n'hauríem parlat / no dormir de nit

Vegeu 'ofegar-se en un got d'aigua'

negoci foradat

Hom ho diu quan perd en un afer o transacció (Mall). |

fer un mal negoci, fer el negoci d'en Gibert amb les cabres, fer el negoci de na Peix-frit (Mall) |

En Jeroni es pensava treure'n doblers, però li ha sortit tort, ha fet un negoci ben foradat.

El turisme és un negoci foradat per a nosaltres -Mirall-.

negoci rodó

Negoci que surt molt bé (Gir-Mall). |

negoci molt favorable, molt avantatjós; bon negoci |

Va ser un negoci rodó, comprar aquell pis: ara ens en donen el doble del que ens va costar.

negocis amb parents, resulten dolents

No barregis diners i família (l’Alguer)

negre com la pega

Es diu d'una persona que té la pell molt negra (l’Alguer). |

negre com un tió, com el carbó, com una gola de llop, com un perol |

negre com una caua

Es diu per referir-se a una cosa de poca confiança o que inspira incredulitat (Mall). |

de cap manera; ni poc ni gaire, ben res, res |

Aquells predicadors en sabien molt d'infern, de foc i d'eternitat; l'amor, emperò no el coneixien ni pels colzes. Feien que un poble sa se sentís culpable -Brostejar-.

nota: Vegeu també 'per la part del colze'

ni pensaments!

De cap manera. |

ni pensar-hi, ni ganes, en absolut, de cap manera, per res del món, ni ho somiïs (DIEC) |

No val pas tant, el vestit: ni pensaments!

A -Els coneixes tots? B -Ni pensaments! (no).

Jo, fer viatges a fora? Ni pensaments!

C -La vols? D -No, ni pensar-hi!

E -N'hi havia, de cartrons de llet? F -Ni pensar-hi.

Ni ho somiïs, que vindré amb tu -TV3-.

G -El Figueres jugarà a primera divisió. H -Ni pensar-hi!

I -T'ho deixava fer? J -No, ni pensaments! –TV3-

K –T'hi casaràs? L –No, ni pensaments!

ni per aquestes! *

No hi ha manera que facin gol! -en una ocasió de bon fer- (o no fan gol de cap manera, ni així fan gol!, no fan gol ni per casualitat, ni per equivocació; no no fan gol ni per aquestes!)

ni per espitllera

Indica negació completa (Val). |

gens ni mica, ni de bon tros |

En l’arròs no hi havia carn ni per espitllera.

A -Creus que aprovarem? B -Ni per espitllera.

Aquest llibre està exhaurit, no el trobaràs ni per espitllera.

ni per un moment

Vegeu 'per un moment'

ni pintat

Vegeu 'anar pintat'

ni poc ni gens

Locució adverbial que indica una manca absoluta de qualque cosa o un desconeixement total de quelcom o de qualcú (Mall). |

ni poc ni molt, ni poc ni gaire, no gens, ni poc ni molla (Pallars), ben gota (Gir) |

Aquest ofici no el conec ni poc ni gens.

Això, pare, no em preocupa ni poc ni molla -Històries-.

No em preocupa ni poc ni gaire, quedar calb.

Aquesta cama no la puc remenar ni poc ni molt.

ni prop fer-hi!

Ni de bon tros (Val-Mall-Eiv). |

ni pensar-hi, ni d'estona, de cap manera, ni molt menys, ni de bon tros; ni se t'acudeixi!, no gens |

Els perills no s'han acabat, ni prop fer-hi -Temps-.

Hi havia gent que sí, no hi ha dubte, però no tota, ni prop fer-hi.

A -Li demanaré permís. B -Ni se t'acudeixi! (no ho facis, perquè és un contrari)

Aquell home no era normal, ni prop fer-hi.

Això no ha sortit com esperàvem, ni prop fer-hi.

ni que

Encara que. |

No el compraria ni que només valgués un euro -Llibre-.

M'agradaria, ni que fos un temps, poder-me dedicar a la música i prou.

No em recordava ni que al món fóssiu (no comptava pas amb vosaltres).

Ni que et paguessin tot l'or del món, no ho hauries de fer.

Sigues feliç ni que sigui una vegada -TV3-.

És bo sortir de casa, ni que sigui, a vegades, per discutir -Avui-.

ni que *

L'Ajuntament em fa pagar 200 euros. Es deuen pensar que sóc milionari! (o com si fos milionari!; no ni que fos milionari!)

ni que ho diguis! *

A -Aquest meló no es pot menjar. B -Ja ho pots ben dir! (o encara que ho diguis!, ja tens raó!, i tant!; no ni que ho diguis!)

C -M'han disfressat. B -Ja ho veig bé prou! (o no cal que ho juris!, no cal que ho diguis!, no cal dir-ho!, i tant; no ni que ho diguis!)

ni res! *

Està molt nerviosa (o n'està pas poc, de nerviosa! no no està nerviosa ni res!) -TV3-.

Fa el beneit i s'ha passejat tothom-, en Miquel: que n'és de viu! -els ha enganyats- (o que n'és de puta!, que n'és de llest, no el fot pas qui vol!; no no és espavilat ni res!) -Temps-.

ni s'avé ni s'encontra

Es diu per referir-se a la manca d’acord, d’enteniment o de sentiments entre dues persones; també per indicar que una cosa no va bé amb una altra ni s’hi adapta (Mall). |

no té cap ni peus, no té cap ni centener (Val), no té cap ni coa (Mall); no lliga, no fa parella |

Paula, tu deus trobar que tot plegat ni s’avé ni s’encontra. I jo crec que val més deixar-ho anar -Els voltors-.

Aqueix pern no s’avé ni s’encontra amb aquesta femella.

ni sí ni no

A mitges. |

ni bé ni malament, va fent, que vols que et digui, no hi ha res de particular, ni te la pago ni te la nego (Ca) |

A -T'agrada, aquest quadre? B -Ni sí ni no.

C –Et va ve la relació amb la parella? D –Ni te la pago ni te la nego.

'ni son todos los que están, ni están todos los que son' **

A -T'agrada la llista dels que han triat per al premi? B -Home, n'hi trobo a faltar alguns que s'ho mereixen (o n'hi ha que s'ho mereixen més que algun d'aquests, n'hi ha que no s'ho mereixen pas, no hi ha tots els que hi hauria d'haver, n'hi ha més a fora que a dintre, la llista no és completa; no 'ni son todos los que están, ni están todos los que son').

C –Has vist que han trencat un semàfor a cops de roc? D -N'hi ha més a fora que a dins! (o això ja passa de mida!, n'hi ha que tiren el roc i amaguen la mà!; no 'ni son todos los que están, ni están todos los que son').

ni t'explico! *

És molt cara, aquesta colònia. No ho vulguis pas saber! (o una cosa exagerada!, molt i molt!, amb desmesura; no és cara que ni t'explico!, ni t'explico!)

ni tan sols

Ni això que diem (Gir-Mall). |

ni aquests que diem, ni aquí no arriba |

Ni tan sols va venir el secretari -TV2-.

Ni tan sols eren catorze.

nota: Cal evitar 'ni siquiera'.

ni tant ni tan poc *

A -Aquests noi no serviria ni per jugar amb el Vilassar de Dalt! -un de primera divisió)- B -Home, entre poc i massa, de les coses (o no fotem!, no exagerem!; posats a dir, diem collonades!, tres són curtes i quatre són llarges; no ni tant ni tan poc!, 'ni tanto ni tan poco!, 'ni tanto ni tan calvo!').

ni tu ni deu com tu

Ningú. |

ni per tu ni per ningú, mai, mai de la vida |

No em manes ni tu ni deu com tu! (no creu)

No callaré ni per tu ni per ningú!

ni un bri

Res, cap cosa; gens, ni la més mínima quantitat (Cas). |

ni piu, ni una paraula; gens ni mica |

Mai no em contaren ni un bri... –La cara oculta de la lluna-.

ni un moment

Vegeu 'gens ni mica'

ni un per medecina

Ni un. |

cap, ni la cara d'un (Ca), ni un de sol, ni un per mostra (Gir-Mall), ni un per remei (Am-Bar-Mall); ni una trista vegada |

No n'endevina ni una per medecina (un vell, s'equivoca).

A -No tens pas un cap de col? B -No en tinc ni un per medecina

No n'has fet ni la cara d'un (d'exercici).

No n'ha quedat ni la cara d'un (de caramel).

C -Tens bitlles de 500 euros? D -No n'he vist ni la cara d'un.

No en quedarà ni la cara d'una, d'olivera, al preu que va l'oli.

No tinc ni un sol mocador.

E -Hi eren, els parents? F -No n'hi havia cap, ni un.

G -No em faries pas ous? -vendries- H -No en tinc ni un per remei. Aquest mes les gallines no ens ponen.

No s'aixequen ni una trista vegada de la taula: els ho han de dur tot (Corçà).

Els lladres no han deixat cap préssec al presseguer: no n'hi ha ni un per mostra!

No en queda ni per remei, de farina (no en queda absolutament gens).

ni vent ni corrent i alba clara: diada d’àngel!

Dita de pescadors quan fa molt bon temps (Cotlliure, Cat Nord).

nin d'uè

Nen molt petit (Mall, Men) |

infant nounat, infant de bolquers, criatura de mames, infant de mamella |

Quan anàvem a veure'l, el pobre es posava a plorar com un nin d'uè -Dones Republicanes-.

ningú (+ altres mots)

A en Jordi ningú no el lliga i ningú no el tanca (fa el que vol, Am).

Ningú no neix ensenyat -o no surt- (els oficis s'han d'aprendre, tothom s'equivoca).

Ningun home neix sabut (l'Alguer).

A ella ningú no li ha d'ensenyar res (no es deixa enganyar pels altres).

Ningú no és profeta a la seva terra.

Vas a caçar bolets massa lluny: ningú no t'hi vindria a caçar aquí -si et perdessis- ('caçar' no és usual a Mallorca, amb aquest sentit, s'usa 'cercar').

Ningú no té res per donar (no et refiïs dels altres, sinó del que tens tu).

Aquell no té pas res per donar (és egoista).

Va al ball i ningú no li diu per què hi és (no té èxit, una noia).

Ningú no podrà dir que no és ben fet.

Ningú no em negarà que ha quedat bé.

ningú altre

Cap més persona (Gir-Mall). |

cap més; com ningú més, com ningú altre, com no n'hi ha d'altres |

Les coses que ells propugnen no les haurà de fer ningú altre.

No vull que entri ningú altre.

Els anglesos, com cap altre, van tenir èxit a reorientar l'economia.

nota: 1 Extret de Llengua Nacional.

2 No és correcte 'ningú d'ells'.

ningú en el seu sa judici *

Ningú que tingui dos dits de seny pot acceptar aquesta manera de fer les coses (o ningú que estigui bé del cap, ningú que tingui seny, ningú que tingui coneixements, ningú que tingui el seny complert; no ningú en el seu sa judici).

ningú no sap què hi ha dins s’olla més que sa cullera que la remena

Moltes coses no les saben més que els qui les tenen entre mans (Men). |

ningú sap més es mal de s'olla que sa cullera (Mall) |

A -Com acabarà aquest cas de corrupció? B -No ho sé, ningú no sap què hi ha dins s’olla més que sa cullera que la remena.

'niño bonito' **

És un nen de casa bona que es dedica a les curses de cotxes (o un fill de ric, un petimetre, un gomós; no un 'niño bonito') –Punt-.

nínxol de mercat *

Encara no hi ha bons productes per aquest segment del mercat (o per aquest sector del mercat, per aquesta part del mercat; no per aquest nínxol de mercat).

nota: Pensem que 'nínxol de mercat' és un anglicisme innecessari.

nit boirosa, nit escatosa

Es diu perquè quan hi ha molta boira, s’agafa molt de peix (Cotlliure, Cat Nord).

nit boja (o: nit de bojos) *

Va ser una nit de sexe (o una nit de gresca, de xala, de xerinola, de platxèria; millor que va ser una nit boja, va ser una nit de bojos).

nit i altra

Cada nit (Mall). |

Ho repetia nit i altra a la taverna –Albellons-.

nit i dia

Sempre (Gir-Mall). |

a tota hora, tot el sant dia, sense parar, incessantment, tothora, seguit seguit |

Aquella dona nit i dia fa anar la televisió.

Així constantment, nit i dia -Contalles-.

Passa nit i dia al cafè (hi és sempre).

nota: 'Dia i nit' no és correcte.

nits negres (o nits)

Quan és ben fosc (Ca). |

negra nit (Am), negre fosc (Am), nit closa, ben fosc (Gir-Mall), nit fosca (Mall) |

Retirem-nos ja, que és nits negres.

Ara, a les sis ja és nits.

Era nits negres, quan vaig arribar a casa (Ca).

niu de polls

Lloc on hi ha molta brutícia o molta misèria (Val). |

cort de porcs |

La teua habitació és un niu de polls: l’hauràs de netejar algun dia.

niu de raons

Vegeu 'ésser un niu de'

niu de sacres

Es diu d’un lloc perillós, difícil, on fa de mal sobreviure-hi. |

cau de llops |

Aquest mercat és un niu de sacres; serà qüestió d’agafar-li la manya -Séquies-.

sacre: Mena de serp, a la qual, entre els llauradors valencians, s'atribueix mossegada molt forta i verinosa (DCVB).

no (+ infinitiu) gran cosa

Es diu d'una cosa poc important o d'una quantitat petita. |

poca cosa, poca quantitat, poc, no gaire, no ésser res de l'altre món, bona cosa (Val) |

No hi ha gran cosa per comentar.

No em preocupa gran cosa el que diguin.

A -Sovint hi penso en la teva tia. B -Jo no; no valia gran cosa!

No n'esperis gran cosa, del teu cunyat.

C -T'has mullat? D -No gran cosa.

E -Puja molt la factura d'aquestes obres? F -No és gran cosa.

Ho vull cobrar, encara que no sigui gran cosa.

no (+verb)

No fent això que es diu. |

si no faig això |

A -No tindràs temps d'acabar-ho. B -No anant a caminar aquesta setmana ho tinc solucionat.

no (+ verb) una *

Aquest porter no en para cap (o no n'atura cap, no n'atrapa cap; no no n'agafa una).

Avui no n'encerto cap (o no n'encerto ni una; no no n'encerto una).

no... ni...

Enllaça dues proposicions o dos termes negatius. |

ni una cosa ni l'altra, a mitges, ni... ni... |

Avui no fa ni fred ni calor.

Jo no crec ni deixo de creure -religió- (o jo crec i no crec).

A -T'ho creus això que diuen d'en Josep? B -Jo ni ho crec ni ho descrec (tant pot ser com pot no ser).

Aquesta gent ni em preocupen ni em deixen de preocupar.

Les reformes d'ensenyament ni em preocupen ni em deixen de preocupar.

És un home que no fa ni deixa fer (és com 'el perro del hortelano', en castellà).

Són gent que ni viuen ni deixen viure (emprenyadors, neguitosos).

no a (+ altres mots)!

Guerra no! (o no volem més guerra!, prou guerra!; no no a la guerra)

A mi no em representeu pas! (o això jo no ho accepto!, no ho feu en nom meu!; no no en el meu nom!)

Això no és pas culpa meva (o no en tinc pas la culpa jo; no no és la meva culpa)

nota: Segons Pau Vidal, de qui ho copiem, aquesta manera de dir és un anglicisme.

no abassegar

No poder fer una cosa per manca de temps, de força o d'altres coses (Am-Mall). |

no poder abraçar, no donar l'abast, no tenir una hora per a ell |

En aquest temps tenim tanta feina a l'horta que no l'abasseguem.

Treballo molt: no tinc ni una hora per a mi.

nota: 'Abassegar' és voler-ho tot, no tenir-ne mai prou, de les coses. Ex.: Aquells quan compren, abasseguen (ho compren tot). Aquell ho vol abassegar tot (tenir).

no acabar

Allargar-se molt quelcom. |

durar |

M'agrada baixar amb vosaltres, però no acabeu mai (trigueu molt).

Si et fan una operació, ja pots pensar que no acabaràs pas aquí (vénen més mals, Ca).

El partit no ha fet més que començar.

no acabar de

No anar bé, una cosa, o no ésser suficient (Gir-Mall). |

no abastar a, no arribar a, no poder abassegar, no poder acudir, no anar tan bé com hauria d'anar |

El cotxe no acaba d'anar bé.

No acaben d'arribar, aquesta gent (es retarden molt).

No acaba de quedar bé, aquest quadre.

No m'acaba pas de convèncer (no em fa el pes).

No ho acabo d'entendre.

Quan treballava, no acabava mai la gana.

No acabeu pas mai la gent! (teniu moltes visites)

No acaben mai la gana!

Ens aquelles muntanyes de Lorda els boscos no s'hi acaben.

No passa res, si perds aquesta feina: el món no s’acaba pas aquí (hi ha altres coses).

No m'acaben d'agradar, aquestes motos.

De la manera que treballem no podem abastar la feina (en tenim massa, anem a cos batut).

La pilota és grossa i el gos no la pot abassegar, amb la boca (Am).

Són poques infermeres i no poden acudir (donar l'abast, Ca).

No m'agrada gaire que surtis amb aquesta noia (o no m'acaba d'agradar, no em sembla bé -això es diu ara-).

El tractor no va tan bé com hauria d'anar (no tot lo ve que hauria d'anar).

no acceptar un no com a resposta *

Vull que vingueu a sopar a casa, i no em digueu que no! (o i us convido perquè vingueu, i no vull excuses, i no em digueu que no; no i no accepto un no com a resposta) -TV3-.

no 'aclarar-se' (i: no aclarir-se) *

Aquest rebut del llum és molt complicat: no m'hi entenc! -Gir-Val- (o no el comprenc, no me'n surto!, no l'entenc; no no m'hi 'aclaro', no m'hi aclareixo).

Aquest problema no em surt (o no el sé fer, no l'entenc; no amb aquest problema no m'hi 'aclaro')

Hi ha una evidència: els dels govern no s'entenen -l'un contradiu l'altre- (o no s'acaben d'entendre, no es posen d'acord, no s'avenen, no van coordinats, no saben què fan, no saben què diuen, no saben què es pesquen;, no s'hi troben -Val-; no no s'»aclaren», no s'aclareixen) -CR-.

no aclucar ull *

Anit no he pogut dormir (o no he pogut aclucar els ulls -o l'ull-, he passat la nit en blanc; no anit no he aclucat ull.

no acollar-se

No creure (Am). |

no fer bondat, no tenir rei que el governi |

A –Deixem anar el gos? B –No, que no s'acolla, després (no es deixa agafar).

no acostar-se

No anar a un lloc. |

no presentar-se, no acudir; no ésser mai enlloc -o no anar-, no posar els peus (en un lloc; Gir-Bar) |

Fan teatre i no s'hi acosta ningú.

Fa propaganda de l'excursió i després ell no s'hi acosta.

Tu mai no acudeixes (no véns a les reunions).

Aquesta gent no són mai enlloc (no van a festes, no surten, no es veuen gaire).

Jo no hi poso els peus a casa seva (no hi vaig mai).

no acudir

No pensar en una cosa. |

no caure-hi, no recordar, no pensar-hi; no em preguntis què, no recordar ni que al món sigui, no sortir del magí |

A –Em vaig descuidar de comprar cebes. B –Sí, mira, mai no acudeixes en tot.

No hi he acudit, a triar altres autors.

Poc acudeixen gran cosa, aquesta gent (no pensen gaire, són gent senzilla).

Mai no acudeixes (no penses en tot).

No hi havia acudit, en això (Gir-Mall).

Sé que quan es va casar li vàrem regalar quelcom; ara, no em preguntis què (o no em demanis què; no ho recorda).

Ha anat cap a casa i no s'ha recordat de la cinta ni que al món sigui (l'havia de dur i se n'ha descuidat).

No em vaig 'enrecordar' ni que al món fos (li havia de fer un encàrrec).

Em declarà secament que no coneixia Manuel Enríquez ni sabia que al món fos -L'ocell tranquil-.

Hola, Joan. No em recordava ni que al món fossis.

No havia pensat més ni que al món fossis (era a la via que em passejava i havíem quedat per treballar).

Ara no em surt del magí el nom de l'hotel.

no admetre (+ nom)

Ésser una cosa molt evident (Gir-Mall). |

ésser clar, ésser clar com l'aigua, no tenir retop |

A -Això no admet raons. B -És clar que no: quan una cosa es tan clara, no cal discutir-la.

Les eleccions no admeten dubtes (han guanyat clarament) -TV3-.

Tinc necessitat de sexe, no sé si m'entens (siguem clars, Ca).

El sistema més lògic és la democràcia: això no té retop.

no admetre's de raons

Voler algú allò que necessita o allò que demana (Ca). |

no admetre's de raons (Am), no admetre ajornaments, no voler saber res de res, (no entendre's de raons, no entendre's de romanços DIEC), no admetre raons (Mall) |

El bestiar no s'admet de raons (ha de menjar quan és l'hora; hi has d'anar, encara que plogui).

No s'admet de raons, aquesta criatura: quan té gana plora i plora.

A -La fàbrica no va gaire bé, perquè no es ven. B -La gent no s'admeten pas de raons (volen cobrar el jornal).

No s'admeten pas de raons, els bancs (volen cobrar).

L'avi a les 12 vol dinar, no s'admet de raons. Tota la vida ha estat igual, no és pas d'ara.

no afinar gaire

Ésser poc espavilat (Am). |

no ésser gaire -o ben- fi (Ca), estar malament, no encertar-les totes, no allargar prou, no allargar gaire, ésser curt (Gir-Mall), ésser filat gruixut (Ca) |

No afina gaire, aquell noi.

És una mica filat gruixut, en Josep.

No fa la feina prou polida perquè no allarga gaire.

no agafar (una cosa)

1 No aconseguir quelcom (Ca-Mall). |

no obtenir, no entendre's, no explicar-se, no seguir |

Sento que sermones però no ho agafo (no entenc què dius).

Jo, dues veus no les agafo (si parlen dos alhora, no els entenc).

Diuen que és ella que no agafa (no queda embarassada).

No s'hi entenen, la gent gran, amb targetes (no les saben fer anar)

No m'hi entenc amb aquesta bàscula.

Ara s'explica, això! (ara ho entenc)

Com és que anem tan bé, en aquest país? No m'ho explico.

Parlaven dos menorquins i no els seguia (no els entenia, perdia coses, Ca).

2 Hom ho diu de qui sempre queda bé, sempre té una resposta oportuna a punt. |

no l'atrapes mai, sempre és l'últim de parlar |

A -Si estàs cansada, seu! (A ho diu a B) B –No l'agafes mai! (B ho diu a C) (A és qui no pot seguir) (C les esperava asseguda).

no agradar

No ésser, un fet, agradable (Gir-Mall). |

no venir bé, desplaure, desagradar, disgustar, no fer cap gràcia, venir a repèl; no saber agradar, no acabar d'agradar |

Són coses que no agraden a ningú (els divorcis).

No m'agraden els fets d'aquesta noia (o no m'agrada el seu anar; els crits que fa, pica les portes...).

No agrada gaire que passin malifetes a prop de casa (robatoris).

No m'agrada ni poc ni molt que a 14 anys surtin d'aquesta manera.

No m'agrada gens que copiïs als exàmens (o gota; no no m'agrada res) -RAC1-.

No te n'agradi res, d'aquest negoci! (és brut)

D'aquell noi, no me n'agrada res!

No m'acaba d'agradar, la dansa (m'agrada poc).

El ballet no em sap agradar.

No em sap agradar, l'aigua (Ca).

no aguantar les cartes

No saber-hi jugar (Am). |

ésser dolent, jugant; ésser mal jugador |

Sempre vol venir amb mi, i no aguanta ni les cartes.

no aguantar-se dret

Estar molt cansat o trobar-se feble (Gir-Mall). |

no tenir força, estar flac, no aguantar-se ni els pets (Gir-Bar) |

Ahir vaig pujar al Canigó i avui no m'aguanto dret.

Està fotut, en Roger: és vell i no s'aguanta els pets.

no aguantar-se ni amb fil de sargir

Hom ho diu d'una cosa mal feta o mal acabada, d'una cosa que no és veritat.... |

no aguantar-se ni per dalt ni per baix, no aguantar-se per enlloc, no tenir ni cap ni peus (Gir-Mall) |

Això que expliques no s'aguanta ni amb fil de sargir (és tot mentida).

Volem fer una forma musical que s'aguanti (bona, ben feta, presentable) -CM-.

Aquesta teoria no s'aguanta ni per dalt ni per baix (no és bona).

no aguantar-se res a l'estómac (a algú)

Vomitar el menjar. |

no admetre-li res, l'estómac; gitar, no tenir habilior (Am); no tenir res a l'estómac, boçar (Val), |

No se li aguanta res a l'estómac, al pare, aquests dies.

No em trobo bé i l'estómac no m'admet ben res.

No tinc ni habilior per anar a comprar (estic decandit i no tinc força).

Vomita bilis perquè no té res a l’estómac (no ha menjat res, Ca).

no aixecar el cap

Vegeu 'aixecar el cap'

no aixecar-se

No poder superar una dificultat o un entrebanc (Gir-Mall). |

no sortir-se'n, no poder-se redreçar, no aixecar més el cap, anar malament, quedar a la misèria, no fer xiu (Ca), no aprofitar (Val); nus gordià |

Vam tenir una agafada de dits amb el bestiar i no ens n'hem aixecat més (hem anat sempre més malament).

No ens n'hem aixecat més, des d'aquella pedregada.

El dia que tingui un problema gros no se n'aixecarà: tot el preocupa.

Si tens un llogat sense assegurar i se't fa mal, no te n'aixeques (t'arruïnes).

No se'n va aixecar mai, de la mort del fill (tenia depressions).

Aquest negoci no s'aixeca un pam de terra! (no progressa, Ca)

...però tanta manifestació de fe i de pietat, de poc aprofitava –la plaga de llagostes continuava igual- -Saó-.

No me n'he aixecat, d'aquell contratemps.

Hi ha un merder que no ens n'aixecarem! (vagues).

Poc se n'aixecaran, amb tantes derrotes.

no aixecar un gat per la cua

No aconseguir allò que hom pretén (Mall). |

no fer res de bo, no fer xiu (Ca) |

Els vaig votar amb plena consciència que no aixecarien un gat per la cua -El Temps-.

no així *

Els seus companys se'ls prenen seriosament, però molta gent, no (o mes molta gent, no; no no així molta gent, però no així molta gent).

Les pluges poden afectar les Balears, però no el País Valencià (o però gens el País Valencià; no no així el País valencià).

Frase correcta: Ho pots fer d'una altra manera, però no així.

no ajustar-se a

Conformar a allò que és just, a una norma determinada (DIEC). |

no és ben veritat, no lliga, no és veritat del tot, no és d'aquesta manera, no és exactament així, no casa amb |

Això que dius no s'ajusta a la veritat (o no s'ajusta a la realitat).

El sexe i la cuina selecta no casen -Ràdio-.

no alçar un pam de terra

Tenir poca estatura (Mall). |

ésser un tap de cossi -o de bassa-, no sortir un pam de terra (Gir); ésser un cigró, un retall, un menudall, un nap; ésser petit com un cop de puny, ésser un titit (Ca), ésser un titiritit Am), ésser un caganiu (Bar), (ésser un taperot, un purrinyeu Val), ésser un tap de barral (Mall) |

El seu fill és molt petit: no alça un pam de terra.

Aquest noi no surt un pam de terra, i els gols que fa!

no amagar-se de

Vegeu 'amagar-se de'

no amagar-se per

No considerar-se inferior a la persona que també es diu. |

veure's apte per, ésser tan bo com, saber-ne tant com |

Jo sé fer tota la feina de casa: no m'amagaria per cap dona! (un home)

Per podar vinya, no m'amagaria per cap vinyater del Rosselló.

no anar (una cosa)

Vegeu 'anar -una cosa- (i: no anar)'

no anar a fiar

Fer una activitat amb molt d'afany, amb molta intensitat (Am). |

no estar de punyetes, tenir mala llet, anar a totes, fer-s'hi molt, lluitar al màxim |

A -Diumenge juguem contra el Besalú. B -Ja us costarà de guanyar: aquells no van a fiar (Am).

no anar a l'hora

Vegeu 'anar a l'hora'

no anar a la saga

Vegeu 'anar a la saga'

no anar a triar

Se sol dir de les coses que l'home no pot preveure ni controlar. |

ésser inevitable, ineludible, no es pot triar (Mall) |

A -El dia del bateig ens va ploure tot el matí. B -No va a triar, això.

C -Ara tinc uns veïns molt emprenyadors. D -De vegades no va a triar, això.

E -S'ha mort a 40 anys, F -No va pas a triar, la mort.

El caràcter no va a triar: es té el que es té.

No va a triar, tenir fills llestos.

no anar amb

Vegeu 'anar amb *

no anar amb allò

Es diu per indicar que no es pensa en quelcom determinat, ni s’hi para esment (Mall). |

anar distret, no pensar-hi, no comptar-hi, pensar en l’amor de les tres taronges |

Jo no anava amb allò, i en veure’l per darrere em vaig espantar molt.

no anar bé

Vegeu 'anar bé

no anar de

No tenir interès en una persona o en una cosa (també es diu ‘anar de’, Mall). |

no agradar, no interessar, no caure bé, no fer gràcia, no fer córrer (Am) |

Aquesta al·lota és mala de casar, ningú no va d'ella!

No va de feina, és un murri (no vol feina) -IB3-.

Quan vaig veure que na Maria no anava de mi, i que debades faria perquè m'acceptàs, me'n vaig afluixar, tot i que l'estimava.

A –T'agraden els fesols? B –No em fan córrer, però en menjo.

no anar endarrere (de quelcom)

Menjar molt i sovint una menja. |

tenir-ne molts, abundar, atipar-se de, estar-ne carregat, no anar endarrer de (Mall) |

A -Agafa bombons. B -No en vaig pas endarrere (cada dia en menjo).

No en vaig pas endarrere, de maduixes.

no anar enllà (o: no anar més enllà)

No anar gaire lluny, no durar gaire, no ésser gaire trempat. |

no allunyar-se, no allargar-se; acabar-se, plegar, minvar |

Si surt a fer caca, no fa pipí, el gos: no va més enllà (no allarga més).

Ell diu bajanades, però em penso que no va més enllà (que no té mala fe- Gir-Mall).

Aquests creuers no aniran gaire enllà, perquè enganyen en el preu.

Els nens juguen a la plaça i no van gaire enllà (no van gaire més lluny).

no anar enlloc

No ésser útil (Gir-Mall). |

no servir de res, no tenir sentit, no treure cap a res, no ésser bo per a res. |

Amb aquest llapis no vas enlloc (és petit).

Sense una mica de geni no es va enlloc; quan convé, s'ha de tenir mala llet.

Les seves queixes no van enlloc -C33-.

no anar entesos

Vegeu 'anar entesos'

no anar fi

Vegeu 'anar fi 1 i 2'

no anar gaire a l'hora

Vegeu 'anar a l'hora'

no anar gaire lluny a caure

No trigar gaire, a algú, a passar-li alguna cosa negativa. |

aviat rebrà, s'arruïnarà, ho perdrà tot |

No he pas anat gaire lluny a caure (em trobava malament i al cap de poc m'he desmaiat).

No anirà pas gaire lluny a caure, si no ven (haurà de tancar).

A -És vell i corre amb dos mil euros a sobre. B -No irà pas gaire lluny a caure, si el veu segons qui (el robaran).

no anar-hi res

No interessar, un tema. |

no agradar, no voler, no importar, no afectar; no fa amb mi, tant se me'n dóna, tant m'és naps com cols, tant m'és blanc com negre |

Si no t'hi va res, en un partit, ja no el mires.

A mi no m'hi va res, en aquesta qüestió.

A mi no m'hi anava res, i em va saber greu que l'insultés.

no anar ni endavant ni endarrere

No canviar, una situació (Gir-Mall). |

estar encallat, fer com la corda del burro, quedar bloquejat, no moure's; quan l'un estira, l'altre arronsa; no avançar, no variar, no anar ni avant ni arrere (Val) |

Aquest edifici sempre el veig igual: no va ni endavant ni endarrere (no l'acaben de fer).

Els sindicats i el govern fan com la corda del burro (cadascú estira pel seu costat, i no anem bé).

no anar ni venir

Vegeu 'no em va ni em ve'

no anar per dalt terra

No anar cara a l’aire, no avançar gens o trobar-se malament (Val). |

(no poder-se tenir dret, anar de morros per terra Gir) |

La meua germana no anava per dalt terra.

Si ara no aneu estudiant, quan arribe la fi de curs no anireu per dalt terra.

no anar per dit

No tenir-se en compte quelcom, considerar-se com si no hagués estat expressat (Mall). |

no he dit res, com si no hagués dit res |

Tot això que no vagi per dit, no m'interessa que ningú més ho sàpiga.

no arribar

No aconseguir tenir prou diners, fer la feina o altres coses. |

no fer-ne prou, no guanyar prou, no tenir-ne prou, no carburar gaire, no aplegar (Val) |

Tot és molt car, ara, i la gent no arriba (o: i els diners no els arriben).

Gasten molt, i després no arriben (no poden pagar).

No sé pas com poden arribar, gastant tant (fan sopars...).

Aquests nois no arriben a més (són curts).

No arriben enlloc, aquests pintors: treballen molt i no fan feina (són curts de jornal).

Hi ha molta feina: treballes dissabtes i diumenges i no arribes enlloc (no fas la feina).

Treballa moltes hores i no arriba enlloc (no guanya prou).

Amb aquest allioli no arribarem enlloc (n'hi ha poc, en faltarà).

No aplegue a fi de mes (em manquen diners).

nota. És usual a Mallorca, però indicant on o a què no s'arriba. Per exemple "es doblers no li arriben per acabar es mes", "no arriba enlloc"; "no arriba a treure es cap".

no arribar a la sola de la sabata

Ésser menys important, de menys categoria, que un altre (Gir-Bar-Val-Mall). |

no arribar a la clavilla (Ca), ésser pitjor, ésser inferior, no poder competir-hi, no arribar al serrell de la faixa |

No li arriben ni a la sola de la sabata, a en Pla -Avui-.

Eren gent de molt senderi, quan et clavaven una catxamona ho feien pel teu bé. El Camps, però, no els arribava ni al serrell de la faixa –Granota-.

no arribar la camisa al cos *

Quan era allà, les cames em tocaven al cul (o estava ben esporuguit, tenia por, estava acollonit, la roba no em tocava l'esquena, estava esglaiat; no la camisa no m'arribava al cos).

no arribar la sang al regueró

Es diu d’un fet o incident greu que pot portar conseqüències tràgiques (Mall). |

no s'hi farà sang, la sang no arribarà a la mar (Mall), no vessar les aigües, d'una torrentada (Men) |

Dóna cada espolsada que sembla un 'bolxeviski'. Però jo que el conec d’estona, ja sé que no farà arribarà la sang al regueró.

regueró: Rec petit i estret per a regar o escórrer l'aigua.

No els féu massa cas la monja, sabedora que tanmateix, les aigües no vessarien d'aquesta torrentada -Folklore menorquí-.

no atendre's a raons *

A l'hora de pagar has de pagar, i prou: no s'admeten de raons (o no volen saber res de res, no s'entenen de raons, no escolten raons; no estan per romanços; no no s'atenen a raons, no s'avenen a raons).

no 'atinar' *

No em vaig recordar de felicitar-lo (o no em vaig enrecordar de -Gir-, era el seu sant i no hi vaig caure -Gir-Val-, no hi vaig pensar; no no vaig 'atinar' a felicitar-lo).

Em demanaven la capital d'Hongria i no la vaig saber (o i no la vaig encertar, i no me'n vaig recordar, i no hi vaig caure; no i no hi vaig 'atinar').

no atrapar la feina

Tenir-ne massa i no poder-la fer (Am). |

no arribar a fer la feina, tenir més feina de la que es pot fer, haver de córrer; no poder-ho fer seguir tot, no poder-les abastar totes, no poder dur el rem, no es pot ser a tot arreu, no poder-se girar de feina |

En aquesta casa no atrapes mai la feina.

Poc he atrapat la feina, avui (me n'ha quedada per fer).

Tinc molta feina i no me n'arribo.

Hem hagut de deixar dos camps, perquè no podem dur el rem (fer la feina).

No es pot pas fer seguir tot (anar a la Festa Major de dos llocs, Am).

Sempre falla quelcom: no es poden pas abastar totes! (ensopegar-ho tot, Am).

No es pot pas ser pertot arreu (fem massa coses i ens en queden per fer, Am).

no atrevir-se amb *

No s'atreveix a fer allò (o no s'hi atreveix, no s'hi veu amb cor, no hi sap plantar cara; no no s'atreveix amb allò).

nota: Copiat de 'Observacions Ruaix 1'.

no aturar

No deixar d’avançar o de moure’s (Mall). |

no parar mai, no deturar-se |

Son pare el cridava, però no s’aturava de córrer.

En Ramon no atura de treballar -Mirall-

Ella no para mai -IB3-.

El ca que portaven s’afuà als bandolers i els cabrits no s'aturaven de belar -Lluc-.

no avancem 'aconteixements'

Ésser molt seriós. |

no deixar-ne passar cap, no deixar-ne passar ni una; no li'n foten ni mitja |

Jo, a la classe, no en deixo passar ni mitja (sóc exigent).

No li'n faran pas mitja, a la nena (és molt viva).

No li'n foten pas mitja (vigila molt).

no deixar ni a sol ni a ombra

La seva noia l'acompanya sempre (o no el deixa de petja, l'acompanya contínuament, no el deixa mai, no el desempara mai el segueix com si fos la seva ombra, no el desempara mai; millor que no el deixa ni a sol ni a ombra, no el deixa ni al sol ni a l'ombra).

Els que venen llibres poc en desemparen mai (vénen sempre).

El gos no et desempara (sempre et ve al darrere, no et deixa).

no deixar ni llavor

Matar totes les persones d’una família (Cas). |

exterminar, (no deixar ni sa llavor, no deixar-ne llavor Mall), no deixar-ne ni un per llavor (Bar) |

...que no deixen ni llavor -La cara oculta de la lluna-.

no deixar perdre (o: deixar-se)

Aprofitar les coses (Mall). |

aprofitar fins l’aire que es respira, fer feix de tota llenya, fer niu de tota brossa, aprofitar-ho tot |

Encara empren canyissos d’albó per assecar les seves figues i les aprofiten totes, no en deixen perdre cap –Nous escrits-.

No te'l deixis pas perdre, l'altre (compra'l).

Aquesta gent no se'ls deixaran pas perdre, aquests calés (els trauran quan passem a euros).

No es deixa pas perdre res, el teu pare: ara és a futbol.

no deixar res per verd

Aprofitar-ho tot (Gir-Bar-Mall). |

agafar-ho tot, quedar-s'ho tot, anar bé tot, fer-ho seguir tot, arreplegar-ho tot sense mirament |

Ens van entrar a robar i no van deixar res per verd (s'ho van endur tot).

A -Ara surt amb La Núria. B -Ell no deixa pas res per verd (totes li van bé)

En Josep no deixa ningú per verd (fa pagar a tothom a les sardanes).

El noi ara és a la discoteca: no deixa res per verd (no se'n perd cap).

no deixar respirar

Vegeu 'deixar-se (+ verb)'

no deixar-se (+ verb)

Vegeu 'deixar-se (+ verb)'

no deixar tocar de peus a terra

1 Fer treballar molt (Ca). |

fer pencar, ésser exigent, fer anar a trenta-nou de coll, no plànyer, (treballar com un minairó, sembla que tinguis minairons al cos; Pallars) |

Allà, els amos no el deixen tocar de peus a terra.

No toquem mai de peus a terra (sempre viatgem, treballem, etc.).

No m'han deixat tocar de peus a terra -jugant a cartes- (m'han apallissat, Am).

No toco de peus a terra, de tanta feina!

Hi ha gent que no toquen de peus a terra –sempre viatgen-. Jo m'estimo més estar-me aquí.

2 Atendre algú amb molta cura (Bar- Mall). |

obsequiar, complaure, no deixar reposar, no deixar respirar |

No van deixar-lo tocar de peus a terra mentre era infant, per por d'un refredat -Temps-.

No el deixen tocar de peus a terra (l'afalaguen, li fan homenatges).

no deixar un clau a la paret

Emportar-s'ho tot (Bar). |

endur-s'ho tot, fer net, fer cau i net |

Quan se'n van anar de la casa no ens van deixar un clau a la paret.

no deixar viure

Fer la vida impossible (Gir-Mall). |

turmentar, torturar, inquietar, molestar, martiritzar, no deixar respirar, fer la guitza |

Mestre, els nens no em deixen viure (la palpen).

No el deixa viure, de tant de fer-lo estudiar.

La nena no deixa viure a ningú (demana coses sempre; no es pot reposar).

He caminat molt i els peus no em deixen viure (em fan mal) –TV3-.

La ràbia no els deixa viure.

No es pot aguantar! No ens deixa respirar (millor que no ens dóna respir). -Avui-.

no deixis per a demà el que puguis fer avui *

Feina feta no té destorb -Gir-Bar- (o si ho fas avui, ja no hi hauràs de pensar més; faena feta no destorba -Val-, feina feta no embarassa –o no destorba -Ca-, feina feta té bon aire -Men-; feina feta té bon tranc -Mall-; qui espera fer demà, potser no ho farà; si fas la feina avui, demà no hauràs de tornar; les coses acabades fan goig, feina feta diners aguaita; el que puguis fer avui, no ho deixis per a l’endemà -o no ho esperis fer demà -Balbastre-; feina matinal tot el dia val -Val-; millor que no deixis per a demà el que puguis fer avui).

nota: Aquest refrany, molt usual, sembla una traducció literal del castellà.

no deixis que

Vegeu 'deixar que'

no deixis ses carreres velles per ses novelles

Aconsella no deixar els bons costums vells per coses noves desconegudes (Men-Mall). |

val més un boig conegut que un savi per conèixer |

Ramon, no pleguis d’estudiar per anar a fer de taxista; creu-me, no deixis ses carreres velles per ses novelles.

no demanar

No fer preguntes (Gir-Mall). |

no interessar-se |

A -Què fa la Dolors? B -No l'he vista més ni en demano a ningú tampoc.

C –Quant valdria una segona edició? D –No he pas demanat tant, jo.

E -Saps amb qui es va casar en Robert? F -No me'n demanis, perquè fa molts anys i no em recordo de res.

no demanar (a algú)

No voler saber el parer d'algú, no voler que intervingui en una qüestió. |

no voler saber res d'algú, voler prescindir d'algú; no ens atabalis |

A -Això us pot sortir bé. B -No t'hi demanàvem pas (no et demanàvem l'opinió).

Per què hi vas a ca la teva cunyada? Allà ningú no t'hi demana.

no demanar res de massa

Demanar coses possibles.

no demanar res de l'altre món, no demanar res d'extraordinari, no demanar res difícil -o impossible- |

No seria pas demanar res de massa, arribar a 70 anys -en té 66- (millor que no és demanar impossibles).

no desafugir

No dir que no, d'entrada. |

no desentendre's de, potser sí, no desagradar, anar mig bé, no dir que no |

A -Voldries venir a caminar amb nosaltres. B -No me'n desafujo pas.

Li vaig dir si li agradaria casar-se amb la meva cunyada i no se'n desafuig pas.

No em desagrada pas, en Josep.

C -Encara et compraràs una casa aquí. D -No dic pas que no.

nota: Vegeu 'desafugir', al Volum 1.

no descompassar-se

Seguir, una persona, el seu ritme (Mall). |

no perdre la calma, estar tranquil, estar assossegat, tenir el cap serè |

A la fi, sense descompassar-se gens ni mica, acaba d’afaitar-lo, i digué... -Adagiona-.

no desdir

1 Ésser tossut. |

ésser mesell, marrà; no afluixar mai, no rendir-se, no tòrcer fulla (les Planes H) |

És caparrut, aquest gos: no desdiu! (no vol deixar anar l'os)

El gos segueix les ovelles: no desdiu.

El piquen, però ell mesell allà: no desdiu.

Els estudiants no desdiuen (van fent manifestacions).

Tossut allà! No vol dimitir

Poc desdiu, aquest gos! (no creu, si l'avisen)

Poc desdiuen, gent així beneita, encara que els piquin.

El cert és que les cames no desdeien mai –Carlinada-.

No m'he pas de rendir per això (s'ha deixat).

No et pensis pas que torci fulla! (és mesell, no desdiu).

2 Poder-se comparar amb una altra cosa (Am). |

ésser igual, ésser com, ésser comparable, ésser equiparable |

Aquests torrons són molt bons, poc desdiuen dels d'Alacant (es poden comparar).

Aquestes fotos dels presoners de Bòsnia són com les dels camps nazis: poc desdiuen (són iguals o molt semblants).

no despenjar-ne de més alts

Es diu d’una persona d’escassa intel·ligència (Bar). |

ésser curt de gambals o d’enteniment, faltar-li un bull, ésser dur de closca |

Això que li demanes és una crueltat, que no t’adones que no pot despenjar-ne de més alts?

Encara que no en despengi de més alts, tot el grup l’ha d’ajudar i estimular.

no diguem

Gairebé (Gir-Mall). |

quasi |

S'estan al carrer del Carme, no diguem al costat del cementiri, però quasi.

Ha costat no diguem el doble, però molt més del que deia el pressupost.

no diguem *

És molt cregut, aquell noi, i del seu germà ja no en parlem! (o i el seu germà encara n'és més, i el seu germà encara el guanya; no és cregut pas poc, que diguéssim -Val-; no i el seu germà no diguem!)

no diguis burro a ningú que no ho -o en- sigui més que tu (o: ase)

No hem de menystenir a ningú, perquè ningú no és perfecte (Ca). |

tothom es pot equivocar, tots els savis n'erren, tots n'errem; abans de criticar una cosa has d'estar ben segur d'allò que dius; quan voldràs dir mal d'algú, mira primer qui ets tu (DCVB) |

A -Aquell gamarús ja s'ha tornat a equivocar. B -No diguis burro a ningú que no ho sigui més que tu!

no diguis mal del dia fins que finit no sia!

Vol dir que fins que una cosa no és acabada, se'n pot esperar un bon resultat (Am). |

no diguis mal del dia que passat -o acabat- no sia, encara no s'ha acabat!, mentre hi ha vida hi ha esperança, encara els hortolans no han retirat els coves (Am), no diguis mal del dia fins que passat no sia! (Mall) |

A -Aquesta partida ja la tenim perduda. B -No diguis mal del dia fins que finit no sia! (podem remuntar)

no diguis pas res més

Ja veig l'explicació d'una cosa que ha passat. |

ara ja ho veig clar, ara ja ho entenc |

No diguis pas res mes: ja veig que la pilota s'ha rebentat amb els cactus.

No diguis pas res més, se n'aniran, per la festa (fan comentaris).

A –El maldecap no se me'n va. B –Tens sufocacions. A –Sí. B –Doncs no diguem pas res més: és la menopausa.

no dir

1 No ésser adequada, una combinació de coses. |

no escaure, no lligar, no avenir-se, no adir-se, no quedar bé |

És un home ric i sempre va amb un vestit atrotinat: això no diu (a Mallorca diem "no hi diu").

Al mes d'agost no diu, anar amb abric.

El pernil dolç no hi escau en una ensaïmada (a Mallorca diem "no hi diu").

No diu, una plaça sense arbres.

2 No renyar (Gir-Mall). |

no molestar, no criticar |

Si agafo quatre préssecs d'aquest arbre no em diran res (conec l'amo).

Jo poc hi dic res, ja m'està bé la vida que fan (surten de nit, Ca).

3 Manera de preguntar (Gir-Mall). |

què hi va que no saps?, què t'hi jugues que no saps? |

No diries mai qui he trobat, a Castelló.

No diries mai qui he vist, al mercat.

no dir cantant, però dir xiulant

Dir una cosa, sense dir-la. |

dir indirectament, deixar entendre, insinuar, fotre una indirecta |

A -Li han dit que no el volen? B -No li han dit cantant, però li han dit xiulant.

no dir ni ase ni bèstia

No dir res, restar impròpiament callat (Gir-Bar-Mall). |

no dir ni bèstia ni ase (Gir), callar, cloure la boca, mutis, muts i a la gàbia, (no dir mot, no badar boca, no obrir la boca Val), no dir ni piu (Gir-Bar-Val), no dir ni pruna (Val), no dir ni fava, no obrir boca (DIEC) |

No parlen gaire: quan eren aquí no em van dir ni bèstia ni ase.

Els paletes se'n van anar sense dir ni ase ni bèstia i ens van deixar amb el nas llarg (penjats).

Ell no va obrir boca.

No se sent ni un piu, en aquesta planta (a l'hospital, Ca).

Generalment, tots acceptàvem els càstigs sense dir ni piu -L'ocell tranquil-.

no dir ni 'bèstia, què et fa mal'?

No preguntar quan caldria fer-ho. |

no dir ni 'burro, què et fa mal'?, no tenir cap detall, ésser mal educat, callar com un puta, no donar cap explicació, no sentir la veu de, no haver sortit de la boca |

Em van operar fa un mes i la veïna encara no m'ha dit ni 'bèstia, què et fa mal?'

Ella parlava amb la dona; jo, 'ni burro, que et fa mal?.

He estat vuit dies a casa malalt i n'hi 'burro, que et fa mal'? (em troba i no em pregunta res).

Ja fa temps que és a l'atur, però no diu 'ni burro, que et fa mal'? (no ho comenta).

No li havia sentit mai la veu (és poc enraonador).

Aquesta paraula no ha sortit mai de la meva boca (jo no ho he dit, això).

no dir ni mitja paraula *

Ella no va dir ni paraula (o no va dir ben res, no va dir ni piu; no no va dir ni mitja paraula).

A -L'entens, el rus? B -Ni una paraula (o gens, ben gota; no ni mitja paraula).

Al teu pare, no li'n diguis res (o no li comentis res; no al teu pare, ni mitja paraula -TV3-.

nota: 1 Tampoc no ens semblen correctes 'no dir res de la seva boca' ni 'no dir ni aquesta boca és meva'. Ex.: No et deixen dir res (o no et deixen ni badar la boca; no no pots dir ni aquesta boca és meva).

2 Sí que és una bona construcció 'deixar amb mitja paraula' (o 'deixar amb la paraula': anar-se'n quan algú comenta quelcom).

no dir ni 'mu' *

Els diaris no en van dir ni piu d'aquest fet (o no en van dir ni mot; millor que no van dir ni 'mu' d'aquest tema).

nota: Llegim a Internet que 'no dir ni mu' pot tenir origen català (vindria de 'mut'). De fet trobem 'No dir ni xut ni mut' al DCVB.

no dir ni mut

Romandre callat, aguantar sense dir res (Cas). |

no obrir la boca, fer muts i a la gàbia, no dir ni piu, no dir ni pruna, callar com un mort |

Quan falten setmanes per casar-nos, va el sogre i no em dirigeix la paraula, però que no em diu ni mut –La cara oculta de la lluna-.

no dir ni pruna

Callar, no dir res (Mall-Val) |

no badar boca, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni piu, no dir mot, (no dir ni xona, ni xufa Val), no dir ni brot (Mall) |

Ell els va veure la intenció, però no va dir ni pruna.

A -El papa dirà el que tu vulgues, Irene! B -Es cert, si tu dius que sí, ell no dirà ni pruna -Séquies-.

A l'escola no podia dir ni pruna.

no dir ningú per què...

No tenir èxit, una persona o una cosa. |

no tenir acceptació, no tenir clients, no tenir pretendents |

Si tens un taller i ningú no et diu per què el tens, no t'agradarà gaire (si no tens clients)

A –No entenc com la Neus festeja amb aquest ximple. B –Mira, ja té més de trenta anys, i una noia d'aquesta edat que va al ball i ningú no li diu per què hi és, s'agafa amb el que pot.

no dir res (una cosa)

No interessar gaire (Gir-Mall). |

dir poca cosa, no agradar |

La televisió no em diu res.

No em diu res viatjar.

Em diu poca cosa, el futbol.

Viatjar no em diu gran cosa.

A mi el xampany no em diu res (no m'agrada gaire).

no dir res de massa

Dir les coses tal com són. |

dir la veritat, ésser sincer; això és així |

Jo, sense dir res de massa, de ballar, en sé (sense presumir).

S'hi coneix que no hi són: no és pas dir res de massa! (els fills són fora i estem més tranquils)

No és mainadera com nosaltres, la Pilar; això no és pas dir res de massa (és així).

A -Li vaig dir: Quant de temps l'hauràs de fer, aquest règim? (i l'altra se'n va anar) B -Ja la vas fer emprenyar. A -Poc li vaig dir res de massa.

No és pas dir res de massa, dir que cobrem poc (és veritat).

no doler 'prendes' **

No ens ha de saber greu reconèixer que en saben més (o hem de dir les coses tal com són: en saben més; hem de dir la veritat, hem de ser realistes; no no ens han de doler 'prendes' a l'hora de reconèixer que en saben més) –CR-.

no donar crèdit als seus ulls *

No s'ho podia creure! (o no s'ho podia acabar de creure!, no s'ho podia arribar a creure!, li semblava que no podia ser; millor que no donava crèdit als seus ulls).

no donar deu cèntims -o cinc- (per una cosa)

Ésser mal valorat. |

no donar-ne un duro -o un euro-, no donar-ne res, no donar-ne dos cèntims (Mall) |

A -Quin èxit, aquest restaurant! B -I jo no n'hauria donat deu cèntims, quan el van posar (de fora és lleig).

No en donaria res, d'aquest equip!

no donar el braç a tòrcer *

Els partidaris del president no s'arronsen (o no afluixen, no baixen del burro -o del ruc-, no afluixen la corda, no abaixen veles, no s'espanten, resisteixen, no cedeixen; millor que no donen el braç a tòrcer).

nota: Trobem aquesta frase feta en alguns diccionaris, però pensem que és un calc del castellà innecessari.

no donar el gust ni la gana

No voler fer quelcom. |

no donar la gana, em nego a fer-ho, no rotar, no rotar els collons; jo no ho faré pas! |

No em dóna el gust ni la gana d'anar-hi.

No em dóna el gust ni la gana de dir-li-ho.

El metge ens va agafar: no li va donar el gust ni la gana.

A –Per què ho has de fer? B -Perquè em dóna el gust i la gana.

No em rota els collons d'anar-hi!

nota: 'No em surt dels nassos' i 'no em surt del collons' són barbarismes.

no donar l'abast

No poder fer tota la feina que hom té. |

no abastar, no tenir temps, no ésser capaç de fer; no donar més, anar de corcoll, anar de bòlit; no poder-se entretenir |

No donem l'abast de cosir calces!

Aquella finca de terra seca no dava l'abast per aquella família nombrosa, escassejant el treball... -Eivissa-

No dóna més la calefacció (és petita i no escalfa prou).

No t'hi podies entretenir gaire a tenir mainada, abans (hi havia feina, pocs guanys i cap ajut).

calces: Pantalons (a Mallorca, les calces són les mitges).

no donar-ne ni una *

Avui no en faig cap de bé (o no en dic cap de bé, no n'encerto ni una, no n'endevino cap, no em surt res bé, em costa d'entendre-ho, no en faig cap de condreta; no avui no en dono ni una).

No n'endevina cap (o no n'encerta cap; no no en dóna una).

no donar per

No ésser suficient, no ésser prou bo. |

estar acabat, exhaurit; ésser petit, limitat, insuficient |

A -Quan vas cobrar l'any 63? B -La memòria no em dóna per tant.

El tema no dona per gaire més (n'hem parlat prou, ho hem dit tot).

El pati no dóna per a tantes coses (no hi caben) -TV3-.

No sé si és que no les entenc perquè no dono per més (no desplego prou).

El meu anglès no dóna per més (fer quatre frases senzilles).

No em dóna per viure, aquest feina.

no donar quarter

Vegeu 'a mata-degolla'

no donar reva

No deixar intervenir els altres en una conversa o en una altra cosa (Ca). |

no donar tanda |

Quan ell xerra no pots pas dir res, no dóna reva (enraona sempre ell).

nota: Vegeu també 'donar reva'

no dorm pas sempre que té son!

Fa una activitat que sol portar preocupacions. |

no estarà tranquil, tindrà maldecaps, no dormirà pas sempre que voldrà; haver-hi algun 'Déu me'n guard' (Ca), no faltar feina |

No ha pas dormit sempre que ha tingut són! (un batlle).

No dormo pas sempre que tinc son! (un càrrec directiu)

No dormiràs pas sempre que voldràs! (l'han fet director de l'escola)

No es pot estar mai tranquil! (sempre hi ha malalties o altres maldecaps).

Avui, de Déu me'n guard no n'hi ha cap (ai, això, si allò...).

No em va pas faltar feina! (va dir que el vi d'aquell poble no era bo i va haver de fugir com va poder d'allà).

no dormir de nit ...

No dormir a la nit. |

passar la nit en blanc, vetllar tota la nit, no aclucar l'ull, estar desvetllat, passar la nit del lloro |

No he dormit de nit, de nerviós que estava.

No vaig pas dormir de nit (li van dir que s'havia mort un company).