no tenir ni un brot de seny / nyany, caca i non

no tenir traces de

Es diu quan una cosa no fa semblança o sensació que pugui esdevenir-se o acomplir-se (Mall). |

no semblar, no tenir manera |

Per bé que malavegi, no tindrà traces d'allargar ni un instant... –LBN-

malavejar: Maldar per, esforçar-se, moure's

no tenir gaires tretzes

No tractar-hi (Ca). |

no tenir-hi tractes, no tenir-hi relacions; no tenir-hi truques (Am), no fer truques (Ca) |

No hi tinc gaires tretzes amb aquell.

No hi vull gaires tretzes amb aquell home.

No fan gaires truques, ells dos (no lliguen gaire, no s'avenen).

no tenir tripa ni moca

Es diu de les persones molt flaques (Bar). |

semblar un gaig, ésser de poques carns, ésser sec |

Aquest noi ha vingut massa prim: no té tripa ni moca.

no tenir un dobler -o un belló- per fer cantar un cego (o cec)

Ésser molt pobre (Men). |

ballar-la magre, no tenir de què fer estelles, ésser un captaire, (no poder tirar pilota a l'olla; no

tenir ni un clau, no tenir ni una malla Val), no tenir per fer cantar un cego (Mall) |

Pobre Clàudia, tan rica que era i ara no té ni un belló per fer cantar un cego.

no tocar un fil de sa roba

No posar les mans damunt algú (Men-Bar). |

no fer mal, respectar, no acostar-se, no palpar, no tocar |

I a tu no et tocarà un fil de sa roba, perquè som capaç jo de matar-lo -Novel·letes menorquines-.

Ens vam discutir fort, però no li vaig tocar un fil de roba.

no tenir un pèl de (+ adjectiu)

No tenir gens aquest defecte que es diu (Gir-Mall). |

no ésser gens, estar completament lliure de; ésser molt viu (o despert, eixerit, tenir molta lletra menuda, saber-la molt llarga, ésser un argent viu, ésser ben net de clatell |

És un noi que no té un pèl de ximple.

notes: 1 Aquesta frase feta també es diu molt en castellà.

2 Vegeu també 'un pèl'

no tenir vida

No haver-hi possibilitats de guanyar-se la vida en un lloc. |

no trobar menjar, no tenir res a fer, no tenir cap possibilitat |

Una cardina que és en una gàbia, la deixes anar i no té vida (no sap trobar menjar ni aigua i es mor).

No hi tenen vida, a l'Empordà, els d'aquesta secta (no se'ls creuen).

No hi tenen pas vida, els metges, amb ell (no hi va mai).

Les papallones no tenen vida (viuen poc).

Ara, la gent en foten el camp, perquè no hi tenen vida.

nota: Vegeu també 'no haver-hi la vida'

no tenir virtut

No tenir força. |

no tenir vigor, no tenir energia |

El sol, en aquesta hora, ja no té virtut (quan dóna el tomb, cap al tard).

Jo no tinc virtut (sóc fredolic, de seguida tinc fred).

El pare tremola perquè no té virtut (és delicat i agafa fred).

no tens pas (+ nom)?

Manera de preguntar. |

no deus pas tenir (+ nom)?, tens un (+ nom ?), no tindries pas (+ nom)? |

No tens pas una galeta? (no no tindràs pas una galeta?)

nota: 'No tindries pas?' és un ús del condicional de cortesia; com quan diem: 'Voldria una cervesa'.

no tinguis pas por que (o no tinguis por que)

Això no passarà, això no ho farà (Gir-Mall). |

no ho farà ni per casualitat |

No tinguis pas por que vingui! (l'altre dia es van ben discutir).

A -Si plou, m'entrarà aigua pel tendal. B -No tinguis pas por!

No tinguis pas por: si saben que tens calés, ja vindran, els nebots.

No tinguis pas por que li ho facin treure (ha fet obres il·legals).

No tinguis pas por que es traspassi, en Benet (que gasti massa).

No tinguis pas por que compri una barra de pa, només poquerelles (barretes).

No tinguis por que m'ho faci a mi, el gos (de saltar a sobre).

No tinguis por, que el gos no passarà.

No tinguis pas por que en llegeixi cap.

Hi ha una vintena de tifes de gos i no tinguis pas por que ningú les culli.

nota: Usual a Mallorca sense 'pas'.

no tindrà pas fred de peus

Tindrà problemes (Ca). |

que es calci!, no li faltaran pas maldecaps!, no li faltarà pas feina! |

A -Li vol fer pagar el deute i l'altre no ho vol fer. B -No tindrà pas fred de peus! (és un home que té molt mala llet).

no tirar

No interessar suficientment (Mall). |

no atreure, no apassionar, no seduir, no estirar (Mall) |

No li estira gaire el camp.

nota: Vegeu també "tirar 3", al Volum 1 del nostre diccionari.

no tocar a l’obac ni a la solana

Tenir el cap desbaratat, dir coses molt desencertades (Alt Urgell). |

no tocar-hi, no saber què es pesca (algú), no tocar ni quarts ni hores |

Com que no tocava, al cap de poc temps, a l’obac ni a la solana... -En Calçons-.

no tocar de peus a terra

Estar molt eufòric, tenir una alegria desmesurada; no adonar-se de com van les coses (Gir-Bar- Mall-Men). |

estar més content que un gínjol, ballar per un peu; somiar, tenir fantasies, tenir poc seny, tenir pardalets al cap, anar-se qui vola (Men), viure d'il·lusions (Gir-Val), fer castells, fantasiejar, viure a la lluna, tenir pardalets al cap, ésser un il·lús, somiar truites, estar als núvols, no tocar amb sos peus en terra (Mall) |

Des que en Joan se li va declarar, na Maria no toca de peus a terra.

Jo no tocava de peus a terra, i ara m'han fet obrir els ulls (no es pot ser de bona fe).

No toquen de peus a terra (tenen poc seny).

La meva dona no toca de peus a terra! Pateix perquè el nen no ha tornat i és fosc (pateix molt).

Hi ha gent que no toquen de peus a terra (sempre viatgen i no tenen diners).

Tenia molts pardalets al cap, de jove.

nota: Vegeu també 'no deixar tocar de peus a terra'

no tocar-hi

1 No saber fer una cosa (Gir). |

no ésser bo per a, no tocar-les totes |

Aquest noi hi toca (en sap, de mecànica).

Diuen que no hi toco, però jo sé com s'ha de fer, la feina.

Enraona molt, però no les toca totes.

2 Haver perdut el seny (Bar). |

tenir una deficiència mental, haver perdut l'oremus, tocar campanes, no tenir el cap clar |

Em sembla que aquest senyor no hi toca (no té el cap bé) -TV3-.

no tocar la camisa a la pell (o: al cos, a l'esquena)

Tenir molta por. |

no tocar la roba a l'esquena; estar espantat, angoixat, escagarrinat, cagat de por, restar glaçat, cagar-se a les calces, tafarejar |

A ell no li tocava la camisa al cos -CR-.

a mi la camisa no em tocava a la pell -Vetllador-.

...i la mort de la seua dona uns mesos més tard, cosa que a mi em va

tafarejar molt, perquè l'havia vista trastejar per la iera -Temps d'abantes-.

tafarejar: Esglaiar, produir forta impressió de por, d'alarma (DCVB).

no tocar les espardenyes en terra (o a terra)

Ballar amb molta agilitat (Franja). |

ballar molt lleuger, ballar sobre un punxó (Gir) |

Balla que no li toquen les espardenyes en terra! -Encara rai...!-

no tocar les vores

Ésser inferior (Am). |

ésser menys important, no tocar ni les soles dels peus (Am), no poder-se comparar, no arribar a la sola de la sabata de |

A la indústria italiana no li toca ni les vores (la d'aquí).

El seu equip directiu no toca vores amb el nostre.

nota: A Mallorca deim 'no tocar voreres', d'una cosa de menjar que hom s'empassa molt ràpidament.

no tocar més remei

Ésser necessària, una cosa (Ca). |

no haver-hi altre remei, no toca pas res més (Ca), cal fer-ho, convé, és inevitable, s'ha de fer; paciència, resignació |

A -Viviu en un pis molt petit. B -No toca més remei -no en podem pagar un de més gran- (millor que no queda més remei).

C –Paciència! (a un malalt) D –No toca pas res mes.

E -Heu de tenir paciència. F -Sí, no toca pas res més (per força).

Què vols fer? Anar seguint: no toca pas res més (fer el paper a un enemic, quan el necessites).

G -Què fem? H -Anar fent. G -No toca pas res més.

Se n'ha anat de casa, el noi: no tocava pas res més (s'han separat; ho havia de fer).

no tocar ni quarts ni hores

Se sol dir de les persones que diuen coses incongruents o de les coses mancades de lògica (Ca). |

ésser un infeliç, un pobre noi, un torracollons, un baliga-balaga; ésser un xic sonat (Ca), desvariejar, tornar-se boig, no tocar-hi, no saber què es pesca, no tocar ni a dalt ni a baix (Am), no tenir cap ni centener (una cosa), no tenir cap solta, no tenir cap ni peus (una cosa), no tocar-les totes (Ca), no tocar ni sal ni oli (Terres Ebre), (no tocar a l'obac ni a la solana, aviar-ne una al mall i l'altra a l'enclusa, no saber què s'empatolla; Tresponts) |

Vol dirigir l'empresa i no toca ni quarts ni hores (no sap de què va).

A -Diu que ara no cobrarem. B -No en facis cas: és un infeliç que no toca ni quarts ni hores.

No toca ni a dalt ni a baix, però es pensa que en sap (jugant a cartes).

No toquen ni quarts ni hores, aquests dos vells (diuen coses que no lliguen).

Tenim un govern que no toca ni quarts ni hores (fa coses sense lògica).

Aquests canvis d'hora no toquen ni a dalt ni a baix.

Ara sempre ens emprenyen amb coses que no toquen ni a dalt ni a baix (amb paperassa).

Són converses que no toquen ni a dalt ni a baix (no tenen cap solta).

És un noi que xerra molt i no les toca totes (no se sap explicar o diu coses que no són certes).

Ja no toco ni quarts ni hores (no sé que faig, de cansat) -Zèfir-.

I de la nit al dia me la veig renegant de la faena, què li pareix? No toca ni sal ni oli. És una malquedes -el brogit-.

no tocar pilota

Ésser, una cosa, de menys qualitat que una altra. |

no poder-se comparar, no saber-ne tant, no ésser tan bo |

Parlant, en Pau, no toca pilota amb el seu germà (no en sap tant).

Aquestes tomates no toquen pilota amb les meves (són més dolentes).

Jugant a futbol, aquest noi no toca pilota amb tu.

El seu cotxe no toca ni pilota amb el nostre.

La tesi que combatem sols la defensen uns quants... sense tocar pilota -Bruixat-.

no tocar vores

No tenir el cap prou bé; no saber fer les coses (Girona-Olot-Bar-Terres Ebre). |

no estar prou bé, no tocar-hi, tenir un caragol fluix, no encertar una cosa |

No toquen vores en informàtica (no en saben gota, Olot)

No toquem vores, amb tanta feina (no sabem on som).

No toquen vores (no saben de què parlen) -CR-.

Tu no toques vores avui (no saps què dius, on ets, què fas) -Ona Cat-.

No toquen vores els catalans: estan acomplexats.

Aquest home no tocava vores (era beneit, boig).

Dic jo que no tocarà vores en obrir damunt del taulell la bossa reconsagrada i triomfant... -el brogit-.

no torçar-se de cap vent

No canviar de direcció, d'opinió, de manera de fer, etc. (Mall) |

no deixar-se influir; ser directe |

...fan que sia difícil el donar a cadascuna just el que li pertoca perquè el viatge no es torça de cap vent -Bruixat-.

no tornar contesta

No respondre. |

callar, no dir res, no contestar, no replicar, no tornar resposta (Mall) |

Ell no li va tornar contesta.

No torno contesta, quan m'insulten a la carretera.

Val més no tornar-li contesta, perquè parla per no dir res.

no tot s'acaba a

Vegeu 'el món no s'acaba pas a (+ nom de lloc)!'

no totes cauen per Sant Joan (les peres)

Això encara no s'ha acabat (Am). |

hi haurà una segona part, passaran més coses, no s'ha pas acabat aquí |

A -Avui hem perdut -a cartes- B -No totes cauen per Sant Joan (demà ja en parlarem, de qui guanyarà)

C -Li va ventar un parell de cops de puny i el va fer caure. D -No totes cauen per Sant Joan (ja hi tornaran).

no traure a carregador

No traure profit d’una feina (Val). |

no servir per a res, no rendir, no ésser útil, no ficar-se res a la butxaca, (ésser rentar el cap a l'ase, garbellar l'aigua, llaurar en l'arena; no traure la mà del carabassí, no treure'n trellat, no traure's la pasta dels dits Val) |

No s'ofenguen si els dic que potser vostès no podrien, ara de moment clar, traure-la a carregador… és una tasca de molta envergadura -Séquies-.

no tremolar el pols *

No ho dubtaré pas, si l'he de fer afusellar (o no em tremolaran les cames, no hesitaré, no em serà cap problema, no tindré por, no tindré cagarrines; estic ben decidit a, estic determinat a; millor que no em tremolarà pas el pols).

nota: Pensem que 'no tremolar el pols' és un calc del castellà. Ara es diu bastant.

no trencar la suor

No haver de fer cap gran esforç. |

no arrencar la suor (Am), no suar gaire, fer una cosa senzilla |

A -T'ha costat de descarregar, l'auto? B -No, no he ni trencat la suor.

Va ser molt senzill canviar aquella peça: no vaig pas arrencar ni la suor.

no treure

No ésser ben feta, una cosa; no quedar bé (Men). |

no estar bé, no ésser adient, no dir (Gir) |

Males basques! No li treu gens a en Jeroni donar mal tracte a sa dona.

Portes un vestit que no et treu gens (no t'està bé).

no treure (+ altres mots)

Ésser segura, una cosa. |

El disgust no em va treure pas el dinar.

La calor no ens la treu ningú (és segura) -TV3-.

Havent dinat, la migdiada no me la treu ningú –Punt-.

Aquesta vedella no te la treies de la boca (era dura, de mal rosegar).

Quan s'enfada no li treus pas cap paraula (al nen).

Aquestes galetes no te les treus de la boca (no passen).

no treure cap

No ésser coherent, una acció. |

no tenir sentit, no ésser lògic, no fer servei, no venir a tomb |

No treu cap a res, tornar a comença la feina (no treu cap en res, Ca).

No treu cap a res, aixecar la mà ara (ja no toca).

No sé a què treu cap anar a ballar lluny, quan a Figueres fan tres balls.

Aquesta discussió no treu cap a res -Temps-.

nota: 1 Vegeu també 'a què treu cap'

2 Sentim també 'no treure cap en res' a Ca i, a Mallorca, 'no treure cap enlloc'.

3 A Mallorca és més usual amb sentit interrogatiu: 'on treu cap...?'

no treure cap a corral

Es diu per fer referència a quelcom absurd o que no té sentit (Mall). |

no tenir cap sentit, no treure cap a carrer, no treure cap enlloc (Mall), no tenir cap ni peus (Mall), no tindre trellat (Val) |

Només diu bajanades que no treuen cap a corral.

nota: També es diu, a Mallorca, “on treu cap això -o tal cosa-?” quan una cosa sembla un disbarat impresentable.

no treure cap a es carrer

No anar enlloc, no sortir de casa (Mall) |

no posar els peus al carrer, ésser aranya de forat, no treure es cap (Mall) |

El seu padrí ja fa anys que no treu cap a es carrer.

no treure cap enlloc

Ésser una cosa absurda, sense sentit o irracional (Mall). |

no treure cap a res, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus (Mall), no tenir to ni so (Mall), no anar enlloc |

Ja no sap com s'ha de justificar; ha donat una excusa que no treu cap enlloc.

no treure d'aquí

Ho diu qui està ben convençut d'allò que afirma. |

és d'aquesta manera; no canviar d'opinió, ésser tossut, ésser obstinat |

Va dir que no volia pagar i no el van pas treure d'aquí.

Això és una llegenda, i no em traureu d'aquí (no va passar) –CR-.

Anava drogat, per mi: no em traureu pas d’aquí!

Li dic que faci exercici. -'El metge m'ha dit que amb el medicament n'hi ha prou' -diu ell-, i d'aquí no el treus.

nota: També es diu en castellà. No sabem si n'és un calc.

no treure estella (d'una cosa)

No treure cap profit d'una cosa o no entendre-la (Am). |

no solucionar un problema, no anar bé; no treure'n l'aigua clara |

No en traurem pas estella, dels metges d'aquí: hem d'anar a Barcelona (no em troben el mal).

Hi ha dies que no li treus ni estella (no vol llegir, no diu res; a l'escola).

no treure la mà del carabassí

No treure treball o profit d’un assumpte o d’una situació (Val) l

no treure l’aigua clara en un assumpte, no aclarir un tema |

El que voldríem saber (el senyor Barrera i jo) és si podries fer-nos allà els dos-cents manolls (de julivert) cada dia que vingues a vendre.Tothom se’n planta una era perquè… no li’n fa falta més, i clar…així no traurem la mà del carabassí -Séquies-.

no treure la vista de sobre

Mirar constantment. |

no treure els ulls de sobre (Am), no treure l'ull del cim, no llevar sa vista de damunt (Mall), no llevar l'ull de damunt d'algú (Val), no perdre de vista -o d'ull- |

La mare no em va treure els ulls del cim.

No pot menjar allioli i n'agafa d'amagat, però ara no li he tret la vista de sobre i no n'ha menjat (veia que el vigilava, Am).

No li treguis els ulls de sobre –TV3-

Això acabarà en expulsió, perquè l'àrbitre no els treu l'ull de sobre (no no els treu ull) -CR-.

no treure ni posar pes a la balança

Dit d'una acció que no aporta cap conseqüència, ni positiva ni negativa, per a qui la fa, que no té efectes secundaris (Cas). |

no servir per a res, no caldre, no comptar, no tenir cap finalitat, quedar tot igual; no fa ni fot (Gir) |

...tant de bram no treia ni posava pes a la balança -La cara oculta de la lluna-.

En aquella empresa ell ni fa ni fot (o no compta; millor que no treu ni posa).

no treure's de sobre

Vegeu 'no poder-se treure (+ nom)'

no treure's les paraules de la boca

No entendre's bé allò que algú diu, per algun motiu. |

no saber parlar, està enrogallat, no tenir facilitat de paraula, no saber-se expressar i allargar-se, no treure's les paraules del cim (Am); no sortir-li les paraules de la boca, parlar enfarfegat (Gir) |

No es treia les paraules de la boca, aquell dia (estava cansat).

Aquest home, quan parla en públic, no es treu les paraules de la boca (no sap enraonar bé).

no trobar aigua a mar

Es diu d’algú que no trobaria res, encara que ho tingués a davant (Gir-Bar-Cat Nord). |

ésser negat, inepte, incompetent; no saber deseixir-se; a veure si et picarà! (Reus), no trobaries aigua dins mar (Mall) |

A -No veig la màquina de retratar. B -No trobaries aigua a mar, tu! (la té a davant)

no trobar el desllorigador

No trobar la solució d'un problema (Bar). |no trobar la manera de resoldre-ho, no trobar una sortida, no trobar la clau |

Costa molt de trobar, el desllorigador de la qüestió corsa.

no trobar per enlloc *

No el trobo enlloc (no no el trobo per enlloc) -TV3-.

El rendiment d'aquest motor no el veig enlloc (o no l'acabo de veure; no no el veig enlloc).

no trobar-se a les mans

Es diu de les coses que no pesen, que són de bon maneig. |

ésser de bon dur, ésser de bon fer anar |

No te les trobaràs a les mans, aquestes eines (són lleugeres, petites).

no trobes?

Fórmula per demanar la conformitat d'allò que hom diu. |

no penses igual?, no t'ho sembla?, no et sembla?, no opines igual que jo?, no ho trobes? (Mall) |

A -Avui fa més calor que ahir. No trobes? B -No fa fred perquè no passa cap aire (Ca).

Abans la gent vivia més tranquil·la. No trobes?

És molt mal dit, això. No trobes?

nota: La forma 'no ho trobes?' sembla la més corecta, la manera de dir primitiva. Tanmateix no podem rebutjar el 'no trobes?, que ara és d'ús molt general.

no us en doneu vergonya?

Fórmula que s'usa per recriminar un mal comportament. |

no us fa vergonya?, no estau empegueïts? (Mall) |

No us en doneu vergonya de comprar un cotxe tan car, si no el podeu pagar?

no us tiro pas fora

Manera de dir a algú que se'n vagi de casa nostra (Ca-Val). |

hauríeu de sortir, no vos vull treure a defora, però... (Mall) |

No us tiro pas fora, però encara he d'anar a comprar.

no va pas ser poc l'embolic (o: no va pas ser petit l'embolic)

Una qüestió es va complicar per alguna raó. |

embolicar-se, enredar-se, emmerdar-se, embrollar-se |

Van canviar els torns a la fàbrica, i no va pas ser poc l'embolic! (va ser complicat)

L'Eva va dir que la seva cunyada era una gandula. No va pas ser petit l'embolic! (A Mallorca: ...gandula, i no vulguis sebre sa que s'armà!)

No va pas ser poc l'embolic, quan van veure que el nen era deficient.

no vagi per dit

Vol dir que no es tengui en compte, com si no hagués estat manifestat (Mall). |

com si no ho hagués dit, no hem dit res |

Tot això que et deia, que no vagi per dit, perquè no vull tenir cap disgust.

no vagis de pressa

Es demana de no córrer a l'hora de prendre un acord. |

calma't!, frena!, tot ho farem, no tingueu pressa, no corris!, encara n'hem de parlar, parlem-ne |

A -S'han d'apujar les quotes del club. B -No vagis de pressa.

No vagis pas de pressa, que això jo no veig clar.

no val a badar

Cal estar alerta (Gir-Bar-Val). |

no badis; cal obrar amb precaució, cal anar amb compte; vigileu, feu atenció; no s'hi val a badar (Val), (no convé badar, s'ha d'anar alerta Mall) |

No val a badar, nen: mira que, qui bada cau!

Amb els americans no val a badar (et prenen la xicota) -Cançó-.

No val a dir mentides!

no valer un gafet

No valer res, ésser una cosa inútil o mancada de valor (Mall). |

no valer un rot d'una puta, no valer gaire, no valer cap calé, no valer ni un xavo, (no valer un nap torrat, no valer un clau, no valer una escopinada, no valer una peça de quatre Mall) |

Res del que et va donar no val un gafet.

Aquella dona no val gaire (és dolenta o lletja).

No val pas cap calé, el seu germà.

Les coses que no valen per a res, llenceu-les.

no valer dos canets

Ésser, una cosa, de molt mala qualitat (Eiv). |

no tenir cap valor, no valer un clau, no valer una escopinada, no valer un dobler (Mall), no valer una jota (Val) |

En aquest moment apareixia s’estafador amb un animal que no valia dos canets, però que almanco caminava bé (diu "al mancos") -Arrels-.

no valer un rot de vella (o de puta)

No tenir cap valor (Alt Urgell). |

no valer res, no valer un pet de conill, no valer una escopinada, no valer un nap, no valer un clau, no servir per a res, no valer -qualqú- ses paies d'allà on jeu (Mall) |

El van comprar per bo, aquest cotxe, i tot sovint se’ls espatlla: no val un rot de vella -Trabucs-.

no valer un xavo

Ésser de molt poc valor o de molt poca utilitat (Val). |

no ésser bo per a res, no servir per a res, no ésser bo ni per a pondre ni per a covar, no valer una escopinada -o un clau-, no valer un gafet (Mall) |

Si ara no dorms, demà no valdràs un xavo.

no vegis

Vegeu 'que no vegis'

no venir al cas

Vegeu 'venir a tomb'

no venir d'aquí (o: no venir de)

Vol dir que no donem importància a allò que s'ha dit o que s'ha fet (Gir-Mall). |

no ve d'això, no venir d'un pam (Gir-Bar), no t'hi amoïnis, tant se me'n dóna, és igual; no venir d'un, no venir d'ara |

No li ve d'aquí perdre cèntims (és molt ric).

No vindrà pas d'aquí, d'aquest tros de camp (ens l'expropien).

No em ve d'aquí, si t'has equivocat (no pateixis).

No em ve d'aquí, de menjar (no tinc pressa).

Compren pisos i no els ve pas d'aquí (no tenen pressa per revendre'ls).

Amb mig foli passaríem, però no vindrà d'aquí la ruïna (n'agafem més).

No els venia pas d'aquí res. Gastaven molts i han vingut a zero.

Em posaré aquesta, de jaqueta: no vindrà pas d'aquí.

Si són més curtes, és igual: no ve d'un pam (les cintes).

No ve pas d'ara, això: ja fa temps que passa.

No em ve d'un: posa-me'n vuit o deu.

És carregós! No li ve d'un viatge, a aquest dentista (no té pressa, t'hi fa tornar).

Al vespre no li ve d'una hora, per anar a dormir, i ara no s'aixecaria.

Ja ho posaré: no ve pas d'ara.

Poc que ve d'avui, fer-ho.

No em vindrà pas d'aquí la mort (no m'arruïnaré pas, si compro un diari a la setmana).

no venir d'un pam

No tenir importància una cosa, no haver-hi necessitat de mirar prim (Mall-Gir). |

no venir d'aquí |

Digues-li a en Pere que ho faci com vulgui: no ve d'un pam.

no veure el cap del fil

No entendre el sentit de quelcom (Mall). |

no saber a què treu cap, no veure clar |

Afirmació aquesta que no li veig el cap del fil -Albellons-.

no veure el moment de (+ verb)

No voler plegar de fer una activitat. |

no tenir-ne mai prou, no veure l'hora de plegar, no venir d'un quart -o d'una hora-, no trobar el moment de (+ verb) |

A -No pleguem, que encara és clar. B -Tu no veus mai el moment de plegar.

A ell no li venia d'un quart, a l'hora de plegar.

Ja en vaig quedar escarmentat d'anar a treballar amb ell: poc veu mai el moment de marxar.

El nostre nen no troba mai el moment de fer els deures.

En Joanet no veu mai l'hora d'anar-se'n (quan ve a casa).

Hauria d'anar a caminar, però no veig mai el moment (li convé, però li fa mandra).

Feia un clar de lluna i deia 'encara ens hi veiem': no es recordaria d'anar a casa (no veu mai l'hora de plegar, de venir a sopar...).

no veure el pèl *

A -Què en sabeu d'en Juli? B -Poc el veiem mai (o és car de veure, ara no ve mai, no s'acosta mai per aquí, fa molt de temps que no en sabem res; no no li veiem mai el pèl).

no veure el què

No veure quin sentit té una cosa que es fa. |

no veure la punta, no veure la gràcia, no agradar, no convèncer, no entendre, no veure quin interès té, no veure per què, (no veure-li la gràcia, no agradar, no convèncer, no entendre Mall), no veure-hi la raó (Val) |

No hi veig gaire el què a posar més sang a un malalt terminal.

No li veig el què a això de ballar -TV3-.

No hi veig el què, a voltar món.

No he entès mai com, amb el que poden, portin la mainada a la pública: no hi veig la punta.

No hi veig la punta, a fer autocars a tots aquests pobles petits i anar pagant el govern.

A -Ell salta i la mare balla. B -No hi veig pas la punta.

No veig per què a mi no me'n donen.

no veure-hi de cap bolla

Estar molt afectat per una preocupació o una excitació (Mall). |

treure foc pels queixals, estar molt cremat, no veure-hi de cap ull, estar ofuscat, estar fet una fúria, estar molt enrabiat, (fer sabonera per sa boca, treure fum, treure espires pels ulls, fer flamaradeta Mall) |

Deixa fer en Jaume, en aquests moments està molt excitat i no hi veu de cap bolla.

no veure-hi de cap ull

Tenir una gran alegria (Gir-Bar). |

estar molt satisfet, content, cofat, cofoi; no tocar de peus a terra |

Ara que han fet el seu noi director, no hi veu de cap ull.

notes: 1 També sentim: Avui no veure-s'hi de cap ull (ha perdut la nit, Am).

2 A Mallorca és usual 'no veure-hi de cap bolla', però amb el sentit de tenir molta son o d'estar molt fatigat o desconcertat.

no veure-hi de fam

Passar o patir molta fam (Mall). |

(sa fam m'alça en pes, tenir més gana que un ganivet nou, passar més fam que un mestre d'escola Mall), (tenir més fam que un lladre -o que Garró- Val) |

Aquest home no hi veu de fam, fa dies que no menja.

no veure-hi més enllà del nas

No adonar-se dels perills o dels maldecaps que poden venir (Gir-Bar). |

no veure-hi més enllà, no allargar gaire, ésser curt de gambals, no ésser perspicaç, no veure-hi més lluny dels ulls (Am), no veure-s'hi ni d'un ull (Ca) |

En Jordi es pensa que pintant la casa ja n'hi ha prou: no hi veu més enllà -fan un pessebre- (també s'ha d'envernissar; hi haurà més feina).

Aquell no hi veu més enllà del nas.

Tu te'l creus i ell no hi veu més lluny dels ulls.

Són gent que no hi veuen més enllà del nas; ara, ho critiquen tot!

Li ho fan a davant del nas i no ho veu, el foten a mig a mig: no s'hi veu ni d'un ull.

El tenc més a prop que tu / i tu el veus i jo no el veig / però el puc tocar, ja ho crec / no m'ho impedeix ningú (el meu nas) -Antoni Llull-.

no veure'n tres a dalt d'un burro *

No m'has vist passar? No veus pas un bou a tres passes! (o no t'hi veus gaire, que santa Llúcia et conservi la vista!, tu no hi guipes, tu no hi clisses gaire, vés a l'oculista, que ets llosc?; millor que tu no en veus tres a cavall d'un burro -o d'un ruc-).

Ell poc ho veu que se'n foten: no clissa gaire (o és llosc, no allarga gaire, és curt de gambals, té poca vista; millor que no en veu tres a dalt d'un burro).

no veure ni en pampa ni en pols (algú)

No veure en cap circumstància (Bar). |no veure ni en forat ni en finestra, no veure enlloc |

Vaig anar a Reus, però no vaig veure en Joan ni en pampa ni en pols.

no veure passar

Tenir la sensació que una cosa va molt de pressa. |

anar de pressa, passar de pressa, anar com un llamp |

Els dissabtes i els diumenges no els veig passar!

No l'ha vista passar –el porter- (la pilota).

Aquest 37 anys no els he vistos passar.

No veig passar els dies: entre la feixa, la casa, la mainada... (em falta temps).

no veure porta (o: porteria) *

Avui el Sóller no troba la porteria (o no troba el camí de la porteria, xuta malament, sembla que tenen el peu tort, no fa gol; millor que no veu porteria).

no veure's

No fer les coses bé, no anar prou bé. |

no destacar, no prosperar |

En Gallofa no s'ha vist en aquesta segona part -futbol-..

La gent treballa i no se'n veuen res (es desenganyen perquè no milloren).

No m'he vist res de bo, a la vida.

No me n'he pas vist cap alegria, dels fills.

Tots treballen i no se'ls hi veu enlloc (no tenen diners, perquè els malgasten, s'ho foten tot).

Aquesta faldilla, no me la veig bé (no m’agrada prou).

No es veu pas poc, que és fals, aquest quadre! (es veu molt).

2 No haver-hi persones o coses. |

mancar, faltar, ésser absent |

No se'n veuen enlloc, de pomes del ciri, perquè no donen (la gent no en compra).

No es veu gaire, vuitanta anys de sardanes (en un lloc).

Aquells poc es veuen, avui: deuen fer festa.

no veure's l'un de l'altre

Haver-hi dificultats en un lloc per veure's les persones. |

haver-hi molt de fum, haver boira espessa, haver-hi mala visibilitat, haver-hi fosca |

Hi havia una boira que no ens vèiem l'un de l'altre.

Amb aquella fumèrria no ens vèiem l'un de l'altre.

no veure's ni en forat ni en finestra

No veure's enlloc, no veure's mai. |

no veure's ni en palla ni en pols, no veure algú ni amb fum d'estampa (Bar) |

Què fa el teu germà? No el veig ni en forat ni en finestra.

Aquella dona no es veu ni en forat ni en finestra.

No va veure la vella ni en forat ni en finestra, ni en palla ni en pols –Punt-.

No apareixia per forat ni finestra –l'Armariet-

Encara que ningú no l'hagués vist en forat ni en finestra, el formidable avió americà era la potència destructiva capaç de reduir a fum i ferro... -Guerra de4-

A -Us ve a veure sovint, el nebot? B -No el veiem ni amb fum d'estampa.

nota: 'No veure's ni en sol ni en ombra' no és correcte.

no veure-se'n cap per nat senyal (o per senyal)

Es diu de quelcom quan no se'n troba cap. |

no haver-n'hi cap, no haver-hi cap rastre de quelcom -o cap traça-, no haver-n'hi ni un per medecina, no veure's senya de (Mall) |

D'arbre florit, encara no n'he vist ni un per nat senyal.

No hi ha havia cap poll que hagués picat, ni es veia senya de res.

no veure-se’n als dits

Es diu d’una cosa que tothom vol comprar (Men). |

tothom en vol, tenir molt d'èxit, t'ho treuen dels dits, es despatxa molt de pressa, ésser cosa molt estimada, ésser preferit, no trobar-se'n als dit (Am), vendre'n tants com volen, no veure-se'n ses mans (Men) |

Ja teniu les noies casadores, no us en veureu als dits, perquè són molt trempades.

Cada casa val dotze milions i no se'n veuen als dits (són cares, però són molt demanades).

No se'n troben als dits, dels torrons.

No se'n veuen als dits d'aquests mòbils: en venen tants que volen.

No te'n veuràs als dits d'aquests pèsols: te'ls prendran (tothom en voldrà).

D'aquestes ametles no se'n veuen ses mans.

no veure tip (a algú)

Tenir molt gana. |

tenir talent, mengera, cassussa; tenir una gana que l'alça, es menjaria un bou amb banyes |

Aquest nen, no el veiem tip! (sempre té gana)

Em pensava que no la veuria tipa (menja molt).

Jo no em veig tipa, i tu, en canvi, no tens gaire gana.

No el veig tip, aquest home

no vindrà pas la mort

No ens morirem pas per això, no fracassarem pas per aquesta causa. |

això ho podem suportar, això no és greu, no us hi capfiqueu, no caurem pas de tant alt; no vinc pas tan sovint! |

Per mig litre de llet no vindrà pas la mort: llenceu-la.

No vindrà pas la mort per dos euros: paga'ls (no vulguis discutir).

Ja puc xerrar i estar-m'hi: no vinc pas tant sovint!

Ja li podeu pagar el dinar: no ve pas tan sovint!

no viure

Estar intranquil (Am-Mall). |

patir; frisar -o frissar-, tenir angúnia, tenir desfici, estar impacient, no viure bé |

La dona no viu, amb aquest mal d'esquena.

Compra-li el caramel, que potser no viuria!

És un malalt que no viu ni deixa viure (té desfici).

Des que té el noi a Tarragona, no viu.

L'avi no vivia, amb les obres.

Ell ja no viu bé (fa obres, vigila; té maldecaps, perquè rumia tant).

nota: Vegeu també 'no deixar viure'

no vol pas dir res (una cosa)

No ésser important, un fet. |

no significar res, no ésser bàsic, ésser igual, no tenir importància |

No vol pas dir res perdre un partit (el consolen).

A -He fet els dibuixos petits. B -Si són ben fets, no vol pas dir res, això (és igual).

No vol pas dir res anar a recuperació (tothom hi ha d'anar alguna vegada).

No vol pas dir res que hagis començat per l'exercici número tres.

no voldria pas ser de

No m'agradaria trobar-me en la seva situació. |

pobre d'ell, viu en perill, no m'agradaria pas trobar-me -o ésser- al seu lloc, no voldria que em passés a mi |

No voldria pas ser d'ells (els presoners de guerra).

Quan se sàpiga que ha fet una estafa, no voldria pas se d'ell (millor que jo no voldria pas trobar-me a la seva pell).

no voler (+ verb)

No tenir la intenció de fer una cosa (Gir-Mall). |

no tenir ganes de, no pretendre |

No vull pas amoïnar tant! (no cal que em vinguin a cercar).

No vull pas cap mal a ningú, però, si algú es mor, hi haurà places a l'asil.

No vol gaires entrebancs -no vol gent que la molesti- (és divorciada i l'home té la mainada).

No ho volia pas fer (el gos, de mossegar).

No en vull pas, de maldecaps de l'altra gent, jo ja tinc els meus.

Tu no vols maldecaps (fer gestions, passos).

No li van voler mal (no el van denunciar).

Va fer un viatge i ella no va voler seguir (anar-hi).

És un noi que no vol ser aconsellat.

El jovent no volen ser manats: tots són savis.

Jo ja li ho dic, però ella no vol pas ser avisada (no accepta avisos, no vol creure, no en fa cas).

Aquesta cuinera no vol ser ensenyada (es pensa que ja en sap molt).

Ningú no vol ser molestat, ara (Girona).

No vull pas ser escàs (fa un bon regal).

No vulguis pas tanta feina (cada dia anar a encendre els llums).

A -Qui et penses que serà, l'hereu? B -No vull pas tenir tants maldecaps de qui m'enterrarà (no hi vull pensar, Ca).

no voler ni pintat

Expressió de rebuig (Val). |

no voler ni amb diners a sobre, no voler ni en pintura (Gir-Val-Mall) |

Jo, un gos d’aquesta raça, no el vull ni pintat.

Ni amb calés a sobre no el vol ningú (un futbolista).

no voler peres (amb algú)

No voler-hi tractes o baralles per por de sortir-ne perjudicat (Men-Mall). |

haver partit peres, ésser renyit |

Amb es senyor, l'amo en Xec no hi volia peres, perquè tenia un geni capaç de fer el que deia -Novel·letes menorquines-.

no voler que sigui dit

No voler que una cosa se sàpiga ni que es digui (Am). |

no voler que sigui del dit (Ca), no voler que es comenti, no voler-se donar per la pell, no acceptar, no admetre, negar, no voler ésser blasmat, dissimular, fer un compliment |

No vol que sigui dit que es va equivocar (no ho accepta, ho nega).

L'inculpen d'haver dit una cosa que no ha dit exactament igual i no vol que sigui dit.

Tu ho destapes i, en acabat, no vols que sigui del dit (dius que no ho has fet).

No volen que sigui del dit que els mantenim.

No vol que sigui dit que és sord.

Hi he participat perquè no sigui dit (per quedar bé).

no voler raons

No voler conflictes amb algú (Men-Gir). |

no voler discutir, no voler disputes, no voler baralles |

Els moros van provar de pujar-hi, dalt sa torre, però dos o tres que van arribar a unglejar sa barana van rebre destralada... i no hi van voler més raons -Folklore menorquí-.

no voler rodar ni batre

No voler fer cap feina ni estar-hi disposat (Mall). |

no voler fer ni brot, ésser més gandul que el jaure |

En Jaume és un bon gandul, no vol rodar ni batre.

no voler saber-se'n de res

Desentendre’s d’un assumpte (Castelló). |

no voler saber-ne res, amagar el cap, fugir |

Hi havia qui no volia saber-se'n de res i se n'anaven a corre-cuita –Saó-.

no voler-se creure (una cosa)

No poder acceptar un fet. |

no admetre, no acceptar, rebutjar una idea |

Ella no s’ho volia creure (que el seu amant havia marxat) -Contalles-.

no voler sentir parlar

No voler parlar d'un tema. |

no voler saber res de, no voler ni veure la cara (a algú, Ca) |

El pare no va voler ni sentir parlar de deixar-m'ho portar a mi –Llibre-

No en vol pas sentir a parlar, de fer-ho.

No em va voler ni veure la cara (se'n va anar sense venir a dinar).

No hi vol saber res amb un home (viu sola).

Tenia un taller, el seu pare, però ell no hi va voler saber res (no hi va voler treballar).

No hi vull saber res més: plego! (Olot).

No en vull pas saber res, d'operar-me (no ho vull fer).

no voler ser menys

No voler ésser inferior a un altre. |

no voler ésser diferent, no voler-se estar de, no voler estar sense, no voler quedar endarrere -o enrere- |

Els seus germans tenen cotxe i ell no vol ser menys (també en vol un).

Si els veïns tenen un piano, nosaltres també n'hem de tenir un: no podem pas ser menys.

nota: També es diu en castellà.

no vols brou? Idò tassa i mitja

Es diu quan qualcú sofreix una desgràcia i, al mateix temps, o tot seguit, li'n cau una altra damunt(Mall).|

això no vols, això tindràs!; això no vols, això hauràs!, no voleu brou, doncs ací en teniu tres tasses; a qui no vol cols, dos plats; no vols brou? Idò set escudelles(Mall), a qui no vol brou, tassa plena (Men) |

No et bastava el que t’havia passat? Idò ara en tendràs més! No vols brou? Idò tassa i mitja.

No m'agraden les faves i em couen faves a cada àpat: això no vols, això tindràs! (o hauràs).

no vulguis fer de vell el que feies de jovencell

S'han d'acceptar els canvis que fa l'edat en els nostres cossos (Tresponts). |(la feina que els joves fan, no la vulguis fer de gran; arribat a la quarantena, para compte amb la mullena (no et banyis), estar a sopetes i bon vi Tresponts) |

No caminis tant, Jaume: no vulguis fer de vell el que feies de jovencell!

no vull pas creure que

Em sembla que això no és d'aquesta manera. |

això no és així, em penso que no, no vull pensar que, no em penso pas que, no em sembla pas que |

No vull pas creure que allà on va a comprar el material no el fiïn (un pintor).

La Lorda ho havia de saber, no vull pas creure que no ho sabés!

No vull pensar malament, però si és tan malalt com diu, per què treballa?

No vull pensar que ens enganyen.

No em penso pas que vagin amb mala fe.

No em sembla pas que vagin amb mala fe.

no vull pas dir que

Admeto que això pot passar alguna vegada. |

això ho faig poc, generalment no ho faig, no vull dir que no (Mall) |

No vull pas dir que no hi vagi algun dia al vespre, però no sóc home de bars.

No vull pas dir que un dia al vespre no la miri, però la televisió no m'interessa.

no xocar

No anar bé, no agradar (Ca-Mall). |

no fer gràcia, no venir de gust, no anar bé |

Dinaré aquí, de moment i, si no em xoca prou, més endavant dinaré al restaurant.

xocar: Fer gràcia, agradar.

noblesa obliga

S'ha d'actuar amb noblesa. |

s'ha de just, s'ha de ser imparcial, s'ha de ser agraït |

S'ha de reconèixer, quan un rival fa una cosa bona: noblesa obliga -Temps-.

nota: 'Noblesa obliga' és una expressió d'origen francès que també es diu en altres idiomes.

nom (+ sobre) nom

Indica reiteració. |

un darrere l'altre, vinga a |

M'anava explicant desgràcia sobre desgràcia i misèria sobre misèria -Carlinada-.

Ell, mentida sobre mentida (Am).

Aquell noi, una mentida darrere l'altra.

Diu als amics que el curs li ha anat bé, i ha suspès: mentida va! (o vinga a dir mentides!)

nom de guerra

Nom que no és el seu, usat per una persona quan fa un activitat. |

pseudònim, àlies, sobrenom, malnom, motiu, renom, nom artístic |

La peluda és el nom de guerra de la cantant.

nota: 'Nom de guerra' no es deia ací, s'usa en altres idiomes com el francès i l'anglès.