i el pitjor, l'as i l'ase, la sal i la sorra |
A i B, cara i creu de l'equip verd.
cara llarga
Expressió de la cara quan mostra enuig o desaprovació. |
cara estirada, cara de pomes agres, cara d’emprenyat. |
El rei, amb una cara ben llarga, i fent esforços per a no deixar-se portar a la còlera, el reprengué –Adagiona–.
Cares llargues a la Generalitat -Punt-.
cara pigada, cara estimada
Un petit defecte pot inspirar amor (Bar).
també es diu: cara pigada, cara estimada; si passa de tres, digueu que no val res |
caragol i dona, tothora és bona
Rèplica als qui diuen el contrari (Bar). |
A -Al juliol, ni dona ni cargol! B -Cargol i dona, tothora és bona.
caragolar-se de riure
Riure sorollosament ('cargolar-se', a Gir). |
afogar-se de riure (Gir), petar-se de riure, pixar-se de riure, morir-se de riure, esqueixar-se de riure, esclafir una rialla |
Aquell bon home va caure i nosaltres ens caragolàvem de riure.
carai que (+ pronom) fot!
Es diu a qui va molt bé, a qui ha tingut sort, etc. (Girona) |
ostres!, redéu! |
A -Em varen pagar un sopar de peix. B -Carai que et fot!
Que va fi, aquest auto; carall que us fot! (= que heu tingut sort!).
caram amb! *
Carall de nen, com xuta! (o carai, carat -Val-; millor que caram amb) -TV3-
caramel enverinat
Es diu d'una cosa que sembla bona, però no ho és. |
trampa, parany, ardit, estratagema, engany |
El president danès ha trobat un caramel enverinat a Roma -Avui-.
cardar el puta i el bonic
Cercar excuses per no pagar, no pencar, etc. (Am) |
fer el puta i el maco (Ca), fer el burro per no passar l'aigua, fugir d'estudi |
A -Quan ha estat l'hora de pagar, ha hagut d'anar al lavabo. B -Sempre carda el puta i el bonic! Es pensa que la gent som beneits.
Vigila els raïms que cull en Josep, perquè sempre mira que l'ajudin; ell va fent el puta i el maco i, si passa, passa.
cardar més que el gall de la passió
Tenir molta activitat sexual (Gir). |
sonar sovint, rostejar (Am) |
El jovent d'ara carda més que el gall de la passió.
Anem sovint a rostejar (pels rostos, pels afores).
caritat i amor no volen tambor
Donar almoina i estar enamorat són dues coses que no s’han d’escampar –Adagiona–. |
Ell sempre explica que ha fet tant de bé a tothom, però el cert és que caritat i amor no volen tambor.
carn fa carn i vi fa sang
La carn i el vi són necessaris per a la bona alimentació (Bar). |
el vi fa sang i l'aigua fang; el vi fa agafar energia; carn i vi, fa de bon pair (DCVB) |
Au, beu, que carn fa carn i vi fa sang.
carn que creix no té aturall
Ho diuen al·ludint a la gran mobilitat dels infants (Moixonies; Mall) |
la mainada són com el cul d'en Jaumet; els infants fan trull (Mall); plorant i rient, els petits van creixent (Val) |
Els infants han de córrer i jugar; carn que creix no té aturall.
carn viva
Carn que manté la sensibilitat. Se'n sol parlar quan hi ha una nafra oberta. |
el viu, carn sensible, carn de sota la pell |
Han acabat gratant tant la crosta que han fet carn viva -Temps-.
Se li ha alçat tota la pell: ensenya la carn viva.
Quan es va aixecar, se li veia el viu de la nafra -va caure de la moto-.
nota: 'Carn morta' és la que ha perdut la sensibilitat, sia per nafra o lesió, sia per cop o fregament (DCVB).
càrrega que plau no pesa
Les coses que agraden es fan a gust (Tresponts). |
allò que ve de gust no mata, val més pa sec amb gust que del dia amb disgust, càrrega de gust no pesa (Val) |
Hi passes moltes hores al jardí arrencant herbes; es ben bé que càrrega que plau no pesa.
carregar a sobre (d'algú)
Fer burla d'una persona (Ca). |
fotre's de, riure's de, fer escarni, rifar-se de, mofar-se de |
No podia pas sortir de casa, perquè tothom hi carregava a sobre.
Si ets burro, tothom carrega a sobre teu.
carregar amb *
Jo em faig càrrec de fer-ho -Gir-Val- (o em carrego la responsabilitat de fer-ho, en rebo les conseqüències; no jo carrego amb la responsabilitat de).
carregar contra algú
Parlar molt malament d'una persona o d'un fet. |
atacar, criticar, anar contra |
En Miquel carrega sempre contra els metges -Avui-.
carregar de cap
Tenir o agafar mal de cap; fatigar mentalment (Am). |
agafar mal de cap, carregar el cap, encaparrar, marejar, fatigar, atabalar |
La mainada carrega de cap. He quedat carregat de cap, amb el xivarri de la fira.
No em carreguis el cap! (no cridis, no m'atabalis).
carregar els neulers
Fer a algú responsable de quelcom que no ha fet o enganyar-lo en un tracte (Gir-Bar). |
carregar el mort, encolomar el mort (Bar), carregar les culpes, carregar les cabres, carregar-se-la |
carregar la mulassa (Am) |
Tan trempat que es pensa que és i li han ben carregat els neulers (ha de fer més hores a l'empresa i de franc).
Ningú no volia ser director de l'escola i m'han carregat el mort a mi.
No saben qui ha perdut les factures i em volen carregar els neulers a mi (insinuen que he estat jo).
Algú ha trencat el vidre i em carreguen les culpes a mi (o donen).
Ja li han carregat la mulassa (ha pagat molts diners d'una casa que no val gaire -Am-).
Ho han fet els altre i me l'he carregada jo.
Se la carregarien, si s'equivoquessin de pastilles (les infermeres).
carregar fort (o carregar)
1 Enganyar a algú (Ca). |
ensarronar, entabanar, carregar els neulers, carregar la mulassa (Am) |
A -Demà vindrà en Dalí a Darnius. B -Qui t'ha carregat?
2 Acumular moltes coses; ensopegar malament un matrimoni. |
carregar els neulers, tenir una càrrega |
A -En Pius es casa. B -Em sembla que carregarà fort amb aquella nina, la veig molt malgastadora.
Jo carrego fort, de pastilles (en prenc moltes, Ca).
Ara em tornara a carregar de pastilles, el metge.
carregar les tintes
Extremar els defectes d'algú o d'una situació. |
exagerar, dramatitzar, extremar; criticar, blasmar, recriminar, censurar |
Carreguen massa les tintes contra el Govern -CR-.
nota: També trobem 'rebaixar les tintes', al Punt.
carregar sobre les espatlles (d'algú)
Donar, algú, la feina o els maldecaps a les altres persones (Ca). |
carregar sobre, carregar els neulers, carregar el mort, recaure sobre algú, anar a caure sobre algú |
Això ho ha de pagar ell, que no carregui sobre les espatlles del seu germà.
Anar a comprar és feina teva, si no perquè t'hi comprometies; no carreguis més sobre les espatlles dels altres!
Sempre carreguem sobre les mateixes persones (fan la feina els mateixos, Girona).
El meu pare va morir i tot va caure sobre les meves espatlles -TV3-.
carregat com un camàlic
Molt carregat (Bar). |
carregat com un ruc |
T'he vist que venies de ca la sogra carregat com un camàlic.
Puta, tu en treus de pertot!
carregats com abelles
Molt carregats (Ca). |
carregats com ases, carregats com sant Ferriol (Am) |
Van arribar totes dues de l'excursió carregades com abelles, amb maletes, paquets, bosses...
Venien la gent al mercat carregats com sant Ferriol (amb molt de pes).
carrer de rondalla
Es diu d’un carrer on la gent que hi viu mou xerra i xala (Mall). |
carrer de conte |
I si qui l’espera, en un carrer de rondalla, per fer una estona de conversa, és ella, molt millor.
carreró sense sortida *
Les autonomies es troben en un atzucac (o en un carrer que no treu cap, en un cul-de-sac; millor que en un carreró sense sortida, en un carrer de mal sortir) -Avui-.
El president s'ha embolicat i ja no sap què fa (Ca).
Si no solucionem l'aparcament del cotxe, ens trobem en un carrer que no trau cap.
El procés ha quedat encallat (o no es mou, és aturat, no va endavant, no avança, ha quedat en via morta; millor que està en un carreró sense sortida).
carrers molls, calaixos eixuts
Ho diuen els botiguers quan plou, perquè la gent no sol anar a comprar i no fan calaix (Am).
carrer banyat, calaix eixut; carrers mullats, calaixos eixuts (Bar), quan plou, les botigues no venen |
Avui no vendrem gaire: carrers molls, calaixos eixuts.
nota: Actualment, a Mall., els dies que plou o està ennuvolat són molt preuats pels comerciants, perquè els turistes no van a la platja, però en l'època preturística, quan plovia la gent no sortia a comprar i es deia: “carrer banyat, calaix eixut”.
carret de la compra *
Si et plau, acosta'm el carretó d'anar a comprar (o el carro d'anar a comprar; millor que el carret de la compra).
carretera i manta!
Au nois, som-hi, que és hora! (o endavant!, agafem els trapaus!, toquem el dos!, a fer quilòmetres; millor que carretera i manta!)
nota: 'Carretera i manta' és una modalitat de viatge (DNV); com a interjecció s'usa per a assenyalar que és el moment d'anar-se'n d'un lloc o de despatxar a algú.
És una expressió viva a València i el DNV la recull. Malgrat tot, pensem que són millor les alternatives que us proposem.
carro per pedra
Es diu de qui ja té l’objectiu aconseguit i, per tant, no li cal fer res més (Val). |
totes li ponen |
A -Com li va? B -Molt bé, carro per pedra.
carta a terra va a la guerra!
No es pot recular una carta quan ja s’ha tirat (Ca). |
carta a terra no fa guerra (Espunyes) |
A -M'he equivocat, volia tirat el cavall. B -Carta a terra va a la guerra!
carta amagada
Sorpresa preparada. |
cop amagat, cop de teatre |
Creus que els partits polítics tenen alguna carta amagada? (comença la campanya electoral) -CR-.
carta blanca
Llibertat per actuar com es vulgui. |
llargues mànigues, permís |
Tens carta blanca: demà lleva't a l'hora que vulguis.
El meu pare m'ha donat carta blanca per fer i desfer; ara duc el negoci jo.
carta de naturalesa
Vegeu 'donar carta de naturalesa'
cas de (i: cas que) *
Si guanyem, te'n donaré una part (o en cas de guanyar, sempre que guanyem, posat que guanyem, en el supòsit que guanyem; no cas de guanyar, cas que guanyem).
cas que *
En el cas que el preu fos baix es recollien els préssecs (o en cas d'haver-hi un preu molt baix, si es donava el cas que; no cas que) -Llibre-.
En el cas que hi torni a haver un empat, tiraran penals -CR-.
En cas que plogui, les sardanes es faran a dintre (o si plou).
casa de barrets
Lloc on hi ha prostitució. |
bordell, prostíbul, casa de putes |
A prop de la frontera sempre han abundat, les cases de barrets.
casa de la vila
Edifici on hi ha l'ajuntament. |
casa del comú, ajuntament, casa consistorial |
He d'anar a la casa de la vila a portar uns papers.
El meu noi treballa a la casa de la vila.
casa per casa (i: casa a casa)
Vegeu 'poble per poble'
casa potent (a) fa la dona valenta
Si una casa és rica, la dona sol ser més ferma. |
a les cases fortes, les dones tenen més salut |
Si una casa té totes les comoditats, la dona no va atrafegada i viu més bé. Ja ho diuen: casa 'potenta' fa la dona valenta.
Allà tenen dos tractors i moltes màquines; la dona fa moltes coses: casa potent (a), dona valenta (tenen mitjans i la dona hi pot fer més feina).
casar-se de penal *
L'Oleguer i la Perpètua es van haver de casar (o van fer Pasqua abans de Rams, la Perpètua es va casar embarassada; millor que es van casar de penal).
casar-se sota un suro
Anar a viure junts una parella que no és casada. |
casar-se sense passar per la sagristia, ajuntar-se, arramassar-se (Ca), casar-se sense passar per la sagristia (Gir-Bar), casar-se de manera tradicional: l'un a sota i l'altre a dalt (Cat Nord) |
A -La teva germana, és casada? B -Sí, sota un suro.
Aquells dos es devien casar sota un suro.
casat, cardat!
Ho diu qui recomana no casar-se o lamenta haver-ho fet. |
casat, cagat! (Ca.); home casat, burro espatllat! |
A -Ja teniu edat de casar-vos. B -Sí, però casat, cardat!
casat de nou
Qui no fa gaire que s'ha casat. |
noucasat, casat de poc, nuvi, casat de fresc, acabat de casar, casat novell |
A -Tu ets casat de nou. B -Sí, casat de nou i fotut de fresc (ho diu qui no veu gaire clar el matrimoni, Ca).
cases de colla, quan un estira l'altre amolla (o en cases de colla...)
És difícil que hi hagi harmonia en un grup de moltes persones (Am). |
tants caps, tants barrets |
Aquí quan un demana una cosa, els altres en volen un altre; ja se sap: cases de colla, quan un estira l'altra amolla.
cases de mort i fam
Cases pobres. | cases rònegues |
A Sant Climent tot eren cases de mort i fam, i ara en paguen milionades.
De cases de mort i fam fins i tot les rates en fugen.
caseta mia, per pobre que sia
Vol dir que allà on s'està més bé és a casa (Mall). |
com a casa, enlloc; volta el món i torna al born, tothom està bé a casa seva i amb els seus, la casa és el cel d'aquest món (DCVB) |
Ja ho sé que hi estaria bé, a cal meu noi, però què voleu que us digui?: caseta mia, per pobra que sia (em quedo a casa).
'catadura' moral *
Ja veiem la categoria moral del inculpats (o el grau moral; l'aspecte, la pinta; no la 'catadura' moral).
catxec-catxec - here
Onomatopeia amb què es designa la xerradissa de dues persones o més (Alt Urgell). |
tric-i-trec, xic-i-xec, tric-i-trac (Val); fer xalicori (Men). |
Havent sopat sempre estem una estona catxec-catxec –En calçons–.
cau com cau
Es diu de quelcom que varia segons els dies i les circumstàncies (Cat Nord, Mall). |
va com va, depèn de la lluna, depèn dels dies |
L'anglès encara, el xarrupegi sense gaire timidesa, cau com cau –Vagons robats–.
caure (el sol)
Anar el sol cap a la posta (Terres Ebre). |
fer-se fosc, fer-se de nit, colgar-se el sol, pondre's es sol (Mall) |
Els llops udolaven fins que el sol queia per darrera de l’última muntanya -Contalles–.
nota: També es diu 'Quin sol que cau!' quan fa molta calor.
caure (en alguna cosa)
Adonar-se d'una cosa, comprendre-la, recordar-la. |
caure-hi, comprendre-la, recordar-la, acudir-se, encertar-ho, pensar-hi |
Sé qui ets, però ara no hi caic (et conec).
caure a la ratera
Deixar-se enxampar. |
caure al parany, picar l'ham |
El mentider ha caigut a la ratera.
Ha caigut al seu propi parany (bàsquet) -C33-.
caure a la vista
Ésser evident. |
saltar a la vista, saltar als ulls, ésser clar, caure pel seu pes |
Al vespre les finestres han de ser tancades, poc us ho haurien de dir, això ja cau a la vista!
Els pares hem d'ajudar el fill més necessitat, això ja cau a la vista, i si els altres s'empipen, que s'empipin.
caure a les mans
Arribar quelcom a algú (Gir-Bar). |
trobar, veure |
Em cau a les mans un periòdic que... -Avui-.
caure a mans de
Ésser agafat. |
caure en mans de, ésser pres, caure en poder de, caure en ses mans de (Mall) |
La capital ha caigut a mans dels anglesos.
La grapadora ha caigut en males mans i és trencada (algun sapastre l'ha feta servit, Am).
caure a sobre
1 No agradar una cosa, no sortir-se'n, fer-la a desgrat. |
caure al damunt, venir a repèl, pegar -o caure- tort (Val), caure a damunt (Mall) |
La feina de la casa li cau a sobre (la fa per força, no se'n surt).
La casa els cau a sobre (la tenen mal endreçada).
Tot em cau a sobre! (fa un mes que té l'home l'hospital, està deprimida).
2 Patir les conseqüències de quelcom. |
rebre |
Ja veuràs què els caurà a sobre (tindran presó) -C33-.
Les festes nadalenques ens cauen al damunt (ja són aquí) -Punt-.
caure al buit *
Un tren s'ha estimbat a Tolosa de Llenguadoc (o s'ha espenyat, s'ha esbalçat, ha caigut daltabaix d'un barranc...; millor que ha caigut al buit) -CI-.
caure amb la cara alta *
Han perdut amb la cara ben alta (o lluitant molt; millor que caure amb la cara alta) -CR-.
caure baix *
Ara robes llet als supermercats? T'has degradat molt! (o has baixat molt de categoria, t'has tornat un depravat, t'has envilit molt, has arribat mot avall; millor que has caigut molt baix!).
Va caure en la baixesa de l'insult (o va fer una baixesa; millor que va caure molt avall insultant-lo, va caure baix).
caure bé (o malament)
1 Pair bé un aliment (Eiv, Mall). |
pegar bé -o malament- (Val), posar-se bé -o malament- (un aliment), fer una fona digestió |
Es veu que sa crosta i sa botifarra no m’han caigut mica bé –Arrels–.
No em trobe bé. Deu haver-me pegat malament l'oli dels bunyols (Val).
Fan un menjar que cau bé a tothom -Lluc-.
2 Ésser simpàtica, a algú, una persona. |
agradar, fer gràcia, plaure |
M'és simpàtica, la noia
caure com a calabruix
Caure qualque cosa en gran quantitat i de manera molt espessa (Mall). |
caure a dojo, caure com pluja menuda (Gir) |
Un rere l’altre, els soldats queien com a calabruix -Conte-.
caure com fruita madura
Acabar-se un procés de manera natural. |
caure per la seva saó; quan la fruita és prou madura, per ella mateixa cau |
Els governadors cauran com fruita madura (els trauran) -Avui-.
caure com un joc de cartes
Enfonsar-se quelcom, en qualsevol sentit. |
enfonsar-se, baixar, catxar, ensorrar-se, esfondrar-se |
Totes aquestes empreses del totxo i el ciment cauran com un joc de cartes.
caure com un sac
Caure una persona a terra sobtadament (Am). |
caure a plom, desplomar-se, caure estirat, caure estès, caure com un parrac (Ca), caure com un sac (Espolla), caure a plom (Gir-Val), caure com un sac de creïlles, desplomar-se |
El pare es va trobar malament i ens va caure com un sac.
En Grau es va entrebancar i va caure com un sac.
El pare és gran i cau com un parrac.
Vaig caure com un sac i, així que varen venir, em van dur a l'hospital (Espolla)
La popularitat del president cau a plom –Punt-.
...la temporada queia a sobre com un plom (la tardor) -la Nena C-.
caure com una bomba
Produir sorpresa, emoció, indignació. |
colpir, aclaparar, afectar; ésser una bomba |
Les seves declaracions van caure com una bomba -Avui-.
Serà una bomba, això, quan se sàpiga (Am).
caure de becus
Caure una persona i donar amb sa cara en terra (Men). |
caure de cap, caure de morros, dar una morrada, dar una sota Men) |
Ahir vaig caure de becus.
caure de corcoll
Caure cap endarrere (Bar). |
caure d'esquena, caure de clatell |
Et podies haver fet mal, amb aquesta caiguda de corcoll.
nota: No és una bona solució 'caure d'espatlles'.
caure de cul
Tenir una gran sorpresa. |
quedar parat, quedar de pedra, tenir una gran impressió, caure de cul a terra (Val) |
Quan sàpiga que he aprovat, el pare caurà de cul.
Fa una carta i quedes de pedra (= les fa bé).
caure de l'escambell
Perdre, algú, la preferència, la consideració, uns avantatges, etc. (Gir-Bar) |
caure de la trona, passar d'amo a mitger, perdre els galons, baixar d'estat, caure en desgràcia; saltar de la banqueta (Pallars), venir un germà (es deia quan naixia un nen, en una casa on hi havia una nena -quan hi havia hereus i pubilles-) |
La Laia ha caigut de l'escambell, ara n'hi ha de més trempades.
Quan va venir el director nou, vaig caure de l'escambell; no estic pas tan bé (li vaig caure malament).
En Lluc és un polític ben vist, però ha caigut de l'escambell (el partit no el vol) -Punt-.
caure de les butxaques
Decebre, una persona (Am). |
tenir un desengany, amb algú |
M'ha caigut de les butxaques, aquest home, em pensava que era una altra cosa (no és capaç de fer creure la criatura).
M'ha caigut de les butxaques, el mestre (renega).
caure de les mans
No agradar, un llibre, una revista, etc. (Am) |
decebre, cansar, enfastidir, desplaure |
És una revista que et cau de les mans (no val gaire).
caure de memòria
Caure pegant a terra per la banda de darrere del cap (Bar, Mall -entre persones grans-). |
caure de clatell, caure de sobines |
És molt perillós caure de memòria; et podies haver fet molt de mal!
caure de morros
Caure una persona a terra, amb la cara i el pit endavant. |
caure de cara, caure de bocadents, caure per terra, anar o caure de nassos per terra, caure de collons enlaire (Am) |
Quan baixava del tren vaig relliscar i vaig caure de morros.
El nen sempre cau de morros per terra (aprèn a caminar).
La roda de la moto es va posar a la rodera i vaig caure caure de collons enlaire.
caure de nassos
Caure amb la cara endavant (Bar-Mall). |
fúmer-se o fotre's de nassos (Gir), (caure de bocadents, caure de lloros (Bar), caure de cara, caure d'oros, caure de morros |
Vigila, que la nena tombarà la cadira i caurà de nassos.
nota: Una cançó humorística pròpia de les festes de Sant Antoni Abad, a Artà, diu: “Sant Antoni és un sant guapo / com cap en el món n'hi ha. / Avui vespre n'hi haurà / que des nas faran gaiato”. Com a expressió no ho hem sentit mai fora d’aquesta glosa, però el sentit està ben clar: a causa de la quantitat d’alcohol que es consumeix en aqueixa festa, arriba un moment en què el nas de qualcú, tocant a terra, ha d’aguantar tot el pes del cos.
caure de peus a la galleda
Dir o fer un disbarat en públic. |
ficar-se -o posar-se- de peus a la galleda, ficar el rem, fer una planxa |
A -Enraonant, enraonant, ha dit que al sopar d'ahir hi va haver molta xarumba (gresca). B -Sembre cau de peus a la galleda! (no va venir a treballar perquè 'estava malalt', i hi havia l'amo al sopar!).
caure de sa post
Descobrir amb decepció qui és o com és realment una persona de la qual es tenia un bon concepte (Mall). |
caure de l'escambell, caure des pedestal (Mall) |
De tot d'una queia bé a molta gent, però quan el varen conèixer bé va caure de sa post.
caure de vint ungles
Caure per davant. |
caure endavant, caure de panxa, caure de quatre grapes, caure de morros -oposat a caure de tos- (Val) |
Va fer un bufarut de vent i vaig caure de vint ungles.
caure del cel (o baixar del cel, davallar del cel)
Obtenir algú una cosa que no s'esperava. |
no comptar-hi, caure dels núvols; ésser sorprenent, magnífic; venir de Déu dóna, de propina, quan no ho esperàvem, quan no hi comptàvem |
És un negoci que ens ha caigut del cel -TV3-. L'èxit ens ha baixat del cel.
nota: Aquesta entrada ens ha fet dubtar, pensàvem que no era bona, però és al DIEC.
caure del ruc
Adonar-se d'una cosa, entendre-la o comprendre-la de cop (Bar). |
caure de s'ase (Mall-Eiv-Pallars), obrir l'ull (Gir), obrir els ulls, tocar de peus a terra, desenganyar-se, caure la bena dels ulls |
Em feia uns farts de treballar i no guanyava gaire. Va ser el meu cunyat que em va fer caure del ruc (em va convèncer de posar un bar).
Idò encara que siga fadrina té edat per haver caigut de s'ase i no fer tants d'espants -Pagesos i senyors-.
El viatger cau de l'ase, en sentit metafòric, és clar. L'home comprèn finalment que s'havia deixat portar per qualsevol vent que bufés…. -quan Judes-.
nota: Pensem que aquesta dita es refereix al profeta Balaam que, anant de camí per anar a maleir una ciutat, li sortí un àngel a l'encontre, i l’ase o somera sobre el que el profeta cavalcava, quan va veure l’àngel no volia passar; i ell, que no veia l’àngel, li pegava perquè passàs, i fins que davallà o caigué de l’ase no va veure l'enviat de Déu.
caure el món a sobre *
Et devia caure el cel a sobre, quan vas tenir dues criatures tan seguides (o venir molt de nou; et devies deprimir, abatre, enfonsar, etc.; millor que caure el món a sobre).
caure el pèl *
Si ara me'n vaig a la policia, ja rebreu fort! (o ja us adreçaran, us picaran la cresta, us escarmentaran, us tocaran el crostó, ja us adobaran, etc.; no us caure el pèl).
caure el sant de l'altar
Deixar, una persona, de ser molt ben considerada. |
caure els elàstics, decebre, tenir un desengany |
Quan era ric el tenia per l'home més savi del món, i ara en diu penjaments. Li ha ben caigut el sant de l'altar.
caure els anells *
Seria una vergonya, per ell, treballar (o seria rebaixar-se; millor que li caurien els anells) -TV3-.
No té pas vergonya d'anar a treballar a la botiga (o no és cap deshonor per ella, no li sap pas cap greu, hi va ben contenta a; millor que no li cauen els anells per).
caure els elàstics
Tenir un desengany d'algú. |
decebre, caure l'ànima als peus |
Em varen caure els elàstics quan vaig veure les faltes que feia aquell professor.
caure en barrina
Anar cap avall molt de pressa. |
caure en picat, baixar de cop |
Els beneficis de l'empresa cauen en barrina -Avui-.
caure en desgràcia
Perdre la consideració d'algú. |
caure de l'escambell, caure malament, perdre la gràcia, desprestigiar-se |
La caiguda en desgràcia del president ha estat molt comentada -TV3-.
caure en desús
No usar-se habitualment. |
estar en desús (Ca), no fer-se servir, no dir-se |
El mot pioc ha caigut en desús -CR-.
Les arades giradores ara estan en desús.
caure en el buit *
Sembla que l'oferta que ha llançat el Marsella caurà en un sac perdut (o quedarà en un cul de sac; no caurà en el buit).
caure en el compte *
No sé se els sindicats s'han adonat d'això (o ho han vist, hi han caigut, ho han entès; no han caigut en el compte) –Saó-.
caure en gràcia
Ésser volgut, ben acceptat (Gir-Mall). |
caure bé, caure simpàtic, agradar, plaure, entrar per l'ull dret |
El mestre d'anglès ha caigut en gràcia.
Les frases fetes que caiguin en gràcia es faran servir, les altres es perdran.
caure en l'oblit
Ésser oblidat (pensem que aquesta frase feta és un calc del castellà). |
caure de la memòria, esborrar-se'n el record, anar-se'n del cap, perdre-se'n la memòria |
El fet ja s'ha perdut en la memòria -C33-.
caure en orelles sordes *
La proposta sembla que ha arribat a males mans (o a persones que no en fan cas; no sembla haver caigut en orelles sordes) -Avui-.
caure en sort *
I li va tocar el mateix àrbitre (o correspondre, pertocar; no caure en sort) –TV3-.
caure pel seu pes (o pel seu propi pes)
Ocórrer una cosa per ella mateixa, de manera natural, sense cap influència exterior. |
caure per la seva saó, caure per ell sol, venir sol; ésser lògica, irrefutable, indubtable, evident |
A -Algun dia ja es casarà, la noia. B -És clar, totes les coses cauen pel seu pes
Algun dia caurà pel seu propi pes, el tema dels arxius –Punt-.
L'herba seca es tomba pel seu propi pes.
caure en un forat *
L'equip fa una mala temporada (o passa un mal moment, un moment difícil, un moment baix; no ha caigut en un forat).
caure en un pou sense fons
Es diu de quelcom, quan no s'hi veu una solució. |
encallar-se, quedar aturat, ser la cançó de l'enfadós |
Les negociacions poden caure en un pou sense fons.
caure en un sac foradat (o trencat) *
Ésser desatesa una cosa (locució molt comuna a Bar i poc usada en altres llocs; creiem que és un calc del castellà). |
no tenir en compte, no fer cas, predicar al desert, no servir de res |
Les recomanacions del Govern no s'han tingut en compte (o no han servit de res; millor que han caigut en sac foradat, en sac trencat).
No han fet cas de les seves recomanacions i han perdut el capital invertit.
Exigia ordre a la casa, però predicava al desert.
caure en una cosa
Arribar a comprendre quelcom, o recordar-ho. |
acudir-se, adonar-se, pensar-hi, recordar, endevinar, reeixir a comprendre |
A –Qui hi vivia abans en aquesta casa? B -Ara no hi caic.
C -Coneixes en Miquel, de Vilamalla. D -Ara no hi caic.
caure enfora
Es diu d'una cosa que cau lluny, que sembla llunyana i no propera (Mall). |
no tenir ganes de fer, no venir bé, no interessar. |
Aquest decret és un menyspreu a la cultura, una cosa que sempre els ha caigut molt enfora –Diari Balears–.
Em cau molt enfora haver-te d’acompanyar, no et sap greu d’agafar l’autobús?
Ja sé que tot allò relacionat amb sa cultura et cau enfora, mai hi has tengut es més mínim interès!
Anar diumenge a sa platja de Santanyí mos cau molt enfora, anirem més prop, a Valldemossa.
caure esquerra mà
Venir (una cosa) malament, contra gust o mancada de facilitat (Mall) |
venir a esquerra mà, venir malament, venir a repèl, no fer cap gràcia, venir esquerra mà (Mall). |
Anar de viatge sempre em cau més esquerra mà.
caure estirat
Caure i quedar ben estirat a terra (Gir). |
caure estès, caure com un sac, caure de cop, caure allargassat, caure a plom, caure aplomat, caure a sopols, caure rodó, caure tan llarg com és, caure estirat com un sant Pau (Am), caure tan llarg com és (DIEC) |
Si el nen veu la sang, caurà estirat. Ha caigut ben estesa (o ben allargassada) a l'escenari.
L'altre dia vaig caure ben estirat al mig de la plaça.
L'avi ha caigut estès al cafè i ara ens els porten.
Si veig sang, caic rodó (no en rodó) –TV3-
caure fotut
Ser estafats (poc usual; Mall). |
quedar fotut, cardat, emprenyat, enganyat... |
Per comprar-lo també es requereix veure'ls de prop si no volem caure fotuts –Nous escrits–.
caure gotes
Ploure molt poc. |
passar gotes (Am), fer quatre gotes, fer la xim-xim, roinejar, fer una gotellada, fer una gropada, (gotinyar, gotejar Val), fer una mica de brusca (Mall) |
A -Plou? B -Cauen gotes.
Ha fet una gotellada (queien poques gotes i grosses).
caure gros *
És un noi que no m'ha fet res, però no em cau bé (o em cau malament, em cau tort, el trobo desagradable, no el puc veure, no em fa cap mena de gràcia -Val-; no em cau gros).
caure-hi de pla
Acceptar fàcilment una proposició. |
empassar-se, picar; deixar-se convèncer, anar amb bona fe, venir bé, caure d'un niu (Val) |
A -En Carles em va demanar cent euros i hi vaig caure de pla. B -Que no ho saps que en demana a tothom? A -Llavors no ho sabia.
Quan vénen cavallets, la mainada hi cauen de pla (de seguida hi volen anar).
Li vaig demanar el pis de Lloret i hi va caure de pla (me'l va deixar quinze dies).
El venedors de llibres van amb bones paraules, i tu sempre hi caus de pla!
caure-hi de quatre grapes (o potes)
Deixar-se convèncer i enganyar (Am). |
caure-hi de pla, picar l'ham, picar, empassar-se, caure al bertrol, caure-hi de potes com els gats, (caure-hi de grapes, caure-hi amb ses quatre potes -Mall-Bar-) |
Passaven dues noies a vendre camises, a cinc euros cadascuna, i hi vaig caure de quatre potes (en va comprar i, a la primera rentada, es varen encongir).
A -Em va dir que que havia perdut la cartera i li vaig deixar diners. B -Jo també hi hauria caigut de quatre grapes (m'ho hauria empassat; és un que no els torna, però llavors no se sabia).
Ell t'ha parat una ballesta i, jugant la torre, t'hi fots de quatre grapes! (escacs) .
Diu mentides i, com que és curt, en acabat s'hi fot de grapes (es contradiu).
caure l'aigua a semalades
Ploure molt intensament. |
caure aigua a bots i barrals, caure l'aigua per l'amor de Déu, caure una terrabastada d'aigua, (ploure a talabaixons, a raig i roi Mall), ploure a borbollons (Val) |
Ahir, havent dinat, queia l'aigua a semalades; sort que encara érem tots a la barraca.
caure l'ànima als peus
Tenir un gran desengany (Gir-Bar-Mall). |
desanimar-se, desmoralitzar-se, tenir -o emportar-se- una gran decepció, decebre, rebre una galleda d'aigua freda, caure les ales del cor, pegar s'ànima en es peus (Mall) |
Em semblava una noia admirable, però quan la vaig sentir parlar em va caure l'ànima als peus (era basta).
N'han pagat molt d'aquest noi, però el vaig veure jugar dissabte i em va caure l'ànima als peus.
caure l'ull del cul
Sentir-se contrariat o decebut (Val). |
desencantar-se, caure l’anima als peus |
Quan veu que tot s’ho enduen els seus nebots, li cau l'ull del cul.
caure la bava
Estar, algú, molt satisfet d'allò que veu, d'una cosa que li diuen, d'un fet (Gir-Bar-Mall). |
embadalir-se, complaure's, estar tou, estar joiós |
Quan surt la néta a declamar poesies, com et cau la bava!
caure la bena dels ulls
Adonar-se, una persona, que l'estan enganyant (Gir, Mall). |
obrir els ulls, desenganyar-se, veure la realitat |
Jo em vaig fer del partit de bona fe, però ja m'ha caigut la bena dels ulls: tothom hi va per treure'n i procurar pels seus.
caure la cara de vergonya
Passar molta vergonya (Gir-Bar-Mall). |
avergonyir-se, tornar-se de tots colors, sentir-se culpable, fer abaixar la cara -o el cap- |
Les coses han canviat molt; jo em vaig haver de casar en estat i la cara em queia de vergonya; semblava que haguéssim fet qui sap què!
caure la casa a sobre, a algú
1 No agradar, a algú, d'estar-se a casa seva. |
no estar bé a casa |
A aquesta dona la casa li cau a sobre; no s'hi sap estar.
2 Haver-hi un gran desgavell, en un lloc, que en fa perillar la situació. |
no sortir-se'n, anar-se'n tot en orris, haver de tancar |
Si no hi ha disciplina a les escoles, la casa ens caurà a sobre (ho diu un mestre).
El teulat s'esgavella; si no fem obres, la casa ens caurà a sobre.
Allà la casa ens cauria a sobre: el teulat seria esgavellat i no tindríem diners per adobar-lo (Ca).
caure pel seu propi pes
Ésser evident una cosa (Gir, Mall). |
ésser lògic, caure de son pes, caure del seu propi pes (Bar) |
Si no cobren, no treballaran pas: això cau pel seu propi pes.
caure per barret
Caure una cosa a sobre d'algú. |
caure al damunt, caure pel cap, posar-se per barret (Ca) |
Li va caure una teula per barret.
La casa ens caurà per barret, si no fem obres (és vella).
Et caurà per barret, aquesta fusta: vés amb compte!
Es va posar el penjador per barret (se'l va tirar per sobre involuntàriament).
caure per la base, una cosa *
Això que dius no s'aguanta ni per dalt ni per baix (o no s'aguanta per cap costat, és evident que no pot ser; no cau per la base).
caure per la seva saó
Caure un fruit quan ja és prou madur -ja és assaonat Ca-; venir una cosa per ella mateixa, sense intervenció de ningú. |
venir per la seva saó |
Les olives no cauen per la seva saó; si no fa vent s'han de batre.
Aquesta fal·lera de fer pisos i més pisos caurà per la seva saó (quan el mercat sigui prou ple -madur-, s'acabarà la construcció d'habitatges).
caure per sobre
Anar, una cosa que és en un lloc alt, a parar a sobre d'una persona (Gir). |
caure a sobre, al damunt, pel damunt, al cim, pel cim; caure per barret |
Vigila que no et caigui la plata d'enciam per sobre!
Nena, no juguis amb els oliers que te'ls tiraràs per sobre.
caure pluja menuda
Caure gotes de pluja molt fines (Ca). |
plovisquejar; ploïnejar, roinejar (Girona), (cendre farina, plovitejar, borrimar, espurnejar Val) |
Cau pluja menuda, però val més que agafis el paraigua.
caure tort
No agradar el capteniment d’algú (corrent a Mall). |
caure malament, contrariar, no fer cap gràcia, desplaure |
I el que els va caure més tort, que mestre Nadal no fes: xípili! xípili! –Rondalla Mn. Alcover–.
Això va caure tort a molta gent (parlar l'un en català i l'altre en castellà, no canviar d'idioma, Mall).
caure traca al damunt
Rebre un pallissa o un atac verbal (Cas). |
rebre per tots els costats, carregar les culpes a algú; de surres no li'n faltaran (es diu al xiquets per part dels pares) (Cas). |
Lluiria tota la gamma de colors pel cos de tanta traca com li anava a caure al damunt (el pegarien i li farien blaus) –La cara oculta de la lluna–.
caure una gelor que clivella els ossos
Fer molt de fred (Terres Ebre). |
fer un fred que espanta les mosques, fer un fred que pela |
Hi feren foc perquè queia una gelor que clivellava els ossos -Contalles-.
caure una jaçada
Caure completament a terra, tal com s'és de llarg (Val). |
caure com un sac, anar-se’n a terra, quedar estassat -o estanglat- per terra (Ca) |
Hem dut el pare a l’ambulatori, que ha caigut una jaçada.
causar revol (o: causar revolt) *
Aquesta prohibició va provocar un gran renou -Val- (o enrenou, merder, desori, bullit -Val-; no va causar un gran revol, un gran revolt).
cavall de batalla
Qüestió difícil, de mal resoldre. |
problema, complicació, obstacle, impediment |
El primer cavall de batalla d'aquesta reunió serà la creació d'un nou estat a la zona -TV3-.
cavall de Troia
Enemic intern camuflat. |
traïdor, caragirat, submarí |
Cavall de Troia dins el PBP -Avui-.
cavall magre, molta mosca
A qui no va bé, se li acumulen les desgràcies (l’Alguer). |
(ase magre, ple de nafres; a gos flac tot són puces Val) |
cavallet, quan eres jove!
Es diu, amb nostàlgia, comparant les energies d'ara amb les de la joventut (Mall). |
no s'hi pot ser dos cops, t'has fet gran |
Toni, has tornat gran, ja no pots fer tanta feina; ai cavallet, quan eres jove!
cavar fondo
Treballar molt intensament. |
treballar durament, investigar a fons |
La policia cava fondo per trobar els autors del crim -Ràdio-.
cavar la fossa
Perjudicar-se algú a si mateix o fer ho a una altra persona. |
fer caure, fer la guitza; tirar-se terra a sobre, tirar-se terra als ulls, tirar -algú- pedres al seu terrat |
T'estàs cavant la pròpia fossa: digues-me que ha passat exactament -TV3-.
Els jugadors han cavat la fossa de l'entrenador -Avui-.
ceba que no fa tall
Es diu per contestar d’una manera un xic burleta a qualcú que s’ha fet mal i diu ai! (Mall) |
cebes!; més avall són ses cebes, més endins són ses cebes (Mall) |
A -Ai! B -Ceba que no fa tall.
'cebar-se' amb **
La premsa es rabeja amb l'entrenador (o es cruel amb, ataca; no es ceba amb) -TV3-.
cebes!
Es diu per contestar burlescament a un que diu ai! (Ca) |
ai! cebes amb tall! (pronunciat "tai" Am), ai? ceba!, ceba!, que cou més que l'all (Val), més endins són ses cebes (Mall) |
A -Ai! B -Cebes!
nota: Una contarella del segle XIX explica que, en una de les portes de la ciutat, un encarregat de cobrar la taxa per la introducció de carn, demanà a un home què duia dins un sac. L’home venia de caçar eriçons i n’hi duia tres o quatre, però respongué: “Ais i cebes”. El “punxa” ho volgué comprovar i ficà mà dins el sac i, en topar-se amb les pues, digué -Ai!, i l’home del sac li replicà: -Més endins hi ha ses cebes (Mall).
cedir en safata (o amb safata) *
El jugador dóna la pilota al contrari (o regala, obsequia, fa reis; posa la pilota amb safata; millor que li cedeix en safata, li cedeix amb safata).
Li ha donat el gol fet (o pastat, mastegat; millor que li ha cedit en safata, amb safata).
nota: Vegeu també "amb safata".
cel de les oques
Ho diuen el qui pensen que no hi ha res després de la mort (Gir). |
A -Tu aniràs al cel perquè ets molt bona dona. B -Sí, al cel de les oques!
Ha mort al cel de les oques, aquell home (no ha volgut capellà, Am).
Els qui no creuen en Déu van al cel de les oques.
cel rogent, pluja o vent
Es diu quan el cel és vermell ('roent' a Ca; Bar-Mall).
bruma ruja -roja-, vent o pluja (Cat Nord) |
celebro (+ de, que)
Ho diu qui està satisfet per alguna raó (no ho diu, la gent gran a Gir). |
m'alegro de, m'agrada de, estic content de |
Celebro de veure'l.
M'ha agrada't d'haver-te vist, adéu.
Celebro que us trobeu bé.
cementiri dels protestants
Racó aïllat d'un cementiri on se soterraven les persones malvistes per l'església (Gir, Mall). |
El meu oncle no era batejat i el vàrem haver d'enterrar al cementiri dels protestants.
cent anys ha que és mort el ruc i encara el cul li put
Es diu de les velles renyines quan es revifen (Tresponts). |
comptes vells, baralles noves; això no s’acabarà mai |
Encara sou renyides? Cent anys ha que és mort el ruc i encara el cul li put!
cent i un
Vegeu 'mil i un'
cent per cent
Completament. |
totalment, d'una manera completa, d'un cap a l'altre |
Es pot copsar el llenguatge cent per cent cinematogràfic de Carles -Avui-.
cent quintars de carabassa no fan una unça de greix
això és parlar per parlar, dir paraules buides |
Significa que la carabassa té poca substància. Per analogia s'aplica a altres coses considerades insubstancials (Eiv). |
Tot això que dius no servirà de res, és insubstancial: cent quintars de carabassa no fan una unça de greix.
cèntims no faltin!
Vol dir que no cal preocupar-se excessivament per les coses, perquè sempre s'hi troba una solució. |
això rai!, salut hi hagi!, tot s'adobarà!, no pateixis! |
A -Ara els nens són petits i no podem viatjar gaire, més endavant sortirem més. B -Sí, dona: cèntims no faltin!
cercar cinc peus al gat (o tres)
Cercar raons, picabaralles, inconvenients; voler posar en evidència defectes on no n’hi ha cap. |
buscar baralles, cercar raons, buscar cinc peus al moltó (Val), cercar set cames a un moix (Mall) |
Aquell sempre està buscant cinc peus al gat i es baralla amb tothom.
cercar el pèl a l'ou
Voler trobar faltes on no n’hi ha (l’Alguer). |
trobar pèls, dificultats, pegues; tenir ganes d’emprenyar, voler trobar pèls als collons (Ca) |
cercar na Maria per sa cuina (o encalçar)
Cercar complicacions allà on no n'hi ha (Mall). |
ésser primmirat |
No vagis a cercar na Maria per sa cuina i accepta el pressupost tal com te l'han presentat.
cercar un lloc al sol *
X és un noi que vol tenir èxit en el món de la cançó (o que vol triomfar, que vol reeixir, que vol que se'l tingui en compte; millor que que cerca un lloc al sol) -Avui-.
nota: 'A Place in the Sun' és un film americà.
En Damià, en comptes de fer la seva feina, es dedica a cercar na Maria per sa cuina!
cercle viciós
Situació embolicada, de mal resoldre, perquè es donen alhora dues circumstàncies i una afecta l'altra. |
roda |
Com més pugen els jornals, més inflació; com més inflació, més pugen els jornals: això és un cercle viciós -Ràdio-.
cert dia *
Un dia que una indisposició va impedir-li sortir de casa... (o una vegada, un jorn; no cert dia) -Avui-.
cert és que *
La veritat és que s'està produint un capgirament de la moral (és veritat que, el cas és que, certament, és cert que; no cert és que).
cervell de gat
Pedra dura que fa grumolls. En un terreny argilós, si es treu la capa superficial, es troba la capa dolenta a sota tot: és cervell de gat. És com 'tura', però més dura; fa clapes que no es poden llaurar anomenades "cremadors" (Gir). |
tur, tura (Ca) |
A la vinya hi ha uns cremadors de cervell de gat d'un pam o dos, i els vull fer treure.
ci i lla
Expressió que indica una varietat de llocs indeterminats (Val). |
ací i allà, d’ací i d’allà, per ací i per allà, ça i lla |
Màximes que clapegen ci i lla, els seus escrits –Temps-.
Ci i lla van veient, estesos per l’herba, cossos adormits.
cigró negre *
D'esgarriacries n'hi ha a totes les professions (o torracollons, ganduls, ineptes; no cigrons negres, ovelles negres).
cinquanta vegades
Moltes vegades. |
molts pics, molts cops; per enèsima vegada; per deu vegades |
Jo sol, ja ho hauria fet cinquanta vegades!
Ja hauria anat a dinar cinquanta vegades, però hem d'esperar que arribin.
Ja estaria arreglat per deu vegades, el portal, si no fos que no tenim prou material
clamar a Déu
Ésser, una acció, molt injusta. |
clamar al cel (es diu a Bar, d'antic) |
Hi ha faltes que clamen a Déu.
Hi ha faltes que clamen al cel.
clar com el sol de migdia
Es diu d'una cosa evident (Bar). |
sens dubte, sense cap dubte, més clar que l'aigua |
A -Em sembla que l'economia no va gaire bé. B -Dona, això és clar com el sol de migdia!
clar com l'aigua
Ésser, una cosa, òbvia. |
evident, indiscutible; veure-ho clar, tan clar com t'ho dic |
Hauran de posar policia als instituts. Ho veig clar com l’aigua.
A -Vols dir que li diràs, això? B -Tan clar com t'ho dic!
clar com una festa anyal (o com les festes anyals)
Es diu d'una cosa que no passa gaire sovint (Am). |
això és com les festes anyals (Ca), escàs, comptat, rar |
A -Ahir l'Enric em va convidar a sopar. B -Què dius ara!, que no es trobava bé? Les convidades de l'Enric són clares com una festa anyal!
Ara, els puputs a l'Empordà són clars com les festes anyals (n'hi ha molt pocs).
clar està *
A -Ens apujaran el sou enguany? B -És clar! (o és clar que sí, és ben clar que sí, i tant!; no clar està, clar, clar que sí)
clar i llampant
Expressió que indica que hom parla clarament, sense reserves ni subterfugis (Mall, Men). |
clar i català (Gir-Bar), clar i net, clar i ras (Bar-Val), les coses tal com són |
Li he dit, clar i llampant, que estava despatxat.
N'Andreu li enflocà, ben clar i llampant, tot el que pensava d'ell.
clar i net
Amb tota claredat, sense embuts, sincerament (Val-Pallars) |
amb franquesa, sense embuts, ras i curt, alt i clar, clar i català (Gir), clar i llampant (Mall), poques paraules i ben dites, (Gir-Mall), posar els punts sobre les is (DIEC) |
(clar i ras, tot ras, net a net, net i clar, net i cru, net i pelat Val) |
Xe! Clar i net! Escoltetes, ni una! -Temps-.
L'assumpte va quedar clar i net (ben aclarit).
Digues-ho clar i net!
El seu pare li va dir clar i net que no li pagaria pas res més.El discurs del president ha estat bé: poques paraules i ben dites (curt i clar).
L'Ernest ho digué ben clar I net: 'Les guerres les guanyen sempre els més poderosos i bèsties!' -Vents de port-.
clares vegades
Indica la repetició escassa, o no freqüent, d’una acció o d’un esdeveniment (Mall). |
a vegades, de vegades, algunes vegades, molt de tant en tant |
Aquí neva clares vegades.
clarors i ombres
Coses bones i coses dolentes. |
coses clares i punts foscos, coses positives i coses negatives, joc net i joc brut |
Llums i ombres de la lluita contra el terrorisme -Avui-.
nota: Pensem que 'clarors i ombres' és un anglicisme acceptable. També veiem 'llums i ombres', però no ens agrada tant. Trobem més genuí contraposar les ombres a les clarors que no pas a les llums.