claror viva
La llum del sol (Ca). |
la llum del dia |
És millor llegir allà, perquè hi ha claror viva (no ens cal un llum).
clau de volta
Element fonamental d'un projecte. |
clau, pal de paller, mare dels ous, part essencial, pedra angular, pedra cantonera |
La reinserció, clau de volta de la dimissió -Punt-. Els periodistes no som la clau de volta de... -Punt-.
El català ha de ser una pedra angular de la política de la Generalitat.
Els drets humans foren la pedra cantonera per poder anar acostant... -Saó-.
clavar el clau per la cabota
Intentar fer una cosa impossible (Val). |
voler fer entrar el clau per la cabota, voler tocar el cel amb la mà, voler agafar la lluna amb les dents -o amb un cove- (Val) |
Tot el curs fent el gos i ara vols aprovar-lo en una setmana; com sempre, vols clavar el clau per la cabota.
clavar-la *
El Castelló juga molt bé (o juga divinament, juga magníficament; al Castelló totes li ponen, li va com una seda, li va vent en popa; no la clava).
clavar-la pansida
Saber fer qualsevol cosa amb gran habilitat (Val). |
ésser més viu que una mostela, tenir molta lletra menuda, capissar-hi molt, clavar-la |
Ha guanyat tants diners perquè ja des de jove sabia clavar-la pansida -Temps-.
L'has clavada (has dit la veritat).
clavar la vista
Mirar fixament. |
clavar els ulls, mirar de fit a fit (Val), fitar |
Ell li clavava la vista des de l'escenari.
clavar en creu
Perjudicar greument. |
fer malbé, castigar |
Anar a viure a pagès és tan sa que vulguis, però és clavar en creu la mainada.
A -Ara, un pagès sense màquines és clavat en creu. B -I amb màquines també. Veig que tots pleguen.
clavar-ne una al mall i l'altra a l'enclusa
No encertar gaires vegades les coses (Bar). |
errar-la, espifiar-la, endevinar-ne poques |
Aquest home en clava una al mall i l'altra a l'enclusa: negoci que fa, negoci que no va bé.
nota: 'Una al mall i l'altra a l'enclusa' també vol dir que cal estar atent a tot, que cal vigilar (Bar).
clavar-se en
Interferir en alguna cosa (Cas). |
posar-se en, ficar-se en |
...i era gent normal, que no es clavava en res.
clavar un moc
Contestar de manera desagradable i contrària al que hom podia esperar (Bar). |
(ventar, fúmer, fotre a l'Empordà), clavar un perboc, clavar un miquel (Bar), pentinar bé, pentinar ben pentinat |
Quin mal caràcter que té! Li vaig dir si ja es trobava bé i em va clavar un moc.
cloc-piu
Es diu de qui té poca salut (sentim també cloc-i-piu; Bar). |
(estar pioc, no estar prou fi, no estar gaire catòlic, estar gamat Gir); (coc-piu, cop-piu Mall), (anar pioc, estar malaltís o malaltús Val) |
El nen avui estava cloc-piu i no li hem pogut fer dir res.
cloquejar el cap
Pensar o raonar de manera desordenada a causa de l’excés de treball, del mareig, del soroll excessiu, etc. (Mall) |
rumiar, estar atordit, batre el cap, perdre el paner (Mall) |
Es trobava mossèn Alcover al palau de Pedralbes, a l’antesala del despatx reial, fent-se cloquejar el cap -Bruixat-.
clot de la llaminadura
Forat de la barbeta (Am). |
Aquest noi té el clot de la llaminadura molt marcat.
cloure barrina
Fer un tracte. Es diu més "fer barrina" (Mall). |
arribar a un acord, tirar-se de barrina (Mall) |
Abans de cloure barrina d’un mul... –Nous escrits–.
cobrar és molt dolç, pagar molt amarg
Sol agradar més cobrar que pagar.
cobrar-se víctimes *
La violència ja ha fet dotze víctimes (o causat, provocat; no s'ha cobrat).
cobraràs sense ser dissabte!
Se sol dir per amenaçar a les criatures que no creuen (Ca). |
picar els dits!, estirar les orelles! |
A -No hi aniré pas a comprar! B -Nena, cobraràs sense ser dissabte!
cobrir l'expedient (o: tapar, complir)
Fer una cosa sense ganes, fer-la perquè toca. |
sortir del pas, salvar les aparences; fer-ho per sortir del compromís, per tirar endavant, per quedar bé, perquè ens ho manen, perquè s'ha de fer |
Sempre li haig de tapar l'expedient (tapar els forats, amagar els defectes).
Anem tapant l'expedient (dissimulant, amagant el pecat).
Es limiten a complir l'expedient.
L'he anat a veure per tapar -o complir- l'expedient (per quedar bé).
nota: No trobem 'cobrir l'expedient' al DIEC.
cobrir les aparences *
Aquests cursets no serveixen per a gaire res, ens els fan per sortir del pas (o per salvar les aparences, per fer veure que es fa alguna cosa, per sortir del compromís, per tirar endavant, per quedar bé; millor que per cobrir les aparences).
cobrir les espatlles
Ajudar a algú, protegir-lo dels perills. |
guardar les espatlles, defensar, fer costat |
En Joan ha fet molts negocis, però el seu pare sempre li ha cobert les espatlles (és ric, té influència i l'ha ajudat en els mals moments).
Ho diu per cobrir-se les espatlles (per si surt malament). Els policies que han declarat no han pogut cobrir les espatlles al seu company perquè... (cas de tortures) -TV3-.
cobrir-se de glòria
Fer el ridícul. |
quedar com un senyor; cobrir-se de merda |
S'han cobert de glòria (l'equip de futbol no fa el passadís al campió) -Avui-.
còctel explosiu
Barreja extravagant o extraordinària de persones. |
floret, tria, selecció |
Aquest còctel explosiu... (d'actors d'una pel·lícula) -Avui-.
coent com un gra d’all
Molt enutjat (Mall). |
irritat, irat, furibund, aïrat, encès d’ira. |
I, coenta com un gra d’all, enflocà: “pardalero murcià!”, al capità dels dallons –Albellons–.
coixejar del mateix peu *
Tots els joves d’ara pateixen del mateix mal, no tenen disciplina (o tenen el mateix defecte, s'assemblen com els testos a les olles, són de la mateixa estofa; no coixegen del mateix peu).
colar un gol *
M'han estafat (o engalipat, entabanat, esquilat; millor que m'han colat un gol).
colgar l'api
Penetrar sexualment (Alt Urgell). |
(ensorrar l'api, abeurar la tita, buidar la bossa, desembussar l'aixeta, ficar la cuca al cau, fotre un clau, jugar a pares i mares, fer ballar la baldufa al cau, regar la flor (Tresponts), cardar, fotre, (embotir-la, ficar-la Val), boixar (Mall) |
Aquest home al cap no hi té sinó la bona teca i colgar l’api -Trabucs-.
coll d'ampolla
Lloc on la carretera no és prou ampla i hi sol haver embussos de cotxes. |
pas estret |
L'ampliació de la A-7 alleugerirà el coll d'ampolla de les autopistes catalanes -Avui-.
collir una mentida
Adonar-se que algú diu una mentida. |
veure una mentida |
És bon noi, però li he collit alguna mentida.
nota: Vegeu també 'collir 3', al Volum 1.
'colmar' les il·lusions
L'ascens ens fa molt contents (o ens fa feliços, ens deixa molt satisfets, satisfà -o curulla, omple, sadolla- les nostres il·lusions; amb l'ascens no cabem a la pell, no toquem de peus a terra, no hi veiem de cap ull; no 'colma' les nostres il·lusions).
color d'or vell
Groc marronós (Am). |
M'han regalat un jersei de color d'or vell .
color de gos com fuig
Es diu d'una cosa bruta o vella, que ja té el color molt desgastat. |
color d'ala de mosca |
Aquesta paret era groga i ara és de color de gos com fuig. Aquests texans ja són de color de gos com fuig.
color de merda d'oca
Es diu de qui fa cara de malalt. |
fer cara de merda d'oca; estar esblanqueït, pàl·lid, groc |
A -Avui tens la cara de color de merda d'oca. B -És que he tingut febre.
colpir on més dol *
Han bombardejat Sarajevo per fer com més mal millor als bosnians (o per fer tant de mal com poden, perquè van amb tota la mala llet del món; millor que han colpit on més dol) -CR-.
colze a colze *
Hem treballat junts molts dies (o frec a frec, plegats, costat per costat, units, conjuntament, fent-nos costat, de costat; no colze amb colze).
Els sindicats hem d'anar sempre junts.
com (aproximació) *
Feu-lo bullir uns deu minuts (o aproximadament deu minuts, si fa no fa deu minuts, devers deu minuts (Mall); no com uns deu minuts).
nota: 'Com' no indica indeterminació.
com (+ infinitiu)
Construcció que s'ha d'admetre, segons Ruaix, perquè representa una elisió de l'oració principal. |
com podem (+ infinitiu), manera de (+ infinitiu) |
Com ser notícia sense fer res -Avui-.
Com pujar els mobles al tercer pis sense suar.
com (+ nombre) *
Ho va fer fa cosa d’un any i mig (o fa aproximadament; fa un any i mig, si fa no fa; xic més xic menys, poc ça poc lla, deu fer; no fa com un any i mig).
El lledó és una drupa de cosa d'un centímetre (o que fa més o menys, d'aproximadament, no com d'un centímetre).
com (+ subjuntiu)
Si vinc, ja t'ho explicaré! (no com vingui).
Si ens perdem, farem tard (no com ens perdem).
Si no véns, no et donaran la medalla (no com no vinguis).
Si perdem al camp de l'Andratx, baixarem de categoria (no com perdem).
com (+ temps) *
Hi vaig estar una hora, més o menys (o aproximadament una hora, si fa no fa una hora; millor que com una hora) -CR-.
nota: 'Com' és un mot innecessari, parlant de quantitats; no té valor d'aproximació.
com (+ voler)
Amb facilitat (Gir, Mall). |
de la manera que vol, fàcilment, còmodament; ha estat bufar i fer ampolles |
Li entren dos contraris, però se'ls treu de sobre com vol.
Aquesta herba no la treus pas com vols de l'hort.
Aquests gimnastes es retorcen com volen (en saben molt).
com a
En qualitat de. |
en la faceta de; perquè és, fent la funció de, fent de |
A -T'agrada? B -Com a persona, no; com a polític, sí.
Com a esportistes que són, han valorat la comoditat... -C33-.
Hi va com a director (perquè n'és) -TV3-.
Treballa com a mecànic (o treballa de mecànic).
nota: Ens fa l'efecte que 'treballa de mecànic' indica més estabilitat, mentre que 'treballa com a mecànic' indica més eventualitat, com si es poguera fer un altre ofici en qualsevol moment.
com a *
1 Maten dones algerianes com conills (o com si fossin conills; no com a conills) -Avui-.
Les temperatures més fresques són a València (no com a més fresques, tenim les temperatures de València).
Sortien aproximadament 3.000 persones (o si fa no fa; no sortien com a 3.000 persones).
2 Ens fan servir de moneda de canvi amb altres països (-als pescadors-; no com a moneda de canvi).
3 Sentirem una cançó que porta de títol Mallorca (o titulada, que duu per títol, que es diu, anomenada; millor que que porta com a títol).
com a més *
Tenim les temperatures més fresques a València (o destaquen, sobresurten; millor que com a més fresques, les temperatures de València).
El més interessant que m'ha dit ha estat... (la cosa més interessant que; millor que m'ha dit, com a més interessant, que...).
No vinguis pas més tard de la una (millor que com a més tard, vine a la una).
S'ha de fer abans de dimarts (o l'ultim dia que es pot fer és dilluns; millor que s'ha de fer com a més tard, s'ha de fer com a molt tard).
com a molt *
A Mallorca no hi ha rius, a tot estirar algun torrent quan plou (o com a màxim; millor que com a molt).
Ens queden deu programes, a tot estirar (o comptant llarg, pel cap alt).
Vent de força dos, pel cap alt. Comptant llarg, deuen cobrar trenta euros.
Han de tancar, estirant-ho molt, a les dotze de la nit (millor que com a molt tard).
Els resultats se sabran dijous, anant bé (o no se sabran abans de dijous; millor que se sabran com a molt aviat, dijous).
com a mostra un botó *
Hi ha nois amb pocs recursos que són capaços de fer una gran carrera universitària, i aquí en teniu un exemple (o una mostra; també i a tall d'exemple mireu en Jordi, a manera d'exemple, com a mostra; no i com a mostra un botó, per mostra un botó).
com a picat d'aranya
Molt enrabiat (les aranyes –peixos– tenen una pua enverinada dalt el cap que causa dolors molt intensos a qui n’ha estat ferit, cosa que de vegades ocorre als pescadors i als peixaters Mall). |
enfurismat, rabiós, irritat |
Quan ells el sentiren, com a picats d’aranya se giraren cap a ell i... –Adagiona–.
com a poc *
L'obra costarà cinc milions, per no dir més (o com a mínim, pel cap baix; no com a poc).
N'ha pagat com a mínim dos-cents euros.
Aquesta feina necessitarà pel cap baix una setmana.
A -Quants dies us hi estareu? B -Ben bé una setmana i potser més, encara no ho hem decidit.
com a tal
Perquè és això. |
en qualitat d'això, pel fet de ser; de la manera que és ara, en la versió actual |
La identitat que tenim els catalans pel fet de ser-ne....
L'UCE va néixer com a tal l'any 1969 -Avui-.
com a tot fill de de veí (o de veïna) *
També t'han de donar permís, com a tothom (o com als altres; no com a tot fill de veí).
com abans millor *
Ho volen saber com més aviat millor (o tan aviat com es pugui, d'hora, prompte, de seguida, tost, sense tardar; millor que com abans millor) -CR-.
Que surti com més aviat millor -Avui-.
com aigua de maig *
Estic esperant el film amb candeletes (o amb il·lusió, amb deler; millor que com aigua de maig).
Els punts d'aquest partit són esperats amb candeletes (o com el Messies, com l'aigua de maig; millor que com aigua de maig).
La Penya ha de guanyar aquest partit. Ho necessita com el pa que menja (no ho necessita com aigua de maig) -TV2-.
nota: Es podria dir 'com l'aigua de maig', segons Ruaix.
com així?
Fórmula per demanar una explicació (Mall). |
per què?, com és?, com és això?, què t’ha passat? |
Com així no has vingut?
A –No us les compraré pas aquesta vegada. B –Com és així?
Sa mare li va dir: “Com així arribes tan tard?”.
Però, i com així mestre Nadal no era mort?, segur que pensareu vosaltres –Adagiona–.
Com això no t'agrada? -IB3-.
I com és això que teniu un disc? -Mirall-.
com als vells temps *
Ara no es poden fer les coses com en aquell temps (o com fa temps, com quan érem joves, com en altre temps, com temps endarrere, com abans; millor que com als vells temps) -TV3-.
com anem?
Pregunta que se sol fer en trobar persones que fa temps que no es veuen. |
com aneu?, com va? (Val), com van les coses?, com va la vida?, com prova la vida?, com va això?; què fem?, què feu?; com esteu?, com estàs?, com es presenta? |
A -Hola Joan!, com anem? B -Mira, anem fent!, i vosaltres?
Com es presenta el Nadal?
com aquell
com sempre, si fa no fa, ni bé ni malament |
A -Ha anat bé el dia? B -Com aquell.
com aquell qui (+ anar)
Com si. |
en direcció a |
A -Escolteu, per anar a la Vajol? B -Sí, com aquell que anéssiu a la Jonquera i agafeu el trencant d'Agullana, que és a mà esquerra.
com aquell qui diu
Si fa no fa. |
pràcticament, gairebé, quasi, ben mirat, s'ha de dir |
Aquest auto, com aquell qui diu, hauríem estalviat diners comprant-lo nou. Sempre té avaries!
Ja tenim les veremes acabades, com aquell qui diu.
Com aquell qui diu, del sou no en teníem ni per menjar.
Hi érem tots, com aquell qui diu.
Com aquell que diu, s'ha deixat guanyar.
nota: Millor que 'com qui diu'.
com aquell qui és boig
Actuar, algú, fent veure que no sap res d'allò que ha passat en un lloc. |
com aquell qui res, com aquell qui bada (Val); fent el boig, fent com aquell qui no sap res, fent el paper de met -o de mec-, fent el despistat, fent el beneit |
A -D'on has tret aquestes sabates tan barates? B -De ca la Carmela. A -No és tancada, la botiga? B -Sí, però jo, com aquell qui és boig, hi he entrat i encara m'han despatxat.
C -Avui m'ha dit el director que una mare de sisè m'ha denunciat. D -I què has fet tu? C -Jo, com aquell qui és boig, he anat cap a sisè a fer classe. Ja en tinc el cul pelat d'aquestes misèries (ja hi estic acostumat).
com aquell qui res
1 Dissimuladament. |
com si res, fent l'orni, sense fer cas de ningú; sense mirar prim |
Aquelles dones se'm varen acostar, com aquell qui res i em varen robar la cartera.
Em cobra trenta cèntims cada dia de més, com aquell qui res, i per mi són molts diners.
2 Impassible. |
com si res, com si tal cosa, tranquil, sense mirar prim |
Havia estat a la presó i ho explicava com aquell qui res (tan desimbolt).
Quan la trobis, com aquell qui res! (la xicota l'ha deixat).
Si et diuen vaca, com aquell qui res (no t'empipis).
Ho acabaré com aquell qui res! (en faig molta via; en falta poc).
Ara donen els cèntims com aquell qui res (subvencions).
Sento vint barbarismes en mitja hora, com aquell qui res (entre mestres).
No ho digueu pas a ningú, que es pixa al llit; com aquell qui res!
Jo com aquell que res, de política (no en parlo, no en dic res).
com aquell qui sent ploure
Es diu de qui no fa cas d'allò que li manen o expliquen (Bar). |
com si sentissis ploure (Bar), com aquell qui escolta ploure (Mall), com aquell que bada, com aquell qui res, escoltar xiulant |
Suara et deia com ho has de fer, i tu, com aquell qui sent ploure. Ara que t'ho expliqui ta mare!
com ara
Per exemple. |
com, com és ara, per exemple |
Hi ha plantes com ara la farigola i el romaní que volen sol.
Un persona grossa, com ara jo, és difícil de moure.
Hi ha coses mal fetes, com ara entrar en un lloc sense dir bon dia.
Molts animals, com són ara els conills, mengen...
com ara plouen figues
Es diu de quelcom que és o que sembla del tot impossible. |
ni remotament, ni per miracle, no m’ho crec. |
Aquest bullit l'heu fet vós com ara plouen figues.
com cal
Ben fet. |
tal com toca, com toca (Mall), així com pertoca, de la manera més justa, correctament, com Déu mana, com ha de ser, a consciència; formals, assenyats, justos, educats (dit de les persones), com ha d'ésser una persona o una cosa |
Les coses s'han de fer com cal (o tal com cal).
Sembla un noi com cal.
És un noi com ha de ser.
Els llits s'han de ser com toca -IB3-.
com comprendràs *
Ja ho entendràs, venir per dos paquets no és rendible (o ja ho comprendràs, com deus comprendre, com pots comprendre, ja s'entén, no costa pas d'entendre, ja es veu; millor que com comprendràs, venir...).
com de *
Li deia que la faldilla li queda molt bé (no com de bé li queda) -TV3-.
Veig que els diners públics es gestionen molt malament (no veig com de malament es gestionen els diners públics).
Recordo que ens ho passàvem molt bé (o que bé que ens ho passàvem; no recordo com de bé ens ho passàvem).
A -És dolent. B -N'és molt? (o tan dolent és?, vols dir?; no com de dolent?)
com de costum
Tal com se sol fer. |
com sempre hem fet, com d'habitud |
Em tracta com de costum -TV3-.
Ja arribes tard, com de costum!
com de passada *
Ho va demanar fent veure que no li interessava (o fent el desentès, fent el paper de met, sense donar-hi importància, tot parlant d'altres coses; no com de passada).
X va dir, aprofitant l'avinentesa, que tenia una gran fe -Avui-.
com deu anar la truja pel rostoll!
Es diu quan a algú se li suposa una gran activitat sexual (Am). |
com deu cardar!, com s'hi deu fer!, quines rebolcades hi deu haver! |
A -Aquells dos fa quinze dies que es coneixen i ja han anat a passar vuit dies a Mallorca. B -Ara compta!, com deu anar la truja pel rostoll!
com Déu mana
Tal com s'ha de fer. |
tal com ha de ser, tal com cal, de qualitat |
Fan un pernil com Déu mana -TV3-
Es tracta d’una senyoreta tal com cal, que tinc bon ull –l'Armariet-.
com el primer
Com els que ho són més. |
és dels que ho fa més, com els millors |
A la feina, el meu noi és ben considerat com el primer.
Lluitaré com ell millors -D. Barna-.
com el que més *
Si vinc, treballaré com el primer (o com cap altre, tant com pugui, d'allò més; millor que com el que més).
com ell de (+ infinitiu)!
També: com tu de..., com vosaltres de... Es diu per retreure a algú quelcom que ha fet. |
ja no ho havies d'haver fet, no sé per què li va haver de dir |
A -Quan li va dir que el seu noi bevia, ella es va esverar de mala manera. B -Com ella de dir-li!
C -Van entrar a robar a casa perquè vaig deixar obert. D -Com tu de no tancar la porta!
com ell mateix
Es diu de qui té una característica molt arrelada. |
com ell sol, com no n'hi ha d'altre, en gran manera, com una mala cosa, com ell tot sol (Mall) |
L'Esteve és batusser com ell mateix.
L'Ignasi és tossut com ell mateix!
És gamarús com ell sol!
Casat amb mestressa Llertrudis, grassa i ronyosa com ella tota sola, duen una vida miserable -L'humor-.
Me'n record bé d'en Toni, era caparrut i una mica sull, però bon al·lot com ell tot sol -Romanç-.
com els àngels *
Tira magníficament (o beníssimament -Mall-, d'allò més bé, divinament, a meravella, rebé; millor que com els àngels).
Està jugant aquest Wimbledon divinament -C33-.
com els ases els pets
Molt sovint (Gir-Bar). |
manta vegada, repetidament, l'un darrere l'altre; sense reflexionar, fotre-les com els burros els pets |
La noia deixa anar els renecs com els ases els pets.
Aquella àvia diu les mentides com els burros els pets.
Aquest home les fot com els burros els pets (diu el que pensa, sense rumiar -també vol dir no ésser políticament correcte-).
A -Aquests alumnes fan faltes d'ortografia com els burros els pets. B -És igual, la qüestió és que s'expressin. A -I tant!, no fos cas que, per escriure sense faltes, perdessin el fil!
com els festejos del Benlliure: ensumar i riure
Ho diu qui no aconsegueix cap relació sexual (Tresponts). |
no colgar l’api; fer com els burros de Biure, trempar i riure (Ca) |
A –Què, com va anar divendres al vespre? B –Com els festejos del Benlliure: ensumar i riure.
com en ell és habitual
Com ell sol fer. |
com acostuma a fer ell, com és el seu costum |
No ha servit com en ell és habitual (tenis) -TV2-.
(adjectiu) + com és
Manera de reforçar l'adjectiu. |
com que és tant (+ adjectiu); amb el que és (+ adjectiu); malgrat tot, malgrat això, tot i ésser |
Badoc com és, pot caure.
Trempada com ets, ja et sortirà una bona feina.
Fins i tot l'àvia Maria, sorda com era, es va aixecar (de la bomba).
com és (o com són)
Es diu per mostrar sorpresa. |
quines coses!, ara mira, tu!, llamp me mati!, com són les coses! |
Eh com és l'esport! Ha perdut la millor! -C33-.
Com són els adolescents! Com més bons tractes els fas, més t'atracallen!
com és (o com són) *
Com que són més de les cinc, ja tothom és fora (o com que ja són les cinc; no com són les cinc).
com és això és una altra cosa
Això que comentem també passa quan fan altres coses. |
de la mateixa manera que passa això, passen altres coses |
Els del can Llopis són massa confiats i es deixen fotre: despatxen, se'n van a dins i els roben; i com és això, és una altra cosa.
És força mentider, i com és això, són moltes altres coses.
com es diu...?
Manera popular de demanar un preu (Gir). |
quan val?, quin preu té? |
A -Mestre, com es diu aquest préssec? B -A tres euros el quilo.
com es menja això?
Pregunta que es fa per demanar una explicació. |
com s'entén, com lliga, com pot ser, com és possible |
Dieu que és tan bon poeta i no ha guanyat mai cap premi? Com es menja això?
Sempre hi ha hagut aigua calenta i ara no, com es menja això?
com és que? (o com és?)
Per quin raó? |
per què?, per quin sentit?, per quin motiu? què ho fa que?, com és això? |
Com és que demà no veniu? Com és que ara s'ensenya poc francès?
A -No he anat a triar la pel·lícula? B -Com és?
C -L'any vinent no apujaran els jubilats. D -Com és?
Com és que te'n va parlar?
com és sabut *
La silicona, tothom ho sap, s'utilitza per engrandir els pits (o com ja se sap, ja se sap; no com és sabut; millor que com és sabut) -Avui-.
com està el pobre!
Expressió que denota sorpresa o dubte, en les oracions exclamatives, davant de qualsevol situació (Val). |
qui ho havia de dir!, hi ha broma baixa (malestar)! |
He llegit el diari, i com està el pobre!
com està l'orgue!
Es diu quan algú no està d'humor (Val). |
com està el pebre!, hi ha broma baixa; no estar per orgues, no estar per brocs, no estar per solfes (Val) |
Si no t’has de quedar a dinar no cal ni que entres. M’has sentit?- Collons com està l’orgue! -Les coses clares! -Séquies-.
com estam? pocs doblers i molta fam
Es diu, en to humorístic, per dir que anem molt escassos de diners i que patim necessitat (Mall).
com et sembli!
Contesta que no deixa dubte (Am). |
com et sembla!, que et sembla!, i tant!, evidentment! |
A -L'Àngel et pot dur els paquets de Girona, si vols. B -Sí, pagant! A -Com et sembli! (és un ordinari, un transportista)
com et va? *
Hola Miquel, com va això? (o com anem?, com van les coses, com et prova, com et va la vida?; millor que com et va?)
com et vagi més bé
De la manera que penses que serà millor. |
com et vagi millor, com vulguis, com et sembli |
A -Vols que acosti més el camió a la porta. B -Fes-ho com et vagi més bé.
C -Voleu l'anunci allargat o quadrat? D -Com us vagi millor.
E –Vols que torni, al vespre? F –Fes com vulguis.
com ha d'anar?
Temença per les conseqüències que pugui tenir, per a algú o per a quelcom, la falta de la persona que la suporta. |
què passarà?, com s'ho farà?, com anirà endavant?, com se'n sortirà?, com viurà? |
Com ha d'anar, en Joan, el dia que jo falti? (ho diu la mare; el fill beu)
Com ha d'anar, l'empresa, quan falti l'amo?
com ha volgut
Sense que ningú li faci nosa. |
tal com ha volgut, de la manera que ha volgut, sense cap entrebanc, sense cap destorb |
Ha rematat com ha volgut.
Vegeu també 'com (+ voler)'
com hi ha món!
Exclamació que denota sorpresa o curiositat (Gir-Bar). |
com hi ha Déu! és ben bé!, qui ho havia de dir!; llamp me mau, llamp me mati (Ca) |
Com hi ha Déu que m'agradaria saber que hi fan tantes hores al lavabo!
A -Has vist com fan el túnel a sota la via? B -Com hi ha món! Quines màquines tan ben parides!
Com hi ha Déu, m’ho pensava! (que delegaries, jugant a cartes).
C –Que no vingui una pedregada com l’any passat! D –Sí, com hi ha Déu! (teniu raó).
Feia una fred que tremolàvem, com hi ha Déu! -a l'estiu- (Girona).
Encara que cullis la caca del gos, sempre queda un llepet a terra, com hi ha Déu!
com ho dius, això?
Contesta de qui no entén bé un tema o no hi està d'acord. |
com ho fas anar?, explica-m'ho bé, vols dir? |
A -Cada entrada ens costarà cinquanta euros. B -Com ho dius, això?
C -Durant el temps de la República, l'avi era del POUM. D -Com ho dius, això?, qui t'ho ha venut?
com ho farem (o faré, faràs, faria...)
S'usa per demanar quina solució es triarà davant d'un problema. |
què farem?, quin camí agafarem?, com ho adobarem? |
Com ho farem si no plou abans de l'estiu?
Com ho farem, per sopar, si no l'hem encarregat? (és molt tard)
Com ho faria l'àvia si no hi hagués plats? (ho diuen en conya, perquè frisa).
com ho fas anar, això?
Manera de demanar un aclariment a qui parla. |
com ho dius, això, torna-m'ho a explicar |
A -L'àvia no ens volia guardar la mainada i deia: "Qui hagi fet el cogombre que se'l posi a l'ombra". B -Com ho fas anar, això? (= com ho dius?)
C -Què dius que varen dir, les mares, de la sisena hora? D -Vejam, com ho varen fer anar? (tal com ho varen explicar)
Com ho has fet anar això? -CR-.
com ho portes? *
A -He plegat de fumar. B -I com et va? (o i com ho tens?, i com et trobes?, i com ho vius?. i com t'ho fas?, què fas?; millor que i com ho portes?)
Com et trobes? (o ja et vas refent?, ja estàs més animat?; millor que com ho portes? (se li ha mort un fill)
Sóc epilèptica, però no m'hi amoïno gaire (o no m'hi capfico, me'n surto bé, tinc bona vida; millor que però ho porto molt bé) -TV3-.
com ho saps!
Que sí. |
i tant!, de seguida!, ho sabessis!, ja tens pla raó! |
A -Aniràs a casament? B -Com ho saps!
C -Et vas equivocar casant-te amb una dona rica. B -Com ho saps!
com ho sents! *
A -T'has comprat un cotxe de dos-cents cavalls? B -Tal com ho sents! (o ja ho has entès bé, i tant; no com ho sents!) -TV3-.
Ho dic tal com ho sent (no ho dic com ho sent)
com ho tens, això?
Es demana com està una qüestió. |
com et va?, en quin punt està?, com et trobes?, què fas? |
A -Véns a dur el cotxe a adobar? (al mecànic) B -Sí, com ho tens, això? (la feina)
com ho veus?
Es demana l'opinió de l'altra persona. |
què te'n sembla?, ho trobes bé?, què n'opines?, què en penses? |
Ens volen apujar el dos per cent enguany. Com ho veus tu?
com ho vols fer!
Mots de resignació. |
com ho farem!, què hi farem!, què hi vols fer!, ho hem de prendre, paciència, no podem pas tirar el cap per les parets! |
A -S'ha trencat el mirall. B -Com ho vols fer! Si s'ha trencat, s'ha trencat.
C -Noi, ens fem grans. D -Sí, com ho vols fer!
Ja ho sabem que els impostos pugen, com ho vols fer!
Si menges t'engreixes, però si no menges et sents flac. Com ho vols fer!
Com ho vols fer? El meu noi ve; no puc pas dir que el d’ella no vingui, de tant en tant, a dinar (tenen un fill de cadascú).
E -Es caga i pixa. F -Sí, com ho vols fer?
com Jesucrist germans
Cap. |
ni un |
A -Tu n'has de tenir molts, de diners. B -Sí, com Jesucrist germans.
com jo!
No (Gir). |
ja pots comptar!, i ara! |
A -És molt savi l'Andreu! B -Com jo!
C -Era de la resistència, en Pep? D -Com jo!
E -Parla anglès, la Clàudia? F -Com jo!
Ho saben com jo, els del temps (el temps que farà d’aquí a tres dies).
com la copa d'un pi *
És un futbolista que no té preu (o molt bo, de primera, excel·lent, com una casa de pagès; no com la copa d'un pi) -TV3-.
Parlarem amb un gran especialista (o amb un dels millors del món, amb un cap de brot, amb una figura) -TV3-.
com li vingui en gana *
L'entrenador avui pot canviar tants jugadors com vulgui (o com li vingui de gust, com faci falta; no com li vingui en gana).
com mai *
Us divertireu més que mai, veient aquest film (o com no ho heu fet mai, molt, fora mida; no com mai).
Està jugant divinament (o d'allò més bé, més bé que mai, magníficament, com una seda).
com mana la tradició *
Han pujat a Montserrat a dur-hi el pessebre, com és costum (o com és tradició, com es fa sempre; millor que com mana la tradició) -TV3-.
Beu, com és costum en aquests llocs (o com se sol fer; millor que com mana la ocasió) -Punt-
com mentre
Expressió que s’usa com a conjunció adversativa, per contraposar una oració a una altra (Mall). |
mentre que |
És vergonyós que, com mentre hi ha molts mallorquins i mallorquines joves que tenen títol d’infermeria i estan sense feina, hagi de venir una forastera a robar-nos el lloc de feina -Temps-.
com més (+ mot), més
Vol dir, irònicament, que cada dia es va perdent l'afecte que es tenen les persones o bé la salut o la joventut (Gir-Bar). |
cada vegada fem les coses pitjor; com més va, més malament anem; anem a mal borràs; com més va, més grosses les traiem (Mall) |
Ara, les cases, de nou en nou ja s'esquerden: com més anem menys valem.
Com més va, més grosses les traiem (casos de corrupció) -Temps-.
com més aviat millor
S'usa per expressar el desig de fer quelcom. |
cal que, convé molt que, tinc moltes ganes de; com més prompte millor, com més prest millor |
Com més aviat siguem fora, millor.
Hem de fer obres com més aviat millor.
Ho volem publicar com més prompte millor -Temps-.
Que vengui com més prest millor -Fets, Men-.
com més clars, més amics
Convé parlar amb franquesa. |
no anem amb embuts, les coses han de ser clares, parlant clar ens entendrem, parla clar; a l'amic, a la cara li ho dic (Tresponts) |
M'estimo més que em diguis quan val i que m'ho cobris: com més clars, més amics.
Si t'estimes més que partim el negoci, fes-m'ho saber: com més clars, més amics!
com més cosins, més endins
S'assegura que el fet de ser parents no sol impedir les relacions sexuals entre les persones (Gir-Bar). |
L'amor no es detura per qüestions de parentiu. |
com més en tens, més en gastes
Vol dir que el valor dels diners és relatiu. |
no cal guanyar tant per viure, com més se'n tenen, més se'n deixen (a l'hora de la mort) |
A -Si jo treballo, anirem més ratxosos. B -Més diners, i què? Ja vivim bé i com més en tens més en gastes. Hem de mirar que els nens no pugin com el porquet de sant Antoni.
com més estrets de dalt, més amples de baix
Vol dir que les persones poc intel·ligents solen ser més promíscues (Figueres). |
com més flac és el ruc, més mosques
Les desgràcies solen anar a les persones que ja són desafortunades. |
ase magre, ple de mosques -o de nafres-; ca magre, puces; misèria fa misèria |
A -Pobre noi, primer la dona el va deixar i ara ha quedat sense feina. B -Ja ho diuen: com més flac és el ruc, més mosques -La Cellera de Ter-.
com més frissen, manco en tenen (o quan)
Vol dir que, de vegades, la impaciència per obtenir alguna cosa fa que hom tardi més a tenir-la, o que, fins i tot, no arribi a assolir-la (Mall) |
de pressa i bé, no pot ser; qui molt frissa, molt tropissa (DCVB) |
Si volem esser eficients i anar bé no hem de córrer, perquè com més frissen manco en tenen.
frissar: Frisar
com més hi fas, més hi perds
Vol dir que moltes vegades qui més treballa més mal considerat és. |
qui més hi fa, més hi perd |
A -Agafa-t'ho bé, que a la nostra empresa, per desgràcia, com més hi fas, més hi perds. B -En fa d'anys que ho veig!
com més ho moc, més ho embrut
Vol dir que d'un assumpte enutjós val més no dir-ne res (Mall). |
la merda, com més la remenen, més put; val més deixar-ho córrer |
Jo per mi, com més ho moc més ho embrut. Jo crec que val més deixar-ho anar -Els voltors-.
El PNN no se'n surt, ben al contrari: com més mou més ho embruta en perjudici seu.
Jo per mi, com més ho moc més ho embrut. Jo crec que val més deixar-ho anar -Els voltors-.
com més lluny millor
Es diu d'algú que no interessa. |
ja fos fora! |
A -La teva germana va a viure a Alemanya. B -Molt bé, com més lluny, millor!
com més petita és la nou més remor mou
Es diu de les persones baixes -d'estatura o d'estatus-, quan sempre volen la raó, quan no callen, quan es fiquen en tots els assumptes, etc. (Gir-Bar). |
tan petit i tan carregós!, (cama curta, llengua llarga; l'animal, com més petit, més guit; és xic i malparit; Tresponts)
A -La Joana, tan petita que és i com cridava a l'assemblea del futbol! B -Sí, com més petita és la nou més remor mou.
Tan petit que és i la brega que aixeca, aquest: com més petita és la nou més remor mou.
com més privada, més desitjada
Les coses prohibides solen fer més il·lusió. |
sigueu tolerants! |
A -La nena voldria festejar i encara la veiem jove. B -Tingueu en compte que una cosa, com més privada, més desitjada.
com més rics, més rucs
Vol dir que la riquesa no implica seny o saviesa, sinó que els més rics són els qui més poc en tenen –Adagiona-.
com més serem, més riurem
Ho diuen les persones quan no veuen cap inconvenient a ser molts en un lloc (Gir-Bar). |
com més són, manco s'enyoren (DCVB) |
A -La Júlia i el seu home també vénen a casament. B -Va bé; com més serem més riurem.
com més va
Com més temps passa. |
cada vegada més -o menys-, cada dia que passa |
Com més va, menys m'agrada, el futbol.
Com més va, més responsable se'l veu.
Com més va, més venem.
Com més va, més ximplet es torna.
Com més va, més bé estic tot sol.
Els bombardejos augmenten cada dia que passa.
com n'és de (+ adjectiu)
Manera de començar frases ponderatives. |
que n'és de (+ adjectiu) |
Com n'és de senzill, fer servir aquest aparell! -TV3-.
com ningú *
És qui millor coneix el desert (o és el millor coneixedor del desert, el coneix com cap altre; millor que coneix el desert com ningú) -TV3-.
No hi ha ningú més que sàpiga comunicar-se amb els convidats com ell (o és qui millor es comunica amb; millor que sap comunicar-se com ningú amb els seus convidats) -Punt-.
És qui fa més gols (o és el millor fent gols, és el màxim golejador, no n'hi cap més com ell, fent gols; millor que fa gols com ningú) -TV3-.
com no **
1 A "com que no", no es pot suprimir "que".
Jo, com que no m'he casat, no puc parlar del matrimoni (o com que no sóc casat, no com no m'he casat). -TV3-.
2 El mot "com" no té mai sentit condicional.
Si no t'afanyes, arribaràs tard (no com no t'afanyis).
Si no em dónes la pilota, et pegue -Val- (no com no em dónes la pilota).
Ha començat el curs escolar amb poques incidències; només podem parlar d'algunes queixes (no ...amb poques incidències, com no sigui algunes queixes) -CR-.
3 La locució "com no" no pot substituir "evidentment, i tant".
Destaquen, evidentment, els vint punts d'en Carles -TV2- (o és clar, i tant; no i destacar, com no, els...).
Agraïm la seva companyia i la seva participació, naturalment -R4- (o per descomptat; no com no)
Les eleccions s'han celebrat, no cal dir-ho, a tota Europa (o és clar; no com no, a tot Europa) -CR-.
Celebrarem els cinquanta anys del col·legi i, per descomptat, convidarem l'antiga directora (o naturalment, i tant que, és clar; no ...i, com no, convidarem l'antiga directora).
4 Les construccions (com + infinitiu) es poden admetre, segons Ruaix (v. Diccionari auxiliar).
Com aprendre aprendre anglès en un mes (no com aprendre anglès en un mes).
com no n'hi ha
Molt i molt (Tresponts). |
com no n’hi ha d’altre, d’allò més |
La meva néta és trempada com no n’hi ha.
com no podia ser d'una altra manera *
Com ja tothom esperava, van acabar cantant (o com ja es veia a venir, no podia acabar de cap més manera, tal com era d'esperar, com era inevitable; millor que com no podia ser d'una altra manera) -TV1-.
com no sigui *
No sé pas quan et podré ajudar, si no és a l'hora del pati (o fora que ho faci a l'hora del pati, llevat que; no com no sigui a l'hora del pati).
nota: Vegeu també l'entrada 'com no'.
com nou
Vegeu 'quedar nou'
com per (+ complement)
Creiem que és un localisme d'Amer.
1 Com per això
Equival a "per aquest tema", "per aquesta qüestió", "per això".
A -En Joan no m'ha pagat, encara. B -Com per això no pateixis; és bon pagador (ja ho farà).
2 com per mi
Expressa l'opinió favorable de qui parla. Equival a "per a mi", "a mi em va bé", "per la meva part, ja m'està bé", "d'acord".
A -Has de dir quelcom més? B -No, com per mi ja hem acabat.
Com per mi ja podeu anar a jugar (si no us ha castigat cap més mestre). Com per mi, ja hi està bé això aquí (no cal treure-ho).
Aquest gos, com per mi, no fa res (sembla manyac, no mossega).
Com per mi ja hi pots trucar.
com per **
Estan massa enfeinats per donar-me menjar (millor que com per donar-me menjar).
Tinc massa feina per embarcar-me en aquest projecte (o i no em puc embarcar, i no tinc temps, ara no em lleu, etc.; millor que com per embarcar-me).
Amb un avantatge de dos a zero no ens podem pas adormir, però... (millor que tres a zero, un avantatge no com per adormir-se, però...).
com perquè **
El futbol és un esport massa fort perquè hi juguin les dones (o per jugar-hi les dones; no com perquè hi juguin) -Punt-.
És massa conegut perquè se l'ignore (Val).
com pitjor, millor *
Se sol respondre a qui pregunta com ha anat una cosa. Vol dir que no hi ha hagut res d'especial (Ca). |
A mi em sembla que, com més malament vagin les coses, més bé ens en sortirem (o per mi, que s'aixafi tot!; per mi, que es perdi tot!; com més malament vagin les coses, millor; millor que com pitjor, millor).
nota: 'Com pitjor, millor' no és una frase feta és genuïna. Són millor les alternatives que us proposem.
com pluja menuda
En molta quantitat (Am). |
a pluja menuda (Ca), per donar i per vendre |
Els gols entraven com pluja menuda (13-1).
Els soldats queien com pluja menuda.
com pocs *
És generós com pocs n'hi ha (o com n'hi ha pocs -Val-, com no n'hi ha, no n'hi ha gaires, de generosos com ell; no en corren gaires com ell, no se'n troben gaires com ell; millor que és generós com pocs).
com podeu pensar
Com ja us podeu imaginar (Franja, Mall) |
ja podeu pensar, ja us podeu imaginar, com ja podeu suposar |
Com podeu pensar, es feia de tot menys jugar amb nines (en una casa de nines, ací meuques) –Encara rai...!–.
com quants? **
A -Tinc molts llibres a casa. B -Quants en tens? (o més o menys quants?; no com quants?) -TV3-.
C -Guanyo poc ara. D- Quant guanyes, aproximadament (o quant, més o menys?). -TV3-
E -És molt lluny Gualta (o gaire lluny; no com quant de lluny?) -TV3-.
com que
Indica la causa. |
perquè, a causa |
Com que no pesa gaire, l'avia, cau i no es fa mal.
Com que no venies, hem començat de sopar.
com que (o com què) **
No deies que ens tocaria el Benfica? (o no parlaves del Benfica?; no ens havia de tocar el Benfica, segons tu?, no com que el Benfica, eh?)
A -Tinc por que em passi alguna cosa. B -Què tens por que et passi? (o què et pot passar?, de què tens por?, per què?; no com què?) -TV3-.
C -Llegeix, el teu home? D -Sí, molt. C -Quines coses? (o quines lectures?, què li agrada llegir?; no com què? -TV3-.
com, que no? *
A -Demà els mestres no treballen? B -Per què no? (o i ara!, com així?, com s'entén?, què passa?, què dius ara?, com és?; millor que com, que no?).
com quedem?
Expressió de desacord davant d'una situació. |
maco!, què és això?, no en volia pas saber de més fresques! quins cordons!, com s'entén? |
Mai no teniu totes les eines que necessiteu; com quedem, aquí! (ho diu l'amo de la casa als paletes)
He vingut tres vegades per cobrar, com quedem, aquí! A mi no em feu córrer més, si us plau.
Una persona poc hi pot anar a cagar al carrer!, i un gos sí? Com quedem! (es queixa de les cagarades de gos)
Com quedem aquí!, no puc fer ni un viatge?
com qui? (o com quina?) *
A -Jo faig moltes coses els caps de setmana. B -Quines coses fas? (o com ara quines?, quines fas?, què fas?, es pot saber què fas?; no com quines?)
com qui dóna pa al gos
Per commiseració; perquè no ha gosat dir que no (Bar). |
perquè feia pena, per compassió |
A -Li he hagut de dir tres o quatre vegades que em deixi la furgoneta. B -I te l'ha deixada? A -Sí, com qui dóna pa al gos.
com qui el vegi (+ verb)
Manera d’introduir un record (Men). |
sembla que el veig, encara el recordo |
Solia passar pes Molí de Dalt per fer drecera, com qui el vegi venir tira-tira amb les mans darrere -Fets-.
com qui ho digués a s’ase
Es diu quan es parla amb una persona però aquesta no contesta ni en fa cas (Men). |
com si es parlés a la paret, com qui sent ploure, com si ho digués a sa paret (Mall) |
Ja li dic a en Joan que porta els cabells massa llargs, però com si ho digués a s'ase.
com qui no fa
Sense donar-li gaire importància; sense gaire dificultat (Cas). |
com aquell que no fa, com aquell qui res |
La cabra va entrar com qui no fa en un terreny regat.
com qui no fa res
Sense gaire esforç. |
com si res, com aquell qui res, com si res no fos, de qualsevol manera, com qui no diu res |
Practiquen aquest esport com qui no fa res –Saó-.
nota: Josep Balbastre diu que 'com qui no fa res' no és recomanable.
com qui no ha fet res
Sense immutar-se (Men, Mall). |
com si res, com aquell qui res, com si res no hagués passat, dissimuladament |
S’altra vigilava que qualcú no les veiés i tornaren a partir com qui no ha fet res –Fets–.
com qui no vol la cosa *
-Pensem que hi ha frases fetes millors que aquesta. Exemples:
I una navalla que alguns duen com qui res (o tranquil·lament, sense donar-hi importància; millor que com qui no vol la cosa) -Avui-.
Fes-ho dissimuladament, de robar fulles de morera (o com si res) -TV3-.
Sense esforçar-s'hi gaire, el Girona guanya (o sense suar) -CR-.
Com qui no diu res, arribem a la sisena pregunta (o com aquell qui res, com aquell qui bada, sense adonar-nos-en) -CR-.
En Jordi, com aquell qui res, es beu una ampolla de ginebra (o com si res, com qui res, com qui no diu res, com qui no ha fet res; no com qui no vol la cosa).
Com qui no diu res, també va aparèixer la Lliga Professional (o sense fer gaire fressa, com aquell qui bada) -C33-.
Tu, a les sis, dissimuladament, te'n vas (o com si res, fent el desentès) -TV3-.
Es presenta com qui té la raó (Val).
com qui siguis d'Alaior!
Es diu quan una persona no comprèn una cosa o fa el boig (Men). |
n'he vistos de més trempats!, sembla que baixis d'Oix! |
Encara no ho has entès? Com qui siguis d’Alaior!
com res
Amb facilitat (Gir). |
com si res, sense esforç, com aquell qui res, com si tal cosa, bufant |
Les aranyes s'enfilen per les parets com res.
Creix com res, aquesta planta (molt).
Passa com res, el meló (és de bon menjar).
Ha passat com si res (sense saludar, fent el distret)
L'hem avisat dues vegades i ell, com si res (deixa pixar el gos a la nostra paret).
com s'entén això?
Expressió d'incredulitat. |
com s'entén?, com quedem aquí!, això no m'ho empasso!, això no lliga! |
Ahir no va venir a treballar i avui juga a futbol; com s'entén això?
Sempre dius que t'agrada caminar i, cada vegada que et convidem a venir-hi, tens feina; com s'entén això?
Dius que no té casa i que varen anar a dinar a casa seva, com s’entén? (això no lliga).
Aquí diu que m'han fet una radiografia, i no me l'han feta, com s'entén?
com s'ha de fer!
Fórmula de conformitat. |
què vols fer?, què s'ha de fer?, és lògic |
A -Miro la televisió i, a les onze, a dormir. B -Com s'ha de fer!
com s'han de dir, les coses?
Expressió d'amenaça d'un superior que s'ha cansat que no el creguin. |
vols que t'ho expliqui d'una altra manera?, si no ho dic cantant ho diré xiulant (Ca) |
Noi, ja et vaig dir la setmana passada que s'ha d'arribar al despatx a l'hora; com s'han de dir les coses?
Nena, t'he dit suara que has d'anar a la font; mira que si no t'ho dic cantant, t'ho diré xiulant (et castigaré).
com sardines al barril
Es diu quan hi ha persones molt juntes en un lloc. |
anar -o estar- estrets, anar premsats, (com sardines en llanda, com figues en cofí Val) |
Ahir al tren anàvem com sardines al barril.
com se faria!
Comentari que es fa d'algú que es pensa que és imprescindible, o d'una cosa que passa massa sovint (Am). |
ja seria estrany que no ho fes!, com ho faríem si no passes això! |
A -La Júlia també fica el nas a cals consogres. B -Ja ho suposo. Com se faria! (el fica a tot arreu)
C -És núvol avui. D -Sí, com se faria! (cada dia plou)
com si amb ell no anés la cosa *
Parlava com si aquest tema no li importés (o com si no li fes res, amb indiferència; no com si amb ell no anés la cosa) -Avui-.
com si de (+ article + nom) es tractés *
Anava vestit com si fos un músic (o de músic, com si es tractés d'un músic; no com si d'un músic es tractés).
com si diguéssim
Fórmula que s'usa per a matisar un comentari. | com aquell qui
diu, per dir-ho així, pràcticament, gairebé |
Varen venir vestits d'executius, com si diguéssim -TV3-.
El president, com si diguéssim, no ha fet... -Punt-.
com si fos ara
Hom ho diu d'una cosa que recorda molt bé (Gir-Mall). |
com si ho veiés |
Me’n recordo com si fos ara, del dia del teu bateig.
Era una doneta de quasi noranta anys, com si la vegi, amb sa cara redoneta –Fets, Men-.
com si fossis a casa teva
Fórmula de cortesia. |
sense fer compliments, tu mateix |
Agafa les coses que et convinguin, com si fossis a casa teva.
nota: Hi ha qui diu, filant prim, que dient això li recordes que no és a casa seva.
com si ho veiés!
Exclamació de qui tem que passi quelcom. |
fos tan segura la rifa de Nadal |
A -Trencaràs aquest plat, no hi juguis! B -No home no! A -Mare de Déu; com si ho veiés!
Aquest rellotge irà a terra; com si ho veiés! (el nin hi juga)
Algun dia perdrà les claus i l'haurem d'anar a obrir, com si ho veiés!
com si no anés amb ell *
En Josepet no s'hi fa; és com si el partit no li interessés (o com si el partit no anés per a ell, com si tant se li'n fes guanyar com perdre; no com si no anés amb ell) -C33-.
com si res
Sense gaire esforç. |
fàcilment, tranquil·lament, sense suar gaire |
Hem guanyat com si res.
Aquest pis, amb el vostre sou, el pagareu com si res.
com si res no hagués passat (o com si no hagués passat res)
Sense rancúnia; sense tenir en compte les dificultats. |
com aquell qui res, com si res, tranquil·lament |
Ahir ens vàrem ben discutir i avui hem treballat de costat, com si res no hagués passat.
Acabat el partit, el pare em va fer anar a sulfatar, com si res no hagués passat.
com si se l'hagués empassat la terra *
Poc es veuen enlloc els veïns, és com si s'haguessin perdut (o com si s'haguessin fos, sembla que l'aigua se'ls ha beguts, sembla que s'hagin amagat; millor que és com si se'ls hagués empassat la terra).
com si tal cosa *
Després dels crits de l'espectador, ha continuat el programa com si res (o com si no hagués passat res, com aquell qui res, com qui res, amb naturalitat, sense donar-hi importància; millor que com si tal cosa) -Avui-.
com sigui
Fent totes les coses possibles perquè sigui. |
de la manera que sigui, sigui com sigui, en qualsevol cas, tant sí com no, costi el que costi, de tota manera, peti qui peti |
Això s'ha de fer com sigui -Temps-.
com sigui que
Per la raó que s'exposa. |
com que, pel fet que, ja què, per tal com, tenint en compte que |
Com sigui que l'avió va arribar amb tres hores de retard...
nota: Nosaltres havíem cregut erròniament que aquesta locució era un barbarisme, però la trobem en molts diccionaris i és bona. Dispenseu-nos per l'error.
com són de **
Per demostrar que són virils han de... (o la seva virilitat; no com són de virils).
com són les coses
Manera de començar explicacions de fets que han passat per atzar. |
oi quines coses!, quines casualitats!, ara fixa't, ara ves, ves per on |
No ens veiem mai amb en Pere, i ahir, com són les coses, el vaig trobar dues vegades.
Mira com són les coses: en Miquel em truca per convidar-me a casament i, parlant parlant, vaig saber que la seva xicota i jo som entre família.
Guaita com són les coses: aquell noi, si el despertador li hagués tocat, ja seria mort (no va poder agafar l'avió que va caure).
com t'ho fas?
Pregunta que se sol fer a qui li van bé les coses. |
com t'ho pentines?, com t'ho arranges?, com t'ho manegues? (Bar) |
Com t'ho fas per trobar-te tan bé?
Com s'ho farà per viure, si no treballa?
No sé pas com s'ho pentina, la Núria, per fer tants diners.
com t'ho han de dir?
Expressió d'amenaça d'un superior que s'ha cansat que no el creguin. |
com s'han de dir les coses?, vols que t'ho expliqui d'una altra manera?, com se t'ha explicar? |
Com t'ho han de dir que, quan passes, has de tancar la porta?
Com li he de dir que està bé! -el problema- (ho pregunta moltes vegades).
No tibis tant la corda, com t'ho he de dir? (ja li havia dit abans)
Noi, com t'ho he de dir que callis?
con tal que (i: con tal de) **
Per menjar faria qualsevol cosa (o per poder menjar, mentre tingués menjar, sempre que tingués menjar, si em donessin menjar; no con tal de menjar).
nota: Vegeu també 'amb tal que'.
com tants *
El noi beu massa, com n'hi ha molts (o com molts d'altres, com els altres, com tants d'altres, com n'hi ha d'altres, tants n'hi ha; millor que com tants).
com tirar avellanes
Fer una cosa amb molta facilitat (A Ciutadella en les festes de Sant Joan es tiren avellanes; Men). |
ésser bufar i fer ampolles, ésser peix al cove, ésser un segar de pèsols |
Ha fet el dinar tan de presa com si tirés avellanes.
com tres i dos fan cinc *
A -Guanyarem demà? B -Mare de Déu! Com dos i dos fan quatre -o són quatre- (o no ho dubtis, ja hi pots pujar de peus, i tant!, de segur que sí, sens dubte que sí; amb tota seguretat, millor que com tres i dos fan cinc.
nota: 'Com dos i dos són quatre' i 'com tres i dos són cinc' també es diuen en castellà. La primera és la que es considera bona en català.
com tu de
Retret posterior a un fet (Gir). | ja no ho havies d'haver fet – o dit-, per què ho feies? |
A -Era ben neta, la roba. B -Com tu de rentar-la!
C -A l'ajuntament m'han ben criticat. D -Com tu d'anar-hi!
E -Ara pateixo perquè la nena acabarà la feina ben fosc. F -Com tu de fer-la plegar tan tard!
G -Aquí davant de casa n'hi havia dos que es grapejaven. H -Com tu de mirar-ho!
com un all tendre
Es diu de qui té molt bon aspecte. |
sa com un gra d'all |
L'Esteve, des que s'ha jubilat, està gras i lluent com un all tendre.
com un altre
Es diu d'un costum que no té res de particular. |
és molt comú |
Menjar-se les ungles és un costum com un altre.
A -El meu germà fa d'escombriaire. B -No vol dir res, això; és una feina com una altra (no és cap rebaix)
Cantar és una manera com un altra de reclamar.
C -M'aixecaria del llit per anar a sentir aquesta orquestra! D -Què vols dir? A -Vull dir que m'agrada molt; és un enraonar com un altre (una manera de dir, Ca).
Fer de mestre és una feina com un altra, t'hi has d'acostumar.
No us discutiu pel futbol, que és un negoci com un altre.
És una mania com una altra, això teu.
com un boig
Es diu de qui fa quelcom sense mida. |
com un home boig, com un beneit, com un desesperat; no en té mai prou |
Va sortir un japonès que menjava falgueres com un boig (li agradaven).
He estat caçant la gramàtica com un home boig, i la tenies tu!
Voltava sol com un beneit, per això s'ha tornat a casar.
Lladrava com un home boig (cridava, Am)
Em fan caçar com un desesperat! (canvien les coses de lloc i no les trobo).
Diu que no es troba bé i diumenge ballava com un desesperat.
Corria com un desesperat per agafar el tren.
caçar: Cercar, buscar.
com un bot
Inflat. |
botit, com un galàpet, embotornat |
M'ha quedat una cama inflada com un bot.
Vàrem cridar el metge perquè l''avi tenia els peus com un galàpet.
No els tenies pas aquests bots de peus, ahir (tan botits).
com un clau
Vegeu 'en punt'
com un condemnat *
Estudia molt i molt (o es fa un fart d'estudiar, estudia una cosa de no dir -Val-, estudia una cosa grossa; no estudia com un condemnat) -TV3-.
com un cop de puny
Es diu d'una cosa que és molt petita. |
com el puny (Bar), minúscul, reduït |
Tenen una cuina com un cop de puny.
Viu en una caseta com el puny.
Vivim en una casa com un puny.
Era un ou com el puny (gros).
com un eccehomo
Es diu d'algú que duu la cara molt nafrada (sentim "com un axioma", tant a Ca com a Am). |
inflat, botit, desfigurat |
En Juli duia una cara com un axioma, de pessigades d'abella.
Va caure i porta la cara com un axioma.
com un gat escaldat
Molt de pressa (Am). |
com un llampec, (com una guilla ferida, recte Am), tibat (Ca) |
En Peret deu tenir por, al vespre, perquè passa com un gat escaldat.
com un gos
Hom ho diu de qui viu malament o de qui es troba en una situació dolenta (Bar-Gir). |
de mala manera, a la xamberga, com Déu vol, en males condicions |
Em feien dormir com un gos (en un paller).
Pobre home, vivia com un gos en aquella barraca!
com un llampec
Veloçment. |
com una bala, com una exhalació |
La moto va sortir del revolt com un llampec.
Amb els petards, el gos fuig com un llampec.
com un ministre
Molt bé. |
fantàsticament, collonudament |
He dinat com un ministre.
En aquest despatx hi esteu com dos ministres (són dos).
com un nen amb sabates noves
Molt content. |
estarrufat, que no cap a la seva pell, més content que un gos amb un os |
Venien cofois com un nen amb sabates noves (amb un telèfon mòbil modern) -Avui-.
com un picat d'aranya
Molt furiós o amb molta agressivitat (Mall). |
amb irritació |
Es posà molt furiós, com un picat d'aranya, i s'abordava a tothom.
com un sol home
Tots a la vegada (Bar). |
tots plegats, tots junts, a l'encop, tots de cop, ensems |
Com un sol home demanaven l'aprovació de la llei -Temps-.
Com un sol home marxem al combat! - Himne de l'exèrcit popular-
com un xai
Es diu d'una persona que creu, que es deixa portar. |
com un ramat |
Ella diu que s'ha d'anar a ballar i ell cap al ball, com un xai.
El nostre nen és com un xai (bon nen).
Quan hi ha vaga ens fan seguir com xais (en fem).
L'han atrapat com un xaiet (molt fàcilment).
com una anxova
En molt mal estat. |
fotut; podrit |
Estic refredat com una anxova.
El van podrir com una anxova (li van encomanar una malaltia venèria).
com una casa de pagès
Molt gros (Gir-Bar). |
enorme, com una catedral, com una casa, com una casa de pagès amb paller i tot (Bar); evident |
Porto un refredat com una casa de pagès (o com un gos).
Va agafar una depressió com una casa.
Era un orsai com una casa de pagès.
Diu mentides com una catedral.
A -Em diu que m'estima. B -Això és una mentida com una casa!
nota: No en sembla una bona solució 'com un temple'.
com una fona
Es diu d’una persona o d'un animal que marxen molt de pressa (Val). |
com un llamp, cames ajudeu-me |
Se'n va anar com una fona. Va fugir com una fona –La cara oculta de la lluna-.
com una granissada
Es diu de quelcom que creix en nombre molt de pressa. |
escampar-se com una taca d'oli, proliferar |
Les botigues de màgia s'han escampat per tot el país com una granissada -Temps-.
com una mala cosa
Molt i molt |
com un mal esperit, en gran manera, en grau extrem |
Amb el bàsquet s'esvera com una mala cosa.
S'emprenya com una mala cosa, si l'avises.
Estàs content com una mala cosa, avui.
És estrany com una mala cosa.
Si dic que no hi estiguin tant, quan telefonen, se m’emprenyen com una mala cosa!
Feia pudor com una mala cosa –Llibre-.
Em vaig espantar com una mala cosa.
Marxa estès, camina com una mala cosa.
Esteu esverats com una mala cosa.
com una malla
Locució que s'afegeix a una ordre i la reforça (Ca). |
i ben de pressa!, risquis o rasquis! |
Si el director t'ho mana, hi aniràs tu a segona etapa, com una malla!
L'Ajuntament li farà tot, com una malla!
D'aquest pis en farien vint milions com una malla.
com una sopa
En estat d'embriaguesa avançat (Bar). |
torrat com una sopa (Gir), pitof; portar-ne més al cap que als peus, anar calent d'orelles; (bufat com una dolçaina, que té una merla que no s'hi veu Val) |
Ahir el nét ens va arribar torrat com una sopa.
com va ser de *
No saps com va ser difícil comprar una entrada (o el difícil que va ser, que difícil que va ser, com ho vaig tenir difícil, com em vaig veure negre per, va ser de de molt mal fer; no com va ser de difícil).
combregar amb rodes de molí (i: voler fer combregar)
Creure coses impossibles (Ca). |
fer beure sopes amb un porró embussat, fer beure a galet -o a gallet-, creure-s'ho tot, fer creure que la Mare de Déu es deia Joana (Mall) |
Tu encara em faries combregar amb rodes de molí!
El noi els feia veure sopes amb un porró embussat (els enganyava).
nota: Alguns autors consideren 'combregar amb rodes de molí' un calc dels castellà; altres, l'accepten. No us la recomanem.
comença de (+ infinitiu)
Indicació que es fa a algú perquè iniciï una acció. |
comença a, passa a davant, endavant, vés |
Comença de passar que en tenim per un quart.
Comença de marxar, ja et trobaré.
Comença de pujar que ja t'esperen.
començant per... i acabant per...
Tothom. |
tota la colla, tots |
Començant pel president i acabant per l'últim jugador, tots són una colla d'inútils -Avui-.
començar a (+ infinitiu)
Iniciar una acció (a Ca té més el sentit d'acció acabada). |
començar de |
Els préssecs ja comencen a ser madurs (= ja comencen a madurar, ja són una mica madurs, a Am; ja ni ha que ho són, ja es poden menjar, a Ca).
Aquest auto ja comença de ser vell (ja ho és força).
Ja me'n començo de cansar d'aquest color (ja n'estic tip d’aquest color).
començar amb bon peu (i amb mal peu)
Tenir un bon començament. |
entrar amb bon peu, ésser ben rebut o acceptat, començar bé |
La lliga comença amb bon peu -TV3-.
L'empresa ha començat amb mal peu (perd clients).
començar de zero
Iniciar quelcom sense tenir res i anar pujant. |
començar des del principi, arrencar, fer les primeres armes, llevar l'àncora |
Vàrem començar la botiga de zero -TV3-.
El mestre va fer les primeres armes amb un llibre de contes (va ser la primera cosa que va publicar).
A les 8 en punt llevem l'ancora d'aquest programa (el comencem).
començar l'introit
Iniciar una activitat carregosa, repetitiva (sentim "entroit", a Ca). |
ja hi tornem a ser!, altra vegada?, encara no n'hi ha prou? |
Ja tornem a començar l'introit! (es tornen a sentir crits de les criatures, que feia estona que callaven).
Quan la teva tia comença l'introit de les malalties, ja me n'aniria!
començar la casa per la teulada
Fer les coses en un ordre equivocat, començar-les per allà on caldria acabar-les. |
fer entrar el clau per la cabota, passar l'arada davant dels bous, començar sa casa pes terrat (Men) |
Volen que la mainada sàpiguen parlar català i els de la televisió no en saben: això és començar la casa per la teulada!
Voler fer ses sobrassades abans de fer net es ventre és començar sa casa pes terrat (Men).
comitè de savis *
Ho decidirà una comissió d'experts (o de tècnics, d'especialistes; millor que una comissió de savis).
nota: 'Comitè de savis' és un calc de l'anglès.
'como me marcho del convento, me cago dentro' **
Com que aviat plego, me la rebrego (o pel temps que m'hi he d'estar, no m'hi vull encaparrar; mort jo, merda per als vius; no 'como me marcho del convento, me cago dentro').
'como Pedro por su casa' **
Entra a l'escola com si fos a casa seva (o com a cal sogre -Gir-Val-; no 'como Pedro por su casa').
company de fatigues
companys de viatge, col·lega, companyó, camarada |
Són companys de fatigues en una història picaresca -Punt-.
company de llit *
Persona que fa coses juntament amb una altra. |
La política fa estranys companys de viatge (o aliats, socis; no estranys companys de llit).
companys de viatge
Persones que fan coses en comú. |
camarades, col·legues, coreligionaris |
S'ha entrevistat amb els seus antics companys de viatge (companys de partit) -CI-.
compàs d'espera
Interrupció transitòria de quelcom. |
treva, pausa, descans, parada, parèntesi |
Aprofitant aquest compàs d'espera, anirem cap a Londres (fan mitja part) -C33-.
complex de xiclet
Obsessió dels parlant d'una llengua per adaptar els mots i les formes d'una altra que consideren millor. |
manca de criteri, esnobisme |
El complex de xiclet dels catalans arriba a tot arreu.
complicar la vida
Fer, una persona, sense cap necessitat, coses que li duran maldecaps. |
complicar l'existència, embolicar-se, embullar la troca |
A mi no em compliqueu la vida (no em comprometeu, no digueu que jo us ho dit).
Les instruccions han de servir per ajudar i no per complicar la vida de la gent.
Un gol a l'últim minut complica l'existència del Blanes a primera divisió -Avui-.
complir el gust
Donar a algú allò que demana. Sovint es fa servir en sentit irònic (Am). |
satisfer, acontentar, plaure |
M'agradaven la mainada, però me n'han ben complert el gust! (un mestre que ja n'està fart).
A -M'agrada arrencar herba. B -Ja te'n complirem el gust: vés a l'hort i arrenca'n tanta que vulguis!
compondre-se-les
Fer que les coses surtin bé. |
compondre-s'ho, sortir-se'n, combinar-s'ho, espavilar-se |
Se les compondrà més bé sense tu -TV3-
comportar molta orenga
Necessitar, la realització d’una feina, molta paciència (es diu poc, Mall). |
dur molts maldecaps, ser un enrenou, ser de mal fer, ser de mal conduir. |
Sabia que posar-ho en ordre comportaria molta orenga (aplegar els escrits per fer el llibre) –Nous escrits–.
comportar-se com un ase
Es diu d'una persona estranya, sobretot de qui, quan li fan preguntes, respon amb mala educació i no vol ajudar els altres en les seves necessitats (Mall). |
ésser alarb, ésser mal educat; tenir males maneres. |
...i altres fets no propis de persones educades, deim que es comporta com un ase o que és un ruc –Nous escrits–.
compra't un bosc i perd-te!
Es diu per treure's algú de sobre. |
no m'atabalis, vés a passejar diaris |
A -Tornem a fer una partida? B -Compra't un bosc i perd-te!
compra't un gos
Es diu a qui té por. |
si tens por queda't a casa |
A -Tinc por a la nit, si sóc sola. B -Compra't un gos. C -No m'agrada jugar contra ells, perquè en saben molt. D -Si tens por, compra't un gos.
comprar a violí
Comprar de fiat (Val). |
anar a fiar |
Ja he cobrat la collita. S’ha acabat anar a comprar a violí.
comprar figues a preu de canari jove
Comprar alguna cosa a preu excessivament car (Mall). |
pagar pel pebre |
En Jaume no sap comprar, compra figues a preu de canari jove.
comprar la pressa
Escarmentar a algú (Am). |
menar la pressa, escalivar, escamnar |
Si no pagues aviat, hisenda et comprarà la pressa.
Feien un duet i tocaven d'estranquis, però ja els han comprat la pressa (els han fets plegar).
Em volia cobrar hores de més, però ja li he menat la pressa; ja ha marxat tibat! (s'hi ha discutit i no ha pagat).
comprar per bo
Comprar una cosa pensant que és de bona qualitat. |
pagar per bo, comprar perquè creus que és bo, comprar pensant-se que és bo, comprar com a bo (Val) |
A -Vols dir que és gaire bona, aquesta màquina. B -Jo bé la vaig pagar per bona (Gir-Val).
Aquest bacallà, jo el vaig comprar per sense espines, però n'hi ha.
Vaig comprar les cadires com a bones, i ara estan desfent-se totes.
comprar un argument *
Això que dius, t'ho accepto (o em sembla correcte, ho aprovo, amb això hi estic d'acord; millor que et compro l'argument).
nota: 'Et compro aquest argument' o 'no et compro aquest argument' són maneres de dir de començament del segle XXI. Semblen l'expressió del materialisme imperant des de fa anys. També es diuen en castellà i en anglès. No us les recomanem.
compta tu!
Expressió admirativa que pot ser d’ironia (Men; no usual a Mall). |
carall que el fot!, Déu n’hi do!, (mira tu si, ara has de veure si, figura't si ho és Mall) |
A –Té tres cotxes. B -Compta tu si n’és de ric!
Ho ha aprovat tot, compta si n'és de trempat! (Ca)
comptar a batecs de cor
Comptar amb molta atenció i precisió (Men). |
comptar amb compte, mesurar bé |
Després va deixondir el foc a bufades de trompa, en Toni hi tornà a asseure’s comptant a batecs de cor els segons que es consumien -Folklore menorquí-.
comptar amb
1 Tenir confiança en algú. |
confiar en, fiar, fer compte; pensar, comptar, proposar-se |
Comptem amb tu per acabar la feina.
A -D'on ets tu? B -Sóc fill de refugiats, jo. A -Ja hi compto, però on vas néixer? -Arrels-
C -Li has de deixar el mapa. D -Ja comptava deixar-li.
Hem d'anar a casament, perquè ens hi compten (compten que hi anirem)
2 Tenir quelcom (aquesta construcció és rebutjada per alguns autors, però sembla bona; v. Josep Ruaix, "Diccionari auxiliar"). |
disposar de, poder emprar |
El poble compta amb un pavelló nou.
comptar els partits per victòries *
El Llevant no perd cap partit (o no perd mai, no sap que és perdre, guanya un partit darrere l'altre; millor que comptar els partits per victòries) -Punt-.
comptar llarg
Exagerar una quantitat. |
anar a cents i milers, comptar gras, comptar gros (Am) |
A -En Josep ha dit que posar la porta li ha costat vuit mil euros. B -No serà tant!
Compta molt llarg aquest noi.
Compta llarg! (broma a qui compta els punts al joc de la botifarra).
No m'agrada aquest botiguer, sempre compta llarg (s'equivoca a favor seu).
A -He comptat gros (un pressupost). B -Doncs mira de comptar més fi (de justificar cada euro).
comptar molt
Fer durar els diners. |
comptar, no despendre gaire, estalviar, mirar molt prim, mirar per allà on passen -els diners- |
La Ramona compta molt; no us en comprarà pas cap, de número de la rifa (és escassa).
És una gent que no gasta, han de comptar molt! (tenen sous petits).
comptar molt i pagar un cop
Tothom es pot equivocar, però val més repassar els comptes i quedar bé (Ca). |
comptar moltes, i pagar una (DCVB), cal comptar bé els diners abans de donar-los |
T'has tornat a equivocar en el canvi? Noia, comptar molt i pagar un cop!
comptar-se per *
El nombre de ferits és enorme (o és immens, n'hi ha molts, n'hi ha dotzenes, n'hi ha un gavadal; millor que es compten per dotzenes) -TV3-.
Hi ha milions de funcionaris, a França -Punt-.
comptat i debatut
Després de calcular-ho tot. |
comptat i rebatut (Ca), comptat i abatut, considerat tot, a la fi, al capdavall, al cap i a la fi, fet i fet |
Vaig guanyar molts diners venent màquines, però ben comptat i debatut no em va quedar gaire res (quan vaig haver pagat aquí i allà).
Comptat i rebatut, el benefici va ser de trenta euros.
Comptat i debatut però, potser seria millor que recordessis que l'aparent embull de regnes... -Vents de port-.
compte enrere
Compte del temps que es fa reculant des d'una quantitat determinada fins a zero. |
compte arrere (Val), compte al revés, compte a l'inrevés |
El compte enrere ha començat (o el compte arrere -Val-, no la compta enrere) -TV3-
nota: Manera de dir que ens ha arribat, suposem, de l'anglès, del món dels coets espacials.
compte particular
Allò que és d'una persona. |
el seu, personal |
En Julià marca el tercer gol del seu compte particular -TV2-.
comptes vells, baralles noves
No és prudent de retreure coses oblidades ni deutes antics (Bar, Mall). |
comptes vells, parents de la mort (DCVB) |
A -La Cèlia fa cinc anys que ens deu unes sabates; li demanaré el deute. B -Deixa-ho estar, que comptes vells, baralles noves!
Quan treballàvem plegats me'n feia de tots colors, i ara callo.
Vols que tu digui? Comptes vells, baralles noves (no vol fressa).
con tal que **
Si em pinten el pis, ja els hi deixaré viure (o si de cas, sempre que, mentre, posat que, amb que; no con tal que em pintin el pis).
condemnar a l'oblit
Deixar de parlar d'una persona o d'una cosa. |
deixar en l'oblit, esborrar el record, arraconar, no parlar-ne més, deixar en segon terme |
Klein ha estat condemnat a l'oblit pels aficionats germànics -Avui-.
conduir el bestiar
Portar a pasturar el bestiar ("conduir" a Girona vol dir donar menjar i també es diu de les persones). |
conduir una rabera de bestiar, ser amb el ramat, (menar el bestiar o dur-lo a pasturar Mall) |
Ajudaven el Nicolau en les tasques de vigilar i conduir les ovelles i les cabres -Contalles-.
Als tretze anys, conduïa una rabera de bestiar pel Port -Contalles-.
Encara he de conduir els porcs.
Ningú no vol conduir vells (tenir-ne cura Ca).
conegut i prou!
Ho diu qui no aprecia gaire un parent, o qui fa broma. |
conegut i encara gràcies, primer són més dents que mos parents (Val) |
A -Mira, ha entrat el teu parent. B -Conegut i prou!
conèixer com el call de la mà
Tenir una idea completa o precisa de qualcú o de qualque cosa (Mall). |
conèixer la flaca, conèixer de quin peu es dol, tenir apamat, saber quin peu calça, conèixer fins a l'entranya, saber de quin punt es calça (Mall), conèixer a pams (Men) |
Conec aquest home com el call de la mà.
Sabent d'a on sortia, li parlà d'Albranca, de sa Torre dels barrancs i de ses coves… coses que es captiu coneixia a pams -Folklore menorquí-.
L'ofici de llenyataire va ésser el primer que m'ensenyaren. Vaig arribar-lo a conèixer fins a l'entranya -Vida de pastor-.
sebre: Saber
conèixer com el pa que menjo
Conèixer quelcom molt bé. |
conèixer com si fos a casa meva; saber quin pa hi donen |
Conec les vinyes de Mollet com el pa que menjo.
conèixer com la palma de la mà *
Conec Andorra com el pa que menjo (o com si fos a casa meva, com el call de la mà, més que el mal temps -Mall-; millor que conèixer com la palma de la mà, conèixer com el palmell de la mà) -C33-.
conèixer com si l'hagués parit
Conèixer molt bé una persona. |
el conec de tota la vida, conèixer més que el mal temps (Mall); que et conec, que ets músic (Val) |
Els conec com si els hagués parits.
conèixer de fa quatre dies
Conèixer de fa poc temps. Pot voler dir "de fa molt de temps". |
conèixer de fa poc, no conèixer d'avui (Ca) |
Ens coneixem de fa quatre dies, s'ha de dir, però ens avenim molt.
Ens coneixen de fa quatre dies, ja el meu avi hi anava a comprar (ironia).
A -Tinc molts anys, jo. B -No us conec pas d'avui (ja ho sé).
No sé qui és ni qui deixa de ser (no la conec de res).
conèixer de nom (a algú)
Haver sentit a parlar d'algú, però no haver-lo vist. |
saber qui és, tenir-ne esment, conèixer d'anomenada (Ca) |
A -Coneixies el seu avi? B -El coneixia de nom.
C -El coneixes? D –Només d'anomenada.
E -Els coneixes? -uns que passen- F -No sé pas qui són ni qui deixen de ser, tampoc (Ca).
conèixer de primera mà
Haver vist quelcom personalment o saber allò que ha passat de bona font (Gir, Mall). |
de la font mateixa |
He conegut de primera mà com viuen els emigrants marroquins (hi he parlat).
conèixer de vista
Haver vist algú, però no tenir-hi franquesa (Gir, Mall). |
conèixer vagament, conèixer poc |
Aquesta senyora només la conec de vista.
conèixer el 'percal' (i: conèixer el 'panyo') *
Tu saps més com va aquest tema que jo (o sap més el pa que s'hi dóna, coneixes més el marro, coneixes més l'entrellat; no tu coneixes més el 'percal', tu coneixes més el 'panyo').
conèixer el trasteig d'una casa
Saber bé on és cada cosa (Ca). |
saber la distribució, conèixer els topants, conèixer els trastets (d'un lloc, Ca) |
Ja el sé, el trasteig d'aquella casa, hi aniria amb els ulls aclucats.
Va entrar amb sigil, com que coneix els topants -Llibre-.
trasteig: disposició de les coses d'una casa o d'un altre lloc
conèixer els coixos asseguts
Conèixer bé els defectes de les persones (Gir, Mall). |
conèixer un coix d’assegut (Mall), endevinar les males intencions, ser fi de nas, ésser perspicaç, conèixer d'una hora lluny, (conèixer a una hora de camí , ja et conec herbeta! poliol te dius Val) |
Aquesta dona va a fiar, però no li fiïs més que no cobrarem: jo conec els coixos asseguts (és mal pagadora).
Ha vingut a demanar-me un raconet per a guardar la moto durant un mes, però conec els coixos asseguts: s’hi estarà el temps que voldrà.
No li deixeu ni un gallet, que el conec a una hora de camí i no us tornarà els diners.
Fotre, si aquí coneixem els coixos d'asseguts –Albellons, Mall-.
conèixer l'amo
Saber qui és l'amo. Es pot fer servir amb ironia (Am). |
saber qui mana |
A -No l'he pogut engegar, el teu cotxe. B -Home, els cotxes coneixen l'amo.
conèixer més que el mal temps
Conèixer bé qualcú i tenir-ne mal concepte (usual a Mall). |
conèixer més que el mal diner, conèixer més que un mal any doble (Mall) |
No se’n refiava gens d’aquell home, perquè el coneixia més que el mal temps.
conèixer per
Anomenar una persona amb un nom altre que el seu. |
dir, batejar |
Tothom el coneix per "el valent".
conèixer-s'hi
Veure's una millora en algun aspecte d'una cosa. |
millorar, notar-hi |
M'hi he conegut, anant a recuperació (o hi he conegut).
nota: Vegeu també 'conèixer 2', al Volum 1.
confiar a *
Compten arribar a un acord (o es refien d'arribar, fan compte d'arribar, confien arribar; no confien a poder arribar a un acord).
Roses confia rebaixar el deute (no confia a).
confondre els carabassons amb els cogombres
Anar errat. |
anar errat d'osques (Ca), anar lluny d'osques, anar errat de comptes, anar confós, confondre el cul amb les témpores |
A -Budapest és la capital de Romania. B -Em sembla que confons els carabassons amb els cogombres.
nota: Pensem que 'confondre la gana amb la gana de menjar' és un calc del castellà.
confondre's de mà
Anar per un camí seguint el sentit equivocat. |
anar contra mà, anar en sentit contrari |
Es va confondre de mà i anava cap a Banyoles.
conformar-se de tot
Ésser, una persona, poc exigent, acceptar tota mena de condicions |
tot li està bé -a algú-; ésser de bona pasta, ésser de bon tractar, tenir bon natural; resignar-se, emmotllar-se, adaptar-se, aplanar-se, ajaure's, acontentar-se amb tot, conhortar-se de tot; tant li és buit com carregat (Mall) |
És una nena que es conforma de tot i juga amb tot.
Ell, per tenir feina, es conforma de tot.
Si la noia em vol a casa seva, jo em conformo de tot.
conforme (+ verb) *
A mesura que van passant els minuts, el joc és més lent (o mentre, com més passen; no conforme van passant).
S'ha de fer l'avaluació segons el que s'ha establert (o tal com s'ha establert; no conforme a l'establert).
Quan anaven entrant els donàvem un programa (o a mesura que anaven entrant, quan entraven, mentre anaven entrant, al mateix temps que entraven; no conforme anaven entrant).
nota: 'Conforme' només és adjectiu, no conjunció.
conforme a
Que es correspon amb allò que es pensa, es diu o es fa. |
adequat, adient, escaient, concorde. |
Aquesta proposta no és conforme al que jo penso.
considera-ho fet
Ja ho faré. |
fet, no hi pensis més, no en parlem pas més, d'acord |
A -Podràs venir amb mi a Paris? B -Considera-ho fet -TV3-.
consultar amb el coixí *
A -Hauries de signar la carta de protesta amb nosaltres. B -Hi vull dormir (o m'ho vull rumiar, m'ho he de pensar; millor que ho vull consultar amb el coixí) -TV3-.
contagiar-se de
Agafar, algú, un vici d'una altra persona. |
encomanar-se, apegar |
El Celta s'està contagiant del joc lent del Marsella (és més tradicional dir: El Marsella ha encomanat el seu joc lent al Celta) -TV1-.
contar batalletes *
Sempre ens explica les mateixes històries (o ens explica històries de la vora del foc, ens explica romanços, ens explica contalles, ens conta la seva història; no ens explica les mateixes batalletes).
contar-la
Estar enraonant sense presses (Am). |
xerrar, garlar, fer-la petar |
A -Què feu aquí a la vorera? B -La contem.
content com un gos amb un lleu
Molt content (Val). |
estar satisfet, encantat, estufat; no cabre en pell, no cabre al món, estar més content que un gos amb un os (Bar) |
Des que l'han nomenat conserge de les piscines està més content que un gos amb un lleu.
content com un passerell
Molt alegre (Am). |
content com un pèsol, content com unes pasqües, alegre com unes castanyoles (Val) |
Ha arribat la noia contenta com un passerell.
Avui et veig content com un pèsol, que et passa.
Ha venut l'oli dolent per bo i està content com unes pasqües.
content i eixerit com un gínjol
Dit d'una persona alegre, trempada, xiroia (Bar). |
content o feliç com unes Pasqües, més content que un vailet amb sabates noves, més content que un gat amb dues rates, més content que un ca amb us os |
L'Adrià i el Jeroni són ben diferents: l'un content i eixerit com un gínjol a tothora i l'altre sempre trist i aturat.
Aquest vailet ha superat la malaltia, perquè ja torna a estar content i eixerit com un gínjol.
content i enganyat
Satisfet després d'haver fet una mala operació. |
engalipat, albardat, ensarronat |
Surten contents i enganyats, dels restaurants cars (mengen poc i paguen molt).
Has comprat iogurts barats, però no són bons: has quedat content i enganyat.
Us porta contents i enganyats, el nen, amb les notes.
A mi, que em portin contenta i enganyada, no (vol saber la realitat).
content l'amo, content el mosso
Els treballadors han d'estar contents, si l'empresa va bé (Badalona). |
content l'amo, pagat el mosso (DCVB), cardat l'amo, fotut el mosso (Am) |
A mi ja m'agrada que l'empresa llogui gent: content l'amo, content el mosso.
contes a la vora del foc
Coses que no són certes; excuses per no fer una cosa (Bar). |
contes de la vora del foc (Gir), rumors, faules, excuses de pobre o de mal pagador, romanços |
A -Diuen que al costat del fort hi ha una cabra d'or enterrada. B -Això són contes a la vora del foc.
C -No et puc pagar, perquè encara no he cobrat la mesada. D -Això són contes de la vora del foc (té diners i fa el pobre).
contes de cap no surten a sa meitat
Mai no pots estar ben segur del que faràs per endavant (Men). |
sovint s’ha de comptar dos cops, uns comptes fa l’ase i uns altres el traginer. |
A -Es vapor havia d’anar a Barcelona i per culpa del mal temps ha hagut de suspendre el viatge. B -Comptes de cap no surten a sa meitat!
continuar amb els seus tretze *
Ell fa la seva com ha fet sempre (o no vol entrar a corral, tretze són tretze, cabut que cabut; no continua amb els seus tretze).
contra
De manera diferent de la que hi ha. |
comparat amb, i no com ara que només, enfront de (Val) |
La nova llei permetrà obrir dotze dies l'any contra els cinc d'ara -Arrels-.
contra el vici de demanar hi ha la virtut de no donar *
A qui té la fal·lera de demanar, no el convideu ni a sopar (o quan demanar és un vici, no donar és una virtut; no contra el vici de demanar hi ha la virtut de no donar).
contra gustos no hi ha res a dir
Tots els gustos són respectables. |
no tots els gustos són iguals, tot és qüestió de gustos, això va a gustos, sobre gustos no hi ha res escrit, sobre gustos no hi valen disculpes -o disputes- |
A -M'agrada més la cobla de la Jonquera que motes d'altres de primera. B -Sí, toquen sardanes molt alegres; contra gustos no hi ha res a dir.
contra més *
Com més vell, més bo, el vi (no contra més vell, més bo) -C33-.
Com més serem, millor (o com més siguem, millor; no contra més siguem, millor).
contra pronòstic
Es diu d'un resultat que no s'espera. |
inesperat, imprevist |
Els Catalans Dragons han guanyat contra pronòstic a Leeds.
contra vent i marea *
El Govern, peti qui peti, vol dur l'aigua a Barcelona (o costi el que costi, passi el que passi, contra tothom, vagi com vagi, risquin o rasquin, cantin o xiulin, malgrat els obstacles, contra mestral i ponent; millor que contra vent i marea)
convenir com el pa que menja (quelcom a algú)
Convenir molt. |
necessitar com el pa que menja, haver de menester, freturar, necessitar com el pa (Mall) |
Caminar em convé com el pa que menjo (està gras).
A la mare li convé una porta més ampla com el pa que menja (va amb cadira de rodes i li costa de passar).
El necessita com el pa que menja, un davanter centre, el Lleida -CR-.
convenir de valent
Necessitar molt. |
convenir com el pa que menja, freturar |
Una neteja li convindria de valent, perquè va ben galdosa!
Ens convindria una altra reforma de valent, als mestres.
convertir en fum
Fer desaparèixer un projecte o una esperança. |
anar-se'n tot en fum, quedar tot en fum de botges, quedar en res, quedar tot en fum de formatjada (Val, Mall), quedar tot en foc de canyots o d'encenalls (Val) |
El deute estatal amenaça de convertir en fum els dos projectes -Nou diari-.
convidar a
Fer venir, una cosa, ganes d'actuar (usual a Mall). |
ésser propici, ésser plaent, donar bo |
La situació econòmica no convida a l'optimisme -CI-.
El dia de calor que fa convida a banyar-se.
convidat de pedra
Persona que és en un lloc, però que no hi participa activament. |
fer d'estàtua, fer vista -un porter-, fer d'estaquirot (Mall) |
El porter, com a convidat de pedra (li han fet gol i no s'ha mogut) -C33-.
conya marinera *
És un noi de la broma (o és de la barrila; li agrada la broma, la conya, la tabola, bromejar, folgar, xanxejar, anar de verbes; és amic de verbes; no li va la conya marinera).
cop baix
Acció injusta que es fa per a perjudicar. |
mala jugada, mala passada, acció pèrfida |
L'expulsió d'aquest jugador és un cop baix contra el Munic -CR-.
cop d'aire
Manca de salut d'un organisme causada per la seva exposició a l'aire fred o a un corrent d'aire (Gir, Mall). |
refredat, mal de coll, torticoli |
A -Quan giro el coll em fa un mal al clatell que espanta! B -Deus tenir un cop d'aire.
Veig que l'aire t'ha agafat, tens un cop d'aire (en un corrent agafes un cop d'aire).
Estic espaimat, dec tenir un cop d'aire (tinc un ull tancat)
nota: Vegeu 'estar espaimat'.
cop d'efecte
Sorpresa molt gran. |
cop de teatre |
La resposta del president va ser un cop d'efecte.
cop d'enfila
Negoci bo i ràpid de fer (Ca). |
bon negoci; moma, ganga |
He un bon cop d'enfila amb els porc (els he venut tots cent i me'ls han pagats bé).
A -En Vicenç ha tres un milió d'euros a la rifa. B -Carall!, quin cop d'enfila!
Va ser un bon cop d'enfila, el casament de la Dolors! (es va casar amb un ric)
cop d'ull
Mirada ràpida (Gir, Mall). |
ullada, llambregada, esguard |
De tant en tant faré un cop d'ull a les bosses, perquè ací hi ha molta gent (té por de lladres).
No m'ha dit res, però estic segur que ja m'ha conegut al primer cop d'ull.
Vaig a donar un cop d'ull a la classe, que ja deuen cridar tots.
Aquest arròs no té pas el cop d'ull d'altres dies (no té tan bon aspecte, Ca).
cop de (+ mot )
Expressió que denota una acció reiterada (Gir). |
vinga a |
El metge li diu que no begui i ell cop de vi!
Ens fa aixecar tard, la mare, i cop de córrer per agafar pel tren!
Li han dit que s'ha d'aprimar i ell cop de pastilles per no tenir gana!
cop de barret
Ajut d'una persona influent per a obtenir un càrrec, un premi, etc. (Ca) |
nepotisme, favoritisme, privadesa, influències |
Abans s'hi entrava amb un cop de barret, a la Caixa. No n'hi ha cap de burro de fill de ministre; un cop de barret i ja està! (tots fan carrera)
cop de cap
1 Contacte brusc del cap d'una persona o d'un animal contra algú o quelcom. |
patacada, topada, testarrada, tossada, tusta, trussada (Am), (topaló, tussada, caparrada Val), (caparrotada, cop amb so cap Mall) |
He ventat un cop de cap a la porta de l'armari i m'ha sortit un bony al front.
No t'acostis a les cabres, que el boc et fumerà un cop de cap!
2 Decisió llarga, difícil o molt meditada (Gir-Bar). |
determini, resolució |
Fa dos anys que mirem habitatges, però no acabem de fer un cop de cap (de comprar-ne cap).
Nois: fa molts anys que festegeu, potser que feu un cop de cap!
Ens hi pensàvem molt, a agafar aquest negoci, però vàrem fer un cop de cap i ja és fet.
cop de coll
1 Acte d'estirar el coll les bèsties per pujar una costa o per qualsevol esforç important. | collada, revinglada (Mall) |
El carro ens va quedar enfangat fins al botó i el cavall, amb va una fuetada, va fer un bon cop de coll i el va treure (a Mall es diria: ...el cavall pegà una revinglada i el va treure).
Al camí de la Verneda hi ha dos cops de coll molt forts.
2 Esforç molt costós (Gir). |
suada, estricada, cop de mà, punya, fuga |
Estàvem carregant el gra (sacs), ha passat l'Enric, ens ha fumut un cop de coll i, carall, com s'hi ha conegut!
Hem fet un cop de coll per comprar la casa, els mobles ja els posarem en una altra estricada.
3 Moviment que hom fa per fer baixar el menjar gola avall (Ca). |
encanyonada, empassada |
Encara tens el pa a la boca, fes un cop de coll (empassa-te'l).
Fes un cop de coll i la pastilla et baixarà.
cop de cotxe (o de moto)
Viatge curt amb l'auto. |
amb el cotxe |
Aviat hi seré a l'estació: hi aniré amb un cop de cotxe.
M'ha dut l'Èlia amb un cop de moto.
cop de cua *
Aquest atemptat pot ser el darrer espeternec del grup terrorista (o el darrer cop, l'últim sotrac -o sotragada-, la darrera batzegada: millor que l'últim cop de cua).
Sí que és correcte: El cavall va ventant cops de cua -o cuades- per espantar les mosques.
cop de foc *
Ens han arribat molts clients al restaurant i no hi comptàvem. De tant en tant ja les tenim, aquestes tongades de feina (o ratxes fortes, ratxades, ràfegues, rafegades; un fotral de, una mala cosa de; no aquests cops de foc).
nota: 'Cop de foc' és un gal·licisme.
cop de força
Mesura violenta contra la llei d'un estat (Mall). |
cop d'estat, revolta, alçament |
Cop de força del president serbi contra la direcció iugoslava -Avui-.
cop de geni
Fet d'una persona rabiüda o molt irada (se sol dir gènit a Gir). |
enrabiada, cop de sang, marraneria, rabiola, (rabinada, arravatament Val), geniada (Mall) |
És rabiüt l'Eusebi; de vegades té cops de geni molt forts.
Amb un cop de geni dels seus va trencar el mirall.
cop de gràcia
Allò que acaba de decidir una desfeta (Cat, Mall). |
cop final, rematada, estocada |
En Picamal dóna el cop de gràcia al Giro (el líder guanya la darrera etapa contra rellotge) -Avui-.
cop de mà
Treball, generalment desinteressat, que es fa per ajudar a algú (Gir-Bar). |
ajut, assistència, reforç, concurs; donar la -o una- mà (Mall) |
Si heu de menester un cop de mà quan baixeu la màquina de rentar, aviseu-me.
L'àrbitre ens va donar un cop de mà.
Per les veremes els oncles ens vénen a donar un cop de mà.
Amb un cop de mà d'aquesta gent te'n surts (a l'hospital, si t'ajuda un metge).
nota: Un 'cop de mà' també és un acte ràpid, atrevit, etc., per a la consecució de quelcom (DIEC).Ex.: Intenten cops de mà audaços per... (atacs ràpids) –Llibre-.
cop de mar
Onada forta i violenta. |
rompent, colp de mar (Val) |
Un cop de mar se'n va endur la platja de Roses.
cop de morro
Cop ventat amb el morro (Ca). |
morrada |
Ahir la teva dona estava molt emprenyada, no et va pas fotre un cop de morro?
Em fotria un cop de morro, la dona, si lligues amb d'altres.
cop de peu
Cop ventat amb el peu. |
guitza, coça, puntada de peu, bitzac, puntelló (Val) |
Si aquell petaner em torna a bordar, li fotré un cop de peu!
petaner: gos petit
nota: No es pot dir 'patada'.
cop de porta
Fet de tancar una porta amb violència. |
portada |
Va ventar un cop de porta, quan se'n va anar (estava empipat).
cop de riera
Crescuda gran i sobtada d'una riera. |
riuada, rierada, revinguda, cop de riu, ramblada, torrentada (Mall) |
El dia que vingui un cop de riera, totes aquestes cases noves beuran a morro.
Un cop, una riuada se'n va endur vuit semals (Ca).
cop de roc
Acció de tirar un roc (Gir). |
cantalada, codolada, cudolada (Val), pedrada (Mall) |
Mestre: en Joan m'ha tirat un cop de roc!
La mainada han trencat tres vidres del magatzem a cops de roc.
roc: pedra, tros de pedra
cop de sang
1 Alteració nerviosa de qui està ofès o molt empipat. |
enrabiada, emprenyada, cop de geni, enfuriament, pujada de sang (Mall) |
El dia que vaig saber que el noi es drogava, vaig tenir un cop de sang i no vaig dormir de nit.
No et barallis pas més al futbol: un altre dia et poden fer més mal i, a més, amb aquests cops de sang, et pot venir alguna cosa!
2 Vessament natural de sang a l'interior d'un òrgan (Am). |
apoplexia |
A -El pare ha tingut un cop de sang a l'ull. B -Deu ser del refredat.
cop de sogra
Cop donat de punta amb el colze, que és molt dolorós (Mall). |
cop de colze |
Li va donar un cop de sogra i el va deixar estabornit.
cop de sort
Fet afortunat. |
sort, xamba |
Un dia va tenir un cop de sort i... -Faula-.
nota: Creiem que 'cop de sort' és un anglicisme. Es diu en altres idiomes. Balbastre recomana 'cop de fortuna'. Ens sembla acceptable.
cop de timó
Modificació important de la manera de fer d'una societat. |
canvi de rumb, tomb, girada |
Hi ha d'haver un cop de timó en la direcció del club -Temps-.
cop en sec
1 Es diu del cop que es dóna d’una manera sobtada i violenta (Mall). |
cop sec |
Li clavà un cop en sec i el deixà estamordit.
2 Sense pensar-s’hi, d’una manera inesperada (Mall). |
de sobte, de cop, de cop i volta, de cop i resposta (Mall) |
Cop en sec es presentà el promès de l’al·lota.
Esforçant-s’hi, havia reeixit a condormir-se quan, cop en sec el deixondiren unes trucades a la porta forana… -Els voltors-.
cop fort
Circumstància adversa greu. |
patacada, contratemps, sotragada, contrarietat, encontre, desgràcia |
Per a ell va ser un cop fort que l'expulsessin.
cops de colze
Entrebancs que es fan per impedir que algú aconsegueixi quelcom. |
destorbs; fer-se la guitza, trair-se; haver-hi empentes |
Els cops de colze es tripliquen, per les eleccions.
Per les eleccions, sempre hi ha empentes.
nota: A València no es diu colp de… (ni cop de…), sinó que s'empra molt el sufix -ada: colzada, cabotada, ullada, portada, manotada, culada, morrada, granerada, punyada, genollada; i, si és de peu, puntelló.
copsar al vol
Sentir un comentari casualment. |
caçar al vol, agafar al vol |
És una informació que hem copsat al vol -Punt-.
cor què vols, cor què desitges!
Es diu d'una persona a qui complauen exageradament en tot (Gir-Bar). |
cor què vols, cor què demanes; cor què vols, boca què desitges (hi ha moltes variants), amb tota generositat; cos que vols, cos que desitges (Mall) |
A -Viu molt bé aquest gos! B -Ja ho pots ben dir! Cor què vols, cor què desitges! (el passegen, li compren pilotes, etc.).
C -La pugen bé, la nena? D -Com tota la mainada d'ara: cor què vols, cor què demanes!
Ens van tenir vuit dies a casa seva a cor què vols, cor què desitges (Bar).
corba de la felicitat *
A -El teu home ja comença de fer panxeta (no llueix una corba de la felicitat que...) B -Sí, com molts homes de quaranta any -Avui-.
cordar-se bé les calces
Tenir o prendre coratge per a encarar-se a algú o a quelcom (Alt Urgell). |
armar-se de valor, agafar pit, trossar-se bé els cordons, trossar-se bé les espardenyes (Alt Urgell) |
Si vas a veure el vell Tonet, corda’t bé les calces. Ja saps el geni que gasta, oi?
Si vols travessar el Segre arreu, corda’t bé les calces: baixa molt gros –Ni cuca ni moixó–.
corregit i ampliat
Més gran del que era abans. |
més important, més extens, encara més gros |
Tenim el mateix problema, però corregit i ampliat.
correm-hi tots!
Es diu per riure's de qui fa cas de coses de poca importància, de qui demana coses que no es mereix, per desvirtuar la queixa d'algú, etc. |
(correu tots i porteu pals!; corre, que ta mare pete(t)ja! DCVB) |
A -Fan rebaixes a Can Salvi. B -Sí? Correm-hi tots! (no valen la pena).
C -La tia Lorda es queixa de la cama. D -Correu-hi tots! (es queixa cada dia d'un mal diferent)
E -La Teresa està malalta. F -Correm-hi tots! (no ha fet mai cap favor a ningú)
Els embornals són bruts, i els dia que plou, correm-hi tots!
Ell vol anar a la seva, i llavors tots correu (Am).
corrent de garbí, agafa la capa i vés a dormir
Es diu del corrent de garbí, dolent per anar a pescar (Cotlliure, Cat Nord).
córrer (temps)
Avançar, el temps. |
transcórrer, passar |
Corria l'any 1918, i... –Temps-.
Tenim tres anys, que ja corren, per pagar la hipoteca.
córrer a *
En qualsevol país normal l'haurien fet anar a cops d'espardenya (o l'haurien fet fora a cops d'espardenya, l'haurien atupat, l'haurien acaçat a espardenyades (Val); no l'haguessin corregut a espardenyes) –Temps-
córrer a càrrec *
De la recuperació se n'encarregarà el jugador mateix (o la recuperació la farà, la pagarà, se'n farà càrrec, serà a càrrec; millor que la recuperació corre a càrrec del jugador).
Les despeses seran a càrrec del pare (o aniran a càrrec de, se'n farà càrrec; millor que correran a càrrec, ni el pare correrà amb les despeses).
córrer com a llonzins
Córrer molt aviat (Mall). |
córrer com un beneit, córrer com un esperitat, córrer com un llamp, córrer a tot vent, fiblar (men) |
I com que corren com a llonzins... –Adagiona–.
Tots els infants corrien a rebre la ramada. Els més grandets corrien a tot vent -Vida de pastors-.
Els cotxes fiblaven molt.
aviat: de pressa
córrer com el porc de Sant Antoni
Es diu d'una persona bruta, que va deixada. |
anar com Déu vol, anar de qualsevol manera; semblar abandonat |
Aquestes criatures corren -o van- com el porc de Sant Antoni!
córrer com llops
Cercar un benefici amb tenacitat (Ca). |
semblar llops (Ca), voler-ho tot, voler sac i peres, voler la mare i els pardalets (Val) |
Els vells fan nosa per les cases, però, en acabat, corren tots com llops per les herències.
córrer com un gínjol
Anar molt de pressa (Gir). |
anar lleuger com un gínjol |
Ahir, quan va passar, corria com un gínjol.
Té vuitanta anys i encara va lleuger com un gínjol!
córrer com un gos sense amo (o: voltar)
Es diu d'una persona que va sempre sola. |
anar com un gos sense amo, semblar un gos sense amo, anar sol com un mussol |
A -En Lluís poc té cap amic; cada vespre és allà al bar tot sol. B -Sí, sempre corre com un gos sense amo.
Aquest vell sempre ronda sol; sembla un gos sense amo.
No m'agrada anar d'excursió, perquè sembles un gos sense amo (ell és vidu, els altres van amb parella).
córrer com un llampec
Córrer molt (Girona). |
anar com un llampec (Am), anar a tot gas, a tota vela, a tota brida, a tota paleta (Val); córrer com un llamp (Mall), com una bala, a esperons batuts, com el vent; amollar a córrer |
La mula, esquivada, corria com un llampec.
Aquest extrem corre com un llampec.
Ja podem amollar a córrer!
nota: No és correcte 'córrer que se les pela'.
córrer de boca en boca
Comentar-se molt quelcom. |
anar de boca en boca; dir-se, escampar-se, esbombar-se, difondre's; tothom en parla (Mall) |
escampar-se |
La pregunta que corre de boca en boca dels ensenyants és... -Avui-.
córrer el bàndol
No estar mai quiet, algú; no comparèixer mai als llocs en què normalment s'hauria de sojornar (Val). |
anar de gresca, no ésser mai a casa, no parar en torreta (Val) |
Els meus xicons l’únic que fan els dissabtes és córrer el bàndol (divertir-se).
No la trobaràs mai en sa casa perquè no para en torreta.
Què, aneu a córrer el bàndol, eh?
córrer-ho tot
Anar a tot arreu. |
anar pertot arreu, anar arreu arreu |
Aquest gos ho corre tot! (seu al sofà, entra a tot arreu).
No em penso pas que me'n quedi cap per córrer, d'hospital: he estat a tots (l'han hagut d'operar mols cops, Ca)
córrer-la *
La seva dona li feia el salt amb un altre (o s'entenia, li feia el burro; no la corria amb un altre) -Llibre-.
Cada nit surten a fer el calavera (o el perdis, el cràpula; a divertir-se; no a córrer-la).
córrer la bola *
Es va dir que el president de les Illes havia dimitit (o es va fer córrer, va córrer la brama; no va córrer al bola).
Corria la veu que havien vist un ós al Montseny.
córrer la brama
Escampar-se una notícia. |
dir-se, comentar-se, córrer la veu, fer-se córrer, córrer una notícia, ésser brames |
Corre la brama que ha tornat d'Amèrica -TV3-.
Tot això poden ser brames, però... -Punt, Val- (coses que es diuen sense fonament).
Corria la brama que, si els republicans guanyaven les eleccions, s'havia acabat el bròquil. I aquesta perspectiva els produïa una suor molt freda -Vents de port-.
córrer la galindaina
Anar a fer voltes, trescar d’un lloc a l’altre, generalment per coses de poc profit (Mall). |
córrer la gandaina (Mall), fer el calavera |
Surt de la casa i a córrer la galindaina s’ha dit.
córrer la mateixa sort que
Acabar de la mateixa manera que un altre (creiem que es diu molt per influència del castellà). |
acabar com, fer com, acabar fent com, passar igual que, acabar de la mateixa manera, acabar igual, fer la mateixa fi |
El Mollerussa correrà la mateixa sort que el Canet.
córrer la Seca, la Meca i la Vall d'Andorra
Es diu d'una persona que viatja o que ha viatjat, molt. |
córrer la Seca i la Meca, córrer molt de món |
Ara tothom corre la Seca, la Meca i la Vall d'Andorra: la qüestió és no estalviar!
córrer la veu
Fer-se un comentari (Gir-Mall). |
córrer la brama; es va dir, es va comentar |
Va córrer la veu que s'havia mort, però... -Temps-.
Primer de tot feien córrer la veu –Albellons-.
córrer mals aires (o bons)
Haver-hi malalties, desavinences o altres problemes en un lloc. |
córrer mals vents, passar mala temporada, córrer per males aigües -aigos- (Mall) |
Aquest any corren mals aires (hi ha grip i altres malalties).
Ara corren mals aires per als que criem porcs (no es paguen gaire).
No corren bons vents, ara, en la direcció de l'Exposició -Avui-.
córrer més de cap que de peus
Fer coses desencertades, de pressa, amb poc trellat; actuar irreflexivament (Am). |
no ésser-hi tot, precipitar-se, córrer més el cap que les cames |
En aquest poble n'hi ha que corren més de cap que de peus! (inauguren una exposició avui i encara no saben qui ha de venir a fer-ho).
Tenim pressa per acabar la carrera, ens corre més el cap que les cames.
córrer més que la pudor
Desplaçar-se molt, no parar mai, algú (Val). |
semblar el cul d’en Jaumet (Gir) |
Queda’t un dia i descansa, que corres més que la pudor.
córrer molt i atrapar poc
Es diu de qui fa moltes coses i en treu poc profit. | fer moltes feines i mal fetes |
A -A can Milà han posat una altra botiga a Figueres. B -Aquesta gent corren molt i atrapen poc! (posen botigues, tenen molts dependents i no hi guanyen gaire)
C -En Joan és molt actiu: tant el veus a l'hort, com a la botiga o al taller del seu germà. D -Aquell corre molt i atrapa poc!: tan aviat és aquí com allà, i no penca enlloc!
córrer món
Viatjar molt (Gir-Mall). |
voltar, veure món, córrer la mar, trescar el món, cercar món |
M'agradaria poder-me jubilar i anar a córrer món tot sol.
córrer pressa
Ésser urgent, quelcom. |
urgir, apressar, no tenir espera (una cosa), frissar (Mall) |
Et corre pressa? (= tens pressa? -a Girona-, que en frisses molt? -a Mall-) -TV3-.
córrer que se les pelen **
Semblen escapats de galera, els homes del Dragons Catalans (o corren com esperitats, corren com llampecs; no corren que se les pelen) -C33-.
córrer rates pel ventre
Tenir molta gana. |
estar afamat, famolenc, famèlic; tenir una fam de llop; mossegar els budells, la gana; sentir-se córrer rates per dins sa panxa (Mall), tenir més fam que Garró (Val) |
Jo dino cada dia a la una i ara ja em corren rates pel ventre (són les tres).
Passaven els dies i la gana li mossegava els budells -Contalles-.
córrer rius de
Donar-se, un fenomen, amb gran intensitat. |
ésser tot. |
Sota la nostra pell, corrien rius de sensacions desconegudes -Contalles-.
En aquella batalla van córrer rius de sang.
córrer tot quant els permeteren ses cames
Córrer, algú, tan de pressa com pot. |
córrer o fugir cames ajudeu-me, córrer cames a coll (Am), (donar-ho a ses cames, fugir tan aviat com hom pot, cametes me valguen Mall) |
Pegaren a córrer tot quant els permeteren ses cames –Barruguet–.
córrer un perill
Estar exposat a un perill |
estar en perill, haver-hi un perill, córrer un risc, tenir un risc, exposar-se, aventurar-se, estar a les tres pedretes |
Els ciutadans occitans a Kuwait corren perill -TV3-.
Si deixes obrir la finestra al veí, hi ha el perill que, quan tu vulguis edificar, no ho puguis fer (o corres el risc, tens el risc, t'exposes que, t'aventures que).
córrer un vel **
Val més que no en parlem més de futbol; igualment no ens entendrem (o matem-ho aquí, això del futbol; deixem-ho córrer, deixem-ho estar; no correm un vel, correm un 'túpid' vel).
Hi ha un acord per no parlar més del terrorisme d'estat (o per tirar terra damunt de, per passar l'esponja) -Temps-.
córrer, una història
Divulgar-se una història, un fet (Andorra). |
escampar-se, esbombar-se, circular (una nova); córrer –o anar– de boca en boca |
Va córrer molt una història, però no va passar aquí a Andorra, ni la protagonista era d’aquí d’Andorra –Folklore–.
córrer vorera
Anar a la vorera de la mar, després d’una ventada, a veure si hi ha deixat algun objecte d’interès (Men). |
espigolar, recacejar |
Es seu rebesavi va anar a córrer vorera, va trobar un forat ple de monedes d’or... –Fets–.
'cortar por lo sano' **
Jo no faig pas compliments, amb algú que m'ha estafat; tiro pel camí del mig (o vaig pel carrer del mig, no estic per romanços, vaig de dret al gra, tiro pel dret, tallo en sec; talle en redó -Val-; no m'empatx de raons -Mall-; no 'corto por lo sano').
cortina de fum
Acció que es fa per despistar els enemics, els rivals, la competència, etc. |
moviment de distracció, excuses |
Els canons, quan tiren, fan cortines de fum.
La proposta és una cortina de fum; no ens donaran res.
cos a cos
Combat amb espases, baionetes o altres armes blanques. En esport, lluita amb molt de contacte entre els rivals. |
cos per cos |
Hi ha hagut combats cos a cos -TV3-.
Un cos a cos entre un jugador del Vilamalla i un del Flaçà -Avui-.
cos tècnic
Conjunt de persones que dirigeixen la part esportiva d'un club. |
els entrenadors |
Aquest noi agrada molt al cos tècnic de la USAP -TV3-.
cosa de
Aproximadament. |
si fa no fa, poc més o menys |
M'hi quedo cosa de mitja hora -Cavall Fort-.
cosa de no dir
Fet que sobta (Men). |
sembla estrany, sembla mentida |
És cosa de no dir: tothom ho sabia menys ell –Pau Faner–.
S'avorreix cosa de no dir –Presència-.
cosa estranya!
Es diu, irònicament, quan un fet, és normal que hagi passat. |
ja era vist que passaria, ja és estrany!, ja seria estrany!, com sempre, altre cop |
A -La nena ha caigut. B -Cosa estranya! (o ja és estrany, que no caigués!, ja seria estrany que no es fotés de morros!)
cosa pudenta, fora del ventre!
Dita que recomana d'expulsar del cos les coses indigestes. |
cosa dolenta, fora del ventre, no us estigueu de fer pets |
A -El nen fa pets. B -Ja va bé: cosa pudenta, fora del ventre!
cosa que
Això de què parlem. Es fa servir quan l'antecedent és tota un oració. |
això, això que diem, la qual cosa, fet que |
El preu dels pisos ha pujat, cosa que explica... -C33-.
L'anglès va ser prohibit a Anglaterra durant segles, cosa que la gent no sap.
Si es confirmés el fitxatge, cosa (que és) molt possible... -C33-.
cosa que remena, cosa que espatlla
Es diu d'una persona molt maldestra. |
pastifa, graponer; en comptes de mans té peus; cosa que toca, cosa que espenya (Mall) |
Nen, deixa els gots!, que cosa que remenes, cosa que trenques!
cosa s’hauria de fer
Expressió que indica la conveniència o l’oportunitat de fer qualque cosa. |
seria oportú, convindria, cal posar-hi remei, seria cosa de (Mall), alguna cosa s’hauria de fer (Gir) |
Cosa s’hauria de fer, ni que fos desfer àtics i dignificar aquests desastrosos taps -Mirall-.
coses de la vida
Vol dir que les coses són com són i que no cal donar-hi més voltes (Gir, Mall). |
coses que passen, va com va, és així, ha anat d'aquesta manera |
A -Com és que ara ensenyes francès? B -Coses de la vida.
coses que han de passar
Es diu per cercar la conformació davant de circumstàncies desagradables o dolentes (Gir, Mall). |
coses que han de venir |
A -Ha mort d'un atac de cor, i no és pas que estigués gaire gras. B -Coses que han de passar!
coses que no agraden gaire
Coses desagradables o perilloses. |
coses que no fan cap gràcia, un mal pas |
A -El dia de l'atracament al banc, la meva noia n'acabava de sortir. B -Sí, son coses que no agraden gaire!
cosí valencià
Fill del cosí germà. També es diu d'un parent més llunyà (Lleida). |
cosí prim, cosí nebot, cosí segon, parent de lluny |
Aquest noi de la televisió és un meu cosí valencià.
cosir a 'patades' *
Els estan matant a coces (o crivellant, cosint a guitzes; o matant a pessics, a trompades; no cosint a 'patades').
cosit a *
Un Montseny sobreplè de túnels (o farcit, saturat, ple com un ou; veiem bé un Montseny cosit de túnels; no cosit a) -Avui-.
costa amunt
1 Es diu de quelcom que és difícil, o que no agrada de fer. |
venir malament, a repèl, a remà, costera amunt (Val); no fer cap gràcia, venir revés, venir a contracor, llevar el revessí (Val), venir pel revés (Mall) |
El gol posa les coses molt costa amunt al Barça -CR-.
Em venia costa amunt, llevar-me a les cinc -Avui-.
Podíem haver anat a la platja, però m'ho fas tan costa amunt que em lleves el revessí (la il·lusió).
2 En direcció cap a la part superior d'un terreny inclinat (o cap a la part inferior 'costa avall', Gir-Mall). |
cap amunt; cap avall |
El terreny s'enfila costa amunt.
Engegàvem el camió costes avall.
costa més de conservar que d'enamorar
Hom ho diu de les relacions de parella i dels negocis (Gir-Bar).
costar anys i paciència
Trigar quelcom molt de temps a fer-se. |
costar anys i panys, trigar una centúria, durar qui sap el temps |
M'ha costat anys i paciència, aquesta carrera.
costar car
Haver de pagar molt per una cosa. |
fer-se'n molt, costar un ull de la cara, sortir car |
Ja em costarà car, el casament del noi!
costar de creure
Es diu d'un fet insòlit (Gir, Mall). |
sembla que no pugui ser, fer-se difícil (modernament) |
Em costa de creure això que fan córrer d'en Carles.
Se'm fa difícil de creure, això (o em costa de creure, a Ca).
Se'm fa difícil de comprendre (o no ho puc entendre de cap manera, a Ca).
costar de surar
Tenir, una cosa, moltes dificultats per anar bé. |
no acabar d'anar bé, tenir molts entrebancs, haver de lluitar contra tots els vents |
A aquest restaurant, li costa de surar, noi.
costar Déu i ajuda
Costar molt i molt (Gir-Bar). |
costar Déu i ajut, ésser molt dificultós, haver de suar, necessitar Poblet i Santes Creus, ésser costerut, veure's negre per, costar cor i ajuda (Pallars), costar quart i ajut (Val) |
A l'Elna li costa Déu i ajuda de dominar el partit -TV3-.
T'hauria costat cor i ajuda descriure quin so emanava d'aquell estri -Vents de port-.
Necessitarem Déu i ajut per aixecar aquesta roca.
nota: 'Déu i ajuda' també es diu molt en castellà.
costar el bo de la post
Ser molt costós de fer o de pagar (Val). |
costar un ull, o un ronyó |
Eixos mobles deuen haver-los costat el bo de la post.
La reparació del cotxe em costarà el bo de la post.
costar la vida
Matar. |
costar vides, llevar la vida, donar mort, enviar a l'altre món |
La bomba va costar la vida a sis persones (o va costar sis vides) -CI-.
costar més el farciment que el gall (o pujar)
Resultar més onerosa una cosa accessòria que la principal (Bar). |
valer més el mall que l'enclusa (Gir) |
L'antena parabòlica ens costarà tres-cents euros. B -Cony! Costarà més el farciment que el gall!
costar més que un fill 'tonto' *
Aquest diccionari ens costa més que la Seu de Xàtiva! (o ens costa penes i treballs, vol més paciència que un sant – o 'econòmicament' és una sangonera, és una vidriola foradada -Val-; no ens costa més que un fill 'tonto')
costar moltes virolles
Ésser molt cara, una cosa (Bar). |
costar molts cèntims, diners, sous, doblers, etc. |
Un pis nou costa moltes virolles.
costar penes i treballs
Costar un gran esforç. |
costar el bec i les ungles; costar sang, costar moltes suades, costar suor i llàgrimes; costar més que la Seu de Xàtiva (Val), (costar més que si l'haguessin donat a dida, costar pena Mall) |
A la Quima, li va costar penes i treballs de recuperar-se -Punt-.
Ha costat sang, suor i llàgrimes, aquesta victòria! -TV3-.
Ens costarà pena cobrir els objectius –Mirall-.
costar totes les llàgrimes de Sant Pere (una cosa)
Ésser, quelcom, molt difícil d'assolir (Bar). |
ésser costerut, ésser de mal fer, veure's negre per a |
Arribar al cim del Mont Blanc em va costar totes les llàgrimes de Sant Pere. No podia tirar.
costar treball
Necessitar, quelcom, un esforç molt gran. |
costar feina, haver-hi feina, costar molta pena, ésser molt difícil |
Ha costat treball convèncer tots els accionistes -TV3-.
costar un calendar
Tardar molt en fer una cosa (Men). |
semblar l’obra de la Seu |
Fer els deures t'ha costat un calendar; ja ets pots espavilar!
costar un ronyó (i valer un ronyó)
Costar molts diners (Gir-Mall). |
costar el pebre, costar una picossada, pagar-ne el gust i les ganes, costar el bec i les ungles, costar un ull de la cara, costar una ronyonada (Ca) |
Ara, els habitatges costen un ronyó.
Aquell xalet que es va comprar val un ronyó.
Aquest edifici va costar un ronyonada.
nota: No són correctes 'costar un pico' ni costar un 'paston'.
costar un tip de córrer
Haver robar una cosa. |
costar cinc dits i un fart de córrer (Ca) |
Aquesta pilota li degué costar un tip de córrer.
A -Quan t'ha costat el rellotge? B -Cinc dits i un fart de córrer! (es diu de broma).
costar un ull (o un ull de la cara)
Ésser molt car. |
costar un sentit, costar un colló, costar el bec i les ungles, pagar car, costar un renyó (Val) |
Ens hauria costat un ull, sojornar en aquell hotel.
costat per costat
Es diu de dues persones o més que treballen plegades (Gir, Mall). |
junts, de costat, vora a vora, l'un al costat de l'altre |
Enguany treballarem costat per costat (al mateix col·legi) -TV3-.
costi el que costi
Sense que res ho pugui evitar (Tresponts). |
de grat o per força, peti qui peti, si us plau per força, sigui com sigui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, a tot cost, per molt que costi, siga com vulga, de totes passades, en tot cas, en qualsevol cas |
Vull aprovar el curs costi el que costi.
coure faves
Locució verbal que, en sentit figurat, indica que un hom ha fet, des del seu punt de vista, coses importants o profitoses en una determinada feina (Mall). |
treure partit o profit, treure faves d’olla, fer l’ esclafit (Mall) |
Allà hi vàrem coure faves importants des del punt de vista musical -Mirall-.
cova de lladres
Lloc on abunden lladres o bandits (Gir, Mall). |
colla de lladres |
He sortit del partit perquè és una cova de lladres!
cova del colze
Part exterior del colze; quan aquest està doblegat es creen unes petites profunditats laterals en la carn i sobreïx l’os del braç. Ocorre sobretot en els xiquets i en la gent gran que té molta molla als braços (Castelló). |
...dos que l’agafaven per les coves del colze –La cara oculta de la lluna–.
covar esperances
Mantenir una il·lusió. |
tenir esperances, fer-se il·lusions |
El setè lloc li fa covar esperances de tornar a guanyar -TV2-.
covar ous de serp
Ajudar futurs traïdors. |
escampar mala llavor, sembrar discòrdia |
No tindrien cap pudor a covar els ous de serp del lerrouxisme -Avui-.
covar-se, l'arròs (i passar-se l'arròs)
No ser a temps de fer quelcom (Gir). |
fer tard, arribar tard, haver passat l'edat, passar-se’n la saó (Val), passar-se l'arròs (Mall) |
Passen els dies i no fitxem ningú; se’ns covarà l’arròs -RAC1-.
Nena, se’t passarà l'arròs! (et passarà l'edat de tenir fills, espavila’t, Ripoll)
nota: A València es diu 'passar-se’n la saó', sobretot referit a qui es casa tard o té fills tard.
crear (+ nom)
Començar coses noves (sentim criar a Ca). |
fer de no res, inventar, plasmar, establir |
Enraonant tant et cries enemics.
En Jordi crea escola (altres ja fan com ell) -Temps-.
La baixada de la borsa ha creat confusió.
crear-se una història
Pensar, algú, sense tenir-ne prou base, que un lloc o una situació són d’una determinada manera (Terres Ebre). |
fer-se una idea, imaginar-se, figurar-se, representar-se, albirar |
Cadascú se n’havia creat una, d’història –Contalles–.
crec (+ infinitiu)
Crec admet un infinitiu com a complement. |
Es creia saber-ho tot (o es creia que ho sabia tot).
Es varen casar fa sis mesos, crec recordar (o em sembla, em penso).
Em sembla que són deu noies, crec entendre.
nota: Aquesta construcció ens ha fet dubtar molt. Segons A. Jané, és bona.
crec jo *
Ser europeu vol dir ser demòcrata, jo crec (o jo penso, em sembla, a mi em sembla; millor que crec jo) -TV3-.
créixer com el gram
Créixer molt de pressa (Am). |
créixer com els bolets, com una carabassera (Gir, Mall), no atrapar el cos (créixer massa, Am), pujar com la llet al foc, molt aviat (Mall) |
Que n'és d'alta, la nena; us creix com el gram!
La Cellera creix com una carabassera (s'hi fan moltes cases).
Està nyèbica perquè creix: no atrapa prou el cos.
nyèbic: Persona massa prima.
créixer, els nans *
El PTCD cada dia té més maldecaps (o més problemes, més ensopegades, li surten les coses més malament, va de cap per avall, tot li surt a l'inrevés, se'n va aigua avall, s'afona;millor que al PTCD li creixen els nans).
créixer i créixer
Fer-se massa gran una cosa, fins al punt de no poder-la dominar (Terres Ebre, Mall). |
escapar-se de les mans, perdre el control, trencar costures |
Veient que el foc creixia i creixia -Contalles-.
Barcelona trencarà costures, si té els Jocs (creixerà).
nota: 'Trencar costures' també es diu en castellà.
créixer-se *
Quan juga a Paris s'anima (o agafa ànim, juga amb més interès, s'encoratja, rendeix molt més, juga més bé, s'envalenteix; no es creix).
L'equip s'ha animat i ha marcat tres gols (o s'ha engrescat, s'ha envalentit, s'ha encoratjat, s'ha refet, s'ha superat, s'ha revifat, ha pres la iniciativa; no s'ha crescut).
nota: Créixer no és reflexiu.
cremar als dits (els diners)
Es diu de qui no controla les despeses. |
tenir mal diner, ésser malgastador -o malbaratador-; fer-li nosa -els diners-, petejar-se -els cèntims-, barallar-se a la butxaca -els cèntims- (Gir), cremar a les mans -una cosa- (Bar), tenir les mans forades (Gir, Mall), tenir un forat a la butxaca (Val) |
Els cèntims em cremen als dits (me'ls gasto de seguida -Am-).
Els diners li cremen, no en tindrà mai.
Allà, en terra dels Balcans, sembla que la pau els cremi als dits (no duren les èpoques de pau) -Avui-.
Tants com en guanya, tants se’n gasta, perquè els diners li cremen a les mans (Ca).
No té mai ni un clau, perquè té un forat a la butxaca (Val).
Els diners li cremen a les mans i per això se'ls gasta.
Aquest assumpte li cremava a les mans i se'n volia desfer.
cremar com un camp de blat agostat
Cremar molt de pressa (Terres Ebre). |
abrasar, cremar com un lluquet (Ca) |
En pocs moments el mas va cremar com un camp de blat agostat –Contalles–.
cremar com un lluquet
Cremar, quelcom, molt de pressa. |
abrasar, flamejar, cremar com un dimoni (Mall) |
El bosc, com que fa tant de temps que no plou, ha cremat com un lluquet (o ha seguit com un lluquet).
lluquet: tros de palla, de caramuixa, etc., ensofrat que, acostat a una brasa, crema amb flama.
cremar etapes *
Hem de fer-ne via (o anar per feina, anar de pressa, saltar episodis, mirar-ho per alt enllà, etc.; no cremant etapes) -TV3-.
cremar l'últim cartutx (o cremar els darrers cartutxos) *
Presentant en Francesc, el Partit Marró es juga la darrera carta (o es juga la camisa; no crema l'últim cartutx).
cremar les naus *
En Felip ha de jugar-s'ho tot en aquesta etapa de muntanya, si vol guanyar el Tour (o jugar-se el tot pel tot, fer un vaitot, arriscar-se, jugar-se les cartes, anar a totes; millor que cremar les naus) -Avui-.
cremar oli
Treballar molt en una cosa, estudiar-la atentament. |
rompre’s les banyes, aplicar-se intensament, cremar-se ses celles (Mall) |
Ells han cremat molt d’oli en l’estudi de la lingüística –Bruixat-.
cremar-se les celles
Estudiar moltes hores; passar-se molta estona forçant la vista (Gir-Bar-Mall). |
cremar-se els ulls (Gir), trencar-se el cap, deixar-se la vista |
En aquests dies de vacances m'he hagut de cremar les celles estudiant -TV3-.
Et cremes els ulls davant de l'ordinador, i això no et pot ser bo.
creu en cada home i mira't de tots
No demostris desconfiança a ningú, però desconfia de tothom (l'Alguer). |
(qui et fa festes i no te'n solia fer, o et vol fotre o t'ha de menester; a l'amiga que ho és més, no li ensenyis el promès; Tresponts), fiat de tothom i no et fiïs de ningú (Gir) |
creu que
Asseveració. |
no dubtis que, ja en pots estar segur |
A -T'agraden aquests jocs? B -Creu que, si fos per mi, no els faríem.
creu-t'ho!
Expressió d'incredulitat. |
altra feina té!, puja aquí dalt!, ara li fan el mànec! (Gir, Mall), vas bé!, ja t'ho trobaràs!, ja pots comptar!; (puja aquí, i voràs Portopí (Palma), pensa-t'ho (Mall) |
A -Quan seràs vell, els fills no et deixaran pas patir (tindran cura de tu). B -Creu-t'ho!
C -Ja ho faràs tu. D -Que t'ho creguis! (que no)
creuar els dits *
A -Aquesta any sí que guanyarem la Copa. B -Toquem ferro! (o si no s'espatlla!, ajudant Déu!, Déu t'escolti!; millor que creuem els dits!)
creuar-se els cables, a algú **
De vegades no sé que em pesco (o perdo el seny, tinc un mal moment, no sé què faig, se'm gira el cervell, se'm fonen els ploms, perdo el món de vista; no se'm creuen els cables).
creuar-se paraules (o acusacions) *
Les autoritats s'acusen l'una a l'altra (o les unes a les altres, intercanvien acusacions, bescanvien acusacions, l'una dóna la culpa a l'altra; millor que es creuen acusacions) -TV3-.
...fins que un dia estan malalts (o es posen malalts; millor que ...fins que un dia la malaltia es creua en el seu camí) -TV3-.
nota: En sentit recíproc, són millors les alternatives que us proposem, però no pot descartar-se 'creuar paraules', com ara creuar-se cartes (escriure’s, entre elles, dues persones).
creure convenient (i: creure oportú)
Pensar que una cosa convé. |
ésser una bona cosa, ésser necessari, ésser bo |
La vacunaran, si així ho creuen convenient (si pensen que convé, si pensen que s'ha de fer)
Va vestida tal com creu oportú (com vol, com ella vol, de la manera que vol, tal com li sembla, tal com li va bé, tal com li dóna la gana).
creure quan vol (algú)
No és obedient. |
és desobedient, és malcreient, fa el que vol |
A -Vine, Cussa! (i no ve) B -Creu quan vol, aquest gos.
creure's el melic del món
Pensar-se, algú, que és imprescindible o molt important. |
pensar-se que és el millor, el més trempat, el rei, que és qui sap què, creure's important |
Es creuen que són el melic del món -Punt-.
creure's el rei fava (o: la reina)
Ésser una persona estufada i presumida (Eiv). |
semblar el rei Pepet, ésser arrogant –altiu- |
En Jaume va ben estufat: es deu creure que és el rei fava.
cria fama i posa't a jeure (o agafa)
Fes-te famós i no et preocupis, que les coses ja et vindran favorables (Men). |
val més bona fama que diners, si ets famós, estigues tranquil |
A –Fa dos anys ningú no coneixia la Martina i ara ven els quadres que vol, per dolents que siguin. B –És perquè li van fer aquell reportatge a la televisió: en aquest món cria fama i posa't a jeure.
C -Ara tothom corre amb aquest metge de les varices. D -Sí, agafa fama i posa't a jaure!
criar ossa
Crear corpulència (Men). |
créixer, venir gros, engrandir |
Es capons bons quedaven amollats amb ses gallines per dins es hortals a fi que anassin criant ossa (d’aquesta manera posen més carn i manco greix, són mes saborosos que tancats molt estrets) –Fets–.
criar pèl
Anar passant la vida amb monotonia, sense gaires al·licients. |
anar fent, anar fent i criant pèl, anar tirant, anar fent i anar empenyent (Premià de Mar) |
A -Què feu els mestres? B -Anar criant pèl!
criatures naixem i criatures tornem
En arribar a la vellesa ens tornem com criatures (Gir, Mall). |
l'home és dues vegades criatura |
A -El pare, tant sí com no, ha volgut un iogurt com el de la nena.
B -Ai senyor!, criatures naixem i criatures tornem!
crida al vent *
A -El PQR diu que, si no millora el finançament, haurem de fer coses serioses. B -Això són moltes paraules i pocs fets! (o aquestes amenaces, el vent se les emporta; això és parlar per no dir res, és parlar per parlar, és foc d'encenalls, és fum de botges; millor que una crida al vent).
crida i recerca *
El jutge decreta la crida i cerca d'un noi que... (millor que la crida i recerca).
crida més!
Amb aquests crits, no s'hi adormirà la guilla, aquí!
Es diu a un que fa molta fressa o que enraona massa alt. |
no s'hi adormirà pas la guilla!, crida més fort! (Gir, Mall) |
Nena, crida més!, així vindrem tots boigs.
Amb aquests crits, no s'hi adormirà la guilla, aquí!
cridar a
Demanar a un grup de persones que facin quelcom. |
convocar |
Cridem els treballadors a rebutjar aquesta mascarada.
El president americà crida a la pau a l'Argentina -Avui-.
X crida a potenciar l'ús del mètode capitalista per... -Avui-.
cridar a files
Fer anar a l’exèrcit. |
anar al servei militar, incorporar-se a l'exèrcit |
Quan el tronaren a cridar a files per la guerra incivil ja era pare de dos fills -La cara oculta de la lluna-.
cridar a formació (la sirena)
Fer sonar la sirena perquè els soldats es posen en formació (Castelló). |
sonar, fer arranjar -les tropes-, anunciar l’ordenament de les milícies |
La sirena cridà a formació i, sense pensar-s’ho dues vegades, agafà quatre o cinc creïlles –La cara oculta de la lluna–.
cridar a l'aire
Fer crits a algú sense esperar cap resposta d'aquest, per exemple, als jugadors de futbol durant un partit (Cas). |
esbravar-se, desfogar-se |
Els veïns cridaven a l'aire, treien de dintre la força pudenta... –La cara oculta de la lluna–.
nota: 'Cridar a l'aire' també es diu en castellà.
cridar a l'ordre *
El tècnic el va advertir perquè feia massa faltes (o amonestar, bonegar, corregir, renyar, cridar a capítol; millor que cridar a l'ordre) -Avui-.
L'àrbitre ha avisat el jugador X -C33-.
Que un metge et cridi a capítol (si fumes) -Punt-.
cridar a tot pulmó *
La noia s'esgargamellava cridant (o s'escanyava cridant, feia grans crits; no cridava a tot pulmó) -Avui-.
cridar com un gos foll
Cridar molt. |
cridar fora mida, cridar com un boig |
Què tenia, el veí, ahir, que tornava a cridar com un gos foll?
cridar com una gralla
Cridar desaforadament (Bar). |
cridar com un boig, bramar, esgargamellar-se; treure foc pels queixals |
La tieta, quan s'esvera, crida com una gralla.
cridar cor endins
Sentir emocions i no poder expressar-les, haver de callar-se-les (Cas). |
mossegar-se la llengua, mossegar-se els llavis, reprimir-se, contenir-se |
...s’hi apostava sobre el pont bé a resar pels ajusticiats, bé a cridar cor endins visca la República -La cara oculta de la lluna-.
cridar esment
Fer veure a qualcú alguna cosa (Men). |
cridar l’atenció, fer remarcar, advertir |
¿Deis que en Massana no hi és tot? ¡Bé, i jo no li he vist fer cap disbarat! Quan n’hi vegi fer, li cridaré esment -Folklore menorquí-.
cridar l'atenció
1 Posar, o fer posar, l'atenció en una cosa. |
trobar curiós, estrany, bonic; interessar, fer gràcia; fer remarcar, portar l'atenció |
A mi em crida l'atenció que en Resplandis jugui tan avançat -CR-.
El nen fa rebequeries per cridar l'atenció.
El professor pot cridar l'atenció dels nens sobre aquests aliments (= fer que s'hi fixin) -Llibre-.
2 * No es considera correcte "cridar l'atenció" en el sentit d'amonestar.
Sempre us han d'avisar! (o renyar, bonegar; no cridar l'atenció).
cridar ous a vendre
Reclamar quelcom inútilment; haver perdut la darrera oportunitat de fer-ho o de tenir-ho (Bar). |
(quan el pet ja és fora no cal estrènyer el cul, tancar l'era quan ja han robat el ruc, després de la pedregada toquen a mal temps; Tresponts), queixar-se debades, protestar en va, llaurar en l'arena |
Quan la línia d'alta tensió serà posada, ja podrem cridar ous a vendre. És ara que hem de lluitar!
A -M'han tret dos punts del carnet de conduir, però he reclamat! B - Sí, ja pots anar a cridar ous a vendre!
cridar-se a engany *
Que ningú s'equivoqui: si signem aquest document, ens faran treballar més (o que ningú no s'enganyi, després no digueu que us han enganyat; no que ningú es cridi a engany).
cridar visca el rei!
Estar, algú, molt content (Am). A Mallorca sol dir-se “viva el rei”, que no és un castellanisme, sinó un arcaisme. |
ballar per un peu, estar content com un gínjol, estar més content que un gos amb un os, estar més content que un gat amb un lleu |
Quan estigui d'aquests papers, cridaré visca el rei!
Crist parlava i estava en creu
Es diu per incitar a parlar algú que es mantenia callat. Ara és poc usual (Mall). |
enraona sense por! |
Parla, que Crist parlava i estava en creu! –Adagiona–.
cristià per força, no plau a Déu
Vol dir que els bons cristians ho han d'ésser per convicció i no per imposició (Mall). |
les coses s'han de fer amb voluntat, per força els pengen |
En aquell temps batejaven la gent per força, però ja sabem que 'cristià per força no plau a Déu'.
crònica anunciada *
La crisi de les borses ja es veia a venir (o era fàcil de preveure, ja es veia de lluny; millor que era una crònica anunciada) -Avui-.
'cuan largo me lo fiais' **
A -Els homes anirem a Mart. B -N'hi ha per dies (o n'hi ha per anys, n'hi ha per temps; no 'cuan largo me lo fiais').
cuca de fer llum
Persona que parla molt fluix. |
gallina molla; sembla que no pot piular; no aixeca la veu |
A -El batlle nou sembla que no pot piular, quan fa discursos. B -Home, encara em pensava que seria més una cuca de fer llum!
C -La Natàlia sembla una cuca de fer llum. D -Sí; és una noia que no gosa dir res, poder està una mica deprimida.
poder: potser
cuca de nit
Persona d'hàbits nocturns (Am). |
ocell de nit, noctàmbul, tranuitador, amant de la vida nocturna |
Ara el jovent són cuques de nit.
cuca molla
Insecte ortòpter que habita principalment en els racons humits de les cases (Mall). |
panerola, escarabat de cuina, cuca panera (Eiv), (escarbat -la Plana-, corredora -la Marina- Val); persona aturada, apocada, poruga |
A les cuques molles els fan por les persones.
El teu germà és una cuca molla.
cue-cuec, deia en Ba Vei!
En Ba era una persona gran a Ciutadella; esperaven es primer cotxe a motor, ho contaven a en Ba i ell sempre contestava «cue-cuec». Va ser una frase tan popular que fins fa poc quan una persona deia coses increïbles, li contestaven: «“Cue cuec", deia en Ba vell”» |
no m'ho crec, no dius veritat, no m’enredaràs, no m’ho faràs creure |
A –Demà et tornaré tots els doblers. B –Cue-cuec, deia en Ba vell!
Ba: Sebastià
Vei: vell
cuida't de tu!
Se sol dir als tafaners. |
procura per tu, no et fiquis allà on no et demanen, no portis noves, preocupa't de les teves coses, no m'atabalis |
A -No puc entendre perquè deixeu fumar al vostre noi. B -Cuida't de tu!
C -Mestre, la Rita ha passat, a la fila. D -Cuida't de tu, maca!
cuidar (+ article + nom) *
És millor fers servir "tenir cura" que "cuidar". Exemples:
No té gaire cura dels detalls (o no mira prim, no posa esment, no es fixa, no posa atenció, no s'hi mira, etc.; no no cuida els detalls).
Allà, la gent té cura de la imatge (o té esment) -TV3-.
Els mossos han de tenir cura de les formes -Punt-.
cuidar a
Estar a punt de passar quelcom, sovint una desgràcia, per un excés de feina, a causa d'un patiment, etc. |
faltar poc per, anar de poc, anar de prim; gairebé |
El van cuidar a matar (el van apallissar).
Aquest barber venta unes estirades de cabells que cuida a matar.
La tos el cuida a escanyar.
El cuidarem a matar, aquest menjador! (paguen massa factures del compte del menjador).
Els rendells -mosquits- em cuiden a matar (em pessiguen).
M'he cuidat a morir de calor (n'he passada molta).
M'he cuidat a afogar de calor.
Feia una calor que cuidava a afogar (asfixiava).
Em van cuidar a rebentar! (Men).
cuidar abraçar
Arribar a fer quelcom (Alt Urgell). |
amb prou feines, amb dificultats |
Dos homes no cuiden abraçar el canot d’aquesta alzinera –Trabucs–.
canot: tronc d’un arbre
cuidar de *
Una dona que té cura del seu fill i de la casa (o que s'ocupa, que vetlla, que cuida, que es cuida de, que va darrere -qualqú, Mall-; no que cuida de) -Avui-.
Fa temps, contaven que un matrimoni jove foraster tenia per veïna una doneta vella que de castellà no en sabia gaire, la qual, un dia que veié el marit molt preocupat perquè la seva dona tenia febre i ell, per a esperar el metge havia de perdre hores de feina, tota amable li va dir: “Tu no pases pena. Tu mujer puede colgarse que yo le iré detrás”.
cuit i menjat
Menjat de seguida que és cuit. |
sense reposar |
L'arròs ha de ser cuit i menjat.
Aquest peix, cuit i menjat és més bo.
cul d'hospital
Persona que ha d'estar sovint ingressada. |
emplastre, malaltís |
La mare ha estat sempre un cul d'hospital.
cul d'olla
Se sol dir de les persones considerades poc importants. |
ésser un ningú, ésser poca cosa |
Tant me fa si em critica: mentre no em digui cul d'olla, m'és igual.
Si voleu, digueu-me cul d'olla, però no us crec de res -Vida de pastors-.
cul de cafè
Persona assídua de bars i cafeteries (Bar). |
passar-se la vida al cafè; desvagat, ociós, pixavagant, buscagatoses |
El seu home és un cul de cafè.
cul de got
Vidre que imita una pedra preciosa. També es diu d'un vidre molt gruixut (Bar). |
brillant fals, cul de bòtil (Mall, Men), cul de tassó (Mall) |
No les hi compris pas, aquestes arracades, a la xicota; això són culs de got.
Antigament els miops portaven ulleres de cul de got (de vidres gruixuts).
cul de llit
Llit (en els llits de llana s'hi fa un cul -o clot- amb el pes del malalt). |
clot de llit, racó de llit |
Carregada de fills i s'haurà de morir allà, en un cul de llit!
A -Què fa el padrí? B -Està en un cul de llit (no se'n sortirà).
cul de mal estar
Persona que no para, que no està mai quieta (Alt Urgell). |
cul de mal seient (Andorra), cul de mal seure o de mal neguit (Bar), ésser o semblar el cul d’en Jaumet (Girona), sempre cerco coses noves, tenir el cul en punta (Men) |
La Dolors encara és un cul de mal estar, no ha canviat pas –En Calçons–.
Jo tenc el cul en punta, sempre faig projectes nous.
cul de món
Lloc retirat i de pocs habitants, lluny dels pobles grans. |
racó de món, poble de mala mort |
A -M'agradaria una casa sota del cingle de sant Roc. B -Què hi faries, en aquell cul de món!
Estam al cul del món –Men, Temps-.
Vinc d'un cul de món i m'han posat en un món de culs (ho deia un capellà d'un poble de muntanya que va ser mudat a un poble de la costa).
cul de presó
Presidiari. |
pres, reclús |
A última hora, un cul de presó, seràs, si no vols treballar!
Va ser sempre un cul de presó -Històries-.
cul per amunt
Dit d’un conjunt de situacions que no segueixen el seu curs ordinari i corrent (Val). |
al revés, del revés, de l’inrevés, el de dalt a baix, de qualsevol manera |
Mare, què mengem per dinar? (deien els xiquets).
No ho sé, qualsevol cosa, avui tot va cul per amunt -Séquies-.
culpa tindria
Es diu a qui fa una afirmació que sembla innecessària. |
no caldria sinó!, només faltaria |
A -En Joan sap molta solfa. B -Culpa tindria de no saber-ne! (és músic).
C -És molt bon noi; té el pare a l'hospital i el va a veure cada setmana. D -Home, culpa tindria si no hi anés!
cura de burro
Manera de curar una nafra, amb elements molt agressius: sal, vinagre, pebre, alcohol, etc. (Ca) |
cura de moro (Bar), cura de cavall, cura de soldat |
Al temps de la guerra, no hi havia prou medicaments al front i ens havien de fer cures de burro.
curar la gatera
Es diu quan qualcú està en estat d’embriaguesa i necessita passar-la a qualque lloc (Mall). |
espassar-se el gat, escorxar el gat, dormir la mona, curar la moixera (Mall) |
Begué tant que se n’hagué d’anar a ca seva a curar la gatera -Tardanies-.
curar-se en salut
Preveure un perill i fer coses per guardar-se'n. |
sagnar-se en salut (Alt Urgell-Bar), prevenir-se amb temps, prendre precaucions, capguardar-se, senyar-se amb la mà dreta, posar-se la bena abans de la ferida, espantar-se abans d'hora |
S'ha volgut curar en salut, el porter (no ha fet vista i s'ha estirat) -TV3-.
Ho preveia, en Nofre. D’aquí ve que se sagnés en salut -En Calçons-.
La Gertrudis es posa la bena abans de la ferida (diu que no sortirà bé la negociació) –Punt-.
nota: 'Posar-se la bena abans de la ferida' també es diu molt en castellà. Sembla fruit del periodisme modern.
curar-se per la seva pròpia saó
Guarir-se un mal sense operacions ni medicaments. |
fer el seu curs (un mal) |
Aquest mal que teniu s'ha de curar per la seva pròpia saó.
'currar-se' (una cosa) **
Ja us ho mereixeu, perquè heu pencat molt (o perquè heu treballat de valent, us hi heu escarrassat, heu suat, heu cremat oli; no perquè us ho heu 'currat').
nota: Recordem que 'currar', 'currada', 'currant', etc., no són mots nostres.
curt de feina
Treballador que no rendeix gaire a la feina, perquè treballa a poc a poc o perquè no en sap prou. |
curt de jornal, curt de mans, maimó |
A -L'Enric no es treu la feina de sobre; fa tres dies que pinta la mateixa paret! B -Sí, és molt curt de feina.
C -Jo he de treballar diumenges i tot. D -Deus ser curt de jornal!
E -L'Albert treballa fins que és ben fosc. F -Sí, perquè és curt de feina. Sempre pica allà mateix.
curt de gambals
D'intel·ligència força limitada (Bar, Mall). |
totxo, beneit, talòs, carregat endarrere (Ca), no és ben esclarit (Ca), curt de cap, curt de seny, més curt que un peüc (Terres Ebre), (ser un bovera, ser més bovo que un junc, ser un bleda, ser un faristol Val), beneitó (Mall) |
Cada setmana rebia la visita de qualques donzelles curtes de gambals -Vagons robats-.
No els dónes tanta responsabilitat, que són curts de gambals.
En Vicenç és una mica carregat endarrere.
L'Expert. més curt que un peüc, va perdre... -el brogit-.
nota: bovo, del llatí balbus, segons el DCVB.
curt de paraules
Que parla molt poc. |
poc parlador, callat, retret |
El meu home és curt de paraules.
...i encara que totes dues érem curtes de paraula, solíem trobar-nos a les tardes, mentre ella pasturava les vaques -Temps d'abantes-.
curt per a la faena
Ser gandul, lent o ineficaç (Val). |
ésser curt de jornal -o de feina- (Gir), no anar de feina (Mall), fugir de fam i de feina (Gir-Mall) |
Llogueu-ne d’ací, que els forasters són curts per a la faena.
nota: Vegeu també "curt de feina"
curtedat de mires
Vegeu 'estretor de mires'