A
ABAIXAR 1 abaixar, moviment, preu, vergonya Passar quelcom a tenir un nivell més baix (Val). | SIN: Baixar –un preu-, acalar –els ulls-, ajupir –el cap-, (davallar Men-Mall). || Ex: Quan seus, la cadira s’abaixa. Les faves s’han abaixat (de preu). Quan em veu, abaixa el cap perquè em deu diners. Abaixa de sa bístia (= baixa, Mall).
ABANDONAR 1 abandonar, aspecte, desordenat, malgirbat No tenir gaire cura d’un mateix, dels altres o d’alguna cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Deixar-se. || Ex: En Cast ho té tot abandonat: el cotxe i les eines. Només tanquem vuit dies la fonda; tenim clients i no els podem pas abandonar. D’ençà que viu sol, aquest home s’ha abandonat (va brut). Té els fills abandonats, com si no en tingués (Mall). 2 (*) negoci, sexe, tracte, vendre Fer un mal negoci, p.e. malvendre quelcom (Val-Men). | SIN: Malvendre. || Ex: No vull pas abandonar les cebes a vint pessetes. No entenc que aquesta noia s’hagi abandonat amb aquell vell (s’hagi casat). No vull pas abandonar el pis. 3 (**) comportament, desordenat Deixar quelcom sense endreçar, o en un lloc on es pot trencar (Val-Men). || Ex: Les ulleres, no les deixis aquí abandonades de qualsevol manera. 4 desordenat, distret, moral, pervertir, sexe, viciAgafar un hàbit que es considera dolent (Val-Men-Mall). | SIN: Pervertir-se. || Ex: El jovent s’ha abandonat molt (té vicis). Som una abandonada, sempre deix les coses a qualsevol lloc (Mall).
ABANS 1 abans, temps En un temps anterior a ara (Val-Men-Mall). | SIN: Fa una estona, suara, adés. || Ex: Qui ha telefonat abans? Abans ha vengut na Maria (Mall). 2 abans, preferència, primer, sentiment Denota preferència i precedeix una altra cosa en ordre, rang, temps, etc. (Val-Men-Mall). | SIN: Primerament, en primer lloc, ans, més d’hora. || Ex: Abans em compraria un Ferrari que un Ford. Abans em sento socialista que català. Has d’anar a dormir abans (més aviat). A -Vols això? B -No, abans necessit altres coses (Mall).
ABARLAR 2 1 (**) (d) foc Encendre un foc o estendre’s un foc que ja era encès. | SIN: Abrandar, estendre’s, ablamar, abralar (al DCVB). || Ex: Ara abarlarem un cigar. Vàrem abarlar un bon foc. El foc es va abarlar i vàrem cremar el marge. 2 (**) (d) beure, patiment, set Tenir molta set. | SIN: Patir set, escanyar-se. || Ex: Estic abarlat de set. Les operacions et deixen abarlat de set.
ABASSEGAR abraçar, acaparar, comprar, desitjar, negoci Voler tenir més coses, d’una manera exagerada (Men). | SIN: Comprar, acaparar, arreplegar. || Ex: Aquesta cadena de supermercats ho vol abassegar tot. En Tomàs cada any compra camps d’avellaners: abassega molt.
ABASTAR abaixar, agafar, baixar, collir Agafar una cosa que és en un lloc alt. | SIN: Collir, arribar, haver, arribar-hi (Men-Mall). || Ex: Aquesta tarda anirem a abastar préssecs. El cistell és a sobre la paret i no el puc abastar. El cistell és a sobre la paret i no hi arribo (Men). Abasta’m aquesta olla, que no hi arrib (Mall).
ABEURALL animal, beure, menjar Barreja de menjar amb aigua que es dóna al bestiar (aborall** a Ca). || Ex: Vaig a donar aquest abeurall als porcs.
ABOCAR 3 1 buidar, líquid, omplir Fer passar un líquid d’un recipient a un altre (abocar-se és també mostrar solidaritat Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Posar, decantar, buidar. || Ex: Aboca’m llet al got, si et plau. D’una semal, abocàvem raïms a l’altra. Ja han abocat els residus a la mar (Mall). Quan ho vaig haver de menester, tot el poble s’hi abocà (Mall). 2 ajuntar, anar, comprar, negoci Anar molta gent al mateix lloc (Val-Men). | SIN: Anar, acudir. || Ex: A Girona, per les Fires, tothom s’hi aboca (hi va gent de tots els pobles). Les dones es varen abocar a la parada (a comprar). En aquesta carnisseria, s’hi han abocat els portuguesos. Quan arriben els pescadors, els estrangers s’hi aboquen i fumen manotades al peix per agafar-ne: fa llàstima de veure-ho! 3 (*) córrer, mirar, tafanejar Córrer cap a un lloc a mirar què passa o a trobar una persona (Men-Mall). | SIN: Córrer, volar, afanyar-se, apressar-se. || Ex.: Quan ve el carter, la tia s’hi aboca (a tafanejar les cartes). Quan veu l’àvia, el nen s’hi aboca (corre a abraçar-la). 4 construcció, despendre, diners, invertir, quantitat Destinar molts diners a fer quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Invertir, esmerçar, dedicar, emprar. || Ex: A –Aquest any aboquen els diners a la carretera. B –Convenia prou!
ABONAR 1 (*) animar, comportament, educació, vici Anar a favor d’algú que fa actes dolents; animar-lo a fer-ne més (abonar és instal·lar-se sistemàticament en un lloc determinat Men-Mall). | SIN: Donar suport, animar. || Ex: El nen no ens creu de res i tu encara l’abones. Emplenen el pati de papers i la mestra, en comptes de renyar-los, els abona. Sempre et trobo en aquest bar, sembla que hi estiguis abonat (Men). 2 (*) abusar, aprofitar-se Treure partit d’una circumstància. | SIN: Aprofitar, esprémer. || Ex: Avui t’hi has ben abonat: has dormit deu hores!
ABONYEGAR accident, cop, deformar, deteriorar Deformar-se quelcom a causa d’un cop (a Am bonyegar**) (Val-Men). | SIN: Nyaufar, deformar. || Ex: Li han abonyegat la porta del cotxe. L’ampolla de plàstic és ben abonyegada.
ABORDADA 4 cridar, reny, renya (*) Repulsa violenta (Men). | SIN: Renyada, escàndol, pet de crits, (renegó, bonegó Val). || Ex: Quan vaig entrar em varen fúmer una abordada! (ja m’esperaven).
ABORDAR 1 abordar, agredir, animal, cridar, escometre Atacar un gos (Men-Mall). | SIN: Envestir, escometre, atacar. || Ex: El gos del mas aborda com una fera: sort que el tenen lligat. El ca va abordar el lladre (Mall). 2 acusar, atacar, cridar, reny (*) Posar-se a cridar contra algú; recriminar-li quelcom (Men). | SIN: Renyar, contradir. || Ex: Quan ho vaig proposar em varen abordar de seguida.
ABORDIFAR barallar, cridar, ofendre (d) (**) Insultar cridant. | SIN: Esbroncar, abordar; (fer salivó –cridar, un que pretén tenir raó- Men). || Ex: El teu germà em va ben abordifar enmig del carrer. Parlo ben poc amb el meu noi: qualsevol cosa que li dius, t’abordifa! No facis tant de salivó, que tanmateix no em fas por (P. Melis Men).
ABRAÇAR abraçar, arbre, encerclar, quantificar Envoltar amb els braços (Val-Men-Mall). | SIN: Envoltar, estrènyer. || Ex: Al Mas de Dalt hi ha un suro que dos homes no l’abracen. L’enamorat, quan la va veure, la va abraçar (Mall).
ABRANDAR 5 foc Encendre un foc o estendre’l. | SIN: Ablamar, escampar, inflamar. || Ex: El foc de la muntanya s’està abrandant amb el vent.
ABRAONAR cridar, escometre, espantar, reny 1 Envoltar a algú amb crits, per fer-li agafar por o per picar-lo (abrasonar* a Ca i a Am) (Men-Mall). | SIN: Encerclar, voltar. || Ex: Em varen abraonar tots tres i em varen dir de tot. 2 agredir, barallar-se, discutir-se, lluitar Agafar-se dos que discuteixen (abrasonar* a Ca i a Am). | SIN: Enganxar-se. || Ex: Mentre discutien es van abraonar.
ABRIGALL protecció, roba Qualsevol cosa que tapi o que abrigui (Men-Mall). | SIN: Matafred, guardafred, abric, manta. | SIN: Agafa algun abrigall, que a fora fa fred. L’abrigall és molt gruixat (Mall).
ABRIGAR 6 1 comprometre, moc, rebatre, retreure (**) Fer callar, amb arguments, a un que es riu dels altres. |
SIN: Mocar, tapar la boca, fer callar. || Ex: L’Anselm sempre es burla dels altres i el podrien abrigar com res (no té nevera i diu que la d’un altre no va bé). 2 tapar Tapar completament. | SIN: Cobrir, colgar. || Ex: L’onada em va abrigar.
ABRIGOSSAR abrigar, tapar (*) (d) Abrigar molt. | SIN: Tapar, cobrir, abrigar. || Ex: No treballis tan abrigossat, que suaràs molt.
ABSOLUT -A autoritari, caràcter, dominar, persona Persona autoritària que sempre vol fer passar la seva (Val-Men-Mall).| SIN: Dominant, dèspota, tirà, autoritari. || Ex: És un home molt absolut: sempre has de fer el que vol ell. La meva padrina és absoluta, sempre vol tenir la raó (Val).
ABUNDAR 1 abundor, créixer, durar, economia, gran quantitat (**) Es diu d’una cosa petita, de la qual se’n treu un profit gran. | SIN: Durar. || Ex: L’arròs bullit abunda (d’un grapat en fas una cassola). Les trumfes petites, per sembrar, abunden més (amb els mateixos quilos en sembres moltes més). Ja abunda, aquesta habitació (queda gran, s’hi poden posar moltes coses; p.e. a les lleixes) Ca -Els diners, ara, no abunden (amb els mateixos cèntims pots comprar menys coses). 2 abundor, quantitat Haver-hi una gran quantitat d’un producte (Val-Men-Mall). || Ex: L’oli abunda en aquell poble. En aquest temps abunda la llampuga (Mall).
ABUNDOR 7 abundor, quantitat Profusió de quelcom (Men-Mall). | SIN: Abundància, munió, devessall, carregada, munt, un bon tall de (Val), maina (Mall). || Ex: Enguany hi ha una gran abundor de prunes. Enguany hi ha abundor de melons (Mall). ...donava les gràcies per aquella maina tan insospitada i oportuna (L. Riber Mall).
ABUR salutació (d) (*) Salutació de comiat (en èuscar agur) (Mall). | SIN: Adéu, a reveure, adéu-siau. || Ex: Me’n vaig a l’hort. Abur. Abur. Ens veurem demà (Mall).
ACABALLES acabar, poc Se sol dir de quelcom que és a punt d’acabar-se (a Men es diu, però emmudint la “ll”, “acabaes”). | SIN: Acabances, acabament, final. || Ex: Ja som a les acaballes d’aquesta feixa (falta poc tros per fangar).
ACABAR 1 acabar Enllestir una feina (Val-Men-Mall). | SIN: Finir, enllestir, completar. || Ex: Demà acabarem de carregar el camió. 2 morir, salut Morir-se a poc a poc (Val-Men-Mall). | SIN: Morir, traspassar, finar. || Ex: El malalt s’està acabant. Aquest ja ho acaba (es mor, Men). Aquest home ja ha acabat (Mall). 3 acabar, fatigar, molestar, patiment (**) Esgotar, algú, la paciència, la mesura o el seny (Mall). || Ex: Aquesta dona, a mi me’ls acaba! (n’estic fart). Aquest nin m’acaba la paciència (Mall). 4 feble, força, salut Minvar, a algú, la seva força física, gen. per raó de l’edat (Men-Mall). | SIN: Acabar els torrons, esgotar, estar a les acaballes. || Ex: Ha estat un gran jugador, però ja els acaba (o “acaba els pebrots”) (“...però ja s’acaba” o “ja està acabat” Val). Aquest ciclista ja està acabat (Mall).
ACABAT -ADA 8 1 feble, salut, vell Persona molt vella o greument malalta (Val-Men-Mall). | SIN: Caduc, decrèpit; greu, rematat (Val). || Ex: Se’l veu acabat, aquest home. Aquest home està acabat, ja és molt vell (Mall). 2 defecte, exageració, expressió, molt Es diu quan algú té un defecte en un grau molt alt (Val-Men). | SIN: Molt. || Ex: Per què li deies? Ximple acabat! És un gandul acabat!
ACÀCIA planta Arbre de jardí, de fulla petita del qual hi ha moltes varietats (també escàcia** a Am). Ex: Aquests arbres, els de fulla petita, són acàcies.
ACAMPAR 1 créixer, gran (*) Créixer, una criatura; fer-se gran (Val-Men). | SIN: Pujar, criar. || Ex: Els hem d’ajudar a acampar la mainada (els avis als pares). Ja és acampat ara, l'Enric (ja és gran). 2 salut, salvar Treure de perill a algú que no té gaire salut. | SIN: Guarir, sortir-se’n, revifar. || Ex: Aquesta criatura sempre està malalta, no sé pas si l’acamparan (si viurà).
ACANALAT -ADA estret, acanalat Es diu d’un lloc on el vent passa de pressa i, per tant, hi ha corrent d’aire (Val-Men-Mall). || Ex: Aquesta entrada és acanalada. El vent passa acanalat en aquell carrer. Fa un vent acanalat (Mall).
ACANAR 1 accident, caure, escala, perill (**) (d) Caure escales avall. | SIN: Caure, baixar, esbarrar-se, rodolar, tomballar, ratjada –caiguda- (Men). || Ex: Aquesta escala és molt dreta; no sé com no l’heu acanada mai. No corris que acanaràs l’escala. 2 negoci, pèrdua (**) (d) Fer un mal negoci; perdre molts cèntims. | SIN: Perdre bous i esquelles, tenir una gran pèrdua. || Ex : Ja l’acanaran, si plou per la Festa Major!
ACANDIMENT fam, menjar (*) (d) Necessitat de menjar de qui fa hores que no ho fa. | SIN: Decandiment, fluixesa, flaquesa (Val). || Ex: He menjat poc per dinar i ara tinc acandiment.
ACANDIR fam, menjar (*) (d) Estar acandit: tenir molta gana; anar amb el ventre buit. | SIN: Estar afamat, tenir gana, estar marejat (Val). || Ex: No he menjat res de l’hora d’esmorzar i ara estic acandit.
ACASERAT 9 casar, desig, obstinat, persona Persona que té un gran desig de casar-se (a Ca acaserit**). || Ex: Ja fa mesos que l’Hilari va molt acaserat. Et veig molt acaserit.
ACCEPTACIÓ agradar, estimar, preferència Consideració que es té per algú o per alguna cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Acolliment, estima, sortida. || Ex: Abans tenien molta acceptació, les taronges agres (es feien servir per netejar les tripes del porc, quan es matava). Els préssecs petits no tenen gaire acceptació. Ara els mobles antics tenen molta acceptació (Mall).
ACLAMEÏT -ÏDA feble, malalt, salut (*) (d) (p) Persona a qui no resten forces per culpa d’una malaltia o d’un estat de decandiment. | SIN: Flac, feble, delicat, esvaït. || Ex: L’han operat dues vegades, pobre home, i és mig aclameït!
ACLAPARAR 1 fatigar, salut Fatigar enormement. | SIN: Rendir, llassar, aixafar, (solsir, baldar, esllomar, boixar Val). || Ex: Varem caminar, muntanyes amunt, cinc hores i els vaig tenir aclaparats per tres dies. La mare està aclaparada (té la grip i no es pot ni moure). Estic aclaparat de la feina i no puc venir (carregat de feina). 2 ajuntar, animal, conjunt(**) (d) Agrupar-se, esp. un grup d’animals, en un lloc. | SIN: Reunir-se, ajustar-se, agrupar-se. || Ex: El ramat s’ha aclaparat sota les alzines.
ACLUCAR 10 1 tancar, vista Tancar els ulls (sentim clucar* a Ca i a Am) (Mall). | SIN: Cloure els ulls, cucar (Val). || Ex: Quan tirin la fotografia, no acluquis els ulls. Cuca’m l’ullet! (Val) 2 joc, jugar (*) Ésser el nen o la nena que encalça els altres, en alguns jocs (Mall). | SIN: Parar. || Ex: Ara acluco jo. Això no val: en Robert acluca i es mou! 3* morir Arribar al moment de la mort (Mall). | SIN: Morir, aclucar els ulls, clapir (Men). || Ex: No pots deixar res als fills fins que l’has aclucada. Si ell l’acluca, l’endemà el noi es vendrà la casa. 4 núvol, temps Dia aclucat: dia núvol, sense sol. | SIN: Dia tapat, cobert, cluc, ennuvolat. || Ex: Ens ha fet un dia aclucat.
ACOBLAR ajuntar, joc (*) Posar juntes les cartes d’un mateix coll (Men). | SIN: Acollar, apariar. || Ex: Les cartes, com més les barreges més les acobles.
ACOLLAR 1 ajuntar, conjunt, junts Posar o fer anar juntes persones o coses. | SIN: Reunir, ajuntar, aplegar, arreplegar (Men-Mall). || Ex: Les orenetes ja es comencen a acollar (reunir-se per anar-se’n). Ja són tots acollats (a casa, al vespre; vol dir que ja tothom ha arribat). Porten la mainada acollats perquè no es perdin (junts p.e. en una excursió). Ara que us tinc tots acollats us diré què s'ha de fer. 2 fermar (*) Clavar les coses perquè siguin més fortes. | SIN: Enganxar, unir, collar. || Ex: Ara posen les teules totes acollades. 3 ajuntar, conjunt, joc, reunir (**) (d) Arribar a fer colla, a ser prou persones per fer una activitat. || Ex: Ara acollarem (son tres que volen jugar a cartes i n’arriba un altre). 11 4 ajuntar, desar, ordenar, reunir (**) (d) Desar cada cosa al seu lloc. | SIN: Col·locar, posar bé, alçar (Val) arreplegar (Val-Men-Mall). || Ex: Acolla les eines que plegarem. Alceu els gots en aquell armari (Val). 5 dominar, educació, obeir (**) Fer creure, esp. a la mainada. | SIN: Dominar, collar, fer creure. || Ex: Té deu anys i ja no el poden acollar.
ACOLLIR ajudar, amistat, nen, protecció, recollir-se, tracte, voler Acceptar, en una casa o en una comunitat, a qui arriba de nou (Val-Men-Mall). | SIN: Rebre, acceptar, admetre. || Ex: A nosaltres ens varen acollir bé a Bonansa (hi anem a passar les vacances). Acolliren un nin kosovar durant el conflicte dels Balcans (Mall).
ACOLLONAR broma, burlar-se (*) Riure’s d’algú, fer-ne burla (a Val i a Mall sols significa “acovardir, acollonir” Val). | SIN: Burlar-se d’algú, encollonar-se’n (Mall). || Ex: No li agrada que l’acollonin. Només et va oferir dos milions de la casa? Això és acollonar! Se n’han encollonat de mi perquè el meu cotxe és molt vell (Mall).
ACOMPANYAR 1 ajudar, guiar, joc, tocar Fer una acció senzilla, que no necessita gaire esforç, però que vol un xic de cura (Val) | SIN: Conduir, ajudar (Men). || Ex: Quan baixes la persiana, l’has d’acompanyar (no la deixis anar tota plegada). Només va haver d’acompanyar la pilota, per fer el gol. 2 afavorir, bo, circumstància, dubte, sort (*) Comptar amb alguna circumstància favorable (Val-Men-Mall). || Ex: Hi anirem si el temps acompanya. De moment, els resultats acompanyen. El bon temps l’ha acompanyat (Mall). 3 construcció, guiar, portar (**) Fer anar una canonada mar endins (Val-Men). | SIN: Portar, conduir. || Ex: A Roses acompanyaran la ribera un quilòmetre mar endins.
ACONCAT -ADA 12 corba, forma (*) (d) Que té forma còncava; que del mig fa una curvatura (Mall). | SIN: Enconcat, concavat. || Ex: Les grapes per aguantar els radiadors han de ser més aconcades. Aquest bressol és aconcat (Mall).
ACONSEGUIR aconseguir, conèixer, edat Haver arribat a conèixer una persona o un fet passat. | SIN: Haver conegut o tractat. || Ex: Jo no l’havia aconseguit a l’escola (quan jo vaig començar, ell ja havia plegat).
ACONSEGUIT -IDA 13 bo, copiar, excel·lent (**) Fet o reproduït amb molt d’encert (Val-Men-Mall). | SIN: Ben fet, ben imitat, assolit, acabat, reeixit. || Ex: Aquest cant de rossinyol que fa la flauta és molt ben aconseguit. Aquest quadre està ben aconseguit (Mall).
ACOSTAR-SE amistat, canviar, falsedat, relacionar-se (**) Voler relació amb una persona, algú que no n’hi té gaire (Val-Mall). | SIN: Fer l’amic, tornar-se a franquejar, arrambar-se, arrimar-se (Val). || Ex: Ara s’acosta, la Lorda. Amb qui t’has d’acostar? Amb la família (tenir relació). Na Maria li agrada, s’hi vol acostar més, però no sap com fer-ho (Mall).
ACOSTAT -ADA distància, prop A poca distància (Val-Mall). | SIN: Prop, a prop, a la vora, a tocar (Val), atracat (Men-Mall). || Ex: Han plantat aquests arbres molt acostats. Ell viu acostat a casa meva (Mall).
ACOTAR lligar, tancar, tapar, roba (*) Tapar-se, amb un abric o amb una camisa, fins a dalt (és el contrari d’escotar). | SIN: Tapar, cordar, botonar, abrigar. || Ex: Sempre vas ben acotada.
ACOTIAR abrigar, roba, tapar Tapar-se amb una manta, un abric o una altra peça de roba. | SIN: Acotxar, abrigar-se bé (Men), (agombolar-se Men-Mall). || Ex: Acotia’t l’abric (corda’t). Ens hem acotiat una mica pel vent. Aquest embenat no és prou fort; s’ha d’acotiar més bé (embolicar).
ACOTXAR 14 abrigar, roba, tapar 1 Tapar a algú que ja és al llit (només a Castelló Val). | SIN: Abrigar, acotiar, engronar (Men), agombolar (Men-Mall), embolcar (Mall). || Ex: Si et poses al llit, t’acotxaré (p.e. et ficaré la manta sota el matalàs, pels costats i pel capdavall). Amb una armilla vas més acotxat. 2 abrigar, immòbil, llit, refugiar-se, tapar (*) Estar-se quiet al llit o en un lloc arrecerat. | SIN: Ajeure’s, aclofar-se. || Ex: Els conills són acotxats al jaç.
ACUDIR ajuntar, anar, arribar 1 Reunir-se persones en un lloc (Val-Men-Mall). | SIN: Comparèixer, abocar-se, trobar-se, anar. || Ex: Acudia gent de tot arreu, a la festa del Pasteral. Per treballar no en trobes pas mai cap; ara, a l’hora de dinar tothom acudeix! Hi han acudit els joves de tot el poble (Mall). 2 endevinar, pensar Pensar a dir o a fer una cosa (Men). | SIN: Ocórrer, pensar. || Ex: No vaig acudir que a en Guillem li podria haver interessat (no se'm va acudir). Se’m va acudir d’anar-hi.
ACUDIT decisió, pensada Determinació sobtada o inesperada (Men-Mall). | SIN: Agudesa, sortida, pensada. || Ex: Li ha vingut l’acudit d’anar al cinema a Girona. Aquesta criatura surt amb uns acudits que fan gràcia. Quins acudits, anar a caminar pluja batent! En Miquel sempre té acudits graciosos (Mall).
ACUIT córrer, joc, nen, perseguir Joc infantil en el qual un jugador ha d’encalçar els altres (cuit* a Ca i a Am). || Ex: A l’hora del pati jugarem a acuit.
ACUIXAT -ADA 15 ample, cos, gros (**) (d) Que té les cuixes amples, grosses (cuixat** a Ca). || Ex: Els futbolistes són molt acuixats. Quant les veus tan acuixades, són de l’institut (no de primària).
ACULAR 1 desdir-se, tracte (*) (d) Tirar-se endarrere de quelcom que ja s’havia decidit. | SIN: Desdir-se, (recular, fer-se enrera Men). || Ex: Si em pogués acular, ho faria. Ens ho varen prometre i després es varen acular. 2 acostar, moviment, retrocedir Posar un carro o un camió, en un lloc, reculant (Men). | SIN: Arrambar, encular -que inclou la idea d’aixecar el remolc per buidar-lo- (Val). || Ex: Han aculat el carro al marge per poder carregar a peu pla. 3 capgirar, descarregar, tombar (*) Tombar la caixa d’un tamborell amb la càrrega. | SIN: Tombar, trabucar. || Ex: Acularem el tamborell i descarregarem els fems. 4 defensar, jugar, retenir, retrocedir (**) Jugar, un equip, molt endarrerit, perquè es vol defensar o perquè el rival és més fort. | SIN: Replegar-se, jugar a retenir, defensar-se molt. || Ex: El Cistella està molt aculat: vol mirar d’aguantar l’empat. El Barça ha aculat els italians al seu camp. 5 disminuir, negoci, preu Reduir-se molt fort el preu d’un producte o la quantitat que se’n ven. | SIN: Baixar, davallar, abaratir. || Ex: Hi ha hagut una bona aculada, en això de la llet (el preu és ruïnós). Els dies de pluja hi ha una aculada de parades, al mercat (menys parades).
ADIENT adequat, capaç Que és adequat per fer una feina o una gestió (Val-Men) (s’ha introduït recentment Men). | SIN: Escaient, ideal, que s’adiu, que treu (Men). || Ex: Tu ets el més adient per anar a parlar amb la Martina perquè fa molts d’anys que la coneixes.
ADINERAR 16 benefici, diners, negoci, vendre Vendre a bon preu. | SIN: Vendre bé, treure’n molt. || Ex: Avui he adinerat més les maduixes que dijous passat (n’he fet més cèntims). Ha venut els camps i els ha sabuts adinerar.
ADIR-SE avenir-se Avenir-se dues coses (Val-Men). | SIN: Lligar, quedar bé, fer conjunt, escaure, (fer joc, dir (Val), dir-hi (Mall). || Ex: La taula s’adiu amb el moble del menjador. Aquests calçons no hi diuen amb aquesta jaqueta (Mall).
ADJUDICAR 1 culpar, desconfiar, pensar (**) (d) Donar la culpa d’una cosa a algú (Mall). | SIN: Pensar, creure, judicar, opinar. || Ex: De tant en tant ens tiraven runa al camp i adjudicàvem que era un veí. Li han adjudicat la culpa (Mall). 2 comprar, vendre Lliurar quelcom a qui en paga més o a qui s’ho mereix més (Val-Men-Mall). | SIN: Assignar. || Ex: Aquesta col·lecció d’obres me la varen adjudicar en una subhasta. Li han adjudicat una plaça com a mestre de literatura (Mall).
ADJUTORI ajuda, ajudar, persona (p) Es diu de l’ajut que una persona presta a una altra (Men). | SIN: Ajut, ajuda, auxili, cop de mà. || Ex: N’has tingut un bon adjutori, de l’Eloi (era el teu company d’equip i ha tingut molt de bo; t’ha ajudat a guanyar, jugant a cartes).
ADMETRE educació, funcionar, màquina, permetre Permetre que algú, o alguna cosa, entri en un lloc o que faci quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Tolerar, permetre, acceptar, deixar fer. || Ex: No admetem socis de menys de setze anys. La màquina no admet monedes de vint-i-cinc euros. L’aparell musical no admet aquest disc (no va bé). En Pau és a la presó per culpa del seu pare; quan li portava diners robats, ell els hi admetia. La mare li admetia el seu comportament (Mall).
ADOB 17 condiment, cuinar, menjar 1 Ingredients que es posen al menjar a fi de millorar-ne el gust: oli, sal, pebre, vinagre, herbes, etc. (Men). | SIN: Adobament, condiment. || Ex: En aquestes faves, has posat poc adob. 2 condiment, cuinar, greix, menjar (*) Greix que dóna gust al menjar (Val-Men-Mall). | SIN: Llard, mantega. || Ex: Li agrada cuinar amb molt d’adob. L’adob de la carn era molt fort (Mall). 3 condiment, cuinar, menjar (**) Talls de peix o de carn que acompanyen un plat preparat (Val-Mall). | SIN: Acompanyament, tall. || Ex: L’arròs m’agrada amb una mica d’adob. Ja ha preparat l’adob per fer l’arròs (Mall). 4 arranjar, reforma Reparació d’una cosa espatllada (Men-Mall). | SIN: Arranjament. || Ex: L’adob de la calefacció, no l’han pas fet prou bé! Amb l’adob, les sabates serviran un any més (Mall).
ADOB-ADOB 1 acord, economia, tracte (**) Acord entre dues o més persones, gen. sobre qüestions econòmiques; de vegades hi ha bescanvi de béns (hi ha qui diu adob-adoba, dob-adob, doba-dob o doba-doba; veiem adoba-adoba al DCVB). | SIN: Acord, entesa, tracte, pacte (Val). || Ex: Hi va haver un adob-adob, entre els dos veïns, per fer nova la tanca que separa els dos horts. Vàrem fer un adob-adob: en Joan em va donar un pis nou, i jo a ell una feixa i cent mil euros. 2 acord, negoci, tracte (**) Tracte que hom fa de bé a bé, a les bones, de vegades per evitar discòrdies. | SIN: Acord, pacte, tracte. || Ex: El negociant me’n donava molt poc, dels vedells, però a l’últim vàrem fer un adob-adob (ell va afluixar un xic i jo també). Abans d’anar a plet per aquest tros de camp mira de fer un adob-adob amb ella.
ADOBAR 18 1 apallissar, picar Fer mal a algú, ventar-li cops (només significa assaonar un menjar, una amanida amb oli, vinagre i sal; o ablanir, amerar, humitejar un sòlid, p.e. pa o galetes Val) (Men-Mall). | SIN: Picar, batre, apallissar. || Ex: Quan t’arreplegui ja t’adobaré. Els seus companys el varen adobar (Mall). 2 arranjar, millorar Arranjar una casa, una màquina o una altra cosa (Men-Mall). | SIN: Reparar, arreglar, apanyar (Val). || Ex: No hi ha cap masover que adobi res (que faci reparacions). Aquest camí, l’hem d’adobar. En Pep va adobar la bicicleta (Mall). 3 diners, millorar, negoci (**) Prosperar econòmicament. | SIN: Fer diners, enriquir-se. || Ex: Molta gent s’ha adobat, aquests anys, amb el turisme. La vinya no donava, però amb els porcs ens vàrem adobar. 4 cos, engreixar-se, salut Posar-se millor un malalt o una situació personal dolenta. | SIN: Millorar, arreglar. || Ex: La Pilar s’ha adobat un xic, no és tan seca com era (era massa prima i s’ha engreixat). 5 arranjar, avenir-se, reconciliar, tranquil·litzar (*) Posar pau entre dos que discuteixen (Men). | SIN: Reconciliar, solucionar, fer les paus. || Ex: No vulgueu tenir més raons: adobeu-ho. En Jofre havia renyit amb la xicota, però ara ho han adobat. 6 millorar, temps(**) (d) Fer sol, millorar el temps (Men). | SIN: Aclarir-se el cel. || Ex: El dia s’ha adobat. 19 7 afavorir, defensar, opinió (**) (d) Anar a favor d’algú. | SIN: Parlar bé, afavorir. || Ex: Jo no vull pas adobar ningú, perquè tots en feien, al temps de la guerra (de malifetes). 8 apallissar, venjar-se (**) (d) Revenjar-se d’un malfet. | SIN: Resquitar-se, venjar-se. || Ex: Si m’hi puc adobar rai, ja l’espavilaré! És ell que em roba les prunes, però ja l’adobaré fort. 9 caber, comoditat, lloc, suficient (**) (d) Estar amb comoditat en un pis, en una casa o en un altre lloc. | SIN: Caber bé, estar còmode, haver-hi lloc. || Ex: És un pis petit, però ens hi adobem (en fem prou). 10 arranjar-se, col·locar, posició (**) (d) Posar-se ben posat. | SIN: Arranjar-se, arreglar-se. || Ex: Sec i tira la fotografia; ni temps d’adobar-me he tingut! 11 animal, crit, expressió (**) Adoba't: crit que es fa a un cavall o a una mula perquè s’arraconi. || Ex: Bonic, adoba’t! 12 espavilar-se, expressió, indiferència, menyspreu (**) Contesta que es fa a algú a qui no es vol ajudar, o a qui no interessa gaire. | SIN: Refús, excusa. || Ex: A -No em trobo bé. B -Adoba’t (pitjor per a tu). C -No tenen cèntims. D -Ah mira, que s’adobin! E -No sé fer la feina. F -Adoba’t! Si no vol menjar que s’adobi! (ja s’apanyarà!).
ADOLIT -IDA 20 defecte, dificultat, dolor, salut (*) (d) Es diu d’una persona que no pot caminar o no pot fer anar els braços, que li costa de fer-ho, que pateix quan ho fa o que va quedant impossibilitat. | SIN: Tolit, adolorit. || Ex: Estic quedant adolit. En Joan és adolit (la cama li fa molt de mal).
ADOLORIT -IDA cos, dolor, salut Que té una part del cos que li fa mal (Val-Men-Mall). | SIN: Consentit, tolit, endolorit (Val). || Ex: Tinc els braços adolorits. Va caure i encara té la cama adolorida (Mall).
ADORMIT -IDA distret, ximple (**) (d) Algú que no vigila prou (Mall). | SIN: Distret, encantat, badoc. || Ex: Si et veuen adormit, la gent ho prova (d’enganyar-te). Els carteristes cerquen adormits. Sempre va adormit (Val).
ADREÇAR castigar, corregir, educació, educar, guiar Fer anar dret a algú, amb disciplina (Val-Men-Mall). | SIN: Corregir, castigar, espavilar. || Ex: Si ens veu sense fer res ens adreçarà! Quan el teu pare senti les bestieses que dius, ja t’adreçarà! A aquest nin, l’adreçarem (Mall).
ADREÇAT -ADA camí, recte (**) (d) Que no es desvia (Val). | SIN: Dret, recte. || Ex: Després d’aquell revolt el camí és adreçat fins a la casa.
ADRECERAT -ADA 21 bo, camí, condició (**) (d) Es diu d’un camí o d’un caminal que és en bon estat, pel qual fa de bon passar (també sentim atraçarat** a Ca). | SIN: Arranjat, arreglat. || Ex: Per anar d’una peça a l’altra hi ha uns caminals ben adrecerats. Les vinyes són força abandonades, però hi ha camí adreçarat (per anar-hi). Els camps són perduts, fa anys que ningú no els treballa, però el camí fins al mas és adrecerat.
ADUST -A 1 eixut, insociable, persona Persona poc enraonadora (Val-Men-Mall). | SIN: Eixut de paraules, esquerp, intractable, (eixut, orso, sec Val). || Ex: És una noia adusta. Sembla estrany que, un home tan adust, el tinguin darrere d’un taulell. No sigues tan eixut o no tindràs amics (Val). L’orso aquell no em volia vendre les entrades (Val). Aquest home és molt adust, no riu mai (Mall). 2 arrugat, bru, lleig, pell, sol Cremat del sol. | SIN: Rústec, colrat, abrusat, bru, emmorenit. || Ex: Té la cara adusta d’anar per aquestes vinyes (bruna i arrugada).
AFABLE amable, cos, gros (**) (d) De constitució grossa (és un tret de caràcter, no físic; vol dir simpàtic Val). | SIN: Corpulent, gruixut, gras. || Ex: És una dona afable.
AFAITAR 22 accident, picar (*) (d) Clavar una trompada (Val). | SIN: Envestir, atropellar, empaitar. || Ex: Anava distret i un cotxe el va afaitar (atropellar). 2 cop, joc, picar (**) (d) Ventar un cop de pilota. | SIN: Colpejar. || Ex: No estiguis distret que t’afaitaran. 3 enganyar, negoci (*) (d) Enganyar en un negoci (Mall). | SIN: Entabanar, ensarronar, embolicar, prendre els doblers (Mall). || Ex: Si fas un tracte amb la Rosa, vigila que no t’afaiti. L’han afaitat bé, no li tornaran els doblers (Mall).
AFALAGADOR amable, caràcter, persona Que sap dir paraules amables (Val-Men-Mall). | SIN: Simpàtic, falaguer, agradable. || Ex: És un xicot molt afalagador. La Lluïsa és més afalagadora que la seva cosina. En Pep és un afalagador, sempre et diu que ets bella (Mall).
AFANYAR 1 esforç, guanyar, treballar Guanyar-se la vida havent de treballar molt o fent una feina que requereix un gran esforç. | SIN: Suar, escarrassar-se, esforçar-se, mallar (Men). || Ex: La meva germana ha d’afanyar els calés; no li regalen pas res. 2 córrer, espavilar-se Anar de pressa, a corre-cuita (Val-Formentera). | SIN: Córrer, apressar-se. || Ex: Afanya’t que arribarem tard. 3 fer, treballar Estar fent una feina; haver-la començada (el sentit d’urgència no s’hi perd mai Val). | SIN: Iniciar, començar. || Ex: A Espolla ara es deuen afanyar a collir raïms. Ara es deuen afanyar a fer sumes.
AFARTAR 23 abusar, menjar Menjar molt (Val-Men-Mall). | SIN: Ataconar, atracar, atipar-se, (enfitar, embafar Val), pastonar (Men). || Ex: Els altres varen menjar poc, però ell es va ben atipar. S’ha afartat de tant de menjar (Val). M’he atipat d’arròs; ara n’estic enfitat (he quedat ple o molest a causa d’haver-ne menjat massa Val).
AFAVORIR bonic, cos Ajudar, quelcom, a ser més bufona, una persona (Val-Men-Mall). | SIN: Beneficiar, escaure, quedar bé. || Ex: Les cares llargues no són mai tan afavorides. En aquesta fotografia ha sortit afavorit (Mall).
AFECTAR emocionar, espantar-se Impressionar fortament (Val-Men-Mall). | SIN: Emocionar, trasbalsar, trastornar, commoure, colpir, ferir, tragirar. || Ex: Diu que s’afecta tant, si el vas a veure (un malalt). Quan vegin tanta gent s’afectaran (la mainada que fan teatre). Mentre feia el discurs va quedar afectat i no sabia què dir (va quedar en blanc). La mort de la seva germana el va afectar molt (Mall).
AFEGIR 1 allargar, canviar, engrandir Fer quelcom més gran o més llarg, posant-n’hi un tros més (Val-Men-Mall). | SIN: Allargar, estirar. || Ex: Hem de portar la rella a afegir. Haurem d’afegir més tela per fer les cortines o seran molt curtes (Mall). 2 augmentar, canviar, conjunt, diners, engrandir, negoci Sumar-se més persones en un afer o en un lloc; aportar-hi més diners o fer altres coses (Val-Men-Mall). | SIN: Ficar, aportar. || Ex: En un negoci si n’hi has d’afegir, malament! (de cèntims, si hi perds). Dinem i els que vinguin ja ens trobaran; que s’hi vagin afegint. Per comprar aquest cotxe hauràs d’afegir més doblers (Mall).
AFEGIT 24 ajuntar, dificultat, perill, preocupació, quantitat, valuós Posat a més a més d’una altra cosa (Mall). | SIN: Addicional, afitó (Men), afegitó (Men-Mall). || Ex: Amb un factor afegit de risc -TV3- La ciutat té el valor afegit d’ocupar la casa on va viure Mozart. -Avui- La lesió de V. va suposar un increment afegit en la preocupació dels... -Avui- I per afegitó, ara diuen que tornen a pujar els preus (Mall).
AFEIXUGAR fatigar-se Cansar-se treballant o portant pes. | SIN: Fatigar-se, baldar-se. || Ex: M’he afeixugat pujant aquestes saques de farinada.
AFERAT -ADA ambiciós, diners, persona Persona que ho vol tot, que no en té mai prou, que treballa sempre per obtenir cèntims i propietats. | SIN: Interessat, ganut, recelós (Val). || Ex: Treballen com bèsties, però a aquesta gent tan aferats després els passen fracassos.
AFERMAR fermar, reforçar Assegurar quelcom perquè aguanti més. | SIN: Fermar, clavar. || Ex: A l’Empordà afermem les teules per la tramuntana.
AFERRAR 25 diners, estalviar, insistir, obstinar-se Fer-se fort en una idea, en una petició o en una altra cosa (aferrat vol dir “avar” Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Insistir, fixar, agafar-se, demanar. || Ex: Aquesta puja de sou que demanes és raonable, jo m’hi aferraria més. A tothom li emprenya morir-se; tothom s’aferra a la vida. S’aferra a la idea que tornarà (Mall). És un aferrat, no dóna ni el bon dia (Mall).
AFINAR amagat, bonic, educació, esbrinar, millorar, trobar Tornar-se més fi, més bonic (afinar vol dir trobar, veure, descobrir Mall) (Val). | SIN: Embellir, polir, refinar (Val-Men). || Ex: S’ha afinat molt, la nena, de la cara. És ara que la gent s’han afinat, tota la vida havia sentit a dir cuixot (ara en diuen pernil). Li ha afinat el caramel que duia amagat (Mall).
AFINAT -ADA color, pàl·lid, pell, salut Es diu de qui queda blanc o pàl·lid per un disgust, un espant, un excés d’esport o per altres motius. | SIN: Abatut, aixafat, pàl·lid. || Ex: Ha hagut de vomitar i està ben afinat. És molt malalt i té la cara afinada.
AFLACAR 1 disminuir, escassetat, flaquejar Decaure la força d’un aparell o la d’un fenomen atmosfèric (a les zones de l’Albufera diuen amancar, varietat de mancar Val). | SIN: Flaquejar, disminuir, (amainar, amancar Val), aplacar (Men). || Ex: Hi ha moments que la llum aflaca (perd força). Si no plou, aquest estiu l’aigua aflacarà. El vent i la pluja ja han aflacat. Ja pareix que amanque el llebeig (vol dir que minva el vent de llevant). 2 deteriorar, trencar (*) (d) Malmetre’s quelcom per raó d’haver-se fet vell, d’haver esdevingut feble o d’haver d’aguantar un pes excessiu. | SIN: Cedir, donar, flaquejar (Men). || Ex: La cadira era vella i ha aflacat (s’ha trencat). Hi havia quatre nens que jugaven a sobre la taula i va aflacar (no va tenir aguant).
AFLAQUIR 26 força, prim, salut Aprimar-se i perdre la força (aflaqueir** a Ca) (Val). | SIN: Aprimar, amagrir, tornar-se flac, emmagrir (Men-Mall). || Ex: El nen, amb aquesta malaltia, s’ha aflaquit. Pren vitamines perquè t’has aflaquit! Beure gaire aigua aflaqueix.
AFLUIXAR 1 cedir, discussió, disminuir, tranquil·litzar Plegar de discutir; donar la raó a l’altre, en una disputa, un debat o una negociació (Val-Men-Mall). | SIN: Amollar, cedir, avenir-se. || Ex: Ens vàrem empipar per poca cosa, però era ella que havia d’afluixar, perquè és més jove! Després de barallar-se, en Pere va afluixar i li va deixar fer el viatge (Mall). 2 disminuir, intensitat, negoci, temps Disminuir la intensitat d’un negoci o d’un altre assumpte (Val-Men-Mall). | SIN: Minvar, aflacar, rebaixar, cedir. || Ex: El negoci ha afluixat molt (no es ven tant). Aquest any el turisme ha afluixat. Avui han arribat moltes barques de sardina i han hagut d’afluixar (abaixar el preu). La tempesta ha afluixat (Mall).
AFOFOLAR ajudar, amistat, recollir-se, refugiar-se, relacionar-se, viure (*) (d) Anar a viure a casa d’algú a fi de no estar sol, d’anar més ben cuidat o de trobar-hi afecte. | SIN: Rebre suport, refugiar. || Ex: Aquest vell no hauria de viure sol, s’hauria d’afofolar a casa de la seva noia. No coneixíem gaire gent i ens afofolàvem molt amb aquell matrimoni (sortíem plegats, ens fèiem).
AFOGAR 1 coure, cuinar, menjar Coure quelcom, esp. les faves, sense suc. | SIN: Ofegar (Barna-Men-Mall). || Ex: Avui, per dinar, menjarem faves afogades. 2 apagar, ofegarApagar els socs d’un foc tapant-los amb cendra o tirant-hi aigua, per tal d’aprofitar el caliu que esdevindrà carbó. | SIN: Fer brasa, ofegar (Men). || Ex: Aquest foc, si no l’afogues, et quedarà tot cendra. 27 3 amagar, dissimular, tapar Dissimular un fet; procurar que no se’n parli més. | SIN: Tapar, amagar, ofegar (Men). || Ex: A -Com va acabar aquell desfalc de tants de milers de milions al ministeri? B- Com sempre: ho varen afogar (amagar). Aquell tema va quedar afogat (no se’n va parlar més). 4 calor, ofegar, patiment, temps Patir molta calor. | SIN: Ofegar-se (Men). || Ex: Ahir, a Lloret, ens afogàvem de calor. 5 calor, morir, ofegar Morir per asfíxia (Val). | SIN: Ofegar, torrar (Val), rostir (Men). || Ex: Si no obriu la finestra ens afogarem! Obriu les finestres, que ens torrem! 6 assecar, brotar, morir, planta (*) Morir una planta o créixer malament, per manca de quelcom que li és necessari o perquè l’han tallada i no pot rebrotar. | SIN: Quedar migrat, morir, assecar, colgar (Val). | Ex: Aquests pins, quan creixin, ens afogaran els ceps. Un pi, si el talles, no brota més; ara, els lledoners fan com els plàtans i el gram: no s’afoguen mai (tornen a sortir). Els presseguers han colgat els tarongers perquè creixen més de pressa (Val).
AFRESSAR arranjar, millorar, netejar (*) (d) Posar en bon estat un camí, la gent o els animals que hi passen. | SIN: Netejar, fressar. || Ex: El camí és afressat pel ramat.
AFRONTAR afrontar, avergonyir-se, discutir, joc Discutir amb algú sense acovardir-se (el verb que s’usa és “enfrontar-se”, afrontar-se significa “avergonyir-se” Val) (Men-Mall). | SIN: Plantar cara, encarar. || Ex: La Joana s’hi va ben afrontar i va tenir raó. Els jugadors del Mallorca afronten el partit amb valentia (ja estan jugant). Va veure tot el mal que havia fet, però no es va afrontar gens (Val). Afrontà la situació amb valentia (Mall).
AFRÓS -OSA accident, espantar, espantós, por (*) (gal·l) Que fa por de veure (Val-Mall). | SIN: Horrorós, esgarrifós, horrible, espantós. || Ex: Va ser un accident afrós.
AFUAT -ADA 28 forma, prim Es diu d’una cosa que s’aprima per un cantó, que ve estreta (Men). | SIN: Aprimat, allargat, que fa escamutxó (Val). || Ex: La nostra feixa és afuada. El coixí té les puntes afuades (aixafades). Aquella noia és afuada (ampla d’espatlles i estreta de cintura).
AFUSELLAR abusar, diners, preu (**) (d) Cobrar quelcom a un preu molt car (Men). | SIN: Arrissar, cargolar, acanar. || Ex: A -Anirem algun cop a dinar al restaurant nou? B -No, no s’hi pot arribar a anar perquè t’afusellen.
AGAFADA 1 discussió, renyir (**) (d) Desavinença entre dues persones que pensen diferent (Val-Men). | SIN: Disputa, discussió, renyina, agarrada (Val). || Ex: Vàrem tenir una agafada amb l’aparellador. 2 economia, engany, negoci, pèrdua (**) (d) Pèrdua econòmica; desengany que té una persona, quan veu que l’han enredada en una operació comercial. | SIN: Enganxada, agafada de dits, enganxó (Val). || Ex: El terreny era ben comprat, però després vam tenir una agafada: hi havia una hipoteca de dos-cents mil euros per pagar. 3 conjunt, detenir, policia Conjunt de persones que són agafades en una operació policíaca (Men). || Ex: La policia ha fet una agafada de contrabandistes.
AGAFAR 1 créixer, planta Fer-se una planta; créixer bé (Men). | SIN: Pujar bé, agarrar (Val), (créixer bé, aferrar Mall). || Ex: No s’hi agafen, els avellaners, a Rabós. 2 embarassar, estèril, sexe (**) (d) Quedar embarassada una dona (Men). | SIN: Quedar prenyada, quedar prenys. || Ex: Fa deu anys que són casats i no tenen mainada; diuen que és la Rosa que no agafa. 3 29 abusar, acceptar, convidar, interès Acceptar un oferiment o una invitació, sense pensar-s’ho gaire (Men). | SIN: Acceptar, admetre, agarrar (Val). || Ex: Quan el vaig convidar a sopar s’hi va agafar de seguida. Si m’oferissin aquesta feina m’hi agafaria a l’acte. 4 agafar-se, aguantar-se, circular Aguantar-se, una persona, en alguna cosa (Val-Men). | SIN: Arrapar-se, agafar-se, agarrar (Val), aferrar-se (Mall). || Ex: Agafa’t fort que ve un giravolt sobtat. 5 fred, intensitat, pell, temps (**) Ésser prou intens el sol, la neu o el fred, perquè els seus efectes es coneguin (Val-Men-Mall). | SIN: Prendre, quedar, (assentar, agarrar Val). || Ex: El sol ja t’ha agafat (ja tens un color trencat). La neu no agafa encara (no queda; es fon la que cau). Amb la tramuntana, el fred s’ha agafat (n’ha fet i ha entrat a les cases). 6 aprendre, entendre, intel·ligent (**) Interpretar bé les coses (Val-Men-Mall). | SIN: Entendre, captar, assimilar. || Ex: Aquesta nena ho agafa tot. Va a classe d’anglès i l’agafa molt bé. Dues veus no les agafo (no les entenc; un senyor que sordeja). Hem contat un acudit i na Maria ho ha agafat tot d’una (Mall). 7 esforçar-se, gandul, treballar (d) Treballar amb interès, amb zel (Val-Men). | SIN: Pencar, (agarrar, sirgar Val). || Ex: Què, el noi, s’hi ha agafat? (= s’hi ha fet?) Ara que hi érem agafats hem de plegar (posats). Ja s’hi va agafar! Només va treballar mitja hora (iròn.). Ja hi és agafada, l’Anna, a escriure (posada). Tinc un mes l’aprenent i encara no s’agarra a la faena (Val). 8 economia, excusa, feina Cercar una excusa per poder aconseguir una cosa o per no haver-la de fer (Val-Men). | SIN: Justificar-se, atacar, sancionar, agarrar (Val). || Ex: És jubilat i treballa; en això, els d’hisenda, s’hi podrien agafar (sancionar-lo). Té molts deutes i el banc se li agafa en el camp (l’hi embarga un camp). A -És veritat que no és puntual en Quimet? B -Ja pots pensar! No saben què dir i s’agafen en això. 9 barallar, discutir(**) (d) Tenir una agafada, una discussió (enganxada o millor enganxó Val) (Val-Men). | SIN: Enfadar-se, empipar-se, agarrar-se (Val). || Ex: Us vàreu agafar per res. Ara en Josep se les agafa contra mi i poc sé que li hagi fet res (em té mania). Ella és intel·ligent, calla i fa la seva; si no, s’agafarien cada dia. No es parlen perquè van tenir un enganxó fa uns anys (Val). 10 començar, emmalaltir, salut Començar-se a notar una malaltia o una altra pertorbació (Val-Men-Mall). | SIN: Sentir, contreure, agarrar (Val-Mall). || Ex: Has agafat la grip. A mi no m’agafava la vacuna de la tuberculosi, se’m botia la pell (no em feia efecte). He agafat un constipat (Mall). 11 avarícia, ironia (**) iròn. S’usa per tractar a algú de garrepa (Men). || Ex: Li has donat un euro al captaire? Ja t’hi has agafat! 30 12 abusar, allargar, aprofitar-se, durar (**) Es diu de qui allarga alguna activitat més del que sol fer usualment (Val-Men). | SIN: Agarrar (Val). || Ex: Avui l’ha ben agafada; són les dotze i encara dorm (s’aprofita a dormir). 13 caràcter, començar, relacionar-se Iniciar una conversa o una relació (Val-Men). | SIN: Començar, agarrar (Val). || Ex: Li costa d’agafar conversa. De seguida agafa relació. 14 exclamació, expressió, sorpresa Exclamació de sorpresa (Men-Mall). | SIN: I ara! || Ex: Què t’agafa? (= Què tens?, què et passa?). Què crides? Què t’ha agafat? -TV3- Què t’ha agafat ara? (quan té un comportament anormal Mall) 15 aconseguir, obtenir (**) Aconseguir quelcom, esp. si feia temps que es buscava (Val-Men-Mall). | SIN: Pescar, haver, enganxar (Val). || Ex: De moment ella no en feia cas, però la va ben agafar (s’hi va casar). No es pot pas agafar tot (anar a Figueres i a Palafrugell alhora). Han agafat molt de peix (Mall). Ha agafat la feina (Mall). 16 comprar Quedar-se, algú, una cosa que es ven o que s’ofereix (Val-Men-Mall). | SIN: Comprar, portar. || Ex: Deu ser bo el pernil, que ells n’agafin. Agafa’n, de cebes. Vols que agafi cervesa? (Mall) 17 emoció, interès Fer-se més interessant una cosa, o més divertida (Val-Men). | SIN: Tenir. || Ex: El Cantallops ha perdut i la lliga agafa més emoció. 18 tapar Omplir amb una cosa una part de l’extensió d’una altra (Val-Men). | SIN: Cobrir. || Ex: Fèiem cinema a estudi i el llençol agafava més de la pissarra. 19 emborratxar-se (**) Agafar-la: abusar de l’alcohol. | SIN: Embriagar-se. || Ex: Cada dissabte l’agafa (s’embriaga). 20 insociable, persona (**) T’agafaran!: es diu iròn. a una persona tímida (Men). | SIN: Agarrar (Val). || Ex: A -Jo no diré pas res. B –Sí, t’agafaran! T’agarraran! (Val).
AGARRADA 31 baralla, discussió Discussió forta (Val) (al País Valencià és molt freqüent l’ús d’agarrar com a equivalent d’agafar). | SIN: Batussa, agafada, baralla, brega. || Ex: Sempre anaven tots dos junts, però ara no: han tingut alguna agarrada.
AGEMOLIR-SE 1 ajupir-se, por, posició Estar, algú, ajupit i espantat per por que el castiguin o per alguna altra causa. | SIN: Abaixar-se, humiliar-se, arrupir-se, arronsar-se. || Ex: El nen era a terra agemolit (tenia por que el castiguessin per un mal fet). 2 avenir-se, cedir, humiliar-se Haver d’acceptar, algú, les condicions que li imposen i que, en general, li són desfavorables. | SIN: Conformar-se, aplanar-se, ajupir-se, adaptar-se. || Ex: No l’han tret de la feina, però s’ha hagut d’agemolir a unes noves condicions (ara fa torns de nit). Hi ha hagut moltes pressions internacionals, però el govern no s’ha agemolit. 3 abrigar, animal, arrecerar (**) (d) Cercar refugi, protecció o abric en un lloc. | SIN: Refugiar-se, recollir-se. || Ex: L’ocell es va agemolir a la pallissa (tenia fred).
AGERMANAR 1 ajuntar, amistat, avenir-se Anar o posar-se juntes les persones; entendre’s bé (Mall). | SIN: Unir-se, ajuntar-se. || Ex: La gent s’agermana, als locals de jubilats (es fan amics). Els pagesos s’agermanaren per a la lluita (Mall). 2 agricultura, planta, terreny (d) Avenir-se dues coses, esp. es diu d’una terra amb la planta que s’hi vol plantar (diem que la terra no queda agermanada, si quan s’ha llaurat queden gleves o queda seca, i les plantes no neixen Val) (Val-Men). | SIN: Lligar, adir-se, no ser bona. || Ex: Aquesta terra no s’agermana amb el blat.
AGLEVAT 32 agricultura, terreny Terreny que no es treballa, que fa gleves o bonys i que és plena d’herba, p.e. un prat o les vores d’un riu (gleva implica un tros de terra que s’extrau per fer una paret o un cavalló en el camp, per contra, terrós o gassó són els pilots de terra compacta Val). | SIN: Munt. || Ex: Li agrada seure per aquells aglevats de Torrelles.
AGREJAR agre, aliment, amargar, gust Tenir un gust un xic agre; començar a tornar-se agre (Val-Men-Mall). | SIN: Agrir-se, picar-se (Val). || Ex: El vi d’aquesta bóta agreja. Aquesta magrana agreja (Mall).
AGREMALLONAR coagular, líquid, llet, (*) Quedar espessa una substància formant grumolls (també es diu agremellar** a Ca). | SIN: Agrumollar-se, coagular-se, fer grumallons (Men). || Ex: He fet bullir la llet i ha quedat agremallonada; l’hauré de llençar. Aquestes patates, no les has aixafades prou i t’han quedat agremallonades. Si la vaca ha parit fa poc la llet s’agremallonada.
AGUAIT atenció, caça, observar, vigilar Vigilància feta dissimuladament (Val-Men-Mall). | SIN: Control, escolta; el fet d'espiar o de controlar; estar a l’espera (Val). || Ex: A sota d’aquella alzina hi ha un caçador a l’aguait amb un reclam. La mare estava a l’aguait per veure amb qui anava la filla (Mall).
AGUANTAR 33 1 dominar, educació, obeir, suportar Fer creure esp. al jovent (Val-Men). | SIN: Dominar, contenir, collar. || Ex: Si ara els ho compres tot, quan siguin grans, qui els aguantarà? Quan es troba una mica bé ningú no l’aguanta (va al cafè). Els dies que plou, la mainada no s’aguanten. La tia vindrà al metge amb tu? Poc l’aguantaràs! (és carregosa). 2 temps (**) (d) No ploure un dia que el cel és emplujat (Val-Men). | SIN: Sostenir-se. || Ex: És núvol, però sembla que encara s’aguantarà. Avui ha aguantat una mica més el temps (plou més tard que ahir). A -Què, plourà? B -No, segur que s’aguantarà. 3 conservar, diners, tracte (**) Mantenir les condicions d’un contracte, esp. no modificar-ne el preu (Val-Men). | SIN: Conservar, guardar. || Ex: Com que fa molts anys que hi tanco el cotxe, m’aguanten el preu. 4 expressió, paciència, suportar Prendre paciència (Val-Men-Mall). | SIN: Resistir, suportar, sofrir. || Ex: A -No puc resistir aquesta música tan forta. B -Doncs t’aguantes! A aquest vell no l’aguant! (Mall).
AIGUA aigua, gust Líquid que cau dels núvols quan plou (aiga* a Ca i a Am; també s’usen els derivats d’aiga, com aigat, aiguera, paraiga, etc.) (aigo Men-Mall). || Ex: L’aigua d’aquesta font és molt bona.
AIGUALIT -IDA aigua, excés, gust Massa ple d’aigua; que en té més de la que convé (Val-Men-Mall). | SIN: Enaiguat, batejat. || Ex: Ha plogut tot el més de maig i les cireres han quedat aigualides. No m’agrada el vi aigualit; el vull fort. Hem tingut una festa molt aigualida (ha plogut cada dia). Aquesta llet és aigualida (Mall).
AIGUANEIX 34 aigua, font Lloc d’on surt aigua que ve de sota terra. | SIN: Deu, brollador, ullal (Val). || Ex: Aquest regueró d’aigua ve d’un aiguaneix que hi ha al capdavall del camp. Aquesta sèquia procedeix dels ullals del riu Verd (Val).
AIMA gust, menjar, qualitat, vi (**) (d) Es diu del vi flac, de poca graduació i que no té gaire paladar; també es pot dir d’altres productes quan no porten gaire aliment. | SIN: Suau, aigualit, bifi (Men). || Ex: Va ploure per les veremes i el vi és aima. Aquesta síndria és aima. La bleda és molt aima, si en menges gaire sovint t’aflaqueix.
AIRADA refredat, salut Refredat que es té per culpa d’haver tocat, a algú, el vent fred (quan produeix mals d’esquena es diu “una bufa d’aire” Val). | SIN: Refredat, constipat, cop d’aire (Men-Mall) || Ex: No serà res, només té una airada.
AIRE 1 actitud, aire, moviment, ritme Manera de moure’s, d’actuar o de treballar d’una persona (Val-Men-Mall). | SIN: Actitud, posat, habilitat, destresa. || Ex: No se li veuen gaire bons aires per treballar. S’ha de tenir aire a fer les feines (anar llest). A l’aire que van no marcaran cap gol (tal com juguen). Nosaltres caminem amb un altre aire (amb més ritme). Té aires de marquesa (Mall). 2 ànim, expressió, ràpid, rebuig (*) interj. Es diu a algú per intentar animar-lo, per fer-lo anar de pressa o per fer-lo fora d’un lloc (Val-Men-Mall). | SIN: Ànim, vinga. || Ex: Aire amb l’aixada (treballa més). Ara m’ho demaneu? Aire! (= fora, fumeu el camp!). Una mica d’aire nena! (ràpid, espavila't). Dóna’t aire! (Val). Aire! (es diu per animar els balladors de ball de bot Mall).
AIREFERIR 35 salut Tenir un atac lleu de feridura. | SIN: Ferir. || Ex: L’hivern passat l’avi es va aireferir, però a hores d’ara es troba bé. En Pompeu està aireferit.
AIROLA agricultura, terreny, tros (**) (d) Tros de terra on se sembren moltes plantes p.e. tomaqueres o cols, que, quan fan un pam, s’arrenquen i es planten en un lloc més espaiós (els mots erol i erola* no volen dir ben bé el mateix). | SIN: Planter (Val). || Ex: Ahir vaig fer una airola de cols.
AIRÓS -OSA elegància, lleuger, moviment Que es mou, camina o treballa amb gràcia i energia (Val-Men-Mall). | SIN: Hàbil, graciós, elegant (Val). || Ex: No és gaire airós per ballar. Aquesta al·lota és molt airosa a l’hora de ballar (Mall).
AIXADIC agricultura, aparell (**) (d) Aixada petita. | SIN: Aixadella, aixadell, aixolet (Val). || Ex: Se m’ha trencat l’aixadic.
AIXAFAMENT fatiga, salut Cansament que deixa una malaltia, un excés de treballar o una altra cosa (Men-Mall). | SIN: Fatiga, deixadesa, decandiment. || Ex: Encara tinc aixafament de la grip. La calor em provoca un gran aixafament (Mall).
AIXAFAR 1 deteriorar, trencar Fer malbé (Men-Mall). | SIN: Xafar, nyaufar, esclafar, malmetre, trencar. || Ex: La mainada tot ho aixafa. Ja tinc el paraigua aixafat. Aquest camí és per anar a aixafar el cotxe (és dolent). El ca ha aixafat les flors (Mall). 2 fatigar, salut, treballar Trobar-se, una persona, rendida per alguna causa (Men-Mall). | SIN: Esgotar, baldar, aixafar, xafar. || Ex: La mare està aixafada de treballar. Vaig aixafat per la terra (= cansat, un pagès). Aquesta febre em deixa aixafat. Aquesta grip m’ha deixat aixafat (Mall).
AIXAFA-ROQUES 36 exagerat, mentider, persona (**) (d) Persona mentidera o exagerada. | SIN: Falsiós, falsari. || Ex: Si t’ho ha dit ell no en facis gaire cas: és un aixafa-roques.
AIXALIAMENT comportament, espavilat, intel·ligent (**) Agudesa de l’enteniment. | SIN: Vivor, espavilament, activitat, esgavell (Men). || Ex: Quin aixaliament porta, aquesta nena: és molt viva per l’edat que té!
AIXALIAR 37 1 comportament, espavilar, (*) Tornar-se, algú, viu d’enteniment i de fets. | SIN: Desensopir-se, eixorivir-se, espavilar-se. || Ex: La teva noia s’ha aixaliat; veiessis com despatxa (era tímida). Aquesta nena, no l’aixalieu gaire amb l’anglès, que és molt jove (que no en faci massa). 2 abusar, costós, pagar (**) (d) Fer pagar un preu exorbitant. | SIN: Abusar, acanar. || Ex: Si van a dinar a ca l’Enriqueta ja els aixaliaran fort! 3 animar, força, millorar, salut (*) Refer-se un malalt. | SIN: Animar-se, restablir-se, fer una revidea –revifalla- (Men). || Ex: De mica en mica ja t’aixaliaràs. Ara ja m’he aixaliat un xic, ja em donen una mica de menjar. 4 animar, espavilar-se, joc, superar (**) (d) Fer una revifalla un jugador, un equip que està perdent, etc. | SIN: Encoratjar-se, animar-se. || Ex: T’has d’aixaliar: mira que ens porten molta avançada (ho diu el company de cartes). De tant en tant t’has d’aixaliar: no et deixis pas manar per la mainada!
AIXALIAT -ADA 1 espavilat, intel·ligent, sexe (*) Persona trempada, esp. quan hi ha quelcom que li interessa molt. | SIN: Despert, viu, esgavellat (Men). || Ex: És un noi molt aixaliat. Vas molt aixaliat. Vas molt aixaliat per les noies. 2 aspecte, cabells (**) (d) Hom ho diu de qui porta els cabells estarrufats, drets, del vent. | SIN: Escabellat, renclinós (Men). || Ex: On vas amb el cap tan aixaliat?
AIXEC 38 afer, engany, negoci (**) Quelcom que ha anat molt bé, o molt malament, si es fa servir amb ironia. | SIN: Negoci, ocasió, ganga. || Ex: Vàrem comprar accions a dues mil pessetes i les hem hagudes de vendre a vuit-centes: ja hem fet un bon aixec! La casa nova i ja hi ha degoters: quin aixec! Quan vàrem comprar el pis de Girona, el preu que en vàrem pagar va ser un bon aixec (és ben comprat).
AIXECAFRESSES (**) batusser, persona Persona a qui agrada discutir o barallar-se. | SIN: Cerca-raons, cercabregues. || Ex: Això que em dius no em ve pas de nou: sempre ho ha estat, un aixecafresses.
AIXECALLEBRES (**) batusser, emprenyador, engany, persona Persona a qui li agrada enganyar els altres o portar malestar pels llocs (aixecallebres s’usa per referir-se a una persona que dóna indicis o fa sospitar, pels seus comentaris, de quelcom que encara no es coneix Mall). | SIN: Busca-raons. || Ex: Si ho diu en Joan no t’ho creguis: és un aixecallebres. En Miquel no sap guardar els secrets: és un aixecallebres (Mall).
AIXECAR 1 millorar, superar (*) Superar una dificultat o un entrebanc (Men). | SIN: Anar millor, sortir-se’n, dreçar, redreçar, adreçar (Val). || Ex: Se n’aixecarà l’equip, d’aquesta? 2 aixecar, moviment, pujar Pujar enlaire, algú o alguna cosa (Men-Mall). | SIN: Enlairar, alçar (Val). || Ex: Volia aixecar el nét enlaire i no podia. Aixeca el nin, perquè hi vegi (Mall). 3 comprar, trobar (**) (d) Aixecar se sol usar en frases interrogatives per demanar a algú on ha comprat o d’on ha tret quelcom. | SIN: Traure (Val), treure (Men). || Ex: D’on el va aixecar, la Núria, un enginyer tan trempat? (s’hi ha casat; on el va conèixer?). Tenen unes taules precioses, no sé pas d’on les han aixecades. D’on has tret una butaca tan original? (Val). 4 avarícia, desprendre, pagar (**) (d) Fer gastar diners a algú. | SIN: Fer pagar, traure (Val), treure (Men). || Ex: A aquest home no hi ha manera d’aixecar-li un duro. 5 39 enganyar (**) (d) Enganyar a algú. | SIN: Entabanar, ensarronar, enredar. || Ex: Trenta francs n’has pagat? T’han ben aixecat! Em volia aixecar, però abans d’obrir la boca ja l’he vist a venir. 6 barallar-se, batusser, comportament, emprenyador, interès (**) (d) Aixecar gresca, fressa, merder, etc: fer per maneres que n’hi hagi; ser-ne el causant (Men). | SIN: Promoure, armar (Val). || Ex: Sempre li ha agradat aixecar gresca. El debat va aixecar molt d’interès. 7 aixecar, llevar-se, moviment Posar-se dret, algú que és estirat a terra, que és assegut o que és al llit (Men-Mall). | SIN: Alçar (Val). || Ex: Aixeca’t d’aquí terra que t’embrutiràs! Demà m’he d’aixecar a les sis per anar a pescar (llevar). Ja tornes a menjar? Fa una hora que ens hem aixecat de la taula! Aixeca’t d’en terra que hem de treballar (Mall).
AIXECAT -ADA bo, qualitat (**) (d) Hom ho diu d’un producte bo, de qualitat. | SIN: Eixerit, bo, extra. || Ex: Aquests alls no són gaire aixecats. Quins melons tan aixecats!
AIXECAVESPERS batusser, comportament, emprenyador, persona (**) (d) Persona a qui agrada portar malestar a les altres. | SIN: Cerca-raons, enredaire. || Ex: Segons què val més que no li deixis entendre al teu germà, mira que és un aixecavespers!
AIXETA 40 1 persona, xerraire (**) (d) Persona que tot ho diu, que no se sap aguantar res (a Val no s’utilitza aquest sentit figurat). | SIN: Bocamoll, xerraire. || Ex: No li expliquis les coses que és una aixeta. 2 aparell (**) (d) (p) Interruptor del llum. || Ex: Quan surtis del menjador tanca l’aixeta.
AIXÍ manera De la manera que diem (aixís* a Ca i a Am). | SIN: (Aixuxí, aixines –més que sinònims són variants locals- Men-Mall), aixiques (Men). || Ex: A mi m’ho varen ensenyar de fer així.
AIXÒ 1 contrarietat, desavinença, exclamació, expressió (**) Exclamació de disconformitat, de desacord amb quelcom que ens comenten o amb algun avís que ens fan; també pot ser de sorpresa (Val). | SIN: Idò (Men-Mall). || Ex: A -No mengis tant que et farà mal. B -Això! C -No podreu fer l’aplec perquè plourà. D -Això! (= no tinguis por). E –Joan diu que no vol sopar ara. B –Això! (= si que és bo això que tu acabes de dir Val). 2 anomenar, aversió, menyspreu, rebuig Hom ho diu d’una persona quan la menysprea (s’usa vulgarment per designar persones o animals; sovint no indica menyspreu Mall) (Men). | SIN: Allò, aquest individu, aquest. || Ex: No hi parlo mai, amb això. No hi vull cap més tracte amb allò. Això és mon pare i això és ma mare (en una presentacióMall). Això és el vicari (Mall).
AIXOPLUGAR 41 abrigar, aigua, refugiar, temps Posar-se a recer de la pluja (Val-Mall). | SIN: Soplujar o soplujar-se, arrecerar-se (Val), resguardar-se (Men). || Ex: Plovia i ens vàrem aixoplugar a la barraca de la vinya. Quan va començar a ploure varen aixoplugar-se a casa (Mall).
AIXORRANCAR 1 aigua, camí, deteriorar, terreny (*) (d) Fer xorrancs o reguerons, en un terreny o en un camí, l’aigua de la pluja quan hi ha un aiguat. | SIN: Aixaragallar. || Ex: La carretera és aixorrancada (hi ha talls i pilots de terra). 2 aigua, inundar, riu (**) (d) Desbordar-se un riu o un torrent. | SIN: Sobreeixir. || Ex: Amb la brossa que hi ha a la riera, quan plou, l’aigua s’aixorranca.
AIXULINADA apallissar, joc, perdre, picar (**) Acció d’aixulinar en qualsevol de les seves tres accepcions. | SIN: Pallissa, derrota || Ex: A -Varen perdre sis a zero. B -Quina aixulinada!
AIXULINAR 1 apallissar, picar (**) (d) Apallissar a algú (xulinar al DCVB). | SIN: Tupar, pegar, picar, plançonar plançonar,. || Ex: El va esperar al carrer i el va ben aixulinar. 2joc, perdre (**) (d) Perdre fort jugant a cartes o a un altre joc. | SIN: Rebre. || Ex: Fa el canari, però tot sovint l’aixulinen. 3 cabells, tallar (**) (d) Tallar els cabells i deixar-los molt curts. | SIN: Xollar. || Ex: T’han ben aixulinat.
AJAÇAR estirar-se, posició Posar-se una persona en disposició horitzontal, com en un jaç. | SIN: Ajeure’s, estirar-se, allargassar-se. || Ex: Fent obres a l’església han trobat un esquelet ajaçat.
AJEURE 42 abusar, acceptar, avenir-se, humiliar, tracte (**) Avenir-se a uns tractes dolents; acceptar unes males condicions, per necessitat o per conveniència (a Ca diuen ajaure). | SIN: Estar d’acord, conformar-se (Val). || Ex: Les condicions no eren de llei, però s’hi van haver d’ajeure perquè els arrendessin el local. Em volia fer pagar la màquina de rentar bitllo-bitllo i li vaig dir que no, i quan va veure que marxava, em va cridar i s’hi va ajaure (em va fer millors condicions de pagament).
AJOCAR 1 abaixar, ajupir-se, inclinar-se, posició (**) (d) Abaixar la part superior del cos, sia fent una inclinació, sia doblegant les cames (Val). | SIN: Ajupir-se, acotxar-se, (agimponar-se, acatxar, baixar Val). || Ex: Cull el paper, no et faci mandra ajocar-te. Si vols anar bé passa ajocat perquè la porta és baixa (agimponat, a Val). Va amb el cap ajocat (capbaix, a Val). 2 caure, feble, salut (**) (d) No tenir-se dret; mancar el delit, la força (Val). | SIN: Ajupir-se, acotxar-se. || Ex: Ha quedat flaca la nena, si l’aixeques s’ajoca i cau. 3 deteriorar, espatllar, trencar (**) (d) Trencar-se quelcom, plegar de funcionar, esclafar-se o malmetre’s per raó de l’excés de pes. | SIN: Malmetre, rompre. || Ex: Aquesta cadira té una pila d’anys i l’ajocaràs! La porta metàl·lica pesa massa i el motor ha quedat ajocat (no pot pujar-la). La sabata dreta, l’ajoques (se’t torça, la garrelles).
AJUDAR 43 1 aprofitar, beneficiar-se, sostenir, usar (*) Treure un profit, un benefici d’algun fet, d’un aparell, d’una circumstància, etc. | SIN: Col·laborar, contribuir, auxiliar, sostenir, emparar, protegir, defensar, servir-se. || Ex: De la màquina de ruixar, en vam fer el que ens havia costat i ens en vàrem ajudar una colla d’anys. És lògic que els que ballen donin més, a les sardanes, perquè se n’ajuden més (a l’entrada ofereixen números que es poden comprar o no). D’aquesta empresa, només se n’ajuden tres persones. 2 ajudar, beneficiar, influir, repercutir (**) Es diu que quelcom ajuda o no ajuda segons que fer-ho sigui bo o dolent a fi d’aconseguir una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Afavorir, beneficiar. || Ex: A -Anar a demanar feina ben vestit ajuda. B -Depèn de quina feina. C -No sentim les coses. B -La ràdio no hi ajuda pas (és posada). La meva dona també treballa: tot ajuda. Els teus crits no ajuden gens a solucionar el problema (Mall). 3 ajudar, usar, valer-se (**) Valer-se d’alguna cosa per fer-ne una altra (Val-Men-Mall). | SIN: Fer servir, usar. || Ex: En Marc s’ajuda de la mà per endur-se la pilota. -C33- Ha marcat ajudant-se amb la mà. -TV3- T’has ajudat d’un mapa? -CR- S’ajuda de la màquina per tallar fusta (Mall). 4 ajudar, amistat Fer coses perquè una persona vagi més bé o tingui allò que necessita (Val-Men-Mall). | SIN: Donar una empenta, fer costat, fer un favor, fer valença, donar un cop de mà, tirar una mà (Val), aidar –només ús literari- (Mall). || Ex: Tots dos treballen, però el seu home l’ajuda molt (a casa). Ningú no s’ajuda l’un a l’altre com abans (els veïns, parents, etc.). La teva filla m’ajuda molt (Mall).
AJUNTAR ajuntar, col·locar Posar dues persones o dues coses de costat, una prop de l’altra (Val-Men-Mall). | SIN: Agregar, agombolar, aplegar, associar, reunir. || Ex: Amb qui em puc ajuntar? (a l’escola, un nen que no té llibre). El teu pare i el meu, tots dos són garrepes igual: els podríem ajuntar. Ajuntaren al sopar na Maria i en Jaume (Mall).
AJUPIR abaixar, ajupir, inclinar-se, posició Abaixar el cos vinclant-lo cap avall o doblegant els genolls (Val-Mall). | SIN: Acotxar, arraulir, encollir-se de cames (Val), (acotar, arrufar Men ). || Ex: Ajupiu-vos a collir els papers que m’han caigut, si us plau. És un xic gandul, li costa d’ajupir l’esquena. En Pere va ajupir-se per recollir la pedra (Mall).
AJUSTAR 44 1 tancar Tancar una porta o una finestra sense passar la clau ni posar la balda (Val-Mall). | SIN: Ajuntar, empènyer (Men). || Ex: Hauries d’ajustar la porta que sento corrent. La porta només era ajustada. Ajusta la porta i ells podran entrar (Mall). 2 agricultura, ajuntar, col·locar Ajuntar moltes persones o coses en un lloc. | SIN: Aplegar, reunir. || Ex: Si se n’ha ajustada, de gent, aquí dalt a l’aplec. Els que arribeu, aneu-vos ajustant. Demà, si fa bo, anirem a ajustar herba (fer-ne pilons). S’hi ajusten molts capellans, quan fan la missa al port de Roses. 3 animal, emparar, recollir-se, refugiar-se (**) (d) Ficar-se, un animal, en una casa o en un cobert cercant protecció, aliment o companyia. | SIN: Aixoplugar-se, arreplegar-se. || Ex: S’ha ajustat un gos allà a casa. 4 acordar, disminuir, negoci, preu, rebaixar (**) Moderar, un venedor, el preu que demanava per una mercaderia (Val-Men-Mall). | SIN: Rebaixar. || Ex: Si vol que em quedi el matalàs s’ha d’ajustar una mica. Si ajustam el preu compraré el gerro (Mall). 5 ajuntar, col·locar, prop (**) (d) Ésser, unes coses, ajustades: ésser juntes, que es toquen o que són ben a prop l’una de l’altra. | SIN: Tocar, ajuntar, atracar (Mall). || Ex: La seva casa i la meva són ajustades. Vivim en un barri de cases ajustades. Aquest moble el posarem ajustat a la paret. 6 arranjar, feina, màquina, peça Fer que dues peces que han de treballar juntes estiguin tal com cal (Val-Men-Mall). | SIN: Adaptar, encaixar, acoblar. || Ex: A –En Valentí farà venir un tècnic de Girona a ajustar la caldera de la calefacció (un especialista). B –Sí, però això no és això; ell l’ha desajustada i nosaltres haurem de pagar dos-cents euros. Cal que ajustem la màquina, perquè funcioni bé (Mall).
AJUSTAT -ADA 45 igualat, joc (**) Resultat esportiu anivellat (Val-Men). | SIN: Igualat, just (Val). || Ex: El partit de bàsquet ha tingut un acabament ajustat. -TV3- El marcador és molt ajustat -TV3- Lluita ajustada en 125 c.c. -Avui-
ALANS desgràcia, dificultat (**) (d) Desgràcia que sobrevé a una persona o a una família. | SIN: Contratemps, accident, (cabi Men), esquinorci (Men-Mall). || Ex: El meu germà ha tingut un alans (p.e. ha caigut i s’ha trencat una cama). Hi ha hagut un alans en aquella casa; l’avi s’ha ferit. Sempre tenien alansos d’una cosa o altra i ella era l’escarràs de la casa (tenien maldecaps, feina). Hem passat esquinorcis (Mall).
ALARB insociable, persona Persona que no vol relació social, que s’aparta dels altres. | SIN: Solitari, esquerp, feréstec, ferest (Val). || Ex: Aquell home és un alarb: sempre corre tot sol.
ALATRENCAT -ADA caràcter, eixelebrat, persona Que actua irreflexivament; que no pensa gaire. | SIN: Esbojarrat, eixelebrat, destrellatat (Val). || Ex: El teu cosí només el trobaràs en manifestacions i embolics de tota mena: és un alatrencat.
ALBERCOC fruita (**) Fruit rodonenc, d’un color taronja clar i molt dolç; és més petit que el préssec i moltes de les seves varietats es poden obrir amb els dits quan és ben madur (es diu abricoc* a Am i bricoc* a Ca) (s’utilitza com a insult = bàmbol, betzol, entabanat, beneit... Mall). | SIN: Aubercoc (Men-Mall). || Ex: Avui ja he collit dos albercocs madurs.
ALBERGÍNIA fruita Fruit comestible, de color morat i de forma allargada (asbergínia* a Ca i aubergínia* a Am). | SIN: Albergina (Val), aubergínia (Men-Mall). || Ex: Enguany han sortit bones les albergínies.
ALÇA! 46 alegria, elogi, expressió, sorpresa interj. Indica alegria, entusiasme, sorpresa, etc.; pot anar el mot sol o seguit d’altres (Val-Men-Mall). | SIN: Carai!, ostres! || Ex: A -He aprovat les oposicions. B -Alça! Quina sort que has tingut! Alça aquí! Com us divertiu jugant amb la sorra! Alça! Quina taula més ben parada! (Mall).
ALEGRETS alegria, festa (**) (d) Manifestacions d’alegria; ganes de riure o de jugar (també alirets* a Am). | SIN: Alegrois, rialles, alegries (Men), gaubança (Mall). || Ex: Per Cap d’Any, quins alegrets hi havia allà al restaurant! Aquesta mainada tenen uns alegrets avui! Quins alirets quan va veure que el tió havia cagat! Per què les gaubances d’uns viuen dels sofriments d’altres? (S. Galmés Mall)
ALENADA 1 olor, temps, vent (**) Calor, frescor o pudor, que ens arriba d’una manera intermitent i que ens porta un cop d’aire (Men). | SIN: Bafarada, (brafada, blamor Val), bavarada (Mall). || Ex: Quines alenades pugen de la granja nova! Tanca la porta que entren alenades d’aire calent. 2 comentari, criticar, expressar (**) Informació que circula o que algú fa córrer (Men). | SIN: Rumor, bum-bum, brama, (llevantança –quan se suposa que és un comentari fals i malintencionat-, escolteta, escoltet Val). || Ex: A –En Constanci ara em saluda. B –Això que tu dius que és tan antipàtic. A –Potser li ha arribat alguna alenada (ha sabut que el critico). C –Diu que canvien el metge. D –Alguna alenada hi ha hagut. Diuen que s’ho juga tot al bingo, però això són llevantances (Val).
ALESHORES llavors, passat, temps (p) En aquell temps (Val-Mall). | SIN: En aquell moment, llavors, llavonces (Men). || Ex: No l’havia vist d’ençà que va fer la comunió i ha crescut molt des d’aleshores. Vàrem viure uns anys a Ceret; aleshores ens guanyàvem molt bé la vida. Aleshores la processó va ser suspesa, per tot el que va passar (Mall).
ALFÀBREGA planta Planta olorosa, no gaire alta, de flors blanques, que hom té als horts (sentim enflagam** a Ca). | SIN: Alfabreguera. || Ex: Això és alfàbrega; a l’hort de casa sempre en teníem.
ALHORA alhora, temps Al mateix temps, a la mateixa hora (Val-Mall). | SIN: Ensems, a l’encop, simultàniament, a la vegada (Men) || Ex: Avui televisen dos partits alhora (en dues cadenes diferents). Has de fregir la ceba i la tomàtiga alhora (Mall).
ALICATES eina (*) Eina de ferrer que serveix per tallar filferro (aliquetes* a Ca i a Am) (Val). || Ex: Nen: vés a buscar les alicates que tallarem aquests filferros.
ALIENAT -ADA 47 caràcter, moviment, nerviós, ràpid (*) Anar, arribar, venir, marxar alienat: anar esverat, de pressa, d’un lloc a l’altre. | SIN: Nerviós, esverat, fora de si (Val). || Ex: Marxava tan alienat que una mica més s’entrebanca amb mi i ni em va veure. Has vingut molt alienat de Figueres: seu i reposa.
ALINEAR comportament, educar, obeir (**) (d) Obrar una persona tal com cal. | SIN: Fer bondat, creure, adreçar (Val). || Ex: El noi s’ha alineat força: ara ja no beu. A tu ja t’alinearé!
ALLA planta (**) (d) All que no ha cabeçat i queda com una ceba (en surt algun de tant en tant). | SIN: All d’un sol gra. || Ex: Tot collint alls he arrencat una alla.
ALLARG complicació, durar Allò que es diu o que es fa per fer durar més una cosa (sentim allargos* a Ca i a Am). | SIN: Allargament, afegitó (Val), allargues (Men). || Ex: A -La sort ha tornat a somriure a les comarques gironines. -TV3- B -Abans les frases eren més curtes; aquests allargs s’hi han posat ara.
ALLARGAR 1 continuar, conversa, durar, expressar, ventre Fer durar una conversa o una conferència (allargar també vol dir “ser laxant”; el contrari és lligar Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Continuar, perllongar, allargassar, estirar, prolongar, estendre’s (Val). || Ex: No toquem cap més tema perquè ens allargaríem massa. És un noi que parla poc: no s’allarga per res. Quan li preguntes què fa el seu fill diu: bé, bé, però no allarga gaire més. Menjar prunes en dejú allarga (Val). A -Beure orxata lliga. B –I, menjar codonyat, encara més (Val). Hem allargat el temps per a les preguntes (Mall). No tenia temps per fer-ho i la cosa s’ha anat allargant massa (Mall). 2 48 ajornar, esperar No fer, de moment, una cosa (Val-Men). | SIN: Ajornar. || Ex: Deien que començarien el pont de seguida, però ho van allargant. 3 apartar, distància (**) (d) Anar a fer quelcom més lluny del que l’altra gent acostuma a anar (Val). | SIN: Allunyar, apartar. || Ex: Aneu a buscar aigua a la font dels Capellans? Si que us allargueu! 4 abundar, durar, temps Significat de durada (també pot tenir el sentit d’exagerar, el d’anar a un lloc o el de ser generós Val). | SIN: Abundar (Val-Men-Mall). || Ex: Les trumfes petites allarguen més per sembrar (amb els mateixos quilos en sembres més tros). Abans els diners allargaven més (amb deu euros compraves més coses). Tu t’allargues massa! (exageres o infles allò que dius). Per què no ens allarguem a ca Joan a veure què diu? (Val) Vinga, allarga´t i paga les cerveses (Val). El bon temps s’ha allargat (Mall).
ALLARGASSAR estirat, posició Estendre’s a terra una persona (allargassat vol dir “de forma llarga” Mall) (Val). | SIN: Estirar, allargar (Val-Men). || Ex: Va caure i va quedar ben allargassat. Aquest meló és molt allargassat (Mall).
ALLISADA joc, perdre Derrota completa en un combat o en un joc (una allisada és “un reny” Mall) (Men). | SIN: Pallissa, (tana, reny, fregada d'orelles Val). || Ex: Quina allisada us han fumut avui (jugant a cartes). Li ha pegat una allisada (= l’ha renyat Mall).
ALLOMAR 49 1 excés, fatigar, feina, pes (*) (d) Quedar rendit pel pes o per un excés de feina (hom sol dir allumir** a Am). | SIN: Fatigar, (desllomar, baldar, solsir, boixar Val), esllomar (Val-Men-Mall), (baldar, cruixir Men). || Ex: He portat la saca de l’hort a casa i he quedat allomat. L’han de portar al vàter a coll i les alloma. Teniu dos mesos de vacances i ara feu mitja jornada per no quedar allomats! (els mestres). He anat a arrencar patates i he quedat allomit. 2 caure, enfonsar-se, excés, fatigar, joc, pes (**) Enfonsar-se per excés de pes l’equip que para en el joc del cavall fort. || Ex: Vàrem plegar de jugar perquè cada cop ens allomaven. 3 aigua, motor (**) Emplenar d’aigua la bomba d’un motor de pujar aigua, per treure’n l’aire que han agafat els tubs. | SIN: Encebar, cebar (Val). || Ex: Abans d’engegar el motor hauríem d'allomar la bomba.
ALT -A alt, fals, fort, mida, veu D’una mida o d’unes dimensions més grans que les de costum (Val-Men-Mall). | SIN: Fort -la veu-, car, de categoria. || Ex: Ara llegirem alt (en veu alta). Parleu més alt, si us plau, que no us sento. N’heu pagat un preu massa alt, d’aquest xandall. Les classes altes, a tot arreu, són apàtrides: no els interessa ni la seva llengua ni el seu país, només el seu capital. Si no parles més alt no t’entendran (Mall).
ALTERAR-SE 50 enutjar-se, excitar-se, irritar Posar o posar-se nerviós (Val-Men). | SIN: Irritar-se, enrabiar-se, emmalanyar (Men). || Ex: No t’has pas d’alterar d’aquesta manera quan ve el gendre!
ALTERN -A igualat, joc Parlant del joc, hom ho diu quan cap dels dos equips no controla el partit, quan el joc és igualat (Val-Men). || Ex: Es va acabar la primera part amb un joc altern. –Revista-
ALTRAMENT canviar, conversa, expressió, nexe Mot que es fa servir per reprendre una conversa o per canviar de tema (té un caràcter adversatiu Val) (Val-Men). | SIN: Endemés, d’altra banda, (per altra banda Val). || Ex: Altrament, les vinyes no porten pas com deu anys endarrere (no donen beneficis). Altrament, ja s’acosten les Fires de Girona (encetem un tema nou, parlaven de cotxes). No va estudiar gens; altrament li hauria anat millor (Val).
ALTRE canviar, diferent Una persona diferent de les que hi ha en un lloc (hom sol dir atre** a Ca i a Am; també a Val). || Ex: Quedem-nos aquí fins que arribin els altres.
ALZINA arbre Arbre que fa glans; té una llenya que es considera molt bona per cremar (també aulina a Am). | SIN: Carrasca. || Ex: La llenya d’alzina és la més bona per cremar.
ALZINALL 51 arbre Alzina petita o rebrot que surt d’una alzina tallada. | SIN: Matoll, brot. || Ex: El conill s’ha amagat cap aquí, en aquests alzinalls.
AMAGAR 1 amagar, corrupció, tapar Voler que no se sàpiga quelcom que ha passat (Val-Men-Mall). | SIN: Dissimular, escondir, ocultar, encobrir, velar, tapar. || Ex: És un cas molt greu de corrupció, però el govern el vol amagar. Ha amagat que havia estat a l’estació (Mall). 2 amagar, molestar Posar quelcom en un lloc on els altres no ho puguin veure; quedar una cosa tapada, privar-ne la vista (Val-Men-Mall). | SIN: Tapar, ocultar, cobrir. || Ex: Algú m’ha amagat la llibreta. Passen uns vols d’estornells que amaguen el sol (a Figueres). Amagarem els doblers a la cova (Mall).
AMAGAT -ADA amagat, lloc Lloc o edifici que costa de veure (Val-Men-Mall). | SIN: Tapat, encalafornat, ocult, recòndit, secret, arcà, (enforfoguit –ocult i poc ventilat- Val). || Ex: La casa, amb el canyer al costat, és amagada: per això ens hi entren a robar. Tinc l’escopeta en el racó més enforfoguit de l’armari (Val).
AMANEIUS ganyota, moviment (**) (d) Moviments fets amb el cos, esp. amb les mans (no podem descartar que sigui un castellanisme que vingui de meneos). | SIN: Gestos, signes, jutipiris (Men-Mall). || Ex: Feia uns amaneius el jugador! (protestava perquè li havien xiulat falta). Quan el vaig veure que venia amb aquells amaneius vaig pensar que passava una desgràcia.
AMANIR ordenar, organitzar, preparar Fer quelcom d’una manera determinada (Val). | SIN: Preparar, organitzar, fer; adobar, condimentar, trempar (Mall). || Ex: Tu a classe has d’explicar aquests temes, però t’ho pots amanir com vulguis.
AMANIT 52 menjar (**) Plat d’enciam, ceba, tomàquet i altres verdures crues i condimentades. | SIN: Amanida, (ensalada Val). || Ex: Ens varen donar un tall de pollastre amb naps i un bon amanit.
AMANT afició, agradar Partidari de fer una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Favorable, partidari, amic. || Ex: La dona és amant de prendre el sol, però jo no. No en som pas amants de fer pisos per llogar. És amant dels esports (Mall).
AMANYAGAR 1 acariciar, animal, tocar Fer manyagues a una persona o a un animal. | SIN: Acaronar, fer festes, acariciar, fer jocs (Mall). || Ex: Aquest gos es deixa amanyagar per tothom. 2 afalagar, amable, engany, tracte (*) Fer bon paper a algú; anar amb bones paraules; tractar amb simpatia. | SIN: Fer l’amic, ensabonar, tractar bé (Val), pastar (Men). || Ex: Gent malparits, i els has d’anar a amanyagar! Que vagin a la mare que els va parir! Aquest m’amanyaga per engalipar-me.
AMARAR 1 aigua, barrejar, canviar, vi Posar aigua al vi (Val-Men). | SIN: Aigualir, (avinar, aiguar Val). || Ex: No beguis aquest vi tan fort, amara’l un xic. 2 aigua, mullar, suarMullar o quedar moll a causa de la pluja o de la suor (amarar és usat en els casos d’amarar calç, amarar marès i altres materials de construcció Mall) (“amarar olles de test”: fregar amb un all i fer bullir amb peles de patates Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Xopar, amerar (Val). || Ex: No m’agrada córrer perquè quedo amarat de suor. Només de travessar el carrer he quedat amarat (plou). Amera les rajoles dins aquell poal (Val). AMARGOTEJAR 30 amarg, gust, menjar (*) (d) Tenir un gust un xic amargant (sentim margotejar* a Ca i a Am; també marguejar** per amarguejar, a Ca). | SIN: Amarguejar, amargar (Val). || Ex: Aquest formatge amargoteja.
AMATENT amable, atent, persona Que de seguida té cura dels altres, que se’n preocupa (Val-Men-Mall). | SIN: Amable, atent, afable, complidor, cuitós. || Ex: Aquest xicot nou que treballa al teu taller és molt amatent. La seva dona és molt amatent, sempre en té cura (Mall).
AMBIENTAR 53 amistat, adaptar-se, relacionar-se Tenir amistat amb algú esp. quan hom arriba en un lloc nou (Val-Men). | SIN: Adaptar-se, fer-se, habituar-se, relacionar-se, emmotllar-se, encaixar. || Ex: Aquest noi no s’ambienta amb els veïns. T’has d’ambientar amb la gent: què hi fas tot el dia a casa? (= surt a parlar).
AMIDAR quantificar Prendre les mides d’alguna cosa (aquest mot no se sent a les comarques gironines) (Men-Mall). | SIN: Destrar, escandallar, apamar, apassar, (mesurar, fer Val). || Ex: Encara no he amidat la paret. La tàpia fa tres metres d’alçària (Val). La meua alcova fa quatre metres d’alçària (Val). Hem d’amidar aquesta tela (Mall).
AMOÏNAMENT molèstia, nosa (*) Cosa que molesta, que destorba o que ens porta maldecaps. | SIN: Destorb, nosa, emprenyament, molèstia, (engrony, peita Men). || Ex: Aquest gos és un amoïnament: tot el dia has d’estar per ell. És un engrony viatjar amb tantes maletes (P. Melis Men).
AMOÏNAR 1 patiment, preocupar-se Preocupar-se per quelcom (Val). | SIN: Patir, inquietar, preocupar, atracallar, molestar. || Ex: M’amoïna que el noi hagi quedat sense feina. 2 conviure, molestar, tracte, veí Causar molèsties. | SIN: Importunar, empipar, emprenyar, peitar (Men). || Ex: Els veïns, ja se sap, un amoïna l’altre (p.e. quan es fan obres).
AMOÏNÓS -OSA carregós, feina, persona Persona o cosa que cansa, que és o es fa carregós. | SIN: Pesat, queferós (Val). || Ex: No és pas una feina de mal fer, però és amoïnosa: no pots reposar ni un moment. És un home amoïnós: sempre repeteix les mateixes coses.
AMOIXAR 54 abusar, beure, comportament, educació, emborratxar-se, tranquil·litzar (**) (d) Calmar-se, una persona; estar quiet (amoixar també vol dir embriagar-se Mall) (Men-Mall). | SIN: Acaronar, afalagar, amansir, assossegar. || Ex: D’ençà que vaig cridar el seu pare, el tinc a la classe ben amoixat. Era assegut aquí a terra amoixat (es barallava i ha rebut fort).
AMOLAR afilar, eina, feina (*) Passar una eina per la mola perquè talli més. | SIN: Esmolar (Val-Men-Mall). || Ex: Necessito un ganivet ben amolat.
AMORÓS -OSA 1 agradable, amable De bon tractar (Men-Mall). | SIN: Dolç, galant, afectuós, tendre, amable, falaguer, agradós, amorosívol (Val). || Ex: Avui has arribat molt amorós: les coses et deuen haver anat bé. Quin cridar que fas: si que ets amorosa! (iròn.). Ets molt poc amorosa amb el teu cosí. Aquest nin és molt amorós (Mall). És molt amorosa amb els seus padrins (Mall). 55 2 amor, enamorat, sentiment Que palesa el seu amor (Men-Mall). | SIN: Enamorat. || Ex: En Joan està molt amorós amb la Teresa. Na Maria és molt amorosa amb la seva filla petita (Mall). 3 agricultura, terreny, tou Terreny tou i esponjós, que s’ha treballat bé. | SIN: Suau, tou, fi, bla. || Ex: Si la terra és amorosa, l’aigua s’aprofita més (quan es rega). La ràfia és més amorosa que l’espart (serveixen per lligar branques de les plantes).
AMOROSIR pell, reblanir, salut, suau Fer venir amorosa, és a dir tova i suau, una cosa (Men). | SIN: Estovar, eixamorar (Val). || Ex: Amb aquesta pomada els grans se t’han amorosit. Si tens la pell dura, una pomada te la farà venir amorosa.
AMORRAR 1 acostar, ajuntar Atansar-se molt a una persona o a una cosa (Val-Men). | SIN: Arrambar, acostar, tocar. || Ex: El nostre auto anava amorrat al cotxe de davant. L’avi sempre és amorrat a l’estufa. Llegeix amorrat al llibre. 2 competència, danyar, desanimar, negoci (**) (d) Fer anar malament un negoci, un club o quelcom més. | SIN: Ensorrar, perjudicar, afonar (Val). || Ex: Els supermercats amorren les botigues petites. El Rupit va amorrar els altres equips de bàsquet de la comarca fitxant els seus jugadors. 3 aturar, dificultat, excés, fallar, motor, vehicle (**) (d) No poder tirar més un vehicle, perquè porta massa càrrega, perquè hi ha una pujada molt sobtada o per qualsevol altra causa. | SIN: Aturar-se. || Ex: A mitja pujada el motor del cotxe va quedar amorrat. 4 56 disminuir, escassetat, faltar, important, població (**) (d) Perdre importància un poble per manca d’habitants, de serveis o d'indústries. | SIN: Ensorrar, empobrir. || Ex: El poble queda amorrat, no tira endavant. 5 comportament, educació, molestar, ofendre, tracte (**) (d) (p) Ofendre, algú, en una conversa; tenir maneres desagradables. | SIN: Molestar, faltar, insultar (Val). || Ex: En Joan, quan parla, amorra. 6 picar, topar Topar un vehicle contra un marge o una paret (Val-Men). | SIN: Xocar. || Ex: El camió no ha pogut agafar bé el revolt i s’ha amorrat al marge.
AMPLAR (*) (d) Fer tornar quelcom més ample. | SIN: Eixamplar, ampliar, engrandir. || Ex: La mànega que has comprat per a l’aspersor, no hi va bé; l’haurem d’amplar per un cap.
AMPOLLADA líquid, quantitat, recipient (*) Líquid que cap dins d’una ampolla (hi ha gotada –de got- Val). || Ex: S’ha begut una ampollada de vi. Quina gotada de vi! Que vols que m’emborratxe?(Val).
AMPUL·LÓS -OSA ample, gran, superfície (**) (d) (p) De mida grossa. | SIN: Ample, inflat, gran, gros. || Ex: Hi posarem aquesta manta que és més ampul·losa (al llit).
AMUNT direcció, enlaire Cap a un nivell més alt (amont* a Ca i a Am). | SIN: Enlaire, a dalt. || Ex: El gos pujava escales amunt. Per arribar al mas haureu de pujar molt amunt.
AMUNYOCAR amuntegar, desordenat, piló (**) (d) Posar en forma de piló o de munyoc. | SIN: Amanyogar, rebregar, amuntegar, acaramullar (Mall). || Ex: La roba, deixa-la aquí amunyocada. Si et plau, puja a dalt la roba que hi ha a l’escala amunyocada (apilonada).
AMUSAMENT 57 carregós, llarg (**) (d) Cosa molt entretinguda, llarga d’acabar (gal·l). | SIN: Entreteniment, feina carregosa. || Ex: Collir olives és un amusament. És un bon amusament, fer mitja!
AMUSAR entretenir-se, feina, treballar (**) (d) Fer una feina molt lentament (gal·l). | SIN: Perdre el temps; entretenir-se, encantar-se. || Ex: És molt amusat cosir saques (vol temps). No t’hi amusis tant pelant aquest marge; fes-ne via! Quan s'encanta al bar ve tard a dinar (Val).
AMUSSAR 1 gust, menjar, sentit (*) (d) Tenir una sensació rasposa a les dents quan s’ha menjat quelcom aspre o àcid. | SIN: Esmussar (Mall), raspar (Val-Men). || Ex: He menjat magranes agres i m’han quedat les dents amussades. 2 aparell, dany, defecte, tallar (*) (d) Perdre el tall una eina; no tallar prou (tenir el tall cego vol dir que ja no talla Val). | SIN: Esmussar. || Ex: Quan talles herba verda la dalla queda amussada (no corre). Aquest ganivet és amussat.
ANADA excursió, viatge Viatge curt (Val-Men-Mall). | SIN: Sortida, excursió, escapada, acorriment. || Ex: El meu noi demà va a Barcelona; sempre té anades! Vàrem perdre a l’última anada al camp del Fortià (futbol). Hem fet una anada al castell (Mall).
ANAR 58 1 condició, funcionar, treballar Estar funcionant o tenir les condicions per marxar bé (Val-Men). | SIN: Funcionar, tirar. || Ex: Els fogons van (cremen en aquest moment). El telèfon no va (no funciona). Vaig anar remenant i la televisió va anar. Europa va bé (és millor que Europa va). 2 col·locar, lloc Haver-se de posar en un lloc; tenir un espai destinat (Val-Men-Mall). | SIN: Col·locar, tocar. || Ex: A -Endreça el llibre, si et plau. B -On va? On va aquesta cadira? (= on s’ha de posar?). La casa que va al costat de la meva és la d’en Pere. A -On vols que posi el sofà? B -El sofà va aquí. 3 correspondre, haver-hi (**) Haver-hi o pertocar, una quantitat d’una cosa, en un lloc (Mall). | Ex: Correspondre, pertocar. || Ex: Aquí hi anaven tres caramels; algú se n’ha menjats dos (en aquesta bossa). A cada plat hi va un quarter de pollastre (Mall). 4 caràcter, comportament (**) Manera d’ésser d’una persona. | SIN: Temperament, tarannà. || Ex: És un home d’un anar alegre. No m’agrada el seu anar perquè es discuteix amb tothom. 5 portar, roba Portar un vestit o un hàbit d’una forma o d’un color determinats (Val-Men-Mall). | SIN: Dur, anar de (Val). || Ex: Les monges que han vingut anaven blaves. A -Com va Maria? (per reconèixer-la). B -Anirà de roig (Val). Pep sempre va de verd (Val). A Formentera, fins ara, les dones han anat de pageses. 6 bo, jugar, lluitar, qualitat (**) Anar-hi: ésser bo i mostrar-se lluitador, un equip o un atleta (Val). | SIN: Esforçar-se, bregar, lluitar. || Ex: Aquest equip hi va (juga bé i amb ganes de guanyar). Per Cap d’Any has d’anar amb un cotxe que hi vagi (bo, per no fer el ridícul). Es nota que Joan s’entrena molt. És dels que més va del poble (Val).
ANDRÒMINA 59 inútil, trast, vell Cosa vella, inútil o que fa nosa (mot viu a l’Alcoià). | SIN: Fòtil, trast, endergues, galindaina. || Ex: Ja n’hi ha prou d’andròmines en aquest magatzem. Què hem de fer amb aquestes andròmines?
ANÈMIA desig, mania, obstinació (**) (d) Desig gran de fer quelcom. | SIN: Mania, dèria, (quimera, enrònia Val), betzèrria (Men). || Ex: Sempre tira botifarres, hi té una anèmia (jugant a cartes). Cada dia menja cebes, hi té una anèmia. Té l’anèmia d’anar a pescar. Tinc quimera que no trobarem plaça a l’hotel (Val). Per aquell temps jo tenia l’enrònia dels coloms (en criava i en volava Val).
ANGINA salut Glàndula situada a la faringe (anginya * a Ca i a Am). | SIN: Faringitis. || Ex: En Miquel té les angines inflamades.
ANGOIXA patiment Patiment de l’esperit (Val-Men-Mall). | SIN: Ansietat, angúnia, malestar, agonia (Val), (passar pena, estar preocupat Mall). || Ex: Anar a veure malalts em fa angoixa.
ANGUILA 1 gratificació (*) Gratificació que es dóna per un servei ben fet. | SIN: Propina. || Ex: Li varen donar anguila. 2 engany, gratificació, subornar (**) Propina que es dóna de sota mà, a fi d’aconseguir quelcom més de pressa o de forma il·lícita. | SIN: Subornació, suborn. || Ex: Avui no ensenyen el museu, però si els dónes una mica d’anguila et deixaran passar. No donen permís d’obres a ningú i ell edifica: aquí hi ha d’haver anguila!
ANGÚNIA 60 patiment Impressió desagradable (Val-Men-Mall). | SIN: Patiment, malestar, angoixa, neguit, desassossec, inquietud, turment, intranquil·litat, quimera (Val). || Ex: La sang em fa angúnia. Mentre el teu pare era a la clínica vaig passar molta angúnia. Té angúnia: el pollastre li fa oi (té vomitera Mall).
ANGUNIÓS -OSA patiment Estat de qui pateix per quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Inquiet, neguitós, desassossegat, intranquil. || Ex: Això que encara no siguin aquí em fa estar anguniós. Aquesta espera és anguniosa (Mall).
ÀNIMA 1 bossa, llit, roba, sac (**) (d) Sac dins del qual es posa la llana, l’escuma o un altre material d’un coixí. | SIN: Bossa, funda. || Ex: Has de posar l’ànima a dintre la coixinera (la coixinera és la part exterior). 2 important, persona Persona principal, la que dirigeix en un lloc o és d’una importància cabdal (Val-Men-Mall). | SIN: Esperit, animador, motor, promotor. || Ex: El vell encara és l’ànima d’aquella casa. L’Heribert era l’ànima de l’equip. Era l’ànima de la festa (Mall). S’ha romput l’ànima (la peça que mantenia unides les parts d’una cosa Mall).
ANIMAL educació, groller, persona, ximple Persona rude, el capteniment de la qual no té res d’humanitari (Val-Men-Mall). | SIN: Bèstia, incivil, brètol, bergant, bandarra, brivall, galifardeu. || Ex: A -El metge dels ossos de Girona, mira quin consol de donar-me; em va dir que quedaria invàlid. B -Quin animalàs! Aquest home és un animal, sempre crida i ho romp tot (Mall).
ANIT 1 nit, temps (p) La nit que ve; la del dia d’avui (Men-Mall). | SIN: Aquesta nit, a la nit (Val). || Ex: Anit soparem a ca l’Antoni. A la nit ja el visitarem (Val). Anit faré per sopar una sopa de peix (Mall). 2 nit, temps La nit d’ahir (també es diu anit passada ) (la majoria dels autors clàssics fan servir el pretèrit perfet o l’imperfet per acompanyar “anit”; aquest ús del pretèrit amb l’adverbi “anit” s’ha mantingut a València, Barcelona i Balears; en canvi no ho hem sentit mai així a les comarques de Girona, i hem respectat la tradició oral) (Val-Men). | SIN: Ahir a la nit. || Ex: Anit hi ha hagut molta gresca a la plaça. Anit passada ha plogut molt. Anit passada hi ha hagut ball. Anit va nevar (Val). Anit no he dormit gaire bé (Mall).
ANOMENAR 61 1 anomenar, expressar, identificar (**) Dir algú qui és ell en una conversa (Men-Mall). | SIN: Dir el nom, identificar (Val). || Ex: No em vaig voler anomenar (dir qui era). A -Et van conèixer? B -No ho sé, no em vaig anomenar. No el varen voler anomenar, perquè no el reconeguessin (Mall). 2 conèixer, expressar, saber Conèixer un nom, una marca (Val-Men-Mall). | SIN: Saber, conèixer. || Ex: Aquest xampany no l’he sentit a anomenar mai.
ANOMENAT -ADA familiar, fama, reputació (*) Que té anomenada (Val-Men-Mall). | SIN: Conegut, famós, prestigiós. || Ex: Les trumfes de la Deu són molt anomenades. Era molt anomenat, aquell hotel. Aquest metge és molt anomenat (Mall). Aquesta marca de cotxes és molt anomenada (Mall).
ANOTADOR joc (**) Jugador que anota o marca els punts o els gols (Val-Men). || Ex: En Jofre ha estat el màxim anotador del partit.
ANOTAR joc, jugar (**) Fer un gol o fer una cistella, en un esport (Val-Men). | SIN: Encistellar, marcar. || Ex: En Toni anota dos punts més (bàsquet).
ANSA aparell, part, peça Peça per on s’agafa un atuell (Val-Men-Mall). | SIN: Nansa. || Ex: Les olles tenen dues anses. L’ansa de la senalla és massa llarga (Mall).
ANSAT 62 cuina, recipient Atuell petit semblant a un cassó, però amb una ansa en comptes de mànec. | SIN: Pot (Men). || Ex: Has de treure l’ansat del foc.
ÀNSIA 1 patiment Intranquil·litat de la persona que espera molta estona (Val-Men-Mall). | SIN: Desfici, angúnia, inquietud, neguit. || Ex: Si a les tres de la nit encara no són a casa passes ànsia. Fins que no has arribat he passat molta ànsia. 2 expressió, gandul, ironia, tranquil·litat (**) iròn. Es fa servir quan es parla de persones massa tranquil·les, que no pateixen per res ni per ningú. | Mandra, gossera (Val). || Ex: Les onze i encara dorm, quines ànsies! N’has llogat un que no es mou del pas, quines ànsies! (poques ganes de fer la feina). Se’n van al ball i deixen la mainada petita ben sola fins a les quatre de la matinada, tenen unes bones ànsies! 3 apetència, gandul, inquietud, mandra (*) Poques ganes de fer quelcom que, per alguna raó, ve malament d’acomplir. | SIN: Mandra, tronya (Men). || Ex: Hauria de pujar la llenya, però quan veig aquell piló, em fa ànsia de posar-m’hi. Ja té cinquanta anys i li dóna ànsia tornar-se a casar. Sortir tan dematí, amb aquest fred, em fa molta tronya (P. Melis Men).
ANTANA agricultura, terreny, vora (*) (d) Faixa de terra que queda sense treballar a cada costat del camp, quan es llaura, i que cal fer després, si es vol tenir net de romegueres i d’altres plantes. | SIN: Andana, vora, antara (Val). || Ex: Vaig acabar de llaurar, però no vaig poder fer les antanes.
ANTIQUAT -ADA anacrònic, antiquat, característica, persona Persona que pensa com la gent d’abans; eina o estri que ja no es fa servir (Val-Men-Mall). | SIN: Arcaic, desmodat. || Ex: Ets un antiquat Ferran, ara el jovent arriben a l’hora que volen. Treballem amb maquinària antiquada. El meu padrí és molt antiquat (Mall).
ANY 63 temps, vegada (**) Un cop, esp. si es parla de fa temps (Mall). | SIN: Una vegada. || Ex: Un any hi vaig anar, a fires a Perpinyà. Fan una festa molt lluïda, i un any ens varen convidar. Un any la riera va anar plena d’aigua (Mall).
ANYOCAR ajupir, doblegar, salut (*) Quedar corba una persona; caminar encorbada a causa d’un cansament, d’un excés de treball o d’una malaltia. | SIN: Ajupir, doblegar. || Ex: A la Montserrat, ara li surten els tips de treballar que s’ha fet; camina ben anyocada. Si no m’operessin de l’esquena, quedaria ben anyocat (no em podria posar dret).
APA! Animar, exclamació, expressió, ràpid Interjecció que es fa servir per animar o per fer anar més de pressa (Val-Mall). | SIN: Som-hi!, (vinga!, au!, ànim! Val), au (Mall). || Ex: Apa, afanyeu-vos que és tard! Apa, vine aquí! (Mall) Au, vine amb la mama (Mall)
APAGAR-SE comportament, empitjorar, joc, resultat No arribar, algú o alguna cosa, al nivell que semblava que havia d’assolir (Val-Men-Mall). | SIN: Afluixar, decaure. || Ex: Era un jugador que prometia, però es va apagar (no se n’ha parlat més). Aquest vellet s’ha anat apagant (es mor Mall). Na Margalida es va anar apagant durant la festa (es va deprimir Mall).
APANYAR arranjar, espavilar-se, expressió, resoldre Arranjar-se davant d’una necessitat (Val-Men-Mall). | SIN: Espavilar-se, arreglar-se, arranjar-se (Val). || Ex: No sé com s’ho han apanyat per fer-ne tanta via. Han volgut anar sense paraigua? Doncs si plou que s’apanyin! En Jordi es va haver d’apanyar tot sol quan ja no vivia amb els seus pares (Mall).
APAREDAR 1 construcció, enganxar, fermar (*) Clavar amb materials de la construcció. | SIN: Enganxar, paredar. || Ex: Les teules s’han d’aparedar pel vent. 2 construcció, taparTapar amb una paret (Men). | SIN: Paredar. || Ex: Quan fem obres aparedarem aquesta porta. Han d’aparedar el nínxol.
APARELLAR 64 ajuntar, aparellar Fer parelles; posar-se per parelles (Val-Men-Mall). | SIN: Apariar. || Ex: Ara ens podrem aparellar (son tres al cafè que volen jugar a cartes i n’arriba un altre). Els pardals s’aparellen (fan parelles). Han aparellat les sabates (Mall).
APARENTAR afavorir, aspecte, presumir (**) Fer tenir un bon aspecte, una peça de roba, a una persona (Men-Mall). | SIN: Afavorir, embellir; representar, semblar, parèixer (Val). || Ex: Aquest vestit l’aparenta molt. Vestit de blau pareixes més prim (Val). Amb aquesta brusa aparenta més prima (Mall).
APARIAR 1 ajuntar, amistat, aparellar Fer-se amigues dues persones (a Ca es pronuncia apriar* en totes les accepcions) (Men). | SIN: Acoblar, anar junts, ajuntar-se (Val). || Ex: La noia de casa s’ha apariat amb la Mercè i sempre surten juntes. 2 ajuntar, aparellar, joc (**) Ajuntar-se les cartes d’un mateix coll (Men). | SIN: Acoblar-se. || Ex: Barreja bé perquè aquestes cartes són molt apariades. 3 fer, preparar (*) Organitzar les coses a fi de poder començar una activitat (Men-Mall). | SIN: Preparar, disposar, amanir (Val). || Ex: Comencem d’apariar les coses que d’aquí a cinc minuts anirem a treballar. Me’n vaig a apariar el dinar. Nena! Aparia la bossa d’anar a col·legi; no esperis a última hora. Hem d’apariar la reunió (o un viatge Mall). 4 arranjar, feina, ordenar, preparat, roba (**) Anar ben -o mal- apariat: anar ben vestit, ben compost; portar les coses que cal i com cal, quan es fa una feina (Men). || Ex: Si vas ben apariat sempre faràs goig. Aquells dos operaris van molt mal apariats; no porten la meitat de les eines. Carme, aparia’t que marxarem (quilla’t).
APARTAR 65 apartar, seny Fer-se enllà d’un lloc (Val-Mall). | SIN: Separar-se, aïllar-se, desviar, retirar, decantar, allunyar-se, fer-se’n enfora (Men). || Ex: Quan vegis una manifestació aparta-te’n, fuig-ne! El jutge ha apartat el fill de la mare (Mall).
APEDAÇAR arranjar, guarir, millorar, salut Posar un malalt en millor estat, sense guarir-lo completament (usat sobretot amb coses Mall) (Men). | SIN: Millorar, arreglar. || Ex: Com anem? Mira, anar apedaçant (adobant coses). L’han apedaçat, potser viurà uns anys més (Mall).
APEIXAR animal, menjar Donar menjar a les persones o al bestiar. | SIN: Péixer, nodrir, alimentar, pasturar -animals- (Val), (pastonar, porronar Men). || Ex: En aquest hostal, per deu euros, surts de taula ben peixat. Ara he d’anar a apeixar l’aviram.
APELLUSSAR diners, millorar (**) (d) Fer molts diners. | SIN: Situar-se, adobar-se. || Ex: Hi va haver molta gent que es van apellussar, llavors, acabada la guerra (van passar gent rica al Rosselló i després van poder tenir bons càrrecs).
APÈNDIX salut Budell petit que, quan s’inflama, fa molt de mal i cal operar-lo (hom diu apendis* a Ca i a Am). || Ex: Em varen operar de l’apèndix.
APERSONAT -ADA alt, cos, gros Persona alta i grossa (Val). | SIN: Corpulent. || Ex: És un home apersonat.
API planta Planta molt usada per fer brou (àpit* a Ca i a Am; també a Mall) (Men). || Ex: Vés a demanar api a la tia.
APILONAR 66 agricultura, ajuntar, amuntegar Ajustar l’herba; fer-ne pilons (Mall). | SIN: Amuntegar, apilotar (Val), acaramullar (Mall). || Ex: Són al camp a apilonar userda. Ha apilonat la llenya per a l’hivern (Mall). S’hi acaramullaven els altres al·lots formant garbera (S.Galmés Mall)
APIMPARAR amuntegar, nyap, perill, posició (*) (d) Posar una cosa en mala posició, a punt de caure. | SIN: Deixar primparat. || Ex: Deixes els plats apimparats i després es trenquen! (apilonats malament). La biga només és apimparada.
APLACAR apallissar, fatigar, picar, salut Deixar esllomat; quedar rendit o baldat (Men-Formentera). | SIN: Fatifar, cansar, rebentar, (xafar, matar, solsir Val).|| Ex: La nena ha quedat aplacada de tanta febre. Aquesta caminada m’ha deixat aplacat. Li han pegat i l’han deixat aplacat (Formentera).
APLANAR fatigar (p) Quedar molt cansat.| SIN: Rendir, atuir, fatigar, abatre, aplacar. || Ex: Vàrem quedar aplanats de la Comunió.
APLANÇONAR 67 Apallissar, masegar, picar Tustar fort a algú. | SIN: Picar, tupar. || Ex: Va haver de córrer per atrapar-lo, però el va aplançonar bé.
APLEGAR ajuntar Trobar-se molta gent en un lloc (sense pronom significa “arribar” Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Reunir, congregar, ajuntar. || Ex: S’ha aplegat molta gent a la festa. Aplegarem a les set (= arribarem; és diferent de ens aplegarem a les set Val). En aquesta reunió s’ha aplegat molta gent (Mall).
APODERAR empitjorar, salut Dominar, quelcom, a algú o a alguna cosa; esp. empitjorar una malaltia (Val). | SIN: Agreujar. || Ex: El nen fa dos dies que estossega: no li deixeu apoderar aquesta tos. Té el mal molt apoderat. El mal de cap se m’apodera (Val). Ha anat a molts metges, però el càncer se li apodera (Val).
APOLIT cura, lent, soroll (*) (d) Fet a poc a poc; amb compte i gen. sense fer fressa (al DCVB trobem apolit i a polit). | SIN: Baix, fluix; (espai, a espai Val). || Ex: Hauríeu d’anar més apolit perquè no us puc seguir. T’hem despertat? Això que anàvem apolit. Sóc sord i tu parles apolit: no sento res (crida més). Aneu a espai que hi ha molt de fang (Val).
APOSENTAR negoci, parar (**) (d) Establir un negoci (Men). | SIN: Posar, parar. || Ex: En aquesta volta s’aposentarà una botiga.
APRAONAR 68 coagular, líquid, llet (**) (d) Tornar-se espessa una part de la llet, i l’altra part quedar aigua. | SIN: Agrumollar, triar (Val). || Ex: La llet ha quedat apraonada: l’haurem de llençar.
APRENDRE 1 aprendre, educació, escarmentar, exclamació, expressió (**) Aprèn-ne: mot que es diu a qui es vol que agafi un costum o una manera de fer (Val-Men). | SIN: Espavilar-se, perfeccionar-se, acostumar-se. || Ex: Quan passis tanca la porta: aprèn-ne! (acostuma-t’hi). No li faré més el llit: que n’aprengui! 2 aprendre, apujar, preu (**) Apujar un preu (Val-Men). || Ex: A -La perruqueria, als jubilats, és més barata (al seu local). B -No t’ho pensis: ja n’han après!
APRENSIÓ aversió, por, preocupació Por que fa algú o alguna cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Temença, temor, recel. || Ex: Tinc aprensió als dentistes. Té aprensió a la mar (Mall).
APRIMAR 1 magre, prim, salut Venir magre una persona o un animal (Mall). | SIN: Amagrir, assecar-se. || Ex: Ara no t’aprimis pas més que et posaràs malalt. 2 disminuir, negoci, núvol, temps (**) (d) Minvar uns guanys, uns ingressos o una altra cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Disminuir, escurçar-se, rebaixar, recisar (Men). || Ex: Aquests últims dos anys, els negocis s’han aprimat. Ara s’aprima, la feina (costa més de trobar-ne). Ja ho fa aquest temps, s’aprima i després hi torna (marxen una part dels núvols i després tornen; són llevants). En ésser jubilat s’aprimen les entrades de doblers (Mall).
APROFITAR 69 1 aprofitar, guanyar, resultat, valer-se Valer-se de quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Treure un profit, beneficiar-se, fer un bon ús. || Ex: Com t’aprofites per jugar, avui que el teu pare no hi és. El noi no s’aprofita de les classes de piano. És un pis petit, però ben aprofitat. Ha aprofitat la desgràcia del veïnat per comprar-li la casa més barata (Mall). 2 acabar, aprofitar, benefici, encertar, joc (**) Acabar una jugada bé, amb encert, sense pressa (Val-Men-Mall). | SIN: Rematar, tenir un bon acabament. || Ex: El davanter havia d’haver aprofitat més la jugada. Tirant el cavall, haguessis aprofitat més la jugada (escacs). El jugador va aprofitar l’ocasió per fer el gol (Mall).
APROFITAT -ADA aprofitar, negoci, resultat Que dóna un bon profit o se’n treu un bon rendiment; que val la pena (Val-Men-Mall). | SIN: Profitós, productiu. || Ex: Només vàrem treballar quatre hores, però varen ser aprofitades (es va fer feina o el negoci va ser bo). Aquest solar ha estat ben aprofitat (Mall). Aquesta rentada està ben aprofitada, la rentadora és plena de roba (Mall).
APROFITOR avarícia, estalviar (**) (d) Ganes d’estalviar. | SIN: Economia, estalvi. || Ex: T’has gastat cinc-cents euros en l’abric i ara et ve l’aprofitor amb les sabates!
APROVAR aprovar, consentiment, educació Trobar bé una acció, un fet o una forma de conducta (Val-Men-Mall). | SIN: Aplaudir, abonar, consentir. || Ex: Es comporta malament i tu encara l’aproves (li vas a l’ajuda). Son pare va aprovar allò que havia fet (Mall).
APUJAR apujar, elevar preu, so Fer que quelcom sigui més alt. | SIN: Alçar, elevar, incrementar, pujar (Val-Men). || Ex: Diuen que volen apujar el preu de l’aigua. Apuja el televisor, si et plau, que no el sento.
APUNTAR 70 col·locar, fermar, nyap, provisional 1 Col·locar quelcom provisionalment, o amb poca força, en un lloc. | SIN: Apuntalar. || Ex: La màquina de rentar s’ha d’endollar fort, tu només l’apuntes. Aquesta fusta, de moment apunta-la per mirar si lliga, ja la clavarem més tard. Només era apuntat, el tap del cava (ha sortit sense fer cap esforç). No puc ni apuntar el cul a la cadira (ho diu un mestre un dia que la mainada el demana molt, mentre fan treballs manuals). 2 expressar, insinuar, preveure Fer pensar, quelcom, que una cosa serà d’una manera determinada (Val-Men). | SIN: Insinuar, indicar, assenyalar (Val). || Ex: La baixa apuntada pel ministre. -TV3- Tot apunta que diumenge començaran els campionats. -Avui- Els sondeigs apunten que el partit X perdrà. -CR- En Miquel apunta cap als jugadors en dir que... (l’entrenador insinua que la culpa és dels jugadors). -Avui-
AQUEFERAT -ADA excés, fatigat, feina, ocupat Que té un munt de feina (Mall).| SIN: Enfeinat, ocupat || Ex: No surto perquè estic aqueferat. L’Enric va aqueferat, treballa moltes hores i no arriba enlloc. Na Dolors sempre va aqueferada (Mall).
ARA 1 ara, aviat, suara En un moment (Val-Men-Mall). | SIN: Molt aviat, de seguida. || Ex: No t’hauràs pas d’esperar gaire; ara estic per tu (en una botiga). Vaig a cal ferrer; ara torno. Ara acabaré la feina (Mall). 2 estrany, expressió, sorpresa (**) Mot que s’afegeix quan es palesa sorpresa o estranyesa (Val-Men). || Ex: Ahir el bescantava i aquest matí han anat a dinar plegats: ara ves-ho a entendre! 3 afirmació, aprovar, expressió, raó (**) interj. Es fa servir en un diàleg per indicar que l’actuació d’algú agrada o que s’està d’acord amb allò que es diu. || Ex: El València hauria de fer jugar més jugadors de casa i no pagar tant en fitxatges. Ara! (= ja tens raó). 4 expressió, negació, però Encara que sigui d’aquesta manera (Val-Men-Mall). | SIN: Però, malgrat això. || Ex: El preu està bé, ara, jo comprar-ho, no.
ARANYA 71 comportament, dolent, egoista, persona (**) (d) Persona dolenta, egoista. | SIN: Mala pècora, dolent, belitre –llenguatge literari- (Mall). || Ex: Quina aranya hi ha allà: no faria cap favor a ningú! Per què aquell belitre havia de foradar-les? (S. Galmés Mall)
ARANYÓ fruit Fruit de l’aranyoner, de color blau; quan és madur es torna negrós (Val). || Ex: Els aranyons són molt aspres.
ÀRBIT àrbitre, joc (**) (d) Persona que dirigeix diferents activitats esportives o judicials (mot col·loquial) (Men-Val). | SIN: Àrbitre. || Ex: Deu minuts abans de començar el partit encara no havia arribat l’àrbit.
ARBRE arbre Planta que fa tronc (hom diu, a voltes, albre* a Ca, però la “r” no se sol pronunciar ni a Ca ni a Am; a Val tampoc). || Ex: Aquests arbres, aviat els podrem tallar.
ARDAT conjunt, menyspreu Grup gros de persones (a Ca té un sentit despectiu i a Am no). | SIN: Colla, eixam. || Ex: A casa som un ardat de gent (molta colla). Avui a fires hi havia un ardat de gent. Tots plegats són un ardat de ganduls. En aquella empresa tothom fa el que vol: és un ardat de boigs!
ARDENTOR calor, salut, temps Calor intensa (Mall). | SIN: Escalfor, calda, xafogor, (galvana, basca, calentor, ardència, cremor Val), ardor (Men). || Ex: Hi ha ardentor pertot avui (és un dia calorós). Quina ardentor a la pell, aquesta criatura! Deu estar enfebrada. Quina ardentor aquest llum! (a l’estiu). Me’n vaig, que ací cau una bona galvana (Val). Tinc ardentor a la gargamella (Mall).
ARDIDESA 72 habilitat, proesa Actuació positiva, gen. inesperada. | SIN: Proesa, acte de valor. || Ex: A -Ahir et va guanyar a la botifarra. B -Sí, va fer una ardidesa (no solguanyar). L’Enric un dia va fer una ardidesa al Giro i no ha fet mai més res (va guanyar una etapa).
AREGAR animal, educació, ensenyar, instruir Instruir una persona o un animal de treball (Val-Mall). | SIN: Ensenyar, ensinistrar, alegar (Val). || Ex: Hem comprat una mula jove i encara s’ha d’aregar. Al noi de can Mallol, ja l’han aregat com ells (li han ensenyat a dur el negoci de la família). Aquests xiquets estan per alegar (Val). En Pep sabia aregar cavalls (Mall).
ARGELAC planta Arbust espinós de flors grogues. | SIN: Argelaga (Mall), argilaga (Val). || Ex: Els argelacs també punxen, però són més grossos que les espinavesses.
ARGENT VIU nerviós, persona, treballador, trempat Persona que es mou molt i és trempada (a Val només ho diu la gent gran) (Men). | SIN: Actiu, viu. || Ex: Se sap treure la feina dels dits la Ramona: és un argent viu.
ARGENTINA planta (*) (d) Planta que se sol fer al bosc enmig de les estepes; fa punxes en comptes de fulles; quan són seques serveixen per encenalls. | SIN: Gatosa, argelaga (Val). || Ex: Nen vés a buscar quatre argentines que farem foc.
ARÍTJOL 73 planta Liana que té punxes i que es fa pels torrents (a Am aríjol*). | SIN: Matavelles, aritja (Mall). || Ex: Els arítjols punxen molt fort.
ARMAR causa, començar, confusió, incitar Aixecar un escàndol o un avalot (Val-Men-Mall). | SIN: Causar, promoure, començar, provocar. || Ex: Va ser ell qui va armar la gresca. No armeu aquests escàndols al carrer que la gent ha de dormir. Va armar un gran escàndol (Mall).
ARPA feina, habilitat (*) (d) Traça per fer una activitat (arpa sols té el sentit d’urpa Val) (Men). | SIN: Habilitat, enginy, destresa, expertesa, virtuositat, manya, capacitat, arrap (Val). || Ex: Aquest bordegàs té arpa per fer les feines. El fan escombrar i no té cap arpa. Vares desmuntar el motor i ara no el saps muntar? Quines arpes!
ARPADA esgarrapar, ferida, salut Esgarrapada amb les ungles (Mall). | SIN: Urpada, grapada, xarpada. || Ex: El gat, jugant, em va clavar una arpada. L’ós li va pegar una arpada que el desfigurà (Mall).
ARPAT 1 conjunt, mà, quantitat (*) (d) Quantitat d’una cosa que cap dins d’una mà tancada. | SIN: Grapat (Val-Men). || Ex: Em varen donar un arpat de mongetes. 2 difícil, dificultat, preocupació (**) (d) Dificultat molt gran, que algú troba en fer una activitat (s’usa sempre en plural). | SIN: Preocupació, entrebanc, problema. || Ex: La pujada era molt rosta i vàrem tenir arpats per pujar allà dalt. En aquest camí estret hi ha arpats a girar. Hi ha poca mainada i tenim arpats per fer tres equips.
ARRABASSAR acaparar, agricultura, animal, arrencar, estirar, planta Treure una planta de terra tot estirant. (Men-Mall). | SIN: Arrencar, desprendre, extirpar. || Ex: Aquest blet no el puc arrabassar. El ca va arrabassar totes les plantes dels cossiols (Mall).
ARRACADA 74 1 carregós, molestar, persona Persona pesada, carregosa, que no sap veure quan n’hi ha prou de les coses. | SIN: Pesat, (enfadós, plom Val). || Ex: En Quimet va venir a prendre cafè i s’hi va estar cinc hores: és una arracada! Tot el dia enraona, és una arracada! La meua neboda és molt enfadosa (Val). 2 dolent, persona, sexe (*) Persona dolenta. | SIN: Malparit, (peça, baiarri, mala peça Val). || Ex: S’ho va vendre tot i no vol pagar res al seu germà: quina arracada! En Magne, quina arracada! Li agraden totes les dones menys la seva. Ell s’entenia amb la fornera, que és casada: quin baiarri! (Val)
ARRACONAR 1 apartar, humiliar, retirar Apartar a algú d’un càrrec o d’un lloc de comandament (Val-Men). | SIN: Arrambar, retirar. || Ex: Va ésser molt anys encarregat de l’empresa, però el varen arraconar. 2 avarícia, diners, estalviar Guardar els cèntims (Men-Mall). | SIN: Estalviar, fer bossa, fer calaix (Val), fer racó (Mall). || Ex: Són gent que tenen diners arraconats. Vacances pagades vol dir fer calaix sense haver de treballar (Val). Després d’arraconar molts anys, ara, amb aquest racó comprarà un cotxe (Mall). 3 guardar, inútil, trast, vell Conservar coses velles que sembla que ja no faran cap servei (Val-Men-Mall). | SIN: Guardar, desar, alçar (Val). || Ex: La mare té molta roba arraconada. Jo jo alce tot, però ma mare m’ho neteja (Val). El menudall és arraconat en una capsa (Mall).
ARRACONAT -ADA abandonat, amagat, arraconat (**) Posat en un racó, en un lloc amagat, en un carrer estret o en un punt que no té vista (Val-Men). | SIN: Amagat, tapat. || Ex: La nostra casa queda arraconada.
ARRAMASSAR 75 1 abusar, acaparar, avarícia, comprar, egoisme (*) (d) Comprar o aprofitar moltes coses (Val). | SIN: Arreplegar, collir. || Ex: Va anar a collir els préssecs i els va arramassar tots; no en va pas deixar cap per als ocells (va collir verd i madur). Són molt ganuts, només fan que arramassar propietats (compren totes les que poden). 2 ajuntar, amistançat, aparellar, conviure, sexe (**) (d) Viure junts, una parella, sense ser casats (trobem “dona rabassada” al DCVB). | SIN: Ajuntar-se, amigar-se (Val). || Ex: En Pompeu i la Plàcida són casats o arramassats?
ARRAMBLADA educació, menyspreu, moc, reny (*) (d) Reny fort (Men). | SIN: Moc, arrambatge, (escamó, renegó, bonegó Val). || Ex: Va voler fer l’espavilat, però li van fúmer una bona arramblada. La seva dona li ha dit una cosa i ell li ha fumut una arramblada. M’ha fet un escamó perquè no l’he despertat a temps (Val).
ARRAMBLAR 1 apartar, nosa (*) (d) Apartar-se d’un lloc, una persona, per no fer nosa. | SIN: Arrambar, llevar-se (Val), decantar-se (Men). || Ex: Arrambla’t si et plau, que he de passar amb la safata. 2 acostar, apartar (*) (d) Treure les coses del mig del pas i posar-les, generalment, a prop de la paret o d’un moble. | SIN: Arrambar (Mall), arrimar (Val), atracar (Men-Mall), acostar (Mall). || Ex: Aquesta cadira, no l’arramblis tant a la paret, que la pelaràs. No t’arrambis a la paret (Mall). 3 acostar-se, sexe, tocar (*) (d) Acostar-se a una altra persona i palpar-la. | SIN: Arrambar (Mall), tocar. || Ex: Tothom hi vol ballar amb la Paula perquè es deixa arramblar. Vine aquí, que t’arrambaré (Mall). 4 amistat, apartar, menyspreu, tracte (**) (d) Treure una persona d’un lloc on sol anar, o apartar-lo d’un grup de companys, tot fent-li algun menyspreu. | SIN: (Deixar, apartar Val), arraconar (Men). || Ex: Hi anava molt la Raquel a ca la seva cunyada, però l’han anada arramblant. Aquesta nena, la seva germana la té una mica arramblada (no la vol, la domina i no la deixa jugar).
ARRAN 76 distància, prop A una distància inapreciable (Val-Mall). | SIN: A prop, a tocar, ran (Men). || Ex: L’oreneta ha passat arran del llum. Els pals, els clavarem arran de la paret. Varen fer una casa arran de mar (Mall).
ARRANAR 1 curt, tallar Deixar una cosa molt curta (Men). | SIN: Assocar –arbres-, tallar arran, arrasar, (tallar ran a terra Val). || Ex: No et mengis les ungles, que te les arranes massa. Han arranat el camp d’userda. 2 acostar, arranar, prop, tocar (**) (d) Passar un projectil o un objecte que es tira, molt a prop d’una persona o d’una cosa (Men). | SIN: Passar arran. || Ex: Li va tirar un cop de roc i el va arranar. La pilota va arranar el pal.
ARRAPAR agafar-se, aguantar, por Aferrar-se amb força (Valencià septentrional). | SIN: Agafar-se fort, agarrar-se (Val), aferrar-se (Men-Mall). || Ex: El nen tenia por del gos i s’arrapava fort al coll de l’àvia. Arrapa’t fort que ve un giravolt molt sobtat. S’arrapava fort per pujar-hi, però ha caigut (Mall).
ARRELAR avivar, planta, viure Posar arrels un planta (Men-Mall). | SIN: Prendre, radicar, avivar, agafar, agarrar (Val). || Ex: Hem de tornar a regar el planter per mirar si l’arrelem. La llimonera va arrelar (Mall).
ARRELAT -ADA diners, ric (**) (d) Que disposa de molts diners, esp. perquè ve d’una família benestant (Men). | SIN: Adinerat, (situat, arreglat Val). || Ex: En Fidel, quan va posar la botiga, ja estava ben arrelat.
ARRELUM 77 conjunt, planta (*) (d) Conjunt d’arrels, esp. les que surten a tocar la soca de l’arbre i que solen ser petites i poc beneficioses (Val). | SIN: Polls, (barba, barbada Val). || Ex: Si tires l’adob prop de la soca el cep fa molt d’arrelum.
ARREMANGAR 1 aixecar, arromangar, roba, sexe Aixecar el vent, o algú fent broma, la faldilla a una noia (“pujar la faldilla” és fer-ho ella mateixa a Ca) (es fa servir la variant arromangar a Val-Men-Mall). | SIN: Arromangar, arregussar, trossar, retrossar. || Ex: Mestre, en Joan m’ha arremangat! (però hom diu: Aquesta faldilla te l’has de pujar, que et quedarà més bé, a Ca) (a Am sentim: Mestre, en Joan m’ha pujat la faldilla!). Arromanga’t, que et vull veure les cames (Val). Es va arromangar perquè no volia banyar-se les mànegues (per agafar una granota) (Val). 2 aixecar, calor, pujar, roba Tirar-se la roba amunt (menys les faldilles, a Ca) (Val) | SIN: Arromangar (Men-Mall).|| Ex: Arremanga’t els braços que tindràs calor (les mànigues). Va arromangar-se les mànigues per poder ficar els braços dins l’aigua (Mall). 3 comportament, desvergonyit, dolent (**) Tornar-se brètol o desvergonyit, gen. un noi o una noia joves. || Ex: L’Albert s’està arremangant, aviat no el podran fer creure.
ARREMANGAT aspecte, bonic, cos (*) Nas que té la punta inclinada enlaire. | SIN: Arromangat, de reveixí (Val), empinat (Men). || Ex: La Clara té el nas arremangat.
ARRENCADA cos, creixement, rapidesa (**) Creixement ràpid i seguit (Men-Mall). | SIN: Empenta, crescuda, estiró (Val). || Ex: La Clara té més arrencada que la seva germana (creix més). El negoci ha agafat arrencada.
ARRENCAR 78 1 apartar, comportament, obstinació, tossut Fer sortir, a algú, a alguna cosa o a una planta, d’un lloc, amb dificultat (Val-Men). | SIN: Treure, (arrancar, traure Val). || Ex: Els blets petits són de bon arrencar. La dóna és gran i no la podem arrencar de casa. No hi ha manera d’arrencar-la de davant de la televisió. 2 aconseguir, avarícia, diners, treure Aconseguir quelcom d’algú amb molta feina (Val-Men). | SIN: Traure (Val). || Ex: A en Miquel no li pots arrencar ni un duro. Fan vaga per arrencar més diners a l’empresa. 3 començar, dificultat, negoci, riure Començar una acció, de vegades amb certa dificultat (un cop començat diem que allò de què parlem és arrencat) (Val-Men). | SIN: Engegar, començar, arrancar (Val), envelar (Men). || Ex: El varen saber arrencar, el negoci, els teus cunyats. Ara que tenim la conversa arrencada ens vénen a cercar. Quan va veure el senglar, va arrencar a córrer. Quan vaig sentir allò em vaig envelar a riure (P. Melis Men).
ARREPLEGA collita, conjunt, feina, recollir Conjunt de coses que algú s’emporta d’un lloc (Val). | SIN: Collita, amàs (Val). || Ex: Anirem al camp a fer una arreplega de patates. Hem de fer una arreplega de diners (Val).
ARREPLEGAR 79 1 acceptar, agafar, aprofitar, collir, diners (**) Acceptar, algú, les coses que li donen (arreplegar és agafar coses escampades, com ara juguetes o papers Mall) (Val-Men). | SIN: Agafar, acceptar, collir. || Ex: Si et donen deu euros de propina arreplega’ls! És una feina ben pagada: cinc-cents euros fan de bon arreplegar. 2 agafar, aprofitar, recollir Agafar alguna cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Recollir, aprofitar. || Ex: És una dóna que tot ho arreplega (ho recull, ho porta cap a casa). Na Concepció arreplega tot allò que li ofereixen (Mall). 3 agricultura, collita, feina, recollir (*) Collir productes del camp (“arreplegar herba” a Am vol dir fer-ne pilons, ajustar-la, i a Ca vol dir anar-la a buscar, és a dir carregar-la al carro i dur-la al paller) (igual que a Am, l’alfals s’amuntega al camp, s’arreplega perquè s’asseque i llavors se’l transporta a la pallissa Val) (Val-Men-Mall). || Ex: Demà anirem a arreplegar herba. 4 acaparar, comprar, negoci (**) (d) Comprar molta quantitat d’un producte. | SIN: Comprar, carregar (Val). || Ex: Cada vegada que anem a Andorra arrepleguem de sucre. Com que eren barates, ha carregat de pomes (Val). 5 salut Agafar una malaltia (Men-Mall). | SIN: Contreure, agafar. || Ex: En Benet ha arreplegat el xarampió. Aquest xiquet tot ho arreplega (Val). Na Carme va arreplegar una grip molt forta (Mall). 6 agafar, atrapar, robar, trobar Trobar a algú que ha fet una malifeta o que ha fet empipar a un altre (Val-Men). | SIN: Enxarpar, enxampar, agafar, agarrar (Val). || Ex: Era a l’hort d’en Pius robant tomates i el varen arreplegar. El dia que el pugui arreplegar, li faré una cara nova. Si t’arrepleguen no ho contaràs! (Mall). 7 80 anar, animal, recollir-se, viure (**) Anar, esp. un animal, a viure a una casa que no és la seva (Val-Men-Mall). | SIN: Recollir-se, refugiar-se. || Ex: Se m’ha arreplegat un gos perdut; s’ha agemolit allà amb els altres. A la barraca de l’horta es va arreplegar una gallina. Aquest gat se m’arreplega aquí, però no el vull. És fill d’una gent que es van arreplegar a Pont de Molins (hi van anar a viure). He arreplegat un gos perdut (Val). Varen arreplegar el ca del veïnat quan ja no el volia (Mall).
ARREPLEGAT -ADA conjunt, dolent, groller, inepte, persona Persona -o grup de persones- que no domina prou bé la feina que fa; que la fa molt malament (Men-Mall). | SIN: Novell, inexpert, desgraciat. || Ex: Aquest equip no us guanyarà pas: són quatre arreplegats!
ARRESSEGAT -ADA fatigat, feina (**) (d) Cansat de treballar (pot venir de “arrossegar”, que era un càstig). | SIN: Rendir, fatigar. || Ex: No podem parar de treballar: anem arressegats per la terra.
ARREU 1 arbre, completament, feina, robar Fer quelcom completament, de cap a cap, sense triar ni deixar res; començar una feina i acabar-la (també significa “de mala manera” Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Completament, (arreu arreu; tall a tall Val ). || Ex: Han tallat arreu el bosc (tots els arbres). Aquesta vinya, la collirem arreu (tota, sense deixar-ne captros). Ens han menat les maduixes arreu (robades totes). A -Quines taronges collim? B -Ja estan bones: colliu-ne arreu (Val). Si condueixes arreu, tindràs un accident (sense fixar-te) (Val). 2 81 arreu, pertot, tothom Que ho fa tothom o que sempre passa igual (Val-Men-Mall). | SIN: Pertot, (pertot arreu, arreu arreu Val). || Ex: Arreu cullen raïms (o “a tot arreu”; a cada casa, a cada poble, etc.) (és un sentit diferent de “ara cullen raïms arreu”, que vol dir que no en deixen cap). Bestieses arreu darrera d’ella (una darrere l’altra). Pertot arreu hi ha fum: deuen cremar la palla de la marjal (Val). D’aquesta fruita n’hi ha arreu (Mall).
ARRI expressió, insistir, manar, ràpid, treballar interj. Es diu per fer treballar un animal o una persona (gen. es diu o es comenta d’una manera indirecta; també s’utilitza en sentit irònic Val) (interj. usada, sobretot, amb animals Mall) (Val-Men-Mall). || Ex: Arri! Que ja tornes a estar distret! Sempre li has de dir arri per menjar (l’has de pregar o obligar). Si no li vas dient arri no treballa (has d’insistir). Va dir que ho aprovaria tot i li n’han quedat tres a setembre. Arri, estudiant! (Val).
ARRIAR 1 animar, començar, córrer, espavilar-se (**) Començar a treballar, a caminar o a fer altres coses; passar algú a davant, a fi que els altres el segueixin (Men). | SIN: Estirar, tirar, moure (Val). || Ex: A l’hora d’anar a dormir, si jo no arrio no arria ningú (si jo no hi vaig). Ja podem arriar que és hora d’anar a començar (anar caminant cap a la feina). El meu amo ho va arriar i, ara, ja no es juga a rugbi, a Figueres. Mou a dormir que ja són les dotze (Val). Si tu mous cap a València ací ens avorrirem molt (Val). 2 animar, canviar, millorar, salut (**) Anar bé o més bé del que anava, una cosa (Men). | SIN: Millorar, prosperar, adreçar (Val). || Ex: Si no s’arria pas, el negoci, haurem de tancar. Aquest any el nen s’ha arriat a menjar. Tot just ara se m’arria la gana (un malalt).
ARRIAT -ADA decidit, intel·ligent, trempat, treballador (*) Que té empenta (se sol dir d’algú quan està deprimit, decaigut Men). | SIN: Decidit, determinat, animat, enèrgic, valent (Val). || Ex: És una noia arriada: res no l’espanta. Venien arriades per anar a mar i va ploure. No són pas prou arriats per portar un negoci com aquest (no són prou decidits, no tenen prou empenta a l’hora de treballar). Et veig molt arriat, avui (Men).
ARRIBAR 82 1 ocórrer Passar quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Succeir, ocórrer, esdevenir. || Ex: Va arribar que el vi no valia cap cèntim. No us estranyeu de res, que tot pot arribar. Va arribar un moment que ningú ja no venia, a la botiga (Mall). 2 anar, arribar, encàrrec, feina Anar a un lloc que no és gaire lluny (Men-Mall). | SIN: Fer un encàrrec, anar, (aplegar-se, acostar-se, passar, allargar-se, arrimar-se Val). || Ex: La mare no es troba bé; m’hi hauria d’arribar. Si surts, arriba’t a la farmàcia, no és pas tan lluny! (l’altre fa mala cara). La teua germana està malalta i tu ni t’hi has aplegat! (Val) Arribaré fins a ca na Caterina, fa temps que no la veig (Mall). 3 acompanyar, guiar, portar (**) (d) (p) Dur, una persona o una cosa, a un lloc (Men-Mall). | SIN: Portar. || Ex: Si veig que el nen s’enyora ja us l’arribaré (ho diu l’avi). T’arribaré aquests apunts de matemàtiques per a l’examen (Mall). 4 fruita, madurar (**) Començar a haver-hi fruites madures (Men). | SIN: Madurar. || Ex: Ara ens arriben les prunes. Poc arribaran aquestes figues (van endarrerides). 5 indiscreció, comentari, conèixer, saber (**) (d) Tenir coneixença de quelcom indiscret o que no convenia que se sabés (Val-Men). | SIN: Saber, aplegar (Val). || Ex: Això que no arribi a la meva dona! Aquest comentari ja em va arribar. Aquella notícia va tardar deu dies a aplegar al poble (Val). 6 durar, suficient, tocar Haver-n'hi prou, d’una cosa; tenir-ne per a tothom; allargar o disposar-ne durant prou temps (Val-Men). | SIN: Durar, aplegar (Val). || Ex: No us arribaran pas a les tendres les trumfes de l’any passat (n’haureu de comprar). Repartien entrades i a mi no m’han arribat (s’han acabat abans). Amb tants sopars no sé pas com arriben (de doblers). Aquesta armilla que fas has de mirar que arribi (que es pugui cordar). Talla bé la coca o no aplegarà a tots! (Val) 7 aconseguir, allargar, arribar, defecte, dèficit, poder, vista, suficient Tenir prou paciència o potència, algú o alguna cosa, per assolir un objectiu (Val-Men-Mall). | SIN: Aconseguir, aplegar (Val). || Ex: Què diu allà que no hi arribo? (la meva vista no és prou bona per llegir-ho). Prendré una pastilla per arribar a les cinc (tinc mal de cap i a les cinc plego de treballar). Volíem comprar un pis, però no hi vàrem arribar (no teníem prou diners). Amb la vida que dus, no sé si aplegaràs a vell (Val). Amb el meu sou mai no arribarà per comprar un iot (Mall).
ARRÍBOL -A 83 animal, malaltís, salut (**) (d) Es diu del bestiar delicat, que agafa malalties, i amb el qual hom ha d’anar amb molt de compte, perquè no es mori o no perdi les cries. | SIN: Delicat. || Ex: Les ovelles són un bestiar molt arríbol. Aquestes mongeteres són molt arríboles de fer viure (sovint es moren).
ARRIER autoritari, persona (**) (d) Persona a qui agrada molt manar; que fa anar de bòlit a tothom. Hom diu arriero. | SIN: Dèspota, dictador, tirà. || Ex: Amb ell es pot tractar, però té una dona que és un arrier.
ARRIMIR avenir-se, emparar-se, recollir, viure (**) (d) Anar, una persona, a estar-se en un poble o en una casa per necessitat, perquè es veu sol o perquè no té cap altra solució. | SIN: Refugiar-se. || Ex: La vella es va anar a arrimir a casa del noi. Tan bé que estava i s’ha anat a arrimir en aquell poblot. S’estaven en un mas molt gran, però les coses els han anat malament i s’han hagut d’arrimir en un maset.
ARRINXAR acostar, arranar, distància, perill, prop (*) Passar, quelcom que algú ha tirat, molt a prop d’una altra persona o d’una cosa; estar a punt de tocar-la. | SIN: Acostar, arranar, arrimar (Val). || Ex: El cop de roc la va arrinxar. En aquesta carretera, els cotxes passen ben arrinxats a les bicicletes. El xut va anar molt arrinxat (va fregar el pal). No he tret la rifa, però m’hi he arrinxat (per pocs números).
ARRIOT burla, riure (*) Situació còmica que ha estat provocada per algun fet. | SIN: Tip de riure, riota, (nyefa, xalada Men). || Ex: Es varen ben discutir la sogra i el gendre: va ser un arriot! En Pep, quan beu massa, és l’arriot de tothom.
ARRISCAR atrevir-se, decidir, exposar-se, provar Tenir, algú, la valentia de fer o de començar de fer una cosa nova (Val-Men-Mall). | SIN: Atrevir-se, tirar-s’hi, provar. || Ex: La nena ja caminarà de seguida, només li falta arriscar-se. Molta gent s’arrisca a posar una botiga perquè no troben feina. Va arriscar-se a dir la veritat (Mall).
ARRISSADA 84 abusar, cabells, engany, negoci, preu Acció d’arrissar; engany en un preu. | SIN: Enredada, estafada, (estafa, enganyifa Val). || Ex: Cobrar tres-cents euros d’una tona de llenya és una arrissada.
ARRISSAR abusar, enganyar, negoci, preu Fer pagar, de quelcom, molt més del que val (es diu dels cabells Mall). | SIN: Enganyar, esquilar, cotnar, collar (Val). || Ex: Els mecànics t’arrissen fort. En aquest restaurant arrissen molt fort. De quatre hores en treballen dues; estic d’acord a pagar, però que m’arrissin no! S’ha arrissat els cabells (Mall).
ARRODIR-SE 1 contreure’s, doblegar, fred Perdre volum una persona o un animal, doblegant-se o inclinant-se. | SIN: Arronsar-se, contreure’s, arrufar-se, arrupir-se (Val). || Ex: He vingut de col·legi sense abric i he quedat arrodit de fred. L’avi és arrodit a la vora del foc. En Miquel va arrodit avui (amb el cap baix, els braços endins, etc.). 2 comportament, indiferència, insociable, persona (**) (d) Persona que no es mou de casa perquè no gosa anar enlloc, no té prou empenta. | SIN: Tímid, vergonyós. || Ex: Ai mare! Que ets arrodit! (p.e. un que no vol ballar). Què hi feu aquí arrodits? Aneu a passeig per la vila! 3 emparar-se, refugiar-se (**) (d) Agemolir-se en un lloc. | SIN: Refugiar-se, (arrupir-se, arrecerar-se, posar-se a recer Val). || Ex: Feia molt de fred i els ocells s’arrodien al paller.
ARRODONIR 85 1 completar, diners, forma, planta Fer tornar rodó un objecte, una quantitat o una altra cosa (es fa servir la variant arredonir perquè l’adjectiu és redó Val) (Val-Men-Mall).| SIN: Fer rodó, ovalar; fer el compte redó (Val).|| Ex: S’ha d’arrodonir l’olivera (escatir-la per donar-li forma rodona). Hem de pagar noranta-cinc pessetes, però per acabar-ho d’arrodonir hi posarem un duro. Val cent dos euros; dóna-me'n cent i compte redó (Val). M’han arrodonit aquesta falda (no tenia doblec Mall) 2 acabar, completar, joc, millorar Acabar de millorar una actuació bona (Val-Men). | SIN: Completar. || Ex: Va arrodonir el seu bon partit marcant un gol. –TV3-
ARRONSAR 1 comportament, contreure’s, fred Contreure’s, el cos d’una persona, a causa del fred o per una altra raó (arronsar també és replegar una cosa enrere o cap amunt Men) (Val-Men). | SIN: Arraulir-se, arrodir-se, arrupir (Val). || Ex: El vell passa el dia arronsat a la vora del foc. M’he arronsat els pantalons (Men). 2 desdir-se, espantar-se, por Deixar de fer una cosa per por o per haver tingut algun espant. | SIN: Fer-se enrere, desdir-se, tirar arrere (Val).|| Ex: Volia comprar la casa però em vaig arronsar (en demanaven cent mil euros). Els treballadors no varen poder arronsar l’amo (en una vaga). L’àvia és molt gran, però encara trasteja: no s’arronsa. La nena queda arronsada quan sent els crits de la seva germana. El defensa no s’arronsa. Li va semblar massa car i es va fer arrere (Val).
ARROSSEGAR 1 arrossegar, defecte, portar, salut Portar quelcom estirant-ho i sense aixecar-ho de terra (Val-Men-Mall). | SIN: Estirar, traginar; llençar –cama-. || Ex: Les saques de farinada pesen massa i les hem d’arrossegar. En Jordi es va fer mal i ara arrossega una cama. Va arrossegar el sac fins al rebost (Mall). 2 arrossegar-se, caminar, jugar, nen, rebolcar-se Caminar per terra la mainada (Val-Men-Mall). | SIN: Estar-se a terra, rebolcar-se. || Ex: Aquesta mainada s’arrosseguen per terra. El nin s’ha arrossegat per la terra i ara és tot brut (Mall). 3 portar (**) Portar quelcom, en general (Val-Men-Mall). | SIN: Dur, portar. || Ex: Aquesta bossa l’arrossego pertot arreu. Els nins solen arrossegar pertot una jugueta especial (Mall).
ARROSSINAT -ADA 86 aspecte, empitjorar, roba, salut, vell Fet malbé (si ho diuen d’una persona és perquè la veuen passada, malalta, pansida, envellida, etc.). | SIN: Atrotinat, pansit. || Ex: Té la cara arrossinada de treballar per defora. La Núria va anar uns anys a servir i ha tornat arrossinada (pansida, lletja). L’Esteve es passejava pel mercat amb un vestit arrossinat.
ARRUFAR 1 cara, contreure’s, ganyota Fer un gest amb la cara, tot arrugant-ne la pell (se sol dir rufar** a Am) (Men-Mall). | SIN: Fer una ganyota, contreure, arronsar. || Ex: La nena arrufa el nas. 2 enutjar-se, protestar, malestar (**) (d) Empipar-se, algú, perquè ha de fer una cosa que li ve malament de fer (també “arrufar el nas”) (a Ca es diu ruflar** en aquest cas; a Am sentim sempre rufar**). | SIN: Queixar-se, protestar, remugar, botzinar, fer mala cara. || Ex: Quan despatxa l’Antoni, la gent arrufa el nas (no els agrada). No sé en quin equip posar la Carina, quan la veuen els altres nens arrufen (es queixen perquè l’han d’aguantar). Ahir ens vàrem haver de quedar a la fàbrica a acabar de carregar un camió i tothom arrufava.
ARRUFAT -ADA 1 arrugat, salut, vell Arrugat de la cara; que sembla malalt. | SIN: Envellit, arrugat, passat, ajupit (Men). || Ex: En Jordi fa la cara molt arrufada (arrugada). La Dolors, sempre la veig igual: no s’arrufa (no envelleix). D’ençà que la varen operar té la cara arrufada (passada, envellida). 2 immòbil, trist (**) (d) (p) Que està quiet i trist (Men). | SIN: Moix, aturat. || Ex: En Joaquim fa dies que el veig més arrufat. Va venir arrufat (la xicota l’havia deixat). 3 dia, temps (**) (d) Dia núvol (Men). | SIN: Trist, tapat, emboirat. || Ex: Ahir va fer un dia arrufat.
ARRUGAT -ADA salut, vell (**) (d) Que té arrugues a la cara o al cos (pronunciat arruat Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Envellit, passat, decaigut, arrufat. || Ex: El teu germà, el veig molt arrugat.
ARRUIXAR 1 agricultura, escampar, líquid, sexe (*) Escampar un líquid tirant-lo en petites gotes (arruixar també és un sinònim vulgar de ”ejacular” Val) (Val-Men). | SIN: Ruixar, sulfatar. || Ex: Ara, en vuit dies tenim les vinyes arruixades. Al juliol encara arruixem la vinya (o fem l’última arruixada). Cada volta que hi vaig a arruixar em costa trenta euros (a ca les putes Val). 87 2 aigua, mullar (*) Tirar aigua a sobre d’algú (Val-Men). | SIN: Ruixar, mullar, esquitxar. || Ex: A –D’on véns tan moll? B –En Castor m’ha arruixat amb la mànega. Han fet una festa molt maca, la gent arruixava el jovent des dels balcons. 3 animal, cridar, enutjar-se, escridassar, espantar, fugir, renyar (**) (d) Dir coses desagradables a algú (arruixar és fer fugir a algú Mall) (Men). | SIN: Ruixar, renyar, escridassar. || Ex: No el contradiguis perquè avui està de mal humor i t’arruixarà. Un moix va entrar a ca seva i el van arruixar (Mall).
ARRUPIR ajupir, contreure’s, posició Arronsar el cos (Val). | SIN: Encorbar, abaixar-se, ajupir-se, enarcar, ajocar (Val), (arrufar, acotar Men). || Ex: El caçador es va arrupir darrere del barder a esperar que passés alguna perdiu. En Miquel es va arrupir perquè no el veiessin.
ART habilitat, sexe Traça a fer una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Mestria, gràcia, habilitat, destresa. || Ex: En Magne tenia art per a les dones (les sabia enamorar). Té un art per ballar ball de bot! (Mall).
ARTER -A 1 habilitat, lleuger, feina, treballador (**) (d) Que no s’encanta quan fa la feina. | SIN: Lleuger, llest, arterós, viu. || Ex: En Salvador va arter per collir raïms. 2 calent, espavilat, sexe (**) (d) Noi que va al darrere de les mosses, que li interessen molt. | SIN: Viu, atrevit, calent (Val). || Ex: Només té quinze anys, però va arter per les noies. És molt calent: quan passa una dona, no torna a la faena fins que es perd de vista (Val).
ASPÈRGIA-MENUT confusió, correguda, desordre, discussió (**) (d) Cridòria o baralla entre gent que no s’entenen (aspergis-mergis* a Am). | SIN: Asperges, corredisses. || Ex: Quan l’àrbitre va xiular el penal hi va haver un aspèrgia-menut! Quan regalaven coca hi ha hagut un aspergis-mergis! (presses per arribar-hi primer).
ASPERGIR aigua, religió, ruixar Escampar aigua beneita; ruixar les persones amb el salpasser (Val-Men-Mall). | SIN: Mullar, tirar. || Ex: El mossèn va aspergir aigua beneita. El capellà aspergí aigua beneïda (Mall).
ASPRAR 88 agricultura, feina, pal, planta, reforç, sostenir Posar aspres a les plantes. | SIN: Nasprar, pleixellar, enginjolar. || Ex: Encara no he asprat les fesoleres.
ASPRE 1 agricultura, gust, pal, planta, reforç, sostenir Canya o pal que es clava a terra, al costat de les mongeteres o de les tomateres, a fi que aquestes plantes s’hi enfilin (aspre-a només vol dir àcid al gust Val-Men). | SIN: Canya, pleixell, perxell. || Ex: He comprat quaranta aspres per a les tomaqueres. Aquesta llimona és molt aspra (gust; Val). 2 ajuda, ajudar, amic, important, persona (*) Persona en qui es confia, que ajuda, amb qui es pot comptar, que és el suport d’una casa o d’una empresa. | SIN: Suport. || Ex: El president del Mallorca és l’aspre de l’equip. He perdut un aspre (algú que m’ajudava molt). 3 estèril, propietat, terreny (*) Terreny magre, poc productiu. | SIN: Terreny pobre, camp de secà, secà (Val). || Ex: A Masarac tinc una casa vella i un aspre de quatre vessanes –Cabanes-. Allà dalt tinc un secà amb quatre garroferes (Val).
ASSACIAT -ADA fatigar, fatigat, irritar (**) (d) Cansat d’algú o d’alguna cosa (saciat només es refereix al menjar Val) (Men-Mall). | SIN: Tip, fart, fastiguejat, enfitat (Val), roi (Men). || Ex: Avui n’he quedat assaciat d’aguantar la teva germana. Tinc tota la vesprada el meu nebot amb el tabalet i ara estic ben enfitat de sentir-lo. Estic assaciat de tu (Mall).
ASSAMARRAR apallissar, picar Ventar una pallissa. | SIN: Tupar, atonyinar, apallissar, adobar, (espolsar, pegar un passó, batre Val). || Ex: El van atrapar robant a la feixa i el varen assamarrar. Quan el vegi ja l’assamarraré! (diu mal d’ella). A la discoteca s’espolsen, alguna nit (Val). S’han separat perquè el seu home li pegava passons sovint (Val).
ASSAONAR 89 1 fruit, madurar Madurar els fruits (Val-Men). | SIN: Verolar. || Ex: El blat d’aquest camp ja és assaonat. El blat de moro, quan és assaonat, fa perruca. 2 agricultura, feina, regar (*) Regar la terra per poder-la conrear bé (un hort té o no té saó, però no s’usa el verb Val) (Men-Mall). | SIN: Mullar, posar en saó. || Ex: Aquesta terra s’ha d’assaonar perquè és molt seca; després ja la cavarem. Aquesta terra ja ha estat assaonada, ja hi podem sembrar (Mall). 3 abusar, condiment, menjar, picant, salut Posar, en un menjar, els ingredients que li donen el gust picant o salat (Val-Men). | SIN: Amanir, condimentar. || Ex: En aquesta carnisseria fan les botifarres massa assaonades (picants). 4 apallissar, picar (*) (d) Ventar o rebre cops (Men). | SIN: Tupar, tustar, picar. || Ex: En Joaquim va aixecar fressa al camp de futbol, però el varen ben assaonar.
ASSECAR 1 assecar, calor, planta Quedar seca una planta; sense saba (Val-Men-Mall). | SIN: Marcir, pansir, abrusar, dessucar, salsir, corsecar. || Ex: El sol ha assecat aquestes cols. He assecat aquestes roses (Mall). Hem fet assecar les figues damunt canyissos (Mall). 2 cos, prim, salut (**) (d) Tornar-se sec; aprimar-se molt (no se sol conjugar, el verb assecar, en aquest sentit Mall) (Val-Men-Mall). || Ex: La Roser s’ha assecat massa. Aquest nin està sec (Mall).
ASSEDEGAT -ADA alterar, necessitat, set Que té molta set (Val-Men-Mall). | SIN: Mort de set, sedegós, escanyat de set, sedejant, dessecat (Val), aixaragat (Men). || Ex: Varen arribar de la platja assedegats.Van arribar assedegades (Mall).
ASSEGURAR 90 1 fermar, reforçar Reforçar una porta, una finestra, un moble o una altra cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Afermar, fixar, falcar (Val). || Ex: Al mas, per assegurar la porta, han posat una barralleba (una falleba a Val). No van deixar la porta ben falcada i els lladres els entraren fàcilment (Val). Abans d’anar a dormir han assegurat la porta (Mall). 2 afirmació, garantir, promesa Dir que una cosa és veritat (Val-Men-Mall). | SIN: Acreditar, garantir. || Ex: No t’ho puc assegurar, però em penso que l’operen a l’hospital. A -Què, es vol operar? B -Si vostè m’ho assegura, sí (que quedarà bé). C -Vós quedareu bé de la cama (li diuen que es deixi operar). D –M’ho assegura vostè? C –Home, això no es pot assegurar. N’hi va haver cinc que em varen assegurar que em votarien i vaig tenir tres vots. Ha assegurat que aquell dia ell no hi era (Mall). T’assegur que no tornaran a robar-te (Mall).
ASSEGURAT -ADA abusar, condiment, menjar, picant, salut (**) (d) Menjar massa fort perquè hom hi ha posat sal o pebre en excés. | SIN: Picant, (valent, sentit Val). || Ex: Aquest arròs és assegurat. L’àvia fa les botifarres assegurades. Es nota que la ceba és novella: és ben valenta! (Val). Quin allipebre més sentit! (Val)
ASSEMBLAR-SE aspecte Tenir dues persones alguna semblança entre elles (Val-Men-Mall). | SIN: Retirar, ressemblar, recordar, semblar-se (Val). || Ex: Jo no m’assemblo gaire al meu pare. Les dues germanes s’assemblen molt (Mall).
ASSENSAT -ADA persona, seny (**) (d) Persona amb qui es pot parlar, que no s’esvera per poca cosa. | SIN: Que té seny, entenimentat, assensurat, sensat (Val). || Ex: En Narcís és un baliga-balaga; parla amb el seu germà que és més assensat.
ASSENTADA reunió, xerrada Reunió de dues persones o més, per parlar d’un tema (també hem sentit assentarada** a Am) (Val). | SIN: Reunió, entrevista, parlada, xerrada. || Ex: Tu i jo hem de tenir una assentada amb el batlle. Farem una assentada amb tots els socis (una gran reunió).
ASSENYALAR criticar, indicar, mirar, vergonya Dirigir la mirada o l’atenció envers una persona o una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Indicar, mostrar, signar, marcar (Val). || Ex: El nen va assenyalar el seu pare a la fotografia. El gos mou la cua: ja t’ho assenyala que arriba l’amo. Abans les mares fadrines eren assenyalades (criticades). L’infant assenyala el pot de caramels perquè en vol (Mall).
ASSENYALAT -ADA dia, festa, important Dia molt important, que hom celebra o recorda (Val-Men-Mall). | SIN: Distingit, important, famós. || Ex: Santa Llúcia és una festa assenyalada a la Jonquera (fan un aplec en una ermita). El dia deu de desembre és un dia assenyalat per a mi (vaig treure una rifa). Avui és un dia assenyalat (fa dos anys em vaig trencar la cama). Nadal és el dia més assenyalat (Mall).
ASSERENAR 91 discussió, sol, temps, tranquil·litzar Marxar els núvols (asserenar també vol dir aclarir-se l’oratge; asserenar-se la mar Val) (també vol dir calmar-se Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Posar-se seré -el temps-, aixecar-se –el dia-, estritllar-se, assentar-se, desencapotar-se, esclarir-se, desennuvolar-se, esboirar-se, aclarir-se. || Ex: Al matí era núvol, però es va asserenant. Després de discutir s’asserenaren (Mall).
ASSOBTAR agafar (*) Atrapar una cosa que algú ha tirat enlaire, quan encara no és a terra. | SIN: Agafar al vol, copsar, tomar, (agarrar, empomar, entomar Val). || Ex: Tira’m l’encenedor, ja l’assobtaré.
ASSOLAR 1 arruïnar, bosc, deteriorar, tallar Tallar un bosc arreu; deixar-lo ben malmès (s’usa referit a una construcció i vol dir “enderrocar” Val) (Men-Mall). | SIN: Arrasar, destruir, abatre, arrancar (Val). || Ex: L’hereu ha assolat els boscos de la propietat: només ha deixat les alzines de tres pams. Han assolat aquest illot (Mall). Els soldats han assolat el poble (hi han deixat ben poca cosa Mall). 2 agricultura, arrasar, tombar, vent (*) Arrasar, el vent o l’aigua, un sembrat o un altre conreu. | SIN: Ajeure, tombar (Val). || Ex: El vent ha assolat els camps de blat. L'arròs es tomba pel seu propi pes quan s'acosta la sega (Val). 3 (*) (d) aigua, enderrocar, escassedat, riu Baixar l’aigua d’un riu fins a un nivell molt baix (a Val significa enderrocar). | SIN: Baixar, minvar, disminuir. || Ex: La riera es pot travessar perquè l’aigua va assolada (fa mesos que no plou). 4 espès, pòsit, sedimentar Dipositar-se la part més espessa d’un líquid, o un sòlid que hi sigui dissolt, al fons d’un recipient (Men). | SIN: Sedimentar-se, posar-se, assentar-se. || Ex: El sulfat queda assolat a sota; cada vegada que carregues la màquina, l’has de remenar.
ASSOLELLAT -ADA calor, sol, temps Ple de sol; tocat pel sol (hom diu assoleiat* a Ca i a Am; també a Mall) (Mall). | SIN: Solejat (Val). || Ex: Avui ens fa un dia assolellat. Si aneu a mar, quedareu ben assolellats. Va rebre una assolellada anant a passeig (insolació, molt de sol). Podries estendre la catifa perquè s’assolelli (Mall). És un pati molt assolellat (Mall).
ASSORTIMENT conjunt, quantitat, varietat Quantitat gran de productes que permet triar bé en una botiga (Val-Men-Mall). | SIN: Varietat, diversitat. || Ex: A ca l’Enriqueta tenen més assortiment d’embotits que aquí.
ATABALAR 92 fatigar, molestar, nervis Marejar a algú amb sorolls, sons o històries (Val-Men). | SIN: Empipar, destarotar, marejar, posar nerviós, atribolar, entabuixar (Val), atabuixar (Mall). || Ex: No poseu la televisió tan alta que m’atabala. A mi la mainada dels altres m’atabalen. Deixa’m estar! No m’atabalis! A -Mestre, en Narcís m'ha agafat els cromos. B -I ell m'ha pres la pilota! C -Au, jugueu i no m'atabaleu! Entre el fum i aquell que no parava de parlar, vaig eixit del bar entabuixat (Val).
ATACONAR omplir, ple prémer Fer entrar coses en un lloc que ja és ple; hom ho ha de fer pitjant amb les mans o amb els peus. | SIN: Atapeir, entatxonar, estrènyer, (omplir, embotir Val). || Ex: Atacona bé el sac, que encara hi cabran més fulles de col. Hem embotit tot el cartó dins el sac (Val).
ATALAIAR notar, observar, veure Fixar-se en una cosa (Mall). | SIN: Adonar-se, veure, mirar, guaitar, guipar (Val). || Ex: Se’ns emportaven fruita de la botiga; sort que la Lorda se’n va atalaiar. L’han guipat fent la pintada (Val). El seu fill és l’únic que em guipa les ironies (se n’adona Val). Varen atalaiar, des de la torre, els vaixells (Mall).
ATANSAR acostar, anar, distància (p) Acostar, una persona o una cosa, a una altra (Val). | SIN: Apropar, atracar (Men). || Ex: Lluís, atansa’t a la pissarra. Si t’hi atanses sí que ho llegiràs.
ATAPEÏT -ÏDA 1 espès, gruixut, roba Es diu de la roba gruixuda, de llana molt espessa (Mall). | SIN: Espès, atapit (Val-Mall). || Ex: El jersei que portes és atapeït, no deixa passar l’aire. La llana és una roba molt atapeïda, molt gruixada (Mall). Els seus albercoquers, pomposos, de rama atapida (S. Galmés Mall) 2 conjunt, ple (*) Ple de gom a gom; que no s'hi poden posar més coses (Val). | SIN: Ple, espès, farcit. || Ex: El camió anava atapeït de caixes. La plaça era atapeïda de cotxes.
ATAQUINADA 15 menjar, patiment, salut, ventre (*) (d) Carregament d’estómac de qui fa dies que no va de ventre. | SIN: Raconada, empatx, enfit, indigestió. || Ex: A -Et veig cansat. B -Tinc una mica d’ataquinada.
ATASCONAR 93 atapeir, omplir, ple (**) (d) Emplenar un lloc de persones o de coses. | SIN: Atapeir, ataconar, emplenar, reblir (Val). || Ex: El dia de la festa era tot atasconat de gent. El camp de futbol era atasconat de motos. Vam trobar el cinema reblit (de gom a gom) (Val).
ATENCIÓ ajuda, detall, preferència, tracte Tracte generós envers algú (Val-Men-Mall). | SIN: Ajuda, mirament, gentilesa, cortesia, detall, consideració. || Ex: Quan hi vaig a comprar, en Cebrià sempre em té atencions (em fa bon pes). Avui l’àrbitre ens ha tingut una atenció (ens ha ajudat). Aquest barber ens té una atenció, als jubilats (ens cobra menys). Li va fer una atenció, li regalà un ram de flors (Mall).
ATERRAR edifici, enfonsar, enderrocar Tirar un edifici a terra (també significa omplir de terra un terreny Val) (Val). | SIN: Abatre, enderrocar, assolar (Val). || Ex: Han aterrat tota la casa vella i començaran a fer-la de cap i de nou.
ATERRAT -ADA feble, salut (**) Que té poca força, mal de cap o altres símptomes, esp. a causa d’una malaltia. | SIN: Dèbil, abatut. || Ex: Jo, farigola, mel i mitja aspirina, si em sento aterrada. Avui em trobo aterrat de la febre, no hauria d’haver vingut a treballar!
ATIPAR avorrir, fatigar Cansar-se de fer sempre les mateixes coses o d’estar-se allà mateix (Val-Men-Mall). | SIN: Avorrir-se, carregar, enfastidir, afartar-se (Val). || Ex: Els estiuejants, quan se n’atipen, marxen. Ja m’he atipat de llegir novel·les. S’ha atipat d’estudiar al mes d’agost (Mall).
ATISSAR (*) 1 animal, escometre, incitar, perill Incitar, una persona a un gos, perquè abordi a algú. | SIN: Aquissar, (atiar, ahuixar Val), excitar (fr). || Ex: El masover, quan va veure arribar el cotxe, va atissar els gossos. 2 burlar, burxar, incitar, molestar (*) Dir coses per fer encendre a algú, per molestar-lo. | SIN: Fer empipar, excitar, punxar, manxar, embotinar (Val). || Ex: En Gregori sempre atissa, per veure si els altres s’empipen. No embotines més la xiqueta i deixa-la estudiar (no la punxes, no la molestes) (Val).
ATONYINAR 94 apallissar, picar Picar fort, gen. a una persona (Mall). | SIN: Apallissar, estomacar, llepar (Val), maurar (Men). || Ex: Ho va malmetre la meva germana, però em varen atonyinar a mi. Havien begut i li van llepar els morros (va rebre a la cara Val). El varen atonyinar per allò que havia dit (Mall).
ATRACALLAR 1 cridar, criticar, molestar, ofendre Escridassar a una persona. | SIN: Injuriar, insultar, criticar. || Ex: El vidre ja és trencat, ara no m’atracallis! (no em clavis crits). El seu noi la va ben atracallar. Vaig anar a reclamar i encara em varen atracallar. 2 estabornir, fatigar, salut (**) (d) Cansar molt. | SIN: Fatigar, atropellar, atordir. || Ex: No és pas que m’atracalli la calor, però no em trobo bé.
ATRAFEGAT -ADA fatigat, feina, ocupat Molt carregat de feina (Val-Men). | SIN: Aqueferat, ocupat. || Ex: El carter va molt atrafegat, li han arribat més de mil sobres de propaganda electoral.
ATRAPAR 95 1 agafar, córrer, sorprendre Arribar a agafar algú que vol fugir, un animal o alguna cosa (Val-Mall). | SIN: Aconseguir, agarrar (Val), (agafar, enxampar Men). || Ex: El porter no ha pogut atrapar la pilota. Em va fer córrer, però el vaig atrapar. He atrapat el conill (Val). 2 caràcter, comportament, dissimular, enganyar, excusa, intel·ligent, sorprendre Sorprendre a algú que ens vol enganyar (Val). | SIN: Agafar, agarrar (Val), enxampar (Men). || Ex: Ens va atrapar la pluja. Ca -El varen atrapar en una mentida. No l’atrapes mai! (es diu de qui sempre queda bé, de qui ho sap tot, de qui sempre és l’últim de parlar). Ja pots anar dient que no l’atraparàs pas mai (tindrà raó ell, no el trobaràs pas mai). No atraparàs pas mai els del temps (sempre troben excuses quan han errat el pronòstic).
ATRAPAT -ADA malalt, perill, salut (**) Molt malalt; que té el mal molt apoderat. | SIN: Greu. || Ex: La nena va arribar molt atrapada per la tos. El pare va arribar molt atrapat, però després de l’operació es va recuperar.
ATREVIR-SE atrevir-se, comprometre’s, exposar-se, permetre’s Aventurar-se a fer una operació que no és ben segura (Val-Men-Mall). | SIN: Gosar, permetre’s, arriscar-se, exposar-se. || Ex: Un pobre no s’hi pot pas atrevir a comprar un pis de noranta mil euros. S’ha atrevit a dir una mentida (Mall).
ATRIBOLAR 96 atabalar, confusió, fatigar, nervis, preocupació Tenir molts maldecaps o estar neguitós per quelcom (Men). | SIN: Cansar-se, atabalar-se, anar de bòlit. || Ex: Aquests dies estic atribolat amb tants papers per emplenar. Estan atribolats perquè el noi no vol estudiar.
ATROPELLAR calor, deteriorar, fatigar, salut Deixar, quelcom, a algú, en mal estat (Men-Mall). | SIN: Fatigar, lassar, rendir. || Ex: La calor m’atropella. Aquesta grip m’ha deixat atropellat. Estic ben atropellat del cap (no recorda tot allò que ha de fer, i se n’adona Mall).
ATROTINAT -ADA deteriorar, vell En molt mal estat (també sentim atrossinat** a Am) (atrotinat vol dir impetuós, precipitat, mogut –una criatura- Val). | SIN: Vell, fet malbé, desmarxat, arrossinat, esvinçat, deteriorat, espatllat, tronat, malparat, esquinxat (Men). || Ex: Portes una camisa molt atrotinada. Quina llibreta tan atrotinada! No sigues atrotinat i para bé la taula (Val). Si els meus fills foren tan atrotinats com els seus, els regalaria Val).
ATUELL 97 aparell, deteriorat, recipient, vell Estri, gen. de cuina, per guardar líquids o per coure el menjar. | SIN: Recipient, perol, gibrell, (porriot –és una mena de pot-, atifell Val). || Ex: La sala és plena de cassons, paelles i altres atuells. Busca en aquell armari, que el tinc ple de porriots (Val).
ATUÏT -ÏDA fatigat, salut Fatigat en gran manera (Mall). | SIN: Estamordit, extenuat, afeblit, rendit, (solsit, baldat, cruixit Val). || Ex: Tantes hores caminant, he quedat atuït! La febre em va deixar atuïda. Està atuït per la calor. Amb la malaltia, ha quedat ben atuït (Mall).
ATURAR 1 aturar, estroncar, frenar, joc, moviment, salut Plegar de caminar o de fer qualsevol altre moviment o acció (Men-Mall). | SIN: Parar, deturar, detenir. || Ex: Quan arribis a l’arbre atura’t. Es va posar a cridar i no el podien aturar. De vegades li surt sang pel nas i costa d’aturar-la-hi. No s’aturaran pas amb un gol avui (els en faran més). Atura de fer feina, que és l’hora d’anar a dinar (Mall). 2 florir, planta (*) Florir com cal algunes plantes com ara els ceps, les oliveres o les mongeteres. | SIN: Florir. || Ex: Les mongeteres tenien molta ufana, però no aturaven (no feien flor o si en feien s’escorria, no arribava a bé). 3 joc (**) Fer, un equip que juga a cartes, prou punts per evitar que l’equip contrari acabi la partida. | SIN: Tancar (Val). || Ex: Si haguessis carregat el cavall hauríem aturat.
ATURAT -ADA 98 caràcter, encantat, persona Persona poc decidida, amb poca empenta (Men-Mall). | SIN: Encantat, de poc esperit, estaquirot, fava, enze, caramot, (parat, mòmio, sompo Val), nyefeta (Men). || Ex: En Xavier es veu aturat com el seu pare. Són gent aturada per dur un negoci com aquest. En Quim és un poc aturat, no l’enviïs a comprar perquè no ho sabrà trobar (Mall).
ATZAGAIADA equivocació, ximpleria (p) Dita o acció que no té ni cap ni peus (Val). | SIN: Bestiesa, gatada, planxa, (animalada, barbaritat, destarifo, desgavell Val), disbarat (Men). || Ex: Això que ens proposes és una atzagaiada. Diu que vol traspassar el bar: quin destarifo! (Val) Quin desgavell de paella: tanta carn per a tan poc d’arròs! (Val)
AU! Animar, començar, exclamació, expressió, tranquil·litzar interj. Es fa servir per estimular a començar una acció, a fer-la amb més decisió o a procurar que plegui de fer-la (encara té un altre sentit: adéu! Val) (Val-Mall). | SIN: Apa!, som-hi!, vinga! || Ex: Au, no m’atabalis que tinc feina! Au, afanya’t que tinc pressa! (vinga). Au, tira endavant! Ja vindrem després, nosaltres. Au, deixeu-ho córrer! No vulgueu pas renyir per tan poca cosa! Au, no ploreu que no serà res. A -Vindràs demà? B -Sí, ja ens veurem. A -Au. B -Au (Val). Au! Venga, parteix! (Mall).
AVALAR 99 ajudar, aprovar, defensar, educació (**) (p) Anar a l’ajuda de qui, en una discussió, és la part contrària de la persona amb la qual ara estem parlant; aprovar el que aquesta persona deia o diu (s’usa sobretot en sentit econòmic Val) ( Val-Men). | SIN: Ajudar, defensar. || Ex: A -No sé pas perquè l’havies d’avalar! B -Jo poc l’he avalada per a res! Només volia que pleguéssiu de dir bestieses.
AVANÇAT -ADA avançat, intel·ligent, planter, temps Que va molt endavant si es té en compte la seva edat, l’època de l’any o un altre factor (Val-Men-Mall). | SIN: Precoç, primerenc. || Ex: Aquest nen és molt avançat per tenir cinc anys (ja sap llegir). La neu de març és dolenta perquè les plantes són avançades (ja han brotat o florit i les malmet). La teva filla és molt avançada per l’edat que té (Mall).
AVANTCUER competició, joc, ordre (**) En una competició, qui arriba o va davant de l’últim. | SIN: Penúltim, segon de l’últim, segon d'últim. || Ex: El Crevillent és avantcuer. -CR-
AVENIR-SE 1 amistat, avenir-se, relacionar-se Correspondre’s el pensament de dues persones, dues quantitats, dos estris, etc. (Val-Men-Mall). | SIN: Lligar, coincidir, entendre’s, acordar-se. || Ex: Els dos cunyats no s’avenen. Hem passat comptes i els números no s’avenen. Abans no claveu res, mireu si les peces s’avenen. Joan i Maite s’avenen molt; acabaran casant-se (Val). Na Maria i en Joan mai no s’han avengut, sempre es barallen (Mall). 2 acord, avenir-se, consentiment, relació Estar d’acord, un grup de persones, a fer una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Voler, entendre's. || Ex: L’excursió es farà si els pares s’avenen a pagar vint euros cadascun. Els negociants ja van avinguts (s’han posat d’acord en els preus). El comerciant i l’amo s’han avingut en el preu de la taronja (Val). L’associació s’avé a aportar doblers per celebrar les festes (Mall).
AVENTURAR 100 atrevir-se, comprometre’s, exposar-se, negoci Fer coses amb un grau important de risc (Val-Men-Mall). | SIN: Provar, atrevir-se, arriscar-se. || Ex: S’aventuren una mica, fer pisos en aquests moments (no es venen gaire). S’aventura a creuar tot sol l’oceà (Mall).
AVERANY contrarietat, futur, pessimisme, preveure, senyal És diu d’una cosa que hom preveu, per algun indici o senyal, que resultarà bé o malament (Val-Men-Mall). | SIN: Senyal, indici. || Ex: Això de la fruita seca té mals averanys (no anirà gaire bé; males perspectives Val). Aquestes vagues em fan mal averany (acabaran malament).
AVESAR acostumar, hàbit, vici Fer agafar un bon hàbit o un vici (s’usa gen. en sentit positiu, com a sinònim de “acostumar”; fonèticament s’omet la “s” Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Acostumar, malacostumar, habituar, acarrerar (Val). || Ex: A mi, de petit, en varen avesar a treballar. Així aveseu la nena? (menja el que ella vol). Estic avesat a parlar en anglès. S’ha avesat a matinejar (Val). Si fas això, l’avesaràs malament (Val). Els nins s’avesen tot d’una a tot (Mall).
AVESSAT -ADA despendre, excés, persona, vici (**) (d) (p) Persona que té la butxaca foradada, que no controla les despeses, que vessa els diners. | SIN: Malgastador, malbaratador. || Ex: Tant val el pare com el fill: són dos avessats!
AVIAT 101 aviat, durada, poc, prop, rapidesa, temps En poca estona (és un mot molt conegut entre els alfabetitzats i desconegut alhora entre els altres Val) (Mall). | SIN: De seguida, ràpidament, en breu, pròximament, imminentment, prompte (Val), prest (Men-Mall). || Ex: Es va casar jove, però aviat va ser deixada. Aquesta mainada són aviat tips (mengen poc). No es retarda mai: sempre ve prompte (Val). Tornaré aviat, ara mateix (Mall).
AVICIAR defecte, desig, educació, obstinació, salut, vici Permetre que una persona o una cosa agafin un vici, un defecte o una altra imperfecció (aviciar té el sentit de consentir; amb la fusta hem sentit “ha agafat mal vici” Mall) (Val-Men-Mall). | SIN: Consentir, viciar. || Ex: La fusta de castanyer s’avicia (es torça). La gent que viuen sols s’avicien (agafen manies). En Roger és un aviciat: només pensa a jugar a cartes. Tinc el peu aviciat per aqueixes sabates (Val). És un al·lot molt aviciat (= malcriat, Mall).
AVINENTESA 102 circumstància, ocasió, situació Moment oportú per dir o per fer quelcom (Val). | SIN: Ocasió. || Ex: Aprofitaré l’avinentesa que sou tots aquí per repartir les bosses.
AVIVAR avivar, créixer, planta, salut, viure Fer agafar vigoria a una planta, esp. si és petita o si s’ha replantat (també es diu aplicat als cucs, formigues o altres animals, quan hi proliferen Val) (Val-Men). | SIN: Donar puixança, avivar. || Ex: He plantat un esqueix de gerani i he de mirar d’avivar-lo. Hauríem de regar aquest planter de tomateres per mirar si l’avivem. El blat s’ha avivat (ha quedat ple d’insectes que el malmeten Val).
AVIVAT -ADA adult, fet, planta (**) Hom ho diu d’una planta que ja és feta; que ja és un xic grossa; que ja té arrels. | SIN: Fet, (criat, agarrat Val). || Ex: Em varen donar dos esqueixos i una planta avivada.
AVORRIR 103 1 apartar, avorrir, fatigar, feina, molestar (**) Molestar a algú a fi de fer-lo fora d’una junta, d’una feina o d’un altre lloc (Val-Men-Mall). | SIN: Afartar, atipar, empipar, mortificar. || Ex: L’avorrien, a la fàbrica, perquè fumés el camp (li feien fer feines dolentes). Em tenen avorrida, aquesta gent, no els vull tornar a veure (Mall). 2 abandonar, animal, aversió Agafar aversió, un animal, a les seves cries i no tenir-ne cura (Val-Men-Mall). | SIN: Rebutjar, refusar. || Ex: La conilla ha avorrit els conills i no els dóna mamar. La moixa ha avorrit els moixons (Mall). 3 cura, deteriorar, gastar (**) (d) Perdre, algú, l’estima que tenia per un objecte i, a partir d’aquell moment, tractar-lo amb poca cura, sense mirar gaire prim (Val-Men-Mall). | SIN: Malmetre, malmenar. || Ex: Aquest jersei és de l’any passat; avorreix-lo per a cada dia. Heu d’avorrir el cotxe vell pels mals camins, quan aneu a caçar bolets (acabar de fer-lo malbé). Després de tants anys he avorrit aquest abric (Mall). 4 aversió, ensenyar, fatigar, molestar Fer repugnància una activitat (Val-Men-Mall). | SIN: Odiar, desagradar. || Ex: Estic avorrit d’anar a fer classe a mainada de catorze anys! Fa avorrir, sentir de la manera que parla! (diu renecs). Ja estic avorrit d’anar cada dia a dinar al restaurant (Mall).