V

VA VANA 1 conversa, discutir, expressar, inútil, mot, perdre, temps Es diu de quelcom que no fa cap servei (Val-Men). | SIN: Inútil, superflu, estèril, malaguanyat. || Ex: Tot això són paraules vanes: estem parlant molt i no farem res!

VACIL·LAR càrrec, decidir, dubtar, feina, obligació, por No acabar-se de decidir a fer quelcom, una persona, per manca de seguretat o d’empenta (Val-Men). | SIN: Dubtar, hesitar, titubar. || Ex: El sou ja m’agrada, però la responsabilitat del càrrec em fa vacil·lar.

VAGANT ferro, obertura, peça, pujar, rec, regar, sortir (*) Peça de fusta o de ferro, plana i mòbil; es posa entravessada en un canal i serveix per deixar anar aigua o per fer-ne pujar el nivell. | SIN: Comporta, tampa, (paleta, fesa, partidor Val). || Ex: Cada cop que volem regar hem de fer pujar el vagant amb aquest ferro (estirant-lo enlaire). Corre la sèquia i tanca les paletes (Val). Alça la fesa i que córrega l’aigua avall (Val). Alça el partidor (Val).

VAGAR 1 feina, fer, temps, tenir, visitar Disposar de temps per fer quelcom. | SIN: Lleure; tenir temps, tenir l’avinentesa, tenir l’ocasió. || Ex: A –El padrí és a l’hospital. B -Si em vaga, demà l’aniré a veure. Quan et vagui, vine’m a estassar la feixa. No ens ha vagat de fer-ho. C -Encara no tens les portes fetes? D -És que no em vaga (té molta feina). 2 anar, caminar, entretenir-se, feina, perdre, temps Passar l’estona anant d’un lloc a l’altre, passejant-se o enraonant (Men). | SIN: Errar, rodar, voltar, andarejar, (andoiar, endengar, trescar, xundoiar Men). || Ex: Els nois no tenen feina i vaguen cap aquí i cap allà. A -Vols venir fins a la font? B -Jo sí que vull sortir a vagar! Que et penses que no sé què fer? (vol dir que no pot)

VAGUEJAR 2 ample, gran, moviment, roba, sobrar (*) (d) No estar, una cosa, prou ben fixada, esp. perquè és més grossa del que caldria. | SIN: Ballar, balderejar, amplejar, folgar, grandejar. || Ex: El vestit et vagueja una mica (et va ample). Aquestes calces em vaguegen.

VAIVÉ balanceig, camí, forat, moviment, rec, saltar, separar, vehicle Doble moviment lateral d’un objecte o d’un vehicle, és a dir, cap a l’esquerra i després cap a la dreta o a l’inrevés (Val-Men). | SIN: Balanceig, balançada, recalcada, ziga-zaga. || Ex: El cotxe ha fet un vaivé (un salt; ha passat una roda per sobre d’un roc). per ext. En aquest camí hi ha molts vaivens que fan trontollar el vehicle (clots, fotges). Am -Entre les dues cases de pagès han fet un vaivé (una rasa que les separa).

VALENT -A anomenar, bé, bo, condició, cridar, fort, habitatge, malaltís, moble, morir, mot Se sol dir d’una persona forta i sana (a Am també es diu dels objectes) (s’usa com a vocatiu Val) (Men-Mall). | SIN: Sa, bo, fort, resistent, ferm. || Ex: Veus gent ben valenta, i tot de cop ja han fugit (es moren). La mare no està prou valenta i l’ajudo (l’han operada). Les cadires de la sala són valentes. És una casa valenta, les parets es poden conservar (no s’han de tirar a terra). Aquesta escala de fusta és valenta. Valent! Això que dius és fals! Digues quant és això, valent! (Val).

VALER 1 ajudar, bo, feina, habilitat, interès, persona, saber, trempat Ésser, una persona, bona, trempada o tenir altres qualitats (Val-Men-Mall). | SIN: Servir, ésser bo, ésser bona persona, valdre. || Ex: Aquelles noies que fan les anàlisis de sang valen (en saben i ho volen fer bé). La Margarida té un home que val (és bona persona, l’ajuda, pot confiar-hi, etc.).2 ajudar, confiar, important, interessant, saber, tenir, veí Ésser, una persona o una cosa, bona de tenir o poder-hi comptar (Val-Men-Mall). | SIN: Útil, convenient, profitós, important. || Ex: Ja val saber idiomes (és important). Val molt tenir un veí que, quan te’n vas, tingui cura dels teus gossos. 3 3 abusar, aconseguir, altura, aprofitar-se, beneficiar, influència, joc, pagar, preu, qualitat, religió, situació, trampós, treballador, usar, valer-se Aprofitar, una persona, una de les seves característiques, o una situació concreta, per arribar a fer quelcom (Val-Men). | SIN: Beneficiar-se, utilitzar, aprofitar, servir-se de, abusar. || Ex: Com que és tan alta se’n val (bàsquet; per agafar pilotes). Aquest fuster es val que és sol per aquí (treballa car perquè no té competència). Es valen de tot per guanyar (són trapelles). N’hi ha que es valen de la religió per obtenir càrrecs. 4 anar, esforç, estalviar, interessant, joc, menjar, pagar, preu, viatge (**) Valer-s’ho: ésser força important o interessant (Val-Men). | SIN: Valer la pena, ésser aprofitat, avantatjós, interessant. || Ex: Dinar allà et costa quaranta euros, però s’ho val. Varen haver de lluitar molt per guanyar, però s’ho va valer (va ser un gran partit). Fer el viatge a Andorra s’ho valdrà (estalviarem en allò que comprem).

VALORAR 1 càlcul, llei, preu, propietat, quantificar Estimar el valor econòmic de quelcom (Val-Men). | SIN: Avaluar, calcular, apreuar, apreciar. || Ex: Hisenda ens ha valorat la propietat en mig milió. 2 habitatge, preu, vendre Fer molts diners d’allò que es ven (Men). | SIN: Vendre bé, carvendre. || Ex: Vàrem poder valorar la casa perquè llavors es pagaven bé.

VÀNOVA llit, peça, roba Peça de roba del llit que se sol posar damunt de la manta (sentim vànoa* a Am i a Ca) (en alguns pobles es diu vànova només al cobertor fet de ganxet Mall) (Men-Mall). | SIN: Cobrellit, conxa, cobertor (Val). || Ex: Avui no fa tant de fred. Treuré la vànova del llit.

VAPOR 4 danyar, emmalaltir, escalfar, guarir, medicament, pintura, producte, salut El gas que desprèn un líquid quan es fa bullir, la pintura o altres productes; es diu en plural quan aquestes emanacions tenen intencions guaridores (Val-Men). | SIN: Bafarada, bravada, tuf; baf, bavarada. || Ex: Aquesta pintura desprèn un vapor que mareja. Sento la nena tapada; li faré fer vapors d’herbes.

VAPORÓS -OSA airejar, calçat, calor, forat, obertura, prim, respirar, roba (**) Es diu de la roba fina i escotada o de les sabates, quan hi ha foradets que deixen transpirar la pell (Men). | SIN: Ventilat, fi, obert. || Ex: Són vaporoses aqueixes sabates. A l’estiu m’agrada dur vestits vaporosos.

VARIÇA deteriorar, emmalaltir, salut, sang Vena massa dilatada, gen. de la cama. | SIN: Varicosi, variu. || Ex: M’han d’operar de varices, primer d’una cama i després de l’altra.

VATUA enutjar-se, expressió, malestar, sorpresa (*) Expressió que indica sorpresa, enuig o contrarietat; gen. va acompanyada d’altres mots (també es diu vatua d’ell, esp. a Ciutadella Men) (aquesta paraula sol anar acompanyada d’altres mots: “Vatua el món!, Vatua Déu!, Vatua d’ell!” Mall) (Men). | SIN: Carai!, caram! || Ex: Vatua l’olla! Si que n’heu fet via d’arribar! N’estic fart de mainada! Vatua Déu! (“vatua d’ell!” és la mateixa expressió rebaixada Men).

VEGADA lamentar, molt, vegada, veure Cadascuna de les ocasions en què una acció es repeteix; en llenguatge col·loquial, quan es parla de quelcom que s’esdevé sovint, es poden ometre els mots “moltes” i “algunes” davant de vegades (a Val i a Mall no s’ometen els mots “moltes” i “algunes”) (Val-Men). | SIN: Cop, camí, volta, ocasió, viatge (Val), pic (Mall). || Ex: Ja m’he examinat de llatí dues vegades. Aquesta comèdia l’he vista moltes vegades. Ja us penedireu vegades de comprar un primer pis! (moltes). A -De vegades quedo adormit a la cadira. B -A mi també m’ha passat vegades (algunes). La cosina de la Margarida, de Girona, no sap dir bé la erra; no t’hi has fixat vegades? Aquesta pel·lícula l’han feta ja tres viatges (Val).

VEHICLE 5 ajudar, conèixer, espectacle, propaganda, vehicle Allò que serveix per dur persones o coses, o per ajudar a difondre un producte comercial, un artista, etc. (Val-Men). | SIN: Transport, mitjà. || Ex: L’helicòpter és el vehicle que m’agrada més. Aquesta pel·lícula és un vehicle al servei de la Marta (s’ha fet perquè ella sigui coneguda). -Avui-

VEIAM demanar, desig, expressió, interès, saber, veure (**) Forma d’imperatiu antiga, però molt corrent, del verb veure (vejam és la forma més antiga i la més correcta, per bé que veiam és una variant documentada des de fa molts anys, i és la forma que perdura en la llengua oral); s’usa per manifestar interès, ganes de saber alguna cosa, etc. | SIN: (Vejam!, vegem!, a veure! Val), (vam, avam Men), (meam, mem Mall). || Ex: Veiam com va la feina? Ensenya’m la llibreta. A -La tia, ara es refarà. B -Veiam! Veiam, aquest cistell, com l’has fet.

VEÏNAT ajudar, amistat, conjunt, hàbit, habitatge, població, relació, veí Grup de cases situades a poca distància l’una de l’altra; poden ser a dins d’un poble o a fora poble (veïnat** també vol dir solidaritat entre veïns, a Am) (veïnat també es refereix a persones Val) (veïnat és sinònim de “veí, veïna” Mall) (Val-Men). | SIN: Barri, raval, agregat. || Ex: Quan érem petits jugàvem pel veïnat (amb la canalla dels carrers propers). Vilartolí és un veïnat força gran de Sant Climent. Ara no hi ha veïnat com abans (vol dir que s’ha perdut la col·laboració entre veïns). Sé que s’han separat. Ho he sentit comentar pel veïnat (Val).

VEIXINA 1 olor, pet Pet molt pudent i fet sense fer soroll. | SIN: Llufa, ventositat. || Ex: Algú ha fet una veixina; obriu la finestra, si us plau! 2 broma, caràcter, enutjar-se, persona, sentit (**) (d) Persona que es pica de seguida; que no accepta les bromes. | SIN: Sentit, susceptible. || Ex: No facis aquestes bromes a en Màrius que és una veixina. 3 cerca-renous, criticar, dolent, malestar, mentider, persona, renyir, xafarder (**) (d) Persona que porta malestar en un grup perquè diu mal dels altres i els fa enemistar. | SIN: Sedasser, xafarder, malparit, manifasser (Val). || Ex: Tant val l’un com l’altre: són dues veixines!

VELER -A 6 roba, vendre, viatjar Venedor de roba que va pels pobles (sentim velero). | SIN: Marxant, comerciant. || Ex: Ha arribat un veler.

VELL amistat, antic, durar, edat, relació, temps, vell Hom ho diu d’una persona que té mots anys fets o d’una relació que fa molts anys que dura (Val-Men). | SIN: Ancià; antic, de molts anys. || Ex: En Fabià és un vell conegut nostre.

VELLARCÀS -ASSA aspecte, edat, malgirbat, pèl, vell (*) Persona que és molt vella o que ho sembla. | SIN: Xaruc, ancià, gran, gueto, (vellard, vellusc –una cosa- Val). || Ex: En Maür té quaranta anys i sembla un vellarcàs. No és pas gran però, entre que sempre va malgirbat i la barba, sembla un vellarcàs. La teua manta, per a gitar-se la gata, ja està molt vellusca (Val). No m’agrada que compres pomes tan vellusques (pansides Val).

VELLARQUERIA conjunt, edat, quantitat, vell (**) (p) (d) Grup de persones velles. | SIN: Grup de guetos, tercera edat. || Ex: M’agrada venir a jugar en aquest cafè: al dels jubilats hi ha massa vellarqueria!

VELLEDAT edat, vell, vellesa Edat darrera de les persones. | SIN: Vellesa, senectut, vellura (Mall). || Ex: A la meva velledat encara he de pencar com quan tenia cinquanta anys. A la missa de les sis hi ha tota la vellura (Mall).

VELLERUC -A 7 edat, vell (**) (d) Persona de força edat. | SIN: Vell, gran, vellós. || Ex: A -En Sebastià deu tenir cap a setanta anys. B -Vols dir? A -Sí, ja és velleruc.

VENCEDOR -A guanyar, joc Qui guanya en una competició (Val-Men). | SIN: Guanyador, triomfador, campió. || Ex: L‘Alaior va ser l’equip vencedor.

VENDRE comentari, convèncer, escampar, estudiar, expressar, informar, notícia Dir, algú, una nova a una persona, sense saber de segur que és certa (Mall). | SIN: Informar, assabentar, dir, explicar, comentar. || Ex: A -Com ho saps que el noi de l’Agnès ja no treballa al banc? B -Algú m’ho va vendre, però no recordo qui. C -Vols dir que són cosines, elles dues? D -Així m’ho varen vendre, si em varen enganyar no ho sé. E -És veritat que la Josepa es torna a casar? F -Noi, jo t’ho venc al preu que m’ho han venut a mi (= a mi m’ho han dit i no en sé res més). per ext. Am -Volem que el nen vagi a estudiar a Girona i li ho hem venut força bé (l’hem pogut convèncer fàcilment).

VENIR 1 acompanyar, anar, convidar, lloc, reunió, trobar Acompanyar, una persona a una altra, o anar fins allà on la segona persona és (Val-Men-Mall). | SIN: Anar amb algú, seguir, visitar, acompanyar, vindre (Val). || Ex: Si vols, pots venir a Tavernes de Valldigna amb nosaltres. A les quatre vine al meu despatx. 2 acostar, córrer, estirar, fil, moviment, prop (**) Acostar quelcom cap a la persona que parla (Men-Mall). | SIN: Apropar, atansar, estirar. || Ex: No poden venir més, els fils? (córrer cap on sóc jo). Fes venir més la mànega. 8 3 causa, consell, cura, indiscreció, mot, saber, seny, sortir, veure Indicar d’on ha sortit una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Procedir, provenir, sortir. || Ex: No diguis res perquè veurien d’on ha vingut (qui t’ho ha dit). El mot “damunt” no es deia a l’Empordà, ha vingut aquests últims anys. 4 agradar, arribar, calor, créixer, font, fruita, futur, gandul, guarir, madurar, màquina, medicament, menjar, moda, pagar, rebut, recordar, riu, roba, son, sort, tardar, temps, vell Es fa servir el verb venir quan es parla de coses que estan passant, que han arribat noves o que apareixeran (aqueixa idea de temps expressa situacions molt diferents; coincidim en tots els exemples Val). | SIN: Vegeu cada exemple. || Ex: Amb aquests dies de pluja, les deus han vingut (“revingut” a Men). Per venir el Ter ha de ploure a Camprodon (créixer). Aquestes pastilles, vindrà que no et faran cap efecte (en prens massa). Vindrà el dia que les màquines faran la feina (arribarà un moment). Aquest nen, vindrà que només voldrà menjar carn (li’n donen massa). Ara ve el bon temps, ja podem endreçar l’estufa (igual a Val). A -Qui era llavors el director? B -Ara no me’n recordo, però ja em vindrà (igual a Val). En Vicenç no ha fet mai res: sort en té que ha vingut aquesta llei que ara tots els vells cobren! (igual a Val). Em comença a venir son (igual a Val). Han vingut dos rebuts de l’aigua de cop. Les mongetes de la Perona vénen tard (maduren; igual a Val). Les faldilles llargues vénen molt enguany (se’n veuen perquè són moda; igual a Val). 5 arribar, canviar, conservar, deteriorar, emmalaltir, engreixar-se, fruit, gros, lleig, lloc, malament, material, moble, ocórrer, prim, trobar, vell, viure Haver-hi un canvi en l’aspecte d’una persona, en el seu estat de salut o en un producte (Mall). | SIN: Tornar-se, fer-se, posar-se, esdevenir. || Ex: En Víctor ha vingut gros (s’ha engreixat). L’avi ha vingut molt sec. Ara tothom vol venir prim. En Francesc ha vingut vell i passat. El sofà ha vingut tort. Posem sal al pernil perquè servi i no vingui dolent. L’or no ve mai lleig. Aquests plàtans han vingut lletjos de fora, però de dintre són sencers (tenen la pela negra). Ca -Hi vindria malalt, un mes seguit a l’Escala! (no hi està bé). 6 decidir, fer, pressa (**) Prendre, algú, una decisió ràpida o inesperada (Val-Mall). | SIN: Determinar, passar pel cap, acudir-se. || Ex: A -Què no baixa a dinar en Frederic? B -Ara li ha vingut d’afaitar-se. 7 ànim, córrer, expressió, fer, negació, ràpid, refusar, treballar Vinga!: exclamació que es fa servir per indicar a algú que comenci a fer quelcom, que vagi més de pressa, que no molesti, etc. (pronunciat “venga” a Men-Mall). | SIN: Endavant!, som-hi!, au! || Ex: Vinga! Acaba’t el dinar, que tenim pressa! (afanya’t). Vinga! Més de pressa, que si no, no acabarem! A -Si vols, podem comprar una altra impressora. B -Vinga! No m’atabalis!

VENT 9 1 emmalaltir, guarir, temps, vent Massa d’aire que es mou (Val-Men-Mall). | SIN: Oratge, aire (Val). || Ex: El vent fa córrer els núvols. Enguany tots els vells tenim artrosi perquè no ha fet vent (hi ha humitat). 2 aire, pilota, vent Aire comprimit artificialment. | SIN: Aire. || Ex: Totes les pilotes de bàsquet són fluixes; demà duré la manxa i els donarem vent. 3 temps, vent (*) Vent canigonenc (o “tramuntana canigonenca”): vent que bufa del nord-oest. | SIN: Mestral. || Ex: Avui fa un aire molt fred, deu ser vent canigonenc. 4 temps, vent (*) Vent d’avall: vent que ve del sud (sentim vent de baix** a Am i vent d’Espanya* al Vallespir). | SIN: Migjorn. || Ex: Si plou de vent d’avall entrarà aigua (han tret una finestra). 5 tempesta, temps, vent (*) Vent de grop: vent fort que roda i aixeca remolins de terra. | SIN: Venteguera, bufarut, follet, torb. || Ex: El vent de grop porta tempesta (trons i pluja). 10 6 habitatge, humitat, mullar, pluja, temps, vent (*) Vent pluig: vent i pluja alhora. | SIN: Borrascada, ploure de tramuntana. || Ex: Ara fa vent pluig; encara que obris el paraigua et mullaràs igual. Els degoters de la paret vénen dels dies que fa vent pluig. 7 cara, construcció, habitatge, part (**) Cadascuna de les façanes d’una casa (Men-Mall). | SIN: Cara, façana, frontera (Val). || Ex: Nosaltres tenim tres vents (la casa dóna a tres carrers). Viuen en una casa de quatre vents (és tota voltada de jardí). 8 aguantar, construcció, fil, lligar, reforçar Corda lligada a un pal clavat a terra, a una paret o a un altre lloc, que serveix per evitar que quelcom caigui (Val-Men). | SIN: Cable, amarra, soga. || Ex: Aquests vents serveixen per tibar el tauler de bàsquet. Hi ha tres vents que reforcen la xemeneia.

VENTADA agricultura, caure, deteriorar, fruit, planta, vent Vent molt poderós (Men-Mall). | SIN: Ventúria, cop de vent, tràmpol de vent, ràfega de vent, (vendaval, ventolada, colp de vent Val). || Ex: Amb aquesta ventada no quedarà cap préssec a l’arbre! Al març ja en sol fer, de ventades.

VENTALL 1 airejar, animal, aparell, apartar, avivar, calor, foc, matar, vent Estri en forma de pala de ping-pong, gen. és fet d’espart; es fa servir per avivar el foc (ventall és també un estri per fer-se aire quan fa calor Men-Mall) (Men). | SIN: Manxall, bufafocs, aventador -per espantar les mosques- (Val). || Ex: Si deixes el ventall aquí, et quedarà cremat. 2 ajuda, conjunt, cuinar, escollir, haver-hi, molt Conjunt de coses que s’ofereixen perquè cadascuna de les persones que hi tinguin interès en puguin triar una. | SIN: Sèrie, gamma, reguitzell. || Ex: Per cuinar naps hi ha un gran ventall de possibilitats. -CR- ...un ventall d’ajudes sotmeses al seu control. -Temps-

VENTALLA 11 1 bonic, cuina, decoració, moble, porta Grup de vidres de colors que es posen per fer bonic a l’interior d’algunes portes (ventalla és la porteta de fusta que tapa els vidres d’una finestra; “taula de ventalles” és la taula de les cuines antigues on es posava el menjar que es cuinava Val) (Val). | SIN: Vidriera, vitrall. || Ex: A totes les portes del pis hi ha ventalles llevat de les dels banys. Tanqueu les ventalles, que ve tronada (Val). 2 fusta, nit, obertura, pluja, protecció, robar, vent (*) Làmina de fusta, o d’un altre material, que es posa quan convé, sovint a la nit, collada amb uns cargols, a la part forana d’una porta o d’una finestra, per protegir-les del vent, de la pluja o dels lladres (Men). | SIN: Protecció. || Ex: Cada nit, abans d’anar a dormir, poso les ventalles a les finestres de darrere.

VENTALLADA cop, joc, picar Cop fort ventat amb la mà. | SIN: Pinya, plantofada, bufetada, (carxot, nyespla Val), pèpit (Men). || Ex: Si torna a venir per aquí li ventaré una ventallada. Am -El defensa li ha fumut ventallada i encara és a terra! (una entrada violenta amb el peu).

VENTAR 1 airejar, bufar, calor, foc, vent Fer vent amb un ventall, amb un vano, amb la boca o d’una altra manera (ventar les campanes és brandar-les Val) (Men-Mall). | SIN: Ventallar. || Ex: Venta’m una mica amb el vano, si et plau, que aquí fa massa calor. La padrina ventava el foc amb una canya foradada per dins (bufant). 2 agricultura, feina, netejar, separar, vent Treure la palla del gra aprofitant l’impuls del vent (Val-Mall). | SIN: Ventallar, ventejar, aventar (Val). || Ex: Per ventar, s’ha de tirar el blat enlaire i el vent ja s’emporta el boll. Bon dia per aventar cacau! (perquè bufa fort). 12 3 agredir, cridar, picar, renyar, ventar Dirigir la mà, el peu, un roc o una altra cosa contra algú o contra alguna cosa, de manera violenta (Val-Men-Mall). | SIN: Clavar, pegar, etzibar, fúmer, (aventar, espolsar Val), envelar (Men), ensivellar (Mall). || Ex: Si no se’n va, li ventaré una fava! El meu avi, una vegada, em va ventar un bolet. per ext. No ho facis, que el teu pare et ventarà crits! (et renyarà). T’aventaré un carxot! (Val). 4 arrencar, començar, córrer, espant, fer Començar a fer quelcom, esp. si es fa de sobte. | SIN: Arrencar, començar, posar-se. || Ex: Quan vaig veure el porc senglar em vaig ventar a córrer.

VENTERULLA cabells, temps, vent (*) (d) Vent d’intensitat mitjana o forta; bufa a ratxes i d’una manera sobtada; no sol durar gaire estona. | SIN: Venteguera, ventada, bufarut, pet de vent, ventolada (Val). || Ex: Guaiteu com volen els papers i les fulles; a fora deu fer una venterulla! Quina venterulla que va fer ahir al vespre! Amb aquestes venterulles quedes ben esperrucat! Tanca la finestra, que fa ventolades i se m’envolaran els papers! (Val).

VENTILAR airejar, habitatge, higiene Fer entrar aire nou en un lloc (també sentim desventilar** a Am). | SIN: Airejar. || Ex: Cada matí deixem ventilar la casa.

VENTRE 1 part, recipient Part més ampla d’un recipient (Men). | SIN: Panxa. || Ex: El ventre de la bóta no ha de tocar a terra. 2 accident, cos, tou Ventre de la cama: part de darrere de la cama, per sota del genoll (Mall). | SIN: Ventrell de la cama, panxell, tou de la cama. || Ex: El ventre de la cama és la part més tova. Sense voler, em va clavar les forquetes al ventre de la cama.

VENTRELLADA 13 dolor, salut, ventre Mal de ventre molt fort. | SIN: Indigestió, empatx, enfitament, raconada. || Ex: A -La nena ha tingut una ventrellada. B -No m’estranya. Hi ha passa de mal de ventre. Anit em vaig atipar com un llop i ara tinc una ventrellada.

VENTRESCA animal, carn, greix, ventre Cansalada de la part del ventre del porc (ventrescla** a Ca) (Mall). | SIN: Cansalada, greix. || Ex: Quan vagis a la carnisseria, porta una mica de ventresca.

VENUT -UDA abandonar, condició, enganyar, joc, situació, solitari Que es troba en molt males condicions per a fer una feina. | SIN: Abandonat, desorientat, enganyat. || Ex: El porter era venut (la defensa l’havia deixat tot sol; l’havien deixat venut). El tennista era a la xarxa venut (no podia arribar a la pilota).

VERAL 1 bosc, lloc, part, població, prop, terreny, tros Part d’un poble o d’una contrada. | SIN: Indret, contrada, lloc, paratge, (contornada, voltants Val). || Ex: A -Què feu per aquests verals? B -He vingut a mirar si trobo espàrrecs. Sempre ens passegem pels verals de Sóller (pels voltants). Anem a caçar bolets per aquells verals d’allà dalt (llocs allunyats i mal comunicats). La pluja va a verals (ací plou i més enllà no; va a claps). Hi ha cases que veuen la televisió i altres que no la veuen, va a verals (segons els barris). No m’agrada conduir i no me’n vaig mai de la contornada (Val). 2 camí, direcció, sortir (*) Carretera secundària que surt d’una de més important. | SIN: Camí, vereda, ramal (Val). || Ex: A la carretera de Sant Hilari hi ha un veral que va a Santa Coloma. Hi ha un ramal a mà dreta (Val).

VERATÓ 14 animal (**) Peix semblant al verat, però més petit. | SIN: Verat. || Ex: Avui, si n’hi ha, compraré verató.

VERBAGALI -ÀLIA baliga-balaga, persona, xerraire (**) (d) Persona que enraona massa i diu coses poc fiables (a Am verbagàlia**). | SIN: Xerraire, baliga-balaga, bocamoll, (romancer, trapatroles Val), raoner (Men). || Ex: En Gili, acabat de fer, serà un verbagali com el seu avi. Aquella és una verbagàlia: tot el dia xerra. Jo el conec i puc dir que és un trapatroles (Val).

VERD -A 1 danyar, fruit, menjar, ventre, verd Fruita que no és prou madura (Men-Mall). | SIN: Grenyal, verolós, enverat. || Ex: No mengis préssecs verds que et faran mal. 2 menjar, prim, verdura Menjar preparat amb fulles i altres parts verdes de vegetals (menjar en general Val) (Men-Mall). | SIN: Verdura, hortalissa. || Ex: M’he d’aprimar i em fan menjar molt de verd. T’has fet molt gros. És que la dona em dóna bon verd (Val). Bon verd i pocs maldecaps! (Val). 3 broma, escandalós, espectacle, gràcia, jove, lligar, sexeQuelcom que, segons la tradició, és fet o dit amb massa llibertat (verd són dones joves, atractives Val) (Men-Mall). | SIN: Obscè, immoral, luxuriós, pornogràfic. || Ex: Han explicat uns acudits molt verds. Aquella pel·lícula va ser molt verda. A -On aneu els dissabtes? B -A buscar verd (Val).

VERDALAGA 1 planta (**) (d) Herba que queda baixa i s’estén força, té les tiges gruixudes i les fulles arrodonides i molsudes. | SIN: Verdolaga (Val-Men-Mall). || Ex: Donem verdalagues als porcs. 2 cop, joc, picar, policia, tirar (**) (d) Cop sec i molt fort. | SIN: Pinya, patacada, xut, llambroixada (Val). || Ex: El dia de la manifestació, la policia fumia cada verdalaga! Semblaven matalassers! En Pau li va ventar una bona verdalaga! El segon gol va ser una verdalaga d’en Francesc (un xut fort). Mon pare repartia cada llambroixada! (Val)

VERDALÓS -OSA 15 color, fruit, verd (*) (d) D’un color que tira a verd. | SIN: Grenyal –fruita-, verdosenc, verd, (verdenc, verdós Val). || Ex: Porta els plàtans que no siguin gaire verdalosos (que ja siguin un xic madurs). El meu fill viu en una casa que té la porta verdenca (Val).

VERDEJAR bosc, pluja, terreny, verd Veure’s, els camps i els boscos, de color verd (Val-Men-Mall). | SIN: Veure’s verd. || Ex: A la primavera tots els camps verdegen. Com que ha plogut, tot verdeja. Aquest mes els camps ja verdegen (Mall).

VERDET 1 animal, bassa, capa, construcció, fruit, humitat, menjar, planta, verd Capa llefiscosa, formada amb petites plantes, que es posa als vivers, a les basses, a les parets de les cases, etc., quan hi ha humitat (verdet és arròs, segat encara verd o mal assecat, amb què sovint s’alimenta els coloms, etc. Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Llot, llac, (llimac, molsa Val). || Ex: A la paret del soterrani surt verdet. El verdet els refresca. Dóna’ls-en en l’estiu (Val). 2 capa, deteriorar, material, rovellar-se, verd Capa fina de color verd que es posa en alguns metalls com el coure i l’aram (Men-Mall). | SIN: Òxid, rovell. || Ex: En aquesta aixeta hi ha una taca de verdet; l’haurem de llençar.

VERDIU lloc, ombrívol, sol, terreny (**) Lloc on el sol no toca gaire (l’ombria és la part de la muntanya on no toca el sol; la solana és on toca Val). | SIN: Obac, ombria (Val). || Ex: Ara em sap greu de no haver comprat el solar petit que toca la nostra casa. Era un verdiu que no valia gaire res, però a nosaltres ens aniria bé. Han mort un colom a la serra de l’Ombria (Val).

VERDOR 16 color, escandalós, espectacle, llibre, menjar, sexe, verd, verdura Allò que és abundant de verd, en qualsevol dels sentits del mot “verd” (Val-Men-Mall). | SIN: Verdura, verd, obscè, impúdic. || Ex: És bonic veure tanta verdor. Les últimes pluges han anat bé per a les vinyes. No m’agrada menjar sempre verdor (vegetals). Al pare li agrada la verdor (p.e. revistes o pel·lícules picants).

VEREDA camí, parella, vida Camí que fa una persona des que neix fins que mor (ho hem sentit només en sentit figurat). | SIN: Vida, dies. || Ex: No tinc pas edat per divorciar-me; acabarem de fer la vereda junts.

VEREMAIRE agricultura, necessitar, feina Persona que va a fer la verema. | SIN: Veremador (Val). || Ex: Han passat una colla de veremaires. Els trens que pugen plens de veremaires s’aturen a Figueres.

VERGA 1 arbre, branca, brot, hàbit, picar, planta, religió Rebrot d’un arbre; part d’una branca llarga i prima que s’ha polit (Val-Men-Mall). | SIN: Vara, bastó. || Ex: Jo anava amb un mestre que picava amb vergues de lledoner. Aquestes vergues són brots que surten a la part de sota dels ceps i s’han de treure. Am -Abans, el dia de Dijous Sant, ens donaven una verga i ens feien anar a matar jueus (picaven un soc). 2 animal, cos, greix, netejar, sexe Òrgan sexual masculí (una verga també és “un fuet” fet amb el membre viril dels bous Barna) (Val-Men-Mall). | SIN: Penis, membre viril, cigala, piu (Val). || Ex: La verga del porc serveix per netejar xerracs. Diuen que en Pau fa una bona verga.

VERGASSADA 17 1 cop, pal, picar, robar, venjar-se Cop de verga. | SIN: Cop de bastó, bastonada, buscallada, garrotada, (trallada, colp de tralla Val). || Ex: A aquests que vénen a robar les maduixes, una vergassada a cada un els fotré! 2 abusar, espectacle, exageració, fatigar, joc (**) Hom ho diu d’una cosa que es fa amb excés. | SIN: Abús, exageració, tip, passó (Val). || Ex: Ens en fumen una vergassada, de pilota! (massa futbol per televisió). Quin passó de futbol fan ara a la setmana (Val).

VERGELLA arbre, brot, picar, planta Brot jove que surt a la part baixa del tronc d’un arbre (bords són les branques que neixen per sota l’empelt, és a dir, al peu; són “bordes” perquè la resta de l’arbre és “vera” Val). | SIN: Brolla, mamador, (bord, brot, rebrot, refillol Val). || Ex: Aquestes vergelles, si no les traguéssim, vindrien grosses com oliveres. Si fem servir una vergella per picar en diem una verga. Tallem el bord (Val). Talleu els refillols de la codonyera, que fa lleig (Val).

VERGONYÓS -OSA 1 caràcter, comportament, insociable, nen, persona Persona que no gosa enraonar o fer altres coses perquè té vergonya (Val-Men-Mall). | SIN: Tímid, apocat, encongit, poruc, empegueïdor (Mall). || Ex: El nen, tant que enraona a casa, i ara no vol dir res; si no coneix és molt vergonyós. 2 abusar, actitud, comportament, escandalós, feina, fet, irresponsable, treballador, trist, vergonya Acció que fa vergonya que passi perquè no és prou correcta o adequada (Val-Men-Mall). | SIN: Trist, escandalós, immoral, injust, inqualificable. || Ex: És vergonyós que, si un dia jo no hi sóc, els treballadors se la gratin! (no facin la feina).

VERINADA 18 gra, pell, quantitat (*) (d) Sortida de molts grans a la pell. | SIN: Granissada, granellada, erupció de grans, (granulla, eixida Val). || Ex: Cada any, a la primavera, em surten aquestes verinades al ventre. Tinc granulla sovint a l’esquena (Val). A -Què són eixes marques de la cara? B –Una eixida de l’hivern passat (Val).

VERINOR aversió, caràcter, comportament, excés, irritar, odi, relació, renyir Excés de geni, d’odi o de mala maror. | SIN: Mal geni, ràbia, fúria, ira, irritació, malícia (Val). || Ex: Quina verinor! No n’hi ha pas per a tant! (ens passen pel costat i ni ens miren). Quan veig com perden el temps m’entra malícia (Val).

VERINÓS -OSA broma, caràcter, dolenteria, enganyar, irritar, persona, prova Persona que té molt mal caràcter, que està irritada o que fa les coses amb mala fe (Men). | SIN: Geniüt, de geni fort, dolent, maliciós (Val). || Ex: És verinós aquell home; aquesta mena de bromes no te les acceptarà. Oposicions per a l’any 2001: una oferta verinosa de... (feta amb malícia). -Revista-

VERITAT 1 assegurar-se, enganyar, expressió, fet, mentider, preguntar, segur Cosa real, que ha passat o que ha de passar (veritat és la part final d’una oració, d’entonació interrogativa, que serveix per a confirmar l’oració anterior Val) (Val-Men-Mall). | SIN: Segur, cert, ver. || Ex: Moltes coses que diuen d’ella no són veritat. Tu, per cada veritat tres mentides! Era bonica la pel·lícula, veritat? (Val). 2 amistat, clau, consell, important, segur (**) (d) Allò que és essencial o fonamental en una qüestió (Men). | SIN: Clau, secret. || Ex: La veritat per tenir amics és estar-se cadascú a casa seva (per evitar renyines).

VERMELLET 19 planta (**) Bolet d’un color entre rosat i vermell, menys estimat que el cep. || Ex: Com que no trobava ceps, he emplenat el cistell de vermellets.

VEROLAR color, fruit, madurar Començar una fruita a canviar de color perquè es torna madura (virolar* a Ca). | SIN: Madurar, enverar, assaonar-se, agafar color. || Ex: Les cireres ja verolen (vermellegen).

VERRERIES brut, danyar, dolç, educació, hàbit, menjar, moc (**) (d) Coses brutes o poc recomanables per a la salut. | SIN: Brutícia, porqueria, potineria. || Ex: Aquestes criatures sempre mengen verreries (llaminadures). Nen! Verreries no! (es toca els mocs).

VERROS animal, convidar, desagradar, expressió, menjar, negació, repugnància (**) (d) interj. Indica fàstic, repulsió, per alguna cosa (verros són porcs mascles Men-Mall). | SIN: Ecs!, oli! || Ex: A -T’agraden els ous beguts? B -Verros! C -Els convidem? D -Oli! (vol dir que no categòricament Val).

VESPER 1 animal, cau, conjunt, perill Vesper d’olla: niu que una mena de vespes fan a sota terra o en llocs amagats i quiets; fan unes bresques rodones i grans; les vespes poden ser-hi a centes (pronunciat vesprer Mall) (Val-Men). || Ex: Un dia, tot llaurant l’olivar, vaig aixecar un vesper d’olla amb les arades. No em va pas faltar feina! En aquesta taula vella del jardí entren i surten moltes vespes; per a mi que hi ha un vesper d’olla al calaix. 2 complicació, dificultat, guerra, perill, situació Situació enrevessada o perillosa (Val-Mall). | SIN: Trencacolls, embolic, embull, merder, batibull, bullit (Val). || Ex: ...del vesper iugoslau (hi ha guerra). -Avui- La filla se’ls ha quedat prenyada. No en tenen, de bullit, en aquella família! (Val). 3 danyar, gra, menjar, protuberància, salut Gra a la pell que arriba a ser molt gros; quan és prou madur fa uns quants forats que supuren durant una o dues setmanes (Val). | SIN: Àntrax, abscés, tumor. || Ex: Una vegada, aquí al braç, em va sortir un vesper de set forats. Té, encara hi tinc un bony que m’hi va quedar. Abans, la gent tenia vespers perquè anaven mal alimentats; ara no en sents a parlar.

VESPRADA 20 dia, diversió, fosc, part, sortir, temps Part del dia que va des que el sol es pon fins a l’hora d’anar a dormir tradicional (en gran part del País València vesprada és diferent de vespre -primeres hores de la nit-; “la vesprada” comença en haver dinat -va entre el migdia i la nit- però, quan el sol es pon i comença a fosquejar es diu “a poca nit” o “a boqueta nit”) (Val-Mall). | SIN: Vespre, vetlla, vetllada, fosquet (Men). || Ex: A la vesprada sortim a prendre la fresca. Hem passat una bona vesprada tots plegats.

VESPRE dia, fosc, part, sortir, temps Les primeres hores després de la posta del sol (Men-Mall). | SIN: Capvespre, ranvespre, capvesprol, (vesprada, a poca nit, a boca de nit Val). || Ex: Jo llegeixo el diari al vespre. No m’agrada sortir de casa al vespre. A les notícies de les vuit del vespre ho han dit.

VESSANA 1 agricultura, terreny, tros Terreny de conreu més gran que una feixa. | SIN: Tros (Val). || Ex: He anat a la vessana. 2 agricultura, mida, quantitat, tros Mesura agrària tradicional que es conserva ben viva; cinc vessanes són aproximadament una hectàrea (a Val les mesures tradicionals de la terra són “quartó” i “fanecada”). || Ex: Volem comprar un camp de sis vessanes.

VESSAR 1 buidar, caure, líquid, mullar, perdre, pluja, quantitat, recipient Anar-se’n, o caure, un sòlid o un líquid del seu recipient (Men-Mall). | SIN: Perdre, regalimar, buidar-se, escolar-se, (regalar, regallar, sumar Val). || Ex: El terra és ben moll; hi ha d’haver una aixeta que vessa. Nen, no balancegis el cabàs que vessaràs el menjar de l’olla. per ext. A -Ahir plovia molt. B –No plovia, vessava! El botijó suma: posa’l damunt d’un plat (Val). La bóta de vi vessa (Mall). 2 equivocar-se, expressar, feina, fer, indiscreció, negoci, nyap, política, vendre Vessar-la: fer quelcom d’una manera desencertada. | SIN: Equivocar-se, errar, malencertar. || Ex: No ho havies pas de dir, que eres d’aquest partit: l’has vessada! No fas mai res i, una cosa que fas, la vesses! (la fas malament). Haguera anat més bé venent les accions més endavant: l’he vessada!

VESSARELLA 21 aigua, dany, habitatge, vessar (**) (d) La cosa que s’ha vessat. | SIN: Vessadures, vessada, adollament. || Ex: A -Quines vessarelles d’aigua! B -És que hi havia una aixeta del lavabo oberta i l’aigua ha entrat a la classe.

VESTIR 1 arranjar, ficar, habitatge, matrimoni, moble, nen, roba, vestir Posar o posar-se la roba (vestir-se vol dir “anar mudat” a Barcelona) (Val-Men-Mall). | SIN: Abillar, mudar. || Ex: La nena ja se sap vestir. Demà he d’anar a vestir la núvia (una modista). per ext. Am –El pis, quan sigui vestit ja serà maco (moblat). Em vestiré per anar a sopar al restaurant (Barna). 2 comprar, negoci, pagar, roba Comprar la roba a algú o pagar-la-hi (Val-Men-Mall). | SIN: Proveir, equipar. || Ex: Anem a Alcoi a vestir el noi. 3 animal, protecció, superfície, tapar Posar quelcom que cobreixi o embolcalli una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Cobrir, protegir, tapar. || Ex: Aquesta gàbia, la vestirem de fullola (hi posarem fullola per fora). 4 animal, créixer, nen, pèl, sexe, sortir (**) Sortir les plomes a un ocell (Men). | SIN: Canonar, emplomissar-se, posar plomes. || Ex: Els polls ja vesteixen. per ext. Am -La nena ja va vestint (comença de tenir pèls, a la pubertat). 5 categoria, expressar, orgullós, presumir (p) Quedar bé socialment fer o dir quelcom (Val-Men-Mall). | SIN: Presumir, lluir, faronejar, fer el gros, mudar. || Ex: Vesteix molt dir que ets enginyer. Dir que el teu pare és el batlle vesteix molt.

VETA 22 1 calçat, lligar, roba, tira Tira prima i llarga de roba que es fa servir per lligar coses (Val-Men-Mall). | SIN: Cinta, banda. || Ex: El davantal es lliga a darrere amb les dues vetes. A la sabata, com que no tinc cap més cordó, hi posaré una veta. 2 dibuix, fusta, moble, ratlla, roca Ratlla o dibuix que fan una roca o un moble (Val-Men-Mall). | SIN: Bei, via, vena, vinça, aigua. || Ex: El marbre que han dut fa unes vetes diferents del que ja teníem. 3 cap, dolor, emmalaltir, vent (**) Mal de cap concentrat a la part del front; sol durar força estona. | SIN: Caparra, pesadesa, migranya. || Ex: El dia que fa vent em queda una veta aquí (hi posa el dit).

VETA-SEGAT camí, muntanya, perill, precipici, terreny (**) (d) Lloc, en una muntanya o en un paratge alt, on hi ha un desnivell molt gran i sobtat del terreny. | SIN: Penya-segat, cingle, desmunt, precipici. || Ex: El camí que fareu és perillós; trobareu dos o tres veta-segats molt malparits (perillosos).

VETLLA dia, diversió, espectacle, expressar, llegir, part, temps Temps que passa des que se sopa fins que es va a dormir (tant a Ca com a Am també es fa servir vetllada*, i té el mateix sentit). | SIN: Vespre, capvespre, (vetla Val), vetlada (Val-Mall), vetllada (Men). || Ex: Mai no acaba de passar, la vetlla, a l’hivern. Ara tot és vetlla (el dia és llarg a l’agost). Costa de passar la vetlla, al gener; en tenim sort de la televisió. Quan jo era jove, molts dies l’oncle venia a passar la vetllada a casa. Passem les vetllades llegint.

VETLLAR 23 1 acompanyar, dormir, esperar, feina, malalt, morir, nervis, nit, patiment, vigilar Passar hores de la nit despert perquè convé o perquè no es pot dormir. | SIN: Tranuitar, passar la nit en blanc, vetlar (Val-Men-Mall). || Ex: Aquesta nit he vetllat fins a les sis (esperava que el noi tornés). L’avi va malament; l’haurem de vetllar. Vam haver de vetlar un mort (acompanyar un difunt la darrera nit abans de soterrar Val). 2 ambiciós, aprofitar, diners, egoisme, feina, herència, interès, negoci, persona, vigilar (*) Controlar quelcom amb interès per procurar que vagi bé o per treure’n un profit (Men-Mall). | SIN: Parar esment, sotjar, vigilar, estar amatent, fer atenció, anar alerta, atendre, vetlar (Val). || Ex: Els negocis s’han de vetllar. Diuen que sortiran places de secretari; això ho has de vetllar, tu! Només vénen a veure la tia per vetllar l’herència. Hi ha algú que deixa els llums del garatge oberts; jo tota la tarda que ho vetllo (per atrapar-lo). A -L’Elvira només vetlla per les seves coses. B -Si fa no fa com tothom!

VEURE 1 agradar, anar, desitjar, enamorar, espectacle, falsedat, haver-hi, lleuger, presumir, qualitat, religió, sorpresa, vehicle, veure, visitar Adonar-se amb la vista de les formes, els colors i la mida de les coses (Val-Men-Mall). | SIN: Percebre, notar, contemplar, advertir. || Ex: He vist una rata a la cuina. Tu vas a missa perquè et vegin. No et veiem gaire (no véns a casa). Se’n veuen molts, de cotxes d’aquesta marca. És un home gros, però veiessis com s’enfila per les roques. Que et vegi un metge (visiti). -TV3- La pel·lícula aviat es veurà a Elx. -Avui- El noi es va posar a festejar molt jove i ara en veu d’altres (li agraden altres noies). 2 accident, economia, esperar, feina, opinió, pensar, perill, por Pensar que les coses són d’una manera, ho han estat, ho podrien haver estat o és possible que ho siguin (Val-Men-Mall). | SIN: Opinar, trobar-se, creure, esperar. || Ex: Quan has frenat ja em veia a sota el camió. El banc vol treure treballadors; ja ens veiem al carrer! A -Aquest partit és perdut. B -S’ha de veure! Si la moneda baixa, ja veurem què passarà (si hi sortirem guanyant o no). 3 animar, aspecte, baralla, bo, condició, ésser, millorar, necessitar, notar, parella, solitari, trobar, veure Parlar de l’estat físic, mental o emocional en què es troba una persona o de la qualitat d’una cosa (Val-Men-Mall). | SIN: Veure’s, semblar, trobar-se, sentir-se. || Ex: Em veig més valent (ha millorat la seva salut). Quan vàreu arribar vosaltres em vaig veure salvat (es barallava). Sense la dona em veig perdut! Aquest rellotge es veu bo. 24 4 acord, aspecte, conversa, enganyar, entendre, estalviar, ironia, joc, negoci, notar, pobre, queixar-se, robar, saber, sorprendre, veure, viatjar Adonar-se, algú, de les coses que passen, d’allò que un altre vol fer o de com són les coses (Val-Men-Mall). | SIN: Notar, filar, calar, comprendre, guipar (Val). || Ex: Dius que sí perquè calli; que et penses que no ho veig? Ja te’l veig l’as (ja sé que el tens). Ella no veu la meitat de les coses (l’enganyen). A aquest jugador se li veuen coses bones (en sap). Aquell poble es veu pobre. A -El nen no ha vingut perquè té exàmens. B -Sí, és clar, ja ho veig jo, té feina (ja ho entenc). C -Venen molt car i tenen pocs clients. D -La gent no s’hi veuen pas! (ironia, “no són beneits, veuen les coses”). Ells van a fer un viatge, però van a estalviar, ja els veig! (viatgen a països de nivell baix). No és gaire honrat, però ja el veuen (el tenen calat). Als mestres sempre ens veuen! (p.e. si fan classes particulars). Havia furtat una llibreta, però m’havien guipat i m’esperaven a l’eixida (Val). 5 família, fill, opinió, pensar, sentit Tenir o mostrar una opinió de les coses (Val-Men-Mall). | SIN: Pensar, creure, considerar, judicar. || Ex: Jo no ho veig pas bé que surtis amb aquesta noia. A -Començaràs a treballar? B -Em sembla que no. Saps què veig? Que si agafo la feina em passaré el dia a la carretera. Què hi veieu, a adoptar un fill? (= quin sentit té?; la persona que parla no n’és partidària). 6 claror, llum, lluny, veure, vista Veure-hi: tenir la vista bé; tenir prou llum per fer la feina (Val-Men-Mall). | SIN: Tenir claror, percebre les coses, judicar -veure una cosa llunyana o petita- (Men). || Ex: Sense ulleres no hi veig bé. Ja us hi veieu, amb aquesta bombeta? (fa poca llum). Dalt d’aquella muntanya judic un home que cull herba (P. Melis Men). 7 començar, elegància, espavilar-se, parella, presumir, sexe (**) Veure-s’hi: mostrar, un adolescent, interès per les coses del sexe. | SIN: Despertar-se, deixondir-se, espavilar-se. || Ex: La Paula ara ja s’hi veu (p.e. vol fer goig i es tria ella els vestits). El nen, els caps de setmana, sempre ens segueix; encara no s’hi veu (no es mira les noies). 8 amistat, conversa, expressar, política, reunió, trobar Reunir-se dues o més persones per parlar de les seves coses (Val-Men-Mall). | SIN: Trobar-se, entrevistar-se, relacionar-se. || Ex: La Reina es veurà amb el President. -Avui- No em veig amb ningú aquí (no tinc amistats). -TV3- Demà et veuré (parlaré amb tu). -TV3- Quan ens podrem veure? 25 9 dolent, enganyar, malestar, parella, patiment, sexe, suportar, viure (**) Passar penes, misèries o altres situacions dolentes (Men-Mall). | SIN: Patir, passar-les magres, sofrir, suportar. || Ex: Ja se’n va veure l’Àngela, amb aquell beneit d’home! (tenia mal caràcter). Ja se n’ha vistes, la Valèria, amb el seu xicot! (li fa el salt). 10 animar, desitjar, expressió, futur, joc, ocórrer, preguntar, probabilitat, relació, temps, visitar (*) Veiam: forma verbal que planteja la possibilitat o el desig que quelcom ocorri (també sentim les formes més dialectals aviam* i iam**, en alguns pobles de Girona) (vam, avam a Men). | SIN: Vejam, a veure (Val),(vam, avam Men), (mem, meam Mall). || Ex: A -Diuen que l’empresa tancarà. B -Veiam que serà! C -Per Nadal us vindrem a veure. D -Veiam si serà veritat! El cel s’ha tapat molt, veiam si plourà! Veiam, què em volies dir? E -Fa calor avui. F -Veiam si ens haurem de treure el jersei! (al mes de febrer). Veiam si us deixareu guanyar per un equip tan fluix! 11 afirmació, ajudar, comprovar, consell, discussió, ironia, notar, raó (*) Usat en forma exclamativa, serveix per aconsellar, advertir, refermar allò que algú ha dit, etc. (Men-Mall) | SIN: Adonar-se, notar. || Ex: Veus què s’hi guanya, a fer favors! (després no et volen). Veus com la fan, la processó! (l’altre deia que no). Veieu com encara en queda, de tortell. A -Mare, he aprovat! B -Ho veus! (ella ja li deia). 12 joc (**) Veure’s: tenir bon o mal joc, un jugador de cartes (Val-Men). | SIN: Escaure’s, tenir. || Ex: A -Avui ens hem vist molt de bo! B -És amb bo que es guanya! Fa estona que no em veig res! 13 castigar, joc, negoci, ocórrer, trobar (**) Esdevenir quelcom a una persona, a una empresa o a un grup social (Val-Men). | SIN: Passar, ocórrer, trobar-se. || Ex: Un pistoler es veu ficat en una baralla... -Avui- En Tomàs veu la segona targeta del partit. -C33- El sector de l’automòbil ha vist com es reduïen llocs de treball. -Avui-

VI 26 1 beguda, vi Líquid alcohòlic que surt de la fermentació del raïm o d’altres fruites (Val-Men-Mall). | SIN: Xarel·lo, mam. || Ex: No en beguis gaire d’aquest vi ranci, que és molt fort. 2 beguda, vi (**) Vi robat: vi que es fa fent bullir el most sense la brisa (Val). | SIN: Vi verge. || Ex: El vi robat es fa amb el primer most. 3 beguda, vi (*) Vi nou (també “novell” a Am): el vi de l’any durant els primers mesos després de la seva elaboració (Val). | SIN: Vi novell (Mall). || Ex: Vine que tastarem el vi nou. 4 agre, beguda, beure, deteriorar, dolent, producte, vi (*) Vi picat: el que comença a tornar-se agre (Val-Men-Mall). | SIN: Vi apuntat, vi agre. || Ex: El vi d’aquesta bóta és picat; hi cremaré un lluquet (un ble ensofrat). 5 beguda, vi (*) Vi verd : vi que s’obté fent fermentar raïms que no són ben madurs (Val). | SIN: Vi aspre. || Ex: A -El vi verd m’encanta! B -A mi no m’agrada; el trobo massa aspre. A -És perquè no hi estàs acostumat.

VIAL 27 camí, lloc, pas, terreny (p) Indret que serveix de pas a les persones i als vehicles (Val-Men). | SIN: Camí, carrer, pas. || Ex: Aquest terreny ha d’anar tot urbanitzat; de moment ja hi han fet aquest vial (han obert un carrer amb una excavadora).

VIANDA 1 líquid, menjar, planta Hom ho sol dir dels aliments vegetals: llegums, hortalisses, cereals o fruites (vianda és un tipus de pasta petiteta que es menja en el brou Men). | SIN: Menjar, (vitualla, hortalisses, verd, llegums Val). || Ex: Els donaré un plat de vianda i un parell d’ous ferrats a cadascun. Tenim l’hort ben proveït; hi haurà vianda tot l’estiu. On treballes? En la part del verd (en una cooperativa agrícola Val). 2 fruit, menjar, planta (**) Vianda del temps: allò que es cull a l’hort en una època de l’any. | SIN: Fruita o verdura del temps. || Ex: L’avi, tot sovint ens dóna conills, pollastres o vianda del temps.

VIAT -ADA carn, ratlla, superfície (p) Que té vies o ratlles a la superfície. | SIN: Virat. || Ex: La cansalada viada té més bon gust que l’altra (cansalada de la panxeta Val).

VIATGE 1 anar, pes, ple, portar, vegada, viatge Cadascuna de les vegades que hom recorre un camí i torna a allà on ha sortit (viatge es diu quan algú porta un pes molt gran Men) (Val-Men-Mall). | SIN: Anada, sortida, trajecte d’anar i tornar. || Ex: També porto els gots, per no fer tants viatges. On vas tan carregat! Val més que facis dos viatges! On vas, amb aquest viatge? (Men). 2 ara, enganyar, opinió, vegada (**) El fet, o l’acció, del qual parlem (Val). | SIN: Cop, vegada, camí, pic (Mall). || Ex: A -Aquesta gent no es mereixien la beca! B -Aquest viatge no tens pas raó. C -Et tornaran a enganyar. D -No pas aquest viatge! -Llibre-

VIATJAR 28 negoci, vendre, viatjar Fer de venedor ambulant d’una casa comercial. | SIN: Fer de viatjant, vendre. || Ex: En Valeri, ara viatja perfumeria. Deu viatjar alguna cosa en Flavià perquè cada matí el veig passar amb el cotxe.

VIBRAR animar, diversió, emocionar, espectacle, interessar, joc, públic, terra Mostrar-se, algú, animat o emocionat (Val-Men). | SIN: Estar excitat o exaltat, emocionar-se. || Ex: El públic ha vibrat aquest vespre. -TV3- ...els temes que més et fan vibrar (t’interessen). -TV3-

VIDA 1 decepció, sempre, vida Estada al món d’una persona, un animal o una planta (Val-Men-Mall). | SIN: Existència, vivent, dies, camí, ésser. || Ex: Tota la vida hem hagut de pencar. A -La vida és un desengany. B -Si es tenen massa il·lusions, sí. 2 abusar, activitat, diners, economia, feina, població, riquesa, vida Allò que cal per poder viure (Val-Men-Mall). | SIN: Pa, garrofes, subsistència, feina. || Ex: La frontera porta vida (dóna feina a molta gent). En aquest poble no hi ha gaire vida, i el jovent se’n va. La persona que fa dos jornals treu la vida a una altra (la feina). 3 ajudar, despendre, dia, menjar, vida, viure (*) Els aliments que es mengen durant el dia. | SIN: Menjar, alimentació, sustentació. || Ex: Són estalviadors, però per la vida gasten. Quan estudiava a Barcelona, la tia em feia la vida de franc. Dormen a casa, però no els fem pas la vida.

VIGILAR 29 aprofitar, camí, consell, cura, estalviar, evitar, menjar, ocasió, perill, pes, preu, viatjar, vigilar Anar amb compte amb les coses que passen o que es fan, per poder-les aprofitar més bé o per evitar perills (també vegilar** a Ca) (Val-Men). | SIN: Vetllar, estar a l’aguait, obrir l’ull, estar alerta. || Ex: A -Molta gent s’apunta a fer excursions amb els jubilats perquè són més barates. B -Tothom vigila. Si et vols aprimar, vigila amb el menjar (no n’abusis). Abans de travessar la carretera, ja cal que vigilis!

VILATGE petit, població Poble que no és gaire gran. | SIN: Població, llogaret. || Ex: Bompàs és un vilatge que trobareu a la vora de Pià. -Cat Nord-

VÍMEC bossa, branca, fil, pal, planta, servei Cadascuna de les branques primes i llargues de la planta que s’anomena “vímec, vim, vime o vimetera”, segons els llocs (vim a Ca). | SIN: Vim, vímet (Val-Mall). || Ex: Els vímecs serveixen per fer cistells. Hem anat a cercar vims a la ribera de Torrelles.

VINENT acostar-se, dia, primer, proper, temps Que s’acosta; que és la primera cosa que ve, de les que s’està parlant (Val-Men). | SIN: Entrant, propvinent, (pròxim, venint Val), que ve (Val-Men), (soldemà -l’endemà- Men). || Ex: Dissabte vinent fan un concert al casal. Recordeu que la setmana vinent hem de donar notes. L’any vinent en faré setanta, si Déu vol! (d’anys) El dia venint van trobar-la (l’endemà Val).

VIRA 1 animal, color, fusta, ratlla, roca, superfície Cadascuna de les ratlles, d’un color diferent, del color del fons d’una superfície (també sentim viratge i viral** a Am) (alguns fusters anomenen bordó la ratlla de color que uneix dues fulles Val) (Val-Men). | SIN: Ribet, via, vió, aigua. || Ex: Les zebres tenen vires. Hem posat un marbre negre que fa unes vires grises. La fusta de pi no fa pas aquestes vires. És una pedra molt bonica que fa viratges. 2 construcció, llarg, menjar, tira, tros (**) Tros llarg i estret de quelcom. | SIN: Faixa, tira, (llenca -de terra-, llesca -de pa- Val). || Ex: Doneu-me un parell de vires de formatge, si us plau, per tastar-lo. El ràfec d’una teulada és una vira que surt de la paret.

VIRAT -ADA 30 carn, color, ratlla, roba Que és de dos colors perquè fa ratlles (Men-Mall). | SIN: Vaire, ratllat, entreviat. || Ex: He comprat cansalada virada. Ahir duies una camisa virada molt maca. He estrenat un jersei virat.

VIROLAT -ADA color, intoxicar, perill, planta, roba Que és de dos colors o de més de dos. | SIN: Bigarrat, policrom, multicolor, vaire, mostrejat. || Ex: Avui ha vingut a treballar amb un jersei virolat. A -Aquí hi ha un bolet virolat. B -No el toquis que deu ser metzinós.

VIROLLA construcció, diners, preu Monedes o bitllets (una virolla és “una anella o una baula” Mall). | SIN: Diners, cèntims, doblers (Mall). || Ex: Per fer una casa, ara, es necessiten moltes virolles.

VIRTUT calor, calorós, dia, escalfar, força, fred, sol Capacitat de generar calor, el sol, o d’aguantar el fred, una persona (Val). | SIN: Força, puixança; ésser fogós, calorós. || Ex: El sol no té virtut avui (no escalfa). A en Pere el fred no li fa res; té molta virtut. Jo m’he d’abrigar, no tinc tanta virtut com tu. Que poca virtut tens! Et veig gelat (Val).

VIRUMBELLA animal, menjar, picar, picor, planta Nom de diverses plantes enfiladisses; se solen fer pels marges i enmig de les bardisses del bosc; les flors són liles o blanques; es cullen per al bestiar, però si són calentes del sol, al cap d’una estona de dur-les, ortiguen (també sentim vidiella a Ca i ridorta a Am o petites variacions d’aquests mots). | SIN: Ridorta, vidiella. || Ex: He fet uns quants garbons de virumbelles per als conills. El cavall menja virumbelles.

VISTA 31 amagar, bonic, lloc, tapar, veure, vista Les coses que es veuen des d’un lloc (Val-Men-Mall). | SIN: Panorama, paisatge, visual, horitzó. || Ex: Des de Santa Margarida hi ha una bona vista. Fan un bloc de pisos que ens privarà la vista. Aquesta paret ens tapa la vista.

VISTENT bonic, construcció, lloc, negoci, veure, vista Que es veu bé. | SIN: Visible, de bon veure, que és a la vista, que té vista. || Ex: No és gaire vistent el supermercat (té poc tros de façana).

VISTÓS -OSA alegria, bonic, color, destacar, elegància, moda, pell, roba, veure Que no costa de veure perquè destaca en algun dels seus aspectes (Val-Men-Mall). | SIN: Atractiu, xamós, corprenedor, brillant. || Ex: Dúiem un vestit molt vistós. Abans, una persona que tenia la pell morena no era gaire vistosa (no quedava bé perquè era moda la pell blanca).

VIU -VIVA 1 imprudència, vida, viure Que conserva la vida (Val-Men-Mall). | SIN: Vivent, amb vida. || Ex: Han trobat els dos escaladors vius. 2 competició, emoció, interessant, joc(**) Que manté el seu interès perquè no se sap com acabarà (Val-Men-Mall). | SIN: Emocionant, interessant, incert. || Ex: La pilota encara és viva (encara hi ha perill a l’àrea). -TV2- El mundial continua viu (no se sap qui serà el campió). -Avui- El partit és viu. -CR- 32 3 color, danyar, desagradable, fort, fred, intensitat, olor D’una gran intensitat (es diu referit a colors Val). | SIN: Fort, agut, penetrant, punyent. || Ex: Quina pesta tan viva! Aquesta dona va cagada! Quina pudor tan viva! De tant en tant renta’t els peus! Feia una fredor viva a la consulta del metge; allò no pot anar bé per al cos (l’aire condicionat era massa alt). 4 aprofitar, espavilat, intel·ligent, negoci (*) Que demostra una intel·ligència pràctica, que sap aprofitar les ocasions (Val-Men-Mall). | SIN: Arter, llest, despert, espavilat, picardiós, eixorivit, deixondit. || Ex: Sempre ha estat una noia molt viva; servirà per a la feina de la botiga. Hem anat a Palamós, que donaven dinar de franc, avui; s’ha de ser viu! 5 color, construcció, dibuix, pal, ratlla, roba, tira, vehicle (**) Es diu de cadascuna de les ratlles o colors que fa un objecte (Men-Mall). | SIN: Vira, ribet, via, vió. || Ex: Jo he comprat una camisa amb els mateixos vius (que una altra peça de roba). Aquest viu és més ample que el del meu cotxe (un llistó de la baca). Aquesta motllura fa uns vius molt llargs.

VIURE 1 planta, viure Estar fent el cicle de la vida (Val-Men-Mall). | SIN: Existir, respirar, ésser, alenar. || Ex: Vàrem plantar dos garrofers, però un no va viure. 2 habitatge, població, viure Residir en un poble o en un habitatge (Val-Men-Mall). | SIN: Habitar, estar-se, residir. || Ex: Jo, de petit, vivia a Tibi. Ja saps on visc. -TV3- 33 3 menjar, només, prim, verduraMenjar principalment un sol aliment o dos (Val-Men-Mall). | SIN: Alimentar-se, sustentar, péixer. || Ex: Aquesta setmana hem viscut de bledes i mongetes tendres. 4 dificultat, manera, període, situació, tranquil·litat, viure (p) Passar els dies bé, malament, amb alegria o d’una altra manera (Val-Men-Mall). | SIN: Menar una bona o una mala vida, passar-se-la bé o malament, anar fent, campar, fer la viu-viu, malviure. || Ex: En Pere viu el seu any més dolent. -Avui- A ell li agrada viure tranquil: no li vagis amb maldecaps, que no en vol pas!

VIVENT diners, durada, economia, període, sempre, temps, vida El temps que dura la vida d’algú. | SIN: Vida, dies. || Ex: A -Vindrà una crisi econòmica forta. B -Nosaltres, pel nostre vivent, ja en farem prou (ja tenen prou diners per als anys que els resten). Aquest llit és fort; en tens per tot el teu vivent (per a tota la vida).

VIVER aigua, animal, bassa, netejar, recipient, regar, viure (*) Dipòsit fet d’obra que sol haver-hi als horts o als camps (a Ca hom diu viver a qualsevol “safareig”) (viver també és el lloc on es guarden vives les llagostes Men-Mall) (Men). | SIN: Safareig, bassa, rentador. || Ex: Abans de començar a enaiguar, emplenem el viver amb el motor. Tenim un viver al costat de la màquina de rentar.

VIVIDOR 1 fàcil, lloc, negoci, població, ric, vida (*) S’aplica als llocs on no és difícil de guanyar-se la vida (Men). | SIN: Pròsper, puixant, florent, que té vida. || Ex: Sant Feliu de Guixols és un poble vividor. Am -Aquella botiga és vividora (dóna per viure, té vida). 2 abusar, ajudar, gandul, persona, treballar Persona que viu de la feina que fan els altres, que els xucla (Val-Men-Mall). | SIN: Paràsit, arrossaire, corc. || Ex: En Suplici ha estat sempre un vividor; quan era fadrí el mantenien els pares, i ara la dona.

VIVOR 34 avançat, ballar, espavilat, expressar, nen, nerviós, qualitat, treballador Qualitat de qui té l’enteniment àgil i despert (també es diu vivesa a Ca) (també vol dir nerviosisme, en el bon sentit, aplicat a una persona molt activa Val) (Val-Mall). | SIN: Deseiximent, soltesa, llestesa, vivesa (Men). || Ex: Quina vivor, aquesta criatura! Quina edat té que s’expliqui tan bé? (que sàpiga enraonar tant). Quina vivor, Jaume no para de ballar (Val).

VOCALISTA artista, cantar, música Persona que canta en un grup musical (Val-Men). | SIN: Cantant, cantor, cantador (Val). || Ex: En Víctor, de jove, anava de vocalista amb la Principal de Cornellà. Si canta en castellà, qualsevol cantador val (Val).

VOGAR 1 hàbit, lent, mar, moviment, vehicle Moure’s lentament una barca pel mar (amarinar és avesar-se a anar per la mar Men) (Val-Men-Mall). | SIN: Navegar, costejar, remar -les esportives-. || Ex: Les barques voguen amunt i avall, a Ciutadella, però no se’n van fins a les set. 2 aparell, balanceig, festa, girar, peça, regar, religió, tocar Moure quelcom cap a un costat i cap a l’altre (Men). | SIN: Balancejar, brandar, gronxar, girar. || Ex: Els dies de festa grossa totes les campanes voguen alhora. El vogador és la peça que voga a les poalanques (la que les fa girar). 3 excés, funcionar, màquina, treballar, viatjar (**) Treballar una persona, esp. quan ha d’anar d’un lloc a l’altre per fer més d’una feina. | SIN: Pencar, rutllar, trescar; fer funcionar, fer anar. || Ex: Per guanyar-me la vida he de vogar moltes hores (un viatjant). Al banc em feien vogar (treballar molt). Reposa un xic! No van pas bé tants dies de vogar! Un home sol, a la nit, ha de fer vogar totes les màquines. 35 4 diners, feina, jove, llibertat, manar, negoci (**) (d) Fer, algú, allò que vol, sense el control de ningú. | SIN: Dirigir, manar, governar, menar la dansa. || Ex: Jo no sé com a aquest noi l’han deixat vogar tant! (és informal i ha arruïnat el negoci de la família). L‘Hipòlit va vogar sempre amb tants diners com va voler. 5 abundor, animal, beguda, festa, haver-hi, planta, ple, quantitat (**) (d) Haver-hi una gran abundància de quelcom en un lloc. | SIN: Abundar, sobrar, anar a dojo. || Ex: En aquella festa, el xampany hi vogava. Per allà, ara hi voguen els senglars. A Girona, tot el dia voga pol·len de pollancre (sentim “voga de pol·len”; n’és ple, al maig).

VOGI agricultura, lloc, pell, rodona, taca, terreny Espai que hi ha tot al voltant d’una cosa. | SIN: Rodona, rotlle, volt, (rogle, rodal Val). || Ex: El tractor ja ho llaura, però a cada olivera queda un vogi que s’ha de fer amb l’aixada. Té la pell tacada a rogles (Val). He deixat un rogle sense llaurar (Val).

VOGUISSOL abundor, animal, ple, quantitat (**) (p) (d) Abundància gran d’una cosa. | SIN: Abundor, munió, munt, infinitat, (fum, sac, grapat, fotracada Val). || Ex: N’hi ha un voguissol, de peixos petits, en aquella bassa. Hi havia una fotracada de xicones a la porta del teatre (Val). En aquell poble, de fusters n’hi ha un fum (Val).

VOL animal, conjunt, volar Grup d’ocells que volen plegats (Val-Men). | SIN: Volada, bandada, esbart, estol (Val-Mall). || Ex: Ara es veuen més vols de garses que mai. Passa un estol de gavines (Val).

VOLADA 36 1 animal, castigar, categoria, conjunt, enutjar-se, música, volar Grup d’ocells que passen volant (volada és classe, categoria Val) (volada és també l’acció de volar-se, és a dir, “tenir una enrabiada forta” Mall) (Men-Mall). | SIN: Vol, volior, ramada. || Ex: Amb la fressa del motor s’ha aixecat una volada de cuetes. Aquesta orquestra és de molta volada (Val). El mestre ha pres una volada de les seves i ens ha castigat a tots (Mall). 2 fruit, quantitat (**) Petit conjunt de persones o de coses que hi ha en un lloc en un moment determinat. | SIN: Partida, estol, uns quants, grup, colla. || Ex: A -Hi ha gent al cafè? B -Ara n’hi ha una volada. Avui ja hem collit una volada de pomes (p.e. les més grosses o les més madures). 3 curt, durar, jove, quantitat, ràpid, temps, vida (**) Temps molt curt o que passa massa de pressa (Men). | SIN: Fugisser, fugaç; curt, breu, efímer, vol (Val). || Ex: La vida és una volada, però quan ets jove et sembla que no has de venir mai vell. La joventut és una volada. El tercer trimestre serà una volada (és curt enguany). 4 construcció, fusta Part d’una teulada que surt més enllà d’una paret (també voladís a Ca) (Men-Mall). | SIN: Voladís, ràfec, cornisa. || Ex: A -Hem posat bigues de fusta per aguantar la volada del teulat. B -Us quedarà bé, però tindreu més feina perquè la fusta costa de conservar. 5 ample, aparell, ferro, mida (**) (d) Amplada de la cabota d’un clau. | SIN: Amplària, ala. || Ex: Aquestes xinxetes tenen massa volada.

VOLANT 37 1 adornar, doblegar, roba, tira Tira de roba cosida tot voltant d’una faldilla o d’una altra peça de roba (Val-Men). | SIN: Ruixa, tavella, doblec, tira, pertalà (Men). || Ex: És maca la faldilla de volants. 2 agricultura, aparell Eina de forma corbada que s’agafa amb una mà i es fa servir per segar herba o per tallar brossa. | SIN: Falç, corbella (Val). || Ex: Vaig a fer una saca d’herba amb el volant. Seguen herba amb la corbella (Val).

VOLAR 1 anar, caminar, córrer, por, ràpid, treballar Fer quelcom molt de pressa (Val-Men-Mall). | SIN: Córrer, sallar; anar ràpid o rabent. || Ex: Quan el veu arribar marxa volant (li deu cèntims). Ja ho sé que teniu pressa, us ho faré volant! 2 agafar, desaparèixer, perdre, robar Deixar d’haver-hi una cosa al seu lloc o allà on hom l’ha deixada, perquè s’ha perdut, perquè algú l’ha agafada i no l’ha tornada, etc. (Val-Men-Mall). | SIN: Desaparèixer, perdre’s. || Ex: El diari ha volat; tot vola en aquesta casa! M’ha volat el llibre! A -On són les claus? B -No ho sé; ja han volat!

VOLEIAR 1 anar, caminar, moviment (**) (d) Anar d’un lloc a un altre. | SIN: Moure’s, voltar, caminar, sortir, anar pel món (Val). || Ex: La Martina, a les set ja voleiava! Saps que la teva filla, allà a les cinc, encara anava pel món? (Val). 2 aire, cridar, moviment, roba, salutació, vent Moure’s quelcom d’un costat a l’altre en l’aire. | SIN: Volar, fer vaivé, bellugar. || Ex: Quan em cridaves, tot primer no et veia, però després ja vaig veure un braç que voleiava (em saludava de lluny). Deu fer vent perquè la roba estesa voleia (es mou).

VOLER 38 1 desitjar, enemistat, interès, molestar, negoci, relació, treballador, treballar Tenir ganes de fer quelcom (se sol dir volguer** a Ca i a Am) (Val-Men-Mall). | SIN: Proposar-se, pretendre, desitjar. || Ex: Aquest fuster és trempat, quan vol. Aquella dependenta vol vendre (és simpàtica amb tothom). A -Hipòlit, no has pas d’anar a dormir? B -Tu em vols fora d’aquí! (et faig nosa). Ell la voldria ben lluny (no li cau bé). 2 diners, ensenyar, feina, necessitar, paciència, planta, temps, tranquil·litat, tracte, vell Necessitar-se una cosa perquè un afer tiri endavant (Val-Men-Mall). | SIN: Necessitar, demanar, exigir, requerir. || Ex: Vol molta paciència, tractar amb vells. És una feina que vol calma (la de mestre). Fer un bon equip vol temps i diners. Aquestes flors no volen aigua. 3 acceptar, comportament, confiar, desagradar, promesa (p) Creure o acceptar allò que algú diu (Val-Men). | SIN: Admetre, acceptar. || Ex: Jo voldria que anés com tu dius, però, tot i això, no m’agrada que et barallis (encara que diguis la veritat). Vull que els hagis d’avisar, però anar-los a buscar a la matinada no! (al jovent). 4 acceptar, estimar, jugar, nen, pobre, voler (**) Ésser, una persona, acceptada per una altra o per un grup (Val-Men-Mall). | SIN: Acceptar, admetre, apreciar, estimar. || Ex: Juga sol perquè els altres nens no el volen. Ningú no en vol, de pobres. La Martina era una persona volguda dins l’organització. -TV3- Ells dos es volien molt (Val). En aquella casa no em volen, no hi pens tornar pus (Mall). La sogra no la vol, i per això segur que no es casaran (Mall).

VOLIOR animal, conjunt, volar (p) Gran nombre d’animals que volen (també volei ** a Am). | SIN: Eixam, munió, vol. || Ex: Quina volior de papallones de la col!

VOLTA 39 1 allargar, camí, circular, viatjar Camí més llarg, entre dos llocs, que fa qui no agafa la carretera més curta (Val-Men). | SIN: Marrada, torta, voltera (Mall). || Ex: Fareu volta si passeu per Girona. Heu fet una voltera enorme i per això heu arribat tan tard (Mall). 2 caminar, tomb Recorregut que es fa a peu (Val-Men-Mall). | SIN: Passejada, tomb, caminada, volt, rondoi (Men). || Ex: Cada dia, havent dinat, vaig a fer una volta cap a l’estació. Avui he anat a fer una volta amb en Manel (Mall). 3 activitat, fer, repetir, vegadaCadascuna de les repeticions d’una acció (Val). | SIN: Cop, camí, vegada (Men), pic (Mall). || Ex: Voleu fer-ho una altra volta? 4 construcció, habitatge Construcció d’un sostre en forma d’arc (Men-Mall). | SIN: Arcada, concameració. || Ex: Aquesta volta la conservarem perquè és molt forta i pot aguantar molts anys. 5 camí, conjunt, construcció, pluja, rodona Conjunt de columnes i arcs o pilars d’un edifici que formen un passatge cobert; de vegades es troben unes quantes voltes seguides en un carrer o en una plaça (Men). | SIN: Porxada, porxo, pòrtic, porxe (Val). || Ex: Quan plou fem el mercat a sota les voltes.

VOLTADITS 40 mà, patiment, salut Mal que es forma en un dit tot voltant de l’ungla; el dit queda blanc i ple de pus (segadits a Ca). | SIN: Cercadits, panadís, rodadits (Val). || Ex: A -M’ha sortit un voltadits en aquesta ungla. B -Quan el tinguis ben madur, l’ungla et saltarà i ja el tindràs curat.

VOLTAR 1 anar, caminar, comprar, córrer, tomb, viatjar Anar d’un lloc a l’altre per passejar-se, per fer encàrrecs o per un altre motiu (Men-Mall). | SIN: Voltejar, fer voltes, bornar, rondar, viatjar (Val). || Ex: A -Has estat a Holanda? B -No, jo sóc una persona que no volto gaire perquè em cansa. Vàrem haver de voltar dues hores per trobar unes sabates que li agradessin (córrer botigues). Fa gaire estona que voltes? (que et passeges) 2 allargar, camí, caminar, viatjar Passar per un camí que fa més llarg el viatge o la caminada (Men-Mall). | SIN: Fer volta, marrar, marradejar, rodar (Val). || Ex: Com que fan obres a la carretera d’Agullana ens han fet voltar per Darnius (o “ens han fet anar a voltar”). 3 allargar, complicació, expressar (**) per ext. Allargar innecessàriament una frase (Men-Mall). | SIN: Allargassar, estendre’s (Val). || Ex: El diari diu: “Eliminar el Júpiter s’està fent sentir com un impossible”. Un senyor comenta: Aquests embolics no tenen cap sentit de res, diuen unes coses que no les he sentides mai, volten massa. 4 ésser, lloc, trobar (**) Ésser, algú o alguna cosa, en un lloc (també sentim voltejar** a Am) (Men-Mall). | SIN: Trobar-se, ésser, escaure’s, rodar (Val). || Ex: La teva gorra encara volta per aquí (fa dies que hi és). A -Has vist la nena? B -Ara vinc de la plaça i ella voltava per allà. 41 5 acostar-se, afalagar, amistat, conversa, enamorat, festejar, interès, relació (**) Mostrar, una persona, el seu interès per una altra afalagant-la o tenint-hi converses (també es diu a Barna) (Men-Mall). | SIN: Voltejar, acostar-se (Val). || Ex: A -Tens una nena molt maca. B -Sí que n’és, i trempada. A -Ja hi deu haver nois que la volten. B -Home, encara és jove. 6 acostar-se, calor, edat, quantitat (**) Ésser, una quantitat, aproximada a la que algú suggereix (Men-Mall). | SIN: Ranejar, tenir per aquí per aquí, arribar, estar a la vora de, (acostar-se, vorejar, anar a prop de Val). || Ex: En Joan deu voltar els quaranta anys. Avui les temperatures màximes han voltat els tretze graus.

VOLTARELLA baixar, moviment, tombarella (**) Volta completa que fa una persona amb el seu cos agafant impuls i tirant el cap endavant (Men). | SIN: Capgirell, bota-botella, (volantí, curumbela Val), (cucavela, títera, tombarella Mall). || Ex: Els nens baixaven el marge fent voltarelles.

VOLTEJAR 1 acostar-se, afalagar, amistat, canviar, capgirar, contracte, demanar, enamorat, favor, festejar, girar, hipocresia, interès, joc, moviment, necessitar, objecte, posició, tocar (**) Anar, una persona, a posar-se sovint a prop d’algú perquè té interès a relacionar-s’hi (ho hem sentit de les campanes Val-Men) (voltejar també és col·locar un objecte cap per avall Val). | SIN: Voltar, fer l’amic, festejar, anar al darrere, anar darrere (Val). || Ex: Hi ha una noia rossa que volteja el teu noi (hi vol sortir). Aquest ens volteja molt; segurament que ens vol demanar algun favor. Quan et voltegen gaire malfia-te’n! El Xixona volteja aquest jugador (el vol fitxar). Volteja el poal o no s’eixugarà per dins (Val). 2 començar, emmalaltir, salut (**) Mostrar-se els primers símptomes d’una malaltia. | SIN: Rondar, rotllar, rotllejar, voltar (Men-Mall). || Ex: Em penso que voltejo la grip. 3 encerclar, prop, veí Haver-hi persones o coses tot al voltant de quelcom, o a prop d’algú. | SIN: Envoltar, voltar, encerclar, rodejar (Val), voltar (Men). || Ex: Estem voltejats de mals veïns.

VOLUNTARI -ÀRIA 42 persona, treballador, treballar (**) (d) Persona que té ganes de fer les coses i de quedar bé. | SIN: Volenterós, voluntariós, treballador, diligent, laboriós. || Ex: Aquests dependents és veuen voluntaris.

VOLUNTAT 1 ànim, decidit, esforçar-se, estudiar, gandul, interès, treballar Intenció de fer les coses bé o d’ajudar a fer-les-hi (Val-Men-Mall). | SIN: Ànim, decisió, volença, interès. || Ex: El nostre noi no és pas molt intel·ligent per estudiar, però té molta voluntat. A -És bon fuster en Sadurní. B -Bon fuster sí, però té poca voluntat (no s’hi esforça). 2 demanar, diners, espectacle, gratificació, pagar Allò que es dóna o es fa desinteressadament (Men-Mall). | SIN: Propina. || Ex: A -Quan val l’entrada a l’aplec? B -És de franc; només fan la voluntat (et demanen si vols participar en un sorteig que es fa). Aquests nois canten i després passen a demanar la voluntat.

VOLVA caure, petit, temps Gota de neu mentre va caient lentament (volfa* a Ca) (també es diuen “pilotes de pols” Men) (Men). | SIN: Borralló, floc, cop de neu (Val), flòbia (Mall). || Ex: Cauen volves de neu. Com una flòbia de vapor s’esvaeix dins la immensitat (S. Galmés Mall).

VORA camí, doblegar, part, roba, terreny, tira, vora Llenca prima que hi ha al voltant d’una superfície, allà on aquesta s’acaba o allà on en comença una altra (Val-Men). | SIN: Vorada, marge, margenal, (vorera, doblec -roba- Mall). || Ex: Hi havia dos homes asseguts a la vora del camí (a la part de fora). En aquest abric hi ha una vora. Encara no m’has cosit el doblec de la falda (Mall).

VORADA 43 1 arbre, conjunt, filera, terreny, vora Fila d’arbres que hi ha en una vora d’una propietat. | SIN: Renglera, vora, filera (Val). || Ex: A -Com és que a molts camps hi ha una renglera d’oliveres? B -Tot això eren olivars; els varen arrencar perquè no donaven i hi varen deixar una vorada d’oliveres. 2 conjunt, excrement, filera, part, recipient, vora (**) Conjunt de coses arrenglerades o posades a la vora d’un terreny, d’un edifici o d’un objecte. | SIN: Renglera, rastellera, filera (Val). || Ex: Hem posat una vorada de bucs a la vinya de dalt. A l’edifici dels jubilats hi ha una vorada de finestres; de seguida veureu quin és. La vorada de l’orinal era plena de merda.

VORALL arbre, robar, situació, vora (**) (p) (d) Arbre plantat en un terreny molt a la vora d’un camí. | SIN: Vorer. || Ex: A -Cada any ens agafen les cireres d’aquest cirerer; em penso que l’arrencaré. B -I faràs bé; no vulguis tenir voralls si no vols enrabiades.

VOREJAR 1 caminar, encerclar, mar, muntanya, seguir, viatjar, vora Recórrer un territori anant per una de les seves vores (Val-Mall). | SIN: Caminar, flanquejar, seguir, voltar. || Ex: Vorejant la muntanya aniries a Catalunya Nord. Les barques petites voregen la costa. 2 ésser, jugar, lloc, prop, trobar (**) Ésser, córrer o jugar a prop d’una persona o d’un lloc. | SIN: Voltar, trobar-se, córrer, rodar. || Ex: Nosaltres anem a l’hort i les criatures voregen per allà (juguen sense anar gaire lluny).

VORERA 44 1 construcció, part, pluja, protecció, tub (**) Part davantera d’una teulada que surt de la paret; hi sol haver una filera de teules que recullen l’aigua de la pluja que després baixa per les canals (Men). | SIN: Canalera, volada (Val), canaleta (Mall). || Ex: El nostre teulat fa molta vorera. 2 terreny, vora (*) (p) Llenca de terreny que hi ha en un camp, tot voltant de la seva superfície (Men-Mall). | SIN: Vora, andana. || Ex: Només em queden per llaurar les voreres. 3 camí, vora Cadascuna de les bandes laterals d’un carrer destinades al pas dels vianants. | SIN: Vora, voravia. || Nens, passeu sempre per la vorera!