per això plora, la criatura / porc a mitges mai no és gras

Qui comença a delinquir ja no es pot aturar i, com més va, pitjors coses ha de fer (Mall). |

sempre es pot caure més avall (en tots els sentits), de dolent es va a pitjor |

En aquell país hi ha molta corrupció: per avall no hi ha sostre.

per avui

El que tocava fer avui. |

avui, per aquest dia, per al di d'avui |

A -Ja heu dinat? B -Per avui, sí.

Hem comprat només per avui.

per bé

D'una manera ben feta, ben acabada. |

definitivament, ben fet, ben acabat |

El cava, el degollen i el tornen a tapar per bé (definitivament).

Ho arreglarem per bé, ara (ho farem bé, aquest cop).

Ha canviat per bé (han millorat; també a Mall, en aquest sentit).

Fes-ho per bé, perquè només discutirem els dubtes (ben fet).

nota: Vegeu també 'deixar per bé'.

per bé que

Encara que. |

però, si bé, tot i que, malgrat que, això que |

Per bé que ho sé, ara no em surt el nom -CR-.

Li costa d'aprendre a llegir, per bé que ha millorat.

per broma *

Ho diu de broma (o per riure, per fer riure, de per riure; no per broma, en broma, a broma).

per burros, a caçar fems

Se sol dir de qui, per no vigilar prou, s'ha empobrit (Ca). |

això li passa per deixar-se enganyar; ja li està bé, per burro!, hagués fet com sant Elies! |

S'ho han deixat fotre tot, i ara, per burros, a caçar fems.

nota: En temps vell les persones més pobres anaven pels camins a recollir els fems de cavalls, de mules i d'altres animals, i els venien per adob.

per cada dia

Els dies de cada dia. Oposat a 'per mudar' (Gir-Mall). |

els dies feiners, els dies de feina, els dies de treball, els dies laborables, els dies hàbils, per diari, per tot dur, que es porta sempre, que no només es porta els diumenges, per sempre |

Ja el pots dur per cada dia, aquest abric; ara ja tens el nou, per mudar.

Jo la vull per diari aquesta caçadora (no per mudar).

Després de festes ja el portarà per tot dur, aquest jersei.

Són uns pantalons per tot dur.

Ja me les poso per tot dur, aquestes sabates.

M'ha posat un pedaç als pantalons i els tinc per tot dur.

Tenim vi i cava a casa per tot prendre (cada dia en prenem).

nota: Vegeu també 'de tot portar'

per cames

Vegeu 'anar-se'n per cames'

per cap

Per cada persona (Gir-Bar-Mall). |

cadascú, per barba |

Encara no arriba a deu euros per cap.

Les vaques, ara, han de produir molta llet per cap (Mall).

El jovent telefona una mitjana de deu cops per cap, per dia –Punt-

El dinar costa 50 euros per barba.

per cap cèntim

Pagant molt poc. |

per cap calé, per cap diner |

Si ets soci dels jubilats, per cap cèntim vas d'excursió.

La Laia us escurçarà els pantalons per cap calé.

per cap part (i: per cap costat) *

Les millores a l'edifici no es veuen enlloc (o no s'hi veuen, tot es veu tal com era; millor que les millores no s'hi veuen per cap costat, no s'hi veuen per cap part).

Això no s'entén de cap manera (o és un jeroglífic, no es comprèn; millor que no s'entén per cap costat).

per cap vent del món

Que no passarà o no es farà mai (Mall). |

de cap manera, per res del món, (tant com sa coa des moix, no hi ha “esperite tuo” Mall) |

Per cap vent del món no em convenceràs.

per cara de

Per quedar bé amb algú (Gir-Mall). |

per consideració a, per la cara de, per la bona cara de (DIEC) |

Hi anava per cara d'ell (a festa major).

Hi anava per la seva cara (érem amics).

Ens ho ha fet per cara meva.

Ens ho ha adobat per cara del seu pare (el seu pare és amic nostre).

Ho faig per la cara del seu pare (va llogar el noi a l'empresa).

Et faig aquest favor per la cara del teu home (perquè som parents o amics o bé perquè em va fer un favor).

per carambola

Ho ha endevinat per xamba (o per sort, per casualitat, per atzar; millor que per carambola).

nota: "per carambola" vol dir indirectament.

per Carnaval, tot s'hi val

Quan és Carnaval es toleren coses que, en altre temps, es consideren incorrectes o de mal gust.

per casar la filla hauran d'amagar la mare

Se sol dir quan les filles són lletges i la mare fa goig (Ca). |

A ca la Lorda, per casar les filles hauran d'amagar la mare!

nota: A Mallorca es diu en el cas que la mare sigui molt lletja. El pretendent pot pensar que amb els anys la filla es tornarà com ella.

per causa de

Serveix per indicar el motiu de quelcom (Mall-Ca). |

per culpa de, per raó de, a causa de, com a conseqüència de; per tal motiu |

Li venien ganes de botar d’alegria, cosa que no podia fer per causa de la cama que li faltava -Adagiona-.

No ha vingut per causa del mal temps.

per cert

Relacionat amb això que estem dient (Am-Mall). |

certament, ves per on, parlant de, a propòsit d'això |

Per cert, encara no us he preguntat com us dieu.

Parlant de blat, al Servei Nacional n'hi havia una rima d'uns quants metres.

per circumstàncies

Degut a unes circumstàncies determinades. |

per conveniències (Ca), per necessitat, perquè convenia, per circumstàncies de la vida, pel destí de la vida, per algun inconvenient |

Hem hagut d'anar a viure a ca la noia uns mesos per circumstàncies (feien obres a la casa).

Hauríem de fer dos grups, però seuen a la mateixa taula del menjador per circumstàncies (no hi ha prou espai).

Sóc a Torredembarra per circumstàncies de la vida (o pel destí de la vida).

per collir, s'ha de sembrar

Vegeu 'qui no sembra no cull'

per collons, els meus! (o: els seus!)

Ho diu qui no afluixa en una discussió i imposa el seu criteri (Ca-Mall). |

jo m'imposo, aquí mano jo, jo faig passar la meva |

Em volien fer callar però, per collons, els meus!

En aquella casa s'ha de fer el que diu el vell, vulguin o no: per collons, els seus!

per com

D’una manera semblant (Eiv). |

semblantment a, de la forma de |

Li deien creuet (una moneda) perquè en es dors tenia una creu feta per com a dos claus creuats -Arrels-.

per començar

La primera raó és. |

de primer, primerament, en primer lloc; la primera causa és |

A -Per què no et presentes? B -Per començar, no tinc temps; després...

Mira, no la compro, per començar perquè estic arruïnat...

Per què no faig obres, dius? Per començar, la casa no és meva.

Per començar jo li faria fer lletres i, més endavant, que triï ell (la primera cosa).

per complet

D'una manera completa (Gir-Mall). |

completament, del tot, totalment, de dalt a baix, de cap a cap |

Els núvols desapareixeran per complet -TV3-.

Abans, de carreters que anaven a la tragina i venien a abeurar-se a casa, n'hi havia molts, però això s'ha acabat del tot.

nota: 'Per complet' és una solució admesa, però és un calc del castellà.

tragina: Acció de traginar amb bísties o amb carro (DCVB).

per compromís

Obligat per les circumstàncies (Gir-Mall). |

a contracor, perquè no puc dir que no, per circumstàncies, per necessitat, a desgrat, de mala gana |

Ho faré per compromís (no gosa dir que no).

En menjo per compromís.

Ella va venir per compromís, no per gust.

Em van convidar per compromís.

per compte de

Sota la responsabilitat de. |

a compte de, a càrrec de (Gir-Val) |

Faig les obres pel meu compte (les faig jo, les dirigeixo jo)

He decidit actuar per compte propi -TV3-.

Treballo per compte d'altri.

per conducte de

Ens diu com ha arribat una informació. |

a través de, per mitjà de, mitjançant, servint-se de |

La primera notícia de què es presentava per regidor, va arribar-me per conducte de la meva criada mentre me servia xocolata -L’humor dins el meu entorn-.

El protegirem per mitjà del copyright.

per culpa de

Per raó de. |

com a conseqüència de, per mor de, a causa de |

L'escrit era de mal entendre per mor de l'ortografia.

Per culpa de l'alt preu d'aquest herbicida, és millor deixar fer les males herbes.

Alentiren la marxa per mor dels icebergs -TV3-.

per damunt de tot (o: per sobre de tot)

Abans que cap altra cosa (Am). |

abans que res, en primer lloc, principalment, sobretot, primordialment, primer de tot |

Per damunt de tot crec que...

Per nosaltres són, per sobre de tot, els campions -TV3-.

La feina està per sobre de tot.

Ha destacat per sobre de tot la unitat europea -TV3-.

El govern ha posat la reducció del dèficit per sobre d'altres prioritats (no per davant d'altres prioritats) -ésAdir-.

per darrere

De manera dissimulada. |

d'amagat, d'amagatotis, per sota mà, d'esquitllentes, dissimuladament |

El seu pare el controlava, i la mare li donava quartos per darrere.

per darreria (o darreries)

1 La darreria és el segon plat d’una menjada (Mall). |

de segon plat |

Per darreria ens va fer pilotes amb mongetes.

2 Les darreries són el plat darrer d’una menjada, habitualment dolç (Mall-Val). |

de postres, de llevant de taula |

Per darreries li donava qualsevol llepolia.

per davant *

L'ús de 'per davant' és correcte quan indica una posició. Ex.:

El vestit li cau bé per davant (ara se l'emprova).

La mainada sempre em van per davant i per darrere, i m'entrebanquen quan camino.

L'ús de 'per davant' no és correcte en altres casos. Ex.:

1 Hi ha molts partits per jugar (o queden molts partits, falten molts partits; millor que hi ha molts partits per davant).

Falten dos dies (o encara ens queden dos dies, ens resten dos dies; millor que tenim dos dies per davant).

Tenim molta feina per fer (o tenim molta feina a davant -o al davant-, encara hi ha una feinada, encara queda molta teca; millor que tenim molta feina per davant).

Tenim tot el cap de setmana per acabar la feina (o tenim tot el cap de setmana a -o al- davant; millor que tenim tot el cap de setmana per davant per acabar la feina) -TV3-.

2 Jo em quedo tot el que trobo -ho compro- (o tot el que veig; no jo em quedo amb tot el que trobo per davant; millor que tot el que trobo al davant).

Es menja tot el que li posem (o tot el que li posem al plat, s'ho menja tot, s'ho acaba tot, menja tant com hi ha; millor que es menja tot el que se li posi al davant) -TV3-.

3 Ha entrat amb les cames endavant (o amb les cames a davant, amb les cames al davant, llançant les cames; no amb les cames per davant).

En Jacques s'ha endut el contrari cap endavant (o ha fet caure el contrari, ha arrossegat; no s'ha endut el contrari per davant).

4 El Salses ha quedat a davant – o al davant- del Sant Cebrià (no ha quedat per davant).

per de prompte *

Per començar, que vingui a demanar-me perdó (o de moment -Gir-Val-, com a primera cosa, primer de tot, d'antuvi -Val-; no per de prompte).

per defecte

Si no es diu un altra cosa (anglicisme informàtic). |

si no es fa cap canvi, de manera preestablerta |

El nostre portal no es troba; per defecte surt la pàgina de la USAP.

per demés *

En direcció a la part interior d’un lloc (Mall). |

cap a dins, cap endins, per dintre, cap a dintre, per dedins (Mall) |

S’enfonyà dins el pou, i per endins, per endins, fins que arribà a l’aigua -Conte-.

per enlloc (o p’enlloc)

A cap lloc (Mall-Am). |

en cap lloc, en cap banda, enlloc (Gir), per cap lloc (Mall) |

Aquest proverbi potser que no s’usi p’enlloc fora de Mallorca -Adagiona-.

No el busquis per enlloc, el noi (no li manis feina, que ara es dutxa i se'n va).

Jo no el veig enlloc -RAC1-.

per entendre'ns

Ho diu qui posa un exemple per ajudar a entendre una explicació. |

com ara si, per exemple, com si |

Aquest noi no ho pot pas pagar, això; seria com si tu i jo volguéssim fer una casa de quaranta milions: per entendre'ns.

per excel·lència

De manera excel·lent, eminent. |

el millor, el suprem, el superior, en un grau mot alt, per davant de tot (Ca) |

Les coques són les postres per excel·lència de la nit de Sant Joan -Avui-.

per experiència

Perquè ja s'ha fet o s'ha vist altres vegades. |

perquè ja es té experiència en això, perquè ja ho conec |

És un home difícil, i ho dic per experiència (havíem treballat junts).

Sé que és un lladre, i no ho dic per experiència, perquè a mi no m'ha tocat mai res.

per falta de sabaters, el meu pare feia sabates

Ho diu qui rep un encàrrec o una comanda d'algú que hi va forçat, perquè no sap on anar. |

vénen per força |

A -Ara vénen a comprar, aquesta gent. B -Sí, per falta de sabaters, el meu pare feia sabates (vénen a comprar perquè l'altra fleca ha tancat).

Ara em volien llogar, a la fàbrica i els he dit que per falta de sabaters, el meu pare feia sabates (no hi he anat, perquè només em volen ara que no troben a ningú més).

per favor! *

El públic de rugbi no és pas el de futbol: no es poden comparar! (o no fotem!, i ara!, de cap manera!, ves!, què dius, això sí que no!; millor que per favor!)

nota: 'Per favor' en català només vol dir 'si us plau'. Ex.: No fumeu aquí, per favor.

per fer-te enraonar a tu

Resposta a qui fa preguntes inadequades. |

no n'has de fer res!, per fer-te xerrar (Mall), per caprici |

A -Per què n'has comprats tres? B -Per fer-te enraonar a tu!

per fi

Finalment. |

al final, ja era hora, a la fi (Mall), a l'últim, al capdavall, a última hora, fet i fet, tant tant (Ca) |

Per fi el vaig trobar.

Per fi podré anar a Gandia. Ja era hora!

Per necessitat, perquè no es pot fer altrament (Gir-Mall-Val). |

per collons, per pebrots (Gir-Bar), a la força (Val), encara que no ho vulgui fer, per necessitat, encara que no es vulgui, per imposició, vulgues no vulgues (Val) |

Som dos que hi anem per força: jo tampoc no hi aniria.

Treballava per força: no m'agradava gota aquella feina.

No el preguis, que menja per força (no té gana).

Aquell sembla que serveix per força (al restaurant).

Amb un forat tan petit, per força s'hi ha d'engorjar l'aigua, al terrat.

A -Ens ho hem d'agafar bé. B -Sí, per força!

Has d'estar gras per força: tot el dia seus i menges.

Qui no és boig, ja en ve: només s'hi pot estar per força, en asils.

C -Em feien menjar (si no m'agradava una menja). D -Per força.

E -Em fan estudiar anglès per força. F -N'hi ha molts que ho fan.

G -Estàs bé així? H -Per força! (és malalt al llit)

I -Per què tornes a fer obres? J -Per pebrots: ho tinc ple de degoters!

nota: 'Per nassos' no és una bona solució.

per força van en galeres

Frase feta que recomana no fer les coses només per obligació (Mall). |

per força els pengen |

Ja se sap que un esclau no pot fer el que vol, i que per força van en galeres, i cal resignar-s’hi -Adagiona-.

A -No ho vull pas fer. B -Per força, ho faràs! A -Per força els pengen.

C -Ho hem de fer per força? (un alumne) D -Per força els pengen!

per fotre

Es diu en el sentit d'enganyar o sorprendre desagradablement a algú (Mall). |

per tocar els rosaris -o els collons-, per molestar, per ofendre, per emprenyar (Mall) |

No ho he dit per fotre a ningú, no era aquesta la meva intenció.

per gota que pugui

Miraré de fer això. |

per poc que pugui, si pot ser, si puc |

Per gota que sàpiga llegir, l'aprovaré.

Per gota que pugui, vindré.

Per gota que puguis, vés-hi, al ball.

Per gota que pugui, hi aniré jo.

Per poc que pugui, aquest any canviaré d'auto.

Si pot ser, ho farem avui.

per gust

Ho diu qui troba una cosa bona, agradable (Gir-Mall). |

pel gust de la boca, per grat (Am), per amor, de gust, per platxeri (Ca) -o platxèria- |

Per gust em quedaria i en menjaria, de préssecs, però me n'he d'anar.

Pateixes calor per gust: tens ventilador i no el poses.

Hi ha anat per gust, no per força –Punt-

Per grat d'ells, no et diuen res (ho has de demanar, al banc).

No va pas venir al ball per l'amor de ballar amb mi, ho va fer pels deu euros (per no perdre les entrades que li havien regalat).

Juguem a futbol per platxeri (per gust, per distreure'ns).

És un platxeri fer això (és de bon fer).

Treballàvem amb platxeri (anar fent a poc a poc, uns paletes).

per haver (+ verb)

Malgrat això que s'exposa (Gir-Mall). |

tot i haver, encara que, i això que (Gir-Val) |

Per haver tingut tres fills, es conserva molt bé.

Per ser tan petit, escr¡us prou bé.

Es conserva molt bé, i això que ha tingut molts fills (Val).

per igual *

De la mateixa manera que jo vaig haver de fer-ho, tu també ho faràs (o ho hauràs de fer; no tu ho faràs per igual)

Han de manar els homes i les dones, tots igual (o amb la mateixa autoritat, ben igual; no per igual) -TV3-.

La por de va afectar igualment grans i petits (o de la mateixa manera; no per igual) -CR-.

per imperatiu de

Vegeu 'a causa de'

per l'amor a la civada, el bou llepa l'arada

Volem tenir més coses de les que necessitem per viure i després ho hem de pagar treballant o sofrint (Moià). |

no cal tenir tant, per viure |

A -He de fer deu hores cada dia, per poder viure. B -Perquè vols. Què en fas de tants cotxes nous i de tants abrics de pell? Per l'amor a la civada, el bou llepa l'arada.

per l'amor de Déu!

Mots que expressen un prec, una demanda o una queixa (Gir-Mall). |

per Déu!, en nom de Déu!, si us plau, per favor; va home, va!, no hi ha pas dret |

Fa una hora que estem dient la mateixa cosa: per l'amor de Déu! (passem a l'altre punt).

Per l'amor de Déu, explica'm què va passar! -TV3-.

Home, això a terra, per l'amor de Déu! (no a sobre la taula)

Per l'amor de Déu, no facis això!

Van a tercer i no saben llegir. Per l'amor de Déu!

Una almoina, per l'amor de Déu! (per caritat)

No t'enfadis, per Déu!

Per l'amor de Déu!; si hi ha criatures que tenen depressions, feu-les anar al psiquiatre.

Va, home, per l'amor de Déu!; fins i tot et fa mandra aixecar la tapa per tirar-hi les escombraries.

En aquella hora plovia per l'amor de Déu (o l'aigua queia per l'amor de Déu; molt, Ca).

Va, home, va: tot et fa mandra! (té mandra de fer córrer la taula).

per l'ascensió, cortinetes al balcó (o: cortines)

En aquest temps el dia ja sol ser assolellat (Bar). |

nota: L'Ascensió és una festa cristiana que se celebra quaranta dies després del diumenge de Pasqua; així, sempre cau en dijous, generalment durant el mes de maig (Viquipèdia).

per l'edat que té (o: per l'edat)

Malgrat que és molt jove o molt vell (Gir-Mall). |

tot i que és molt petit -o molt vell-, tot i ser molt petit -o molt vell- |

Per l'edat que té, es conserva bé.

Per l'edat que té, parla molt bé (un nen).

És baix, el nen, per l'edat que té.

Lo era jove per l'edat, però... –Carlinada-.

Per l'edat que té, es veu jove.

per l'espatlla *

Li van disparar tres trets per darrere (o a traïció, a l'esquena; no per l'espatlla; millor que per l'esquena).

Això que t'ha fet és un cop de traïdor (o un cop baix, una mala passada, una mala jugada, una traïció, una perfídia, una ganivetada -o punyalada- per darrere; aquest t'ha demostrat que és un caragirat, aquest té cara d'ovella i urpes de llop -Bar-; millor que això és una punyalada per l'esquena).

per l'estil

Vegeu 'ésser un semblant'

per la (+ possessiu) part *

Per part de la persona o persones a qui ens referim. |

pel que fa a, pel que es refereix a |

Molt amable, per part seva (millor que per la seva part) -TV3-.

D'altra banda el president francès... (millor que per la seva part) -CR-.

Pel que es refereix a nosaltres, ja ho poden fer.

En allò que m'afecta, millor que no es faci.

Per mi no hi cap inconvenient

nota: Moltes de les construccions «preposició + possessiu àton + substantiu» són calcs del castellà. Les expressions catalanes equivalents tenen el possessiu tònic col·locat després del substantiu (segons Ruaix).

per la boca mor el peix (o: moren els peixos) *

Ja vas fer de callar; qui xerra, moltes n'esguerra (o s'ha de tenir seny quan es parla, de callar mai no se'n sap prou, no s'ha de ser bocamoll; qui xerra, paga; s'ha de ser discret, no hi ha millor paraula que la que queda per dir, les parets tenen orelles, qui mol parla, molt erra, els mentiders se'ls caça al vol, cal anar alerta amb el que es diu, s'agafa primer un mentider que un lladre, és inconvenient parlar més del que toca; millor que per la boca mor el peix).

nota: Trobem aquest refrany al DCVB i en alguns reculls de dites. Ens semblen més bones les alternatives que us proposem.

per la Candelera, ous a carrera

Pels volts de la Candelera (2 de febrer) les gallines són molt productives (Bar). |

per la cara *

Has guanyat 100 euros només per donar la cara (o per presentar-te al concurs, per venir, per fer acte de presència, per la teva figura; no per la cara) -CR-.

No hi ha entrades per al concert, però nosaltres en regalem perquè som tan collonuts (o perquè en tenim ganes, perquè ens rota, perquè ens dóna la gana; no per la cara).

Se n'ha escapat perquè és un barrut (o per la barra que té, perquè té penques, perquè té pebrots, perquè té la cara gruixuda; no per la cara).

Han entrat de franc (o han passat d'estranquis, han entrat d'amagat, han passat amb entrada de gos, per la seva bona cara, s'han colat -DIEC-; no han entrat per la cara) -CR-.

Vuit persones acomiadades de mala manera (o injustament, per caprici, sense haver res per merèixer-ho; no per la cara, a la brava).

Quan hi ha misèria, s'aprofita tot. |

per necessitat es fa tot, en temps de fam, els burros mengen gram (DCVB) |

A -Las gent és molt ben acostumada. No sé pas què passarà si ve una crisi. B -Per la fam, els burros mengen gram.

per la força *

M'ho compraran per força! (o i tant que m'ho compraran!, ja ho crec que m'ho compraran!; no m'ho compraran per la força!) -TV3-.

Els acompanyo per força (o obligat, perquè m'hi obliguen, per collons els he d'acompanyar, per pebrots ho he de fer; no els acompanyo per la força) -TV3-.

L'oposició entra violentament al parlament de Geòrgia (o amb violència, força l'entrada del parlament, entra impetuosament, entra a patacades, entra a garrotades, entra forcejant amb la policia, fent ús de la força; millor que entra per la força) -Avui-.

Ho hauran de reconèixer per la força dels fets -ens diuen de quina força ens parlen-(o perquè és així, perquè és un fet, perquè no ho poden amagar) -Avui-.

nota: Es tolera, si ho hem entès bé, l'ús de 'per la força' (sense cap complement), quan vol dir 'fent ús de la força'. No us ho recomanem. Ex.: La van retenir per la força.

per la mar ve, per la mar torna

Es diu dels pescadors, que han guanyat diners al mar i després se’ls gasten en ormeigs (Cotlliure, Cat Nord).

per la Mare de Déu d'Agost, a les set ja és fosc

Això era així fins que van canviar l'hora (Gir-Mall).

per la meitat

En dues parts iguals (dividir, partir). |

pel mig |

Talla-ho per la meitat.

Tallem els tomàquets pel mig.

per la paga

Ho solem dir dels malagraïts, de qui ens hauria de fer un favor i ens fa un greuge. |

i encara, per afegitó, endemés, per paga (Mall) |

Li he fet un favor i, per la paga, no em saluda.

Et donaran alguna cosa per la paga d'anar-hi a treballar? (per compensar-te, Ca).

L'he ajudat i, per la paga, encara m'ha escridassat.

L'ajudava i, per la paga, m'ha punxat.

Per paga va entrar sa quaresma, i després sí que era mal de passar.

Per paga no sortia cap correu fins a les quatre des capvespre –Fets-.

nota: 1 A Mallorca s'usa 'per paga' amb el sentit de 'per desgràcia' o 'desafortunadament', o 'essent així que', com als dos últims exemples.

2 Vegeu també 'per paga'

per la part del colze

Vol dir que allò que es diu no és veritat. |

no, de cap manera, ja pots pensar! |

A -Sou parents la Rita i tu? B -Sí, per la part del colze (no en som).

C –Respecten els drets de les dones, les religions? D -Per la part del colze.

E -Et vénen a ajudar per les veremes? F -Per la part del colze.

per la part que et toca (o: em toca)

Manera de felicitar a un familiar de la persona que fa una celebració. També es diu en altres casos. |

en vida teva, en vida de tots, en companyia teva |

Per molts anys, per la part que et toca! (és el sant del seu germà).

Per molts anys per la part que et toca! (és el sant del seu home) B -Gràcies!, en vida teva.

Estem contents de la venda de llibres que hem fet, per la part que ens toca (o pel que fa a nosaltres, quant a nosaltres, pel que es refereix a nosaltres).

nota: 'Per la part que et toca' també es diu molt en castellà. No sabem si és una bona solució o no.

per la porta gran *

Va ser rebut amb honors (o amb complaença, com un senyor; millor que va entrar per la porta gran).

nota: Vegeu també 'anar-se'n per la porta gran (o sortir)' *

per la via dels fets

Perquè les coses han anat així. |

perquè la gent ho fa -o ho diu-, perquè l'economia ho ha portat, perquè la gent s'ha posat a fer-ho, per la senzilla raó, fer política de fets consumats |

'Guapo' i 'nòvio' s'introdueixen per la via dels fets.

El consumisme de Nadal s'ha produït per la via dels fets.

No era difícil, per la senzilla raó que ho havia explicat moltes vegades -Avui-.

nota: 1 Llenguatge rebuscat, periodístic, sobrer. També es diu en castellà.

2 'Per la senzilla raó' també es diu molt en castellà.

per la via ràpida *

El van fer fora de l'empresa ben de pressa (o sense pensar-s'ho gaire; no per la via ràpida).

Tirarem el llit vell al foc i no hi haurem de pensar més (o i s'haurà acabat el problema, i ja estarem al cap del carrer; no llençarem el llit vell al foc per la via ràpida).

per la vida es perd la vida

Hem de treballar, però fer-ho ens pot perjudicar (Gir-Mall). |

t'has d'esforçar i això té perills, tot es fa per anar endavant, com ho vols fer? |

A -S'ha fet un fart de treballar i ara ha tingut un atac de cor. B -Sí, per la vida es perd la vida (tot ho feia per anar bé).

C -Ha tingut un accident anant a vendre i ha quedat malament. D -Per la vida es perd la vida.

per les bones *

Si no ho fas de bon grat hauràs de fer-ho per força (o si no ho vols fer a les bones ho hauràs de fer a les males; si no ho fas amb bones maneres, hauràs de fer-ho amb males maneres, ho has de fer si us plau per força; no si no ho fas per les bones, hauràs de fer-ho per les males).

per les braves *

Vegeu 'a la brava'

per les engires

Prop d’un lloc o d’un temps (Val). |

pels voltants, pel volts, pels encontorns |

He vist un teixó per les engires dels Brulls.

Aquestes peres vénen per les engires de sant Jaume.

per llarg

Que va en el sentit de la llargària, en direcció d’un cap a l’altre (Mall). |

pel llarg, al llarg, de cap a cap, de llarg a llarg |

...i l’animal deixà sang per llarg que brufava les pedres i l’herbei -Conte-.

per lo baix *

Hem begut vint litres d'aigua, com a mínim (o tirant curt, pel cap baix, almenys; no per lo baix).

No et pots banyar fins a dos quarts de cinc, com a mínim (o tirant curt, pel cap baix; no per lo baix).

per lo demés *

Beu massa, però, a part d'això, és un bon noi (o exceptuant això, això a banda -Val-; no per lo demés).

per lo general *

En general vaig a dormir a les onze (o generalment, habitualment, normalment; no per lo general).

per lo menys (o: per lo 'menos') *

Com a mínim, quan ets a dins de casa, t'has de treure l'abric (o almenys quan, si més no quan; no per lo menys).

Pel cap baix l'he vista deu vegades -una pel·lícula- (o com a mínim, almenys, l'he vista ben bé deu vegades; l'he vista deu vegades, si més no; no per lo menys l'he vista).

per lo qual *

A mitja tarda encara continuaven els trets al parlament, per la qual cosa encara està en flames (o per això, per aquest motiu; no per lo qual) -CR-.

per lo que (+ verb) *

Per al que serveix, ja el podem donar (o com que no serveix gaire; no per lo que serveix).

Com que veniu poc, aquest llit ja va bé -és petit- (o com que no el feu servir gaire, per les vegades que veniu; no per lo que veniu).

A -No faig goig. B -Pel que t'arregles, no (o comparat amb el temps que hi dediques, no; no per lo que).

Per les coses que dius, ja veig com penses (o el que dius ja em demostra com penses; no per lo que dius, ja veig com penses).

Tothom reacciona davant de les injustícies. |

tothom se'n sent, quan li toquen el voraviu; tothom se'n sent, quan el fereixen; quan tant et punxen, treus el geni, l'animal més fiat va matar l'amo (Tresponts) |

Pot iniciar frases que tenen idea de costum, de manera de fer (Am). |

posats a no saber, posats a no tenir, ni això faig |

Per no saber, no saps ni amagar-te -TV3-.

Al vestidor, per no haver-hi, no hi ha ni crits (han perdut) –CR-.

per no dir

Com a mínim (Gir-Mall). |

per no dir més, o més, pel cap baix, almenys |

Suspendré dues assignatures, per no dir tres (o més).

Veu difícil, per no dir impossible, guanyar a Gandia –CR-.

Vaig trucar dos cops, per no dir més.

per no parlar de *

Alguns partits han perdut pes polític, i ja no parlem del PCAD! (o i el PCAD encara més, i el PCAD és un dels que ha rebut més; millor que per no parlar del PCAD!).

Sí que veiem correctes frases com aquesta: Fan servir eufemismes per no dir les coses pel seu nom (per tal de no dir).

per no perdre el costum

Com sempre hem fet (Gir-Mall). |

per no canviar, per no variar, com tota la vida |

Per no perdre el costum, avui dinarem a la fonda (hi van cada dia).

Quan tindrà una estàtua, el rei Pere? (o quan hi haurà una estàtua dedicada al rei Pere?; no per quan una estàtua per al rei Pere?)

per quant *

És una entrada mereixedora de targeta, perquè la pilota era molt lluny del jugador (o ja que -Gir-Val-, puix que, atès que; millor que per quant).

nota: 'Per quant' és un castellanisme molt trobat en el s. xviii, però que no reeixí; ara no es diu, però tingué el seu moment. Jané diu que és discutible. No us el recomanem.

per quatre braços

Per a dues persones. |

de sobres |

A -Et veuries amb cor de trobar feina, ara? (és jubilat). B -Sí, i per a quatre braços!

per què no?

Sí. |

i tant!, és clar que sí |

A -Us agradaria ser professionals? B -Per què no?

I, per què no dir-ho?, també hi guanyava diners.

nota: Sentim 'per què pas?', a Ràdio Arrels, que és un gal·licisme.

per què no dir-ho

Ho podem dir. |

per què ens hem d'enganyar?, és així, siguem francs, diguem-ho tot, per què no s'ha de dir?, per què s'ha de negar?, és dir la veritat |

Això es dolent. Per què ens hem d'enganyar?

El Valvi juga bé i, per què no dir-ho?, el CAI també -CR-.

Ens paguem bé, però ens fan suar: diguem-ho tot.

per què serà? *

Els millors bolets no s'assemblen als verinosos. Per què deu ser? -Gir-Mall- (o què ho deu fer?, com és?, com així?; no per què serà?) -CR-.

per qüestions de

Per fer gestions i altres feines. |

per negocis, per temes de, per assumptes de, per afers de |

Hi vaig molt a Perpinyà per qüestions de feina.

per quin sant?

Per què haig de fer això? |

per quin sentit?, per quins set sous? -Val-, per què?, com és que?, per quina causa?, com és que?, a quin sant (Val) |

Per quin sant hem de fer aquest curset?

No sé per quin sant s'ha canviat el nom.

No sé per quin sant ho han fet.

No sé per quin sant, però em venia a veure (quan era a casa malalt).

per quines cinc-centes?

Es diu per demanar el motiu d'un fet (Mall). |

per quins cinc sous, per quin motiu, per quina raó?, per quin sentit?, per quins set sous?, per quin sant?, per què?, com és que?, per quina causa | |

...no sé per quines cinc-centes no fan les figues tan bones com si sembram una branca –Nous escrits-.

Per quin motiu és important? -CR-.

Per quin sentit aquests llums han de cremar sempre?

Per quina raó ho has de fer tu?

Per què ho has dit, això?

Per quins set sous no acaben de posar llum a la plaça?

Per quins cinc sous hi he d'anar –Zefir-.

Per quins set sous has d'estar cansat.

nota: Llegim a 'El Punt' que 'per quins cinc sous' és una expressió d'origen anglès.

per raó (de)

Aquesta és l'explicació, la raó per la qual es fa això que diem. |

a causa de, per causa de |

No hi ha d'haver discriminació per raó de sexes.

Et ve per raó natural, quan ets gran, la por de portar cotxe (pel seu compte).

Ho hem fet per raons diferents.

Per raons evidents, ara no puc anar a... -TV3-.

Per raons òbvies, la part més interessant... (perquè la coneix més) -Llibre-.

per regla general

Sol passar això. |

en general, generalment, en la majoria dels casos, habitualment |

Per regla general no solen durar gaire, aquestes vagues.

Per regla general ens ho envien al setembre.

Per regla general no ho demanen.

És un dels bons pagadors, per regla general.

Per regla general totes les peces són de la mateixa mida.

per res

Per cap cosa. |

per cosa en el món, per no res, en va, miserablement, per perdre el temps, sense raó; per poca cosa, per res de la vida (Men) |

Em fas gastar els cèntims per res (per a res, a Val).

Les crides i no s'aixequen per res (per a res, a Val).

No m'interessa per ben res, aquest tema.

No me'l vendria per res del món.

No hi he pas anat per res, a dalt, avui (debades, a Val).

No m'han vingut a veure per res i he estat ben malalt.

No el vull per res (per a res, a Val).

M'ha fet córrer per res (per a res o debades, a Val).

No en tindràs cap recompensa. Et faràs un fart de treballar per res (per a res o debades, a Val).

No es vol perdre, el ball, per res del món -TV3-

Per res que tingui faré botifarra (encara que no tingui gaire bon joc; cartes)

Hi ha un argot als diaris que no m'interessa gens (no per res *).

A –Ets feminista. B –No, gens (no per res *).

per Sant Andreu, pluja o neu, o un fred molt greu

Per Sant Andreu (30 de novembre) sol fer mal temps (Am-Ca). |

per Sant Andreu, pluja o neu (Ca); per Sant Andreu, pluja o neu o un fred molt breu (Bar), per Sant Andreu, qui no tinga capa, que en manlleu (Manresa, DCVB) |

A -Demà és el meu Sant. B -Felices vigílies! Per Sant Andreu, pluja o neu, o un fred molt greu.

per Sant Antoni un fred com un dimoni i per Sant Sebastià un fred que no es pot aguantar (o evitar)

Sant Antoni Abat -17 de gener- i Sant Sebastià -20 de gener- són a la setmana del barbuts, que es considera la setmana més freda de l'any (Am-Bescanó). |

per Sant Bartomeu, qui ho troba es seu

Adagi que afirma que les coses trobades són de qui les troba. També hem sentit qui contesta: 'i per Sant Tomàs, qui ho troba ho ha de tornar' (Am). |

per Sant Esteve, cadascú a casa seva

És molt prudent no allargar els convits (Bar). |

per Sant Esteve, cadascú a casa seva (DCVB); per Nadal, cada ovella al seu corral i, per Sant Esteve, tothom a casa seva |

No t'hi quedis pas tot el mes, a ca la tia: pensa que 'per Sant Esteve, tothom a casa seva'.

per Sant Jaume s'obre la carabassa

Per Sant Jaume -25 de juliol- sol ploure (Am-Les Planes d'Hostoles). |

per Sant Jaume es destapa la carabassa (Ca) |

A -Per Sant Jaume s'obre la carabassa. B -Però aquest any no plourà: no estan ben lligats, els núvols (n'hi ha pocs).

per Sant Pere ves a l'olivar: si veus una oliva aquí, una oliva allà, entorna-te'n que ja n'hi haurà

Per Sant Pere -29 de juny- ja es veuen les olives petites (Ca). |

per Sant Pere, posa't sota l'olivera; si veus una oliva aquí i una allà, torna-te'n a casa, que ja n'hi haurà (DCVB) |

entornar-se: Tornar-se'n, anar-se'n al lloc de procedència (DCVB).

nota: Ara es recomana d'escriure 'sant' amb minúscula, però això, com tantes altres coses de la nostra llengua, dissortadament, ho va canviant.

per Sant Silvestre, per la porta o per la finestra.

El dia de Sant Silvestre -31 de desembre- és el darrer dia que tenen (o que tenien) els masovers desnonats per abandonar la casa (Am-Ca). |

per Sant Silvestre se n'han d'anar, de grat o per força |

Pels volts de Sant Tomàs -29 de desembre- es comencen les matances de porcs (Ca-Am). |

per Sant Tomàs matarem el porc; per Sant Tomàs, estira -o agafa- el porc pel nas (DCVB) |

per Sant Vicenç, el sol entre pels torrents

Per Sant Vicenç -22 de gener- el sol ja és força alt i il·lumina les zones obagues (Am). |

per Sant Vicenç, el sol toca pels torrents i, allà on no hi tocarà, ni casa ni hort no hi vagis a posar (Ca-Am); per Sant Vicenç, el sol toca pels torrents i, allà on no hi tocarà, de tot l'any, no l'hi vagis a buscar (Ca-Am) |

Han pintat el seu nom a tot arreu -el nom d'un ciclista- (o arreu, pertot, per totes bandes -Val-, per totes parts) -TV3-.

La riera desborda per tots costats (o de totes bandes, a tot arreu, arreu arreu, per totes bandes, per totes parts).

nota: Trobem 'per totes parts' usat per bons escriptors, però ens semblen més bones les altres solucions.

per tots els dimonis! (o: per tots els diables!)

Exclamació de disgust. |

On carall són, les claus? (o on cony són?, on collons són?, on diable són?; diable!, on són les claus?; per tots els diables! On són, les claus?) –TV3-.

nota: Exclamació que només havíem sentit en castellà. Preferim les altres solucions.

per Tots Sants, capes i mocadors grans

Cal preveure el mal temps de Tots Sants i protegir-se (Bar). |

per Tots Sants (1 de novembre), castanyes i caragols amb banyes (DCVB) |

nota: 'Castanyes i caragols amb banyes (fred i humitat).

per tu va el pollastre!

Seràs tu qui rebrà les conseqüències d'una acció dolenta (Gir-Bar). |

per tu va!, jo tranquil, per tu fas, per tu fas el mal, més mal per a tu, el problema és teu, pitjor per a tu, ja t'ho faràs!, cap maldecap!; per tu faràs!, tu mateix, ja t'ho trobaràs |

Per ells va el pollastre, si no paguen -CR-.

A -A aquest jugador li prenen tots els diners els qui el porten. B -Per ell va! (si no vigila, més mal per a ell).

Si algú no hi està conforme, per ell va el pollastre –Pla-.

Si no estudies, per tu va el pollastre.

Per tu faràs, si no creus!

Per ella fa, si no vol menjar

A -No m'ho prendré. B -Per tu va el pollastre!

Per tu va, si no votes.

Si tenen molts fills, per ells va el pollastre! (ja s'ho trobaran!)

Això ho has copiat, però per tu fas! (ho diu el mestre; més mal per a tu)

Per tu faràs, si plegues de la feina! (tu mateix!, tu hi perdràs!)

per últim *

...i, per acabar, al continent europeu hi haurà poques tempestes (o i, finalment; i, per fi, i, a l'últim, en darrer lloc; millor que i, per últim) -TV3-. nota: Trobem 'per últim' al DNV.

per un bé teu (o: seu)

Amb la intenció que les coses vagin bé (Gir-Mall). |

a fi de bé, amb bona intenció, per anar bé, per fi de bé, amb bon fi |

No hauries de fumar tant, home; t'ho dic per un bé teu.

per un cantó (o pel meu cantó)

Fent allò que s'ha de fer, una persona sola o un grup determinat de persones. |

pel seu compte, sota la seva responsabilitat, sense dependre d'altri, pel seu camí (Am), sol, en tant que de mi depèn, per la meva banda |

Per un cantó seria bo tenir-lo de mànager, però per l'altre... -CR-.

Ara hi aniré pel meu cantó (sol i sense qui acostumava a venir amb mi).

Els jutges pel nostre cantó i els advocats pel seu cantó hem de fer... -CR-.

En Joanet, per la seva banda, ha quedat sisè -TV3-.

Amb uns pares que s'han preocupat d'ensenyar-los a llegir pel seu compte (o sota la seva responsabilitat).

Eren uns bandolers que actuaven pel seu compte.

No prenguis res pel teu compte: tu demana (no passis a davant; pastilles, a l'hospital).

nota: 'Pel meu costat' i 'per la meva part' no ens semblen bones solucions.

per un cas de res

Vegeu 'en cas de casos'

per un costat

Tenint en compte un dels aspectes d'una qüestió. |

d'una part, per una banda, d'una banda, per un cantó |

Si per un costat prens pastilles per dormir i per l'altre prens cafè, això no lliga.

per un duro es faria sanar (o per un euro)

Se sol dir de les persones molt avares (Ca). |

és un garrepa, és molt escàs, no dona ni la caca de l'orella; no hi vagis a caçar salut, amb ell; per un duro -o un euro- es penjaria |

És un home que per un duro es faria sanar.

sanar: Castrar, capar (Gir-Mall).

per un frare no s'ha perdut mai un convent

No hi ha ningú que sigui imprescindible. |

si plega, plega; si plega, què hi farem!; adéu, si te'n vas!, ja ho farà un altre, ja en trobarem un altre, (per un cigró no es perd una olla, per un nap no deixa de coure's l'olla, Val), per un poll no es perd la lloca (DCVB) |

A -Si l'Enric ens plega, no acabarem aquesta investigació. B -Sí, home, que l'acabarem: per un frare no s'ha perdut mai un convent.

per un general *

Normalment no esmorzo fins a les deu (o generalment, habitualment, usualment, en general, de costum; no per un general no esmorzo).

Per un regular no els agrada, la verdura, a la mainada (Am).

En general, els malparits viuen més que la bona gent (o habitualment; no per un general).

per un gust

Es diu quan hom fa alguna cosa per plaer (Moixonies, Mall). |

pel plaer de |Tot ho ha fet per un gust de poder viure a fora vila.

Per un gust, mirau, companys, la gran manifestació d'avui al vespre a Ciutat.

Vejau, per un gust -que és com els nostres pagesos diuen "si us plau"-, la polèmica suscitada damunt l'Avui -Internet-

per un igual *

Les prunes es paguen poc, amb les ametlles passa igual (o les ametlles també, si fa no fa,

aproximadament; no les ametlles, per un igual) -Llibre-.

En aquest punt coincideixen plenament homes i dones (o del tot; no per un igual) -TV3-.

El matrimoni, tant l'aguanta l'home com la dona (o de la mateixa manera; no l'aguanten per un igual) -TV3-.

Demana que afecti de la mateixa manera totes les institucions (o de la mateixa guisa; no per un igual, per igual) -Avui-.

No preocupa a tots de la mateixa manera (o igual; no per un igual, per igual) -CR-.

per un moment (o: per una estona) *

Tot primer em pensava que em picarien (o durant un moment, de primer moment, m'havia pensat que em picarien; no per un moment em pensava...)

Durant una estona m'ho vaig creure (o tot primer, de primer; millor que per una estona).

No he dubtat mai d'ell (o no n'he dubtat ni un moment, mai de la vida n'he dubtat; no ni per un moment he dubtat d'ell).

per un punt vaig perdre s'ase

Vol dir que per no donar importància a un petit detall poden derivar-se'n conseqüències greus (Moixonies, Mall). |

(per un punt l’abat va perdre la mula, per un punt el penjaren Mall, DCVB) |

Un dia vaig votar en contra de la seva proposta, i per un punt vaig perdre s’ase (en acabat es va estimar més vendre un camp a un altre).

per un si és no és *

...per tal d'imposar respecte, l'estomacaven per un no res (o per poca cosa, de seguida, sense pensar-s’hi gaire; millor que per un si és un no és) -La cara oculta de la lluna-.

nota: Trobem "un si és no és" al DCVB, però pensem que no és bo.

per un 'tubo' *

Hi ha molt de patiment al món (o es pateix molt, es pateix fora mida, es pateix immensament; no hi ha patiment per un 'tubo').

per una banda (i: per altra banda)

Tenint en compte un dels aspectes d'una qüestió. |

d'una banda, d'altra banda, altrament, en un altre aspecte, en aquest sentit, sobre això, ara que hi penso, així doncs |

A -T'agrada la pel·lícula? B -Per una banda sí; per l'altra, no.

Per una banda m'agrada, però per l'altra em fa por.

Les vacances són necessàries, però, per altra banda, si no treballes mai...

Per altra banda, per aquells riberals hi ha molta herba per als ramats (prop de la ribera -riera-, Ca).

nota: Millor que 'per l'altre costat', 'per altra part'.

per una festa no et trenquis la testa

Per celebrar bé una festa no cal fer grans despeses ni tenir grans maldecaps. |

amb menys també es passa, no et trenquis el cap per la festa, no t'hi miris tant, per una festa no et rompis sa testa (Mall) |

A -Neteges massa. B -És que ve la festa. A -No hi pateixis: per una festa no et rompis la testa (Ca).

per una part *

D'una part millor, que no hagi vingut (o d'una banda; millor que per una part).

Per un costat m'agrada, però no ho veig prou clar (o d'una part, d'una banda; millor que per una part).

per una vegada

Si es fa una vegada, això no té males conseqüències. |

per un cop, per un dia; aquesta vegada sí, alguna vegada, (ara, sí, en açò, sí… Val) |

Per un dia de no menjar, ningú no es mor.

nota: No acabem de veure clar que les següents frases siguin catalanes:

Alguna vegada hauríem de renunciar a alguna comoditat -no ho han fet mai- (o ja seria hora que renunciéssim a, ja és hora que, ja toca renunciar; millor que per una vegada hauríem...).

Aquesta vegada tothom s'ha posat d'acord (o una vegada a la vida; aquesta vegada, sí; encara que no més sigui una vegada, finalment; millor que per una vegada tothom s'ha posat d'acord) -Punt-.

per ventura

Locució adverbial que indica que quelcom s’esdevé, o s’esdevindrà, per una casualitat o circumstància impensada (Mall-Eiv). |

potser, tal vegada, tal volta (Eiv-Form) |

Per ventura ja li haurà fugit 'fuit' la curolla de ser misser (= li haurà passat la dèria).

Per ventura els temes de més èxit continuen essent... -Mirall-.

Per ventura ens coneixem? -Mirall-.

Estam d'acord en el fons, però per ventura no en la forma.

A les altres illes, per ventura, és millor... –Temps, Eiv-.

perdre la línia *

Vull mirar de no engreixar-me (o vull estar en bona forma, em vull mantenir bé, vull estar prim, vull estar poc ple i ben repartit, vull ser esvelt, no vull perdre el físic; millor que no vull perdre la línia, vull mantenir la línia).

Fer un bon casament, sia perquè la parella és rica, sia perquè és una bona persona; també es diu de les operacions comercials. |

picar alt, casar-se per diners, fer una bona penjada de capell (Mall), pegar una bona 'pardalà' (Val) |

Aquesta vegada en Cosme ha picat bé (amb la primera dona no s'avenien).

Aquests formatgers piquen alt (són cars).

Ella vol picar alt (vol un ric).

Ara pica més alt (compra un cotxe més bo) -Punt-.

picar com un gafarró

Deixar-se enganyar fàcilment (Am). |caure al parany, caure-hi de quatre potes, ésser innocent, deixar-se entabanar |

He picat com gafarró (he comprat una col·lecció de llibres que no val gaire; com que tenen tan bones paraules).

picar de mans (i: picar de peus)

Picar amb les mans. |

aplaudir, batre de mans, fer ballmanetes (els nens, Gir-Val), fer mamballetes (Mall) |

Quan es va acabar el partit, tothom picava de mans.

A -Que tens fred que piquis de peus? B -No, estic emprenyat!

picar de taló

Anar-se’n de pressa d’un lloc (Val). |

fugir, fotre el camp, guillar, escapar-se, pegar a fugir, picar sola |

Si ve l’amo del camp, avisa i piquem de taló.

picar els alls

Remoure uns fets passats amb la intenció de crear polèmica (Mall). |

remenar (Mall) |

Varen tornar a picar els estantissos alls del que, en una persona normal, seria només una antiga polèmica -Mirall-.

picar els dits (a algú)

Renyar a algú o castigar-lo perquè no fa el que ha de fer. |

picar la cresta (Gir-Bar), picar l'esquena (Am), picar el bec (Ca), picar el crostó, picar la closca (Am), picar la clova (DCVB), pessigar (Ca), escarmentar (Gir-Val), fer posar els peus plans, advertir |

Li vam haver de picar els dits, perquè no treballava.

Els varen picar els dits, perquè robaven pels horts (advertir).

M'han picat els dits moltes vegades (posat multes).

Ahir em van picar la cresta (renyar).

El van ferir al front i, després, va fugir a França: ja l'havien pessigat (escarmentat, no hi va tornar).

A -Avui el cap em pesa, dec tenir la grip. B -Això són nervis perquè t'han picat el bec a la feina (renyat).

La mainada s'han d’estimar fins a cert punt; quan convé picar-los el bec, s'ha de fer.

M'han picat la cresta perquè a l'escrit hi havia faltes.

Quan algú no fa el que ha de fer, se li ha de picar la cresta (castigar).

Aquell, si no li piquen els dits, tot és seu (és un lladre).

picar ferro fred (o batre, mallar)

No fer profit, una petició o un ensenyament (Gir-Bar). |

perdre el temps, esforçar-se inútilment, tirar aigua al mar, predicar al desert, cap sense cervell no vol guia ni consell |

Tant li fa que diguis com que no diguis, ell no t'escolta: és picar ferro fred.

Ensenyar mainada que no creu es picar ferro fred.

Demanar-los prudència és batre ferro fred.

No hi ha manera que rectifiqui, és picar ferro fred (no escolta ningú).

picar l'ham (o menjar-se, engolir)

Creure's una cosa falsa o difícil de creure; deixar-se enganyar (Bar-Mall-Nord). |

caure al parany, caure en un engany, a la trampa, a la ratera; caure-hi de quatre potes, deixar-se albardar, dur a escoltar es sermó (Mall), menjar-se l’ham (Mall) |

Li he dit que l'any vinent tindrem tres pagues extres i ha picat l'ham.

Aquests regals que fan els bancs els pagues molt cars, però sempre n'hi ha que piquen l'ham.

Ja es notava que el xicot anava engolint l'ham i ja el tenia ben endins quan... -Vagons robats-.

nota: Pensem que 'mossegar l'ham' és un calc del castellà.

picar l'ullet

Fer un senyal a algú aclucant un ull i tenint obert l'altre. |

fer l'ullet (Bar), (fer una aclucada d'ull, fer s'uiet' (Mall), picar tresos (si és un tic) |

Quan ell li deia això, m'ha picat l'ullet.

M'ho fa sebre amb una mirada o amb una aclucada d'ull -Tomeu Penya-.

Hi ha multitud de picades d'ullet a l'espectador (en un film) -Avui-.

El Govern fa l'ullet a la patronal -CR-.

Aquest nen pica tresos.

picar pedra *

El periodista treballa tant com l'executiu (o penca, suar el jornal, lluita, maçola; no pica pedra) –El9-.

picar-se els dits

Perdre diners en un negoci (Gir-Bar). |

agafar-se els dits (Ca-Val), cremar-se els dits (Am-Val), fer una mala operació, arruïnar-se, fer el negoci d'en Gibert -o d'en Robert- amb les cabres que en donava dues de negres per una de blanca, quedar plomat, deixar-hi les barres, fer es negoci de na Peixfrit que els venia a quatre i els comprava a sis (Mall-Val) |

S'hi picaran els dits, si fan això (els sortirà malament, el negoci).

M'hi he picat els dits, fent crèdits (un banquer).

Comprant i venent cotxes vells m'hi vaig picar els dits.

Algú s'hi podria picar els dits, criticant la seva empresa (tenir represàlies).

S'hi han agafat els dits, amb aquest taller.

S'hi picaran els dits! (els han denunciats i tenen coses no declarades)

S'han cremat els dits amb el menjador escolar (hi ha molts morosos).

picat

Es diu de les activitats quan es fan amb intensitat i ben fetes. |

intens, fort, complet, aprofitat |

Jo no ensenyaria gaire història a les escoles, però quatre idees ben picades les haurien de saber (Am).

nota: Vegeu també 'picat', al Volum 1.

pillar *

T'he enxampat! (o t'he arreplegat, t'he agafat, t'he atrapat, t'he descobert, t'he vist; no t'he pillat!)

nota: 1 Trobem 'pillar', amb aquest sentit al DNV.

2 Segons el DIEC 'pillar' vol dir emparar-se violentament d'una cosa.

3 'Pillar' té diferents accepcions en castellà i de totes hi ha solucions adequades en catalanes. La millor cosa que es pot fer amb aquest mot és prescindir-ne.

pim i pam

Soroll fet per un seguit d'accions brusques (Gir-Mall). |

patim i patam, pim-pam |

Hi havia uns pims i pams, aquell dia, en aquella casa! (es barallaven).

Hi havia un pim i pam, el dia que canviaven els moble! (fressa de mobles).

Amb aquest pim i pam no em puc concentrar (sento paletes).

Quin pim i pam de volant! (el mou molt).

pinta-me'ls aquí a darrere l'esquena!

Ho diu algú quan veu que el volen enganyar o que en volen abusar. |

puja aquí dalt!, puja aquí dalt i balla!, demà m'afaitaràs!, i un be negre amb potes rosses (Bar) |

A -M'hauries de pagar el dinar. B -Pinta-me'ls aquí a darrere l'esquena!

C -Si no dius res, tothom pica sobre teu (si no et queixes, pagues més). D -Quan et porten una factura d'aquestes -exagerada- els has de dir: puja aquí dalt i balla! (no la paguis).

pintar a l'esquena (o pintar-se)

Dur males conseqüències, una acció que s'ha fet o quelcom que ha passat. |

pintar-se a les costelles, fer anar malament, pagar car, perjudicar, dur ròssec, encetar (Am) |

La mala llet te la pintaré a l'esquena! (et picaré, el nen no creu, fa rebequeries).

La fanfarroneria se li va pintar a l'esquena (presumia i va perdre la partida).

Aquella contrada se'm pintarà a l'esquena (abans ha doblat, jugant a la botifarra, ha perdut, i ara tem que, per culpa d'això, perdrà la partida).

Es pinten a l'esquena, dos mesos de nervis (porten males conseqüències).

Aquesta suada se'm pintarà a l'esquena (em refredaré).

Al Lleida, ja se li pintarà per l'esquena, anar a primera (s'endeutarà).

Portaven el seu full de serveis pintat a les costelles després de... –Carlinada-.

Si no calles, t'encetaré!

pintar bastos *

L'economia no va bé, les coses es presenten malament (o van mal dades, tot va a mal borràs, tot va de través; millor que pinten bastos).

pintar bé *

Semblar que van bé, aquesta gent (o semblen rics, sembla que es guanyen bé la vida, sembla que prosperen; millor que pinten bé, aquesta gent).

Allò començava a veure's animat -es veia activitat comercial- (o començava a anar bé, presentava bé, tenia bon caire, tenia bon aspecte, feia bona pinta; millor que allò pintava bé).

T'ho pinten molt bé, perquè compris (t'ho posen bé, t'ho expliquen, t'ho descriuen).

nota: Trobem 'pintar bé' i 'pintar malament' en alguns diccionaris. Pensem que és per influència del castellà. Pintar una cosa vol dir descriure-la; no pas tenir, aquesta cosa, un aspecte bo o dolent.

pintar bones

Es diu quan es presenta una bona situació per algú o per alguna cosa (Val). |

pintar bé, pintar garrit (Mall) |

No li pinten bones al president -Punt-.

pintar la cigonya

Enganyar (Bar). |

ensarronar, engalipar, entabanar, fer creure el que no és, fer combregar amb rodes de molí, fer beure sopes amb un porró embussat, fer beure a galet -o a gallet-, (fer creure que la Mare de Déu es deia Joana, pintar sant Cristòfol nan -o nano- Bar-Mall) |

Estic segura que ahir al vespre no va acabar la feina. Què m'ha de dir! A mi no em pinta la cigonya!

Aquell, amb bones paraules, em volia pintar sant Cristòfol 'nano'.

pintar la mona

Fer veure avantatges inexistents (Bar). |

pintar la cigonya, entabanar, convèncer

Ha anat a viure a Terrassa perquè les filles li han pintat la mona.

pintar mal (o: pintar malament) *

Semblar que va malament, una persona o un assumpte. |

no fer gaire gràcia, semblar dolent, tenir mal aspecte, no poder-se aprofitar, tenir mal caire; no en donaria ni cinc cèntims |

Aquestes peres semblen dolentes (o tenen mal aspecte, no són prou bones, tenen mal caire, no es poden aprofitar, no em fan cap gràcia; millor que pinten mal, pinten malament).

Aquest poble es veu pobre (o pobreja, té mal aspecte, d'aquest poble no en donaria ni cinc cèntims; millor que aquest poble pinta mal)

D'aquests jugadors, no n'hi ha cap que es pugui aprofitar (o no valen gaire, no són bons, no en donaria ni cinc cèntims; no aquest jugadors pinten malament).

pintar-s'ho a l'oli

Haver de renunciar a una cosa (Bar). |

anar-se'n amb les mans buides -o netes-, no obtenir res, quedar a l'escapça, quedar amb la canya i sense peix, acabar els anissos |

Es pensava que aprovaria les oposicions i se les ha hagudes de pintar a l'oli.

pintar-se floretes

Dir, algú, coses positives de la seva persona (Mall). |

tirar-se floretes, alabar-se, presumir |

Entre tots, que aquí no es tracta de pintar-se floretes, inventaré un sistema –Albellons-.

pit i collons!

Mots d'ànim. |

tu, endavant!, no t'has d'espantar mai, pit i fora! (Val), pit i amunt! (els castellers); desperta, ferro!, no et rendeixis |

A -Aquest partit el perdrem. B -Res de perdre: pit i collons!

Tu no et rendeixis; encara que el cap baixi, pit i collons!

pitjar

Estimular o incitar qualcú per tal que realitzi una determinada acció (Mall). |

punxar, esperonar, engrescar, pressionar |

Em costa molta pena fer-ho (demanar subvencions), m’han de pitjar molt -Lluc-.

pitjar l'accelerador

Augmentar la intensitat d'una acció. |

accelerar, afanyar-se, córrer més, espavilar-se, donar més gas, donar embranzida, anar més de pressa, anar-hi més, lluitar més |

Han de pitjar l'accelerador (futbol).

nota: També hem sentit 'prémer' i 'trepitjar' l'accelerador.

pixant clar et pots fúmer dels metges que hi ha

Això és un bon senyal. |

pixa clar i caga fort, i no temis la mort (Mall); menja bé, caga fort, i no temis la mort (Val), (qui pixa clar, no ha de mester metge -o no ha de mester cirurgià, DCVB) |

pixar colònia *

La Montserrat balla amb un peu perquè l'han convidada a aquest casament (o salta de contenta -Gir-Val-, no cap en pell, es frega les mans, no hi veu de cap ull; no pixa colònia).

pixar contra el vent *

Voler, en aquestes alçades, més estats i més fronteres, és anar contra corrent (o és anar al revés del món, és pretendre coses absurdes; millor que és pixar contra el vent).

pixar fora de test

Dir o fer coses que no són del cas (Gir-Bar). |

dir o fer despropòsits, dir inconveniències, anar errat (Gir-Val), anar fora de camí, dir coses que no lliguen prou; dir coses inconvenients, desencertades, incoherents; dir bestieses, dir disbarats, pixar tort, anar fora d'hora, sortir amb un ciri trencat, cagar fora de test (Mall) |

A -D'aquest pis en faríem vuitanta mil euros. B -Tu pixes fora de test, ara no te'n donarien ni la meitat.

Al març va a podar la vinya? Aquell pixa tort! (va fora d'hora, s'ha de fer a l'hivern.

Sembla que has pixat tort! (es diu a qui està enfadat i es queixa de tot)

Has pixat tort, avui: tot et va malament! (t'has aixecat amb el peu esquerre).

pixar-se a la boca

Abusar d'algú. |

riure's de, acollonar, carregar els neulers, burlar-se, pixar-se de tot |

La mainada se't pixarien a la boca, si els ho deixessis passar tot.

A aquest mestre la mainada se li pixen a la boca: no el creuen de ben res.

Aquests paletes s'han pixat de tot: em fan un pressupost i ara em diuen que no val, i, havien de plegar les obres al maig i encara són a mig fer.

pixar vi

Tenir la bossa plena i no preocupar-se de la part econòmica (Men). |

anar fort d’armilla, ésser una persona de posició, nedar en l’abundància |

És tan ric que fins i tot pixa vi.

pixat clar no ha de menester metge

Significa que parlant clar tothom s'entén i no hi ha complicacions (Mall). |

siguem francs, parlant clar ens entendrem |

Ei, senyors, si tots parlam clar ens entendrem. Pixat clar no ha de menester metge.

pla

Molt, molt més d'això que es diu. |

més, fora mida; prou; i els altres!, i els que pengen! (Am) |

A -Ho vam fer quan la Modesta tenia cinc anys. B -Tenia pla més de cinc anys, quan es va fer.

Ho va fer ell, però me'n guardaria pla bé de dir-ho.

Aquí estaríem pla bé, per dinar (Ca).

C -És lleig, el teu dibuix. D -El teu pla!

E -Li direm que no m'interessa. F -Llavors pla s'empiparà!

Tindrien pla més gent que no tenen, si el camp de futbol fos més a prop.

En té pla més que jo, d'anys!

G -Ja té vint anys, la Roseta. H -I els altres!

nota: Vegeu també 'pla 1 i 2', al Volum 1

planer com el pla de la mà

Que no té alts i baixos (Ca). |

igual, pla com una post |

El nostre olivar és planer com el pla de la mà.

El camp, amb aquesta llaurada, ha quedat planer com el pla de la mà.

Pelat com és el país igual que el pla de la mà, bastava posar una guaita per... –Carlinada-.

pla de la mà: El palmell de la mà (Empordà, Girona; DCVB).

plantar al dormidor

Plantar un arbret en l’hivern, quan l’empelt encara no ha mogut (Val). |

Ara quan tinga temps per les vacances de Nadal, anirem a plantar quatre fanecades al dormidor.

plantar cara

Vegeu 'fer cara'

plantar la cresta

Oposar-se a una cosa (Val). |

fer resistència, plantar cara |

Fan la política de plantar la cresta contra els inferiors i callar amb els grans poders –Saó-.

plantar parada

Muntar quelcom, de vegades ficant algunes peces a terra. |

armar, posar parada, muntar la parada, instal·lar, (plantar botiga, posar botiga -obrir-la-) |

Que no plantin parada, que hi ha vaga de pescadors (de peix).

Farem el que podrem i, si no podem més, hi plantarem una estaca (Am).

plantar-se *

Com s'insubordina, aquest nen! (o com alça la creta!, com es rebel·la!, com planta cara!, com s'enreveixina!; no com es planta!)

Si posen aquest impost, la gent dirà prou (o la gent els farà frenar, la gent es revoltarà, la gent els farà cara, la gent es posarà ferma a no cedir -Val-; no la gent es plantarà).

plantar un terme

Defecar a l'aire lliure (Ca). |

tirar una carta (Ca), descarregar el ventre, fer de cos

Vaig a plantar un terme.

plat fort

En Clusques -un actor- es presenta com un dels protagonistes de la mostra (o una de les estrelles, un dels actors més destacats; millor que un dels plats forts) -Avui-.

Aquest dissabte hi ha dos partits importats de la lliga (o de categoria, sobresortints, destacats, vitals, de gran nivell; millor que dos plats forts de la lliga) -CR-.

nota: L'expressió 'plat fort' es diu molt i la trobem en alguns diccionaris. Ens fa dubtar.

ple com un ou

Completament ple (Gir-Bar). |

ple de gom a gom (Gir-Val), ben ple, ple fins a dalt, (acaramullat fins dalt, atapeït com un bull, farcit de gent; Tresponts) |

La plaça era plena de gom a gom, el dia de la festa.

Han jugat en un pavelló ple com un ou.

Mai no l'havia vist, aquell local, ple de gom a gom com ahir.

El camp del Montuïri era ple fins a dalt.

nota: Darrerament es diu molt 'ple a vessar', calc del castellà (DIEC), 'ple a rebentar' que també es diu en castellà i 'ple fins a la bandera', que ens ve del futbol. No oblidem les solucions nostrades.

ple de vida

Es diu d'algú que es veu sa i actiu (Gir-Mall). |

animat, ufanós, actiu, ple de vitalitat |

És una planta plena de vida.

Quan va morir encara se'l veia un home jove, ple de vida.

plegar el rem

Deixar definitivament de fer un negoci o un ofici. |

plegar el ram (Bar-Val), cessar un negoci, tancar la barraca, plegar veles (Gir-Bar), retirar-se |

Si no guanyem a aquests dos, ja podem plegar el rem (plegar de jugar a cartes).

Volem plegar el rem del diccionari (acabar-lo i deixar-lo)

A casa hem plegat el rem del bestiar (ara només sembrem).

plegar-se a *

Anglaterra i França van acceptar els desitjos de... (o es van arronsar i van dir sí a, es van ajupir a, es van doblegar, es van sotmetre, van cedir; no van plegar-se de peus i mans als desitjos de...) –Temps-.

plegar-se de braços

Vegeu 'estar amb els braços plegats'

plegar veles

Deixar completament una feina, una activitat, un negoci, etc. |

plegar armes i bagatges, plegar el ram – o el rem (Ca), picar sola -o de sola, tancar la barraca o la paradeta |

Pleguem veles que és tard (pleguem de la feina, recollim les coses, etc.).

A les deu plego veles (vaig a dormir, plego de treballar, etc.).

Ja podem plegar veles, si no comprem ni llibres ni diaris en català.

Amenaçava amb plegar armes i bagatges i tornar-se’n a Elna –L’ocell tranquil-.

No volen pas retirar veles, sembla (volen continuar la seva part del negoci, no plegar; Am).

ploc-no-ploc

Es diu d'un temps variable, insegur (Mall). |

temps insegur |

Avui, dia tardorenc, horabaixando, ploc-no-ploc, grogor de fulles al carrer... –Albellons-.

plora, que es budells s'eixamplen (o els pulmons)

Vol dir que a vegades és bo plorar abundosament (Mall). |

plora que t'anirà bé |

Maria, ho has passat malament, has estat molt angoixada, però ja ha acabat tot; ara plora, que es budells s'eixamplen.

plorar a llàgrima viva

Plorar enèrgicament. |

plorar fort (que se sent), plorar com un desesperat, plorar com una Magdalena (Gir-Val), plorar com una criatura, no poder aguantar les llàgrimes -o contenir-, plorar a llàgrima batent (Anglès), (esclatar-se, petar-se de plorar, esclafir-se de plorar Mall), fer-li canalera, els ulls (Val) |

Quan cau a terra, el nen, plora a llàgrima viva.

Quan li ho van dir, plorava com una criatura.

Ahir ploraves com una Magdalena.

plorar als dits

Hom ho diu de qui no sap fer servir una eina. |

ésser maldestre, no tenir traça, no tenir arpa, tenir mala arpa, tenir mala traça |

Les tisores li ploren als dits, quan poda (no en sap).

L'aixada li plora a les mans.

Aquest pintor té mala arpa per els feines: no és polit.

nota: Vegeu també 'arpa', al Volum 1.

ploure a bots i barrals

Es diu quan plou molt. |

ploure a dojo, fer un aiguat, caure un xàfec fora mida, baixar -o caure- l'aigua per l'amor de Déu, fer una terrabastada (Fi), (ploure a raig fet, a cabassos, Bar), (caure l'aigua a cànters, a borbollons, a borbolls, tumultuosament, a semalades, a barralets Val). |

Està plovent a bots i barrals i no podem sortir al carrer.

Fa una setmana que plou a cànters.

Fotrà una terrabastada, havent dinat.

ploure damunt banyat (o sobre mullat)

Sobrevenir una desgràcia després d’haver-ne ocorregut una altra del mateix caràcter (Mall). |

(el mal sempre va allà on n'hi ha més, tots els rocs van al mateix tarter-; quan tenim blat no tenim sac, i quan tenim sac no tenim blat; Tresponts), afegir an es banyat (Mall); per acabar-ho d'adobar, tenir una desgràcia i després una altra, les desgràcies no vénen mai soles, les garrotades sempre van allà mateix, ploure damunt banyat (Men) |

Va passar una desgràcia semblant en el mateix lloc. Sempre plou damunt banyat.

A la borsa espanyola plou sobre mullat (hi ha moltes pèrdues seguides) -C33-.

Les garrotades van sempre allà mateix: qui comença de tenir maldecaps, ja n'és (ja no els acaba).

ploure de granat

Ploure de manera intensa (Men). |

ploure a bots i barrals, ploure a semalades, fer un aiguat |

Ha plogut de granat i ara sembla que el mal temps escamparà abans de caure la fosca. Per sort, perquè ha estat un dia negre pels que sovint pateixen de migranya o mal de queixal -Folklore menorquí-.

ploure de mar (i: ploure de muntanya)

Venir, els núvols, del costat de mar (Ca). |

ploure de llevant |

Si no plou pas de mar, no ho farà; les gropades que vénen de muntanya poc arriben, a Roses.

ploure-hi com un garbell (en un lloc)

Haver-hi mols degoters en un edifici (Ca). |

ploure-hi com al carrer |

En aquella barraca de la vinya, quan plou, s'hi plou com un garbell.

pluja batent

Quan plou molt. |

màniga d'aigua, cortina d'aigua, debatut d'aigua, pluja intensa, ruixada forta (Mall), gotellada (Val) |

Hi vam anar pluja batent.

Aquell any collíem raïms pluja batent.

poar aigua amb un cistell de vímet

Fer coses inútils o impossibles (Bar). |

voler buidar un pou amb un cistell (Ca), (pentinar un gat, garbellar aigua; Val) |

Voler acabar amb la pobresa és poar aigua amb un cistell de vímet, perquè cada trenta any la població mundial es dobla i no hi ha menjar per a tothom.

poble per poble

A cada poble.

a tots els pobles |

Passen a repartir llet poble per poble.

Llistes poble per poble (per a les eleccions).

La Selva, poble per poble.

Girona, casa per casa.

nota: No ens atrevim a dir que 'poble a poble' i 'casa a casa' són maneres de dir incorrectes. Tanmateix la forma habitual -tant al Principat com a València- dels parlants de sempre és 'per'. A Mallorca són usuals les dues formes.

pobre (+ nom)

Expressa commiseració (Gir-Mall). |

infeliç, pobre diable |

Pobra gent! (es veu guerra a la televisió i hom s'exclama).

Per què em castigueu, pobre de mi?

Pobre home! Tothom n'abusa.

És un pobre noi, tothom l'entabana.

És un pobre diable que necessita mantenir... -Punt-.

Pobre fill!, ha plorat tota la nit (encara que sigui el fill del veí).

pobre d'esperit

Persona poc decidida, de poca empenta (Am-Mall). |

tenir poca empenta, poca iniciativa; ésser aturat |

És una mica pobre d'esperit.

pobre de

Expressa amenaça (Gir-Mall). |

te'n guardaràs bé prou de!, si ho fas, et |

Pobre de tu que ho facis!

Pobre d'ella que el toqui!

Pobres de nosaltres, si no plou!

Pobre de mi!, no en sé de fer etiquetes! (com voleu que en faci, si no en sé fer?)

Pobre de tu que toquis la tortuga!

pobre de rostolles

Pobre en grau extrem (Alt Urgell). |

indigent, pelacanyes, afaitapobres, pobre de Jesucrist, més pobre que un mal any, més pobre que una rata, pobre de solemnitat |

A -Ves quina vida més miserable, la del Mateu! B -Sempre ha estat un pobre de rostolles -Trabucs-.

Un dia férem alto en un veïnat més pobre que un mal any -Carlinada-.

Als pobres de solemnitat los diuen pobrots –L'armariet-.

pobre puta!

Hom ho diu de quelcom que és evident, en general parlant d'alguna trapelleria (Am). |

que n'ets de trempat!, així no costa gaire d'anar bé |

A -El gos no menja. B -A mi sí que em menja. A -Què li dónes? B -Carn de pollastre. A -Pobre puta!

Els del banc no m'avisen del descobert i van cobrant interessos. Pobre putes! .

Aquests treballen en negre i demanen subvencions. Pobres putes!

pobrets i alegrets

Tenen pocs mitjans econòmics, però són feliços. |

pobres i contents, pobre i resignats |

Abans, pobrets i alegrets: no teníem gaires coses, però també estàvem bé.

poc

1 Poc, en posició inicial equival a no. |

no |

Poc has d'enraonar tant! (no ho has pas de dir que no hi vols anar).

B -Duus un vestit molt vell. B –Poc ningú me'n regalarà cap!

Poc ho saps bé, això que ha passat.

Poc m'hi veig, aquí: aquest menjador és molt pobre de llum.

2 No gaire (Gir-Mall). |

no gaire més, una mica més, un xic més |

Són una gent poc recomanable (no te'n fiïs, són dolents).

Algun lector poc avisat podria caure en el parany -Temps-.

Sembla poc esclarit, aquell noi (curt de gambals).

Són poc de fiar -TV3-.

Hi ha hi ha poc més de mitja entrada -C33-.

Primer va entrar ell i, al cap de poc, va arribar ella (o al cap d'una estona, un xic més tard, al cap d'una mica; millor que poc després).