L

LAITRUM 1 encantat, indecís, persona, ximple (**) (d) (p) Persona que té poca personalitat, una mica beneita. | SIN: Tocat de l’ala, que no és ni tu ni vós, ximple, (sompo, fleuma Val). || Ex: Aquest teu germà no sap ben bé què vol: està una mica laitrum. No sigues fleuma i reclama-ho (Val).

LEPRA persona, seny, vici (**) (d) Persona esgarriada, aviciada. | SIN: Disbauxat, depravat, perdulari, perdut (Val). || Ex: En Corneli tot el dia va torrat: és una lepra.

LERO -A bogeria, estrany, persona, seny, ximple (*) Persona que no té gaire seny o que és una mica tocada del bolet. | SIN: Ximple, beneit, (sompo, fleuma Val). || Ex: Aquests crits has de fer perquè has vist una serp? Sembles lero! No sé què li he fet, a aquella lera! Quan em veu s’amaga!

LILAINA detall, insignificança, negoci, regal, valuós Cosa que no val gaire o que és poc important. | SIN: Menuderia, detall, fotesa (Val). || Ex: Els Reis m’han portat quatre lilaines. A l’aparador no es veu res de bo: només hi tenen lilaines.

LIMITAR-SE afirmació, callar, complir, conversa, fer, moviment, negoci, només, preu Fer coses segons un límit que algú ha assenyalat; tal com s’ha dit i prou (Val-Men-Mall). | SIN: Concretar-se, conformar-se, ajustar-se. || Ex: Sóc jo que redacto les cartes, en Josep es limita a signar-les. En aquesta botiga de roba es limiten molt (venen barat perquè carreguen un marge comercial petit). Na Roseta es limita a dir que sí amb el cap (Mall).

LIRET -A 2 defecte, encantat, memòria, pensament, persona, salut, ximple (**) (p) (d) Persona beneita, un xic pertorbada o una mica orada (Men). | SIN: Liró, benaventurat, beneit, infeliç, (badoc, mec Val). || Ex: Ha estat molt malalt i ha quedat una mica liret (no sap mai allà on és; no coordina prou bé els pensaments). No recorde mai el meu número de telèfon: estic mec! (Val). Treballes per molt poc, badoc! (Val).

LLAC aigua, fang, residu, senyal, taca Marca de fang i matèria orgànica que deixa l’aigua quan es retira d’un lloc. | SIN: Llot. || Ex: Les parets del viver són plenes de llac; si hi baixes, no rellisquis! Quan l’aigua del mar baixa, deixa llac.

LLADREGADA conjunt, delinqüència, robar Molta gent, en un lloc, que roba (Men). | SIN: Lladres, pillards, lladregam, roders (Val). || Ex: Tanqueu bé les portes, que hi ha molta lladregada. Els del govern són una colla de roders (Val).

LLADREGONÍCIA conjunt, delinqüència, educació, robar, vici (**) (d) Conjunt de petits robatoris o estafes. | SIN: Lladregueig, lladregada, lladronici, lladrocini (Val). || Ex: Hi ha una lladregonícia en els nostres dies! (li roben els pebrots de l’hort).

LLADREGOT -OTA conjunt, delinqüència, educació, robar, vici Persona acostumada a fer córrer els dits (Men-Mall). | SIN: Furtador, rapinyador, robador, lladre, (roder –antigament era un lladre rural, un bandoler-, malfatà Val). || Ex: No el deixeu sol a la botiga: és un lladregot! L’ajuntament és una cova de roders (Val). Jo veig normal que els del poble no vulguen que hi visquin malfatans (Val).

LLAGASTA 3 animal, sang Insecte que xucla la sang dels animals mamífers, esp. dels gossos. | SIN: Paparra, caparra (Val). || Ex: El seu gos porta dues llagastes clavades darrere l’orella. Per on passen, els ramats deixen caparres (Val).

LLAGRIMEJAR plorar, sentiment, sortir, trist Escapar-se, a algú, les llàgrimes (Men). | SIN: Plorar un xic, venir les llàgrimes als ulls. || Ex: El dia de l’enterrament vaig veure molts homes que llagrimejaven. Cada cop que anem al cinema llagrimeja.

LLAMBREGAR interès, mirar, obrir, sexe, sorpresa, vigilar, vista (*) Mirar amb els ulls ben oberts; estar alerta de les coses que passen o es diuen (Men). | SIN: Guaitar, observar, vigilar, veure amb un cop d’ull. || Ex: Quins ulls llambreguen la mainada, quan van a esperar els Reis. Quan parlem de sexe, veiessis quins ulls llambrega! I sembla que no hi toca!

LLAMEC –ECA escollir, fam, menjar (*) Persona que no menja gaire; que només vol segons quines coses. | SIN: Llepafils, (migrós, teclós Val), llamenc (Men). || Ex: Jo, de petit, era molt llamec. Ara ve el teclós del teu gendre. Li haurem de bullir quatre bledes! (és vegetarià i no tasta la carn Val)

LLAMÍ bo, dolç, menjar Menjar molt apetitós; esp. si és dolç (Men). | SIN: Llaminadura, dolçaina (Empordà), llepolia (Val-Mall). || Ex: He comprat llamins per a la mainada. La xocolata desfeta que fas és un llamí. Avui, per sopar, us he fet un llamí (una cosa molt bona).

LLAMINER -A 4 1 agradar, dolç, fam Persona a qui agraden molt les menges dolces (Men). | SIN: Gormand, llépol (Val-Mall), golafre (Mall). || Ex: Sóc llaminer: m’agrada molt la xocolata. 2 agradar, enganyar, relació, sexe Home a qui agraden altres dones, a més de la seva; també es diu d'altres coses. | SIN: Femeller, doner, faldiller. || Ex: En Plàcid sempre ha estat llaminer: ara fa seguir una veïna (s'entenen). 3 agradar, desitjar, objecte, robar Una cosa que agrada, que atreu, que lliga. | SIN: Cobejat, atractiu. || Ex: És molt llaminer, un vídeo (s’hi passen moltes hores). Els rellotges bons són molt llaminers (te’ls poden prendre).

LLAMP exagerat, expressió, gran, mida Mot que s’usa per indicar que una cosa és més gran d’allò que és normal. | SIN: Rellamp (Val). || Ex: Veus aquest llamp d’home i t’espantes. Quin llamp d’arbre! Quin llamp de claus!

LLAMPANT color, roba, vistós D’un color molt viu (Men-Mall). | SIN: Extremat, cridaner (Val). || Ex: On vas amb aquesta faldilla tan llampant?

LLAMPAR 5 llum, tempesta, temps Haver-hi llampecs entre els núvols (Men). | SIN: Llampegar, (rellampegar, llampeguejar Val), llampejar (Val-Mall). || Ex: Mira com llampa.

LLAMPAT -ADA barallar-se, eixelebrat, persona, ximple Persona esbojarrada, poc assenyada. | SIN: Eixelebrat, grillat, (xafat, xafat de la bacona Val). || Ex: Aquell teu amic es baralla amb tothom: està ben llampat! I compres una casa tan cara? Estàs xafat de la bacona (Val).

LLAMPEGÓS -OSA color, roba, vistós (*) (d) Molt lluent (Men). | SIN: Llampant. || Ex: La Roser duia un vestit llampegós.

LLANA ensenyament, incultura, llibertat Ignorància, esp. quan és provocada per la manca de llibertat i el fanatisme. | SIN: Incultura, burrera (Val). || Ex: En aquesta part del país encara hi ha molta llana.

LLANGUIR fatigar, feble, prim, salut Tornar-se, una persona, flaca, deixada anar, que no s’aguanta (Men). | SIN: Abatre, aclucar, aclaparar, baldar, aflaquir, decandir, (marejar, desvanir, desmillorar-se Val). || Ex: La nena queda llanguida de tant de beure aigua. Aquest matí he caminat moltes hores: em trobo llanguit. He eixit desvanit de l’església (per la calor i la pesantor del sermó Val). No vages a entrenar-te tant, que et desmillores (esdevens prim i escarransit Val).

LLANTERNADA encegar, intensitat, llum, pujada, sobtat (*) (d) Puja sobtada de la intensitat d’un llum (Men). | SIN: Enlluernament. || Ex: A -El fluorescent no va bé ara. B -No ha pas fet una llanternada?

LLÀNTIA 6 1 antic, llum, objecte, religió Estri que fa llum, que pot tenir la forma d’aranya o d’altres (Val-Men-Mall). | SIN: Làmpada. || Ex: A l’església hi ha dues llànties que pengen de dalt el sostre. 2 brutícia, roba, taca Taca d’oli a la roba (Val-Men). | SIN: Medalla, solfa, llanterna (Men). || Ex: Portes una llàntia al jersei.

LLANUT -UDA 1 cabells, pèl, sort (**) Que duu més pèl que habitualment (a Val només vol dir sortós) (Men). | SIN: Pelut, cabellut. || Ex: Vas molt llanut del clatell; has d’anar al barber! 2 encantat, enganyar, persona, ximple Persona crèdula, a qui no costa gaire d’entabanar. | SIN: Babau, beneitó, tòtil, tanoca, (panoli, fleuma Val). || Ex: El fan treballar els diumenges i tot i no li paguen hores extres: quin llanut!

LLAPIS aparell, escriure Estri de fusta que porta una mina incorporada; serveix per escriure i dibuixar (llapit* a Ca i a Am). || Ex: Se m’ha escabotat la punta del llapis.

LLASSAR 7 caminar, córrer, excés, fatigar Fatigar en gran manera. | SIN: Lassar, rendir, baldar. || Ex: Si vas a caminar amb aquells dos, et faran llassar. No facis llassar aquesta nena, que és molt petita (la fa córrer). Els gossos han arribat llassats (de perseguir el senglar).

LLAVIFÍ agradar, escollir, fam, menjar (**) Que només menja segons quines coses; molt exigent a l’hora dels àpats. | SIN: Bocafí, llamenc, llepafils, delicat (Val). || Ex: El meu gendre és molt llavifí: cada dia vol un menjar diferent. És molt llavifí aquest gos (segons què, no ho vol).

LLAVORS llavors, quan, temps Aquell dia; aquell cop (llavores* a Ca i a Am; també llavons** a Ca) (es diu més llavonses, llavons, llavores Men) (se sol dir llavò o llavonses a Mall). | SIN: Aleshores, en aquell moment. || Ex: Ell ho va dir i llavors el van castigar. De llavors que va fer aquelles glaceres, no ha fet fred.

LLECO agricultura, terreny, tou (*) (d) Terreny que no és gaire dur i fa de bon treballar. | SIN: Llécol, gres, gresc. || Ex: Tu tens la feixa de bon fangar: tot és lleco.

LLEFEC -EGA agradar, escollir, fam, menjar Persona poc menjadora, a qui només agraden unes quantes coses (sentim llefega, també en masculí, a Ca). | SIN: Llamenc, llepafils. || Ex: A -El bacallà tampoc no m’agrada. B -Ets una llefega!

LLEFISC 8 brutícia, feina, greix, oli (**) (d) Cosa untada, llefiscosa (Men). | SIN: Greix, untet, enllefernament, sutzura, (envisc, empalustrada, empalustrament Val), engrut (Mall). || Ex: En aquesta cuina, tot és un llefisc (és ple d’oli). Tinc les mans enviscades (Val). No ix de casa, perquè l’envisca la faena (en sentit figurat; està molt ocupat). Quin empalustrament! Tinc ganes que acaben els pintors (Val).

LLEFISCÓS -OSA 1 animal, camí, enganxar, superfície, terreny, tou Que és tou i s’enganxa quan es toca (Men). | SIN: Untuós, vescós, viscós, (esvarós, esguillós Val). || Ex: Els llimacs són llefiscosos. Per adobar la carretera, han tirat una terra massa llefiscosa, i ara, amb la pluja, no es pot passar. 2 comportament, desagradable, gust, lleig (**) (d) De molt mal gust. | SIN: Desagradable, violent, odiós, repulsiu. || Ex: Per Nadal ens fan propaganda de coses que molta gent no pot comprar. Què voleu que us digui! Ho trobo llefiscós!

LLEI calor, classe, dolor, sensació, temps Manera de presentar-se o de ser, una sensació del cos, el temps atmosfèric o una altra cosa. (Val). | SIN: Mena, classe. || Ex: Fa una llei de calor avui, eh? (xafogor). Em sento una llei de cosa aquí al pit (em fa mal). Hi ha una llei de ceps que no s’han d’empeltar. Aquesta llei de temps continuarà. -CR-

LLEIG LLETJA aspecte, lleig Que té un aspecte poc atractívol (el femení és lleja* a Ca i a Am). | SIN: Repulsiu, repugnant, desairós, fastigós, marreco (Men). || Ex: Tenen dues dependentes molt lletges.

LLEIXA 9 fusta, habitatge, moble (**) Qualsevol mena de prestatge o relleix en un armari o en una paret. | SIN: Prestatge, estant (Val). || Ex: A l’armari del pa hi ha dues lleixes. A la casa vella hi havia lleixes a les parets de les cambres.

LLENÇAR 1 desfer, imprudència, llançar, perill, tirar Desempallegar-se de quelcom quan ja no interessa. | SIN: Desfer-se, (reballar –es diu del Xúquer en avall; és llançar una cosa amb violència o llançar-la per no recuperar-la- Val), (tirar, envelar Men). || Ex: Tots els papers que hi ha a sobre la taula, ja es poden llençar. Ca -Deixar anar aquesta nena sola a Anglaterra és llençar-la (és una imprudència). Mira quin trau duc al cap: el meu germà m'ha reballat un llibre i me l'ha fet (Val). 2 joc, llançar, pilota, tirar Fer córrer quelcom amb força (el mot tirar és freqüent, però llançar es diu si implica intenció o delicadesa Val). | SIN: Gitar, xutar, (tirar, llançar Val). || Ex: Ha llençat la pilota amb la mà i ha trencat un vidre. En Jordi llença el còrner. -CR- Tira els fems al camp! (Val) Llança-li la pilota! (Val). 3 despendre, diners, excés Fer despeses fora de mida. | SIN: Balafiar, malgastar, dilapidar, llançar (Val). || Ex: Comprar maduixes en aquests preus és llençar els diners. 4 caminar, defecte, moviment, salut (**) Llençar la cama (o una cama, els peus): caminar, ballar, etc. amb una cama que no va ben recta; és a dir, que tira cap a fora. | SIN: Coixejar, ranquejar, llançar (Val). || Ex: La Soledat, quan camina, llença la cama. Aquest gos llença una cama. Tu balles llençant els peus.

LLENGOT 10 burla, ganyota, llengua, nen Ganyota que es fa amb la llengua per fer mofa d’algú (també llengarot** a Am) (Men). | SIN: Llengota, traure la llengua (Val), mom (Men). || Ex: La mainada feien llengots al mestre. Per què em fas llengots?

LLENGRUAR durar, esperar, feina (**) (d) Haver d’esperar molt per tenir una cosa acabada perquè qui fa la feina la fa durar més del que sol ser costum. | SIN: Gruar, regruar, suar. || Ex: Recoi, si que el fan llengruar aquest vestit; fa un mes que l’hauria de tenir a casa!

LLENGRUAT -ADA cuit, dolent, fruit, gust, menjar, passat (**) (d) Llegums o arròs, que fa massa estona que són cuits i, per tant, no són ben bé al punt. | SIN: Pastat, regruat, empastrat (Val). || Ex: Ens hem hagut de menjar els macarrons llengruats. Aquest arròs vindrà llengruat: ens l’hem de menjar de seguida.

LLENGUA forma, terreny, tira, tros Tros de terra, o una altra cosa, de forma llarga (sentim llenga* a Ca). | SIN: Llenca, belga. || Ex: En aquesta llengua del camp farem blat de moro.

LLENGUALLARG -A 1 desvergonyit, educació, expressar, replicar Persona que contesta, que té llengua, encara que no tingui raó (a Ca i a Am es diu llengallarg) (Men). | SIN: Llengut, pocavergonya, desvergonyit, (contestaire, replicaire, maleducat, contestador, fresc Val). || Ex: Quan t’avisem, no has pas de contestar: ets un xic llenguallarg. 2expressar, xerraire (*) Persona que enraona massa; que xerra les coses que no s'han de dir (En). | SIN: Bocamoll, xerraire. || Ex: Hi ha coses que no ha de saber, l’Heracli: és un llenguallarg i tot ho explica.

LLENGUEJAR 11 desvergonyit, educació, expressar, persona, presumir, replicar (**) Parlar massa, algú, perquè s’alaba o perquè contesta a qui el renya (llengüejar al DCVB). | SIN: Presumir, tenir llengua, contestar. || Ex: En Gener està carregat de deutes i encara llengueja pels cafès. L’he avisat perquè no cridés tant i encara llenguejava! (no el podia fer callar; volia tenir raó).

LLENGUT -UDA desvergonyit, educació, expressar, obeir, replicar, xerraire Persona que parla massa, gen. amb mala educació (també llenguerut* a Ca i a Am). | SIN: Llenguallarg, llenguerut (Men-Mall). || Ex: D’ençà que vas amb l’Isaac, t’has tornat molt llenguda (no vol creure i contesta cridant). És un home molt xafarder i sobretot llengut (xerraire).

LLENTIA 1 fruit, menjar Llegum de gra petit, en forma de disc i de color marró (a Ca es diu també llentilla) (Men-Mall). | SIN: Llentilla (Val). || Ex: L’Antoni no en vol mai, de llenties. 2 pell, salut, taca Taca, gen. petita i rodona, que surt a la pell; solen ser de color groguenc (es diu piga quan és de color més fosc i ressurt de la pell) (Men). | SIN: Llentilla, piga (Val). || Ex: En Lluc té moltes llenties als braços i a la cara.

LLENTIÓS -OSA cos, pell, taca (**) Que té llenties a la pell (Men). | SIN: Llentillós, pigat (Val). || Ex: La filla de la Soledat és pèl-roja i llentiosa.

LLENYA 12 cop, educació, picar, treballar Seguit de cops i patacades (llenya també és una expressió que vol dir que s’ha de treballar amb ganes i sense dubtar-hi Val) (Val-Men). | SIN: Pallissa, allisada, estovada, atupada, estomacada, passó (Val), mauro (Men). || Ex: Llenya us fumerà, aquesta criatura, si la malcrieu així! Si no voleu creure, hi haurà llenya. A -Ja ho tenim tot. Comencem? B -Llenya! (Val) Li pegà un bon passó i ja no ho tornà a fer (Val).

LLEPACONTENTS animal, sexe (**) (d) Gos petit (sentim llepacontentos) (aquest mot té connotacions sexuals, denota possibles relacions de bestialitat). || Ex: Ha passat una senyora amb un llepacontents.

LLEPACULS afalagar, persona Persona excessivament complimentosa i servil envers els seus superiors (també llepó a Ca i a Am) (Val-Men-Mall). | SIN: Llepaire, llagoter, adulador, llepa (Val), llepó (Val-Men). || Ex: A tots els treballs n’hi ha, de llepaculs. Aquell parell són uns llepons. És un llepó, i per això se l’estima tant l’encarregat (Val).

LLEPADA cabells, capa, construcció, pintura Capa prima de pintura, de ciment o d’un altre material, que es dóna en una paret (llepada és un abús en un preu cobrat Val) (existeix llepada de bou, que és un reveixí de cabells alçats damunt el front, com el pèl d’un bou que s’ha llepat Mall) (Men). | SIN: Mà, passada. || Ex: Abans d’enguixar, farem una llepada de ciment, en aquest pany de paret. No aneu en aquell bar, que allí peguen bones llepades (és molt car Val).

LLEPAFILS agradar, escollir, fam, menjar Persona que, a l’hora de menjar, només troba bones unes quantes coses. | SIN: Llamenc, menjamiques (Mall). || Ex: N’hi ha un fart de cuinar per a tu: ets un llepafils!

LLEPAR 13 accident, escarmentar, gust, moc, ofendre, picar, renyar, tastar, topar, vehicle (**) Veure’s afectat per una cosa negativa, rebre’n les conseqüències (llepar és rebre colps Val) (llepar vol dir abusar en un preu Val) (també llepar amb la llengua Men) (Men). | SIN: Sortir escaldat o escarmentat, cobrar. || Ex: Si fas això lleparàs! (et picaré). Si no hagués dit res, no hauria llepat (el renyen). L’Eduard sempre llepa (enraona i li fumen algun miquel). Hi hagué una frenada i el del darrere em va llepar ben llepat (Val). Com portes la cara! (de ferides). Sí que t’han llepat (una baralla) (Val). Si fas això et lleparé! (Val). No m’han llepat en ca Bigot! (m’han cobrat molt; ironia) No llepis el plat! (Men).

LLEPAT -ADA joc, sort (**) Que té molta sort (es diu molt a Barcelona).| SIN: Afortunat, sortós, (que totes li ponen; que li ponen els pollastres Val). || Ex: Jugant a cartes ets un llepat. Ahir, jugant a cartes, totes em ponien (Val).

LLEPET brutícia, embrutar, excrement, roba, taca Taca o ratlla de brutícia, esp. a la roba. | SIN: Llepada, taca, medalla, (floc, runa Val). || Ex: No seguis sobre la vànova, que hi deixes llepets (quan vas despullat). Portes un llepet als calçotets (de merda). Canviat els calçotets, que hi dus un floc (ha fet de ventre i no s'ha torcat bé el cul Val).

LLEROC -OCA fatigat, malalt, salut (**) (d) Persona que no es troba gaire bé, un xic malalta. | SIN: Pioc, malaltús (Val). || Ex: Avui estic lleroc: no aniré pas a caminar. La criatura està lleroca (pansida per la febre).

LLESCA habitatge, material, menjar, pa, part, peça Peça plana i gran de suro (a Mall només es coneix la forma més general de llesca, és a dir: tallada prima de pa) (Val-Men). | SIN: Panna. || Ex: Aquestes llesques de suro, les hem comprades per fer bucs. Vull una llesca de pa amb formatge (Mall).

LLET 14 1 expressió, negació, opinió, refusar Expressió que fa servir qui pensa de manera oposada a la persona que parla. | SIN: (I una guitza!, i què més! Val). || Ex: A -Si regateges, t’ho vendran per vuitanta mil. B -Llet! (que no). C -Acompanya’m al bar i convida’m a una cervesa. D –I què més! 2 intoxicar, planta (*) Llet de Teresa: planta que, quan es talla, de la tija en surt un líquid que sembla llet (Men-Mall). | SIN: Lleteresa, (lletera, lletrera, lleterola Val). || Ex: La llet de Teresa és una planta molt metzinosa.

LLETERADA desvergonyit, educació, joc, sort (**) (d) Molta sort (de llet, llenguatge d’argot). | SIN: Llet, xamba, (cotna –que també vol dir “desvergonyiment”- o cona Val). || Ex: A -He tingut les quatre manilles. B -Quina lleterada! Quina cotna tinc! He trobat el llibre que buscava (Val). Ho he sabut de cotna (Val). Teniu una cotna, sempre burlant-vos del xiquet! (Val)

LLETISSÓ animal, menjar, planta (*) (d) Planta que fa unes fulles grosses, amb punxes que semblen espines, però que no són dures; es cull per donar als conills (lletsó, pronunciat llensó Men). | SIN: Lletsó, llicsó (Val). || Ex: Els lletissons són plantes força altes.

LLETRAT -ADA conversa, culte, persona Persona culta, que ha llegit molt (Val-Men-Mall). | SIN: Enlletrat, docte, sabut (Val). || Ex: En Bru és un noi lletrat: amb ell pots parlar de qualsevol tema.

LLEUGER -A 15 1 gens, important, poc, quantitat, temps De poca importància (Val-Men). | SIN: Mínim, petit. || Ex: ...una lleugera inestabilitat. -TV3- No hi pot haver la més lleugera ombra de sospita. -TV3- 2 lleuger, malalt, menjar, salut Menjar poc consistent i de bon pair (Val-Men-Mall). | SIN: Suau, fluix. || Ex: Als malalts, doneu-los coses lleugeres. Per sopar menjam coses lleugeres (Mall).

LLEUMA guarir, moc, refredat, salut (**) (d) Cadascun dels mocs que es treuen, esp. per la boca, quan un refredat es comença d’estovar. | SIN: Reuma, flegma. || Ex: Tot avui que trec lleumes.

LLEURE diversió, lícit, poder, temps Tenir temps de fer quelcom; poder-ho acomplir (lleure vol dir “ésser lícit a algú de fer una cosa” Val) (lleure és sinònim d’esplai, esbarjo Mall). | SIN: Vagar, poder, tenir temps. || Ex: Ara no em lleu d’anar a comprar. Quan et llegui, encén el foc. M’és llegut de posar això en relleu (Val). El temps de lleure és de tres a quatre (Mall).

LLEVADA 1 agricultura, bosc, feina, negoci, tallar El fet de tallar el suro de les alzines sureres d’un bosc. | SIN: Tallada, partida de suro. || Ex: Als anys quaranta, quan feies una llevada, guanyaves molts diners. 2 altura, arbre, bosc (**) (d) Alçària del tronc d’un suro, que és la part que es pot llevar. || Ex: A Agullana hi havia arbres de cinc i sis metres de llevada (el tronc arribava a 5 o 6 metres i es podia llevar fins a aquesta mida).

LLEVAIRE 16 agricultura, bosc, feina Persona que es dedica a llevar suro. | SIN: Llevador. || Ex: Els llevaires, quan anaven a començar, deien: vaig a matar rebaixins (perquè els rebaixins es fan als suros).

LLEVANTADA pluja, temps, vent Vent de llevant, que sol dur pluja. | SIN: Temps plujós. || Ex: Avui està fent una llevantada.

LLEVAR 1 agricultura, apartar, feina, fruita, lloc, mar, prohibir, produir, robar, treure, vici Fer fruit un arbre (es mantenen moltes accepcions de llevar, p.e.: 1 -Fer fora del lloc on estava, apartar. 2 -Apoderar-se d’una cosa, desposseir. 3 -Suprimir, fer desaparèixer i fins i tot prohibir. 4 -Recollir un ormeig de pesca que estava calat Mall). || Ex: Un noguer passa anys abans no lleva. Aquesta vinya lleva molt. Llevau-vos d’aquí, que no ho veieu que feis nosa! (Mall). M’han llevat el jersei (Mall). El metge m’ha llevat el tabac (Mall). Els pescadors lleven la xarxa (Mall). 2 agricultura, animal, feina, roba, treure Treure una cosa que n’embolcalla una altra (llevar conviu amb traure, però en sentit diferent: es diu lleva’t l’abric i no trau-te l’abric; llevar implica apartar d’una superfície, mentre que traure implica un moviment de dins a fora Val) (Men-Mall). || Ex: Si veus que sues, lleva’t el jersei. El suro, per ser bo, s’ha de llevar cada deu anys. Trau el gos a passejar (no lleva el gos; el gos es trau, però no es lleva Val). 3 criticar, expressar (*) Desacreditar, a algú, d’una manera injusta (Men). | SIN: Malfamar, criticar, bescantar. || Ex: No lleveu mala fama a aquesta mestra, que és una de les més trempades.

LLEVAT 17 excepte, només Indica alguna excepció, d’un fet que s’està comentant (Men-Mall). | SIN: Excepte, fora de, menys. || Ex: No hi creuen, llevat d’uns quants. -El Temps- Hi hem anat tots llevat d’en Miquel.

LLIBANT aparell, fil, gruixut Corda molt gruixuda, gen. d’espart o de cànem (Men). | SIN: Soga, calabrot, maroma (Val). || Ex: Els pescadors fan servir llibants de cànem perquè és més fi, més fort i no es fa tant malbé amb la humitat. Sempre porto un llibant al tractor.

LLIBERT -A 1 animal, llibertat, lligar (*) Aquell a qui se li ha donat la llibertat (ho sentim a dir dels animals) (Men). | SIN: Destacat, deslligat, lliure. || Ex: Quan som a la casa de pagès, deixem la gossa lliberta. Tenim dos gossos estacats i un de llibert. 2 amagat, lloc, música, net, sentir, vista (*) Espai buit, obert, sense obstacles ni barreres (Men). | SIN: Expedit, net, no obstruït. || Ex: Aquí és llibert i l’orquestra no se sent (toquen sardanes en un camp). Si talles els arbres, et quedarà la casa ben lliberta (tindràs molta vista).

LLIGA avenir-se, conjunt, ensenyament, família (**) Grup de persones que tenen alguna característica comuna (fer lliga vol dir avenir-se Val) (Men). | SIN: Colla, tropa. || Ex: En aquella casa hi ha mainada de dues lligues (de diferents homes o dones, perquè un de la parella s’ha casat dues vegades). La botiga no pot pas anar bé: hi ha molta lliga de germans (colla; no s’avindran entre ells). Els de la nostra lliga vàrem passar un llibre que es deia L’Aplec (curs, grup). Veig que Jordi i tu feu molta lliga (Val).

LLIGAM 18 amistat, molestar, nosa, relació, unió Relació d’amistat, de familiaritat, entre persones (Men-Mall). | SIN: Vincle, unió, relació, obligació. || Ex: La gent que et vénen a casa et priven: no en volem pas, de lligams (si tens convidats no pots fer allò que tu vols).

LLIGAR 1 avenir-se, caràcter, desconfiar, enganyar, gust, quantitat, relació Avenir-se les persones; coincidir o quedar bé juntes, les coses (Val-Men-Mall). | SIN: Concordar, adir-se, congeniar, fer lliga (Val). || Ex: És un home que no lliga amb ningú. En Simó no lliga amb el seu cunyat. Les coses que dius tu i les que diu ella no lliguen. El color verd no lliga amb el morat. A mi els nombres no em lliguen: quelcom hi ha! (p.e. un desfalc). 2 dintre, feina, llibertat, molestar, nen, obligació, treballar No poder fer, algú, allò que vol, perquè hi ha quelcom que el priva de fer-ho (Val-Mall). | SIN: Destorbar, entrebancar, impedir. || Ex: La mainada lliga (no es pot sortir a la nit). La feina de pastor és molt lligada (s’ha de treballar cada dia). Tothom és a la plaça i jo aquí lligat (treballant). Ca -Estar lligat al pis no li agrada (tancat moltes hores). 3 coagular, excrement, menjar Tornar-se sòlida una substància (Val-Men-Mall). | SIN: Espessir, espesseir, condensar, restrènyer (Val). || Ex: La crema no m’ha quedat gaire lligada. La nena ja fa caca lligada. Beu orxata, que diuen que lliga (Val). 4 complicació, entendre, família (**) Arribar a entendre una cosa que, de moment, es veu enrevessada (Val-Mall). | SIN: Lligar caps, copsar, comprendre. || Ex: Ara ja la sé, la relació que teniu amb la Soledat, però tot primer no ho lligava (que éreu parents). 5 amistat, promesa, relació, tracte Haver-hi, entre dues persones, una bona amistat, un compromís per treballar juntes o una altra relació (Val-Men). | SIN: Unir, agermanar, tenir. || Ex: Per l’amistat que ens lliga, quan em vengui la feixa, tu seràs el primer comprador.

LLIMAC 19 animal, lent Animal semblant al cargol, però sense closca (llimau** a Ca; llimoc** a Am) (Val-Men-Mall). || Ex: Els llimacs, a l’Empordà, són més petits que aquests.

LLIMELLA agricultura, aparell Mena de ganivet, corbat de la punta, que fan servir molt els pagesos. | SIN: Falçó (Val). || Ex: A mi m’agrada més collir raïms amb la llimella que amb les tisores.

LLINDAR entrada, habitatge, part Part de baix del portal d’entrada d’un edifici, i per ext. el forat que tapa la porta (llinda** a Am). | SIN: Pas de la porta, llinda (Men). || Ex: Preníem la fresca al llindar de la porta.

LLIS –A cos, pla, sexe, superfície Que no té arrugues ni plecs (Val-Men-Mall). | SIN: Fi, pla, ras. || Ex: La paret és ben llisa. És una noia llisa (que no fa pit).

LLISADA caminar, caure, lliscar, moviment, perill El fet de caure, qui camina per una superfície molt polida o fina. | SIN: Relliscada, patinada, (esvaró, esguilló Val). || Ex: No caminis de pressa, que el terra és moll i et fumeràs una llisada.

LLISAR 20 caure, córrer, lliscar, perill, superfície (*) (d) Relliscar, algú o alguna cosa, sobre una matèria molt fina. | SIN: Lliscar, esquitllar, (esvarar, esguillar Val), llenegar (Men-Mall). || Ex: El terra de la cambra llisava. El glaç de les basses és molt gruixut: hi tires un roc i llisa (va marxant).

LLISCAR acostar-se, construcció, feina, joc, pla, prop, tocar (*) (d) Fregar una superfície perquè sigui més fina o per treure’n una capa de pintura (Men). | SIN: Fregar, polir. || Ex: El mosaic encara s’ha de lliscar (polir). La paret s’haurà de lliscar, abans de pintar-la (escatar). El paviment del garatge és lliscat (fi). La pilota ha sortit lliscant el pal (fregant).

LLISQUET aparell, fermar, ferro, porta, tanca, reforçar, robar Estri per tancar o per assegurar una porta o una finestra; sol ser una barreta de ferro que entra en un forat lliscant o una balda que gira. | SIN: Passador, pestell, forrellat (Val). || Ex: Com que ens van entrar a robar, el meu home ha clavat dos llisquets darrere la porta. L’armari del pa s’obre amb un llisquet.

LLISTÓ 1 fusta, pal, peça Peça de fusta prima i llarga (Val-Men-Mall). | SIN: Barra, brèndola, llata, cabiró (Val). || Ex: S’ha trencat un llistó d’una barana del carro. Amb quatre cabirons i una uralita m’he fet un colomer (Val). 2 animal, menjar, planta Herba prima que es fa per les vores dels camins. | SIN: Gerber, fenàs. || Ex: Les vaques, si tenen userda, no mengen pas llistó. La dona és a fer una saca de llistó per als conills.

LLOBADA 21 agricultura, corba, equivocació, feina, ratlla, terreny Bocí d’un camp que ha quedat mal llaurat perquè l’arada ha saltat o perquè qui llaura no ho fa prou recte (a Ca es diu mussolada^*). | SIN: Illa. || Ex: Fas llobades perquè fa poc que llaures (no en saps). L’arada ha saltat amb un roc i he fet una mussolada.

LLOBÍ animal, menjar, planta Planta lleguminosa que se sol donar al bestiar (a Ca llobís). | SIN: Tramús (Val). || Ex: L’aigua de llobins és bona per als cops. Demaneu cacau i tramussos (Val).

LLOCA 1 animal, dolent, educació, encantat, fruit, menjar, passat, tou, vici, ximple Pera que ha madurat massa, ha vingut tova i ha agafat un color beix (lloca és una persona poc activa i un xic fava; també es diu d'una mare molt protectora –mare estremida, marota- Val) (lloca és la gallina que cova Mall) (Men). | SIN: Passada –la fruita-. || Ex: Les peres han quedat lloques. Ara no vénen lloques, les peres: ara es podreixen. Vine demà a la festa, no sigues lloca! (Val). La meva veïna és una lloca: sempre va amb les tres xiquetes pel carrer (Val). A -Ma mare totes les nits em puja un got de llet. B -Quina marota! (Val). 2 delinqüència, dolent, persona, robar (*) Persona que amaga un malfactor o que l’instiga a delinquir. | SIN: Encobridor, tapadora. || Ex: Tenia moltes lloques (un bandit). -Llibre- Els que fan contraban sempre tenen lloques, i a aquests no els veu mai ningú (sempre reben els petits).

LLOCARADA conjunt, desagradable, dolent, groller (**) (d) Grup de gent dolenta o desagradable per a la persona que parla. | SIN: Llopada, xusma, gentola (Val). || Ex: En aquesta mena de reunions, sempre hi veus la mateixa llocarada.

LLONGANISSA 22 embotit, menjar, picant Embotit llarg, sec i picant, més gruixut que el fuet (llangonissa* sempre, a Ca i a Am) (fuet també és una forma molt comuna Val). (Val-Mall). || Ex: La llonganissa fa venir set.

LLOPADA conjunt, delinqüència, important, influència, polític, robar Conjunt de persones que remenen les cireres en una institució (té un sentit despectiu). | SIN: Llocarada, xusma, llorigada, trepa. || Ex: Tots tres són de la mateixa llopada (p.e. de l’ajuntament).

LLOPARRADA dolenteria, fet, trair (**) (d) Acció dolenta que es fa contra algú. | SIN: Malfet, tort, feta (Val). || Ex: En Martí em va fer una lloparrada (el va anar a denunciar d’amagat).

LLOSADA construcció, roc, terra (**) Pedra llarga i estreta que serveix de base a un balcó (una pedra gran i plana és una llamborda Men). | SIN: El terra, llosa. || Ex: Ha baixat la llosada del balcó.

LLOSC -A defecte, encantat, expressió, persona, vista, ximple Persona que no s’adona de les coses, perquè hi veu poc o perquè és encantada (també llusc a Am; a Ca i a Am se sol dir llosco) (llosc –dit llosco- és qui no hi veu sinó de molt a prop Mall) (Men-Mall). | SIN: Curt de vista; encantat, toix, (tirorit –encantat- Men). || Ex: No ho veus, llosc? Ho tens aquí, a sobre la taula. No l’haurà pas vist, el seu pare: és una nena molt llosca (encantada). A cada curs s’hi passa dos anys: és llusca! Que no la veies, la porta? Sembles llusc! (hi ha fumut un cop).

LLOSSA 23 1 aparell, cuina, recipient Cullera més grossa que les de mida normal. | SIN: Culler, cullerot. || Ex: L’àvia remena la cassola amb la llossa de fusta. 2 aparell, cuina, recipient (**) Mena de cullera gran, que té la tassa rodona i es fa servir en posició vertical per treure el líquid d’un recipient. | SIN: Culler, cassa. || Ex: La Margarida emplena la cantina de la llet amb una llossa.

LLOSSADA diners, menjar, quantitat, robar Quantitat de menjar que s’agafa, cada vegada, amb una llossa. | SIN: Cullerada, cassada. || Ex: Em menjaré un parell de llossades més de brou. per ext. Quina bona llossada en va arreplegar, de cèntims! (un que va fer un desfalc).

LLOSSAR afilar, extrem, feina, ferro Fer punta o tall a una eina que s’ha gastat treballant. | SIN: Afilar, afusar, esmolar (Val). || Ex: El ferrer té moltes relles per llossar.

LLOSTRE claror, dia, foscor, part Claror del matí, abans de sortir el sol, o del vespre, quan el sol ja és post. | SIN: Crepuscle, foscant (al vespre), albada (al matí), (aurora, sol ixent Val). || Ex: Ahir vam arribar llostre a casa (ja començava a ser fosc). Aviat serà llostre (començarà a clarejar o a fosquejar).

LLOSTREJAR 24 claror, dia, fosc, temps Començar a fer-se clar, al matí, o a venir fosc, al vespre; estar, el cel, entre clar i fosc. | SIN: Enllustrar-se, fosquejar (al vespre), clarejar (al matí), llustrejar (Val). || Ex: En aquest temps, a les sis llostreja i a dos quarts de set és fosc. A les cinc llostreja (fosqueja).

LLOTADA 1 aigua, bassa, capa, fang, planta, verd (**) Substància verda, d’origen vegetal, que es fa per les vores dels llocs humits o on hi ha hagut aigua. | SIN: Llot, llac, llim, (llimac, verdet Val), llemisc (Men). || Ex: Els rius són secs i a les basses hi ha aquella llotada verda. Entre el verdet he vist una granota (Val). 2 aigua, fang, inundar, terreny (*) Fang que l’aigua deposa. | SIN: Llot, llotim, llac, tarquim (Val). || Ex: L’aigua ha deixat llotada pels camps (s’havien inundat). Hem de traure el tarquim de la sèquia per escampar-lo pel camp (Val).

LLUC 1 brot, part, planta Brot nou d’una planta. | SIN: Rebrot, rebroll, (brot, brosta, relluc Val). || Ex: El roser comença de fer llucs nous. -CR- Trau la brosta seca del camp i la cremarem (les puntes de les branques) (Val). 2 activitat, capaç, encertar, intel·ligent, saber, seny Capacitat per entendre quines coses són bones i quines són inconvenients, o per saber el que cal fer. | SIN: Encert, bon cop d’ull, seny, (trellat, coneixement, enteniment Val), titella (Men). || Ex: Tindran molt de lluc, aquestes nenes (seran assenyades). Tu tens més lluc que jo per comprar. En Josep sembla que té més lluc, ballant (ara en sap més). He tingut molt de trellat comprant el pis del costat (Val). És normal que s’hagen separat perquè cap dels dos no tenia gens de coneixement (Val). Per ara només m’ha eixit un queixal de l’enteniment (Val). Mira que en tens poca, de titella (P. Melis Men).

LLUCAR 25 1 notar, veure Adonar-se de les coses amb la vista. | SIN: Veure-hi, apercebre. || Ex: Que no hi lluques? (ho diuen a un que s’entrebanca). 2 endevinar, entendre, inepte, notar, saber, veure Ésser llest; saber copsar de pressa el sentit de les coses. | SIN: Saber fer, entendre-hi; filar, clissar, guipar (Val). || Ex: És una cuinera que lluca poc (no sap fer les coses, calcular el temps, les quantitats dels aliments, etc.). Aquell em volia vendre llibres: el vaig llucar de seguida (filar, clissar). Els polítics ho dissimulen, però els guipes de seguida (Val).

LLÚDRIGA animal Mamífer pescador que viu a les vores dels rius. | SIN: Llúdria, llúdia (Val). || Ex: Abans n’hi havia moltes, al Llobregat, de llúdrigues, però quatre caçadors les varen fer perdre (al Llobregat empordanès).

LLUENT aigua, bassa, color, material Que reflecteix la llum (Val-Men-Mall) (a Val també és la part central d’un estany o d’un llac). | SIN: Brillant, resplendent. || Ex: M’agrada anar amb les sabates lluents. Duus un anell molt lluent. Anirem amb una barca pel lluent de l’Albufera (Val).

LLUERT -A animal, caràcter, estrany, insociable, persona, solitari (**) (d) Persona o animal esquerps, que marxen dels altres i volen anar sols (també es diu lluerter a Ca). | SIN: Bosquetà, alarb, estrany, poruc. || Ex: En Sòter quan veu gent fuig: és un lluert. Aquest porc sembla mig lluert: s’escapa i no vol entrar a la cort com els altres. Tenim un gat lluert (no és manyac).

LLUERTEJAR 26 estrany, insociable, persona (**) (d) Fer lluerteries; és a dir, tenir un capteniment poc sociable. | SIN: Fer l’estrany, ésser esquerp o insociable, tenir llunades (Val). || Ex: L’Abdies sempre lluerteja: quan els altres són a la plaça, ell és a podar. Joan té llunades, a mitjan sopar s’alça i se’n va (Val).

LLUERTERIA agredir, animal, comportament, dissimular, estrany, insociable, por (*) (d) Acció que fa una persona o un animal quan té por, quan no vol que el vegin o quan va esverat. | SIN: Raresa, estirabot. || Ex: El gat ens ha fet una lluerteria: s’ha vist tancat i ha esgarrapat la mare. En Gonçal ha fet una altra lluerteria: quan ha vist que venia la Cecília, ha entrat en una botiga (li agrada, però és vergonyós).

LLUFA 1 educació, pet Gas pudent produït als intestins, que es deixa anar sense fer fressa (Men-Mall). | SIN: Veixina, vent, bufa (Mall). || Ex: Andreu, estàs molt quiet: que has fet una llufa? 2 espavilat, notar, persona, xafarder (*) Persona que tot ho veu, tot ho vigila i pertot es posa. | SIN: Tafaner, curiós, escorniflaire, esmolet. || Ex: Aquesta nena és una llufa: s’adona de totes les coses que passen a la classe.

LLUFAR 1 educació, pet, ventre Fer llufes (a Am també es diu llufejar) (a Girona no té ús pronominal). | SIN: Fer vents o veixines. || Ex: Quan m’atipo de fruita, llufo tota la tarda. 2 mirar, saber, tafanejar (**) Fer el tafaner; voler saber les coses dels altres. | SIN: Tafanejar, espiar, maneflejar, ficar el nas. || Ex: En Victorí només ve a casa nostra a llufar (a veure què fem).

LLUFEJAR 27 informar, mirar, saber, tafanejar (**) (d) Anar a mirar les coses que passen o que es diuen. | SIN: Tafanejar, (rondallejar, escodrinyar, fussar, furonejar Val). || Ex: Quan passa quelcom, m’agrada anar a llufejar (a saber què passa). Ja li has furonejat el preu del pis? (Val). No m'agrada fussar en la vida dels altres (Val).

LLUFERUT -UDA persona, saber, tafanejar, xafarder (**) (d) Persona que tot ho vol saber; que es fica allà on no s’hauria de ficar. | SIN: Saberut, tafaner, escodrinyador (Val). || Ex: No m’agrada que vingui amb la nostra colla perquè és un lluferut!

LLUIR 1 bonic, caràcter, categoria, comportament, destacar, diners, feina, presumir Excel·lir, algú, per la seva bellesa, per la seva categoria o per una altra qualitat; voler-ho fer (Val-Men-Mall). | SIN: Presumir, alabar-se, fer el gran o el gros, fer ostentació, (bufar, estovar-se Val). || Ex: Ell és molt senzill, però a ella li agrada lluir. El volen per treballar, no pas per anar a lluir (ha de pencar, un treballador). Com que han guanyat quatre duros, s’estoven molt els diumenges de migdia (Val) En aquella casa bufen molt (Val). 2 fracassar, joc, perdre, reeixir Quedar una cosa molt bé; o molt malament, si es parla amb ironia (Val-Men-Mall). | SIN: Reeixir, sortir bé, sortir airós, triomfar. || Ex: El porter s’ha lluït (ho ha fet bé). -TV3- Si volia continuar d’entrenador, s’ha lluït! (l’han fet fora).

LLUÏT -ÏDA bé, bonic, fer, reeixir, vistós Molt ben organitzat; fet d’una manera brillant (Val-Men). | SIN: Reeixit, brillant, bonic. || Ex: Els fan lluïts, els Reis, a Tavernes de Valldigna (la cavalcada).

LLUITAR 28 esforçar-se, lluitar, objectiu, obtenir, treballar Fer esforços per conservar quelcom o per obtenir-ho (Val-Men-Mall). | SIN: Maldar, bregar, malavejar, esforçar-se (Val). || Ex: Vàrem haver de lluitar molt per poder fer estudiar la canalla. He lluitat sempre per tenir bona salut. Va lluitar molt per aconseguir que l’escoltassin (Mall).

LLUM 1 aparell, electricitat, llum Aparell que fa claror (Men-Mall). | SIN: Llumener, làmpada. || Ex: Hem posat un llum de peu al menjador. Quan pugeu, apagueu tots els llums, si us plau. 2 construcció, distància Distància, en sentit horitzontal, entre dues columnes, dos murs laterals, dues bigues, etc. (Val-Men-Mall). | SIN: Separació, llunyària. || Ex: Vàrem posar les bigues al garatge amb molta llum (molt separades). 3 construcció, distància, llei, lloc (**) Distància que ha de mantenir-se sense edificar, entre una casa i la del costat, per deixar entrar el llum (Val-Men-Mall). || Ex: Si el veí vol fer una casa, t’ha de deixar uns metres de llum.

LLUNA brutícia, greix, líquid, oli, rodona, superfície, taca, tros Rodona d’oli o de greix que va per dalt d’un líquid (Men). | SIN: Taca, clapa, llàntia. || Ex: En aquesta escudella hi ha llunes de greix. per ext. Els gots són enllefiscats, el vidre fa llunes (fa clapes; no són prou nets).

LLÚPIA 29 protuberància, salut Bony gros, gen. al cap o a la cara (llubia és un bony d’una olivera, a Sóller Mall) (Men). | SIN: Quist, tumor, berruga grossa. || Ex: De petit tenia una llúpia a la cara, però me la varen treure.

LLUREIA animal, classe (*) (d) Cadascuna de les varietats d’un producte o de les diferents maneres de ser de les persones, els animals o les coses. | SIN: Mena, classe, espècie (Val), casta (Mall). || Ex: En aquesta botiga hi ha caramels de tota llureia. De quina casta és es teu ca? (Mall).

LLUSTRINAR bonic, calçat, elegància, netejar (**) (p) (d) Fregar amb llustre (Men). | SIN: Enllustrar, donar llustre (Val). || Ex: Encara he de llustrinar les sabates.