en resum / ésser a dintre de
en resum
1 Resumidament. |
resumint, en conclusió, recapitulant, en síntesi, en poques paraules |
L'article, en resum, fa una relació entre llengua i poder a Catalunya en el segle XVII.
2 Comptant totes les parts (Am). |
globalment, en conjunt, en total |
A Barcelona guanyarà el partit vermell, però, en resum, no (comptant els vots de les altres comarques).
en resumides contes **
No parlem pas tant: hi he d'anar avui! (o anem al gra, resumint, anem al dret; no en resumides contes).
Havent repassat la situació en aquell segle, l'autora conclou que, ben garbellat, el paper dels sermonadors barrocs va ser rellevant en la castellanització de les ciutats i viles catalanes (o en definitiva, al capdavall, tot plegat, ben mirat tot, a la fi, fet i fet, comptat i debatut -o abatut-; no en resumides contes).
en rodó
Vegeu 'negar-se en rodó'
en sap més que qui li n’ha ensenyat!
Es diu de qui és expert (ho sentim sovint quan es parla de sexe -Gir-). |
ja se sap espavilar, és molt fi, ja pot anar sol; en sap un fum, un niu |
A -Sembla tímid amb les noies, l’Estanislau. B –Què dius? En sap més que qui li n’ha ensenyat!
en sap tant com tu (o com jo)
No saber fer una cosa. |
no saber-ne gens -o gota-, no saber-ne gaire, entendre-hi poc |
A -Diré al teu germà si em poc adobar la làmpada. B –El meu germà? En sap tant com tu!
en salsa *
M'han donat pollastre amb salsa (no en salsa).
en sé massa!
Expressió de confiança. |
sóc el millor, no em fotran pas! |
En sé massa de fer aquest joc (ha fet una bona jugada, a cartes).
Aquests em volen fer pagar la casa pel pebre; que la compri qui vulgui; en sé massa! (de fer negocis)
en sec
Sense un terme mig, de manera contundent. |
de cop, a l'en sec (Ca), sense mirar pèl (Val) |
Els bars obren fins a les cinc de la matinada; això s'hauria d'acabar en sec.
Jo, la violència al carrer la tallaria en sec.
En les dictadures, els enemics polítics són eliminats sense mirar pèl.
Quan m'ho van dir, vaig plegar a l'en sec.
Et pots fer mal aixecant-te en sec (o frenant en sec).
Plegar en sec costa (de fumar).
Vos farien callar en sec al primer cop de puny -Històries-.
Venia a llegir a missa i va plegar en sec.
El va tallar a l'en sec (a un que parlava).
nota: 'Afaitar en sec' és fer-ho sense remullar.
en segon terme
Dit de les coses que mereixen una importància menor. |
en segon lloc, de segon plat |
Quan hi ha aquest bilingüisme, el català queda en segon terme.
nota: v. ésser a segon terme
en ser (+ participi)
Quan es fa una acció. |
en aquell moment, llavors |
En ser preguntat, respongué que no.
En ser descobert, es posà a córrer.
En ser les cinc, sortim.
en ser-hi, ja ho veurem
Expressió que denota una certa incredulitat o incertesa respecte a un lloc o a un temps indeterminats (Mall). |
ja ho veurem, s'ha de veure, ja en parlarem, ja t'ho diré més tard |
Jo no sé que hi trobarem allà dalt; en ser-hi, ja ho veurem.
en ser maça, ja picaràs
Es diu a un que demostra ganes de comandar sense tenir autoritat (Moixonies, Mall). |
quan siguis amo ja manaràs, en ser gran ja comandaràs (Mall), quan et cases, menjaràs ous (Val) |
Aquí encara comand jo, en ser maça, ja picaràs.
en sèrio *
Algun dia es faran mal de debò (o de veritat; no en serio).
T’ho dic de veres: Lluís i jo ens separem (o seriosament; no en serio).
en si mateix
Pròpiament. |
per si mateix, de si mateix |
El vi no és mal en si mateix.
en sí, però no
Dit de qui no té mai una opinió formada. |
ésser un cagadubtes, un indecís |
En Jordi és en sí, però no; no saps mai què vol fer.
en sintonia
Fent les mateixes coses. |
d'acord amb, tots a l'una -a la una al DCVB-, units |
Els jutges actuen en sintonia amb determinats grups periodístics.
en so de pau *
Els capitans dels dos equips es reuniran de bé a bé (o plàcidament, tranquil·lament; millor que en so de pau).
Vinc per adobar-ho, no per discutir més -Ca- (o per parlar-ne de bé a bé, millor que en so de pau).
La meva ex-muller em va telefonar en to de pau (o pacíficament, per adobar-ho, amb calma, de bé a bé, en to de pau; millor que en so de pau).
en solitari *
L’escapat va entrar tot sol a la meta (o sol, ben sol; millor que en solitari).
M’agrada eixir a passejar tot sol (o sol, ben sol; millor que en solitari).
nota: S'usava en català antic, segons el DCVB.
en sopols
Aixecar quelcom fent força només amb els braços (Alt Urgell). |
a pols, a pes de braços |
S’asseguren a les mans els dos extrems de cada dogal i, al crit de “va!”, se l’enduen de revolada (la caixa de morts) i la deixen caure en sopols al fons del clot -En Calçons-.
nota: Vegeu també "a pes de braços".
en sortint
Quan surti. |
en el moment de sortir, sortint, quan sortia |
En sortint de casa he trobat dos euros a terra.
en suma
En conclusió. |
al capdavall, en definitiva, ben mirat, al cap i a la fi; tot plegat, comptat i
debatut, en resum, resumint, en conclusió |
Tot això, en suma, és una forma de protestar contra... (Avui).
Feu les paus, home; al capdavall, sou amics.
nota: Ja es fa servir aquesta locució en català àntic, segons el DCVB. El seu gran ús actual, però, sembla degut a la influència del castellà.
en Sunyer et demana
Es diu a algú que s’adorm (Ca). |
ja tens son, ets mort de son, caus de son, córrer el sunyer (Bar) |
Vinga, vés-te’n a dormir, que en Sunyer et demana (fa badalls).
Ja corre el sunyer (Bar).
en suspens
Hom ho diu d'una cosa que no ha acabat de ser decidida o d'una cosa que ens fa estar expectants
diferit, aturat |
El pacte entre A i B en suspens -Punt-.
Aquest melodrama ens té en suspens -Periódico-.
en tal de (i en tal que) *
Són molt pacients mentre tinguin un bon banquet -els cocodrils- (o si tenen, amb la condició que tinguin, sempre que tinguin; no en tal de tenir un bon banquet) -Camacuc-.
en tant i en quant *
Ara bé, com que això em pot afectar.... (o tenint en compte que això; no en tant i en quant això em pot afectar).
en tant que
1 Tenint en compte que. |
en la mesura que, com que, perquè són |
Els arbres de Barcelona, en tant que són un element de bellesa, han de ser respectats.
2 Perquè sóc, pel fet de ser. |
com a, tenint en compte que, com que, ja que, perquè som, en qualitat de |
En tant que dona penso que això és un pas enrere -TV3-.
En tant que pare hauries de fer-ho -TV3-.
Ens preocupa en tant que catalans.
Ara parla en tant que secretari de la societat .
3 Si les coses continuen igual. |
mentre, fins que no |
No hi haurà cap declaració en tant que no es confirmi que vindrà -CR-
nota: Ruaix desaconsella "en tant que" si es fa servir en sentit delimitatiu, ja que ho considera un "gal·licisme innecessari" i prefereix "en quant" o "en la mesura en què". En aquest punt, divergeix de Jané i d'altres autors (Accepció 1).
en tanta manera
Tant com ho fa algú de qui s'està parlant. |
tant, tant i tant, fora mida |
A -Ja va bé sagnar pel nas. B -Home, en tanta manera no.
Els diners s'han d'estalviar, però en tanta manera no.
C -Ja fas catúfols com l'àvia. D -En tanta manera, em sembla que no.
E -Com ha quedat blanc en Joan! F -En tanta manera no l'hi havia vist mai.
La mare era nerviosa, però en tanta manera com jo, no.
Maria: caminar en tanta manera no cal!
en temps de
En època de. |
quan fa, quan hi ha |
En temps de fred és millor quedar-se a casa.
En temps de guerra heu de mirar de fugir: no us encanteu.
en temps de belluga, campi qui puga!
Quan alguna alteració de la normalitat es presenta, cada u ha de mirar per ell (Bar). |
quan van mal dades, tothom s'ha d'espavilar; quan hi ha mala maror, fuig |
A -Ahir a la manifestació s'hi va escapar alguna garrotada. B -Sí noi, en temps de belluga, campi qui puga!
en temps de figues, ganxos
Expressió dita per a indicar que cal seguir el costum social (Am). |
s'ha de ser de la seguida, qui fa com els altres no és ni boig ni savi |
Ara tothom és a la platja, què feu aquí amb el nen! En temps de figues ganxos!
Si tots els veïns s’instal·len alarmes, nosaltres també: en temps de figues, ganxos.
en temps passat
Fa molts anys (Mall). |
antany, abans, anys enrere, al temps vell (Girona), (en temps reculats, un temps Mall) |
No és ni d’un bon tros com en temps passat -Nous escrits-.
Vosaltres encara treballeu com al temps vell (com abans).
En temps passat anava amb un xarret (Ca).
xarret: Cotxe lleuger de dues rodes i dos o quatre seients (DCVB).
en tenir es cap romput li posen sa cervellera (o batut)
Es diu dels qui no preveuen els perills, sinó que només se’n preocupen quan ja han pres mal (Mall). |
quan fou mort el combregaren; no pensar en santa Bàrbara fins que trona, no encomanar-se a Déu ni a santa Maria (Mall) |
Aquest homo no té remei, és molt despreocupat; és dels qui en tenir es cap romput li posen sa cervellera -Moixonies-.
Mem si seré d’aquells que en tenir es cap batut se posen sa cervellera -Adagiona-.
en terra
Superfície per on caminem (Mall). |
a terra, al sòl |
Li va dir que li acostés un pinzell que estava en terra, su-allà –Albellons-.
Arribarà en terra (una gràfica que baixa) -IB3-.
en terra de cecs, el borni és el rei (o al país dels cecs)
On tothom és ignorant, qui té un xic de cultura hi destaca. |
quan ningú no sap de lletra, qui sap les vocals és el mestre |
en tinc i no en tinc
En tinc relativament. |
a mitges, ni poc ni gaire, sí i no |
Què, dinem? Que tens molta gana? Home, en tinc i no en tinc.
en tingués feina!
Es diu d'una cosa bona o d'un bon negoci, sobretot a qui en dubta. |
tant de bo, en vinguessin força de negocis com aquest!, fos així sempre!, tots els negocis fossin com aquest, en tingués! |
A -M'han donat un premi de poesia, però només eren cinc-cents euros. B -Carall, està prou bé! En tinguessis feina!
C -Per tres mil euros es lloga, aquesta orquestra? Ho trobo estrany. D -Què vols dir? En tinguessin feina!
E -Només us els paguen a dos euros el manat, aquest planter? F -I és ben pagat, en tingués feina!
És clar que vol diners, ell: en tingués! (si en tingués, en gastaria)
en tingués fins que em faran les honres!
Dit d’una cosa que es troba bona. |
en tingués sempre! |
Quin formatge que has dut! En tinguéssim fins que ens faran les honres!
De veïns així, en tinguéssim fins que faran les honres.
en tingués un rem a l’hort!
Ho diu un noi d'una noia quan li agrada. |
en tingués una rasa a l'hort! (Am) |
Carall, quina noia! En tingués un rem a l’hort de mosses així!
A -La Rosa no m'acaba d'agradar B -Ostres! En tinguessis una rasa a l'hort!
en tornant
Quan vingui d'allà on ara vaig. |
en venint, quan vingui, quan torni, de regrés (Val) |
En tornant de fa farmàcia entraré a la fleca.
Ja compraré les begudes jo mateix en tornant de l’estació.
en tornar vells, tornam feixucs
La vellesa implica fer qualsevol tasca amb més dificultat (Mall). |
els anys no passen en va, l'edat avançada no és per l'aixada; caldera vella, bony o forat; només es pot venir vell per força (Gir) |
Les persones, en tornar vells tornam feixucs -Nous escrits-.
en tot
1 Comptant-los tots; durant tot el temps que es diu; en tot el poble. |
comptant-los tots, entre tots. |
En tot Arbúcies no hi ha ni mitja dotzena de bancs.
En tot Figueres hi ha més de setanta restaurants.
No podrà jugar més en tot l'any (no de tot l'any).
2 Durant tot el temps que es diu. |
durant tot |
No l'he vista en tota la tarda (sentim 'de' tota la tarda).
No he dormit en tota la nit.
L'any 1910 no va fer fred en tot l'hivern.
N'hi ha un que no ha callat en tot avui.
No es renten en tota la setmana.
nota: En situacions de temps sentim sempre 'de' a les comarques gironines, pensem que erròniament.
en tot cas
1 Obligació de fer una cosa. |
sense excusa, passi el que passi, siga com vulga (Val) |
En Jordi ja ho sap que ha de venir, però en tot cas, digueu-li.
2 Passi el que passi. |
si vols, si et va bé, si et sembla bé, si de cas, si per cas, en qualsevol cas, sigui com vulgui |
Ara en Pere no hi és, en tot cas vine demà i hi parlaràs.
'Show' no queda bé; si per cas escrigueu xou.
Ara no podem pas acabar de podar la vinya, si de cas tornem demà.
nota: Aquesta segona accepció és dubtosa i ens ha fet dubtar, però pensem que és bona.
en tot és igual
Totes les coses van de la mateixa manera; sempre fa les mateixes coses (Gir-Mall). |
tothom fa igual, a tot arreu és igual, això sempre passa; sempre fa igual, en tot fa igual |
A -En aquestes reunions tothom enraona per defensar els seus interessos. B -En tot és igual.
C -En Pere, en això, no ha actuat amb prou seny; D -En tot és igual.
en tot hi ha godalls morts
En totes les coses hi ha problemes o pèrdues (Am). |
sempre hi ha entrebancs, sense s'ha de comptar dos cops (Ca), no tot són guanys |
A -Ara que el menjador anava bé, se'ns fa mal la cuinera. B -En tot hi ha godalls morts.
En aquest Ajuntament també hi ha un gran dèficit, com en el teu: en tot hi ha godalls morts.
en tot hi ha metàfora, manco en so vi que hi posen aigua (o amb sa llet)
Vol dir que tothom enganya o fa trampa (Moixonies, Mall). |
no haver-n'hi un pam de net, en tot hi ha trampa, manco en sa llet que hi posen aigua (Mall) |
Aquesta societat està malalta; en tot hi ha metàfora, manco en so vi que hi posen aigua.
metàfora: engany, trampa, adulteració
en tot i per tot
En tots els possibles. |
tant com es pot, al màxim, en tot, sense reserva, de totes passades, siga com siga (Val) |
Ja s'han casat, però a casa seva els ajuden en tot i per tot.
No som parents, però sabem que hi podem comptar en tot i per tot.
L'obeïen en tot i per tot -Llibre-.
Si ens necessiteu, serem tot i per tot.
nota: Popularment sentim "tot i per tot".
en tot moment *
A l'etapa d'ahir en Jofre va donar la cara sempre (o tothora, a cada moment, sense parar, seguit seguit, a tota hora, en tot i pertot; no en tot moment, sempre i en tot moment) -Avui-.
El detingut va afirmar sempre que era innocent; no en tot moment).
en tot temps *
Sempre han tingut bec les oques (o tota la vida, ara i sempre, tostemps; no en tot temps) -Punt-.
en tota regla *
Això que heu fet és un frau molt clar (o molt fort, molt gros; millor que en tota regla) -CR-.
Això és una declaració d’amor tal com Déu mana (o tal com cal, sense dubtes, sense ambigüitat; millor que en tota regla) -TV3-.
en totes parts *
Arreu es van fer excessos (o pertot, pertot arreu; no en totes parts) -Saó-.
en tots els sentits
En tots els aspectes. |
des de tots els punts de vista |
Sóc tímid en tots els sentits.
En aquest curs hi haurà feina en tots els sentits (els nens són curts, es barallen...)
en tots i cadascun *
Ell toca la pilota en cada jugada (o sempre, cada vegada, cada cop, en totes les jugades; no en totes i cadascuna de les jugades)
en 'tu rai' també es va morir
Resposta a qui diu 'tu rai'. Vol dir que tothom en té de maldecaps. |
a en 'tu rai' li torraven faves al cul i no se'n sentia, tothom se sap les seves coses, no n'estiguis tan segur |
A -La vida s'ha encarit molt. B -Tu rai que treballes a la casa de la vila! A -En 'tu rai' també es va morir.
C -Em trobo força aixafat de cames i ho hauràs d'acabar tu tot sol. Tu rai que ets jove i fort! D -A en 'tu rai' li torraven faves al cul i no se'n sentia (també té més de cinquanta anys i no li ve bé de fer-ho).
en últim extrem
Si no hi ha altre remei, hi aniré jo (o si no me'n puc escapar; millor que en últim extrem).
en un altre lloc en donen dos, i un mullat d’oli
Significa que si no et convé el que t’ofereixen, convé cercar qualque cosa millor (Mall). |
en puc fer més |
A -No us en puc donar més de dos-cents euros. B -No hi patiu: en un altre lloc en donen dos, i un mullat d’oli
en un altre ordre de coses
Es diu per canviar de tema en un enraonament. |
canviant de tema, canviant de conversa, trencant d'enraonament, parlant d'una altra cosa |
En un altre ordre de coses, quina opinió teniu de...? -Temps-.
Parlant d'una altra cosa, la noia era de Sóller.
en un bon lloc, posa-t'hi a prop
Expressió sobre la conveniència d’aprofitar les oportunitats, de fer-se amb persones influents, etc. (Am) |
no badis!, estigues a l'aguait! |
Aquesta feina és bona, i en un bon lloc, posa-t’hi a prop (agafa-la).
He vist que enraonaves amb el batlle nou. Ja fas bé: en un bon lloc, posa-t'hi a prop.
en un bon principi
Quan va començar quelcom. |
al principi, de començament, tot primer, de primer, de bon principi |
En un bon principi no em queia bé, aquell noi.
en un bufit
En un espai molt curt de temps (Cas). |
en un buf, en un tres i no res, en un tancar i obrir d'ulls, en un bufet (Ca), en un arrap, en un dir Jesús |
...en un bufit aplegaria a casa a cobrar-li –La cara oculta de la lluna-.
L’Albert ho enllesteix tot de pressa, ho ha tot en un buf! -Séquies-.
nota: Les locucions "en un bufit, en un buf, en una bufada" semblen correctes, per bé que en castellà també es diu molt "en un soplo" i probablement han entrat per la seva influència.
en un futur (i en el futur)
Un altre dia. |
el dia de demà, més endavant |
Si, en un futur proper necessiten un professor... -Punt-
en un girant d'ulls (i ésser un)
Ésser un instant; ocórrer alguna cosa en un instant. |
en un moment, en un minut, en un tres i no res, en un batre d'ulls, en un aclucar d'ulls, en un passa que t'he vist, (en un bufit, manvés Val) |
En un girant d'ulls em van robar la cartera.
És un girant d'ulls, anar a Anglès des de la Cellera.
Pintar l’habitació és un minut.
En un passa que t'he vist, vaig prémer el 'play' de l'equip de música i vaig tornar al llit d'un bot -Males companyies-.
Dinaven o sopaven en un aclucar d'ulls per tornar a l'agulla de seguida (en una fàbrica de punt) -Carrer de la Proa-.
En un passa que t’he vist, vaig prémer el ‘play’ de l’equip de música i vaig tornar al llit d’un bot. -¿Com és que t’has colgat tan dejorn? ¿què no et trobes bé? -Males companyies-.
nota: Vegeu també "en un tancar i obrir d'ulls" i "en un girar d'ulls".
en un girar d’ulls
Molt ràpidament (Ca). |
en un moment, en un dir Jesús, en un ai, en un tres i no res, (en un girant d'ulls, en un tombar d'ulls Am), en un bufit (Val) |
Se li acabaren les pomes en un girar d’ulls (en ven moltes).
La vida és un girant d'ulls.
Vam vendre la rifa de Nadal en un tombar d'ulls.
en un lloc o altre
En algun lloc, sense precisar quin. |
en algun lloc, en algun racó, en algun indret |
A -Com ho faràs per dinar? B -No hi pateixis!, en un lloc o altre dinaré.
C -He deixat les claus aquí i ara no les trobo. D -En un lloc o altre deuen ser; no s'han pas fos!
en un mal pas, un gitano
Quan hi ha una qüestió difícil o perillosa, que la faci un altre (Ca). |
en un mal pas un frare (Am), quan hi ha un mal pas, un gitano!, que ho faci un altre!, posar el cascavell al gat (DIEC) |
El meu cunyat es va ben discutir amb el batlle, li va dir de tot i ara vol que, a demanar-li el permís, hi vagi jo: que és puta aquell, en un mal pas un gitano!
No adobis tu la teulada, que podries caure: en un mal pas, un frare.
A -Ningú no vol se director. B -Quan hi ha un mal pas, un frare!
Qui posarà el cascavell al gat? -és una qüestió perillosa- (qui ho farà?; Bar)
nota: 'Posar el cascavell al gat' es diu molt en castellà.
en un mal punt
En un moment inoportú. |
en un mal moment |
Veig que he arribat en un mal punt, me'n vaig! (freguen el terra).
en un mocador *
El partit és molt anivellat (o igualat; millor que està en un mocador) -CR-.
en un moment
En molt poca estona. |
ràpidament, en un salt, en quatre salts, en quatre gambades (Bar) |
En un moment sóc afaitat, jo.
S'ha ennuvolat en un moment.
Arribarem al riu en quatre gambades.
en un moment donat
Quan no era previst. |
en un moment determinat |
En un moment donat es posà a ploure.
Hi vaig un dia donat, al cafè (no sempre, Ca).
nota: Pensem que és millor de dir "en un moment determinat", tanmateix veiem que ja Pla fa servir "en un moment donat".
en un no res
En molt poca estona. |
en un tres i no res, en un moment, en poc temps, en un ai |
Hem fet els exercicis en un no res.
Els quilos perduts amb aquestes aprimades es recuperen en un no res.
En un no res m'ho vaig haver de vendre tot (no en un res).
en un primer moment
Vegeu "al primer moment".
en un principi *
Tot primer volien comprar-se un pis a mitges, però han acabat anant a lloguer (o de primer, al principi, en un primer moment, al començament, de primer moment, d'antuvi; millor que en un principi).
en un puny *
Dormen tots apilonats en una cambra (o junts, ben a prop, ben acostats, tocant-se, plegats; millor que en un puny) -Avui-.
en un salt
Ràpidament, sense gaire esforç (Girona). |
en un moment, en un bot, amb una esgarrapada, en una correguda, amb una trompada, amb una espenta, en quatre gambades (Bar) |
Encara m'he descuidat de comprar les figues seques. Nena!, vés-hi en un sal, si et plau.
A -El padrí encara és al cafè i s'ha posat a ploure. B -Ja l'aniré a buscar en un salt amb el cotxe.
La mare li prepara el desdejuni en un salt.
Vols que faci el llit, en un salt?
A -Emprova't les calces, Joan. B -Ja ho faré demà en un salt.
Ho faré demà en una correguda.
Amb una trompada hauria acabat la carrera (una mica d'esforç).
calces: pantalons
en un 'santiamén' *
Aconseguiren guanyar en un dir Jesús (o en un tres i no res, amb una esgarrapada, en un no res, en un pensament; no en un 'santiamén').
en un tancar i obrir d'ulls
De pressa. |
en un girar d'ulls, de cop i volta, instantàniament, en poc temps |
En un tancar i obrir d'ulls es menjà el formatge -TV3-.
nota: 'En un obrir i tancar d'ulls' no es considera una bona solució.
en un tres i no res
En molt poca estona; sense esmerçar-hi gaire temps (Gir-Bar-Eiv). |
en un no res, en un ai, en menys temps del que dura una alenada |
Ha fet els problemes de matemàtiques en un tres i no res.
Van seguir el seu camí a llargues passes, sense girar-se una sola vegada i van desaparèixer en un tres i no res -Guerra 4-.
En un tres i no res s'han esvaït tots els dubtes -Viatge insòlit-.
...el temps no passa debades i més per allà on el calor fa florir i pansir les dones en menys temps del que dura una alenada -Romanç-.
en una altra ocasió *
Ja us vindrem a veure un altre dia (o un altre moment, una altra estona; millor que en una altra ocasió)
en una camada
En una anada molt curta (Am). |
en una escapada, amb una esgarrapada, amb quatre passes, de pressa, en un moment, ràpidament, en una camallada, en un bot (Val) |
Si plou, en una camada som a casa seva (viu al costat).
en una escapada (i amb una escapada)
En una anada molt curta. |
en poca estona, en un moment, de pressa, en un moment, ràpidament, amb una esgarrapada, volant, de llampada (Val) |
Va esmorzar amb una escapada (de pressa) -Olot-
Aniré a comprar en una escapada (-és a prop-, fent una escapada).
Collirem els pèsols amb una escapada.
Venim a menjar en una escapada i ens n'entornarem.
Aniré a tirar aquestes cartes en una escapada.
nota: Vegeu també ”escapada” al Volum 1.
en una germandat n'hi ha de tots
Vol dir que els germans poden tenir comportaments molt diferents els uns dels altres. |
en una paraula
Resumint-ho. |
en resum, en definitiva, en poques paraules, en un mot |
M'ha dit que ho deixem córrer, en una paraula.
En una paraula, que no m'estima.
en ús
Vegeu 'a l'ús'.
en va
Inútilment (sentim "a l'en va", a Ca). |
debades, per no res |
No em facis pas treballar en va, que altra feina tinc!
Hem estudiat debades, perquè s’ha suspès l’examen.
He regat i després ha plogut: he treballat a l'en va.
Són els millors, no és casualitat que faci fa trenta partits que no perden (o per alguna cosa fa..., alguna cosa hi ha, si fa trenta..., per alguna raó -o motiu- fa trenta partits..., per això fa...; millor que no en va fa trenta partits...) -Avui-.
nota: 'No en va' és una construcció bona, però el seu ús pensem que es deu a la influència del castellà).
en 'veç' de *
En comptes de xutar havia d'aguantar la pilota (o en lloc de; no en 'veç' de).
Per comptes de peix, menjarem carn (o en compte de, en lloc de; no en 'veç' de).
en venda
Es diu d'allò que es vol vendre. |
per vendre, a la venda; es ven, es venen |
Pisos en venda (anunci).
En venda als quioscos del PV -anunci- (es venen als quioscos).
en veritat
Sincerament. |
de veres, de veritat, de debò, certament |
T’ho dic en veritat: no em refio d’ella.
No saps mai si parla en veritat o en mentida (o si diu mentida o veritat).
en vespres de
Poc abans d’un esdeveniment. |
a la vigília, aviat serà |
Estem en vespres d'entonar el rèquiem per... (Val) –Temps-.
nota: A València vigília només té el sentit religiós, mentre que el dia abans és diu la vespra.
en veu baixa
En un to de veu mínim. |
a cau d’orella, de baix en baix, a sota veu, a veu baixa (Mall) |
Parla’m en veu baixa, que l’infant dorm.
...els comentaris a sota veu que es feien abans de l'acte -CR-.
En aquella època tan perillosa tot s'havia de moure a baixa veu.
en veurem de coses, si no ens morim!
Significa que el qui viu molt de temps té l'oportunitat de veure moltes coses estranyes o insospitades (Mall-Gir). |
per això no es volia morir la vella! -per veure coses noves-, (visquem, i coses veurem, qui molt viurà moltes coses veurà Mall) |
Com està canviant el món, Pere! En veurem de coses, si no ens morim!
en vida de (i: en vida)
Coincidint amb la vida d’algú. |
durant la vida de, vivint, quan era viu, mentre algú és viu, amb les mans calentes (Am) |
Les obres ja es van fer en vida del pare.
En vida de mon pare, açò no hauria passat.
La gent s'han d'estimar en vida, no quan són morts (mentre són vius)
Val més que els els donis amb les mans calentes que amb les mans fredes -els cèntims- (que ajudis els fills ara, mentre ets viu).
en vida de tots!
Es diu a qui felicita. |
amb bona vida de les persones presents, que ho puguem celebrar en vida de tots! |
A -Per molts anys Quimeta. B -Ai, gràcies; en vida de tots!
en vida teva!
Amb bona vida de la persona interlocutora. |
en companyia teva (Ca), que ho pugui celebrar en vida teva |
A -Felicitats! B -Gràcies, en vida teva!
C -Per molts anys! D -Moltes gràcies!, en vida vostra!
en vies de *
La venda de l’heretat està en camí de resoldre’s (o en via de, en procés de, en curs de; millor que està en vies de).
La barraca valenciana està en via d'extinció (o està encaminada a extingir-se, s'està extingint; millor que està en vies d'extinció).
en vísperes de (en vigílies de) *
El dia abans d'un partit concentrem els jugadors a l'hotel (o la vigília d'un partit, en vigílies de partits; no en vísperes de) -CR-.
Vam anar a Xàbia la vespra de la festa major -Val- (o uns dies abans de; no en vísperes de, en vigílies de).
en vist
En comparació amb un altre o uns altres. |
comparat amb, al costat de, en esguard de |
En Joan era molt alt en vist els altres.
A -Us queda molt gran la cuina. B -En vist el que era, sí.
Hi ha poca neu en vist la setmana passada.
És jove, el noi, en vist els altres.
C -És maca la xicota? D -En vist ell, no.
Els de Perpinyà són més metòdics en vist nosaltres.
En vist de Tunísia, ací fa fred a l’estiu (Val).
en vista (de)
En perspectiva (Am). |
a la vista, previst, que es veu venir |
No tenim cap oferta pel seu pis en vista.
Es matricula a l’acadèmia en vista de les oposicions (per preparar-se).
en vista que
Considerant. |
atès que, com que, tenint en compte, veient que, un cop vist que |
En vista que no venem gaire, plegarem la botiga.
En vista que ella no venia, vàrem trucar a ca la seva mare.
Com que no agafen el telèfon, anem-hi.
en viu
Locució que indica que una música es fa sense un enregistrament previ. |
en directe, sense intermediaris |
L’orquestra sempre fa música en viu.
Sentirem música en viu (amb músics) -TV3-.
nota: Anglicisme admès i molt comú.
en 'volandes' *
Em va aixecar enlaire (o em va pujar amunt, em va pujar a coll; no em va agafar en 'volandes').
L'han hagut d'aixecar enlaire -ha tingut una basca- (o de dur a coll, d'aixecar a sopols; no l'han hagut de treure en 'volandes') -CR-.
en voler
Quan us vagi bé (Men-Mall). |
quan us vingui bé, quan vulgueu, quan sigueu a punt |
En voler podeu començar -Fets-.
Podeu començar en voler -Adagiona-.
en volguessis!
Expressió que indica l’abundor sobtada d’alguna cosa. |
en vols!, en voleu!, tants que vulguis! |
En volguessis d'ordinadors! N'hi ha de cinquanta models.
En Pere no mata els gats petits perquè li fa cor, i en volguessis de gats, en aquella casa!
en vols més?
Expressió que indica gran sorpresa. |
que és gran el món!, quins collons!, què més ha de passar?; si en vols més, para el cabàs (Val) |
Ara plou, en vols més? (en un dia calorós de juliol)
La mainada escarneixen el mestre, en vols més?
Jo m'he de medicar per aguantar els alumnes. En vols més?
Li vaig deixar un paraigua i ara diu que és seu. En vols més?
Ara, els que van estar a la presó per la guerra cobren, en vols més?
en xarpa
Amb una bena que li sosté un braç. |
en cabestrell |
A -Que t'has trencat el braç? B -No, m'he fet un esquinç, però he de dur el braç en xarpa uns dies.
enamorar-se de poca cosa
Tenir quelcom de poc valor o que fa poc servei. |
¿Aquest cartró poseu, al cotxe, per aturar el sol? (és petit i gastat) Us enamoreu de ben poca cosa. Jo hi poso una saca i tapa molt més.
S'ha enamorat de ben poca cosa! (no val gaire, la propietat que ha comprat)
enamorar-se de tot
Hom ho diu de qui a l'hora de comprar ho compraria tot. |
fer com la mainada; fer com l'ase d'en Mora, que de tot s'enamora |
Ara t'has comprat una lupa? No en faràs ben res. T'enamores de tot, tu!
encabotar-se
Ficar-se al cap una idea fixa; mantenir-se ferm en una resolució, opinió o propòsit (Mall). |
entossudir-se, obstinar-se, entestar-se, (encapironar-se, encaparrotar-se Mall) |
El president s’encabota a ignorar la realitat.
ençà i enllà
Cap a totes bandes, o en totes bandes (Ca). |
cap aquí i cap allà, amunt i avall, a un costat i a un altre (Val) |
He anat tot el matí ençà i enllà i encara no tinc el medicament; m'han dit que me'l duran demà.
encalçar veroles
Anar d'un lloc a un altre sense tenir-hi feines, només per passar el temps (Mall). |
anar a passar l'estona, anar a cercar veroles (Mall, DCVB) |
Aquest al·lot és un cas, només encalça veroles i no arriba a fer res.
encanta't!
Expressió per dir que cal estar alerta, que no val a badar. |
dorm!, bada! |
A -T'has tret el jersei i te l'has tornat a posar. B -Encanta't (fa fred, em refredaria).
encantar-se com un gos en una fleca
Restar entusiasmat mirant quelcom. |
estar embadalit, enfavat, encantat, entusiasmat |
A -Què heu vist l'avi? Fa estona que no en sé res. B -Sí, el teniu allà al carrer Nou que fan titelles; l'hi he vist encantat com un gos en una fleca.
encantar-se pels revolts
Entretenir-se i no fer la feina que cal fer. |
encantar-se, no anar lleuger, no anar a la idea, distreure's, embadalir-se, embadocar-se, encantar-se pels cantons (Ca). |
Tu t'encantes pels revolts, i el dinar no és mai acabat.
Als presoners de guerra no ens deixaven pas encantar pels revolts! (ens feien anar per feina).
No en veus gaires encantats pels cantons (amb el vent).
Amb tres criatures per mantenir no ens podem pas encantar pels revolts (no podem pas deixar la feina).
encantat de conèixer-te! *
Molt de gust de conèixer-te! (o m'ha agradat molt conèixer-te!; millor que encantat de conèixer-te!).
encara
Indica que una cosa va passar, passa o passarà. |
va ocórrer això; pot passar això, pot esdevenir-se |
Encara ahir el vaig veure.
Encara demà hi serem! (anem lentament)
Encara el sol és alt (tenim temps de fer-ho).
Encara els pots haver d'estalviar! (llença menjar)
Em va dir hola i encara espera contesta.
Encara ha de néixer qui el faci treballar.
A -Aquesta noia haurà de tenir molta paciència. B- I encara no són casats! (= espera't!)
Encara no he parlat! (ho diu quan l'interrompen).
C -Jo no hi aniria pas. B -Jo, encara menys!
encara belluga!
Propaganda dels venedors de peix (Bar-Gir). |
Lluços i molls! Encara belluguen!
encara bo!
Indica i significa que una desgràcia, un mal o un dany han estat menors del que hauria pogut ser (Bar). |
encara gràcies, encara sort, sort que només, ha passat fluix |
Encara bo que li han guardat la feina; estava ben capficat.
En Dídac va caure pel barranc, però només es va fer unes esgarrinxades: encara bo!
A -No tenen feina. B -Encara sort que viuen ben avinguts.
encara com aquell
Es diu d'una cosa que agrada poc, però que es considera millor que una altra. |
ésser passador, ésser tolerable, encara |
Suspendre les matemàtiques, encara com aquell, però la religió!
A -En aquesta plaça hi falten una font i quatre arbres. B -La font, encara com aquell, però els arbres sí que hi quedarien bé.
A -Creuen, aquesta mainada? B -Sí, encara! (= Déu n’hi do).
encara cueja (un assumpte) *
Encara es parla del recorregut de la carretera (o encara caldeja el tema de, encara és calent, encara dura el tema, encara continua, encara no s'ha acabat, encara hi ha debat sobre; no encara cueja el).
encara el sol no és post
Ja hi ha temps de fer la feina, no cal córrer (Ca). |
calma, ja ho farem, no vagis de pressa |
A -No sé pas si podrem entrar totes les bales d'userda! B -Encara el sol no és post.
encara els hortolans no han retirat els coves!
Encara no és tot perdut. |
encara no s'ha acabat, encara hi ha partida, mentre hi ha vida hi ha esperança, encara la vaca té sang |
A -Aquesta partida ja la teniu perduda, anem per l'altra (guanyen 95 a 14). B -Encara els hortolans no han retirat els coves!
C -Aquest partit és perdut. D -Espera't, encara la vaca té sang! (resistirem).
encara em remenaríeu els collons
Expressió que indica ofensa envers l’interlocutor. |
encara em remenaríeu -o tocaríeu- allò que no sona, encara me la remenaríeu (Gir), encara em tocaríeu els ous -o el nas- (Val) |
A -Hem perdut per culpa teva, havies d'haver... B -Encara em remenaries els collons! (està encès i no vol discutir).
C -Si vas a Figueres, porta'ns perfum i colònia, després ves a la farmàcia i... D -Encara em remenaríeu allò que no sona! Tinc altra feina que córrer botigues!
encara és a (o encara sóc a)
Expressió que suggereix que una cosa que mereixia reconeixença no ha estat reconeguda (Am). |
encara no ha fet quelcom, encara és l'hora que |
Va ser quatre anys batlle i encara és a cridar-me (i sabia que em convenia una solució).
El vaig fer entrar a la fàbrica del meu cunyat i encara és a dir-me gràcies.
Li vaig esporgar la figuera i encara és a agrair-m’ho.
Encara sóc a tocar-la i diu que he deixat la porta oberta.
Encara sóc a tastar-lo, aquest pastís.
encara és calent
Es diu d'una cosa acabada de passar. |
fresc, de fa poc, recent |
La notícia encara és calenta.
encara és l'hora que
Expressió que suggereix que una cosa que s’havia d’haver acomplert encara no s'ha fet. |
encara és a; encara no han fet, dit, començat, no ho he fet mai |
Li vaig demanar quin paleta tenen i encara és l’hora que m'ho ha de dir.
A -Què et sembla la mestra nova. B -Encara és l'hora que li he de sentir la veu.
C -Quan vindrà, la noia, a viure a Osor? D -No ho sé pas, encara és l'hora que m'han de dir res.
Des del mes d'abril que és presentada i encara és hora que...
Encara és l'hora que posi els peus en una discoteca.
Encara és l'hora que digui que el casament del meu noi va anar bé.
Encara és l'hora que m'ha de fer el pressupost.
Vaig regalar 500 euros al meu nét i encara és l'hora que m'ha de dir gràcies.
encara és poc
No haver-n'hi prou (Mall). |
encara és poca cosa, encara no n’hi ha prou, encara en convindria més; és insuficient, escàs, pobre, curt |
Si es vol aprendre bé l’ofici, encara serà poc; després, la pràctica diària comportarà més experiència i saber” –Nous escrits-.
encara ho vull veure!
Ho diu qui pensa diferentment de la persona que parla. |
ja m'agradarà veure-ho!, ja en parlarem!, poc m'ho crec! |
A -Aquest bus no s'aturarà enlloc (i ho ha de fer). B -Encara ho vull veure!
encara l'espero (i encara m'esperen)
Es diu d'algú que no ha fet allò que havia de fer. |
encara és l'hora que, encara no l'he vist |
A -Encara no teniu la porta nova? B -Ho vàrem dir al fuster ja fa un mes i encara l'esperem.
Em van dir que hi anés, però encara m'esperen!
Em van dir 'vine a fer pinya' -en un castell-, i encara m’esperen!
encara la vaca té sang!
Encara resistirem (Am). |
encara els hortolans no han retirat els coves!, encara no s'ha acabat! |
A -Això és perdut! (3 a 0) B -No t'espantis!, encara la vaca té sang!
encara no
Menys espai o temps del que es diu en un primer moment. |
menys de, escassament, amb prou feines, a penes |
A cinc-cents metres del taller, encara no, hi ha un riu.
A munyir totes les vaques, hi estan mitja hora, encara no.
El meu cosí viu a cent metres, encara no, del barri dels gitanos.
Avui he dormit cinc hores, encara no.
Era un animal jove, encara no d'un any -Contalles-.
encara no (+ verb)
De seguida que fas una cosa. |
tan bon punt, així que, tot seguit que |
Encara no vas a pixar ja tothom ho sap, en un poble petit (Ca).
encara no és acabat, aquest partit!
Expressió que indica que hi ha la possibilitat de canviar una cosa. |
encara no s'ha acabat, encara els hortolans no han retirat els coves, poden passar moltes coses |
A -Ara tornen a parlar de canviar la llei d'ensenyament. B -No t'hi fixis gaire; encara no és acabat aquest partit!
Has suspès el llatí, però encara no s’ha acabat aquest partit!
encara no has dit poder!
Ho diu qui dubta de l'afirmació d'un altre. |
no ho vegis tan clar, vés a saber! |
A -Aquesta línia d'alta tensió no es farà pas. B -Encara no has dit poder!
C -El meu fill no ho serà mai, de batlle. D -Encara no has dit poder!
poder: potser
encara no has girat l'esquena
Indica que una cosa passa immediatament. |
no he tingut temps de dir ai, al cap d'un moment |
Vaig prohibir a la nena mirar la televisió i, quan encara no havia girat l’esquena, ja la tenia posada (al cap de molt poc).
Encara tu no has girat l'esquena, ja li ho ha anat a explicar.
encara no has obert la boca, ja t'he vist les dents
Ho diu qui s'adona de seguida de la intenció d'algú (Ca). |
veure venir, veure la intenció; conèixer els coixos asseguts, ésser perspicaç; encara no havia aixecat el peu que ja li havia vist la sola (Cat Nord) |
A -Fa dies que no sé res de l'oncle de Cardedeu? B -Que li vols demanar diners? A -Home! B -Encara no has obert la boca, ja t'he vist les dents.
Encara no havia aixecat el peu que l'ermità ja li va veure la sola -Rondalles C-.
encara no hem arribat al vespre
Encara no s'ha acabat el dia. |
encara hi ha dia, ja ho farem, encara pot passar |
A -No ens han dit on hem d'anar a treballar demà. B -Encara no hem arribat al vespre.
encara que
Malgrat que (Am). |
tot i que, per bé que, mal hagi de |
El noi parla anglès, encara que li costa (o però encara li costa Ca).
Encara que faci fred, surt de casa.
A -I demà dilluns! B -Encara que plogui! (o tot el dia, Ca).
Hi vull anar, mal hagi d'anar-hi a peu.
encara que el cap baixi!
Ho diu qui està ben decidit a fer quelcom. |
passi el que passi, peti qui peti, sense mirament |
A -Fareu vaga demà? B -Nosaltres treballarem, encara que el cap baixi!
encara que em diguessis més
Ho diu qui troba curta una diferència. |
o més, potser més, pel cap baix, com a mínim |
A -Sempre hi ha dos o tres graus de diferència d'Amer a Sant Feliu. B –Encara que em diguessis més.
encara que es vesteixi de seda, la mona, mona es queda *
Vol parlar com la gent culta, però encara que ho dissimula, se li veu el llautó (o ensenya l'orella, ensenya la pota; no encara que es vesteixi de seda, la mona, mona es queda).
encara que fes sants, serien dimonis
Quan una persona és mal vista, mal considerada, per més bé que faci les coses, ja no se li accepten de bon grat. |
ja pot anar fent, que sempre serà mal vist; quan t'han posat una etiqueta ja pots anar fent |
A -Pobre Pere, tan bon noi que és! Es fa uns farts de treballar i la dona només li fa despits. B -Mira, l'ha avorrit, no sé per què, i encara que fes sants, serien dimonis.
C -Han guanyat la lliga i el públic encara el xiula. D -En Quel és un gran entrenador, però la gent vol l'altre: encara que fes sants, serien dimonis.
despit: desaire
encara que no vulguis
Sense esforçar-se gaire. |
fàcilment; vulgues no vulgues |
Si treballes amb diccionaris anglesos hi aprens metodologia, encara que no vulguis, perquè són més bons que els d'ací.
encara que s'ensorri el món
Expressa la determinació de fer alguna cosa sense considerar-ne els efectes (Bar). |
peti qui peti, passi el que passi, sense mirament, d'una manera o de l'altra |
Farem vacances encara que s'ensorri el món!
Però tampoc no s'enfonsa el món si no es presenta ningú (a un premi) -Avui-.
encara que te'n fotis!
Es diu, en una conversa, a la persona no es creu allò que li diuen. |
t'ho dic de veres, en veritat, t'ho pots ben creure |
A -Agafaré un micròfon i em posaré a la plaça a llegir poemes. B -(riu) A -Encara que te'n fotis!
encara rai
Vol dir que una cosa encara podia haver anat molt pitjor (Franja). |
sort que, afortunadament, per sort, encara sort que, encara bo que |
Encara rai que quan torne del mont dins de quinze dies ja ni se’n recorda -Encara rai...!-.
encara sembla que el veig
Ho diu qui té un record clar. |
recordar, venir a la memòria, fer-se present |
Encara sembla que el veig, aquell ximple. Com cridava!
encara voldria saber
Ho diu qui té dubtes o sospites. |
em malfio que, penso malament, malpenso, m'agradaria saber |
Encara voldria saber qui ens va entrar a robar (es malfia d'un parent).
encendre el foc
Encetar un tema de conversa conflictiu. |
encendre el vesper, excitar, fer exaltar, atiar |
A -Com s'ha empipat aquest home amb la política! B -Ja no havies d'encendre el foc! (de començar el tema).
encendre el vesper (o aixecar)
Dir coses per fer empipar els altres. |
excitar, atiar, encendre el foc |
A -Què feu els del Barça? (l'equip ha perdut) B -No vinguis pas a encendre el vesper tu, ara!
T’agrada molt encendre el vesper i després tot són maldecaps per nosaltres (fa enfadar la padrina).
A -Quan vegi en Miquel, li diré que no el voleu fitxar. B -Calla!, no t'emboliquis!, no aixequis el vesper! (Ca)
encendre la sang
Apassionar-se, enrabiar-se. |
bullir la sang, irritar-se, encendre els ànims – es diu ara-, encendre l'ànima |
No miro mai debats polítics perquè se m'encén la sang.
Quan veig que passen eixes coses, se m’encén la sang.
Durant la primera part es van encendre els ànims (o es va escalfar l'ambient, hi va haver renyines, es van esbatussar, hi va haver mullader) -CR-.
Això em va fer encendre l'anima!
encendre's com una teia
Ofendre’s molt (Alt Urgell). |
enutjar-se, empipar-se, emprenyar-se, aïrar-se, esdevenir irat; estar més cremat que un misto (Mall), prendre moïna -enfadar-se- (Val) |
Quan li vaig dir que el seu noi era un dels que han trencat els vidres del meu auto, es va encendre com una teia -Ni cuca ni moixó-.
Vaja, no prenga moïna diga clar lo que li passa, que en lo món tot té remei -un cabàs-.
encertar amb *
No ha encertat la porteria (o no l'ha endevinada, no ha anat a porta; no no ha encertat amb la porteria) -TV3-.
No ha sabut picar-la -la pilota- (o xutar-la; no no ha sabut encertar amb ella) -C33-.
encès com una rosella
Es diu de qui té la cara molt vermella (Mall). |
vermell com un pigot, vermell com un pebrot, vermell com una tomàtiga (Mall), roig com un titot (Val) |
encetar (+ nom)
Començar una acció. També té sentit figurat. |
començar, iniciar |
No voldria encetar el meló de la corrupció -Temps-.
Ell va encetar la conversa.
encetar el rovell de l'ou
Començar a dir allò que és més important o substancial d’un assumpte (Mall). |
anar al gra, anar al dret |
Es va concentrar, dubtant per on encetar el rovell de l’ou. I va parlar sense alçar els ulls -Els voltors-.
encetar un meló
Prendre una decisió amb caràcter irrevocable -o gairebé-. |
no poder fer marxa enrere, no poder rectificar, fer un pas decisiu |
Convocar aquestes eleccions és obrir un meló.
nota: En castellà es diu 'obrir' un meló. En català els encetem.
enclavar-se (en un lloc)
Quedar-se permanentment en un lloc (Ca). |
no moure's |
A -Han quedat els dos vells ben sols. B -Ja no s’havien d’haver enclavat mai allà (no s'havien d'haver quedat en aquell mas).
encomanar-se a un mal sant
Equivocar-se, no trobar la persona adequada (Am). |
posar-se en males mans, confiar en la persona equivocada |
Aquest noi s'ha encomanat a un mal sant; li farà perdre tot! (el soci del negoci).
encongir-se el canell (a algú) *
El Bordeus ha afluixat a la segona part (o no és el mateix, s'ha arronsat, ha perdut força, ha perdut gas, se li ha arronsat el melic -o el llombrígol, s'ha acovardit; millor que se li ha encongit el canell).
encongir-se el cor
Entristir-se. |
trencar-se el cor, angoixar-se, arronsar-se |
No se us encongeix el cor quan veieu tants nins que pateixen?
Tu escoltaves meravellat i se t'encongia el cor -Vents de port-.
encrespar els ànims
Fer perdre la paciència. |
enfurir, sulfurar, enfurismar, fer bullir la sang, encendre la sang |
Una altra polèmica ha encrespat els ànims dels ciutadans londinencs -Temps-.
(nombre) endavant, (nombre) endarrere
Aproximadament. |
més o menys, si fa ni fa, (-deu- amunt, -deu- avall, Val) |
En vaig pagar cent mil pessetes, del tractor, mil endavant mil endarrere.
Érem uns dos-cents, al casament, deu endavant, deu endarrere.
nota: 'Deu amunt, deu avall' també es diu en castellà.
endavant i foris!
Crit d'ànim (Girona). |
endavant s'ha dit!, pit i collons! màquina avant! (Val), -usual en part, a Mall “i foris!”- |
Si has suspès, estudies i et tornes a presentar: endavant i foris! (= no t'has pas de rendir mai)
No hi aniré, i foris! (Mall)
endavant les atxes!
Expressió d’ànim o d'aprovació (Gir-Bar-Mall). |
endavant s'ha dit!, no afluixeu!, pit i collons!; d'acord!, conforme!, avall que fa baixada! |
A -El poble no ens votarà. B -Per què no ens han de votar: fem una llista i endavant les atxes!
C -Haurem de pagar cinc-cents euros mensuals d'hipoteca, però amb dos sous ens en podem sortir. D -Doncs endavant les atxes! Jo ja us pagaré l'entrada.
Si t'agrada aquesta noia, endavant s'ha dit! (vés-hi)
nota: Amb aquesta expressió s'ordenava a una processó que es posara a caminar.
endavant, que no ha estat res
Crit d’ànim, quan hi ha hagut un contratemps (Gir, Mall). |
anima't!, vinga!, coratge!, amunt! |
No ploris pas per dues assignatures suspeses; estudia i endavant, que no ha estat res.
endemés
Expressió usada per a indicar que una acció, un fet, etc. succeeix afegit a un altre (Mall). |
d’altra banda, a més, a més a més, de més a més, ultra, per afegitó (Mall) |
En Roger arribà tard, i endemés no portava el que li havíem dit.
endeutar-se fins a les orelles
Adquirir un gran deute (Ca, Mall). |
endeutar-se fins a la nou del coll (Am), endogalar-se, entrampar-se |
Si ara ens comprem un cotxe ens endeutarem fins a les orelles.
Estan endeutats fins a la nou del coll i tanquen la botiga: això em fa mala espina!
endevina qui t'ha tocat!
Expressió de dubte resignat. |
vés-li al darrere!, més mal per tu! |
Si uns nit vénen a furtar-te els melons, després endevina qui t’ha tocat.
A -Tenia el cotxe aparcat i m'han aixafat un llum. B -Qui ha estat? A -Sí, endevina qui t'ha tocat!
Ara fan edificis que no s'aguanten i, si una paret cau, endevina qui t'ha tocat! (no reclamis, que perdràs el temps)
Si et posen droga en una beguda, endevina qui t'ha tocat!
Em van fer una ratllada al cotxe i endevina qui t'ha tocat! (no puc saber qui va ser)
endevinar el pensament (i els pensaments)
Dir per endavant què farà una persona i encertar-ho. |
endevinar la intenció, llegir el pensament (Am), saber el pensament |
Sembla que m’has endevinat el pensament! (ha anat al bar a trobar-la i hi era)
Si els poguéssim llegir el pensament tindríem moltes sorpreses (saber què pensen).
Si poguéssim saber el pensament de la gent, tot seria més fàcil (saber què els agrada).
enfocar bé (o enfocar malament)
Preparar o fer encertadament una cosa (o malament). |
encertar, endevinar, agarrar el punt (Val) |
Aquell negoci el vam enfocar malament: havíem d'haver agafat un altre soci.
Hi ha persones a les quals no agarre mai el punt (no n'endevino l'edat).
endolcir la sang
Fer-nos sentir millor, una cosa (Terres Ebre). |
aixecar la moral, conhortar, vivificar, fer cobrar coratge, animar, donar ànim, enardir |
Les figues t’endolcien la sang al primer mos -Contalles-.
endur-se el pastís *
Quan es va saber l’herència, vam veure que en Lluís s’ho enduria tot (o s'emportaria la moma, la poma, els beneficis, les propietats; se n'enduria un bon tros, se n'ho enduria tot -Mall-; no s'enduria el pastís) -TV3-.
endur-se'l el dimoni
Estar molt irritat o enrabiat (Mall). |
estar fet una fúria, (posar-se fet un dimoni, treure foc pes queixals, treure fum, treure espires pels ulls, fer sabonera per sa boca, fer flamada (Mall), (treure espurnes pels ulls; estar fet un gos rabiós, un lluquet; tallar claus Val) |
Si haguessis vist aquell home, semblava endur-se’l el dimoni.
endur-se per davant *
El cotxe ha fet caure un home que anava amb moto (o ha atropellat, ha envestit, s'ha endut, s'ha emportat, ha desplaçat; no s'ha endut per davant, emportar-se per davant) -CR-.
La tramuntana se n'ha endut la teulada (se n'ha enduit sa teulada -Mall-; no s'ha endut per davant).
Uns brètols han trencat els mecanismes del portal (o han fet malbé, han malmès; no s'han endut per davant).
El defensa s’ha emportat la cama del davanter (o ha arrossegat, ha fet córrer, ha desplaçat; no s'ha endut per davant).
La pedregada ho ha fet tot pols en cinc minuts -Val- (o fet malbé, malmès, pedrejat; no s'ho ha endut per davant).
Si els deixeu beure, ho solsiran tot -Val- (o ho faran malbé; no s'ho enduran per davant)
Els meus fills fan jaç els regals de reis en dos dies -Val- (o esmicolen, esbocinen, destrossen; no s'enduen per davant).
endur-se una sorpresa *
El noi es passa el dia amb la moto i ho ha aprovat tot. He quedat parat! (o m'ha sobtat, m'ha estranyat molt, m'ha xocat, m'ha deixat de pedra, m'ha deixat fred, si em punxen no em troben sang, he tingut una sorpresa; no m'he endut una sorpresa)
endur-se'n el gat a l'aigua *
No sabíem qui guanyaria les eleccions, però al final els liberals han guanyat (o han sortit amb la seva, han fet passar el seu punt, han guanyat el capítol; no s'han endut el gat a l'aigua) -TV3-.
Qui demostri més encert vencerà (o triomfarà, guanyarà el capítol; no s'endurà el gat a l'aigua).
endur-se s'almud pel cap
Sortir perjudicat d’un negoci o d'una acció de la qual s’esperava treure un profit (arcaisme, Mall). |
sortir escarmentat, escalivat, culcagat, escaldat, perjudicat |
Volen prohibir l’emissora. Que s’ho pensin abans, però, perquè s’enduran s’almud pes cap!
Es pensava que se’n sortiria amb la seva i se n’ha duit s’almud pes cap!
endur-se'n la palma (o emportar-se'n)
Ésser el millor, el més venut, el més bonic, etc. |
reeixir, excel·lir, destacar |
De totes les taronges, la 'València late' se n’endú la palma.
Els dolços se n’emporten la palma, per Nadal (es mengen més) -CR-.
endur-se'n la pitjor part *
En les baralles familiars, els infants són els que hi perden més (o són els més perjudicats, sempre en surten més malparats; no se n'enduen la pitjor part) -TV3-.
Els pobres sempre hi surten perdent, en un repartiment (o tenen desavantatge; no se n'enduen la pitjor part) –TV3-.
L’escriptura és la vessant més fluixa dels resultats de l'avaluació (o la part més negativa; no se n'endú la pitjor part) -Avui-
enfangar-se fins a botó
1 Enfonsar-se la roda, o les rodes, d'un carro en un camí terrer (el botó és el centre de la roda del carro). |
enfangar-se fins al coll, encallar-se |
El dia que el camí era moll la roda és ficava a la rodera i ens enfangàvem fins a botó.
L'àvia ha arribat enfangada fins al botó (bruta de fang).
2 Endeutar-se en gran manera. |
endogalar-se, entrampar-se, tenir un gos, empebrar-se (Am), enfangar-se fins al coll (Ca) |
El meu noi ha volgut canviar les màquines del taller i ara està enfangat fins a botó!
Aquesta gent estan enfangats fins al coll amb les hipoteques.
enfilar un camí
Començar a caminar per un camí. |
agafar un camí, començar a fer camí |
S’enfilaven camí avall fins a trobar-los -Contalles-.
nota: El mot "enfilar", a Mallorca, només s'entén cap amunt; "enfilar-se camí avall" sona contrasentit.
enfilar-se com una carabassera
Créixer molt de pressa una persona, un negoci, l'estat d'ànim, etc. |
pujar com un espàrgol (Ca) -o espàrrec (Am)-, fer-se com un bolet (Gir), enfilar-se com una mongetera (Bar), (créixer com un carabasser, pujar com un carabasser Val), créixer com una carabassera (per créixer, Mall) |
Els teus fills s'enfilen com una carabassera. Què els dónes per menjar?
Vingueren al poble amb quatre gallets i han pujat com un carabasser (han prosperat).
No se li pot dir res en aquesta dona, de seguida s'enfila! (s'empipa, s'ho pren malament).
Fa uns anys la construcció s'enfilava com una mongetera.
enfilar-se per les parets *
Quan li parlen del veí de baix s'enrabia molt (o treu foc pels queixals, s'irrita, s'encén d'ira, li puja la sang al cap, surt del fogó -Val-, millor que s'enfila per les parets).
nota: Trobem 'enfilar-se per les parets' en alguns diccionaris, però sembla un calc del castellà.
enflaira nas, que no en tastaràs!
Expressió d’oposició a l’enveja, i de conformitat (Gir). |
sí, però no comptis anar-hi, menjar-ne, tastar-los, etc. |
A -Es casa aviat, el veí. B -Sí, enflaira nas, que no en tastaràs! (no el convidarà).
M'agrada fora mida, la Roser, però flaira nas, que no en tastaràs! (no em voldrà)
enflairar: flairar, olorar
enfora de cases
Lluny del mas o del poble (Men). |
fora de casa, lluny del mas, a molta distància |
Duia es dinar a sa tanca quan segaven o llauraven enfora de cases –Fets-.
tanca: Terreny conradís voltat de paret.
enfront
1 Davant, en la part frontal respecte a un objecte o persona. |
davant per davant, cara a cara, a davant (Gir, Mall) |
Visc enfront mateix.
2 En competició amb. |
contra, amb, a davant (Mall) |
No farem el ridícul, enfront de l’Hèrcules?
nota: L'accepció 1 d'aquesta entrada és acceptada per l'IEC. Malgrat això creiem que tant l'una com l'altra són postisses i poc recomanables.
enganxar-se a
Afegir-se algú a un esdeveniment sense que qui el convida hi hagi d'insistir gaire. |
no fer-se pregar, estar a punt de seguida, sumar-s'hi |
El vàrem convidar a dinar i s'hi va enganxar.
Quan li vàrem dir que vingués a l'excursió, de seguida va estar a punt.
Aquest gos s'enganxa amb tothom (els segueix, hi juga).
enganxar-se com una lapa *
La boira a Lleida s'arrapa com una paparra (o s'agafa com una llagasta -Ca-, s'agafa com una ventosa, s'aferra com una pegellida -Val, Mall-, s'aferra com una
caparra -Val-, és com una arracada -Val-; no s'enganxa com una lapa) -TV3-.
No volen la Lorda i se'ls enganxa com una llagasta.
S'enganxa com una llagasta!: no li pots pas dir res (s'enfada, Am).
nota: Vegeu també 'enganxar 1', al Volum 1.
enganxar-se els dits
Sortir malparat d'un negoci (Gir, Mall). |
agafar-se els dits, picar-se els dits, quedar escaldat, xafar-se els dits (Val) |
Comprant pisos en aquests preus, molts s'hi enganxaran els dits.
Molts s’hi picaran el dits amb aquestes hipoteques (Ca).
enganxar-se els llençols
Quedar-se al llit més del que toca (Gir-Bar). |
enganxar-se els llençols a l'esquena, no poder fer-se viu (Val), aferrar-se els llençols (Mall) |
Els dilluns se m'enganxen els llençols a l'esquena.
Si els infants es giten tard, l'endemà no poden fer-se vius.
nota: També 'enganxar-se la cadira al cul' (no anar-se'n una persona mai d'un lloc, Bar)
enganyar com un xino *
No tornem a aquella botiga, perquè ens van ensarronar (o trompar, esquilar, donar garsa per perdiu, fer beure a galet, clavar la llufa; no enganyar com un xino).
enganyar-se de
Equivocar-se en quelcom (Gir-Val). |
anar errat, confondre's |
Es van enganyar de dia: la reunió era dimarts.
Ho vaig agafar per equivocació.
enganyar-se de forat
Desviar els aliments cap als pulmons. |
entrar pel vedat, errar el pas (Lleida), entrar per s'altre canó (Mall), anar-se'n per l'altre barandat (Val) |
Tusso tant perquè m’he enganyat de forat.
nota: Vegeu també "errar el pas".
enganyar-se un mateix
Camuflar-se la realitat. |
no voler veure les coses |
No vols admetre que el teu noi té culpa, però més mal per tu: t'enganyes tu mateix!
engegar a dida
Expressar una desaprovació molt gran. |
engegar a rodar, a pastar fang, a fregar, a la fresca, a escampar la boira, a pasturar; sortir de to, treure's algú del damunt (Bar), passar pel cul del dimoni, (enviar a porgar fum, a mal viatge Mall), (enviar a fer la mà, a mamar, a l'ample Val) |
Si torna a demanar-te diners, l’engegues a dida.
Els costos pugen i no ens guanyem la vida amb la botiga: n'hi ha per engegar-ho tot a rodar!
Després de la sortida de to de F... (l'ha insultat) -Punt-.
El senyor Estanislau li havia receptat les mateixes medicines que el primer i havia acabat per passar-la pel cul del dimoni (no se la prengué) -Granota-.
engegar a filar
Desfer-se d’algú amb males maneres (Men). |
engegar a dida, a fregar, a la fresca |
Ahir el va engegar a filar.
engegar a fregar
Engegar a dida (Gir-la Franja). |
engegar a la fresca, engegar a rodar, enviar a escurar la bacinilla (Val) |
Si vénen altre cop a predicar, aquests dos, els engegaré a fregar.
Li vaig demanar si volia col·laborar amb el club i em va engegar a la fresca (no hi va voler saber res).
De res va servir a Miquel protestar. Lo va fer callar i lo va enviar a fregar -banc paciència-.
engegar a rodar
Deixar de fer sobtadament allò que es feia (Gir-Bar). |
enviar a mal viatge, no voler saber res més de, desentendre's de; engegar a dida, treure's del davant, enviar tot a mamar, a pastar fang, engegar a la pífia una cosa -rebutjar-la- (Bar) |
Ara el banc no ens fa el crèdit!: n'hi ha per engegar-ho tot a rodar!
Si torno anar a demanar diners a l'oncle, m'engegarà a rodar!
Ho vaig engegar tot a rodar i em vaig fer cantant (va plegar del banc).
Estic tan fart del càrrec que ho engegaria tot a rodar.
Si no m’apugen el sou, enviaré açò a pastar fang.
engegar un tret
Disparar una arma. |
disparar, tirar, descarregar una arma, amollar un tret |
Li va engegar un tret -CR-.
engegar una carterola
Parlar molt (probablement de quarterola -bóta petita de fusta- Gir). |
moure xerra, menar la taba, fer la llengua grossa (Val) |
En Bernat m'ha engegat una carterola! No me'n podia desfer (m'ha explicat el casament de la seva filla).
Els metges fan la llengua grossa, però no atenen els malalts.
engreixar els grossos
Fer guanyar fent trampes a qui és més fort. |
emplenar la butxaca; afavorir descaradament |
A la lliga, sempre engreixen els grossos (els afavoreixen).
En aquestes rifes engreixen els grossos: no te’n pots fiar.
engreixar per sota
Ajudar secretament. |
pagar de sotamà, d'amagat |
A -Aquest parell no guanyen gaire, no entenc com van tan ben vestit! B -Que et penses que la Carme no l'engreixa per sota? (és la mare de la noia i no la pot ajudar de dret perquè hi ha la jova)
Els empresaris del polígon engreixaven per sota el batlle.
engreixar-se com una bóta
Venir molt gros. |
posar greix, criar panxa, venir com com un teixó -o com un tudesc- a Ca- |
Des que he plegat de fumar m'engreixo com una bóta.
engrescar-se a
Començar a fer una activitat amb molta força (Girona). |
animar-se a, posar-se a |
Anit em vaig engrescar a llegir i ho vaig fer fins a les dues.
Fa estona que cauen gotes, però ara s'engresca a ploure (plou més).
enjondre
A d'altres indrets, a d’altres bandes (Mall). |
en altres llocs |
Això ho fem a casa nostra, però també es fa enjondre.
Eren gent originària d'enjondre (de fora).
enllà
Més tard del que hom deia o pensava. |
més enllà, més tard, més endavant, més lluny d'ací; n'hi ha per dies |
Haurem de fer el casament gener enllà (abans el podem fer).
Els tenen assegurats del mes de maig enllà (els camps de fruita, ha pedregat al març).
Batejaran enllà (no aviat).
Tu enraones molt enllà. S'ha de veure, si li prendrà l’herència (Ca).
Demà aniré a Girona; fins dissabte és molt enllà.
Rumiar gaire enllà no és pas bo (pensar què pot passar, patir, Am).
A -L'any que ve vindrem, per la festa. B -No comptis tan enllà, potser ja no hi serem.
C -Quan el nen es casi... D -Mires molt enllà! (té dos anys).
Si tires una fusta al mar, se'n va aigua enllà (aigua avall, cap endins).
nota: Vegeu també 'enllà', al Volum 1.
enllà d'enllà
A una gran distància. |
a l'altra banda (DCVB), a l'altra costat, molt lluny |
De tant mirar la mar enllà d’enllà... –Marinenques-.
enllà de
Allunyant-se d'un lloc. |
més enllà, més avall, més amunt |
Quan el sol vol amagar-se banda enllà de les muntanyes -Marinenques-.
Banda enllà d’aquestes penyes hi ha una caleta -Marinenques-.
enlloc més
En cap altre lloc (Gir, Mall). |
a cap més lloc, en cap banda, en lloc del món |
Les coses que veus ací no les veuràs enlloc més.
...en buscaran la Pepa i en lloc del món la trobaran -Cançó popular 'La Pepa'.
enmig de
Dins d'un conjunt de coses. |
entre, amb |
La convenció es fa enmig de grans mesures de seguretat –CI-.
enmig de tot
Estant en aquelles circumstàncies (Men-Mall). |
malgrat tot, després de tot, malgrat tot, ben mirat |
En aquells dies, aquells dos desertors ja duien quasi dos mesos de captiveri, però enmig de tot no ho passaven malament -Fets-.
enquistar-se un problema *
El problema s'ha fet crònic (o s'ha fet renadiu, s'ha encallat; millor que s'ha enquistat).
enraona i no entona
Dit de qui enraona molt, però diu coses que no es poden creure gaire. |
(no endevinar-ne cap, no ensopegar-ne gaires Ca), raonar sense trellat (Val) |
A -En Lluc diu que ja sap amb qui pactarà el seu partit. B -No te l'escoltis gaire: aquell enraona i no entona! (es diria "no l'escoltis", a Mall)
C -La Maria diu que la seva germana té tants pretendents. D -Aquella enraona i no entona!
enraona poc i encara enraona massa!
Hom ho diu de qui és poc parlador i, quan enraona, no les encerta. |
massa que enraona |
A -En Quimet m'ha dit que tens deutes. B -Això t'ha dit?, aquell enraona poc i encara enraona massa!
enraonar per deu
Parlar molt. |
enraonar -o xerrar- per les butxaques, enraonar per setze (Ca), xerrar (Girona), xarrar (Val), enraonar pels descosits (Gir, -parlar- a Val),
xarrar pels colzes (Val) |
La teva germana enraona per deu.
Enraonava per les butxaques i tots vam agafar mal de cap.
Ella enraona per setze.
El seu home enraona per deu; ella, en canvi, és una noia que no parla gaire: 'sí', 'no' i ja ho té tot dit.
nota: "enraonar" és corrent a Menorca, però no ho és a Mallorca. A nosaltres" "xerrar per deu" ens sona més bé.
enraonar per moure la llengua de lloc
Parlar sense cap intenció, només per no callar (Ca). |
enraonar per no callar |
No dèiem res d’especial: només parlàvem per moure la llengua de lloc.
Sempre enraona per no callar (no parla seriosament, diu o fa coses fent conya).
enredat de fred
Amb el cos rígid a causa del fred (Men-Mall). |
enrederat de fred, enfredorit, engelabrit, arrodit, enterterit (Ca) |
Vaig menar s’ase as bover i, tot enredat de fred, me’n vaig anar... -Fets-
Entre es bou i sa muleta / va néixer el bon Jesuset / tot enredadet de fred / a dins d'aquella coveta (Nadala mallorquina).
enrere d’un dit no se pot amagar una mà
S'ha de ser moderat en les exageracions perquè no es notin (l’Alguer). |
nota: No sabem l'origen d'aquesta dita. Si algú ens pot ajudar, ens farà un favor.
enronda'm!
Expressió que es fa servir per engegar a dida a qui ens vol entabanar, a qui explica coses increïbles, etc. (Ca) |
demà m'afaitaràs!, encara m'enrondaries!, no m'atabalis!, fuig!, vés!, i un be negre amb potes rosses, de cap manera! |
A -La teva germana ens pot ajudar a pagar el pis. B -Enronda'm!
C -Si vols, vindré amb tu a l'excursió. D -Encara m'enrondaries!
nota: Vegeu també 'enrondar 2, al Volum 1.
enrotllar-se com una persiana *
El primer conferenciant enraonava pels descosits (o xerrava per deu, xerrava per les butxaques, xarrava més que un bac de burra Val).
ens agradi o no
De manera obligada. |
per força, vulgues no vulgues, tant si vols com si no vols, si us plau per força, ens agrade o no ens agrade (Val) |
Estem obligats, ens agradi o no, a fer-ho en francès -Temps-.
ens enterraràs a tots!
Es diu a qui té por de morir (Gir, Mall). |
tiraràs molt encara, ens soterraràs a tots (Val) |
A -M'he fet vell, ara sí que ho veig. B -Ja pots comptar: encara ens enterraràs a tots!
ens hi tocarà la fosca!
Hom ho diu d'una feina que s'allarga molt, que no s'acaba mai (Am). |
això no s'acabarà mai, això es fa etern, n'hi ha per molt, sempre té temps, ens agafarà la fosca (Mall) |
Anem molt lents, nois; ens hi tocarà la fosca, aquí.
Tornarem a fer tard, ell sempre té temps (és maimó).
ens hi tocaran les (+ hores)
Ho diu qui es cansa d'esperar. |
a les (+ hores) encara serem aquí, trigaran molt; serà molt tard quan ens agafin |
Aquí ens hi tocaran les 9 (ara són les 6).
A cal metge m'hi han tocat les 8.
ens veiem *
Adéu, ja ens veurem (o fins aviat, a reveure; no ens veiem).
Ja ens veurem dilluns a les deu (o fins dilluns a les deu; no ens veiem dilluns a les deu) -RAC1-.
Ja ens veurem a l’església (o ja ens trobarem a; no ens veiem a).
Ens tornarem a veure d'aquí a pocs minuts (o ens tornarem a trobar, tornarem a ser amb vosaltres; ens veurem d'aquí a pocs minuts; no ens veiem d'aquí a).
nota: No s'ha de fer servir el 'present d'indicatiu' en comptes del 'futur' quan es fa referència a una acció futura sense que hi hagi una anticipació imaginària dels fets.
ensenyar el cul
Fer el ridícul (Am). |
fer riure, fer el pallasso, fer una ridiculesa, mostrar el cul (Mall) |
Ja n'estic tip d'ensenyar el cul! (ho diu un entrenador d'un equip que sempre perd)
Per cinquanta euros hem hagut d'ensenyar el cul (quedar malament, no pot pagar).
La Neus m'ha fet ensenyar el cul! (m'havia de fer una feina, no l'ha feta i jo he quedat malament)
ensenyar l'orella
Deixar veure una cosa que es tenia per secreta o el que hi ha realment sota l'aparença enganyosa d'algú o d'alguna cosa. |
veure's el llautó, el marro, la mala intenció; ensenyar la ceba -o la pota-, quedar retratat,
La Maria és molt fina, però quan parla ensenya l'orella (és poc culta).
Quan en Pep assolí la majoria absoluta, va ensenyar l'orella autoritària -Avui-.
La televisió ha quedat retratada (ha manipulat una informació) –CR-
Si no fessin cas de la pressió de la ciutadania, quedarien retratats.
ensenyar la ceba
1 Ensenyar un tros de camisa per l'obertura dels pantalons (Bar). |
anar malforjat, malgirbat |
Noi, ensenyes la ceba!
2 Demostrar unes idees polítiques (Bar). |
ensenyar el llautó, veure's un engany, ensenyar la pota, llevar-se la careta, dir el que pensa (algú), ensenyar l'orella |
Vas ensenyar la ceba, aquell dia, en aquell sopar.
ensenyar la llesca
Jugar amb violència, en un esport. |
jugar fort, amb vehemència, amb rudesa |
El Lió està ensenyant la llesca.
ensenyar les cartes
Explicar, algú, els seus projectes. |
descobrir-se, mostrar-se, dir les coses, jugar a cartes vistes |
Tu ara has d'ensenyar les cartes (dir què faràs).
ensenyar les dents (i veure les dents)
Fer mala cara a algú, renyar-lo, dir-li coses que no vol sentir, dur-li la contrària, etc. (Gir-Bar) |
ensenyar el geni, plantar cara, ensenyar les urpes, fer cara, amenaçar, mostrar ses dents (Mall) |
A -La vostra jova és molt bona noia. B -Sí, però quan convé ensenya les dents! A -De vegades va bé, ensenyar les dents.
No ensenyis les dents! (no diguis a qui votaràs, no et deixis entendre).
En Jaume és bon noi, però quan li ensenyes les dents se t'emprenya (si el contradius).
Quan li vaig ensenyar les dents, se’n va anar a viure a ca sa mare.
A en Josep no li havia pas vist mai tant les dents com l'altre dia (és un ganut i fa negocis bruts).
ensenyar les urpes
Actuar amb violència contra algú; mostrar capacitat de defensar-se. |
treure les urpes, ensenyar les ungles -o les dents-, mostrar les urpes (Mall) |
El nin d'en Carles picava el de casa, però un dia el nostre li va ensenyar les urpes i ara li fa vores (s'hi va tornar).
Noi, el defensa li ha ensenyat les urpes i ara ja no fa tantes jugades.
ensenyar les vergonyes
Córrer nu o ensenyant alguna part del cos. |
anar despullat, ensenyar els patracols (vulgarisme, Girona), anar conill (Gir), ensenyar el cul i les vores (Tresponts), anar en conill (Val, Eiv), anar en pèl (Mall) |
Els vam veure a la platja, ensenyant les vergonyes.
Tapa't!, que no es vegin les vergonyes! (el cul).
ensoldemà (o en soldemà)
El dia després del que hom està parlant (Men). |
l’endemà, el sendemà, l'ensendemà, l’altre dia, el dia següent |
Ensoldemà es van aixecar ben de matí i... –Fets-.
ensopegar dos cops en la mateixa pedra
Tornar-se a equivocar. |
sopegar dos cops en la mateixa pedra (Mall) |
Sembla mentida que hagis ensopegat dos cops en la mateixa pedra.
entendre de
Ésser expert en alguna cosa. |
saber, saber fer |
No hi entenc gaire, en cotxes (o no en sé gaire res de cotxes, no hi entenc gaire, de cotxes).
entendre el que vol
Hom ho diu de qui cerca excuses. |
entendre el que li convé |
A -Vindrà, la Miquela? B -No, ha dit que no havia entès el dia. A -Aquella entén el que vol!
entendre la a per la be
Confondre’s. |
entendre una cosa per una altra, entendre cols per caragols, sentir campanes i no saber d'on vénen |
No sé pas si m’explico prou bé, perquè sempre entens la a per la be.
entendre pel que vol dir (a algú)
Hom ho diu de les persones rebuscades, que no parlen clar, que no acaben de dir tot el que pensen (Am). |
ésser complicat d'entendre |
A -En Guillem en fa un gra massa amb el perill (diu que els avions no són segurs). B -Ell el que no vol és gastar: l'has d’entendre pel que vol dir (diu excuses per no anar-hi).
'entente cordiale'
Entesa (gal·licisme). |
acord amistós |
El tracte imposa una 'entente cordiale' entre les empreses -Avui-.
enterrar abans d'hora
Pensar, sense prou fonament, que algú ja és derrotat. |
donar per mort, cantar victòria abans d’hora, pensar que ja han perdut |
Els havíem enterrats abans d'hora (un equip, i ara guanyen) -Arrels-.
enterrar la destral
Posar pau. |
cessar un enfrontament, tancar la polèmica, asserenar els jugadors, pacificar, desarmar; posar-hi mà |
L'entrenador s'ha encarregat d'enterrar la destral -CR-.
entesos!
Ho diu qui arriba a un acord amb un altre. |
quedem així, d'acord, molt bé; bo!, fet!, bé!, va bé! |
A -Ens trobarem demà al migdia al bar de la plaça. B -Entesos!
nota: Vegeu també 'entesos', al Volum 1.
entost de
En lloc de (Men). |
en comptes de, en lloc de |
Idò és per tot açò que ses dones, entost de dir “Mira que vindrà es marreco”, deien “Mira que aniré a dir-ho a en Barceló” –Fets-.
En alguns llocs, entost de fer ball feien glossat -Fets-.
entra pes peus, es refredat, i se'n puja an es cap
Moltes vegades els refredats vénen per anar moll de peus o per tenir els peus freds (Men) -Folklore menorquí-.
'entranyar' un perill *
Aquest aliment no té cap perill (o no és perillós, no conté res perillós, no enclou cap perill, no comporta, no implica; no no entranya cap perill) -CR-.
entrar (+ una sensació) *
En català és millor dir 'venir' o 'agafar' que entrar, en molts casos: fred, gana, set, son, por, mal de cap, migranya, mandra, etc.).
m'ha agafat gana, son, por, etc. (Mall) |
Fent aquesta feina, he agafat gana.
Em ve son.
Vaig agafar por.
De vegades em ve migranya.
He agafat fred.
nota: A Mallorca d'una cosa avorrida diem que "ens fa son".
entrar a mata-degolla
Irrompre violentament en un lloc, o sense miraments. |
entrar a degolla, entrar tallant colls, entrar a espasa |
Després de les eleccions, els contrincants entraren a mata-degolla a la casa de la vila (varen fer fora funcionaris que eren de l'altre partit).
entrar a matar *
Quan corregeix els exàmens va per feina (o no estar per brocs; és molt exigent, sever, primmirat; no entra a matar).
Si no voleu anar a totes en aquest tema, us recomanem... (o si no voleu aprofundir-lo, estudiar-lo a fons, passar-hi moltes estones; no entrar-hi a matar) -R4-.
entrar a parlar *
Llavors vàrem començar a parlar de tu (o vam parlar de tu, ens vam posar a parlar de tu, vam encetar una conversa sobre tu; no vàrem entrar a parlar de tu).
entrar a raig
Començar a fer una cosa de forma massiva i desordenada. |
anar a preu fet |
S'ha de fer una pregunta -en un concurs-, no s'hi val a entrar a raig! (a fer tantes preguntes) -CR-.
entrar al bulto *
El jugador alemany ha anat al cos (o ha anat a fer mal; ha entrat sense cap mirament, sense mirar prim, a mata-degolla; no ha entrat al bulto).
entrar al cap
1 Molestar un soroll molt seguit (Gir, Mall). |
ficar-se al cap, carregar, marejar, ofegar, entrar al cervell (Ca), entabuixar (Val) |
Calleu si us plau, que de xerrar tant, m’entreu al cap!
Jo conduïa entabuixat, de tant que parlaven les de darrere.
M'entrava la cap, la fressa que feien les regates i el retruny.
M'entres al cervell, amb aquests crits!
2 Entendre una cosa. |
comprendre, capir, seguir; no poder entendre |
Això encara li ha entrat al cap.
Per què entrama aquestes mentides?, això no m'entra al cap de cap manera! (no ho entenc gens, Ca).
No m'entra al cap que li permetin de fer foc al bosc a l'agost!
entramar: empescar-se (Empordà, DCVB).
entrar al drap *
Joan no vol respondre la provocació i contesta amb evasives (o no pica l'ham, no es deixa albardar, no vol discutir; no no entra al drap, no surt al drap) -CR-.
entrar amb bon peu (o amb mal peu)
Tenir un bon començament (Gir-Bar). |
entrar de bon peu, començar bé, entrar amb el peu dret; començar malament; ésser ben rebut, ben acceptat |
Va entrar amb mal peu a l'empresa -TV3.
Enguany la sega de l'arròs ha començat bé.
En la meva família, tu has entrar amb bon preu.
entrar amb calçador
Aconseguir-se quelcom amb moltes dificultats. |
forçant, picant, a força bruta; haver d'obligar, manar, forçar, fer fer |
Vàrem haver d'entrar la biga com vam poder (o amb moltes dificultats, forçant, picant, a força bruta, a espentes, de calbot -Val-; millor que amb calçador).
La mainada no farien mai cal·ligrafia, els hi has d'obligar (o de fer fer, de manar, de forçar; millor que els hi has de fer entrar amb calçador).
Volen fer aprovar la llei per força (o de la manera que sigui, de calbot; millor que amb calçador).
Ho volien saber i li van treure amb un calçador (el van forçar a dir-ho, Bar).
entrar bé
Tenir un gust plaent al paladar, una menja o una beguda (Bar). |
passar bé, ésser de bon menjar, baixar bé |
El meló entra bé.
Jo no el podia rebre, el sagí; en canvi, el meu pare se'l menjava (jo no el trobava bo, no em passava).
entrar bé *
Són d’aquelles persones que cauen bé (o que són de bon tractar, són agradables, cauen simpàtiques; millor que entren bé).
entrar de mal ull
Resultar antipàtica una persona. |
caure malament, posar-se de través |
Si li entres de mal ull, no hi tindràs res a fer; et criticarà sempre.
Li has entrat per l'ull esquerre. I sospit per què li vares fer tan mala espina -Males companyies-.
nota: 'Entrar per l'ull esquerre' no és usual a Mallorca, però sí 'entrar per s'ui dret', que significa el contrari.
entrar dins la lògica
Ser previsible, que s’espera d’acord amb la tradició o la freqüència. |
ésser lògic, molt normal, d'esperar, previsible; no ha d'estranyar |
Entra dins la lògica que avui el Castelló perdi -Avui-.
Entra dins la lògica que els fills es casen.
entrar el cuc de *
Li ha vingut la fal·lera de la informàtica (o el neguit, la passió; no li ha entrat el cuc de...).
Ha agafat la dèria de viatjar (o el desfici, l'enrònia; s'ha enllaminit a viatjar; no li ha entrat el cuc de...).
entrar el riure *
Em vénen ganes de riure quan recordo... (o em caragolo de riure, em peto de riure; no m'entra el riure en recordar).
entrar el sol al cap
Tenir maldecap per haver anat al sol (Gir, Mall). |
agafat una insolació, tenir una assolellada |
A -Tinc mal de cap avui, no sé pas què tinc. B -Que què tens?, t'ha entrat el sol al cap allà a la platja. Torna-hi!
entrar en calor *
En Pep ha jugat vuit minuts i no ha tingut ni temps d'escalfar-se (o d'agafar el ritme, de suar; no d'entrar en calor) -TV3-.
El congrés del PQRS s'ha animat (o s'ha engrescat, s'ha escalfat; no ha entrat en calor) -CR-.
entrar en casta
Fer millor la qualitat, la raça, del bestiar (Men). |
guanyar, perfeccionar, millorar |
Venien vedelles a altres llocs i així anaven entrant en casta de bon bestiar –Fets-.
entrar en contradicció *
Si ara dius això, cauràs en contradicció (o et trobaràs en contradicció, et contradiràs, millor que entraràs en contradicció).
entrar en conversa
Posar-se dues persones a enraonar. |
posar-se a xerrar |
Feia dies que la veia al tren, i avui hem entrat en conversa.
A mi em costa d'entrar en conversa, si no conec.
entrar en detalls *
No cal que m'ho expliquis tan bé (o que m'ho diguis tan ben detallat, que em comentis les minúcies; que m'ho especifiquis tant, que m'ho detallis tant; millor que que entris en detalls).
En vam parlar, però sense concretar res (o sense especificar els detalls, sense estipular condicions; millor que sense entrar en detalls).
nota: Malgrat que es diu molt a Barcelona, creiem que no és necessari.
entrar en el partit *
L'equip català no ha jugat mai concentrat (o no ha anat per feina, no ha jugat motivat, no ha estat pel partit, no ha lluitat, no ha bregat, no hi ha posat el coll, no s'hi ha fet, no ha entrat en joc; no no ha entrat en el partit).
entrar en escena
Aparèixer, assolir protagonisme (Gir, Mall). |
intervenir, entrar en joc, presentar-se, actuar, aparèixer, entrar en lliça |
Quan fracassarà la mare, el pare entrarà en escena.
El president de la República ha entrat en escena -CR-.
Les armes han hagut d’entrar en lliça altra vegada -Presència-.
entrar en joc
Intervenir en una qüestió. En esport, se sol dir quan un equip comença a jugar bé i amb interès. |
estar motivat jugar bé, lluitar |
L'equip no entra en joc -TV2-.
entrar en matèria
Començar a tractar d'un tema (Gir, Mall). |
anar per feina |
Entrem en matèria i no perdem el temps -CR-.
entrar en polèmica
Participar en un debat. |
discutir, disputar, tenir històries, polemitzar |
Si entrem en polèmica, estem perduts -Ràdio-.
entrar en raó *
Si parles amb el seu tutor, ja veuràs que es posarà a la raó (o vindrà a la raó, es posarà a to, s'hi avindrà; millor que entrarà en raó).
Si no ho vols entendre, deixem-ho córrer (o si no vols transigir, acceptar les coses; millor que si no vols entrar en raó).
entrar en situació *
Visitem el castell. La música barroca ajuda a situar-nos en el context adient (o a fer ambient, a recrear l'època; no a entrar en situació, posar en situació) -TV3-.
entrar en vigor
Iniciar la vigència. |
ser vigent, valer, vigir |
La nova llei entrarà en vigor el curs vinent -CI-.
entrar endins
Ocasionar algun dany moral o psicològic (Mall). |
afectar profundament, afectar, fer mal, fer forat, marcar |
Els joves han d'estar preparats per a sentir retrets de la gent gran. Es pot dir que aquesta preparació ha de consistir, sobretot, a saber defensar-se evitant que la cosa entri massa endins -Els nins.
entrar fins a la cuina *
El badaloní entra fins a sota cistella (fins al cor dels rivals, fins al melic, arriba fins al moll de l'os; millor que fins a la cuina) -C33-.
Els anarquistes estan instal·lats al centre del poder (o al cor del poder, al melic, al moll de l'os; millor que en la cuina del poder) -Temps-.
entrar malament *
Des del primer dia, l’arquitecte municipal em va caure malament (o no el tinc de bon ull, me'l miro de mal ull, se'm posa de través, no el puc veure; no em va entrar malament).
entrar per l'ull dret (i: per l'ull esquerre)
Agradar molt des del primer moment, resultar agradable i simpàtic (Mall). |
caure bé, agradar, entrar bé, veure bé, ser agradable, ésser la nineta dels seus ulls, caure de bon ull (Mall) |
Tot d'una cridà a aquell al·lot perquè vengués a fer feina amb ell, se veu que li entrà per l’ull dret.
Li he entrat per l’ull dret i se sent identificada i compenetrada amb els meus escrits –Nous escrits-.
Em vas entrar per l'ull dret des del primer dia.
Li has entrat per l'ull esquerre. I sospit per què li vares fer tan mala espina -Males companyies-.
entrar per l'ull esquerre
Vegeu ' entrar de mal ull'
entrar per la porta del costat
Aconseguir quelcom que costa de tenir, fent passos, insistint, cercant bons arguments, etc. |
entrar per la porta falsa, lateral, de darrere |
Hem de tenir col·laboradors de Mallorca: no hi hem pogut entrar per la porta de davant, ara hi mirarem d'entrar per la porta del costat i, si no, per la de darrere.
entrar per la porta gran
Ser rebut algú amb honors, amb complaença. |
entrar amb bon peu -o de bon peu-, començar bé, entrar amb el peu dret, entrar per l'ull dret |
El nou fitxatge de l'Ontinyent CF ha entrat per la porta gran.
entrar per la vista
Resultar atractiu. |
agradar, ésser vistós, fer-se mirar, fer goig de veure, tenir presència; allò que no agrada a la vista no agrada a la boca |
Els albercocs de la galta roja entren per la vista.
El bon menjar ha d'entrar per la vista (en un restaurant) -TV3-.
A -La gent compra llaminadures perquè entren per la vista (les veuen). B -Sí,
es menja més amb els ulls que amb la boca.
nota: Sentim "entrar per l'ull" a Amer. Hi ha "entrar per l'ull dret" al DCVB. Creiem, però, que és millor de dir "entrar per la vista".
entrar per una orella i sortir per l'altra
No fer cas d'algú (Gir-Bar). |
per aquí m'entra i per aquí em surt (assenyalant les orelles), passar d'una orella a l'altra (Ca), per aquesta m'entra i per aquesta em fa tut-tu-ru-tut (Ca), ja pots anar dient, fer un vent que no se sent, sentir a ploure, no fer cabal, fer cas omís |
Encara que l'avisis, no hi ha res a fer: li entra per una orella i li surt per l'altra.
Que cridi tant que vulgui: per aquesta m'entra i per aquesta em surt.
L'encarregat diu que s'ha de fer així, però, mira, per aquesta m'entra i per aquesta em fa tut-tu-ru-tut!
El Govern diu que perseguirà els estafadors, però ja pot anar dient.
Aquesta mainada, els he renyats mil vegades, però fa un vent que no se sent (no em fan cas).
És mesell com ell sol: l'avises i com si sentís ploure (no en fa cas).
Per més consells que li he donat, no n'ha fet cabal.
Em fum una retòlica, el meu germà, i a mi em passa d'una orella a l'altra (no en faig cas).
retòlica: Retòrica, discurs, sermó
entrar-se'n
Envellir, anar perdent talla per l’edat (Val). |
venir petit, contreure's, encollir-se |
Crec que ja comence a entrar-me'n.
entrat (+ unitat de temps)
Vegeu 'a entrada de fosc'
entrat en (temps) *
Són un matrimoni gran (o madur, d'edat, carregat d'anys, que té molts anys, d'edat avançada, que ha entrat a la vellesa; millor que entrat en anys).
Ací viu un home gran (o madur; millor que entrat en la maduresa).
nota: A Mallorca 'gran' no s'usa en aqueix sentit, sinó 'vell' o 'major', per polidesa.
entrat en carns *
Una prostituta grossa (o grassa, que tenia bons palpissos, que semblava una bóta; no entrada en carns) -Avui-.
entre altres coses
Es diu per destacar un dels motius d'una actuació (Gir, Mall). |
entre altres raons |
No ho farem per manca de diners, entre altres coses -Avui-.
entre any
Fora d'una època determinada (Ca). |
al mig de l'any, entre l'any (DCVB), (dins s'any, durant s'any Mall) |
A l'estiu vaig molt sovint a la font, però entre any només hi vaig els dissabtes.
Aquí fem les vacances al juliol i molt poques festes entre any.
Ara fan la festa major, però entre any en fan una altra (hi ha la festa petita o segona festa).
entre àpats
Si no és l'hora de l'àpat. |
entre dos àpats, entre àpat i àpat, d’àpat a àpat, d'un àpat a l'altre, fora d’àpat, de repàs a repàs (Ca), quan no toca |
A mi no em prova menjar entre àpats.
Entre àpats no menjo ni bec mai res.
A -Vols coca? B -No, gràcies; no prenc mai res entre àpats.
entre bastidors
Hom ho diu de qui no és al centre de les decisions i se les mira una mica de lluny. |
quedar-ne fora, restar amagat, fet privadament, de manera íntima, amb reserva, secretament |
M'agradaria quedar-me entre vestidors una temporada (= que no se'm vegi gaire, que dirigeixi un altre) -TV3-.
nota: També es diu en castellà.
entre cames
Entre les cames. |
enmig de les cames, a les cames |
Aquest gat se'm posa entre cames i em farà caure.
entre carn i pell
Sota la pell (Ca). |
a la pell, superficialment |
Estava una mica enfebrat, entre carn i pell tenia aquella fred.
nota: A Girona se sol dir 'la' fred i 'la' calor.
entre clar i fosc
Quan llostreja en acabar-se el dia (Ca). |
al vespre, al capvespre, a entrada de fosc (Gir-Mall), a poqueta nit (Val) |
Vaig a passejar el gos entre clar i fosc.
entre col i col, lletuga
Dita que indica la conveniència de variar un poc per a evitar la monotonia (Mall, Adagiona).
entre col i lletuga
Es diu per fer referència a una cosa que passa poc sovint (Eiv). |
de tant en tant, cada cent en celis, |
Fa una festeta cada cert temps, entre col i lletuga.
entre cometes
Segons les aparences. |
relativament, figuradament; és un dir, que es pensen que són, comparat amb |
Tindrem temperatures suaus, entre cometes -TV3-.
Vindrà gent important, entre cometes.
Jo sóc pobre, entre cometes.
nota: Locució que ha entrat darrerament a la llengua. No ens entusiasma, però ens hem d'anar renovant.
entre d'altres
Es diu quan una cosa ocorre juntament amb unes altres (Gir, Mall). |
amb d'altres, i altres, i alguns altres, i encara més, els que es diuen i uns altres, entre altres coses |
El paper el signaran, entre d'altres, el secretari i el tresorer.
Fitxarem en Ramonet i l'Estevenet, entre d'altres.
Han vingut magnats àrabs i russos, entre d'altres.
entre dia
Durant el dia. |
de dia, al mig del dia |
Entre dia no sortim de l’hotel, perquè fa massa calor.
Entre dia els ajudem, i al vespre anem a Roses a dormir.
Anàvem nusos, entre dia.
De nit passem la clau, entre dia no.
M'engreixo perquè entre dia pico molt (menjo fora d'àpats).
Ara, al vespre fa rispa, però entre dia fa bo.
rispa: vent suau, però fred.
entre dues fosques
Quan comença a fer fosca, a venir la nit (Mall). |
a entrada de fosc, (entrada de fosca, al foscant Mall), fosquet (Men), (a poqueta nit, a boqueta de nit Val) |
Va arribar entre dues fosques, quan tothom se n'anava i feia estona que el sol era post.
entre gustos no hi ha disputes *
Tot és qüestió de gustos (o això va a gustos, no tots els gustos són iguals; per això tot es ven -Men-; sobre gustos no hi ha res escrit, sobre gustos no hi valen disculpes -o disputes-; per a gustos, colors -Mall-; no entre gustos no hi ha disputes).
entre hores *
Nosaltres no mengem res d'àpat a àpat (o entre àpats, fora d'àpat, de repàs a repàs; entre menjades -Mall-; no entre hores).
entre i entre
Alguna vegada (Men-Mall). |
de tant en tant, a vegades, adesiara, de temps en temps, mentrestant |
Però no tot eren roses i violes. Entre i entre també hi havia qualque espina mesclada –Fets-.
entre la vida i la mort
En situació pròxima a la mort. |
malalt molt greu, ferit gravíssim |
Després de l’accident, vam quedar entre la vida i la mort.
entre línies
D'una manera subtil, poc explícita (aplicat a la lectura). |
dissimuladament, de manera disfressada o camuflada |
El llibre critica entre línies la posició d’alguns professors
entre lladres no es perd res
Broma que se sol fer. Vol dir que no cal patir per quelcom que s'ha perdut en un lloc de confiança, que ja es trobara. |
aquí tot el que es perd es troba |
A -M'ha quedat la bossa al menjador de casa teva. B -No pateixis, que entre lladres no es perd res.
entre llums i ombres
Amb poca claredat o decisió. |
amb encerts i fracassos, amb lloances i crítiques, amb coses bones i dolentes |
Es va organitzar la vida, entre llums i ombres, quan va eixir de la presó -Fulletó-.
entre l'espasa i la paret
En una situació difícil i de compromís (Gir, Mall). |
entre dos focs, entre dos perills |
Està entre l’espasa i la paret, perquè ho ha de pagar demà i no té diners.
entre marit i muller, qui hi posa un dit hi perd una mà
No convé ficar-se en els fets de marit i muller, perquè s’hi perd sempre (l’Alguer). |
entre marit i muller no sigues manifasser (Val); raons de marit i muller, de la porta al carrer (DCVB) |
entre més *
Ha estat coordinat, entre d'altres, per en Joan (o i per altres persones; no entre més).
entre mi
Com a pensament. |
deduir; entre mi mateix, per dintre, interiorment, mentalment |
No ho van dir clarament que tancarien la fàbrica, però jo, entre mi, ja m'ho vaig pensar.
Vaig pensar entre mi: "Si que en sap poc de llegir aquesta criatura".
Volia comprar un tortell, però entre mi he pensat que encara en tenim.
entre nit
Durant la nit. |
de nit |
Si entre nit us passa quelcom, truqueu-me.
Entre nit ens robaven galledes de most de les semals.
Duc galetes a l'habitació per si entre nit tinc gana.
Els brúfols ixen entre nit -Val-.
Si ara no anem al metge, llavors haurem de córrer entre nit.
Ja me'n posaran entre nit, si convé (de bolquers, un malalt).
brúfol: búfal
entre nosaltres
Expressió per a suggerir confiança entre els interlocutors. |
en confiança, que quedi aquí, confidencialment |
Entre nosaltres, et diré que aquest curs em pareix molt fluix.
nota: Aquesta locució no l'hem trobada a l'Alt Empordà.
entre ombres
Indirectament (vegeu també 'a l'ombra'). |
de sota mà, d’amagat, indirectament |
Qui mana entre ombres al restaurant és ella -Ràdio-.
entre pit i espatlla *
Imagineu-vos, només tenia sis o set anys (o amb set anys a l'esquena, a sobre; encara tenia l'ou al cul, era de la primera volada, encara era cadell; no imagineu-vos, sis o set anys entre pit i espatlla) -Albellons-.
entre pitos i flautes *
Entre una cosa i l'altra ha suspès sis assignatures (o entre ous i colomins, entre naps i cols; entre naps, cols i xirivies (Val), tot rient rient; no entre pitos i flautes).
entre poc i massa
Expressió suggerida per buscar un equilibri. |
entre poc i massa la mesura passa, entre tot i res hi ha la mesura, tot té un límit |
A -Si et va bé, te'ls pagaré a deu euros per cap. B -Home, entre poc i massa! Amb cinc ja faré el fet.
S'han d'ajudar els fills, però entre poc i massa la mesura passa: el de casa ja té quaranta anys!
entre que *
Mentre tu tanques les persianes i t'abrigues, jo ja hauré acabat la feina (o al temps de tu tancar...; no entre que tu tanques...).
entre reixes
Tancat. |
a la presó, empresonat, a la garjola |
Vaig passar deu anys entre reixes, durant la dictadura.
entre sempre
En tota la vida d'algú (Gir). |
en total, tot plegat, comptat i debatut |
La conec poc, la Lorda; entre sempre hi he parlat dos pics.
Entre sempre només he tingut tres autos.
A la Muga m’hi he banyat una vegada entre sempre.
entre setmana
Qualsevol dia, llevat dissabtes i diumenges. |
els dies de fener (Gir) o feiners |
Entre setmana no miro mai futbol.
Els dies entre setmana la nena va a col·legi, perquè ja es troba més bé.
entre si *
Els jugadors es feliciten entre ells (o l'un a l'altre; no entre si).
Els mestres ens ajudem entre nosaltres (o l'un a l'altre; no entre si).
nota: 'Entre si' vol dir vol dir 'interiorment'. Ex.: Ell pensava entre si que l'enganyaven.
entre sogres i cunyades, una filla és mal casada
En cases de colla hi ha força casos de maltractaments entre dones, sobretot quan es posen d'acord mare i filla per anar contra la jova (l'Alguer). |
entre sol i ombra *
A aquesta hora, les nou, encara el sol no toca a tot arreu (o el sol encara no domina; no estem entre sol i ombra).
entre tants
Entre molta gent. |
de tants, havent-n'hi tants, tenint-ne tants |
Entre tants, sempre n'hi ha algun que es queixa (dels malalts de l'hospital).
Entre tantes, sempre n'erra alguna (de pregunta).
entre tot
Tenint en compte un grup complet de coses. |
comptant-ho tot, en total |
Entre tot val vuitanta-sis euros (la compra).
entre tots
Amb l'ajuda de tota la colla (o un o una del grup). |
col·lectivament; de tots |
Entre tots ho farem tot.
Hi hem de pensar entre tots, a anar a la fleca.
Entre totes les piràmides destaca... -Llibre-.
A -Entre tots ho farem tot! B -Entre tots la vinya plena de gram! (resposta de qui no creu en l'esforç comú, Ca)
entre tots dos en fan un
Es diu de dues persones que rendeixen poc en una feina, perquè són poc trempades, poc treballadores, etc. |
són molt justes |
Per collir olives, entre totes dues en fan una (la iaia i la néta).
Entre dos en fem mig (dos vells, Ca).
entre tu i jo
Expressió de confidència (no l'hem trobada a l'Alt Empordà). |
t'ho dic a tu, no ho escampis, en confiança, que quedi aquí, confidencialment |
Entre tu i jo: he decidit canviar de feina -TV3-.
Entre vostès i jo: no se'l menjarien ara? -TV3-
Que quedi entre tu i jo -Bar-.
entre una cosa i altra
Per causes diverses. |
entre naps i nespres, tot rient rient; entre molts destorbs, entre naps, cols i xirivies (Bar) |
Tot el dia paguem històries. Entre una cosa i altra, no arribem a cap de mes.
La feina, la mainada, la dona: entre una cosa i altra, em fan estar neguitós!
Avui abans no m'hauré dutxat, rentat, una cosa i l'altra, iré a dormir tard (Ca).
entre uns i altres
Fent cas de tothom (Gir-Bar). |
escoltant a uns i altres, entre tots |
A -Entre uns i altres em faran venir boig! B -Vés-te'ls escoltant!
Entre els uns i els altres, la feina queda per fer (tothom defuig la feina).
entrebancar-se (amb algú o alguna cosa)
Xocar amb una cosa o passar-hi molt a prop (Gir-Val-Men). |
topar, ensopegar, entropessar (Val), travelar (Mall) |
És molt cregut, aquell noi: t'hi entrebanques i no et diu ben res.
T'hi has entrebancat i encara no l'has vist? Sant Antoni! (hi ha passat pel costat)
entregar-se a *
Quan es va separar, es va abandonar a la beguda (o tirar a la beguda, lliurar a la beguda, donar al beure -Val-; millor que entregar a la beguda).
Hi ha força jovent que s'abandonen al vici (o es rebolquen en; millor que s'entreguen al vici).
nota: Creiem, igual que Ruaix, que podem prescindir d'entrega i entregar.
entretenir la gana
Pessigar alguna menja, per alleugerir la gana. |
entretenir la fam, picar |
M’entretinc la gana amb algun cacau.
He agafat un tall de xocolata per entretenir la gana (per esperar el dinar).
enviar a demanar (o a cercar)
Fer dir a algú que es presenti en un lloc determinat (Men-Mall). |
fer anar a buscar, cridar, convocar, fer presentar, fer venir |
Una de ses primeres coses que van fer va ser enviar a demanar es pagesos per dir-los que a partir de llavors es llocs ja eren seus –Fets-.
Varen enviar a cercar el gendre.
enviar a fer la mà
Voler desfer-se d’algú i dir-li quelcom perquè s’allunyi (Cas) |
enviar allà on brama la tonyina, enviar a pondre, enviar a la porra, engegar a passejar diaris, engegar a pastar fang (Bar), enviar a mal viatge, acomiadar algú amb mals arrambatges, treure's algú del damunt, enviar algú a plegar fems (Bar) |
A la mínima saltava com un llagostí i enviava a fer la mà el papa de Roma -La cara oculta de la lluna-.
A la porra, en Mozart! (no en volen parlar més) -Avui-.
enviar a fregir espàrrecs **
Si m’ho tornés a dir, l’engegaria a dida (o l'engegaria a tomar vent, l'engegaria a fregar, l'engegaria a dida, l'enviaria a fregir ous de lloca (Mall), el faria anar a passejar diaris (Men).
enviar a fregir ous de lloca
No deixar entrar a qualcú a un lloc, desfer-se d'algú de mala manera (Mall-Men). |
acomiadar de mala manera, engegar al carall, a dida, a pastar fang, a passeig; tancar la porta pels nassos; vés a escampar la boira, enviar a la quinta puta, enviar a pondre, enviar on brama la tonyina, (enviar a porgar fum, a florir, a filar estopa, a la quinta forca, a Liorna Mall) |
No li va fer gens de cas, el va enviar a fregir ous de lloca.
L'amo en Biel Cantador havia consentit travessar la mar, però un vespre de març l'envià a fregir ous de lloca (va morir) -Folklore menorquí
enviar a l’altre món
Matar. |
desfer-se d’algú; llevar la vida, liquidar, suprimir |
Havent-los enviat a l’altre món -Contalles-.
enviar a mal viatge
Desfer-se d'una persona carregosa o inoportuna (Ca, Mall). |
enviar on brama la tonyina, engegar al botavant, enviar a pastar fang, enviar a fer la mà (Val). |
Si aquell torracollons torna, no li vagis pas amb manyacs; envia'l a mal viatge!
enviar a mamar
Rebutjar algú que resulta enfadós, irritant o decebedor (Val-Mall). |
desfer-se d'algú, engegar a fregir raves, al carall, a fer punyetes, a cagar, a dida, a passejar diaris; enviar allà on brama la tonyina; (enviar a porgar fum, a filar estopa, a Liorna, a fregir ous de lloca, a florir, a pastar fang Mall) |
Si li ho contés, m’enviaria a mamar -Mirall-.
Varen anar a reclamar, però tot d’una els enviaren a mamar.
Si et tornen a demanar diners, els envies a mamar.
enviar a picar pedra *
Si m'ho haguera dit a mi l’hauria enviat a mamar de seguida (o a pastar fang, engegat a dida; millor que enviat a picar pedra).
enviar a porgar fum
Fer fora d’un lloc a una persona perquè molesta o perquè no serveix per fer una feina (Mall). |
desfer-se d’algú; engegar al carall, a dida, a pastar fang, a passeig; enviar allà on brama la tonyina, (enviar a fregir ous de lloca, enviar a florir, enviar a filar estopa, enviar a Liorna Mall) |
Si li deia que no sabia calcular una jàssera, el meu cap m’enviaria a porgar fum -és arquitecte-, en canvi una locutora diu que no sap pronunciar i no passa res.
Què t'he fet, jo,ara? Idò fora! Au! Lletja més que lletja! Au, a porgar fum! –Albellons-.
enviar al botavant
No voler saber res d'algú o d'alguna cosa (Mall). |
engegar a dida, engegar a rodar, enviar a fer trons, enviar a filar (Mall-Men), (enviar a mal viatge, enviar a florir, enviar a fregir ous de lloca, enviar a Liorna, enviar a filar estopa, enviar a porgar fum, enviar a la quinta forca, enviar allà on no hi plou; Mall), engegar a fer punyetes, engegar |
Vaig anar a ca seva per parlar amb ell, però m’envià a filar.
L'edifici començat a bastir s’esfondrava de cop. Llavors hauria volgut enviar-ho tot al botavant -Els voltors-.
enviar allà on brama la tonyina
Desfer-se de males maneres d’algú; desitjar que desaparega i no veure’l (Cas). |
enviar –o engegar- a pastar fang, a pondre, a passeig, a pasturar, a prendre pel sac, a l'ample, a dida, (anar-se’n on brama l’orso, anar-se’n a fer la mà Cas). |
...per tal d’aparençar tanta o més sapiència en fums i maneres de fer marxar els criats allà on brama la tonyina –La cara oculta de la lluna-.
...el seu germà Vicent, que s’havia quedat al poble però que, si tot se n’anava on brama la tonyina, també escamparia i tiraria cap a França...–La cara oculta de la lluna-.
enviar allà on no hi plou
Engegar qualcú de males maneres (Mall). |
enviar -o engegar- a rodar, engegar a pastar fang; (enviar a porgar fum, a fregir ous de lloca, a filar estopa Mall) |
No els proposeu que deixin la seva manera de parlar i escriure, que vos enviaran allà on no hi plou -Bruixat-.
enviar senyals de fum
Saludar. |
donar senyals de vida |
T'escric només per enviar-te senyals de fum (per saludar-te, no he fet la feina, Gir).
envidar sense cartes
Amenaçar sense força o sense arguments. |
envidar en fals (DCVB) |
Li va dir que li mataria el gos, però això és un envit sense cartes -Temps-.
equilibrar la balança
Solucionar algun desajust. |
anivellar la situació, igualar el combat |
A la segona part es va equilibrar la balança -Avui-.
equivocar-se de cap a peus
Equivocar-se totalment (Mall). |Equivocar-se totalment (Mall). |
de mig a mig, de cap a cap, de dalt a baix, del tot, de ple |
Em vaig equivocar de cap a peus -Nous escrits-.
equivocar-se de mig a mig
Errar-la de manera completa (Am). |
equivocar-se de cap a peus, enganyar-se, anar errat de comptes, anar lluny d'osques, cagar-la, (fer eixida de coet fallat, caure en mal rogle Val) |
Acusant-la, s’equivocaren de mig a mig.
I no feu més eixides de coet fallat -Temps-.
Si no t'agrada el futbol, has caigut en mal rogle, perquè ací tothom és del Barça (Val).
equivocar-se per més
Equivocar-se a favor seu la persona que torna canvi o que fa un pagament (Am). |
anar a favor seu, equivocar-se a favor seu (Gir-Mall) |
Aquesta dona sempre s’equivoca per més, mai per menys.
era per dir
Ho diu qui, per educació, ha tingut paciència i no ha respost a la mala educació d'un altre. |
n'hi havia per dir, es mereixia que li digués això |
L'any passat en venien uns quants a aprendre piano i no feien ben res, era per dir: "aneu a prendre pel sac!", però vaig aguantar perquè he de viure.
era ric i ara és ruc
Dit de qui s’ha arruïnat pel seu poc seny |
s'ho ha deixat perdre tot, ha estat poc eixerit, per burro a caçar fems!, que vagi a cantar els goig de sant Elies: els haguessis guardats quan els tenies! |
Tant que va heretar i ara mira’l, era ric i ara és ruc.
era un altre temps
Referit a una època distinta, generalment entesa com a millor. |
no podem fer comparances; era una altra època, un altre moment |
A -Abans la gent vivia més tranquil·la. B -Era un altre temps.
érem pocs i va parir la iaia ** (o la burra)
A -Per si encara no érem prou colla, en vénen tres més a dinar. B -Només faltava aquesta! (o només ens faltava això, no en volia saber d'altra!, n'hi hauria per tirar el barret al foc, com més serem més riurem! -si hom s'ho agafa amb humor-; no érem pocs i va parir la iaia).
errar el pas
Quedar tapat el conducte respiratori perquè hi entra menjar (Alt Urgell). |
ennuegar-se, enganyar-se de forat, engargussar-se, fer mala via (Mall), anar-se'n per l'altre barandat (Val) |
A -Quina tos que teniu! B -És que he errat el pas -Albastesa-.
nota: Vegeu també "enganyar-se de forat".
erre que erre **
Tot era dir-li que es posés el casc, i ell mesell allà que no, (o i ell cabut que cabut -Val- i ell tossut que no, i ell tretze són tretze, i ell amb la banya al forat; no i ell erre que erre).
erro de comptes no fa pagament
Si algú s’enganya en un pagament, el tracte es pot tornar enrere (Men-Mall).
és a dir
Locució explicativa. |
o sia, això és |
Jo tinc tres germans; és a dir, som família nombrosa.
és a mi? *
A -Eh, paga ara, tu! B -M'ho dius a mi? (o parles amb mi?; no és a mi?)
és a saber
Es diu abans de donar una llista de coses. |
a saber, que són |
És una comarca formada per tres poblacions, és a saber X, Y, i Z (o a saber) -Llibre-.
Hi han hagut participants de quatre nacions europees, a saber, Alemanya, Occitània, Itàlia i Polònia.
és així
Afirmació que confirma un fet obvi i inalterable. |
és d'aquesta manera, que hi vols fer!; mira-t'ho com vulguis, les coses, són com són |
La lliga és perduda; és així, en tres partits que queden no recuperarem pas sis punts -R4-.
és allà on se la fixen
Vol dir que els criteris de les persones són imprevisibles (Ca). |
la gent és imprevisible; allà on va un, van els altres |
A -Ara vés-ho a entendre, un bar arraconat, nou i sempre és ple. B -És allà on se la fixen, la gent.
és allò que diem
Expressió que referma una creença estesa o un convenciment. |
ben mirat, comptat i debatut |
És allò que diem: el Govern sempre acaba afavorint els més gànguils.
És allò que diem, per què m'he d'empipar per una cosa que no és meva?
Amb la corrupció passarà com sempre, és allò que diem: raó o sense raó, el pobre a la presó.
gànguil: gandul (Ca)
és amo qui governa
Expressió que confirma qui mana i decideix en una relació entre persones (Am). |
qui mana, mana |
Ma mare no vol que pintem la façana, i és amo qui governa (no la podrem pintar).
es bast té roda!
Se sol dir a un al·lot que molesta perquè deixi de fer-ho (si es bast no estava fermat ben fort, rodava, i tot anava malament Men). |
no empipis més, no siguis mal educat |
Joan: mira que es bast té roda!
és ben bé
Expressió de sorpresa. |
llamp me mati!, com hi ha món!, quins collons! |
A -N'he vist un amb un anell al nas. B -És ben bé que hi ha gustos per tot.
C -Ara les criatures manen, a les cases. D -És ben bé!
És ben bé que cada dia surten coses noves!
És ben bé que no saben què fer, que perdin hores així! (parlen d’un polític que té una amant).
E -Ha arribat el paper per la vaga de la setmana passada. F -És ben bé!
és ben teu!
Ho sol dir qui no vol alguna cosa d'un altre (Gir-Mall). |
ja t'ho pots quedar, ja t'ho pots ben confitar, és tot teu |
A -Tinc 84 anys. En vols algun? B -No, són ben vostres!
C -Et donaré una part del premi, perquè em vas ajudar. D -No, és ben teu! Jo hi vaig fer poca cosa.
és ben veritat
Expressió que confirma una afirmació prèvia. |
ja tens raó, tens pla raó, és ben cert |
A -No tenen vergonya, aquesta colla. B -És ben veritat.
es berenats no coneixen es dejuns
Les persones que viuen bé no se solen preocupar dels maldecaps dels altres -Adagiona, Mall-.
els rics no pateixen per les necessitats dels pobres |
es bestiar jove juga: farà mal temps
Ho diuen parlant de la gent jove, sobretot al·lots, quan fa molta gresca (Mall). |
jovent i enteniment, no hi és tot a un temps; es bestiar va alegre, aviat plourà (Mall) |
Ara que són joves tot són despreocupacions i juguesques: quan es bestiar jove juga és perquè farà mal temps.
és bo de saber-ho
Això que es diu és convenient de saber-ho. |
és interessant de saber-ho, està bé de saber-ho, va bé de saber-ho |
A -Fan pagar dos euros per persona. B -És obligat? A -Sí. B -És bo de saber-ho -TV3-.
C -Cal canviar de tren a Caldes. D -Va bé de saber-ho.
és bo tot el que l'olla cou!
Resposta a qui pregunta si el menjar el bo (Girona). |
menja i calla!, tot s'ha de menjar |
A -Mare, és bo aquest arròs? B -És bo tot el que l'olla cou!
és boig i a casa seva no ho saben!
Se sol dir de qui fa, diu o proposa coses estranyes o impossibles (Ca). |
no és gaire fi, és tocat del bolet, està tocat de l'ala, s'ha begut l'enteniment, és un ximple |
A -En Llorenç ha comprat un tractor de vuitanta cavalls i té una pixarada de terra. B -Aquell és boig i a casa seva -a casa seu- no ho saben!
C -Diuen que aquest any no llogaran ningú per collir raïms. D -Són boigs aquells! (no ho faran pas, això que diuen).
una pixarada: Molt poca terra.
és clar!
1 Expressió de confirmació. |
és clar que sí -o que no-, evidentment, i tant! |
És clar, tinc fam perquè ja són les dues.
A -Vindràs a teatre? B -És clar que sí.
2 Oposició entre dues proposicions (Am). |
però, mes, no us en fieu gaire del que jo dic |
M'ha agradat el concert; és clar que jo no sé solfa!
és com per *
La situació a l’Àfrica és per posar-se a resar (o fa feredat, fa por, és una bogeria; no és com per posar-se a resar) -Avui-.
Quan en Bob entra a l'àrea n'hi ha per tremolar (o és un perill, no perdona, és terrible; no és com per posar-se a tremolar) -TV3-.
és com posar pegats al sostre quan hi ha degoters
Hom ho diu d'una feina inútil (la Franja). |
és perdre el temps, és rentar el cap a l'ase, és tirar aigua al mar, ningú no en fa cas, és com garbellar aigua |
De moment donar consells a fi que es parli més bé és com posar pegats al sostre quan hi ha degoters -Llengua Nacional-.
és com si li diguessis Llúcia
Expressió d’una indiferència o d'incomprensió. |
és com si passés un carro, és com si sentís ploure; no ho entenc, no sé de què em parles |
Enraono jo, però és com si els digués Llúcia: no m'escolten i fan el que volen.
No em parlis més d'ordinadors, que és com si em diguessis Llúcia!
Aquell metge, semblava que li digués Llúcia: ni m'escoltava.
Tu ja pots anar cridant, que ell ni es mou: com si li diguessin Llúcia!
Sembla que li diguis Llúcia: no entén res del que li dic.
Sembla que els expliquen Llúcia (fan la seva, Am).
Aquella mainada sembla que senten Llúcia (els diu 'veniu', i no vénen).
Sembla que li expliquen Llúcia. Li dius 'calla!', i enraona igual (Ca).
és com tocar es collons a un mort
Es diu per indicar que una acció determinada és totalment inútil o ineficaç (Mall). |
és perdre el temps, és com pentinar gats, és com garbellar aigua |
No en trauràs res d’anar a veure’l, és com tocar es collons a un mort.
és cosa meva
Expressió que indica la particularitat d’una decisió o d'un problema. |
no n'has de fer res, això no t'interessa |
No us preocupeu pel fill, que això és cosa meva.
es creure és criança
Es diu per significar que l’obediència és senyal de bona educació (Mall). |
els fills s'han d'educar |
Ets al·lots han de ser obedients: es creure és criança.
es darrer tot ho té, si ses rates no s’ho mengen
Vol dir que qui es retarda fent una cosa, o la fa darrer, en surt perjudicat (Moixonies, Mall). |
es darrer tot ho té, si es que van a davant no li prenen (Mall); el darrer tanca la porta |
Hauràs d’espavilar molt si en vols treure qualque profit, ja saps que es darrer tot ho té, si ses rates no s’ho mengen.
és de bon matí que s'agafen
Expressió de lloança de les persones matineres (Ca). |
qui matina fa farina, feina matinal tot el dia val |
Encara que aneu a dormir tard, demà ens aixecarem aviat, que és de bon matí que s'agafen.
Començarem ben enjorn, que és de bon matí que s’agafen.
és de calent en calent que es pelen les castanyes
Expressió que aconsella resoldre els problemes tan aviat com es pugui. |
no deixeu refredar les coses; les coses s'han de fer de seguida, quan tothom està animat a fer-les, s'ha d'aprofitar l'ocasió, de calent en calent, els galls es pelen (Bar), sa cera l'han d'aplegar quan cau (Mall) |
Si t'ha dit que ens ajudarà, ensenya-li la feina: és de calent en calent que es pelen les castanyes.
A -La Regina ha dit que s'ho pensarà, però que la feina li agrada. B -Torna-li a dir: és de calent en calent que es pelen les castanyes!
és de l'últim de qui em malfiaria
Mostrar confiança per algú. |
ésser de confiança, lleial; a l’home que de tu fia, fia d’ell, que és cortesia |
Del veí de dalt és de l’últim de qui em malfiaria (em roben coses).
és demanar molt?
Demanda d'una cosa que sembla lògica. |
no seria lògic?, no ho trobaríeu normal?; no em toca?, que no m'ho mereixo? |
És demanar molt que l'Ajuntament publiqui els comptes? (millor que 'és molt demanar...?)
Poder volar, sentir-me bé i ser lliure una altra vegada; és demanar molt?
És demanar molt que TV3 avanci els programes? -comencen pel·lícules a dos quarts d'onze, que és l'hora que a Europa les acaben- (o seria demanar massa voler que TV3 avancés, no ho trobaríeu normal que?)
ésser diferent de
Comparança de l'actitud d'una persona amb la d'una altra. |
ben diferent de tu, no com tu, comparat amb tu |
Tot el dia camina, la Lídia; és diferent de tu, que no et mous del sofà.
nota: No és correcte "ésser diferent a".
és dir el que és
Expressió que confirma una veritat. |
no és pas dir res de massa, és veritat, és així |
Eren uns malparits, aquella gent; és dir el que és.
Era un lladre; és dir el que és.
és dir molt
Expressió que reconeix una exageració. |
i encara, si hi eren, si hi arribaven, escassament, tirant alt |
Deu guanyar dos mil euros al mes, que ja és dir molt.
Que hi hagués tres-cents espectadors al camp del Girona, i és dir molt!
es diria que
Expressió d’una creença personal. |
sembla, tot fa pensar, hom diria, diríeu |
Es diria que l’examen no li ha anat gens bé -TV3-.
és el que hi ha
A -M'han tornat a llogar, però amb una rebaixa de la paga. B -Ara les coses són així (o ara va d'aquesta manera, ara és així, tothom fa igual, tothom es troba igual, això és un mal general; millor que és el que hi ha).
nota: La frase feta 'és el que hi ha' és una construcció ben feta, però es diu molt per influència del castellà. Creiem que són millor les altres solucions.
és el que passa
Raonament que se sol fer per justificar una errada. |
ja sol passar, això ja passa, és el que diem |
Sí, es el que passa: primer et sembla que les cortines quedaran bé, les poses i després veus que hi ha molta feina a netejar-les.
és en això que me les hac
Expressió que confirma una definició dita d’un problema (Am). |
és en això com me les hec (Bar), per això em queixo, per això plora la criatura |
A -Tu sempre plores! B -Treballo i no arribo a cap de mes. És en això que me l es hac!
nota: v. haver-se-les al DPC, volum 1,accepció 3.
és en enfornar que es fan malbé els pans
Vol dir que les coses s'han de preparar bé, s'han de fer bé des d'un bon principi (Girona). |
a l'enfornar es fan els pans geperuts (DCVB), les coses s'han de començar bé, les coses han de ser ben fetes des del principi, de bon principi es fan els pans drets o geperuts (Bar) |
Es notava que era una una conferència poc preparada: és en enfornar que es fan malbé els pans -CR-.
Cal educar bé els infants: de bon principi es fan els pans drets o geperuts.
és estrany que
Expressió de sorpresa. |
és rar que |
És estrany que no els porti mai aquí (els nens).
Estrany que no vingui, en Joan (Ca).
A -Ha quedat ben estorranyat d'anar a la platja. B -Estrany que hi vagi tant!
estorranyar: Quedar amb la pell torrada del sol.
nota: Popularment sentim 'estrany que'.
és fàcil que
Probablement. |
és probable |
És fàcil que acabin divorciant-se.
És fàcil que no m'hi acosti més, perquè no tenen caràcter per vendre i ofenen.
és feina meva
Expressió que assumeix la pròpia responsabilitat, sense acceptar-hi la
intromissió d’altri. |
ja me'n faré càrrec jo, ja ho faré jo |
No em diguis res del meu fill, això és feina meva.
A -I la metralladora? B -És feina meva (= ja la destruiré jo) -TV3-.
es ferirà! (o: es feriria!)
Hom ho diu de qui pot quedar afectat per un disgust o una enrabiada. |
vindrà malament!, patirà del cor!, l'enterrarem!; passarà un disgust, passarà una frissada -o frisada- |
Si no poguessin fer carnaval, es feririen (en fan i els agrada molt).
Algun dia em feriré, jugant amb tu de company -a cartes- (li fa males jugades).
Hem passat un bell disgust (se'ns ha mort el gat).
En passo un bon disgust (el noi es presenta per batlle).
Jo en passo una frissada d'haver de tornar a treballar (hi pateixo).
ferir-se: Sofrir un atac d'apoplexia (feridura).
es fotria Barrabàs!
Expressió que subratlla la vehemència de la gana (Am). |
la gana el fa córrer, es menjaria un bou amb banyes, és afamat, és cavall de bona barra |
Es fotria Barrabàs, amb la gana que té.
es fumeria un gall al cap
Expressió aplicada a qui li agrada molt d’adornar-se (Ca). |
és extravagant |
Elles, per cridar l’atenció, es fumerien un gall al cap.
A -Aquesta dona és gran per anar tan llampant. B -Ui, es fumeria un gall al cap, si convingués!
és gran!
Expressió de sorpresa resignada. |
és gran això!, és gran el món!, quin cordons! |
Fa mitja hora que caço el bolígraf i el duc a l'orella. Que és gran això!
Es gran que a cinquanta anys no pugui caminar bé!
El vaig fer entrar a la companyia i ara ni em saluda. És gran el món!
És gran això!, ho tinc a la punta de la llengua i no em surt.
és igual
Vegeu "ésser igual".
és l'hora d'ahir a aquesta hora
Expressió irònica, quan hom vol eludir de dir l’hora, amb una obvietat. |
no preguntis i treballa, vés fent |
A -Quina hora és, mestre? B -És l'hora d'ahir a aquest hora.
és la manera
Expressió que indica el camí més convenient. |
s'ha de fer així, és la millor manera |
A -En Pere va molt baix de preu, al restaurant nou. B -És la manera, així agafarà clients.
és llàstima
Expressió de pena. |
és una llàstima, sap greu, dol, és pecat, és de doldre, és lamentable |
És llàstima que no puguin venir a bateig.
És llàstima que aquests préssecs tan bons es facin malbé.
és lo menys que pots fer *
Si t'han convidat i no hi pots anar, els ho has de dir: això ho has de fer (o no te'n pots pas estar; com a mínim has de fer això, pel cap baix has de; no és lo menys que pots fer, millor que és el menys que pots fer).
és lo meu *
L'economia no és pas la meva especialitat (o el meu tema, no en sóc mestre, no en sé gaire, no me'n surto; no no és lo meu).
Parlar anglès és el meu fort (no és lo meu).
és mal (o és mal que)
És una mala cosa. |
és una llàstima, és una desgràcia, sap greu; desgraciat qui toca |
És mal que triguin tant a enviar un substitut.
És mal que als pobles no hi hagi res per al jovent.
És mal beure; malament qui toca! (= qui té un familiar que beu).
Que és mal ser vell!
Que és mal no saber informàtica!
es mateix pescar ensenya
Vol dir que tot s’aprèn amb la pràctica (Moixonies, Mall). |
fent i desfent aprèn l'aprenent, per saber s'ha de cremar oli |
Ell que comenci de mosset, i ja anirà fent, ja diuen que es mateix pescar ensenya.
es menjaria un bou! (o em)
Expressió que es diu de qui té molta fam. |
estar aganat, estar atalentat, tenir una gana que l'alça; es menjaria un bou amb banyes!, es menjaria les estovalles! |
De gana en té molta, en Miquel: es menjaria un bou!
Para taula de seguida, que em menjaria un bou!
es menjaria un llevant!
Es diu d'un persona molt menjadora (Mall). |
(es menjaria es ferros des fogons, es menjaria un bou amb ses banyes (Mall), menja més que una revolta de riu (Val) |
Saps que ho és de menjador, en Biel, es menjaria un llevant!
és més *
Els alumnes tenen pressa; i a més, jo també en tinc (o i encara més, i encara et diré més; millor que és més, jo també en tinc, i és més).
Aquest auto no m'agrada; i a més, el trobo massa pretensiós (o i a més a més, i et diré més; millor que és més, el trobo...).
és més amo qui no creu que no pas qui governa
Vol dir que hi ha d'haver govern en un lloc i no s'han de permetre desobediències. |
ets més amo tu que jo, jo sóc l'amo i tu manes |
A -T'he dit que anessis a dur la saca de pinso a ca l'Esteve. B -M'ha semblat que aniria més bé anar primer a l'estanc. A -Així manes més tu que jo: és més amo qui no creu que no pas qui governa.
és més fàcil d'atrapar un mentider que un coix
Expressió de la facilitat amb què es descobreix la mentida.
abans s'agafa un mentider que un coix, és més aviat descobert un mentider que un lladre |
és més fort que jo
Expressió de debilitat, de reconeixement de la falta de caràcter pròpia enfront d’un problema. |
no puc, no m'és possible |
Vull deixar el bingo, però reconec que em costa, és més fort que jo (o és més fort el vici que jo) -TV3-.
nota: Pensem que "és més fort que jo" pot ser d'influència castellana; tanmateix, no hi veiem gaires inconvenients.
es més pardal ho veu
Es diu per indicar que una determinada cosa la veu fins i tot la persona més beneita o tanoca (Mall). |
veure's d'una hora enfora -o d'una hora lluny-, ésser evident, obvi |
No em facis ganes de riure, Bernat, tothom ho sap, es més pardal ho veu!
nota: Pardal, aplicat a una persona, no vol dir, generalment, 'beneit' o 'curt', sinó ‘home astut, que potser fa el beneit o el despistat en benefici propi’. Quan se'n vol intensificar el sentit, es diu, d'aquell de qui es parla, que és 'un pardal assoleiat'.
També es diu pardal al membre viril. Quan jo era al·lot llegia una revista infantil que estava feta o tenia la redacció, no ho recordo bé, a la 'Torre dels Pardals'. Em feia molta gràcia perquè jo només coneixia les esmentades accepcions de 'pardal' -Antoni Llull-.
es miri com es miri
Expressió que manifesta la rotunditat sense matisos d’una situació. |
mira-t'ho com vulguis, ben mirat |
Es miri com es miri, el curs se t’ha posat ben difícil.
és molt demanar? *
Només vull poder comprar-me un cotxe. És demanar molt? (o em sembla que no demano pas massa, millor que és molt demanar?).
És demanar massa fer-vos endreçar els llibres abans de sortir? (o si no és massa demanar, endreceu... -Mall-; millor que és molt demanar?).
és o no és?
Expressió que pretén assegurar-se la conformitat de l’interlocutor (Gir, Mall). |
sí o no?, tinc raó o no?, és així o no?, veritat?, no és cert? |
Hem merescut guanyar. És o no és?
Són dues coses diferents, es o no és?
és parent qui s'aparenta
Significa que, entre parents, ho són els qui realment es fan, els qui mantenen la relació, els qui ho volen ser (Am). |
és parent qui en vol ser |
A -És parenta teva, la Dolors? B -Sí, les àvies eren germanes. A -Sí que aneu lluny! B -Sempre ens hem fet molt. I és parent qui s'aparenta.
és parit d'aquesta manera (o sóc)
Es diu de qui és d’una forma considerada irremeiable. |
és així i prou, no hi ha res a fer, jo sóc així |
No els digueu res més: són parits d’aquesta manera! (uns que tiren papers a terra al costat d'una paperera).
A mi, si m'obliguen a fer una cosa, no la faig; ara, si me la demanen amb educació, de seguida. Jo sóc parit d'aquesta manera.
és pecat qui li fa mal
És diu d'una persona que no té malícia (Am, Mall). |
és un bon home, és un sant, és un tros de pa |
És bona persona, la Núria; és pecat qui li fa mal.
es peix s’agafa grumejant
Significa que per a aconseguir dels altres allò que esperem, cal tractar-los amb amabilitat, i no de qualsevol manera (Moixonies, Mall). |
a so de tabals, no s'agafen llebre, es peix no s’agafa a bastonades (Mall) |
Si vols arribar lluny has de ser amable i pacient: es peix s’agafa grumejant.
grumejar: tirar menjar en un indret del mar per atreure els peixos
és per avui, això!
Expressió que reclama més rapidesa (Gir, Mall). |
vinga, que ens adormirem, de pressa |
Va, renta't d'una vegada, que és per avui això!
és per dir
Expressió que s'usa per aclarir una qüestió. |
és a dir, en realitat, que consti, no per res, perquè ho vegis |
La Costa Brava és aviat vista; és per dir: en tres dies la coneixes.
El rebut del més vinent us el passaré pel banc; és per dir-ho, ja ho vaig comentar a la teva dona.
Només impostos, aquests polítics; és per dir-te que només servim per a pagar!
És per dir-te que no ha fet fred, aquest hivern: només hem gastat 300 euros de calefacció.
és per llepar-se els dits
Expressió que realça les qualitats d’alguna cosa, sobretot un aliment (Gir, Mall). |
és molt bo, és deliciós, és mel i mató"és boccato di cardinale" |
Ma mare fa uns arrossos per llepar-se els dits.
és per perdre l'ofici!
Ho diu qui està cansat de la feina que fa (Gir). |
n'hi ha un fart!, n'hi ha un tip! |
Aquestes criatures no foten res. N'hi ha per perdre l'ofici!
es pixa al llit i diu que sua!
Hom ho diu de qui cerca excuses poc creïbles. |
el malalt es pixa al llit i diu que sua (Bar), bona excusa té el malalt, que es pixa al llit i diu que sua!; això ho fa, quan no vol ploure!, i què més?, això són excuses de pobre, tothom dissimula les seves febleses |
A -En Pere diu que no ha aprovat perquè li tenen mania. B -Aquell es pixa al llit i diu que sua
es podrien posar d'esquena a esquena
Hom ho diu de dues persones que actuen de la mateixa manera (Am). |
es podrien aparellar, es podrien ajuntar, aquest fa com un altre que jo sé, són ben iguals |
A -El meu home sempre crida. B -El podríem posar d'esquena a esquena amb el de casa (tots dos són cridaners).
es porc va dir orellut a s’ase i ell en tenia set canes
Es diu referint-se al qui retreu als altres els defectes que ell mateix té (Moixonies, Mall). |
s’ase va dir an es bou: –orellut!, cap geperut no es veu el seu gep |
Aquest homo no té remei, sempre ens critica per pura enveja, ja diuen que es porc va dir orellut a s’ase i ell en tenia set canes.
nota: A Mallorca es diu més "potser que demà plogui".
es pot? *
Es pot entrar? -demano permís- (o puc entrar?, puc passar?, em permet de passar?; no es pot?, puc?, que es pot?)
nota: El verb poder necessita un objecte directe.
es pot creure tot
Expressió que indica la estranyesa dels fets que ocorren. |
en passen de mol estranyes |
A -Em varen entrar a robar les ovelles del mas. B -Es pot creure tot, ara.
es pot dir (que sí)
No del tot, però quasi (Gir, Mall). |
gairebé, pràcticament |
A -Estrenes jersei? B -Es pot dir que sí (només se l'ha posat un cop).
C -Ara es casa la Dolors. D -Ha de ser gran, d'ençà que la conec que festeja, es pot dir.
Es pot dir que és tipa, la gossa, perquè li he donat un fetge de conill.
es pot dir més alt, però no més clar
Ho ha dit ben clar. |
ha estat clara com la llum del dia, ha estat ben clar, no ha tingut pèls a la llengua, ha estat clar i català, ha estat clar i llampant, ha parlat sense embuts |
Ha dit que el preu de la llum no pujarà mentre ell mani. Ho podia haver dit més alt, però no més clar -8TV-.
nota: Expressió de moda ara, possiblement divulgada per l’aliança que formen polítics i periodistes per veure qui la diu més enginyosa. També es diu molt en castellà.
es pot fer més i es pot fer menys
Expressió de relativisme. |
hom pot fer més esforç, si cal |
A la feina, es pot fer més i es pot fer menys.
Sempre es pot fer més i menys, en un regal de casament (s'ha de quedar bé, però estirant-se una mica més o no).
A l'hora de gastar, es pot fer més i es pot fer menys.
Es pot fer més i menys, per millorar els hàbits de les persones.
A -En una botiga no pots pas engegar a ningú. B -No, però pots fer més o pots fer menys (tractar amb més consideració o menys).
A l'hora de fer el regal de casament, es pot fer més i es pot fer menys.
es pot menjar! (i es pot mirar)
Expressió aplicada a un aliment que, sense ser magnífic, és de bon paladar (Gir, Mall). |
és menjable |
Aquests fideus es poden menjar.
A -Són bons els albercocs? B -Es poden menjar.
És una pel·lícula que es pot veure -Avui-.
A –És maca, la mestra nova? B –Home, es pot mirar (Déu n'hi do!).
és prou (o era prou)
Entrada d'una frase que corrobora allò que un altre diu o, de vegades, el contradiu. |
també és |
A -El meu home no surt gaire de casa. B -Ahir era prou allà al cafè jugant a cartes.
C -L'avi es fica a tot arreu. D -És prou de la junta dels jubilats, també!
és prou (+ adjectiu)
Hom ho diu de la qualitat d'una persona o d'una cosa, quan resulta millor que no s'esperava. |
Déu n'hi do si, sí que n'és de (+ adjectiu); és força, és bastant |
És prou bo, aquest jugador!
Són prou bones, les galetes de xocolata!
és problema seu (o és el seu problema)
Vegeu 'això és un problema seu!'.
és que és així
Expressió que en confirma una altra de prèvia (Gir, Mall). |
és així, això és així, aquesta és la veritat, és veritat |
No en saps de conduir bé, és que és així.
Què li havia de dir jo, si es va posar a cridar d'aquella manera?, és veritat! (no era lògic de posar-m'hi).
és superior a mi!
És un home molt carregós, no el puc aguantar! (o no el puc resistir!, no el puc suportar!, no el puc sofrir!; millor que és superior a mi).
Aquests sentiment em domina (o és més fort que jo; millor que és superior a mi).
nota: 'És superior a mi!' és una frase ben construïda, però pensem que són més nostres les altres solucions.
és tan (+ adjectiu) com això! (o no és)
Expressió que remarca les qualitats d’una acció (Gir, Mall). |
no és difícil, no costa gaire |
Anar amb bicicleta és tan fàcil com això!
Aprendre a cosir bé no és pas tan senzill com això!
és tant com
Expressió de comparació (Principat, Mall). |
equival a, costa tant com, és com |
Votar el partit X és tant com perdre el vot.
és tant el que
Expressió que pondera un esforç o una feina fets. |
ho fa tant que; estudia tant que (Val, Mall) |
És tant el que estudia que no ens sorprèn que tregui tan bones notes.
És tant el que hi estem acostumats, a treballar, que ja no ens ve d'aquí de fer un altre esforç.
No m'havia de vestir, al vespre, però és tant el costum que ho he fet (cada dia ho fa).
és tard i vol ploure
Expressió emprada quan hom vol fer afanyar algú (Gir, Mall). |
au, va!, no us entretingueu!, sempre us han de menar la pressa! |
Plegueu les joguines, nens, que es tard i vol ploure.
és temps de pinya, de col i d'estepa
Vol dir que és temps de Quaresma (Eiv). |
Passat Carnestoltes arriba el temps de pinya, de col i d'estepa.
es temps que aixeques un peu, s'altre ja ha posat arrel (o ja té arrel)
Es diu d'una persona que camina molt a poc a poc (Mall). |
ets un maimó per caminar |
Saps que hi anava de poc a poc el seu germà, es temps que aixecava un peu s'altre ja havia posat arrel.
es temps que nuen no fan corda
Vol dir que no es poden fer dues feines al mateix temps (Mall) |
no es pot repicar i anar a la processó, no es pot estar a l'hort i a la vinya (Bar) |
No ho pots fer tot de cop, Jordi, es temps que nuen no fan corda.
nota: És, o era, molt corrent. Deu venir del vocabulari dels corders, possiblement de quan han de travar amb un nuu (nus) els caps de les fibres que han d’entorcillar per fer la corda. És una feina indispensable, però que, mentre la fan, la corda no progressa.
és tot aquí
Es diu per remarcar que quelcom s'acaba i convé de comprar-ne més. |
no n'hi ha més; això és tota s’aigo que hi ha (Mall) |
Noia, l'aigua és tota aquí. Algú haurà d'anar a la font!
A -Què tens de fruita? B -És tota aquí (no n'hi ha més).
és tot teu (o vostre)
Dit d’alguna cosa o d’algú que es considera propietat d’altri (Gir, Mall). |
és teu, aquí el tens, tu mateix, ja te'l pots quedar |
A -No em deixaries pas el cotxe? B -És tot teu. -TV3-
és tot?
Expressió emprada per concloure un tracte de manera segura, sobretot en una botiga. |
res més?, vol quelcom més?, li fa falta alguna cosa més?, alguna cosa més? |
Aquí té el pastís. És tot?
A -Una llangonissa i una llauna de sardines. B -És tot?
es traurien els ulls
Dit de persones que mantenen una relació nefasta o violenta (Gir, Mall). |
es matarien, si poguessin |
Ells a la festa? Si es traurien els ulls!
La Rita és una envejosa: ens trauria els ulls, si pogués!
Es fan el paper i es traurien els ulls.
és trist i poc de veure-se'n (o és de veure-se'n)
Es diu d'una cosa que és digna de compassió o mancada d'alegria (Mall). |
és llàstima, fa pena, és de plànyer |
Andreu, tot el que ha passat és ben trist i poc de veure-se'n.
és un dir
És una manera de parlar, una afirmació que no es pot prendre de manera literal (Gir, Mall). |
és un dir de la gent, és un comentari; es diu, es comenta, és una manera de parlar, ho és o no ho és, és un parlar (Ca) |
Dir que hem acabat el curs, al maig, és un dir.
Això que en Jordi beu és un dir de la gent.
A -La nena llegeix molt bé. B -Això de "molt bé" és un dir (és relatiu).
C -Ets trempat com un gínjol. D -Què vols dir? C -És un dir (= això es diu).
No és pas per criticar, no m'agrada aquesta església; és un parlar.
és un dir-ho aquí
Ho diu qui parla amb reserva amb algú que li mereix confiança. |
no ho comenteu, és un dir-t'ho a tu, jo t'ho dic però no ho xerris |
A -Veig que feu molt poques reunions al club. B -És un dir-ho aquí, però no portem ni comptes.
Jo t’ho he dit, però recorda que és un dir-ho aquí.
És un dir-t’ho a tu, però poc està bé del cap.
és un goig
Expressió de bona relació i bones maneres. |
és un plaer |
És un goig saludar-lo.
és un home petit carregat de punyetes
Es diu d'un home baix quan és exigent, estrany, carregat de lleis. També es diu de qui és alegre, diu bestieses, etc. (Gir, Mall). |
home petit, carregat de postures (o de romanços, punyetes DCVB) |
A -L'oncle Joan no surt un pam de terra, i aquella mala llet que té! B -L'oncle és un home petit carregat de punyetes.
és un toma i daca *
El partit és un atac constant dels dos equips (o és un ras i seguit d'atacs, un tu per tu, un dóna-me'n dóna'm, un dóna-me’n que te’n donaré -Val-; no és un toma i daca) -R4-.
és una ciutat i és un poble
Es diu d'un lloc gran on tothom és coneix. |
ésser dues coses alhora |
Figueres és una ciutat i és un poble; parla amb qui vulguis i difícilment que en trobis cap que hagi nascut aquí (molta gent gran ha vingut dels pobles del voltant).
és una ordre!
Ho diu qui mana i no vol ser discutit. |
t'ho mano!, et toca!, ho has de fer per pebrots!; calla!, et dic que callis! |
Fes-ho!, és una ordre!
Calla!, és una ordre!
Ho has de fer perquè és una ordre del director.
nota: Pensem que és un calc del castellà. Pot ser bo, però són millors les altres solucions.
és vera, i és per demés
Es diu per asseverar la inutilitat o la superfluïtat d'alguna cosa (Mall). |
és inútil, és perdre el temps |
Això que em va dir és vera, i és per demés que vagis a ca seva.
es veu que (o es veu)
Expressió d’incertesa (Gir, Mall). |
segons diuen, segons sembla, segons que es veu |
Es veu que els pares s’avergonyeixen del matrimoni que ha hagut de fer.
Es veu que aquest gos borda.
A -Tenim un mercat petit. B -Abans es veu que era gran.
La corretja era penjada allà darrera, es veu (ha resultat, la cercàvem).
esborrar de la pista
Guanyar molt clarament. |
apallissar, esclafar, trinxar, (repassar, esterrossar, desfer-se de, clenxinar, desempallegar-se de Gir), agranar, arrasar el rival (Val) |
El Bordeus el va esborrar de la pista (van quedar 34 a 12, -C33-).
En Godori esborra de la pista en Llull i guanya el trofeu (6-1, 6-1, -Punt-).
esborrar del mapa (algú o alguna cosa)
Fer desaparèixer. |
suprimir, eliminar treure |
La globalització ens traurà del mapa (ho diu un pagès).
nota: Trobem 'esborrar del mapa' al GDLC.
escalfar banqueta (o banquet)
Fer de reserva en un equip esportiu. |
ésser -o fer de- suplent, substitut, recanvi |
Estem farts d’escalfar banqueta -CR-.
escalfar el cap *
Em vénen a atabalar tot sovint perquè em faci del partit (o amoïnar, marejar, omplir el cap, posar el cap com un tabal -o timbal-, cascar -Val-; millor que em vénen a escalfar el cap).
Nois: em fumeu un cap com un tabal. Calleu! (un mestre; millor que m'escalfeu el cap)
Em maregen, a casa, que volen anar a la platja (millor que m'escalfen el cap).
Casques més que un bac de burra (Val).
nota: "escalfar-se el cap" vol dir fatigar-se molt mentalment.
escalfar l'esquena
Ventar cops a l'esquena d'algú. |
espolsar l'esquena, batre, fer fregues, ventar un parell d'hòsties ben picades, (colpejar, sucar, boixar Val) |
Si t'hi arreplega l'amo del camp, menjant cireres, t'escalfarà l'esquena.
Si s'enfada, et sucarà.
A la mainada que no creu, un parell d'hòsties ben picades, creieu-me!
escalfar la cadira
Romandre assegut sense fer res, deixant passar el temps o perdent-lo. |
escalfar el seient |
Des de setembre fins ara només has escalfat la cadira (un alumne).
Jo només vinc al cafè a escalfar la cadira, no m'agrada de jugar.
L'Esteve ve a casa a escalfar cadires (fa visites llargues, Bar)
escalfar les orelles *
Quan ja anaven tots borratxos, va eixir el rector i els va escardussar (o -estufar, bonegar, renegar, reptar Val-; estirar les orelles, increpar, renyar, esbroncar, brugolar, amonestar, escridassar, reprendre; millor que escalfar les orelles).
escalfar motors
Preparar. |
aprestar, disposar, apariar, arranjar |
Els ciclistes corren aquesta prova per escalfar motors de cara al Tour de França -TV3-.
escalfar-se el magí
Passar moltes estones rumiant una cosa (Bar). |
escalfar-se el cap, fatigar-se mentalment |
M'he escalfat el magí llegint aquest pilot de factures.
escalfar-se la boca -a algú- (o escalfar-se la llengua) *
1 Quan pensa en la seva joventut, parla pels descosits (o no li ve d'una hora, xerra més que un sac de nous -xarra a la descosida, pels colzes, per les butxaques -Val-; no se li escalfa la boca, se li escalfa la llengua).
2 Quan parla de la seva cunyada, s'exalta (o diu despropòsits, se'n va de paraules, s'acalora, s'esvera, en diu de fresques; no se li escalfa la boca).
Quan s'esvera, diu moltes bestieses (o quan s'enfada; no quan té la boca calenta).
nota: Trobem 'escalfar-se de boca' en alguns diccionaris en el sentit 2.
escampar el poll
Fugir d’algun lloc (Cas). |
tocar el dos, posar la clau sota la porta |
Hem hagut d’escampar el poll i deixar el carrer.
escampar gram
Fomentar la discòrdia entre les persones (Ca). |
metre -o posar- zitzània, sembrar zitzània, sembrar jull, portar desavinences |
Aquest noi només ha vingut a la junta a escampar gram.
Tots aquests que diuen que en català no hi d'haver normes, que tot és igual, són gent que es dediquen a escampar gram.
escampar la boira
Vegeu 'anar a escampar la boira'.
escanyar-se de dir
Dir quelcom quan convenia d'haver callat (Am). |
escapar de dir, xerrar, cansar-se de dir |
La Coloma s'escanyava de dir que la seva germana havia entrat a la
Diputació i encara s'havien de fer els exàmens (és casada amb el batlle).
La Júlia s'ha escanyat de dir que sempre tenen molt diners a casa.
escapar a *
Quan els fills se’n van a un pis a estudiar s’escapen del control patern (o surten, ixen, fugen del control; no s'escapen al control de).
El GAM s'escapa del control del FUM (no s'escapa al control de).
escapar el saler (a algú)
Hom ho diu quan en un menjar hi ha un excés de sal (Ca). |
ésser salat, salejar |
Aquest pollastre no es pot menjar, els ha escapat el saler!
escapar les llàgrimes
Començar a plorar. |
llagrimejar, ploriquejar, enllagrimar-se, venir les llàgrimes als ulls |
Quan veig algunes pel·lícules, se m'escapen les llàgrimes.
escapar-se com una anguila (o esmunyir-se, relliscar, fugir)
Tenir una gran rapidesa i una gran capacitat de moviments. |
saber fugir, saber-se escapolir; ésser relliscós |
El lladre s'esmunyí com una anguila.
Aquest terra rellisca com una anguila.
Calia saber-se escapar com una anguila, per fer política -Punt-.
escapar-se d'una i bona
Sortir bé d'una situació de perill (Bar). |
escapar-se d'una de bona (Ca), sortir d'un perill, eixir indemne d'un perill |
A -L'avi ja es troba bé, gràcies a Déu. B -Sí, s'ha escapat d'una i bona.
S'ha lliurat d'una de bona (forta, important).
escapar-se de
Poder evitar quelcom que no agrada. |
deslliurar-se de, alliberar-se de |
Ens hem escapat de pluja (hi havia núvols).
Et pensaves que t'escaparies, de les pastilles? (n'hauràs de prendre)
escapar-se de gat sardina
Evitar algun problema o situació malvolguda per molt poc (Am). |
anar de poc, anar de prim, anar d'un fil |
M'he escapat de gat sardina, perquè realment no havia estudiat gota (han preguntat la lliçó a l'estudiant del costat i a ell no)
escapar-se de la crema *
El volien apallissar, però va poder fugir (o va desaparèixer, es va escapolir, es va esquitllar, va filar, va fugir com un llamp, va fugir de quatres -Mall-; millor que va escapar-se de la crema, va fugir de la crema).
escapar-se de les mans
Perdre el domini esperat d’una situació. |
escapar-se dels dits; perdre el poder, el control, l'autoritat |
A l'àrbitre se li va escapar el partit de les mans -TV2-.
Hi ha dies que la classe se m’escapa dels dits.
esclafats com a figues flors (o: figaflors)
Romputs o esclatats d’una manera violenta (Eiv). |
masegats, rebregats, cascats, matxucats |
Ja dins l’envelat comença sa funció amb bots i corregudes saltant-ho tot… que si arriben a caure haurien quedat esclafats com a figues flors -Xacoters-.
esclafir de riure (o a riure)
Riure fort, sorollosament (Alt Urgell-Mall). |
rebentar-se de riure, esclatar de riure, fer-se un tip de riure, petar-se de riure, recargolar-se de riure, esbutzar-se de riure (Mall), anar a bacs (Val) |
Quan la pobra dona va relliscar, tothom va esclafir de riure -Albastesa-.
En Joan, quan li varen haver acabat de contar l'acudit, esclafí a riure.
Ell va sortir i el públic esclafí a riure fent molt de renou.
El batle esclafí de rialles i li digué... -Esquitx-.
nota: Vegeu també "esclatar de riure".
esclatar a plorar (o de plorar)
Posar-se a plorar fort (Terres Ebre). |
esclatar amb plors -o els plors-, plorar com una Magdalena, plorar a llàgrima viva |
Miguel estava lligat i esclatà a plorar -Contalles-.
esclatar a riure (o de riure)
Riure molt, amb gran intensitat (Mall). |
esclatar la rialla, petar-se de riure, rebentar-se de riure, (esbutzar-se de riure, esclafir de riure -o a riure-, Mall) |
N'Andreu i en Pere esclataren a riure tot d’una que el veren.
esclatar-se de fer
Treballar molt i en condicions molt dures (Mall). |
escarrassar-se, treballar com un ruc, matar-s'hi, rebentar-se a fer feina (Mall) |
T'esclataves de fer feina i no t’ho agraïen.
escoblejar-se
Dirigir-se la paraula, dues o més persones, de forma animada i amb intencions de discutir o intercanviar raons (Mall). |
escometre’s, discutir |
Aquests dos s’escoblegen constantment.
escolà d'amén
Persona que s’acomoda en tot a la voluntat d’una altra (Bar-Mall). |
escolà, cordillaire (Ca), dir a tot que sí |
Qui hem de convèncer és el sogre, perquè la sogra és un escolà d’amén.
La dona era per a ell un escolanet d'amén -Esquitx-.
escolta'm una cosa *
Escolta Joan, avui hauríem de plegar més aviat (o escolta, abans d'obrir boc;, no vagis de pressa a opinar -l'Alguer-; millor que escolta'm una cosa, Joan).
escoltar amb un flabiol sonant
No fer cas de les paraules ni dels avisos i reprensions (Gir). |
escoltar com qui sent ploure, escoltar com si passés un carro (Val). |
T'he dit que et posessis la roba neta i et vestissis amb l'altra! Sempre m'escoltes amb un flabiol sonant.
Ja pots anar dient, ara la mainada t'escolten amb un flabiol sonant.
Parlo jo o passa un carro?
escoltar boca oberta (a qualcú)
Escoltar-lo bocabadat, amb admiració (Men-Mall). |
escoltar amb la boca oberta (Gir) |
Algun pagès veïnat que hi anava a passar la vetlada, l’escoltaven boca oberta -Novel·letes menorquines-.
escoltar tant com sa coa d’es moix
No escoltar (Mall). |
no fer cas, no fer atenció, escoltar amb un flabiol sonant (Gir) |
Mester Nadal los escoltà tant com sa coa d’es moix –Rondalla Mn. Alcover-.
escoltar-s'ho tot
Tenir prou paciència per entomar les crítiques, els insults o les cabronades sense esverar-se. |
no empipar-se mai; tenir conformació o resignació |
Cada setmana vénen mares a tocar els rosaris; ens ho hem d'escoltar tot, els mestres!
Jo m’ho escolto tot a classe: què vols fer-hi!
S'ho va escoltar tot, però va cobrar (li va dir 'vós sou un lladre', al paleta).
escoltar-se
Parlar amb arrogància. |
ésser orgullós, altiu, entonat |
Aquest presentador s'escolta.
Aquell noi s'escolta ell mateix (es pensa que és important).
Aquell, quan parla, sembla que s'escolta. nota: Vegeu també 'escoltar 2', al Volum 1
escoltar-se'n de fresques (o quatre de fresques)
Rebre crítiques molt dures, sovint amb males maneres. |
sentir-se'n de fresques, escoltar-se'n quatre (Gir), escoltar-se'n de tots colors, escoltar-se quatre paraules, rebre un moc |
El senyor batlle ha fet el carrer al seu gust, però se n'ha hagut d'escoltar de molt fresques (li han dit de tot).
Quan te n’escoltes quatre, ja reacciones.
Aquell mestre em castigava el noi, però el vaig anar a trobar i se'n va haver d'escoltar quatre.
Em va vendre un cotxe que no ha anat mai bé, però se n'haurà d'escoltar quatre de fresques, el dia que el trobi! Li diré de tot.
Quan el trobi, ja s'escoltarà quatre paraules!
Li han dit de tot: ja se n'ha sentides de fresques!
escoltar xiulant (una cosa)
No escoltar, algú, allò li diuen. |
no fer cas de, escoltar amb un flabiol sonant |
A -Li has dit a la nena que no s'enfili a la tanca? B -Sí, i m'ha escoltat xiulant (ja hi torna a ser enfilada).
escoltetes en reunió, falta d'educació
Parlar a cau d'orella en públic no és correcte (Val). |
en un grup s'ha de parlar per a tothom |
Nen: escoltetes en reunió, falta d'educació.
escolteta: Acte de dir coses a cau d'orella. Fer escoltetes o dir a escoltetes: parlar a cau d'orella. «Què dieu tant a escoltetes?»; DCVB)
escombrar cap a casa
Afavorir-se a si mateix o a les persones properes. |
procurar per a un mateix, fer anar -o tirar- l'aigua al seu molí |
L'àrbitre escombrava cap a casa -Avui-.
No escombres tant cap a casa i reconeix que t’has equivocat (Val).
escombrar d'un lloc
Fer fora d'un lloc (ara s'usa en qüestions esportives). |
tirar fora, foragitar, expulsar, gitar; derrotar |
Cada dia anava a dinar a cals sogres, però l'han escombrat.
Si vosaltres dos no jugueu, ens escombraran de la pista.
escopir a la cara
Rebutjar quelcom, o algú, amb males maneres (Gir-Bar). |
desdenyar, insultar, ofendre, menysprear; clavar un moc; demostrar aversió |
Els vaig anar a convidar al casament del noi i em varen escopir a la cara (ja eren renyits i jo volia tornar a l'amistat).
Si en demanes mil euros, d'aquest auto, t'escopiran a la cara! (té vint anys)
M'ho va escopir a la cara! (m'ho va retreure de forma violenta, Bar).
escórrer el 'bulto' **
Aquí hi ha molta feina per fer: no facis l'orni! (o no facis el desentès, no t'esquitllis, no toquis el dos, no fugis d'estudi, no facis el ronsa -ronso a Gir-; no no escorris el 'bulto').
Els veïns, quan hi ha una reunió, s’escapen per allà on poden (o s'escapoleixen, fugen, esquitllen, es fan fonedissos, desapareixen, s'esfumen, toquen el dos; no s'escorren per allà on poden, escorren el 'bulto').
Si ara no signes el contracte, nosaltres després ens en llavarem les mans.
escorxar la guilla
Vomitar (Vic) |
gitar, perbocar, canviar la pesseta (Ca), boçar (Val) |
Vaig haver d'escorxar la guilla.
escriure una pàgina brillant
Reeixir en alguna comesa, fins a obtenir reconeixement social. |
viure un dia memorable o gloriós, fer una gran aventura |
Peter va escriure les pàgines més brillants al Tour -C33-.
escup es sous!
Se sol dir, en termes amistosos, quan algú ha de pagar però dubta o pareix que li dol (Eiv). |
escup!, paga d’un cop!, afluixa la mosca! -o la bossa-, grata't la butxaca! |
Va, escup es sous! -Arrels-.
escurar-se la gola
Estossegar per treure's alguna nosa de la gola (Bar). |
netejar-se el canyó -o el coll-; estossegar, tossir |
En Francesc es va escurar la gola abans de parlar, ehem, ehem!
escurçar la diferència
Acostar, dos competidors, els seus resultats. |
disminuir, empetitir, reduir (el marge, la distància, el marcador), rebaixar, acurçar, acurtar; minvar (una diferència) |
No crec que els nostre equip escurci ara la diferència.
A -Al pas que camines ja l'atraparàs aviat. B -Home, miro d'escurçar la diferència.
escurçar-se el dia
Haver-hi cada dia menys hores de sol. |
fer-se el dia més curt, fer-se fosc més aviat, llostrejar de seguida |
Com que el dia s’escurça anirem cap al lloc ben tost –Nous escrits-.
escurçar-se la corda
Quedar pocs anys de vida a algú (Fi). |
això s'acaba! |
La corda s'escurça! (ho diu un vell).
esfullar la margarida
Eixir de dubtes després d’haver reflexionat. |
desfullar -o despullar- la margarida, rumiar, aclarir dubtes |
Quan esfulli la margarida, t’ho diré.
esgarrifar-se de
Emocionar-se fortament. |
escarrifar-se de (Ca), esborronar-se, estremir-se, espantar-se, esfereir-se, posar els pèls de punta |
M'esgarrifa de veure aquestes criatures esventrades a la televisió.
Aquest home va anar a la Legió Francesa i s'escarrifa de ser viu (de les bales, dels combats).
nota: Vegeu també 'esgarrifar', al Volum 1.
esmenar la plana *
Es creien molt sabuts, però quan va parlar el ministre els va rectificar (o corregir, contradir, fer llaurar drets, fer anar drets; millor que esmenar la plana).
esmolar es barram
Xerrar molt i sense necessitat (Mall). |
xafardejar, (tenir la llengua ben esmolada; esmolar sa garrova, esmolar sa llengua Mall) |
Aquest al·lot xerra massa, té es barram ben esmolat.
esmolar-se les dents
Preparar-se a atacar, preparar-se intensament per a alguna exigència (Gir-Bar). |
treure les ungles |
El drac ja s’esmolava les dents -Conte-.
Ara que s’acosten les eleccions, els diaris s’esmolen les dents.
esmorzar de ganivet i forquilla
Esmorzar molt complet i suculent (Bar-Gir). |
M'agrada fer l'esmorzar de ganivet forquilla.
espai de temps
Període de temps. |
estona, lapse, durada, temps |
En un espai de temps tan breu és impossible de fer l’examen.
espantat com un cuc
Molt atemorit (Ca-Am). |
espantat com una gallina molla (Am), aterrit, esparverat, esglaiat, estamordit, estar més mort que viu |
Quan se’n va anar el llum, al vespre, va passar una noia espantada com un cuc.
Estic espantat com una gallina molla! (l’han d’operar).
Aquell li va dir 'et fotré una hòstia que t'esmarraré!', i està espantat com un cuc.
Ha fer un tro esquerdellat i tenim el gos espantat com un cuc.
El tenen estamordit, l'escorpí, aquestes formigues (el tenen voltat i no es mou).
esmarrar: Fer malbé, deixar impossibilitat, Ca.
esquerdellat: Esquerdat, estrident.
espatlla amb espatlla *
Ho han fet tot junts (o plegats, costat per costat, en comú, ensems; millor que espatlla amb espatlla) -CI-.
espatllar el son
Alterar el son. |
dessonillar, deixondir, deixondar, desvetllar, trencar el son, despertar; espatllar la migdiada |
Havent dinat vaig a fer un cluc i despenjo el telèfon perquè no m'espatllin el son (no em truquin a mig fer).
El soroll que anit feia el veí de baix netejant-se el desllunat em va dessonillar (Val).
cluc: son, clucaina, cabotada, becada, becaina
desllunat: celobert
espatllar un llit
Desfer-lo (Ca). |
Algú ha espatllat el llit (era fet).
espera-ho!
Indica que una cosa no passarà. |
ja pots comptar!, compta-hi!, busca-ho! |
A -Algun dia ens convidaran a dinar. B- Espera-ho! (no hi comptis)
nota: Vegeu també 'esperar 4', al Volum 1.
espera-ho assegut *
Demanes un crèdit de dos-cents mil euros? Ja pots anar-lo esperant! (o ara li fan el mànec -Gir, Mall-, ara correran a fer-te'l!, planta-te-la al clatell; millor que espera'l assegut).
A -No em deixaries pas el cotxe una setmana? Demà m'afaitaràs! (o ara hi corro! -vol dir que no-; millor que espera-ho assegut))
nota: A Mallorca es diu "esperar d'asseguts" en aquests casos. Això ens fa pensar que podem tenir a davant una frase que es diu de molt antic. Caldria esbrinar-ne l'origen.
espera i esguarda
Ho sol dir qui es cansa d'esperar. |
espera i aguarda (Mall), espera que espera; fer cua |
M'havien de dur el dinar, i jo espera i esguarda, i el dinar no venia mai.
No hi vull pas anar a comprar entrades; em tindrien dues o tres hores allà espera i esguarda, fent cua!
nota: D'un que sabem que no vindrà se sol dir: posa-t'hi bé (Am) vés-lo esperant (Ca), vés esperant que vingui! Ex.: A -Espero la Miquela. B -Vés-la esperant! (ha anat a Tarragona)
espera la segona volta!
Expressió que aconsella de treure profit de les coses bones quan es pot, quan s'és jove. |
aprofita-te'n quan passa, és quan són calentes que es pelen les castanyes; espera que siguis vell! (ironia) |
A -Avui fan ball. B- Ja hi deveu anar. A -No, volem anar a dormir aviat. B -Espereu la segona volta! (ironia = ja hi anireu quan sigueu vells).
espera't!
Vol dir que una cosa encara no és segura. |
ja en parlarem!, s'ha de veure!, encara no has dit poder -potser-! |
A -El pont és farà. B -Espera't!
espera un poc, que ma mare va haver d'esperar nou mesos
Vol dir que no hi ha necessitat de frisar o de fer via (Mall). |
deixem pixar el matxo!, no vagis de pressa |
No hem de frisar, ningú no mos encalça, i tu, Joan, espera un poc, que ma mare va haver d'esperar nou mesos.
esperar a
No fer una cosa fins a la data que es diu. |
esperar fins |
Ja ho farem; esperem a demà.
A -Jo no en faig, d'excursions. B -Espera a tenir 70 anys! (o espera que tinguis!)
esperar 'aconteixements' **
Ja hem demanat el permís d’obres. Ara hem d'esperar (o ara hem de veure què ens diuen; no esperem aconteixements).
Nosaltres ja hem presentat els papers, ara hem de mirar què ens diuen (o saber com acaba, esperar què passa; no esperar aconteixements).
El president va considerar oportú no fer res, de moment (o esperar, estar a l'expectativa; no esperar aconteixements) -Avui-.
esperar amb candeletes
Esperar una cosa o un esdeveniment amb molt de desig (Gir-Bar). |
esperar amb un pam de dents (Am), esperar amb deliri -o delit, il·lusió-, anhelar, delejar, tenir un deliri per, desitjar, esperar com les ànimes el bé (Val) |
Tots esperem la fi de curs amb candeletes.
Em trigava que fos la festa major, l'esperava amb deliri! (Gir)
L'esperava amb un pam de dents, aquesta manilla! (ha fallat una manilla i té un sol atot).
Tenia un deliri per anar a festa major i ballar sardaneS'esperava el premi amb deliri.
S'ho espera amb una afició, el gos! -anar a caminar-
trigar: Tenir moltes ganes que una cosa s'acabi, o pressa perquè arribi -DPC-.
esperar amb els matxos carregats
Tenir ganes que arribi una persona per discutir-hi, enfrontar-s'hi, etc. (Am) | voler la revenja |
A -Has vist la teva cunyada? B -Sí, i ja m'esperava amb els matxos carregats (es discuteixen per una herència).
Aquells dos ja ens deuen esperar amb els matxos carregats (ahir els varen guanyar jugant a la botifarra i avui estaran ressentits i voldran guanyar ells).
esperar bateig
Es diu de la dona que està embarassada. |
estar prenys, estar ocupada, esperar una criatura, estar en estat |
Ara està delicada perquè espera bateig.
esperar com aigua de maig *
Em vaig presentar al premi i ara estic esperant amb candeletes que em truquin (o anhelant, delejant; no com aigua de maig).
Espero les vacances amb afecció (no com aigua de maig).
esperar com un sibil·lí
Armar-se de paciència (Men). |
tenir un sac de paciència |
La promesa sempre li arriba tard, però ell la espera com un sibil·lí.
esperar la becada
Esperar una cosa bona amb deler (Am). |
esperar amb candeletes, esperar la paga, expectar |
Els xiquets ja esperen la becada (ja neguitegen, la vigília de Reis).
La gossa ja espera la becada (dinem i ens mira fixament).
esperar que escampe
Esperar sense fer res, abans que les coses s’aclarisquen o es diluïsquen (Val). |
esperar que passi el mal temps, mirar què passa, esperar que passe la maror (Val) |
Abans de prendre qualsevol decisió, esperarem que escampe l’escàndol -Saó-.
Tranquils doncs, amb les accions que tenim, i a esperar que escampe.
nota: Aquesta frase feta també es diu en castellà. A València té força tradició i pensem que és bona.
esperar reva
Esperar que toqui, en una cua (també "demanar reva", Ca). |
esperar torn, esperar tanda |
Senyora, aquí s'ha d'esperar reva! (ho diuen a una dona que passava al davant de les altres en una fleca)
Cada persona que arriba demana reva.
Esperi el seu torn, si us plau (quan li toqui).
esperem la palpada del sol
Ho diuen els pescadors que volen anar a pescar si la tramuntana bufa massa fort. En sortir o pondre’s el sol, de vegades el vent es calma una mica (Cotlliure, Cat Nord).
esperit de contradicció
Es diu d’una persona que no s'avé a res, que sempre vol discutir, que quan els altres diuen naps, ella diu cols (Gir-Bar-Mall). |
conflictiu, difícil, intractable, reconsagrat, estrany, ésser un cerca-raons, ésser un picaplets |
Tots els altres mestres volem fer pont i ella diu que no: és un esperit de contradicció!
Ara diu que no vol anar demà a la platja: és un esperit de contradicció! (ahir demanava per anar-hi).
espero i desitjo *
Dit d’una cosa massa densa. |
Espero que algun dia plogui (o espero amb candeletes que, compto que; millor que espero i desitjo -redundància innecessària-)
espès com un roc
Dit d’una cosa massa densa. |
massa compacte, atapeït, concentrat |
Ens han servit un arròs espès com un roc.
Acabem de gastar aquest ciment; si no, a la tarda serà espès com un roc i l'haurem de llençar.
espès d'idees
Dit de qui no mostra clarícia en els seus pensaments, que entra en contradiccions. |
espès, enterbolit, obtús, desorientat, que ha perdut l'oremus; grosser, curt d'enteniment |
És tan espès d’idees que per molt que parla no se li entén res.
Avui ho fem molt espès; em sembla que perdrem (rugbi).
espesses vegades
Vol dir que una cosa s’esdevé o pot esdevenir-se molt sovint o de manera freqüent (Mall). |
amb freqüència, moltes vegades, espesses voltes (Eiv) |
Els plats d’aquests restaurants espesses vegades ens resulten sorprenents -Mirall-.
Patia fam espesses vegades.
espina dorsal
Part central o important. |
pal de paller |
Els dos defenses són l’espina dorsal de l’equip -TV3-.
espolsar-se les mosques
Excusar-se, rebutjar responsabilitats; saber deslliurar-se d'assumptes o persones inconvenients (Gir-Bar-Mall). |
treure's les puces de sobre, donar la culpa als altres, rentar-se les mans, espolsar-se les puces, (llavar-se les mans, llevar-se les puces de damunt Val) |
L'economia va malament, però ell s'espolsa les mosques (el ministre).
Té molts alumnes suspesos, però ell es lleva les puces de damunt (Val).
Ell sempre s’espolsa les puces (no vol responsabilitats, dóna la culpa als altres) -Mall-.
L'arbitre s'espolsa les puces (no vol maldecaps i xiula la fi del partit).
esprémer-se el cervell
Fer un gran esforç mental. |
cremar-se les celles, trencar-se el cap, trencar-se la closca; rumiar, cavil·lar, rompre's el cap, gastar-hi molt de suc de cervell (Mall) |
Ara volen aprovar sense esprémer-se el cervell.
Cada any haig de rumiar molt quan faig la declaració de renda.
esquena d'ase
Lleuger pendent de la carretera, fet perquè hi rellisqui l’aigua de pluja i no en dificulti la circulació de vehicles. |
inclinació cap als dos costats |
Una carretera, si és ben feta, fa esquena d’ase i escup l'aigua cap a fora.
esquena per esquena
Es diu de dues persones que es troben situades ben a prop, però mirant en direccions oposades. |
donant-se l'esquena |
La tenia esquena per esquena, al menjador (asseguda a darrere meu en una altra taula).
esquilar a pèl i a repèl
Tallar els cabells molt fortament. Per extensió, guanyar (Ca). |
passar a pèl i a repèl, plomar a pèl i a repèl, ensarronar, aixecar la camisa, tondre (Mall) |
L'han esquilat a pèl i a repèl.
Avui ens han esquilat a pèl i repèl! (ens han guanyat tres cops, a cartes).
T'esquilarem a pèl i a repèl, com els soldats.
esquinçar-se les vestidures
Escandalitzar-se o fer veure que s'està escandalitzat. |
esgarrar-se les vestidures, escandalitzar-se |
No s’entrenen prou, però quan perden partit rere partit s’esquincen les vestidures.
esquitllar-se com una anguila
Lliscar de les mans (Ca). |
relliscar, esguillar, lliscar, esmunyir-se, escolar-se, rossolar, llenegar (Ros, Mall), esvarar (Val) |
M'esquitlla com una anguila, aquest meló (el vol tallar i se li escapa).
ésser (+ adjectiu) com una mala cosa
Ésser de la pitjor manera. |
ésser el súmmum de, ésser el caramull de; ésser l'esca del pecat, ésser una mala peça |
És malparit com una mala cosa.
Tenen una nina petita, i dolenta com una mala cosa.
ésser (+ adjectiu) fins a dalt de tot
Es diu de qui té un defecte molt accentuat. |
com ell mateix |
Quina dona! És xafardera fins a dalt de tot!
No me’l dugueu aquell home, que és emprenyador fins a dalt de tot!
ésser (+ adjectiu) perquè sí
Tenir, una cosa, una qualitat en un grau molt alt. |
molt, fora mida, altament |
La vostra nena és bonica perquè sí.
Aquest metge és simpàtic perquè sí.
nota: No estem segurs de la correcció d'aquesta expressió. Si algú ens pot ajudar, li estarem agraïts.
ésser (+ nom) de noms i de fets
Coincidir el sentit del nom o del cognom d’una persona amb la seva realitat. |
t'ho dius i ho ets |
Tu, Miquel, ets ric de noms i de fets! (és diu Miquel Ric i té molts diners)
Aquell és Feliu de noms i de fets! (és enfeliuat, Mall)
feliu: Persona poc eixerida (Vegeu Volum 1)
ésser (+ nom) segur
Ho diu qui preveu un fet de manera segura. |
amb seguretat, amb certesa, sens dubte |
Quedar-se així, suat i aturat, és refredat segur.
Aquest número és premi segur (tindrà premi).
Si et quedes aquí, tens un cop de pilota segur (hi ha mainada que hi juguen).
Córrer amb el cap moll és refredat segur.
ésser (+ participi)
Forma composta verbal, equivalent al perfet o al passat (Gir-Val). |
Aquest rellotge és comprat a un gitano.
El vestit és fet a mida.
ésser (+ persona) fet
Ésser com una altra persona. |
ésser el seu pare pastat, ésser igual, ésser idèntic |
Aquest nen és pare fet.
ésser a
1 Ésser el torn d'algú; ésser una cosa d'algú (Ca). |
tocar, haver de |
En Joaquim és a posar, ara (juguen al dòmino; ha de posar).
Qui és a parar?
La casa és a partir (no és d’un de sol fill, Am).
2 No haver fet, encara, quelcom (Am). |
no haver realitzat |
A -Algú ha deixat la clau del pany. B -Jo no, encara sóc a passar-hi (per tant, no hi he deixat la clau).
nota: No sabem si "ésser a" és una forma catalana antiga o un gal·licisme. En tot cas, ens agrada.
ésser a cames
Faltar poc per deixar una cosa enllestida o resolta (Gir). |
ésser a punt d'acabar, tenir força enllestit, tenir a cames (Ca), tenir guanyat, ésser a punt d'acabar, ésser força llest, tenir avançat |
Hem passat molta misèria, però ara ja som a cames (ja ens n'hem sortit).
Al maig el curs ja és a cames.
A -El noi fa cinquè de carrera. B -Ja ho té a comes, ara (li falta poc).
Ja la tenim cames, aquesta partida (ens falten pocs punts).
Ara ja ho tenim a cames (a punt d'acabar-ho).
Ara ja les tenim guanyades, aquestes veremes (demà les acabarem).
ésser a can Collons
Es diu d'una empresa que funciona malament o d'un lloc on hi ha un gran desordre (Gir). |
ésser a can Seixanta -o ésser can Seixanta-, ésser a can Pixa Rellisca (Bar), ésser a can penja-i-despenja, (ésser a can Bardaixa, a cal Podrit, a can Xixa (Am), ésser un femer (Val), ésser un bordell, quin bordell!; ésser a la gana (Lleida) |
A l'estiu, el servei de correus és a can Collons! (les cartes arriben tard, s'equivoquen de bústia, etc.).
Aquest dormitori és a can Seixanta! (el llit per fer, llibres a terra, etc.).
Com vols que treballin, si aquella casa és a can Bardaixa? El pare s’emborratxa cada dia!
Aquest hotel se n'anirà al clot perquè és a cal Podrit (hi ha un gran desordre).
Allò era a cal Podrit i ens havíem d'esparracar molt per poca cosa.
Aquella escola és a can Penja-i-despenja: els mestres no van ni als claustres (Am).
esparracar: Matar-se treballant.
Si l'assegurança no respon, som a la gana tots, els pagesos (després de la pedregada).
Aquell dona va mal fumuda, té la casa bruta: sembla a can Bardaixa.
ésser a cavall (d'algú)
Controlar una persona a fi de corregir-la o per empipar-la. |
vigilar, no perdre d'ull, cascar (Val) |
La iaia sempre li era a cavall, perquè es tallés els cabells.
Si no li som a cavall no fa els deures.
Casquem-li o no ens pagarà.
ésser a darrere
Ajudar a una persona, si aquesta no pot fer un pagament o una altra cosa. |
fer fermança, ésser a la rereguarda |
Ho pagues tu i, si un mes no pots pagar, jo ja seré a darrere (t'ajudaré, ho diu el pare al noi, Am).
Si no hi fossis tu a darrere, ben res! (-si no l'ajudessis-, ho diu la mare de la filla, no faria la feina, Am).
ésser a dintre de (o a dins de)
Controlar una cosa, conèixer-la molt bé. |
saber-ho, dominar-ho; ésser ficat a tot arreu, estar pertot, ésser a tot arreu |
El teu germà ja t'avisarà quan hi hagi places, ell és a dins (treballa a la batllia).
Els d’hisenda són a dintre de tot i ho saben tot.