per això plora, la criatura
Es diu quan la raó que s’exposa és la causa d’una queixa o d’un capteniment, encara que no ho sembli (Gir-Lleida). |
d'això plora, la criatura (Bar), per això protesta, d’aquí ve el mal, no té pas res més |
A -La Carme no pot veure la seva germana; em sembla que té enveja perquè els seus nebots són tan trempats. B –És clar; per això plora, la criatura.
C –Tothom critica l’entrenador, i l’any passat el volien fer sant! D –És perquè l’equip perd molts partits: per això plora, la criatura.
per al darrer mal, cap metge no hi val
La mort és inevitable (Bar). |
quan és l'hora és l'hora (Gir); quan és l'hora, tant li fa saltar com córrer; contra el mal de la mort no hi valen metges (Mall) |
A -El padrí va tenir la grip i hi va quedar. B -Ja era gran: per al darrer mal, cap metge no hi val.
per alguna cosa
Per alguna raó. |
deu ser per algun motiu, alguna cosa hi ha, alguna intenció portes |
A -Per què demanes el preu de l'excursió. B -Per res. A -Per res, no; per alguna cosa ho has dit (alguna intenció portes).
Si t'han castigat, per alguna cosa deu ser (no per alguna cosa serà).
per allà
En aquell lloc, en aquella direcció. |
de tal lloc, de cap a, cap a, aproximadament a, vers, cap allà, devers |
Aquest noi és de per allà a Barcelona (no ho saps del cert).
Ja els veig per allà (en aquell costat).
No no ho sé, on són els llapis: han de ser per allà, al cim de la taula (cap allà).
El llibre corre per allà (és allà).
Aquesta banda, per allà on passen, cremen contenidors.
per allò de ser *
Com que ets de Múrcia, ja deus saber que... (o pel fet de ser de Múrcia, perquè ets de Múrcia; millor que tu, per allò de ser de Múrcia).
per alt
A la part superior, per la part de més amunt (Ca). |
a la part de dalt, per dalt, damunt, al damunt, per damunt, al cim, pel cim, per sobre |
Ara dormo per alt del llit (sense tapar-me).
El viver vessa per alt (per la part de dalt, per sobre).
La mantega es posa per alt del pa.
No dormis pel cim del llit que agafaràs fred (fica't a dins dels llençols).
Quan me'n vaig adonar, sortia el vi per alt (emplenava una tina).
per alt enllà
Hom ho diu d'una acció feta amb poc deteniment (Ca). |
sense gaires detalls, per sobre, per damunt, a mitges, un xic de pressa, sense mirar-s'hi gaire, no gaire bé, superficialment, lleugerament |
He llegit el diari per alt enllà (les lletres grosses).
Ho compto per alt enllà (aproximadament).
Ho he mirat per alt enllà (un programa).
Fem-ho una mica per alt enllà (una feina).
M'ho han explicat una mica per alt enllà.
Avui, a la frontera registraven una mica per alt enllà (feien una mica els ulls grossos).
per amor a l'art
Sense treure'n cap profit. |
desinteressadament, de franc, per vocació, gratuïtament, gratis, sense cobrar, perquè agrada |
Fem teatre per per amor a l'art.
per amunt
En un lloc més alt o més cap al nord (Gir-Mall). |
més amunt, a la muntanya, cap al nord |
Per amunt fa bon temps.
Si aneu per amunt, arribareu a Catalunya Nord.
A -La gent del Baix Empordà diuen 'baixar' a Figueres, però Figueres és per amunt. B -I els d'Olot diuen 'baixar' a Anglès, que és molt més avall! (això passa perquè, a la sortida d'Olot, hi ha una llarga pujada, la pujada de la Solfa, i no tenen en compte les baixades que troben després).
nota: 'Amunt' es pronuncia 'amon', a l'Empordà.
per anar a casa sempre és hora
A casa és un bon lloc. (Ca) |
a casa s'està bé; com a casa, enlloc; no és boig qui a casa torna |
A -Ja és hora! (a un que veus que plega de treballar). B -Per anar a casa sempre és hora.
per anar bé
Això seria la bona solució (Gir-Mall). |
d'aquesta manera aniria bé, això seria la clau |
Aquestes cortines, per anar bé, no s'haurien de tibar gaire.
Per anar bé s'haurien d'abaixar, les coses (els preus).
Les berrugues, per anar bé, s’han de fer treure.
Les he de portar sempre, les ulleres, per anar bé.
per anys
Antigament (Ca). |
fa molts anys, anys enllà (Am), en temps antic, per temps |
Per anys, aquell edifici havia estat un convent.
Per anys, la meva família havia viscut a Occitània.
per aquesta regla de tres *
Amb aquest lògica, vostè permetria córrer a 160 km/h a l'autopista (o amb aquests raonaments, amb això que diu, pensant d'aquesta manera; no per aquesta regla de tres, vostè...) -TV3-.
Ignore per què la fan (o per quin motiu la fan, com és que la fan; no ignore per quina regla de tres la fan) -Temps-.
per aquestes, que (+ verb)! *
Us juro que cobraré! (o us prometo que cobraré!; encara que baixi el cel, cobraré; no per aquestes, que cobraré -quan ho diu es xucla un dit-) -TV3-.
per aquests mons de Déu
Anant pel món. |
voltant pel món, voltant, rodant pel món, al món, corrent món, per diferents llocs, anant amunt i avall, viatjant |
Anant pel món veureu molta gent que passa gana (millor que per aquests mons de Déu).
nota: 'Per aquests mons de Déu' sembla un calc del castellà. El trobem al GDLC. Són millors les altres solucions.
per aquí
En aquest lloc, a prop d'aquest lloc (Gir-Mall). |
aquí, ací, aquí on tu ets |
A -On és la Laura? B -No ho sé, suara xerrava per aquí.
Les cartes són per aquí sobre la taula.
No caiguis per aquí, que hi ha molts entrebancs (al mercat).
Ja pots venir demà, jo ja seré per aquí.
per aquí li ha d'anar
Deu ser una cosa així (Ca). |
deu estar a punt de fer-se, deu ser quasi tan gran com dieu, aproximadament, una cosa així, gairebé |
A -Aquest home deu tenir 80 anys. B -Per aquí li ha d'anar (o per aquí li va).
C -Això devia ser l'any 1960. D -Per aquí li devia anar.
per aquí m'entra, per aquí em surt i per un altre lloc em fa tururut
Això no m'interessa, no em preocupa. |
això m'és indiferent, tant se me'n fot!, tant m'és!, m'és igual, això no ho accepto, això m'entra per ací i m'ix per allà |
A -Ha dit que, si no ho fas, et posaran una multa. B -El que diu ell, per aquí m'entra, per aquí em surt i per un altre lloc em fa tururut.
per aquí no hi passo
Expressió de desacord. |
això no ho accepto, no ho faré pas, jo dic que no |
Vol agafar el meu cotxe, i per aquí no hi passo! -TV3-.
A -Diuen que la millor llenya per fer foc és la d'alzina. B -Jo amb això no hi passo: la millor és la d'olivera.
per aquí, per aquí *
A -Quaranta milions ha cobrat? B -Aproximadament (o més o menys, poc ençà poc enllà, per aquí li ha d'anar, si fa no fa, gairebé, més o manco -Mall-; pam amunt, pam avall -DNV-;no per aquí, per aquí; per aquí va la cosa, per aquí van els 'tiros').
per ara
De moment. |
ara per ara, fins ara, fins avui, actualment |
Per ara venem molt.
Per ara, no en comprarem cap més, de moble.
nota: El DIEC no recull 'per ara'. Tanmateix és d'us general. Creiem que és bo.
per arrencar-se a córrer
Molt lleig. |
per a pegar a fugir (Val), per arrencar a córrer (Mall), molt dolent, espantós, esfereïdor, horrible, paorós, esgarrifós; de mala qualitat, de pa sucat amb oli, no anaven ni amb rodes |
Les pel·lícules espanyoles eren per arrencar-se a córrer -Temps-.
per arreu
D'una manera definitiva. |
del tot, de cap a cap, per bé, completament, totalment, enterament, per sempre, arreu (Gir-Mall) |
Ja tenim dues vinyes collides per arreu (acabades).
Ja està per arreu, l'escrit (ja no hi tocarem res més).
Tornaran per arreu (per sempre; són a l'estranger).
Vindran a Castelló per arreu (a viure).
La setmana vinent anirem a viure per arreu a la casa nova.
Ja són fora per arreu, del pis (per sempre).
Ara dèiem d'instal·lar-nos per arreu a Roses (per tot l'estiu).
Ara ja podríem sopar per arreu (i no berenar; fer una sola cosa).
A –Han tancat el bar?. B –Els diumenges. No pas per arreu.
Vestiu-me per arreu (del tot; no només amb el pijama).
per art d'encantament
De manera inexplicable. |
per art de màgia -o de màgica, Ca-, de cop, com per miracle, per art de bruixeria (Bar), per art del dimoni (Bar), d'imprevist (Ca-Bar), per mitjans ocults (Val) |
Érem tips de cercar el llibre i un dia el vàrem trobar a sobre la taula com per art d'encantament.
Tan malament que havia arribat, la Miquela, i s'ha guarit per art d'encantament (sense medicació de cap mena).
Ha desaparegut la saca per art d'encantament -TV3-.
No devia pas sortir per art de màgia, aquesta capsa -C33-.
nota: No és correcte 'per art de birlebirloque'.
per art i gràcia de *
És president gràcies als nostre vots (o perquè l'hem votat; no per art i gràcia dels nostres vots) -Presència-.
per avall
En un lloc més baix o més cap al sud (Gir-Mall). |
en un lloc menys elevat, cap al sud, més avall |
Aquests núvols grisos marquen que per avall plou.
Com que no veníeu, han anat per avall (la carretera baixa).
per avall no hi ha sostre (o: cap avall)
Qui comença a delinquir ja no es pot aturar i, com més va, pitjors coses ha de fer (Mall). |
sempre es pot caure més avall (en tots els sentits), de dolent es va a pitjor |
En aquell país hi ha molta corrupció: per avall no hi ha sostre.
per avui
El que tocava fer avui. |
avui, per aquest dia, per al di d'avui |
A -Ja heu dinat? B -Per avui, sí.
Hem comprat només per avui.
per bé
D'una manera ben feta, ben acabada. |
definitivament, ben fet, ben acabat |
El cava, el degollen i el tornen a tapar per bé (definitivament).
Ho arreglarem per bé, ara (ho farem bé, aquest cop).
Ha canviat per bé (han millorat; també a Mall, en aquest sentit).
Fes-ho per bé, perquè només discutirem els dubtes (ben fet).
nota: Vegeu també 'deixar per bé'.
per bé que
Encara que. |
però, si bé, tot i que, malgrat que, això que |
Per bé que ho sé, ara no em surt el nom -CR-.
Li costa d'aprendre a llegir, per bé que ha millorat.
per broma *
Ho diu de broma (o per riure, per fer riure, de per riure; no per broma, en broma, a broma).
per burros, a caçar fems
Se sol dir de qui, per no vigilar prou, s'ha empobrit (Ca). |
això li passa per deixar-se enganyar; ja li està bé, per burro!, hagués fet com sant Elies! |
S'ho han deixat fotre tot, i ara, per burros, a caçar fems.
nota: En temps vell les persones més pobres anaven pels camins a recollir els fems de cavalls, de mules i d'altres animals, i els venien per adob.
per cada dia
Els dies de cada dia. Oposat a 'per mudar' (Gir-Mall). |
els dies feiners, els dies de feina, els dies de treball, els dies laborables, els dies hàbils, per diari, per tot dur, que es porta sempre, que no només es porta els diumenges, per sempre |
Ja el pots dur per cada dia, aquest abric; ara ja tens el nou, per mudar.
Jo la vull per diari aquesta caçadora (no per mudar).
Després de festes ja el portarà per tot dur, aquest jersei.
Són uns pantalons per tot dur.
Ja me les poso per tot dur, aquestes sabates.
M'ha posat un pedaç als pantalons i els tinc per tot dur.
Tenim vi i cava a casa per tot prendre (cada dia en prenem).
nota: Vegeu també 'de tot portar'
per cames
Vegeu 'anar-se'n per cames'
per cap
Per cada persona (Gir-Bar-Mall). |
cadascú, per barba |
Encara no arriba a deu euros per cap.
Les vaques, ara, han de produir molta llet per cap (Mall).
El jovent telefona una mitjana de deu cops per cap, per dia –Punt-
El dinar costa 50 euros per barba.
per cap cèntim
Pagant molt poc. |
per cap calé, per cap diner |
Si ets soci dels jubilats, per cap cèntim vas d'excursió.
La Laia us escurçarà els pantalons per cap calé.
per cap part (i: per cap costat) *
Les millores a l'edifici no es veuen enlloc (o no s'hi veuen, tot es veu tal com era; millor que les millores no s'hi veuen per cap costat, no s'hi veuen per cap part).
Això no s'entén de cap manera (o és un jeroglífic, no es comprèn; millor que no s'entén per cap costat).
per cap vent del món
Que no passarà o no es farà mai (Mall). |
de cap manera, per res del món, (tant com sa coa des moix, no hi ha “esperite tuo” Mall) |
Per cap vent del món no em convenceràs.
per cara de
Per quedar bé amb algú (Gir-Mall). |
per consideració a, per la cara de, per la bona cara de (DIEC) |
Hi anava per cara d'ell (a festa major).
Hi anava per la seva cara (érem amics).
Ens ho ha fet per cara meva.
Ens ho ha adobat per cara del seu pare (el seu pare és amic nostre).
Ho faig per la cara del seu pare (va llogar el noi a l'empresa).
Et faig aquest favor per la cara del teu home (perquè som parents o amics o bé perquè em va fer un favor).
per carambola
Ho ha endevinat per xamba (o per sort, per casualitat, per atzar; millor que per carambola).
nota: "per carambola" vol dir indirectament.
per Carnaval, tot s'hi val
Quan és Carnaval es toleren coses que, en altre temps, es consideren incorrectes o de mal gust.
per casar la filla hauran d'amagar la mare
Se sol dir quan les filles són lletges i la mare fa goig (Ca). |
A ca la Lorda, per casar les filles hauran d'amagar la mare!
nota: A Mallorca es diu en el cas que la mare sigui molt lletja. El pretendent pot pensar que amb els anys la filla es tornarà com ella.
Relacionat amb això que estem dient (Am-Mall). |
certament, ves per on, parlant de, a propòsit d'això |
Per cert, encara no us he preguntat com us dieu.
Parlant de blat, al Servei Nacional n'hi havia una rima d'uns quants metres.
per circumstàncies
Degut a unes circumstàncies determinades. |
per conveniències (Ca), per necessitat, perquè convenia, per circumstàncies de la vida, pel destí de la vida, per algun inconvenient |
Hem hagut d'anar a viure a ca la noia uns mesos per circumstàncies (feien obres a la casa).
Hauríem de fer dos grups, però seuen a la mateixa taula del menjador per circumstàncies (no hi ha prou espai).
Sóc a Torredembarra per circumstàncies de la vida (o pel destí de la vida).
per collir, s'ha de sembrar
Vegeu 'qui no sembra no cull'
per collons, els meus! (o: els seus!)
Ho diu qui no afluixa en una discussió i imposa el seu criteri (Ca-Mall). |
jo m'imposo, aquí mano jo, jo faig passar la meva |
Em volien fer callar però, per collons, els meus!
En aquella casa s'ha de fer el que diu el vell, vulguin o no: per collons, els seus!
La primera raó és. |
de primer, primerament, en primer lloc; la primera causa és |
A -Per què no et presentes? B -Per començar, no tinc temps; després...
Mira, no la compro, per començar perquè estic arruïnat...
Per què no faig obres, dius? Per començar, la casa no és meva.
Per començar jo li faria fer lletres i, més endavant, que triï ell (la primera cosa).
per complet
D'una manera completa (Gir-Mall). |
completament, del tot, totalment, de dalt a baix, de cap a cap |
Els núvols desapareixeran per complet -TV3-.
Abans, de carreters que anaven a la tragina i venien a abeurar-se a casa, n'hi havia molts, però això s'ha acabat del tot.
nota: 'Per complet' és una solució admesa, però és un calc del castellà.
tragina: Acció de traginar amb bísties o amb carro (DCVB).
per compromís
Obligat per les circumstàncies (Gir-Mall). |
a contracor, perquè no puc dir que no, per circumstàncies, per necessitat, a desgrat, de mala gana |
Ho faré per compromís (no gosa dir que no).
En menjo per compromís.
Ella va venir per compromís, no per gust.
Em van convidar per compromís.
per compte de
Sota la responsabilitat de. |
a compte de, a càrrec de (Gir-Val) |
Faig les obres pel meu compte (les faig jo, les dirigeixo jo)
He decidit actuar per compte propi -TV3-.
Treballo per compte d'altri.
per conducte de
Ens diu com ha arribat una informació. |
a través de, per mitjà de, mitjançant, servint-se de |
La primera notícia de què es presentava per regidor, va arribar-me per conducte de la meva criada mentre me servia xocolata -L’humor dins el meu entorn-.
El protegirem per mitjà del copyright.
per culpa de
Per raó de. |
com a conseqüència de, per mor de, a causa de |
L'escrit era de mal entendre per mor de l'ortografia.
Per culpa de l'alt preu d'aquest herbicida, és millor deixar fer les males herbes.
Alentiren la marxa per mor dels icebergs -TV3-.
per damunt de tot (o: per sobre de tot)
Abans que cap altra cosa (Am). |
abans que res, en primer lloc, principalment, sobretot, primordialment, primer de tot |
Per damunt de tot crec que...
Per nosaltres són, per sobre de tot, els campions -TV3-.
La feina està per sobre de tot.
Ha destacat per sobre de tot la unitat europea -TV3-.
El govern ha posat la reducció del dèficit per sobre d'altres prioritats (no per davant d'altres prioritats) -ésAdir-.
per darrere
De manera dissimulada. |
d'amagat, d'amagatotis, per sota mà, d'esquitllentes, dissimuladament |
El seu pare el controlava, i la mare li donava quartos per darrere.
per darreria (o darreries)
L'ús de 'per davant' és correcte quan indica una posició. Ex.:
El vestit li cau bé per davant (ara se l'emprova).
La mainada sempre em van per davant i per darrere, i m'entrebanquen quan camino.
L'ús de 'per davant' no és correcte en altres casos. Ex.:
1 Hi ha molts partits per jugar (o queden molts partits, falten molts partits; millor que hi ha molts partits per davant).
Falten dos dies (o encara ens queden dos dies, ens resten dos dies; millor que tenim dos dies per davant).
Tenim molta feina per fer (o tenim molta feina a davant -o al davant-, encara hi ha una feinada, encara queda molta teca; millor que tenim molta feina per davant).
Tenim tot el cap de setmana per acabar la feina (o tenim tot el cap de setmana a -o al- davant; millor que tenim tot el cap de setmana per davant per acabar la feina) -TV3-.
2 Jo em quedo tot el que trobo -ho compro- (o tot el que veig; no jo em quedo amb tot el que trobo per davant; millor que tot el que trobo al davant).
Es menja tot el que li posem (o tot el que li posem al plat, s'ho menja tot, s'ho acaba tot, menja tant com hi ha; millor que es menja tot el que se li posi al davant) -TV3-.
3 Ha entrat amb les cames endavant (o amb les cames a davant, amb les cames al davant, llançant les cames; no amb les cames per davant).
En Jacques s'ha endut el contrari cap endavant (o ha fet caure el contrari, ha arrossegat; no s'ha endut el contrari per davant).
4 El Salses ha quedat a davant – o al davant- del Sant Cebrià (no ha quedat per davant).
per de prompte *
Per començar, que vingui a demanar-me perdó (o de moment -Gir-Val-, com a primera cosa, primer de tot, d'antuvi -Val-; no per de prompte).
per defecte
Si no es diu un altra cosa (anglicisme informàtic). |
si no es fa cap canvi, de manera preestablerta |
El nostre portal no es troba; per defecte surt la pàgina de la USAP.
Avui fa una calor per exagerada (o espantosa, que no es pot sofrir, fa xafogor; no fa una calor per demés).
per descobrir-se *
Ha estat un gol per treure's el barret! (o per fer la barretada; millor que per descobrir-se) –TV3-.
per descomptat
Vegeu 'donar per suposat'
per dia (i: per setmana)
Cada dia (Gir-Mall). |
diàriament |
Venen 3 o 4 cotxes per dia.
Ens cobren 53 euros per setmana.
per dies
Durant molts dies. |
haver-n'hi per temps, això no s'acaba, no pas per ara, per temps |
Diu que hi ha un anticicló per dies.
A -Guanyarà el PTEF. B -N'hi ha per dies!
El meu germà té mal per dies.
El pare està enllitegat, és al llit per dies (no pas per poc temps).
Al mig de coses (Men-Mall). |
al mig de, enmig de, entre, entremig de |
De dies estaven amagats per dins mates i de nits caminaven –Fets-.
Des de sa farola des port van anar as barranc d’Algendar, sempre per dins tanques –Fets-.
per dintre
En el seu interior. |
per dins (Gir-Val), interiorment, en el fons del cor, en el seu pensament |
Ella devia botir per dintre (el seu home ballava amb una altra dona).
botir: Agafar mal humor, enutjar-se, enfurismar-se, enrabiar-se (Volum 1).
per dir
Hom ho diu d'una impressió o d'una sensació moderades. |
relativament, no gaire, no exageradament, tant com |
A -Fa fred? B -Per dir fred, no.
Per dir fred, no n'ha feta, aquest any.
Demà no ens aixecarem, per dir, molt tard.
Per ser Any Nou, no fan pas programes per dir molt macos.
C -Et fa mal el genoll? D -Per dir mal, no (no gaire).
E -Fa calor? F -Per dir molta calor, no.
G -Hi havia gent a teatre? H -Per dir molta gent, no.
I -Tens gana? J -Per dir gana, gana, no.
No ha pas estat un estiu, per dir, molt calorós.
K –Ha plogut molt? L –Per dir molt, no.
per dir-ho d'alguna manera
Sembla que les coses són així. |
(per dir-ho així, com aquell qui diu; Gir-Mall |
Hi ha brots verds a l'economia, per dir-ho d'alguna manera.
per dir-te
Ampliació d'una opinió ja manifestada. |
més et diré, amb això et vull dir que, i encara més, i encara et diré més, i a més (Gir-Val), i una altra te'n diré!, més et vull dir (Bar) |
D'aquell no te'n fiïs; per dir-te: una vegada va...
Jo no volto gaire; per dir-te: no he estat mai a Montserrat.
per donar i per vendre
Vegeu ' haver-n'hi per donar i per vendre'
per dos cops (o: per dues vegades) *
Vaig anar-hi dos cops, a recuperació (no vaig anar-hi per dos cops).
Refusa dues vegades la defensa (o per segona vegada; no refusa per dues vegades) -CR-.
Li demana tres vegades (no per tres vegades).
per endavant
Abans de quan toca. |
abans del temps acordat, abans d'hora, a l'avançada, de bestreta |
Ja saps per endavant que hi perdràs diners (abans de començar a plantar).
Per endavant sembla fàcil, aquest partit (abans de jugar-lo).
Gràcies per endavant.
Ja els vaig dir per endavant que duia ferros a la cama (abans de passar pel detector de metalls).
Diguem-ho per endavant (abans de començar).
Hem pagat per endavant.
Ja t'he dit per endavant que no hi estic en contra.
per 'ende' **
Hem perdut aquesta lliga i, per tant, la possibilitat de pujar de categoria (o i per això, i en conseqüència; no i per 'ende') -CR-.
per endins
En direcció a la part interior d’un lloc (Mall). |
cap a dins, cap endins, per dintre, cap a dintre, per dedins (Mall) |
S’enfonyà dins el pou, i per endins, per endins, fins que arribà a l’aigua -Conte-.
per enlloc (o p’enlloc)
A cap lloc (Mall-Am). |
en cap lloc, en cap banda, enlloc (Gir), per cap lloc (Mall) |
Aquest proverbi potser que no s’usi p’enlloc fora de Mallorca -Adagiona-.
No el busquis per enlloc, el noi (no li manis feina, que ara es dutxa i se'n va).
Jo no el veig enlloc -RAC1-.
per entendre'ns
Ho diu qui posa un exemple per ajudar a entendre una explicació. |
com ara si, per exemple, com si |
Aquest noi no ho pot pas pagar, això; seria com si tu i jo volguéssim fer una casa de quaranta milions: per entendre'ns.
per excel·lència
De manera excel·lent, eminent. |
el millor, el suprem, el superior, en un grau mot alt, per davant de tot (Ca) |
Les coques són les postres per excel·lència de la nit de Sant Joan -Avui-.
per experiència
Perquè ja s'ha fet o s'ha vist altres vegades. |
perquè ja es té experiència en això, perquè ja ho conec |
És un home difícil, i ho dic per experiència (havíem treballat junts).
Sé que és un lladre, i no ho dic per experiència, perquè a mi no m'ha tocat mai res.
per falta de sabaters, el meu pare feia sabates
Ho diu qui rep un encàrrec o una comanda d'algú que hi va forçat, perquè no sap on anar. |
vénen per força |
A -Ara vénen a comprar, aquesta gent. B -Sí, per falta de sabaters, el meu pare feia sabates (vénen a comprar perquè l'altra fleca ha tancat).
Ara em volien llogar, a la fàbrica i els he dit que per falta de sabaters, el meu pare feia sabates (no hi he anat, perquè només em volen ara que no troben a ningú més).
per favor! *
El públic de rugbi no és pas el de futbol: no es poden comparar! (o no fotem!, i ara!, de cap manera!, ves!, què dius, això sí que no!; millor que per favor!)
nota: 'Per favor' en català només vol dir 'si us plau'. Ex.: No fumeu aquí, per favor.
per fer-te enraonar a tu
Resposta a qui fa preguntes inadequades. |
no n'has de fer res!, per fer-te xerrar (Mall), per caprici |
A -Per què n'has comprats tres? B -Per fer-te enraonar a tu!
per fi
Finalment. |
al final, ja era hora, a la fi (Mall), a l'últim, al capdavall, a última hora, fet i fet, tant tant (Ca) |
Per fi el vaig trobar.
Per fi podré anar a Gandia. Ja era hora!
per fi de bé
Vegeu 'a fi de bé'
per força
Per necessitat, perquè no es pot fer altrament (Gir-Mall-Val). |
per collons, per pebrots (Gir-Bar), a la força (Val), encara que no ho vulgui fer, per necessitat, encara que no es vulgui, per imposició, vulgues no vulgues (Val) |
Som dos que hi anem per força: jo tampoc no hi aniria.
Treballava per força: no m'agradava gota aquella feina.
No el preguis, que menja per força (no té gana).
Aquell sembla que serveix per força (al restaurant).
Amb un forat tan petit, per força s'hi ha d'engorjar l'aigua, al terrat.
A -Ens ho hem d'agafar bé. B -Sí, per força!
Has d'estar gras per força: tot el dia seus i menges.
Qui no és boig, ja en ve: només s'hi pot estar per força, en asils.
C -Em feien menjar (si no m'agradava una menja). D -Per força.
E -Em fan estudiar anglès per força. F -N'hi ha molts que ho fan.
G -Estàs bé així? H -Per força! (és malalt al llit)
I -Per què tornes a fer obres? J -Per pebrots: ho tinc ple de degoters!
nota: 'Per nassos' no és una bona solució.
per força van en galeres
Frase feta que recomana no fer les coses només per obligació (Mall). |
per força els pengen |
Ja se sap que un esclau no pot fer el que vol, i que per força van en galeres, i cal resignar-s’hi -Adagiona-.
A -No ho vull pas fer. B -Per força, ho faràs! A -Per força els pengen.
C -Ho hem de fer per força? (un alumne) D -Per força els pengen!
per fotre
Es diu en el sentit d'enganyar o sorprendre desagradablement a algú (Mall). |
per tocar els rosaris -o els collons-, per molestar, per ofendre, per emprenyar (Mall) |
No ho he dit per fotre a ningú, no era aquesta la meva intenció.
per gota que pugui
Miraré de fer això. |
per poc que pugui, si pot ser, si puc |
Per gota que sàpiga llegir, l'aprovaré.
Per gota que pugui, vindré.
Per gota que puguis, vés-hi, al ball.
Per gota que pugui, hi aniré jo.
Per poc que pugui, aquest any canviaré d'auto.
Si pot ser, ho farem avui.
per gust
Ho diu qui troba una cosa bona, agradable (Gir-Mall). |
pel gust de la boca, per grat (Am), per amor, de gust, per platxeri (Ca) -o platxèria- |
Per gust em quedaria i en menjaria, de préssecs, però me n'he d'anar.
Pateixes calor per gust: tens ventilador i no el poses.
Hi ha anat per gust, no per força –Punt-
Per grat d'ells, no et diuen res (ho has de demanar, al banc).
No va pas venir al ball per l'amor de ballar amb mi, ho va fer pels deu euros (per no perdre les entrades que li havien regalat).
Juguem a futbol per platxeri (per gust, per distreure'ns).
És un platxeri fer això (és de bon fer).
Treballàvem amb platxeri (anar fent a poc a poc, uns paletes).
per haver (+ verb)
Malgrat això que s'exposa (Gir-Mall). |
tot i haver, encara que, i això que (Gir-Val) |
Per haver tingut tres fills, es conserva molt bé.
Per ser tan petit, escr¡us prou bé.
Es conserva molt bé, i això que ha tingut molts fills (Val).
per igual *
De la mateixa manera que jo vaig haver de fer-ho, tu també ho faràs (o ho hauràs de fer; no tu ho faràs per igual)
Han de manar els homes i les dones, tots igual (o amb la mateixa autoritat, ben igual; no per igual) -TV3-.
La por de va afectar igualment grans i petits (o de la mateixa manera; no per igual) -CR-.
per imperatiu de
Vegeu 'a causa de'
per l'amor a la civada, el bou llepa l'arada
Volem tenir més coses de les que necessitem per viure i després ho hem de pagar treballant o sofrint (Moià). |
no cal tenir tant, per viure |
A -He de fer deu hores cada dia, per poder viure. B -Perquè vols. Què en fas de tants cotxes nous i de tants abrics de pell? Per l'amor a la civada, el bou llepa l'arada.
per l'amor de Déu!
Mots que expressen un prec, una demanda o una queixa (Gir-Mall). |
per Déu!, en nom de Déu!, si us plau, per favor; va home, va!, no hi ha pas dret |
Fa una hora que estem dient la mateixa cosa: per l'amor de Déu! (passem a l'altre punt).
Per l'amor de Déu, explica'm què va passar! -TV3-.
Home, això a terra, per l'amor de Déu! (no a sobre la taula)
Per l'amor de Déu, no facis això!
Van a tercer i no saben llegir. Per l'amor de Déu!
Una almoina, per l'amor de Déu! (per caritat)
No t'enfadis, per Déu!
Per l'amor de Déu!; si hi ha criatures que tenen depressions, feu-les anar al psiquiatre.
Va, home, per l'amor de Déu!; fins i tot et fa mandra aixecar la tapa per tirar-hi les escombraries.
En aquella hora plovia per l'amor de Déu (o l'aigua queia per l'amor de Déu; molt, Ca).
Va, home, va: tot et fa mandra! (té mandra de fer córrer la taula).
per l'ascensió, cortinetes al balcó (o: cortines)
En aquest temps el dia ja sol ser assolellat (Bar). |
nota: L'Ascensió és una festa cristiana que se celebra quaranta dies després del diumenge de Pasqua; així, sempre cau en dijous, generalment durant el mes de maig (Viquipèdia).
per l'edat que té (o: per l'edat)
Malgrat que és molt jove o molt vell (Gir-Mall). |
tot i que és molt petit -o molt vell-, tot i ser molt petit -o molt vell- |
Per l'edat que té, es conserva bé.
Per l'edat que té, parla molt bé (un nen).
És baix, el nen, per l'edat que té.
Lo era jove per l'edat, però... –Carlinada-.
Per l'edat que té, es veu jove.
per l'espatlla *
Li van disparar tres trets per darrere (o a traïció, a l'esquena; no per l'espatlla; millor que per l'esquena).
Això que t'ha fet és un cop de traïdor (o un cop baix, una mala passada, una mala jugada, una traïció, una perfídia, una ganivetada -o punyalada- per darrere; aquest t'ha demostrat que és un caragirat, aquest té cara d'ovella i urpes de llop -Bar-; millor que això és una punyalada per l'esquena).
per l'estil
Vegeu 'ésser un semblant'
per la (+ possessiu) part *
Per part de la persona o persones a qui ens referim. |
pel que fa a, pel que es refereix a |
Molt amable, per part seva (millor que per la seva part) -TV3-.
D'altra banda el president francès... (millor que per la seva part) -CR-.
Pel que es refereix a nosaltres, ja ho poden fer.
En allò que m'afecta, millor que no es faci.
Per mi no hi cap inconvenient
nota: Moltes de les construccions «preposició + possessiu àton + substantiu» són calcs del castellà. Les expressions catalanes equivalents tenen el possessiu tònic col·locat després del substantiu (segons Ruaix).
per la boca mor el peix (o: moren els peixos) *
Ja vas fer de callar; qui xerra, moltes n'esguerra (o s'ha de tenir seny quan es parla, de callar mai no se'n sap prou, no s'ha de ser bocamoll; qui xerra, paga; s'ha de ser discret, no hi ha millor paraula que la que queda per dir, les parets tenen orelles, qui mol parla, molt erra, els mentiders se'ls caça al vol, cal anar alerta amb el que es diu, s'agafa primer un mentider que un lladre, és inconvenient parlar més del que toca; millor que per la boca mor el peix).
nota: Trobem aquest refrany al DCVB i en alguns reculls de dites. Ens semblen més bones les alternatives que us proposem.
per la Candelera, ous a carrera
Pels volts de la Candelera (2 de febrer) les gallines són molt productives (Bar). |
per la cara *
Has guanyat 100 euros només per donar la cara (o per presentar-te al concurs, per venir, per fer acte de presència, per la teva figura; no per la cara) -CR-.
No hi ha entrades per al concert, però nosaltres en regalem perquè som tan collonuts (o perquè en tenim ganes, perquè ens rota, perquè ens dóna la gana; no per la cara).
Se n'ha escapat perquè és un barrut (o per la barra que té, perquè té penques, perquè té pebrots, perquè té la cara gruixuda; no per la cara).
Han entrat de franc (o han passat d'estranquis, han entrat d'amagat, han passat amb entrada de gos, per la seva bona cara, s'han colat -DIEC-; no han entrat per la cara) -CR-.
Vuit persones acomiadades de mala manera (o injustament, per caprici, sense haver res per merèixer-ho; no per la cara, a la brava).
per la cara de
En atenció a una persona. |
per amistat amb, per la bona cara de, per cara de, en consideració a, per consideració a, per esguard de |
Ha entrat a treballar-hi per la cara del seu pare.
Ho van fer per la cara d'ell.
per la fam, els burros mengen gram
Quan hi ha misèria, s'aprofita tot. |
per necessitat es fa tot, en temps de fam, els burros mengen gram (DCVB) |
A -Las gent és molt ben acostumada. No sé pas què passarà si ve una crisi. B -Per la fam, els burros mengen gram.
per la força *
M'ho compraran per força! (o i tant que m'ho compraran!, ja ho crec que m'ho compraran!; no m'ho compraran per la força!) -TV3-.
Els acompanyo per força (o obligat, perquè m'hi obliguen, per collons els he d'acompanyar, per pebrots ho he de fer; no els acompanyo per la força) -TV3-.
L'oposició entra violentament al parlament de Geòrgia (o amb violència, força l'entrada del parlament, entra impetuosament, entra a patacades, entra a garrotades, entra forcejant amb la policia, fent ús de la força; millor que entra per la força) -Avui-.
Ho hauran de reconèixer per la força dels fets -ens diuen de quina força ens parlen-(o perquè és així, perquè és un fet, perquè no ho poden amagar) -Avui-.
nota: Es tolera, si ho hem entès bé, l'ús de 'per la força' (sense cap complement), quan vol dir 'fent ús de la força'. No us ho recomanem. Ex.: La van retenir per la força.
per la mar ve, per la mar torna
Es diu dels pescadors, que han guanyat diners al mar i després se’ls gasten en ormeigs (Cotlliure, Cat Nord).
per la Mare de Déu d'Agost, a les set ja és fosc
Això era així fins que van canviar l'hora (Gir-Mall).
per la meitat
En dues parts iguals (dividir, partir). |
pel mig |
Talla-ho per la meitat.
Tallem els tomàquets pel mig.
per la paga
Ho solem dir dels malagraïts, de qui ens hauria de fer un favor i ens fa un greuge. |
i encara, per afegitó, endemés, per paga (Mall) |
Li he fet un favor i, per la paga, no em saluda.
Et donaran alguna cosa per la paga d'anar-hi a treballar? (per compensar-te, Ca).
L'he ajudat i, per la paga, encara m'ha escridassat.
L'ajudava i, per la paga, m'ha punxat.
Per paga va entrar sa quaresma, i després sí que era mal de passar.
Per paga no sortia cap correu fins a les quatre des capvespre –Fets-.
nota: 1 A Mallorca s'usa 'per paga' amb el sentit de 'per desgràcia' o 'desafortunadament', o 'essent així que', com als dos últims exemples.
2 Vegeu també 'per paga'
per la part del colze
Vol dir que allò que es diu no és veritat. |
no, de cap manera, ja pots pensar! |
A -Sou parents la Rita i tu? B -Sí, per la part del colze (no en som).
C –Respecten els drets de les dones, les religions? D -Per la part del colze.
E -Et vénen a ajudar per les veremes? F -Per la part del colze.
per la part que et toca (o: em toca)
Manera de felicitar a un familiar de la persona que fa una celebració. També es diu en altres casos. |
en vida teva, en vida de tots, en companyia teva |
Per molts anys, per la part que et toca! (és el sant del seu germà).
Per molts anys per la part que et toca! (és el sant del seu home) B -Gràcies!, en vida teva.
Estem contents de la venda de llibres que hem fet, per la part que ens toca (o pel que fa a nosaltres, quant a nosaltres, pel que es refereix a nosaltres).
nota: 'Per la part que et toca' també es diu molt en castellà. No sabem si és una bona solució o no.
per la porta gran *
Va ser rebut amb honors (o amb complaença, com un senyor; millor que va entrar per la porta gran).
nota: Vegeu també 'anar-se'n per la porta gran (o sortir)' *
per la via dels fets
Perquè les coses han anat així. |
perquè la gent ho fa -o ho diu-, perquè l'economia ho ha portat, perquè la gent s'ha posat a fer-ho, per la senzilla raó, fer política de fets consumats |
'Guapo' i 'nòvio' s'introdueixen per la via dels fets.
El consumisme de Nadal s'ha produït per la via dels fets.
No era difícil, per la senzilla raó que ho havia explicat moltes vegades -Avui-.
nota: 1 Llenguatge rebuscat, periodístic, sobrer. També es diu en castellà.
2 'Per la senzilla raó' també es diu molt en castellà.
per la via ràpida *
El van fer fora de l'empresa ben de pressa (o sense pensar-s'ho gaire; no per la via ràpida).
Tirarem el llit vell al foc i no hi haurem de pensar més (o i s'haurà acabat el problema, i ja estarem al cap del carrer; no llençarem el llit vell al foc per la via ràpida).
per la vida es perd la vida
Hem de treballar, però fer-ho ens pot perjudicar (Gir-Mall). |
t'has d'esforçar i això té perills, tot es fa per anar endavant, com ho vols fer? |
A -S'ha fet un fart de treballar i ara ha tingut un atac de cor. B -Sí, per la vida es perd la vida (tot ho feia per anar bé).
C -Ha tingut un accident anant a vendre i ha quedat malament. D -Per la vida es perd la vida.
per les bones *
Si no ho fas de bon grat hauràs de fer-ho per força (o si no ho vols fer a les bones ho hauràs de fer a les males; si no ho fas amb bones maneres, hauràs de fer-ho amb males maneres, ho has de fer si us plau per força; no si no ho fas per les bones, hauràs de fer-ho per les males).
per les braves *
Vegeu 'a la brava'
per les engires
Prop d’un lloc o d’un temps (Val). |
pels voltants, pel volts, pels encontorns |
He vist un teixó per les engires dels Brulls.
Aquestes peres vénen per les engires de sant Jaume.
per llarg
Que va en el sentit de la llargària, en direcció d’un cap a l’altre (Mall). |
pel llarg, al llarg, de cap a cap, de llarg a llarg |
...i l’animal deixà sang per llarg que brufava les pedres i l’herbei -Conte-.
per lo baix *
Hem begut vint litres d'aigua, com a mínim (o tirant curt, pel cap baix, almenys; no per lo baix).
No et pots banyar fins a dos quarts de cinc, com a mínim (o tirant curt, pel cap baix; no per lo baix).
per lo demés *
Beu massa, però, a part d'això, és un bon noi (o exceptuant això, això a banda -Val-; no per lo demés).
per lo general *
En general vaig a dormir a les onze (o generalment, habitualment, normalment; no per lo general).
per lo menys (o: per lo 'menos') *
Com a mínim, quan ets a dins de casa, t'has de treure l'abric (o almenys quan, si més no quan; no per lo menys).
Pel cap baix l'he vista deu vegades -una pel·lícula- (o com a mínim, almenys, l'he vista ben bé deu vegades; l'he vista deu vegades, si més no; no per lo menys l'he vista).
per lo qual *
A mitja tarda encara continuaven els trets al parlament, per la qual cosa encara està en flames (o per això, per aquest motiu; no per lo qual) -CR-.
per lo que (+ verb) *
Per al que serveix, ja el podem donar (o com que no serveix gaire; no per lo que serveix).
Com que veniu poc, aquest llit ja va bé -és petit- (o com que no el feu servir gaire, per les vegades que veniu; no per lo que veniu).
A -No faig goig. B -Pel que t'arregles, no (o comparat amb el temps que hi dediques, no; no per lo que).
Per les coses que dius, ja veig com penses (o el que dius ja em demostra com penses; no per lo que dius, ja veig com penses).
per lo tant *
No té prou suport, per tant ha de dimitir (o per la qual cosa, per consegüent, i com a conseqüència, per aquesta causa, per això; no per lo tant).
per lo vist *
Diuen que volen fer fora l'entrenador (o sembla que volen, segons rumors volen, segons diuen volen, segons que diuen, pel que es veu, pel que sembla, veient els resultats, segons sembla, a la traça -Val-; no per lo vist).
per lògica
Expressió que implica l’espera d’un resultat racional. |
es preveu que, és pr0evisible; si les coses van tal com han d'anar, si no hi ha res de nou |
Per lògica, guanyarem nosaltres.
nota: Ara se sent molt "en bona lògica". Creiem que és una expressió del periodisme dels darrers anys i que ha entrat simultàniament en català i castellà. Pot ser bona, també.
per mans que sigui el gos, si el trepitgen, és rabiós
Tothom reacciona davant de les injustícies. |
tothom se'n sent, quan li toquen el voraviu; tothom se'n sent, quan el fereixen; quan tant et punxen, treus el geni, l'animal més fiat va matar l'amo (Tresponts) |
Per mans que sigui el gos, si el trepitgen, és rabiós -Punt-.
per màrfegues, la palla llarga
Adreçat a algú que en una conversa es desvia del tema o diu coses que no guarden cap relació amb allò que es tracta (Bar).
ara no parlem pas d'això!, no canviïs de tema |
A -Demà no vindré pas, al camp de futbol -parlen de diners- B -Per màrfegues, la palla llarga!
per massa
Hom ho diu de qui fa quelcom molt i molt, de manera exagerada (Am). |
pecar per massa, massa que, en fa un gra massa, excessivament |
A -Quan són aquí volen ser allà, aquell parell. En Josep és més calmat. B -Aquell per massa (no es mou ni es mena).
Abans, qui en tenia de cotxe? Ara, per massa que n'hi ha!
És neta la meva dóna: per massa! (neteja massa).
Jo els ho dono tot als fills: per massa! -Olot-.
per massa pa no hi ha mal any
Significa que l’abundància d’una cosa és millor que la seva falta (Mall). |
com més sucre, més dolç |
Enguany, l’esplet de figues és molt abundant, però no hi fa res, ja diuen que per massa pa no hi ha mal any.
per 'mentres'
A -T'hauràs d'esperar una mica. B -Puc llegir un conte, de moment? (o mentrestant, per passar l'estona, per esperar; no per 'mentres').
per menut
Detalladament. |
a menut, de menut a menut, per peces -o pedres- menudes, fil per randa, amb tots els ets i uts |
Joan Coromines tracta aquest tema per menut.
per menys de res *
Aquesta roda de davant del cotxe et pot saltar en qualsevol moment, perquè balla (o fàcilment, de seguida, aviat, sense tardar, tot seguit, immediatament, no costarà gaire que salti, -per no res, per un no res Val-; no per menys de res et saltarà).
Ara es divorcien de seguida, la gent (o fàcilment, quan tenen el primer entrebanc, per poca cosa, per menys de cinc cèntims, tan bon punt es barallen, -per menys de no res -GDLC-; no per menys de res).
Aquests plats es trenquen de seguida (o amb un petit cop, per poca cosa, bufant, fàcilment; no per menys de res).
per merèixer
En estat de poder-se casar. |
fadrí, solter, vidu, divorciat, lliure de compromís |
Té trenta-cinc anys i encara és per merèixer.
No estic en condicions de merèixer (sóc casat).
per més fondo que sigui el foc, sempre respira, el fum
Es diu de la veritat, que no es pot amagar mai, perquè acaba sabent-se (Ca). |
el foc, per fondo que es faci, sempre respira; el foc sempre respira (Am); per amagat que es faci el foc, sempre surt el fum; tot se sap, (la merda sempre ix, la merda sempre fa pudor Val), la veritat sempre sura (Mall) |
El foc, per fondo que es faci, sempre respira (ara s’ha sabut que dos amants ja fa temps que s’entenen).
A -Tot just l’any passat vaig saber qui m’havia denunciat aquella vegada. B -Per més fondo que sigui el foc, sempre respira, el fum.
Volia fer-nos creure que no ens furtava les gallines, però la merda sempre fa pudor.
per més que
Encara que passi això que es diu. |
malgrat que, encara que, per molt que (Gir-Mall) |
Per més que diguin que no vaig bé, jo me'n sortiré.
Per més que cridis, no vol treballar.
Per més que els netegis, sembre brutegen, aquests rajols.
Per més que corris, no l'atraparàs mai (és molt llest, sempre troba respostes).
Per més feina que facis, avui no ho acabaràs pas.
Per molt que plogui, aquesta terra no s'amara -Nous escrits-.
per més senyes
Encara us en dono més detalls. |
per més senyals, et donaré més dades, i encara et diré més, et donaré una altra pista |
Conec un ciutadà, diputat per més senyes, que... -Avui-.
Conec un ciutadà que cada setmana hi va; i encara et diré més: es diu Joan.
nota: 'Per més senyes' es diu molt en castellà.
per mi (i: per a mi)
'Per mi' expressa una opinió. 'Per a mi' s'usa quan parlem de coses que ens afecten. |
Per mi, no hi aniria, a concert (pel meu gust).
Per nosaltres, ja ho podeu fer.
Per mi, s'equivoquen.
A -És més bon cotxe aquest que el seu? B -Per mi sí.
Per mi, que era fuster (m'ho sembla).
Per mi, no valdrà gaire aquest film.
Per mi, li varen pedrejar l'estómac, a l'hospital (amb tantes pastilles li van malmenar i malmetre).
Per mi, que va ser ell.
Per tu, quina diferència hi ha entre 'vell' i 'antic' (segons tu).
Per mi no quedeu pas de fer-ho.
Per nosaltres no quedarà (ens volem posar d'acord).
Per mi no es perdrà pas, el casament (ja procuraré que es faci).
Per a mi és important cobrar les factures aviat (a mi m'afecta).
nota: 'Per mi' s'usa col·loquialment, a Girona i a Mallorca, en lloc de 'per a mi'.
per miracle
Vegeu 'de miracle'
per mitges
Vegeu 'guanyar per mitges'
per mitjà de
Amb l'a intervenció d'alguna persona. |
amb l'ajut de, mitjançant, servint-se de |
Per mitjà d'ell, he aconseguit entrar.
per molt
La quantitat més alta de les probables (Men). |
com a màxim, a tot estirar, pel cap alt |
Per molt tenia cinc o sis anys, ens trobàvem per devers l’any trenta –Fets-.
per molts anys!
Fórmula de felicitació (fins fa quatre dies 'per molts anys' es feia servir en qualsevol felicitació). |
per molts d'anys i bons (Mall), enhorabona |
A -Per molts any, Amèlia (és el seu sant). B -Gràcies, en companyia teva!
C -Per molts anys, Goretti (fa anys). D -Moltes gràcies. En vida de tots!
Per molts anys! -ha estat pare- (o enhorabona).
Per molts anys puguem fer semblants obres amb els mateixos manobres! (se sol dir quan s'acaba una festa).
E -Hem tornat a guanyar. F -Per molts anys!
G -M'han aprovat. H -Per molts anys!
nota: 1 A Mallorca també s'usa 'que molts d'anys' (se sobreentén 'puguis fer festa', 'ho puguis repetir', 'ho puguis conservar'.
2 Procurem evitat l'expressió 'felicitats', que s'usa per influència del castellà i s'ha escampat com el gram. Sí que hom pot tenir un sentiment de felcitat, per exemple quan aconsegueix una fita. Ex.: Quina felicitat, tenir-vos a tots reunits a taula!
per molts d'anys i bons
Es diu per desitjar a qualcú molt de temps de gaudi i de felicitat (Mall). |
per molts anys, molts d’anys! (Mall), que molts d’anys ...! (Mall) |
Desitjam que per molts d’anys i bons puguis gaudir d’aquest lloc tan meravellós.
per moments
Molt de pressa. |
cada vegada més |
S'està agreujant per moments (és a l'hospital per morir) -Avui-.
L'expectació creix per moments, a la presó (hi ha una revolta) -CR-.
per mostra un botó
Vegeu 'com a mostra un botó'
per Nadal, cada ovella al seu corral
Significa que per les festes de Nadal tothom vol anar amb la família (Gir-Bar-Mall).
per Nadal, qui res no estrena res no val
Les festes de Nadal solen ser uns dies d'estrena de vestits (Gir-Bar-Mall).
per Nadal, un pas de pardal; per Sant Esteve, un pas de llebre, per Sant Antoni un pas de dimoni; per Sant Joan, un pas de gegant
En aquest temps d'hivern el dia ja es va allargant un xic, al vespre.
notes: 1 També es diu: Per Santa Llúcia (13 de desembre), un pas de puça.
2 A Mallorca es diu 'per Nadal, una passa de gall', 'per Sant Antoni, una passa de dimoni'.
3 A València també es diu 'per Any Nou, un pas de bou', 'per Reis, mitja hora creix'.
4 Hi ha un refrany que diu 'per Santa Llucia, s'acurça la nit i s'allarga el dia' (Llucia rima amb dia, tal com es diu a Mallorca). Aquest refrany deu ser anterior a la reforma del calendari, quan aquest dia era el primer després del solstici d'hivern.
per naps o per cols
Per una cosa o per una altra (Gir-Mall). |
quan no són naps, són cols; si són molls o rogers; per un all o per una ceba (Bar) |
Per naps o per cols, no podem fer mai cap excursió (sempre hi ha algun impediment).
Entretinguts en si són molls o rogers, no es veuen actuar en les grans problemàtiques -Punt-.
Per un all o per una ceba, mai no ho fa: sempre troba una excusa.
nota: Vegeu també 'quan no és una cosa és l'altra'
per ningú
Això no ho fa mai. |
mai, cap vegada, en cap cas, jamai, això no passa; per res |
El gos es fica a la casa i no surt per ningú (encara que senti crits).
Aquest home no calla per ningú.
per no (+ infinitiu)
Pot iniciar frases que tenen idea de costum, de manera de fer (Am). |
posats a no saber, posats a no tenir, ni això faig |
Per no saber, no saps ni amagar-te -TV3-.
Al vestidor, per no haver-hi, no hi ha ni crits (han perdut) –CR-.
per no dir
Com a mínim (Gir-Mall). |
per no dir més, o més, pel cap baix, almenys |
Suspendré dues assignatures, per no dir tres (o més).
Veu difícil, per no dir impossible, guanyar a Gandia –CR-.
Vaig trucar dos cops, per no dir més.
per no parlar de *
Alguns partits han perdut pes polític, i ja no parlem del PCAD! (o i el PCAD encara més, i el PCAD és un dels que ha rebut més; millor que per no parlar del PCAD!).
Sí que veiem correctes frases com aquesta: Fan servir eufemismes per no dir les coses pel seu nom (per tal de no dir).
per no perdre el costum
Com sempre hem fet (Gir-Mall). |
per no canviar, per no variar, com tota la vida |
Per no perdre el costum, avui dinarem a la fonda (hi van cada dia).
per no res
Per poca cosa (Gir-Bar-Men). |
de seguida, no li costa gaire de, per una cosa insignificant |
Per no res s'enfada.
Al València, per no res li xiulen falta.
Treu això d'aquí sobre: per no res és a terra i compra'n un altre (Ca).
Aquest nen és molt violent, per no res reparteix estopa –Trabucs-.
Parlant de política, s'escalfa per no res.
Tantes càbales i tot plegat per no res!
Per no res em foto d'oros (caic, un vell; Ca).
Per no res que goitis -guaitis-, ja el veuràs passar.
Tu, per no res et poses nerviós.
per no ser menys *
L'Avui, per no ser diferent, també en parla (o l'Avui tampoc no s'està de parlar-ne; no per no ser menys) -TV3-.
Per quedar bé, ella també l'ajuda (o per no ser mal educada, per no fer el ridícul, per fer com tothom; no per no ser menys).
Jo també els felicitaré, per quedar-hi bé (o perquè no sigui dit, perquè tothom ho fa; no no ser menys).
per oblidar *
Hem fet un partit per no pensar-hi més (o perquè no se'n parli més, desastrós, un mal partit; el nostre partit ha estat un nyap -o un patafi-; millor que hem fet un partit per oblidar) -CR-.
per obra i gràcia de *
Arriba la pilota passada per en Lluís (o en Lluís li passa la pilota, centrada per en Lluís; millor que per obra i gràcia de Lluís).
Un Nadal que comença ara gràcies als grans magatzems (o a conseqüència de, degut a, a causa de, per obra de; millor que per obra i gràcia de) -R4-.
per obrir boca *
Menjarem quatre olives per fer venir la gana (o per agafar gana, per fer gana, per esperar el dinar, per fer boca, per obrir la morella -Val-, per començar a tenir talent -Mall-; no per obrir boca).
Sentim les opinions del senyor Pepet, per començar (o per encetar la conversa, per engrescar-nos, per animar-nos; no per obrir boca).
per ordre (i en ordre)
D'una manera ordenada. |
ordenadament, ordenats, l'un després de l'altre |
Escriviu els mesos de l’any per ordre.
Escriu en ordre els dies de la setmana -Llibre-.
per paga
Locució que ve a introduir una explicació per a completar una frase o un discurs breu (Mall). |
per més sarcasme, paradoxalment, d’altra banda, a més a més (del que s’ha dit), per acabar-ho d’adobar (Gir), per afegitó (Mall), endemés (Mall) |
En diuen Ca’s Senyors: per paga és una possessió que no hi ha habitants (Mall).
Per paga fa una calorada. Quin estiu! -Els voltors-.
Això era un rei d'unes illes boiroses de Ponent. Tenia grans tresors i donava sovint festes i saraus com mai més se n'han vists; per paga, en aquella cort hi havia moltes dames gentils... -Tardanies-.
per parar un tren *
Això és ple de factures (o aquí, les factures no s'hi acaben mai, tenim factures a dojo, les factures ens trauran de casa, hi ha factures a balquena, tenim factures a gavadals, hi ha un sac de factures, hi ha un fum de factures, hi ha factures per donar i per vendre; millor que tenim factures per parar un tren).
per part de
En allò que afecta o concerneix a algú. |
per mi, pel que es refereix a mi |
Per part nostra, ja ho poden fer (millor que 'per la nostra part').
Per part meva, millor que no es faci
Per mi no hi cap inconvenient
per partida doble *
Hem fet l'escrit a màquina dues vegades (o l'hem repetit, l'hem fet doblement; millor que hem fet l'escrit a màquina per partida doble).
Moscou és notícia per dues coses (o és notícia doble; millor que per partida doble).
nota: La 'partida doble', en català, només és un sistema de comptabilitat.
per parts
Tractant les qüestions, d'una en una, fent-ne parts. 'Anar per parts' també té el sentit de remarcar bé una cosa, d'estudiar-la punt per punt (Gir-Mall). |
anar part per part, punt per punt, per peces menudes (Bar), detalladament, per pastilles, de mica en mica, a trossos, l'un darrere l'altre; fer amb calma, raonar, puntualitzar, pensar bé, anar a pams |
Fem la feina per parts (quan hàgim fet això, farem allò altre).
Es lloga, sencer o per parts (un edifici).
Estaria bé que algun diari el publiqués per pastilles, aquest llibre.
Hem d'anar per parts (o anem a pams, destriem les coses, no les barregem) -CR-.
per peces menudes
Amb tots els detalls. |
fil per randa, amb tots els ets i uts, per menut, amb pèls i senyals, punt per agulla |
Mallol era feliç explicant-ne per peces menudes les més petites meravelles de la Roma –L'ocell tranquil-.
per poc
Falta poc per; passa una mica; hi ha poca causa. |
de poc, de poques, gairebé, va faltar poc per, per poca cosa, una mica més i, per qualsevol cosa |
La pilota ha sortit per ben poc.
Per poc no s'empassa la dent –Llibre-.
Per poc que ho entenguis, fes-ho.
T'enfades per poca cosa (sense causa).
Per tan poca cosa no quedarem pas de comprar-ho -TV3-.
Aquelles, per pocs quartos ho haurien xerrat (no els hauria costat gaire de dir-ho, si els haguessis tocat una mica el botet, Ca)
De poc que caic.
De poques més, si no caic (o una mica més i caic).
Per poc que pugui, vindré.
A -Ja és ministre? B -Per poc temps (no durarà gaire)
Pateixen per qualsevol cosa.
Ens enfadem per qualsevol cosa.
per postres *
Tinc les dents corcades i, per acabar-ho d'adobar, una se m'ha trencat (o per acabar d'emprenyar, a més, i encara, per a més inri; no per postres).
Li he fet molts favors i, per la paga, no em saluda (no per postres).
per primera vegada (o: per segona, tercera)
El dia que es debuta en una activitat. |
per primer cop, va ser la primera vegada |
Aquell dia per primera vegada vàrem jugar a rugbi.
Remugar es mastegar per segona vegada.
per pròpia saó (o per la seva saó)
Sense cap intervenció externa. |
de manera natural, perquè ja és madur, quan és el seu temps; morir de velledat, morir de vell, morir de mort natural, morir al llit |
El seu germà va morir a la guerra, però ell va morir per pròpia saó (no el van pas matar).
La fruita és més bona si madura per la seva saó (si madura a l'arbre, si no la cullen verda).
A casa nostra els cavalls es moren per la seva pròpia saó (no els venem pas per matar).
A -Tens maldecap quan et lleves de fer migdiada? B -Si em desperto per la meva saó, no (si no em criden, sense despertador).
per provar, no es perd res *
A -No sé si en Quim voldrà treballar amb nosaltres. B -Demana-li. Per provar-ho no es perd res (o per provar-ho que no quedi, val la pena d'intentar-ho; millor que per provar no es perd res).
per punt
Per no afluixar, per no arronsar-se, per no donar la raó a un altre. |
per amor propi, expressament, per fer passar el seu punt; per venjança |
No volen que aparqui a davant de la seva paret, i ara, per punt, no faré res més.
M'ha fet anar tres cops a la batllia; i això ho fa per punt.
Són renyits i, per punt, ha fet un cobert per tapar-li la vista de la casa.
Jo per punt no li'n donaria (ve amb exigències).
Li vaig dir que no s'atipés tant i, per punt, es va menjar totes les olives.
S'enfada quan li diuen 'Pepa' i, els altres, per punt, encara li ho diuen més (vol que li diguin Josepa).
Ara no et diré això, per punt! (per venjança).
D'empipada, s’aixeca i se'n va al llit: té el seu punt! (té geni, Ca).
nota: 1 'Per puntillo' no és una bona solució.
2 Vegeu també 'fer passar el seu punt' i 'tenir punt'
per pur (i: per pura)
Vegeu 'de pur (+ nom)'
per quan? *
Quan tindrà una estàtua, el rei Pere? (o quan hi haurà una estàtua dedicada al rei Pere?; no per quan una estàtua per al rei Pere?)
per quant *
És una entrada mereixedora de targeta, perquè la pilota era molt lluny del jugador (o ja que -Gir-Val-, puix que, atès que; millor que per quant).
nota: 'Per quant' és un castellanisme molt trobat en el s. xviii, però que no reeixí; ara no es diu, però tingué el seu moment. Jané diu que és discutible. No us el recomanem.
per quatre braços
Per a dues persones. |
de sobres |
A -Et veuries amb cor de trobar feina, ara? (és jubilat). B -Sí, i per a quatre braços!
per què no?
Sí. |
i tant!, és clar que sí |
A -Us agradaria ser professionals? B -Per què no?
I, per què no dir-ho?, també hi guanyava diners.
nota: Sentim 'per què pas?', a Ràdio Arrels, que és un gal·licisme.
per què no dir-ho
Ho podem dir. |
per què ens hem d'enganyar?, és així, siguem francs, diguem-ho tot, per què no s'ha de dir?, per què s'ha de negar?, és dir la veritat |
Això es dolent. Per què ens hem d'enganyar?
El Valvi juga bé i, per què no dir-ho?, el CAI també -CR-.
Ens paguem bé, però ens fan suar: diguem-ho tot.
per què serà? *
Els millors bolets no s'assemblen als verinosos. Per què deu ser? -Gir-Mall- (o què ho deu fer?, com és?, com així?; no per què serà?) -CR-.
per qüestions de
Per fer gestions i altres feines. |
per negocis, per temes de, per assumptes de, per afers de |
Hi vaig molt a Perpinyà per qüestions de feina.
per quin sant?
Per què haig de fer això? |
per quin sentit?, per quins set sous? -Val-, per què?, com és que?, per quina causa?, com és que?, a quin sant (Val) |
Per quin sant hem de fer aquest curset?
No sé per quin sant s'ha canviat el nom.
No sé per quin sant ho han fet.
No sé per quin sant, però em venia a veure (quan era a casa malalt).
per quines cinc-centes?
Es diu per demanar el motiu d'un fet (Mall). |
per quins cinc sous, per quin motiu, per quina raó?, per quin sentit?, per quins set sous?, per quin sant?, per què?, com és que?, per quina causa | |
...no sé per quines cinc-centes no fan les figues tan bones com si sembram una branca –Nous escrits-.
Per quin motiu és important? -CR-.
Per quin sentit aquests llums han de cremar sempre?
Per quina raó ho has de fer tu?
Per què ho has dit, això?
Per quins set sous no acaben de posar llum a la plaça?
Per quins cinc sous hi he d'anar –Zefir-.
Per quins set sous has d'estar cansat.
nota: Llegim a 'El Punt' que 'per quins cinc sous' és una expressió d'origen anglès.
per raó (de)
Aquesta és l'explicació, la raó per la qual es fa això que diem. |
a causa de, per causa de |
No hi ha d'haver discriminació per raó de sexes.
Et ve per raó natural, quan ets gran, la por de portar cotxe (pel seu compte).
Ho hem fet per raons diferents.
Per raons evidents, ara no puc anar a... -TV3-.
Per raons òbvies, la part més interessant... (perquè la coneix més) -Llibre-.
per regla general
Sol passar això. |
en general, generalment, en la majoria dels casos, habitualment |
Per regla general no solen durar gaire, aquestes vagues.
Per regla general ens ho envien al setembre.
Per regla general no ho demanen.
És un dels bons pagadors, per regla general.
Per regla general totes les peces són de la mateixa mida.
per res
Per cap cosa. |
per cosa en el món, per no res, en va, miserablement, per perdre el temps, sense raó; per poca cosa, per res de la vida (Men) |
Em fas gastar els cèntims per res (per a res, a Val).
Les crides i no s'aixequen per res (per a res, a Val).
No m'interessa per ben res, aquest tema.
No me'l vendria per res del món.
No hi he pas anat per res, a dalt, avui (debades, a Val).
No m'han vingut a veure per res i he estat ben malalt.
No el vull per res (per a res, a Val).
M'ha fet córrer per res (per a res o debades, a Val).
No en tindràs cap recompensa. Et faràs un fart de treballar per res (per a res o debades, a Val).
No es vol perdre, el ball, per res del món -TV3-
Per res que tingui faré botifarra (encara que no tingui gaire bon joc; cartes)
Hi ha un argot als diaris que no m'interessa gens (no per res *).
A –Ets feminista. B –No, gens (no per res *).
per Sant Andreu, pluja o neu, o un fred molt greu
Per Sant Andreu (30 de novembre) sol fer mal temps (Am-Ca). |
per Sant Andreu, pluja o neu (Ca); per Sant Andreu, pluja o neu o un fred molt breu (Bar), per Sant Andreu, qui no tinga capa, que en manlleu (Manresa, DCVB) |
A -Demà és el meu Sant. B -Felices vigílies! Per Sant Andreu, pluja o neu, o un fred molt greu.
per Sant Antoni un fred com un dimoni i per Sant Sebastià un fred que no es pot aguantar (o evitar)
Sant Antoni Abat -17 de gener- i Sant Sebastià -20 de gener- són a la setmana del barbuts, que es considera la setmana més freda de l'any (Am-Bescanó). |
per Sant Bartomeu, qui ho troba es seu
Adagi que afirma que les coses trobades són de qui les troba. També hem sentit qui contesta: 'i per Sant Tomàs, qui ho troba ho ha de tornar' (Am). |
per Sant Esteve, cadascú a casa seva
És molt prudent no allargar els convits (Bar). |
per Sant Esteve, cadascú a casa seva (DCVB); per Nadal, cada ovella al seu corral i, per Sant Esteve, tothom a casa seva |
No t'hi quedis pas tot el mes, a ca la tia: pensa que 'per Sant Esteve, tothom a casa seva'.
per Sant Jaume s'obre la carabassa
Per Sant Jaume -25 de juliol- sol ploure (Am-Les Planes d'Hostoles). |
per Sant Jaume es destapa la carabassa (Ca) |
A -Per Sant Jaume s'obre la carabassa. B -Però aquest any no plourà: no estan ben lligats, els núvols (n'hi ha pocs).
per Sant Pere ves a l'olivar: si veus una oliva aquí, una oliva allà, entorna-te'n que ja n'hi haurà
Per Sant Pere -29 de juny- ja es veuen les olives petites (Ca). |
per Sant Pere, posa't sota l'olivera; si veus una oliva aquí i una allà, torna-te'n a casa, que ja n'hi haurà (DCVB) |
entornar-se: Tornar-se'n, anar-se'n al lloc de procedència (DCVB).
nota: Ara es recomana d'escriure 'sant' amb minúscula, però això, com tantes altres coses de la nostra llengua, dissortadament, ho va canviant.
per Sant Silvestre, per la porta o per la finestra.
El dia de Sant Silvestre -31 de desembre- és el darrer dia que tenen (o que tenien) els masovers desnonats per abandonar la casa (Am-Ca). |
per Sant Silvestre se n'han d'anar, de grat o per força |
Pels volts de Sant Tomàs -29 de desembre- es comencen les matances de porcs (Ca-Am). |
per Sant Tomàs matarem el porc; per Sant Tomàs, estira -o agafa- el porc pel nas (DCVB) |
per Sant Vicenç, el sol entre pels torrents
Per Sant Vicenç -22 de gener- el sol ja és força alt i il·lumina les zones obagues (Am). |
per Sant Vicenç, el sol toca pels torrents i, allà on no hi tocarà, ni casa ni hort no hi vagis a posar (Ca-Am); per Sant Vicenç, el sol toca pels torrents i, allà on no hi tocarà, de tot l'any, no l'hi vagis a buscar (Ca-Am) |
per Sant Miquel, el berenar al cel
Per Sant Miquel (29 de setembre) el dia ja és curt i, a pagès, cal anar a sopar i a dormir aviat; per tant, ja no es berena (Bar).
nota: Per Sant Miquel, el berenar se'n puja al cel; per Sant Macià (24 de febrer), torna a baixar (DCVB).
per Sant Tomàs, agafarem el porc pel nas
Pels volts de Sant Tomàs -29 de desembre- es comencen les matances de porcs (Ca-Am). |
per Sant Tomàs matarem el porc; per Sant Tomàs, estira -o agafa- el porc pel nas (DCVB) |
per Santa Creu, migdiada a tot arreu
Per Santa Creu -3 de maig- ja fa calor, el dia és llarg i convé d'anar a fer migdiada (Ca). Les festes de la Santa Creu són molt conegudes a l'Empordà, perquè són les fires i les festes de Figueres. |
per sempre mai
D'una manera definitiva (Mall). |
per sempre, per sempre més, irremissiblement, per sempre pus (Mall) |
Un poble que per sempre mai donaren per enterrat –Cançó-.
Adéu per sempre pus.
Per emprendre la darrera pitrada, que l'havia de separar, per sempre més, dels seus companys de glòries i fatigues -Carlinada-.
nota: Vegeu també 'sempre més'
per sentir a dir
Jo ho he sentit a dir, no ho sé de segur. |
ho he sentit a dir, es diu; parlar de segones |
Per sentir a dir, és trempat, l'aparellador.
És molt ric, per sentir a dir.
Ella també duia mala vida; ara, parlo de segones.
Per sentir a dir, la llei ha estat presentada.
Aquell home, per sentir a dir, de jove es drogava.
Era bona persona, jo no el coneixia, però per sentir-ho a dir.
per separat *
Hem de discutir cada cosa separadament (o una per una de manera separada; millor que per separat).
nota: 'Per separat', es diu molt, però no és al DIEC.
per ser
1 Malgrat que és. |
tot i ser, encara que, per bé que, tenint en compte que |
A Nules, per ser un poble petit, hi ha molts bars.
Per ser fet d'un aprenent, ha quedat bé aquest moble.
No pesa gaire aquest paraigua, per ser tan gros (essent tan gros com és).
Per ser feta teva, és prou bona, la coca.
Per ser un gos, té molt de seny.
2 Si es vol que sigui d'aquesta manera. |
per tenir, per aconseguir |
El suro, per ser bo, s'ha de llevar cada deu anys.
Per ser bona ha de ser grenyal, la tomata.
Per tenir pèsols bons s'han de sembrar al novembre.
Viu al Rosselló; al Vallespir, per ser més exactes -TV3-.
3 Perquè és. |
com que és |
Màxima ocupació hotelera, per ser Sort seu olímpica (perquè és) -TV3-.
Una novel·la mítica per ser Girona la seu de... -CR-.
Per ser de Mallorca té més avantatges.
...i per ser dijous, parlarem del temps (= com que és) -CR-.
No ha anat a la presó, per ser menor.
per si de cas
Per si això passa. |
si de cas, si per cas, si un cas (Val), per si, pel que puga passar (Val) |
Agafaré el paraigua, per si un cas (per si plou).
Porteu el banyador, per si de cas.
Vigila, per si de cas.
Tira la pilota fora, per si d'un cas -C33-.
Agafa més piles, per si de cas (per si les necessitem).
Jo, per si de cas, continuaré sent republicà -Temps-.
nota: 'Per si acàs' 'si acàs' i 'per si les mosques', no són bones solucions.
per si fos poc (o: per si això fos poc) *
Pedrega i, per acabar-ho d'adobar, se'ns mor el porc (o i a més a més, i encara; millor que per si això fos poc) -Avui-.
Fa dues feines i, per acabar-ho d'adobar, toca l'oboè (o per si no n'hi hagués prou, per si no fos prou, i encara, i encara no en té prou i; millor que per si fos poc).
per si mateix
Fent ell mateix una activitat. |
tot sol, per ell sol |
El pare encara es val per si mateix (no cal ajudar-lo).
No hi poso res; que es curi per ell mateix (un mal).
Ja cauen per elles mateixes, les pomes.
Ho fa tot sol, sense ajuts.
nota: 1 'De per sí' no és una bona solució
2 Vegeu també 'valer-se per ell'
per si sol *
Es mor a l'hivern i ella, per si mateixa, torna a néixer -una flor- (o tota sola; no per si sola).
Elles soles no poden marxar -unes balenes a la platja- (o totes soles, sense ajut; no per si soles) -TV3-.
Ho ha de fer tot sol (o ell sol; no per si sol).
Les escenes de l'accident parlen per si mateixes (o veient-les ja n'hi ha prou, no cal fer-hi cap comentari; no parlen per si soles).
Més de setanta mil visitants en vuit dies. Les xifres parlen per si mateixes -Temps-.
nota: En català la solitud se sol expressar amb l'adjectiu 'sol' reforçat per 'tot'.
per si són verdes o són madures
S'ha d'estar previngut (Bar). |
per una cosa o per l'altra, no se sap mai què pot passar |
A mi m'agrada tenir un raconet per si són verdes o són madures: només faltaria que quedés sense feina!
per sistema
De manera habitual (Am). |
sistemàticament, per principi, generalment |
Ja, per sistema: qui acabi primer, que es posi a llegir.
Per sistema no en parlo, de política.
No ho facis per sistema, això (es posa primer les sabates que les calces -els pantalons-).
Per sistema, no en mengeu, de mores, perquè restrenyen.
A –Puges a les classes? B –Algun cop, sí; ara, per sistema, no.
No ho tinguis per sistema, donar totes les claus al mecànic (no ho facis).
per sobre
Amb poc deteniment. |
lleugerament, superficialment, per alt enllà, només la part més interessant, per damunt (Mall), a mitges, un xic |
Llegeixo el diari un xic per sobre.
M'ho ha explicat per sobre (amb poc detall).
Netegem per sobre.
Aprenen les taules per sobre.
per son compte i raó *
Feren els seus llibres de text pel seu compte (o a càrrec seu; millor que per son compte i raó).
Hi han anat per passar-hi una setmana a càrrec seu (o pel seu compte, pagant-s'ho ells; millor que per son compte i raó).
per sorpresa
Vegeu "de sorpresa".
per sorpresa seva (o: per la seva sorpresa) *
Queda parat, quan descobreix l'estafa (o té una bona sorpresa -Gir-Val-, queda admirat, queda estupefacte, descobreix amb sorpresa que, no comptava mai descobrir que; no per sorpresa seva descobreix que, per a sorpresa seva, per la seva sorpresa) –Punt-.
per sotamà
Vegeu 'de sotamà'
per sucar-hi pa
Se sol dir de les coses interessants o molt divertides (Bar). |
poder-hi sucar pa, ésser molt graciós, fer riure; aprofitar l'ocasió, esprémer |
Les declaracions de la batllessa van ser per sucar-hi pa.
S'equivoca sovint, i els diaris hi suquen pa -CR-.
per 'supost' (o: per suposat) *
No em fa cap por, evidentment! (o no cal dir-ho!, naturalment!, és clar que no!, per descomptat; millor que no li tinc por jo, per suposat).
Ho farem així, ja ho crec que sí! (o evidentment, no cal dir-ho!, sens dubte!, ja ho crec!, i tant!, naturalment; no per 'supost', millor que per suposat).
nota: Ruaix pensa que 'per suposat' és una bona construcció. Nosaltres creiem que no ens cal.
per tal de
Amb l'objectiu de (Am). |
per tal que, a fi de, a fi que, perquè, per no haver de |
Repasso totes les factures per tal de no pagar dues vegades.
Ho fem per tal d'evitar confusions.
Ens hi hem d'afanyar, perquè aquesta feina ha d'estar acabada per Nadal.
T'ho dic per tal que no badis.
per tant
Per aquesta raó. |
doncs, per consegüent, per això |
No tenim prou diners; per tant, no us podem pagar, ara.
per tant que *
I, per més que facin, serem catalans -cançó- (o i ja poden anar fent, que serem catalans; no i, per tant que facin, serem catalans) –Jordi Barre-
nota: Pot ser un gal·licisme. No ho sabem.
per temps
En temps passats. |
fa temps, temps endarrere, abans, antigament, antany, en altre temps, en temps primer (Mall) |
Per temps, no en ballava, de sardanes.
Aquesta muntanya, per temps, s'havia treballat: encara s'hi veuen les feixes.
Aquí, per temps, hi havia hagut un diccionari (Olot).
per terra
A la superfície d'una habitació o d'un altre lloc. |
a terra, pe'n terra (Mall) |
La mainada es rebolquen per terra.
nota: Vegeu també 'anar-se'n a terra (o per terra)'
per tocar els collons, tothom és bo!
Vol dir que qualsevol persona pot fer anar malament un afer. El que ja costa més és de fer-lo anar bé |
per fer anar les coses malament, tothom serveix; per emprenyar, tothom és bo |
A -Tant que ens agradava d'anar a fer el dijous llarder! La Núria va dir al director que aquesta sortida és perillosa i, enguany, ja no la farem. B -Per tocar els collons, tothom és bo!
per tot (+ nom)
Només amb això que es diu i res més. |
amb només, amb això i prou, tot el que duia era |
La Maria va acudir-hi amb una guitarrota per tot acompanyament -Temps-.
Per tota resposta, va aixecar la mà -Llibre-.
per tot lo alt *
Vam celebrar els vint anys de casats i no ens vam estar de res (o esplèndidament, vam posar l'olla grossa dins de la petita, ho vam celebrar molt, no hi vam pas estalviar res, vam fer una festa de primera -Gir-Val-, ho vam celebrar amb tota mena de luxes, -vam fer una festa de categoria, de bandera, com a marquesos Val-; no vam celebrar els vint anys de casats per tot lo alt).
per totes parts
Han pintat el seu nom a tot arreu -el nom d'un ciclista- (o arreu, pertot, per totes bandes -Val-, per totes parts) -TV3-.
La riera desborda per tots costats (o de totes bandes, a tot arreu, arreu arreu, per totes bandes, per totes parts).
nota: Trobem 'per totes parts' usat per bons escriptors, però ens semblen més bones les altres solucions.
per tots els dimonis! (o: per tots els diables!)
Exclamació de disgust. |
On carall són, les claus? (o on cony són?, on collons són?, on diable són?; diable!, on són les claus?; per tots els diables! On són, les claus?) –TV3-.
nota: Exclamació que només havíem sentit en castellà. Preferim les altres solucions.
per Tots Sants, capes i mocadors grans
Cal preveure el mal temps de Tots Sants i protegir-se (Bar). |
per Tots Sants (1 de novembre), castanyes i caragols amb banyes (DCVB) |
nota: 'Castanyes i caragols amb banyes (fred i humitat).
per tu va el pollastre!
Seràs tu qui rebrà les conseqüències d'una acció dolenta (Gir-Bar). |
per tu va!, jo tranquil, per tu fas, per tu fas el mal, més mal per a tu, el problema és teu, pitjor per a tu, ja t'ho faràs!, cap maldecap!; per tu faràs!, tu mateix, ja t'ho trobaràs |
Per ells va el pollastre, si no paguen -CR-.
A -A aquest jugador li prenen tots els diners els qui el porten. B -Per ell va! (si no vigila, més mal per a ell).
Si algú no hi està conforme, per ell va el pollastre –Pla-.
Si no estudies, per tu va el pollastre.
Per tu faràs, si no creus!
Per ella fa, si no vol menjar
A -No m'ho prendré. B -Per tu va el pollastre!
Per tu va, si no votes.
Si tenen molts fills, per ells va el pollastre! (ja s'ho trobaran!)
Això ho has copiat, però per tu fas! (ho diu el mestre; més mal per a tu)
Per tu faràs, si plegues de la feina! (tu mateix!, tu hi perdràs!)
per últim *
...i, per acabar, al continent europeu hi haurà poques tempestes (o i, finalment; i, per fi, i, a l'últim, en darrer lloc; millor que i, per últim) -TV3-. nota: Trobem 'per últim' al DNV.
per un bé teu (o: seu)
Amb la intenció que les coses vagin bé (Gir-Mall). |
a fi de bé, amb bona intenció, per anar bé, per fi de bé, amb bon fi |
No hauries de fumar tant, home; t'ho dic per un bé teu.
per un cantó (o pel meu cantó)
Fent allò que s'ha de fer, una persona sola o un grup determinat de persones. |
pel seu compte, sota la seva responsabilitat, sense dependre d'altri, pel seu camí (Am), sol, en tant que de mi depèn, per la meva banda |
Per un cantó seria bo tenir-lo de mànager, però per l'altre... -CR-.
Ara hi aniré pel meu cantó (sol i sense qui acostumava a venir amb mi).
Els jutges pel nostre cantó i els advocats pel seu cantó hem de fer... -CR-.
En Joanet, per la seva banda, ha quedat sisè -TV3-.
Amb uns pares que s'han preocupat d'ensenyar-los a llegir pel seu compte (o sota la seva responsabilitat).
Eren uns bandolers que actuaven pel seu compte.
No prenguis res pel teu compte: tu demana (no passis a davant; pastilles, a l'hospital).
nota: 'Pel meu costat' i 'per la meva part' no ens semblen bones solucions.
per un cas de res
Vegeu 'en cas de casos'
per un costat
Tenint en compte un dels aspectes d'una qüestió. |
d'una part, per una banda, d'una banda, per un cantó |
Si per un costat prens pastilles per dormir i per l'altre prens cafè, això no lliga.
per un duro es faria sanar (o per un euro)
Se sol dir de les persones molt avares (Ca). |
és un garrepa, és molt escàs, no dona ni la caca de l'orella; no hi vagis a caçar salut, amb ell; per un duro -o un euro- es penjaria |
És un home que per un duro es faria sanar.
sanar: Castrar, capar (Gir-Mall).
per un frare no s'ha perdut mai un convent
No hi ha ningú que sigui imprescindible. |
si plega, plega; si plega, què hi farem!; adéu, si te'n vas!, ja ho farà un altre, ja en trobarem un altre, (per un cigró no es perd una olla, per un nap no deixa de coure's l'olla, Val), per un poll no es perd la lloca (DCVB) |
A -Si l'Enric ens plega, no acabarem aquesta investigació. B -Sí, home, que l'acabarem: per un frare no s'ha perdut mai un convent.
per un general *
Normalment no esmorzo fins a les deu (o generalment, habitualment, usualment, en general, de costum; no per un general no esmorzo).
Per un regular no els agrada, la verdura, a la mainada (Am).
En general, els malparits viuen més que la bona gent (o habitualment; no per un general).
per un gust
Es diu quan hom fa alguna cosa per plaer (Moixonies, Mall). |
pel plaer de |Tot ho ha fet per un gust de poder viure a fora vila.
Per un gust, mirau, companys, la gran manifestació d'avui al vespre a Ciutat.
Vejau, per un gust -que és com els nostres pagesos diuen "si us plau"-, la polèmica suscitada damunt l'Avui -Internet-
per un igual *
Les prunes es paguen poc, amb les ametlles passa igual (o les ametlles també, si fa no fa,
aproximadament; no les ametlles, per un igual) -Llibre-.
En aquest punt coincideixen plenament homes i dones (o del tot; no per un igual) -TV3-.
El matrimoni, tant l'aguanta l'home com la dona (o de la mateixa manera; no l'aguanten per un igual) -TV3-.
Demana que afecti de la mateixa manera totes les institucions (o de la mateixa guisa; no per un igual, per igual) -Avui-.
No preocupa a tots de la mateixa manera (o igual; no per un igual, per igual) -CR-.
per un moment (o: per una estona) *
Tot primer em pensava que em picarien (o durant un moment, de primer moment, m'havia pensat que em picarien; no per un moment em pensava...)
Durant una estona m'ho vaig creure (o tot primer, de primer; millor que per una estona).
No he dubtat mai d'ell (o no n'he dubtat ni un moment, mai de la vida n'he dubtat; no ni per un moment he dubtat d'ell).
per un punt vaig perdre s'ase
Vol dir que per no donar importància a un petit detall poden derivar-se'n conseqüències greus (Moixonies, Mall). |
(per un punt l’abat va perdre la mula, per un punt el penjaren Mall, DCVB) |
Un dia vaig votar en contra de la seva proposta, i per un punt vaig perdre s’ase (en acabat es va estimar més vendre un camp a un altre).
per un si és no és *
...per tal d'imposar respecte, l'estomacaven per un no res (o per poca cosa, de seguida, sense pensar-s’hi gaire; millor que per un si és un no és) -La cara oculta de la lluna-.
nota: Trobem "un si és no és" al DCVB, però pensem que no és bo.
per un 'tubo' *
Hi ha molt de patiment al món (o es pateix molt, es pateix fora mida, es pateix immensament; no hi ha patiment per un 'tubo').
per una banda (i: per altra banda)
Tenint en compte un dels aspectes d'una qüestió. |
d'una banda, d'altra banda, altrament, en un altre aspecte, en aquest sentit, sobre això, ara que hi penso, així doncs |
A -T'agrada la pel·lícula? B -Per una banda sí; per l'altra, no.
Per una banda m'agrada, però per l'altra em fa por.
Les vacances són necessàries, però, per altra banda, si no treballes mai...
Per altra banda, per aquells riberals hi ha molta herba per als ramats (prop de la ribera -riera-, Ca).
nota: Millor que 'per l'altre costat', 'per altra part'.
per una festa no et trenquis la testa
Per celebrar bé una festa no cal fer grans despeses ni tenir grans maldecaps. |
amb menys també es passa, no et trenquis el cap per la festa, no t'hi miris tant, per una festa no et rompis sa testa (Mall) |
A -Neteges massa. B -És que ve la festa. A -No hi pateixis: per una festa no et rompis la testa (Ca).
per una part *
D'una part millor, que no hagi vingut (o d'una banda; millor que per una part).
Per un costat m'agrada, però no ho veig prou clar (o d'una part, d'una banda; millor que per una part).
per una vegada
Si es fa una vegada, això no té males conseqüències. |
per un cop, per un dia; aquesta vegada sí, alguna vegada, (ara, sí, en açò, sí… Val) |
Per un dia de no menjar, ningú no es mor.
nota: No acabem de veure clar que les següents frases siguin catalanes:
Alguna vegada hauríem de renunciar a alguna comoditat -no ho han fet mai- (o ja seria hora que renunciéssim a, ja és hora que, ja toca renunciar; millor que per una vegada hauríem...).
Aquesta vegada tothom s'ha posat d'acord (o una vegada a la vida; aquesta vegada, sí; encara que no més sigui una vegada, finalment; millor que per una vegada tothom s'ha posat d'acord) -Punt-.
per 'xupar-se' els dits *
Vegeu «'xupar-se' el dit'»
Aneu-vos-en d’aquí (Mall). |
foteu el camp!, toqueu el dos!, desapareixeu! |
I perdeu-vos de vista si no voleu rebre un esplet de bufetades! –Adagiona-
perdona? *
Perdona, però no ho he entès bé.
A -Jo en sé més que tu! B -Vols dir? (o n'estàs segur?; què dius, ara?, com ho has dit, això?; millor que perdona?)
nota: Pensem que aquest ús de 'perdona' amb interrogació molt marcada és un castellanisme modern.
perdonar la vida
Alliberar algú d'una obligació (Bar). |
eximir, exceptuar |
Aquests diners que m'has de pagar et farien anar malament. Va, et perdono la vida: no me'ls paguis.
perdonau la poquedat
Es diu per excusar-se de l'escassesa i la pobretat d'un àpat ofert (per molt que sigui abundant i exquisit, Mall). |
Perdonau la poquedat del dinar d'avui, però no hem trobat tot el que volíem comprar.
perdre (+ altres mots)
Deixar de tenir, no aconseguir (Gir-Mall). |
desaparèixer, anar malament, no arribar a bé, pecar de, fracassar, fallar, fer-se malbé |
Ja et trucaré demà, perquè la meitat de les paraules les perdo (el telèfon no va gaire bé).
La noia ha perdut la criatura (ha tingut un avortament).
La seva mare el va perdre (el va malcriar; l'havia d'haver castigat, i no abonar-lo).
A -Vas descordat? B -No. A -Doncs, perds les calces (et cauen els pantalons).
La religió ha perdut pes a casa nostra (ha perdut força).
Perdies un àpat, si t'aixecaves a les dotze (no esmorzaves).
Si un està malalt el diumenge, no es perd feina.
L'Escala no perd palada (va guanyant partits).
perdre bous i esquelles
Perdre totes les coses, sense la possibilitat de salvar-ne cap. |
perdre-ho tot, fer-se-n'ho tot (Ca), arruïnar-se, perdre sac i sal (l'Alguer) |
S'ho ha hagut de vendre tot, en Lluc: ha perdut bous i esquelles.
Si vas pagant els treballadors i no vens, perdràs bous i esquelles: plega, home!
Ara el paraigua no és de ningú (s'ha perdut, en una classe i ningú no el reclama).
perdre bufera
Minvar, una activitat |
decaure, perdre empenta, perdre trempera, perdre gas, perdre pistonada |
Les tertúlies han perdut bufera -Punt-.
Catalunya ha perdut gas (economia).
Hem de procurar que l'equip no perdi pistonada (no afluixi).
perdre correu i corredor
No tornar qui ha anat a cercar una persona o una cosa ni aparèixer la persona o la cosa que s'ha anat a buscar. |
perdre carro i carreter, perdre correu i correuer (DCVB) |
A -He dit a la nena que anés a cercar la seva mare. B -I, on és? A -No ho sé: hem perdut correu i corredor.
El lampista ha anat a buscar unes eines que li faltaven i hem perdut correu i corredor (fa molta estona i no torna).
perdre cul i camisa
Perdre-ho tot (Am). |
perdre bous i esquelles (Gir-Bar-Val), fer-se-n'ho tot (Ca), arruïnar-se, posar-hi els dits i deixar-hi les ungles (en un afer) |
Hem perdut cul i camisa, avui (tres cops, a la botifarra, pagant cada cop).
Se li fotran cul i camisa, els paletes (no acaben mai la feina).
Si posem l'avi a la residència, ens en farem cul i camisa (és molt car).
Te'n fotran el cul i la camisa, si dines aquí, avui (t'ho cobraran més aquí, perquè és el dia de la festa).
perdre de vista (algú o alguna cosa)
Deixar de veure (Gir-Mall). |
desaparèixer, anar-se'n, perdre d'ull; oblidar, desentendre's de |
Si no la tens al costat, la perd de vista (una alumna, en una excursió).
No el perdis de vista (vigila'l).
No perdi d'ull la finestra, el puc necessitar -TV3-.
perdre el compte
No recordar quantes vegades s'ha fet una cosa (Gir-Mall). |
no saber, ésser incalculable, no tenir fi |
Ja he perdut el compte de les vegades que m'ha visitat aquest metge.
A -Quan fa que fas aquest feina? B -No ho sé, he perdut el compte del anys que fa.
Ja he perdut el compte, però em sembla que és la setzena vegada que votem.
perdre el coneixement
Quedar sense sentits, sense coneixements (Gir-Mall). |
tenir una basca, desmaiar-se, esvanir-se, perdre el món de vista, perdre els sentits, (esmaiar-se tindre un batistot, Val) |
Aquell dia vaig perdre el coneixement.
nota: Sentim 'perdre els coneixements', a Ca.
perdre el control
No poder dominar una màquina o una situació. També es diu quan algú perd el domini de si mateix, suposem que per influència de l'anglès. |
perdre la carta de navegar, el nord, els daus, el seny, l'enteniment; desorientar-se, desperolar-se (Val) |
El Viladecans ha perdut el control del partit.
Té mal geni i tot sovint perd el control (s'esvera, crida).
El partit ja no té nord (o ja no sap on va, ja no sap què fa, ja no sap on navega).
perdre el conversar
Estar molt afectat i no poder enraonar per causa d'un daltabaix o per una forta sensació d’angoixa (Mall). |
perdre la paraula, perdre el parlar, (no veure-hi de cap bolla, perdre les rialles, perdre el remuc Mall) |
Fou tan forta la pallissa que ha perdut el conversar i només recorda el que fan les ovelles -Conte-.
perdre el cul
Tenir moltes ganes d'anar amb algú (DIEC). |
desviure's, matar-se per, no viure per, veure un Déu (en algú) |
Quan veu en Jaume, perd el cul.
Perdem el cul per ser acceptats i estimats -Avui-.
perdre el fil
No seguir bé una explicació o un raonament (Gir-Mall-Men). |
despistar-se, distreure's, desorientar-se, no seguir |
Si no ve a classe perdrà el fil, aquest nen (no seguirà).
No sé quan he de pagar: ja he perdut el fil.
He perdut el fil (parlant).
Però no perdem el fil de la història que us anava contant -Novel·letes menorquines-.
perdre el món de veure
No adonar-se de les coses que passen, algú que ha tingut una basca, algú que s'ha distret o qui s'ha encegat per quelcom (Ca-Am). |
perdre el món de vista (Ca-Mall), desmaiar-se; perdre el cap (Gir-Bar), ofuscar-se, confondre's, encegar-se, distreure's |
Abans, tocaves una noia i perdies el món de veure.
Vaig perdre el món de veure (em vaig desmaiar).
Hem perdut el món de vista (ens hem distret del partit parlant d'economia i no hem vist començar la segona part).
Quan veu dones, perd el món de vista.
Va perdre el món de vista (va picar l'àrbitre) -Avui-.
Quan es tracta dels nostres fills perdem el món de vista i no en veiem els defectes.
Una visió turmentadora li feia perdre el món de vista –El fill dels altres-.
Deixar de marcar el pas al compàs dels altres. Caminar a un ritme diferent del dels altres |
canviar el pas, fer un canvi de ritme |
Els enormes cartells de propaganda del cine 'Capitol' et feren perdre el pas i deixar la roda de l'oncle Joan -Vents de port-.
perdre el plor
No poder respirar de tant plorar; no poder plorar (Am). |
perdre l'alè, tenir un espasme, no poder arrencar el plor, no poder tornar el plor |
La nena perd el plor quan s'empipa.
A -Està bona? B -Fa perdre l'alè (és molt bonica).
Em va deixar sense alè (parat) -Punt-.
Dels teus crits, ha perdut el plor i tot, el nen.
C -El nen s'ha ventat un truc i ha perdut el plor (no podia plorar). D -Quin espant!
perdre el pollí
Tenir un gran disgust. També es diu de qui va molt de pressa (Am). |
tenir un desengany, una frustració, estar desesperat; enaiguar-se |
Ara perdrien el pollí, si no es poguessin banyar.
Semblava que havia de perdre el pollí, per comprar el televisor (estava neguitós).
A –Carme!, Carme! B -Hi he d'anar de seguida a mirar què vol: perdria el pollí! (és neguitós)
Té por de perdre el pollí (hom ho diu de qui va molt de pressa).
No perdràs pas el pollí! (hom ho diu a un que té pressa, que es veu neguitós per anar a algun lloc, per obtenir quelcom)
C -La nena té la pilota! -un nen- D -No perdis el pollí! (no t'enaigüis)
Perdre la concentració del pensament; desorientar-se, no saber, algú, on és, on va ni què cal fer (Gir-Mall). |
desorientar-se, perdre la carta de navegar (Gir-Bar), perdre el quest, no saber on és, perdre el timó, perdre la brúixola, perdre els daus, perdre el nord |
Sempre perdo el punt, llegint.
He perdut el punt, corregint (no sé fins on he arribat).
El capellà tot sovint per el punt (és vell i s'equivoca, a missa)
L'empresa ha perdut la brúixola (no sap on va).
El club ha perdut el timó.
Em sembla que hem perdut la carta de navegar (anem per un camí equivocat, no fem les coses bé).
Vaig perdre la carta de navegar i costa de tornar-la a agafar (no es troba bé).
perdre el respecte
Deixar de fer por o respecte, una cosa. |
perdre la por, deixar de témer, faltar al respecte (a algú), trencar el respecte |
Li està perdent el respecte -llenguatge periodístic- (el guanya, un jugador jove a un altre de veterà) -TV3-.
Aquell noi falta al respecte a la seva mare.
Perdre el seny. |
perdre el cap, el trellat; enfollir, obcecar-se, embogir, perdre la clova, perdre l'estel de navegar, perdre el calastró (Gir-Eiv), perdre la xaveta (Ca), perdre els trucs (Am), caduquejar, perdre la carta de navegar, perdre oli (Bar) |
Allò que li passà va ser tan fort que perdé el senderi.
A -Havies d'haver cridar la infermera. B -Havies, havies! Si vaig perdre el cap! (vaig quedar ben atabalat).
Si he de perdre el cap, més val que m'enterrin… -Brogit de l'Ebre-.
En Sadurní ha perdut un xic la clova (és vell, caduqueja).
He perdut l'estel de navegar (no sé on sóc) -8TV-.
perdre el seny
Perdre la raó, l’enteniment. |
girar el cap (Andorra), perdre el cap (Am), venir boig, enfollir-se, perdre el senderi, perdre els trucs (Am), caduquejar, perdre la carta de navegar, perdre oli (Bar) |
A -Et banyaràs, per Nadal? B -Que et penses que he perdut el seny?
Aquell home va maltractar la dona de tal manera que lo cap li va fer girar -Folklore-.
El meu germà perd el seny amb les rebaixes (compra i compra).
Sóc sord o ets tu que perds els trucs? (són dos que escolten la televisió i entenen les coses de manera diferent).
Em penso que hem perdut els trucs, manyac! (passa una noia en bolquers en un comiat de solter, Girona).
Ja perdo els trucs (no recordo coses).
Aquesta roba és tot espellotada i vella, suara he trencat la trinxa de les calces. Hi perdo la carta de navegar, cosint això.
Hauria de perdre el cap, per fer això.
Em sembla que aquesta dona perd oli (és estranya, té manies).
nota: També sentim 'perdre la xumeia', a Am i 'perdre el xumesco', a Ca.
perdre el temps
No fer res o fer coses que no tenen cap servei (Gir-Mall). |
gandulejar, badar, entretenir-se; fer feina en va, tirar aigua al mar, picar ferro fred |
No em facis perdre el temps, que tinc feina.
perdre el temps i la llavor
No fer res de profit; passar el temps sense aprofitar-se’n en coses útils (Mall). |
fer el pòtol, badar, gandulejar, (perdre el pa i el paneret, no treure'n ni suc ni sabó Mall) |
Abans encara treballava una mica, ara només es dedica a perdre el temps i la llavor.
Tot el que em va dir i res és la mateixa cosa (la conversa va ser inútil, Ca).
perdre el toix
Perdre la contenció, el domini de si mateix (Mall) |
perdre el timó, perdre la xaveta; esverar-se |La mestressa està més entusiasmada que ell i quasi perd el toix darrera aquest assumpte -L’humor dins el meu entorn-.
toix: Capa de brutedat. Es diu especialment de la capa de fang o terra que esmussa la rella (DCVB).
perdre el tremp
Posar-se nerviós i perdre el control de si mateix (Bescanó). |
perdre la paciència, acabar la paciència, esverar-se, perdre els estreps (Bar), no saber retenir-se, perdre el sentit, perdre el domini de si mateix, enfilar-se com una carabassera, perdre l'oremus (Bar), no saber què es pesca, perdre el tarannà, sortir de fogó (Bar) |
A -L'home de la Miquela perd el tremp amb ella. B -És que la Miquela és molt xafardera, i això la perd.
Llavors el mossèn corria d'un grup a l'altre i perdia visiblement els estreps -L'ocell tranquil-.
Aquest àrbitre ha perdut l'oremus -CR-.
Té mal caràcter, en Titus; perd el tarannà de seguida.
La tia, quan ho va sentit, va sortir de fogó.
nota: «Perdre la 'compostura'» no és una bona solució.
perdre el tren
Deixar escapar una bona oportunitat. |
perdre una bona ocasió, fer tard, ressagar-se, quedar endarrere |
El Joventut necessita guanyar per no perdre el tren de la lliga.
Volem comprar una empresa per no perdre el tren -TV3-.
perdre els drets
Deixar de tenir una relació (Ca). |
perdre influència, baixar una relació |
Hauràs perdut els drets de la Rosa -ho diuen a una nena- (la Rosa té una amiga nova; ara jugarà amb l'altra).
En aquella casa hi he perdut els drets (hi ha una jove nova i no m'hi vol, em fa mal paper).
La Carla festeja i els altres hi han perdut els drets (els amics, les amigues; va sempre amb el xicot)
Es va perdre els drets quan va fer l'altra paret (no era legal, Am).
perdre els papers (i: perdre els nervis) *
El ministre va perdre el tremp (o va perdre la paciència, es va esverar, va perdre els estreps, va perdre el domini de si mateix, va perdre l'oremus; millor que va perdre els papers).
Aquell noi va perdre l'oremus (o no es va saber aguantar, no es va saber retenir, va perdre el tarannà, no sabia què es pescava; millor que va perdre els nervis).
perdre es bel
Estar content en extrem (Men). |
caure la bava, perdre l’alè, perdre el seny, estar embelat (Men) |
Des que han tengut es fillet, els avis han perdut es bel: no xerren de res més.
perdre-hi més que guanyar-hi
Fer un mal negoci. |
fer el negoci d'en Gibert -o d'en Robert- amb les cabres, fer es negoci de na Peix Frit (Mall) |
A -Aquesta noia té mal caràcter. B -Hi perd més que no hi guanya (obtindria beneficis i, de la manera que és, no els obté).
perdre-ho tot per ses bardisses
Malbaratar els diners en despeses inútils (Mall). |
anar-se'n tot per ses bardisses, fondre’s els beneficis, menjar-se els guanys |
El seu germà no se sap administrar, ho ha perdut tot per ses bardisses.
nota: Vegeu també 'anar-se'n tot per les bardisses'.
perdre l'alè (o quedar sense alè)
Costar molt de respirar a causa d'un gran esforç, d'una emoció o per una altra raó (Gir-Terres Ebre-Mall). |
desalenar-se, treure el fetge per la boca, treure la freixura per la boca, treure el lleu per la boca |
Després de pedalar fins a quedar-nos sense alè vam arribar a Alfara -Contalles-.
He quedat sense alè pujant el turó.
La nena perd l'alè (plora i sembla que s'afoga -Ca-).
Els ciclistes perden l'alè, en aquest port.
La festa consisteix en un bullici i una agitació infernals, que t'atabalen… i el tuf de suarda que talla l'alè -Vents de port-.
perdre l'esma (o l'erma, l'esme, l'eima)
1 Perdre el sentit de l'orientació; no saber, algú, on va o què fa (Gir-Bar). |
enganyar-se de camí, estar equivocat, quedar desorientat; no saber què es pesca, perdre l'oremus |
Quan el pare va veure els llums de Figueres es pensava que eren els de Perpinyà; va perdre l'erma i volia recular (Ca).
El gos va perdre l'esma i no sabia tornar a l'auto.
Pujant a la Salut vaig perdre l'esma i sempre tornava allà mateix (no sabia on anava).
Ara ja sóc gran i, jugant a la botifarra, de vegades perdo l'esma (no em recordo de les jugades).
Si em venten crits, perdo l'erma (es fot nerviós i no sap què fa).
2 Quedar-se sense força, abandonat. |
perdre l'esma |
Des de la mort del fill han perdut l’esme (Val).
perdre la cara *
El Banyoles no ha afluixat mai (o ha lluitat sempre, no s'ha donat mai per vençut, no s'ha rendit mai; no no perdut mai la cara) -TV3-.
perdre la línia *
Vull mirar de no engreixar-me (o vull estar en bona forma, em vull mantenir bé, vull estar prim, vull estar poc ple i ben repartit, vull ser esvelt, no vull perdre el físic; millor que no vull perdre la línia, vull mantenir la línia).
perdre la nit
No dormir a la nit, o anar a dormir molt tard. |
tranuitar, fer el calavera |
Aquest noi perd moltes nits i l'endemà no hi ha manera que es llevi.
Qui perd la nit, perd el dia (per rendir a la feina cal dormir a la nit).
perdre la paraula
Perdre la capacitat d'enraonar. |no poder parlar, perdre el conversar (Mall) |
Vaig perdre la paraula, aquell dia que vaig caure.
perdre la partida
Quedar perdedor en una disputa |
perdre la batalla, perdre el plet, ésser vençut, sucumbir |
Brussel·les per la partida al Marroc (pacten amb els USA) –Punt-.
perdre la pista
No saber res d'algú o d'alguna cosa (Gir-Mall). |
no veure's més, perdre el contacte, no saber on para |
A -Què en saps d'en Juli? B -Res no en sé; quan em vaig casar li vaig perdre la pista.
perdre la poltrona *
morir d'accident, anar al clot |
Hi van perdre la vida 14 treballadors -TV3-.
¿Què passaria si l'equip anava al clot? –Granota-.
perdre les amistats
Renyir. |
no fer-se, topar, desavenir-se, rompre -o trencar- (amb algú) |
He perdut les amistats, amb el gos (l'ha renyat i ara no se li acosta).
perdre les rialles
Trobar-se en una mala situació (Mall). |
quedar ben servit, no riure tant, les rialles se’t tornaran ploralles (Empordà) |
Pentura perdràs les rialles (si et descobreixen la malifeta) –Nous escrits-.
pentura: per ventura, tal vegada, potser
perdre les formes
Ésser mal educat. |
anar amb males maneres (Am); anar amb mala forma, perdre el control de si mateix, (perdre els estreps, perdre l'oremus, sortir de fogó, Bar), mancar a les formes (DIEC) |
No es poden perdre les formes -Diari de Barcelona-.
No treballar, un peu, perquè no troba el fons de l’aigua, perquè ha perdut la força o per una altra raó. |
fallar un peu, posar el peu en fals; no respondre, un peu |
I dient això va descarregar la crossa entre cap i coll al que es lamentava. Aquell va perdre peu i va doblegar els genolls -Guerra 4-.
perdre roda
Distanciar-se, un ciclista, de la roda de qui va a davant seu. |
quedar endarrere, queda endarrerit, queda ressagat, restar enrere |
El ciclista no perd roda -C33-.
perdre's (i: perdre's per)
Anar malament quelcom, no arribar a bé. |
pecar de, fracassar, desfer-se, fallar per alguna cosa, fer-se malbé |
S'ho ha perdut ella -el matrimoni- (o s'ha perdut per ella; s'han separat per culpa d'ella).
Es va perdre per ell, el festeig.
Tu et perds per la llengua (xerres massa, la llengua se te'n va un xic).
Aquest noi es perd per parlar massa, i jo, per parlar poc (li venten algun moc).
Més aviat es perd per ella, la relació amb els amics (per culpa d'ella, no pel seu home).
De vegades em perdo per no preguntar.
Tu et perds per córrer (quan fas una cosa).
Us perdeu per complaure-la massa, aquesta criatura (la malcrieu).
No es va pas perdre per ell (ha fracassat el matrimoni).
Em vaig perdre per no demanar (havia d'haver preguntat més coses).
S'ha perdut pel demanar (no ho ha demanat; si ho hagués demanat, ho haurien concedit; s'ha perdut per no demanar -Mall-).
No et perdis per preguntar (mira d'investigar-ho; tu demana-ho, pregunta-ho).
No et perdis per demanar (demana un preu alt; ja hi seràs a temps a baixar de preu, quan vens).
Has de predicar -insistir- . Si no dius res, no les compraran pas: no et perdis pel demanar!
perdre's en el temps
Ésser molt antic. |
perdre's en la nit dels temps (DIEC); ésser remot, de l'any de la picor |
L'origen dels indis americans es perd en la nit dels temps -CR-.
Odi entre dues famílies, les raons del qual s'han perdut en el temps.
El poble kurd es perd en la nit de la història -TV3-.
perdre's la mena
Deixar d'haver-hi un producte, un animal o una altra cosa. |
desaparèixer, perdre's, ja no n'hi ha |
Se n'ha perdut la mena, de les enfiles (xarxes per agafar peix als rius).
Se'n perd la mena, dels gambots (no se'n pesquen) -Ràdio-.
Ja se n'ha perdut la mena, dels pronoms febles (els locutors se'ls estalvien).
A –S'han perdut molt, les serps. B -Se'n perdés la mena! -no en quedés cap-. A -No siguis exagerat. Què t'han fet?
C -Se n'ha perdut la mena, dels cucuts: no n'hi ha pas ni un -Ca-. D -Els herbicides ho han mort tot.
Se'n perdés la mena, dels cotxes!
perdre sac i peres
Vegeu 'sac i peres'
perdre terreny
Anar endarrere, en qualsevol sentit (Am). |
anar a menys, recular, decaure, anar de baixa |
Els espectacles de carrer perden terreny en la fira de Sant Josep de sa Talaia -Avui-.
La Fira vol recuperar terreny perdut -TV3-.
perdre totes les armes
No saber què fer ni què dir (Am). |
quedar sense arguments, no saber per on tirar |
Perdo totes les armes, quan contesten (les criatures).
perduda la fredor
No gaire fred. |
tebi, temperat |
No m'agrada la sopa calenta; me la prenc perduda la fredor.
(adjectiu) + perdut *
Això havies de dir, ximple acabat!? -Gir-Mall- (o fotut beneit!, torracollons!; no 'tonto' perdut)
És un inútil (o és ben inútil, és un inútil de cap a peus, és completament inútil; no és inútil perdut) -Punt-.
perdut per perdut
Com que, si no ho aprofitem es perdrà, aprofitem-ho (Gir-Mall). |
(perdut per perdut, en trec el que puc; el que s'han de menjar els cucs, val més que s'ho mengi la cuca; ja que la casa es crema, aprofitem-ne l'escalfor; Tresponts), de perdut ja n'és, perdut per perdut la manta al coll (Val) |
A -Les entrades ja són pagades; si no hi anem, no ens tornaran pas els cèntims. B -Doncs, perdut per perdut, anem-hi.
perfilar-se com
Començar-se a veure allò que acabarà passant. |
veure's, semblar, presentar-se com |
En Klans es perfila com a favorit per guanyar l'Open d'Austràlia -CR-.
nota: Trobem 'perfilar-se com', en aquest sentit al GDLC, però no al DIEC. Ens sembla una solució acceptable.
Per cada persona (Mall). |
a cada un, per persona, per cada un, per cap, per barba, a cadascú (Mall) |
Vam repartir dues llesques de pa perhom.
Duien una granera per hom -Conte-.
perill de (+ altres mots)
Això que diem és perillós. |
hi ha perill de, és exposat, és aventurat, és un risc |
A -Ja m'atipo molt. B -Perill de fer mal, menjar tant.
C -Deixa les claus aquí D -Perill de perdre-les, les claus, aquí.
permetre's la llibertat
Atrevir-se a fer alguna cosa. |
prendre's la llibertat, gosar |
M'he permès la llibertat de començar la feina.
M'he pres la llibertat de venir.
permís?
Vegeu 'amb permís'
però fer-ho, tampoc! (i: però dir-ho, tampoc!)
Se sol dir de qui veu coses per fer, però no les fa. |
però no tinguis por que ho faci, però no se li acudeix de fer-ho, però ningú no passa per endavant, de cap manera |
Bé ho veu que anem carregats de feina, però ajudar-nos, tampoc! (permet que la fem nosaltres)
S'ha d'anar a dur cartes a correus, però ell, fer-ho, tampoc!
A -Ahir vaig veure el teu germà. B –Però, dir-ho, tampoc! (m'ho havies de dir ahir)
Està malalt, però visitar-se, tampoc!
però que molt *
Sembla molt bo (o boníssim, excel·lent; no sembla bo, però que molt bo!) -TV3-.
M'ho estic passant molt i molt bé, a les colònies (o molt rebé, més que bé, divinament; no però que molt bé) -Avui-.
S'aixequin lentament, molt lentament -en un atracament- (o ben lentament; no però que molt lentament) –TV3-.
perola vella, bony o forat
Vegeu 'barca vella, bony o forat'
perquè Déu no ho vol
Per què hi ha hagut sort (Gir-Mall). |
per casualitat, perquè no havia de passar, sembla que Déu hi mira |
Si no he caigut és perquè Déu no ho ha volgut (duu ulleres noves i no hi està acostumat).
No han fet més gols perquè Déu no ho ha volgut –TV3-.
No es va trencar el vidre perquè Déu no ho va voler (el xut era fort).
perquè el vegin
Fer, algú, una cosa només perquè hom noti la seva presència. |
per quedar bé, per complir |
Hi va perquè el vegin, a les reunions.
Surto perquè em vegin.
nota: Vegeu també 'li agrada que el vegin'.
perquè hi va! (i: perquè ho fa!)
Ho sol dir qui no plany a qui ha tingut un contratemps o un accident, quan la situació ja era previsible. |
que hi torni!, a mi cap maldecap, és el seu problema |
A -Jugava amb un gos i l'ha mossegada. B -Perquè ho feia!
C -Es van perdre a la muntanya un dia que nevava D -Perquè hi van!
E -S'ha fet mal amb un parapent. F -Perquè s'hi tira!
G -L'insultava, i l'altre li va ventar un cop de puny. H -Perquè ho feia!
Per què en compren, si els enganyen?
I -El seu home l'enganya. J -Perquè s'hi casava! (amb un ximplet)
perquè ho sàpigues
Ho diu qui vol deixar clar que té una qualitat que se li nega o qui només vol informar. |
sàpigues que, doncs mira, tingues entès que, perquè estiguis informat |
A -Tu no n'has fet mai cap, de viatge bo. B -Doncs, perquè ho sàpigues, una vegada vaig anar a Nova York amb els meus pares.
Quan anava a estudi, sempre era dels primers: perquè ho sàpigues.
Perquè ho sàpigues: aquest és l'últim dia que et faig el sopar, perquè... (Am).
Me'n vaig dos dies a Platja d'Aro: només perquè ho sàpigues.
perquè n'aprengui!
A fi que això li serveixi d'escarment. |
així n'aprendrà!, així aprendrà a viure, per educar-lo |
Tinc el nen castigat. Perquè n'aprengui! (contesta malament)
perquè vegis! *
Sempre l'ajudo i, ara que he estat malalt, no m'ha vingut ni a veure: fes-li favors! (o ja el conec, ara; quin un!, t'ho comento perquè vegis com és; no perquè vegis!)
perquè no sigui dit
Vegeu 'que no sigui dit'
perquè sí
1 Sense cap raó que ho justifiqui. |
per gust, de gust, sense fonament; per dir-ho |
Em fa emprenyar, no t'ho dic perquè sí (= és veritat).
N'estic tip de parlar perquè sí.
Ho fem perquè sí.
Es queixen perquè sí.
Ho compren perquè sí (hi tenen poc interès).
No el feu servir perquè sí, el cotxe (en va).
Posar-me a explicar-ho perquè sí, no val la pena.
A -Per què dius mentides? B -Perquè sí.
2 En un grau molt alt. També pot tenir el sentit de "necessàriament molt bo". |
de debò, molt, fora mida, summament, sobre manera; és així i prou", sense discussió |
Heu posat un vidre bonic perquè sí.
És bonica perquè sí, aquella nena.
Era bona perquè sí (la pel·lícula).
Si el pa els fas així, ha de ser bo perquè sí (= no pot sortir dolent, per força ha de ser bo).
El cognom és bo perquè sí (agrefel) -Punt-.
pertot arreu
Vegeu 'a tot arreu'
pes fort
Persona que mana, que domina, en un lloc. |
persona forta, home fort, el principal, el gall, el líder, l'amo, un dels grossos (Gir) |
En Ramon es considera la persona forta dins el partit -Diari de Barcelona-.
Ha arribat un pes fort -en una treballada- (la dona, que és una gran treballadora i ens ajudarà molt).
Jo sóc un pes fort, a la Casa de la Vila -un conserge- (mano molt; ho diu de broma).
El teu pare és un dels grossos, a l'empresa.
nota: Segons la Viquipèdia, un 'home fort' és un líder polític que governa amb la força un règim autoritari.
pes mort
Persona que no fa cap força quan la mouen, perquè està malalta o perquè dorm. També es diu dels objectes. |
persona de mal dur |
Costa de remenar aquesta dona: és un pes mort (una malalta).
Aquest ferro pesa 50 quilos: és un pes mort (és de mal dur).
Es diu 'pes mort' quan és una cosa que no dóna i t'aixafa les costelles, t'agafa l'enginy de l'os i el joc de l'esquena: una saca de palla no és un pes mort; un roc, sí; o una saca de farina (Ca).
nota: No trobem 'enginy' en aquest sentit, als diccionaris; a Amer en diuen el 'jaient' de l'os, o sia la inclinació. Potser és això.
Ésser molt pesant (Am-Bar). |
pesar com un dimoni (Ca-Am-Mall), pesar com un mort, (pesar com una tiona, fer un pes de ruc Am), pesar com un quintar, pesar com una llosa (DIEC), pesar com el plom (Gir-Mall), ésser molt feixuc |
Aquesta nevera pesa com un dimoni.
Aquest llit pesa com un ase mort.
Els dèficits pesen com una llosa -TV3-.
Aquest nen pesa com una tiona (un tió).
Aquestes portes fan un pes de ruc, pesen com un ase mort.
pesar en l'ànim
Vegeu 'saber greu'
pesar figues
Fer sons curts (Gir-Bar). |
fer una becaina (Gir-Val), fer capcinades, becar (Mall), fer la mama-i-dorm, endormiscar-se (Gir-Val), fer capcinades, (cloure els ulls, fer un colp de cap Val) |
L'oncle es passa el dia al balancí pesant figues.
pesar, les parpelles (a algú) *
Tinc son (o em vénen ganes de dormir, m'adormo, ve en Sunyer, estic mort de son, estic ensopit; no em pesen les parpelles) -TV1-.
pesar més del que val
Es diu de les coses que, malgrat el seu volum, valen menys del que sembla (Mall). |
no valer gaire, no ser gaire valuós, no valer tant com sembla |
Turrieburnistes que es tanquen amb pany i clau, convertint en tresors coses que pesen molt més que no valen -Els nins.
nota: Trobem 'valer tant com pesa' (ser molt valuós), al DCVB, que expressa la idea contrària de 'pesar més del que val'.
pesar més es cap que es cul
Estar completament gat (Mall). |
(estar gat com una sopa, anar moix, anar ben abeurat Mall) |
Ahir al vespre a en Pep li pesava més es cap que es cul.
pesat com un plom
Es diu d'una persona que cansa molt (Gir-Mall). |
carregós, molest, empipador, emprenyador, amoïnador; és una paparra, és pesat com ell mateix, (enfadós, feixuc Val) |
Aquest noi, quan s'hi posa, és pesat com un plom.
pescador de canya i moliner de vent, no necessiten notari per fer testament
Aquestes feines no donen gaires beneficis (Sant Pol de Mar). |
el pescador de ninya, és tard quan dina (Ca), pescador de canya, perd més que no guanya (Mall) |
ninya: Cordill prim que serveix per a pescar amb canya (DCVB). Nyinya, llinya, ginya (Mall).
pescar a la mateixa bassa
Fer-se la competència, unes persones o unes entitats. |
competir, rivalitzar, concórrer |
Tots pescaran a la mateixa bassa (els partits d'esquerra) -Temps-.
pescar en aigua tèrbola
Aprofitar-se de circumstàncies anormals en benefici propi. |
si hi ha maror, peix en abundor; a riu brut de torrentada, el peix es fa xalada (Men, DCVB); treure profit de l'embolic, aprofitar-se del malestar, aprofitar l'ocasió |
El candidat pesca en aigües mogudes -Avui-.
Ara, algú pot pescar en aigua tèrbola -TV3-.
En el riu tempestuós de la política italiana, el neofeixisme va pescar uns bons resultats -Avui-.
pet amb cua
Una petita quantitat d'excrements (Ca). |
petita defecació |
A -Has fet caca? -a un malalt- B -Un pet amb cua (poca cosa).
pet de
1 Hom ho diu de les coses que fan un soroll molt fort. |
cridòria, rebombori, xivarri, bram |
Amb aquest pet de crits que hi ha a fora no ho he pescat prou bé, això que diuen (no ho he entès).
Aquest partit s'acabarà amb un pet d'osques -o hòsties- que ni el vicari hi serà a temps!
Quin pet de trons, anit!
Vindrà un pet de trons que tothom tindrà feina a menjar (una guerra, una crisi, un desgavell, un daltabaix).
Aviat hi haurà un pet de trons, amb la botiga (hi haurà raons entre els socis).
Vam fer un pet de foc (la llar és grossa; una xarada, un foc gros).
Ahir hi va haver un pet de raons, al cafè (una discussió forta).
En sortírem amb un pet d'escopetades –Carlinada-.
Ha fet un pet de vent, aquest matí!
2 Se sol dir de les coses grosses o de les que sobresurten de les altres (Am). |
enorme; molt gros |
Porta un pet de faldilla, la nena! (grossa).
Avui porto un pet de sabates! (grosses).
Aquesta noia fa un pet de goig (fa molt de goig, fa un pam de goig).
Faràs un pet de goig, amb aquesta jaqueta.
pet de vent
1 Es diu del vent, quan es mou amb força. |
ratxa de vent, cop de vent |
Quina pet de vent que feia, aquests matí, de Sant Climent a Espolla!
2 Es diu d'una cosa fràgil, de poca resistència, que ja es veu que acabarà malament (Ca). |
se n'anirà per terra, se n'anirà aigua avall, no pot durar, no durarà, ha de caure |
Serà un pet de vent, això de la Seguretat Social.
El sistema econòmic actual és un pet de vent.
A -Serà un bon músic, en Jofre (és jove). B -Res, un pet de vent! (un impuls de temporada, no durarà).
3 Ésser, algú, inconsistent, sense formació ni ideologia (Ca). |
tenir el cap ple de vent, tenir molt de vent al cap, tenir poc seny, tenir molts alegrets, tenir il·lusions |
A -Què diuen els alumnes? B -Què et sembla? A quinze anys són un pet de vent.
Quin pet de vent, el jovent! (van i vénen, són inestables).
nota: Vegeu també “pet 2” al Volum 1.
pet merdós
Noi que vol fer de gran i es fica allà on no li toca; persona que es compara amb les de més categoria que ell (Am). |
mocós, milhomes; merdós, pretensiós, pet presumit (Bar), pet petaner, pet pudent (Am) |
És un pet merdós i ja vol posar lleis als mestres (una criatura).
Quin pet merdós! Sempre va amb els rics per fer el gros.
És un pet presumit, sempre vol anar ben vestida.
Tot ho vol remenar, al club: és un pet petaner!
Ella és un pet pudent que es pensa que amb un dit toca el cel.
A -És simpàtic, aquest veí nou. B -Sí, home, no és pas com el pet pudent del primer pis.
petar a la cara
Acabar malament, una situació. |
petar als dits, quedar als dits, rebentar-se el bot, espatllar-se |
La situació ens ha petat a la cara (el món és contaminat).
No remeneu la sanitat, us podria petar als dits -Punt-.
Això agrada a la gent fins que no els peta la realitat a la cara (o els peta als dits; millor que fins que no els esclata a la cara) -Ràdio-.
petar-ho *
Ha estat un èxit, aquesta setmana: tots els equips catalans ens hem classificat (o hem reeixit, hem fet el ple, ha estat diví; no ho hem petat, aquesta setmana!)
Ho hem aconseguit, amics! Aquest cap de setmana hem omplert la plaça (o aquesta vegada sí, ens hem divertit molt, hem xalat molt; no ho hem petat, amics!)
petar-se de plorar
Plorar sorollosament (Mall). |
plorar a llàgrima viva, plorar com una Magdalena, (esclatar-se, esclafir-se de plorar Mall) |
Sa mare es petava de plorar.
petar-se de riure
Riure sorollosament. |
esclafir de riure, esclatar a riure, trencar-se de riure (Bar), pixar-se de riure (Gir-Val-Eiv), riure a dojo, rebentar-se de riure, fer-se un tip -o un fart- de riure, compixar-se de rialles (Mall) |
Ens petàvem de riure, aquell dia.
Puc donar fe que allò de 'compixar-se de rialles', no és gens ni mica un eufemisme –Albellons-.
nota: 'Descollonar-se', 'tronxar-se de riure' i 'carcajear-se = riure's de, fúmer-se' no són bones solucions.
petar seques
Es diu quan hi ha una situació difícil, complicada (Bar-Am). |
anar mal dades, haver-hi mar de fons |
Quan la sort els va de cara tothom els és amic però, quan peten seques, ningú no els coneix.
Quan petin seques coneixeràs qui t’és bon amic.
A la reunió van petar-ne de seques (es varen dir veritats, hi va haver crits).
peti qui peti! (o: peti com peti)
Fer una cosa malgrat totes les oposicions (Gir-Bar-Val).|
passi el que passi (Gir-Val-Mall), de la manera que sigui, sigui com sigui (Gir-Val-Mall), tant sí com no, costi el que costi (Gir-Mall), de tota manera, caigui qui caigui (Gir-Val-Mall), surti com surti, (Gir-Mall) encara que s'ensorri el món, sense mirament, a -de- totes passades |
Portaran el seu plet fins fins a les últimes conseqüències, costi el que costi i peti qui peti.
Peti qui peti, ho farem!
Ho compro, i peti qui peti! (a casa seva no ho volen).
Quan es pateix s'ha d'operar, i peti com peti (vagi com vagi).
L'any que ve faré quinze dies de vacances, caigui qui caigui.
nota: Pensem que ' li pesi a qui li pesi' no és correcte.
petit com un tap de cossi (o de bassa)
Molt baix (Ca-Am). |
petit com un truc (Ca), com un tap de bassa, com una busca (Ca), com un cargol (Ca), com un rupit, com una baldufa; (ésser un retall, un taperot, un tap, un nap-buf Val); parèixer un tap d'aljub (Mall) |
Els fills d’en Jaume han quedat petits com un tap de cossi.
Té uns pollastres petits com un tap de bassa.
En Peret és petit com un truc.
Aquella noia sembla un tap de cossi.
Voldria jugar a bàsquet, però és petit com una baldufa.
Són petits com una busca, els bessons, però molt riallers.
Era petit com un cargol.
Hem de regar aquest arbre per veure si l'avivem -si l'arrelem, si viu-, queda petit com un cargol.
Era petita com un truc i molt espavilada.
La nena és petita com un truc i trempada com un gínjol.
truc: ant. Baldufa (DCVB)
petit petit (i gran gran)
Es diu d'un nen petit que fa coses de noi més gran. |
ben petit; ésser un esquitx i... |
L'Antoni era petit petit i ja anava a comprar tot sol.
Era gran gran i encara feia la pipa amb el dit.
peus a terra
Fem l'acció de sortir del llit (Am). |
llevar-se, aixecar-se, enlaire! (Ca-Am) |
Jo, cada dia a les vuit, peus a terra (em llevo).
Demà a les set, tots enlaire!
peus, per a què us vull! *
Me'n vaig anar, que qui fuig, d'alguna se n'escapa! (o i jo cames ajudeu-me! -Gir-Val-, i jo cames a coll!; no peus per a què us vull!) -Camacuc-.
picabaralles de galliner (o baralles de galliner) *
S'entretenen en picabaralles (o en discussions d'estar per casa, en batusses inútils, en discussions de truc a l'embut -Cat Nord-; millor que en picabaralles de galliner).
picar bé
Fer un bon casament, sia perquè la parella és rica, sia perquè és una bona persona; també es diu de les operacions comercials. |
picar alt, casar-se per diners, fer una bona penjada de capell (Mall), pegar una bona 'pardalà' (Val) |
Aquesta vegada en Cosme ha picat bé (amb la primera dona no s'avenien).
Aquests formatgers piquen alt (són cars).
Ella vol picar alt (vol un ric).
Ara pica més alt (compra un cotxe més bo) -Punt-.
picar com un gafarró
Deixar-se enganyar fàcilment (Am). |caure al parany, caure-hi de quatre potes, ésser innocent, deixar-se entabanar |
He picat com gafarró (he comprat una col·lecció de llibres que no val gaire; com que tenen tan bones paraules).
picar de mans (i: picar de peus)
Picar amb les mans. |
aplaudir, batre de mans, fer ballmanetes (els nens, Gir-Val), fer mamballetes (Mall) |
Quan es va acabar el partit, tothom picava de mans.
A -Que tens fred que piquis de peus? B -No, estic emprenyat!
picar de taló
Anar-se’n de pressa d’un lloc (Val). |
fugir, fotre el camp, guillar, escapar-se, pegar a fugir, picar sola |
Si ve l’amo del camp, avisa i piquem de taló.
picar els alls
Remoure uns fets passats amb la intenció de crear polèmica (Mall). |
remenar (Mall) |
Varen tornar a picar els estantissos alls del que, en una persona normal, seria només una antiga polèmica -Mirall-.
picar els dits (a algú)
Renyar a algú o castigar-lo perquè no fa el que ha de fer. |
picar la cresta (Gir-Bar), picar l'esquena (Am), picar el bec (Ca), picar el crostó, picar la closca (Am), picar la clova (DCVB), pessigar (Ca), escarmentar (Gir-Val), fer posar els peus plans, advertir |
Li vam haver de picar els dits, perquè no treballava.
Els varen picar els dits, perquè robaven pels horts (advertir).
M'han picat els dits moltes vegades (posat multes).
Ahir em van picar la cresta (renyar).
El van ferir al front i, després, va fugir a França: ja l'havien pessigat (escarmentat, no hi va tornar).
A -Avui el cap em pesa, dec tenir la grip. B -Això són nervis perquè t'han picat el bec a la feina (renyat).
La mainada s'han d’estimar fins a cert punt; quan convé picar-los el bec, s'ha de fer.
M'han picat la cresta perquè a l'escrit hi havia faltes.
Quan algú no fa el que ha de fer, se li ha de picar la cresta (castigar).
Aquell, si no li piquen els dits, tot és seu (és un lladre).
picar ferro fred (o batre, mallar)
No fer profit, una petició o un ensenyament (Gir-Bar). |
perdre el temps, esforçar-se inútilment, tirar aigua al mar, predicar al desert, cap sense cervell no vol guia ni consell |
Tant li fa que diguis com que no diguis, ell no t'escolta: és picar ferro fred.
Ensenyar mainada que no creu es picar ferro fred.
Demanar-los prudència és batre ferro fred.
No hi ha manera que rectifiqui, és picar ferro fred (no escolta ningú).
picar l'ham (o menjar-se, engolir)
Creure's una cosa falsa o difícil de creure; deixar-se enganyar (Bar-Mall-Nord). |
caure al parany, caure en un engany, a la trampa, a la ratera; caure-hi de quatre potes, deixar-se albardar, dur a escoltar es sermó (Mall), menjar-se l’ham (Mall) |
Li he dit que l'any vinent tindrem tres pagues extres i ha picat l'ham.
Aquests regals que fan els bancs els pagues molt cars, però sempre n'hi ha que piquen l'ham.
Ja es notava que el xicot anava engolint l'ham i ja el tenia ben endins quan... -Vagons robats-.
nota: Pensem que 'mossegar l'ham' és un calc del castellà.
picar l'ullet
Fer un senyal a algú aclucant un ull i tenint obert l'altre. |
fer l'ullet (Bar), (fer una aclucada d'ull, fer s'uiet' (Mall), picar tresos (si és un tic) |
Quan ell li deia això, m'ha picat l'ullet.
M'ho fa sebre amb una mirada o amb una aclucada d'ull -Tomeu Penya-.
Hi ha multitud de picades d'ullet a l'espectador (en un film) -Avui-.
El Govern fa l'ullet a la patronal -CR-.
Aquest nen pica tresos.
picar pedra *
El periodista treballa tant com l'executiu (o penca, suar el jornal, lluita, maçola; no pica pedra) –El9-.
picar-se els dits
Perdre diners en un negoci (Gir-Bar). |
agafar-se els dits (Ca-Val), cremar-se els dits (Am-Val), fer una mala operació, arruïnar-se, fer el negoci d'en Gibert -o d'en Robert- amb les cabres que en donava dues de negres per una de blanca, quedar plomat, deixar-hi les barres, fer es negoci de na Peixfrit que els venia a quatre i els comprava a sis (Mall-Val) |
S'hi picaran els dits, si fan això (els sortirà malament, el negoci).
M'hi he picat els dits, fent crèdits (un banquer).
Comprant i venent cotxes vells m'hi vaig picar els dits.
Algú s'hi podria picar els dits, criticant la seva empresa (tenir represàlies).
S'hi han agafat els dits, amb aquest taller.
S'hi picaran els dits! (els han denunciats i tenen coses no declarades)
S'han cremat els dits amb el menjador escolar (hi ha molts morosos).
picat
Es diu de les activitats quan es fan amb intensitat i ben fetes. |
intens, fort, complet, aprofitat |
Jo no ensenyaria gaire història a les escoles, però quatre idees ben picades les haurien de saber (Am).
nota: Vegeu també 'picat', al Volum 1.
pillar *
T'he enxampat! (o t'he arreplegat, t'he agafat, t'he atrapat, t'he descobert, t'he vist; no t'he pillat!)
nota: 1 Trobem 'pillar', amb aquest sentit al DNV.
2 Segons el DIEC 'pillar' vol dir emparar-se violentament d'una cosa.
3 'Pillar' té diferents accepcions en castellà i de totes hi ha solucions adequades en catalanes. La millor cosa que es pot fer amb aquest mot és prescindir-ne.
pim i pam
Soroll fet per un seguit d'accions brusques (Gir-Mall). |
patim i patam, pim-pam |
Hi havia uns pims i pams, aquell dia, en aquella casa! (es barallaven).
Hi havia un pim i pam, el dia que canviaven els moble! (fressa de mobles).
Amb aquest pim i pam no em puc concentrar (sento paletes).
Quin pim i pam de volant! (el mou molt).
pinta-me'ls aquí a darrere l'esquena!
Ho diu algú quan veu que el volen enganyar o que en volen abusar. |
puja aquí dalt!, puja aquí dalt i balla!, demà m'afaitaràs!, i un be negre amb potes rosses (Bar) |
A -M'hauries de pagar el dinar. B -Pinta-me'ls aquí a darrere l'esquena!
C -Si no dius res, tothom pica sobre teu (si no et queixes, pagues més). D -Quan et porten una factura d'aquestes -exagerada- els has de dir: puja aquí dalt i balla! (no la paguis).
pintar a l'esquena (o pintar-se)
Dur males conseqüències, una acció que s'ha fet o quelcom que ha passat. |
pintar-se a les costelles, fer anar malament, pagar car, perjudicar, dur ròssec, encetar (Am) |
La mala llet te la pintaré a l'esquena! (et picaré, el nen no creu, fa rebequeries).
La fanfarroneria se li va pintar a l'esquena (presumia i va perdre la partida).
Aquella contrada se'm pintarà a l'esquena (abans ha doblat, jugant a la botifarra, ha perdut, i ara tem que, per culpa d'això, perdrà la partida).
Es pinten a l'esquena, dos mesos de nervis (porten males conseqüències).
Aquesta suada se'm pintarà a l'esquena (em refredaré).
Al Lleida, ja se li pintarà per l'esquena, anar a primera (s'endeutarà).
Portaven el seu full de serveis pintat a les costelles després de... –Carlinada-.
Si no calles, t'encetaré!
pintar bastos *
L'economia no va bé, les coses es presenten malament (o van mal dades, tot va a mal borràs, tot va de través; millor que pinten bastos).
pintar bé *
Semblar que van bé, aquesta gent (o semblen rics, sembla que es guanyen bé la vida, sembla que prosperen; millor que pinten bé, aquesta gent).
Allò començava a veure's animat -es veia activitat comercial- (o començava a anar bé, presentava bé, tenia bon caire, tenia bon aspecte, feia bona pinta; millor que allò pintava bé).
T'ho pinten molt bé, perquè compris (t'ho posen bé, t'ho expliquen, t'ho descriuen).
nota: Trobem 'pintar bé' i 'pintar malament' en alguns diccionaris. Pensem que és per influència del castellà. Pintar una cosa vol dir descriure-la; no pas tenir, aquesta cosa, un aspecte bo o dolent.
pintar bones
Es diu quan es presenta una bona situació per algú o per alguna cosa (Val). |
pintar bé, pintar garrit (Mall) |
No li pinten bones al president -Punt-.
pintar la cigonya
Enganyar (Bar). |
ensarronar, engalipar, entabanar, fer creure el que no és, fer combregar amb rodes de molí, fer beure sopes amb un porró embussat, fer beure a galet -o a gallet-, (fer creure que la Mare de Déu es deia Joana, pintar sant Cristòfol nan -o nano- Bar-Mall) |
Estic segura que ahir al vespre no va acabar la feina. Què m'ha de dir! A mi no em pinta la cigonya!
Aquell, amb bones paraules, em volia pintar sant Cristòfol 'nano'.
pintar la mona
Fer veure avantatges inexistents (Bar). |
pintar la cigonya, entabanar, convèncer
Ha anat a viure a Terrassa perquè les filles li han pintat la mona.
pintar mal (o: pintar malament) *
Semblar que va malament, una persona o un assumpte. |
no fer gaire gràcia, semblar dolent, tenir mal aspecte, no poder-se aprofitar, tenir mal caire; no en donaria ni cinc cèntims |
Aquestes peres semblen dolentes (o tenen mal aspecte, no són prou bones, tenen mal caire, no es poden aprofitar, no em fan cap gràcia; millor que pinten mal, pinten malament).
Aquest poble es veu pobre (o pobreja, té mal aspecte, d'aquest poble no en donaria ni cinc cèntims; millor que aquest poble pinta mal)
D'aquests jugadors, no n'hi ha cap que es pugui aprofitar (o no valen gaire, no són bons, no en donaria ni cinc cèntims; no aquest jugadors pinten malament).
pintar-s'ho a l'oli
Haver de renunciar a una cosa (Bar). |
anar-se'n amb les mans buides -o netes-, no obtenir res, quedar a l'escapça, quedar amb la canya i sense peix, acabar els anissos |
Es pensava que aprovaria les oposicions i se les ha hagudes de pintar a l'oli.
pintar-se floretes
Dir, algú, coses positives de la seva persona (Mall). |
tirar-se floretes, alabar-se, presumir |
Entre tots, que aquí no es tracta de pintar-se floretes, inventaré un sistema –Albellons-.
pit i collons!
Mots d'ànim. |
tu, endavant!, no t'has d'espantar mai, pit i fora! (Val), pit i amunt! (els castellers); desperta, ferro!, no et rendeixis |
A -Aquest partit el perdrem. B -Res de perdre: pit i collons!
Tu no et rendeixis; encara que el cap baixi, pit i collons!
pitjar
Estimular o incitar qualcú per tal que realitzi una determinada acció (Mall). |
punxar, esperonar, engrescar, pressionar |
Em costa molta pena fer-ho (demanar subvencions), m’han de pitjar molt -Lluc-.
pitjar l'accelerador
Augmentar la intensitat d'una acció. |
accelerar, afanyar-se, córrer més, espavilar-se, donar més gas, donar embranzida, anar més de pressa, anar-hi més, lluitar més |
Han de pitjar l'accelerador (futbol).
nota: També hem sentit 'prémer' i 'trepitjar' l'accelerador.
pixant clar et pots fúmer dels metges que hi ha
Això és un bon senyal. |
pixa clar i caga fort, i no temis la mort (Mall); menja bé, caga fort, i no temis la mort (Val), (qui pixa clar, no ha de mester metge -o no ha de mester cirurgià, DCVB) |
pixar colònia *
La Montserrat balla amb un peu perquè l'han convidada a aquest casament (o salta de contenta -Gir-Val-, no cap en pell, es frega les mans, no hi veu de cap ull; no pixa colònia).
pixar contra el vent *
Voler, en aquestes alçades, més estats i més fronteres, és anar contra corrent (o és anar al revés del món, és pretendre coses absurdes; millor que és pixar contra el vent).
pixar fora de test
Dir o fer coses que no són del cas (Gir-Bar). |
dir o fer despropòsits, dir inconveniències, anar errat (Gir-Val), anar fora de camí, dir coses que no lliguen prou; dir coses inconvenients, desencertades, incoherents; dir bestieses, dir disbarats, pixar tort, anar fora d'hora, sortir amb un ciri trencat, cagar fora de test (Mall) |
A -D'aquest pis en faríem vuitanta mil euros. B -Tu pixes fora de test, ara no te'n donarien ni la meitat.
Al març va a podar la vinya? Aquell pixa tort! (va fora d'hora, s'ha de fer a l'hivern.
Sembla que has pixat tort! (es diu a qui està enfadat i es queixa de tot)
Has pixat tort, avui: tot et va malament! (t'has aixecat amb el peu esquerre).
pixar-se a la boca
Abusar d'algú. |
riure's de, acollonar, carregar els neulers, burlar-se, pixar-se de tot |
La mainada se't pixarien a la boca, si els ho deixessis passar tot.
A aquest mestre la mainada se li pixen a la boca: no el creuen de ben res.
Aquests paletes s'han pixat de tot: em fan un pressupost i ara em diuen que no val, i, havien de plegar les obres al maig i encara són a mig fer.
pixar vi
Tenir la bossa plena i no preocupar-se de la part econòmica (Men). |
anar fort d’armilla, ésser una persona de posició, nedar en l’abundància |
És tan ric que fins i tot pixa vi.
pixat clar no ha de menester metge
Significa que parlant clar tothom s'entén i no hi ha complicacions (Mall). |
siguem francs, parlant clar ens entendrem |
Ei, senyors, si tots parlam clar ens entendrem. Pixat clar no ha de menester metge.
pla
Molt, molt més d'això que es diu. |
més, fora mida; prou; i els altres!, i els que pengen! (Am) |
A -Ho vam fer quan la Modesta tenia cinc anys. B -Tenia pla més de cinc anys, quan es va fer.
Ho va fer ell, però me'n guardaria pla bé de dir-ho.
Aquí estaríem pla bé, per dinar (Ca).
C -És lleig, el teu dibuix. D -El teu pla!
E -Li direm que no m'interessa. F -Llavors pla s'empiparà!
Tindrien pla més gent que no tenen, si el camp de futbol fos més a prop.
En té pla més que jo, d'anys!
G -Ja té vint anys, la Roseta. H -I els altres!
nota: Vegeu també 'pla 1 i 2', al Volum 1
planer com el pla de la mà
Que no té alts i baixos (Ca). |
igual, pla com una post |
El nostre olivar és planer com el pla de la mà.
El camp, amb aquesta llaurada, ha quedat planer com el pla de la mà.
Pelat com és el país igual que el pla de la mà, bastava posar una guaita per... –Carlinada-.
pla de la mà: El palmell de la mà (Empordà, Girona; DCVB).
plantar al dormidor
Plantar un arbret en l’hivern, quan l’empelt encara no ha mogut (Val). |
Ara quan tinga temps per les vacances de Nadal, anirem a plantar quatre fanecades al dormidor.
plantar cara
Vegeu 'fer cara'
plantar la cresta
Oposar-se a una cosa (Val). |
fer resistència, plantar cara |
Fan la política de plantar la cresta contra els inferiors i callar amb els grans poders –Saó-.
plantar parada
Muntar quelcom, de vegades ficant algunes peces a terra. |
armar, posar parada, muntar la parada, instal·lar, (plantar botiga, posar botiga -obrir-la-) |
Que no plantin parada, que hi ha vaga de pescadors (de peix).
Farem el que podrem i, si no podem més, hi plantarem una estaca (Am).
plantar-se *
Com s'insubordina, aquest nen! (o com alça la creta!, com es rebel·la!, com planta cara!, com s'enreveixina!; no com es planta!)
Si posen aquest impost, la gent dirà prou (o la gent els farà frenar, la gent es revoltarà, la gent els farà cara, la gent es posarà ferma a no cedir -Val-; no la gent es plantarà).
plantar un terme
Defecar a l'aire lliure (Ca). |
tirar una carta (Ca), descarregar el ventre, fer de cos
Vaig a plantar un terme.
plat fort
En Clusques -un actor- es presenta com un dels protagonistes de la mostra (o una de les estrelles, un dels actors més destacats; millor que un dels plats forts) -Avui-.
Aquest dissabte hi ha dos partits importats de la lliga (o de categoria, sobresortints, destacats, vitals, de gran nivell; millor que dos plats forts de la lliga) -CR-.
nota: L'expressió 'plat fort' es diu molt i la trobem en alguns diccionaris. Ens fa dubtar.
ple com un ou
Completament ple (Gir-Bar). |
ple de gom a gom (Gir-Val), ben ple, ple fins a dalt, (acaramullat fins dalt, atapeït com un bull, farcit de gent; Tresponts) |
La plaça era plena de gom a gom, el dia de la festa.
Han jugat en un pavelló ple com un ou.
Mai no l'havia vist, aquell local, ple de gom a gom com ahir.
El camp del Montuïri era ple fins a dalt.
nota: Darrerament es diu molt 'ple a vessar', calc del castellà (DIEC), 'ple a rebentar' que també es diu en castellà i 'ple fins a la bandera', que ens ve del futbol. No oblidem les solucions nostrades.
ple de vida
Es diu d'algú que es veu sa i actiu (Gir-Mall). |
animat, ufanós, actiu, ple de vitalitat |
És una planta plena de vida.
Quan va morir encara se'l veia un home jove, ple de vida.
plegar el rem
Deixar definitivament de fer un negoci o un ofici. |
plegar el ram (Bar-Val), cessar un negoci, tancar la barraca, plegar veles (Gir-Bar), retirar-se |
Si no guanyem a aquests dos, ja podem plegar el rem (plegar de jugar a cartes).
Volem plegar el rem del diccionari (acabar-lo i deixar-lo)
A casa hem plegat el rem del bestiar (ara només sembrem).
plegar-se a *
Anglaterra i França van acceptar els desitjos de... (o es van arronsar i van dir sí a, es van ajupir a, es van doblegar, es van sotmetre, van cedir; no van plegar-se de peus i mans als desitjos de...) –Temps-.
plegar-se de braços
Vegeu 'estar amb els braços plegats'
plegar veles
Deixar completament una feina, una activitat, un negoci, etc. |
plegar armes i bagatges, plegar el ram – o el rem (Ca), picar sola -o de sola, tancar la barraca o la paradeta |
Pleguem veles que és tard (pleguem de la feina, recollim les coses, etc.).
A les deu plego veles (vaig a dormir, plego de treballar, etc.).
Ja podem plegar veles, si no comprem ni llibres ni diaris en català.
Amenaçava amb plegar armes i bagatges i tornar-se’n a Elna –L’ocell tranquil-.
No volen pas retirar veles, sembla (volen continuar la seva part del negoci, no plegar; Am).
ploc-no-ploc
Es diu d'un temps variable, insegur (Mall). |
temps insegur |
Avui, dia tardorenc, horabaixando, ploc-no-ploc, grogor de fulles al carrer... –Albellons-.
plora, que es budells s'eixamplen (o els pulmons)
Vol dir que a vegades és bo plorar abundosament (Mall). |
plora que t'anirà bé |
Maria, ho has passat malament, has estat molt angoixada, però ja ha acabat tot; ara plora, que es budells s'eixamplen.
plorar a llàgrima viva
Plorar enèrgicament. |
plorar fort (que se sent), plorar com un desesperat, plorar com una Magdalena (Gir-Val), plorar com una criatura, no poder aguantar les llàgrimes -o contenir-, plorar a llàgrima batent (Anglès), (esclatar-se, petar-se de plorar, esclafir-se de plorar Mall), fer-li canalera, els ulls (Val) |
Quan cau a terra, el nen, plora a llàgrima viva.
Quan li ho van dir, plorava com una criatura.
Ahir ploraves com una Magdalena.
plorar als dits
Hom ho diu de qui no sap fer servir una eina. |
ésser maldestre, no tenir traça, no tenir arpa, tenir mala arpa, tenir mala traça |
Les tisores li ploren als dits, quan poda (no en sap).
L'aixada li plora a les mans.
Aquest pintor té mala arpa per els feines: no és polit.
nota: Vegeu també 'arpa', al Volum 1.
ploure a bots i barrals
Es diu quan plou molt. |
ploure a dojo, fer un aiguat, caure un xàfec fora mida, baixar -o caure- l'aigua per l'amor de Déu, fer una terrabastada (Fi), (ploure a raig fet, a cabassos, Bar), (caure l'aigua a cànters, a borbollons, a borbolls, tumultuosament, a semalades, a barralets Val). |
Està plovent a bots i barrals i no podem sortir al carrer.
Fa una setmana que plou a cànters.
Fotrà una terrabastada, havent dinat.
ploure damunt banyat (o sobre mullat)
Sobrevenir una desgràcia després d’haver-ne ocorregut una altra del mateix caràcter (Mall). |
(el mal sempre va allà on n'hi ha més, tots els rocs van al mateix tarter-; quan tenim blat no tenim sac, i quan tenim sac no tenim blat; Tresponts), afegir an es banyat (Mall); per acabar-ho d'adobar, tenir una desgràcia i després una altra, les desgràcies no vénen mai soles, les garrotades sempre van allà mateix, ploure damunt banyat (Men) |
Va passar una desgràcia semblant en el mateix lloc. Sempre plou damunt banyat.
A la borsa espanyola plou sobre mullat (hi ha moltes pèrdues seguides) -C33-.
Les garrotades van sempre allà mateix: qui comença de tenir maldecaps, ja n'és (ja no els acaba).
ploure de granat
Ploure de manera intensa (Men). |
ploure a bots i barrals, ploure a semalades, fer un aiguat |
Ha plogut de granat i ara sembla que el mal temps escamparà abans de caure la fosca. Per sort, perquè ha estat un dia negre pels que sovint pateixen de migranya o mal de queixal -Folklore menorquí-.
ploure de mar (i: ploure de muntanya)
Venir, els núvols, del costat de mar (Ca). |
ploure de llevant |
Si no plou pas de mar, no ho farà; les gropades que vénen de muntanya poc arriben, a Roses.
ploure-hi com un garbell (en un lloc)
Haver-hi mols degoters en un edifici (Ca). |
ploure-hi com al carrer |
En aquella barraca de la vinya, quan plou, s'hi plou com un garbell.
pluja batent
Quan plou molt. |
màniga d'aigua, cortina d'aigua, debatut d'aigua, pluja intensa, ruixada forta (Mall), gotellada (Val) |
Hi vam anar pluja batent.
Aquell any collíem raïms pluja batent.
poar aigua amb un cistell de vímet
Fer coses inútils o impossibles (Bar). |
voler buidar un pou amb un cistell (Ca), (pentinar un gat, garbellar aigua; Val) |
Voler acabar amb la pobresa és poar aigua amb un cistell de vímet, perquè cada trenta any la població mundial es dobla i no hi ha menjar per a tothom.
poble per poble
A cada poble.
a tots els pobles |
Passen a repartir llet poble per poble.
Llistes poble per poble (per a les eleccions).
La Selva, poble per poble.
Girona, casa per casa.
nota: No ens atrevim a dir que 'poble a poble' i 'casa a casa' són maneres de dir incorrectes. Tanmateix la forma habitual -tant al Principat com a València- dels parlants de sempre és 'per'. A Mallorca són usuals les dues formes.
pobre (+ nom)
Expressa commiseració (Gir-Mall). |
infeliç, pobre diable |
Pobra gent! (es veu guerra a la televisió i hom s'exclama).
Per què em castigueu, pobre de mi?
Pobre home! Tothom n'abusa.
És un pobre noi, tothom l'entabana.
És un pobre diable que necessita mantenir... -Punt-.
Pobre fill!, ha plorat tota la nit (encara que sigui el fill del veí).
pobre d'esperit
Persona poc decidida, de poca empenta (Am-Mall). |
tenir poca empenta, poca iniciativa; ésser aturat |
És una mica pobre d'esperit.
pobre de
Expressa amenaça (Gir-Mall). |
te'n guardaràs bé prou de!, si ho fas, et |
Pobre de tu que ho facis!
Pobre d'ella que el toqui!
Pobres de nosaltres, si no plou!
Pobre de mi!, no en sé de fer etiquetes! (com voleu que en faci, si no en sé fer?)
Pobre de tu que toquis la tortuga!
pobre de rostolles
Pobre en grau extrem (Alt Urgell). |
indigent, pelacanyes, afaitapobres, pobre de Jesucrist, més pobre que un mal any, més pobre que una rata, pobre de solemnitat |
A -Ves quina vida més miserable, la del Mateu! B -Sempre ha estat un pobre de rostolles -Trabucs-.
Un dia férem alto en un veïnat més pobre que un mal any -Carlinada-.
Als pobres de solemnitat los diuen pobrots –L'armariet-.
pobre puta!
Hom ho diu de quelcom que és evident, en general parlant d'alguna trapelleria (Am). |
que n'ets de trempat!, així no costa gaire d'anar bé |
A -El gos no menja. B -A mi sí que em menja. A -Què li dónes? B -Carn de pollastre. A -Pobre puta!
Els del banc no m'avisen del descobert i van cobrant interessos. Pobre putes! .
Aquests treballen en negre i demanen subvencions. Pobres putes!
pobrets i alegrets
Tenen pocs mitjans econòmics, però són feliços. |
pobres i contents, pobre i resignats |
Abans, pobrets i alegrets: no teníem gaires coses, però també estàvem bé.
poc
1 Poc, en posició inicial equival a no. |
no |
Poc has d'enraonar tant! (no ho has pas de dir que no hi vols anar).
B -Duus un vestit molt vell. B –Poc ningú me'n regalarà cap!
Poc ho saps bé, això que ha passat.
Poc m'hi veig, aquí: aquest menjador és molt pobre de llum.
2 No gaire (Gir-Mall). |
no gaire més, una mica més, un xic més |
Són una gent poc recomanable (no te'n fiïs, són dolents).
Algun lector poc avisat podria caure en el parany -Temps-.
Sembla poc esclarit, aquell noi (curt de gambals).
Són poc de fiar -TV3-.
Hi ha hi ha poc més de mitja entrada -C33-.
Primer va entrar ell i, al cap de poc, va arribar ella (o al cap d'una estona, un xic més tard, al cap d'una mica; millor que poc després).
Té una gran afició pel teatre (o li encanta fer teatre, no es pot estar de fer teatre, li tira el teatre, l'excita fer teatre, li pica la curiositat; no li pica el cuc del teatre).
poc a poc
Vegeu 'a poc a poc'
poc ençà poc enllà
Locució adverbial que vol indicar una aproximació, encara que no exacta, a una determinada afirmació (Mall). |
aproximadament, si fa no fa, més o menys, més o manco (Mall) |
Fins que no va haver fet els vint-i-cinc anys, poc ençà poc enllà, el temps havia estat inacabable, la seva vida havia transcorregut com per dins un túnel llarg del qual sols no destriava la sortida -Els voltors-.
poc, florit i rosegat de rata
Es diu d'una cosa escassa i xereca (Mall). |
tot eren misèries, misèria no em deixis (Gir), poc i moreno (Ca) |
No teníem menjar, i de pa: poc, florit i rosegat de rata.
A -Com anava, el menjar, en aquella casa, quan hi anaves a treballar? B -Allà, poc i moreno (menjàvem malament).
xerec: dolent
poc menys que (i: poc més que) *
...amb unes carreteres que són poca cosa més que camins de carro (o que són pràcticament; no que són poc més que camins de carro) -Avui-.
A Paris ja tremolen -per un partit de futbol- (o estan escagarrinats, estan esporuguits; no a Paris estan poc menys que tremolant) -Temps-.
És pràcticament impossible remuntar el partit (o és quasi impossible, és gairebé impossible; no és poc menys que impossible) -C33-.
poc més poc menys
Més o menys (Bar-Mall). |
aproximadament, poc ençà poc enllà (Gir-Val), poc més o menys (DCVB); una cosa així, un semblant; poc més o manco (Mall) |
Ha de mesurar un metre i setanta centímetres, poc més poc menys.
En falten, poc més o menys deu, per arribar a cent -TV3-.
Una garlopa és un ribot, poc ençà poc enllà.
poc o molt
Una mica (Gir-Mall). |
un xic, més o menys |
A tothom li interessa, poc o molt, el futbol.
A -Et ploraven, ells ulls? B -Poc o molt, sí.
C -En saps, de francès? D -Poc o molt, sí.
poc se'n falta
Haver estat a punt d'ocórrer una cosa. |
anar de poc, anar d'un badall de grill, anar de prim, anar d'un fil; per poc, poc hi falta (Mall) |
A -No ha pas estat capot (cartes). B -Poc se n'ha faltat.
Si no va a captar, poc se'n faltarà.
Si no té quaranta anys, poc se'n falta.
Vilatenim i Vila-sacra, si no es toquen, poc se'n falta (s'han unit per les cases noves).
C –Has arribat tard? D –No, però poc se n'ha faltat!
Són pocs i encara no s'avenen (Gir-Mall). |
pocs i desunits, pocs i cadascú tira pel seu cantó, pocs i cadascú va per ell |
En aquest poble som pocs i malavinguts. Jo, podent com pots tu, me n'aniria a la ciutat.
pocs tractes!
Vegeu 'el millor negoci que hi pots fer amb ell és no tractar-hi!'
poder
Ésser possible. |
Com ho poden donar per 10 euros? (vendre; val més)
Encara sort de poder-ho explicar (es va salvar d'un accident, se'n va sortir).
Ja ho poden ben fer, de pagar-li un sopar (en treuen molt).
Que regalin camises per cada americana que compres, ja ho deuen poder fer (encara hi deuen guanyar).
Li corria al darrere, però no la podia haver (atrapar, aconseguir).
Si deixes la cola destapada, ja la pots llençar!
És un aprenent que ja es pot deixar (ja sap treballar sol).
Poder vindrien prou, els músics, a tocar a col·legi, si els ho dèiem.
L'amor veritable ho pot tot (calc del castellà molt usual; seria millor dir l'amor ho pot aconseguir tot, l'amor té força per aconseguir-ho tot) -Presència-.
La música tenia més força que nosaltres (o era més forta que nosaltres; millor que la música podia més que nosaltres).
poder amb (i: poder) *
Ell ens domina (o pot més que nosaltres, té més força que nosaltres; no ell pot amb nosaltres).
La curiositat es va apoderar d'ella i va obrir la capsa (o la va dominar, allò li va picar la curiositat -DIEC-; no la curiositat va poder amb ella).
Una mare sola no ho pot fer tot (o no se'n surt!; no una mare sola no pot amb tot).
L'avarícia els ha fets malbé (o els ha dominats!; no els ha pogut l'avarícia).
La incultura pot més que nosaltres (o ens supera; no ens pot la incultura).
Junts ho podem fer! (o junts ens en sortirem!, junts reeixirem!; no junts podem!)
El Figueres no pot guanyar el Gandia (o no guanya, no és capaç de guanyar; no no pot amb el Gandia) -TV3-.
Fas molt mala cara -a causa de l'avorriment- (o fas cara d'avorrit; no tens una cara que no pots amb ella).
No puc dominar aquesta criatura (o no puc fer creure; no no puc amb aquest criatura).
No s'aguanta dret (o no s'aguanta els pets, no pot més; no no pot ni amb la samarreta, el davanter) -TV3-.
No sé si em sortiré de tot (o no sé si ho podré fer tot; no no sé si podré amb tot).
No sé si el podrà guanyar (o si el podrà vèncer; no no sé si podrà amb ell).
No el puc suportar (o no el puc sofrir; no no puc amb ell).
nota: La combinació 'poder amb' no és correcta.
poder anar a picar (a un lloc)
Poder comptar amb l'ajut i la comprensió d'algú (Ca). |
poder comptar |
En va quedar molt contenta, del favor que li vam fer: sempre més hi podrem anar a picar (ens ajudarà, si ens convé).
Es diu de les persones honrades. |
ésser digne, no haver d'abaixar la cara, no haver-se d'avergonyir de res |
Jo puc anar amb el cap ben alt, perquè no he robat res ni tinc cap deute amb ningú.
Aquest, pot anar amb el cap ben alt! (irònicament, és un estafador)
Puc plegar de l'Ajuntament amb el font ben alt (un regidor).
poder cordar-se el nus de les sabates
Es diu quan hi ha un malalt molt greu (Men). |
ja vindrà just que se’n surti! |
Na Francesca està molt malament; si se salva podrà dur sa candela a Santa Clara.
Santa Clara: Convent de Ciutadella. Hi havia un llumet al campanar que va salvar moltes vides de gent de mar, els quals tenien molta devoció a la Santa i s’oferien a dur-li candeles, si se salvaven.
poder-les portar (i: poder-les dur) - NOVA
No afectar gaire, a algú, una cosa negativa. |
no venir d'aquí; m'és igual, no em fa patir, no em preocupa, tant se me'n dóna, tant se me'n fum (Gir-Bar) |
Ja les puc portat totes, les crítiques (ja sóc gran).
A -Ahir li van fotre quatre garrotades. B -Ja les pot dur. Massa poc! (ja és savi)
poder llogar-hi cadiretes
Haver-hi motiu de gran diversió o entreteniment (Mall). |
haver-n’hi per llogar-hi cadires |
Per sentir-los descabdellar s’hi poden llogar cadiretes -Bruixat-.
poder passar-se de
No necessitar. |
no ésser imprescindible, poder-se estalviar, poder esperar més, tenir, poder prescindir de, saber estar sense |
Ens en podem passar, de comprar un altre tractor.
Ens en podem passar d'ell. No cal que vingui.
Me'n puc passar de tu, fot el camp!
Ens en podríem haver passat, d'aquella dictadura.
Se'n podien estalviar, de criticar.
Aquest comentari te'l podies haver estalviat.
No puc passar sense parlar amb tu.
Ens hem acostumat a dur el mòbil i no en podem prescindir, no sabem estar sense.
poder presentar pertot (o: poder-se)
Tenir qualitats (Gir-Mall). |
ésser trempat, educat, bonic, fer quedar bé, poder-hi tenir qualsevol conversa |
Té una dona que la pot presentat pertot (és bonica i trempada).
Tens un noi molt ben educat: el pots presentar pertot.
Hi pots tenir qualsevol conversa, amb ella (és llesta i educada).
poder pujar-hi de peus
Afirmar que una cosa és certa (Gir-Bar). |
assegurar, posar les mans al foc, jugar-s'hi el cap (Ca); no em voldria equivocar (em sembla que), t'ho pots ben creure, no en dubtis, ja en pots estar segur |
Segur que has aprovat: ja hi pots pujar de peus (creure-t'ho).
Abans d'acabar el mes cobrarem: ja pots pujar-hi de peus.
No em voldria equivocar, però em penso que el poema és de Segarra.
A -No ho sé, si aprovaran aquesta llei. B -Ja hi pots pujar de peus!
Hom ho diu de les criatures petites. |
poder-se abrigar amb un davantal |
Va quedar vídua amb tres fills que es podien abrigar amb un davantal.
El grapat de fills que deixava, que tots plegats podien abrigar-se sota un davantal... –Carlinada-.
poder-se comptar amb els dits d'una mà
Haver-hi poca quantitat de quelcom (Gir-Bar). |
ésser clars, escassos; no haver-n'hi gaires, ésser quatre gats |
Les persones que saben alemany, en un poble, es poden comptar amb els dits d'una mà.
poder-se donar la mà (dues persones)
Tenir la mateixa manera de fer, els mateixos defectes (Gir-Mall). |
ésser tallats del mateix patró, poder-se posar esquena per esquena |
Tu i jo ens podríem donar la mà (tots dos mengem molt).
Ho diu qui aconsegueix una cosa bona. Llavors els altres ja poden anar dient. |
poder-se riure de deu (Am); ésser un ric marxant, anar fort d'armilla, billar-la (Bar), granejar, rumbejar; (anar folrat -o calent, llarg, lluent- d'armilla d'armilla; ballar-la grassa; Val) |
Avui ja ens en podem escoltar quatre (han esmorzat dos cops).
...i reposant cada tres dies dos, podien escoltar-se'n més de quatre, sobretot d'aquells poca-soltes –Carlinada-.
Ja te'n podries escoltar quatre, si et donaven aquesta feina: series un ric marxant.
Ja he sopat. Ara ja em puc riure de deu.
poll de granja
Persona que té la pell blanca perquè sempre és a dins. |
blancal, pàl·lid |
Has de sortir més: sembles un poll de granja.
poll ressuscitat
Persona que ha millorat molt la seva situació, es diu sobretot qui ha passat de pobre a ric. Se sol dir quan aquestes persones són molt vanitoses. |
poll revifat (Bar), poll reviscolat, nou ric; orgullós, cregut, fanfarró, ric de nou, poll entrat en costura (Mall) |
Sempre fa el ric i és un poll ressuscitat: de jove anava amb màquines de batre.
Hi ha molts polls revifats a la política.
En Jofre no em cau bé: és un poll ressuscitat!
nota: Vegeu també "els polls ressuscitats piquen dos cops".
pondre-li totes (a algú)
Tenir molta sort (Gir-Bar). |
pondre-li el pollastre –o el gall- i tot, sortir tot bé, anar tot bé, estar encantat de la vida, ésser afortunat, (esquerar-se de tots, passar pel foc i no cremar-se; Tresponts) |
Se li ha casat un fill i ara la filla ha tret la plaça de notària: totes li ponen.
Negoci que munta, negoci que encerta: li pon el pollastre i tot.
A –A tu totes et ponen. B –O, si no, les faig pondre! (= faig veure que estic content, m'he d'espavilar a fer bona cara quan entren els clients a la botiga, Am)
ponts de diàleg
Contactes entre persones -o entre societats- enfrontades. |
dialogar, tenir converses, enraonar |
El govern demana ponts de diàleg amb l'oposició.
Volem bastir -o construir- construir ponts entre els dos estats.
nota: 'Ponts de diàleg' es diu en altres idiomes. Sembla una construcció acceptable.
poques metzines no maten
Vol dir que no s'han de tenir gaires escrúpols a l'hora de menjar, encara que allò que es menja es vegi brut o sigui nociu pres en gran quantitat |
qui no menja merda no està gras, la merda engreixa, no tingueu manies, no feu oi de les coses (Mall) |
A -Quin menjar tan poc curiós, no sé pas si el tastaré. B -Sí dona, poques metzines no maten.
C -Vols dir que no em farà mal, això tan salat? D -Poques metzines no maten.
No tingueu por de menjar iogurts caducats: poques metzines no maten.
poques paraules i ben dites
Es diu per referir-se a qui parla de manera clara i contundent, sense dir res innecessari. |
parlem clar i net, parlem sense embuts, parlem clar i llampant (Mall) |
Poques paraules i ben dites: o un bon sí o un bon no! -LBN-.
por 'ahi' (o por ahí) *
1 Me'n vaig a fer un volt (o me'n vaig per aquí a fora, me'n vaig per aquí a la vora, vaig a pegar una volta -Val-; no me'n vaig por 'ahi', por 'ahí').
2 Deu costar cinquanta euros, més o menys (o gairebé, aproximadament, o una cosa així; no o por 'ahí', o por 'ahi').
por 'todo lo alto' **
Van fer un casament de categoria (o va ser un casament extra, van gratar-se la butxaca, va ser esplèndid, van posar l'olla grossa dins la petita, hi va haver tota mena de luxes; no van fer un casament por todo lo alto).
Li han fet una rebuda extraordinària (o fantàstica, collonuda; no 'por todo lo alto').
porc a mitges mai no és gras
Els negocis que es fan a mitges no solen anar bé. |
tothom procura per ell; si feu un negoci a mitges, vigileu; a mitges no umplen ses sitges (Mall) |
Un porc a mitges mai no es gras perquè, l'un per l'altre, ningú no li dóna menjar.
A -Com anirà aquest bar que han posat? B -Malament: porc a mitges mai no és gras (són dos socis).