a + (article + unitat de temps) *
Una setmana després de l'ocupació els iraquians s'annexionen l'emirat (o al cap d'una setmana, no a la setmana) -Avui-.
Al cap de dos dies ja ningú no en parlava (no als dos dies)
Passada una setmana me n'oblido (no a la setmana) -TV3-.
Al cap d'un any em va deixar plantada (o al cap de l'any; no a l'any) -TV3-.
a (+ infinitiu) *
1 Recordeu que el museu a les sis tanca (o penseu, tingueu present; millor que a recordar que). En destaquem els dos graus sota zero de Núria (o en volem remarcar, en sobresurten; millor que a destacar).
Discrepen sobre la polític a econòmica que cal fer (o que cal seguir; millor que a seguir) -Avui-.
El model del producte que es vol comprar ha de ser... (o que cal comprar, que s'ha de comprar; millor que el producte a comprar) -Avui-.
Preu per convenir (millor que a convenir).
Coneixements bàsics que cal tenir en compte a l’hora de plantejar-se... (millor que a tenir en compte).
L'exposició es podrà veure fins al dia 20 d'abril (o es pot veure fins, serà oberta fins, no exposició a veure fins al 20 d'abril) -Arrels-
notes: 1 Ruaix creu que la construcció "a + infinitiu" s'ha d'admetre quan té valor condicional:
A jutjar pel que diu, té raó.
A tenir tenir temps, em dedicaria a escriure les meves memòries (és millor de tenir temps).
A ser possible, hi aniria.
2 La construcció a +infinitiu precedida normalment de substantius es pot usar en impresos i altres documents: total a pagar, dades a emplenar, però en un text seguit es recomana d'evitar aquesta construcció: el total que s'ha de pagar, les dades que s'han d'emplenar fan referència... -Abril Español-.
a (+ locució) no la deixaria
Ho diu qui té el desig de fer mal a algú. |
li faria mal, li arribaria a l'esquena |
Si trobés a la que em va punxar el nervi, a cops de crosses no la deixaria! (la infermera es va equivocar)
a (+ mes) *
Valor de les accions el setembre de 2014 (no a setembre de 2014).
Morella, 30 de juny de 2013 (no a 30 de juny).
a (+ mot) s'ha dit!
Ordre per a començar a fer quelcom. També pot ser un desig |
au va!, vinga, endavant, som-hi, cap a (+ mot) s'ha dit! |
A treballar s'ha dit!
A la boca s'ha dit! (a una criatura)
A dormir s'ha dit!, que ja és tard (o al llit s'ha dit!).
Si fan un sopar, cap allà s'ha dit! (vinga!, desig)
Cap a la festa s'ha dit!
A callar s'ha dit! (calleu!)
Vinga, aquí s'ha dit! (el fan venir).
...i a remenar la paella d'arròs s’ha dit! –Punt-.
(nom) a (nom) *
Desmunten la màquina peça per peça... (no peça a peça).
Li arrencaré el bigoti pèl per pèl (o li arrencaré els pèls del bigoti un per un; no li arrencaré el bigoti pèl a pèl) -Conte.
Torquem la pols llibre per llibre (Val).
a (+ nom) no em guanya ningú! *
Per ecologista, jo! (o d'ecologistes com jo n'hi ha pocs!; no a ecologista no em guanya ningú!)
a (+ nom de lloc) sol *
Solament a Barcelona hi ha quaranta clubs (o només, tan sols, únicament; no a Barcelona sol hi ha quaranta clubs).
a (+ nombre) bandes *
Té relacions amb dos nois de cop (o amb dos nois alhora, al mateix temps; en fa seguir dos, tracta amb dos; millor que a dues bandes) -TV3-.
Hi haurà tres parts en les negociacions (o representants de tres partits; millor que seran a tres bandes).
a (+ numeral + unitat de temps) *
Anem a Sevilla dos cops l’any (o dos cops cada any; no dos cops a l'any).
Hi vaig a comprar dos cops per setmana (o dos cops la setmana; no dos cops a la setmana).
Hi vivien uns mesos l'any (no a l'any).
a (+ temps) vista *
Només falta un mes pels Jocs Olímpics (o d'aquí a un mes ja hi haurà, d'avui a trenta dies, d'ací a trenta dies; millor que a un mes vista) –Avui-.
Pot esdevenir d'aquí a cinc anys (o es preveu que al cap de cinc anys; millor que a cinc anys vista).
També podem dir: d'ací a (+ nombre) anys
D'ací a a deu anys no quedarà ningú que plante arròs.
nota: Sí que es diu “a tants dies de vista” en documents comercials a la vista.
a (+ un lloc) falta gent!
Expressió que s'usa per convidar a algú a anar a un lloc (Gir-Mall). |
tots cap allà!, anem-hi tots! |
A la cuina falta gent! (aneu-hi a ajudar).
A la taula falta gent! (anem a dinar).
Al ball falta gent! (comencem-hi d'anar).
a això de *
Arribarem cap a les vuit del vespre (o pels volts de les vuit, al voltant de les vuit, devers les vuit; no a això de les vuit).
a algun lloc arribarem!
Ho diu qui no està d'acord amb algun costum, algun fet, algun capteniment, etc. (Ca) |
anem fent i ja petarà, ja es veurà com acaba; ja anem bé per anar a Sants!, no anem pas bé! |
A -Ara hi ha gent que fa hipoteques a cinquanta anys. B -A algun lloc arribarem!
C -El noi diu que no vol estudiar ni treballar. D -A algun lloc arribarem!
a altes hores (o a alta hora)
Molt tard a la nit o a la matinada. |
a les petites, a plena nit, a mitjan nit (Val) |
Multen quatre jugadors sorpresos a altes hores de la matinada -TV3-.
La noia ha arribat a altes hores de la nit.
El meu fill s'ha despertat a mitjan nit i no ens ha deixat ja descansar tranquils.
a altra cosa! *
D'ella ja en vam parlar l'altre dia, ara anem per una altra cosa (o ara no hi tornem, ja n'hi ha prou, canviem de tema; no a altra cosa!) -Saó-.
a altres hores
En un temps passat. |
en altre temps, si fos com abans, abans |
A altres hores ja serien llençades les escombraries (quan ho feien uns altres).
A aquests que posen bombes, a altres hores els pelarien.
Tu, abans, no te n’hauries anat a viure sol.
a anar malament, tots els sants hi ajuden
No costa gaire de desfer una cosa que ha costat molts esforços (Am; a Ca ho veuen diferent: consideren que tots els sants ajuden per anar bé). |
a -o per- baixar tots els sants ajuden, un problema petit es pot complicar, empitjorar no costa gaire |
A -El meu home ha quedat sense feina i la meva empresa també trontolla. No sé pas com ho farem! B -Sí, a anar malament, tots els sants hi ajuden.
Tot ens va malament, sembla que tots els sants hi ajuden.
També es diu de les baixades dels camins. Ex.: Ja tornaré amb bicicleta: per baixar tots els sants ajuden.
a aquest pas (o amb aquest pas)
Tal com fem les coses, tal com van. |
al pas que anem, d'aquesta manera, amb aquest ritme, anant com anem, així |
A aquest pas, poc hi arribarem a l'hora.
Amb aquest pas, a les quatre encara serem aquí.
A aquest pas, acabarem tots plorant -Avui-.
A aquest pas, patiran per guanyar (tal com juguen) -CR-.
a aquest respecte *
Tocant a allò que deies, ja ens ho rumiarem (o referent a això, jo pensava, parlant d'això, sobre això; millor que a aquest respecte) -Avui-.
La Federació de rugbi ha constituït, pel que fa a aquest cas, una comissió (o respecte a, en relació amb) -Avui-.
Malgrat que el tercer punt havia estat suprimit, ningú no s'hi va referir (no ningú no va dir res a aquest respecte).
a aquestes alçades (o altures) *
En aquest moment de la temporada ja tenim cinc lesionats (o a hores d'ara, actualment, en aquest punt; no a aquestes alçades)... -C33-.
Ara potser ja són tots morts -TV3-.
a arpats i embostes
Es diu quan es fa una cosa molt difícil de fer (Ca). |
a grapats i embostes, amb moltes dificultats, amb penes i treballs, com hem pogut, a males penes (Val) |
Hem acabat de collir la vinya a arpats i embostes, perquè plovia.
Hem pogut agafar el tren a males penes.
a bagueny
Orientat cap al nord, on el sol hi toca poc. |
en un lloc obac, a l'ombria (Val) |
Aquesta classe és rònega perquè és a bagueny.
En aquesta part de la serra hi ha molt de matoll perquè és a l’ombria.
a baix
1 A la part baixa d'un lloc o d'un objecte. |
als baixos |
Els nens són a baix que juguen.
Vés cap a baix, que ja vindré.
2 Crit irat contra algú o contra quelcom. |
fora! |
A baix el PCLI! -CR-.
Fora els tirans! -Pedrolo-.
a baix preu
A un preu molt bo. |
bé de preu, a bon mercat, barat |
Ho hem comprat a baix preu -TV3-.
a baixar, tots els sants ajuden
No cal preocupar-se per les baixades. |
no patiu per baixar |
A -Encara ens queda una hora per arribar a dalt i en acabat haurem de baixar. B -La baixada rai! A baixar, tots els sants ajuden.
a balquena
En gran quantitat (Mall). |
en abundància, a gavadals, a dojo, a manta |
En aquella festa hi havia menjar a balquena.
Vàrem anar a pescar i hi havia peix a balquena.
De les víctimes que hi ha a balquena (en una guerra) –Mirall-
a banda de
Serveix per a afegir a alguna afirmació anterior (Val). | a més a més, a més de, a més d'altres coses, ultra, encara, amb tot això, tot i això, deixant de banda|
Treballem poc, i a banda d’això, encara guanyem un bon sou.
A banda d'això, cobrarà tres mil euros -CR-.
A banda de l'aplec, parlarem també del poble -CR-.
La nostra diada és un cas a banda (diferent) -Saó-.
nota: Ruaix pensa que val més evitar 'a banda de'.
a banda i banda
Als dos costats. |
a cada costat, a tots dos costats, a cada banda, a cada ban |
Al passeig hi ha arbres a banda i banda -TV3-.
a bandades
Es diu quan es presenten moltes coses de cop. |
a tongades, a temporades, a ratxes |
Les modes van a bandades. Ara és moda dir que ets d'esquerres i tot de cop serà al revés.
Ara cap aquí, ara cap allà. Les lleis d'ensenyament van canviant a bandades.
a base de *
1 A força de jugar, se n'aprèn (no a base).
A còpia d'estona el faria, aquest treball manual.
He aprovat gràcies a treballar molt.
2 Funciona per mitjà d'un mecanisme (no a base de).
3 Un àpat a base de peix (correcte, segons Ruaix).
a base de bé *
S'ho varen passar d'allò més bé (millor que a base de bé).
Nevava molt (millor que a base de bé).
Estan tocant a tot arreu (una orquestra que té èxit).
Dorm de primera.
Va invitar-me sense estalviar res (o sense estar-se de res).
Menja de tot i força.
nota: Ruaix opina que a base de bé és una locució tolerable.
a bastament
Que n'hi ha en una quantitat que basta (Mall). |
amb quantitat suficient, suficientment, prou, bastant |
No tinc braó a bastament per manejar la falç.
No conec llengües a bastament per... (= no conec prou llengües per…) -Zèfir-.
Heu fet massa pastissos, ja n'hi ha a bastament!
A la festa hi havia beguda a bastament per a tothom.
Hi ha confiança a bastament i, si no m’agradés, us ho diria.
braó: Força, vigoria.
a batre *
Valònia és difícil de guanyar (o és l'adversari més fort del grup, és el pitjor contrari; no és el rival a batre)
a bell braçat
Agafant a algú amb els braços. |
en braços, als braços, a coll |
Va agafar el nen de terra a bell braçat.
Duia el seu company ferit a bell braçat (o a coll).
a bell raig
Rajant molt. |
a tot raig, a raig fet; rajant sense parar, abundosament |
El nas em raja a bell raig (està refredat).
Han deixat les aixetes a bell raig i cap a jugar!
Tot el dia l'aigua va a tot raig (aspersor).
a ben segur (o a bon segur) *
De segur que serà un gran jugador (o segurament, sens dubte; no a ben segur, a bon segur) -TV3-.
Si hagués perdut aquest punt, Sabater, segur que s'hauria queixat -C33-.
Pocs jugadors ho farien, no ho dubteu -C33-.
Segur que els té ell.
Cert que aprovarà.
a benefici *
Quina per ajudar la Creu Roja (o per afavorir, a favor de, en pro de, en benefici; millor que a benefici).
Actuació teatral a favor dels nens i nenes de Bòsnia.
a betzef
Es diu quan es té molt d’una cosa (Men-Mall). |
a pilons, a cabassats, a dojo |
Aquest any tenim fruita a betzef.
a boca de canó
1 A molt poca distància. |
a frec de roba, a tocar, de molt a prop, allà mateix |
Li van disparar un tret a boca de canó -CR-.
Aquí ho tens tot a boca de canó, per anar a comprar (a prop).
2 De manera directa i barroera. |
sense miraments, pel broc gros, a raig fet |
En Jordi contra la Raquel, un enfrontament a boca de canó amb referències a... (entre polítics) -Avui-.
a boca de sól·lera
Es diu quan qualcú espera atentament una cosa que ha de passar o s'ha d’esdevenir (Mall) |
a l’aguait, en guàrdia, vigilant |
Tot el capvespre ha estat a boca de sól·lera per veure qui passaria per la porta.
a boca plena (o amb la boca plena) *
En Jeroni critica sense miraments els nacionalistes (o pels descosits, sense engaltar; millor que es despatxa a boca plena contra) -Avui-.
Afirma clar i català que ell no ho farà (o sense embuts, clar i llampant, ben clar, sense ambages, en veu alta, sense amagar-se'n, públicament; millor que amb la boca plena).
nota: Segons alguns diccionaris "a boca plena" vol dir detalladament, sincerament.
a bodes em convides!
Expressió que hom diu quan li proposen de fer alguna cosa que a ell li agrada molt (Bar-Ca). |
i tant!, de seguida!, de bon grat!, a l'acte!, una bona cosa em dius! |
A -T'agradaria fer el curset d'informàtica i cobrar? B -A bodes em convides!
a bolics
De qualsevol manera, desordenadament, sense gràcia (Mall). |
a borbolls, a punyades (Mall), a tiri i baldiri (Val) |
Les paraules li surten a bolics -Bruixat-.
a bombo i plateret *
Els reforços s'han presentat amb una gran campanya de propaganda (o amb molta ostentació, fent bombo; millor que a bombo i plateret, a bombo i bambolines).
La Generalitat anuncia a so de tabals la compra del museu (o amb gran pompa, amb gran ufana, amb moltes lloances).
a bon entenedor, poques paraules basten
Vol dir que les persones trempades de seguida entenen les coses, les insinuacions, les situacions, etc. |
a bon entenedor, breu parlador; doneu-me gent que m'entengui!, ara t'escolto!, ja tens pla raó!, les persones trempades s'entenen de
seguida; doneu-me gent trempada! |
A -Em va dir que no li agradava que els de fora hi anessin a caçar bolets. B -I tu, encara hi vas? A -No hi he tornat: a bon entenedor, poques paraules basten.
a bon lloc
1 Indica que hom té qualcú o quelcom en un lloc adient (Mall). |
en un lloc adequat, al lloc que pertoca, al seu lloc |
Tinc totes les cartes a bon lloc.
Tancaren els dragons dins capses i els posaren a bon lloc (els guardaren a les capses) -Escrits d'un pagès-.
2 Significa, en sentit figurat, anar a parar a un indret no gaire recomanable (Mall). |
en un bon lloc has anat a parar! |
A -M’han llogat a la taverna. B -A bon lloc has anat! (el poden pervertir)
a bon pas
Caminant de presa |
de pressa, ràpidament, a pas de convidat |
La noi s'acostava a bon pas.
a bon recapte *
Aquests senyor té els milions molt ben guardats -a Suïssa- (o en un lloc segur, ben resguardats, ben estotjats, ben vigilats; millor que a bon recapte) -CI-
nota: És deia antigament. Pensem que ara s'usa per influència del castellà.
a bon sant t'encomanes!
No has triat la persona adequada (Bar-Pallars-Val). |
a bon sant encomanes sa festa!, no vas pas bé!, t'equivoques!, a bon gat comanes el formatge!, a un de bo vas a tocar! (a bon sant encomanes sa festa!, a bon gat t’encomanes Mall) |
A -He llogat l'Ester a fer feines a casa. B -A bon sant t'encomanes! (és gandula)
A na Margalida li tancaren l’home, per res. No sé què digué davant un d'aquests que els agradava matar. Ella anà a demanar clemència al rector. A bon gat s’encomanà: “Madoneta, jo no puc fer res” -Dones Republicanes-.
Has demanat ajuda i col·laboració a en Lluís? A bon sant encomanes sa festa!
Au Perixol! Vés a campanejar, que demà és festa. Sí home, a bon sant t'encomanes, als meus vuitanta-cinc anys no estem cap per tocar campanes! -un forat-.
a bona fe!
Exclamació de sorpresa, d’incredulitat, d’incomprensió o d'afirmació (Montbrió del Camp). |
a fe de Déu!, creieu-me! |
Que t’has passat la nit regirant les golfes per recuperar aquest barret tronat? A bona fe!
La Roser va guanyar el campionat, però va renunciar al guardó. A bona fe!
nota: Vegeu també “a fe”.
a bona hora
Al moment més convenient. |
a l'hora oportuna, al moment més escaient |
Ara són les sis. Encara arribarem a la festa a bona hora.
A -A dotze anys ja van a la discoteca. B -A bona hora comencen! (irònicament).
nota: Vegeu també 'quan fou mort el combregaren'
a bona hora! *
Ara són hores de preocupar-te per mi! (o ara és hora!, ja és massa tard, has fet tard; no a bona hora!, a bones hores!) -TV3-.
Havies d'esperar més a dir-me que és perillós! (ja l'ha ben picat) -TV3-.
L'Agapit ha allargat la cama massa tard -CR-.
a bondó
En abundància (Val). |
molt, moltes vegades, en gran quantitat, sovint, a cor què vols, a manta, a balquena, a dojo, a doll, a gavadals |
El pare fa servir el mot "desficiós" a bondó.
a bones *
A -Com és que aneu a plet? B -He intentat d'entendre-m'hi a les bones i no me n'he sortit (o per les bones, de bona manera, a la bona -Mall-, amistosament, de bé a bé; no a bones, de bones).
Rússia vol quedar bé amb Occident (o estar bé, tenir bones relacions; no estar a bones amb) -TV3-.
Té bona relació amb el seu veí (o està bé amb, es fa amb, és amic de; no està a bones amb el seu veí) -CR-.
Val més estar bé amb el govern (o quedar bé, ser amic de; no estar a les bones, a les bones, de bones) -Punt-.
a bot de sacre
Dit d'allò que es fa sense pensar gaire en les conseqüències i, fins i tot, sense tenir-ne cura (Val). |
a la babalà, de qualsevol manera, sense mirar prim, descuradament, sense mirar-s'hi, barrim-barram |
L’Albert prompte va dominar la rutina essencial com per a poder anar adquirint una experiència primerenca que sol captar l’essencial de les qüestions i encara, a bot de sacre, innovar -Séquies-.
Han de dir per què van a bot de sacre destrossant tot el paisatge.
a bote pronto **
Feu una reflexió improvisada (o a rajaploma, precipitada, tal com raja, sense engaltar, sobre la marxa, a colp calent -Val-; no a bote pronto) -TV3-.
a braços *
Embotir botifarres es feia rodant a mà (o amb les mans, manualment; no rodant a braços) -Llibre-.
Nosaltres només venem productes manufacturats (o d'artesania, fets a mà).
L'aixequen enlaire, perquè han guanyat (no l'aixequen a braços) -TV2-.
a broma *
Això és seriós i tu t'ho agafes -o t'ho prens- de broma (o rient; no a broma, en broma) -TV3-.
'a buenas horas mangas verdes' **
Ara arriba el permís, quan ja no hi ha ni club: quan fou mort el combregaren! (o ara són hores!, ja és massa tard!, ara es lleva!, quan la filla és casada surten els pretendents, quan s'ha romput el cap es posen la cervellera -Men-Mall-Bar-, en bona hora! (DIEC); no a buenas horas mangas verdes!, a bona hora mangas verdes!) -CR-.
a bulto *
L'ha treta a ull, la tarjeta, l'àrbitre (o al primer que li ha semblat, sense engaltar; no a bulto) -TV3-.
Se'n fan moltes de coses sense solta ni volta (o sense pensar-hi, sense rumiar gaire, precipitadament).
La gent, de vegades, no mira prim.
a burro-barra
Es diu d’una cosa feta de pressa i de qualsevol manera (Val). |
grollerament, barroerament, matusserament, a més córrer |
Si feu la bardissa a burro-barra, no aguantarà gens de vent.
bardissa: paret feta de brancam i arbustos entrelligats que fa de tanca d'un terreny
a ca l'afartapobres
Fonda o restaurant on serveixen menjar senzill i abundant per pocs cèntims (Bar). |
can bon preu |
Ens van dur a dinar a ca l'afartapobres.
a ca teva falta gent
Es diu a algú, de forma despectiva, per engegar-lo (Mall). |
fot el camp!, (arruix!; passa fora, ca pelut! Val), (a ca teva tens ses feines!; au, arruix! (Mall) |
Eh, tu!, que has xerrat massa; a ca teva falta gent.
a ca vell vols fer cus cus?
Ho diuen a un que vol donar lliçons als qui són més vius i experimentats que no ell (Men). |
a gat vell vols dir "mèu"? (Men), a ca vell no hi ha cus cus (Mall), a gat vell no li plantis moixina! (Ca) |
A -Faré treballar més en Miquel: ja ho veuràs! B -A ca vell vols fer cus cus? (és a punt de jubilar-se)
a cabassats
En una quantitat molt gran. |
a pilots, un fotral, per donar i per vendre, (a cabassos, a garberes Val) |
Guanyen els diners a cabassats.
Els préssecs hi eren a cabassats.
Hem tingut ocasions per guanyar a cabassats.
Per aquella època jo tenia amics a cabassos.
a cabassos
En molta quantitat (Cas). |
per donar i per vendre, (a muntonades, per anar i vendre Castelló), a cabassades, a bondó, a muntó (Val) |
N'hi ha a cabassos, de casos de coincidència entre llengües.
a cada bugada perdem un llençol
Com més va, més malament estem. |
a cada fornada perdem un pa, com més anem menys valem |
A -Les reformes a ensenyament són seguides, però a cada bugada perdem un llençol. B –A mi em fa por que, amb la reforma nova, perdrem la màquina de rentar.
Tota la tarda que juguem a cartes i, a cada fornada, perdem un pa (perdem sempre).
a cada moment
Que passa molt sovint. |
sempre, constantment, tothora, seguit seguit (Val) |
Es barallen a cada moment.
Surten anuncis a cada moment.
Ho diuen a cada moment -CR-.
Els seus fills ploraven seguit seguit.
A –Els ho torno a dir? B –Ja ho saben, no els ho podem pas dir a cada moment.
a cada pas
Molt sovint, moltes vegades. |
amb molta freqüència, a cada moment, sempre, a tot arreu |
A cada pas hem vist misèria (o a tot arreu).
Els restaurants es toquen, a Roses (o n'hi ha a cada pas).
A cada pas se'ns fa malbé, la màquina de rentar (o a cada moment).
a cada porc li arriba el seu sant Martí *
A -Semblava que tot li estava bé, a ell, que podia robar a tothom i s'ha mort, com els altres! B -Sí, noi; més tard o més d'hora, a tothom arriba l'hora! (o qui la fa la paga, el riure va a estones, els malparits també es moren, però triguen més; tal faràs tal trobaràs, cada pecador té la seva penitència; millor que a cada porc li arriba el seu sant Martí -Gandia-).
a cadascú el que sigui seu i robar el que es pugui!
Norma que apliquen les persones que no tenen escrúpols. |
a cadascú el que sigui seu i cardar a qui es pugui! |
A- Amb els diners públics s'ha de jugar net. B -I tant! A cadascú el que sigui seu i robar el que es pugui! (ho diuen amb ironia)
C -M'ha tornat dos euros de més. D -Té raó! Moltes gràcies. C -A cadascú el que sigui seu i robar el que es pugui! (amb ironia)
a cagar a la via! *
Aquest rebut també l'he de pagar jo? Vés a fer punyetes! (o vés al cony de ta mare, vés a la merda, vés al carall!, vés a fer la mà!; millor que a cagar a la via!)
a cal (i a can)
A casa de. |
Vaig a cal metge (o vaig a veure el metge, vaig a trobar el metge, vaig amb el metge; millor que vaig al metge).
He anat a can Jordi.
a cal Déu
Al lloc més llunyà (Bar). |
a la quinta forca, on brama la tonyina |
Han tret el dispensari de la plaça i ens l'han posat a cal Déu!
a cal Podrit
Lloc o institució on hi ha molt de desordre (Am). |
a can Seixanta, ésser una olla de cols, una casa de barrets, una casa de bojos, a can Boig, a can Pixa, a can Pixa Rellisca (Bar) |
Aquella escola era cal Podrit: no hi havia cap control de res!
Aquest bar és a cal Podrit: si vols pagar pagues, i si no, no et diuen pas res.
Aquesta fila és a cal Podrit! (tothom puja com vol).
Avui és a can Boig això. No fa fila ningú!
a callar! *
Ara calleu! (o heu de callar!, que tothom calli!, voleu callar!, muts i a la gàbia!, moixoni!, muts i Callosa! -Val-; no a callar!, tothom a callar!)
nota: No és correcte l'us de l'infinitiu amb valor d'imperatiu. En són una excepció les construccions prepositives: a callar s'ha dit!; a dormir, que demà cal alçar-se de matí!
a camallades
Molt de pressa, fent el pas molt llarg (Cas). |
a camades, a gambades, amb passos de gegant; volant, com un llamp |
Quan el veren acostar-se a camallades pensaren que li havia picat un escorpí –La cara oculta de la lluna-.
a camp obert
En un lloc espaiós i obert, sense obstacles ni dificultats (Cas). |
a cel obert, fora poble, a l'aire lliure, a camp ras |
Els deixaren entre el poble i la carretera, a camp obert -La cara oculta de la lluna-.
a can Cent Peles
Botiga barata. |
a Tot a Cent, a can Dos Euros |
Ho he comprat a can Cent Peles.
a can Garlanda
Un lloc on hi ha desordre (Bar). |
a can Seixanta, a can Bardaixa |
Aquest Ajuntament és a can Garlanda.
a can Mai Tanquis
Un lloc que es té obert moltes hores, més del que és habitual. |
a can Mai Pleguis |
És a can Mai Tanquis aquesta botiga! No s'hi acaba mai la gent (en van entrant, s'han d'atendre i fan plegar tard).
A -Ara ve l'oncle! B -A les deu del vespre? Aquí és a can Mai Tanquis! (se sol dir "tenquis" a Girona)
a can Penja i Despenja
Lloc desordenat, poc controlat o mal dirigit. |
a can Seixanta, semblar xauxa, can Pistraca |
Aquesta empresa és a can Penja i Despenja. No trigaran pas gaire a plegar (els treballadors no treballen, no saben què fer).
a can Pixa de la Roca
Molt lluny. |
a la quinta forca, a l'altre cap de món |
Aquell castell és a can Pixa de la Roca; no hi acabes mai d'arribar.
a can Seixanta (o Sixanta)
Lloc mal endreçat, mal arranjat, mal dirigit, etc. (Gir-Bar) |
casa de barrets, a can Bardaixa, que és de qualsevol manera, que va com Déu vol |
Aquest menjador sembla a can Seixanta.
La Núria té el pis a can Seixanta.
Tot va a can Sixanta, en aquesta empresa.
a canvi
En compensació (les locucions en canvi, en canvi de, són les originàries, però a canvi s'ha acceptat). |
en canvi, en comptes, en contraprestació, per compensar; desinteressadament, per no guanyar-hi res |
Què vàreu agafar, a canvi de la pilota? (o en comptes de la pilota?)
Gràcies a tots aquells que, desinteressadament, s'han esforçat...
El pare es va ficar a l'Ajuntament, per no guanyar-hi res.
A -Dóna-m'ho. B -I tu, què em donaràs?
a cap calé
A un preu molt barat. |
a cap preu; a un preu llençat, regalat, rebentat |
Van a cap calé, els conills.
a cap de mes
Quan s'acaba el mes. |
cada mes, per mesos |
Ens paguen a cap de mes.
a cap edat
Quan encara algú és jove o molt jove. |
a cap temps, molt jove |
Tu treballes massa; a cap edat patiràs del cor.
A cap edat seré un carro, ja ara vaig carrincló (no podré caminar).
La noia de casa és festejadora; a cap edat ja va voler sortir.
A -Aquesta nena ja fa metes. B -Sí, però no té cap edat (és una nena). A -Ara, a les nenes, els surten més aviat les metes que les dents.
a cap hora
Molt aviat, al matí o al vespre. |
prompte, prest, de bon matí, (enjorn, dejorn -al matí- Val) |
Avui, a cap hora ja era aixecat (a les sis).
Se'n va a dormir a cap hora (a les deu).
En Lluc, a cap hora ja corre (ja volta pels carrers).
Demà, a cap hora ja no tindrem pa (en queda poc).
Eren a l'olivar collint olives, però a cap hora han plegat.
Hem arribat enjorn perquè no hi havia gaire trànsit.
a cap preu
1 No ho faria mai. |
per res del món, de cap manera, mai de la vida, encara que m'ho regalessin |
No hi aniria a cap preu, amb avió (té por).
No hi aniria pas a cap preu del món, a fires a Tolosa.
Jo no aniria, a cap preu del món, a viure a poble.
Jo no tindria tants gossos per res del món (Val).
2 A un preu molt barat (Gir-Pallars). |
a baix preu, a un preu abandonat |
Les avellanes es paguen a cap preu.
Ara arriba el permís, quan ja no hi ha ni club: quan fou mort el combregaren! (o ara són hores!, ja és massa tard!, ara es lleva!, quan la filla és casada surten els pretendents, quan s'ha romput el cap es posen la cervellera -Men-Mall-Bar-, en bona hora! (DIEC); no a buenas horas mangas verdes!, a bona hora mangas verdes!) -CR-.
Un pagès de la Vall Fosca, després de la crisi de la llet, ven els animals, que li compren a cap preu. Els crèdits se'l mengen i, desesperat, es penja -un forat-.
a cap temps
1 Quan encara una persona és jove. |
a cap edat |
A -A cap temps feien una cara de vells, abans, la gent. B -És perquè pencaven molt.
2 En poc temps. |
aviat, de seguida, abans de gaire |
A cap temps hi seran, aquestes tomateres, amb el cobert de plàstic (seran madures).
a capa i espasa *
Lluitarem en tot i per tot per evitar que ens expropiïn el camp (o a peu i a cavall, a ultrança, a mort; no a capa i espasa).
Anirem a totes.
Es defensen amb totes les armes.
La pel·lícula tenia alguns escenes de combats a mort.
a cara de gos **
El Manresa haurà de jugar el cinquè partit suant sang (o lluitant molt; no a cara de gos) -CR-.
Un partit en què els dos equips aniran a totes.
El partit està malament per al Torpedo (perd) -TV2-.
a cara descoberta *
Van fer l'atracament amb la cara descoberta (no a cara descoberta, a rostre descobert). -CR-.
a cara o creu
Assumint un gran risc; amb el cinquanta per cent de possibilitats de sortir-ne bé. |
ésser arriscat, perillós, exposat |
Serà una operació quirúrgica a cara o creu.
a caramull
Tant ple que el producte sobresurt del recipient (Val). |
de gom a gom, ple com un ou, a curull, ple a vessar, ple fins a dalt de tot, curull |
Tenia les bústies plenes a caramull.
Amb els plats a caramull, marxaren, acomiadant-se amb cabotades d’agraïment, cap a casa –La cara oculta de la lluna-.
a cares i creus
En gran quantitat (Espolla). |
molt, un fotimer, un femer, una infinitat |
Ens n'envien de propaganda!, a cares i creus!
a càrrec de
1 S'usa per dir de qui és una responsabilitat o una obligació.
L'expulsió és a càrrec del director (o a compte, se n'encarrega).
El transport va a càrrec del client.
* Creiem que és molt forçat usar aquesta expressió quan només s'exposa un fet. Exemples:
El mateix director farà la presentació (millor que la presentació serà a càrrec del director).
Sardanes interpretades per la Principal de la Bisbal (millor que a càrrec de) –TV3-.
Xut d’en Salvador (millor que a càrrec de) –C33-.
2 S'usa per dir qui és l'encarregat de fer un pagament.
El dinar va a càrrec meu (o el pago jo, me'n faig càrrec jo).
a carrera feta (i a corrua feta)
Contínuament (Bar). |
a raig fet, l'un darrere l'altre; ésser un ras i seguit, ésser un dóna-me'n dóna'm, l'un darrere l'altre (Bar) |
En aquest bar nou la gent hi entra a carrera feta.
Aquell dia despatxàvem els pollastres a l'ast a corrua feta.
a carro ple
Carregat completament. |
a cabàs ple, a saca plena, ple fins a dalt |
Aquí tothom ve a carro ple i has de fer cua (en un supermercat, a la caixa).
El dia que vaig a la farmàcia, ja hi vaig a saca plena.
a carta cabal **
Va ser un polític honrat com no n'hi ha (o d'allò més honrat, que no podia ser-ne més, completament, del tot; no honrat a carta cabal).
a cartes vistes
Després d'un fet, quan s'ha vist com han anat els esdeveniments. |
un cop passat, quan s'ha vist, a cartes vistes, tothom és jugador; quan se li ha vist el cul (Ca). |
A- Jo ja m’ho pensava que es divorciarien . B –A cartes vistes no costa gaire d’endevinar les coses.
C -Ja es veia mala persona. D -A cartes vistes tothom és savi.
a a cas *
Que no formem tots part fel mateix sistema lingüístic? (o que per ventura no; no a cas no formem tots)
a casa *
Vaig a ca l'àvia (o vaig a casa de l'avia; no vaig a casa l'àvia) -TV3-.
a casa, ningú no t'hi porta res
Cal esforçar-se i moure’s per aconseguir quelcom. |
espavila't, mou-te |
Si vols trobar feina has de fer passos; a casa ningú no t’hi porta res.
a casa dels conills, tant són els pares com els fills
Els fills es comporten com els pares (Tortosa). |
tots són iguals, tots fan les mateixes coses; a la casa dels joglars, tothom balla el contrapàs |
A -Dos polítics del PAM han estat acusats de frau fiscal. B -A casa dels conills, tant són els pares com els fills (els altres del mateix partit també fan frau).
a casa el punxen
Hom ho diu de qui no és gaire a casa (Am). |
no li caurà pas mai la casa a sobre -o damunt-! |
A -Ara són a Mallorca. B -A casa els punxen, a aquests! (sempre volten).
a casa s'hi moren!
Cal sortir de casa per mantenir la salut. |
caminar és salut |
A -No us heu pas d'encosonir. Sou gran, però heu de sortir. A casa s'hi moren! B –I tant! I a fora els enterren! (no l'acaben de convèncer).
a casa seva el coneixen
Resposta que es fa a qui diu: Qui és aquell? |
t'ho dec (Am), no ho sé |
A -Qui és aquell noi que ha entrat? B - A casa seva el coneixen!
a casa som deu, tothom mana i ningú no creu!
Hom ho diu quan, en una casa o en una treballada, qui ha de manar, no en sap o no ho fa. |
mana gos, mana gat; fes-ho tu que ho has manat |
A -Els meus fills no em volen creure; no hi ha manera que facin res. B –No són pas els teus sols: a casa som deu, tothom mana i ningú no creu!
a cau d'orella
Dir una cosa a algú parlant-li fluix a l'orella, perquè no ho senti ningú més (Gir-Bar). |
en veu baixa, xiuxiuejant, confidencialment, (a l'orelleta, a escoltetes Val); bufar a l'orella |
M'ho va dir ben a cau d’orella, perquè no ho sentís ningú més.
Parlar a escoltetes és una falta d’educació.
Vine i et diré un secret a l’orelleta.
a causa de
Quan una cosa és conseqüència d'una altra. |
per culpa de, per causa de; gràcies a, per obra de, per efecte de, de resultes de, a conseqüència de, per imperatiu de |
Fa més calor a causa de la capa d'ozó.
Han vingut a causa de mi (perquè tenen bona relació amb mi).
A causa del mal oratge s'ha suspès la prova (Val).
Era molt prim per efecte d'una malaltia.
Per imperatius de la feina, vinc tard.
a cavall de
Que ocorre entre dos llocs o dues èpoques. |
entre |
Nascuda a cavall dels anys 1987 i 1988 -Temps-.
Viladrau és un dels municipis gironins que viuen a cavall de dues demarcacions.
a cavall donat no li miris el dentat
Qui rep un present l'ha d'acceptar sense posar-hi condicions. |
a cavall donat no li miris el pèl, a cosa donada no li cerquis taps, al gust de qui paga vesteix en Tonet, (allò que et sigui donat, pren-ho de bon grat; al ruc regalat, no li miris el bast; Tresponts) |
A -Les cireres que m'ha donat la Cèlia són una mica verdes. B -A cavall donat no li miris el dentat.
nota: 'A cavall regalat no li miris el dentat' sembla un calc del castellà. Fa de mal dir.
a ciència certa *
No ho sabem del cert què està passant (o ben bé, amb tota seguretat, de segur, de ciència certa; no a ciència certa) -Temps-.
a cobrar a can Taps
Es diu quan algú no cobrarà (Ca). |
a cobrar a can Ganxo (Am), a cobrar al camí ral (Ca), ja has cobrat! |
A -L'empresa se n'ha anat en orris i encara em deuen cinc mesades. B -Hauràs d'anar a cobrar a can Taps!
Ell va canviant d'auto i jo, a cobrar a can Taps! (no em paga)
Si la botiga tanca, a cobrar a can taps!
A -Em van pagar 700 euros, però encara me'n deuen 300. B -Hauràs d'anar a cobrar al camí ral.
a cobro
En un lloc ben guardat (Mall). |
en un lloc segur, a cobert, a recer, a redós, a redossa, a sopluig, sota sostre, a l'aixopluc, a l’abric |
Ja que els pagesos no van al poble amb el carro enganxat a la bístia, no han de menester palla, per tant, ja no se n’entra a cobro –Nous escrits-.
Aquell porxo desprenia una flaire de bona figa entrada a cobro al seu punt -Nous escrits-.
Aviat podré ésser a cobri -Adagiona-.
Tinc tota la fruita ben a cobro.
Els parells de mules amb el jou sobre el coll venien cap al casal trotant, desitjosos de posar-se a cobro.
a coll
Carregant el pes, d'allò que es porta al coll, a l'esquena o a les espatlles. |
a collibè, a l'esquena, a cavall, al cim, al be (Val) |
El nen ja té dos anys, però sempre vol que el pugem a coll.
Va arribar l'àvia amb una saca a coll.
El pare duia amb una saca a l'esquena.
Ara portem la inseguretat ciutadana a coll -Saó-.
a collibè
Assegut damunt l'esquena d'un altre cama ací cama allà (Bar). |
a xai-be, a coll, eixancarrat, a cavall, al be (Val), a be-coll (Manacor-Men) |
La nena sempre vol que la porti a collibè.
a color *
Tenim una pantalla en color (no a color) -Punt-.
Us oferim les millors imatges en color (no a color) -Punt-.
a colps i tamborinades
Amb moltes dificultats. |
pencant molt, lluitant, amb penes i treballs, penosament |
Ma mare hagué de lluitar per sobreviure en terra estranya, on es parlava una llengua que no entenia, però a la qual es va fer ben aviat i, a colps i tamborinades, va anar lluitant per eixir de l’entrebanc.
a compte (deixar, donar, rebre)
Destinar uns diners com a part d'una quantitat que cal pagar. |
de bestreta, a la bestreta, per endavant |
Aquests 50 euros els deixarem a compte del que em deus (no te'ls pagaré i te'ls restaré del teu deute, que és més gros).
L'Esteve m'ha donat 30 euros a compte (m'ha pagat una part del seu deute).
a consciència
Fet amb ganes de fer-ho bé. |
bé, ben fet; honradament, sense frau, amb interès, no de qualsevol manera |
S'ha treballat a consciència.
a continuació
Al cap de poca estona. |
tot seguit, seguidament, de seguit, després, poc després, en acabat |
A continuació farem uns minuts de descans.
nota: 'A continuació' és un castellanisme admès.
a contraclaror (o contraclaror)
Es diu d'una cosa que es mira posant-la entre l'ull i la claror. |
a contrallum, de besllum (Val), davant del sol, entre el sol i jo, mirar davant del llum |
Al revolt em va sortir un camió a contrallum.
A la tarda costa més de conduir cap a Anglès, perquè vas contrallum (el sol et ve de cara).
Per veure el personatge has de mirar el bitllet a contraclaror.
Ja li surt una altra dent, a la nena; la hi veig a contraclaror (la geniva transparenta).
a contracor
En contra de la voluntat d'algú (Gir-Bar). |
a repèl, de mal grat, sense ganes, de mala gana, a desgrat; ésser violent |
T'he suspès a contracor.
És violent haver de demanar diners.
a contramà *
M'ha sortit un camió contra direcció (o en sentit prohibit, contra corrent; no a contramà).
nota: 'Contramà' és una manera de traure la pilota en el joc valencià.
a cop calent
Tot seguit de rebre una patacada o una ferida; després de rebre una proposició (Gir-Bar). |
de calent en calent, de primer, tot seguit de, al primer moment; sense haver reflexionat sobre un tema |
Tinc un dit trencat, això que, a cop calent, no em feia mal.
A cop calent vaig acceptar el càrrec, però ara no ho faria.
S'ha de deixar passar el temps; a cop calen et pelen (un desertor que vol tornar).
nota: La locució "en calent" es considera un barbarisme.
a cop d'ull
Fent un examen molt breu i superficial (Gir-Bar). |
fent una ullada, a primera vista, segons la primera impressió, fent un esguard ràpid, a ull nu |
A cop d'ull em va semblar que hi havia dos homes, al cotxe.
nota: Vegeu també 'cop d'ull'.
a còpia de
Fent quelcom amb insistència, amb repetició. |
a força de, a cop de, de tant |
A còpia de llegir i escriure em vaig formar.
Les mentides, a còpia de dir-les, són veritats.
El Toló i el Tolosa fitxen a cop de talonari i fan malbé el rugbi -C33-.
a cops (i: de cops)
Algunes vegades (Cat Nord). |
a vegades, de vegades, a voltes, algun cop |
A cops es veuen militars plorar –Punt-.
A cops em sento una mica sol.
...i, a cops, insultant -Punt-.
a cor *
Ho van cantar tots plegats (o tots alhora, tots junts, tots a una veu, ensems; no a cor) –TV3-.
Cridaven tots alhora (o tots plegats; no tots a cor) -TV3-.
a cor d'altar
A l'altar de l'església (Ca). |
a l'altar, a la trona |
Ho va dir el capellà a cor d'altar.
a cor obert (parlar)
Conversar amb algú altre amb sinceritat i sense reserves (Mall). |
parlar clar i net, parlar amb el cor esbatanat, parlar clar i català; ésser sincer, franc, obert |
El dia abans havien passat una bona hora plegats conversant a cor obert -Els voltors-.
a cor què vols
1 Molt ben tractat. |
a cor què vols, cor què desitges; com un rei, amb generositat, ben complagut |
Ens van tractar a cor què vols, en aquell hotel -Punt-.
2 Molt. |
en alt grau, fora mida, qui-sap-lo |
Reien a cor què vols -Punt-.
Robà a cor què vols -Josep Pla-.
Ha demostrat a cor què vols que el càrrec li va gros -Punt-.
Els diumenges dormo a cor què vols (em llevo tard, fins que el cor em diu prou).
nota: Vegeu també 'cor què vols, cor què desitges!'
a corre-cuita
Molt de pressa (Cas-Bar). |
corrent, apressadament, a corre-corrents, amb gran pressa, a més córrer; eixir cames em valguen!, d'arrapa i fuig, anar-se’n en una escorrentia (Cas) |
...el tren s’aturà en una via morta i hagueren d’eixir a corre-cuita no fóra cas que els atraparen com si foren pardalets -La cara oculta de la lluna-.
a correu seguit
De seguida que es rep una carta. |
pel primer correu, sense trigar, el mateix dia |
T’agrairé que a correu seguit em diguis si... -Llibre-.
a corrua feta
Fent una llarga fila. |
fent filera, en corrua; a pilots, a gavadals |
Hi ha gent a corrua feta -Punt-.
a cos de rei *
Aquí em tracten a cor què vols, cor què desitges (o esplèndidament, magníficament, com a un rei; no a cos de rei).
Des que s’ha casat està servit com un canonge (o fa vida de burgès, està com un rei, viu de collons, viu a cor què vols; no a cos de rei).
Vivia en aquella pensió a la regalada (o com un rei, com un canonge; a cor què vols, cor què desitges, amb l'esquena dreta, divinament; no a cos de rei).
a cosa de
Aproximadament. |
més o menys, a l'entorn de |
Hi ha un graner a cosa d’un quilòmetre -TV3-.
a costa de
Amb l'esforç o l'ajut d'algú. |
a l'esquena dels altres, a les costelles de, pagant els altres, els altres el mantenien, a càrrec de, a compte de, gràcies a, valent-se de |
Vivia a costa dels altres.
a cremadent
Molt de pressa. Se sol dir del menjar i el beure. |
a mans besades, amb molt de gust, de seguida, amb delit, sense aturar-se; menjar amb gola, menjar de gust i de pressa (Bar) |
Li he donat sopa i se l'ha menjada a cremadent (tenia gana).
S'ha begut la gerra de cervesa a cremadent (estava assedegat).
a crit pelat *
Bramava cridant (o a plena veu, a plens pulmons, s'esgargamellava, a crits; no a crit pelat).
a crits
Enraonar cridant. |
bramar, alçar la veu, cridar, escridassar, renyar |
Demanen a crits el final del partit -C33-.
Sempre crida, no sap parlar com tothom.
Va ser rebut a crits -Punt-.
El bon joc d'en Perot demana a crits la seva titularitat (millor que demana a crits) -C33-.
A aquesta façana li convé molt una capa de pintura (o és evident que demana, necessita de seguida, ha de menester aviat -o prest-; millor que demana crits).
nota: 'A crits' era molt poc usual en catala fins fa ben poc temps. No ens agrada gaire.
a cuita-corrents
Molt de pressa (Bar). |
a corre-corrents, a corre-cuita, a més córrer, apressadament, d'arrapa i fuig |
Vaig haver de fer la maleta a cuita-corrents.
a curt 'plaç' (i a llarg 'plaç', a mitjà 'plaç') *
La llei de finançament s'aprovarà a curt terme (o a curt termini, aviat; no a curt 'plaç').
Ho farem a mitjà termini (i a llarg termini; no a mitjà 'plaç').
nota: En un registre no jurídic n'hi ha prou amb 'a la curta' o 'a la llarga'.
a dalt *
La diferència és de 8 punts a favor del Pamesa (o el Pamesa guanya de 8 punts; millor que la diferència és de 8 punts a dalt) -TV2-.
a dalt de tot
A la part més alta d'un lloc. |
al cim, al punt més alt alt |
Els porcs van a dalt de tot (cars).
Posa'l a dalt de tot (el paquet).
Tenen la televisió a dalt de tot (massa alta).
Jugaran amb la moral a dalt de tot.
Va venir un senyor i et va deixar a dalt de tot (va parlar molt bé de tu, va dir que eres tan bona noia).
Per Nadal vaig fer extres, i ara tinc el colesterol a dalt de tot!
a darrera hora
A l'últim moment. |
a última hora, a corre-cuita, amb presses |
Ho decidim tot a darrera hora.
a darrere
Fer una cosa d'amagatotis, sense que ho sàpiguen els interessats (Gir). |
al darrere (Bar), per darrera, d'amagat |
Els fa bon paper i, a darrere, els critica.
Els altres riuen a darrere, dels bons regals que fa (són excessius).
a darrere, al rei li deien cornut
Per important que et creguis, a davant et faran una cara i a darrere no podràs evitar ser criticat (Franja). |
darrera el rei, figues li fan (Mall); tothom és valent quan no el poden veure ni atrapar, a davant et fan un paper i a darrere un altre; qui diu mal de tu en ta absència, temor té de ta presència |
figa: Acció de cloure el puny i mostrar el dit polze sortint entre l'índex i el dit d'enmig, com a senyal grossera de burla i menyspreu (DCVB).
a darrere de
Ho diu qui dedica molt de temps a una cosa i descuida les altres; fent una cosa. |
per culpa de, a conseqüència de |
A darrere del bàsquet, no faig res més (és de la junta i ha de fer moltes gestions).
A darrere teu, poc marxaríem mai (si et féssim cas).
A darrere de la Gemma, en farem totes, de règim (ens hi arrossegarà).
Aquest nen és sempre a darrere les faldilles de la mama (amb la mare)
Alegries, a darrera teu, poques!
nota: Vegeu també "al meu darrere".
a darrere de l'un i de l'altre
Si vols atendre a tothom (Am). |
si ajudes a tothom, si t'escoltes a tothom |
A darrere de l'un i de l'altre, no faries mai vacances (els avis se'n van de vacances).
a defora
A la part exterior (Mall, Gir). |
a fora, a l’aire lliure |
...construir ben fet un paller a defora -Nous escrits-.
Mainada, aquí trencareu quelcom, aneu a jugar a defora! (Gir)
A –On tens el diari? B –A defora (al balcó).
a desdir
En gran abundància; de manera desmesurada. |
molt, tant com es vulgui, en gran quantitat |
Saisac pudia a càtar a desdir -Llibre-.
Hem tingut castanyes a desdir.
...i ens felicitem a desdir (el dia de Nadal, a missa).
Podríem jugar a desdir.
a desgrat
Fet per obligació, sense tenir-ne ganes. |
de mal grat, sense ganes, a contracor, de mala gana, contra la voluntat; no venir bé |
Accepto “tonto” a desgrat, perquè no és català.
Treballem a desgrat, perquè a tot arreu fan festa, avui.
a desgrat de
Tot i algun impediment. |
malgrat que, a pesar de, no obstant, amb tot i |
Les eugues, a desgrat d’ocupar el centre del camp de batalla, ni es mogueren –Carlinada-.
a deshora
Hom ho diu de les coses fetes quan no toca, fora de l'horari habitual. |
fora d’hora, sense horaris, a destemps; en un moment inoportú, a una hora intempestiva |
Aquests sempre van a deshora (massa tard o massa aviat).
No menjo mai res a deshora (entre àpats).
Has parlat a deshora; ho havies d'haver dit més aviat.
a deslloc
Estar, una una persona o una cosa, en un lloc que no li pertoca (Am). |
traspaperat, perdut, fora de lloc, desordenat, malendreçat, de qualsevol manera |
Si hi ha alguna cosa que estigui a deslloc, a la biblioteca, poseu-la bé (els llibres desordenats).
a despit de
Contra la voluntat o l'opinió d'algú; malgrat les circumstàncies. |
malgrat, encara que, a desgrat, sense fer-ne cas |
A despit del que pensin els meus companys, hi aniré.
Intervindrà a la guerra, a despit de l’opinió de... -Avui-.
Li quedà el malnom, a despit dels anys –Històries-.
a destacar *
Cal destacar les temperatures baixes a... (o posar en relleu; destaquen,
ressalten, sobresurten; millor que a destacar -TV3-.
Destaquem la derrota de X a Paris (o podem destacar; millor que a destacar).
a destemps
Es diu d'una cosa feta quan no toca. |
a deshora, fora d'hora, fora de temps, inoportunament, diferent dels altres, quan no toca |
Ella anava a destemps, no feia joventut com les altres.
Aquest enciam el vam plantar a destemps, però encara Déu n'hi do si n'hi ha hagut.
Hem venut les accions a destemps.
El porter ha saltat a destemps –CR-.
a Déu gràcies *
Gràcies a Déu, ara tot ha millorat (o per sort; no a Déu gràcies).
Per sort, el cinema s'ha arranjat.
Tothom pot expressar-se, gràcies a Déu... (o ja era hora!) -CR-.
a déu–dóna
En gran quantitat (Mall). |
a dojo, a doll, profusament |
El saragall desbordà el torrent i l’aigua arribà a ca Madó, la que venia vi, a déu-dóna -Albellons-.
saragall: xaragall, còrrec, regueró.
a dia d'avui *
La manifestació, ara com ara, es farà (o a hores d'ara, de moment, si les coses no canvien, si no hi ha novetat; no a dia d'avui).
Fins ara s'han apuntat un centenar de persones (o fins avui, ara com ara, de moment; no a dia d'avui).
a diari *
Això passa cada dia (o un dia sí i un altre també; no a diari).
Diàriament ens porten el correu (o cada dia).
Hi tenen dos o tres autocars a dinar, diàriament (al restaurant).
Van a l'hort a collir, i això és diari (o cada dia).
a diferència de *
Al contrari del que feren els germans Marx, X no va anar a... (o contràriament, diferentment, per contra; millor que a diferència de) -TV3-.
La majoria ho fan altrament que els francesos, i juguen... (o ben diferent millor que a diferència dels) -TV3-.
a dir de (o al dir de) *
Un disc que, segons diuen els crítics musicals, serà molt comentat (o segons els crítics; no a dir de, al dir de) -Ona Catalana-
a dir veritat (o ver) *
Trobem aquesta expressió al DIEC i en altres diccionaris. La rebutgen alguns reculls de frases fetes. No us la podem recomanar, francament.
Si haig de dir la veritat, avui em pensava que perdríem (o veritablement; millor que a dir veritat, a dir ver).
La veritat és que no hi he estat mai (o en realitat, de fet; millor que a dir veritat, a dir ver).
Si hem de ser francs, el moviment dels salaris... (o siguem clars, diguem les coses tal com són ) -Llibre-.
I, a dir ver, era poc convincent.
nota: Trobem 'a dir ver' al DCVB i Ruaix proposa de respectar-la.
a disfrutar! *
Divertiu-vos! (o passeu-vos-ho bé!, xaleu força!; no a disfrutar!)
Gaudiu-ne, del xalet! (o fruïu-ne, aneu-hi, aprofiteu-vos en; no a disfrutar del xalet!) -TV3-.
a disgust *
Hi anava de mala gana, a jugar amb la veïna (o a contracor, a desgrat, amb disgust; m'hi trobava incòmode; no a disgust).
Treballar a desgrat, és molt carregós (o en un mal ambient; no a disgust).
a dispensar
Fórmula per a disculpar-se (Am). |
dispenseu, perdoneu |
A –Aquesta cadira és meva. B -A dispensar!
a disposar
Fórmula que s'usa per respondre a qui agraeix un favor o un compliment. |
quan vulgueu; si em necessites, ja ho saps; per a servir-te. |
A -Gràcies per deixar-me la màquina. B –A disposar! Sempre que la necessitis, agafa-la.
a dit *
L'han nomenat sense passar els tràmits habituals (o amb un cop de barret -Ca-, amb una barretada -Ca-, per influència; millor que a dit).
Com que tenia padrins, l'han agafat directament.
El varen fer batlle per recomanació (o perquè qui té padrins es bateja).
a dojo
Es diu quan es té una cosa en abundància. |
a mans besades, a balquena, de sobres, a dolls (Val) |
Enguany tenim pomes a dojo.
El xampany anava a dojo, en aquell sopar.
Tot anava a dojo, en aquella casa (= hi havia de tot i força -eren rics i gastaven-).
a doll (o dolls)
En molta abundor. L
a bell doll, a cabassos, a dojo, a balquena, a gavadals, a manta l
Un lèxic que es veu reflectit a doll, a mesura que el lector s’endinsa en la novel·la, que troba la paraula justa per expressar qualsevol acte -Temps-.
En la festa hi havia menjar i beguda a dolls.
a domicili *
Golejada a fora (o al seu camp, a camp contrari, al camp del Júpiter; millor que a domicili).
a donar
1 Que es ven a un preu ridícul. |
molt barat, regalat, a un preu llençat, a cap preu |
Ara els porcs van a donar: hi ha massa granges.
Els carabassons van a donar, aquest any.
2 Que es regala (Am). |
de franc, debades, gratis |
A donar, no pots pas dir que no (li regalen prunes).
No m’agraden gaire els naps, però, a donar, es poden agafar.
Ni a donar la volen, la roba vella.
A donar, agafen força, de julivert (si te'l regalen).
a dos *
Una comèdia de dos actors (o representada per dos, feta entre dos; no una comèdia a dos) -TV3-.
Un secret de dos (no a dos).
a dreta llei
Segons la llei, aplicada estrictament. |
d'acord amb la llei, ben mirat, a bon dret, no torcent la llei, amb justícia estricta |
Aquesta carretera, a dreta llei, hauria de fer vuit metres d’amplada.
La casa, a bon dret, pertanyia als hereus.
a dretes
Fet amb la intenció de fer-ho (Am). |
a propòsit, a posta, expressament, deliberadament, a gratcient |
Això ho vares fer a dretes; ara no diguis una cosa per altra.
a dures penes *
És analfabet; té treballs a signar (o signa amb penes i treballs, amb gran dificultat, amb gran esforç; millor que a dures penes).
Amb penes i treballs, ho ha acabat de polir (o a males penes; millor que a dures penes).
La meva padrina, amb prou feines entenia el castellà (o a males penes, gairebé no entenia; millor que a dures penes).
nota: Ruaix creu que s'hauria d'admetre la locució "a dures penes" perquè és una variant de la forma clàssica "a males penes".
a empentes i rodolons
Amb moltes dificultats (Gir-Bar). |
de la manera que es pot; amb penes i treballs; aquí caic, allà m’aixeco, amb entrebancs i dificultats, d'una manera precària |
Vaig fent el treball a empentes i rodolons.
Vaig acabar la carrera a empentes i rodolons, perquè ja era casada.
a encesa de llums
Al capvespre (Bar). |
a boca de fosc, a entrada de fosc, a entrada de fosca (Mall), a hora foscant, a boqueta de nit, a poqueta nit, al caient de la vesprada |
La barca va arribar a va encesa de llums.
a enemic que fuig, pont de plata *
A l'enemic que fuig, mostra-li la drecera (o a l'enemic que fuig, fes-li pont de plata, cal donar facilitats a fi que els enemic se'n vagin; no a enemic que fuig, pont de plata).
nota: Llegim a “Saó” que la dita 'a l'enemic que fuig, fes-li pont de plata' és d'origen català.
a entrada de fosc
Al vespre, quan es comença a fer fosc (Gir-Bar). |
al capvespre, a hora foscant, a hora baixa, a boca de fosc (Bar), a entrada de nit, entre dos llostres -o llustres-, entrat el vespre (DCVB), ranvespre, (a boca de nit, a boqueta nit, a poqueta nit Val), a entrada de fosca (Mall, Men) |
Avui hem plegat massa tard; arribarem a casa a entrada de fosc.
Un poc abans d’entrada de fosca arribaven es convidats. –Fets-.
Hem arribat a boca de fosc.
Aleshores, ben entrada de fosca, sortia... -Albellons-.
A l'hora baixa, el perfum de les acàcies... -Josep Pla-.
Entrat el vespre encara pot nevar -TV3-.
nota: A Mallorca es diu "a entrada de fosc", "a's capvespre" -quan comença el vespre-, o "de fosca", "a's vespre", "en sa nit" -durant la nit-.
A és per a X, el que B és per a Z
Correspondre’s. |
equival, és igual |
El cuixot és per a la carn el que el salmó fumat és per al peix.
Hollywood és per al cinema, el que Paris és per a la publicitat.
cuixot: pernil
nota: Creiem que no és tan bona la solució "A és a X, el que B és a Z"
a escassos
Va caure a pocs quilòmetres de Montalban (o molt a prop; millor que a escassos quilòmetres).
a escena *
El Barça i l'Osasuna ja són al camp (o a l’escenari; millor que a escena -juguen la Copa d'Europa-) -Avui-.
a esgarrapa i estira cabells
Repartint una cosa sense ordre, a veure qui n'agafa més (Bar). |
a mirar qui l'abasta (Gir), a mirar qui l'agafa, a estiracabells |
Van fer una gran tortell a la rambla que anava de cap a cap i, abans de començar-lo a repartir, la gent s'hi va tirar a esgarrapa i estira cabells.
a espai (o espai, d’espai)
Anant amb compte, o avançant lentament (Val). |
a poc a poc, sense pressa, xano-xano, amb calma |
Si feu una excursió al riu, aneu espai.
Anem espai perquè no tenim pressa.
Aneu a espai, que ha plogut i podreu esvarar.
esvarar: llenegar, relliscar
a esquenes de *
Han fet negociacions sense dir res als parlamentaris catalans (o d'amagat de; no a esquenes de, a espatlles de; no a esquenes de).
Quan giro l’esquena, ells riuen (no estan rient a esquenes meves) -TV3-.
Nota: "a esquena de” i “a l’esquena de” volen dir “a costes d’un altre, o aprofitant-se d’alguna circumstància”.
Ho ha fet a l’esquena del seu pare (pagant el pare).
a estall
Es diu d’una feina que no es cobra ni per hores ni per dies, sinó quan s’ha acabat (Cas). |
a preu fet, a escarada, a escar, a tant la peça, a tant per cap |
Hi havia una metralladora que segà més blat que deu quadrilles a estall -La cara oculta de la lluna-.
Treballem a tant per cap -Presència-.
a estones
Ho diu qui fa les coses quan pot, no de manera regular. |
quan tinc un moment, quan puc, de tant en tant |
Els comptes, els porto a estones (quan puc).
Ací la feina va a estones.
A -Ara no tremoles tant. B -Va a estones.
a estones perdudes
Quan no hi ha feina o n'hi pa poca. |
quan no té feina, en temps de lleure, en hores que sobren |
Escric a estones perdudes.
Ho fem a estones perdudes (en hores de lleure).
M'ocupo del jardí a estones perdudes.
nota: Pensem que 'a estones mortes' és un calc del castellà.
a estrenar *
Es lloga pis per estrenar (o pis ben nou; no pis a estrenar).
a estricades
Fent les coses a estones, no d’una manera continuada (Gir). |
a estones, a estrebades, quan es té temps |
El pare treballa l'hort a estricades.
Amb una altra estricada, acabarem de posar les teules, avui (ací "estricada" vol dir esforç).
a excepció de
Sense comptar amb una persona o amb una cosa determinada. |
llevat de, exceptuant, excepte, menys, excloent |
Tots els caps de sèrie van passar, a excepció de l’occità Mantèl –CR-.
Es farà el tancament de totes les carreteres, a excepció de... -CR-.
a excepció feta de (o excepció feta de) *
Tot era correcte menys el repartiment del temps (o fora de, llevat de, excepte, a excepció de; no a excepció feta de) -TV3-.
Hi ha poc trànsit, llevat a la carretera de Banyuls (o a excepció de, menys a; no excepció feta de).
a expenses de *
Depenem una mica a del que faci Romania (-per classificar-nos, en futbol-; no estem a expenses del que faci Romania) -TV3-.
Les despeses de les obres són a càrrec del club (o a l'esquena de, a compte de; no a expenses de).
a falta de *
La locució "a falta de" no té sentit temporal.
Han empatat quan faltaven dos minuts per acabar el partit (o a dos minuts de la fi; no a falta de dos minuts) -CR-.
Quan falta un jorn per acabar la lliga, ja se sap quins equips baixaran (o a un jorn d'acabar; no a falta d'una jornada) -Avui-.
Sí que són correctes:
A falta de neu, l'alternativa ha estat el gel (o mancant, sense, no tenint, com que no hi ha) -TV3-.
A falta de carn, menjarem peix –Avui-
A falta de garbaions xuclen bonisses -Adagiona-.
nota: Els garballons són les tiges tendres d’una espècie de palmera nana que creix prop dels arenals a les costes de Mallorca. La bonissa és la part ja no tan tendra i poc mengívola de la mateixa planta.
a favor de (o en favor de)
De manera favorable a algú o a alguna cosa. |
en benefici de, per a, afavorint, en bé de, de cara a |
Actuem a favor de la pau (o en favor).
És una dona que sempre ha treballat per al poble (o a favor del, en favor del).
a fe que
Locució que afirma que una cosa és certa encara que costi de creure (sentim la forma vulgar "feques" a les comarques de Girona). |
de veritat, realment, sense cap dubte, a fe de cristià, a fe de món, a fe de Déu, això que, no ho dubtis |
A fe que no ho ha fet bé -TV3-.
A fe que en sap.
A fe de Déu que, quan el vegi, li ho diré!
A -S'ha acabat tot el plat. B -Feques que n’hi havia per atipar un regiment!
C -Avui ens ha fet molt bon dia. D -Feques que ahir el vent manxava fort!
E -Ara no donen permís per fer obres. F -A fe que en farem!
G -En Joan diu coses molt gruixudes de la seva cunyada. H -A fe que te’l pots ben creure!
a fer gàrgares **
Au, la travessa a fer punyetes (o a can Taps; no a fer gàrgares -hi ha un resultat equivocat-) -TV3-.
Que vagi a escampar la boira!, jo no el vull ací (o a tomar vent, -a mamar, a cavar hort, Val-; no a fer gàrgares)-TV3-.
a fi de bé
Hom ho diu d'allò que es fa o que es diu amb la idea de fer anar bé, d'ajudar. |
amb bona intenció, per anar bé, per fi de bé, amb bon fi, per un bé |
I si ens trobem pel camí, que sigui a fi de bé -Temps-.
Jo t'ho he dit a fi de bé, que corres massa amb el cotxe; ara, tu fes el que vulguis.
El teu pare et castiga a fi de bé.
Jo et corregeixo a fi de bé, vull que siguis un noi ben educat.
Tot es fa per fi de bé (o pel fideuer -de broma-, Am).
A -La nena vol portar el xicot a dinar. B -Si ha de ser per fi de bé, que vingui.
C -Farem un club nou. D -Que sigui per fi de bé.
Tot es fa per fi de bé; si surt malament, què hi farem!
a fi de comptes *
No ens sembla un entrada correcta, per bé que es troba en alguns diccionaris.
Al cap i a la fi, els Oscars es donen perquè la gent vagi al cinema (o en resum, fet i fet; millor que a fi de comptes) -TV3-.
Al capdavall, els metges fan moltes hores (o ben mirat) -Avui-.
Depèn, fet i fet, de la maduresa dels guardes -Llibre-.
a fi i efecte de
Locució que s'usa quan es fa una acció a fi d'aconseguir uns objectius determinats. |
amb la finalitat de, amb la intenció de, per tal de, a fi de |
A fi i efecte de comprar-li la finca, el va deixar sense camí.
a fiar
Sense pagar la compra, al moment de fer-la. |
sense pagar o cobrar a l’acte, a crèdit, sense aval, sense garantia |
Em sap greu, però comprem el pa a fiar (quan tinc cèntims paguem).
Tot ho compro a terminis i a fiar.
Si no ens paguen aviat la mesada, haurem d'anar a fiar.
a finals *
A la fi de setembre ens tornarem a trobar (o a la darreria de, al final de; millor que a finals).
Comencem la verema a la darreria d'agost.
A les acaballes d'estiu, el turisme aflaca (o a l’acabament de).
a flor de
Es diu d'una cosa, quan es troba al mateix nivell que una altra. |
al nivell de, arran de, a tocar de |
L'entrada de la casa, per darrere, va a a flor del carrer del nord (té una entrada pel carrer del nord, que és més alt que el de davant).
L'aigua va arribar a flor del segon escaló; va faltar un dit perquè entrés a casa (en una inundació).
El pal de telèfon s'ha anat podrint a flor de terra.
Els dos balcons són a flor (Am).
El balcó venia aflor de teulat.
La tauleta ve a flor taula (al mateix nivell).
a flor de llavis
Ho diu qui té les paraules a punt per replicar a algú. |
a punt de sortir de la boca, preparat, a punt de dir, a flor de boca, a moll de boca (Am) |
De seguida tenim una opinió a flor de llavis –D. Barna-.
Tenia les paraules a flor de boca, però he callat (m'ha vingut el que volia dir a l'acte).
a flor de pell
Es diu de qui té els sentiments i les vivències alterades per algun motiu. |
estar esverat, nerviós, sensible, etc. |
Els nervis estan a flor de pell, al camp de futbol -TV2-.
Està a flor de pell (el malestar) -Temps-.
Té els sentiments a flor de pell, vostè -CR-.
a fons
Amb interès i dedicació, arribant fins al final. |
profundament, de totes totes, anant fins al fons, ben fet, a consciència |
Ja en parlarem més a fons de... -TV3-.
La indústria editorial juga a fons la carta dels premis -Temps-.
Hi he treballat a fons (ho he repassat bé).
Juga molt (o s'hi fa al màxim, lluita tant com pot; no s'emplea* a fons -C33-.
a fons perdut
Hom ho diu dels diners que es donen, quan no s’han de tornar. |
regal, donatiu, subvenció |
El Govern dóna trenta mil euros a fons perdut.
a força de
Reiterant un fet o una acció. |
a còpia de, de tant |
Els viaranys que els transeünts han assenyalat a força d'anar amunt i avall -Llibre-.
A força de plorar, ho ha aconseguit -Avui-.
Ens ho imposen a força de publicitat i de modes -Avui-.
a frec de
A molt poca distància. |
a prop, a tocar, molt a la vora |
Ja som a frec de primavera -Llibre-.
Li va passar un tret a frec de roba.
nota: Vegeu també "frec a frec".
a fuita! (o a fuita corrents!
Ben de pressa. |
a fuita pallot! (Ca), ràpidament, volant, precipitadament; amb pressa i corregudes (Val) |
A fuita!, correm!, que aquí prendrem mal!
A -I tu, què fas fer? B -Jo?, a fuita!, sí que estem d’hòsties! (hi havia baralles)
Quan varen sentir els mossos d’esquadra, ells a fuita corrents (com van poder)!
Si es barallen, tu a fuita pallot!
Li vaig dir “Vine cap aquí”, i ell a fuita! (va fugir; un lladre, un gos, etc.)
Si sentiu fressa, vosaltres a fuita! (fugiu)
Tota la setmana treballem, però els dissabtes tothom a fuita (tothom se'n va).
a gall que fa renou, li estrenyen el coll (o a gall)
Si algú es vol destacar gaire, és fàcil que trobi oposició (Bar). |
a qui fa nosa, l'eliminen; qui va contra els poderosos sol acabar malament |
A -El batlle ha dimitit. B -A gall que fa renou li estrenyen el coll (no interessava als cacics locals).
a gambades
Movent-se amb passes molt llargues (Cas). |
a camallades, fent passes llargues; arribar en quatre passes |
...i marxà a gambades cap a la formació -La cara oculta de la lluna-.
a garrotada seca
Amb violència (Bar-Gir). |
a cops, a patacades, a trompades |
La policia els va fer fora a garrotada seca.
Els pares, digui el que digui la ciència, es formen a cops. Es aquest un aprenentatge semblant al dels fills, que, a cops, aprenen d'anar pel món (superant dificultats) -Els nins-.
a gat vell no li plantis moixina
Vol dir que no es fàcil enganyar a algú que té experiència en un determinat àmbit. |
(al gat vell no cal ensenyar-li la rata; advocat jove, plet perdut; bou vell, solc dret; Tresponts), és difícil enganyar un veterà |
A -Em pensava que pagaries per endavant. Et veia molt animat. B –Ja sé de què va; a gat vell no li plantis moixina (si ja has pagat i reclames, no t'hi estan).
a gates *
Pujava i baixava l’escala de quatre grapes (o de grapes, a la gatamau, arrossegant-se, gatejant; no a gates) -RAC1-.
a gogó (i a go-go) *
Hi havia escàndols a dojo (o tot sovint, més sovint que no plou, a balquena, a doll; no a go-go, a gogó) -Avui-.
a gos flac, tot són puces! *
No té feina, i ara s'ha trencat la cama: ase magre, mosques! (o caldera vella, bony o forat -si és una persona gran-, els pobres no acaben els maldecaps; millor que a gos flac, tot són puces).
nota: 1 Fa de mal dir si “a gos flac, tot són puces” i “a ca magre, tot són puces” són barbarismes, perquè es diuen de molt antic. Pensem, però, que són millors les altres solucions.
2 Vegeu també “ase magre, mosques”.
a gran escala (o petita)
En gran quantitat. |
en gran mesura, en gran proporció, en alt grau, en gran manera, molt i molt, fora mida |
El contraban es fa a gran escala, ara; ja no hi ha els petits que passen la muntanya amb sacs.
Amb la crisi no anem tan lluny; fem viatges a més petita escala (més a prop).
a granel *
Ho deixen tot desordenat i se’n van (o de qualsevol manera; no a granel).
No miren prim, aquesta gent; si una cosa es trenca en compren una altra (o no estalvien gens, tot va de qualsevol manera; no tot va a granel).
a grans mals, grans remeis *
Quan convé, s'ha d'actuar! (o els problemes greus, cal solucionar-los de manera agosarada; millor que a grans mals, grans remeis).
a grans trets
Dient només les coses principals. |
bàsicament, en dues paraules, en poques paraules, sumàriament |
Es tracta, a grans trets, de jugar només amb dues puntes -Avui-.
Volem saber, a grans trets, què opinen... -CR-.
a grapades
Es diu de quelcom que està fet sense mirament ni refinaments (Mall). |
fet de qualsevol manera, sense cap ni peus, a tall d’arrencar naps (Am) |
No podem admetre una feina feta a grapades.
a grapats
En una gran quantitat. |
a dojo, a doll, en abundància, molts |
Agafava els caramels a grapats.
Hi havia moltes olives i les collien a grapats (emplenat-se'n les mans).
Jo poso els quilos a grapats (de seguida m'engreixo, Am).
a gratcient
Amb ganes de fer-ho (Alt Urgell). |
expressament, deliberadament, a dretes, a dretcient, de propòsit, a posta, amb intenció de fer-ho |
Sembla que va ser fet a gratcient -En Calçons-.
Ens neguen a dretcient la seva aprovació -Llibre-.
a guany
Cobrant un tant per cada unitat produïda (sentim "a gony", Ca). |
a tant per unitat |
Tenim els diners a guany (al banc, cobrant un interès).
Teníem els porcs a guany (ens pagaven un preu estipulat per cada porc engreixat).
a guisa de *
Servien xocolata per començar (o d'antuvi; no a guisa d'introducció).
Hi havia una columna que semblava una creu de terme (o amb forma de una creu, a manera de) -Avui-.
a gust
Estar o trobar-se bé. |
content, satisfet, a pler, còmodament, agradablement, bé, com el peix a l'aigua; amb plaer |
No es troba prou a gust a la feina (no s'hi troba bé).
En Robert no es troba a gust a Barcelona.
Ha estat una solució al gust de tothom.
Vaig riure molt de gust al teatre (o amb gust, satisfet; millor que a gust).
M'ho vaig menjar de gust (millor que a gust).
nota: Alguns autors consideren 'a gust' un castellanisme. Es recomana de dir 'riure de gust' i' menjar de gust'.
a gust *
S'hi posa cafè mòlt i el sucre que convingui (o i el sucre que interessi, que faci falta, que agradi; no i sucre a gust) -CI-. a hora baixa
Cap al tard (Mall). |
quan es fa fosc, al vespre, quan es pon el sol, al tardet, (a poqueta nit, a boqueta nit Val), aubes postes (Men) |
A hora baixa anirem a casa.
Torneu abans de l'hora baixa.
a hora foscant
Al capvespre (Terres Ebre). |
a entrada de fosc (Gir-Mall), cap al tard, quan es fa fosc, al tardet, al caient del sol, quan es pon el sol, a la vesprada, ran vespre, al primer foscant, al crepuscle, de boca foscant (Alt Urgell) |
Tornaran de pescar a hora foscant.
Quan va arribar la Mercè ja era de boca foscant -En Calçons-.
A hora foscant, mentre el poble reposava, entraren a la casa del pare -Contalles-.
a hora horada
Amb el temps just (Val). |
ben just, per poc, a darrera hora, ben tard |
Sempre agafem el tren a hora horada.
a hores d'ara
Actualment. |
en aquest moment, ara, avui en dia |
Abans, això es feia així, però a hores d'ara es fa aixà (d’una altra manera).
Els núvols, a hores d'ara, són... -TV3-.
A hores d'ara ja n'hauríem de comprar un altre, de piano.
a hores desdigudes
A hores que no són les més habituals per fer quelcom (Men). |
a hores desacostumades, impròpies, insòlites, anormals |
Es va estranyar de tal visita en aquelles hores desdigudes (encara era de nit) –Fets-.
a hores escadusseres
Quan es pot; no d'una manera seguida. |
a estones, de tant en tant, irregularment, a bores sobreres, a hores esparses, quan puc |
Treballo a la fàbrica, i a la vinya hi vaig a hores escadusseres.
a igual X, igual Z *
Si fan la mateixa feina, han de cobrar igual (o a la feina, tots iguals; millor que a igual feina, igual sou).
Cada lletra es correspon amb un nombre (diuen A igual número, igual lletra –cada sis és una M–) -Avui-.
a imatge de
Seguint un model.
igual que, com el de, imitant el de, idèntic a, equiparable, a semblança de |
Volen crear un règim islàmic a imatge del que hi ha a l'Iran.
a iniciativa *
Ha renunciat a la paga per la seva voluntat (o per pròpia iniciativa, perquè ha volgut, perquè ell mateix ho ha demanat; millor que a iniciativa pròpia).
S'han reunit per iniciativa del president portuguès (o la reunió ha estat idea de, ha convocat la reunió; millor que a iniciativa de) -CR-.
a inicis *
Hem marcat al començament de la segona part (o al principi, a la primeria, a l’inici; millor que a inicis).
Al ball, quan comença la gresca, els grans se'n van; només es queda el jovent (millor que a inicis de).
nota: a principis de, a començaments, a primers de, s'han de considerar correctes, segons per Ruaix. Tanmateix, si ens en podem estar, millor.
a instàncies de
Perquè algú ho demana. |
a petició de, a requesta de, a demanda |
A instàncies del governador, la policia... -TV3-.
a joc *
Urbanització amb piscines de luxe i palmeres que hi fan joc (o que li donen un ambient adients, en harmonia, que s'hi adapten, que s'hi combinen harmònicament; no a joc) -Punt-.
a jóc
A casa. |
a joca, a cobert, controlat |
A –Han arribat els nois? B –Sí, ja són tots a jóc (a casa).
Les gallines ja van a jóc (al galliner a dormir).
a judici de
Tenint en compte l’opinió d’algú. |
a parer de, segons el parer de –o el sentir– |
A judici dels metges, el seu estat és molt greu -TV1-.
a jutjar per *
Fa calor a Londres, si fem cas de la indumentària (o si hem de jutjar per la indumentària; millor que a jutjar per) -C33-.
Si ens atenem al nivell d'algunes declaracions... (o considerant; millor que a jutjar pel) -Avui-.
Si tenim en compte les informacions, sembla que...
nota: a jutjar per és una construcció genuïna, segons Ruaix i altres autors.
a l'abandó
Sense que ningú no en tingui cura. |
abandonat, desemparat, negligit, mancat de cura o d'atenció |
Van deixar els infants a l'abandó.
Tenen totes les terres a l'abandó.
a l'abast
Que és possible d'abastar. |
a l’abast de la mà, assequible, a la mà de, assolible; tot el que pugui, allò que pugui |
James té la Volta a l'abast de la mà (ciclista) -TV2-.
No estaria a l'abast de moltes butxaques, menjar-ne.
EPC farà el que estigui al seu abast per... –TV3-.
a l'abril, cada gota val per mil
La pluja de primavera és bona per al camp. |
per l'abril, cada gota en val mil |
Si plou ara tindrem més bona collita; a l’abril, cada gota val per mil.
a l'acabament
Al final. |
en acabar, quan s'acabi, a la fi |
A l'acabament de la classe t'ho diré.
Al final de l'espectacle en parlarem.
En acabar de segar es blat, ho celebrarem amb un bon dinar (Men).
a l'acte
En aquell mateix moment. |
al moment, de seguida, ara mateix, immediatament |
El vàrem arrendar a l'acte, el pis.
Ho vaig decidir a l'acte, sense pensar-m’hi.
a l'adelantada *
El pago per endavant, el diari (o a la bestreta, a l’avançada; no a l'adelantada).
a l'adoba
Adobats amb salsa i amb tallets de carn i peix (Am). |
en adob |
Els cargols a l'adoba m'encanten.
a l'agost, figues i most (i: per l'agost)
Durant el mes d'agost maduren moltes figues i raïms.
a l'agost, plou quan és fosc (i: per l'agost)
Durant el mes d'agost, en molts indrets, es formen tempestes a la tarda.
a l'aguait
Vigilant. |
esperant, a l'expectativa, pendent del que passa; a la joca (Val) |
Hi ha un caçador a l'aguait amb un reclam.
Tota la tarda estic a l'aguait del carter.
nota: a la joca (Val): en la cacera d'ocells, a l'aguait, estant-se el caçador ajocat.
a l'aire *
Disparin enlaire (o en l’aire, cap amunt; no a l'aire) -TV3-.
I una pregunta a qui la pugui respondre: per què...? (o i una qüestió per resoldre, i jo tinc una pregunta; millor que i una pregunta a l'aire) -CR-.
L'empat a zero deixa l'eliminatòria per decidir (o per resoldre; millor que a l'aire) -Avui-.
a l'aire lliure
A cel obert. |
a cel descobert, a ple aire, a camp ras, al carrer, (al camp, al terrat, entre portes Men) |
Ballem les sardanes a l'aire lliure.
Van fer l'espectacle al carrer.
Estem aquí asseguts entre portes (tenen obert i passa corrent d’aire Men).
a l'aire que anem
Segons el nostre ritme, segons la manera de fer les coses que tenim. |
al pas que anem, tal com anem, tal com van les coses |
A l'aire que anem, en tenim per estona d'arribar-hi.
A l'aire que vaig, no podrem anar a l'Escala (no es recupera prou de l'operació per anar de vacances).
A l'aire que anem, hi passarem dies a l'hospital! (no avancem).
A l'aire que anem, tots parlarem francès.
a l'albada
Quan comença a sortir el sol (Terres Ebre). |
a l'alba, a primera hora, quan llostreja, a punta de dia, a trenc d'alba (Mall), al primer cop de llum (Baix Ebre) |
L’endemà, a l’albada, se’n baixà cap al poble -Contalles-.
En sundemà al primer cop de llum abans que vinguera el jutge, ells ja eren... -el mas
sundemà: Sendemà, l'endemà
a l'albir de
Depenent de la voluntat d’algú. |
a l'arbitri de, a criteri de, a la mercè de |
Estàs a l'albir del vent (en un vaixell) -TV3-.
Hi podia intervenir al seu albir -Llibre-.
a l'alça
Que està augmentant de valor, de quantitat, etc. |
en alça, que està pujant, que va a més, que va enlaire, que va de puja, que es fa pagar molt, estar a les set setenes (Men). |
Les accions, en aquest moment, estan a l’alça.
Es cotitzen a l'alça al futbol italià (els davanters) -Avui-.
La tendència és a l'alça (de la població) -CR-.
Tenim un turisme en alça –TV3-.
Les coses avui estan a les set setenes (Men).
a l'alçada de *
Hi ha molt de trànsit a Santa Cristina d’Aro (o a la carretera de; millor que a l'altura de) -CR-.
Va girar a la Rambla (o quan va ser a la Rambla, en arribar a la Rambla; millor que a l'alçada de la Rambla).
a l'amont
Molt (Val). |
en gran manera, de valent, enormement, a manta (Val) |
Enguany hem hagut de treballar a l’amont a la fàbrica de licors.
A festes ha vingut a l’amont de gent forastera.
Ací suaràs a manta (Val).
nota: a les comarques gironines, popularment, "amunt" també es diu "amont"
a l'arbre caigut, cada u li fa feix
L'infeliç i el desvalgut solen ser maltractats per tothom (l'Alguer). |
tothom abusa del febles; arbre mort, tothom l'estella (Mall) |
a l'ase gemegador, carrega’l sense por
No facis cas d’aquells que es queixen gaire sovint (Moià). |
a l'atenció de
Amb destinació a. |
per a |
He enviat un sobre a l'atenció del Josep.
He enviat una nota per a l'Enric.
a l'atzar
Per casualitat. |
qualsevol, sense pensar, a cegues |
L'he escollit a l'atzar (o a cegues).
He agafat el primer que he trobat, sense pensar.
a l'avança
Abans del temps establert (Ca-Cat Nord). |
a l'avançada, per endavant, abans d'hora, quan encara no toca, a la bestreta, de bestreta |
Les peres han de ser grenyals, les has de comprar 3 o 4 dies a l’avança.
Les comprem dos dies a l’avança i després maduren a casa (les pomes).
Ara et donen hora tres mesos a l’avança, els metges.
La gent ja ho han fet a l'avança (demanar ajudes).
Quant de temps a l'avança s'ha de dir? -Arrels-.
nota: 1 Vegeu també 'a l'avançada'.
2 Potser es diu per influència del francès.
a l'avançada
1 Es diu quan hom avança o aporta una certa quantitat de diners abans de treure’n profit (Mall-Gir). |
per endavant, a la bestreta -o de bestreta-, anticipadament, a compte |
S'ha de pagar a l'avançada.
Jo sóc pobre i a l’avançada ja sabeu el que us puc donar –Escrits-.
2 Es diu de qui va a un lloc abans de l’hora de començar (Ca). |
massa aviat, massa d’hora |
No cal anar tant a l'avançada a les carrosses; les veurem igual.
A -Què farem, l'any vinent? B -No programeu tan a l'avançada.
...que remuga sabent-se derrotada a l'avançada -Saó-.
a l'efecte (o a aquest efecte)
Amb aquesta finalitat. |
per això, per aquest objectiu, amb la finalitat, a fi de |
A les oficines de la caixa de Molins trobaran butlletes a l'efecte (per apuntar-se al programa) -TV3-.
Demanarem un préstec a l'efecte de comprar un pis.
El cap d’estudis o qui a aquest efecte n’exerceix la funció...
a l'emplegat
Persones, coses, feines que es fan, o van, alhora (dialectal però força usat Ca). |
plegats, junts, a la vegada, de plegat (Espolla) |
Varen entrar tots dos a l’emplegat.
Hi ha massa gent a l’emplegat al mercat del Ram de Vic.
Totes sis campanes voguen a l'emplegat.
Tot ve a l'emplegat: el telèfon, el timbre, em criden a dalt...
Aquestes noies en fan seguir tres o quatre de plegat, per anar a dormir (en posen 3 o 4 al llit alhora, en un geriàtric).
a l'encamisada
A mig vestir (comarques de Girona). |
en camisa, descamisat, malforjat |
A les quatre de la matinada m’he hagut d’aixecar a l’encamisada a apedregar gats (no el deixaven dormir).
Amb aquestes calors, anem a l’encamisada (mig despullats).
a l'encop
Fent dues coses al mateix temps (Cat Nord). |
a la vegada, alhora, junts, ensems, de cop (Ca) |
...rient i sondejant el públic a l'encop -Temps, Cat Nord-.
No puc pas fer tantes coses a l'encop -Punt, Cat Nord-.
...i a l'encop tots diferents -Arrels-.
a l'engròs
1 En gran quantitat. |
a gran escala, en molta quantitat, en orri, a doina (Val) |
La llet, comprada a l’engròs, està molt més bé de preu (dues caixes).
2 Es diu quan en un lloc no s’estalvia i les despeses no es controlen. |
no mirar prim, tirar de veta, anar tot a dojo; malgastar, malbaratar |
Aquest mes hem gastat dos-cents trenta euros de telèfon; tot va a l'engròs en aquesta casa. Algun dia ja els haureu d’estalviar!
Quan vivies a l'Estrada no anaves pas tant a l’engròs com ara (no tenies tants diners).
Final de festa a l'engròs -Punt-.
Aquella gent menjaven i bevien a l'engròs; entorn de les taules de fusta comentaven els escassos esdeveniments locals -el fill-.
3 Comptat amb poca precisió. |
en gros, aproximadament, per sobre, a ull |
Comptat així a l'engròs, deu valer 2.000 euros.
a l'entorn de
Que es fa parlant d'un tema. |
sobre, a propòsit de, al volt de, al voltant de |
Una xerrada a l'entorn de la normalització lingüística...
a l'entrant
Al lloc per on s’entra en un edifici. |
a l'entrada, al pas de la porta, a la porta |
El vaig veure a l'entrant de casa seva (era allà).
Els nens jugaven a l’entrant de casa.
... fins al quiosc que hi ha a l’entrant -L’armariet-.
a l'entretant
Durant el temps que succeeix o succeïa qualque cosa (Mall). |
entretant, mentrestant, en l'entretant (Mall) |
A l'entretant el regidor es dirigí cap a l’Ajuntament.
a l'escampada
Fugint desordenadament i anant per tots els costat. |
a la desbandada (Val), escampats, corrent |
Sortírem de la vila a l’escampada les poques forces que hi quedàvem -Carlinada-.
a l'espera de (o que) *
Estem esperant el que digui el director (o estem a l'expectativa de; no a l'espera de).
Esperant que es trenqui el silenci oficial, les teories apunten...(o mentre esperem; no a l'espera de).
Aquest punt de l'ordre del dia queda sobre la taula fins que no és rebi la nova redacció del conveni (no a l'espera de).
Esperant que comenci la segona part, tornem la connexió... (o mentre esperem, tot esperant; no a l'espera que).
a l'esquena
Es diu del nombre anys d'activitat d'una persona. |
sobre les espatlles; d’experiència, de professió |
Porto trenta anys de fuster a l'esquena.
Amb trenta-set anys i vint-i-quatre curses a l'esquena... -Avui-.
Té 50 anys de teatre a sobre les espatlles (o a les espatlles).
a l'esquena d'algú *
Parla quan jo sóc fora (o quan jo no hi sóc, a darrere meu; no a la meva esquena, a la meva espatlla) -TV3-.
Has morrejat la minyona d’amagat (o sense jo saber-ho; no a la meva esquena) -TV3-.
Li'n parles de sotamà (o d’amagatotis; no a la meva esquena) -TV3-.
a l'estil de
Ta com es fa en un lloc. |
a la manera de, com, igual que, a la moda de |
La policia de El Salvador es formarà a l'estil dels Mossos d’esquadra -Avui-.
La mare em farà un jersei a l’estil del teu (o d’un estil com el teu).
a l'estiu tota cuca viu
L'estiu es bo de passar perquè hi ha fruits arreu, la temperatura és alta, es troba feina (si parlem de persones), etc. (Gir-Bar). |
a l'hora de
Quan arriba el moment de fer quelcom. |
al moment, per, quan |
Tu tens més encert a l'hora de fer les presentacions.
A l'hora de comprar, ho volta tot (quan compra és molt romancer i va d’una botiga a l’altra).
a l'hora de treure les castanyes
Quan hi ha una qüestió de mal resoldre. |
quan hi ha problemes, quan va de veres, quan van mal dades |
A l'hora de treure les castanyes no el veuràs mai (o les castanyes del foc)
Quan hi ha problemes que passi un altre a davant.
Quan va de veres, no hi és mai.
a l'hora dels senyors
Més tard que l’altra gent. |
tard |
Avui dinarem a l'hora dels senyors (a les tres).
a l'hort de la tia de França
Hom ho diu d'un cosa furtada (Ca). |
a cal padrí Menja i Fuig (Ca), a l'hort de la tia Robaina (DCVB) |
A –On les heu collides, aquestes figues? B -A l'hort de la tia de França.
a l'hostal nou tothom hi deixa el sou
A tothom li agraden les novetats i sol anar a bars nous, botigues que comencen, etc.
a l'igual que *
És un partit que, igual que l'any passat, costarà molt de guanyar (o igualment que, de la mateixa manera, tal com el de, a l'igual del de; no a l'igual que).
Han pescat tant com la setmana passada (o com; no a l'igual que).
Tal com en anys anteriors, la festa serà de franc (o de la mateixa manera que, igual que; no a l'igual que).
Ha reconegut els meu drets, com també els dels altres membres (o així com els de, i també els de; no a l'igual que els de).
a l'instant
En el mateix moment. |
ara mateix, en un moment, de seguida, a l'acte |
T'ho fan a l'instant.
No te'n vagis que t'ho adobaran a l'instant.
a l'objecte de *
Hem comprat un altre tractor per no perdre temps canviant eines (o a fi de no, per tal de no, amb l'objectiu de, a fi i efecte de; no a l'objecte de, amb l'objecte de).
a l'ocellera de l'alba
En sortir el sol, quan els ocells comencen a deixar-se escoltar (Andorra). |
a l'alba, a trenc d’alba, a punta d’alba, al rompent de l’alba, a primera hora |
A l'ocellera de l’alba, de segur que la neu s’estroncarà -La neu adversa-..
a l'ombra
1 Dit de les persones que manen però de manera dissimulada o d'amagat. |
invisible, lloca –si són delinqüents-; des de darrere, d'amagat |
Els protagonistes a l'ombra de la conferència de pau són... -Avui-.
S'han comparat els homes clau del PLT en llocs estratègics amb un govern a l'ombra -Avui-.
Acostumat a treballar a l'ombra... (en segon pla) -CR-.
Continuarà manant el país des de l'ombra -Avui-.
2 Fet gràcies a la protecció o a l’èxit d’algú o d’alguna cosa. |
a l'empara de, seguint, darrere |
Una de les pel·lícules fetes a l'ombra de l'èxit de "Terminator" -Avui-.
a l'últim
Finalment. |
a la fi, per fi, al capdavall, a última hora, (a darrera hora, a’s darrer moment Men) |
Vàrem discutir molt, però a l'últim, ella va afluixar.
A –Com acaba el film? B -A l'últim ell se n'enamora.
Vam tenir un bon espant, però a l'últim no va ser res.
Es van discutir, però a darrera hora es van posar d’acord (Men).
A l'últim em vaig escapar.
a l'un i a l'altre
A les dues persones de les quals parlem. |
a tots dos |
Es va posar a discutir i va insultar a l'un i a l'altre.
a l'ús *
Es van casar segons el costum d'aquells anys (o les normes en ús en aquells anys, habituals llavors, en voga en aquell temps; no segons el costum a l'ús).
Seguint les normes establertes, el tresor... (o actuals, vigents; no segons les normes costum a l'ús) -Temps-.
"La Garrafa" no és una editorial com les altres (o habitual, corrent, normal; no a l'ús).
És una pregunta de les que ara es fan (o que se sol fer, no a l'ús).
nota: 'En ús' és correcte, però s'usa molt per influència del castellà.
a la babalà
Sense fixar-se en el que es fa (Gir-Bar). |
de qualsevol manera, sense pensar, sense posar atenció, sense mirar prim, descuradament, sense mirar-s'hi, sense miraments, sense planificar |
Actuen a la babalà i no paren compte de res.
Xuta a la babalà (sense mirar on va la pilota) -TV2-.
A comprar a Perpinyà, a la babalà no hi pots pas anar; has de saber què vols.
Havien edificat a la babalà.
La turba, esverada, s'esbarrià i corregué a la babalà sense saber en quina direcció fer-ho -Vents de port-.
a la baixa
Baixant-ne el nivell o la intensitat. |
cap avall, per sota |
Faran una revisió dels impostos a la baixa -TV3-.
Revisaran el programa d'entrenament per fer-lo més moderat (o a la baixa) -Temps-.
Et valores massa a la baixa (et menysvalores, menystens, Men).
a la banda
Situat a la part dreta o esquerra del cos (Men). |
en un costat, al costat |
Nomia Antoni, i el veuen amb sa sembradora a la banda disposat a escampar llavor –Fets-.
a la bartola **
S'estiren a fer el mandra (o el dropo, de panxa enlaire; no a la bartola).
Es passa el dia a casa gratant-se-la (o ajagut, sense cap ànsia; no a la bartola).
a la bestreta
Avançant els diners en fer una operació comercial. |
de bestreta, per endavant, amb anticipació, prèviament, anticipadament |
Hem hagut de pagar a la bestreta l’arrendament (per endavant).
Ja hem tancat el tracte i hem pagat cinquanta mil euros a la bestreta.
Gràcies de bestreta per la vostra col·laboració (Val).
a la biorxa
1 Es diu de qui camina o fa altres coses desviant-se de la línia recta (Men-Mall). |
fer ziga-zagues; anar a la torta, de guerxo (Emp), de tort (Gir) |
Aquestes copes de més que he pres em fan anar a la biorxa.
Era clar que la convivència entre mon pare i jo anava a la biorxa -Males companyies-.
2 Mirar inclinant cadascun dels ulls cap a un costat diferent (Men-Mall). |
mirar de tort; mirar guenyo, guerxo, a la torta; ésser estràbic |
Li han donat una punyada i ara té un ull blec i mira a la biorxa.
ull blec: ull blau
a la bona
Es diu de qui està d’acord amb una cosa i hi dóna conformitat (Moixonies, Mall). |
a les bones, venir a bé, venir al punt, venir al pèl, de bona manera, de bé a bé |
Si ve a la bona podrem enllestir la feina ben aviat.
a la bona de Déu
Hom ho diu d'allò que es fa sense sense cap planificació (Bar). |
sense ordre ni concert, sense preparació, a l'atzar, a la babalà, de cor a pensa, barrim-barram, de qualsevol manera, sense solta ni volta |
Aquestes cases al mig dels camps s'han fet a la bona de Déu (sense cap permís).
No s’ha de fer servir el càstig a la bona de Déu -TV3-.
Vaig emprendre de nou la marxa a la bona de Déu cap al bosc.
Sempre anaven a la bona de Déu –Fets, Men-.
Els he deixats a la bona de Déu (me n'he anat i els he deixats ben sols).
Si es deixa a la bona de Déu, l'hem parida! (li hem de controlar els estudis).
Va deixar la filla a la bona de Déu i va anar a esquiar amb uns parents -TV3-.
nota: Alguns autors consideren aquesta frase feta un barbarisme. La trobem al DIEC.
a la brava *
Se'n va anar a la francesa (o sense dir res, sense dir adéu, de mala manera; no a la brava) -CR-.
Els delinqüents li passen comptes cruelment (o violentament, de manera dràstica, de manera ferotge, rudement; no a la brava).
Els soldats impediren amb rudesa la manifestació (o amb violència, amb força, furiosament, impetuosament; no per les braves).
a la bruta
De pressa i malament (Men-Mall). |
de qualsevol manera, sense mirar prim, arreu, a tall d’arrencar naps (Am), a la brutesca (Ca) |
Sa feina es feia a la bruta, però com que plovia molt, tot granava molt bé –Fets-.
Sabeu què m'agrada del PCLP? -i que Déu no em castigui per aquest sarcasme-, que ataca a la bruta, com un toro espanyol).
a la brutesca
Fet sense mirar gaire la netedat. |
poc polit, mancat de netedat, ésser ca la bruta (Ca), que queda brutor (Men) |
Tot va a la brutesca, per les veremes, perquè hi ha massa feina (la casa, el menjar, etc.).
Ha escombrat la casa i hi ha quedat molta brutor (Men).
En aquesta fonda tot va a la brutesca.
a la callada
Fet sense dir res, dissimuladament, amb molta discreció. |
sense parlar, sense fer fressa, dissimuladament, discretament, a la quieta, sense donar explicacions, calladament, no fer fressa, (anant a les sotges Men) |
En Gregori sempre fa les coses a la callada.
Aquest camp es ven i l’hem de mirar de comprar, però ho hem de fer a la callada.
A –Festegen aquest parell? B –Sí, però van molt a la callada (no ho comenten ni ho demostren gaire).
Aquest home sempre va a les sotges, no dona res entenent: és un morral (un mal educat)! (Men)
Es va treure els bitllets de sobre sense fer fressa (eren falsos).
a la calor de (i al calor) *
Amb l'ajut de la família ho he pogut acabar (o amb l'empara de, animat per, encoratjat per, amb l'escalf de; no a la calor de, al calor de).
a la callanteta
Actuant o compareixent sense dir res, volent passar desapercebut (Val). |
a la callada, amb poques paraules, sense fer gaire fressa |
Ella, a la callanteta, es va quedar la fortuna de la família.
a la cantonada *
Els canvis de temps ja són a la vora (o ja s’acosten, ja són a prop, ja són a tocar; no ja són a la cantonada).
Ja tenim el mal temps a sobre (o ve mal temps; no a la cantonada) -TV3-.
nota: Sí que és correcte "a la cantonada" quan parlem d'una cosa situada en una cantonada. Ex.: El nostre hotel és a la cantonada.
a la chita callando **
Llegim “a la chita callando” en un diari; no “a la xita callant”, però és qüestió de poc temps.
Es un noi que la fa i la calla (o la fa sense dir res, va a la callada, sense donar explicacions).
Ho han fet de sotamà (o d'amagat).
a la correguda
De pressa. |
a corregudes, ràpidament, volant, corrents, en un salt, (anar com un ca de conills, anar molt de veres Men) |
Només tenim una hora i hem de dinar a la correguda.
Quan pugem a Olot no us venim a veure mai, perquè anem a la correguda.
Han jugat i, ara, a corregudes, a fer els deures -CR-.
a la cresta de la onada *
Es mantindrà en voga vuit anys més (o a dalt de tot, estarà de moda, tindrà fama, serà al pic de l'èxit; no a la cresta de la onada) -Llibre-.
a la curta o a la llarga
Un dia o altre. |
més tard o més d'hora, més aviat o més tard, tard o d'hora, indefectiblement, més prest o més tard, a curt o a llarg termini, |
A la curta o a la llarga ja ens casarem.
nota: Alguns autors condemnen aquesta frase feta; altres, no. Pensem que pot ser una alternativa secundària.
a la de tres *
Va, comptem fins a tres!, un, dos i... tres! -abans de començar a córrer- (o preparats: a la una, a les dues, a les tres!; no a la de tres).
Quan van dir 'tres' van sortir tots (o en sentir 'tres'; no a la de 'tres' van sortir tots).
a la descarada
Sense complexos (Bar-Ca). |
amb descaradura, a les barbes, (a) davant del nas, sense amagar-se, a la cara |
Aquella dona roba a la descarada (fa servir unes balances trucades).
Hi va treballar quinze dies seguits a la descarada (és jubilat i fa de paleta).
a la desesperada
Fent un esforç màxim. |
de pressa, corrents, desesperadament, lluitant al màxim |
Busquen, a la desesperada, una solució a Itàlia -TV3-.
Els italians ataquen a la desesperada (perden i falta poc per acabar el partit) -C33-.
a la Déu dóna
Es diu quan una situació personal no va gaire bé (Men). |
de qualsevol manera, a la greu manera (Men). |
Aquest nin va a la Déu dóna (no en tenen gaire cura).
a la dita
Comprar o vendre un article a qui en paga més (Val). |
subhastar, vendre al millor postor, al més dient (Val) |
L'amo d’aquell restaurant compra el peix a la llotja de Cullera a la dita.
a la fi
Quan una cosa acaba. |
finalment, per fi, a l'últim, al capdavall, a última hora, fet i fet, tant tant (Ca) |
A la fi has acabat sa carrera; mos pensàvem que no l'acabaries mai! (Mall)
A la fi han arribat! Valentes hores, ja tot està cuit i beneit! (Mall)
A última hora t'agradarà, el rugbi (o fet i fet).
A la fi de l'any fem 10 representacions de Els Pastorets –Cat Nord-.
a la fi i a la postre **
Ben mirat, ha resultat bé, la compra (o al capdavall, fet i fet; no a la fi i a la postre) -TV3-.
Al capdavall, el penal ha estat decisiu (o de fet, ben mirat; no a la fi i a la postre).
a la força *
Alguns diccionaris, entre els quals, el DCVB i el DIEC recullen l'expressió a la força. Nosaltres pensem, coincidint amb Ruaix, que és millor de bandejar-la.
No pot pas anar malament; per força ha d'anar bé, aquest cop! (millor que a la força)
Els hi han conduïts per força (millor que a la força).
Les dones no hem de ser lletges necessàriament, si som intel·ligents (millor que a la força).
Estic menjant sense ganes (o per força, a contracor; millor que a la força).
Per força hi ha d’haver un traïdor, en aquesta companyia (o de necessitat, no falla, és segur; no a la força) –TV3-.
a la forma *
Cuinen com els pescadors (o a la manera, igual que; no a la forma).
Passejades a la manera antiga per Gandesa (amb carro) -Avui-.
a la frega de
Més o menys (Ca). |
a la ratlla de, aproximadament, poc ençà poc enllà, a la vora de, vora, quasi, prop de |
Valia a la frega de trenta mil euros.
L’Eladi té a la ratlla de vuitanta anys.
T'has estalviat a la ratlla de 200 euros.
Anem a la frega de cinquanta (tenim més o menys 50 anys).
a la fresca
1 Duent poca roba. |
amb poca roba, prim de roba, destapat, anar en faldaret (Men) |
Amb aquesta calor, no us abrigueu que suareu: aneu a la fresca! (amb camisa de mànigues curtes, calces curtes, sense mitjons, etc.)
Ahir, en la vetlada, anàvem tots en faldaret (amb poca roba Men).
2 En un lloc fresc. |
quan és fresc, a l’ombra, a la frescor, en un lloc fresquívol |
A l’estiu ens aixequem ben aviat, quan encara és fosc, i treballem a la fresca.
Solen estar-hi amagats a la frescor de l’aigua (els escurçons, a les fonts) -Contalles-.
3 Sense preocupar-se gens. |
agafar-se tranquil·lament, tirar-s'ho a l'esquena, no posar-se cap pedra al fetge, no immutar-se, ésser fresc, posar les ànsies sota el coixí, sense interès |
A -Avui no acabarem pas. B -Si ho fem, ho fem, i si no, quedarà per fer. A -Sí, home, ens ho hem d'agafar més a la fresca.
Aquests pintors s'ho agafen a la fresca (sense interès, no fan feina, no ho fan bé).
a la insabuda
Sense saber-ho. |
desconeixent-ho, ignorant-ho, estant a les fosques |
Hi ha qui, possiblement a la insabuda, ha cregut trobar la solució -Punt-.
Ho van fer a la insabuda (ell no ho sabia) -Punt-.
a la intempèrie
1 A l'aire lliure. |
al carrer, al ras, a camp ras, a cel obert, sense sostre, a sol i serena |
Amb aquesta calor, dormo a la intempèrie (a l’eixida).
Haurem de passar la nit a la intempèrie, avui.
A la nit deixem el cotxe a la intempèrie (al carrer).
2 Amb poca roba. |
a la fresca, fluix de roba, desabrigat, destapat |
Anava a la intempèrie i el van trobar gelat al carrer.
Ara s’ha d’anar a la intempèrie (a l’estiu).
a la junta
Es diu quan dues o més persones comencen a rallar al mateix moment. |
a la vegada, plegats, junts, a l’emplegat (Gir) |
Això ha set es barruguet! –diuen es dos a la junta -Barruguet-.
a la llarga
Al cap de molt de temps. |
amb el temps, passat un temps, a la fi, a llarg tret, temps a venir, a llarg termini, passant el temps (Men) |
A la llarga, encara sereu amics.
Passant el temps, ja no hi pensaràs més (Men).
a la lleugera
De manera impròpia; massa ràpida o poc meditada. |
sense pensar gaire, sense mirar prim, de manera precipitada, sense sospesar prou les coses, a corre-cuita, tal com raja, sense miraments, de lleuger |
No la jutgis a la lleugera -TV3-.
No podem acusar-los a la lleugera -TV3-.
La decisió no s'ha pres a la lleugera (s'ha mesurat bé) -CR-.
a la llum de *
1 L'aspecte de l'avió, a ple dia, és aquest (o a ple sol, a plena llum, amb llum de sol; millor que a la llum de dia) -TV3-.
Llegia amb la llum d'una espelma (o amb una espelma, per llum tenia una espelma; millor que a la llum d'una espelma).
2 Analitza els problemes d'acord amb la futura llei d'educació (o tenint en compte, en vista de; no a la llum de) -Avui-.
És injustificable segons la mateixa constitució (o atenent; no a la llum de) -Avui-.
A conseqüència de l'interès pel descobriment s'ha fet... (o davant de l’interès, atenent l'interès; no a la llum de) -TV3-.
nota: Ruaix considera que 'a la llum de' s'ha admetre.
a la mà *
Ara tenim l'oportunitat de guanyar la Copa d'Europa (o tenim a les nostres mans, a tocar, a frec; millor que tenim a la mà).
Amb aquestes dades a les mans s'entén que... (o al seu abast, en mans; millor que a la mà) -Temps-.
a la major brevetat possible (o amb la major brevetat) *
S'ha d’acabar com més aviat millor (o tan aviat com es pugui, sense perdre temps, ràpidament, d'avui a demà, com més prest millor; millor que a la major brevetat possible).
a la mala hora
Molt tard (Men-Mall). |
a les petites, a alta hora, de matinada, a la matinada |
Se n’anaven a dormir a la mala hora i ensoldemà s’aixecaven ben de matí –Fets-.
a la manera de (o a manera de)
De la mateixa manera que. |
igual que, igual com, com, tal com, com si fos, a l’estil de, a la usança de |
Es procura que visquin a la manera dels seus habitants naturals -Avui-.
Van entrar a l'Estadi Olímpic a la manera d'una cerimònia inaugural -Avui-.
A la manera de Stendhal (o tal com ho feia Stendhal) -Avui-.
Han organitzat la desfilada a manera d'assaig.
Obra a manera de còmic on els protagonistes....
En Celedoni és un president a l’antiga usança (o a la manera antiga, com els d'abans).
Hi ha qualque lloc on formatgen a l'antiga usança -Lluc
a la menuda
Venut en petites quantitats (Gir-Mall-Mall). |
al detall |
Venen fruita a la menuda (són detallistes).
A la botiga de la cantonada venen a la menuda: vés-hi a comprar una lliura de sucre i un quart de vi (Men).
Amb flor de sofre de la que s’emprava per ensofrar gra, comprada a la menuda –Albellons-.
a la meva manera (o seva, teva, nostra)
Tenint en compte el meu estat o la meva manera de ser. |
per la meva situació, igual que sempre; vaig fent |
A -Et trobes bé? B -A la meva manera, sí (és un noi delicat).
C –Ets feliç vivint en aquest cul de món? D -A la meva manera sí.
A la nostra manera, treballem molt (no tenim una feina d'esforç físic, però ens cansem).
S'equivoquen fent-vos treballar deu hores; ara, tu agafa-t’ho a la teva manera i vés fent (no corris, però respecta'ls).
nota: Vegeu també “a la seva manera”.
a la meva manera de veure *
A –Et sembla que tinc raó? B –Segons la meva opinió, no (o em sembla que no; per a mi, no; tal com jo ho veig, no; segons el meu parer, no; segons el meu entendre, no (Men); millor que a la meva manera de veure, no).
Segons el meu entendre, açò no es va fer prou bé (Men).
a la millor (o a lo millor) *
Potser plourà (o qui sap si; millor que a la millor, -una altra adaptació que ens sembla innecessària-, a la millor).
Segurament vindrà tard (o potser, segons com).
Possiblement no li agradarà.
Segons com anirem a la platja (o si molt convé, anant bé).
Tal volta va veure massa (Men).
a la mínima de canvi *
De seguida es posa a parlar (o immediatament, a l'acte, a l'instant; millor que a la mínima de canvi) -Avui-.
a la mitja volta *
En Simeó xuta de mitja volta (o es gira i xuta; millor que a la mitja volta) -TV3-.
Bàsquet d’en Melcior, fent mitja volta -C33-.
a la mort de
Quan mor. |
després de la mort de |
A la mort del seu pare, un jove va a viure a... -Punt-.
a la par *
Van cantar junts (o plegats, alhora, a l'una; no a la par) -SER-.
a la perfecció
Molt bé. |
perfectament, divinament |
Es coneixien a la perfecció, els dos equips -TV3-.
a la postre *
Un gol que, a la fi, ha resultat definitiu (o al capdavall, a l'últim, finalment, ben mirat, fet i fet; no a la postre) –CR-.
a la pota coixa *
Saltàvem a peu coix (o amb un peu; no a la pota coixa, a la pata coixa).
Camina coixejant (no a la pota coixa).
nota: Vegeu també “a peu coix”.
a la pràctica
Pràcticament. |
realment, de veritat, de fet, a l’hora de la veritat, tal com es fa |
A la pràctica, ja s'han venut totes les entrades (les que queden són reservades) -C33-.
Diuen una cosa, però realment en fan una altra.
a la primera *
El cotxe és vell, però arrenca de seguida (o a l'acte, immediatament; millor que a la primera).
Quan li manes una cosa, la fa tot seguit (o tot d'una, a l'instant; millor que a la primera).
Tot just començar, xiula una falta tècnica (o de seguida, de primer moment, immediatament, a la primera ocasió; no a la primera de canvi) -CR-.
a la primera ocasió *
Vindré de seguida que pugui (o tan aviat com pugui, quan en tingui l'ocasió; millor que a la primera ocasió).
De seguida que ha pogut, ha prohibit la reunió (millor que a la primera ocasió) –Triangle-.
a la primeria
Quan no fa gaire que quelcom ha començat. |
al principi, al començament, a primeries (Val) |
Vàrem començar les obres a la primeria de març.
Jo, a la primeria de ser a Figueres... (Viladamat).
a la que *
Si comença a ploure, no quedarà ningú (o tan bon punt, en le moment que; millor que a la que comenci a ploure).
Quan em trobo sense feina, en cerco (millor que a la que em trobo).
Després de veure-ho dos cops, ja no t'agrada (o quan ho has vist dos cops; millor que a la que).
No pots badar; quan gires l'esquena, t'enganyen (o si gires, de seguida que, tan aviat com; millor que a la que).
Quan pugui, hi aniré (o tan aviat com pugui; millor que a la que pugui).
a la quieta
Sense dir res a ningú. |
discretament, a la callada, sense avisar, sense dir-ho |
Se n'han anat a la quieta (no s'han acomiadat de ningú, han posat la clau sota la porta i han marxat del poble, perquè tenen deutes).
Són coses que s'han de fer a la quieta (les bromes del dia dels Sants Innocents).
Val més anar una mica a la quieta (no parlar de política, en un acte).
a la quinta forca
Molt lluny (Gir-Bar). |
ben lluny, a molta distància, a l'altre part de món, on brama la tonyina |
Ara he d'anar a missa a la quinta forca.
La casa es veia a la quinta forca.
nota: Per tradició es diu a la 'quinta' forca, no a la 'cinquena' forca, com hem vist escrit alguna vegada. vegades.
a la ratlla de
Una quantitat aproximada de. |
a la frega de, a la vora de, aproximadament, prop de, quasi |
Va compondre a la ratlla de 300 sardanes.
a la regalada
1 Amb gust, intensitat i comoditat (Am). |
amb seguretat, plenament, regaladament, sense patir, a tot tall (Ca) |
La Júlia ja festeja a la regalada (declaradament, a tot tall).
Remata a la regalada (amb tota comoditat) -C33-.
2 Es diu de qui viu fàcilment, amb poques preocupacions. |
sense gaires maldecaps, tranquil·lament, amb platxèria, amb tota comoditat | M'agradaria viure a la regalada (Val).
Sempre n'hi ha hagut, de gent que han viscut a la regalada.
a la repetellada
Fet de qualsevol manera, gen. per manca de temps (Ca). |
de pressa, ràpidament, a més córrer, a tot córrer, patim-patam (Ca) |
Només tenim una hora per dinar i he de cuinar a la repetellada.
Amb tres criatures, sempre he d’anar a comprar a la repetellada.
nota: No trobem repetellada. Creiem que repetell, repetallar i petarrellada són mots que hi estan relacionats.
a la rodona *
No vull veure cap policia en un Km tot voltant de la casa (o al voltant; no a la rodona) -TV3-.
Deu quilòmetres al voltant de València tot són tarongers (o a l’entorn; no a la rodona).
a la salut de
En honor de. |
per afalagar a, dedicat a |
Fumo a la seva salut (ell m'ha regalat el cigar).
Brindo a la salut de tothom! (en un àpat).
a la serena
En plena natura, a l’exterior, a la nit (Men). |
a fora, al ras, a camp ras, al cel ras, a l’aire lliure |
Dormien a la serena (sense vela, sota els arbres).
Hem deixat el càntir a la serena -Ràdio-
a la seva manera
De la manera que algú té, de fer les coses. |
segons les seves condicions, dins de les seves possibilitats |
Ja han treballat, a la seva manera, i deuen tenir cèntims.
Ja l’ajuda, el noi, a la seva manera.
Ja ha viscut bé, a la seva manera (és fadrina).
Ja et saluda, el nen, a la seva manera (mou la mà, però no diu res)
nota: Vegeu també “a la meva manera”.
a la seva ombra *
En Gonçal dribla a tothom (o molts cops, tot déu; millor que fins i tot la seva ombra) -C33-.
Ven cotxes sense parar (o contínuament; en ven un munt o un gavadal; millor que fins i tot a la seva ombra).
a la seva vegada (o meva vegada) *
Colonitzen la ciutat que també està colonitzada pels anglesos (o que també colonitzen, que també ho és pels; no que a la seva vegada) -Temps-.
En Roger empenta el quatre que, a la vegada, també li fa falta (o al mateix temps, ensems que; no a la seva vegada) -TV3-.
a la taula d'en Bernat, qui no hi és no hi és comptat (o a la taula de l'abat)
Cal ser present en aquells actes que poden ser importants (Bar). |
cal vetllar els interessos personalment; als llocs, s'hi ha s'hi ha de ser |
A -El dia que triàvem càrrecs no era al claustre i m'ha tocat anar a la Comissió de Biblioteca, que no m'agrada gota. B -Noi, a la taula d'en Bernat, qui no hi és no hi és comptat.
a la taula i al llit, a la dreta el marit
Norma d'urbanitat (Bar). |
a la taula i al llit, la dreta al marit (DCVB) |
A -On m'he d'asseure? B -A la taula i al llit, a la dreta el marit.
a la taula i al llit, al primer crit
Per menjar i dormir no cal fer-se pregar. Hom ho diu per mantenir un ordre, una bona convivència, dins la llar familiar (Gir-Bar). |
a la tercera va la vençuda (o a la segona) *
Enguany guanyarem la copa, la tercera vegada serà la bona (o el tercer cop no falla, ara ho aconseguirem; millor que a la tercera va la vençuda).
Aquest cop sí que aprovaré, a la tercera me'n sortiré (o ara sí que anirà tot bé, la tercera és la bona; millor que a la tercera va la vençuda).
a la torera *
Aquests últims dies els nois tenen poc interès (o no volen fer res; no s'ho agafen a la torera).
Se salten les normes a la fresca (o tothom fa el que vol, no fan cas de les normes, allò és campi qui pugui; o no a la torera).
a la traça
Es diu per introduir una proposició explicativa (Mall). |
sembla que, segons sembla, segons que sembla, aparentment |
Deixau-me riure amb això dels arcaismes: “Ai, no en diguem ni n’escriguem cap, que podria “traumatitzar” els catalanoparlants, que a la traça deuen esser (ésser) de mel-i-sucre" -Migjorn-.
a la tremenda *
T'agafes les feines massa a la valenta: tranquil, home, que tot ho farem! (o amb massa punya; massa fort, apassionadament, abrivadament, amb exageració; millor que a la tremenda).
a la tuntun **
Repoblar un bosc no es pot fer de qualsevol manera (o a la bona de Déu; no a la tuntun) -CR-.
Fas les coses a la babalà; hauries de pensar més què t'interessa (o sense pensar, precipitadament; no a la tuntun).
a la valenta
1 Amb moltes ganes (Gir-Bar). |
amb molt d'esforç, amb molta empenta, amb gran voluntat, amb molt d'interès, amb molta afició, amb gran punya, amb amor propi; fort, apassionadament, abrivadament |
Avui guanyarem, perquè els jugadors s'ho agafen a la valenta (corren molt).
No us ho agafeu tan a la valenta, que de seguida acabarem la feina.
2 D’una manera violenta, impulsiva (Castelló). |
d'una espenta, amb força i decisió |
...tot llevant-se’ls del davant a la valenta -La cara oculta de la lluna-.
S'ho prenen a la valenta (se’n van ofesos) -TV3-
nota: Sentim, com més va més, la frase feta "prendre's a pit". Per bé que alguns diccionaris la donen per bona, pensem que és millor de bandejar-la:
T'agafes la feina massa a la valenta (o treballes massa, te l'agafes amb massa punya, etc.; millor que et prens massa a pit la teva feina) -TV3-.
S'ha ofès molt (o s'ha picat, s'ho ha pres malament; millor que s'ho ha agafat molt a pit) -TV3-.
a la vegada
Fent dues coses simultàniament. |
al mateix temps, alhora, a l’encop, junts, ensems |
Van fugir i, a la vegada, llançaven paquets per la borda (anaven marxant i anaven tirant els paquets) -CI-.
Surten tots a la vegada.
Sempre menja i parla a la vegada.
Tot ens ve a la vegada! (els mals, els maldecaps).
a la 'vejez viruelas' **
A -Ell és jubilat, el noi li treballa al banc, i es posa a plantar vinyes! B -A les velleses es fan les bestieses (o a cent anys, coteta verda; gat vell i la cua verda; a la vellesa, el dimoni sabater; no a la vejez viruelas).
C -L'edat que té, i només sap parlar de sexe! D -Quan el cabell blanqueja, el pardal verdeja! (o gat vell i la cua verda; no a la 'vejez viruelas').
a la vida real
Quan no actua. |
fora de l'escenari, en realitat |
A la vida real és director de... (un artista) -C33-.
A la vida real no sembla tan ben plantat.
A la vida real la seva dona l’ha deixat (un actor).
a la vista
1 Que es pot veure fàcilment; veient-ho. |
visible, que es veu, destapat, davant dels nassos |
L'important és que la marca sigui a la vista, quan comprem (que es vegi).
Les joies són a la vista (no en calaixos).
L'edifici no sembla pas tan gran, guaitat a la vista.
Canvien les etiquetes a la vista de la gent (de la roba de la botiga).
A la vista no val res, aquesta casa, perquè és vella, però és ben situada.
A -Aquesta mainada només mengen caramels. B -Ja no els heu de tenir a la vista: han de ser amagats.
Ara que us tinc a la vista, allò que us vull dir és...
Ho posaré allà darrere, ho tenim massa a la vista i ens ho prendran.
Tenen els llibres a la vista per vendre'n més.
2 Tenint en compte un fet. |
veient això, en vista de, considerant això |
A -L'Ajuntament no ens dona pas permís. B -A la vista d'això, que voleu fer?
a la vista *
En aparença no valen gaire, aquestes galetes, però són ben gustoses (o aparentment; fan mal cara, tenen mal aspecte; millor que a la vista són lletges).
Tothom diu que guanyarà, però el partit s'ha de jugar (o és el preferit a les enquestes, sembla que guanyarà; millor que a la vista).
a la vista està *
A -Ha anat bé l’operació? (de cirurgia estètica) B –Ja ho pots veure (o mira'm bé; no a la vista està).
Ja es veu com han anat les eleccions (o ja s'ha vist; no a la vista està).
a la viu-viu
De manera dissimulada (l'Armentera). |
fent el puta, fent el viu, fent el paper de boig, anar-hi anant (Val) |
A -On és en Salomó? B -S'havia de quedar a la reunió i, a la viu-viu, no ha agafat la convocatòria i se n'ha anat.
a la voleia
Es diu de quelcom fet de pressa, sense mirar-s’hi gaire (veiem a la boleia al DCVB). |
fet corrents, volant, sense mirar gaire prim, de qualsevol manera, toqui a qui toqui |
He repartit els caramels a la voleia (el dia del sant).
Aquesta vinya l'has podada a la voleia (no s'hi ha mirat gaire).
He agafat un parell de planes a la voleia i les he corregides.
a la volta de la cantonada *
Les eleccions són a tocar (o a la vora, aquí mateix, a prop, a quatre passes, en tombar la cantonada -Val-; no estan a la volta de la cantonada) -CR-.
a la vora
1 A molt poca distància. |
a prop, al costat, a tocar, gairebé, quasi, al pas de la porta, a quatre passes, vora vora |
A la vora del camí hi ha la casa.
Volíem anar a Rússia, però vam anar més a la vora (a Occitània).
Tenim la botiga de queviures al pas de la porta (a davant de casa).
Hi féu vora vora, un recorregut en direcció meridional (vorejant la terra per mar) -Temps-.
2 Aproximadament.
més o menys, prop de, si fa no fa, uns, vora de |
N'hi ha a la vora de cinc-cents.
Fa vora dos mesos que no el veig (Barna).
Són vora tres quarts de cinc (Manresa).
Han caigut vora quaranta litres -TV3-.
a les acaballes
Quan ja s'acaba quelcom. |
a la fi, al final, a la darreria |
Quan l’hivern és a les acaballes, apareix el puput –Llibre-.
La tia és a les acaballes (s'està morint).
L'estiu és a les acaballes.
Va entrar al camp quan el partit ja era a les acaballes.
a les amples
Amb llibertat, sense cap obstrucció ni impediment; amb poc interès |
a la fresca, tranquil·lament; tirar-s'ho a l'esquena, no posar-se cap pedra al fetge, a la dula (Val) |
A -Hi ha dies que a les deu encara han d'obrir. B -Si s'ho agafen a les amples, perdran clients.
Les cabres campaven a les amples per tota la muntanya.
a les barbes
Al davant d’algú. |
davant dels nassos, als nassos (Bar), sense amagar-se, a la descarada, a la cara, amollar (Val) |
Ho feien a les barbes de la policia -CR-.
Actuaven a les barbes de la seva dona, i ella no s'adonava de res -Llibre-.
Joan fuster i altres intel·lectuals que parlaven a la cara –Saó-.
Quan el veja, li amollaré tota la veritat.
Havien de realitzar un esforç considerable per no riure a les mateixes barbes de l'home que... -el fill-
a les bones
Amb bones maneres, sense violència (se sol dir "a les embones", vulgarment, a Girona). |
en bones, amistosament, de bé a bé, amicalment |
A nosaltres en agrada adobar les coses a les bones; no en volem pas de plets.
Provarà de convèncer-lo a les bones -Punt-.
A les bones no s’adobarà pas, el panorama: ha de venir una guerra.
a les bones o a les males *
El faré venir, de grat o per força (o tant si vol com si no vol, si us plau per força, vulga no vulga, li agradi o no; millor que a les bones o a les males).
nota: 'A les bones' i 'a les males' són locucions correctes.
a les clares *
No fa mai res clar: és un home rebuscat (o de manera clara, entenedor; millor que a les clares) –TV3-. Es veu ben bé que en aquest partit els serveis dominen (o clarament, de seguida; millor que a les clares) -C33-. Ha dit, sense embuts, que... (o clar i català, clar i net, a la clara; millor que a les clares) -Avui-.
a les dures i a les madures
Vegeu 'estar a les verdes i a les madures'
a les envistes
Quan ja es veu un lloc. |
a la vista de, en veure’s, davant, no gaire lluny de, a prop |
Trobareu un caçador amb un reclam a les envistes de la barraca.
A les envistes d'Espolla hi ha una baixada molt sobtada a la carretera.
Arribem a les envistes de la casa i girem (caminant).
a les fosques
1 Sense llum. |
de nit, a les palpentes, sense veure-hi, a la palpa (Va), a les enfosques (també, a Girona) |
Amb aquells trons ens vàrem quedar a les fosques.
Van deixar a les fosques l'enemic (en un bombardeig) -TV3-.
2 Sense entendre el que algú altre diu (Mall). |
no entendre quelcom |
M'ho va intentar explicar, però vaig quedar a les fosques.
a les immediacions *
Falta a prop de l'àrea (o a la vora, pels volts de, arran de, a dos pams de, a la rodalia de, per les engires de, pels environs de, pels encontorns de; no a les immediacions) -TV2-.
a les males
Fent servir la força (se sol dir "a les emmales", vulgarment, a Girona). |
amb violència, per força, amb males maneres; insultant |
La policia els va treure de la casa a les males.
a les mans de
A les ordres d’algú. |
en mans de, en poder de, sota comandament de |
A les meves mans, et voldria jo! (a un nin malcriat)
M'agradaria que la direcció acabés a les teves mans.
A les meves mans creurà, el gos.
a les meves espatlles *
Sí, nosaltres hi volíem col·laborar, però ho van fer sense nosaltres saber-ho (o d’amagat de nosaltres, sense dir-nos-ho; no a les nostres espatlles, a la nostra esquena).
Es riuen de mi, a darrere (o quan jo no hi sóc, després; no a les meves espatlles).
a les meves velleses (o a les teves, a les seves)
Ara que ja sóc vell (Gir-Mall). |
a la meva edat |
A les meves velleses encara seré una estrella -TV3-.
a les mil meravelles *
La doble falta d’en Malaquies iria molt bé (o seria fantàstica; no a les mil meravelles) -C33-.
En Carles està defensant d'allò més bé (o excel·lentment, perfectament; no a les mil meravelles) -TV2-.
Funciona d’allò més bé, l'atac (o a meravella, divinament; no a les mil meravelles) -Avui-.
a les palpentes
1 Anant a poc a poc i tocant les coses, perquè no hi ha llum. |
a palpes, a la palpa, a l’endeví, talpejant, palpotejant, amb incertesa, fent tentines |
No anava de pressa, sense llum; havia d’arribar a la porta a les palpentes.
2 Sense entendre gaire allò que es fa o que s’està estudiant. |
amb incertesa, insegur |
Els metges encara van força a les palpantes, amb aquesta malaltia.
El primer trimestre vaig anar a les palpentes, però ara ho entenc tot molt bé.
a les penes, punyalades! *
No t'hi emprenyis, que no en trauràs res (o agafa-t'ho bé, no t'hi encaparris, tira-t'ho a l'esquena, no t'enfadis per tan poca cosa; no a les penes, punyalades!).
a les petites
Molt tard, generalment a la nit. |
a alta hora, a la matinada, a hores petites (Am); a deshora, fora d’hora, a la matinada |
A mi no em prova, anar a dormir a les petites.
Es retiren a les petites i l’endemà, tot és són.
A –Avui anem al dentista amb el nen. B -Ja en sortirem a les petites! (tard)
Se'l veu rondant a hores pètites pels bars d'Olot -Punt-.
Tot s'ho deien a les hores petites (a la matinada) –Punt-.
Llegia fins a hores petites -Val-.
a les portes de
Quan falta poc perquè passi o es faci quelcom. |
a un pas, a la vora de, molt a prop; a les acaballes, molt malalt, molt malament, a punt de morir |
Estem a les portes de l'aplicació de la nova llei d’educació -Avui-.
El padrí és a les portes de la mort. Em penso que no passarà la nit.
L'Atlètic de Terrassa es torna a quedar a les portes de la Copa d'Europa (no la guanya per poc).
a les primeres de canto *
Són espines que se't claven de seguida (o a l’acte, a l’instant, immediatament, de sobte; no a les primeres de canto) -CR-.
a les primeres de canvi (o a la primera) *
La por ha desaparegut de seguida (o a l’acte, a l’instant, tot just començar, sobtadament; millor que a les primeres de canvi) -Avui-.
L'eliminació de l’Estefania tot just començar el partit ha condicionat... (o només de començar, de seguida, de primer moment; millor que a les primeres de canvi) -TV3-.
A la més mínima ens castigaven (o de seguida, immediatament, sense pensar-s'ho gaire; no a les primeres de canvi).
a les proves em remeto *
Hi ha hagut polítics honestos, i les proves en tens: en... (els fets ho demostren, ja s'ha vist, els fets ho corroboren, en tenim exemples, com en; millor que 'a las pruebas me remito, com deia aquell; em remeto a les proves) -RAC1-
nota: 'A les proves em remeto' és una frase ben construïda, però ens sembla un calc innecessari.
a les quinze
Molt més tard de l'hora habitual. |
tard, amb retard, a tres quarts de quinze |
Sempre sopem a les quinze, darrerament.
El noi ha arribat a les quinze, anit.
nota: Vegeu també “a tres quarts de quinze”.
a les seves amples *
L'Antoni juga com li ve de gust, perquè ningú no el marca (o com vol, fa el que vol; no a les seves amples) -TV3-.
a les seves botes *
Hem vist minuts de bon futbol gràcies als seus encerts (o a causa de la seva destresa, per la seva qualitat, per la seva qualitat; millor que minuts de bon futbol a les seves botes) -TV3-.
a les seves esquenes *
Vegeu 'a l'esquena'.
a les tantes *
Cada divendres arriben a altes hores de la nit (o a les petites, a la matinada, molt tard, a tres quarts de quinze; millor que a les tantes).
Dissabte arribarem a la mala hora, devers les quatre de la dematinada (Mall).
Ha vingut a tal i quina hora (Cas)
nota: Alguns autors consideren bona aquesta locució.
a Liorna, qui hi va no torna
Refrany que fa referència a les moltes dificultats, o a la pràctica impossibilitat, que hom pot tenir per tornar d’un mal viatge (Mall). |
te'n faràs la pell! |
Vés a Liorna, que qui hi va no en torna (deixa definitivament el lloc on vius o l'ambient que t'envolta, si t'és advers (Bar). |
a llegir aventures (deixar, abandonar)
Es diu quan es deix una persona o un animal desprotegits (Men). |
a llegir diaris (Men) |
El gos els feia nosa i el van abandonar en un camp a llegir aventures.
a lloc
Al seu lloc (Am). |
endreçat, desat, guardat |
Ja tenim el gos a lloc (Am).
Posarem les tovalloles a lloc.
a lloure
En llibertat; sol referir-se a persones o animals, però no sempre (Mall). |
lliure, allerat, en llibertat, destacat, deslligat, solt, sense vigilància, a son lloure, llibert (Gir), a la dula (Val) |
L'animal ha passat la seva vida a lloure (no a la granja tancat) -Llibre-.
Un caixó és un objecte independent, va a lloure, amb tapadora o sense (és diferent d’un calaix) -D. Balears-.
Quan a lloure bramulen les ventades -El pi de Formentor-.
Quan m’havia agraït que el deixàs una estona a lloure, anava un tros lluny a pixar i cagar (un ca) –Nous escrits-.
Quan els horabaixes les amollava a lloure [les gallines] i sol post les tornava fer entrar -Nous escrits-.
Els ratolins es passegen a lloure pel pati -Llibre-.
a lo *
Ho van fer matusserament (o barroerament; no a lo bèstia).
Ho fem de qualsevol manera per acabar més de pressa (o sense mirar gaire prim; no a lo 'bruto').
Fèiem teatre a cor què vols (o amb tots els ets i uts, de categoria; no 'a lo grande').
Enraonen a la babalà (o -a la folla, a la boja, a la descosida Val; no a lo 'loco').
a lo més (o al més) *
A tot estirar hi havia 30 persones (o tot al més, pel cap alt, com a màxim, havent-n'hi molts n'hi havia 30; no a lo més hi havia, al més hi havia).
a lo 'tonto', a lo 'tonto' *
Jo, dissimuladament, li vaig donant empentes (o tot fent el distret, com aquell qui res; no a lo 'tonto', a lo 'tonto') -TV2-.
Era un veí ben trempat: com aquell qui és boig, cada any m'agafava un tros d'hort (o com aquell qui res; badant, badant; a poc a a poc; no a lo 'tonto', a lo 'tonto').
a lo 'vivo' *
Al meu pare sempre li fan de viu en viu, la colonoscòpia (o sense adormir-lo, sense anestèsia; no a lo 'vivo').
a mà
1 Ben a prop. |
a l'abast, a l'abast de la mà, fàcil d'obtenir, a prop, a tocar, a frec, a disposició, a punt, preparat, a propòsit |
Tens cèntims a mà?
Tens la cartera a mà?
Tens un diari a mà? -CR-.
Els pantalons eren a mà i no els trobava (eren a l'armari, però tapats i no els veia).
Per seguir aquest curs, heu de tenir a mà els llibres -C33-.
Tens un bolígraf a mà?
Ho tinc tot a mà, allà a l'habitació.
No us emboliqueu amb coses que no tingueu a la mà (no compreu un pis a cent quilòmetres d'on viviu).
Ho tenim a propòsit per anar a missa (vivim al costat de l'església).
2 Fet amb les mans. |
artesanal |
Els caragols són collats a mà, per això balla, el prestatge (queden fluixos, collats a mà).
A Maià encara rentàvem a mà.
a mà alçada *
Han votat aixecant la mà (o alçant la mà; millor que a mà alçada) -TV3-.
nota: Sí que és correcta la locució "a mà alçada" quan es parla de dibuixar a pols.
a mà armada
Portant armes. |
amb armes, armat |
Segrest a mà armada -TV3-.
Han atracat el banc a mà armada.
a major *
Com més gros és el pressupost, més pressió (o com més pressupost, com més puja un pressupost; no a major pressupost, més pressió) -Temps-.
a major glòria de
Típic film elaborat per al lluïment de la protagonista (o fet per mostrar l'encant de; millor que a major glòria de) -Avui-.
Volen guanyar el mundial per enaltir la dictadura (o per glorificar; millor que a major glòria de la dictadura) -Avui-.
nota: Trobem al DIEC: A major honra i glòria de Déu.
a mal temps, bona cara (o al mal temps)
Ha estat un fet greu, però hem de fer el cor fort (o ens hem de sobreposar, agafem-nos les coses bé; al mal temps, donar-li passada; millor que al mal temps bona cara) -Punt-.
Ens han fet tres gols, però ens hem d'animar (o s'ha de ser optimista, tinguem paciència, un altre dia guanyarem nosaltres; millor que al mal temps bona cara) -TV3-.
nota: Frase feta que es diu en català i en castellà. Creiem que són millors les altres que us proposem.
a mala hora
A un hora fatídica, de mal auguri (Mall). |
en quina mala hora, dissortadament |
Ahir va morir a mala hora en Joan.
a males penes
Amb prou faenes (Val). |
amb prou feines, dificultosament, amb penes i treballs, si molt convingués |
El colom estava ferit i va arribar a casa a males penes.
...en temes on el medievalista a males penes pot entrar –Temps-
a mans (o a mans de) *
1 Ha estat eliminat pel català Eladi (no ha caigut a mans del català l’Eladi) -C33-.
El manifestant ha estat mort per la policia (o la policia mata el manifestant; no el manifestant ha mort a mans de la policia) -TV3-.
2 La pilota a les mans d'un jugador basc (o en mans de, en poder de; no a mans) -TV3-.
La combinació a mans de és correcta quan la preposició a expressa direcció, moviment (p.e.: La fortuna ha passat a mans del seu fill -Ruaix-).
3 Vaig donar-li el paquet en mà (o personalment, directament, jo mateix, li vaig fer a mans; no a mans).
Els seus amics porten el bagul amb les mans (no a mans).
a mans besades
1 Amb molta il·lusió, amb molta facilitat (Alt Urgell-Bar). |
de bona gana, amb molt de gust, de molt bon grat; de pressa, a cremadent |
El pare ha acceptat la feina nova a l’empresa a mans besades.
Aquests horts, si et convingués, els vendries a mans besades -Ni cuca ni moixó-.
2 Abundantment. |
molt, a cabassos, a cabassats, a dojo, en abundància |
Van rebre ajuts a mans plenes -CR-.
nota: 1 Balbastre creu que aquesta locució (a mans besades) és un castellanisme. Nosaltres hem comprovat que és desconeguda en gran part del territori i la considerem poc recomanable, malgrat que és acceptada.
2 Alguns autors consideren 'a mans plenes' un castellanisme, però és al DIEC.
a mansalva *
Fem processons a manta (o en abundància, a balquena, a cabassades, a pilots, a betzef; no a mansalva) -Al Tall-.
nota: El DIEC accepta 'a mansalva' en el sentit de 'sense cap risc'.
a manta
En gran quantitat (Am). |
molts, a dojo, a doll, en abundància, (a betzef, a balquena Mall) |
Sentim barbarismes a manta.
N'hi havia a manta, de cirerers, a Ceret.
...l'existència d’un paradís on la vida es multiplica a manta...–La cara oculta de la lluna-.
a mantengut
Que està proveït d’allò indispensable per a viure (aliment, cobri... Mall). |
li feien la vida (Gir), (a l’empar de, mantengut Mal) |
Els joves d’un temps es llogaven a mantengut, almenys podien menjar i tenien cobri -Llibre-.
Sant Antoni és vengut/emperò se’n vol tornar/perquè diu que no hi ha pa/i ell vol anar mantengut -Cançó-.
Guanyarà vint sous i mantengut.
cobri: cobert, sostre
a mantinades
Amb violència, utilitzant les bufetades per imposar-se (Cas). |
a cops de pal, carregat de pal (Cas) |
...acostumats a portar la raó a mantinades –La cara oculta de la lluna-.
a marxes forçades
Molt ràpidament. |
molt de pressa, per moments, a tot vent, a tot estrop, a marxes dobles; cada cop més |
El dòlar perd valor a marxes forçades -TV3-.
La feina s’acaba per moments (falta poc).
S'està incrementant cada cop més el perill.
a mata-degolla
1 Es diu quan hi ha odi entre dues persones, dues famílies, dos partits, etc. (Ca-Am-Bar) |
tenir-se ràbia, malícia, quimera, detestar-se; sense concessions, amb ànim d'arrasar-ho tot, sense quarter; amb ganes d'anul·lar tota oposició, no donar quarter, sense quarter |
Ahir al vespre a la plaça hi havia gent dels dos partits i varen arribar a mata-degolla (a punt de barallar-se).
Amb els veïns de davant estem a mata-degolla.
2 Molt de pressa (Ca-Am). |
córrer, anar a cos batut, anar a coll ple |
Vaig plegar de la fàbrica perquè em feien anar a mata-degolla.
Un país arruïnat per una guerra sense quarter -Avui-.
No els donaré quarter (el perseguiré) -TV3-.
nota: Sentim “a mata-i-degolla” a Ca.
a matar *
L'àrbitre ha estat dolent fora mida (o molt i molt, exageradament, en extrem; millor que a matar) -SER-.
És bon noi, però és lleig de mena (o que fa por, en gran manera, molt, a mata'm i et mataré; millor que a matar).
a meitat de *
Ho farem cap a mig juliol (o cap a la meitat de juliol; no cap a meitat de juliol) .
Me'n vaig anar de la sala a mitja pel·lícula (o a la meitat de; no a meitat de).
a menes
Es diu de quelcom fet amb la voluntat de fer-ho (Men). |
intencionadament, a posta, expressament, volent-ho fer |
Aquesta empenta li ho ha donat a menes.
a menys que
No començaré mentre no calleu (o fins que).
Acabaré a les cinc, llevat que arribi feina nova (o tret que, fora que, passat que, si doncs no).
nota: Alguns diccionaris consideren "a menys que" un castellanisme. Nosaltres pensem, igual que Ruaix, que pot ser un sinònim secundari de les altres solucions que us proposem.
a mercè de
Sota la voluntat d’algú. |
al voler de, a la disposició de, a les ordres de, al manar de, en poder de, a les mans de, en mans, dominat per |
La barca quedà a mercè del riu -CR-.
El set ha quedat a mercè de Casimir (tenis) -C33-.
Els deixaré a mercè de l'enemic -C33-.
Aquest camp és a mercè dels vents.
nota: No és correcta la locució “a la mercè de”, segons Ruaix; tanmateix la veiem al DIEC.
a més
Això que es diu més una altra cosa. |
i també, a més a més, encara, de més, de més a més, ultra |
Pintarem la casa i, a més, hi farem piscina.
Et castigaré i, a més, ho diré al teu pare.
A més d’ella, qui hi havia?
a més *
Com més emoció hi ha, més motius per jugar a la loteria (o si hi ha més; no a més emoció, més motius per) -TV2-.
Com més peces hi ha, més dificultats -en un trencaclosques- (no a més peces) -TV3-.
a més córrer
Anant molt de pressa (sentim “a més a córrer” a Ca). |
a corre-cuita, a cuita-corrents, a corre-corrents, amb presses, corrent molt, a tot drap, a tota paleta (Val); de seguida, sense regatejar |
Haurem de triar llibres a més córrer.
Hi he hagut d’anar a més a córrer.
L'avi ha vingut a més córrer quan ha sabut que jo havia caigut.
A -Hi has anat? B -Sí, a més córrer.
He hagut de fer el dinar a més córrer.
D'aquest escriptori vell me’n pagarien mil euros a més córrer (Ca).
Hem hagut d'anar a cercar el metge a més a córrer.
a més no poder (o a no poder més) *
Els estafen d’allò més (o tant com poden, fins al capdamunt, fora mida; no a més no poder ).
Falta innocent -diuen 'tonta'-, i absurda al màxim (o en gran manera) -CR-.
Són tan imbècils que vulguis (o són el súmmum de la imbecil·litat; en grau extrem, en extrem).
Criden com bojos (o amb totes les forces, de mala manera, tant com poden).
nota: La locució "a més no poder" té partidaris i contraris. No us la recomanem.
a més tardar (o trigar, torbar) *
T'ho acabaré, com a màxim, dimarts vinent (o a tot tardar, al més tard, a tot estirar, no més tard de; no a més tardar).
Arriben al mercat el mateix dia de la recollida o, a tot tardar, el sendemà (o a tot estirar; no a més torbar) -Nous escrits-.
a més veure (o fins a més veure) *
Me'n vaig. A reveure! (o adéu!, fins ben aviat!, fins a un altre dia!, fins que ens tornem a veure!; no a més veure)
a mesura que
Mentre una cosa es va fent. |
mentre, al mateix temps que, tal com |
A mesura que anaven entrant al restaurant els regalaven un ram de flors.
A mesura que el temps passa vas veient que no n’hi ha un pam de net enlloc.
a mi, guaita!
Ho diu qui no dóna importància als comentaris o a les opinions dels altres (sentim "goita" a les comarques de Girona). |
tant me fa, m'és ben igual, se me'n fot, que diguin el que vulguin |
A -Tothom diu que els mestres només penseu a fer vacances. B -A mi, goita!, que vagin dient
a mi em bufes!
Es diu, de manera poc fina, per refusar una proposta. |
bufa’m, amb mi no hi comptis!, ja t'ho faràs!; demà, m'afaitaràs!; vés a passejar diaris! (Men), au!, tira! (Val) |
A –Em vindràs a ajudar, quan collirem les avellanes? B –A mi em bufes!
nota: Vegeu també "bufar 4" al primer volum.
a mi em fa fer el boig qui pot, no pas qui vol
Ho diu qui no vol tractar amb gent que no té paraula (Ca). |
a mi no m'acollonen, jo no em deixo pujar a cavall per ningú, a mi no em trepitja ningú |
A -Em va fer esperar una hora al cafè i no es va presentar. B -I què et va dir? A -Que li havia sortit feina. I volia que ens trobéssim dijous a mercat. B -Hi baixaràs? A -No. A mi em fa fer el boig qui pot, no pas qui vol.
C -Em va fer un pressupost i en acabat em volia cobrar el deu per cent més. D -Li vas pagar? C -No, i ara!, ni li pagaré tampoc. El vaig engegar a rodar. A mi em fa fer el boig qui pot, no pas qui vol.
a mi em necessitaria, aquell!
Expressió que manifesta una necessitat de control d'una persona o d'una situació determinada. |
jo, hauria de ser-hi!; a mi, m'hauria de tenir!, a mi, m’hauria de menester!, a mi no m'ho faria, això! |
A -En Salomó és el més gandul que corre; això sí, cada dia és al despatx del director a portar noves. B -A mi, em necessitaria!
A mi m'hauria de menester; ja el faria anar eixerit! (parla mitja hora per telèfon).
A mi em necessitaria la Matilde! (apuja els preus sense avisar).
a mi em preocupen els que tanco a dins de casa, els altres no
Ho diu qui està renyit amb una part de la família que no viu al mateix habitatge (Ca). |
a mi em preocupen els de dintre casa, a mi em preocupen els que viuen amb mi |
A -El teu gendre sempre diu mal de tu. B –Mira, a mi em preocupen els que tanco a dins de casa, els altres no.
a mi ja m'està bé
Es diu per acceptar una situació. |
ja hi estic d'acord; assentir, admetre; a mi cap maldecap |
A -Ara farem un horari diferent. B -A mi ja m’està bé.
Aquest nen no et té cap respecte; ara, si tu ho admets, a mi ja m'està bé (ho diu l'avi al pare).
a mi la gent no m'han de donar res!
Ho diu qui no dóna importància al parer dels altres. |
no n'han de fotre res!, tant se me’n fa!, se me'n fot!, jo faig la meva |
A -Avui és festa; si et veuen treballar, et criticaran. B -A mi la gent no m'han de donar res!
Se me'n fot que malparlin; no m'han de donar res, els veïns!
a mi m'enrotlles! (o m’enrondes)
Ho sol dir qui perd la paciència. |
no m’atabalis!, no em vinguis amb romanços!, enronda'm! (Ca), enrotlla'm! (Ca-Am); au, fuig!; au, vés! |
A -Demà tornaré a passar. B –A mi m’enrotlles!, que tinc dos exàmens per preparar!
Si no vols venir, no vinguis; a mi m’enrondes que tinc altres maldecaps! (Ca)
a mi no em miris! *
A -Algú ha trencat la persiana. B -Jo no! (o jo no he estat!, jo en sóc net!, jo sóc innocent!, a mi que m'escorcollen! -Val-; millor que a mi no em miris!)
a mi no m'han de cardar! (o fotre!)
Ho diu qui s'adona d'un engany. |
ja els veig venir, a mi no me la foten |
Diuen que fan obres per ampliar la fàbrica, però el que volen és tirar gent al carrer; a mi no m’han de cardar!
a mi no m'hi busquis! (o a mi que no em busquin)
Expressa disconformitat davant d'un fet o d'una opinió. |
a mi no m'hi cerquis, a mi no m'hi cacis, a mi no m'hi veuràs, a mi no m'hi trobaràs, jo no hi vaig |
En un camp de futbol, a mi no m'hi cacis! (Ca)
En un acte que comença a les onze de la nit, a mi no m'hi busquis!
En un concert de rock, a mi no m'hi veuràs!
A mi que no em busquin, per a fer alpinisme –Mirall-.
A mi no m'hi trobaràs mai criticant l'empresa que em paga.
a mi no me la fots!
Demostra desconfiança davant d'un fet o d'una afirmació. |
a mi no m'enganyes, no m'ho crec, és mentida, això no m'ho empasso |
M'has vingut a veure a mi? A mi no me la fots! Jo sóc gat vell (li interessa la germana).
A mi no m'enganyes; ja tinc experiència en aquestes coses.
a mi sí que!
A mi no em preocupa això que es diu (Ca). |
a mi m'és igual, a mi tant més, a mi tant me fa, a mi tant se me'n fot, a mi em té igual (Val)|
A -Diu que tornen a apujar la benzina. B -A mi sí que! (no tinc cotxe)
a mi tot m'està bé
Ho diu qui es conforma amb qualsevol decisió. |
accepto el que digueu, ja m'està bé el que decidiu, com vulgueu |
A -Diuen que ens escurçaran les vacances; que te’n sembla? B -A mi tot m’està bé! (que facin el que vulguin)
Si voleu sortir, bé, i si no, també; a mi tot m'està bé (accepto el que digueu).