d'abast / de pur (+ nom)

Hom ho diu d'una decisió quan es pren el mateix dia que se n'acaba una altra. |

d'un per l'altre, per l'endemà, sendemà (Val) |

Ja quedem d'un dia per l'altre, per anar d'excursió (quan se n''acaba una, decidim la propera que farem).

Avui ja quedarem per demà o per demà passat: quedem d'un dia per l'altre (quan tornem d'una sortida, ja decidim l'altra).

d'un lloc a un altre *

L'ha de seguir d'un lloc a l’altre (o amunt i avall, arreu, pertot, pertot arreu; no d'un lloc a un altre) –Punt-.

d'un moment a l'altre

Que es produirà de seguida. |

ara mateix, ben aviat, abans de gaire, sense tardar (Val) |

El partit començarà d’un moment a l’altre.

En Jaume arribarà d'un moment a l'altre.

Pot tornar d'un moment a l'altre.

d'un pèl

Faltar molt poc perquè passi una cosa (Bar-Gir). |

gairebé, de poc, quasi, d'un fil, d'un dit, de prim |

Va anar d'un pèl que no em toqués la rifa.

d'un pic

Ho diu qui té ganes d’acabar una cosa (Mall). |

d’una vegada, d’un cop, d'un viatge, d'un camí |

Aviam si en sortim d’un pic de tot això!

Aquest pic has guanyat tu.

pic: Vegada (també es diu a Girona).

d'un 'plumasso' *

El van suprimir d'un cop de ploma -el programa- (o de cop, de cop i volta, d'una plomada; no se'l van carregar d'un 'plumasso').

d'un rajolí d'aigua fer-ne un Segre

Fer un comentari molt exagerat -Tresponts-. |

(d'un pet fer-ne cent -o set- esquerdes, d'una palla fer-ne un paller, d'un gra de sorra fer-ne un castell -Tresponts-) |

A -El meu germà me l'ha feta molt grossa! B -No home, no: d'un rajolí d'aigua en fas un Segre.

d'un sol cop

Amb una vegada i prou; sense cap aturada. |

de cop, de patac (Ca), amb un sol glop, d’una sola tirada |

Es va veure tot el got d'un sol cop.

Vaig dur el cotxe fins a Montpeller d’un sol cop (sense aturar-se).

d'un temps

En el temps passat (Mall). |

en altre temps, temps endarrere, temps enrere (Mall) |

"Mompendre" és com la gent pagesa mallorquina d'un temps solia pronunciar comprendre.

d'un temps a aquesta part *

A Algèria, d'un temps ençà... (o d'un temps a aquesta banda; no d'un temps a aquesta part) –CR-.

D'un quant temps ençà el noi ha canviat (o fa temps que; no d'un temps a aquesta part) –TV3-.

d'un temps cap aquí *

D'un quant temps ençà no em trobo gaire bé (o d'un temps a aquesta banda, des de fa un temps, de no fa gaire, fa una temporada que; no d'un temps cap aquí).

D'un temps ençà s'ha edificat molt, a Cadaqués (no d'un temps cap aquí).

De tres anys ençà, no fumo (o des de fa tres anys; no de tres anys a aquesta part, d'un temps cap aquí).

Del nostre temps a ara, quin canvi tan gros! -els últims 40 anys- (o del nostre temps ençà; no d'un temps cap aquí).

d'un temps en ve un altre

Després d'unes èpoques bones en vénen unes altres de dolentes, i viceversa. |

les coses canvien, les circumstàncies canvien; no et desanimis, ja milloraràs |

Ara esteu malalts, però d'un temps en ve un altre! (ja ho superareu)

d'un tiron **

Dormo tota la nit d'una tirada (o de carrera, sense parar; no d'un tiron).

Farem la feina en un sol cop (o treballarem fins que estigui, no plegarem fins que s'acabi; no d'un tiron).

d'un tros enfora

Des d’una certa distància (Mall). |

des de lluny, de lluny estant |

Ens havíem de conformar mirant d’un bon tros enfora -Nous escrits-.

nota: Vegeu també "d'enfora".

d'un tros lluny

Que es fa o es veu des d’un punt allunyat d’on es troba algú. |

des de lluny |

D’un tros lluny ja em crida.

d'una altra manera li lluiria el pèl

Les coses anirien millor si es donessin unes altres circumstàncies. |

hauria anat millor o més bé |

Al Lleida potser li hauria lluït d'una altra manera el pèl, si sempre hagués jugat com avui -CR- .

d'una hora lluny

Des de molt lluny. |

des de lluny, de lluny estant, d'un quart lluny, d'un tros lluny |

La mainada de primer et criden d’un quart lluny (al carrer).

Es veu d'una hora lluny, el campanar de Borrassà.

d'una lògica 'aplastant' **

Si treballa a Sant Hilari, és ben lògic que es quedi a viure allà (o natural, d'una lògica aclaparadora, conseqüent, coherent, raonable; no d'una lògica 'aplastant').

És ben lògic que, si plou, no se celebri l’acte a l’exterior (o és ben natural, ben coherent; no és d'una lògica 'aplastant').

d'una manera coberta

Sense dir les coses ben clares, donant voltes. |

amb tacte, dissimulant, indirectament |

Li ho hem de dir d’una manera coberta (fa mala cara i ens pensem que està malalt).

d'una manera o altra

Que s’esdevindrà amb tota seguretat, malgrat que pugui haver-hi dificultats. |

sigui com sigui, peti qui peti, passi el que passi |

Ja arribaran, d'una manera o altra.

Ja ho farem, d'una manera o altra: no patiu!

D'una manera o altre ho has de fer, per entrar (han canviat el pany de la porta de baix i hem de trobar la manera d'entrar).

d'una palla, fer-ne un paller

Exagerar el valor o la importància de les coses (Mall). |

fer-ne un gra massa; passar de la ratlla, de rosca, de taca d'oli; vessar la mesura |

En Joan sempre ha estat molt exagerat, d'una palla en fa un paller.

d'una part

Introdueix una raó insuficient, de poc pes, per dur a terme una actuació determinada.|

per una banda, d'una banda, per un cantó, per un costat, altrament, endemés |

D'una part ho faria, però no tinc gaire temps.

Són perseguits pels agents fiscals d'una banda i per uns gàngsters d'una altra -Punt-.

A –Ella no hi serà. B –D'una part potser millor.

D'una part estic contenta que no vingui.

D'una part és la manera de viure, no tenir rancúnia.

El telèfon a dalt no sona, d'una part millor (així no desperta la nena petita).

d'una pasta especial

Que té unes qualitats que el distingeixen dels altres. |

d'una altra pasta, diferent dels altres |

El seu amo està fet d’una pasta especial.

d'una peça *

Ha demostrat que és un home honrat com n'hi ha pocs (o íntegre, enter, incorruptible, insubornable, honest, sincer, ferm, digne; millor que d'una peça, d'una sola peça).

nota: Trobem 'd'una peça' amb aquest sentit en alguns diccionaris, però ens sembla un calc del castellà.

d'una puta vegada

Expressa de manera enèrgica i grollera el desig que quelcom es realitzi. |

d’una vegada, una vegada per totes |

A veure si d'una puta vegada s'acaba aquest plànol!

d'una revolada

Amb una acció ràpida i enèrgica. |

amb una revolada, d’una rebel·lada (Gir), de cop, de cop i volta, de sobte |

Es va girar d'una revolada.

El va tirar a terra d'una revolada.

I, en el moment just, s'aixeca d'una revolada i “plaf”, tira la fitora -Llibre-.

La mare es gira d'una revolada, l'agafa i se l'emporta.

Em va prendre la bossa de costat d'una revolada.

La nena, amb una revolada, va trencar la figura (d'un cop, amb un moviment ràpid).

d'una sola vegada

D’un sol cop; sense aturar-se (Am). |

en un sol àpat, seguides, de cop (Ca), l'un darrere l'altre (Ca), d’una tirada |

Vaig menjar dotze peres d'una sola vegada.

d'una sola vinguda

En una sola vegada, en un sol viatge (Am). |

en un sol cop, de seguida |

He aparcat d'una sola vinguda (fent una sola maniobra).

Carregarem la furgoneta en dues vingudes (en dos cops).

d'una tacada *

Hem pintat la piscina d'una tirada (o en un sol cop, sense fer interrupcions, de carrera, tot d'una vegada, amb un aixec, tot de cop, sense fer etapes; no d’una tacada).

Volen eliminar l'oposició de cop (o de cop i volta, bruscament, sobtadament, en sec, tot d'un plegat, d'una vegada; no d'una sola tacada, d'una tacada).

d'una tirada

Tot d’una, sense aturar-se gens (Val-Lleida). |

tot seguit, en un sol colp, sense interrupcions, d'un tirat, sense fer botiges (Val) |

Literalment es va cagar en la llei d’ús del valencià d’una tirada –Punt, Alacant-.

El meu soci m’ha dit que no volia saber res de mi sense fer botiges.

Vaig dormir algunes hores d'un tirat, cosa que... –Carlinada-.

d'una vegada per sempre *

Cal enllestir una vegada per totes aquella feina (o d'un cop, d’una manera definitiva; millor que d'una vegada per sempre).

Cura't la tos, d'una vegada –CR- (o d'un cop, definitivament; millor que d'una vegada per sempre).

Sàpigues, una vegada per totes, que no vull venir més (o tingues ben entès; millor que d'una vegada per sempre).

Tant de bo que es faci de seguida!

S'ha de reconèixer d'una vegada i per sempre els pecats -Mirall-.

d'una vegada per totes *

Ha demanat que s'arregli d'una vegada el problema (o definitivament, d'un cop, d'una manera definitiva, finalment, una vegada per totes -DIEC-; millor que d'una vegada per totes).

d'uns

Acompanya expressions que indiquen una quantitat poc precisa. |

més o menys, prop de, al voltant de, a la ratlla de, aproximadament |

La capacitat d’aquesta bóta és d'uns deus litres.

d'upa

Molt i molt bo (Gir-Bar). |

fantàstic, fabulós, increïble, de categoria, de qualitat, de pes, d'importància, d'alt rang, d'elevada categoria, forces vives, les altes esferes |

Vàrem passar unes vacances d’upa.

Hem fet un sopar d’upa.

Són uns clients nous, gent d’upa, i no tinc roba decent -Els voltors-.

Són gent d'upa.

Les forces vives de la ciutat es reuneixen per parlar-ne -Avui-.

Les altes esferes demanen més estalvi.

Eren dos elements de pes de 'La Filarmònica Olotense'.

'da igual' *

A –Si vols, et duré amb el meu cotxe. B –No, és igual (o tant li fa, no cal, té igual -Val-; no 'da igual').

C -No et vol deixar el paraigua. B -Tant se me'n dóna (o m'és igual, m'és indiferent, tant em fa, té igual -Val-; no 'da igual', em dona igual).

da-li cebes!

Es diu per animar a pegar a algú (Mall). |

(dóna-li llendera, dóna-li branca Mall) |

Venga Joan, escomet fort contra ell!, da-li cebes!

da-li per llarg

Vol dir que no cal mirar prim ni fer curt en alguna cosa (Mall). |

tira llarg |

Tu no t'empatxis de res, Bernat, da-li per llarg.

daça!

1 Forma emfàtica de l’imperatiu de la segona persona del singular del verb dar (Mall). |

dóna’m, da’m |

I hala, polítics!, daça qui venga a protegir s’ha dit les modalitats balears! -Migjorn-.

Daça una passa!

2 Crit amb què els caçadors estimulen els seus cans perquè aixequin la caça, o perquè els lliurin la presa cobrada (Mall). |

Venga, Loma, daça!

daixo-daixo

Caminant lentament, sense frissar (Mall). |

xano-xano, xino-xano, a poc a poc, xau-xau, a espai, a polit (Ca), tira-tira (Mall) |

Va arribar fins a la mar i va veure son pare, que se n’anava daixo-daixo cap a la caseta.

Veient-se perduda, alça la vista al cel, ovira son pare que ve daixo-daixo per la vorera de mar -Tardanies-.

obirar (o ovirar): Veure de lluny o amb esforç; albirar.

frissar: frisar (es diu així en molts llocs)

daixonses i dallonses

S’utilitza quan no se sap com dir una cosa o no es vol dir. |

això, allò |

Porta’m el daixonses per obrir l’ampolla.

nota: 'Daixonses i dallonses' era el nom d'una revista d'humor publicada a Barcelona l'any 1926.

'dale' (i: 'y dale con', 'y dale que dale')

I vinga a repetir la mateixa pregunta! (o i som-hi!, i tornem-hi!, i fum-li!, i altra vegada!, i torna-li la trompa al xic! -Val-; no 'y dale con' la pregunta).

Jo vull canviar de tema i ella, tornem-hi! (o nyic i nyac, burxa que burxa, i torna-li la trompa al xic! -Val-; no i ella 'dale que dale').

'dale que te pego' **

Tenim feina i ell vinga a jugar a l’ordinador (o cop de jugar, juga que juga a, rasca que rasca; no i ell 'dale que te pego').

dar trago (o: donar)

Donar a beure coses malèfiques (Eiv). |

embruixar, encantar, gojar, fadar |

Ningú creia tampoc en les 'artimanyes' de Bruixeria com el que es contava d’algun jove que s’enamorava bojament i es deia que li havien dat ‘trago’ -Viatge insòlit-.

darrere d'ell ens hi amaguem tots (o: s'hi amaguen els altres)

Hom ho diu en un lloc on una persona fa la part més grossa de la feina. |

sort en tenim d'ell! |

A -La Cristina és la més trempada del cicle. B -Sí, darrere d'ella ens hi amaguem tots.

darrere de

Tractant amb una persona. |

anant amb ell, escoltant-lo, seguint les seves passes, al costat |

La Tuies, darrere de la seva cosina, serà com ella (serà ximple com ella).

La maria, darrere d'ell, també s’hi ha tornat d'estranya (com el seu home).

darrere el rei, figues li fan

Una figa, en sentit figurat, és un gest obscè consistent a mostrar el dit polze entre el mitjà i l’índex. Significa que els de les classes més baixes sovint es burlen dels poderosos a la seva esquena, quan aquests no els poden veure (Mall-l'Alguer). |

les coses s’han de dir a la cara |

darrere ses flors vénen ses agostenques

Vol dir que darrere el bon temps pot venir el mal temps (Eiv). |

Fins ara hem tengut molt bon temps, però alerta, que darrere ses flors vénen ses agostenques.

agostenques: Figues agostenques

darrers camins

Últims any de la vida d’una persona. |

vellesa, senectut, hivern de la vida |

A –El més vinent anem a passar vuit dies a Benidorm. B –Ben fet! Ho hem d’aprofitar, ara som als darrers camins (parlen dos vells).

data límit

Últim dia per dur a terme una determinada acció. |

fi del termini, últim dia |

El president ha fixat el dia 3 de desembre com a data límit per tancar la negociació –CR-.

daurar la píndola

Presentar un afer de manera molt favorable. |

posar les coses bé, dissimular |

El president de la societat ha volgut daurar la píndola (presentar uns balanços molt favorables) -Temps-.

No vulguis posar les coses bé: el meu noi ha suspès perquè no és gaire trempat, i prou!

davallar tots els sants del cel

Es diu d’algú que està enrabiat i blasfema greument (Men). |

baixar tots els sants del cel (Gir), renegar, blasfemar, flastomar |

Quan s’enquietava era prest i davallaven tots es sants del cel –Fets-.

enquietar-se: enutjar-se

davant davant

Situat de cara a qui parla i a prop (Mall). |

cara a cara, l'un davant l'altre, (a davant mateix, davant per davant, allà a davant Gir) |

Quan donis... procura no fer-ne crides davant davant, com fan els hipòcrites -LBN-.

davant de

Tenint en compte una circumstància. |

en vista, considerant, atenent, tenint present, veient |

En vista d'això, el president va decidir obrir-li un expedient –TV3-.

Davant del dubte, no ho compris (o si no ho veus clar).

Davant del pitjor, has tingut sort (o després de tot, atès com ha anat, tal com ha anat -ha caigut, però no té res trencat-).

Jo, davant de tot el que m'ha passat, sóc l'home més feliç del món -ha estat molt malalt i ara es troba bé (veient tot el que m'ha passat).

Davant de l'edat que tenim, Déu n'hi do si fem coses! (o per l'edat que tenim)

Davant de la desgràcia, hem tingut sort -hem aixafat el cotxe, però no hem pres mal- (o en vista de la desgràcia, considerant, atenent a).

nota: Pensem que les altres accepcions són més genuïnes que 'davant de'.

davant de *

El Besalú ha perdut contra el Palamós (o amb el Palamós; millor que davant del Palamós).

davant de tot *

No ens podem pas queixar perquè, ben mirat, l'Ajuntament es va portar bé -en un tracte- (o veient-ho tot, tenint-ho en compte tot, considerant-ho bé; no davant de tot).

davant del temps, no t'hi pots pas posar

No es pot fer res per canviar el temps. |

s’ha d’acceptar el temps que fa |

Davant del temps no t'hi pots pas posar: si neva, neva (tingues paciència).

davant dels morros

Que passa al davant mateix d'algú (Gir-Bar). |

ben bé davant, davant dels nassos, davant dels ulls |

Ho tenia davant dels morros i no ho veia.

davant mi

En presència de qui parla (Mall). |

davant meu, davant de mi, en presència meva, essent-hi jo present |

Un senyor que seia davant mi -Zèfir-.

Vaig veure uns al·lots que jugaven davant mi.

No ho tornis a dir davant mi.

Quan sent davant mi aquesta casta de conversa, me pos malalt!

davant per davant

Que estan de cara, encarats. |

a l'altra banda de carrer, enfront de, cara per cara, cara a cara |

Les dues façanes són davant per davant.

Viuen davant per davant de l'Ajuntament.

Les dues finestres donen davant per davant (una és davant de l’altra).

de (+ adjectiu) no ens deixen (o: no ens en deixarien)

Aquesta és l'opinió que tenen d'algú (sol ser una manera de criticar, Am). |

ens diuen -o ens diran, ens dirien- això |

No ho diguis, que hem pagat tant de la màquina de rentar, perquè de burros no ens en deixarien!

De totxa no la deixen, a la carnisseria, perquè ha deixat la feina (diuen que és curta de gambals).

de (davant els determinants)

És preferible la forma sense 'de' quan les preposicions damunt, darrere, davant, dins o dintre van seguides d'un determinant (article, adjectiu demostratiu, etc. - Josep Ruaix). Ex.:

El llum és damunt la taula (millor que el llum és damunt de la taula).

de (davant els infinitius)

És molt recomanable l'ús de la preposició 'de' davant l'infinitiu que fa de subjecte o de complement directe, en verbs que expressen voluntat, projecte, desig (Josep Ruaix). Ex.:

Ens plagué de fer-ho (millor que ens plagué fer-ho)

Em sap greu d'anar-me'n sense veure'l (millor que em sap greu anar-me'n sense veure'l).

M'aconsellen d'anar-hi (millor que m'aconsellen anar-hi).

Hem acordat de pujar-hi tots (millor que hem acordat pujar-hi tots).

nota: A Mallorca se solen usar aquestes frases sense 'de'.

de (+ dia de la setmana -o del mes, de l'any-) en vuit

Es diu de quelcom que passarà, comptant vuit jorns a partir d'un dia de la setmana. |

dimecres de l’altra setmana |

De dimecres en vuit, arribarà del viatge.

Ja ho sé d'ahir això que dieu (des d'ahir).

Del març que no l'he vist més.

No t'he vist d'avui.

No l'he vist de dilluns.

de (+ dia de la setmana) que

Indica des de quin dia s’esdevé o no un fet determinat. |

des de, de (+ temps) |

De divendres que és aquí.

De dilluns que no en veiem cap, de turista.

No he menjat res d'aquest matí.

nota: No sabem de segur si aquesta solució és bona.

de (+ infinitiu)

'De + infinitiu' anteposat al verb principal serveix per donar èmfasi a la idea expressada pel verb.

De tenir-ho, ja ho tenen: només cal que ho facin servir.

D'anar-hi, ja hi aniré; ara, no ho sé si m'ho voldrà donar.

A -Hi sabràs anar? B -De saber anar-hi, sí (poden fallar altres coses)

C -Es pot fer un pont aquí? D -De poder, sí que es pot (faltaran les virolles).

de (+ infinitiu) *

No és correcte l'ús d'aquesta construcció amb valor condicional.

És una llei que, si s'aprova, portarà molta polèmica (o en cas d’aprovar-se; no d’aprovar-se).

Si segueix amb aquest ritme, l’equip es proclamarà campió aviat (no de seguir).

Si pugeu a la muntanya, abrigueu-vos bé (no de pujar).

Si es confirma aquesta alineació... (o en cas que es confirmi, si es demostra; no de confirmar-se) -CR--.

Si les coses continuen com fins ara, en Francesc patirà per guanyar (o si ho va fent així; no de continuar així) -CR-.

En cas que es faci, es farà a la plaça (o si es fa; no de fer-se) –Avui-

Si els tinguessis, en què et gastaries tres milions? (no de tenir-los) -TV3- .

de (+ lloc) en (+ lloc -el mateix-)

Anant del lloc que es diu a un altre. |

d’un lloc a l’altre, a tot arreu, per |

Passen a vendre de casa en casa (o casa per casa).

Els marxants van de poble en poble.

de (+ nom) no

De raó, no ens en falta (no raó no ens en falta).

De fred, en fa (no fred no en fa).

De pèrdues, no n'hi ha (no pèrdues no n'hi ha).

De teatre, no n'hem tingut mai (no teatre no n'hem tingut mai).

nota: Copiat de 'Parlar bé el català no és gens difícil', Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007.

de (+ nombre) anys cap aquí

Des d’un moment determinat fins al moment present. |

de X anys ençà |

En aquesta zona del país, la ramaderia és un sector abandonat, de vint anys cap aquí –Avui-.

D'uns anys cap aquí hem vist moltes reformes -Punt-.

de (partitiu)

-Quan un adjectiu qualificatiu es refereix a un nom sobreentès (o substituït pel pronom en) ha d'anar introduït per de.

A -Tens un llapis aquí? B -En tinc uns quants de molt cars (no en tinc uns quants molt cars)

-Si el verb i el pronom s'ometen, també cal mantenir la preposició de davant de l'adjectiu qualificatiu. És com si 'de' substituís el nom sobreentès.

C -Hi ha tovalloles? D -Sí, n'hi ha dues, una de blava i una de verda (no n'hi ha dues, una blava i una verda).

-També cal usar de davant de noms anticipats o repetits en frases emfàtiques en que hi ha duplicació per mitjà del pronom en.

De llibres com aquest, ja no se'n fan (no llibres com aquest, ja no se'n fan).

nota: Seguim el criteri de 'El llibre de la llengua catalana', de Castellnou Edicions, Barcelona, 1997, pàg. 355-356.

de (+ quantitat) en amunt

A partir d’una quantitat mínima. |

o més, a partir de |

En compren de vint en amunt.

S'hi poden inscriure de quinze anys en amunt.

Valdrà de dos milions en amunt (més de dos).

2 A partir d'un lloc en direcció cap al nord.

De Figueres en amunt els coneixem bé, els francesos.

de (+ temps) a (+ temps)

Des del dia que es diu fins al dia d'avui (Ca). |

des de fa (+ temps) |

De diumenge a avui ja ha millorat, el malalt (o des de diumenge fins a avui).

De l'estiu a ara només l’he vist un cop (o des de l'estiu fins ara).

nota: Sentim 'amb' en comptes de 'a' (de diumenge amb avui), però pensem que no és una bona solució.

de (+ un lloc) estant

Des del lloc on una cosa es veu, es fa o se sent. |

des de |

De casa estant veien el supermercat.

Des del llit estant sento la mar.

Ara, a Llers, cullen les cireres de baix estant (des de terra, sense escala).

de (+ verb) de seguida n'és

Ho diu qui no està d'acord a prescindir d'una cosa. |

de moment esperem, encara algun dia pot servir, no tinguis pressa |

A -Si no menges salsa, llença aquest pot, que se't farà malbé. B -De llençat de seguida n'és.

C -Aquestes llibretes velles, les cremaré. D -Home, de cremades de seguida en són.

de a bord *

Ho va dir el segon de bord (o del vaixell; no de a bord).

nota: Però es diu 'el diari de bord' i 'ser a bord del vaixell'.

de a peu *

Han arribat cinquanta homes de peu (o d'infanteria; no de a peu).

L'home del carrer no ho entén (o la gent normal, la majoria de la gent, el públic, la gent comuna; no l'home de a peu).

L'església planera ja ho decidirà, no els seus dirigents (o humil, no de a peu, de peu) -TV3-.

La majoria de la gent no ho sap (o el públic, el ciutadà corrent, la gent del poble, la gent comuna; no el ciutadà de a peu) -TV3-.

Van arribar homes de peu i de cavall.

de baix en baix

Parlant ben fluix (Am-Cat Nord). |

en veu baixa, a sota veu, xiuxiuejant, murmurant |

M'ho va dir en Pere de baix en baix (a la reunió).

Són coses que cal dir de baix en baix, i encara més val pensar: 'És una feina que hom no té pas pel cap dels dits' -Rondalles C-.

de baixa estofa

De poca categoria (Gir-Bar). |

de poca categoria, de baixa mà, d’estar per casa |

Eren delinqüents de baixa estofa –Avui-.

Va ser un colonitzador de baixa estofa.

de baixada (i: de pujada, de tornada)

Quan pugem (o 'quan baixem, quan tornem'). |

al moment de baixar, a l'hora de baixar |

De baixada hi passarem (quan baixem).

De tornada de la Safor ens vam quedar uns dies a Tarragona (quan tornàvem).

de banda

Separat dels altres (Men). |

separadament, a part, a banda |

Un mes abans de Nadal, as que s’havien de vendre els donava menjar de banda, com podia ser segó, ordi o civada -Fets-.

nota: Vegeu també "deixar de banda"

de bandera *

Era una rossa fora de sèrie (o que estava molt bona, no de bandera) –Avui-.

Tenia unes cuixes espaterrants (o extraordinàries, meravelloses; no de bandera) -Avui-.

Nosaltres hem fet dos gols magnífics; i ells, dos de falta (o collonuts; no de bandera).

Teníem un joc diví -cartes- (o fantàstic, collonut; no de bandera).

de 'baratillo' *

Aquests pisos d'aquí davant són de baixa qualitat (o de nyigui-nyogui, fets de pressa; no de 'baratillo').

de bat a bat

Obert del tot. |

ben obert, esbatanat, esbalandrat |

Va obrir la finestra de bat a bat.

Fa molta calor: obre-ho tot de bat a bat, si et plau.

... i obre els ulls de bat a bat –Llibre-.

de batalla

De poca qualitat. |

de nyigui-nyogui, ordinari, de patacada; de cada dia, de tot dur |

Eren cases fetes de batalla.

Sort que es va estripar les calces de batalla.

calces: pantalons

de bé a bé

Es diu quan es parla d’un tema de manera reposada, sense crits, amb educació. |

tranquil·lament, bonament, enraonadament, amb bones maneres, (amb bones paraules, sense

alçar la veu, bé i honestament Men) |

Tu li has de dir de bé a bé; si no, hi renyiràs.

Li vaig dir de bé a bé, però no ho vol acceptar.

Vés-hi de bé a bé, perquè té mala bava.

de bell nou

Tornant a començar des de l’inici (Mall-Val). |

des del començament, una altra vegada, un altre cop, un altre pic, una altra volta, novament, de cap i de nou, ben de nou, una segona vegada |

Començaré la redacció de bell nou, perquè no m'ha quedat bé.

Cal tornar a assajar la cançó de bell nou.

Un dia sortiren de bell nou a mar oberta -La cara oculta de la lluna-.

de bella nit

Quan ja és ben fosc. |

de fosc, entrada la nit, a la nit, de nit, nits negres (comarques de Girona) |

De bella nit vàrem haver d'anar a traginar garbes.

Han arribat de bella nit.

M’estimo més que no em convidin, a sopar; m'empipa haver de córrer de bella nit.

de ben segur *

Ben segur que vostès mai no hauran vist unes imatges tan colpidores com aquestes (o segur, de segur, sens dubte, amb tota seguretat; no de ben segur -vici de llenguatge-).

de biaix

Es diu de quelcom que es troba inclinat, que desvia de la seva posició habitual (Val). |

esbiaixat, posat obliquament, inclinat, de costat, de gairell, del biaix (Ca), de -o del- través, entregirat; fer esbiaix (Am), (de gairó, de gaidó Val) |

Han pintat una ratlla groga de biaix.

Hem posat el piano del biaix.

La roba es pot tallar recta o del biaix.

No caminis ben bé pel pas de vianants, fes una mica d'esbiaix (no el passis recte).

de bo

Molt, amb molta força (Men). |

de debò, de valent, en veritat, de veres, de veritat, de deveres |

Partia i caminava fins que el sol pitjava de bo –Fets-.

de bo de bo

Amb franquesa i bones maneres (Am). |

sincerament, de tu a tu, de bé a bé, de bones en bones, d'igual a igual |

Hi va haver un malentès, però ahir en vàrem parlar de bo de bo i hem quedat ben amics.

de bo i millor

Que és dels millors que hi ha (comarques de Girona). |

del bo i millor, el millor, de primera, d’allò més bo, excel·lent, de màxima categoria |

A -Han comprat un abric molt car. B –Ells tot ho compren de bo i millor.

Tot és de bo i millor (de qualitat, el que venen, Ca).

Interromput sols pel cant de les cigales, que rascaven de bo i millor per entremig del brancatge de les alzines -Carlinada-.

de boca de

1 Dit per quedar bé, no real. |

només oralment, només de paraula, només verbalment; per compliment, per quedar bé |

Ens reconeixen només de boca (o de paraula, només són paraules, per fer-nos un compliment).

El seu honor no és només de boca (o és real, és de veritat, és cert).

Tu, molta boca! (o molt bones paraules, moltes promeses, molta llengua).

nota: Aquesta locució es diu molt ara, però pensem que, tot i que la trobem en alguns diccionaris, són millors les alternatives que us proposem.

2 Hom ho diu de les coses destinades a l'alimentació. |

aigua potable, per beure, bona; aliments, queviures |

Reparteixen aigua de boca -TV3-

Ens duran provisions de boca (aliments, queviures).

de bocaterrosa

Estirat a terra amb la boca cap avall. |

de boca a terra, de cara a terra, de bocadents, a bocons, panxa per avall, decúbit pron |

Va caure de bocaterrosa i es va trencar dues dents.

de boig

Hom ho diu d'una cosa exagerada. |

molt, una barbaritat, una mala cosa, fora mida |

No els deixo pintar amb guaix, perquè fan una empastifada de boig! (els nens, barregen colors).

Hi ha una feinada de boig, a programar tal com ho volen, i no serveix per a res!

de boig a boig

Tractant a qui ens enganya o ens fa una malifeta de la mateixa manera que ell fa. |

com aquell qui res, fent el desentès; sense escrúpols, sense manies, de barrut a barrut |

A –Quan n’has pagat del pis? B –No me’n recordo. C –Per què li has contestat això? (més tard) B -Que t’explica mai res, ell? Amb gent així s’hi ha d’anar de boig a boig!

D –Jo no hi hauria pas volgut renyir amb aquest home; és dolent i et pot fer mal a la mainada. E –Aleshores anirem de boig a boig! (prescindiré de les formalitats i m'hi barallaré).

F -La Neus no et va convidar al casament del seu noi i la truques? - G -Sí, jo com aquell qui res, de barrut a barrut.

de bon (+infinitiu)

Indica una acció fàcil de fer. |

de bon maneig, pràctic, de bona fusta (Val), de bona mena |

Són de bon treure de l'orella, aquestes arracades.

Aquestes cebes són de bon arrencar.

Aquestes avellanes són tendres, de bon menjar.

A -No sé pas on dinarem. B -Mira si és de bon arreglar la cosa, ens endurem el menjar de Figueres.

Són persones de bon tracte (o de bon tractar, Am)

És una casa de bon trobar.

Són de bon collir, aquests raïms (que no costa).

Aquí són de molt bon apagar els focs (a l'entrada de Figueres, perquè no hi ha arbres).

Els mestres els teniu de bon pelar (o de bon afanyar, de bon guanyar, teniu una feina manyaga).

de bon (+ substantiu)

Molt aviat; des del primer moment. |

molt d'hora; de seguida |

Serà una excursió llarga, sortirem de bon matí i arribarem de bella nit.

A -Com ho faré si em diu que vol sortir amb mi? B -L’has d’engegar a dida de bon principi; si no, cada dia el tindràs aquí.

de bon al·lot a pardal n'hi ha un bon tros

Vol dir que un jovenet innocent no pot tenir ni l’astúcia ni l’egoisme d’un home fet (Mall). |

El teu fill és molt bon al·lot i no es pot posar devora en Jaume, que és un grandolàs i la sap llarga; ja diuen que de bon al·lot a pardal n’hi ha un bon tros.

pardal: A Mallorca, home astut i egoista que actua en profit propi.

de bon anar

Es diu d’un lloc on el camí que hi porta és bo, de bon passar-hi. |

de bon arribar; hi ha bona petja, s'hi arriba bé, tenir bon camí |

Ara és de bon anar, el castell de Requesens.

A -Demà anem a Santa Llúcia. B -Tindreu bona petja.

de bon any

Es diu d'una persona grossa (Val). |

refet, apersonat, grossal, cepat, corpulent; gros i lluït, tenir bons sagins, estar gras que peta, gras i sa (Val) |

Era una dona jove i una mica de bon any -Temps-.

Quant de temps que no el veia! Està de bon any!

de bon aprofitar

Ésser útil, pràctic. |

fer de bon aprofitar, valer la pena, ésser aprofitable o vàlid |

Aquest ordinador encara és de bon aprofitar.

A -Si treballem una hora més, ens donaran trenta euros. B -Trenta euros ja són de bon aprofitar.

Deu euros són de bon aprofitar (ja valen la pena) -Punt-.

Són de bon aprofitar les sortides del Consell Comarcal (o fan de bon aprofitar; són bones i barates).

de bon comptar

Es diu de les coses quan n'hi ha molt poques. |

els comptaries amb els dits d'una mà, anar escassos |

Els punts que té el nostre equip són de bon comptar.

de bon conformar

Que es conforma fàcilment. |

de bon acontentar, creient, (del bon pa, de bona pasta, de bon tenir Men) |

A –Avui no podem pas anar a fires; hi anirem demà, si fa bon temps. B –Està bé, avi. C –Veig que teniu un nen de bon conformar.

Veig que teniu un nen que és del bon pa (Men).

de bon de veres

1 Que expressa veritat, sense ficció (Mall). |

de veritat, en veritat, de debò, sincerament, (de ver, de veres Mall) |

He malavejat estimar-te de bon de veres –Escrits d’un pagès-.

Res no impedeix que faci la feina de bon de veres.

Ho deia de bon de veres.

2 Amb intensitat (Mall). |

de veritat, de veres (Mall, Men) |

Feia feina de veres (o de bon de veres).

La gent solia comparar En Sergio amb en Fred Astaire i, sempre que ballava, l’armava de bon de veres –Brostejar-.

de bon dominar

Persona fàcil de tractar. Cosa que és fàcil de manipular. |

dòcil, de bon tractar, (de bon geni, tractable Men); manejable, de bon treballar |

Era una persona de bon dominar.

Té els cabells de bon dominar.

de bon faire

Es diu de les persones afables, de bon tracte (Gir). |

tenir bon caràcter, de bon fer, de bona pasta, bonifaci, de bona fe, de bon tractar, de bon conformar, de bon geni, de bona jeia |

A -Els de can Quimet són de bon faire. B -Ho han de ser, vivint tants a la mateixa casa (són tres generacions).

L'Enric es veu de bon faire. faire: fer (provençalisme)

És una persona optimista, de bona jeia -Temps-.

El veig un home de bon fer.

Ens meravellava veure tanta multitud de bestiar de peu forcat, guiat per uns homes de rústec però suau tarannà, com eren els nostres pastors -Vida de pastor-.

jeia: Manera de jeure, de posar-se al jaç.

de bon fer

Que és fàcil de fer. |

senzill, fàcil, agradable, (lleuger, agradable, que no és carregat, que no fa passar pena Men) |

Tinc una feina de bon fer (no és carregosa, cansada).

És una activitat de bon fer.

Ja fa de bon fer -o arreglar-, això: ho amaneixes sense sal, un menja sense sal i l'altre l'hi tira després.

de bon grat (i de grat)

Es diu quan es fa quelcom amb satisfacció. |

de gust, de bona gana, de tot cor, de cor, amb satisfacció |

Aquest favor, te’l faré de bon grat.

El noi treballa de bon grat; sempre arriba a casa content.

Si es casa, li compraré el pis de bona gana, perquè és molt bon noi.

T'ho donaré de cor.

Unes s'hi avingueren de bon grat, d'altres no tant –Temps, Mall-.

Hauràs de venir-hi, de grat o per força! (t'agradi o no)

M'han agafat de grat i sempre em volen.

de bon guanyar

Es diu d'una quantitat que val la pena d’estalviar. |

de bon aprofitar, valer la pena; ja s'ho val; bons de guanyar (Mall) |

A -Porta el cotxe a rentar que només val deu euros. B -Són de bon guanyar deu euros. Me'l rentaré jo.

Són de bon guanyar, aquests cèntims (regateja).

de bon manament

Bona persona, complaent (Mall). |

bon jan, de bon faire (Gir) |

Aquell home era de bon manament i pels dos diners li donà les tres figues -Adagiona-.

de bon prou

Molt, asseverant alguna afirmació (Val). |

de bon tros, i tant!, evidentment, de prou (Val) |

A -França, té millor economia que Portugal? B -De bon prou!

L’euro està per damunt del dòlar de bon prou.

Alcoi para més lluny que Ontinyent, i de bon tros.

de bon rotllo *

Ens han vingut a trobar amb bones maneres (o de bé a bé, tranquil·lament, bonament, amicalment, cordialment, enraonadament; no de bon rotllo).

de bon segur *

Segur que hi haurà embussos (o de segur, sens dubte, amb seguretat; no de bon segur).

És un partit que, sens dubte, passarà a la història (no de bon segur).

Podeu estar segurs que ho celebrarem (o certament ho celebrarem; no de bon segur)

de bon tractar

Persona amb qui agrada d'enraonar. |

agradable, cordial, de bon tracte (Mall), que té do de gents |

És un home de bon tractar.

A –Us heu entès amb l’Eladi. B –Sí. Em pensava que seria de més mal tractar.

Són noies feineres i de bon tracte (Mall).

No té do de gents per servir al públic (Bar).

de bon tros

Es diu quan hi ha una diferència considerable entre dues coses que es comparen. |

de molt, de sobres, amb molta diferència; i tant! |

És el millor, de bon tros.

Aquelles columnes superen, de bon tros, els mil quilos.

de bon veure *

Hi ha alguna xicota molt agradable de veure (o bonica, maca, que està bona, que està molt bé, que fa goig, que fa de bon mirar, que dóna goig de veure -Men-; millor que de molt bon veure –TV3-.

Fas molt de goig (o et veig molt bé, vas molt elegant, fas patxoca; millor que estàs de bon veure) -TV3-.

Aquest cotxe és molt polit (millor que està de molt bon veure -Men-).

de bona casa

1 Que procedeix d’un lloc de confiança. |

de bona qualitat, de bona procedència, de confiança, que és una garantia |

Els productes d’aquest comerciant -llegums i cereals- són de bona casa.

2 Es diu de qualcú que és de família benestant (Mall) |

de família rica, de casa bona (Gir), de les set cases (Mall) |

Aquest al·lot és de bona casa.

nota: Vegeu també "de casa bona".

de bona factura *

Aquell grup fa una música molt ben feta (de qualitat, ben parida, de bona marca; millor que de bona factura) –R4-.

de bona fe

Sense malícia. |

ingenu, candorós, que va amb el cor a la mà, que no té malícia |

És de molt bona fe, s'ho empassa tot.

Jo ho deia de bona fe; no us heu pas d'empipar!

Ets massa de bona fe i et fotran.

De bona fe, no vagis enlloc; sempre s'ha d'anar amb un peu fora camí.

de bona gana

Amb ganes de fer-ho. |

amb gust, amb interès, de bon grat, amb satisfacció, de bon cor, gustosament |

Ho faria de bona gana.

Hi aniria de bona gana, si pogués.

de bona llei *

Si guanyo el premi, no em deixen publicar el poema: això no és de llei (o això no val; això no és legal, correcte, lícit, normal; millor que això no és de bona llei).

de bona mà *

Aviat obriran una empresa nova; ho sé de molt bona tinta (o de bona font, de manera fidedigna, per bon conducte; no de bona mà) –CR-.

de bona pasta

Bona persona i pacient (Gir-Bar-Mall). |

de pasta d'agnus, de bona fe, de bon geni, de bon tractar, de bona mena; tenir bon caràcter, ésser un tros de pa |

És de bona pasta aquest noi, però no n’abuseu.

De quina mena de pasta estan fets els torturadors? –TV3-

De vegades l’infant és de bona pasta i, davant tant d’exemple alliçonador, deixa de plorar i menja -Els nins-.

de bona voluntat

Amb ganes de fer les coses correctament, amb el consentiment de tots (Men). |

amb bona voluntat, amb bones intencions, de bona fe |

En Josep s’ha unit amb la seva germana de bona voluntat per viure plegats i fer-se companyia.

de bones a primeres *

Va arribar i em va dir això (o i el primer bon dia va ser dir-me això, de bell antuvi, de primer antuvi, de cop i volta; no de bones a primeres em va dir).

De seguida ja li va marcar el primer punt de servei (o de bon començament, tot just començar, només de començar, de bell antuvi, de bon antuvi; no de bones a primeres) –TV3-.

Per què no en parlem de seguida? (o ara, ara que hi som; no de bones a primeres) -CR-

Tot d'una es van posar a cridar (o de sobte, tot d’un plegat; no de bones a primeres).

Volíem fitxar-lo i tot d'un plegat el Fornalutx se'ns va avançar (o de cop i volta, de sobte, tot d'una, quan no hi comptàvem; no de bones a primeres).

D'entrada ja vaig comprendre que no m'ho voldria vendre (o de seguida, de bell antuvi, de primer moment, sense més ni més; no de bones a primeres).

de bones intencions, l'infern n'és ple

No transformar els bons propòsits en actes pràctics, és condemnable (Mall-Bar). |

no basten les bones intencions, cal fer bones obres, l'infern està empedrat de bones intencions (Bar); els bons propòsits no resolen res, calen les bones accions |

Tu faries moltes coses, però no les fas: de bones intencions, l'infern n'és ple.

A -Ara volen apujar la paga a tots els jubilats. B -De bones intencions l'infern n'és ple.

de 'boquilla' *

A la llengua se li fan dir moltes coses (o això són paraules, només; no això és de boquilla).

Aquell té molta llengua i no farà res (o molta llengua i pocs fets, parla molt i fa poc, la sap molt llarga; no de 'boquilla' fa moltes coses).

De llavis enfora es diuen moltes coses (no de 'boquilla', de boqueta).

nota: Veiem 'de boca' al DIEC.

de bracet (*)

Agafats d'un braç. |

de parella, donant-se el braç; junts, de tronc, conjuntament |

Caminaven tots dos de bracet.

Creiem que són calcs del castellà, les frases següents:

Aquest càrrec polític sempre ha anat de bracet de la democràcia (millor acompanyant, ha anat unit a, és de la democràcia, s'ha considerat democràtic) –Temps-.

L'Alta Cerdanya vol treballar de bracet amb la Baixa Cerdanya i el Vallespir (millor volen treballar juntes, plegades, conjuntament, associades, unides) –Temps-.

de braços creuats *

No m'hi sé estar amb els braços plegats (o sense fer res, de mans plegades, amb una mà sobre l'altra,mans fentes; no de braços creuats).

No em vull quedar amb una mà sobre l’altra, mentre tu t'estàs aquí ajudant-me (o amb una mà a cada ou, gratant-me la panxa, amb les mans a les butxaques, plegat de mans, aquí si mama no mama, sense fer res, mirant les cucales; no de braços creuats).

nota: Vegeu també 'estar amb els braços plegats'.

de broma

Que no es pren o es diu seriosament. |

per broma, per riure |

Tranquil, segur que ho deia de broma (o per riure).

S'ho ha pres de broma (no a broma).

Mig de broma, mig de veres -Val- (o de broma; no en broma).

La Carme no es pren res per broma, tot s'ho agafa malament (no té sentit de l'humor).

de brotxa grossa *

A -El seu noi és pintor. B –De quadres? A –Ja pots comptar! De parets (o de can passa via; millor que de brotxa grossa, de brotxa basta).

de 'bulto' *

Ha estat un error com una casa (o immens, de ca l'Ample, colossal, enorme, majúscul, gravíssim; no 'de bulto').

de bursada

De manera ràpida i inesperada (Alt Urgell). |

de cop, de patac, sense pensar-s’hi, bruscament, sobtadament |

Només aüca desficiat, s’esgargamella de bursada i li costa de reprendre l’alè -En Calçons-.

Vaig empassar-me el llibre d'una bursada (vaig llegir-lo d'una tirada) –Punt-.

aücar (o ahucar): Cridar, gemegar.

de ca l'Ample

De grans proporcions (Am-Olot). |

considerable, molt gran |

A l'escola hi ha un ambient de ca l'Ample (estan animats per una festa que es farà).

Això és una bestiesa de ca l'Ample -Temps-.

Al camp de futbol hi ha hagut un merder de ca l'Ample (baralles, crits).

de cada

De tots els grups que hi ha. |

de cada un, de cadascun, de cada mena |

A –Miri quin bolígrafs que tenim ara. N’hi ha de vermells i de negres. B -Me'n faci tres de cada (fer = vendre).

En vull dos-cents grams de cada (de cada bola de formatge).

de cada dia

Cada dia més (Mall). |

com més va, més; cada vegada més, (de cada vegada més, de dia en dia Mall) |

De cada dia ve més gent a la nostra illa.

Es fa de cada dia més difícil veure... -Temps-.

de cada moment

Cada vegada més (Men). |

s’acostava molt de pressa, cada vegada era més |

Havia de prendre una determinació perquè de cada moment feia més fosca -Fets-.

de cada vegada

Locució adverbial que indica la repetició, d’antuvi moderada però cada cop més freqüent, d’una acció o d’un esdeveniment (Mall). |

cada vegada, cada vegada més, cada cop, com més va més, com més anirà més, cada volta (Eiv, For) |

De cada vegada en vendran més, de turistes.

El seu pare ha fet una fortuna, i de cada vegada és més ric, ja diuen que doblers fan doblers.

de cal Déu

Es diu d’un enrenou considerable. |

de ca l'ample, del diable, de mil diables, immens, considerable, important |

Hi havia un batibull de cal Déu, a les fires.

Hi va haver un merder de cal Déu, anit, al carrer de casa (baralles i crits).

de calaix *

Vegeu 'ésser de calaix'

de calat *

Volen fer una reforma de calat (o d'importància, de pes, de consideració, notable, considerable, de gran fet; no de calat).

de calbot

Dit d’algú que que treballa malament (Val). |

barroer, matusser, grosser, petit, de poca categoria, de nivell baix, poc professional, sense ofici, poc fi |

Mirant els mobles que t’ha fet, ara sé que és un fuster de calbot.

Es nota que sou cambrers de calbot, que només treballeu al bar els caps de setmana.

Vol refer-se el colomer, perquè el que té ara és de calbot.

Barber de calbot! Mira com m’has deixat els cabells!

nota: La locució "de calbot" també vol dir per casualitat.

de camí

Passant o anant cap a un lloc. |

de passada, tot passant, anant, anant cap a; a la vegada, al mateix temps |

De camí cap a Barcelona, van abandonar el gos.

Atura't a París, de camí cap a casa -TV3-.

nota: vegeu també 'en camí'.

de campanetes **

És un fitxatge de categoria (o fabulós, formidable, de molta volada; no de campanetes) -Triangle-.

de can Paquetilla *

Era un mestre de secà (o dolent, de pa sucat amb oli; no de can Paquetilla).

de can passa via

Hom ho diu d'una cosa feta de pressa, sense posar-hi gaire atenció (Bar). |

fet sense miraments, precipitat, de poca qualitat, d'arrapa i fuig (Val) |

No és una crítica de can passa via (és ben feta).

de cantó

1 Inclinant-se cap a un costat. |

de gairell, de tort, de costat, de cantell (Am), (de gairó, de gaidó, de biaix Val) |

Me'n vaig de cantó (es mareja).

2 Situat en una direcció diferent de la línia recta. |

de biaix, esbiaixat, de costat, girat, inclinat, entregirat, de través |

La televisió no hi cap, recta; l’haurem de posar de cantó.

Posarem el llit de cantó.

Aquest llit ve de cantell (és entregirat)

de cap

1 Amb el cap per davant. |

de morros, de caps (Girona) |

Va caure de cap a terra –Llibre-.

Va aprendre a tirar-se de cap (a la piscina) -Llibre-.

Baixa de l’escala, que et fotràs de caps! (= cauràs)

Jo ja l'he vist de caps per terra, però ha caigut de culs (de cul).

Ha fet molts gols de cap.

2 Directament, sense pensar-s'ho gaire. |

de seguida, de dret, a ulls clucs, sense pensar-s'hi gaire, de quatre grapes; anar a davant, insistir |

Rafel i els seus amics es van ficar de cap a l'embolic -Guerra4-.

Si jo no m'hi hagués fotut de cap, encara no seria operat (posat a davant, insistit que ho havia de fer).

Aquest govern ens hi fotrà de quatre grapes, a la guerra (Am).

Jo, quan veig xocolata, ja m'hi foto de cap (en compro, Ca).

Ja ho sabem que tots hem de morir, però, si tu estàs malament i beus, et fots de caps al foc (Ca).

Quan hi ha una avaria tothom en fuig, i ell s'hi fot de caps (Ca).

de cap a

En direcció a un lloc (Mall). |

cap a, devers |

Hem de tendir més de cap al model italià.

Aquest camí que hem agafat no sé si està equivocat, crec que mos convendria agafar es camí de més cap a aquí.

De cap a allà no sé si en trobaràs de peixos, tot està molt cercat!

de cap a cap

Des del començament fins al final. |

del tot, totalment, completament, de dalt a baix, de tots cantons (Ca) |

Quan va passar el cotxe vaig quedar moll de cap a cap.

Tot l'estiu, de cap a cap, són a Canyelles.

El Lleida ha estat superat pel seu rival de cap a cap –CI-.

He dormit tota la nit de cap a cap.

Aquest ens acollona de tots cantons (es fot de nosaltres).

Tu ets de bona fe i et fotran de tots cantons.

Em devia conèixer, perquè em va mirar de dalt a baix.

de cap a peus

Tot el cos.

completament, de cap a cap, d'un cap a l'altre |

Comprarem un mirall que vagi de cap a peus.

El porc s'aprofita de cap a peus.

Conec la comarca d'un cap a l'altre.

Va llegir la Constitució Europea de cap a peus -Rodamots-.

nota: Vegeu també "equivocar-se de cap a peus".

de cap i de nou

Una altra vegada i des del començament (Gir-Bar). |

de bell nou, de nou, una altra vegada |

Hem de començar el procés de cap i de nou.

Tirarem la casa a terra i la tornarem a fer de cap i de nou.

de cap manera

Negativa que no admet discussió |

de cap de les maneres, en absolut, per res del món, a cap preu, mai de la vida, per cap diner del món, ni pensar-hi!, ni per mal de morir (Am), raves fregits! (Bar) |

No vull ser director de cap manera.

No vull canviar l’auto i no ho faig per estalviar. De cap manera!

No pensem promoure de cap de les maneres un acte públic que pugui ser problemàtic –Temps-.

No el varen voler fer estudiar de cap de les maneres.

Això no pot anar bé de cap de les maneres.

Jo volia cridar una ambulància i ell, de cap manera!

El nen no hi vol anar de cap manera.

Ell no vol pas venir de cap manera.

Això no li ho diguis ni per mal de morir.

de cap per avall (o cap per avall)

1 Posat amb la cara de dalt a sota. |

al revés, capgirat, invertit, el cap als peus, el dalt a baix |

Va penjar el quadre abstracte de cap per avall.

Les cartes s’han de donar de cap per avall i no de cap per amunt.

2 Lloc on hi ha les coses desordenades i capgirades, sovint per unes obres. |

tot capgirat, tot somogut, en obres, damunt davall, esbarriat |

El Camp Nou és de cap per avall (canvien la gespa) -Avui-.

El bandoler posà de cap per avall tot el poble.

3 Amb un caire de decadència econòmica, de la salut, etc. |

malament, de mal borràs, de baixa, davall caient (Am) |

Tot va de cap per avall en aquesta casa (hi ha malalts, manquen de diners, etc.).

L’economia va de cap per avall.

de capa i espasa

Film o llibre d’aventures de guerres de l’antigor, generalment per a joves. |

d’espases, de guerra |

Aventures de capa i espasa amb tot el sabor de... (pel·lícula de pirates) -Avui-.

de cara

Vist per davant. |

encarat, de davant |

Posa'm l’escultura de cara, si et plau!

de cara a

1 En acostar-se una part del dia, una estació, un any, etc. |

quan s’acosta o ve, quan ja és a prop, al caient de |

No viatgeu mai de cara a la nit; aneu de cara al dia perquè, en cas d’avaria, a la nit, ningú no us ajudarà.

A –Avui ja l’aire és fred. B –Home, ja anem de cara a l’hivern (al novembre).

Sembla que anem de cara a l'hivern (al maig fa fred).

2 Expressa la intenció amb què es fa una cosa. |

tenint en compte, pensant en, amb vista a |

Hem comprat dos pisos de cara als fills.

Es fan gestos de cara a la galeria (a Bòsnia; per quedar bé) -Avui-.

Estudiem de cara als exàmens.

De cara a propers concursos s'hauria de tenir en compte...

3 Tractant amb algú. |

mirant a, despatxant |

Veig que serveixo de cara al públic (per despatxar).

nota: 1Vegeu també 'anar de cara a'.

2 No és correcte dir 'cara a'.

de cara al taulell

Ho diuen a qui perd jugant a cartes, o ho diu ell (abans es jugaven la consumició). |

a perdre!, haig -o he hagut- de pagar |

A –Com ha anat la la partida? Heu guanyat? B –Ja pots comptar! Hem hagut d’anar de cara al taulell!

Si guanyem vint punts, us fotrem de cara al taulell!

de cara per amunt *

Els gots a la capsa s'han de posar de cara enlaire (o drets; no de cara per amunt, de cara amunt, cara amunt).

de cara enfora

Vist des de fora.|

de cara a fora, a voltes les coses semblen una cosa i en són una altra |

De cara enfora sembla que hi hagi molt bon ambient, però de cara endins hi ha moltes desavinences.

de carés

Amb l’aspecte de la cara (Am). |

amb la fesomia, amb el posat de la cara, en el carés (Ca) |

A -En Plàcid retira el seu pare. B -Sí, trobo que s'hi retira, de carés.

Aquesta nena retira el seu pare, en el carés.

carés: aspecte de la cara de les persones (Vallespir, Empordà -DCVB-)

de carn

Expressa el reconeixement de la condició humana. |

ésser de carn i ossos, ésser humà |

Tots som de carn i ens podem equivocar.

de carn i ossos

Tal com és una persona. |

en carn i ossos (DIEC), en persona, en presència física, un mateix |

Tothom pot estar malalt: tots som de carn i ossos.

...el polític de carn i ossos que havia estat (tal com era; parlen d'un polític vell) -Avui-.

M’agradaria que em presentessin l’autor del llibre, i conèixer-lo en carn i ossos.

No et faci por de parlar-hi: és de carn i ossos com tothom.

de carrer

1 D’ús quotidià; que no és d’un nivell alt. |

de cada dia, d’estar per casa, popular, senzill, casolà |

En Pla feia servir expressions de carrer.

El barcelonisme de carrer no està d’acord... (no els directius) –Avui-.

2 Persona que no s’està gaire a casa. |

xerraire, rondaire, comare (dona) |

L’Hilari és un home de carrer. No és mai a casa seva.

de carrer *

Han guanyat fàcilment (o sense suar gaire, ha estat bufar i fer ampolles, mamat, de bon fer; no de calle, de carrer) -TV3-.

Tres-cents litres, els gastarem amb escreix (o de seguida, com si res, de sobres; no de calle, de carrer).

En Joel ja és, amb molta diferència, el màxim encistellador (o amb molt d’avantatge, de molt; no de carrer) –CR-.

En fa el que vol, de les dones (o les sedueix fàcilment, és l'amo; no se les emporta de carrer) -TV3-.

Els alumnes, els du com cagalló per séquia: mira si se l’estimen! -Val- (o en fa el que vol; no se'ls emporta de carrer)

Un bon representant governa el seus clients i els té contents -Val- (o els fa anar allà on vol; no se'ls emporta de carrer)

de carrera

Sense interrupció. |

seguit, en poc temps – tenir fills-, d'una tirada; de corrents -llegir- (Val) |

Va tenir tres fills de carrera.

Ha parlat una hora de carrera.

Ha dit més de vint refranys de carrera.

Vaig guanyar sis partides de carrera.

de carretilla **

Se sap la lliçó de memòria (o de cor, d’esma; no de carretilla).

Ho hem de dir tot de carrera (o tot seguit, tot d’un sol cop, d'una tirada; no de carretilla).

de cartró pedra *

Al film hi ha un seguit d'aventures de plàstic (o de fantasia, per a mainada; millor que de cartró pedra) -Avui-.

Estan fent un paisatge de postal (o amb peus de fang, irreal; millor que de cartró pedra).

nota: No estem segurs d'entendre el sentit d'aquesta frase. Ens agradarà, si algú ens presenta noves idees.

de casa a fora..., de casa a dins...

Es diu de qui té un comportament a casa i un altre de diferent, quan n’és fora (Am). |

quan és a casa, de cara a fora, de cara enfora |

A –Quin home tan amable que tens! B –Ho sembla! De casa a fora és una cosa, però de casa a dins, no es pot aguantar.

C –En Vicenç i la seva dona viuen molt bé. D –No ho sé; moltes vegades, de casa a fora sembla una cosa, però a dintre n'és un altra.

de casa bona

Que a casa seva són rics, tenen força diners. |

de calés, de pela llarga, d’una casa de molts diners, de casa benestant; és fill de bons collons (Am) |

Ja ho poden comprar, són de casa bona.

de casament, no n'hi ha cap de pobre

Vol dir que, quan es prepara un matrimoni, tot són alabances dels nuvis; sovint es diu que són rics, cosa que després ja es pot veure. |

tothom fa sort, a l’hora de casar-se; tothom és ric abans del casori |

A –Diuen que l’Ildefons es casa amb una noia carregada de propietats. B –Ui! De casament no n’hi ha cap de pobre. Quan hi són pel mig ja s'ho troben .

de casar noies i vendre vi ningú no se n'ha de penedir

Vol dir que cal anar de pressa a l’hora de vendre el vi (es pot tornar agre) i quan s’ha de casar una noia (es fan grans i costen més de casar). Dita tradicional de l’Alt Empordà que encara és viva i que tenia més sentit en altres temps. La posem pel seu possible valor antropològic.

de casar noies i vendre vi no te n’hauràs mai de penedir |

de casta forta

Molt intensament (Mall). |

fortament, en gran manera, de valent, fora mida |

La consciència de mestre Nadal començà a punyir-lo de casta forta (no havia fet almoina) -Adagiona-.

de casualitat *

Es van trobar per casualitat (o casualment, per atzar; millor que de casualitat).

de cent en celis

Molt poc sovint. |

de tant en tant, de temps en temps, molt poques vegades, cada cent en celis, de cent a celis (a Olot, segons el DCVB) |

A –Hi aneu, a ballar a Vilafant? B –De cent en celis.

De botifarres dolces només en fem cada cent en celis.

de cent en quaranta.

No gaire sovint (Gir). |

de tant en tant, de tard en tard, cada qui sap quan, de cent en celis |

A -Vénen sovint a veure’t, els nebots? B –No, de cent en quaranta.

de cine *

Tenim una nevera que ens va de primera (o de collons, molt bé, com una seda, divinament, a meravella, d'allò més bé; millor que de cine).

Es veu molt bé, la televisió aquí (o de primera, de cine; millor que es veu de cine).

de cinquanta classes (i de cinquanta maneres)

De moltes classes, de moltes maneres. |

de mil maneres; moltes vegades, un munt de vegades |

N'hi ha de cinquanta classes, de formatges.

Li he dit de cinquanta maneres que s'ha de fer operar, però no hi ha res a fer.

nota: Vegeu també 'mil i un'.

de circumstàncies *

L'entrenador va haver de fer una alineació improvisada (o amb moltes baixes; va haver de jugar amb un equip molt delmat o minvat; no amb una alineació de circumstàncies) -C33-.

de clar

Quan encara no és fosc, al vespre; quan ja hi ha claror, al matí. |

de dia, amb claror de dia |

Arribarem a casa de clar.

A mi no em facis córrer a la nit; sortirem de clar.

Ha tornat a casa de clar.

Hi vull anar de clar.

de coll de gorja

Hom ho diu de les portes o finestres que, quan es clouen, tenen la ranura –o coll- que queda entre els dos batents de forma rodona i no recta (Am). |

Les finestres de coll de gorja tanquen més bé, i no hi passa el vent.

de collita pròpia

Pensat per un mateix (Gir-Bar). |

inventat meu -o teu, seu-, ideat per, original; ha sortit del teu cap? |

Aquest acudit, és de collita pròpia? -CR-

de colló de mico (o de collons)

Es diu per destacar l’excel·lència d’un afer o d'un assumpte (Gir-Mall). |

molt bo, esplèndid, magnífic |

Tot ha anat molt bé, Joan: de collons de mico! (Mall)

Ens va pagar un sopar de colló de mico.

Els ho posen de colló de mico perquè ho puguin fer -Presència-.

Ens ho passem de colló de mico (molt bé, xalem, Tresponts).

de collons

Molt, molt bé, molt bo. |

divinament, perfectament, d'allò més bé, de primera, de puta mare; en gran manera, altament, enormement |

Se sent de collons, aquesta ràdio.

Fa una nosa de collons, aquest piano aquí (Girona).

Ací vivim de puta mare.

de color de gos com fuig

Es diu de les coses velles, gastades, quan no se sap ben bé de quin color són, perquè s’ha anat esmorteint amb els anys. |

de color d'ala de mosca, de color indefinit |

La cambra presentava per tot parament dos llits de ferro, i una taula amb un tapet de color de gos com fuig –L'ocell tranquil-.

de 'colorins' *

Porta una faldilla de coloraines (o de color vius, estrident; no de 'colorins').

de compromís

Es diu d'una cosa que fa sentir, a qui la fa, la necessitat de fer-la de la millor manera possible. |

transcendent, important |

Restaurar aquell retaule era una obra de compromís, i se’n va sortir bé.

de compte i risc de *

Vegeu 'pel seu compte i risc de' *

de comú acord

Acordat de manera conjunta. |

acordat conjuntament, en comú, amb l'acord de les dues parts, de mutu acord |

Han decidit, de comú acord, dipositar el manuscrit a l’arxiu municipal –Llibre-.

Han estat organitzats de comú acord amb les Nacions Unides -CR-.

Ho decidiran de comú acord.

de condició

Que té un valor alt. |

de bona condició, de categoria, de qualitat, bo |

Has contrat amb tres manilles pelades, sense cap altre carta de condició -Llibre-.

contrar: doblar, jugant a cartes

de confiança.

Que te’n pots refiar i fiar. |

fiable, fiat, digne de confiança |

Era una minyona de confiança.

No s'hi pot pas tenir confiança, amb el Santanyí (és un equip irregular).

No s'hi pot tenir cap confiança, perquè s'equivoca sovint.

de continent

Immediatament. |

de seguida, tot seguit, a l'instant |

La princesa li respongué de continent que no.

Lo dit Verntallat de continent gira en...

nota: Aquesta locució és pròpia del català medieval.

de conveniència

Quan interessa; perquè interessa. |

quan li convé, perquè li convé, quan li convé, per interès, per treure'n profit; s’ho fa venir bé, |

Són sords de conveniència (no volen sentir segons quines coses).

S'han casat per conveniència.

Van fer un matrimoni de conveniències (per doblers).

de conya

Es diu d’una cosa que es considera molt positiva, molt bona. |

molt bé, genial, fabulós, de nassos, de primera |

Hem començat de conya (el partit) -CR-.

S'hi està de conya, allà al cafè.

de cop

1 D'una sola vegada. |

a la vegada, simultàniament |

En corregiré tres de cop.

Han mort tres soldats de cop, en aquesta explosió.

Ja ho havia de fer de cop, si en tenia ganes (posar la calefacció de seguida, quan va comprar el pis).

2 De manera imprevista, sobtada; sense pensar-s’ho gaire. |

sobtosament, de cop i volta, de cop i de fet (Am), de cop sobte, de patac, tot de cop, inesperadament, d'una fuetada |

Em va venir la son de cop.

No és pas una cosa que hagi vingut de cop, el tancament de la duana.

Va ser Girona que, d'una fuetada, va poder veure que... -J. Pla-

Em vaig despertar de cop (amb un tro).

Va tancar de cop la conversa (va dir alguna cosa definitiva o incontrovertible, Bar).

De cop sobte t'adones que les ombres dels vessants de les serralades guixenques de l'altra banda de riu han ennegrit -Vents de port-.

de cop i bolei

De manera sobtada (Mall). |

de cop i volta, d'un cop, (de cop i empenta, de cop descuit, de cop en sec Mall), (de colp a 'repent', d'escopetada, de colp i barrada Val) |

L’acadèmia o l’Institut que es fundi no ha d’esser per anar de cop i bolei a la unificació sinó primer a l’escorcoll i després a l’estudi científic de la llengua parlada i escrita -Bruixat-.

L'àvia comparegué de cop descuit, amb una regadora a les mans. Venia de regar la seva 'quència' predilecta -Males companyies-.

de cop i volta

De manera imprevista (Gir-Bar). |

tot de cop, de cop sobte, inesperadament, tot d’un plegat, sense més ni més, quan no hi comptàvem |

De cop i volta el nen va desaparèixer.

De cop i volta va sonar la música.

De cop i volta se sentiren els ganyols ploranosos d'un cabridet, que ens van trencar la conversa -Contalles-.

de cops

Algunes vegades (Cat Nord). |

a vegades, a cops, de vegades, hi ha vegades |

Jo hi vaig de cops.

de cor

De memòria (Mall). |

fil per randa, de dalt a baix |

Se les saben de cor -Llibre-.

de cor a pensa

Influït pels sentiments (Bar). |

impulsivament, irreflexivament, sense rumiar gaire, per impuls, dit i fet, sense reflexionar-hi |

Ho va dir de cor i pensa (que se sent català)

Vam començar a fer el treball manual de cor i pensa, ella ho va proposar i tots ens hi vam posar.

de 'corrido' *

1 He dormit nou hores d’una tirada (o seguides, de carrera; no de 'corrido').

2 Se sabien de memòria totes les comarques del País Valencià (o de cor, d’esma; no de 'corrido') –Punt-

de costat

1 Anant o estant l'un al costat de l'altre. |

junts, costat per costat, de parella, un a tocar l'altre (Ca) |

Poseu-vos de costat.

Hem dinat de costat.

Les posarem de costat (una al costat de l'altra).

El tenia de costat, ballant sardanes.

2 Decantat cap a una banda. |

inclinat, de gairell, de guerxo (Ca), de caire |

El vaixell va de costat.

Se'l carregà de caire sobre el cap i saltant marges i bardisses, salvà el preciós instrument (un bombo) -Carlinada-.

3 Vist per un costat; en una posició lateral. |

entregirat, tombat, de perfil |

Vaig dibuixar el camió de costat.

Aquesta nena m’ha dibuixat de costat.

Per passar t'hauràs de posar de costat (és un lloc estret).

de costellada

Es diu d'una competició esportiva entre amics (Gir-Bar). |

de festa major, de per riure, amistós |

Això sembla un partit de costellada (els jugadors no corren gaire) -TV3-.

de creixença

Es diu quan una peça de roba és més gran del que convindria a l’edat d'una criatura. |

balder, al creixent (Ca) |

Jo li compro la roba de creixença (grossa, per si creixen) -Avui-.

Aquests pantalons te’ls han comprat al creixent (et van grossos).

de 'cuidado' *

Compte amb el teu soci, que és de cordar-se les sabates (o és de guardar, és un pinta, és una bona peça, és de pronòstic, és capaç de tot; que cal anar-hi amb compte, perillós; no és de 'cuidado').

Ha tingut una malaltia greu (o important; no de 'cuidado')

Xerren per setze (o parlen per les butxaques; no són uns xerraires de 'cuidado') -TV3-.

Cal anar-hi amb compte, amb aquells dos, perquè tot ho diuen (o tot ho xerren, són xafarders; no són de 'cuidado').

de cul

Anant endarrere. |

reculant, de culs (Ca), de darreres cules (Am), cap enrere |

Aquí val més bé entrar l'auto de cul.

El nen ha caigut de culs.

He entrat al cotxe de darreres cules.

nota: Creiem que 'de culs' i 'de darreres cules' són formes comarcals.

de cullera

Rematada d’una pilota amb l'empenya, de baix a dalt, fent una curvatura. |

empalada; bombar la pilota |

En Tomàs ha rematat de cullera (futbol) -TV2-.

de curs legal

Que és vigent. |

de vigència, que està en vigor, vàlid, actual |

Aquesta moneda no és de curs legal -TV3-.

de curta edat *

Es troben criatures de poca edat que... (o petites, molt joves; no de curta edat) -Avui-.

de curta volada

Es diu d’algú o d’alguna cosa que es considera mediocre o vulgar. |

de poca talla, de poca categoria, de mala casta |

Ha fet demagògia de curta volada –Avui-.

Era un polític de curta volada -CR-.

de curtes mires *

El PLC, per la seva manca de previsió... (o perquè només pensa en ara, perquè no hi veu més enllà del nas; no per la seva política de curtes mires) –Avui-.

de dalt a baix

1 Amb tot detall. |

detalladament, de cap a cap, de cap a peus, de cap arreu (Am); completament |

Se'l va mirar de dalt a baix.

La policia va escorcollar el pis de dalt a baix.

En Pere et repassa de dalt a baix (mira les dones).

Aquell poca-solta em va enganyar de dalt a baix!

2 Des de baix fins a dalt. |

de cap a peus, completament |

Em mirava de dalt a baix.

Han posat unes cortines de dalt a baix.

Va dominar de dalt a baix la prova –El 9-.

M'han enganyat de dalt a baix (Ca).

de darrera hora

A l’últim moment. |

a última hora, al darrer moment |

Si no hi ha un canvi de darrera hora... -C33-.

de debò

Que es diu de veritat. |

de bo, veritablement, realment, seriosament |

Semblava que no podia ser, però ho deien de debò.

Ho dieu de debò que ja es casaran?

Asseguren que ara va de bo -Temps-.

De debò que vols acabar?

És una senyoreta de debò –L’armariet-.

A -Ens han atropellat el gos, és mort. B -De debò?

de detall

Es diu quan hi ha diferències de poca importància. |

irrellevants, mínimes, petites |

Hi ha diferències de detall d'un estat a l'altre -Avui-.

de Déu

Expressa gran volum o gran intensitat d'una cosa. |

enorme, imponent, molt fort, molt bo, molt gran |

Fot uns brams de Déu, aquesta criatura. Feu-la callar, home!

Vaig fer un esmorzar de Déu.

Tindrem una feina de Déu a programar.

Mainada de Déu! Aneu a cridar a la plaça! (està empipat)

Vaig caure i l'esquena em fa un mal de Déu.

de Déu digueren, i era un bon home

Es diu quan no es volen tenir en compte les crítiques dels altres (Am). |

deixa’ls dir, que vagin dient |

A -Ens criticaran, si ho comprem. B -Que diguin, de Déu digueren, i era un bon home!

de dia (o de dies)

Quan hi ha claror de sol. |

de dia, de clar, de jorn, quan clareja, amb claror |

Ara a les sis ja es fa de dia (ja clareja, ja punteja).

De dies només surto a comprar.

Anem a treballar quan encara no és de clar (Ca).

de dia en dia

Que passa cada dia. |

cada dia, un dia sí i l'altre també, dia a dia (GDLC) |

Hi ha tres milions d'aturats, xifra que augmenta de dia en dia (o dia a dia) -C33-.

El Sant Lluís demostra cada diumenge que és un bon equip (o diumenge a diumenge) -CR-.

de dia i de nit *

Fan soroll nit i dia (o dia i nit, sempre, en tot temps, a tothora; millor que de dia i de nit) –TV3-.

El bar és ple nit i dia (o tothora, durant el dia i durant la nit; millor que de dia i de nit).

A l’estiu treballem nit i dia (o dia i nit; millor que de dia i de nit).

nota: 'de dia' i 'de nit' sí que es diuen molt, però 'de dia i de nit', no.

de diari *

Hem comprat tovalloles per a cada dia (o de les ordinàries, de cada dia; millor que de diari).

De moment posat la roba de cada dia; ja et mudaràs en acabat de dinar (o de tot dur, de tot portar, habitual; millor que de diari).

de dies ençà

Des de fa dies (Men-Mall). |

ja fa dies, des de fa temps, fa temps, números incomptables (Men) |

De dies ençà que no dorm bé.

de diners i de bondat, la meitat de la meitat

La gent sol exagerar quan parla d'aquestes qüestions (Tresponts). |

semblar una cosa i ser-ne un altre, molta fatxenda i poca hisenda, no et fiïs mai de l'argelaga florida quan els rucs del país no la volen |

A -La Carla ha fet un gran casament: ell és un ric. B -De diners i de bondat, la meitat de la meitat.

de dits i de fets

Es diu de qui té un nom o un cognom que coincideixen amb una seva virtut o amb un seu defecte. |

de paraula i d'obra, de dalt a baix, de totes maneres |

El teu germà és àngel de dits i de fets (es diu àngel i és bon home).

Nena, tu ets bleda de dits i de fets (es diu bleda de cognom).

de doble tall

Vegeu 'arma de dos talls'

de dolent a bo tothom s'hi sap acostumar

És fàcil avesar-se a viure més bé. |

a anar bé tothom s’hi acostuma |

Si ve una crisi de la construcció veurem molta misèria; de dolent a bo tothom s’hi sap acostumar, però a la inversa, no.

de dos, fer-ne un (o: de tres)

1 Ajuntar dues coses en una de sola. |

unir dues coses, fusionar |

De dos camps n'han fet un.

2 Hom ho diu de dues o tres persones poc treballadores, poc espavilades, velles, etc. |

no són gaire trempats |

Van tots dos a l'hort i de dos en fan un (per treballar).

Totes tres porten els comptes, i de tres en fan una (no en saben, són curtes).

de dret

Sense esperar-se. |

de seguida, directament, decidit, tot dret |

Quan em va veure, de dret em va dir dròpol.

Vaig de dret a casa, quan plego de la feina.

Me n’aniré de dret al llit.

Si fas política, de dret has de renyir amb mig poble (d'entrada, Ca).

Per aquí hi aniràs de dret (al lloc que demanes).

Anem de dret a la botiga (directament).

Continuàrem marxant, de dret sempre envers les muntanyes de Vidrà -Carlinada-.

Em pensava que vindries de dret (que no t'hauria de venir jo a cercar).

de dubtós (+ nom) *

Són novetats de mal gust (o que no lliguen, poc agradables, xarones; millor que de dubtós gust).

Les fusions de bancs són estratègies incertes (o poc útils, que no es veuen prou clares, problemàtiques, dubtoses; millor que de dubtosa utilitat) -Avui-.

de fa (+ temps)

Fa uns dies, fa un temps. |

d'uns dies ençà, fa dies que, fa temps que, d'un temps ençà |

No veig la Rateta de fa dies.

Ens coneixem de fa temps.

Els rantells ja són aquí de fa dies.

Establert a Eivissa de fa anys -Temps-.

de fàbula **

Avui juguen de fantàsticament (o fabulosament, collonudament, magníficament, de conya; no de fàbula) -TV3-.

El dia del casament ens fa fer un temps esplèndid (o molt bo, excel·lent, estupend, fabulós; no de fàbula).

de façana *

Vivim en una democràcia de per riure (o aparent, d’aparença, falsa, fictícia, de paper d’estrassa; no de façana) –Avui-.

de ferm

Es diu de qui manté una posició ferma, tenaç (Mall). |

amb força, amb intensitat, amb contundència, amb decisió, de valent, sense afluixar, fortament, molt |

Em vaig oposar de ferm a les seves pretensions.

de ferro

Molt fort, resistent. |

ferreny, dur, tenaç |

Té una voluntat de ferro (té molta voluntat a fer les coses).

Aquest tennista té moral de ferro -TV2-.

de fet

Afirmació de quelcom. |

efectivament, en efecte, ben mirat, realment, en realitat |

La Quima, de fet, és una cosina de la dona.

I, de fet, la van condemnar -Llibre-.

De fet, sempre hi he anat al cafè.

De fet, només en necessitem quatre (no ens en calen més).

De fet aquí plou més sovint que a Benavarri..

Ells, de fet, no vénen mai.

Van venir en Miquel i en Joan Colomaire, que, de fet, es deia Joan Cayrol.

de fiar

Que mereix confiança. |

de confiança, just, recte, digne, lleial |

En Vador és un noi de fiar.

Són gent de poc fiar -TV3-.

de figa

De sort (Val). |

per sort, per casualitat, per xamba, de xamba (Val) |

Ho has encertat de figa.

Ens vam conèixer de xamba.

de fila

D'una manera seguida (Gir). |

sense parar, de carrera, arreu, continuadament, ininterrompudament |

Va menjar una hora de fila.

Per dos € hem enraonat un quart de fila per telèfon.

Quan varen operar el meu home, em vaig passar un mes de fila a Barcelona.

de fins a *

Passant per Banyoles us estalviareu mitja hora (o cap a mitja hora; millor que fareu un estalvi de fins a mitja hora).

de fireta

Es diu d'una cosa de poc valor, poc sòlida per la funció que fa (Gir-Bar). |

de fira, de nyigui-nyogui, inconsistent, de can titola, de petó i natjada, (de firaire, de calbot Val) |

És de fireta, aquest rellotge.

En aquest edifici d'aquí al davant hi han fet parets de fireta.

Aquest rellotge és de firaire.

Tenim uns trens de can titola -Punt-.

Ens cansem quan anem a una excursió: som de fireta, nosaltres (uns vells, Ca).

Sempre tinc mals, semblo de fireta.

Has comprat un ordinador de petó i natjada (ordinari).

fireta: objectes de terrissa, com plats, olles, tasses, etc., molt petits, per a jugar-hi les nenes

de fora poble

Que viu fora del poble. |

dels afores, de fora, de lluny, de la part forana (Mall), de fora vila (Mall) |

Els primers que arriben a l’escola són els de fora poble.

de fora vingueren i de casa ens tragueren!

Vegeu 'hostes vingueren que de casa ens tragueren'

de fort

De manera molt forta, intensa (Am). |

molt fort, de valent, de debò, de ple |

Se les ha tingudes de fort amb el seu pare (s’han discutit).

Reparteixen droga a la mainada, perquè després es droguin de fort.

de fotut a cardat

Indica que no hi ha gaire diferència entre dues coses negatives. |

canviar pets per merda, fer un mal negoci |

He canviat de feina, però pots comptar: de fotut a cardat.

A -Què t'estimaries més, treballar vuit hores per 600 euros o anar a caçar ferros vells? B -De fotut a cardat no hi ha gaire diferència.

C -Ha quedat bé el camí? (hi han escampat terra) B -De fotuts a cardats! (si fa no fa).

de franc

Sense pagar (era la manera habitual de dir-ho, fa ben pocs anys, a Girona). |

gratis, gratuïtament; regalat, és car; no valer res, ni regalat |

Han promès que els llibres de la mainada seran de franc.

Aquest terreny, regalat, és car.

de franc és car

Es diu dels treballadors ganduls o de les coses inútils. |

no voler-lo ni regalat |

Aquest manobre no me’l tornis a portar més: de franc és car! (no treballa i distreu els altres)

No compris pas una impressora com aquesta: de franc són cares (tenen panes sovint).

de fresc

De no fa gaire (Ca-Val). |

d'ara mateix, de poc temps, de nou |

Aquests hi deuen tenir algú de fresc (ploren al cementiri).

La farigola és collida de fresc.

de front

Endavant, Maria! (o som-hi!, comença!, va!, vinga!; millor que de front, Maria!) -TV3-.

Endavant! (millor que de front; -ordre als soldats-) -TV3-

Prohibit xocar per davant (o de cara, -en un cartell als autos de xoc-; millor que de front).

No s'atrevia a mirar-me a la cara (o a mirar-me amb franquesa; millor que a mirar-me de front).

Jo sempre vaig de cara, no m'amago (o sóc clar; millor que de front).

nota: La locució "de front" és correcta, però creiem que és millor usar altre solucions.

de gairell

Que es tomba cap a un costat (Am). |

de tort, de costat, (de guerxo, de guerxell Ca), (de gairó, de gaidó, de biaix Val) |

Anava de gairell perquè havia begut massa.

Els llobarros quan voregen neden de gairell –Llibre-.

de gairó

Inclinat cap a un costat. |

de gaidó, de gairell, de reüll; de cua d'ull (Bescanó-Mall-Men); mirar de costat |

Sempre mirava de gairó –Punt-. 

...quan s'interpreten de gaidó les regles del joc -Punt-.

La meva mare és molt maca. De vegades, quan ella no se n'adona la mir de coa d'ull -Els nins-.

De cua d'ull veia mentrestant com el foraster passava i repassava a na Cuanita -Novel·letes menorquines-.

de gas *

Tenim una cuina de gas (no a gas).

Abans hi havia llums de gas (no a gas).

de genollons

Amb els genolls a terra. |

de genolls, agenollat |

Fregava l’escala de genollons.

El mestre em va posar de genollons.

De genollons collia codonys; de genollons codonys collia (es fa dir de pressa aquest joc de paraules a la mainada, a fi que s’equivoquin i diguin “collons” -Ca-).

de gom a gom

Completament ple (Gir-Bar-Mall). |

ple com un ou, ple a vessar, curull,atapeït, ben ple |

La platja està de gom a gom.

El vagó era ple de soldats de gom a gom.

El Palau i la plaça Reial estaven de gom a gom amb la gentada que esperava la festa.

de gra en gra s'ompli s'olla (o s’omple)

Les coses s’obtenen a poc a poc i amb perseverança (Eiv). |

(gota a gota fa gorg -o toll-, ral a ral es fa cabal, de grau en grau es puja l'escala; Tresponts) de mica en mica s’omple la pica, a poc a poc es va lluny, moltes coses minúscules en fan una de ben grossa, de gota en gota s’ompli sa bóta (Eiv) |

Recordem que de gra en gra s’ompli s’olla; tot arribarà -Arrels-.

Aprofita més els retalls de roba que de gra en gra s’ompli l’olla -Arrels-.

de gran volada (o de molta)

De molta importància. |

de molta envergadura, d'alt nivell, de categoria, d'upa, de molta anomenada, de fama, de renom, bo (Val) |

És un projecte urbanístic de gran volada -TV3-.

Aquesta advocada és de molta volada.

de grans proporcions

D’una grandària molt considerable. |

molt gros, gegantí, imponent, colossal |

Va ser un incendi de grans proporcions -TV3-.

de guant blanc *

Són delinqüents fins (o refinats, de classe, de categoria; millor que de guant blanc) -TV3-.

Debat educat en el primer ple de Barcelona (o tranquil, cortès, amb bones maneres; millor que de guant blanc, de guant blanc) -Avui-.

nota: Pensem que són anglicismes. El temps ens dirà si queden a la llengua o no.

de gust!

Expressa el desig que sigui agradable el son o l’àpat. |

bon profit!, a gust, a pler, a la regalada, a tot plaer, de grat |

Sopeu de gust!

Descansa de gust, Joan! (va a dormir) -TV3-.

Que vagi de gust! (es diu a un que menja)

Podràs riure de gust amb... –Llibre-.

Se la menja de gust (li ve bé, la sopa).

Se'ls menja de grat, els cigrons.

Vegeu també 'a gust'.

de Joseps, Joans i ases n'hi ha a totes les cases

Hi ha coses que són comunes a tot arreu (Bar). |

de Joans, Joseps, Peres i ases n'hi ha per totes les cases (Ca), aquests noms es posaven molt |

A -Em dic Josep. B -De Joseps, Joans i ases n'hi ha a totes les cases.

de joves en moren molts, però de vell no en queda cap

La mort és més propera a mesura que et vas fent gran (Gir-Bar). |

de vell enllà no es pot passar |

A- S'ha mort la seva sogra, tenia noranta anys. B- Sí, noi; de joves en moren molts, però de vell no en queda cap.

de jutjat de guàrdia *

Aquesta actitud és intolerable! (o inacceptable, inadmissible, blasmable, miserable, censurable, vituperable; millor que és de jutjat de guàrdia!)

de l'ala *

Podien haver-se estalviat els quatre milions (o aquests quatre milions; no els quatre milions de l'ala) -Punt-.

Quan et jubilis, ja ho hauràs pagat de sobres (o ja ho hauràs pagat cinquanta vegades; no ja ho hauràs pagat de l'ala).

de l'ànima

Són molt amics (o amics íntims, tenen una gran amistat, són bons amics, són carn i ungla; millor que són amics de l`ànima) -Punt-.

Celebra les golejades del seu equip (o del seu equip estimat; no del seu equip de l'ànima -RAC1-.

de l'any de la picor

Molt antic (Gir-Bar-Mall). |

de l’any de la quica, de l’any de la polca, de l'any del rei Pepet, de l’any del batecul, de l'any de les tàperes, de l'any de la fam, de l'any tirurany, de l'any de la pruna (Mall), del temps de Maria Castanya (heroïna popular gallega del s. XIV), de s'any de sa neu (Mall) |

Ens haurem de canviar de cotxe, que el nostre és de l’any de la picor.

Tinc un ordinador de l’any de la quica.

nota: A Mallorca, al pla, només hi sol nevar un pic cada trenta o quaranta anys.

de l'any del pum

Molt vell. |

de l’any de la picor, més vell que l'anar a peu |

Aquests cistells són de l'any del pum, i es fan malbé.

de l'any u

Es diu de coses molt antigues (Mall). |

de l'any de la nafra, de l'any de la neu, de l'any de sa picor, (de l'any de na Maria Castanya, de l'any tirurany, més antic que anar a peu; més vell que es pastar; d'ençà que el món és món Mall) |

Saps que ho són, d'antigues, aquelles cases: són de l'any u.

de l'arbre caigut, tothom en fa estelles (o llenya)

La gent sol aprofitar-se de la feblesa o de la dissort dels altres en profit propi (Bar). |

arbre en terra, tothom hi ha guerra; arbre mort, tothom l'estella; tothom fa llenya del mateix arbre (Ca-Am), tothom fa llenya de l'arbre que cau (Am), tothom abusa dels febles; ase magre, mosques; una desgràcia no ve mai sola; a ca magre, tot són puces (Mall) |

A -Aquest pisos són buits perquè no els poden vendre i tothom hi entra a robar coses. B -De l'arbre caigut, tothom en fa estelles.

de l'ordre de *

Moltes cases, prop del 60 %, no tenen terres elèctrics (o aproximadament, al voltant de, a la vora de; no de l'ordre del 60%) –CR-.

Hi haurà unes vuitanta mil persones al camp de futbol (o aproximadament, si fa no fa, prop de, a la ratlla de; no de l'ordre de) -R4-.

de l'un a l'altre

L'un darrere l’altre. |

passar per tots; amb tothom |

Anaven de l'un a l'altre demanant-los diners.

Quan surten fan seguir tots els bars; van de l’un a l’altre.

de l'un i de l'altre

De la gent, en general. |

de l'altra gent, de l'opinió pública |

Les opinions de l'un i de l'altre cada vegada m'interessen menys.

de la boca al nas, no en tastaràs pas

Hi ha coses que no ens estan destinades (Bar). |

enflaira nas, que no en tastaràs! (Ca) |

A -M'agrada molt, l'Elisabet. B -De la boca al nas, no en tastaràs pas! (no et voldrà pas)

de la corda (o de la mateixa corda) *

Has de ser d’ells, per entrar-hi (o dels seus, del seu partit, de la seva religió, del seu parer; no de la corda, de la mateixa corda).

Són del mateix parer (o de la mateixa olla, del mateix rem, del mateix partit, de la mateixa estofa, del mateix gremi, de la mateixa llei, s’assemblen molt, són iguals; no de la mateixa corda) -Avui-.

de la mà *

1 La nena donava la mà al seu pare (no anava de la mà del seu pare).

2 Va arribar al Govern sota el guiatge del president (o amb l’ajut de, gràcies a; no de la mà) –CR-.

Han fet una bona temporada de futbol dirigits per Sergi (o guiats per, conduïts per; no de la mà) -TV3-.

Comença el programa presentat per la Lorda (no de la mà) -TV3-.

La informació meteorològica ens la dóna en Valentí (o ens la comenta; no de la mà) -Avui-.

de la manera més 'tonta' *

Es va lesionar de la manera més absurda (o de la manera més ximple, en un mal moment, de manera inexplicable, en una jugada sense perill; no de la manera més 'tonta') -TV2-.

de la manera que va tot

Es diu quan es té la impressió que alguna cosa no acaba d’anar com s’espera. |

tal com va tot, tal com van les coses |

De la manera que va tot no vull pas estalviar gota.

de la mateixa fusta *

Allà vam tenir amos de la mateixa índole -ganduls igual- (o del mateix tarannà, del mateix demble, de la mateixa manera de ser, de la mateixa pasta; no de la mateixa fusta) -Llibre-.

de la mateixa manera

1 Es diu quan es parla de coses insegures, que poden canviar amb molta facilitat. |

sense avisar, sense cap esforç, sense fer res |

El mal d’esquena, de la mateixa manera que m’ha vingut, se me n'ha anat.

Ell, de la mateixa manera que té un gos, en podria tenir tres (és capriciós).

A -Hi ha dotze nens apuntats a ballar sardanes. B -No en facis cas, que de de la mateixa manera que s’apunten, s’esborren.

2 En les mateixes condicions, tal com són les coses. |

igual que, així mateix, també |

De la mateixa manera que hi ha una lliga escocesa de futbol n’hi podria haver una de catalana.

Tothom pot escriure una novel·la, de la mateixa manera que tothom pot jugar un partit de futbol.

de la mateixa olla

Es diu de les persones que tenen les mateixes aficions o idees. |

de la mateixa llopada, del mateix gremi; del mateix tarannà |

S’avenen perquè són de la mateixa olla (del mateix partit).

Aquells són tots de la mateixa olla (són tots italians).

nota: Vegeu també "ésser de l'olla".

de la meva manera (o seva, nostra)

Segons la manera de fer o de pensar d’una persona. |

a la meva manera; al meu estil, al meu gust, del meu gust |

M'ho vull passar bé, de la meva manera (és jubilat i no vol emprenyades).

Si pogués faria la casa de la meva manera (del meu gust, tal com jo volgués).

De la nostra manera, ja vivíem bé, al mas (hi havíem viscut sempre i ja hi estàvem bé).

De la nostra manera, ja anem fent (ja ens guanyem la vida).

Anem a Roses i ja estiuegem, de la nostra manera (no ens cal viatjar més).

Els francesos expliquen la història de la seva manera (s'ho fan venir tot bé).

A -Són casats? B -De la seva manera en deuen ser (estan ajuntats).

de la meva part (o seva, nostra) *

1 Nosaltres tornarem demà (o pel que fa a nosaltres, tornarem demà; demà hi tornarem, demà un altre programa; no de la nostra part, tornarem demà) -TV1-.

2 Vés hi de part meva (no de la meva part).

nota: En català el possessiu tònic va col·locat després del substantiu (Llengua Nacional).

de la nit al dematí *

Es va vendre la casa en ben poc temps (o ràpidament, d’un dia per l’altre, de cop i volta, tot d’un plegat; no de la nit al dematí).

de la nit al dia

Indica que un fet passa en un interval curt de temps. |

de cop i volta, d’un dia per l’altre, tot d’un plegat, tot d'una, en quatre dies, en poc temps, en un tres i no res, de manera imprevista |

La gent, a Romania, esperaven canvis de la nit al dia -TV3-.

De la nit al dia et pots veure al carrer (sense feina) -TV3-.

nota: Aquesta locució és molt viva a Barcelona, però desconeguda a Mallorca i a Girona. La trobem en alguns diccionaris i no ens atrevim a dir que és dolenta. Creiem, però, que, si més no, és dubtosa, i us recomanem els sinònims que l'acompanyen.

de la primera volada

Es diu d'una persona molt jove. Se sol dir, fent broma, a una persona gran. |

de primera volada (DCVB); jovencell, jovençol (Val) |

Sembles un jove de la primera volada, amb aquesta camisa.

de la seva banda

Tenint en compte un dels aspectes d'una qüestió. |

d'altra banda, d'una banda, altrament, de més a més, des del punt de vista de, per aquest cantó |

D'una banda ja m'agrada, però no m'acaba de convèncer.

El cantant Nemesi, per la seva banda, afirma...

De la seva banda, la selecció...

Per aquest cantó, s'ha resolt -Avui-.

Veient que, per aquest cantó no avançava feina, tornà el cap a usar el terror d'aquesta manera -Carlinada-.

de la terra

Del lloc on es troba; per extensió, també es diu d’un home enamorat del seu país. |

del país, del terreny, del rodal |

Batano era un home de la terra, un home de boina i barret de palla, de girar-se amb les gallines i alçar-se amb els pollastres -Séquies-.

de les de campanada de cent

De les fortes (Franja). |

important, de consideració, seriós |

Ara ho conto molt desimbolta, però la sapotada ha "set" de les de campanada de cent -Encara rai...!-.

sapotada: No ho trobem (suposem que vol dir caiguda o patacada).

de les grans casasses en surten les grans bestiasses

Vol dir que les persones amb els pitjors defectes surten de les cases riques (Am). |

de les grans cases en surten els grans ases |

A -Una gent tan rica que eren i aquest noi, amb els seus vicis, els ha ben arruïnats. B -De les grans casasses en surten les grans bestiasses.

de les grans ocasions *

S'ha vist el Betis de les grans nits (o dels millors moments, de les grans gestes, dels dies assenyalats; millor que de les grans ocasions) -CR-.

de les herbes molles se'n torquen es cul

Es diu de les persones massa bones, de les quals se sol abusar (Eiv-Mall) |

tan bo vol dir burro, tan bo, tan bo, vol dir tambor (Ca), tothom abusa de la bona gent |

En Joan és massa bon al·lot i els seus amics se n’aprofiten: de les herbes molles se'n torquen el cul.

torcar: Netejar amb un drap, un paper, etc. (DIEC)

de lladres i serenos

Relat de temàtica policíaca. |

de guàrdies i lladres, policíac |

Serà una novel·la de lladres i serenos -TV3-.

de llàgrima fàcil *

És ploraner de mena (o plora per poca cosa, és moll d'ulls, és ploramiques, és somicaire, és grémola -Mall-; no és de llàgrima fàcil) -Avui-.

de llarg *

Les pèrdues superen, de molt, els cent mil euros (o amb molt, amb escreix, de bon tros, amb molta diferència; no de llarg) -TV3-.

Hem superat el minut 45 ja fa estona (o de sobres, de bon tros, sobrerament; no de llarg) -C33-.

Guanyant 4 a 0 han complert, i de sobres (o i més del compte i tot, sobrerament, amb escreix, llargament; no de llarg) -CR-.

Aquest problema és molt vell (o fa temps que dura, és antic, és de l'any de la picor, fa molt que el tenim; no ve de llarg).

de llarg en ample

Es diu quan hom contempla o observa alguna cosa d’un extrem a un altre, en tota la seva amplitud (Mall). |

en tota l’extensió, de cap a cap, d'un cap a l'altre, de banda a banda |

Va contemplar la destrossa de llarg en ample, esmaperdut -Els voltors-.

de llarg en llarg

D’un extrem a l’altre, en tota l’extensió (Mall). |

d'un cap a l'altre, al llarg de, d'una banda a l'altra, de cap a cap, de banda a banda (Mall), de llarg a llarg (DCVB) |

De llarg en llarg se sentia un guitarreig suau o el so dolç d’una flauta de bec -Els voltors-.

de llei i de sang

Es diu dels familiars de la mateixa sang (Nord). |

natural, real |

El pare de llei i sang no ens sabia explicar res que ens fes badar boca. Només discutia de les punyetes de l'estació, que si aquell llepa els peus dels cap de servei... -Vagons robats-.

de llevant o de ponent, de la dona sigui el parent! (o 'del llevant')

Vol dir que, en una casa, els parents de la dona són més ben rebuts que els de l'home (Gir-Bar). |

si tens filles, menjaràs gallineta (Am), si ets parent de la dona, podràs anar-hi; la dona sempre tira pels seus, en un matrimoni sempre la dona procurarà més pels pares que pels sogres; si ets parent de la jove, ja hi ha allò (Ca), bo o dolent, de sa dona sigues parent (Men) |

En una casa, del llevant o del ponent, de la dona siguis parent.

de llibre

Es diu d'una cosa que demana ser ben plantejada, ben resolta perquè és molt coneguda (Am). |

de manual, clar, evident, lògic |

Si jo me’n vaig d’espases és perquè no vull que tu m’hi vinguis: aquesta jugada és de llibre! (botifarra)

Els carrers han de ser nets, això és de manual (no caldria haver-ho de demanar) -Polític-.

de llibres i paraigües, no se’n tornen gaires

Observació d'un fet que sol passar. |

de lluny *

Aquest és el millor preu, de molt (o amb molt, amb molta diferència, ben segur, no hi ha cap dubte; millor que de lluny) -TV3-.

S'ha d'anar seguint de lluny, la moda; no t'ho pots pas agafar tot a la punta (Ca).

nota: Sí que pensem que és correcte la locució "des de lluny" quan es diu de quelcom que es viu o se segueix amb poca intensitat. El segueixo des de lluny, el bàsquet (una mica, no gaire).

de lo més *

És una de les cases més altes de Celrà (o altíssima; no és de lo més alt de).

Va ser un concert d’allò més avorrit (o molt avorrit, la mar d'avorrit, bona cosa d'avorrit; no de lo més avorrit) -CI-.

'de lo perdido saca lo que puedas' **

A -Ens han dit que no ens ho poden pagar, que si volem ens en donaran un 30%, de moment B -Mira, perdut per perdut, aprofita el que puguis (o de perdut ja n'és, ara mira de recuperar alguna cosa; perdut per perdut, m'agafo allà on puc -DCVB-; no 'de lo perdido saca lo que puedas').

de luxe

Que es considera important. |

d’upa, de categoria, de gran cas, de gran volada, de nota |

Avui tenim un espectador de luxe (el President de Polònia) -CI-.

de mà a mà *

La caritat s'ha de fer de tu a tu, no a través de tercers que se'n puguin aprofitar (o sense intermediaris, personalment, directament; millor que de mà a mà).

de mà de *

El jugador rep una samarreta del director (o el director mateix li dóna, el director dóna una samarreta al jugador; no rep una samarreta de mà del director) -Punt-.

de madrastra

Es diu d'una tallada d’un aliment que hom considera massa petita (Ca-Mall). |

escarransit, esquifit |

Aquest tall de meló és de madrastra (és molt prim).

M'has donat una llesca de pa molt prima: sembla de mare madrastra (Mall).

de mai acabar *

... per treure el fang que no s’acaba mai (o de mai no acabar, inacabable, sense fi, això és més llarg que un dejuni; no el fang de mai acabar) -Avui-.

Aquestes excuses són la cançó de l’enfadós (o la cançó de sempre, són romanços, no s'acaben mai; no de mai acabar).

de major a menor (i de menor a major) *

Ordena aquests nombres començant pel més petit (o de més gran -o gros- a més petit; millor que de major a menor) -Llibre-.

de mal (+ verb)

Que costa de dur, fer, etc. |

difícil de (+ verb), complicat de (+ verb) |

A –Pesa, aquesta saca? B –No, però és de mal dur.

Aquestes cartes són de mal barrejar (-o remenar-; és un joc vell i trencat).

La vedella i el conill són de mal coure.

És de mal estar, sense aire condicionat, al juliol (o fa de mal estar, Ca).

Ens la donen de mal rosegar, la carn.

Tinc els cabells de mal dominar.

És un malalt de mal maneig (és gros i costa de moure, al llit).

Les matemàtiques són més de mal rompre (costen).

Tindreu de mal refer-me (un malalt).

Tindran de mal robar-ho, aquí amagat.

Tenia de mal caminar, per la lumbàlgia (em costava).

Tinc de mal netejar-lo, aquest gos (no està quiet).

Si se t'escapa aquesta oca tindràs de mal agafar-la.

No t'hi emboliquis amb aquesta classe de personal, que tindràs de mal desfer-te'n (amb uns vells que discuteixen).

de mal, no n'hi ha cap de bo

Posa de manifest que tots els mals són dolents (Gir-Bar). |

tots els mals fan patir |

A -Jo rai!, només tinc la grip! B -Sí, però de mal no n’hi ha cap de bo.

De mal no n’hi ha cap de bo, però el dolor ciàtic no mata.

de mal domar

Difícils de fer creure. |

de mal dominar, de mal fer creure, de mal plec, de mal governar, de mal ferrar, de mal allomar (Ca) |

Sempre n'hi ha haguts, d'alumnes de mal domar.

N'hi ha tres o quatre que no es poden domar.

Jo, de petit, era de mal fer creure.

N’hi havia tres o quatre de mal domar, però el mestre ja els clenxinava fort! (els picava, Ca).

nota: Vegeu "allomar" i "clenxinar" al Volum 1.

de mal dominar

Que és difícil de fer creure. |

de mal domar, de mal allomar (Ca), de mal fer creure, de mal plec, de mal governar |

En aquell grup hi ha alumnes de mal dominar.

Té uns cabells de mal dominar.

Aquella àvia és de mal governar: no dóna pas cap gust, tenir-ne cura!

N’hi ha de molt mal allomar, en aquella trepa (jovent que fan malvestats).

N'hi havia de molt mal allomar (una trepa que no feien bondat).

de mal en pitjor *

Vegeu "anar de mal en pitjor".

de mal entendre-s'hi

Es diu d’algú amb qui és difícil d’avenir-s’hi. |

de mal lligar-hi, difícil, de mal ferrar (Ca) |

És un home de mal entendre-s'hi: renyeix amb tothom.

L'Heribert no està mai content, no s’avé a res: és molt de mal ferrar (o de mal tractar).

de mal fer

Es diu d'una qüestió quan és veu difícil de resoldre. |

delicat, complicat, de mal resoldre, de tots collons (Am, mal de fer (Mall). |

És de mal fer, dir-li que no (es pot ofendre).

Repartir una herència sempre és una cosa de mal fer.

És de mal fer, repartir aquest negoci.Ha estat una partida de tots collons (forta, difícil).

de mal ferrar

Es diu d'una persona que té mal caràcter, que costa de convèncer, amb qui és difícil d’entendre’s. |

de mal geni, de mal dominar; de mal lligar-hi, de mal avenir-s’hi, del morro fort, de mal tractar-hi; del morro prim (Val), mal d’aparellar (Mall) |

Enguany tinc uns alumnes que són de mal ferrar.

Ja me’n recordo de la teva àvia, era de mal ferrar; abans no comprava una cosa, ens feia regirar tota la botiga.

Amb en Jesús, hola i bon dia, perquè és un home de mal ferrar (liagrada de cridar, discutir).

A can Vador són gent de bon ferrar: ja us avindreu.

de mal gust

Que no és considera adequat, adient. |

inconvenient, no apropiat, incorrecte, desagradable, repugnant, violent |

Li va fer un comentari de molt mal gust.

de mal just ve l'anyell que el diable s'enduu la pell

Les coses que s'obtenen amb injustícies no solen donar bon resultat (Bar). |

(si de mal just ve l'anyell, mal profit farà la pell; cases fetes de robar, les veuràs enderrocar DCVB), |

A -Són rics, sí, però tot ho han fet amb el contraban. B -De mal just ve l'anyell que el diable s'enduu la pell.

de mala gana

Es diu de quelcom que es fa sense tenir-ne ganes (Gir-Mall). |

de mala voluntat, de mal grat (Gir-Val), a desgrat (Val), a contracor, amb desídia, sense ganes, amb repugnància, amb desgana, amb mal humor, de mal aire (la Franja) |

Ho faig de mala gana.

Si aneu a treballar amb tanta mala gana, el dia se us ha de fer molt llarg!

Se n'han de fer moltes de coses de mala voluntat (ha de dur el sogre a Lloret).

Quan les coses es fan de mala gana, no surten bé.

En Marcel·lí preguntà de mal aire: ¿A quina hora hem de carregar! (el llaüt) –Granota-.

de mala manera

Molt, de manera exagerada (Gir-Mall). |

massa, fora mida, exageradament, excessivament, fortament |

S'han emprenyat de mala manera.

Ahir plovia de mala manera (a bots i barrals).

Havia de treballar de mala manera (com un escarràs).

Creix de mala manera, aquesta herba.

T'estafen de mala manera.

La barba em creix de mala manera.

Varen rebre de mala manera (en una baralla o en un partit).

Pollestres ha perdut de mala manera (fort, un partit).

de mala mort

Fa referència a un lloc que es considera abandonat, llunyà, pobre (Gir-Bar-Mall). |

abandonat, miserable |

És un país de mala mort: ni les cabres no hi volen anar!

Ara visc en aquest poble de mala mort.

Treballa en un cafè de mala mort (no té presència, és per avorrir-s'hi, no hi veus ambient, és deixat, que no et fa cap gràcia).

de malagraïts, l'infern n'és ple

Es diu a algú quan es considera que no ha agraït degudament un favor (Gir-Bar). |

de desagraïts, l'infern n'és ple (Plana de Vic); no s’ha de ser ingrat |

A -Vols prunes? B -No! A –A De malagraïts, l’infern n’és ple! (no li ha dit ni gràcies).

No em va donar ni les gràcies; però m’és igual: de desagraïts, l’infern n’és ple.

L'agraïment no és virtut freqüent.

de malnom

Expressió que fa referència al sobrenom que es posa a qualcú i que es sol prendre de qualque defecte, vici, qualitat, etc. de la persona en qüestió. |

de renom, de sobrenom, de motiu (Gir) |

La gent, un poc de malnom, ja li deia “En Lletuga”.

de mamella

Des que eren ben xiquets (Val). |

de naixement, de naixença, natural, de sempre |

He preguntat aquesta paraula a dos que parlen valencià de mamella i no la coneixen.

És coix de naixement.

És colló de naixença (Mall).

de manera continuada

Sense parar. |

contínuament, ininterrompudament, de manera seguida, sempre |

Els robaven de manera continuada.

de manera esglaonada (o escalonada)

Que es fa o es troba posat en forma d’escala, que avança progressivament. |

escalonadament, gradualment, de mica en mica |

La muntanya puja de manera esglaonada -TV3-.

de manera que

1 Expressió de finalitat. |

per consegüent; així, així que |

S'ha d'acabar la feina, de manera que ja podem començar.

De manera que tu ets la rata que es menja els gats? -Conte-.

2 Quan una cosa es va fent (Ca). |

mentre, al mateix temps que |

De manera que passa el temps, tot s'apuja.

nota: No sabem si l'accepció 2 és bona.

de màniga curta (i: de màniga llarga)

Que té les mànigues curtes. |

de mànega curta (Val), amb mànigues curtes |

M'he posat una samarreta de màniga curta.

Avui vaig màniga curt (i: màniga llarg)

A -Anaves amb una camisa màniga curta, ahir. B -No, duia les mànigues trossades.

nota: Sentim sovint 'màniga curta', sense 'de', a les comarques de Girona. No sabem si és correcte.

de marca

Hom ho diu d'una cosa que destaca; també es diu en sentit pejoratiu (Am). |

de categoria, de qualitat; molt bo o molt dolent, excel·lent; pèssim, dels grossos |

Sempre porta vestits de marca.

Aquella és una xafardera de marca!

No el llogaré pas mai més: és un gandul de marca.

És un sardanista de marca (excel·lent).

de marca no t'hi fixis

Es diu d'un producte de poca qualitat, que no ha passat cap selecció ni té cap marca (Gir-Mall). |

de qualsevol marca, no gaire bo, ordinari, marca l'ham (Bar), una cosa sense cap garantia ; de marca blanca |

A -Aquestes calces et queden molt bé. B -Sí, i són de marca no t'hi fixis.

Són unes sabates de marca no t'hi fixis, però m’estan donant bon resultat.

calces: Pantalons

de Maria Santíssima

Ho diu qui rep una sensació molt desagradable. |

de mil dimonis, terrible, de Déu |

Aquesta mainada fan uns crits de Maria Santíssima!

Aquest queixal em fa un mal de Maria Santíssima!Em feia un mal de Déu, el fisioterapeuta (o un mal de Maria Santíssima).

Tenim una feinada de Maria Santíssima, a l'escola. Avui fa un sol de Maria Santíssima: fa dia de caçar ombres.

de marits i mullers en corren pels carrers

Se sol dir a qui es troba sol. |

de marits i mullers, ne van plens els carrers (DCVB), ja en trobaràs un altre |

A -Saps, la dona m'ha deixat! B -No hi pateixis, de marits i mullers en corren pels carrers.

de marres *

Tornem al nostre equip (o a l'equip de sempre, a l'equip en qüestió, a l'equip dels collons, a l'equip famós; no a l'equip de marres).

M'agradaven les festes d’abans (o d'aquell temps, de temps passat, d'antany, de sempre; no de marres).

Sentim la cançó que dèiem (o de la que parlàvem, en qüestió, famosa; no de marres) -CR-.

Aquell article ho criticava molt (o l'article del qual parlem, l'article dels collons; no l'article de marres).

de matinet

Al matí, molt aviat (Mall). |

de bon matí, a la matinada, molt de matí, de matí, molt d’hora |

S'havien casats un dissabte de matinet, a la missa primera de les set del matí –Albellons-.

M'aixeco de matí (o de bon matí).

de mec de mec

Amb dissimulació, ocultament (Men). |

d’amagat, dissimuladament, amb molta reserva, ocultant-se; ésser molt cautelós, de mec a mec |

Aquest bergant que seu en es meu costat ja fa una bona estona que, de mec de mec, me toca una cama -Fets-.

En la presentació va anar de mec de mec.

Em sembla lògic que el Ministre vulgui passar de mec a mec damunt aquesta estora de punxes –Saó-.

de mel i mató

Dit especialment d'una literatura ensucrada i insubstancial (Bar). |

enfigat, ensucrat |

Escriu contes de mel i mató.

de mena

És diu de qui té una qualitat o un defecte molt marcats. |

de natural, que n'és molt, de soca-rel, de llei |

El meu home és brut de mena (ho és molt).

Quan el vaig llogar em pensava que en Dimes era treballador, però no n'és de mena (és gandul).

Diu que els japonesos són matemàtics de mena.

És boig de mena, aquest home!

Aquell n'és de mena, de lladre (o de natural).

de mentida

Que no es diu o no es fa seriosament. |

de per riure (Gir-Val), de broma, de conya |

Eren de mentida, aquests crits (feien teatre).

Va fer una escapada de mentida (falsa) -Llibre-.

Plora de mentida.

de meravella *

Visc de primera, sense tu (o molt bé, de collons, meravellosament, de nassos -Bar-; no de meravella) -TV3-.

Tot va a meravella (o d’allò més bé, excel·lentment; no de meravella) -TV3-.

de merda! *

Ximple acabat! (o ximple dels collons!; no ximple de merda!) -TV3-.

de més

Allò que ultrapassa una cosa que es fa o és dona sense haver estat previst. |

a més a més, a més del que toca; de massa, sobrer, amb escreix |

En aquest menú hi entra vi, de més (pel mateix preu).

Hem treballat dues hores de més.

Hem fer camí de més (hem voltat, hem fet marrada).

Faig un parell de quilos de massa (o de més).

de més a més

Expressió usada per indicar que una acció passa afegida a una altra (Am-Mall). |

a més, a més a més, extra, ultra, i encara |

Amb l’arribada del fred molts dels animals necessiten una ajut de més a més per tal de suportar les temperatures fredes de l'hivern.

Ens admira de més a més per la seva múltiple procedència -Saó-.

Ara dinem i el que mengem al bar serà de més a més.

L’anglès és una cosa de més a més (amb les classes tinc uns ingressos).

A -Podem dibuixar-hi el capità Enciam? B -Poseu-li de més a més.

Feien un jornal i de més a més portaven la granja (o i a més a més).

Això és de més a més (no hi comptàvem, no era obligat donar-ho).

De més a més, la posició de l'un i de l'altre no em paregué descuidada ni indiferent -Carlinada-.

La paga del pare ens ve de més a més (ens ve sola, sense treballar, sense suar, de trobes, ens ve dolç).

de més alts n'han caiguts!

Es diu d'un que té aires de pinxo (Gir-Mall). |

de més grossos en cauen, de més grosses n'hem vistes!, de més amunt n'han caiguts (Plana de Vic), torres més altes han caigut! (Bar) |

Es pensa que sempre li aniran bé els negocis, però de més alts n’han caiguts!

Aquest entrenador és un fatxenda, però de més alts n’han caiguts!

Això volem, i això arribarem a aconseguir si Déu ho vol i Maria..., de més verdes se'n maduren! (Mall).

A -Quina gent tan rica! Aquests sí que van bé. B -No en facis cas, torres més altes han caigut!

de més cap aquí

D’una època més moderna de la que s’està parlant. |

més actuals, més contemporanis, més recents, de fa menys anys, de més ençà; més del temps d’ara |

Entre els escriptors de més cap aquí n’hi ha que segueixen imitant en Pla.

Els Beatles no són pas del meu temps, ja són de més cap aquí.

de més en més (i de menys en menys) *

Tenim un equip com més va, més fort (o no de més en més fort) -Arrels-.

Els aparcaments a Perpinyà, com més va més cars són (o cada vegada són més cars; millor que de més en més són cars) -Arrels-.

L'allioli va muntant cada vegada més (millor que va muntant de més en més) -Arrels-.

En lingüística es parla cada vegada menys de comunitats autònomes (o com més va menys; millor que de menys en menys).

nota: Pensem que pot ser un occitanisme. També es diu en francès.

de més gran dia

De ben entrat el matí, quan el sol ja fa estona que dóna claror (Mall). |

més tard, (de més tard, més tardà Mall) |

Era ja de més gran dia, quan ell partí.

de més grosses no en vinguin! (o no en vinguin de més grosses!)

Encara poden passar coses pitjors que la que estem comentant (Ca). |

d'altres ens en passaran!, si tot acabés aquí, rai! |

A -Ens retallen un 5% del sou. B -De més grosses no en vinguin!

de més verdes en maduren (o n'han madurades)

Encara passen coses més inaudites que aquella de la qual es parla (Gir-Mall). |

coses més estranyes s’han vist, no hi ha res d'impossible, de verd en verd més en maduren (Am) |

A -Aquest parell, encara es casaran! B -No home, ell té més de setanta anys i ella en deu tenir trenta. A -No en facis cas d’això: de més verdes en maduren!

C- No crec que el problema de l’aigua de l'Ebre s’adobi. C- No et pensis: de més verdes n'han madurades (Mall).

de mica en mica

De manera progressiva (Gir-Bar-Mall). |

a poc a poc, de xic en xic, lentament, tranquil·lament, a pleret, la constància pot fer assolir una finalitat |

De mica en mica ens hem anat situant (econòmicament).

De mica en mica les coses s'adobaran.

Els tomàquets van madurant de miques en miques (Am).

Demà, de mica en mica, el cel s'irà tapant (no mica en mica) -CR-.

de mica en mica s'omple la pica

Les coses s’aconsegueixen a poc a poc. |

de mica en mica es va fent camí, a poc a poc es va lluny |

A -No sé pas si s’acabarà mai, aquesta paret seca. B -Tu vés fent, que de mica en mica s’omple la pica.

C -Va començar per poc fent el negoci, però ha ben pujat d’estat! (és molt ric). D -Noi, és de mica en mica que s’omple la pica.

de mig a mig

En un grau molt alt. |

de dalt a baix, totalment, del tot, completament, absolutament |

M'han cardat de mig a mig amb el preu de les avellanes (me les han pagades poc).

Si vas a comprar les fustes, et fumeran de mig a mig (t’enganyaran).

Es va equivocar de mig a mig, l’Oriol; aquella casa no fa per ells, és massa gran.

La nena es fot el formatge de mig a mig; al temps de girar-me ja se l'havia acabat.

de mig destorb

Hom ho diu d'un mal jugador. |

no en sap gaire |

A -De què jugaves tu amb el Cantallops? B -De mig destorb.

de mig temps

Es diu de la roba que es porta quan no fa ni molt fred ni molta calor. |

d’entretemps |

A l’abril tothom va de mig temps.

M'he comprat unes sabates de mig temps.

de mil amores **

A -Hi aniries a passar uns dies a Cuba? B -Amb els ulls clucs -o clucats-! (o sense pensar-m'hi gaire, de seguida, a bodes em convides, amb molt de gust, a mans besades; no de mil amores).

de mil dimonis

Es diu d’una cosa quan és molt exagerada. |

del diable, terrible, inaguantable |

Aquesta nena fa una lletra de mil dimonis (mal feta).

Fa un fred de mil dimonis, a la feixa.

Malgrat ser el mes de març feia un fred de mil dimonis, tant que vaig 'trapar' un gran mal d'orelles que de mica en mica va anar creixent fins que m'ha deixat sorda com una perola -la Nena C-.

de mira'm i no em toquis

Es diu d'una cosa que no es pot remenar gaire, perquè es pot fer malbé (Gir-Bar-Mall). |

delicat, fràgil, que no es pot arribar a tocar, de poca qualitat, de poca durada; de fireta, ordinari, d'aguanta't mentre cobro (Bar), de nyigui-nyogui; semblar la delicada de Gandia (Val) |

Amaga les figuretes, que són de mira’m i no em toquis.

Aquesta bicicleta és de mira’m i no em toquis! Sempre té una cosa o altra (s'avaria).

de miracle *

Ha fet cistella per atzar (o per xamba, per cotna -Val-; no de miracle).

Vàrem haver el pis per sort (o per casualitat, per miracle).

No es va morir per miracle (o per casualitat, per un voler de Déu, miraculosament, i sembla que no pugui ser; no de miracle).

de mitja edat

Ni molt jove ni gaire vell (Gir-Mall). |

de mitjana edat, vorejar els quaranta anys, rostit (Men) |

És una dona de mitja edat.

Els meus pares són de mitja edat.

Des dels grans fins als petits, passant per la gent de mitja edat, canvien al castellà en una conversa.

Ell no trastocava ningú, però aquelles jovençanes i no jovençanes (perquè n'hi havia de ben rostides), hagueren pogut mirar un poc més prim -Novel·letes menorquines-.

de moliner barataràs, però de lladre no en sortiràs

Aquesta dita aplicada arreu als moliners (tenen la fama de lladres), també té el sentit de ser d'esperit garrepa (Men). |

de moliner mudaràs, però de lladre no t'escaparàs (Mall-Bar) |

Amb en Josep haig d'anar amb compte, perquè de moliner baratarà, però de lladre no en sortirà (no canviarà pas).

nota: Vegeu també "canvia de moliner i canviaràs de lladre".

de molt

Indica una gran diferència entre dos fets o dues circumstàncies. |

amb molt, amb molta diferència, de bon tros, amb escreix |

L’Agapit supera, de molt, els seus adversaris (és millor, més alt, etc.).

És, de molt, el millor col·legi de Tarragona -C33-.

Els atacs es produeixen, de molt, a l'època de les pluges -C33-.

de moment

Fins aquest moment. |

ara per ara, fins ara; ara com ara |

De moment ens en paguen una part.

A -Has pres drogues algun cop? B -De moment, no.

de morro fi

Que té bon paladar. |

del morro fi (Plana de Vic), bocafí, llavifí (Am), de paladar fi |

El jurat és de morro fi (en sap; fan un concurs de ratafies) -CR-.

Aquesta paia és antisistema d'estètica, però de paladar fi.

de morros en terra

Amb la boca mirant cap a terra (Mall). |

bocaterrosa, panxa cap avall, decúbit pron; haver caigut, haver-se tombat |

Es culpa teva que estigui així com estic, de morros en terra (ho diu una figuera tombada pel vent) –Nous escrits-.

Les cartolines es posaran de panxa a terra (o mirant a terra; millor que cara avall).

de mort *

Vaig agafar un refredat molt fort (o greu, seriós, terrible, espantós, considerable, molt intens, d'espant; millor que de mort) -C33-.

M'has donat un espant terrible (o molt fort, horrible, funest, millor que de mort) -TV3-.

nota: Malgrat que trobem la locució "de mort" en alguns diccionaris, pensem que es diu per influència del castellà i que val més fer servir altres solucions.

de mort i de fam

Es diu d'un lloc sense gaire activitat (Am). |

de mala mort, pobre |

Rupit era un poble de mort i de fam, però amb el turisme ha prosperat.

de nassos

Es diu quan alguna cosa és molt ben feta o ha sortit molt bé (Plana de Vic). |

ben parit, molt bo, de pebrots, excel·lent |

Li va quedar un dinar de nassos.

A -Ara el paleta diu que la humitat ve de la xemeneia. B -Això ja és de més nas! (ja té més solta, més lògica; ens deien que venia de la terrassa).

nota: Vegeu també "caure de nassos".

de necessitat

Perquè és necessari, perquè convé molt (Gir-Bar). |

per força, per obligació, ineludiblement |

Hem de comprar una altra màquina de rentar de necessitat (convé molt que hi sigui).

El contraatac era mortal de necessitat -C33-.

Pensar que el català es pot parlar com es vol, sense normes, és mortal de necessitat.

de nen *

De petit va estudiar al seminari (o de menut, de xiquet; millor que de nen) -Avui-.

En Josep, ja de petit era beneit com ara (o de menut, de xiquet, quan era un nen -o un nin-, quan era petit; millor que de nen).

de nit (o de nits)

A partir de quan es fa fosc. |

a la nit, quan és fosc, quan és nits (Gir) |

Varem arribar de bella nit (o de nit, ben fosc).

A –Anireu a teatre a Girona? B –No, quan és nits ens agrada de ser a casa.

de no (+ infinitiu) *

Si no guanyen, hauran perdut dos punts (o en cas de no guanyar; no de no aconseguir la victòria) –C33-.

L’Humbert, si no pateix un daltabaix impressionant, guanyarà aquest torneig (no de no patir) -TV2-.

Hauria pogut fugir si no hagués estat per la seva dona (no de no haver estat) -TV3-.

Si no és així, vine en qualsevol moment (no de no ser així).

nota: 1 La construcció "de (no) + infinitiu" amb valor condicional no és correcta.

2 Sí que són correctes frases com aquesta: El cotxe es fa malbé de no fer-lo servir.

de no res fer-ne dijous

Vol dir que amb poca cosa n'hi ha prou per fer una celebració o un festejament extraordinari (Mall). |

de no res fer-ne un fester (Mall), fer festa de tot, ésser de la gresca |

Aquest home és molt de la xerinola, de no res en faria dijous.

de nois i de mocadors, se'n va un i en vénen dos

Es diu per animar les noies que han renyit amb el xicot. |

no pateixis per aquest noi, no passis pena |

No estiguis tan amoïnada: de nois i de mocadors se'n va un i en vénen dos.

de nou

1 Una altra vegada. |

de bell nou, un altre cop, altra vegada, novament |

Connectem amb Londres de nou -CR-.

El Benfica ataca de nou.

2 De fa poc temps. |

de poc, de fresc (Mall) |

Són rics de nou (o nou rics; rics de fresc, a Mallorca).

Aleshores érem casats de nou (o de fresc, a Mall).

L'any 2001, acabat de fresc, ha estat molt positiu per a les lletres mallorquines -Lluc-.

nota: No sentim l'accepció 1 d'aquesta locució a l'Empordà entre gent gran. "De nou" ja es deia en català antic, però sembla que la seva embranzida d'ara (de l'accepció 1) es deu a la influència del castellà.

de nou en nou

Quan fa poc que s'ha estrenat (Gir-Bar). |

acabat d'estrenar, d'estrena; nou de trinca, flamant |

Es va tacar el vestit de nou en nou.

De nou en nou, sap greu que pelin la paret (quan és nova o acabada de pintar).

Els ganivets, de nou en nou, tots tallen.

A les calefaccions, de nou en nou, sempre hi ha avaries.

de nou encuny

Acabat de fer. |

nou, una altra |

El Sr. Rupert va anunciar la creació d'una organització de nou encuny -Avui-.

de nyigui-nyogui

De poca qualitat o de poc valor (Gir-Bar). |

de pa sucat amb oli, de pa i figa, de panfonteta, de fira, de construcció feble, fet de qualsevol manera, de fireta (Gir), ni bo ni verol (Am), de mitja figa i un trosset (Val) |

Teniu un cotxe de nyigui-nyogui (una porta no tanca, vibra, etc.).

Són uns analistes i comentaristes de pa sucat amb oli (que no en saben) -Avui.

Aquesta aixeta, ni bo ni verol (no va bé, és dolenta).

Quina cultura! El senyor comte se creia que Molière vivia al S XVIII. I la Sophie preferia aquell pedant de pa i figa.... -Revolta G-.

Si ho aconseguies, la resta del treball era pa sucat per a una gent experimentada (esquivar la policia) -el brogit-.

Això és una esmena de mitja figa i un trosset.

de pa i porta

Sopar que cadascú porta de sa casa, en forma d’entrepà, normalment (Val). |

(sopar al puny, sopar faixat, sopar de cabasset Val) |

Els sopars de pa i porta són molt corrents a València, en els casals fallers.

Demà, a les nou, sopar faixat al casino de la plaça.

de pago *

Portem els nens a un col·legi privat (o que fan pagar, pagant; no de pago).

de panfonteta

Es diu de qualcú que té molt poca categoria o de quelcom que té poca qualitat (Mall). |

de fireta; de guinyol, ésser de per riure, ésser un camàndules, ésser un un mingo, ésser -o esser- de pa i figa (Mall); menja de pobre |

Podrien fer de mestres de tants i tants de “professionals de panfonteta” del doblatge, de la ràdio i de la televisió.

Aquest misser és de panfonteta.

Tenim polítics de guinyol (ineptes) -Temps-.

panfonteta: Menja composta de crosta de pa remullada d'aigua i mullada dins una mescla d'oli, sal i vinagre (Mall, DCVB.).

misser: Advocat, el qui professa la jurisprudència (DCVB)

de panxa al sol

En una mala situació econòmica (Am). |

pobre, arruïnat, pelat com una roca |

Si no vénen turistes, aviat els hotels seran de panxa al sol.

Si continuen venint teixits de l’Àsia, les fàbriques d’aquí de panxa al sol (en aquest sentit es diu ‘de panxes enlaire’ a Ca).

de panxa de conill (o de ventre)

Es diu de les cames molt gruixudes a la part de sota el genoll (Ca). |

de ventre de conill (Am), que fan garrot, que tenen el tou de la cama gros |

El meu home fa cames de panxa de conill.

de panxa enlaire

1 Ajagut boca amunt

de panxa per amunt, de boca terrosa |

Jo no m'hi sé adormir de panxa enlaire, però m’hi desperto sempre.

2 Sense fer res. |

desvagat, ociós, una mà damunt l'altra, de panxa al sol |

Aquest jovent passa les hores de panxa enlaire.

Sempre ha viscut de panxa al sol (pencant poc) -Punt-.

3 Es diu de quelcom quan no hi ha esperança de solució (pensem que ve del peix, que quan és mort sura a l’aigua) |

haver begut oli, estar tocat, estar acabat |

L'occità a Bordeus és de panxa enlaire (ja no es parla).

L’empresa ja és de panxa enlaire (ja és morta).

de pares mussols, fills esparvers

De pares una mica curtets i aturats de caràcter, sovint en surten fills moguts i trempats (Peralta, Franja).

de part a part

D'una banda fins a l'altra. |

de banda a banda, d'un costat a l'altre |

Els manifestant omplien el carrer de part a part -Temps-.

S'enganyaven de part a part (s’equivocaven completament) -Temps-.

de part damunt (o part damunt)

Al lloc que s’indica (Men-Mall). |

a tal lloc, a la part de; a damunt, per sobre, més amunt |

Ferma s’ase a una armella que hi havia en es pati de part damunt des qualcador (en el pati que hi ha més amunt, a sobre) -Fets-.

nota: De part, o simplement Part, usat com a preposició, seguit d'un adverbi (part d'amunt, part de dins, part de fora, part d'allà, part d'ací, etc.), indica direcció del moviment, de l'acció (DCVB).

de part de

Representant a algú. |

en nom de, per encàrrec de, obrant en nom de; en pro de, a favor de |

De part de qui véns?

Ja li pots dir que hi vas de part meva.

nota: Observem les frases següents:

La victòria sempre és dels creients (millor que està de part dels creients) -Avui-.

La raó és d'ell (o seva; millor que la raó és de la part d’ell).

Saluda la Maria de part meva.

A -Salutacions a la Júlia. B -De part teva! (ja li ho diré).

C -La Rosa? D -De part de qui, si us plau?

de pas

Es diu de qui fa una estada curta en un lloc. |

de poc temps, de pocs dies, amb el mateix camí, amb el mateix anar|

Les cigonyes són ocells de pas.

de pas *

He vingut a comprar i de passada us vinc a veure (o a la vegada, alhora, al mateix fer, a més a més; millor que de pas) -TV3-.

Ha perdut el partit i, a més a més, la possibilitat de classificar-se (o a més; millor que de pas) -CI-.

Hi va haver una gran cridòria i, a més, alguna pinya (o i a més a més, i encara, i fins i tot; millor que i alguna pinya de pas).

És un problema que, diguem-ho tot, ja fa temps que s'hauria pogut resoldre (o tot sigui dit, tot s'ha de dir; millor que dit sigui de pas).

nota: Trobem 'de pas' en aquest sentit al GDLC. Pensem que és un calc innecessari del castellà.

de passada

Ho diem de quelcom que fem mentre passem, mentre fem altres coses, o sense dedicar-hi gaire temps. |

per cert, siguem clars, diguem-ho tot; al mateix fer, a més a més |

Teníem uns llibres de text que, dit sia de passada, eren més bons que els d'ara (o diguem-ho de passada).

De passada per Alacant, el vaig trobar.

De passada direm que el Bocairent ha guanyat.

de passo *

La moto val més de tres mil euros (o passa de, ultrapassa els, val tres mil euros i escaig, val tres mil euros i escadús; no val tres mil euros, de passo).

Ja són més de dos quarts de dotze (o ja són dos quarts i busques, ja són dos quarts i escaig; no ja són dos quarts, de passo).

de patac

1 De manera ràpida i violenta (Ca). |

de cop, de sobte, de cop i volta, de pet, de dret, bruscament |

El van fer fora de patac (es va discutir amb l’amo).

No es pot pas fer de treure cèntims de patac, s'ha de fer de mica en mica (el diner negre).

El mig centre de l'equip contrari en rebutjar una pilota amb el pit va caure de patac -Vents de port-.

2 D’un sol cop (Ca). |

d'una sola vegada, alhora, a l’encop, a la plegada |

Han comprat dos tractors de patac.

de pe a pa *

Sé tots els temes de cor (o perfectament, de dalt a baix, del tot, completament, fil per randa, de memòria, com el parenostre, amb tots els detalls, punt per punt, minuciosament, per menut, fil per agulla -Val-; no de pe a pa).

de pedra picada

Hom ho diu de qui és mostra molt ferm, molt valent, de molta categoria. |

ésser ferm, íntegre, bo, ric; de qualitat, de categoria; inamovible, recalcitrant |

Són pragmàtics de pedra picada -Avui-.

Parlen un català literari de pedra picada -Temps-.

Sou sardanistes de pedra picada -Ràdio Rubí-.

de pèl a pèl

Sense roba. |

despullat, nu, en pèl, en conill |

A l'estiu dormo sempre de pèl a pèl.

de pèl al pit **

És un home ben parit (o fort, valent, musculós, ferreny; no de pèl al pit) -Punt-.

de pells *

Ha estrenat un abric de pell (o de cuir; no de pells).

de per

Que és en un lloc o que ralla des d'allà (Men-Mall). |

a la part de, a la banda de; des de, d’allà estant |

Ella de per sa cuina me responia... –Fets-.

Vam veure es sol que sortia de per darrere ses muntanyes de Ferreries –Fets-.

de per aquí *

Treballa en un restaurant d'aquí a prop (o d'aquí, prop d'aquí; no de per aquí a prop, de per aquí).

nota: No es poden acumular dues preposicions; només hi van en el cas de 'de per riure'.

de per riure

Que no es diu o no es fa seriosament (Gir-Bar-Mall). |

de broma, de conya; que no és de veritat; poc consistent |

Ho diuen de per riure, que es volen casar.

Ho fem de per riure, de dir-li que és el millor jugador de l’equip (no ho creuen pas).

Aquestes flors són de per riure (són de paper o de plàstic).

Tenim una televisió de per riure (fluixeta).

El nen té unes estisores de per riure.

Hi ha ecologistes de per riure -Lluc-.

de per si *

El negoci ja m'agrada (o en si mateix, ja m'agrada; no de per si).

L'arribada de l'hivern fa encara més difícil la ja complicada situació russa (o la ja en si mateixa complicada; no la ja de per si complicada) -Avui-.

de per vida

Per sempre més. |

per sempre, per a tota la vida |

M'he de prendre, de per vida, aquestes pastilles (o sempre més, no les podré deixar).

Es vol comprometre amb l'Europa de per vida (futbol) -CI-.

El va deixar mutilat de per vida -Temps-.

Els casaments haurien de ser de per vida.

nota: 'De per vida' és un calc del castellà acceptat.

de perdut ja ho tens

Vol dir que, quan una cosa ja es veu que és perduda, cal aprofitar-ne tot el que es pot a fi de no perdre-hi tant. |

de perdut ja n'és; el no ja el tens, ara has de buscar el sí; perdut per perdut, aprofita el que puguis; perdut per perdut, m'agafo allà on puc (DCVB) |

Has de demanar la subvenció: de perdut ja ho tens.

Ara mirarem un metge de Girona: de perdut ja ho tens (li han dit que el seu mal no es guareix).

de perles *

Hi estic divinament, aquí (o de primera -Gir-Val-, d'allò més bé, de collons, de nassos, a meravella, com l'anell al dit, de categoria -Val-; millor que hi estic de perles).

de pernes enlaire

Es diu de qui és tirat a terra de manera violenta o de qui cau. |

per terra, a terra, de morros a terra, estassat, abatut, tombat, de panxa en amunt (Val) |

Al primer cop de puny ja va ser de pernes enlaire.

L’Eleuteri s’ha fumut de pernes enlaire a mitja baixada (ha caigut).

Acabada la guerra anàvem a tirar granades a les basses del Torrelles i quedaven tots els peixos de pernes enlaire (morts; a Ca, a prop de la frontera, van quedar-hi moltes armes i municions a la retirada del 39 i els adolescents hi jugaven).

Ja els tenim de pernes enlaire (ja els hem guanyats, jugant a la botifarra, per exemple).

de persona a persona (+ verb)

Comparant allò que fan dues persones (Gir-Mall). |

de l'un a l’altre, comparant l’un i altre |

A –Quants ceps cava un home cada dia? B –Depèn, de persona a persona canvia molt (uns treballen més lentament que els altres, tothom és diferent).

de pertot

De tots els llocs (Gir-Mall). |

d’arreu, de tot arreu, de tots els pobles |

A la fira hi havia gent de pertot.

de pet

Es diu d’una cosa que es fa de seguida o que passa molt de pressa. |

directament, de seguida, de pet i de bolet; de cop, d’una sola vegada |

Si el fas enrabiar, et tirarà a fora de pet.

Aquests exercicis són fàcils, en faré dos de pet (de cop).

Si no s’hi posen pas de pet i de bolet, no hi tenen pas res a fer a Bòsnia (Am).

L'àvia et vol veure, Joan; vés-hi de pet!

Si no s'hi posen pas de pet i de bolet no hi tenen pas res a fer (a Bòsnia).

M'hi he posat de pet i de bolet (fort, amb ganes d'acabar-ho).

de peu

Els soldats que van a peu. |

d'infanteria |

Verntallat s'hi va presentar amb homes de cavall i de peu.

nota: Trobem aquesta locució en alguns diccionaris, però no al DIEC.

de peu (o: de peus) *

L'entrenador és dret a la seva banqueta donant ordres (o palplantat; no de peu) -C33-.

S'han hagut de posar drets (o aixecar; no de peu) -C33-.

La UEFA no permet que hi hagi espectadors a peu dret als estadis (o drets, palplantats, dempeus; no de peu) -TV3-.

Es va estar a peu dret tota l'estona (o dret; no de peu).

No m'aguanto dret (o a peu dret, dempeus; no de peus).

Posa't dret, si us plau (o aixeca't, no posa't de peus).

Quan entrà el director tots ens vam posar drets (o dempeus; no de peus).

'De peu' sí que és correcte quan vol dir 'amb els peus'. Ex.: No pugis de peus a la cadira (o amb els peus).

Només m'hi vaig ficar de peus, ahir, al mar. L'aigua era massa freda.

nota: 'Dempeus' s'usa en situacions de protocol. Ex.: La sala es posà dempeus.

de peus a terra

Es diu de l’acte de llevar-se. |

dret, llevat, aixecat, fora del llit |

Aneu a reposar perquè demà, a les sis, tots de peus a terra.

A les cinc ja era de peus a terra.

de peus al canó

A punt per fer alguna feina. |

al peu del canó, preparat, a punt |

Noia, divendres de peus al canó (comencem a treballar després de les vacances).

de pic o de pala

Es diu d’allò que acaba passant sempre (Am). |

de pic o de palada (Ca), d’una manera o altra; si no és avui, és demà; vagi com vagi |

De pic o de pala sempre ens lesionen un jugador, aquest any.

De pic o de palada sempre em castiguen a mi.

De pic o de palada sempre rebem els petits (els més pobres).

De pic o de pala ho acabarà sabent, la teva dona (algú li ho dirà).

de pinte en ample

Locució que indica que una cosa és ben oberta i fàcilment accessible (Mall). |

de bat a bat, ben esbatanat, esbalandrat |

La seva dona obrí la porta de pinte en ample.

A la fi els criats porters obriren de pinte en ample i tothom entrà -Adagiona-.

de pinyol vermell

Es diu per indicar que una cosa és de gran qualitat o extremadament bona (Mall). |

magnífic, fantàstic, de categoria, de pinyol dolç (Men) |

Celebraren unes noces de pinyol vermell.

El sopar de comiat que organitzà Bet en el seu honor fou de pinyol vermell -Males companyies-.

Vostè em perdonarà, però ja me n'han succeïdes dues o tres de pinyol verd, i gat escaldat aigo freda li basta -Novel·letes menorquines-.

de pissarrí

Jugada que surt bé per casualitat (sentim ’de pixarrí' a Am; Gir-Bar). |

de sort, de xamba, de fortuna |

Ens han fet un gol de pissarrí.

de pla