anar de son Bel·lo a son Catel·lo / avui per tu, demà per mi

No anaves pas desencaminat: era aquell qui ens robava (tenies raó).

No vas pas desencaminat fent aquest negoci (vas bé, Ca).

Va començar a desmuntar el motor i ho va deixar tot empantanegat (en orri, de qualsevol manera; va plegar a mig fer).

Estar molt atent a allò que es diu, a allò que passa (Mall). |

(anar a orella dreta, anar a orella alta Mall) |

La padrina anava orella de llebre. Ja s'havia tret la disfressa de grega i m'esperava amb una carmanyola a les mans -Males companyies-.

Excedir-se en una qüestió (Mall). |

fer-la grossa (Mall) |

Avui se'n va de carta grossa, vostè (vol legalitzar drogues i prostitució) -Punt.

Fer una activitat que treu les cabòries. |

marxar tot, no rumiar res, estar bé |

Quan tu ets aquí, se me'n van tots els mals.

Ballant em marxen tots els mals.

aplegar a les postres

Arribar amb retard (Cas). |

arribar a misses dites, fer tard, fer salat |

S'encantava tant en el detall que sempre aplegava a les postres –La cara oculta de la lluna-.

aplegar a rams de beneir

Arribar a hora, quan encara s’és a temps de fer quelcom (Val). |

ser-hi a temps |

Si el pacte es tanca abans del mes vinent, haurà aplegat a rams de beneir -Temps-.

aplegat el punt i l'hora

Quan arribi el moment adequat per enllestir alguna cosa (Cas). |

arribat el moment, en el moment més adient |

...aguantava la mirada dels presents, com si prenguera nota dels qui eren per tal de, aplegat el punt i l'hora, retraure'ls el seu comportament -La cara oculta de la lluna-.

aplicar el corrent

Castigar a qui no creu (Am). |

aplicar la llei seca (Ca), imposar disciplina, posar ordre |

A –En Joan deixa anar el gos a la plaça. B -Ja li aplicaran el corrent! (el multaran).

Quan li apliques el corrent està uns dies quiet (quan el renyes).

Els mestres d'abans aplicaven la llei seca (alguna garrotada).

apostar per *

La discogràfica ha jugat fort per 'Els Peluts' i ha fet una promoció... (o ha decidit promoure; millor que ha apostat) -Avui-.

El batlle vol una ciutat neta (o és partidari de, aspira a, opta per, tria; millor que aposta per) -Avui-.;

El PCA no creu en el pacte (o no vol, no és partidari; millor que no aposta per) -Avui-.

Creure en el planter va ser encertat (o confiar en, donar confiança al, donar suport al, comptar amb; millor que l'aposta pel planter va ser encertada) -Avui-.

nota: El verb 'apostar' és un calc del castellà. Encara que és admès, pensem que és millor estar-se'n.

apostar pel cavall vencedor (o guanyador) *

Nosaltres volem anar a la segura, per això invertim en aquest negoci (o volem anar segurs, volem jugar segur, no ens volem exposar, volem tenir totes les garanties; millor que volem apostar pel cavall, guanyador).

nota: Evidentment, en una cursa de cavalls, aquesta frase feta ens sembla bona.

aprendre a viure

Aprendre a guanyar-se la vida i a saber com és el món. |

saber-se esparpillar, espavilar-se |

A -El noi va a treballar a la Molina. B -Així aprendrà a viure!

aprendre per la mà de

Adquirir la coneixença pràctica d’una cosa a través de l’ensenyança d’algú altre (Mall). |

aprendre de, instruir-se guiat per, sota el guiatge de |

Totes aquestes coses aprengué na Guida per la mà d’en Mateu. I moltes més... -Els voltors-.

'apretar' a córrer *

...que van arrencar a córrer en ser interpel·lats (o que es van posar a córrer; no ...que van 'apretar' a córrer) -Avui-.

nota: En català no s'apreta res, i esperem que duri!

'apretar' el pas *

Vam haver d'allargar el pas, per poder arribar a les 5 (o caminar més de pressa, accelerar el pas, forçar el pas, estirar el pas, apressar el pas; no 'apretar' el pas).

'apretar' les clavilles *

Avui el Santboià ha de passar per l'adreçador el Tuïr (o posar a rotlle, dominar, collar, posar el dogal al coll; no 'apretar' les clavilles) -C33-.

'apretar-se' el cinturó *

Haurem d'estrènyer la bossa, si ens abaixen el sou (o els cordons, la corretja; estalviar, el cinyell; no 'apretar' el cinturó).

'apretar' el gallet *

...a la fi va prémer el gallet -CR-.

aprimar el fil

Tenir en compte fins el detall més insignificant (Mall). |

ésser primmirat, primfilar, mirar prim, filar més que ses aranyes (Mall) |

Si volem aprimar molt el fil, interessa més... -Bruixat-.

aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid *

Valent-se de la crisi, els governs fan retallades (o amb l'excusa de la crisi, com s'ha casat el fill del rei, enguany plantarem carxofes; -Val-; millor que aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid).

aprofitar el viatge

Fer una cosa valent-se d'una circumstància oportuna (Am). |

aprofitar l'ocasió, aprofitar l'avinentesa |

Aprofitaré el viatge per a comprar-me unes sabates (com que vaig a Girona me les compraré).

Tu aprofites el viatge! (quan se saluden i l'abraça, la palpa).

Ja que vas al Súper, aprofita-ho i compra creïlles (Val).

aprofitar l'avinentesa

Aprofitar una ocasió propícia. |

aprofitar l'ocasió, aprofitar el viatge |

Aprofito l'avinentesa per saludar els companys portuguesos (són aquí).

En Jordi ha aprofitat l'avinentesa per marcar -C33-.

aprofitar per

Servir (Val). |

fer servei, anar bé, fer el fet |

Hem mort el conill mascle, perquè ja no aprofita per a muntar les conilles.

apuntar alt (o apuntar amunt) *

El futbol alemany vol ser a dalt de tot -pot guanyar el mundial- (o és molt ambiciós, té moltes aspiracions; no apunta alt) -Avui-.

La Kate vol picar massa alt, amb amb aquest home -és de massa categoria- (o aspira a massa, tira molt enlaire; no està apuntant massa alt).

Han tirat molt amunt a l'hora d'assenyalar culpables -acusen el primer ministre- (o han mirat molt amunt, han parlat de dalt de tot; no han apuntat molt alt a l'hora) -TV3-.

apuntar el cul (en un lloc)

Seure-hi un moment. |

reposar, fer un bufet |

Només apunto el cul a la cadira i ja em manen més feina (no em deixen reposar).

No us estigueu drets, nois: apunteu el cul a la paret (seieu-hi a sobre).

No m'han deixat ni respirar. No he pogut ni apuntar el cul a la cadira (fem coses, en una classe, i la mainada et demana).

nota: Vegeu també “apuntar 1”, al Volum 1.

apuntar maneres (o bones maneres) *

Aquesta cuinera en sap (o té estil, es veu trempada; millor que apunta bones maneres).

És un jugador que promet (o que té futur, que pinta bé; millor que que apunta maneres) -CR-.

Ja se li veien qualitats de baríton (o mostrava, manifestava, feia gala de; millor que apuntava maneres de).

No plou però ja ho farà -és núvol- (o però no trigarà gaire a fer-ho, però és ben tapat, però ho farà; no però apunta maneres).

apuntar-se al carro (o pujar al carro) *

No calla i s’afegeix a l'opinió dels qui demanen més justícia social (o i s'ajunta a, no i s'apunta al carro de).

Intenta que els catòlics facin costat a la Revolució (o ajudin, s'involucrin, es comprometin, secundin; no pugin al carro de) -Avui-.

Hi havia catalans al costat dels vencedors (o fent costat, ajudant, lluitant amb, al bàndol de; no en el carro de) -Avui-..

M'ha costat apuntar-me a la informàtica (o entrar en, adaptar-me a, acostumar-me a, començar a fer; no pujar al carro de) -Avui-.

Els comunistes canviaven de camisa, a Romania (o canviaven de partit, es passaven a, es giraven, canviaven de color; no pujaven al carro del vencedor) -Avui-.

apuntar-se un 'tanto' *

Ho ha fet molt bé (o s'ha anotat un punt, no s'ha apuntat un 'tanto') -TV3-.

Portant el director al congrés, ha fet punts (o ha quedat bé, ha guanyat punts, ha fet mèrits; no s'ha apuntat un 'tanto') -TV3-.

apunyalar per l'esquena *

Aquest et fa l'amic i et critica per darrere (o i és un Judes, i és un caragirat, i va de traïdor, no i t'apunyala per l'esquena).

apurar al màxim *

Aprofitaré al màxim el temps (o miraré de treure estella de, trauré profit de, espremeré, espletaré; no apuraré al màxim les hores -Punt-

aquell en -i 'aquella la'- (+ nom de persona)

Repetició que se sol fer en llenguatge popular. |

en |

He de trobar aquella la Mireia i m'ho ha dit.

Aquell en Tianet ha canviat d'auto.

aquest (+ nom) meu -o teu- *

És molt callat aquest teu germà (o el teu germà; millor que aquest germà teu) -TV3-.

En aquest país (o en aquest nostre país hi ha, aquest nostre país té; millor que aquest país nostre té molts alcohòlics).

nota: Aquesta construcció no necessàriament és incorrecte, però no sembla nostra.

aquest collons de (o aquell collons de)

Es diu despectivament d'una cosa. |

això |

Aquests collons de cabells se la mengen (són massa llargs i li tapen la cara).

Aquell collons de gos cada dia se'ns pixa al portal.

aquest dia

Fa pocs dies. |

no fa gaires dies, l'altre dia, allà dies (Val) |

Aquest dia vaig veure el teu germà.

aquest és el mal! (o aquest ha estat el mal!, això és el mal)

Aquesta és la causa que la cosa no vagi bé. |

d'aquí ve el mal!, per això passa!, per això va tan bé!, aquest és el problema, per això plora la criatura! |

A -Tan ben portat que ha estat aquest nen i no vol fer res, a estudi. B -Aquest ha estat el mal! Si en comptes de comprar-li tantes coses...

C -Et lloguen el pis i en acabat no et paguen. D -Això és el mal!

aquest és parent de l'altre!

Hom ho diu a qui el vol enganyar, assenyalant un ull amb un dit (Am). |

a mi no me la fots!, a mi no m'enganyes1, no em prenguis per beneit!, puja aquí dalt i balla!, no em mamo pas el dit!, puja aquí i veuràs Portopí (Mall) |

A -La Verònica diu que sempre et defensa, a l'escola. B -Sí, home, aquest és parent de l'altre! (ja sé que em critica)

aquest extrem *

Aquest punt no ha estat confirmat (o aquest aspecte, aquesta qüestió, aquesta circumstància, aquest detall, aquest assumpte; no aquest extrem).

aquesta cançó ja me la sé

Vol dir que hom ja coneix les explicacions o les excuses que dóna algú altre (Mall). |

sempre dius les mateixes coses; tornem-hi! |

Mira, Josep, no em venguis amb romanços i conta-m'ho tot, que aquesta cançó ja me la sé.

aquesta és la meva! (o ara és la meva) *

Ara em toca a mi! (o aquesta és la meva ocasió!, ara mano jo!, ara m'hi aprofitaré!, ara és l'hora!; no aquesta és la meva!)

En JK em va maltractar, i ara em toca a mi (o i ara l'hi tornaré; no i ara és la meva) -TV2-.

nota: 'Aquest' no pot anar sol, és un adjectiu.

aquesta és teva, aquesta és meva

Es diu per fer referència a una baralla o discussió forta (Men, Mall). |

que si naps, que si cols; que si són verdes, que si són madures; que tomba, que gira; que si això, que si allò |

Aquesta és teva, aquesta és meva, els nous mallorquins escoblejant-se debades amb la padrina romasa forastera (la dona no parlava català).

escoblejar: conversar, discutir

aquesta mica de (o aquella mica de)

Es diu d'una cosa molt petita. |

aquest tros de, aquest bocí de |

El gos ha fugit per aquesta mica de forat.

Aquella mica de fulla del mig és verda.

nota: Ací a València usaríem el diminutiu: foradet. miqueta, etc.

aquest no és *

A -Ensenya’m la làmina, si et plau. B -No és pas aquesta (o no vull pas aquesta, aquesta no és pas la que demano; no aquesta no és).

nota: 'Aquest' no pot anar sol, és un adjectiu.

aquest pic

La vegada que diem. |

aquesta vegada, aquest cop, aquesta volta, aquest viatge |

Aquest pic vas molt errat.

Aquest pic farem el pessebre sense molsa.

Aquest pic no m’has agradat.

No et planyo pas, aquest pic (s'ha esgarrinxat anant pel bosc perquè hi ha volgut anar amb calces curtes).

aquesta és la meva! (o ara és la meva) *

Ara em toca a mi! (o aquesta és la meva ocasió!, ara mano jo!, ara m'hi aprofitaré!, ara és l'hora!; no aquesta és la meva!)

En JK em va maltractar, i ara em toca a mi (o i ara l'hi tornaré; no i ara és la meva) -TV2-.

nota: 'Aquest' no pot anar sol, és un adjectiu.

aquesta neu n'espera d'altra

Vol dir que tornarà a nevar. Es diu quan ha nevat, fa bon temps i la neu no s'acaba de fondre. |

aquesta neu espera neu |

A -Fa tres dies que ha nevat i encara hi ha neu. B -Aquesta neu n'espera d'altra.

aquesta sí que és bona! *

A -L'Àgata ens pagarà un sopar. B -Em deixes parat! (o això sí que és bo! -Balbastre-, quina sorpresa!, qui ho havia de dir!; millor que aquesta sí que és bona!)

nota: 'Aquest' no pot anar sol, és un adjectiu; tanmateix trobem aquesta construcció en alguns diccionaris.

aquestes tenim! *

A -No hi ha cèntims per comprar folis. B -Així estem? (o tan malament hem arribat?, tan fotuts estem?; no aquestes tenim?).

C -El meu pare m'ha dit 'd'ara endavant passes amb això o agafes la porta'. B -Ah, sí? (o sí que esteu malament!, carall!, Déu n'hi do!; no aquestes tenim!)

aquí

1 Darrere d'una acció indica insistència en alguna cosa perniciosa o que no agrada. |

vinga a!, anar fent! |

Li fa mal, però cops de conyac aquí! (conyac cap a dins).

A -Què fa, en Pau? B -Ell, duros aquí! (treballa i estalvia).

D'ençà que no em vaig trobat bé, medecines aquí! (en pren moltes)

2 Es combina amb altre adverbis de lloc que en concreten més el significat. |

Deixa el cabàs aquí al cim (o aquí sobre).

Treu-me-la d'aquí davant.

Hi ha massa fressa aquí darrere.

Vaig aquí davant a comprar.

El pots posar aquí davant, si no et fa res (el cotxe).

aquí anava (o aquí vaig, a això vaig) *

Això volia dir (o és aquí on volia arribar; no aquí anava, a això anava).

Aquí volia arribar, a l’absurda necessitat de comprar per comprar (o això vull dir, és d'això que parlo; no a això vaig) -Temps-.

aquí aquí

Es diu de dues coses que tenen uns resultats molt semblants. |

tants a tants, anivellats, igualats, així així, si fa no fa, aproximadament |

A -Qui guanyarà les eleccions? B -Segons les enquestes estan aquí aquí.

C -Quina és més intel·ligent, d'aquestes dues germanes? B -Aquí aquí.

E –Deus gaire, a la botiga? F -Em penso que ara ho tinc força aquí aquí (força pagat, el deute anivellat, Ca).

aquí caic, aquí m'aixeco

Vol dir anar fent amb moltes dificultats. |

aquí caic i aquí m'aturo (Am); aquí m'aixeco, allà m'ajac (Am); aquí m'aixeco, allà caic (Am), aquí caic, allà m'aixeco; no gaire bé; ara caic, ara m'aixeco (Bar), ara va bé, ara no en va; anem fent com podem |

A -Com us trobeu, Joan? B -Aquí caic, aquí m'aixeco (hi ha dies de tot).

C -Com va el negoci? D -Mira, aquí caic, aquí m'aixeco: hi ha molta crisi.

Jo, aquí m'aixeco, allà caic (no tinc gaires diners).

aquí el més 'tonto' fa rellotges *

Aquí tothom és molt viu (o aquí som molt putes, aquí la sabem molt llarga, aquí ens les pensem totes; no aquí el més 'tonto' fa rellotges) -CR-.

aquí el tenim!

Ho diuen, quan apareix algú, els qui l'estaven esperant. |

ja és aquí!, ja ha arribat!, ja la veig! |

A -On és, la Vicenta? B -Aquí la tenim!

aquí està (i aquí estem) *

I aquí tenim el trencament de servei (o vet aquí, i ja tenim, ja és aquí, ja ha arribat, ací teniu -Val-; no i aquí està).

Aquí tenim el sobre que buscàvem (o vet aquí, ja hem trobat, ja ha sortit, ja tenim; no aquí està).

Aquí tenim els Ventrebruts! -grup musical- (o vet ací, us presentem, ja són aquí, ací tenim -Val-; no aquí estan).

Ja han sortit els números de la sort (o ja tenim, vet ací; no aquí estan).

Aquesta és la clau de la tragèdia (o aquí hi ha la clau, aquesta és la raó; no aquí està la clau).

Aquesta és la gràcia de l'obra (o per això es fa l'obra; no aquí està la gràcia).

Aquest és el tema (o això és important, això és la clau; no aquí està el tema).

A -Hem de cobrar més. B -Ja tens raó! (o ja tens pla raó!, i tant!, és clar que sí!, això!, aquesta és la mare dels ous; no aquí està!).

Aquí em teniu -al telèfon- (o sóc jo, ací em tens; no aquí estic).

Estem disposats a superar la crisi (o aquí ens teniu per; no i aquí estem per superar la crisi)

C -Què feu? D -Doncs mira, anem fent (o anem passant, ací ens tens -Val-; no aquí estem).

E -Et convido a tornar a venir la propera setmana (no quedes emplaçat per venir). F -Hi seré (o ja vindre, ja hi pots comptar; no aquí estaré).

aquí estic jo *

No et preocupis que jo t'ajudaré en tot i per tot (o compta amb mi, allà on no arribis tu, arribaré jo; al màxim, tant com pugui, ací em tens -Val-; no no et preocupis que aquí estic jo).

Jo et salvaré (o jo lluitaré per a tu; no aquí estic jo per a salvar-te).

El defensa s'imposa com volent dir 'què t'has pensat' (o 'per collons, els meus'; no 'aquí estic jo').

Té un posat de fatxenda (o de presumit, de cregut, de milhomes; no d'aquí estic jo).

aquí et volia!

Afirmació de qui rep una resposta que esperava del seu interlocutor (Am). |

ara et tinc!, ja t'he hagut!, ja t'he atrapat, no buscava pas res mes!, això volia!, això esperava!, a tu et volia! |

A -Jo em presento per batlle perquè estimo el poble. B -I per res més? A -Home, el sou que hi ha també m'ajudarà. B -Aquí et volia!

C -Puja al cotxe, que t'hi portaré. D -No buscava pas res més!

aquí et vull veure! *

Ara has de demostrar que en saps (o ara ho has de demostrar, ara és l'hora de demostra-ho; que es vegi, que en saps!, aquí et volia!; millor que aquí et vull veure).

aquí hi ha es dau!

Es diu per tal d'indicar el punt principal o més interessant de la qüestió que es tracta (Mall). |

aquest és el punt clau!, això val la pena! |

Vàrem parlar d'un parell de coses, i quan arribàrem a allò que més li interessava va exclamar: 'Aquí hi ha es dau!'.

aquí i a ca la Grataconys!

Afirmació rotunda (Am). |

aquí i a tot arreu, sempre |

A -He comprat 36 ous, tres dotzenes. B -Tres dotzenes són 30 ous. A -Tres dotzenes són 36 ous, aquí i a ca la Grataconys!

aquí i allà

En diferents llocs. |

ací i allà, ça i lla, a tot arreu |

Aquí i allà es comencen a veure amb nitidesa... -Avui-.

aquí mateix (o allà mateix)

Molt a prop d'un lloc o al mateix lloc. |

a tocar, a la vora; al mateix lloc |

L'ajuntament és allà mateix (al costat del banc).

Anglès és allà mateix (a prop de la Cellera).

Descarrega els paquets aquí mateix (li ensenyen un lloc).

Teníem el foc allà mateix (es cremava el bosc al costat de la casa).

Ella i jo treballem allà mateix.

aquí me'n cau, aquí me'n penja

Es diu qui va vestit amb descurança. |

anar desmanegat, malendreçat, mal xirgat, deixat, mal vestit, de qualsevol manera; ésser un menargues; anar desmanotat (Val) |

Has vingut amb una camisa que li falta un botó: sempre vas aquí me'n cau, aquí me'n penja!

El jovent ara van aquí me'n cau, aquí me'n penja.

aquí no (+ verb), aquí (+ verb)

Hom ho diu de qui fa tossuderies. |

per pebrots els meus, per mesell jo |

Jo no volia la bústia clavada a la porta, ha vingut el noi i, aquí no la vols, aquí la posarem! (l'hi ha posada)

A davant de casa no vull els contenidors d'escombraries, a davant de casa me'ls han deixats!

aquí on em veus *

Tal com ho veus, sóc el president del club (o encara que no ho sembli, jo mateix; no aquí on em veus).

aquí pla

1 Aquí encara més. |

aquí molt més |

A -Fa molta calor a Ripoll. B -Aquí pla! (a Castelló).

2 No. |

de cap manera, que no |

A -Diuen que el lladre és al poble. B -Aquí pla que és!

nota: Vegeu també “pla 1 i 2”, al Volum 1.

aquí queda *

A -Digues un número de l'1 al 50. B -El 34. A -Doncs aquí el teniu (o ja el tenim; no doncs aquí queda) -CR-.

aquí sóc jo!

Es diu de les persones que sempre volen fer passar el seu punt (Ca-Am). |

per cordons els meus!, per tossut jo! |

Li ha tirat el rellotge a terra expressament, la Joana; aquí sóc jo (té dos anys).

aquí te pillo y aquí te mato **

M'ho va proposar i vam anar de seguida per feina (o i va ser dit i fet, i va ser arribar i moldre, i va ser de cor a pensa; no aquí te pillo y aquí te mato).

aquí terra deixo el gec! (o aquí terra teniu el gec!)

Ho diu qui plega d'una activitat (Am-Tar). |

plego!, me'n rento les mans!, me'n desentenc!, ho engego a fer punyetes!, ja us ho fareu! |

En tinc prou d'aquesta junta: aquí terra teniu el gec!

Ara tinc molta feina a casa; nois: aquí terra deixo el gec! (plego del club)

A -Plego de la junta, ja n'estic fart! B -Si que penges el gec aviat! (fa dos mesos que hi ha entrat)

La situació arribà a un límit que fins i tot la dona li digué: 'Xic aquí a terra et deixo el gec' -Ràfegues-.

aquí us quedeu!

Ho diu qui se'n va d'un lloc (Am). |

quedeu-vos!, adéu-siau!, us deixo! |

Jo me'n vaig, aquí us quedeu!

nota: Potser es diu per influència del castellà, però sembla uns construcció bona.

ara, com suara!

Ho diu qui no té confiança en allò que li prometen. |

ara igual que suara!, ara tampoc! |

A -Quan acabaràs la feina? B -Ara! A -Ara, com suara!

C -Ara el noi estudiarà. D -Ara, com suara!

ara a esperar-ne una altra, que mai no vingui!

Ho diu qui ha sortit bé d'una malaltia forta o d'una adversitat greu. |

ara tranquil·litat, esperem que les coses no s'espatllin! |

A -Et trobes molt bé de l'operació. B -Sí, i ara a esperar-ne una altra, que mai vingui!

Ara ja està, i anem per un altra que mai vingui (ho diu una persona que es recupera d'una operació).

C -Veig que ja et trobes més bé (l'han operat fa poc). D -Sí, gràcies a Déu; ara, a esperar-ne una altra que mai no vingui!

ara bé (o ara)

Indica que una cosa es farà, malgrat que hi ha algun inconvenient. |

ara, tanmateix, però, no obstant això |

Demà tinc molta feina; ara bé, si hi vols anar, ja vindré.

El paraigua no m'agrada; ara, si tu el vols, ja te'ls pots quedar.

ara com ara

Mentre no canviïn les coses. |

ara, actualment, de moment, fins ara |

Ara com ara aquesta operació de cor valdria molts diners.

Ara com ara no s'han donat resultats de les eleccions -TV3-.

Això no em preocupa, ara com ara -TV3-.

Ara com ara no té substitut.

nota: 'Ara com ara' és modal, només indica 'si no hi canvis'; 'ara per ara és temporal' vol dir 'en aquest moment'. Hi ha casos d'ambigüitat.

ara compta!

Exclamació de sorpresa o de rebuig. |

ara afigura't -o figura't-, ara imagina't!, i ara!, carall!, Déu n'hi do! |

A -La nena ha dormit fins a les dotze. B -Ara compta!

C -Han fet molt, aquella gent, i només treballant (han avançat diners, propietats). D -Ara afigura't!

ara digues!

Expressió de sorpresa o de disgust. |

com ha anat, això?, com és, això?; quina mala sort!; vés a saber |

Ara digues com ho has agafat, això (un mal).

Ara digues! Anar a ploure avui.

Ara digues on tinc les ulleres!

La nena, del xumet en diu el 'canc', ara digues per què.

Aquests peu em fa mal, ara digues, eh?

ara dos anys

Fa dos anys. |

dos anys endarrere, ara fa dos anys (Gir-Val) |

Ara dos anys vàrem anar a Tenerife.

Ara dos anys va fer molta calor.

Ara dos anys vam fer un pou al camp.

Ara dos anys va posar la calefacció.

No sé si hi vaig anar l’any passat o ara dos anys.

Ara dos anys vàrem fer el mateix viatge.

nota: Es diu molt a l'Alt Empordà. Es coneix a la Selva.

ara em sentirà!

Expressió d'amenaça de reny per a una tercera persona. |

ja em sentirà!, ja li fotré! |

A -L'Aleix no em vol deixar el cotxe. B -Ja em sentirà!

ara en vinc

Ho acabo de fer. |

ho he anat suara, ho he fet adés |

A -T’has hagut de dutxar? B -Sí, ara en vinc.

C -Ja has anat a Correus, Lorda? D -Sí, ara en vinc.

ara és hora, Pere meu!

Es diu a qui fa tard per resoldre un fet (Men). |

ara són hores! |

Ara véns! Ara és hora Pere meu! Ja ho tinc llest.

ara és l'hora

Es diu quan ha arribat el bon moment de fer una cosa. |

ara és el moment!, aprofitem l'ocasió! |

A -Ara venem molt. Cada dia surten camions. B -Ara és l'hora de demanar que us apugin el sou.

No vaig pensar mai a parlar-ne al batlle, llavors era l’hora (hi tractava).

Els de la cooperativa van pensar 'ara és l’hora', i oli cap a casa!; que els en va anar de bé! (robaven, en un moment de descontrol).

ara has de venir a fotre faves!

Es diu quan algú es mostra inoportú i molest en les seves observacions (Mall). |

no vinguis a tocar els rosaris!, no emprenyis! |

Eh, Joan, calla i no empipis; ara has de venir a fotre faves!

ara hi corro!

Ho diu, irònicament, qui no accepta una proposició. |

ara li fan el mànec!, i què més?, fes-ho tu! |

A -T'has de casar, Pere. B -Ara hi corro!

C -Vés a buscar aigua a la font. D -Ara hi corro!

E - Si vols, pots venir a comprar amb mi. F -Ara hi corro!

G -Porta'l a viure aquí. H -Ara hi corro!

ara ho has dit!

Ho diu qui dóna la raó a la persona que parla. |

tens raó, és veritat, és així |

A -Els jugadors de Xàtiva ens superen en tot. B -Ara ho has dit!

C -El que hauria de fer és callar! D -Ara ho has dit!

ara i adés

Moltes vegades (Cas). |

ara i suara, de tant en tant, ara i abans; sovint, amb freqüència |

Trobem, ara i adés, textos redactats en català, però... –Llengua Nacional-.

Ara i adés hi fracassen perquè... -Temps-.

Respira a fons el silenci dels conreus, els tossals i les fondalades, trencat ara i adés pel cant de la cabrota o el cant d’algun duc primerenc -En calçons-.

ara i aquí

En aquest moment. |

ara, tot seguit, de moment, ara com ara |

I ara i aquí, per a tots vosaltres, 'Els Piocs'! -CR-

Ara i aquí sembla que hi ha poques possibilitats de fer-se -Punt-

ara i llavors

Tota la vida. |

sempre, ara i sempre |

Això ha estat sempre igual, ara i llavors (el nepotisme).

ara ja nedam!

Ho diem quan ens trobem amb una adversitat inesperada (Mall). |

ja l'hem parida!, ja l'hem fotuda! |

Ara ja nedam! No ha vengut cap dels músics que havíem previst.

ara li fan el mànec!

Vol dir que, allò que una altre afirma, no passarà (Gir-Men). |

no m'ho crec, no passarà, planta-me-la al clatell |

A -Aquesta vegada guanyarem les eleccions! B -Ara li fan el mànec! (que no).

C -L’any qui ve faran la carretera nova. B -Ara li fa es mànec!

ara m'agrada! (i ara m'agrades!)

Expressa conformitat amb una acció o amb una opinió. |

ara, ho has fet molt bé, tens raó, ara t'escolto!, ara va bé!, més!, ben fet!; massa poc!, ja era hora! |

A -Vaig a caminar cada dia B -Ara m'agrada! (és una cosa bona)

C -Si feu vaga vosaltres, jo també en faré. D -Ara m'agrades!

E -Avi, he ajudat el pare a entrar les estelles de llenya. F -Ara m'agrada!

H -Posen multes als autos mal aparcats a la plaça. I -Ara m'agrada!

ara m'has mort!

Ho diu qui està desconcertat per una cosa i no sap què fer ni què dir (Gir-Mall. |

ara sí que m'has mort!, no sé què dir-te |

A -El noi no ens vol estudiar. B -Això rai!, que treballi! A -Tampoc no vol treballar! B -Ara sí que m'has mort!

C -Qui era el president de la Cooperativa abans de la guerra? D -Ara sí que m'has mort! (no se'n recorda)

ara mateix

En un moment, passat o futur, molt proper a l'actual. |

suara, adés, de seguida, ara; fa un moment |

Fes-ho ara mateix! (de seguida).

A -Hi ha en benet? B -No, però ara mateix era aquí.

Ara mateix sóc amb vostès -TV3-.

nota: Pensem que són un castellanisme les frases en què “ara mateix” vol dir “ara, en aquest moment”.

A Catalunya, ara mateix, hi ha nou camps de golf (és millor de dir a hores d'ara; ara, ara per ara; en aquest moment, actualment).

És el segon jugador, ara mateix, del tennis professional (és millor de dir en aquest moment, avui dia, actualment, ara).

Com és el trànsit, ara mateix? (és millor de dir ara, en aquest moment)

C -Teniu una altra cadira com aquesta? D -Ara mateix, no, però ja en tornarem a tenir (és millor de dir ara no, en aquest moment no).

E -Lladra el gos? F -Ara mateix no (és millor de dir ara per ara, no; de moment, no).

Ara mateix plou (és millor de dir ara plou).

ara no t'estimo!

Es diu a la mainada quan fan empipar els grans. |

això no es fa! |

Has trencat el porró, lleig!, ara no t'estimo!

ara per ara

1 En el moment present. |

ara, actualment, de moment, entretant |

A -Plourà? B -Ara per ara, no.

En Climent és, ara per ara, el millor ciclista aranès.

C -La jaqueta, ja te la posaràs després. D -I què em poso entretant?

2 Es diu d'una cosa que no té espera. |

de seguida, immediatament, a l'acte, sense tardar |

Tinc feina i la Rita m'ha portat uns pantalons a escurçar, i els vol ara per ara.

nota: Vegeu també 'ara com ara'.

ara per naps, ara per cols

Haver-hi sempre inconvenients que no deixen fer una cosa (Bar-Gir). |

quan no són naps, són cols; per un motiu o altre |

Ara per naps, ara per cols, però el pavelló no es fa i hem d'entrenar a la fresca.

ara pla!

1 Exclamació de sorpresa o de desaprovació. |

com és això?, què ha passat?, és molt estrany, això! |

A -No m’agraden, les peres. B -Ara pla!

C -Diuen que l'any vinent tancaran l'escola. B -Ara pla!

D -En Miquel no em vol deixar la pilota! E -Ara pla!, que li passa?

2 Seguit de verb. Expressió que indica que hi haurà un augment considerable d'alguna cosa. |

ara encara més, ara molt més |

A -Estan fent el cadastre nou. B -Ara pla pagarem! (pagarem molt més).

C -La nena farà un curs d'anglès a Austràlia. D -Ara pla n'aprendrà!

ara pots! *

Estudia anglès, ara ho pots fer! (o ara pots fer-ho!; no ara pots!).

A -Podrem mirar la televisió? B -Sí, ho podrem fer? (o sí, la podrem mirar; no sí, podrem).

En Maties se'n va 15 dies al Brasil. Qui pogués fer-ho! (o qui pogués anar-hi!; no qui pogués!)

Podràs visitar els aiguamolls de l'Empordà. Ho podràs fer i no te'n penediràs! (no podràs i no te'n penediràs) -Llengua Nacional-.

nota: El verb poder necessita complement.

ara que (+ verb)

Aprofitant la circumstància que es diu. Se sol usar aquesta expressió per a començar una conversa. |

com que, aprofitant l'avinentesa que |

Ara que et veig, m'hauries de deixar un dia la romana.

Ara que et veig, demà la nena no vindrà a l'entrenament.

Ara que passes, dóna'm el càntir.

Ara que parlem de pluja, encara tinc el paraigua al cafè.

A -Com es troba la teva germana? B -Més bé, gràcies. I, ara que dius això, em fas pensar que li he d'anar a dur el cabàs.

Ara que hi érem agafats, hem de plegar (ara que treballàvem, Ca).

Ara que hi som, hem de canviar el forn (ara que tenim els electricistes a casa fent altres coses; Am).

ara que han perdut els bous, cacen les esquelles (o busquen, cerquen)

Hom ho diu de qui ha desaprofitat una situació molt bona i lluita per petites coses. |

han perdut el tot i ara volen el poc; per burros, a caçar fems! |

A -Tan rics que eren, s'ho han fotut tot i ara van a jornal. B -Sí, ara que han perdut els bous, cacen les esquelles

C -En Valentí tenia un bon càrrec al banc, va plegar perquè no li agradava i ara va a jornal. D -Bé ha de viure!, ara que ha perdut els bous, busca les esquelles.

ara que ho dius

Es diu per assentir a les paraules d'una persona. |

sí, és veritat |

A -Fa vuit anys que no guanyem la lliga. B -Ara que ho dius, sí.

C -A l'arròs negre hi posen la tinta dels calamars. B -Ara que ho dius, sí.

E -Tu i jo ens vam conèixer a Alacant. F -Ara que ho dius, sí.

ara s'adoba!

Vol dir que allò que es comenta no es podrà fer. |

no, de cap manera, ja pots comptar! |

A -Aviat farà bon temps i podreu anar a l'Escala (al mes de març). B -Ara s'adoba! (l'han d'operar).

ara són hores!

Ja és massa tard, ara ja no toca. |

ja és tard, vas contra hora, ara no són hores, l'ocasió ja és passada; passades les festes, muda la bèstia! (Sant Pere Pescador), valentes hores! (Mall-Val) |

El concert era a les dotze; ara són hores! (ho diuen a qui arriba a la una)

A -La impressora no és prou bona. B -Ara són hores de dir-ho! (fa mig any que la tenim).

C -M'agrada, la Carme. D -Ara són hores! (ja és casada amb un altre).

Ara són hores d'anar a la font? (hi podies haver anat abans de dinar).

E -Has de vigilar! F -Ara són hores! (ha caigut i en acabat li diuen que vigili).

G -A Girona l’hauries comprat per mig preu. H -Ara són hores de dir-m'ho!

A la fi han arribat! Valentes hores, ja tot està cuit i beneit!

Passades les festes, muda la bèstia! (s'ha de comprar la roba abans de festes, no després).

No són hores d'anar a veure un malalt (a la nit).

ara t'escolto!

Ara sí que m'agrada el que dius. |

ara m'agrada!, això és ben dit! tens raó, molt bé |

A -Haurien de pagar més impostos els més rics. B -Ara t’escolto!

ara també ho faria! (o farien!)

Vol dir que no, parlant amb ironia. |

ara no passaria, ara també vindrien! |

A -Abans els veïns ens venien a ajudar a carregar userda. B -Ara també ho farien!, ara un no s'ha de menester de l'altre.

Durant 5 anys el vaig dur cada dia a la feina i no li vaig cobrar mai ni cinc. Ara també ho faria, pels collons!

ara va bé!

Ho diu qui està d'acord amb allò que veu. |

més!, ara m'agrada!, molt bé, ara t'escolto! |

Ara va bé! (han fet un altre gol)

ara vaig *

Per a indicar el moviment fins on és qui parla s'usa venir, igual que en castellà (1).

(2) Per a indicar el moviment fins on és aquell a qui es parla (la segona persona gramatical) en català es fa servir el verb venir i en castellà, el verb 'ir'.

(3) Per a indicar el moviment fins a un tercer lloc s'usa anar (Albert Jané).

(1) Ara vinc! (o ja vinc!; no ara vaig, ja vaig, ara hi vaig -Val-).

(1) Ara vindrem (o ja vindrem; no ara anem, ja anem)

(2) Demà et vindré a veure (a tu).

(3) Demà aniré a veure el meu amic (t'ho dic a tu; l'amic és una tercera persona).

ara veuràs! (i ja veuràs) *

Aquest motor s'engega pitjant aquest botó: ara ho veuràs! (no ara veuràs!, ja veuràs!)

Compra a la nostra botiga i ja ho veuràs! (o i ja veuràs la diferència; no i ja veuràs!)

Hem perdut, avui; ja ho veus! (no ja veus) -TV3-

nota: No es pot deixar el verb veure sense complement.

arbre que cau, tothom hi fa estelles

Quan una persona va malament tothom mira d'aprofitar-se'n. |

de l'arbre caigut, tothom em fa llenya; arbre mort, tothom l'estella (Mall), tothom abusa dels febles, a l'arbre a terra tothom li fa guerra |

A -Ara li reclamen rebuts de fa cinc anys. B -Arbre que cau, tothom hi fa estelles (el negoci no li va bé).

arbre vell trasplantat, mort

No es bo que els vells canviïn de casa, de poble, d'ambient. |

arbre vell trasplantat a terra nova, no prova (DCVB) |

A -El pare, que vingui a Calonge amb mi. B -Millor que no: arbre vell trasplantat, mort.

ara que hem passat el molt, acabem de passar el poc

No abandonem una cosa quan ja hi hem dedicat molts esforços. |

ara que hem fet el molt, acabem de fer el poc |

A -Vull plegar d'estudiar i anar-me'n a treballar. B -Nena, ara que hem passat el molt, acabem de passar el poc (li falten poques assignatures per acabar).

ara que hi penso

Ara recordo una cosa. |

parlant de tot, ara em ve a la memòria que |

Ara que hi penso, la directora no m'ha trucat.

ara sí, ara no

Ho diuen de les persones que canvien de parer. |

ésser cagadubtes |

A -Vindreu a caminar? B -Home, depèn de... A -Heu de ser més decidits: ara sí, ara no!

ara va de bo!

Vol dir que una cosa va de veritat, que ara toca (Mall). |

ara va de debò!, ara va de veres! (Mall) |

Prepareu les escopetes, al·lots, que ara va de bo!

Com que sa cosa anava de veres sa llei es complia sense excepció -Arrels, Eivissa-.

nota: A València 'ara va de bo!' es diu en la pilota valenciana per tancar les travesses.

ara ve quan el maten

Ara bé la part difícil d'una cosa. |

ara és l'hora de la veritat, ara ho hem de decidir, és el moment crucial, ara va de bo (Val) |

A -Fins ara hem corregit exàmens; ara hem de posar les notes. B -Ara ve quan el maten!

ardat de boigs

Es diu d'un lloc on tothom fa el que vol, on ningú no creu (Ca). |

casa de boigs (Am), casa de barrets, casa de putes, can seixanta, olla de grills, és can Bum (Mall), quin desori!, caragols per terra, ganxos al llit i xiquets demanant pa (Val) |

Una nit hi vaig sopar i ja en vaig tenir prou: és una ardat de boigs.

He plegat de la junta perquè aquest club és una ardat de boigs!

nota: Vegeu també “ardat” al Volum 1.

ària neta no té por de trons

Qui té la consciència neta no tem càstig (l’Alguer). |

ària: aire

nota: No sabem l'origen d'aquesta dita. Si algú ens pot ajudar, ens farà un favor.

arma de dos talls

Es diu de quelcom que pot tenir conseqüències positives o negatives, que pot produir un efecte contrari del que es pretén. |

arma de doble tall; tema arriscat, perillós, que pot sortir malament; promeses de doble tall |

Fan promeses electorals de doble tall -Avui-.

Intervenir-hi militarment pot ser una arma de dos talls.

Són promeses de doble tall (de traïdor) -Temps-.

arma llancívola *

El PBB vol aprofitar els empresaris per anar contra l'oposició (o es vol servir dels empresaris per anar, vol fer ús dels empresaris; millor que vol aprofitar els empresaris com a arma llancívola).

nota: Pensem que aquesta expressió del periodisme modern és una moda que ens ve del castellà. N'hi ha prou de prescindir-ne, no cal allargar la frase.

armar conversa

Iniciar una conversa (Mall). |

encetar una conversa, començar una conversa, promoure una conversa (Mall) |

Armàrem conversa a l’autobús -Zèfir-.

No m'havia girat i ja armaven conversa!

A sa gent jove allò que li agrada és anar a n'es cine i armar conversa.

armar molta caguera

Manifestar predilecció o afició per alguna cosa, potser excessiva o no compartida pels altres (Val). |

fer molta fressa, parlar molt d’un tema |

Ara les xicones també armen molta caguera amb el futbol.

armar-se de

Vegeu 'revestir-se de'

armar un canyaret

Provocar discussions; posar-se nerviós i acabar cridant o renyint amb algú (Cas). |

armar brega, fer desori, avalotar, esvalotar, armar un carraixet (Val), fer calendaris (Cas) |

En contra del que es podia pensar, no armaven cap canyaret -La cara oculta de la lluna-.

armar un ciri *

Provocar un conflicte. |

armar un escàndol, aixecar fressa, armar sarau, aixecar brega, encendre el vesper, armar un canyaret (Cas) |

Són un intent d’armar el ciri -l'Atípic-.

armar un escàndol

Fer molt de rebombori. |

armar un sidral, provocar un escàndol -o causar, fer-; armar brega, armar un canyaret (Cas), esvalotar, fer desori; haver-hi un sagramental, un daltabaix |

Els afeccionats del Sant Jordi han armat un escàndol -Temps-.

armar una serenata

Fer molt de soroll i enrenou (Mall). |

armar sarau, gresca, soroll; ésser un orgue de gats, moure soroll |

L'ase que bramava, la somera li contestava i nosaltres que també bramàvem, tot plegat s’armava una bona serenata –Nous escrits-.

armat fins a la nou del coll

Anar molt armat. |

armat fins a les dents |

Van armats fins a la nou del coll.

Han passat uns homes armats fins a la nou del coll.

nou del coll: Prominència que forma la laringe en la part anterior del coll (DIEC).

arrabassar un terreny

Destruir les plantes d'un terreny traient-ne fins i tot rabasses i arrels (Mall). |

arrencar, arrencar de soca-rel |

Hauran passat una trentena d’anys ençà que vaig arrabassar a Son Pujol una mitja quarterada de figueral –Nous escrits-.

arran i arreu

Totes les coses o les persones, d’un grup o d’un lloc (Gir). |

arreu, pertot arreu, arreu arreu, a tot arreu |

Ens ho han robat tot: arran i arreu! (no han deixat res a l’hort)

S'han de perseguir els estafadors arran i arreu (fins que no en quedi cap).

arrapar-se com una llagasta (o agafar-se)

Agafar-se molt fort; enganxar-se a una persona, no deixar-la de petja (Bar). |

arrapar-se com una heura, ésser una paparra, ésser enganxós; aferrar-se, no desfer-se, aferrar-se com una pegellida (Mall-Val), (aferrar-se com una caparra, ésser una llepassa Val) |

El professor no sap què fer amb aquell alumne nou, a tothora el té arrapat com una llagasta.

És natural que se t’arrapi com una llagasta; et va trobar a faltar molt, pobret.

Se li arrapava com una llagasta i plorava desconsoladament.

Quan el pujo a coll, se m'agafa com una llagasta! (el nen, Gir).

S'arrapa com una llagosta, el nen, quan sent un petard.

Se m'arrapava com una llagosta, al ball.

Em vaig arrapar al timó com una heura (en un naufragi) –Llibre-.

arreglament de comptes *

Aquest atemptat ha estat una venjança (o una revenja, una represàlia; han volgut passar comptes; no un arreglament de comptes).

arreglar-se-les *

A l'hora de parir s'ho han de fer soles (o s'han d'espavilar elles soles, s'han d'apanyar soles, se n'han de sortir ben soles, se les han de compondre soles; no se les han d’arreglar soles) -TV3-.

arrencar de trumfos

Deixar els jugadors contraris sense atots (Am). |

netejar de trumfos (Ca) |

Si tornes a tirar trumfos, l'arrencaràs.

arrencar el vol (i arrencar a volar)

Començar a volar un ocell o un avió. Sortir una persona de la protecció familiar. |

agafar el vol, aixecar el vol, enlairar-se, envolar-se; desmamar-se, espavilar-se, anar-se'n d'un lloc, fotre el camp |

Les perdius fan molta fressa quan arrenquen el vol.

A -A en Valentí no el deixen anar a jugar al carrer, el tenen collat a casa. B -També arrencarà el vol com els altres.

arrencar figueres

Dir sempre les mateixes coses (Ca). |

repetir-se, fer-se carregós, dir dir i no fer res |

Arrenquen figueres, en aquella església (no saben predicar i repeteixen molt).

Tu dius dius i no fas res.

arrencar la pell a tires *

Et faré malbé! (o et faré mal!, t'engrunaré!, et mataré!; millor que t'arrencaré la pell a tires!) -TV3-.

arrencar la suor

Començar a suar. |

fer un esforç, fatigar-se |

A -Heu hagut de treballar molt, avui? B -No, amb prou feines hem arrencat la suor.

arrencar-se a córrer

Començar a córrer ben de pressa (Val-Mall-Gir). |

arrencar-se de córrer (Ca-Am), marxar més de pressa que el vent, marxar esgatussat -o esgatassat- |

Quan em va veure es va arrencar de córrer.

Llavors s’arrenquen de fugir i cauen.

Quan van sentir aquells crits van marxar més de pressa que el vent.

Li vaig ventar un moc i va marxar esgatussat (Ca).

nota: Vegeu 'esgatassar', al Volum 1

arrencar una botiga (o un negoci)

Donar-li un impuls. |

fer-lo anar bé, millorar-lo; fer prosperar, fer alçar el cap, arriar |

El gendre ha arrencat la botiga.

arrencar una vinya

Fer una cosa molt difícil (Am). |

fer una cosa complicada |

Guanyar dues partides seguides a aquests dos és arrencar una vinya!

arreplegar al vol

Trobar a una persona quan ella no hi compta. |

agafar al vol |

Vaig a mirar si arreplego en Damià al vol (si el veig, si el trobo).

arreplegar cabra i cabrit

Anar a viure amb una dona i amb els seus fills (Ca). |

arreplegar vaca i vedells (Am) |

A -En Fabià es va casar amb una dona separada. B -Sí, va arreplegar cabra i cabrits.

arreplegar-ne més amb el nas que amb un cabàs

Haver de suportar una mala olor (Bar). |

tufejar; fer pudor, fetor, bravada, tuf, fortor, pesta; fer una pudor que empesta |

Aquí se n'arreplega més amb el nas que amb un cabàs! (hi ha una granja a prop i el vent ens porta la pudor).

arreu del món

En tots els llocs. |

a tot el món, arreu, pertot arreu |

El Primer de Maig se celebra arreu del món.

arreu se'n fan de bolets, quan plou (o pertot)

1 Quan les circumstàncies són favorables hi ha beneficis per a tothom (Bar). |

quan tot va bé, tot va bé; a l'estiu tota cuca viu |

A -Sí els pisos s'omplen de gent, també les botigues vendran més. B -És clar, arreu se'n fan de bolets, quan plou.

2 A tot arreu passen coses (Ca-Am). |

sempre en passen, no us estranyi res, pertot arreu tenen bec les oques, a tot arreu hi ha de tot, sempre hi ha coses, sempre han tingut bec les oques |

A -Un ministre belga tenia treballadors i no els assegurava. B -Pertot se'n fan de bolets, quan plou.

A -Quin jugador tan brut, aquest suec! B -A tot arreu se’n fan de bolets, quan plou.

C -Ho haguessis dit mai que aquest mosca morta s'entengués amb la mestressa? D -Pertot arreu se’n fan de bolets, quan plou.

arriar-se- (una cosa)

1 Començar a fer una acció. |

moure's; anem-hi!, va! |

Nois, hem d'arriar la barca -o el 'barco'- (hem de començar de marxar).

Arriem la barca! (comencem a treballar).

2 Millorar una activitat. |

prosperar, adreçar-se |

Diuen que ara s'arriarà la venda de cotxes (se'n vendran més).

Se m'ha arriat la gana (en tinc més).

nota: Vegeu també “arriar”, al Volum 1.

arribar a (+ una situació)

Fer una cosa fins a un punt. |

fer el que pot, fer tant com es pot |

A -Em sembla que no ho podré acabar. B -Arriba allà on puguis.

Allà on no arribem, haurem de llogar (per fer la feina).

Emporta-te'n tres, d'ampolles, per arribar a demà.

C -Si vols, pots fer una denuncia. D -No cal pas arribar aquí.

Ha viscut sempre molt bé i ara ha arribat a vell i no té ni cinc.

Aquells dos van arribar a les patacades (o a la grapinya -Am-, a picar-se).

Va arribar a l'extrem de tirar-se a terra per fer riure (Joan Capri).

Arribarem allà on podrem (a l'hora de pagar).

arribar a bé

Acabar l'etapa de creixement en bones condicions, una persona, una planta, etc.. |

acabar bé, sortir-se'n, arribar a port |

Tots els fills han arribat a bé (tenen oficis, carreres, etc., es guanyen la vida).

Em sabria greu que no arribés a bé, aquest casament (que no es fes).

Ja veurem si arribarem a bé, els presseguers florits (encara pot glaçar; perquè han florit aviat).

No va arribar a bé, l'embaràs (va tenir un avortament).

Aquests any, arreu, els melons no han arribat a bé (no han madurat).

No arribaran pas a bé! (una parella, es barallen; se separaran)

arribar a cap

Arribar bé fins a la fi d'un procés. |

arribar a bé, arribar a port, arribar a la fi, acabar bé, portar-se a terme, arribar a vènit |

Aquesta perera té massa peres i no les pot arribar a cap: s'havien d'haver esclarit (cauen verdes, Corçà).

Aquests dos, em sembla que no arribaran a cap (festegen; no es casaran).

arribar a hora

Fer una cosa quan toca (Cas). |

arribar a temps, a l'hora, a bona hora, amb prou temps; arribar a punt -o a bon punt, vindre a la clau (Val) |

No sé si encara arribe a hora que m’envies el programa.

arribar a l'esquena

Ventar patacades o cops forts a algú. |

picar, pataquejar, apallissar, assamarrar, atupar, donar-n'hi per s'esquena (Mall) |

A -Poc et vaig veure acabat del partit. B -No hi era; n'hi havia un parell que em volien arribar a l'esquena i me'n vaig anar més aviat.

“El sen Piris té un bou / i el fa jeure a sa serena / i n’hi dóna per s’esquena / tan si vol com si no vol” (glosa tradicional mallorquina).

arribar a la cara (o a una altra part del cos)

Donar cops a la cara d'algú. |

picar, ventar plantofades, ventar cops de puny, omplir-li -a qualcú- sa cara de dits (Mall) |

Tu t'emboliques en moltes coses i algun dia t'arribaran a la cara. Procura per tu!

Un dia el mestre em va arribar a les orelles (estirar).

arribar a les mans

Batre's a cops. |

barallar-se, anar a patacades, espolsar-se (Val) |

Ahir al bar un parell van arribar a les mans.

Us baralleu per no res.

Matem els pollastres perquè no paren d’espolsar-se i s’aprimen massa.

arribar a res

Perdre, algú o alguna cosa, la seva importància. |

venir a res, anar malament, venir petit, apoquir-se, decaure, acabar a no res (Mall) |

Els pobles arribaran a res (la gent se'n va).

A -Han entrat a robar a ca la Maria. B -Hem arribat a res! (hi ha desordre).

He arribat a res! (no pot caminar, un vell).

He arribat a res! (no m'he classificat en un grup ben fàcil).

Han arribat a res, aquesta mainada: no foten ni brot! (ho diu un mestre)

Bartomeu, has arribat a res, també! (el fan cuinar; comentari masclista)

arribar a ses orelles (de qualcú)

Arribar alguna cosa a la coneixença d’algú (Mall). |

venir a ses orelles (DCVB, Mall), arribar a oïda de, assabentar-se’n, saber |

M'ha arribat a ses orelles el que vares fer ahir.

La relació arribà a les orelles dels dirigents del partit –Temps-.

arribar a un punt

Arribar a una situació extrema. |

arribar a un extrem, a un grau, a un estat |

Hem arribat a un punt que tant se me'n fot això com allò (no té il·lusió).

A -Els vells tornaran a manar, a les cases. B -Arribar a aquest punt costarà.

En Vador va arribar a un punt que no baixava de dalt (estava malalt).

Arriba un punt que m’és igual, si ho fa o no.

He arribat al punt de no repassar res.

arribar al cor

Causar una emoció. |

emocionar, impressionar, trasbalsar, entendrir, colpir, afectar, fer llàstima, tocar el cor (Am-Eiv), arribar a l'ànima (Pallars) |

A -T'ha agradat el discurs? B -Molt!, m'has arribat al cor!

Et toquen el cor i no goses dir que no (et fan llàstima, perquè vénen de lluny a vendre).

Digues el que digues, veig que a totes us ha tocat el cor! -Pagesos i senyors-.

Fa uns plors que li arriben al fons de l'ànima -un forat-.

nota: Trobem 'arribar a l'anima al GDLC, no al DIEC.

arribar al cul del sac (o al fons)

Acabar els diners, els bens (Gir-Bar). |

empobrir-se, arruïnar-se, venir a pobresa, quedar-se amb la camisa, esgotar les possibilitats |

Ell, treballar no, només voltar!, però ha arribat al fons del sac (és vell i ha de treballar, si vol menjar).

Hem arribat al cul del sac (no podem pagar les despeses).

Encara no hem arribat al cul dels sac, d'aquesta crisi.

arribar al mener (i trobar el mener)

Trobar el lloc on hi ha una cosa que val molt la pena (Ca). |

trobar la mina, trobar la bossa |

A -Compra molts vestits, la Rosa. B -Deu haver arribat el mener (s'ha casat amb un home ric)

He trobat un mener de bolets (un lloc on n'hi ha mots).

nota: Vegeu també “mener”, al Volum 1.

arribar al món

Néixer (Bar). |

venir al món, obrir els ulls a la llum |

Jo vaig arribar el món l'any 73.

arribar endins *

Aquest cantant els commou (o els emociona, els arriba al cor, els entendreix, els parteix el cor, els torba; no els arriba molt endins) -CR-.

arribar enllà (o molt enllà)

Pujar molt de nivell, en qualsevol aspecte. |

tenir èxit, avançar, pujar, ascendir, escalar, enlairar-se, arribar enfora (Mall) |

Tu arribaràs enllà (és un bon estudiant).

És un jugador que pot arribar enllà

Costarà que tornin, perquè han arribat molt enllà (s'ho han dit tot, en una discussió).

Es pot arribar molt enllà i no cardar (en una relació).

arribar i empènyer

Ho diu qui va a un lloc i el serveixen de seguida (Men). |

arribar i moldre |

Ha esta arribar i empènyer: m’han despatxat de seguida.

arribar i moldre

Acabar una feina en molt poca estona (Gir-Bar). |

arribar i empènyer (Men), arribar i pouar, aplegar i envasar, arribar i seure, fer-ne via, enllestir de pressa, no haver-se d'esperar gens |

A -T'has hagut d'esperar molt, a cal metge? B -No, ha estat arribar i moldre.

arribar i pouar

Arribar tan oportunament que tot seguit s’obtingui el que es desitja (Val). |

arribar i moldre, arribar i fer farina, (aplegar i envasar, aplegar i besar l'anella, aplegar i fènyer Val), arribar i empènyer (Men) |

Ha estat arribar i poar, com se sol dir -Séquies-.

arribar l'hora (o arribar el moment)

Ésser el moment de fer quelcom. |

tocar |

Ha arribat l'hora de pagar.

arribar lluny

Avançar molt, una persona, en els seus objectius. |

anar enllà, anar endavant, prosperar, triomfar, reeixir, tenir èxit |

Tu arribaràs lluny! (juga molt bé; tindràs èxit) -TV3-.

No em pensava que les coses arribessin tan lluny (que es compliquessin tant) -TV3-.

nota: 'Arribar lluny' i 'anar lluny' són opcions tolerades, però no són les millors.

arribar malament

Trobar-se malament, una persona; anar malament, una situació. |

estar greu; arribar atrapat; renyir, barallar-se, tirar-se els plats pel cap, emprenyar-se, acabarem malament (Mall) |

El pare va arribar ben malament dies endarrere, però ara es troba bé.

Si sé que em tornes a criticar, arribarem malament!

Ja va arribar atrapat, en Josep! (molt malalt).

No hi vull pas discutir amb tu, perquè arribaríem malament (ens emprenyaríem).

nota: Vegeu 'atrapat', al Volum 1.

dies endarrere: Fa poc dies.

arribar quan la feina és feta

Hom ho diu dels ganduls. |

sempre fuig de fam i de feina; ésser dropo, peresós; fer salat |

Ella sempre arriba quan la feina és feta.

arribar-se a

Anar a un lloc la mateixa persona que parla. |

anar, passar per, pegar un bot (Mall) |

M'arribaré a cals padrins a veure què fan.

Per fi es decidiren a arribar-se fins al portal de la casa -Històries-.

Si vols, m'hi arribaré en un salt.

Quan plegui de treballar hi pegaré un bot.

arribar veus

Tenir coneixement d'una cosa. |

sentir a dir, sentir comentaris, m'han arribat veus volanders, saber, aplegar (Val) |

M'han arribat veus que diuen que el Roses et vol fitxar.

arribat el cas *

Estem segurs que, si arriba el cas, tot es farà públic (o si arribés el cas, si això passa, quan arribi el cas, quan arribi l'hora; millor que arribat el cas) -Avui-.

arribat que fou

Quan va haver arribat. |

quan va arribar el dia, quan va ser l'hora, quan fou el jorn, aquell dia |

Arribat que fou el jorn esperat, tots érem a la plaça.

arribats en aquest punt (o 'a aquest punt') *

I ara, fem una pausa (o i tot seguit, i en aquest moment; millor que i arribats a aquests punt).

arrimar el muscle *

Ja veurem qui pencarà demà, a la festa (o qui ens donarà un cop de mà, qui cremarà oli, qui s'hi farà, qui llaurarà, qui s'hi agafarà, ajupir l'esquena; millor que qui arrimarà el muscle) -Saó-.

nota: Trobem 'posar-hi el muscle' al DCVB.

arrodit com un cargol

Amb el cos contret (Ca). |

arrufat, arrupit, arronsat, arronsat com un cuc (Ca-Am) |

Vinc de l'hort arrodit com un cargol (fa molt fred).

nota: Vegeu també “arrodir-se 1”, al Volum 1.

arronsar les celles (o arrufar)

Canviar, una persona, l’expressió de la cara contraient les celles perquè alguna cosa que veu o sent no li agrada prou. |

Arronsa les celles, espesses i allargassades, i diu... -Contalles-.

arronsar les espatlles (o arronsar-se d'espatlles)

Fer pujar i baixar les espatlles per expressar indiferència o desconeixement. |

desentendre's d'una cosa, no voler-ne saber res, encongir les espatlles, encongir-se d'espatlles |

Quan li vaig dir, el seu pare va arronsar les espatlles (no vol renyar el fill).

L'home encongeix les espatlles com volent dir 'feu el que vulgueu' -CR-.

nota: No és bona la solució 'encongir-se d'esquena'

arrossegar pel fang

Dir molt de mal d'algú (Val). |

deixar com un drap brut, denigrar, criticar, bescantar, deixar pels gossos, criticar |

…i van arrossegar-nos pel fang -TV3-.

nota: 'arrossegar pel fang' sembla un calc del castellà, però el trobem en força reculls de frases fetes. També ens ho sembla 'deixar a l'altura del betum'. No us els recomanem.

arrufar el nas

Tirar el nas enlaire per manifestar desacord amb alguna cosa (Gir-Mall). |

arrufar les celles, mostrar-se disconforme, desagradar, desaprovar |

El metge va arrufar el nas quan li vaig dir que no menjava mai fruita.

No diuen res, si fas una mala jugada, però arrufen el nas (jugant a cartes).

Semblava tranquil, en Llorenç, i per això que en Toni de can Mora havia deixat la taverna amb les celles arrufades… -Romanç-

arrufar-se com els gorrions amb l'arribada del fred

Perdre definitivament la voluntat de resistir o de sobreviure (Men). |

retre’s, rendir-se, arronsar-se, plegar banderes |

Morí vell, molt vell, el vicari valent, un any després de l'esclafit de la darrera guerra i a mida que creixia la teringa dels seus dies, s’arrufà com els gorrions amb l’arribada del fred -Folklore menorquí-.

teringa: Filera, fila

arrugat com un acordió

Ben arrugat (Am). |

rugós, arrugat com una saca |

Portes la camisa arrugada com un acordió.

ase amb carrera

Persona que té estudis, però que es mostra poc intel·ligent (Ca). |

ase titulat, burro amb lletra, hi ha ases carregats de lletres (Mall) |

A -Sembla estrany que un professor pugui dir aquestes coses! B -És un ase amb carrera, aquell!

ase de bram

Persona que es queixa per tot (Men). |

no estar mai content, ser de mal conformar, ésser un corcó |

Mai no estàs content, sempre en vols més: ja estic cansada que siguis tal qual com un ase de bram.

ase magre, mosques (o ase magre, ple de mosques)

Significa que les desgràcies sempre van amb els que ja són poc afortunats (Men). |

misèria fa misèria; ca magre, puces (Men), a ca magre, tot són puces (Mall), ase vell, carregat de nafres (Val) |

Primer es va morir el pare i ara la cunyada: ase magre, mosques.

nota: 1 'Ca magre, puces' i 'a ca magre, tot són puces' són castellanismes per alguns autors.

2 Vegeu també 'ca magre, puces', 'cavall magre, molta mosca', 'com més flac és el ruc, més mosques'.

assaborir l'èxit *

En Puig es delecta amb el seu èxit al ciclisme (o xala, es recrea, està satisfet; triomfa, reix; millor que ha assaborit la glòria del ciclisme, ha paladejat l'èxit).

nota: Aquesta expressió és ben construïda, però és calcada del castellà.

assaltar, un dubte

Tinc el dubte de si la meva germana ho sap (o dubto si, em ve el dubte de si, estic en dubte de si, no veig clar que; millor que m'assalta el dubte de si) -Punt-.

nota: Aquesta expressió és al DIEC, però és un calc del castellà. No us la podem recomanar.

assegurar la base

Fer bé les coses bé. |

començar bé, anar segur, donar fermesa, apuntalar, afermar, assegurar el tret |

Hem d'assegurar la base de la barraca (fer-ne bé els fonaments).

Hem d'assegurar la base, avui (fer jugar els millors a fi de no perdre el partit).

Els botiguers feien descomptes a la roba, però ja la venien més cara, per assegurar el tret.

assegurar-se la vida

Guardar-se un capital o uns béns, una persona gran, per no haver de patir a les seves velleses. |

tenir una garantia, tenir per respondre |

No us ho puc pas donar tot, ara; jo també m’he d’assegurar la vida (ho diu als nois).

assemblar-se com un ou a un ou

Ésser molt semblant, dues persones (Val). |

assemblar-se com un ou a un altre, assemblar-se com uns collons amb uns rosaris (Ca), assemblar-se com dues gotes d'aigua; ésser ben iguals, idèntics, pastats, clavats |

El cafè grec i el cafè turc s'assemblen com un ou a un ou.

Les dues germanes s'assemblen com un ou a un altre.

A -Són dues cases que s'assemblen. B -Sí, com uns collons amb uns rosaris.

nota: 'Assemblar-se com dues gotes d'aigua' és un barbarisme, segons Balbastre, però trobem aquesta frase feta al DIEC.

assemblar-se com un ou i una castanya

Ésser molt diferents (Gir-Bar). |

ésser com la nit i el dia, no assemblar-se gota -o gens- |

Aquests bessons s'assemblen com un ou i una castanya.

assentar el cap

Arribar a fer coses assenyades. |

posar seny, posar enteniment, reposar-se, assentar-se |

Ja és hora que assentis el cap!

Li ha costat molts anys assentar-se, a aquell noi.

Coneixeràs una noia i assentaràs el cap (no 'sentaràs' el cap) -TV3-.

assentar les bases de

Assegurar el progrés i el bon funcionament d'una activitat. |

posar els fonaments de, ésser el suport de, posar la base de, ésser el pern de, ésser l'eix de, fomentar un afer |

Els 'Lladrucs' van assentar les bases del rock modern -Enderrock-.

nota: «'Sentar' les bases'» no és una forma correcta.

assenyalar amb el dit

Dir qui són les persones que fan coses mal fetes. |

acusar, culpar, inculpar, incriminar, posar en evidència |

Els estafadors s'han d'assenyalar amb el dit.

assignatura pendent *

L'educació sexual és un tema per resoldre (o pendent, irresolt, ajornat; encara és per fer, per treballar; millor que és una assignatura pendent).

assolar un peu

Posar-lo a terra (Ca). |

tocar a terra |

Vaig amb crosses perquè no puc assolar el peu (em fa mal, si el poso a terra).

atac de 'calderilla' *

Quan ho vaig sentir vaig tenir una enrabiada i li vaig dir que... (o una emprenyada, un cop de sang; no un atac de 'calderilla').

atac de

Malaltia que es produeix de cop. |

atac sobtós de |

Vaig tenir un atac de cor.

Només va ser un atac de gelosia.

atacar de nirvis (o nervis)

Crear, a algú, una situació nerviosa, de neguiteig molt greu, que el desconcerta (Mall). |

provocar nervis, fer venir nervis, fer exaltar |

No m’ataquis de nirvis, que no sé com me’n sortiré d’aquesta situació!

Això de sa malaltia li ha provocat un atac de nirvis, no sap com sortir-se’n sense una medicació correcte!

atendre a les conseqüències *

Si no pagues la multa, n'hauràs d'aguantar les conseqüències (o tu mateix!, en patiràs les conseqüències, després no et queixis!, no t'hauràs d'atendre a les conseqüències).

nota: 'Atendre' significa escoltar amb atenció.

atès que

Per la raó que es diu a continuació. |

ateses les circumstàncies, considerant que, com que, havent esguard que, tenint en compte que |

Atès que Europa ens dóna aquesta subvenció, podríem... -TV3-.

Atès que és interessant, en comprarem dos.

atiar el foc

Augmentar una situació de discòrdia (Gir-Mall). |

tirar llenya al foc, encendre ànims, incitar, burxar, excitar, manxar |

Tu encara atiaves el foc -CR-.

No em saluda perquè està manxat de la seva dona (ella li fa fer; Am).

nota: Vegeu 'manxar 2', al Volum 1.

atipapobres

Es diu de les menges de poca qualitat. |

farda, farnat |

Els pica-pica d'aquest hotel són un atipapobres.

atipar-se de pilota (o emborratxar-se de pilota) *

L'alemany s'ha embullat amb la pilota i l'ha perduda (o s'ha embolicat amb la pilota, s'ha entretingut, s'ha embardissat, s'ha marejat amb la pilota, s'ha omplert de pilota -Val-; no s'ha atipat de pilota, s'ha afartat de pilota, s'ha emborratxat de pilota) -C33-.

nota: Sí que és bo 'atipar-se de pilota' quan vol dir menjar pilota, a l'escudella i carn d'olla.

atura es carro i deixa pixar es mul

Es diu per a indicar que és excessiu o exagerat allò que s'acaba de dir o de fer (Mall). |

passar-se de rosca, excedir-se; afluixa!, calma!, frena! |

Eh, Joan, atura es carro i deixa pixar es mul; això que dius és massa exagerat.

atura't, que pixo!

Ho sol dir qui rep un excés d'encàrrecs o de feines per fer (Ca). |

no vagis de pressa!, calma! deixem pixar el matxo (Am) |

A -Quan acabis de fer fotocòpies, endreça el despatx i neteja la cafetera. B -Atura't, que pixo!

aturar-se a pensar

Vegeu 'parar-se a pensar'

au, eixorits!

Es diu per incitar a l'activitat. |

de pressa!, vinga!, arri!, au, va!, som-hi! |

Au, eixorits!, que tenim feina.

eixorit: eixerit

au, home!

Expressió de queixa, de disconformitat. |

que s'ha pensat!, de cap manera!, això sí que no!, ja n'hi ha prou! |

Au home, què és pensa aquesta?, que m'ha manar? (li dóna consells a la feina)

Au home! Havia d'anar dreta i em marejo (al tren).

Ens en fem un tip de pagar impostos. Au, home!

au, va!

1 Vol dir que una cosa que algú diu no és veritat. |

no!, que no!, no és pas veritat!, no m'ho crec! |

A -La Montserrat serà la nova directora. B -Au, va!

2 Hom ho diu per animar els altres a començar una feina (Mall-Gir). |

au, eixorits!, arri!, vinga!, mou-te! (Gir-Val), au, som-hi!; comencem-hi d'anar, foc a la caldera! (Bar), foc a la màquina! (Gir) |

Au, va, Joan!, que tenim feina.

Au va, mou-te!, que la feina ens espera.

Ens hem de moure de pressa, si no volem fer tard: au va!

au idò!

Expressió que s'usa per a animar a realitzar qualque acció o activitat concreta (Mall). |

apa idò!, apa doncs!, som-hi!, vinga! |

Au idò!, tothom cap a casa.

nota: Vegeu també "apa idò".

au Maria!

1 Es diu per avisar quan s'entra en un lloc on no hi ha timbre. |

ei!, ah Maria!, Ave Maria! (Val-Mall), Déu vos guard! |

Au Maria! (en una botiga).

2 Exclamació de sorpresa, d'espant. |

valga'm Déu!, Mare de Déu! (Gir-Val), què ha passat? |

A -Hi ha hagut un accident molt fort. B -Au, Maria!

aumon

En cap lloc (Men). |

enlloc, enlloc del món, en tot el món –en frases negatives- |

I digues-li que no m’has trobat per aumon –Fets-.

ausades

S'usa per intensificar, com a interjecció o expressió confirmativa (Val). |

ja ho crec!, i tant!, certament, (ausades bugades!, usaes causaes!, a osades, a gosades Val) |

I encara que eixes persones hagen progressat econòmicament (ausades que ho han fet), les classes benestants solen ser valencians i això es nota en el vestuari i la imatge personal.

No ens podem queixar, ausades, que vam menjar, beure i riure.

autor de vena

Es diu d’aquell escriptor que té una categoria i unes condicions remarcables (Mall). |

autor de mena |

Feu la descripció d'un autor de vena com era el poeta de Pollença -Mirall-.

avall, que fa baixada!

Expressió de qui anima, o s'anima, a fer quelcom (Gir-Bar). |

endavant!, som-hi!, peti qui peti!, tira avall!, avall va!, avall que va de baixada! (Val) |

Com que em pagaran igual, avall que fa baixada! (que faci la feina complicada un altre).

Avall que fa baixada! (= fem-ne via).

Posaré la denúncia i avall que fa baixada! (i peti qui peti)

Si no t'agrada Arquitectura, canvies de carrera i avall que fa baixada! (i cap maldecap) -Punt-.

Això sortirà malament; ara, a mi, avall que fa baixada! (fem-ho)

A -No hi vull anar, amb la mama! B -Nena, avall que fa baixada! (= fot el camp d'un cop!)

Li diré que no m'interessa, i avall, que fa baixada! (i que digui el que vulgui).

I proveïts de gasolina, avall va que fa baixada! Ningú no ens feia nosa i tot el carrer era nostre -Carrer de la Proa-.

avall va!

Ho diu qui vol tirar endavant una proposta sense preocupar-se per les conseqüències que pugui tenir (Ca). |

avall, que fa baixada; endavant!, no en parlem pas més!, tirem pel dret! |

Si la nena no vol llet, avall va! (la llencem).

Volen ignorants?, doncs avall va! (no patim, els mestres)

Vaig girar el cotxe avariat, i avall va! (en una pujada, va anar baixada avall)

Li deia, Cussa, vine!, i ella, avall va! (se n'anava, el gos)

S'ho empassa tot, el gos: avall va!

A la fàbrica tenim tots els llums encesos, i avall va! (i ningú se'n preocupa)

Com que no ens posarem pas d'acord, avall va! (no discutim, foteu-ho com vulgueu)

Tu la crides i ella, avall va!, l'Alba (té 16 mesos).

avançar feina

Fer una feina avanç del que toca. |

anticipar, fer camí |

A -L'excursió és dilluns. B -Sí, però ja he començat d'avançar feina (preparo coses).

avantatge afegit

...i encara té un altre avantatge, el nostre producte, que es pot rentar amb aigua freda (o ...i encara hi podem afegir un altre avantatge; millor que ...i encara té un avantatge afegit).

nota: Pensem que és una construcció correcta, però innecessària.

avenir-se a raons *

El botiguer no s'ha posat a la raó -m'havia venut una mercaderia defectuosa i no me l'ha volguda canviar- (o no ho ha volgut entendre, no s'ha avingut a res, no ha transigit, no ha afluixat, no s'ha volgut posar d'acord, no ho ha volgut adobar; millor que no s'ha avingut a raons) -TV3-.

L'amo s'ha posat a la raó -en demanava massa del lloguer del pis, ho ha entès i ens l'ha rebaixat- (o ha estat raonable, s'ha ajustat, ha estat conseqüent, ha estat coherent; millor que s'ha avingut a raons).

Es van avenir de pactes: es moro pagà rescat i passatge an es cristià menorquí (o van complir a la lletra, Men) -Folklore menorquí-.

aviat (+ verb)

En poca estona. |

prest, de seguida, ràpidament, ja se'n fa via, prompte |

Un càntir petit aviat és ple.

Aviat són guardats, tan poca mainada (en una escola).

Aviat són aconduïts, els conills (no hi estem gaire).

Un quilo aviat hi és -de pomes- (amb poques es fa el quilo).

L'arròs aviat és fet.

aconduir: Donar menjar

nota: Vegeu també 'aviat', al Volum 1.

aviat és dit!

Hom ho diu d'una cosa difícil de fer (Am). |

és molt aviat dit (Ca), es diu prompte (Val) |

A -Volen anar a córrer 20 quilòmetres. B -Aviat és dit!

C -Volem canviar el món. D -Aviat és dit! -Punt-.

aviat hauria triat!

Hom ho diu, en una comparació entre dues persones o dues coses, quan veu ben clar quina és la millor. |

no costa gaire de triar, és una cosa molt clara, val més un que l'altre |

Jo aviat hauria triat! (entre dos treballadors).

aviat ho tindré arreglat!

Ho diu qui no té ganes de discutir. |

aviat ho tindré adobat!, aviat estarem entesos!, jo aviat ho tindria llest, jo aviat ho tindria acabat |

A -He estat mitja hora discutint amb el de la fotocopiadora. B -Si ve, jo aviat ho tindré arreglat: li diré que se l'emporti.

Jo aviat ho tindria clar: els engegaria.

Jo aviat ho tindria clar: si em fessin del Consell Escolar, no m'hi acostaria (Am).

aviat i fora por!