echado palante / en res

echado palante **

És un noi molt atrevit (o desimbolt, deseixit, espavilat).

El seu marit volia fer-la treballar, però ella no ha volgut. És bona d’aparellar! (té sentit irònic: un animal que no es deixava aparellar, albardar, vestir, etc.; Val)

echar el resto *

Des de la capital farem el que calgui (o hi posarem el coll, us ajudarem tot i pertot, farem un vaitot, farem tot l'esforç que calgui, ens jugarem el tot pel tot, tirarem pel dret; no echarem els resto) -RAC1-.

ecos de societat *

M’agrada repassar les notes de societat del diari.

edat burral

Període que sol anar dels dotze als setze anys de les persones, que sol ser una edat d'inestabilitat emocional (Mall). |

adolescència |

Aquest al·lot ha entrat ja a l’edat burral.

edat del 'pavo' *

El meu fill és a l'edat de la poca-solta: no li pots dir res! -Badalona- (o a l'adolescència, és una polla -si és una noia-, està en tota la burrera -Val-, és a l'edat burral, és a l'edat del lloro; no està a l'edat del 'pavo').

edat per edat

Es diu quan es compara una persona jove, o un grup de persones joves, amb unes altres de la mateixa edat, o amb persones grans quan tenien l’edat actual dels joves. |

a la mateixa edat, a la seva edat |

Edat per edat, les nenes són més trempades que els nens.

Edat per edat, nosaltres érem més madurs que el jovent d’ara.

A la seua edat havíem patit més (Val).

Edat per edat, nosaltres ens divertíem menys (“mos” divertíem; Men).

efectes personals

Les coses que hom porta sobre seu o en bosses, quan fa un viatge. |

pertrets, estris, objectes personals |

Tinc els efectes personals d'en Pere -TV3-.

eh?

Expressió que s'usa per demanar la conformitat amb allò que es diu. |

oi?, veritat? |

En saben aquests jugadors, eh?

Eh que m'ajudaràs a pujar les saques?

eixamplar-se el cor

Quedar algú tranquil perquè desapareix una por que tenia, un perill, un neguit, etc. (Gir-Mall) |

estar més tranquil, respirar a fons, veure's salvat, veure's valent, restar tranquil, calmar-se, assossegar-se, fer un bon alè (Men); llevar l'angúnia |

M’hi trobo bé a la muntanya: sembla que el cor se m’eixampla.

Quan vaig veure arribar el meu noi, el cor se’m va eixamplar (estava patint).

Els de casa meva no em varen voler ajudar i, quan en Llop em va dir que no patís, que ell m'avalaria, se'm va eixamplar el cor.

De moment rebia moltes bufetades, però quan va arribar en Quimet, se'm va eixamplar el cor (es va veure valent).

M'hi trobo bé aquí, sembla que el cor se m'eixampla.

eixerit com un pèsol

Persona molt desperta (Gir-Bar). |

espavilat, eixerit com una guiula, (esbellussat, viu com un gat, espavilat com un gat Val), (és molt llest, talla un cabell al vol Men) |

El pare té setanta anys, però va eixerit com un pèsol (lleuger, trempat).

Tenen una nena que parla amb tothom: és eixerida com un pèsol.

El teu fill està més espavilat que un gat; no se li escapa res del que diem.

Bonica i eixerida com una guiula –Marinenques-.

eixir avant

Continuar una feina o un projecte (Val). |

tirar endavant, prosseguir, anar endavant, fer via, avançar |

L'any 1968 va haver-hi un moment de la vida a l'Índia que era impossible eixir avant.

El text va rebre 367 vots a favor, 206 en contra i 109 abstencions, i va eixir avant gràcies als vots de...

eixir borró

Agafar la pell un aspecte més rugós a causa d’una emoció, del fred, etc. (Val) |

posar-se la pell de gallina, esborronar-se, (aborronar-se, entrar borró Val) |

Als tennistes els va eixir borró quan van sentir l’himne.

Quan sent històries com la que acabes de contar se’m posa la pell de gallina.

eixir carabassa

No ser algú com s’esperava, no respondre a les esperances que havia fet concebre. |

eixir malament, eixir de mala qualitat; defraudar |

Que després ens isquen carabassa és una altra cançó –Temps-.

eixir com una fona (o anar, entrar, passar)

Sortir molt ràpidament, sense parar atenció (Cas). |

eixir molt de pressa, sortir corrent |

La Bonaigua, astorada, amb l'excusa de demanar safrà o mistos, eixia al carrer com una fona... -La cara oculta de la lluna-.

eixir els ulls del cap (o sortir)

Exageració usada sovint per referir-se al fet de tenir els ulls molt oberts a causa d'un sentiment d’exaltació o d’un espant. |

sortir els ulls d’òrbita –o de la cara-; amb els ulls fora del cap; amb els ulls fora de la testa, fora de si, espantat |

Tomàs es mirava els guàrdies que els ulls se li n’eixien del cap -Guerra 4-.

nota: Vegeu també "semblar que els ulls li han de fugir".

eixorits!

Expressió que s'usa per demanar rapidesa, resignació, etc. (Ca) |

eixerits! (Val), amunt!, vinga!; i s'ha acabat!, i res més! |

Nois, s'ha d'anar a la font: eixorits!

Em donaven pa amb vi i sucre i eixorits! (i res més)

Per Nadal menjaré un tall de torró i eixorits! (poc, perquè està malalt).

nota: Vegeu també 'eixerits!', al Volum 1.

eixugar la cartera

Gastar tots els diners d’una persona. |

eixugar la butxaca, deixar sense ni un ral, (escurar la cartera, deixar net, cisar, fer cisa, aquipolar Val), deixar en les llànties de Campos (Men) |

El pobre home és malalt i ara tots el fills hi van. Li volen eixugar la cartera.

Els nebots li fan cisa; prompte la deixaran més neta que una patena.

Quan vaig al mercat amb els meus nebots, m’escuren la cartera.

eixugaria un pou !

Es diu de qui menja i beu molt (Am). |

no ets mai tip!, no et veiem mai tip! |

A -M'he menjat els confits. B -Tots? A -Sí. B -Eixugaries un pou, tu!

eixut de carns

Es diu d’una persona molt prima (Pallars). |

magre, sec, desnerit, esmerlit, escanyolit, de poques carns, escàs de carn |

Era un home alt, eixut de carns -Històries-.

eixut de paraules

Persona que parla poc. |

eixut, poc parlador, sompo (Val), (és com un morral, li han de treure les paraules amb unes pinces, no vol gastar saliva Men), eixut de conversa (Mall) |

En Jofre, per ser botiguer, és massa eixut de paraules.

Diu que es casa demà, però no ho hem sabut fins ara; és que és molt sompo.

A la part dreta hi va mossèn Cristòfol Barba-rasa, home de mitjana edat... i un xic eixut de conversa -Tardanies-.

el (+ adjectiu) de

Manera de qualificar. |

el (+ nom), que és un (+ adjectiu) |

Ah, el bo del conserge! -Temps-.

El beneit del conserge ho va anar a dir al director.

El ximple del teu cunyat ho explica.

nota: Segons Pau Vidal 'el bo de' és un calc del castellà. Pot tenir raó, però trobem aquesta manera de dir al DIEC.

el (+ nom) que ve

El dia, la setmana, el mes o l'any que vindrà, després de l'actual . | entrant, vinent, propvinent |

Diuen que el sant pare que ve serà català.

L'any que ve faré seixanta anys.

La setmana vinent vindrà la mare.

nota: També s'accepten 'pròxim' i 'proper'

el banyut sempre és el darrer que se'n tem (o: que ho sap)

Vol dir que, en un cas d'infidelitat, l'afectat sol ésser el darrer que se n'adona (Mall) |

el banyut sempre és l'últim de saber-ho (Gir) |

Es veu que tot el poble ho sabia. Però és de domini públic que el banyut sempre és el darrer que se'n tem -Dones Republicanes-.

el bé se'n va i el molendo arresta en casa (o resta)

Es diu especialment de les joves que es casen amb un vell ric. Vol dir que els diners s’acabaran i aleshores la dona es quedarà amb un home inútil (l’Alguer).

molendo: ase (sardisme)

el bo

Les coses bones agraden a tothom (o allò que és bo sempre es ven bé, de les coses bones mai no en sobra, de les coses bones mai no n’hi ha prou -Men-; millor que el bo agrada...).

el bo del cas

Allò curiós, divertit o anecdòtic d’un fet. |

allò divertit, el que fa gràcia |

Van dinar molt bé, però, el bo del cas va ser que a l’hora de pagar no portava diners.

el bo i millor

Les persones o les coses més bones. |

la flor i nata, les coses millors, la crema, el rovell de l'ou |

Nosaltres venem el bo i millor (coses de qualitat).

Per fer aquests torrons hi posem tot el bo i millor.

el boca a boca

La publicitat que fan els mateixos consumidors d'un producte. |

el boca-orella (GDLC), de boca a orella, sense fer propaganda, la propaganda de la gent; un ho diu a l’altre, córrer d’orella (Val) |

Aquesta màquina es ven gràcies al boca a boca (un client content en porta més).

No cal que fem cap cartell; això correrà d'orella.

Aquestes cançons s'han difós de boca-orella -Presència-.

nota: L'expressió 'boca a boca', en català només és un mètode de respiració artificial.

el boig tantes en diu que qualque pic encerta (o que alguna n'endevina)

Tothom pot dir coses encertades, sigui quina sigui la seva condició (Adagiona, Mall). |

una vegada un ase va tocar una flauta |

el bon camí no fa marrada (o no és marrada)

Sempre és millor obrar bé (Bar). |

bon camí sempre és drecera (Empordà, DCVB) |

Si li deus, paga-li: el bon camí no fa marrada.

el bon casat, pa de casa

Hi ha d'haver fidelitat matrimonial (Bar). |

no aneu a caçar res fora de casa |

Joan, tingues seny: el bon casat, pa de casa.

el bon companyó, al llit i a la presó

Els amics es coneixen bé en situacions difícils.

el bon fer *

Els arbres demostren la categoria del poble -en un poble bonic- (o l'educació de la gent, la casta de gent que són; no el bon fer).

La destresa del camioners ha evitat una desgràcia (o l'habilitat, la mestria).

el bon mariner es veu en el mal temps

És en els moments difícils quan es veu la qualitat de les persones (l’Alguer).

amb bona mar, tothom és bon mariner (Mall), quan les coses van bé, tot surt bé |

nota: Vegeu també "amb bona mar, tothom és bon mariner".

el bon patró fa el bon mariner

Per aprendre és bàsic tenir un bon mestre (Adagiona). |

un bon mestre fa un bon oficial; qui amb bon mestre va, bon ofici aprèn (DCVB) |

el bon vi fa bon llatí (o "el vi")

Vol dir que la gent, quan ha begut, sol enraonar molt. |

A –El vi fa bon llatí. B –Sí, i dos vints fan 'coranta' -Adagiona-. |

nota: Joc de paraules; a Mallorca pronunciem ben distintament la "t" de vint, però no en el plural, per la qual cosa vins i vints es diuen igualment.

el burro de casa també ho fa!

Resposta irònica a qui diu 'ah!'. Se sol dir a qui fa preguntes molt innocents. |

ja ho has entès! |

A -Per què no menges gaire? B -Perquè em vull aprimar. A -Aaah! B -El burro de casa també ho fa!

el burro va a darrere! (o el burro s'ha de posar a darrere)

Hom ho diu per corregir a qui diu 'jo i tu' en lloc de 'tu i jo' o 'ell i jo'. |

s'ase va davant (Mall), el burro del traginer sempre va davant (DCVB) |

A -Jo i en Just treballem allà mateix. B -El burro va a darrere!

el camp de la llana

El llit (Am). |

el jaç; fer nona, ésser colgat |

A -On tens l'home? B -Ja és al camp de la llana.

Noies, és tard i vol ploure; me'n vaig al camp de la llana (a clapar).

el cantó (agradable, divertit, que crema) *

Vosaltres només mireu el costat desagradable de les coses (o la part; millor el cantó que crema).

S’han de saber trobar els aspectes agradables de les coses -TV3-.

Mireu la part divertida d’aquesta experiència.

el cap de sa fava

Es diu per anomenar, d’una manera grollera, l'extrem superior del membre viril masculí (Eiv-Mall-Gir) |

Saps que hi pinta, de malament, en Bernat, ho faria millor amb el cap de sa fava.

nota: A Mallorca 'un cap de fava' és un betzol, un doiut, un curt de gambals, sentit semblant al del castellà, 'gilipollas').

el cap viu i l'orella dreta!

Expressió per demanar a algú que estigui alerta, que no badi. |

estigues alerta, estigues a l’aguait, estigues a la mira (Val), cap viu i orelles dretes (Mall) |

Tu, aquí al mercat, el cap viu i l’orella dreta!

Quan el xiquet comence a caminar, estigueu a la mira!

Si tens taronges tardanes has d'estar a l’aguait.

Alerta, doncs. Cap viu i orelles dretes.

el cap, mort o curat

Es diu que una persona que rep un cop al cap, si no mor en pocs dies, es guareix fàcilment.

el cas és

Frase que conclou una conversa, una reflexió, etc. |

la qüestió és, el tema és, resulta que, passa que, és el cas que |

Som grans, però el cas és anar tirant.

El cas és que ara no tenim la màquina.

És una porqueria, però el cas és que la gent ho compra.

Tu, el cas és ferir algú! -TV3-.

El cas és que te n’has sortit, del curs (allò important).

Però és el cas que no li quedava ni una desfila -Carlinada-.

el casat, casa vol *

Cadascú a casa seva (o cadascú a casa seva i Déu a la de tots, no aneu a emprenyar a casa dels altres, tothom vol intimitat; els casats han de viure sols, per anar bé; no el casat, casa vol).

nota: Pensem que és un calc del castellà. Es diu força a València i a Mallorca.

el cert és que

Solució genuïna segons Ruaix. Solucions que ens semblen millors a nosaltres:

El fet és que no tenia gana (o la qüestió és que; millor que el cert és que).

La veritat és que no hi vull anar.

El cas és que no ho hem vist bé (si era penal o no).

Em va dir que em pagaria prompte, però la bona veritat és que han passat dos mesos i encara l’espere (Val).

el colom menja or i caga plom

Tenir coloms és un mal negoci.

el comú de

La gran majoria de les persones. |

els més, la major part, la generalitat, el més gran nombre |

El comú de la gent té por quan és a les fosques.

el cor m'hi va (a un lloc)

Experimentar una sensació que ens domina, que ens emociona o que no controlem. |

emocionar-se, fer vibrar, posar-se tendre (Bar), aborronar (Val) |

Quan en Josep veu músics el cor se li’n va (va a escoltar-los, a parlar-hi, perquè és un músic jubilat).

Quan sento sardanes, el cor m’hi va.

M'aborrone de veure com canteu (Val).

Es posa tendre veient un nen petit -TV3-.

el cor m'ho diu

Creure que alguna cosa ha de succeir (Gir-Mall). |

tenir un pressentiment, tenir una premonició, intuir, tindre l’enrònia (Val) |

El cor m’ho deia que el porter aturaria aquest penal.

Avui aprovaré!, el cor m’ho diu.

No he estudiat, però tinc l’enrònia que aprovaré (Val).

el costum llima les passions

Vol dir que el costum i la rutina arriben a convertir una passió en una cosa avorrida o ensopida (Men, Mall) |

ens acostumem a tot |

Na Rosa Moixeta, l’any de la grip, tancà els ulls a tres germans i a la mare, i ningú no recorda haver-la vist plorar… La primerenca por a la mort esdevingué costum per a ella i el costum llima les passions i produeix avorriment -Folklore menorquí-.

el cutxo de l’hortolà ni menja ni deixa menjar (o el ca)

Es diu d’aquell que no fa res de bo i no ho deixa fer als altres (l’Alguer). |

es ca de s'hortolà no rosega s'os ni el deixa rosegar (Mall); destorbar, emprenyar; no fer ni deixar fer |

cutxo: Ca, gos (l'Alguer). A Mallorca es diu "cutx" al porc per cridar-lo.

nota: Aquest dita es diu molt en castellà, però també, amb petites variants, en les altres llengües romàniques.

el de davant a darrere

S’aplica a alguna cosa que va al revés de com l'han posada. |

portar a l’inrevés, invertir, capgirar (Val) |

Aquest abric que poses a la nena, li estàs posant el de davant a darrere.

Portes el jersei capgirat (Val).

el de menys *

La cosa menys important és el partit (o allò que menys interessa; no el de menys és el partit).

A -A més, no ens han pagat el lloguer. B -Això rai!, amb gent així la qüestió és haver-los fotuts fora (o això no té importància; no això és el de menys).

nota: Vegeu també 'ésser lo de menys'

el de sempre *

Dóna'm el que em dónes sempre (o dóna-m'ho com sempre, dóna-m'ho com cada dia, posa-m'ho com sempre; no dóna'm el de sempre).

Fan el que fan sempre (o fan com sempre, fan el que solen fer sempre, fan allò que fan sempre, fan com de costum; no fan el de sempre).

A -La culpa és de la corrupció. B -Això és la història de sempre (o és la cançó de sempre; no és el de sempre).

el déu que el pela!

Exclamació dedicada a un fet que no esperàvem i que ens sorprèn. |

el déu que l'empelta!, qui el va parir!, la mare que l'ha parit! (el ti collons, la tia figa, la mare que va! Val) |

El Déu que el pela! Ha deixat el camió aparcat a davant de casa i ara no puc sortir amb el cotxe.

El Déu que et pela! Sempre tens sort, jugant a cartes!

El Déu que l’empelta! De malparit no s’hi ha pas de tornar! (ja n'és).

La mare que va! Quin oratge més bo per a anar a la mar! (Val)

El ti collons, ara va i li toca la rifa! (Val).

el dia a dia *

Cuba, parlem de com es viu a l’illa (o coses que hi passen cada dia, com s'hi viu; millor que Cuba, el dia a dia de l'illa) -Avui-.

...perquè vegin la realitat (o el que està passant; millor que perquè vegin el dia a dia) -CR-.

El treball de cada dia és decisiu per a un estudiant (o diari, quotidià, la rutina diària; millor que el dia a dia).

L'embaràs de dia en dia (o seguiment diari de l'embaràs, evolució de l'embaràs; millor que el dia a dia de l'embaràs).

nota: Aquesta locució s''ha posat de moda als mitjans informatius, però ens sembla que és un castellanisme.

el dia de demà

En el temps a venir. |

en un futur, un altre dia, més endavant, demà, l'esdevenidor |

El dia de demà aquest terreny no valdrà gaire.

el dia menys pensat *

Quan no hi comptes es posa a ploure (o quan no t'ho esperes, quan no t'ho penses, inesperadament, d'improvís, de sobte; millor que en el moment menys pensat).

Qualsevol dia et dirà que se’n va a una altra empresa (o en qualsevol moment, quan no t'ho esperis, quan no hi comptis, el dia més imprevist, el jorn més inesperat; millor que el dia menys pensat).

el dia que et vingui bé

Dit per a indicar que hom cedeix l’elecció d’un dia a la conveniència de l’altra persona. |

quan et vingui bé, quan et vagi bé, el dia que vulguis, (quan et parega, quan digues, quan t’apanye, quan convinga Val) |

El dia que et vingui bé, cus-me la camisa, si us plau.

Avisarem els pintors quan et parega. Encomanarem les llànties quan digues.

Compra’m el regal quan t’apanye (Val).

el dia que la gallina pixi

Referit a un fet impossible de succeir, sobre el qual hi ha certesa que no s’esdevindrà. |

mai, a les calendes gregues (llatinisme), la setmana dels tres dijous, quan les gallines pixin (DCVB), quan mamen els canaris (Val) |

A -S’hi casarà algun dia? B -Sí, el dia que la gallina pixi.

Maria et demanarà perdó quan mamen els canaris (Val).

el dia que no (+ verb)

Determina que un fet s’esdevé, com a mínim, un cop al dia. |

com a mínim, almenys, pel cap baix, si no més, si no, quan no |

El dia que no em rento el cap un cop, me’l rento dos.

Cada dia hi anava, el dia que no feia dos viatges.

Aquest nen cada dia perd el llapis, el dia que no en perd dos!

Cada dia servim cinquanta dinars, el dia que no en servim setanta.

el diable, quan és vell, sap més per experiència que per consell (o: el dimoni)

Venint vell es veuen i s'aprenen moltes coses (Val-Mall). |

amb els anys les persones aprenem les coses; l'experiència ensenya, l'experiència val molt, la vida ensenya, l'experiència és la mare de la ciència, no hi ha més bon carrabiner que qui ha estat contrabandista (Tresponts) |

El diable, quan és vell, sap més per experiència que per consell (millor que més sap el diable per vell que per diable).

el diner no dorm

Qui té molts diners els vetlla i procura que li donin molt de rendiment. |

el diner no reposa, el diner es mou, els rics no baden |

Passen els diners d'un país a l'altre, el diner no dorm -Punt-.

nota: Anglicisme que es diu molt.

el dir de la gent

Allò que diu la gent, en general. Sovint és refereix a crítiques i xafarderies (Bar). |

l'opinió pública, les xafarderies, les enraonies, les murmuracions, les parleries, segons que diu la gent, pel dir de la gent (Am) |

Segons el dir de la gent, aquells dos s'entenen.

nota: No ens sembla correcte “al dir de”. Ex.: “Al dir de tots els analistes, ara...”. Pensem que és millor dir "Segons diuen tots....", "Segons l'opinió de...".

Pel dir de la gent, jo sóc un gandul.

La classe li va molt bé, pel seu dir (ella ho diu) –Les Planes H-.

el dit (i: la dita)

Allò que ja s'ha dit. |

el susdit, el damunt dit, l'esmentat, aquest, aqueix |

Què valdran 3 litres de la dita aigua?

Les dites persones no ens ajudaran pas.

Tu tens el dit, de manar; el fet, no (presideixes, però no manes tu, Am).

nota: No és bo 'dit' sense article determinat.

el dot d'en Comelles: cul i mamelles

Es diu quan una dona no fa cap aportació econòmica al matrimoni (Ca-Am). |

tenir el dot de Cubelles: cul i mamelles (DCVB), el dret d'en Caselles: cul i mamelles |

A -Devia ser rica, la teva dona? B -Ja pots comptar; tenia el dot d‘en Comelles: cul i mamelles.

nota: A Amer sentim realment "el dret d'en Caselles, ni cul ni mamelles", però no n'entenem el sentit.

el duro a la mà i estreny el puny!

Consell que solen donar els avars (Ca). |

no gastis! |

Tu, el duro a la mà i estreny el puny!

el fet, fet està *

Si li heu dit que l’ajudarem, ho hem de fer: no cal parlar-ne més (o ara ja és fet, ara ja està; no el fet, fet està; el que feu, fet està).

Si tu n’has pagat cinquanta euros, a mi ja m’està bé (o per mi conforme, no cal que en parlem més; no el fet, fet està).

Va vendre el bar, i ara se’n dol, però ja està fet (Val).

el fet és que

Allò que realment té lloc (Franja). |

el que passa és que, el cas és que, la realitat és que |

El fet és que un jove que ja portava fama de molt brutot... -Encara rai...!-

el forat de l'alegria

La vulva (Lleida). |

(el forat d'amagar l'eina, el tallet que sempre riu, l'esquerdeta del gustet, la trumfeta al caliu -Tresponts-), la figa, la tavella, la xona, la castanya |

Com deu riure la Maria, pel forat de l'alegria! -Tresponts-.

el fotria a mar! (o a la bassa!)

Frase feta que denota enuig, emprenyament, amb algú. |

el fotria ben lluny d'aquí!, no es pot resistir, l'enviaria a pastar fang!, l'enviaria a mamar! (Val) |

Aquest home, el fotria a la bassa! (ho diu algú que està ofès, empipat, Am)

Aquest nen és molt emprenyador; el fotries a mar! (Ca)

N'estic ben fart del meu cunyat; el fotria ben lluny d'aquí! (Am)

N’estic fart dels xisclets d’aquesta criatura. La fotria a la bassa!

Nena, em canso d’avisar-te. Et fotria a mar!

Si el teu marit m’haguera fet això, ja l’hauria enviat a pastar fang.

Sempre que em dius això et fotria a mar.

nota: Vegeu també "fotre a mar (o a la bassa)".

el fum va pels guapos (o amb els guapos)

Bromada que se sol dir allà on es fa foc a qui es queixa del fum. |

es fum fa an es guapos (Mall), es fum va an es polits (Men -DCVB-) |

A -Carall, aquest fum ja em torna a tocar! B -És que el fum va pels guapos.

el garbí, a les set se'n va a dormir

El garbí plega de bufar cap a les set del vespre (Bescanó).

el gires de cap per avall i no cau ni un duro

Es diu d’aquells que, no essent rics, volen fer creure que ho són. |

és pobre com un rupit -o com una rata-, pelat; (bufar en caldo gelat, ser flatós, tindre més paraules que diners Val) |

La meitat d’aquests que fan el merda, els gires de caps per avall i no cau ni un duro.

Els veïns de dalt bufen en caldo gelat: tenen l’escala sense entaulellar, però ja s’han comprat un DVD (Val).

Són molt flatoses: tota la roba se l’han de comprar de València (Val).

Aquell carletí tenia més paraules que diners (Val).

entaulellar: Pavimentar de taulells, enrajolar.

carletí: De Carlet (Val).

el gos és el millor amic del seu amo

Es respon a qui diu que el gos és el millor amic de l’home, perquè als qui no són de casa seva, els mossega.

el gos l'ha mossegat

Se sol dir dels ganduls (Ca). |

tenir un os a l’esquena, tenir l’os bertran, ésser malfeiner, haver-lo mossegat el gos d'en Mandra (Empordà-DCVB) |

A -Què hi fa, en Miquel, a la barraca, amb la feina que teniu? B -El gos l'ha mossegat.

el gran públic

Es refereix a la massa anònima, als consumidors d’un producte cultural. |

la gent, el públic, el poble, el vulgar, la gran majoria, el comú |

En Ramon, un gran desconegut del gran públic -Avui-.

el joc del gat i la rata

Es diu d’aquelles situacions conflictives en què hi ha una gran diferència de forces entre els contrincants. |

situació injusta |

Ja estem com sempre: entre el nostre equip i el vostre és el joc del gat i la rata (hi ha massa diferència de qualitat).

El joc del gat i la rata continua a l’Iraq -TV3-.

el just (sentim 'lo just') *

A -Avui hi ha pocs cotxes de línia. B -Dissabtes i diumenges fan el mínim, perquè no es viatja gaire -en circulen menys- (o en posen pocs, en circulen pocs, en circulen menys; no fan el just perquè...).

el líquid element *

Els nostres horts necessiten l’element líquid (o aigua; millor que el líquid element).

el lladre sempre té por de ser robat

Les persones que tenen males intencions solen ser malpensades (Bar). |

qui fa mal, mal pensa |

A -Veig que ha posat una alarma, aquest. B -El lladre sempre té por de ser robat.

el mai vist *

Això que ha fet el ferrer no s’havia vist mai (o és una gran novetat, una sorpresa, una innovació; no el mai vist).

Entreu i veure meravelles! (o prodigis, una cosa mai vista; -referent a coses inusuals i poc freqüents-).

el mal de Can Massana: poc mal i molta capçana

És el mal que pateixen els qui exageren les seves malalties (Val).

el mal de moda

El càncer. |

un mal dolent, un mal lleig |

A –Què té la Cristina? B –Sí, què vols que tingui? El mal de moda.

el mal ja és fet

Serveix per a indicar que una acció ja no té solució, que les seues conseqüències dolentes són irremeiables. |

ja no hi ha remei, solució, sortida, etc. |

Ara no et queixis; el mal ja és fet -CR-.

el mal se'l fa ell

Es diu de qui fa una acció que el perjudica a ell mateix, encara que no ho sembli. |

el perjudicat és ell, per ell fa! |

Si copia a l'escola, el mal se'l fa ell.

en matagelades

Se sol dir de qui, quan fa fred, va en mànigues de camisa (Ca-Val). |

ésser en focs, ésser calorós, ésser enfogassat (Am), ésser fogós, anar a l'encamisada |

Ara passa en matagelades.

el matalot a la barca porta el sarró; el patró, la barca i la barcada

Es diu perquè, evidentment, el patró té més interès i més responsabilitat que el mariner (Cotlliure, Cat Nord).

el mar, com més en té més brama

Vol dir que l’excés fa perdre la mesura. |

com més rics més interessats, no en tenen mai prou; com més en tenen, més en volen |

A –Amb els beneficis que tenen els bancs, encara ens han de cobrar aquestes comissions? Au home! B –La mar com més té més brama.

el març marceja

Referit a un mes que és inestable. |

haver-hi canvis de temps sobtats |

A –Al matí, aquella calor que feia!, i ara s’ha girat vent. B –Ja se sap, el març marceja (s'hi pot afegir i l'abril abrileja).

el mateix (+ nom)

Aquella persona o cosa de qui parlem. |

ell |

El mateix Rei no era alemany.

el mateix *

1 Tant beu aigua com vi (o de vegades beu aigua i de vegades vi; no el mateix).

Eren bandes que tant segrestaven com assaltaven o occien (o que de la mateixa manera que assaltaven, també...; no que el mateix) -Llibre-.

Un cavall tant serveix per llaurar com per tirar un carro (o igualment llaura que tira un carro; de la mateixa manera que llaura, tira un carro; no el mateix llaura que tira un carro) -Llibre-.

2 ...i durant el partit, el Vilamulaca va lluitar molt (no durant el mateix).

Va ser un robatori molt sonat; qui en va ser l'autor? (o qui el va cometre o fer; no qui va ser l'autor del mateix?)

Va entrar per la xemeneia i després en va sortir pel mateix lloc (no i va sortir per la mateixa) -Albert Jané-

3 A -En Cliff? B -Sóc jo! (o jo mateix!; no el mateix!)

4 (exemples poc recomanables)

Ella sempre diu les mateixes coses que jo (millor que el mateix).

Jo també ho dic (millor que jo dic el mateix).

Va dir que no el compraria, i vaig dir-li que això mateix faria jo (o que jo tampoc no ho faria).

Jo també ho he fet (millor que el mateix he fet jo).

A -Que et vagi bé! B -Gràcies, igualment (millor que el mateix et dic).

Pesen igual (millor que el mateix).

C -Han arribat, els paquets? D –Ho sé igual que tu (o tinc la mateixa informació que tu; si tu no ho saps, jo tampoc; millor que ho sé el mateix que tu).

Tant l'un com l'altre n'estan contents (no el mateix l'un que l'altre).

El partit polític tal disposa de deu diputats, tants com en té el partit tal (no els mateixos que té el partit tal) -Llengua nacional-.

Jo he pagat igual que tu (o els mateixos diners; millor que el mateix).

nota: 'Mateix' en català no té valor quantitatiu.

el meló i el casar, són cosa d’encertar

Vol dir que hom no sap si aquestes dues coses són bones o dolentes fins que les ha tastades (Mall, Adagiona). |

no saps si és bo fins que el tastes!, el casament és com un ou (Ca), (el meló i el casament han d'esser d'encertament, meló i casament, o l’erro o l'avenc Mall - DCVB); de casar i de sembrar, consell no se'n pot donar -Llengua Nacional- |

el menys que *

Alguns autors accepten aquesta construcció; a nosaltres no ens fa el pes).

Com a mínim ens havia d'haver dit que el gos havia embrutat la cuina (millor que el menys que podia fer era dir-nos que...).

Si altra cosa no, ens havia de saludar (o com a mínim, si més no, almenys; no el menys que podia fer).

el mer fet (i pel mer fet)

Per això sol. |

pel simple fet, només perquè és, pel sol fet de ser, només pel fet de ser |

Pel mer fet de dir que no hi estic d'acord, ja em poden castigar

Les Illes, pel mer fet de ser illes, tenen... -Punt-.

el més (+ mot) possible *

Ho farem com més aviat millor (o amb la màxima rapidesa, tan aviat com puguem; no el més aviat possible).

Aviseu així que pugueu (o com més aviat millor, tan aviat com pugueu; no el més ràpid possible, al més ràpid possible).

Et durem el cotxe a casa tan prest com podrem (Val).

Tan prompte com sàpies el resultat del partit, me'l dius (Val).

Els hem de servir tan bé com puguem (o com més bé millor; no el més bé possible) -C33-.

nota: Trobem 'al més aviat possible' al DIEC, però pensem que són millors les altres solucions que us proposem.

el més bo

La persona o la cosa de més qualitat. |

allò més bo, la cosa més bona, la millor cosa; el millor |

Tu ets el més bo de l'equip.

Et mereixes el més bo de la vida (o les coses millors).

el més bo, per a cremar!

Hom ho diu d'un grup de gent a qui no estima gaire. |

matar-los seria poc! |

Els mestres, el més bo, per a cremar!

el més calent és a l'aigüera

Es diu d'allò que encara no s’ha començat a fer i ja hauria de ser fet. |

(és tard i vol ploure i no hi ha res per coure, és tard i vol ploure i la ruca no es vol moure; Tresponts), tot és per fer |

Arribes a casa a la una i el més calent és a l’aigüera (encara el dinar és per fer).

Havíem de començar les obres el mes passat i encara el més calent és a l’aigüera (no s’ha fet res).

A -Com teniu la revista de l’escola? B –Mira, el més calent és a l'aigüera (no se n’ha ni parlat).

C -Tens res per dinar? D -El més calent és a l'aigüera.

el més clar és s’embull

Es diu quan passa una cosa i no es pot saber la veritat, perquè uns diuen una cosa i uns altres en diuen una altra (Men). |

no en trauràs pas l’aigua clara, no en trauràs pas l’entrellat, deixa-ho córrer |

Uns diuen que ell la va insultar primer i altres que ella el volia provocar: el més clar és s’embull!

el mes de mai

S'empra per indicar que no s’esdevindrà mai una cosa. |

mai, l’any xeix, el dia que la gallina pixi |

A –Quan serem feliços, tu i jo? B -El mes de mai, em sembla.

el mes dels burros

El mes d'abril, car hi naixen els burros. |

A -Jo vaig néixer a l’abril. B –El mes dels burros (hi ha persones que no s'agafen gaire bé aquesta coincidència).

el més enllà

La vida després de la mort.

l’altra vida, l’altre món, la ultratomba, allà on tothom va i ningú no torna |

Ve del més enllà (un esperit) -TV3-.

el més mal pas és el pas de la porta

El que més costa és començar, decidir-se a emprendre alguna acció. Moltes persones

estan malament, però els fa ànsia d'anar a viure sols, emigrar, aventurar-se; després ja solen estar bé. |

allò més difícil és començar, anima't |

A -Has de sortir de casa, per guanyar-te la vida! B –Sí, però em fa ànsia. A -El més mal pas és el pas de la porta.

el més mínim *

Als pares no els preocupa gens ni mica que els seus fills siguen uns bròfecs -Val- (o gens, gota, en absolut; no el més mínim).

Els diners no m'importen ni poc ni molt -Val- (o gens, ni un bri, ni poc ni gaire -Gir-; no el més mínim).

El més petit esforç, em cansa (millor que el mínim esforç que faig).

No tinc cap dubte que aprovareu el curs (o estic convençut, millor que no tinc el més mínim dubte).

el més necessari *

Només vull que compris els queviures que necessitem (o que ens calen, indispensables, allò que ens convé, els queviures més necessaris; millor que el més necessari).

el més pintat

Això que diem pot passar a tothom. |

el més hàbil, trempat, puta, llest, viu, experimentat, apte, ben preparat; tothom, qualsevol equip -o persona- |

El més pintat pot perdre un partit.

el més que *

Tot el que puc fer és deixar-te un plànol d’Ontinyent (o com a màxim et puc deixar, a tot estirar; no el més que puc fer és deixar-te).

L’única cosa que podem fer és desitjar-te sort (a un que va a fer d’escut humà) -CR-.

Només n’ha tret una falta personal (no ...i el més que ha tret és una falta personal) -TV2-.

el més segur *

És molt probable que demà plogui (o quasi segur que plourà, gairebé segur; millor que el més segur és que...).

Com hi ha Déu que el xiquet plora perquè té fam (Val).

Segurament que demà el pare no em deixarà baixar.

Probablement els diners eren a la maleta (o segurament) -Llibre-.

el meu *

1 M’ha costat un gran esforç, fer la piscina al noi (o m'ha costat molt, he hagut de pencar, no ha pas estat fàcil; jo ja m'ho sé, si m'ha costat; millor que el meu esforç m’ha costat).

2 Sempre s'han de posar en les meves coses (o en els meus afers, en els meus assumptes; no en el meu).

3 El meu fort és el rugbi (o la meva especialitat, allò que jo domino; no el meu és).

el meu mal no vol soroll (o el seu, el teu)

A vegades convé no enraonar (Bar). |

hi ha mals que no volen crits (Gir), no són desitjables solucions extremes |

Necessito estar sol i no parlar-ne amb ningú: el meu mal no vol soroll.

Deixeu-me passar dos dies al llit, que el meu mal no vol soroll.

Deixeu-me ara tranquil, que el meu mal no vol soroll.

el meu vell (i els meus vells) *

M'ho ha dit el meu pare (no el meu vell) -TV3-.

el millor cavaller cau del cavall

Per bona que sigui una persona, pot cometre un error (Bar). |

tothom es pot equivocar; qui té boca s'equivoca; a tota bona filadora li cau el fus, tot bon cavaller cau, tot bon cavall ensopega; qui té mocs es torca, qui té nas es moca, al més bon caçador se li escapa una llebre, el millor sastre esguerra un vestit |

A -Mira aquí hi ha una frase incorrecta. B -Noi, el millor cavaller cau de cavall.

el millor del millor *

Cerquem el bo i millor (o la flor i nata, els millors, la part millor, el rovell de l'ou; no el millor del millor).

el millor metge és un mateix

És molt important l’experiència de cada persona pel que fa a la seva salut. |

cadascú ha de saber què li convé |

A –Abans anava cada dia a córrer i sempre em feia mal l’esquena. Ho he deixat. B –Ja has fet bé; el millor metge és un mateix.

el millor negoci que hi pots fer amb ell és no tractar-hi!

Hom ho diu de les persones que sempre emboliquen la troca, volen enganyar, critiquen, no es mereixen cap confiança, etc. (Ca). |

si no vols quedar fotut no hi tractis! (Ca), de gent així, fuig-ne!, aquests són els negocis que hi fas, amb ell! (Ca), pocs tractes, poca feina; com menys tractes, millor |

Jo la vaig ben ajudar amb allò de la seva noia i ara em critica a tot arreu: aquests són els negocis que hi fas, amb ell

El millor negoci que hi pots fer amb ell és no tenir-hi cap tracte!

Si no vols quedar fotut, no hi tractis amb aquesta gent.

Amb gent així, poca feina! (o pocs tractes!)

el millor negoci serà vendre cordes, si...

Es diu quan es preveu que els coses aniran molt malament. |

ja ens podem calçar!, preparem-nos!, malament rai!, l'aigua que baixa! |

Si s'atura la construcció, el millor negoci serà vendre cordes!

el millor pa és el de casa

Les coses millors són les que es fan a casa, amb calma i sense presses. |

allà on s'està millor és a casa |

Nosaltres ja hi estem acostumats a fer aquesta vida i ja ens va bé: el millor pa és el de casa.

el millor porc de la cort!

Lamentació de qui perd una cosa que aprecia molt (Am). |

el millor que tenia!, la millor peça! |

A -Ens haurem de vendre el pis de Callosa per poder pagar els deutes. B -El millor porc de la cort!

C -Perds l'as (jugant a cartes). D -El millor porc de la cort!

el millor que podem (o sabem) *

Mirem de solucionar les coses tan bé com sabem (o tan bé com podem, tan bé com sigui possible, de la millor manera que sabem, tant com podem; no el millor que podem, el millor possible).

nota: 'Millor' en català no té valor quantitatiu.

el mínim que

Es diu d'allò bàsic i suficient que es demana a algú. |

com a mínim, pel cap baix, almenys |

El mínim que pots fer és aprovar les matemàtiques!

El mínim que es pot demanar és que arribin a les semifinals.

el molt (+ adjectiu) *

No s’havia d’haver presentat a les eleccions, aquell boig acabat! (no el molt boig) –TV3-.

Està fent xantatge a la dona, el gran porc! (no el molt porc) –TV3-.

...i el malparit em va disparar al cul! (no el molt malparit) -TV3-.

el moment de la veritat *

Ha arribat l'hora de la veritat: ara veurem quin equip és millor (o el moment crucial o decisiu; no el moment de la veritat).

Els americans ja han traspassat la frontera. Pareix que ara va de bo (millor que el moment de la veritat -Val).

el món de

Una determinada activitat i els seus individus.

l'ambient de, el cercle de |

Al món del futbol es remenen molts diners.

El món de les finances públiques és molt ingrat.

el món és complet

Expressa la diversitat de situacions i persones que hi ha al món i ens diu que no ens ha d’estranyar res. |

el món ha de ser complet, al món hi ha de tot, no us ha d'estranyar res, de tot hi ha a la vinya del Senyor (Bar), hi ha d'haver de tot, ésser al món perquè hi haja de tot (Val) |

Va i ve cada dia de Puigcerdà, perquè hi treballa i el diumenge hi torna per platxeri: el món ha de ser complet!

N’hi ha que no pateixen mai per res i jo tant que pateixo: el món és complet!

Hi ha molts pensars que no es comprenen, però el món és complet.

El meu marit és al món perquè hi haja de tot (Val).

A –Té la casa plena de gats. B –És que al món hi ha d’haver de tot (Val).

el món és mal repartit

Al món hi ha moltes injustícies i desigualtats. |

el món és injust, el món és complet, el món és així |

A -Nosaltres ens fem un fart de treballar i aquells penquen poc i cobren molt. B -El món és mal repartit.

el món és molt gran

Es diu per indicar que sempre es pot elegir, que no s’obliga ningú a fer res. |

no hi ha ningú imprescindible, el món no s'acaba pas aquí |

El món és molt gran: si no vols venir tu a fer-ho, ho diré a un altre paleta.

Si te n’has d’anar, vés-te’n, que no hi ha ningú imprescindible.

No s'ha pas acabat el món aquí! (es veu enganyat perquè no troba feina).

No s'ha pas acabat el món aquí! (ara es veu enganyada, es pensa que no es casarà perquè ha renyit amb el xicot)

el món és petit

Indica que hi ha poques distàncies; que tothom es troba, si ho vol, o que es pot trobar casualment. |

la gent es troba; estar a una passa (Val), estar a un tir de fona (Val) |

Ens veiem tot sovint a Calella: el món és petit.

A -La meua filla se n’ha anat a viure a Elx. B –Tranquil, home, que això està a una passa.

el món és un mocador *

El món és petit: tu i jo ens trobem a tot arreu (o quina casualitat; millor que és un mocador).

Me’n vaig anar a Milà i n'hi havia dos del meu poble a l’aeroport: el món

és com un puny -Val- (o no hi ha distàncies, ara; millor que és un mocador).

el món és una mentida

Expressa desengany o desconfiança envers les coses que passen. |

tot és una il·lusió, un engany o un desengany; tot és postís |

Hem lluitat molt, i ara què? Som vells i malalts. El món és una mentida.

Tota la vida mirant-se el sucre i ara ha fet la carrera en dos dies: tot és postís (s’ha mort Val).

el món està ben perdut

Expressa una visió desconcertada de la moralitat del món. |

només hi ha corrupció, perversió, depravació, etc.; el món va de cap a l’infern (Val) |

A tots els films veus sexe i sang: el món està ben perdut!

La jovenalla no sap per on va: anem de cap a l’infern (Val).

el món no es va fer en un dia

Vol dir que les coses no es poden fer a corre-cuita i que cal tenir paciència per arribar a la solució volguda (Mall). |

el món es va fer en vuit dies, les coses no es poden tenir de seguida |

La resolució d'aquesta qüestió serà molt llarga i complicada, ja sabeu que el món no es va fer en un dia.

Demà més, que el món no va ésser fet en un sol dia.

el món no s'acaba pas a (+ nom de lloc)!

Vol dir que qui no està bé un lloc perquè no s'hi guanya bé la vida, no hi té bones relacions, etc., ha de fer un cop de cap i anar-se'n. |

si aquí no estàs bé, vés-te'n!; si no et guanyes la vida aquí, vés allà!; el món no s'ha pas acabat aquí!, no tot s'acaba a |

A -L'Albalat no em paga ben res. B -Doncs vés a jugar amb l'Alginet!, el món no s'acaba pas a Albalat!

Si no et volen apujar el sou, canvia d'empresa: el món no s'ha pas acabat aquí!

Tot el món s'ha acabat a l'Escala, per ells (no van enlloc més, sempre els hi trobaràs, Ca).

No tot s'acaba a fer de mestre (si no en pots fer, hi ha altres feines).

Hi ha molts camins, a la vida: no tot s'acaba a la fàbrica.

el món sencer

Expressa una unanimitat general i universal. |

tot el món |

El món sencer confiava que l’ONU resoldria el conflicte.

el negoci d'en Robert amb les cabres

Un negoci dolent, esp. una mala venda |

mal negoci |

Venent el cotxe i comprant-ne un de nou, hem fet el negoci d’en Robert amb les cabres.

el negoci de na Peix Frit

S’empra en parlar d’un negoci que ja es veu clarament que serà ruïnós, que s’hi perdran sous (Eiv-Mall). |

el negoci d'en Peix Fregit (Men), el negoci d’en Gibert amb les cabres, un mal negoci |

No hi posaré ni un duro més, n’estic fart de perdre sous! Això és es negoci de na Peix Frit -Arrels-.

A -Em pens que n'Àgata ha fet es negoci d’en Peix Fregit amb aquest casament. B -Per què? A -Perquè ell és un home molt poc feiner.

El botiguer ha fet el negoci de na Peix Frit amb aquests melons tan dolents (els ha haguts de vendre a preu inferior al de cost).

nota: A Mallorca, de vegades es completa dient "...que el venia a quatre i el comprava a sis".

el no ja el tenim, hem d'anar a buscar el sí

Es diu per insistir en una acció que es pensava abandonar. |

no hi perdràs pas res |

Torna-li a demanar si ens pot ajudar; el no ja el tenim, hem d’anar a buscar els sí.

Digues-los que el iogurt era caducat. El no ja el tens i, si te’l tornen, millor.

el nom no fa la cosa

Significa que el nom que es dona a una cosa és secundari, que el que importa és la realitat en si. |

digues-li el nom que vulguis, el nom no importa gaire |

Abans es deia PBA i ara PTA, però el nom no fa la cosa –D. Barna-.

el nou *

El príncep, però, es mostra més receptiu a les coses noves (o a les novetats, a les coses modernes, a tot el que es nou, a allò que és nou; no al nou) -Avui-.

el pa, a cal forner

Els professionals ofereixen més garanties que els qui no en són (Bar). |

el pa de la veïna és medicina

Sovint les coses que tenen els altres ens semblen més bones que les nostres (Bar). |

no estem mai contents amb allò que tenim, sempre envegem les coses dels altres, (els sants de lluny fan més miracles, el pa de fora sempre és més bo, el foc de casa no crema; Tresponts) |

Una persona desganada menja quan el conviden, el pa de la veïna és medicina.

el pa segur no s'ha de deixar mai

Suggereix que convé no arriscar en el guany del jornal. |

no deixes mai una feina segura |

Tu fes de carter, encara que guanyis poc; el pa segur no s’ha de deixar mai.

el pas més dolent és el pas de la porta (o més difícil)

Es diu per expressar les dificultats de deixar la casa familiar per una feina, per problemes, etc. |

allò que més costa és fer el primer pas, o començar |

A –Em fa ànsia el divorci. B –Pensa que el pas més dolent és el pas de la porta (el primer dia).

C –M’ha sortit una bona feina, però he d’anar a viure a Bordeus. D –Tingues present que el pas més difícil és el pas de la porta (allà ja hi estaràs bé).

Ara no passeu pena, que allò que més costa és començar (Val).

el passat *

El dilluns passat vam anar al metge (o dilluns; millor que el passat dilluns).

El dia 8 d’aquest mes vam fer festa (o el dia 8 del mes passat -si és el cas-; millor que el passat dia 8).

Al mes de setembre passat hi va haver tres reunions (o al setembre; millor que el passat setembre).

Divendres passat vam anar a nadar a la piscina de Carcaixent, no te'n recordes?

Ho van fer a mitjanit (o anit; millor que: la passada mitjanit) –RAC1-.

el pecat es pot dir, el pecador no

En parlar d'una malifeta no s'ha de personalitzar (Gir-Bar). |

es pot dir el pecat, però no el pecador |

A -Ja sé que has anat a demanar feina al banc. B -Qui t'ho ha dit? A -Ah!, es pot dir el pecat, però no el pecador.

el pecat ha fet forat

Indica que la mala acció té mals efectes. |

tenir, algú, el que es mereix, la merda sempre fa pudor (Val) |

Ja li està bé a en Mateu tot això que li passa: el pecat ha fet forat! (va fer molts diners fent contraban i ara el seu fill rebenta els diners).

Va ser ell qui em va furtar les garrofes i ara s’ha sabut: i és que la merda sempre fa pudor (Val).

el peix es comença a podrir pel cap *

A -Aquesta gent, tan rics i tots els fills es droguen! B -No t'estranyi, allà on hi diners hi ha podridura (o de les grans cases en surten les gran bestiasses, com més rics més depravats; millor que el peix es comença a podrir pel cap).

C -Els de dalt són els més corruptes. D -Per això hi ha tanta brutícia; si els governants són corruptes, els altres els segueixen; millor que el peix es comença a podrir pel cap).

nota: Anglicisme que ara també trobem en altres idiomes.

el peix està venut *

Des que festeja ja no ens acompanya a la discoteca (o des que té allò que volia, des que té la feina feta; no des que té el peix venut, ara que té el peix venut).

el peix gros es menja el petit

Expressa la supremacia dels poderosos (Gir-Bar). |

sempre guanyen els mateixos; raó o no raó, el pobre a la presó |

És clar que l’Iraq perdrà la guerra: el peix gros es menja el petit.

el pèl crida pèl

Fa referència a la relació del pèl amb el sexe. |

allà on hi ha pèl hi ha alegria |

...i ja se sap: el pèl crida pèl (parla d’un jove pelut que acompanya una noia) –Joan Capri-

el personal *

Ho fa per fer emprenyar la gent -toca el piano a la nit- (o a tothom, a tot déu; millor que per fer emprenyar el personal).

nota: El personal és el conjunt de persones que treballen en una empresa, no vol pas dir 'la gent' d'una manera general.

el pic

Ésser el moment més àlgid d’algun esdeveniment. |

moment més intens; el fort, el zenit, l’apogeu, la fuga, ésser-hi a bous (Mall) |

L'agost és el pic del turisme; és quan hi ha la fuga.

El pic del mercat és les vuit del matí; és l’hora que es ven més.

Hem arribat al pic de la fuga i no podíem aparcar (Ca).

nota: Vegeu “ésser al pic”

el pinyol

La part més important d'una qüestió. |

el nucli, el cor, el bessó, la clau, el moll de l'os |

L'aigua del riu és el pinyol de les negociacions -TV3-.

...i amb això arribarem al pinyol de la qüestió (qui paga la revista) -l'Atípic-.

nota: Pensem que és una expressió nova del món del periodisme.

el pitjor

La part més dolenta d’un esdeveniment, allò que hom jutja molt

perniciós o sense solució. |

la cosa pitjor |

Els metges li van dir que havien descartat el pitjor.

el poble que t'ha vist néixer

El poble de naixença d’una persona. |

el teu poble, el poble on has nascut |

Jo també estimo el poble que t’ha vist néixer.

el pobre (o: la pobra) *

Ha quedat invàlid, pobre home! (no ha quedat invàlid, el pobre!)

No han pogut venir, pobra gent! (no els pobres!)

el poc menjar és sa, però no engreixa

Es bo fer les coses amb prudència, però sense exagerar (Mall, Adagiona).

entre poc i massa la mesura passa (Gir) |

el porc del senyor rector tenia llavis

Ho diu qui no accepta un comentari groller (Ca). |

jo tinc llavis |

A -Noia, vas molt bruta; frega’t els morros! B –El porc del senyor rector tenia llavis! (no li ha agradat que diguin “morros”, s’ha ofès)

el porc mossega viu i mort

Vol dir que menjar porc pot perjudicar la salut, que no cal abusar-ne. |

el porc mossega de viu i de mort |

A –Ahir vaig menjar greixons i he passat mala nit; em varen fer mal. B –No abuseu del porc, que mossega de viu i de mort.

el preu fa sa venda

Vol dir que les coses a bon preu es venen més de pressa (Mall, Adagiona). |

les mercaderies a bon preu es venen més |

el primer

La cosa més important. |

la primera cosa, la cosa principal, la prioritat |

L’espectacle és el primer per ella.

Per a la meua sòcia, és prioritat no rebaixar els preus (Val).

el primer bon dia

Les primeres paraules, allò que es comunica ràpidament perquè es considera important. |

dir -quelcom- d’entrada |

Ahir vaig arribar a ca la meva cunyada i el seu primer bon dia va ser dir-me: "Escolta, què t’he fet jo? Per què em bescantes per les botigues?"

El seu primer bon dia, demà, serà demanar els regals de reis.

el primer que cull la flor, s'emporta l'olor (o trenca la flor)

Anticipar-se als altres pot tenir els seus avantatges (Bar). |

els primers amors són els millors; qui primer hi és, primer hereta; qui primer hi és, primer hi arriba (Am); el primer que és al molí, primer mol; el que primer hi va, primer tria |

Jo, dues hores abans d'obrir ja hi sóc, el dia que comencen les rebaixes: el primer que cull la flor, s'emporta l'olor.

el primer dia que (+ verb)

De seguida que passi allò que s'anuncia. |

immediatament, tot seguit, ben aviat |

El primer dia que faltin els pares em vendre la casa de Torreblanca.

el primer és el primer *

A –Què us sembla, si fem pintar la cuina, pare? B –No, perquè ara hem d’anar per acabar de pagar el tractor. Primer és una cosa que l’altra (o ara no, de moment no; millor que el primer és el primer).

Primer convé que aproves el curs; després ja te n’aniràs de viatge amb els companys (Val).

el primer i el darrer

Vol dir que una cosa no es tornarà a realitzar, normalment perquè no ha satisfet les expectatives que hom hi havia posat. |

no tornarà a passar, no ho faré mai més |

He comprat un cotxe anglès, però serà el primer i el darrer (té moltes avaries).

No havíem anat mai a València el dia de sant Josep: hi havia gent a ramatades! El primer dia i el darrer (Val).

el primer interessat

Qui té més interès en un afer. |

qui més resquit n’ha de traure (Val) |

Els primers interessats que aquesta guerra continuï són els països que fabriquen armament.

Tanqueu la porta i escolteu els clients. Vosaltres sou al capdavall qui en traurà més resquit (Val).

el primer pensament mai ment

Vol dir que la primera ullada no falla, que l’aparença d’una persona o d’un esdeveniment és prou per a identificar-los. |

la primera impressió és la bona, el primer pensament és el bo (Moià) |

El primer dia que el vaig veure ja no em va agradar, i encara el vaig haver de llogar! Que en vaig ser de babau! El primer pensament mai ment.

Creu-me, que el primer pensament mai ment.

el principi de la fi

Hom diu quan endevina que alguna cosa comença a canviar o a esvanir-se |

la girada dolenta |

La caiguda de Bàssora és el principi de la fi de la guerra –Punt-.

el promès és deute *

L'haurem de portar al circ, si tu li vares dir: les promeses s’han de complir (o qui promet s’obliga; no el promès és deute).

el propi (+ substantiu) *

Ho va dir el mateix president (o el president mateix, el president en persona; no el propi president).

nota: No és correcte l'ús del mot 'propi' en lloc de 'mateix', remarcant la identitat; sí que ho és quan va acompanyat de 'el seu'. Ex.: El tracta com si fos el seu propi fill -Ruaix-.

el què

L'explicació d'un fet. |

la causa, la raó, el perquè, l'essència, la realitat, el que fa al cas, el que és |

Explica'ns el què de la teva dimissió.

Estava molt ofès amb el seu germà, però no m'ha dit el què (què han tingut).

A -Què faries amb el cotxe? B -Ja et vaig dir el què (el que pensava, que no ens convé).

C –Ens ha de tornar dos llibres. D –És igual. C –Bé! A –Jo et dic el què, tu fes el que vulguis (jo et dic com ha de ser).

Demà ja et diré el què! (què compto fer, si vinc o no vinc)

el que *

El grups el que, la que, els que, les que són incorrectes quan l'article, precedit de preposició, no té valor de pronom demostratiu, és a dir, quan equivalen a el qual (o la qual cosa), la qual, els quals, les quals, respectivament (Josep Ruaix, Català complet 2, pàg. 131).

Han ajornat el partit, la qual cosa ens perjudica molt (no el que).

El partit ha perdut les eleccions municipals, i això frustra la seua carrera política (o la qual cosa; no el que Val).

És correcte: Estava atent al que li manaven (= a allò que li manaven).

el que atura el fred atura la calor

Ho diu per justificar-se qui va molt abrigat. |

A –On vas amb aquest abric amb la calor que fa? B –El que atura el fred atura la calor.

el que bonament (+ verb)

Es diu d’allò que algú fa honradament, independentment del resultat que n'obtindrà. |

el que sap, el que pot, com pot |

En aquesta feina, tothom fa el que bonament sap.

Els metges han fet, en la seua malaltia, el que han pogut (Val).

Li explicaran la lliçó com podran (Val).

el que compta

Es diu d’allò que, al capdavall, arriba a ser important. |

el que importa, el que mana, el que interessa, allò que té valor |

El que compta és que us ho hàgiu passat bé –TV3-.

El que importa és que heu eixit sans i estalvis de l’accident (Val).

Heu de plantar bé les llimeres, perquè el que mana és que pugueu collir bé les llimes el dia de demà (Val).

el que convé més

Es diu d’allò que es considera més interessant o aprofitable. |

el que més convinga (Val), el que més done (Val). |

A –Em sembla que deixaré la feina i em tornaré a posar a estudiar. B –Has de ser tu. Tothom ha de fer el que li convé més.

C –No em compraré cap cotxe nou. D -Bo. Fes el que més convinga (Val).

el que digui aquest i res passa pel mateix camí

El que diu aquest senyor no m'interessa, no val res (Ca). |

és un baliga-balaga, un xerraire, un mentider, un destrellatat (Val) |

A -Sents què diu aquest del PAD? B -El que digui aquest i res passa pel mateix camí.

el que diguis tu, farem

Es diu per demostrar la màxima confiança en la decisió d’altri. |

com tu vulguis, (el que manes, com mane, com manarà Val) |

A –No sé si val la pena començar avui a imprimir la revista. B -El que diguis tu, farem.

Farem com vostè mane (Val).

el què diran

L'opinió de la gent. |

el dir de la gent, les enraonies, l'opinió pública |

He quedat d'anar-hi pel què diran.

Si no fos pel què diran, aniria a platges nudistes.

No m'atreveixo a fer-li petons a la boca, pel què diran -Avui-.

nota: Alguns autors consideren 'el què diran' un castellanisme. De fet es diu molt en castellà, però no necessàriament ha de ser un castellanisme. Tots diem: què diran si faig això?

el que em donis

Es diu per mostrar indiferència en l’acceptació de quelcom, sense cap preferència. |

qualsevol, m’és igual; tindre igual (Val) |

A –Vols el vestit blau? B –El que em donis.

Quan et demane que què voleu per a dinar, li respons que té igual: carn o peix (Val).

el que és (+ pronom) *

A –Vares ballar gaires sardanes ahir? B –Jo no en vaig ni sentir cap (o no, ni en vaig sentit cap tampoc; no, ni una; millor que el que és jo)

A mi no m'interessa (millor que el que és jo, no m'interessa).

Com ara jo, no pense votar cap candidatura (Val)

Aquesta vegada, no et podré ajudar (o aquest cop; millor que el que és aquesta vegada, no...

el que és de tothom no és de ningú |

Els països comunistes no van bé perquè el que és de tothom no és de ningú.

Ningú no té cura de fer pintar aquests bancs de la plaça de tant en tant; és ben bé que el que és del comú no és de ningú.

Quan els xiquets xafen les plantes, les mares no els diuen res, perquè el que és del comú no és de ningú

el que és del comú no és de ningú

Es diu de les coses públiques o que tenen molts amos, raó per la qual no s’hi interessa ningú. |

el que és el mateix *

No tenen majoria absoluta; és a dir, que hauran de pactar amb els independents (o o sia que, i per tant, això vol dir que; millor que o el que és el mateix)

En aquell naufragi s’hi van ofegar tots els tripulants; açò és, els mariners quatre dones i tres infants (Val).

el que és, és

Es diu per afirmar o assegurar un fet. |

s’ha de ser sincer; les coses són com són |

Jo no puc veure el meu cunyat, però en això que dius té raó ell: el que és, és.

No m’acuseu sense trellat, que jo vaig pagar el meu deute: les coses són com són.

el que és fet, és fet

Expressa la conformitat davant d'una cosa ja feta i sense solució, que només es pot acceptar.|

no hi pensis més, ara; anem per un altra |

El que és fet, és fet: no hi pensis més.

Diu ara que l’armari del lavabo no li agrada, però el que és fet, és fet.

el què diran

L'opinió de la gent. |

el dir de la gent, les enraonies, l'opinió pública |

He quedat d'anar-hi pel què diran.

nota: Alguns autors consideren 'el què diran' un castellanisme.

el que és i el que no és

Hom ho diu de qui enraona molt i sol dir algunes mentides. |

veritats i mentides, diu el que li convé |

A -Ell va a veure el director i li explica les coses. B -I diu el que és i el que no és.

el que és moda no incomoda

Expressa que allò que s’estila és ben vist i acceptat per tothom. |

si és moda, queda bé |

Ara s’estila portar els pantalons ben cenyits, perquè el que és moda no incomoda.

A -Has tingut gust, comprant el regal. B -Mira, el que és moda no incomoda (ha comprat uns pantalons esparracats, que ara són moda).

el que es paga amb faldades es paga dues vegades

Expressa la inconveniència de pagar amb regals, en comptes de pagar un preu exacte, conegut i estipulat. |

val més pagar amb diners |

A –En Miquel, per amistat, no em vol cobrar mai les reparacions, però jo l’he pagat sempre. No m’agrada abusar. B –Ja fas bé, perquè, a més, el que es paga amb faldades es paga dues vegades (com que no vol cobrar, li regalaràs un cistell de préssecs o de raïms; sempre et semblarà que fas poc i acabaràs pagant-ho més car).

Si pagues a faldades, no t’ho valoraran i damunt perdràs tu temps i diners.

el que és pitjor *

Ara no em saluda, i encara pitjor, tampoc no saluda la meva dona que no hi té res a veure (o i cosa encara pitjor, i cosa que és pitjor, i pitjor, encara; no i el que és pitjor).

el que es presenta

Totes les coses. |

tot, de tot, de tota mena, tot el que trobem |

A -Què balleu? B -El que es presenta.

C -Quines feines feu? D -Les que es presenten.

el que és teu és meu, i el que és meu m'ho vull

Se sol dir, sovint fent broma, per expressar el màxim d’egoisme, que és voler-ho tot. |

tot és meu, tot per a mi |

Ja saps que tu i jo ens estimem molt: el que és teu és meu, i el que és meu m’ho vull (això es pot dir perquè la dona catalana té uns drets, des de fa molts segles, que a les altres dones d’Europa se’ls han reconegut a la segona meitat del segle XX).

Els d'esquerres ho tenen molt clar: el que és dels altres és seu, però el que és seu s’ho volen per a ells.

el que fa (+ nombre)

Indica una ordenació de coses en una llista. |

el número tal |

Sóc el que fa deu de la llista.

el que fa al cas

Es diu per referir-se a la realitat, a allò que cal fer i que, de vegades, algú no s’atreveix a plantejar. |

el que és del cas, la causa, el que passa, les coses tal com són, el que toca fer, el que toca |

Quan vingui el meu pare, li dius el que fa al cas (va a demanar la mà de la noia).

A la Júlia, explica-li el que fa al cas (que no l’ha esperada per anar a passeig, perquè ha hagut d’anar a caçar bolets).

Jo et dic el que fa al cas, no ho dubtis: aquesta expressió no és de l’Empordà.

En parleu, de sexe, amb els nens? Quan fa el cas, sí.

Això no fa el cas, de parlar-ne (ara no és hora, ara no és hora).

Si telefona el carnisser li dius què hi ha (que he hagut d’anar a l’hospital i que no m’esperen, doncs (Val).

Ja li diré què fa el cas: Fa quatre vegades que truco per una anàlisi de la nena, em diuen que em telefonaran i no ho fan.

A -Hi tens tracte amb la veïna? B -El que toca (Am).

el que fa el que fan els altres, no és ni boig ni savi (o qui fa)

Es diu per justificar una acció bonegable o criticable, però molt comuna. |

fer com fan els altres no és pecat, s'ha de seguir la majoria |

A -El meu nin cada dia ens atabala, perquè vol que li comprem una moto, i em fa por que no prengui mal. No sé què fer, perquè tots els seus amics en tenen. B –Fa de mal aconsellar, però jo li compraria. Si no ho fas, pujarà a les motos dels altres. Pensa que qui fa el que fan els altres, no és ni boig ni savi.

Jo no separe de la brossa el plàstic i el cartó, però fer com fan els altres no és pecat (Val).

el que fa el vicari, ho pot fer l'escolà

Es diu de les coses que requereixen un aprenentatge i una voluntat per arribar a familiaritzar-s’hi. |

el que fan els uns també ho poden fer els altres |

Ara guanyeu quasi totes les partides, perquè nosaltres tot just comencem, però el que fa el vicari, ho pot fer l’escolà (= ja n’aprendrem).

No desespereu, que el que han fet els uns ho poden fer els altres (Val).

el que faltava! *

No en tinc prou de mals? Només em faltava quedar sorda! (millor que el que faltava, el que faltava pel duro)

Ja en tinc prou de maldecaps a la feina. Això teu és per acabar-ho d’adobar! (o només em faltava això, per acabar-ho d’arrodonir; millor que el que faltava).

Ahir es va acabar l’arròs, i ara açò: no tenim pa! (o no en voldria saber d'altre!; millor que el que faltava! Val).

el que fuig, d'alguna se n'escapa (o qui fuig)

Expressa la idea que convé fugir dels perills, allunyar-se’n. |

si veus fressa en un lloc, aparta-te'n, dels que fugen, algun se n'escapa (Carlinada), allà on hi ha un mal pas, un frare! |

A –Quan vàrem començar els crits, al camp de futbol, me’n vaig anar a l’altra porteria. B –Ben fet. El que fuig d’alguna se n'escapa.

nota: També sentim 'sempre el que fuig és el que s'escalda', que vol dir que, qui no vol maldecaps, en sol tenir (Am).

C -No vol saber res de res, i ara li toca d'anar al Tribunal Popular. D -Sempre el que fuig és el que s'escalda.

el que guanyem en tres mercats ho perdem en una fira

Es diu d’allò que costa d’aconseguir, però que es perd ràpidament. |

la sort no ens dura, en gastem més que no en guanyem |

A –Anàvem a davant de quaranta punts i ja perdem. B –Sí, noi, aquesta botifarra ens ha mort. El que guanyem en tres mercats ho perdem en una fira (jugant a cartes).

Xiquets, no gasteu tant, que el que guanyem en tres mercats ho perdem en una fira (Val.

Faig règim i avui m'he atipat de pastís: el que he guanyat en tres mercats ho he perdut en una fira.

el que ha arribat a (+ infinitiu)

Indica un màxim a què s’arriba, de treball, d’esforç, de patiment, etc. | com, quant |

El que ha arribat a treballar aquest home a la seva vida, no té fi ni compte.

Ja les va arribar a passar putes la Consol amb la seva sogre!

No saps quant ha arribat a patir durant la malaltia de son pare (Val).

el que ha de venir, vindrà

S’empra per referir-se a un futur incert; aconsella de no patir per les coses negatives que poden arribar a passar. |

el que hagi de ser, serà; no patiu abans d’hora; el que haja de passar, passarà (Val) |

A –Fa dies que em cauen cabells. Vejam si quedaré calb! B –El que ha de venir, vindrà, però ara, anem al cafè.

No patiu per les despeses, que el que haja de passar, passarà (Val)

el que hi ha, juga

Es diu quan no hi ha més elecció possible, quan només es disposa d’una oportunitat (Val). |

tot el que tenim és aquí |

Ja sé que no t’agrada el peix, però no tenim res més per a sopar. El que hi ha, juga (Val).

el què i el com

Els detalls d'una qüestió. |

les particularitats, les condicions les minúcies |

Quan ens va dur la factura vam pagar i avall, sense discutir el què i el com -Ràdio-.

el que menys et penses

S’usa referit a una persona insospitada o desconeguda. |

qui menys et penses, qui menys t’ho penses (Val) |

A –Qui plegarà de l’equip? B –El que menys el penses.

Faran director qui menys t’ho penses (Val).

el que més (+ forma verbal)

Construcció de relatiu que expressa que una persona o una cosa destaquen de les altres. |

qui més; allò que més, la cosa que més |

Jo vaig ser el que més es va esforçar per portar l’aigua corrent al poble (o el que es va esforçar més).

La cosa que més m’agrada és a anar a pescar llobarros a la marjal (Val).

el que no es crema per a tu, no et faci patir

Les coses que no t'afecten directament (Ca). |

olla que no has de menjar, deixa-la cremar |

A -Aquest home ha fet unes estafes a la casa de la vila que Déu n'hi do! B -Mira, el que no es crema per a tu, no et faci patir.

el que no es faci en un (+ unitat de temps) es farà en dos

Vol dir que tot mereix temps, que no cal precipitar-se, si es vol fer bé una activitat. |

les coses volen calma, tot vol temps |

No vulgueu córrer, que el que no es faci en un dia es farà en dos.

Serà millor que els arbres creixin bé abans de produir, que el que no es faci en un any es farà en dos.

el que no es paga amb diners es paga en dinars

Expressa la idea segons la qual tot costa o té un preu, sense lloc per a la generositat o l’ideari. |

el que es paga amb faldades, es paga dues vegades; d'una manera o altra cal correspondre, el que no es paga amb diners es paga amb dinades i sovint dues vegades (Moià) |

A -En Domènec no m’ha volgut cobrar el viatge que em va fer amb el tractor. B –Has tingut sort. A –No t’ho pensis, perquè el que no es paga amb diners es paga en dinars (ara, vergonya a perdre, l’hauré de convidar i encara em sortirà més car, o igual).

El partit del Pelut demana suport al del Pilot per a canviar el plànol municipal. Ja veuràs que els ho pagaran, amb diners o en dinars.

el que no està escrit *

Guanyen després de patir molt i molt (o fora mida, en gran manera, de valent; no després de patir el que no està escrit) -Punt-.

el que no passa en un any, passa en un instant

Expressa la possibilitat insospitada però certa de succeir alguna desgràcia. |

el que no passa en un any, passa en un dia, això passa quan menys t’ho penses, no hi ha cap perill negligible |

A –Aquest teulat és molt vell, l’hem de fer adobar; algun dia caurà una teula i pot matar algú. B –No tinguis por! A –Mireu que el que no passa en un any, passa en un instant! (= sigueu prudents)

el que no sàpiga X! *

A -En Joan ha sabut totes les preguntes. B –És que ho sap tot! (o és un fora de sèrie, és un pou de ciència, és una enciclopèdia, és un saviàs; millor que el que no sàpiga en Joan!)

el que no són pessetes, són punyetes!

S’empra per expressar que l’únic que compta són els diners. |

només interessen els diners; pocs diners, poca música (Val) |

No ho acceptis pas, que et deixin un pis a l’estiu. Tu cobra, que el que no són pessetes són punyetes!

Volien convèncer-me que només treballant reeixiríem, però pocs diners, poca música (Val).

el que no vols per a tu, no ho vulguis per a ningú (o el que no vulguis)

Indica que hem de pensar en els altres com pensem en nosaltres mateixos (Gir-Bar). |

els teus drets s'acaben allà on comencen els dres dels altres, sigues equitatiu |

A –T’agradaria que et diguessin lletja? B –No. A –Doncs el que no vols per a tu, no ho vulguis per a ningú (no ho diguis a l’altra nena).

No li regales aqueixa cadira, que el que no vulgues per a tu, no ho vulgues per a ningú (Val).

el que res no costa, res no val

Indica que només es valoren les coses guanyades amb esforç. |

com més costa, més val -una cosa-; coses suades, coses estimades (Val) |

La mainada d’ara no aprecien res, perquè ho tenen tot, i el que res no costa, res no val.

Li ho regalaràs i al cap d’una setmana ja no en farà cas. Ja se sap que allò que no és suat no és estimat (Val).

el que s'aprèn en el bres, sempre hi és

Les coses que hom aprèn de ben petit les recorda sempre (Mall, Adagiona).

el que se'n diu *

Més aviat no els veig gaire entusiasmats (o no semblen gaire entusiasmats; no no estan el que se'n diu entusiasmats) -TV3-.

el que sents! *

A –Això ha fet, el meu germà? Què dius! B –Tal com ho sents! (o tal com t'ho dic; sí, noi, sí; no el que sents!)

el que sigui, sonarà *

A -Ara fan córrer que ens abaixaran el sou. B -No hi pateixis, ja es veurà (o ja ens ho diran, ja se sabrà, d'alguna manera petarà; no el que sigui, sonarà).

el que són les coses *

Mira com van les coses: tant que he faltat a classe aquest trimestre, i he tret unes notes ben bones (o quines casualitats, quines coses; no el que són les coses, el que és al vida).

Ves per on! Quan el Xàtiva jugava més malament, ha marcat (o quines coses, quins cordons; no el que són les coses) –TV3-.

el que té al cor, té a la boca

Manifesta la sinceritat d’una persona. |

diu allò que pensa, és de bona fe; com ho pense, ho dic (Val) |

Si ho ha dit la Laia, creu-t’ho, ella el que té al cor té a la boca.

Tu saps que no m’agrada amagar les coses: com les pense, les dic.

el que tinc aquí, tinc aquí

Expressa la franquesa d’una persona (es diu assenyalant el cap i la boca Am). |

el que tinc al cor tinc a la boca, jo no vaig amb embuts; com ho pense, ho dic (Val) |

Jo no us enganyaré mai: el que tinc aquí, tinc aquí.

Si ta tia ens ha de fer el dinar, millor me’n vaig al bar. T’ho dic com ho pense (Val).

el que tinguis per convenient

Expressa cortesament que s’accepta la decisió dels altres. |

com vulguis (o vulguin, vulgueu, etc.); com et sembli, com et vingui bé, (com vegen, com creguen, com vulguen, com desitgen Val). |

A –Diuen que si no els apugem el sou plegaran. B –El sou no es pot tocar, i que facin el que tinguin per convenient.

C –Ens criticaran, si no hi anem. D - Que diguin el que tinguin per convenient.

E –Podrem fer fotografies? F –Com vulguen (Val).

el que tu (+ verb)

De la manera que a tu et vagi bé. |

com vulguis, tu mateix, has de ser tu, ho deixo al teu gust o al teu criteri; (com tu digues, al teu gust, com més t'ho estimes (Val) |

A –Em matricularé de sis assignatures, enguany. B –El que tu vulguis (o el que tu creguis o diguis, com vulguis, tu mateix, has de ser tu).

C –Demà mourem a les set. D –Com tu digues (Val).

E –Parlaré en francès. F –Com vulgueu (o vós mateix).

G –La cambra, la triarem nosaltres. H –Ho deixem al vostre gust.

el que tu *

Faig les mateixes coses que fas tu (o faig com tu, faig el que fas tu; no faig el que tu) -TV3-.

el que tu facis serà per ben fet (o estarà)

S’empra per expressar conformitat amb una acció d’una altra persona. |

el que facis serà ben fet, fes-ho com vulguis, decideixo tu, ja m’està bé; el que tu faces, bo (Val) |

A –Què et sembla si dilluns comencem les rebaixes a la botiga? B –Tu mateixa, el que tu facis, estarà per ben fet.

C -Si et sembla, faré paret de deu centímetres. D –El que tu facis serà per ben fet (= ja m’estarà bé)

Si vas al mercat, compra meló o albercocs. El que tu faces, bo.

Tu, compra fraules o cireres, que el que faces serà ben fet (Val).

el que un deixa per verd, un altre ho arreplega per madur

Denota que hi ha criteris diferents de valoració de les coses. |

les coses que un no vol, poden ser útils a un altre |

Si tu no vols la plaça a la residència d’estudiants, serà per a un altre: el que un deixa per verd, un altre ho arreplega per madur.

Jo no vull aquesta roba de tan gastada que està, i els meus fills se la rifen. El que un deixa per verd, els altres ho arrepleguen per madur (Val).

el que ve de gust no mata

Expressa que allò que és benvolgut és fet sense patiment. |

càrrega que plau no pesa |

És ben bé que el que ve de gust no mata (ho diuen a un que fa diccionaris).

A –El meu fill ha conegut una xicona molt rebonica i li fa classes de matemàtiques debades. B –És sabut que càrrega que plau no pesa.

el que ve de rifi-rafi se'n va de nifris-nafris

Significa que qui guanya molts diners de pressa, especialment robant –de rifi-rafi-, no els valora, se’ls gasta fàcilment o no li fan profit (Ca). |

cases fetes de robar, les veuràs enderrocar DCVB; els diners que poc costen, poc duren (Val) |

A –En Julià va fer molts diners amb el contraban. Mare de Déu! B –I què? Ha estat més feliç? Ara el seu noi no pot ni canviar de cotxe. El que ve de rifi-rafi, se’n torna de –o se’n va- de nifris-nafris.

Els pares eren rics, però els fills ho cremaren tot en quatre dies, perquè els diners que costen poc, duren poc (Val).

el rector!

1 Resposta irònica que se sol donar als tafaners. |

no n'has de fer res!, tot ho vols saber!, en bufa; l'ama del senyor rector (Val) |

A –Qui us ha comprat la casa? B –El rector!

2 Ho he fet jo (Val).

he estat jo, jo tot sol |

C –Qui ha descarregat el camió? B –Tu qui creus? L’ama del senyor rector!

E -Quant t'ha costat aquest collaret? F -Tot ho vol saber, tu! (no li ho, diu, Ca).

el regalaria a qui passés!

Es diu, generalment de broma, de les persones o dels animals molt enfadosos. |

si vols, te’l regale (Val) |

Ara has trencat el got? Que n’ets de carregós, fill meu! Et regalaria a qui passés!

A –Mira quin gosset més simpàtic! B –Si vols, te’l regale! (Val)

el rei s’alegra d’una flor i, quan la té, la llença

Significa que hom agraeix un obsequi o una atenció, per poc importants que siguin (Moixonies, Mall). |

a tothom li agrada que estiguin per ell |

En Joan es conforma amb poc, ja diuen que “el rei s’alegra d’una flor i quan la té la tira”.

nota: És millor llençar que tirar, quan no es diu on van a parar les coses que hom rebutja.

el riure és de qui guanya

S’aplica a qualsevol esport o competició (Men). |

riu bé qui riu darrer, la victòria final és la que val |

Avui l’Alaior ha pujat de categoria, per açò tots els socis estan contents i riuen.

el riure va a estones

Expressa els vaivens per on passa la vida. |

les coses canvien, ara guanyes i ara perds, l'alegria va per barris, els trucs van a mitges (Ca), la vida va a rogles (Val) |

A –De sis partits, n’heu guanyat un; es nota que fitxeu bons jugadors. B –Tu no acollonis, que el riure va a estones! (són partidaris d’equips diferents).

C –Abans, els que tenien boscos eren rics i ara no en fan no en fan ni per pipes. D –El riure va a estones!

Enguany m’han anat bé les coses a la botiga, però l’any vinent pot canviar, que la vida va a rogles (Val).

Ahir em van apallissar, jugant a cartes, i avui he guanyat jo: els trucs van a mitges.

Amb aquest pujada de la borsa l'alegria va per barris (n'hi ha que estan molt contents i n'hi ha que no n'estan tant).

el roc fora de la mà, no sap on va

S’aconsella de no tirar rocs. |

quan el roc ix de la mà, sap pas on va (Rosselló) |

No tireu rocs, mainada, que el roc fora de la mà, no sap on va.

el 'roce' fa el 'carinyo' **

L'amor arriba amb el tracte (o les persones, com més es coneixen més s'estimen; l'estimació va creixent amb la coneixença, l'afecte ve amb el tracte; no el 'roce' fa el 'carinyo') -TV3-.

el rutlleu ja és tirat

Es diu quan una acció o decisió ja no té marxa arrere, ja no pot rectificar-se. |

la decisió ja és presa, la sort ja ha estat tirada, els daus ja són tirats |

Em sembla que he fet una mala compra, però ara el rutlleu ja és tirat (el camp ja és comprat).

Han arribat quan el rutlleu ja era tirat (massa tard).

Ens hauria agradat anar de vacances a Itàlia, però el rutlleu ja era tirat (ja no hi havia places).

el sabater, que faci sabates (o qui és sabater)

Es recomana que cadascú faci les coses que sap fer i no s’emboliqui a fer-ne d’altres -Adagiona, Mall-.

cadascú ha de fer allò que sap fer, i no allò que no entén; fes la teva i no t'emboliquis |

el sabater sempre és el més mal calçat

Es diu d’aquell qui, tenint tots els avantatges, no els empra o els descuida (Gir-Bar). |

moltes vegades es negligeix allò que es té més a l'abast; a cal sabater, sabates de paper (Val) |

Sa mare és cuinera i demanen pizzes per a sopar: el sabater sempre és el més mal calçat.

Té una botiga de roba i sempre porta camises velles: el sabater sol ser el més mal calçat.

el saber no ocupa lloc

Vol dir que sempre va bé de tenir més coneixements.

saber no fa mai nosa, saber no destorba, la cultura obre moltes portes |

Ara aprenc a cuinar, perquè el saber no ocupa lloc.

Sí home, estudia idiomes, que saber no destorba.

el sant es fa per a nosaltres

Es diu per deixar clar que cal sentir-se al·ludits i no atribuir a uns altres el sentit d’alguna cosa que es diu o es fa (Ca). |

això ho fan per a nosaltres |

Em va dir que només ascendien els llepons, i el sant es feia per nosaltres (era una al·lusió).

Ara l’Ajuntament no deixa tenir truges; el sant es fa per a nosaltres (ens volen tocar els cordons a nosaltres que en tenim).

el sant pren i no dóna

Qui celebra el sant pot acceptar presents sense sentir-se obligat a convidar ningú (Bar). |

el segon de bord

La segona autoritat d'un vaixell. |

el segon del vaixell, el segon de categoria, el segon en importància |

El meu avi era el segon de bord del vaixell.

Jo seré el sotsdirector de l'empresa (o el vicepresident, el sotscap, el número dos; millor que el segon de bord).

el sempre (+ adjectiu)

El que sempre és. |

...per evitar la sempre complicada relació a l'Orient Mitjà (o per evitar la relació, que sempre és complicada, a l'Orient Mitjà).

Cau un entrepà a la sempre ben cuidada gespa de l'estadi (o a la gespa de l'estadi, que sempre és ben cuidada) -C33-.

nota: 'El sempre (+ adjectiu)', que també s'usa molt en castellà, sembla una bona construcció, però sorprèn als catalans de sempre. Pot ser fruit del periodisme d'ara.

el sentissis!

Hom ho sol dir de qui fa comentaris desencertats, exagerats o inesperats (Am). |

m'agradaria que el sentissis |

A -Aquests nens corren ben bruts pels carrers. B -Segons ella és una mare exemplar, la sentissis!

Aquesta gent sempre critiquen els mestres, els sentissis!

el senyor s'ha ofès

Expressa irònicament que algú és molt delicat, massa sensible. |

li han trencat l’aire, l’han fet enrabiar |

A –Què discutiu? B –El senyor s’ha ofès! (un diu que, quan jugava a futbol, en sabia molt, i l’altre li ha dit que ja s’ho necessitava)

Si li cante les veritats, el senyor s’ofèn (Val).

el senyor s'ha quedat a casa

Ho diu qui no vol ser tractat de senyor (Premià de Dalt). |

no em diguis senyor |

A -Què fa el senyor? B -El senyor s'ha quedat a casa.

el sèu tira per deu

El sèu es posava als pals pels quals lliscava la barca per facilitar la seva entrada o sortida del mar (Cotlliure, Cat Nord).

el sol de març crema

El sol de març perjudica les persones i asseca les plantes.|

el sol de març dóna cops de cap (Val) |

Guardeu-vos del sol, ara, que el sol de març crema molt.

el sol et tocarà al llit

Es diu a les persones que dormen molt, que no s’alcen enjorn (Ca). |

el sol et traurà del llit (Am) |

Demà, si no ens posem el despertador, el sol ens tocarà al llit.

el sol fet de

Expressa la importància d’un fet, la rellevància que té. |

només de, únicament, solament |

Mare de Déu quin ensangonament que hi havia. El sol fet de pensar-hi, m’esgarrifa! (en un accident).

Només de parlar ja és prou perquè s’enutge el professor (Val).

el sol sempre surt a l'hora

Les coses segueixen un procés invariable (Lleida). |

(la figa, quan és prou madura, tota sola cau; no mor ningú que no sigui la seva hora; per roba que portis, fa el mateix fred -Tresponts-) |

A -A les sis ja era despert, de la il·lusió que tenia de fer el viatge. B -I què n'has tret? El sol sempre surt a l'hora: ni un segon més tard ni un segon més d'hora.

el suficient *

Avui no hem avançat prou (o suficientment; no que el suficient, suficient).

nota: 'Suficient' només és adjectiu.

el també (+ nom) *

L'ocasió més clara la va tenir en Robert, l’altre americà (o en Robert, que també és americà; millor que el també americà, Robert).

el temps d'anar i venir, ja...

Vol dir que no paga la pena de fer un viatge. |

el temps que trigaràs |

A –M’arribaré a la Bisbal a cercar més eines. B –No home, el temps d’anar i venir ja serà hora de plegar.

el temps ho dirà

Es diu d’una situació que és actual i incerta, però que es resoldrà en el futur. |

el temps ho ha de dir, ja es veurà, ja ho veurem, ja eixirà (Val) |

A –Em penso que aquesta carretera no es farà mai. B –El temps ho dirà.

No saben encara per on eixamplaran el poble, però ja eixirà.

el temps jutjarà

Es diu d’algun fet problemàtic de jutjar o fins i tot que ofereix motius de desconfiança, però que amb el temps se n’aclariran els efectes. |

amb el temps es veurà |

El temps jutjarà la política del Ceret de rugbi (dirà si és bona o dolenta) –Avui-.

El poble ha elegit el Pelat com a batle. El temps jutjarà (Val).

el temps per testimoni

Vol dir que pensem que el temps ens donarà la raó. |

ja ho veuràs |

A –Amb les picossades que cobren els jugadors, el futbol se n’anirà a terra. B –Vols dir? A –El temps per testimoni.

el tercer en discòrdia *

També s'ha de tenir en compte el Vilamulaca (o comptar amb, considerar, també pot pujar, també pot ser que pugi; millor que el tercer en discòrdia és el Vilamulaca) -CR-.

nota: Trobem aquesta expressió en alguns diccionaris, però pensem que és una còpia del castellà.

el teu pare

Es refereix al company; ho sentim jugant a cartes (Am). |

sort has tingut de mi! |

El teu pare t’ha salvat de perdre tants diners.

El teu pare vigila! (juga bé, no es deixa enganyar)

el tot (nom) *

A la representació hi ha la classe alta de Gibraltar (o la gent d'upa, la gent d'alt rang, la crema millor que hi ha el tot Gibraltar) -TV3-.

el tot pel tot *

Ara hem d'anar a totes (o ens n'hem d'assegurar; ara, o tot o res; o caixa o faixa; no ara hem de voler el tot pel tot).

el tren ja és a la via

Es diu quan ja s'ha engegat un procés i les coses avancen decididament (Bar). |

la cosa ja va en dansa, això ja rutlla, això ja va endavant |

A -Ja m'han fet totes les proves i tenim dia per a l'operació. B -Sí, ara el tren ja és a la via.

el vent d'avall és un mata ànecs

Es diu del vent que ve del sud, que és dolent per a la salut de les persones i dels animals (Ca). |

el migjorn és malsà |

Val més que faci tramuntana. El vent d’avall és un mata ànecs; no duu res de bo.

el vici menja molt

Els vicis arruïnen les persones i les cases (Ca). |

qui té vici té desfici |

Un negoci pot donar més, pot donar menys, però si el controles, l'aguantaràs; ara, si hi ha vici, no: el vici menja molt.

elevar l'anècdota a categoria

Donar importància general a un detall o a un accident. |

generalitzar, fer d’una puça un cavall (Val) |

Fas de tot una tragèdia perquè eleves l’anècdota a categoria.

Tu ho veus tot tan negre perquè fas d’una puça un cavall.

element de la discòrdia

Es diu de quelcom que ocasiona picabaralles. |

poma de la discòrdia, motiu d’una disputa, punt conflictiu; ésser la mare dels ous |

Hi quedava un triangle, que era l’element de la discòrdia -Contalles-.

La zona que l’envolta ha "sigut" moltes vegades motiu de disputa -Contalles-.

eli-eli

Es diu d'una persona o d’una cosa que es va apagant, que cada vegada va més malament (Men). |

desmillorar-se, tenir dificultat per, empitjorar, agreujar-se |

Es va posar malalt, tot just volia menjar, i de cada dia anava més eli-eli –Fets-.

elis, elis! (o elis!)

Hom ho diu per fer burla d'algú, generalment entre mainada (Ca). |

(alei!, elei! Mall), fer befa |

Jo tinc cromos i tu no, elis elis!

Jo he aprovat i tu no, elis!

Quina jugada més dolenta que has fet: elis-elis!

ell i (o: tu i, jo i)

1 Hom ho diu per donar èmfasi a la frase. |

tot plegat |

No venia mai i tot de cop ja el veig ell i urna.

Aquell dia te'n vas anar per terra tu i cadira.

No vaig agafar bé el revolt i vam anar a petar a la vinya jo i cotxe.

2 Hom ho sol dir per recalcar que algú està molt enamorat d'una cosa. |

amb, com fa sempre |

A -Va venir, en Pius, dissabte? B -Sí, va venir ell i cotxe (sempre hi va).

C -Has vist la Dolors? D -Acaba de passar, ella i gos.

ell jo

Expressió dialectal mallorquina que s’usa per donar més força al pronom 'jo' en el context d’una frase assertiva (Mall). |

jo mateix, qui us parla |

Ell jo podria donar lliçons a molts, d’aquesta qüestió.

ell s'ho fa i ell s'ho cus

Es diu d'algú que és autosuficient, que no necessita determinades ajudes (Ca). |

ell s'ho fa, s'ho cus i s'ho embasta (Ca), ell s'ho talla i ell s'ho cus, (ell s'entén i balla sol; ell se la talla, se la cus, tot a mida del seu gust; qui no té dona ni bagassa, tot sol es cus i s'apedaça; Tresponts), (ell s’ho fa i s'ho desfà, ell s'ho desempedrega Val) |

A –Has ajudat el teu pare a carregar les saques? B –No, tot s’ho ha fet i s’ho ha cosit ell sol.

Quan se li avaria el cotxe no el du a cap taller: ell s’ho fa, s’ho cus i s’ho embasta.

No li volen pagar la taronja, però segur que s’ho sap desempedregar.

ell s'ho sap

Significa que se suposa a algú uns coneixements que resulten difícils d'esbrinar a algú altre. |

cadascú s’ho sap, tothom sap les seves coses |

A -Venen la botiga. B -Ells s’ho saben.

ell, saps que és de gros!

Es diu quan hom vol indicar que un fet determinat és un disbarat o una malifeta important (Mall). |

és molt gros, això! (Gir), saps que n'és, de fotut! |

El mateix propietari no li ha volgut fer gens de cas; ell, saps que és de gros.

ell sabrà per què *

L’entrenador s’ha equivocat, però ja deu saber per què ho fet (o ja deu saber què volia; millor que ell sabrà perquè ho ha fet) –Avui-.

El Pols no vol estudiar més. Ell deu saber per què (o ell se sap les seves coses; millor que ell sabrà per què, ell sabrà).

nota: la idea de probabilitat se sol expressar amb la perífrasi "deure + infinitiu", no amb un verb en futur, segons Ruaix (si ho hem entès bé)

els abrigaries amb un davantal (o: amb un llençol)

Se sol dir quan es parla de criatures molt xiques.|

ésser molt junts, molt petits |

La Laia té tres criatures que els abrigaries amb un davantal.

els al·lots fan més via a créixer a fora casa

Ho diuen per donar a entendre que els pares veuen créixer els seus fills gairebé sense adonar-se’n, mentre que als familiars o coneguts, que no els veuen tan sovint, els sembla, o pot semblar, que fan unes bones crescudes (Mall). |

a casa dels altres creixen molt les criatures |

A la tia, que feia estona que no havia vist el fill de na Joana, li va semblar que havia pegat una bona crescuda, ja diuen que els al·lots fan més via a créixer a fora casa.

els altres (+ nombre)

Els que resten (no és correcte “els demés”). |

els altres, tots els altres, els restants, la resta (si són coses) |

Dos germans volien vendre l’heretat, però els altres tres volien conservar-la.

Menja dues galetes i deixa les altres (o les altres dues).

els altres en diran bé

Expressa la relativitat de determinats juís o decisions. |

un altre en dirà bé, algú en dirà bé, un altre estarà content, mai no és dolent per a un que no sigui bo per a l’altre |

A -El mecànic de la plaça plega. B -Els altres en diran bé (tindran més feina).

C –S’ha mort un mestre de Girona. B –Un altre en dirà bé (haurà la seva plaça).

els amics es trien, els parents no

Ho sol dir algú per justificar que els parents que té no li agraden o no són com cal (Am). |

els amics es trien, però els parents no |

A -El diari diu que el teu cunyat és un estafador. B –Noi, els amics es trien, els parents no (= no és culpa meva).

C –Eh que el teu sogre i tu no sou gaire amics? D –Mira, els amics es trien però els parents no (has d’aguantar els que tens)

els anys hi són

Es diu per ressaltar l’inexorable pes dels anys (Gir-Mall). |

és gran, és vell, no s’hi pot ser dos cops, els anys no perdonen |

A -Veig que es troba bé el teu pare, va trempat. B -Sí, però els anys hi són!

Un vell perd mobilitat: els anys no perdonen.

Em trobo bé, però els anys hi són.

els arbres no et deixen veure el bosc

Es diu de les situacions poc importants que, molts cops, impedeixen la percepció de la realitat. |

els detalls et fan perdre el món de vista, l'escriure et fa perdre el llegir |

Ella tenia raó, però els arbres no em deixaven veure el bosc.

els ases s'acostumen als cops

Expressa que la gent s'adapta a les noves condicions de vida, encara que siguin pitjors. |

per necessitat es fan moltes coses |

A –Ara treballaran els dissabtes i els pagaran les hores al mateix preu. B –I què faran? A –La majoria callar, com sempre; els ases s’acostumen als cops.

els avis més avis

Les persones més velles (Terres Ebre). |

els vells més vells, els més vells del poble, la gent de més edat |

Diu la veu popular dels avis més avis... -Contalles-.

els barcelonins són putes i fins

Es diu dels ciutadans de Barcelona, que destaquen en determinats comportaments, atesa la seva procedència urbana (Am). |

A -Els comerços d’Andorra són regentats, sobretot, per barcelonins. B –Els barcelonins són putes i fins.

puta: murri, viu

els boigs fan bitlles

Es diu de les situacions inesperades de reeiximent de persones poc dotades en principi. |

boigs fan bitlles, de vegades té raó o triomfa qui menys et penses, els boigs n’encerten alguna; de vegades, els ocells fan cagarades (Bar) |

A -No té estudis, però mira en quina casa viu! B –De vegades els boigs fan bitlles.

C –Diuen que l’Agnès és tan curta i ha aprovat el permís de conduir primer que els altres. D –Els boigs fan bitlles.

E -Aquest partit el guanyarem bé (juguem contra un equip de segona divisió). F -No en facis cas, els boigs fan bitlles!

els boigs me'ls miro

Resposta a qui et tracta de boig o d'una altra manera desagradable (Ca). |

els bojos me'ls escolto, el boig ets tu, els imbècils me'ls miro |

A -Tu ets boig. B -Els boigs me'ls miro (el té a davant i se'l mira).

C -Ets un imbècil. D -Els imbècils me'ls escolto.

els calés i el cul no s'ensenyen a ningú

Vol dir que convé la possessió dels diners sense fer-ne ostentació, i que les nenes han de ser discretes. |

Nena, puja’t les calcetes: els calés i el cul no s’ensenyen ningú! (a una criatura)

És molt rica però això li ha creat enveges, ja que els diners i el cul no s’ensenyen a ningú.

els cansats fan la feina

1 Ho diuen les persones que no planyen a ningú a qui es queixa de la feina. |

vés fent, a treballar! (Gir-Bar) |

A -Pare, estic cansat, deixeu-me anar una estona a la barraca. B –Els cansats fan la feina!

2 Es diu de les persones voluntarioses, que solen acabar fent les tasques dels altres (Gir-Bar). |

a l'hora de treballar, sempre són els mateixos |

A –M'hauries de traduir uns articles de l’alemany. B –T'ho faré perquè ets tu, però en faig moltes de coses i vaig cansat. A –Sí, ja se sap, els cansats fan la feina (vol dir que no cal anar a empipar un desvagat, que no t’ajudarà pas).

els catalans de les pedres en fan pans

Els catalans, de les pedres en fan pans (o són enginyosos, són trempats, són bons negociant, tenen molta traça, de tot en treuen profit, treuen estella de tot, treuen llet de burra seca -Bar-, trauen suc de les pedres -DNV-).

nota: Sembla que aquesta dita la van originar els governants castellans a la Catalunya del s. XVIII.

els de dalt

Els que manen. |

els caps, els capitostos, els amos, els de les altures |

Els de dalt volen retallar la despesa.

Aquestes màquines pateixen, s’haurien de revisar, però si els de dalt ho volen així. Endavant!

els demés *

No et posis en els problemes de l’altra gent (o dels altres, de la resta; no dels demés).

Tu parla, però tots els altres que callin (o els altres, la resta, els restants; no els demés).

els dies es compten d'un en un

Les previsions de futur no són segures (Ca). |

no sabem què passarà demà, el demà és incert |

A -Demà faré totes aquestes gestions. B -Oh, demà faràs!: els dies es compten d'un en un (ho faràs si ets viu, si les coses et surten bé...).

els dies joves (o jóvens)

Quan érem joves (Terres Ebre). |

els anys de joventut, la joventut, la jovenesa, la primavera de la vida |

Juan José recorda els dies jóvens com la frescor de la vida (els millors moments) -Contalles-.

els diners ho adoben tot

Totes les coses s'obtenen si es paga prou (Nord-Gir). |

amb diners es pot fer tot, el diner tot ho compra; pagant, sant Pere canta, els diners sempre tenen raó; diners, de tort fan veritat i de jutge fan advocat (Anselm Turmeda), els diners fan miracles; els diners fan veure l'orb, fan sentir el sord i fan trobar pares al bord (Temps); amb diners torrons i amb dacsa, esclafitons; diners criden diners |

L'Ajuntament no ens volia donar el permís, però els diners ho adoben tot.

Em sembla que no li passarà res: els diners ho adoben tot (ha fet una estafa i és molt ric).

els diners que no costen de guanyar, no costen de gastar

Les coses que vénen sense esforç ni sacrifici no són apreciades (Lleida). |

(cosa suada, cosa estimada; el que costa és el que val; el que poc costa, poc dol; les feines dures tenen premis amagats -Tresponts-) |

A -Què en farà, aquest polític, de tants diners robats? B -Se'ls rebentaran els fills: els diners que no costen de guanyar, no costen de gastar.

els disgustos no maten, però atropellen

Els disgustos no van bé a ningú (Torelló). |

les enrabiades malmeten la salut |

A -Des que vaig perdre la feina no m'he trobat bé mai més. B -És clar, els disgustos no maten, però atropellen.

els dits de les mans no són tots iguals

No totes les persones tenen els mateixos sentiments (l’Alguer-Mall). |

cadascú és com és, cada u és com és (l’Alguer). |

els dos (i els tres) *

Es va interposar entre ells dos (o entre tots dos; no entre els dos).

A-Has comprat els dos llibres? B -Sí, els he comprats tots dos; sí, he comprat els dos llibres (no sí, he comprat els dos).

C -Han vingut els tres germans? D -Sí, han vingut tots tres (no els tres).

Els dos polítics van proposar... (o tots dos van proposar; no els dos van proposar).

nota: Les locucions 'els dos', 'els tres', etc., són correctes si acompanyen un nom (fan d'adjectiu), però, si van soles, són incorrectes (fan de pronoms) i en aquest cas cal dir: tots dos, tots tres, etc., o els dos + nom, els tres + nom. Ex.: Han vinguts els dos mecànics.

els estalvis es mengen les estovalles

Per estalviar diners, deixar de fer una cosa convenient o necessària i venir-ne un gran perjudici. Comprar una cosa més econòmica que una altra, però inservible o de mal resultat. (Les cassoles, a taula, es posen sobre els estalvis). |

comprar barat és comprar dos cops; no estalvieu, a l'hora de comprar, fer uns estalvis que fan malbé les estovalles (Bar) |

A -Vaig comprar un cotxe de segona mà per no gastar tant; fa set mesos que el tinc i ara en compraré un de nou, perquè tinc una avaria darrera l’altra. B -Sí, ja passa això, els estalvis es mengen les estovalles.

els fets (d'algú)

Es diu de les coses que algú fa, de com les fa, de la seva manera de ser (Gir-Mall). |

la manera de fer, la manera d’obrar, el capteniment |

Diuen que és molt bo, i els fets no enganyen (fa molts gols).

A -Et cau bé en Cesari? B -No, els seus fets no m’agraden (fa moltes preguntes, és adulador, etc.).

nota: Vegeu també "fet 5", al Volum 1.

els fets són tossuts

Ells ho han volgut amagar, però la veritat sempre sura (o tot ses sap, les coses són com són; millor que els fets són tossuts, la realitat és tossuda) -TV3-.

Diu que és demòcrata, però les coses són com són (o la realitat és la que és, no es veu en els seus fets, els seus fets diuen que no; millor que els fets són tossuts) -Avui-.

nota: Calc de l'anglès. Pensem que són millors les altres solucions.

els fills prenen l’exemple del pare

Cal que els pares donin bon exemple als fills (l’Alguer).

tal faràs, tal trobaràs; de bons pares, bons fills |

els gats esternuden: farà tramuntana

Es diu que, quan els gats esternuden, marquen que farà tramuntana (Ca).

els grans desconeguts (o el gran desconegut)

Es diu de les persones o dels grups que no han destacat en la seva activitat. |

els que no figuren per a res, els que no compten; no els tenen per gaire gran cosa |

Els ucraïnesos són els grans desconeguts del campionat -TV3-.

els gustos es paguen

Es diu per justificar el preu d’un luxe. |

els capricis surten cars, les coses bones van cares |

Ens hem instal·lat aire condicionat en tot el pis, i ben car que resulta, però ja se sap que els gustos es paguen.

La setmana vinent les cireres aniran a mig preu; val la pena d’esperar, perquè els gustos es paguen.

els he vist més (+ adjectiu) *

N’he vistos de més ràpids que tu! Afanya’t, cordons! (o n'hi ha de més lleugers; millor que els he vist més ràpids)

A -És molt trempat en Baldomer. B -Home, n’he coneguts de més vius (o n'hi ha que en són més; millor que els he vist més trempats).

els homes es troben i les muntanyes no

Es diu per destacar la facilitat amb què es troben coneguts anant pel món (Ca). |

el món és petit |

A -Vaig anar a Noruega i vaig trobar gent del meu poble. B -Els homes es troben i les muntanyes no.

els homes no són mai vells

Vol dir que els homes poden engendrar fills per vells que siguin (Am). |

A -Nena, per què et vols casar amb un vell? B -En Rossend té cinquanta anys, però els homes no són mai vells, mare.

els homes s’amiden del nas per amunt

Allò important de les persones és la seva intel·ligència i no la seva constitució física. |

l’home no es mesura a pams (l’Alguer) |

els homes valents i les bótes de vi bo no duren gaire!

Es diu per recomanar a algú que eviti la violència i els llocs perillosos, perquè se’n pot fer la pell (Ca-Mall). |

tingues seny!, pensa-t'ho bé! |

A -M’apuntaré per anar a combatre a l’Àfrica. B -Vols dir? Mira que els homes valents i les bótes de vi bo no duren gaire!

els justos van al cel!

Se sol contestar a qui diu que una cosa ha costat, és a dir, que ha vingut just que passés (Gir-Bar). |

ja està bé!, ja n'hi ha prou!, no calia més! |

A -Hem guanyat just avui. B -Els justos van al cel!

C -Enguany he aprovat ben just. D -Els justos van al cel!

D -El menjar que tenim és molt just. E -Els justos van al cel!

els l'hauria fotut per darrere! (o pels morros!)

S’empra per dir que un determinat producte és rebuig, és de molt baixa qualitat. |

els l'hauria fotut pels nassos! |

Vaig menjar arròs en aquell restaurant i els l'hauria fotut per darrere!

els maldecaps són teus (o meus, seus)

Si fas això que es diu, se't complica la vida. |

tindré maldecaps, malestar, preocupacions, cabòries; t'has d'espavilar |

N'hi ha que corren amb el cotxe sense assegurar i, si hi piques, els maldecaps són teus!

No ho compraré pas; en acabat, si no puc pagar, els maldecaps són meus!

Que no vagi a terra aquest aparell, que, en acabat, els maldecaps són meus (l'he d'adobar).

els manllevats

Els primers tres dies d'abril, durant els quals sol fer un temps fred i variable, com al març (Ca). |

(els emmanllevats, els dies de Lluna, Ca) |

El mes d'abril comença amb els dies de la Lluna, que també es diuen els manllevats.

nota: Els manllevats són uns dies que l'abril deixa al març, perquè aquest darrer els hi demana. Són unes jornades de fred, pluja, neu o glaç, que s'acostumen a complir, segons la tradició.

els mateixos que *

El Montbrió té 14 punts, tants com el Montblanc (o igual que el Montblanc; no els mateixos que el Montblanc).

El PCD ha tingut 5 diputats, tants com el PCA (no els mateixos que el PCA).

Hi ha hagut 3 morts a les carreteres catalanes, tants com l'any passat (o igual que l'any passat, el mateix nombre que l'any passat; no els mateixos que l'any passat).

nota: 'Mateix' no té valor quantitatiu en català. els menys

Els qui no tenen problemes de feina són una minoria (o ben pocs, molt pocs; millor que els menys).

nota: Trobem "els més" i "els menys" en alguns diccionaris; no podem dir que sigui una expressió incorrecta, però pensem que és millor de prescindir-ne.

els més

Els matins que em llevo tard, que són la majoria, em desdejuno poc (o gairebé sempre, la major part, que són molts; millor que que són els més).

La majoria se'n va anar (o gairebé tothom, el més gran nombre, el comú; millor que els més marxaren).

nota: Trobem "els més" i "els menys" en alguns diccionaris, no podem dir que sigui una expressió incorrecta, però pensem que és millor de prescindir-ne.

els més vells del lloc *

Els més vells no recorden haver vist mai llops per aquestes muntanyes (o els més vells del poble, els més vells d’aquesta contrada, les persones de més edat; no els més vells del lloc).

els mesos es toquen (i: els anys es toquen)

Expressió dita per algú que, normalment per motius econòmics, sent que el temps transcorre massa de pressa. |

els mesos passen volant; els anys passen molt de pressa |

A -El lloguer del pis és car i els mesos es toquen. B -El lloguer i les altres coses que vénen al darrere (llum, gas, aigua, etc.).

Em falten nou mesos per a lliurar el treball i veig que els mesos es toquen.

Ara en vacances tots els mestres diuen que els dies passen volant.

els nervis em fan córrer (o el fan córrer)

Ho diu qui està molt nerviós. |

els nervis em porten, els nervis se'm mengen; ésser un feix de nervis; ésser nerviós, inquiet, sembla que el nervis el portin (Ca) |

Aquells dies de verema, els nervis em feien córrer.

Abans de separar-me de la Júlia, els nervis em portaven.

Diu que té calor i són els nervis que se la mengen.

Sembla que els nervis el portin, en Lluc (és molt actiu, no para mai de treballar).

els nervis se'l mengen (o se'm mengen)

Es diu d'una persona molt nerviosa, tant que es presenta massa prima o desmillorada. |

és molt nerviós, és un feix de nervis |

Aquest home, tan aviat diu que té fred com que té calor: els nervis se’l mengen!

Quan les filles surten a la matinada, els nervis se’m mengen.

nota: Es diu "els nirvis se'l mengen", a Mallorca.

els números canten

Es diu com a mostra d’una evidència material. |

ésser faves comptades, ésser compte clar, no fallar |

Ella diu que la cuina nova només ha costat 2.000 euros, però els números canten! (si sumem totes les factures, la quantitat puja molt més)

La Generalitat Valenciana està arruïnada: els números canten.

Tu dius que tenim prou diners per a anar de vacances, però són faves comptades.

els ocells són fora del niu (o han fugit)

Ja no hi ha res a fer. |

quan la noia és casada surten els pretendents, quan els altres ja en tornen, ja és tard |

A -Em vàreu dir que em guardaríeu la feina. B -Et vaig esperar mig any, no vinguis a pretendre quan els ocells ja són fora del niu.

C -M'han dit que us veneu una casa a bon preu. D -Havies de venir la setmana passada, ara els ocells ja són fora del niu (ja l'ha venuda).

Ara no és pas hora d'invertir a la borsa: quan els ocells són fora del niu, caça'ls! (ara la borsa baixa; s'havia d'haver fet abans)

els ocells també volen!

S’usa per negar un permís o per posar en dubte quelcom (es diu perquè vol, volen, a més de ser formes del verb voler també ho són del verb volar). |

ja pots comptar, ja pots pensar; poc ho pot fer |

A -En Lluci vol comprar una casa nova. B –Ui, els ocells també volen!

C -En Medir vol anar al lavabo. D -Els ocells també volen! (ara no s’hi pot anar)

Endevinalla

Treballadors més sortats / és ben ver que no se'n troben, / només fan feina quan volen / i el patró no els vol cansats.

(Els tripulants dels avions - Antoni Llull, Mallorca)

els papers canten

Es diu per demostrar l’evidència d’algun document, el seu valor testimonial (Gir-Mall). |

un document val més que la paraula, val més un document que deu paraules |

Jo cotitzava des del 1948 i no m’ho volien admetre, però el paper va cantar (tenia un rebut).

El veí diu que aquest camí és seu, però els papers canten, i està escripturat a nom meu.

els parenostres treuen les avemaries (o s'emporten)

Es diu d’una cosa o acció que distrau d’una altra, que la fa negligir (Am-Bar). |

una cosa ens fa oblidar l’altra, el molt llegir fa perdre l'escriure (Bar) |

Li hem comprat l’ordinador perquè li anessin millor els estudis i ara els parenostres ens treuen les avemaries: es passa el dia jugant-hi.

Noi, no et posis a festejar que els parenostres et trauran les avemaries (l’enamorament et distraurà d’estudiar)

els pobres tenen crostes al cul!

Es diu per ressaltar les misèries de la pobresa (Ca). |

els pobres, no els vol ningú! |

A -Tu ets molt pobre. B -Frena, que encara no tinc pas crostes al cul!

No en vulgueu pas ser de pobres, que els pobres tenen crostes al cul!

els podríem lligar esquena per esquena

Hom ho diu de les persones que tenen els mateixos defectes (Am). |

són iguals, són parits igual |

Per a mi l'Esteve i aquest de la fotocopiadora els podríem lligar esquena per esquena (són dos informals).

els polls ressuscitats piquen dos cops (o dues vegades)

Vol dir que els rics que havien estat pobres solen ser més orgullosos i menyspreadors que els rics de sempre. |

poll ressuscitat pica més que cap |

A -La veïna de dalt és molt antipàtica, ni em mira la cara. B -I abans de casar-se amb aquest industrial anava a servir! A -Sempre ho

veuràs igual: els polls ressuscitats piquen dos cops!

nota: Vegeu també "poll ressuscitat".

els punts es paguen

L'orgull i les ganes de presumir sovint tenen un cost econòmic; en els tractes, en la vida social, no s’han de mantenir rancúnies personals, perquè aquesta actitud perjudica a qui la manté. | (Gir). |

es punt dets homos sa bossa el paga (Men), els punts s'han de posar a la roba, no s'ha de tenir tant d'amor propi, no s'han de cercar rancors personals en els negocis |

A -En Jofre no ve mai a comprar i avui ha vingut perquè aquí davant és tancat: ara no li guardaré cap barra, que agafi pa rodó! B -Deixau-ho estar, que els punts es paguen.

C -Ell no va voler venir a casament del noi, doncs ara no li deixaré més cap eina. D -Deixa-ho estar!, que els punts es paguen! (= viu tranquil)

els punts s'han de posar a la roba

Es recomana oblidar, no tenir en compte, les desatencions o les petites malifetes. |

no s’ha de ser venjatiu, s’ha de donar pas a les coses |

A -Em critica pels cafès i ara em ve a demanar un favor!, que el bombin! B -Vas equivocat. No veus que ja tothom el coneix? Deixa’l dir: els punts s'han de posar a la roba.

els que tanco fora de casa

Expressió que refereix les persones, de la família o estranys, que no viuen a casa de qui parla. |

els de fora, els altres |

A -El teu cunyat diu mal de tu. B -Mira, no m’interessen gaire els que tanco fora de casa.

Si tenen prou diners o no, no ho sé. No vull fixar-me en la vida dels que tanco fora de casa.

els refiats queden penjats (o cardats)

Es recomana ser prudent, no ésser confiat en les pròpies coses ni fiar-se gaire dels altres. |

no badis!, no t'entretinguis; no comptis amb els altres, no confiïs en l’altra gent |

No esperis tant, que perdràs el tren: els refiats queden penjats!

A -Compraré el cotxe i ja me’l pagarà la mare. B -Ja li has dit? A -No. B -Doncs fes-ho: mira que els refiats queden penjats!

Jo vull pensar-me bé la seva proposta, que els refiats queden penjats.

els riures *

...fet que ha provocat les rialles dels altres (o les riallades; no els riures).

els seus desitjos són ordres per a mi *

Us acompanyaré al mercat perquè vós m'ho demaneu (o perquè sou vós, perquè m’agrada servir-vos, només heu de fer que dir-ho, no us sabria dir que no; millor que els seus desitjos són ordres per a mi).

els seus motius tindrà *

No sé per què es ven la casa, però per alguna cosa ho deu fer (o tothom se sap les seves coses, deu tenir els seus motius -o les seves raons-; millor que els seus motius tindrà).

els seus sobres (o els sobres)

Vol dir que una persona, per la manera com va vestida, mostra pobresa. |

la seva roba palesa pobresa, no pinta gaire bé, fa mala pinta, no va mudat, sembla pobre; l'aspecte extern de les persones, la parença, l'aparença, l'exterior, la presència, la manera de vestir | |

A -Què en penses d’aquesta parella que ha vingut per arrendar el pis? B -Semblen bona gent, però els seus sobres pobregen.

Ja es veu amb els sobres de les persones, si són netes.

sobres: Aspecte d’una persona, la manera com va vestida (Gir).

nota: Vegeu també 'sobre 4', al Volum 1.

els testos retiren a les olles (o s'assemblen)

Expressa les semblances físiques, de costums, etc., inevitables entre familiars (Gir-Bar). |

de pares músics, fills tocadors; en el cau dels conills, (la mare ceba i el pare grill, ¿què serà el fill?; el que fan els pares fan els fills (Val), els tests s'assemblen a ses olles (Mall) |

A -La Francesca és maimona com el seu pare. B -Els testos retiren a les olles.

A tots dos nens els agrada la música, com a la mare: els testos s'assemblen a les olles.

els tords volen baixos

Significa que hi ha escassesa de mitjans econòmics (Mall). |

les misses no hi són, van fluixos d'armilla |

Els tords volen baixos, en aquella editorial; té tants de problemes econòmics que no crec que se'n surti.

els tractes fan les lleis

Expressió que atorga valor superior a la voluntat acordada entre les parts sobre el que estableixin les lleis (Ca). |

els tractes rompen lleis (Am), els tractes són així com els fan, s’han de respectar els tractes tal com s’han fet |

A -El teu veí, primer va carregar sobre la teva paret, i ara li deixaràs obrir una finestra? Ets massa bon jan! B -Mira, els tractes fan les lleis (ja li compensa amb altres coses i no vol donar explicacions).

Farem per ací la paret digui el que digui l’arquitecte municipal: els tractes rompen lleis (els dos veïns s’hi han posat d’acord).

els uns neixen amb l'estrella i els altres amb esquella

Hi ha persones que són afortunades i altres que no en són. |

la sort sempre va amb els mateixos |

A -Ara se'm moren les vaques!, a mi tot em surt malament! B -Els uns neixen amb l'estrella i els altres amb esquella.

nota: La variant 'uns neixen amb estrella i altres estrellats' és considerada un barbarisme per alguns autors, sembla millor la que us proposem.

els uns pels altres, la casa per escombrar **

Les cadires s'han de posar bé a la sala de ball i tothom mira qui ho farà (o tothom ronseja, tothom fa l'orni, tothom espera que ho faci l'altre; entre els uns i els altres, la faena queda per fer -Val-; no els uns pels altres, la casa per escombrar).

els vicis no s'han de deixar créixer

Els defectes morals s’han de corregir amb temps, ja des de petits. |

la vèrtiga -verga- s’endreça de petita (l'Alguer); la mainada, s'han de fer anar drets; vici arrelat, mal arrencat (DCVB) |

A -El nen em contesta molt. B -No li deixis passar: els vicis no s'han de deixar créixer.

em cago en l'ou!

Expressió per maleir algun succeït. |

em cago en la sang!, em cago en cony!, em cago en l’olla!, em caso amb mi!, em cago en la mar salada, el déu que et pela!, em cague en dena! (Val), (em cago amb d'ell!, batua dena! Mall) |

M’han suspès les matemàtiques! Em cago en l’ou!

He tornat a perdre les claus del cotxe. Em cague en dena!

em fa

Expressió que conté una sospita, un pressentiment (Ca-Am). |

em sembla, em penso, em temo, tinc l'enrònia que (Val) |

Em fa que el matrimoni de la Maria no funciona gaire bé.

Tinc l’enrònia que ara mateix estan arruïnats.

Em fa que no aprovaré (Gir).

Em temo que no ho faran.

em fa dir!

Expressió que s’afegeix a un insult contra algú de qui s’està ressentit (Ca-Am). |

que em fa dir (Mall) |

Aquell beneit, em fa dir!, em va embrutir la façana.

Aquell ximple del meu cunyat, em fa dir!, l’altre dia el van dur a casa ben casquet!

casquet: embriac

em pensava que se'm menjarien!

Expressió que es diu quan s’ha patit un rebuig personal fort. |

em van dir de tot, em varen escridassar -o abordifar- (Am) |

Perquè vaig dir que els homes han d’anar al cafè, em pensava que se’m menjarien! (les dones).

Els vaig dir que convindria instal·lar un altre ascensor i em pensava que se’m menjarien!

em pensava que t'hi quedaries!

Es diu a qui triga molt a acabar una gestió i tornar. |

no acabes pas mai!, no venies mai!, em pensava que t’havies perdut!, em pensava que t’havien segrestat!, que et donaven corda, allà a dins?, què t'han donat sopar? |

Ja és hora que tornis de la fleca. Em pensava que t’hi quedaries!

em penso molt que

Ho diu qui sap una cosa, però no n’està segur al cent per cent. |

em sembla molt que, em penso que, em pensaria que |

A -Ja visita, el remeier? B -Em penso molt que sí.

Em penso molt que els del temps han dit que dijous plourà.

Em sembla molt que ja arribem a Fórnols.

Em penso mot que l'arrendarem, el camp.

Em sembla molt que em va dir que sí.

Em sembla molt que ho diu l'Evangeli, això.

A -Ho acceptaran? B -Em pensaria que sí.

em posaria en un forat d'aranya

Expressió que assenyala la situació extrema de por en què algú es troba (Am). |

m'amagaria allà on fos|

Tinc tanta por de les tronades que em posaria en un forat d’aranya.

em puc fotre de qui es fot de mi!

Es diu quan l’economia personal és molt bona i hom no depèn de les altres persones. |

que em vinguin al darrere!, que vagin dient!, ja em poden criticar tant com vulguin! |

M’acollonen perquè m’he venut un camp, però que vagin dient: em puc fotre de qui es fot de mi!

Jo he de treballar molt, però em puc fotre de qui es fot de mi!

em sembla recordar *

Em sembla que ahir no hi era (o si no ho recordo malament, ahir no hi era; millor que em sembla recordar que ahir no hi era).

nota: Pensem que és un cas dubtós. Albert Jané opina que 'crec recordar' és una bona solució. A nosaltres no ens convenç ni 'em sembla recordar' ni 'crec recordar'.

em trauria el menjar de la boca per donar-li! (o per ell)

Es diu quan es vol comunicar la idea del màxim sacrifici per una altra persona. |

faria qualsevol cosa per ell, ho donaria tot per ell |

En Macari és com un germà: em trauria el menjar de la boca per ell!

em volia amagar!

Ho diu qui passa molta vergonya en un lloc. |

quina vergonya!, vaig passar vergonya |

Quan vaig sentir el meu nom, em volia amagar!

em vols deixar parlar?

Expressió que es diu a algú impertinent que talla el dir a altres persones. |

em vols deixar dir?, deixa’m dir!, no em tallis! |

Però, em vols deixar parlar? Encara no he contat per què vaig fer tard ahir a la feina.

embalar-li per s’ullastre de s’era

Dir una cosa sense saber del cert si és veritat (Men). |

dir quelcom a ull, dir quelcom sense estar-ne ben segur, (fotre-li per sa balluma, embalar l’ànima Men) |

Em va demanar quin any havia nascut el meu padrí i li vaig embalar per s’ullastre de s’era.

nota: Vegeu també "anar per l'ullastre de l'era".

embaràs de burra

Hom ho diu quan un embaràs és molt llarg (Am). |

semblar un part de burra (Am), aquest sembla que s'hi vol quedar!, embaràs de somera (Mall) |

A -La noia fa vuit dies que ha sortit de comptes i encara no té cap senyal de part. B -Això sembla un embaràs de burra.

nota: A Mallorca no es diuen 'burro' i 'burra', sinó 'ase' i 'somera'.

embolic de cordes

Cosa complicada, de mal adobar; es diu sovint d’un negoci no gaire net, amb molts embolics i honradesa dubtosa. |

embull, embrolla, tripijoc, martingala, tramoia, merder, lligams d'interessos, galimaties, matrafa (Gir); embolicar-se fort |

Les operacions de càlcul se m’han barrejat a l’ordinador: quin embolic de cordes!

En aquest equip hi ha un embolic de cordes que espanta! (interessos, lligams familiars, comissions que es cobren, etc.)

Vaig trencar palletes amb el meu soci perquè el molí que teníem em pareixia un embolic de cordes (Val).

En quin embolic de cordes m’he ficat! (en un tema complicat)

Toquem molts articles, venem de tot, i ja no sabem ni on som: ens hem fet un embolic de cordes!

embolica que fa fort!

Es diu quan algú és embullador, embolica la troca, fa més difícil una situació que ja era complicada (Gir-Bar). |

compliquem-ho més!, fem-ho més difícil encara!, fes-ho més complicat!, i vinga a complicar les coses!; embullar la troca, embolicar el credo |

A -El teu germà suspendrà dues o tres assignatures, perquè no fa ni brot. B -O sis o set. C -Això! Què més? Tu sempre embolica que fa fort!

Allà al club de jubilats acollonen l’Eulogi: un li diu una cosa, l’altre li’n diu una altra, i embolica que fa fort!

No atabalis la mare! Tu sempre li parles de l’herència, i embolica que fa fort!

En aquests programes del cor, embolica que fa fort! (no s'hi acaba mai la polèmica)

Ara tornaran a canviar la llei d'educació, i embolica que fa fort!

embolicar amb cotó fluix *

No les contempleu tant, les criatures (o no les avicieu, no les pugeu tan consentides, no les malcrieu, no les amanyagueu tant, no les malacostumeu, no les crieu tan toves, no les tracteu com a reis; millor que no les emboliqueu tant amb cotó fluix).

embolicar amb una fulla de bruc

1 Protegir quelcom escassament, sense gaires garanties (Am). |

posar de qualsevol manera |

Aquest paquet te l’han embolicat amb una fulla de bruc; el paper no arriba ni a fer la volta.

Si ho ha fet ella, ja pots dir que és embolicat amb una fulla de bruc.

2 Ésser una cosa impossible (el bruc no embolica, no té prou fulla Ca). |

demà m’afaitaràs!, ni per miracle! |

A -Ens pagarà la carretera nova, l'Ajuntament. B -I jo l’embolicaré amb una fulla de bruc! (no s’ho creu)

A -D'aquest pis me'n donaran dos-cents mil euros. B -Ja el pots embolicar amb una fulla de bruc!

embolicar el credo

Fer, una cosa, de difícil comprensió o difícilment executable (Cas). |

embolicar la troca, embullar la troca, esgarriar el galliner |

Ganes d’embolicar el credo! –La cara oculta de la lluna-.

embolicar la troca

Complicar les coses (Gir-Bar-Eiv). |

embolicar la madeixa, embullar la troca, posar desacord, portar elements discordants |

No emboliquem més la troca i entrem a dinar en aquest restaurant.

Tan tranquils que estàvem i ha sortit aquest i ens ha embolicat la troca! (parla de política)

N'hi ha algun que sempre té ganes d'embolicar la troca; si dius que n'hi ha un pam, l'altre diu que n'hi ha dos (Ca).

Isabeleta, no emboliqui sa troca -Pagesos i senyors-.

embolicar malament

Ficar a algú o ficar-se un mateix en un embolic. |

confondre, enganyar, entabanar; fer mal fet; embolicar-se de mala manera |

M’heu embolicat malament venent-me aquesta moto (no és gaire bona).

Poder em sóc embolicat malament al convidar-los (no ho havia de fer)

S'ha mal embolicat, anar contra el bar.

embolicar-se amb algú *

En Marcel té relacions amb una noia romanesa (o s'ha ajuntat, festeja, té una parella, s'entén, s'ha amistançat, viu, intima; millor que s'ha embolicat amb).

nota: Trobem 'embolicar-se' en aquest sentit al GDLC, però pensem que és per la pressió de 'liarse' i 'enredarse'.

embolicar-se la manta al cap *

No sabia si hipotecar-me per comprar-me el pis a Gandia, però al remat he fet un cop de cap, i avant! (o he tirat pel dret -o al dret-, me n'he determinat, m'he decidit, he fet un determini;no m'he embolicat la manta al cap).

embotir l’embut per l’ample

Enganyar, fer creure que una cosa impossible és possible (Val). |

vendre mercaderia barata, fer beure a galet, pintar la cigonya |

Vol volar coloms i als veïns vol embotir-nos l’embut per l’ample dient-nos que no ens embrutaran els terrats.

embullar fil

1 Complicar o fer que es compliquin més certes qüestions o assumptes. |

embullar la troca (Gir), embrollar, embolicar, enredar, embolicar el credo, embolicar la madeixa (Val), embullar es ram (Mall) |

En Bernat sempre embulla fil, a l'empresa.

Aquest home és un cerca-raons, li agrada molt embullar fil.

Jo, amics, no embullaria pus fil i seguiria el sentiment popular: és mallorquí (o valencià, supòs) qui parla la nostra llengua, i foraster qui no la parla -Internet-.

2 Xerrar molt amb la intenció d’enganyar (Mall) |

dur (qualcú) a escoltar es sermó (Mall) |

En Biel sempre parla molt amb la intenció d’embullar fil.

empanada mental *

S'ha criat sense els pares i per això té tant de desgavell (o tanta confusió, tant de desordre, té el cap emboirat; no aquesta empanada mental).

Aquest embolic de cordes era present a les declaracions del jugador (o aquesta embrolla, aquest garbuix; no aquesta empanada mental) –Avui-.

empassar-se el xiulet

L'àrbitre ha passat per alt un penal (o ha fet l'orni, ha mirat enlaire; millor que s'ha empassat el xiulet) -C33-.

empassar-se gripaus *

Trobar feina ara és ben difícil, per això els treballadors hem de callar i amollar (o aguantar injustícies, callar i no dir res, cedir, afluixar; ens hem d'agemolir, ens hem d'ajupir; no hem d'empassar-nos gripaus) –TV3-.

Els occitans hem d’abaixar el cap molt sovint (o cedir; aguantar moltes putades, cabronades, injustícies, iniquitats, torts, porcades, sobreries, trompades; ens hem d'humiliar, ajupir, agemolir; no hem d'empassar-nos gripaus).

Sempre hem de callar i amollar, nosaltres (o hem d'abaixar veles, d'afluixar, d'agemolir-nos, d'ajeure'ns, d'ajupir l'esquena, d'ajupir-nos, d'amollar, de baixar bandera, d'abaixar el cap, d'abaixar les orelles, de batre'ns en retirada, de capitular, de cedir, d'empassar-nos la saliva, d'empassar-nos les ofenses barres avall, d'ésser cornuts i pagar el veure, d'humiliar-nos, de parar el cul, de sotmetre'ns, de parar la galta; no ens empassem els gripaus com qui sent ploure) -Punt-.

empassar-se l'ham *

Ell és molt intel·ligent i farà negoci; sempre trobarà algú que piqui l'ham (o que caigui a la trampa, al parany, a la ratera; que es deixi albardar, que se'l cregui, que se l'escolti, -per dur a escoltar es sermó, que es mengi l'ham Mall-; no que s’empassi l’ham).

empassar-se l'orgull

Acceptar resignadament una cosa molesta. |

empassar-se la saliva, humiliar-se, abaixar-se, rebaixar-se, embeinar-se-la, donar-se per la pell, callar, empassar-se l’amor propi, ajupir-se, vinclar l'esquena |

Empassa't l'orgull i demana-li perdó!

Ens hem donat per la pell perquè ell tenia la paella pel mànec (o rebaixat).

nota: Aquesta frase feta també es diu molt en castellà; són millors les altres solucions.

empassar-se la terra (a algú)

No l'hem vist mes (o s'ha fet fonedís, ha desaparegut, ha aixecar el vol, se n'ha anat, l'hem perdut de vista, l'hem perdut; no se l’ha empassat la terra) –TV3-.

empassar-se les paraules *

Es va haver de desdir de les paraules que havia dit (o va haver de rectificar, retractar-se, retirar les paraules, va haver de cantar la palinòdia; no va haver d'empassar-se les paraules).

Vaig dir que els preus no pujarien, i ara haig d’admetre que em vaig equivocar (o reconèixer que anava errat, me n'he de penedir; no m'he d'empassar les paraules).

empatxar-se de

Tenir un interès excessiu en una persona o en una cosa (Mall). |

preocupar-se, prendre interès, posar esment, posar cura |

Ningú li digué res pus, ni se tornaren empatxar d’ell -Rondalla Mn. Alcover-.

empinar el colze *

Diuen que li agrada aixecar el colze (o mamar, trascolar, beure; que es torra, que s'emborratxa, que aixeca el porró; millor que diuen que empina el colze).

empipar com una palla dins l’ull

Donar molt d’enuig (Men). |

irritar, emprenyar, molestar, fer nosa |

A don Joan el molestava en Llorenç tant com una palla dins un ull -Folklore menorquí-.

empipar-se com una ceba (o com una mona)

Estar molt enfadat. |

empipar-se com una veixina, com una abella, com una mona; posar-se com un orso (Val), emprenyar-se com una moneia (Mall) |

El vaig trobar empipat com una ceba.

Està empipat com una ceba perquè l'Ajuntament no li dóna permís per obrir el bar.

Va venir de l'escola empipat com una ceba.

No li digueu res ara, que està empipat com una ceba.

El batlle es va emprenyar com una ceba folla (les cebes folles són més toves i molt coentes).

Suara he trobat l’Adrià empipat com una mona.

Es va emprenyar com una abella, perquè li havia comprat una camisa verda.

En sortia justament un noi més emprenyat que una moneia.

empipar-se com una veixina (o com una abella)

Es diu de qui s'irrita fàcilment. |

empipar-se com una ceba (Ca), (empipar-se com una mona, com una vespa Am), enrabiar-se; posar-se com un orso (Val) |

L’avi està empipat com una veixina perquè ha perdut el bastó.

Tu, de seguida t’enfades com una veixina.

Va venir de treballar empipat com una abella.

Quan li vaig dir que no aprovaria es va posar com un orso.

nota: Vegeu també “ofendre's com una veixina” i “sentit com una veixina”.

emplaçar a *

Us convido a tornar-nos a sintonitzar dijous (o us invito a, espero que ens tornarem a trobar dijous, us convoco dijous, fins dijous, fins dijous, si Déu vol; -us convoque, us inste, us requerisc, us compromet Val-; no els emplaço a).

nota: 'Emplaçar' només té sentit locatiu, no temporal.

emplenar el bot

Insistir en uns motius que causen irritació o enuig en altri (Am). |

fer encendre, acabar la paciència; tocar els pebrots, els collons, (tocar la fava, el nas Val) |

Entre l’un i l’altre et van emplenant el bot (et van burxant fins que no pots més).

Pareu, que ja esteu tocant-me el nas.

Se n’anà perquè ja estaven tocant-li la fava.

nota: Vegeu també “tenir el bot ple”.

emportar-se'n el peix al cove

Beneficiar-se per damunt d’altres persones; obtenir més benefici (Am). |

emplenar el sac, endur-se'n els beneficis, guanyar, eixir-se’n amb la seua (Val) |

Qui s’emporta el peix al cove? (els beneficis)

Tu, fent-te la sompa, sempre t’ixes amb la teua.

emportar-se'n la poma

Obtenir la part millor d’una cosa que es reparteix (Ca). |

endur-se'n la part del lleó; quedar-se la part més grossa, la part més preuada, la part bona, la part grossa, les coses millors |

En Salvador se n’emportarà la poma (d’una herència).

nota: Aquesta frase feta podria ser un gal·licisme: "donner la pomme" vol dir distingir, donar preferència. Ens manca informació per assegurar-ho.

emportar-se una decepció

Vegeu 'caure l'anima als peus'

emportat per *

Un home dominat per la ràbia dispara conra uns veïns (o arrossegat per, carregat de; no emportat per).

nota: 'Emportar' no té sentit figurat.

emprendre-la amb algú (o prendre-la) *

L'Emili se les té amb en Josep (o se les agafa contra, s’esbatussa amb, té raons amb, ataca en; millor que les emprèn amb en Josep).

El president ataca els àrbitres (o denuncia, critica; millor que les emprèn amb).

El príncep el defensa quan un espectador massa groller l'insulta (o li fa la guitza; millor que l'emprèn amb ell) -Avui-.

Va començar a ventar espentes al pobre xicot (o a picar; millor que se les va emprendre amb). -Avui-.

S’han clavat tant amb ella que no vol saber-se’n res -Val- (o l’han criticada; millor que l'han empresa tant amb ella).

Si m’embotineu, ens barallarem! -Val- (o si em provoqueu, si m'empipeu, si em fastiguegeu, si em feu la guitza; millor que si l'empreneu amb mi)

nota: “Emprendre” vol dir escometre algú, anar-lo a trobar per demanar-li quelcom o per parlar-li d'un tema. Ex.: Ahir en Joan em va emprendre per fer una candidatura.

“Emprendre-la contra algú” volia dir atacar-lo, en català antic, segons el DCVB. Pensem que l'ús actual de “emprendre-la amb algú (i també el de “prendre-la amb algú”) es deu a la influència del castellà.

emprenyar la paciència

Molestar molt. |

emprenyar, tocar els cordons -o els collons-, fer la guitza, (buscar les cosquerelles a algú, tocar el nas (Val) |

No em vingueu a emprenyar la paciència, que tinc feina!

Cada dia quan faig migdiada vénen aquesta mainada a emprenyar la paciència (juguen a

pilota, criden davant de casa seva).

No em toqueu el nas, que vinc calent! (Val).

Els veïns de dalt fan bé la guitza fins a la matinada (Val).

emprenyaries es bou des Betlem!

Es diu d'aquella persona que és molt molesta o empipadora (Horrach, Mall). |

ets capaç de tocar els collons a un que no en tingui!, emprenyaries un mort (Mall) |

Mira que ho ets d'empipador, Jeroni; deixa'm fer: emprenyaries es bou des Betlem!

emprimer

En temps antic (Men). |

antigament, en altre temps, antany, abans, primer |

Emprimer, es propietaris de ses terres eren es mateixos pagesos –Fets-.

en (+ mot) ocasió

1 Una ocasió és una circumstància oportuna.

Hem aprofitat l'ocasió per compra-ne dos (eren bé de preu).

Es va presentar l'ocasió d'anar al Japó i la vam aprofitar.

A la primera ocasió que va tenir es va treure el carnet.

2 Una ocasió també pot ser qualsevol circumstància. Ara sentim i llegim moltes locucions amb la paraula ocasió. Moltes són correctes, tanmateix pensem que no cal abusar-ne, perquè es diuen sovint per la pressió del castellà.

Són correctes:

En algunes ocasions jo també en compro (preferible a vegades, de vegades, algunes vegades, de tant en tant).

En aquesta ocasió no us puc ajudar (preferible aquest cop, aquesta vegada).

Ho he vist en diverses ocasions (preferible unes quantes vegades, uns quants cops).

El porter es va haver de lluir en més d'una ocasió (preferible més d’una vegada, més d’un cop, unes quantes vegades).

Han dit en repetides ocasions que... (preferible moltes vegades, molt sovint, molts cops).

Ja hi anirem en una altra ocasió (preferible un altre dia, un altre moment, una altra estona).

En totes les ocasions en què ella...(preferible sempre que ella)

No ens semblen correctes:

En certa ocasió vaig trucar a la Mercè (cal dir una vegada, un cop, un pic).

Hi va anar en 'varies' ocasiones (cal dir unes quantes vegades).

en (+ nombre) minuts *

Et tornaré a trucar d'aquí a deu minuts (o dóna'm deu minuts i et tornaré a trucar, quan hagin passat deu minuts; no et truco en deu minuts, et truco dins de deu minuts).

Us atendré de seguida (o de seguida estaré per vosaltres, d'aquí a cinc minuts us atendré; cinc minuts, si us plau; en un tres i no res vinc, cinc minuts i estic per vosaltres, cinc minuts i us despatxo; d'ací a cinc minuts vinc; millor que en cinc minuts us atenc).

nota: Pensem que és un anglicisme innecessari. Sí que és correcte una frase com 'He acabat la feina en cinc minuts'.

en absolut

Gens. |

gens ni mica, ni poc ni gaire, gota (Gir); de cap manera, ni parlar-ne, ni pensar-hi |

No feia fred en absolut, ahir.

A- T’han ajudat els teus sogres? B -En absolut!

en acabant

Després (Val). |

més tard, en acabat (Gir), en acabar (Mall). |

Primer dineu, que en acabant ja tindrem temps d’anar a la font.

Tu, ara, festes, però en acabant tot són plors.

en acabat

Després. |

més tard, posteriorment, tot seguit, de continent, a continuació, en acabant (Val), en acabar (Mall) |

Ara anem al mercat i en acabat et vindrem a ajudar.

Si ara menges, acabat no tindràs gana per dinar.

Anem a dinar, ja farem el dibuix en acabat.

Tu dius bestieses i en acabat es riuen de tu.

A -El rentaplats s'ha espatllat i haig de fer la feina a mà. B -La gent es gasten els diners, i en acabat res!

Fins a les nou la carretera és buida; és en acabat que no es pot passar.

Primer anirem a collir taronges, i en acabant les durem a ca la tia (Val).

Bé, som-hi tots, i en acabar comptarem (Mall).

en acció *

Ara juga la Fabiola (o ara té la pilota, amb la pilota, veiem jugant; millor que en acció Fabiola) -TV3-.

Quan els vegis fer comprendràs que tinguin tant d’èxit (o actuar, jugar, cantar; millor que en acció)

nota: Pensem que "en acció" és una construcció correcta, però que es fa servir principalment per influència del castellà.

en això estem (i estem en això) *

Ens hem proposat d'acabar la casa aquest any i ho anem fent (o i procurem fer-ho, i va endavant, i ho volem fer; no en això estem).

A -M'heu apanyat ja el cotxe? B -Ja ho estem fent -Val- (o ara ho fem, ja hi treballem; no en això estem).

C -Heu d'entrenar més, nois. D -Ja ho fem! (o ja ho volem fer; no estem en això!)

Això has de fer? -fa trampes- (o i ara!, per què fas trampes?; millor que en aquestes estem?, estem en aquestes?)

en algun moment *

Quan tinguis un moment, passarem comptes (o quan et vingui bé, en un moment que tinguem, quan puguem, quan tinguem temps; millor que en algun moment).

en allà

Es diu col·loquialment per indicar alguna cosa distant de qui parla i també de qui escolta (també es diu “en aquí” Gir). |

allà, allí, en aquell lloc; ací, aquí |

A -Què hi ha, en allà? B -En allà hi ha peres.

Deixa-ho en aquí.

Allí es crien molts voltors.

en alt *

Mentre la policia ens escorcollava, teníem els braços amunt (o enlaire; no en alt).

El jugador aixeca el braç enlaire (o amunt, endalt; no en alt) -TV3-.

en altre temps

En un temps passat i diferent de l’actual. |

en una altra època, temps ha, temps enrere, abans, (un temps, altre temps Mall); en aquell temps, antigament, en el temps passat, a l'antigor, temps era temps |

En altre temps hi hauria anat a veure el Parlament, però ara no em fa il·lusió (fan una excursió).

En altre temps l'hauria comprada, aquella casa.

En altre temps m’hauria preocupat aquesta malaltia, però ara no.

Nosaltres, en una altra època, ens hauríem comprat un cotxe més car, però ara més ben igual.

en altres paraules

Vegeu "dit altrament".

en anys passats

En un període de temps succeït. |

altres vegades, en una altra època, temps ha, temps enrere, anys enrere, altres cops, els anys passats (Mall) |

En anys passats han vingut més turistes que enguany.

en aparença

Segons que pareix. |

aparentment, sembla, pel que es veu |

Ha estat una actuació, en aparença, molt ben coordinada -CI-.

Pel que es veu, ha plogut aquesta nit.

en aquell temps

En temps passats o antics (Gir-Val). |

aquell temps (popularment, Gir), llavors, llavors que, aleshores, abans, temps enrere, en altre temps |

En aquell temps havíem d'estalviar molt.

Aquell temps, es vivia molt diferent d'ara.

Llavors que anava a ballar tota vestida de blanc –Marinenques-.

en aquell temps, de la palla en feien fems

Es fa servir per tallar una persona que alaba exageradament el temps passat (Am). |

deixem-ho córrer!, no es poden comparar dues èpoques diferents |

A -En aquell temps tothom s’ajudava, hi havia molta germanor. B -En aquell temps, de la palla

en feien fems!

en aquells mons de Déu

Es diu dels llocs allunyats dels pobles, isolats, mal comunicats (Ca). |

lloc perdut, lloc deixat de la mà de Déu, racó de món; per aquells mons de Déu, per diferents llocs |

Anar a viure allà dalt, en aquells mons de Déu, ja hi poden anar: jo no.

Estan escampats per aquests mons de Déu -CR-.

nota: 'Per aquests mons de Déu' també es diu en castellà.

en aquest cas

Essent d’una manera determinada (Gir-Mall). |

si és així, aleshores, llavors |

A -No funciona l’ascensor. B -En aquest cas, busquem l’escala.

C –La confitura és de poma. D -En aquest cas, en prendré -TV3-.

E -Pot ser que fem una festa per celebrar els cinquanta anys de l’escola. F -En aquest cas, avisa’m i vindré.

en aquest 'intermig' (o “en l'intermig”)

El noi encara no ve i jo no sé fer anar l’ordinador; entretant vaig posant bé les fitxes (o mentrestant, en aquest endemig, en aquest ínterim, en aquest intermedi; no en aquest 'intermig', en l'intermig).

en aquest moment

Actualment. |

ara, a hores d’ara, ara per ara |

En aquest moment l’euro és molt fort (millor que en aquests moments).

En aquest moment el Sant Cebrià és el millor equip de rugbi del seu grup.

en aquest món

Mentre hom viu. |

a la vida, en vida |

En aquest món, tothom he de fer la seva (fer allò que més li convé).

En aquest món, qui no s’espavila les passa ben magres.

en aquest temps

En una època de l’any determinada (Gir-Mall). |

en aquesta temporada, en aquesta època, ara |

En aquest temps cada any m’aprimo (a l’estiu).

En aquest temps venem molts torrons.

En aquest temps mengem molta fruita.

en aquesta ocasió (o en aquella) *

Aquesta vegada no tens raó (o aquest cop, aquest pic, aquest viatge; millor que en aquesta ocasió) -TV3-.

nota: Una ocasió és una circumstància concreta i important per a qui l'esmenta. Pensem que no és pot convertir el mot "ocasió" en sinònim habitual de "vegada".

Ex.: Crec que si mai he tingut quelcom d'heroic va ésser en aquella ocasió (DCVB).

en aquestes (o en això) *

Anàvem xerrant pel bosc i, tot de cop, una llebrassa va travessar el corriol davant nostre a menys de cinc metres (o tot d’un plegat, llavors; no en aquestes).

Parlàvem d'ell a la plaça, i en aquell moment es presenta i ens saluda (o llavors, aleshores; millor que i en aquestes, i en això).

Érem a la cuina fent bunyols i, llavors, algú va trucar a la porta (o mentre ho fèiem, aleshores, millor que en aquestes, en això)

-Conte-.

La noia es va casar, el noi va anar a viure a Camallera, i en aquell temps vam vendre la botiga (o i llavors, i mentre passava això, i va ser quan; millor que en aquestes, en això).

en ares de *

Es talen els boscos en nom del progrés (o amb l'excusa de; no en ares de).

Malmeten l’ensenyament en nom de la llibertat (o parlant de la llibertat; no es carreguen l’ensenyament en ares de la llibertat).

nota: Ruaix pensa que 'en ares de' s'ha d'admetre.

en arribant

De seguida que s’arriba a un lloc (se sol sentir entarribant a Ca). |

de seguida que arribeu; només d’arribar -o d’entrar-, al pas de la porta, (en arribar, arribant Mall) |

En arribant al poble ja el trobareu (l’hotel).

En arribant a Porrera sentireu la gelor de l’hivern.

Va deixar tots els paquets en arribant (a l’entrada de casa, al costat de la porta).

Casa seva és en arribant al poble.

en auge

Es diu de quelcom que va molt bé. |

a l'apogeu de la fama -o de l’èxit-; que va a més, que té empenta, que agafa importància |

És una explotació en auge -Avui-.

La carn d’estruç té un consum en auge.

nota: Ruaix opina que és millor dir 'agafar importància'.

en barata

Canviant una feina per una altra o per algun article (Men). |

bescanviant, com a pagament, (anant a torna jornal o a torna feina Girona) |

Es pagesos d’aquell rodol, ses vetllades, davallaven a pelar pinyes en barata de ses fulles –Fets-.

nota: Al PV s'usa sense la preposició. Vegeu també l'entrada "barata".

en base a *

Per què ho dius, això? (o en què et bases, per dir això?; millor que en base a què, ho dius?)

Un programa fet tenint en compte les sardanes que ha viscut (o d'acord amb, pensant en, segons, basant-se en; millor que en base a les sardanes que ha viscut).

Treballem sobre la base que ens donaran un crèdit (o pensant que ens donaran, convençuts que ens donaran).

nota: 'En base a' és una solució usada per alguns autors, però pensem que no és bona.

en bé de

A fi de millorar una cosa. |

pel bé de, en benefici de, per a, a profit de, a favor de, en pro de, de cara a |

Demanen que dimiteixi en bé del país -TV3-

En bé de la sardana, esperem que aquest aplec sigui un èxit.

en benefici de

Es diu d’allò que ajuda a anar bé a algú. |

a favor de, en pro de, destinat a, per ajudar; i això afavorirà, i això beneficiarà |

Una col·lecta en benefici de Metges sense Fronteres.

En Josep perdrà el mallot de líder en benefici d’en Benvingut -TV2-.

en blanc

Es diu d'una acció que no obté el resultat que s'esperava (Ca). |

per no res, inútilment, en va, debades |

N'haig de fer de viatges a l'en blanc! (o en blanc; es descuida coses i hi ha de tornar).

en bloc

Sense excepcions individuals. |

col·lectivament, conjuntament, tots, tots plegats, en massa |

Els regidors han abandonat l'Ajuntament en bloc -Punt-.

en boca *

És una aigua que no té gust de res (o que no té cap gust, que no fa gust de res -Val-, que no deixa cap gust a la boca; no que dóna poc sabor en boca) -Punt-.

en boca de *

Per al PBM, segons diu el seu secretari, les obres s’haurien d'aturar (o segons fa saber, segons denuncia, per boca del seu secretari; no en boca del seu secretari) -Temps-.

Assegura que la descripció prové d’una font segura (o diu que; no posa la descripció en boca d’una font segura) -Temps-.

Ara els fills, segons els pares, no són responsables de res (o segons diuen els pares; no en boca dels pares).

Té un seguit d’aventures que fan parlar tota la ciutat (o que tota la ciutat comenta; no que la posen en boca de) -Avui-.

Diuen que ell va declarar (o afirmen que ell ho va dir, ho atribueixen a ell; no li posen en boca que va declarar).

nota: Vegeu també "estar en boca de tothom" *

en boles *

L'han fotografiat nu (o conill, en pèl, de pèl a pèl; no en boles) -Presència-.

en bon 'barco' t'anaves a embarcar!

Es diu quan hom ha estat a punt d'embolicar-se en un afer perillós o inconvenient (Eiv) |

no saps pas on et ficaves!, ja has fet bé de no anar-hi!, t'embolicaves malament! |

Saps què et dic? Que en bon 'barco' t'anaves a embarcar! -Ses Frasquites-.

en bon matí

Molt aviat, al matí (Mall). |

molt d’hora, de bon matí, molt de matí (Mall) |

Cada dia, en bon matí, es veia gent.

en bon sentit

Ho diu qui fa o diu les coses sense malícia (Ca). |

de bona fe, sense mala fe, amb bona intenció |

Jo ho deia en bon sentit i s'ha ofès, s'ha pensat que ho deia per mortificar-lo.

en bona lògica

Vegeu "per lògica".

en bona mesura *

La solució del problema depèn en gran part de ta mare (o en bona part, en gran manera, en una part considerable; no en bona mesura).

Sóc jo, en bona part, el responsable del nostre fracàs (o principalment, el primer causant; no en bona mesura).

en braços

Aguantant una persona o una cosa només amb els braços (Val-Mall). |

als braços, a pes de braços, com un pes mort, a pols, en sopols, a coll |

Vaig aixecar la nena en braços (o enlaire).

nota: Notem un ús molt generalitzat de "en braços", per influència del castellà, en frases que el català, al Principat, fins fa ben poc resolia d'una altra manera (són casos on la persona carregada toca el cos de qui l'aixeca):

La iaia ha pujat la criatura a coll (o a coll-i-be, a xai-be, a cavall; millor que en braços).

El pare em duia a coll (o a coll-i-be, a xai-be, a cavall; millor que en braços).

Quan em va veure em va abraçar (o em va estrènyer entre els seus braços, se'm va tirar als braços; millor que em va agafar en braços) -TV3-.

Era als braços del seu amant (o era abraçada; millor que estava en braços del seu amant) -TV3-.

en breu

Al cap de poc de temps. |

d’aquí a poc temps, aviat, properament, tantost, encontinent; de seguida, tot seguit |

Les obres es faran en breu -Avui-.

El partit començarà de seguida (o tot seguit; millor que en breus moments).

nota: Aquesta locució sembla un barbarisme, però ja es deia en català antic, segons el DCVB. Ens han assegurat que a l'Empordà es va fer servir fins cap a l'any 1950. Per tant, malgrat que la seva revifalla actual ve del fet d'usar-se també en castellà, sembla bona.

en broma *

Sempre diu les coses de broma (o mig de broma, rient, per riure, per fer riure, de verbes -Mall-; no en broma, s'ho pren a broma).

nota: A Mallorca abans es deia 'anar de verbes -o berbes', ara es diu 'anar de bromes'.

en brut

Sense haver elaborat la versió definitiva d’un escrit (Gir-Mall). |

un esborrany, en apunts |

No m’han donat cap treball, perquè diuen que encara els tenen en brut.

en Bufa!

Resposta que se sol fer a qui fa preguntes indiscretes (Ca). |

el rector!, no n’has de fer res! |

A -Qui t’ho ha dit, això? B -En Bufa!

nota: A Mallorca, un “bufa” (un bufat, a Girona) és un que presumeix molt, sobretot per coses o condicions que no té; ho és, per exemple, qui vol aparentar la pertinença a una classe social superior a la seva.

en busca de *

Ha passat un senyor cercant el seu nebot (o tot cercant, intentant trobar, mirant de trobar, en cerca de, caçant; millor que en busca de) -TV3-.

Els gira-sols es giren tot cercant el sol (o percaçant; millor que en busca de).

Se'n va a l'atac per cercar l'empat (o tot cercant, mirant de trobar; millor que en busca de).

La joventut es desplaça cada nit de dissabte a la recerca de noves sensacions (o mirant de trobar, a la percaça de; millor que en busca de).

en caire de

En un sentit, en un aspecte (Am). |

si es parla de, en un tema, en un punt, en la qüestió de la qual es parla |

Bonifaci es diu bonifàcia, en caire de dones (en femení).

Són molt rics, en caire de diners, però no tenen gaire salut.

en calent *

Vegeu "a cop calent".

en camí

Caminant. |

fent un camí, viatjant; ja ve, ja fa via, ja fa camí, s'està fent |

El gasoil ja és en camí (o ja ens porten el gasoil, ja han enviat el gasoil, el gasoil ja ve cap aquí; millor que ja va de camí, ja ve de camí, ja està de camí).

La noia ja ve cap aquí (o ja ve, ja és en camí; millor que ja ve de camí).

Els Reis ja són en camí.

Ja tenim el projecte en camí (ha l'hem començat).

nota: Vegeu també 'de camí'.

en cantar es coneix l'ocell, i en parlar, el cervell

Les persones competents solen saber parlar bé (Tresponts). |

(el bou per la banya i l'home per la paraula; per l'obra es coneix l'obrer, segons la campana, la batallada; la bona font es coneix quan hi ha secada -Tresponts-) |

A -S'explica molt bé, en Julià: ha de ser trempat. B -En cantar es coneix l'ocell, i en parlar, el cervell.

en canvi

Locució que indica un contrast en relació amb un element antecedent. |

al contrari, per contra, contràriament |

Anit tenia son; ara, en canvi, tinc gana.

La mare és molt trempada, però la nena, en canvi, és força catrussa.

Tenim els embassaments força buits; per contra, els de Sau i Susqueda són plens -TV3-.

en cap moment

Es diu de quelcom que no ha passat mai. |

mai, en cap cas, cap vegada |

No hi ha hagut perill en cap moment -Avui-.

en cas contrari

Em sembla que em guanyaré la vida; si no és així, m'haureu d'ajudar (o si no, si això no passa, si no és el cas; millor que en cas contrari, de lo contrari).

nota: Els diccionaris que veiem rebutgen 'de lo contrari', en canvi no es defineixen pel que fa a 'en cas contrari'. Pensem que 'en cas contrari' pot ser una solució bona, però que són millors les altres que us proposem.

en cas de

Locució que estableix una condició. |

si, sempre que, posat que, en el supòsit que |

En cas de pluja farem les sardanes al pavelló.

nota: No és correcte "cas de".

en cas de casos (o en un cas)

Si és dóna una circumstància que sembla poc probable (Ca-Mall). |

en un cas de casos (Am), per un cas de casos (Mall), per un cas que pugui sobrevenir, en cas de res, per un cas de res, per si de cas, per si un cas (Am), per precaució, per si passa res, per un cas que convingui, per si mai passés, per si mai passa res, per un cas excepcional |

El pis encara no és ben acabat, però hi dormirem; en cas de casos anirem a ca la seva germana (si no podem quedar-nos al pis).

Ara fa calor, però agafa el jersei per un cas de casos (per si es gira fred).

En un cas de casos, telefoneu-me i us vindré a dur jo a l'aeroport (si falla l'altre sistema).

Ben mirat, no puc perdre res de collir-la i dur-la-me’n, per un cas de casos -Adagiona-.

Guardaré l’estufa de butà, perquè, en cas de casos, ens pot fer un bon favor (si falla la calefacció).

Ja seràs a temps de pujar amb l’últim cotxe de línia i, en un cas de casos, agafa un taxi.

En cas de res, quan jo me'n vagi, el rentamans és aquí (gita).

M’enduré la manta elèctrica, en cas de res la tindré (si fa fred).

He portat el meu cotxe per un cas de res (per si en falten).

Jo porto el DNI per un si de cas.

en cas que

Locució que estableix una condició. |

si, posat que, en el supòsit que, si per cas, si de cas, si és cas que |

En cas que demà faci aquest vent, no hi anirem (o si fa aquest vent).

Deixarem que els alumnes surtin al pati sempre que no plogui.

Signarem el document posat que els papers siguin puntuals a la notaria.

En cas que arribem puntuals, ens farem un cafenet (Val).

Si és cas que esteu interessats, ompliu aquesta butlleta.

nota: No és correcte "en cas de que".

'en casa del herrero cuchara de palo' **

El sabater sempre és el més mal calçat (o a cal sabater, sabates de paper; a cal ferrer, ganivet de fusta; no 'en casa del herrero cuchara de palo') -Presència-.

en cascada *

Hi ha un munt de processos (o un devessall, una allau; millor que hi ha processos en cascada).

nota: La locució 'en cascada' s'usa en processos tècnics amb el significat de 'en sèrie'.

en certa manera

D'una forma menor, però efectiva. |

una mica, un xic |

He vist les notes dels exàmens i en certa manera estic insatisfet.

A -T’ha sabut greu que no et convidessin? B -En certa manera sí.

en certa mesura *

L'equip en certa manera és el favorit (o poc o molt, més o menys; millor que en certa mesura).

en certa ocasió *

Una vegada vaig anar a sopar a un restaurant i no portava ni un gallet (o una volta, un cop; no en certa ocasió).

en clau de *

Debat humorístic amb la participació de... (o en to humorístic, en to de broma, de caire jocós, amb sentit de l'humor, divertit, graciós, faceciós; millor que en clau d'humor) -Avui-.

en comandita

Juntament amb altres persones i no sol (Cas). |

acompanyat, en grup, en unió de |

Carme aniria però en comandita, adargada darrera de son pare -La cara oculta de la lluna-.

en companyia teva!

Resposta de qui és felicitat. |

gràcies; en vida teva (Mall-Gir); gràcies, en vida vostra (Val) |

A -Per molt anys, Pere, que avui és el teu sant! B -Gràcies, Joan, en companyia teva!

en comptes d'anar endavant, anem endarrere (o en lloc)

Frase que indica que no hi ha progrés ni millora, sinó tot el contrari. |

com més anem menys valem (Gir), en comptes d’anar avant, anem arrere (Val) |

Cada dia la gent està més hipotecada i és més esverada i violenta. En comptes d’anar endavant, anem endarrere.

Ara pagarem un impost pel combustible. En comptes d’anar avant, anem arrere (Val).

en comptes d'engreixar la truja, engreixarem un porc

Frase que indica una acció equivocada (Am). |

farem un mal negoci, no vas pas bé! |

Vols que ara ja paguem l’excursió de l’estiu? Si no hi podem anar, en comptes d’engreixar la truja, engreixarem un porc!

S’han envolat les teules i tu vols que pintem l’estable. En comptes d’engreixar la truja, engreixarem un porc.

en comptes de

Canviant una realitat o una elecció anterior (Gir-Mall). |

en lloc de, en substitució de, per comptes (Ca-Am) |

Ho podem fer dilluns en comptes de dissabte, si et va més bé.

En comptes de peix, menjarem cuixot a la brasa.

Ella havia decidit que dormiria en un hotel en lloc d’en una pensió.

Per comptes d'estudiar, se'n va a jugar.

nota: 'Per comptes' es la manera de dir de la gent més gran, a Ca. També es diu 'en comptes'.

en comptes de donar llum, donem fum (o en lloc de)

Locució que indica que alguna persona d’importància dóna un mal exemple (Gir-Men). |

fer més mal que bé |

A -La majoria de comentaristes de ràdio i televisió parlen catanyol: en comptes de donar llum, donen fum. B -Ja tens pla raó! Encara enraonen pitjor que els locutors, i mira que costa!

L'important -em deia certa vegada el rector- és donar llum i no fum, als que ens han de seguir -Folklore menorquí-.

en comú

Es diu de quelcom fet o compartit entre dues persones o més. |

conjuntament, entre tots, junts, plegats; coincidir, assemblar-se, tenir els mateixos gustos |

Hem pagat el regal en comú.

Aquests dos museus tenen coses en comú (s’assemblen).

Ella i jo tenim en comú que ens agrada eixir al camp a passejar.

en concepte de

En qualitat de. |

com a, per |

He demanat un suplement en concepte de despeses -TV3-.

en concert

Es diu per assenyalar que, en un lloc determinat, hi ha orde i bona disposició de les coses. |

en ordre, en harmonia |

A una possessió sense una madona no hi ha res en concert –Tardanies-.

en concret

Locució que introdueix un cas o un exemple. |

exactament, concretament, de manera clara, amb certesa, del cert |

El jugador s’ha fet mal; a la mà, en concret -CR-.

Això, en concret, no ho sé.

El tornado m’ha fet molt de mal; en concret, m’ha tombat la xemeneia (Val).

en condició de *

Ho ha declarat com a president (o en qualitat de; no en condició de president) -TV3-.

en confiança

Parlant amb sinceritat. |

entre nosaltres, confidencialment, amb franquesa |

En confiança: jo el trauria aquest quadre, perquè no és bo.

en conformitat amb *

De conformitat amb el que disposa l'article 22... (o d'acord amb, segons, conformement a; millor en conformitat amb).

nota: Trobem 'Viure en conformitat de sentiments amb algú', al DIEC.

en conseqüència

A causa d’allò que s’argumenta. |

doncs, així, per consegüent, per tant |

Ha jugat millor i, en conseqüència, s’ha endut els dos punts -C33-.

Tinc son; per tant, me n’aniré a jaure aviat.

Els gossos són, així, mamífers.

Ja hem acabat de dinar; per consegüent, arreplegarem taula (Val).

Si tu ets cristià, has d'obrar en conseqüència (ho has de demostrar amb fets)

El ministre ha d'actuar en conseqüència i presentar la dimissió (l'han atrapat en un cas de suborn; ha de fer el que s'ha de fer).

en consonància amb

Locució que significa que hi ha una acord o una relació lògica entre dues coses o dues persones. |

segons, d’acord amb, conforme a |

Les mesures es prendran en consonància amb els altres països comunitaris -TV3-.

Ens vestim en consonància amb el nostre nivell econòmic.

Tu no menges en consonància amb l’esforç que fas treballant.

en contra de

Locució que expressa adversitat. |

contràriament a, malgrat, en oposició a |

En contra de totes les previsions, hem guanyat la lliga -TV3-.

Ha actuat contràriament al que tu deies.

en conya *

Ho diuen per conya (o amb conya, per fer conya, de conya, per fer riure, per broma, per burla, per befa; no en conya).

nota: Vegeu també 'de conya'.

en cos i ànima

De manera decidida i assumida, sense cap reserva. |

enterament, totalment, plenament, del tot |

D’ençà que ha obert la botiga s’hi dedica en cos i ànima.

en cosa de

Locució que expressa un termini aproximat (Gir-Mal). |

aproximadament, més o menys, a l'entorn de; en pocs dies -o setmanes, minuts, moments- |

Es va retirar el disc de les botigues en cosa de setmanes, perquè no es venia -CR-.

Arribarem a Silla en cosa de deu minuts.

En cosa de poc temps s’ho han venut tot.

En pocs moments va ser ple.

en curs

S’aplica a celebracions o esdeveniments que s'estan fent en aquest moment. |

en procés de, que s’estan fent; d'aquest mes -o any-, del present mes; l'any actual, corrent |

Les investigacions en curs han demostrat que... -TV3-.

Durant la campanya en curs la citricultura valenciana tindrà grans pèrdues.

El dia 19 del mes en curs començarem la feina.

nota: Alguns autors consideren aquesta locució un barbarisme. Ruaix i l'IEC l'accepten.

en curt *

Va tallar fluix el defensa (o sense força; amb un xut pobre, magre, esquifit, migrat; millor que en curt) -TV3-.

Jugant amb passades curtes no els prendran pas la pilota (o en poc terreny; millor que en curt).

en darrera instància

Com a últim recurs. |

al capdavall, com a darrera solució, si no hi ha cap més remei, a última hora, al final, ben mirat |

En darrera instància acudirem al defensor del poble.

nota: 1 Pensem que, per tradició, val més dir 'en darrera instància' que no pas 'en última instància'. 2 Creiem també que l'ús de 'en darrera instància', fora de l'àmbit legal és producte de la pressió del castellà.

L'Ernest ha estat l'últim de tocar la pilota (o el darrer; millor que ha tocat en ultima instància Ernest). -TV2-.

Un error que, al capdavall, va contra... (o ben mirat; millor que en última instància) -Avui-.

en defensa pròpia

Defensant-se un mateix. |

en legítima defensa, per defensar-se ell |

El jutge ha reconegut que el va ferir en defensa pròpia.

en definitiva

Es diu com a conclusió d’un pensament. |

definitivament, resumint, comptat i debatut, al capdavall, ben mirat, en conclusió, en un mot, en una paraula |

El meu parer, en definitiva, és que ara no és un bon moment de comprar, encara.

A Holanda ens van ajudar molt i a Àustria també; en definitiva, pertot n'hi ha, de bona gent.

en dejú

Sense haver menjat res, algú, des que s'ha llevat. |

amb l’estómac buit, sense res a l’estómac, abans de menjar res |

El metge ha dit que em prengui les pastilles en dejú.

Avui a les onze encara estava en dejú.

nota: Se sol dir "en dijú" a Mallorca.

en demesia

Més del que toca o del que cal. |

massa, en excés, excessivament, a l'excés |

Triguen en demesia.

en detriment de

Causant un menyscapte. |

en perjudici de, perjudicant, desfavorint, privant |

Han admès les famílies nombroses, en detriment de les que no ho són -TV3-.

A la naturalesa tot funciona en perjudici dels més dèbils.

en dic sec (o en el dic sec) *

Andorra, un govern aturat (o encallat, inactiu; no en dic sec) -Avui-.

A causa de les lesions, tenim un fum de jugadors inactius (o aturats, sense fer res, sense jugar, gratant-se la panxa, gratant-se-la, amb una mà sobre l'altra; no en el dic sec).

en diferent manera

D'una altra manera (Ca). |

d'una manera diferent |

A -En Bernat no diu mai res a ningú. B -Jo també en sóc d'estrany, però en diferent manera.

nota: Pot ser un localisme.

en Dóna és mort

Vol dir que t’has de refiar de les coses que tu tens. També es diu: En Dóna és mort i en pocavergonya –o en n’arreplega- encara corre (Ca-Am). |

ningú no regala res, compta-hi!; (es qui donava, ja és mort; en Regalat ja és mort Mall) |

A -Si no puc pagar el dinar, algú em donarà diners. B -En Dóna és mort.

en donaria deu a acabar a dotze

Hom ho diu de qui té molts arguments a l'hora de vendre quelcom (Ca). |

en donaria deu a acabar a vint (Am), tenir molta taba, tenir moltes paraules |

A -En sap, l'Andreu, de vendre. B -I tant! En donaria deu a acabar a dotze.

nota: A Ca sentim «n'envestiria deu a acabar vint» referit a una persona sexualment molt activa i poc primmirada.

en dos mossos

Molt ràpidament, en molt poc de temps (Cas). |

en un tres i no res, en un tancar i obrir d’ulls, en un bufit, en un ai, en un arrap, en un dir Jesús |

Semblava que mai no s’engarrotaria i s’empassaria les costes d’Orpesa, com aquell que diu, en dos mossos -La cara oculta de la lluna-.

en dos temps

Fent una acció dues vegades. |

amb dos xuts, amb dos tocs |

El porter allunya la pilota en dos temps.

Ha fet una jugada de dos tocs.

en efecte

Fórmula que confirma una afirmació anterior. |

efectivament, realment, en realitat, sí |

A -Ha acabat el partit a Cornellà? B -En efecte.

Jo tinc, efectivament, 43 anys.

en el camí *

Pel camí van trobant amics (o mentre fan camí; millor que en el camí).

nota: Sí que és correcte 'en el camí', quan vol dir allà. Ex.: He trobat el ganivet en el camí de casa.

en el curs de

Expressa coincidència en el temps. |

durant, al llarg de, en el transcurs de |

Es va llegir en el curs de l’informatiu (o a l'informatiu, durant, etc.) -Avui-.

nota: Pensem que no és una solució gaire bona i que són millors les altres.

en el fons

Profundament, de manera sincera, però potser poc visible. |

ben mirat, a fi de comptes, mirant-ho bé, anant al fons |

En el fons estem contents, si un altre va malament.

Mon pare, en el fons, enyora la joventut.

Li dolia part dedins del cor (molt) -Josep Ruaix-.

nota: No veiem "en el fons" al DIEC i sí que el trobem recollit per altres diccionaris. Pensem que és bo.

en el marc de *

Celebrarem uns jornades sobre Ramon Llull durant els cursos d’estiu de català que hi haurà a Mallorca al juliol (o als cursos, dins dels cursos; millor que en el marc de).

en el meu (+ substantiu)

Moltes de les construccions «preposició + possessiu àton + substantiu» són calcs del castellà. Les expressions catalanes equivalents tenen el possessiu tònic col·locat després del substantiu (segons Ruaix). Ex.:

en el vostre honor – ha de ser: en honor vostre

en el seu benefici – ha de ser: en benefici seu

en el seu poder – ha de ser: en poder seu

en el seu defecte – ha de ser: en defecte d'això

en el millor dels casos *

Es perdran cinquanta llocs de treball, anant bé (o anant molt bé, si hi ha sort; millor que en el millor dels casos) -Avui-.

Anant molt bé acabarem dijous (o si tot va bé, si tenim sort, si Déu vol, considerant les coses de la millor manera possible; millor que en el millor dels casos).

en el moment menys pensat *

Vegeu "el dia menys pensat"

en el passat *

Fins ara les universitats han rebut un tracte negatiu (o fins avui, des de fa temps, ja fa temps; millor que en el passat) -Avui-.

Antigament, la carretera reial tenia arbres a les vores (o fa anys, en aquell temps, en temps passats, en l'antic, en altre temps, antany; millor que en el passat).

en el pecat va la penitència

Vol dir que l'acció de pecar porta sempre mals resultats a qui la fa. |

en el pecat trobaràs la penitencia, tal faràs, tal trobaràs; el que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú, el pecat farà forat! |

Tu malcries el teu fill, però pensa que en el pecat va la penitència.

No entrem a collir els préssecs del veí, que tal farem, tan trobarem.

En el pecat trobaran la penitència (són difamadors)

en el pitjor dels casos *

No em fa por deixar la feina, perquè, si tot va malament, me n’aniré a treballar a la fàbrica (o si això d'ara no em surt bé, anant molt malament, sempre puc anar a; com a mínim, a la fàbrica sempre hi podré anar; a la fàbrica sempre em llogaran; millor que en el pitjor dels casos).

Anant malament estaran a tres punt (o si les coses no van bé, si no hi ha sort; millor que en el pitjor dels casos) -TV3-.

en el punt i hora *

Quan una qüestió greu es presenta, cal actuar (o de seguida que, sempre que, no en el punt i hora) -Temps-.

en el que portem de *

Han xutat un cop des que ha començat el partit (o d’ençà que ha començat, fins ara; no en el que portem de) -TV3-.

Des que va començar l’any hi ha hagut tres canvis (o des de principi d’any, enguany; no en el que portem de) -Avui-.

nota: Recordem que en català "el temps" no es porta.

en el que toca a *

Pel que fa a la carn, s'ha apujat molt de preu enguany (o quant a, referent a, tocant a; no en el que toca a).

en el que va de *

Ha puntuat per segon cop aquesta setmana (o dos cops; no en el que va de setmana) -Avui-.

Ha fet vuit cops guanyadors des que ha començat el partit (o fins ara; no en el que va de partit) -C33-.

Aquest any ja hem despès mil euros en folis (o enguany, fins ara; no en el que va d'any) -C33-.

en el referent a (o en el relatiu a) *

Pel que fa a la Rosa, hem de tornar-hi a parlar (o pel que respecta a, quant a, tocant a; no en el referent a, en el relatiu a).

en el seu cas *

La reunió serà per discutir i aprovar, si escau, els estatuts (o si és procedent, si hi ha acord; no en el seu cas).

Els veïns hauran de pagar una tercera part del carrer, si es fa (o si s'escau, si s'esdevé; no en el seu cas).

en el seu defecte *

Es posa en l’ham un abellot o, si no es té, una llagosta (o si no n’hi ha cap, si un cas en manquen; quan se n'estigui mancat, si de cas en manquen; no en el seu defecte) -Temps-.

Compta obtenir l’acta de diputat o, si no pot ser, uns quinze mil vots (o si no l’aconsegueix, si no l'obté, no en el seu defecte) -Temps-.

en el seu dia *

Al seu dia no ens decidírem a comprar-lo i ara ens en lamentem (o quan n'era l’hora, quan tocava, quan era el moment de fer-ho; millor que en el seu dia).

nota: Ruaix considera que "en el seu dia" i "en el seu moment" són locucions ben formades i que cal acceptar-les.

en el seu moment *

A –Quan es casa la noia? B –Ara no m'ho demanis; quan serà l’hora ja t’ho diré (o al moment oportú, quan serà el moment; millor que en el seu moment).

nota: Ruaix considera que "en el seu dia" i "en el seu moment" són locucions ben formades i que cal acceptar-les.

en el successiu (en lo successiu) *

D'avui endavant dinarem a l'escola (o en endavant, d'ara endavant, a partir d'ara; no en lo successiu).

D'ara endavant vindré dos cops per setmana (o en endavant, a partir d'ara; no en el successiu).

en el temps de dir una avemaria (o al temps)

Fet amb molta rapidesa (Cas). |

en un tres i no res, en un girar d’ulls, en molt poc temps, instantàniament; com un llamp |

Obrí la porta i abans de dir l’avemaria, cridà apagadament: En marxa! -La cara oculta de la lluna-.

en ell *

La violència és, en si mateixa, execrable (o en ella mateixa, per ella mateixa; no en ella).

en els anys (+ nombre) *

Als anys cinquanta hi havia més educació que no pas ara (o a la dècada dels; millor que en els cinquanta, en els anys cinquanta).

en els meus temps *

Això, quan jo era jove, no passava (o al temps de la meva joventut, al meu temps; millor que en els meus temps).

En la meua època, qui no estudiava no aprovava -Val- (o abans; millor que en els meus temps).

en els ramats sempre n'hi ha un per al llop

En els grups socials sempre hi ha algú discordant (Bar). |

al món hi ha de tot |

A -Aquest noi sempre ens critica. B -No en facis cas, en els ramats sempre n'hi ha un per al llop.

en els seus tretze (estar, mantenir-se, seguir) *